EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN

CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

PROGRAMA DEL CURS

Objectius:

• Reflexionar sobre els moments importants del cicle de la vida de l’ individu i analitzar els ritus que els acompanyen.

• Adquirir i ampliar els coneixements sobre els rituals del cicle de la vida.

• Interpretar el significat dels ritus de pas com a part de la cultura popular.

• Exposar i intercanviar els coneixements sobre els rituals del cicle de la vida.

• Escriure un breu assaig sobre el cicle de la vida i els ritus depas.

Objectius:

• Reflexionar sobre els moments importants del cicle de la vida de l’ individu i analitzar els ritus que els acompanyen.

• Adquirir i ampliar els coneixements sobre els rituals del cicle de la vida.

• Interpretar el significat dels ritus de pas com a part de la cultura popular.

• Exposar i intercanviar els coneixements sobre els rituals del cicle de la vida.

• Escriure un breu assaig sobre el cicle de la vida i els ritus depas.

Continguts1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu.

Classificació dels ritus.2. El cicle de la vida i els ritus.

2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep

2.2.1. Embaràs i part2.2.2. Naixement i infància2.2.3. Adolescència2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i àpats (o menjua)4. Ritus de pas i gènere.5. Ritus contemporanis.

Continguts1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu.

Classificació dels ritus.2. El cicle de la vida i els ritus.

2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep

2.2.1. Embaràs i part2.2.2. Naixement i infància2.2.3. Adolescència2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i àpats (o menjua)4. Ritus de pas i gènere.5. Ritus contemporanis.

PROGRAMA DEL CURS

Activitats per realitzar

• Explicacions en gran grup• Lectura d’articles i notícies• Recerca d’informació• Debat, col·loqui i exposició• Projecció de vídeos

Criteris d’avaluació

• Assistència a un mínim d’un 80% de les sessions • Participar a les activitats proposades• Elaborar un breu assaig sobre el cicle de la vida i els ritus de pas i

entregar-ho per escrit dins els terminis prevists.

Activitats per realitzar

• Explicacions en gran grup• Lectura d’articles i notícies• Recerca d’informació• Debat, col·loqui i exposició• Projecció de vídeos

Criteris d’avaluació

• Assistència a un mínim d’un 80% de les sessions • Participar a les activitats proposades• Elaborar un breu assaig sobre el cicle de la vida i els ritus de pas i

entregar-ho per escrit dins els terminis prevists.

PROGRAMA DEL CURS

ASSAIG: CICLE DE LA VIDA i RITUS DE PAS

- 5 pàgines (màxim)

- Interliniat: un espai i mig

- Contingut:

Introducció

Desenvolupament del tema

Conclusions

Bibliografia consultada

- 5 pàgines (màxim)

- Interliniat: un espai i mig

- Contingut:

Introducció

Desenvolupament del tema

Conclusions

Bibliografia consultada

REFLEXIONS

Hi ha manifestacions rituals a la societat

actual?

Hi ha lloc pel ritu a la nostra societat?

Associam ritu a lo religiós, lo sagrat?

Comporta la reducció de la pràctica religiosa ladesaparició dels ritus?

Hi ha manifestacions rituals a la societat

actual?

Hi ha lloc pel ritu a la nostra societat?

Associam ritu a lo religiós, lo sagrat?

Comporta la reducció de la pràctica religiosa ladesaparició dels ritus?

EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Dijous 11 de desembre 2014

DEFINICIÓ DE RITU. DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU.FUNCIÓ DEL RITU. CLASSIFICACIÓ DELS RITUS.

DEFINICIÓ DE RITU. DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU.FUNCIÓ DEL RITU. CLASSIFICACIÓ DELS RITUS.

11

DEFINICIÓ DE RITU

• El lingüista Emile Benveniste manté que l’etimologia de la paraula “ritu” prové de ritus que significa “ordre establert”.

• El folklorista i etnògraf Arnold Van Gennep pensava que cerimònia i ritu tenien quasi el mateix sentit.

• La sociòloga i etnòloga Martine Segalen senyala que “El campo semántico del término es muy nutrido, por ejemplo “ceremonia”, término cuyo origen remite a los ritos ciudadanos solemnes, es decir, de origen profano; ceremonia, ceremonial y ritual son términos que se superponen en el ámbito religioso” (Segalen, 2011:13)

• El lingüista Emile Benveniste manté que l’etimologia de la paraula “ritu” prové de ritus que significa “ordre establert”.

• El folklorista i etnògraf Arnold Van Gennep pensava que cerimònia i ritu tenien quasi el mateix sentit.

• La sociòloga i etnòloga Martine Segalen senyala que “El campo semántico del término es muy nutrido, por ejemplo “ceremonia”, término cuyo origen remite a los ritos ciudadanos solemnes, es decir, de origen profano; ceremonia, ceremonial y ritual son términos que se superponen en el ámbito religioso” (Segalen, 2011:13)

DEFINICIÓ DE RITU

El Diccionari de la Real Academia Española

(RAE) dona la següent definició:

• Rito (Del lat. ritus)• m. Costumbre o ceremonia• m. Conjunto de reglas establecidas para el

culto y ceremonias religiosas

El Diccionari de la Real Academia Española

(RAE) dona la següent definició:

• Rito (Del lat. ritus)• m. Costumbre o ceremonia• m. Conjunto de reglas establecidas para el

culto y ceremonias religiosas

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

1.1. m. Conjunt de cerimònies d’un culte. Ritu catòlic, bizantí. Els ritus delsgentils. Celebrar una festa segons el ritu.

