El canvi del projecte de regadiu cap a un regadiu ...El canvi del projecte de regadiu Segarra-Garrigues, cap a un regadiu sostenible i del segle XXI 8 MESURES PER ACONSEGUIR UN ÚS

Direcció General de Desenvolupament Rural

Subdirecció General d’Infraestructures Rurals

El canvi del projecte de regadiu Segarra-Garrigues, cap a un regadiu sostenible i del segle XXI

1

"El canvi del projecte de regadiu Segarra-Garrigues,

cap a un regadiu sostenible i del segle XXI"

Març 2019




INTRODUCCIÓ: PRODUCCIÓ D’ALIMENTS - DADES A NIVELL MUNDIAL

▪ Segons la FAO la població mundial augmenta i també augmenten lesnecessitats de calories per habitant.

▪ Actualment som uns 7.000 milions d’habitants i consumin una mitjana de2.750 kcal /dia.

▪ Als anys 60 érem 3.000 milions d’habitants i consumíem 2.200 kcal/dia.

▪ Pels anys 2050 hauran de produir-se aliments per 9.000 milionsd’habitants.

▪ La producció d’aliments haurà d’incremetar-se un 70%




INTRODUCCIÓ: PRODUCCIÓ D’ALIMENTS – NECESSITATS D’AIGUA

▪ La producció d’aliments comporta una elevada mobilització d’aigua (aigua virtual)

1 Poma = 60 litres 1 l Oli = 4.000 litres

1 Enciam = 85 litres1 kg carn de vedella =

15.000 litres

Consum Mitjà : 2.600 l/persona i dia → 950 m³/persona i any.

Total Catalunya : 7.500.000 habit.x 950 m³/p. i any → 7.100 hm³/any.

▪ L’agricultura aprofita i gestiona una gran quantitat d’aigua de pluja (aigua verda).

Precipitació sobre la SAU → 6.900 hm³ / any

▪ El regadiu a Catalunya utilitza una quantitat d’aigua molt important (aigua blava) però inferior a l’aigua verda.

Aigua de reg : 2. 000 hm³ / any

▪ El dèficit d’aigua virtual a Catalunya és elevat, suposant una eficiència mitjana del 50% en reg i en pluja.

Dèficit : 7.100 hm³ - 4.500 hm³ = 2.600 hm³ / any

En realitat és encara superior per la part de SAU no conreada.




4

INTRODUCCIÓ: NECESSITATS D’AIGUA DE REG A CATALUNYA




5

NOU CONCEPTE DE REGADIU

CONEIXEMENT INFRAESTRUCTURES

SOFTWAREHARDWARE

REGANT

EMPRESARI AGRÀRI

PLANS D’ACTUACIÓ

MEDI AMBIENT




6Abril 2012

Perquè els regadius

AGRONOMIA BIOTECNOLOGIA

ENGINYERIA

TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ i

COMUNICACIONS

GESTIÓ EMPRESARIAL i SOCIAL

MEDIAMBIENT

PLANS D’ACTUACIÓ




Mesures per aconseguir un estalvi d’aigua. Modernització de regadius:

Augment de

l’eficiència en

el transport

L’automatització del bombament i

la impulsió, permet centralitzar el

control i fer una gestió més

acurada i eficaç

L’automatització i el control de la

distribució de l’aigua a les

parcel·les dels regants permeten

ajustar-ne el consum

Comporta de regulació de nivell

constant, per mantenir una uniformitat

en el cabal, i una explotació més

econòmica de la xarxa de canals.

Canal d’Aragó i Catalunya.

Quadre de comandament de la

impulsió del reg de Carrassumada de

Torres de Segre (Segrià).

Hidrant del regadiu de Ginestar

(Ribera d’Ebre).

PLANS D’ACTUACIÓ




8

MESURES PER ACONSEGUIR UN ÚS EFICENT DE L’AIGUA

Actuacions no estructurals :

- Millora de la informació sobre els cabals derivats.

- Informació i educació dels usuaris.

