EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE LINDIVIDU DINS UN

CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Continguts

1. Definici de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funci del ritu. Classificaci dels ritus.

2. El cicle de la vida i els ritus.2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificaci dels ritus de pas den Van Gennep

2.2.1. Embars i part2.2.2. Naixement i infncia2.2.3. Adolescncia2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i pats.4. Ritus de pas i gnere.5. Ritus contemporanis.

Continguts

1. Definici de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funci del ritu. Classificaci dels ritus.

2. El cicle de la vida i els ritus.2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificaci dels ritus de pas den Van Gennep

2.2.1. Embars i part2.2.2. Naixement i infncia2.2.3. Adolescncia2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i pats.4. Ritus de pas i gnere.5. Ritus contemporanis.

PROGRAMA DEL CURS

EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE LINDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Dijous 13 de gener 2015

ADOLESCNCIAADOLESCNCIA

2.2.32.2.3

- Van Gennep considera que s molt important diferenciar la pubertat fisiolgica i la pubertat social. La pubertat fisiolgica i la pubertat social sn dues coses diferents i poques vegades coincideixen. La pubertat fisiolgica es refereix als canvis fsics que experimenta el cos i la pubertat social fa referncia al conjunt de ritus que marquen el pas de la infncia a ladolescncia fins arribar a la maduresa social.

- En el cas de les al.lotes la pubertat fsica es manifesta per linflament dels pits, leixamplament de la pelvis, laparici de pl al pubis i, sobretot, amb la primera menstruaci. Per tant, sembla senzill posar data al pas de la infantesa a ladolescncia, per a la vida social no s tan fcil.

- s ms complicat en el cas dels varons perqu s ms difcil establir la primera emissi desperma, per aix, la pubertat dels al.lots sestableix en funci del creixement de la barba, els pls del pubis, etc. per tamb hi ha moltes variacions tniques i individuals.

- Van Gennep considera que s molt important diferenciar la pubertat fisiolgica i la pubertat social. La pubertat fisiolgica i la pubertat social sn dues coses diferents i poques vegades coincideixen. La pubertat fisiolgica es refereix als canvis fsics que experimenta el cos i la pubertat social fa referncia al conjunt de ritus que marquen el pas de la infncia a ladolescncia fins arribar a la maduresa social.

- En el cas de les al.lotes la pubertat fsica es manifesta per linflament dels pits, leixamplament de la pelvis, laparici de pl al pubis i, sobretot, amb la primera menstruaci. Per tant, sembla senzill posar data al pas de la infantesa a ladolescncia, per a la vida social no s tan fcil.

- s ms complicat en el cas dels varons perqu s ms difcil establir la primera emissi desperma, per aix, la pubertat dels al.lots sestableix en funci del creixement de la barba, els pls del pubis, etc. per tamb hi ha moltes variacions tniques i individuals.

ADOLESCNCIA

Van Gennep diu que les coses succeeixen de forma diferent a lavida social i aix sexplica en primer lloc per fets que sn tambde tipus fisiolgic:

- El gaudiment sexual no depn de la pubertat sin que sexperimenta segons els individus abans o desprs, per tant, la pubertat noms t importncia en relaci a la capacitat de concebre.

- La primera sang o menstruaci no apareix sempre a la mateixa edat. A lantiga Roma les nines podien casar-se legalment a partir dels 12 anys (moltes nines encara no tenen la menstruaci a naquesta edat), i a Espanya fa poc que ledat legal per casar-se ha passat dels 14 als 16 anys, aix doncs, a Roma la pubertat social era anterior a la fisiolgica i a Espanya, actualment, s posterior.

Van Gennep diu que les coses succeeixen de forma diferent a lavida social i aix sexplica en primer lloc per fets que sn tambde tipus fisiolgic:

- El gaudiment sexual no depn de la pubertat sin que sexperimenta segons els individus abans o desprs, per tant, la pubertat noms t importncia en relaci a la capacitat de concebre.

- La primera sang o menstruaci no apareix sempre a la mateixa edat. A lantiga Roma les nines podien casar-se legalment a partir dels 12 anys (moltes nines encara no tenen la menstruaci a naquesta edat), i a Espanya fa poc que ledat legal per casar-se ha passat dels 14 als 16 anys, aix doncs, a Roma la pubertat social era anterior a la fisiolgica i a Espanya, actualment, s posterior.