1.2. m. Cerimònia concreta d’un culte2.1. m. Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament,

les cerimònies del culte religiós.2.2. Ritu d’iniciació

a) Ritu amb què un membre és admès en una societatb) Ritu que marca la transició a la maduresa social

2.3. Ritu de fecunditat: Ritu que pretén propiciar la reproducció de les dones, de la terra o dels animals.

2.4. Ritu de pas. Ritu que marca la transició d’un estat a un altre, principalment els esdeveniments crítics del cicle vital, com ara el naixement, la transició a l'adultesa, el matrimoni, la mort, etc.

2.5. Ritu de pau. Ritu litúrgic de la missa en el qual el celebrant desitja la pau als fidels i aquests entre ells, mitjançant algun signe extern.

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

1.1. m. Conjunt de cerimònies d’un culte. Ritu catòlic, bizantí. Els ritus delsgentils. Celebrar una festa segons el ritu.

1.2. m. Cerimònia concreta d’un culte2.1. m. Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament,

les cerimònies del culte religiós.2.2. Ritu d’iniciació

a) Ritu amb què un membre és admès en una societatb) Ritu que marca la transició a la maduresa social

2.3. Ritu de fecunditat: Ritu que pretén propiciar la reproducció de les dones, de la terra o dels animals.

2.4. Ritu de pas. Ritu que marca la transició d’un estat a un altre, principalment els esdeveniments crítics del cicle vital, com ara el naixement, la transició a l'adultesa, el matrimoni, la mort, etc.

2.5. Ritu de pau. Ritu litúrgic de la missa en el qual el celebrant desitja la pau als fidels i aquests entre ells, mitjançant algun signe extern.

DEFINICIÓ DE RITU

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

• El ritu té caràcter universal perquè totes les societats tenen la necessitat de simbolització.

• La majoria de cultures distingeixen entre lo sagrat i lo profà. A més, posseeixen les seves creences, símbols i rituals sagrats que s’oposen als esdeveniments profans.

• A les societats modernes sol haver una separacióentre la societat laica i la societat religiosa, entre lo profà i lo sagrat. Van Gennep (folklorista i etnòleg) sosté que entre el món profà i el món sagrat hi ha incompatibilitat i la transició de l‘un a l‘altre necessitad‘un període intermedi. Però, a les societats menysdesenvolupades succeeix el contrari: el món sagratinclou gairabé tot.

• El ritu té caràcter universal perquè totes les societats tenen la necessitat de simbolització.

• La majoria de cultures distingeixen entre lo sagrat i lo profà. A més, posseeixen les seves creences, símbols i rituals sagrats que s’oposen als esdeveniments profans.

• A les societats modernes sol haver una separacióentre la societat laica i la societat religiosa, entre lo profà i lo sagrat. Van Gennep (folklorista i etnòleg) sosté que entre el món profà i el món sagrat hi ha incompatibilitat i la transició de l‘un a l‘altre necessitad‘un període intermedi. Però, a les societats menysdesenvolupades succeeix el contrari: el món sagratinclou gairabé tot.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Van Gennep afirmava que:“Un rito o acto social no tiene un valor ni un sentidointrínseco definido de una vez para siempre; sino quecambia de valor y de sentido según los actos que lepreceden o los que le siguen; de donde se ha deconcluir que para comprender un rito, una institucióno una técnica, no hay que extraerlo arbitrariamentedel conjunto ceremonial, jurídico o tecnológico delque forma parte; sino que, por el contrario, hay queconsiderar siempre cada elemento de este conjuntoen sus relaciones con los demás elementos”(Van Gennep,1981:127).

Van Gennep afirmava que:“Un rito o acto social no tiene un valor ni un sentidointrínseco definido de una vez para siempre; sino quecambia de valor y de sentido según los actos que lepreceden o los que le siguen; de donde se ha deconcluir que para comprender un rito, una institucióno una técnica, no hay que extraerlo arbitrariamentedel conjunto ceremonial, jurídico o tecnológico delque forma parte; sino que, por el contrario, hay queconsiderar siempre cada elemento de este conjuntoen sus relaciones con los demás elementos”(Van Gennep,1981:127).

El sociòleg Émile Durkheim:- Els ritus són traduccions de necessitats humanes, d’algun

aspecte de la vida, individual o social.- Relaciona l’àmbit de lo sagrat amb el control que tenen la

societat i la cultura sobre la consciència de cada individu. Durkheim pensava que quan la gent creu que està en comunió amb forces ocultes i misterioses i éssers sobrenaturals, el que està experimentat realment és la força de la vida social. La nostra por al que és sagrat representa simbòlicament la nostra dependència de la societat. En aquest sentit, la idea de déu és una forma de culte a la societat.

- El coneixement individual prové de l’aprenentatge de les “representacions col.lectives” (un tòtem) creades per la societat.

- Assimila ritu i religió, conclou que la religió és qualque cosa fonamentalment social.

El sociòleg Émile Durkheim:- Els ritus són traduccions de necessitats humanes, d’algun

aspecte de la vida, individual o social.- Relaciona l’àmbit de lo sagrat amb el control que tenen la

societat i la cultura sobre la consciència de cada individu. Durkheim pensava que quan la gent creu que està en comunió amb forces ocultes i misterioses i éssers sobrenaturals, el que està experimentat realment és la força de la vida social. La nostra por al que és sagrat representa simbòlicament la nostra dependència de la societat. En aquest sentit, la idea de déu és una forma de culte a la societat.

- El coneixement individual prové de l’aprenentatge de les “representacions col.lectives” (un tòtem) creades per la societat.