- Aplicació de tarifes de reg que incentiven la utilització racional de

l’aigua (tarifes volumètriques o binòmies)

- Millora de la gestió hidràulica :

- Sistemes de comanda

- Sistemes torns

- Procediment d’actuacions en situacions d’escassetat de

l’aigua

- Regs deficitaris d’alta eficiència

- Regs a la demanda amb volum limitat

PLANS D’ACTUACIÓ




- Formació i informació als usuaris :

- Cursos de reg a les ECA coordinats per l’ECA de Tàrrega.

- Curs “ON LINE” a través del portal RURALCAT (www.ruralcat.com).

- Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (http://www.ruralcat.net) i programa

de reg de RURALCAT.

- Recomanacions de reg cada setmana per e-mail o SMS.

- Oficina del regant.

- Experimentació i Divulgació :

- IRTA . Recerca en reg deficitari (vinya, olivera, ametller, panís i fruita).

- Parcel·les experimentals DAAM – REGSA – IRTA

· Assajos de reg

· Telecontrol

· Avaluació d’instal·lacions

- Xerrades divulgatives.

MESURES PER ACONSEGUIR UN ÚS EFICENT DE L’AIGUA

Actuacions no estructurals :

PLANS D’ACTUACIÓ




• SUPERFÍCIE DE REG INICIAL PREVISTA: 70.150 ha superfície agrària útil (107.320 ha

superfície bruta)

• DOTACIÓ PREVISTA INICIAL: 342 hm3/any (Pla hidrològic de la conca de l’Ebre de 1998)

• TIPUS DE DOTACIÓ PREVISTOS INICIALMENT:

➢ Dotació de transformació: 6.500 m3/ha/any 47.110 ha útils

➢ Dotació de transformació: 3.500 m3/ha/any 630 ha útils

➢ Dotació de suport: 1.500 m3/ha/any 22.410 ha útils

• CAPTACIONS:

La captació principal des de l’embassament de Rialb (404 hm3) i dues captacions directes,

complementàries, des del riu Segre als municipis d’Albatàrrec i Aitona (ambdós a la comarca del

Segrià).

DADES INCIALS DEL PROJECTE SG (DIA 2002)

10




11

Dotacions i superfícies reg DIA 2002

Font: ICAT

DADES INCIALS DEL PROJECTE SG (DIA 2002)




12

EVOLUCIÓ SUPERFÍCIE ZEPA SG




13

EVOLUCIÓ SUPERFÍCIE ZEPA SG - SUPERPOSICIÓ

Font: DARP




• SUPERFÍCIE TOTAL SISTEMA SEGARRA-GARRIGUES: 68.645 ha

• DOTACIÓ: 309 hm3/any

• TIPUS DE DOTACIÓ:



➢ Dotació de suport: 1.500 m3/ha/any 19.261 ha útils

La designació de les ZEPA ha disminuït la dotació de reg en part de la superfície

prevista inicialment. Tot i que es pot continuar regant a 68.645ha de les 70.150ha

inicials, s’ha reduït en 11.355 ha la superfície prevista com a reg de

transformació.

DADES PROJECTE SG (DIA 2010)

14




15

Dotacions i superfícies reg 2018

Font: ICAT

DADES ACTUALS DEL PROJECTE SG (nov 2018)




16

Dotacions reg 2018

Font: DARP





17Font: ICAT

COMPARACIÓ PROJECTE SG (DIA 2002 – DIA 2010)




18Font: DARP

COMPARACIÓ PROJECTE SG (DIA 2002 – SG 2018)

Dotació de

transformació

(6.500 hm3/ha)

Dotació de reg

de suport

(3.500 hm3/ha)

Dotació de reg

de suport

(1.500 hm3/ha)

Total

DIA 2002 47.110 630 22.410 70.150

SG 2018 29.897 16.254 18.844 64.995

VAR -17.213 15.624 -3.566 -5.155

VAR (%) -36,54% 2480,00% -15,91% -7,35%

DIA 2002 306 2 34 342

SG 2018 194 57 28 279

VAR -112 55 -6 -63

VAR (%) -36,60% 2750,00% -17,65% -18,42%

Superfície total regable

(ha)

Volum d'aigua

(hm3/any)




TIPUS DE DOTACIÓ:


19




• SUPERFÍCIE TOTAL SISTEMA SEGARRA-GARRIGUES: 64.995 ha

• SUPERFÍCIE REGABLE: 17.263 ha

• SUPERFÍCIE EN EXPLOTACIÓ: 11.419 ha

• SUPERFÍCIE EN REG: 8.903 ha

Des de la DIA 2010, ha disminuït la dotació de reg. Finalment es poden regar 64.995ha de les

70.150ha inicials d’acord amb la DIA 2002 i de les 68.645ha de la DIA 2010.