- Assimila ritu i religió, conclou que la religió és qualque cosa fonamentalment social.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Émile Durkheim considera que els ritus són, sobretot, “moments d’efervescència col.lectiva”

“Las representaciones religiosas son representaciones colectivas que expresan realidades colectivas; los ritos son maneras de actuar que nacen solamente en el seno de grupos reunidos, y que están destinados a suscitar, mantener o renovar ciertos estados mentales de esos grupos” (Segalen, 2011:18)

Émile Durkheim considera que els ritus són, sobretot, “moments d’efervescència col.lectiva”

“Las representaciones religiosas son representaciones colectivas que expresan realidades colectivas; los ritos son maneras de actuar que nacen solamente en el seno de grupos reunidos, y que están destinados a suscitar, mantener o renovar ciertos estados mentales de esos grupos” (Segalen, 2011:18)

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

James Frazer (antropòleg)- Per a que una creença fou religiosa, els participants

havien d’aconseguir que una entitat o força els obeís. Si els participants tenien una actitud humil, si suplicaven i demanaven favors i concessions, llavors les seves creences i rituals eren religiosos. Si pel contrari, els participants pensaven que controlaven les entitats i forces que regien els esdeveniments i no suplicaven humilment, llavors les seves pràctiques i creences tenien a veure amb la màgia.

- Per en Frazer l’oració era l’essència del ritual religiós. - Les creences i rituals religiosos tenen moltíssima

varietat.

James Frazer (antropòleg)- Per a que una creença fou religiosa, els participants

havien d’aconseguir que una entitat o força els obeís. Si els participants tenien una actitud humil, si suplicaven i demanaven favors i concessions, llavors les seves creences i rituals eren religiosos. Si pel contrari, els participants pensaven que controlaven les entitats i forces que regien els esdeveniments i no suplicaven humilment, llavors les seves pràctiques i creences tenien a veure amb la màgia.

- Per en Frazer l’oració era l’essència del ritual religiós. - Les creences i rituals religiosos tenen moltíssima

varietat.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Marcel Mauss (antropòleg i sociòleg)- Desplaça l’anàlisi del ritual per centrar-se en elsacrifici. Creu que les nocions de sagrat i sacrifici són la clau pel coneixement dels ritus i dels mites.

- Considera que hi ha ritual inclús als actes més individualssempre i quan aquests actes tenguin qualque aspectenormatiu.

- Pensa que els jocs, la festa o els costums es diferenciendel ritu per practicar-se perquè si, mentres que amb el ritues vol exercir una acció sobre determinades coses.

- Defineix el ritu com una “acció tradicional eficaç”.

Marcel Mauss (antropòleg i sociòleg)- Desplaça l’anàlisi del ritual per centrar-se en elsacrifici. Creu que les nocions de sagrat i sacrifici són la clau pel coneixement dels ritus i dels mites.

- Considera que hi ha ritual inclús als actes més individualssempre i quan aquests actes tenguin qualque aspectenormatiu.

- Pensa que els jocs, la festa o els costums es diferenciendel ritu per practicar-se perquè si, mentres que amb el ritues vol exercir una acció sobre determinades coses.

- Defineix el ritu com una “acció tradicional eficaç”.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

- Reafirma la naturalesa social dels ritus i dels mites:Marcel Mauss:“El sacrificio es una institución y un fenómeno social. El rito noes una forma, una envoltura de los sacrificios personales, delrenunciamiento moral, autónomo y espontáneo. No puede haber sacrificio sin sociedad. En los sacrificios que hemosdescrito, está enteramente presente la sociedad. Hay pocosritos que sean más funcionalmente sociales que el sacrificio.Cuando no es la propia sociedad la que sacrifica ella misma ypara sí misma, se hace representar en el oficio por sussacerdotes, y, a menudo también por una asistencia numerosa,que toma parte de forma activa. (…) Si cree en el sacrificio, si eseficaz, es en razón de su naturaleza social” (Segalen, 2011:23)

- Reafirma la naturalesa social dels ritus i dels mites:Marcel Mauss:“El sacrificio es una institución y un fenómeno social. El rito noes una forma, una envoltura de los sacrificios personales, delrenunciamiento moral, autónomo y espontáneo. No puede haber sacrificio sin sociedad. En los sacrificios que hemosdescrito, está enteramente presente la sociedad. Hay pocosritos que sean más funcionalmente sociales que el sacrificio.Cuando no es la propia sociedad la que sacrifica ella misma ypara sí misma, se hace representar en el oficio por sussacerdotes, y, a menudo también por una asistencia numerosa,que toma parte de forma activa. (…) Si cree en el sacrificio, si eseficaz, es en razón de su naturaleza social” (Segalen, 2011:23)

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Mary Douglas (antropòloga)- Estudia els efectes del ritu sobre la “modificació de l’experiència”:

”En cuanto animal social, el hombre es un animal ritual. Si sesuprime el rito bajo cierta forma, no deja de surgir en otras, conmayor fuerza mientras más intensa es la interacción social. Sinlas cartas de pésame, los telegramas de enhorabuena, y sinpostales de vez en cuando, la amistad de un amigo distante noconstituye una realidad social. No tiene existencia sin los ritosde la amistad. Los ritos sociales crean una realidad que nopuede subsistir sin ellos. No es excesivo decir que el ritosignifica más para la sociedad que las palabras significan para elpensamiento. Pues es muy posible entrar en conocimiento dealgo y hallar luego palabras para ello. Pero es imposible

mantener relaciones sociales sin actos simbólicos” (Segalen, 2011: 28)

Mary Douglas (antropòloga)- Estudia els efectes del ritu sobre la “modificació de l’experiència”:

”En cuanto animal social, el hombre es un animal ritual. Si sesuprime el rito bajo cierta forma, no deja de surgir en otras, conmayor fuerza mientras más intensa es la interacción social. Sinlas cartas de pésame, los telegramas de enhorabuena, y sinpostales de vez en cuando, la amistad de un amigo distante noconstituye una realidad social. No tiene existencia sin los ritosde la amistad. Los ritos sociales crean una realidad que nopuede subsistir sin ellos. No es excesivo decir que el ritosignifica más para la sociedad que las palabras significan para elpensamiento. Pues es muy posible entrar en conocimiento dealgo y hallar luego palabras para ello. Pero es imposible

mantener relaciones sociales sin actos simbólicos” (Segalen, 2011: 28)

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

- S'interessà per la contaminació a l’hora de tractar les nocionsde sagrat, de religió i de ritual d’una societat, i, aquest fet,amplia molt la noció de ritu (no el limita al camp religiós).- Per aquesta antropòloga el terme ritu és sovint sinònim de símbol.- Creu que el ritu ens permet conèixer coses que sense ell maino podríem arribar a conèixer, és a dir, pensa que hi ha cosesque no podem experimentar sense el ritu.- Reconeix que hi ha ritus que no són religiosos perquè les nostresexperiències estan compartimentades. En aquest sentit, explicaque la diferència entre nosaltres i, per exemple, els bosquimansés que “nosotros no trasladamos de un contexto a otro el mismojuego de símbolos que se van haciendo cada vez más poderosos:nuestra experiencia es fragmentaria. Nuestros ritos crean un montónde pequeños submundos, sin relación entre sí. Los ritos de ellos creanun universo único y simbólicamente coherente” (Segalen, 2011: 29)

- S'interessà per la contaminació a l’hora de tractar les nocionsde sagrat, de religió i de ritual d’una societat, i, aquest fet,amplia molt la noció de ritu (no el limita al camp religiós).- Per aquesta antropòloga el terme ritu és sovint sinònim de símbol.- Creu que el ritu ens permet conèixer coses que sense ell maino podríem arribar a conèixer, és a dir, pensa que hi ha cosesque no podem experimentar sense el ritu.- Reconeix que hi ha ritus que no són religiosos perquè les nostresexperiències estan compartimentades. En aquest sentit, explicaque la diferència entre nosaltres i, per exemple, els bosquimansés que “nosotros no trasladamos de un contexto a otro el mismojuego de símbolos que se van haciendo cada vez más poderosos:nuestra experiencia es fragmentaria. Nuestros ritos crean un montónde pequeños submundos, sin relación entre sí. Los ritos de ellos creanun universo único y simbólicamente coherente” (Segalen, 2011: 29)

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Victor Turner

Aquest antropòleg cultural va estudiar els símbols i ritus de lescultures tribals i es va centrar en les següents idees:

- Els significats rituals són codis de significats socials.- Aquests codis rituals tenen una influència molt gran en la

ment.- Ritus com a “drama social”, és a dir, models repetitius

d’activitats.- “Liminalitat”: la forma com molta gent supera les limitacions

que estableixen les seves societats.

Victor Turner

Aquest antropòleg cultural va estudiar els símbols i ritus de lescultures tribals i es va centrar en les següents idees:

- Els significats rituals són codis de significats socials.- Aquests codis rituals tenen una influència molt gran en la

ment.- Ritus com a “drama social”, és a dir, models repetitius

d’activitats.- “Liminalitat”: la forma com molta gent supera les limitacions

que estableixen les seves societats.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Martine SegalenAquesta etnòloga i sociòloga explica que “El rito o ritual es unconjunto de actos formalizados, expresivos, portadores de unadimensión simbólica. El rito se caracteriza por una configuraciónespacio-temporal específica, por el recurso a una serie deobjetos, por unos sistemas de comportamiento y de lenguajeespecíficos, y por unos signos emblemáticos, cuyo sentidocodificado constituye uno de los bienes comunes de un grupo”(Segalen, 2011:30)

- Destaca la dimensió col.lectiva dels ritus, ja que, el ritual tésentit pels qui el comparteixen, i la seva eficàcia social com acreador de sentit: ordena el desordre, dóna sentit a loaccidental i a lo incomprensible, dóna mitjans a les persones perdominar el mal, el temps i les relacions socials.

Martine SegalenAquesta etnòloga i sociòloga explica que “El rito o ritual es unconjunto de actos formalizados, expresivos, portadores de unadimensión simbólica. El rito se caracteriza por una configuraciónespacio-temporal específica, por el recurso a una serie deobjetos, por unos sistemas de comportamiento y de lenguajeespecíficos, y por unos signos emblemáticos, cuyo sentidocodificado constituye uno de los bienes comunes de un grupo”(Segalen, 2011:30)

- Destaca la dimensió col.lectiva dels ritus, ja que, el ritual tésentit pels qui el comparteixen, i la seva eficàcia social com acreador de sentit: ordena el desordre, dóna sentit a loaccidental i a lo incomprensible, dóna mitjans a les persones perdominar el mal, el temps i les relacions socials.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

- Per Segalen les característiques més importants del ritu són laseva flexibilitat, la seva capacitat per a la polisèmia i peradaptar-se al canvi social.- “…los ritos siempre deben considerarse com un conjunto deconductas individuales o colectivas relativamente codificadas,con un soporte corporal (verbal, gestual, de postura), decarácter repetitivo, con fuerte carga simbólica para los actores ytestigos (…) el ritual se reconoce en que es el fruto de unaprendizaje, implica pues la continuidad de las generaciones, delos grupos de edad o de los grupos sociales en el seno de losque se produce. (…) A través de su dimensión simbólica, el ritoes un lenguaje eficaz en la medida en que actúa sobre la

realidad social, de lo que se deduce que no es posible convertiren un rito cualquier cosa, que necesita apoyarse en símbolosreconocidos por el grupo” (Segalen, 2011:31,32)