20




21Font: ICAT

Herbacis 37%

Fruita dolça 24%

Fruita seca 17%

Olivera 11%

Vinya 9%

Fusta 1% Altres 1%

Distribució tipus de cultius





22

Distribueixen l’aigua pulveritzan-la sobre les plantes en

forma de pluja. Necessiten una certa pressió.

Tipus de Regadius: Aspersió

Aspersió

SISTEMES DE REG EFICENTS




23Font: Oficina del Regant - DAAM





Hidrant Sector 6 24Hidrant Sector 6.1

Hidrant Sector 9.2

Hidrant Sector 12

REGADIU SEGARRA-GARRIGUES





25

Tipus de Regadius: Localitzat

Zona on

cau l’aigua

gota a gota

LocalitzatAporten l’aigua que necessita la planta només a les

arrels, mullant només una petita part del terreny.





26

Font: Dossier tècnic DAAM

NOVES TECNOLOGIES




27Font: Mas Badia DAAM





ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS

28

Amb la finalitat d’atendre els requeriments mediambientals vinculats especialment a la defensa de la biodiversitat en

relació a les aus estepàries en resposta als mandats de la Unió Europea, s’han adoptat un seguit d’actuacions:

• Ampliació de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) dins del perímetre conreable del Sistema Segarra-

Garrigues




Amb la finalitat d’atendre els requeriments mediambientals vinculats especialment a la defensa de la biodiversitat

en relació a les aus estepàries en resposta als mandats de la Unió Europea, s’han adoptat un seguit

d’actuacions:

01. Definir unes zones d’exclusió (d’acord amb l’EIA) en les que la dotació d’aigua s’ajusti a la d’un reg de suport

o d’hivern (1.500 i 3.500 m3/ha/any per a arbrat i cereal, respectivament).

02. Zones d’exclusió del regadiu en les quals s’aplicaran mesures compensatòries de conservació dels hàbitats

esteparis i la seva fauna associada.

03. Aplicar mesures de conservació i gestió d’hàbitats esteparis i la seva fauna en les zones de protecció:

augment de la superfície de guaret, recuperació d’erms amb vegetació natural, gestió dirigida a afavorir una

estructura de vegetació òptima per a la nidificació de les aus estepàries.

04. Aplicar mesures de conservació pròpies de la gestió agrícola en totes les zones de protecció i conservació

d’hàbitats esteparis: sembra de cereal de varietats tardanes, conservació de marges, manteniment de rostolls,

creació de fragues de vegetació natural.

05. Construcció de torres de nidificació.

06. Restauració de casetes de tàpia per a la nidificació del xoriguer comú.

07. Plantació d’arbres en el riu Set per a la nidificació de la trenca.

08. Construcció d’abeuradors per a pteroclídids.

10. Adquisició o arrendament de finques de 0,5 a 2 ha per a la instal·lació de torres de nidificació i abeuradors.

11. Minimització de l’apertura de nous camins i els moviments de terres en les zones d’exclusió en concentració

parcel·lària.

MESURES CORRECTORES

29




12. Estudis i seguiment de les aus estepàries.

13. Ajust del pla d’execució, en zones amb presència d’aus, amb objecte de minimitzar i/o evitar l’afectació en el

període de reproducció de les espècies.

14. Adquisició o arrendament de finques (vegeu Mesures compensatòries)

15. Estudi detallat de totes les captacions municipals per a establir perímetres on regular les activitats agrícoles.

16. Seguiment dels nivells piezomètrics i de la qualitat de l’aigua en els aqüífers al·luvials dels rius Sió, Corb i

Ondara.