- Per Segalen les característiques més importants del ritu són laseva flexibilitat, la seva capacitat per a la polisèmia i peradaptar-se al canvi social.- “…los ritos siempre deben considerarse com un conjunto deconductas individuales o colectivas relativamente codificadas,con un soporte corporal (verbal, gestual, de postura), decarácter repetitivo, con fuerte carga simbólica para los actores ytestigos (…) el ritual se reconoce en que es el fruto de unaprendizaje, implica pues la continuidad de las generaciones, delos grupos de edad o de los grupos sociales en el seno de losque se produce. (…) A través de su dimensión simbólica, el ritoes un lenguaje eficaz en la medida en que actúa sobre la

realidad social, de lo que se deduce que no es posible convertiren un rito cualquier cosa, que necesita apoyarse en símbolosreconocidos por el grupo” (Segalen, 2011:31,32)

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Max Gluckman (antropòleg)- No segueix l’argument sociològic i desenvolupa la següent tesi: quant

més complexes són les societats, menys ritualitzades estan:“Los ritos e incluso las ceremonias, tienen tendencia a quedarobsoletas en las situaciones modernas urbanas en las que labase material de la vida, la fragmentación de los roles y de lasactividades, sirven para diferenciar esos mismos roles sociales.La etiqueta y los códigos existen, pero no se encarnan en estaasociación mística que, para los pueblos tribales, si seinterrumpe o es objeto de error, de una actitud incorrecta, oincluso de un sentimiento negativo, puede atraer la mala suertesobre el individuo, lo que hace que el ritual, que establece unarelación con las fuerzas místicas y los seres, resulte necesariopara recuperar el equilibrio que alteran los cambios de posiciónsocial, o para establecer un nuevo equilibrio en las relacionesmodificadas; de acuerdo con la terminología de Van Gennep,para obtener la agregación o la reagregación” (Segalen, 2011: 50)

Max Gluckman (antropòleg)- No segueix l’argument sociològic i desenvolupa la següent tesi: quant

més complexes són les societats, menys ritualitzades estan:“Los ritos e incluso las ceremonias, tienen tendencia a quedarobsoletas en las situaciones modernas urbanas en las que labase material de la vida, la fragmentación de los roles y de lasactividades, sirven para diferenciar esos mismos roles sociales.La etiqueta y los códigos existen, pero no se encarnan en estaasociación mística que, para los pueblos tribales, si seinterrumpe o es objeto de error, de una actitud incorrecta, oincluso de un sentimiento negativo, puede atraer la mala suertesobre el individuo, lo que hace que el ritual, que establece unarelación con las fuerzas místicas y los seres, resulte necesariopara recuperar el equilibrio que alteran los cambios de posiciónsocial, o para establecer un nuevo equilibrio en las relacionesmodificadas; de acuerdo con la terminología de Van Gennep,para obtener la agregación o la reagregación” (Segalen, 2011: 50)

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

Si seguim el pensament de Gluckman hem decreure que les nostres societats no poden generaraccions i pensaments simbòlics i, això, no escompartit per molts, ja que, pensen que els símbolssegueixen existint malgrat ja no siguin compartitsper tot el grup social i adoptin una forma que ja noés exclusivament religiosa.

Si seguim el pensament de Gluckman hem decreure que les nostres societats no poden generaraccions i pensaments simbòlics i, això, no escompartit per molts, ja que, pensen que els símbolssegueixen existint malgrat ja no siguin compartitsper tot el grup social i adoptin una forma que ja noés exclusivament religiosa.

DIFERENTS CONCEPCIONS DE RITU

E. Durkheim- Les manifestacions rituals són una ruptura amb la

rutina quotidiana.

- Els rituals religiosos o profans tenen com a funció la

cohesió social: “reforzar los sentimientos de pertenencia

colectiva y de dependencia de un orden moral superior,

que rescaten a los individuos del caos y el desorden”(Segalen, 2011: 20)

- L’objectiu dels ritus és vincular el present al passat,

l‘individu a la comunitat.

E. Durkheim- Les manifestacions rituals són una ruptura amb la

rutina quotidiana.

- Els rituals religiosos o profans tenen com a funció la

cohesió social: “reforzar los sentimientos de pertenencia

colectiva y de dependencia de un orden moral superior,

que rescaten a los individuos del caos y el desorden”(Segalen, 2011: 20)

- L’objectiu dels ritus és vincular el present al passat,

l‘individu a la comunitat.

FUNCIÓ DEL RITU

- Per en Durkheim l’eficàcia del ritu és social, és a dir,

un ritu produeix estats mentals col.lectius que tenen

lloc quan el grup es reuneix:

“Lo esencial es que los individuos estén reunidos, que

se experimenten en común los sentimientos y que

estos sentimientos encuentren expresión en actos

comunes (…) Así que todo nos lleva a la misma idea:

que los ritos son fundamentalmente medios a través

de los cuales se reafirma periódicamente el grupo

social” (Segalen, 2011: 21)

- Per en Durkheim l’eficàcia del ritu és social, és a dir,

un ritu produeix estats mentals col.lectius que tenen

lloc quan el grup es reuneix:

“Lo esencial es que los individuos estén reunidos, que

se experimenten en común los sentimientos y que

estos sentimientos encuentren expresión en actos

comunes (…) Así que todo nos lleva a la misma idea:

que los ritos son fundamentalmente medios a través

de los cuales se reafirma periódicamente el grupo

social” (Segalen, 2011: 21)

FUNCIÓ DEL RITU

Victor Turner- No segueix l’anàlisi d’en Durkheim que pensa que la

principal funció del ritu és la cohesió social i cerca

l’explicació als aspectes simbòlics:

“Esta ceremonia posee funciones de simbolización y de

señalización; se desarrolla de acuerdo con unas reglas y

tiene un enorme grado de formalización; sin duda pone en juego mecanismos de proyección inconscientes (…) está organizada por un pensamiento conceptual consciente y forma parte de un sistema elaborado de ritos y de símbolos, muchos de los cuales son multivalentes” (Segalen, 2011: 30)

Victor Turner- No segueix l’anàlisi d’en Durkheim que pensa que la

principal funció del ritu és la cohesió social i cerca

l’explicació als aspectes simbòlics:

“Esta ceremonia posee funciones de simbolización y de

señalización; se desarrolla de acuerdo con unas reglas y

tiene un enorme grado de formalización; sin duda pone en juego mecanismos de proyección inconscientes (…) está organizada por un pensamiento conceptual consciente y forma parte de un sistema elaborado de ritos y de símbolos, muchos de los cuales son multivalentes” (Segalen, 2011: 30)

FUNCIÓ DEL RITU

Anthony F. C. Wallace (antropòleg)- Cultes religiosos individualistes: Cada persona estableix una relacióamb els éssers i forces animistes quan necessita control i protecció. - Cultes religiosos xamanistes: Els xamans són individus que actuencom adivins, curanderos, mèdiums i mags a canvi de regals, diners,prestigi i poder.- Cultes religiosos comunitaris: Grups d’edat, societats de homes,clans o llinatges celebren rituals essencials pel seu benestar o per a lasupervivència de la societat.- Cultes religiosos eclesiàstics: Sacerdots professionals amb dedicacióexclusiva i que monopolitzen la celebració de cert ritus en nomd’individus, grups i la societat sencera. Sovint, els líders religiosossón membres de la classe dirigent i, a vegades, costa distingir lesjerarquies política i eclesiàstica d’un país.Aquests 4 tipus de creences i rituals religiosos formen una “escala”.

Anthony F. C. Wallace (antropòleg)- Cultes religiosos individualistes: Cada persona estableix una relacióamb els éssers i forces animistes quan necessita control i protecció. - Cultes religiosos xamanistes: Els xamans són individus que actuencom adivins, curanderos, mèdiums i mags a canvi de regals, diners,prestigi i poder.- Cultes religiosos comunitaris: Grups d’edat, societats de homes,clans o llinatges celebren rituals essencials pel seu benestar o per a lasupervivència de la societat.- Cultes religiosos eclesiàstics: Sacerdots professionals amb dedicacióexclusiva i que monopolitzen la celebració de cert ritus en nomd’individus, grups i la societat sencera. Sovint, els líders religiosossón membres de la classe dirigent i, a vegades, costa distingir lesjerarquies política i eclesiàstica d’un país.Aquests 4 tipus de creences i rituals religiosos formen una “escala”.

CLASSIFICACIÓ DELS RITUS

James Frazer

- Ritus simpàtics: caràcter de similitud (atracció secreta, unasimpatia oculta)

- Ritus animistes: pesonificació del poder. La potència pot estarpersonificada en un ser invisible i intangible, l’ànima (única omúltiple); en un animal o vegetal (tòtem) o pot ser una potènciaantropomòrfica o amorfa (Déu).

- Ritus dinamistes: intervenció d’una potència, el mana (termemelanesi: creença en una força poderosa).

- Ritus de contagi: les coses que han estat en contacte una vegadasegueixen actuant una sobre l’altra, encara que ja no hi hagi contacte.

James Frazer

- Ritus simpàtics: caràcter de similitud (atracció secreta, unasimpatia oculta)

- Ritus animistes: pesonificació del poder. La potència pot estarpersonificada en un ser invisible i intangible, l’ànima (única omúltiple); en un animal o vegetal (tòtem) o pot ser una potènciaantropomòrfica o amorfa (Déu).

- Ritus dinamistes: intervenció d’una potència, el mana (termemelanesi: creença en una força poderosa).

- Ritus de contagi: les coses que han estat en contacte una vegadasegueixen actuant una sobre l’altra, encara que ja no hi hagi contacte.

CLASSIFICACIÓ DELS RITUS

Frazer considerava que aquestes quatre categories de ritus es

poden combinar de diferents formes: directes o indirectes,

positives o negatives (tabús). El tabú és una prohibició. És un

terme polinesi que fa referència a les limitacions que posaven

alguns caps polinesis a l’accés a algunes terres de conreu

esgotades o zones del litoral a on s’havia acabat amb la riquesa

pesquera. Les persones que violaven aquests tabús rebien un

càstig natural i sobrenatural.

Exemples de tabús:

• el tabú de l’incest dins la família nuclear (és un tabú universal que es considera una obligació sagrada i la seva violació és un acte profà o antisagrat)

• els tabús dietètics que es consideren obligacions sagrades: el tabúcontra la carn de porc.

Frazer considerava que aquestes quatre categories de ritus es

poden combinar de diferents formes: directes o indirectes,

positives o negatives (tabús). El tabú és una prohibició. És un

terme polinesi que fa referència a les limitacions que posaven

alguns caps polinesis a l’accés a algunes terres de conreu

esgotades o zones del litoral a on s’havia acabat amb la riquesa

pesquera. Les persones que violaven aquests tabús rebien un

càstig natural i sobrenatural.

Exemples de tabús:

• el tabú de l’incest dins la família nuclear (és un tabú universal que es considera una obligació sagrada i la seva violació és un acte profà o antisagrat)

• els tabús dietètics que es consideren obligacions sagrades: el tabúcontra la carn de porc.

CLASSIFICACIÓ DELS RITUS

Arnold Van Gennep- Ritus simpàtics: “Son ritos simpáticos los que se fundamentan en lacreencia de la acción de lo semejante sobre lo semejante, de locontrario sobre lo contrario, del continente sobre el contenido y a lainversa, de la parte sobre el todo y a la inversa, del simulacro sobre elobjeto o el ser real y a la inversa, de la palabra sobre el acto” (Van Gennep,2008: 17)

- Ritus de contagi: per en Van Gennep es funden “en la materialidady la transmisibilidad, por contacto o a distancia, de las cualidadesnaturales o adquiridas” (Van Gennep, 2008: 21)

Els ritus poden ser directes (sense intervenció d’un altre agent, efecteautomàtic, per exemple un encanteri) i indirectes (intervé una forçaautònoma o personificada –dimonis, espírits, una divinitat, etc.- enbenefici del que ha fet el ritu i l’efecte és per reacció). Tambédistingeix entre ritus positius i ritus negatius o tabús.