17. Realització d’un estudi hidrogeològic detallat de vulnerabilitat de fonts i sortidors.

18. Definir les característiques de la xarxa de control de quantitat i qualitat d’aigües subterrànies, establir els

punts de mesura i mostreig i els paràmetres a controlar d’acord amb la DMA.

19. Seguiment de la qualitat i quantitat de les aigües superficials (10 anys).

20. Revegetació i recuperació dels principals cursos d’aigua directament afectats per les obres en cada sector.

21. Anàlisi detallada de les àrees amb problemes d’estabilitat i solubilització de sals. Si es detecten aquests

problemes: definició i aplicació de mesures agronòmiques i ambientals necessàries per evitar impactes en aus

estepàries.

22. Inventari de comunitats vegetals existents en cada sector.

23. Revegetació de tots els talussos.

23. Recuperació d’erms amb vegetació natural identificada com a hàbitat d’interès comunitari.

MESURES CORRECTORES

30




24. Avaluació dels efectes de la implantació gradual en el terreny de l’ecoconcentració parcel·lària.

25. Prova pilot de compatibilitat del reg de suport al cereal amb la conservació d’aus estepàries.

26. Regs d’alta eficiència: Solament considerats compatibles a Valls de Sió-Llobregós i Granyena adoptant

mesures especificades en l’EIA.

27. Reg de suport a l’arbrat: assumible amb mesures previstes en l’EIA.

28. Ubicació de préstecs i abocadors: ubicació i restauració que hauran d’analitzar-se en els projectes de cada

sector.

29. Basses de reg: fora dels espais protegits si hi ha alternatives viables i mesures de naturalització, i per evitar

ofegaments.

30. Ecoconcentració parcel·lària. Si ja s’ha realitzat la concentració "normal" haurà de redactar-se un projecte de

mesures d’adaptació.

31. Granyena i Valls de Sió-LLobregós: Excloure del reg, mantenir marges, no obrir camins a les valls de

Vilagraseta i Barrers. Destinar un 20% de les terres de conreu a guaret rotatiu en els espais de Granyena i Valls

de Sió-Llobregós.

32. Anglesola-Vilagrassa: Excloure del reg, mantenir marges.

33. Sector 3, Protecció zona hàbitat 6420: Restauració barranc de la Pisquera i zona HIC.

34. Redacció projecte específic per mantenir els cultius de secà: Finques fora de ZEPA.

MESURES CORRECTORES

31




Amb la finalitat d’atendre els requeriments mediambientals vinculats especialment a la defensa de la biodiversitat en

relació a les aus estepàries en resposta als mandats de la Unió Europea, s’han adoptat un seguit d’actuacions:

• Definició d’un Pla de Mesures Correctores i Compensatòries.

• Aplicació de les mesures mediambientals definides en el Pla a un ritme superior al de la dinàmica de progrés del

regadiu.

• Construcció i gestió del Centre d’Interpretació de les Aus de Concabella.

• Creació del Centre d’Interpretació i Defensa de les Aus Estepàries de Mas de Melons.

• Gestió complementària de 3.948,51 ha amb mesures agroambientals finançades pel Programa de

Desenvolupament Rural (PDR).

• Creació de l’Oficina del Regant, entre les finalitats de la qual hi ha la formació dels pagesos en les pràctiques

adequades que no lesionin la biodiversitat.

ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS

32




+ 43,47 ha finques de propietat

(basses d’amfibis principalment)

Objectiu 60 ha

+ 76,48 ha de masses comunes ,

40,61 fora de ZEPA

+ Actuacions de preservació de la

Flora dels secans

ESTAT D’IMPLEMENTACIÓ MESURES




Mesures compensatòries

Construcció o adaptació de 24 llocs per a la nidificació de la ornitofauna. S’han construït

torres de nidificació i s’ha restaurat cabanes, 54% de compliment

ESTAT D’IMPLEMENTACIÓ MESURES







Circus pygarus

(Esparver cendrós / Aguilucho cenizo)

36

Calandrella brachydactyla

(Terrerola vulgar / Terrera común)

Coriacias garrulus

(Gaig blau / Carraca)