Arnold Van Gennep- Ritus simpàtics: “Son ritos simpáticos los que se fundamentan en lacreencia de la acción de lo semejante sobre lo semejante, de locontrario sobre lo contrario, del continente sobre el contenido y a lainversa, de la parte sobre el todo y a la inversa, del simulacro sobre elobjeto o el ser real y a la inversa, de la palabra sobre el acto” (Van Gennep,2008: 17)

- Ritus de contagi: per en Van Gennep es funden “en la materialidady la transmisibilidad, por contacto o a distancia, de las cualidadesnaturales o adquiridas” (Van Gennep, 2008: 21)

Els ritus poden ser directes (sense intervenció d’un altre agent, efecteautomàtic, per exemple un encanteri) i indirectes (intervé una forçaautònoma o personificada –dimonis, espírits, una divinitat, etc.- enbenefici del que ha fet el ritu i l’efecte és per reacció). Tambédistingeix entre ritus positius i ritus negatius o tabús.

CLASSIFICACIÓ DELS RITUS

Émile DurkheimCreu que els ritus organitzen el temps social fent alternar moments

profans i moments sagrats. A partir de l’etnografia dels aborígens

d’Austràlia i dels indígenes d’Amèrica del Nord, Durkheim classifica els

ritus com:

• Cultes negatius o tabús. Són rites d’evitació que limiten el contacte entre lo sagrat i lo profà i preparen a l’iniciat per entrar en l’àmbit del que és sagrat. Abstinència sexual o alimentària, proves físiques, roba i adorns específics. Aquests ritus estan vinculats al dolor.

• Cultes positius. Vinculats a les festes. Ingestió d’elements sagrats i ofrenes. Solen ser periòdics.

• Ritus “piaculares”. Es refereixen a una expiació, inspiren angoixa. Ritus de dol: silenci, gemecs, lessions corporals, copejar-se, cremar-se, etc.

Émile DurkheimCreu que els ritus organitzen el temps social fent alternar moments

profans i moments sagrats. A partir de l’etnografia dels aborígens

d’Austràlia i dels indígenes d’Amèrica del Nord, Durkheim classifica els

ritus com:

• Cultes negatius o tabús. Són rites d’evitació que limiten el contacte entre lo sagrat i lo profà i preparen a l’iniciat per entrar en l’àmbit del que és sagrat. Abstinència sexual o alimentària, proves físiques, roba i adorns específics. Aquests ritus estan vinculats al dolor.

• Cultes positius. Vinculats a les festes. Ingestió d’elements sagrats i ofrenes. Solen ser periòdics.

• Ritus “piaculares”. Es refereixen a una expiació, inspiren angoixa. Ritus de dol: silenci, gemecs, lessions corporals, copejar-se, cremar-se, etc.

CLASSIFICACIÓ DELS RITUS

Victor TurnerEls rituals poden tenir caràcter estacional i llavors es duen a terme

en un moment de canvi climàtic o quan es comença una activitat

estacional (conreu, recol.lecció) o es poden fer per superar una

situació de crisi individual o col.lectiva (caràcter contingent). Els

rituals de caràcter contingent poden ser:

• Rituals del cicle vital, es fan per marcar el pas d’una fase del cicle de la vida a una altra (naixements, matrimoni, mort, etc.)

• Rituals d’aflicció per calmar les entitats o forces sobrenaturals que es creu provoquen l’aflicció (malaltia, problemes de descendència, mals físics, etc)

• Rituals de caràcter endevinatori. Són cerimònies que fan les autoritats polítiques per assegurar la salut i fertilitat dels éssers humans, animals i conreus o la iniciació al sacerdoci o a associacions religioses (rituals de libació o ofrenes de menjar)

Victor TurnerEls rituals poden tenir caràcter estacional i llavors es duen a terme

en un moment de canvi climàtic o quan es comença una activitat

estacional (conreu, recol.lecció) o es poden fer per superar una

situació de crisi individual o col.lectiva (caràcter contingent). Els

rituals de caràcter contingent poden ser:

• Rituals del cicle vital, es fan per marcar el pas d’una fase del cicle de la vida a una altra (naixements, matrimoni, mort, etc.)

• Rituals d’aflicció per calmar les entitats o forces sobrenaturals que es creu provoquen l’aflicció (malaltia, problemes de descendència, mals físics, etc)

• Rituals de caràcter endevinatori. Són cerimònies que fan les autoritats polítiques per assegurar la salut i fertilitat dels éssers humans, animals i conreus o la iniciació al sacerdoci o a associacions religioses (rituals de libació o ofrenes de menjar)

CLASSIFICACIÓ DELS RITUS

Los jíbaros creen que la verdadera alma está presente, desde el nacimiento,

dentro de cada jíbaro vivo, tanto hombre como mujer. Cuando muere una

persona, esta alma abandona el cuerpo y sufre cuatro cambios posteriores.

En primer lugar, vuelve al lugar de nacimiento de su cuerpo y vuelve a vivir su

vida anterior de una forma invisible. A continuación se transforma en

demonio y vaga por el bosque, solitario, hambriento y triste. Entonces, la

verdadera alma muere de nuevo y se transforma en wampang, una especie

de polilla gigante a la que puede verse alguna vez volando. Siempre está

hambrienta. En su cuarta y última fase, la verdadera alma se convierte en niebla.

Después de un tiempo, que los jíbaros no saben con certeza, el wampang

finalmente acaba con las alas dañadas por la lluvia y lo zarandea una

tormenta hasta que cae y muere en el suelo. Entonces la verdadera

alma se transforma en vapor en medio de la lluvia que cae. Se piensa que

todas las nieblas y nubes son la forma final de las verdaderas almas. Y ya no

sufre más cambios y persiste eternamente en esta forma de niebla. (Harner, 1972b:151)

Los jíbaros creen que la verdadera alma está presente, desde el nacimiento,

dentro de cada jíbaro vivo, tanto hombre como mujer. Cuando muere una

persona, esta alma abandona el cuerpo y sufre cuatro cambios posteriores.

En primer lugar, vuelve al lugar de nacimiento de su cuerpo y vuelve a vivir su

vida anterior de una forma invisible. A continuación se transforma en

demonio y vaga por el bosque, solitario, hambriento y triste. Entonces, la

verdadera alma muere de nuevo y se transforma en wampang, una especie

de polilla gigante a la que puede verse alguna vez volando. Siempre está

hambrienta. En su cuarta y última fase, la verdadera alma se convierte en niebla.

Después de un tiempo, que los jíbaros no saben con certeza, el wampang

finalmente acaba con las alas dañadas por la lluvia y lo zarandea una

tormenta hasta que cae y muere en el suelo. Entonces la verdadera

alma se transforma en vapor en medio de la lluvia que cae. Se piensa que

todas las nieblas y nubes son la forma final de las verdaderas almas. Y ya no

sufre más cambios y persiste eternamente en esta forma de niebla. (Harner, 1972b:151)

LAS TRES ALMAS DEL JÍBARO

Nadie nace con la segunda alma jíbaro, el arutam. Para conseguir un arutam,

uno debe ayunar, bañarse en la Catarata Sagrada y beber agua de tabaco o

un jugo de una planta que contiene la sustancia alucinógena llamada datura.

El arutam sale de las profundidades del bosque en forma de una pareja de

jaguares gigantes o de una pareja de serpientes que ruedan sin cesar hacia el

buscador del alma. Cuando la aparición está cerca, el buscador debe correr

hacia ella y tocarla. Entonces el arutam entrará en el cuerpo por la noche.

La gente que posee un alma arutam habla y actúa con una gran confianza y

siente un irresistible deseo de matar a sus enemigos. Mientras conservan su

arutam, son inmortales. Desafortunadamente, las almas arutam no pueden

conservarse eternamente. Abandonan su alojamiento temporal justo antes

de que su dueño mate a alguien. Finalmente, errando en el bosque, serán

recapturadas por otros buscadores de almas lo suficientemente valientes

como para tocarles.

Nadie nace con la segunda alma jíbaro, el arutam. Para conseguir un arutam,

uno debe ayunar, bañarse en la Catarata Sagrada y beber agua de tabaco o

un jugo de una planta que contiene la sustancia alucinógena llamada datura.

El arutam sale de las profundidades del bosque en forma de una pareja de

jaguares gigantes o de una pareja de serpientes que ruedan sin cesar hacia el

buscador del alma. Cuando la aparición está cerca, el buscador debe correr

hacia ella y tocarla. Entonces el arutam entrará en el cuerpo por la noche.

La gente que posee un alma arutam habla y actúa con una gran confianza y

siente un irresistible deseo de matar a sus enemigos. Mientras conservan su

arutam, son inmortales. Desafortunadamente, las almas arutam no pueden

conservarse eternamente. Abandonan su alojamiento temporal justo antes

de que su dueño mate a alguien. Finalmente, errando en el bosque, serán

recapturadas por otros buscadores de almas lo suficientemente valientes

como para tocarles.

LAS TRES ALMAS DEL JÍBARO

La tercera alma del jíbaro es el musiak –el alma vengadora-. El musiak

aparece cuando la gente que anteriormente poseyera un arutam es

asesinada por sus enemigos. El musiak crece dentro de la cabeza de la

víctima e intenta salir y atacar al asesino. Para evitar esto, lo mejor que se

puede hacer es cortar la cabeza de la víctima, “disminuirla de tamaño” y

traerla a casa. Si se maneja adecuadamente en varios rituales y danzas,

el musiak puede hacer al asesino fuerte y feliz. Después de que el musiak sea

usado a beneficio del asesino, se lleva a cabo un ritual para devolverlo a la

aldea de donde procede. Para hacer que vuelva a su sitio de origen las

mujeres cantan esta canción (Harner, 1972b:146):

La tercera alma del jíbaro es el musiak –el alma vengadora-. El musiak

aparece cuando la gente que anteriormente poseyera un arutam es

asesinada por sus enemigos. El musiak crece dentro de la cabeza de la

víctima e intenta salir y atacar al asesino. Para evitar esto, lo mejor que se

puede hacer es cortar la cabeza de la víctima, “disminuirla de tamaño” y

traerla a casa. Si se maneja adecuadamente en varios rituales y danzas,

el musiak puede hacer al asesino fuerte y feliz. Después de que el musiak sea

usado a beneficio del asesino, se lleva a cabo un ritual para devolverlo a la

aldea de donde procede. Para hacer que vuelva a su sitio de origen las

mujeres cantan esta canción (Harner, 1972b:146):

LAS TRES ALMAS DEL JÍBARO

Ahora, ahora vuelve a la casa donde viniste.

Tu esposa te está llamando desde tu casa.

Has venido aquí a hacernos felices.

Finalmente hemos acabado.

Así que vuélvete.

Harris, Marvin (2009: 345,346)

Ahora, ahora vuelve a la casa donde viniste.

Tu esposa te está llamando desde tu casa.

Has venido aquí a hacernos felices.

Finalmente hemos acabado.

Así que vuélvete.

Harris, Marvin (2009: 345,346)

LAS TRES ALMAS DEL JÍBARO

MOLTES GRÀCIES