Falco naumannii

(Xoriguer petit / Cernícalo primilla)

Hieratus fasciata

(Àguila cuabarrada / Águila

perdicera)

Melanocoypha calandra

(Calàndria / Calandria común)

Textrax tetrax

(Sisó / Sisón)

Pterocles alchata

(Ganga / Ganga ibérica)

Pterocles orientalis

(Xurra / Ganga ortega)

AUS ESTEPÀRIES




37

SEGUIMENT DE LES MESURES CORRECTORES

37




Camp amb sembra directa i la presència de Calàndria Restauració d’abeurador per a pteroclídids a ZEPA Segrià -Utxesa

Restauració construcció xarxa primària de reg Abeurador per a pteroclídids del Mas d’Alfés 38

IMATGES DE MESURES CORRECTORES




Col·locació de malles antiofegament a basses de regulació Franja de conservació ambiental

Forats de nidificació de l’abellerol en talús de neoformació de camins

resultants de concentració parcel·lària

Marges artificials de conservació a la concentració parcel·lària de

Preixana 39





Recuperació dels sistemes naturals de l’àmbit fluvial del riu Sió i el Barranc de la Pisquera

40


Hidrosembra i plantacions sector 6 Bassa regulació sector 8




1.Comprar o arrendar 3.400 ha dins dels espais naturals protegits amb la finalitat d’adoptar una gestió

potenciadora de la biodiversitat.

2. Construcció o adaptació de vuit basses i abeuradors adequats a la fauna a Els Secans del Segrià i Utxesa i a

Els Secans de Mas de Melons-Alfés

3. Soterrament o trenat de las línies elèctriques existents en l’actualitat dins de les ZEPA o adopció de mesures

adequades per evitar la col·lisió de les aus. Cal dissenyar un projecte específic per determinar la proporció de cada

una de les actuacions.

4. Construcció o adaptació de construccions existents en sis llocs per a la nidificació de l’ornitofauna.

5. Construir, annexos a las basses de regulació previstes, altres basses de petites dimensions destinades als

amfibis i altres.

6. A les basses de regulació, col·locació d’illes flotants naturals i revegetació d’una part del contorn de la bassa de

regulació.

7. Construcció de vedrunes per a potenciar les poblacions de preses per a l'àguila cuabarrada a l'àmbit del

Segarra-Garrigues en els espais de Granyena i Valls de Sió-Llobregós, en aquells sectors que defineixi l’equip de

gestió dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida. Mesura a realitzar de mutu acord amb les societats de

caçadors corresponents i només on aquells sectors on la baixa densitat de conills així ho requereixi.

41

MESURES COMPENSATÒRIES




8 i 9. Redactar i executar projectes de recuperació dels sistemes naturals dels àmbits fluvials següents, dins de la

zona regable del projecte: riu Corb, riu Reguer, riu Ondara, riu Cercavins, riu Set, riu Sió i barranc de Pisquera.

I la compra de 150 ha de terreny en els àmbits adjacents definits en els projectes previstos en la mesura anterior.

10. Constitució d’un òrgan que integri la gestió agronòmica de les finques comprades o arrendades i el seguiment

de les repercussions de la gestió agronòmica en les condicions dels hàbitats i les poblacions de les espècies

estepàries, amb la participació del promotor, de l’òrgan ambiental, d’experts en aus estepàries i en la gestió agrària,

i d’un observador designat per la Unió Europea.

42

MESURES COMPENSATÒRIES




43

SEGUIMENT MESURES COMPENSATÒRIES




44

Cartells de divulgació dels valors dels espais naturals Pals amb caixes niu

Imatges diverses de torres de nidificacióBasses d'amfibis en construcció

IMATGES MESURES COMPENSATÒRIES

44




45

Abeurador de Ventafarines Abeurador de la Cogullada

Recuperació riu SetBassa d'amfibis sector 9.1

IMATGES MESURES COMPENSATÒRIES

45

Documents

El canvi del projecte de regadiu cap a un regadiu ...El canvi del projecte de regadiu Segarra-Garrigues, cap a un regadiu sostenible i del segle XXI 8 MESURES PER ACONSEGUIR UN ÚS