ADOLESCNCIA

Per aix, en Van Gennep creu que els ritus de pubertat noshan danomenar diniciaci, encara que aquest autor diuque hi ha casos excepcionals en els que els ritus de lapubertat fisiolgica coincideixen amb ritus diniciaci. Enaquests casos, es sol allar a les al.lotes i, fins i tot, a vegadesse les considera primer mortes i desprs ressuscitades. Hi hapobles que no tenen ritus per a la pubertat fisiolgica pertenen ritus dinciciaci social. Aquests ritus diniciaci socialpoden tenir un carcter sexual i es diu que serveixen perconvertir-se en home o dona (o donen laptitud per ser-ho),sn ritus de separaci del mn asexuat, seguits de ritusdagregaci al mn sexual (societats restringides dindividusdun o altre sexe).

Per aix, en Van Gennep creu que els ritus de pubertat noshan danomenar diniciaci, encara que aquest autor diuque hi ha casos excepcionals en els que els ritus de lapubertat fisiolgica coincideixen amb ritus diniciaci. Enaquests casos, es sol allar a les al.lotes i, fins i tot, a vegadesse les considera primer mortes i desprs ressuscitades. Hi hapobles que no tenen ritus per a la pubertat fisiolgica pertenen ritus dinciciaci social. Aquests ritus diniciaci socialpoden tenir un carcter sexual i es diu que serveixen perconvertir-se en home o dona (o donen laptitud per ser-ho),sn ritus de separaci del mn asexuat, seguits de ritusdagregaci al mn sexual (societats restringides dindividusdun o altre sexe).

ADOLESCNCIA

- La distinci entre la pubertat fsica i la pubertat social saprecia ambclaredat a certes cerimnies dels toda de lndia que practiquen la polindriai es prometen en matrimoni des dels 3 anys. Poc temps abans de la pubertatfisiolgica, un home duna secci diferent a la del proms de lal.lota va dedia al poble della i estn la seva capa de forma que els cobreixi a tot dos,passen uns minuts aix i desprs lhome sen va. 15 dies desprs, un homeben plantat i fort (no importa de quina secci o clan sigui) va a casa de lal.lota,passa la nit amb ella i la desvirga. Aix ha de succeir abans de la pubertat, nofer aquesta cerimnia desacreditaria moltssim a lal.lota, fins i tot, podriaimpedir-li el matrimoni. Les cerimnies del matrimoni no es fan fins els 15 o16 anys, s a dir, anys desprs de la pubertat.- Pels mayas la cerimnia ms important del cicle de la vida era lanomenadasegon naixement que significava laceptaci del nin o la nina dins el clan. Escelebrava al voltant dels 12 anys i era una cerimnia molt rica, una espcie deritus de purificaci. Hi participaven un quants nins i nines i la presidia un sacerdot. A les nines, durant la cerimnia sels hi llevava una petxina que tapavaels genitals femenins i aix indicava que ja es podien casar. Aquest ritus depubertat servia per marcar el pas a la vida adulta.

- La distinci entre la pubertat fsica i la pubertat social saprecia ambclaredat a certes cerimnies dels toda de lndia que practiquen la polindriai es prometen en matrimoni des dels 3 anys. Poc temps abans de la pubertatfisiolgica, un home duna secci diferent a la del proms de lal.lota va dedia al poble della i estn la seva capa de forma que els cobreixi a tot dos,passen uns minuts aix i desprs lhome sen va. 15 dies desprs, un homeben plantat i fort (no importa de quina secci o clan sigui) va a casa de lal.lota,passa la nit amb ella i la desvirga. Aix ha de succeir abans de la pubertat, nofer aquesta cerimnia desacreditaria moltssim a lal.lota, fins i tot, podriaimpedir-li el matrimoni. Les cerimnies del matrimoni no es fan fins els 15 o16 anys, s a dir, anys desprs de la pubertat.- Pels mayas la cerimnia ms important del cicle de la vida era lanomenadasegon naixement que significava laceptaci del nin o la nina dins el clan. Escelebrava al voltant dels 12 anys i era una cerimnia molt rica, una espcie deritus de purificaci. Hi participaven un quants nins i nines i la presidia un sacerdot. A les nines, durant la cerimnia sels hi llevava una petxina que tapavaels genitals femenins i aix indicava que ja es podien casar. Aquest ritus depubertat servia per marcar el pas a la vida adulta.

ADOLESCNCIA

- Ladolescncia suposa per lindividu major responsabilitat, major independncia en la vida personal i el comenament de les relacions de parella. A totes les cultures es celebra dalguna forma el pas de la infncia a la pubertat, sobretot, dels varons.

- A molts casos aquestes cerimnies tenen connotacions religioses,per exemple, els al.lots musulmans i jueus han daprendre una srie de textos dels seus respectius llibres sagrats i els han de recitar sense equivocar-se o vacil.lar davant del adults que faran de testimonis i jutjaran si superen la prova i assoleixen la maduresa adolescent. A la religi catlica, la primera comuni i la confirmacitenen el mateix sentit; a la nostra societat implicava que lal.lot mitjanant la catequesi rebia els conexeiments per distingir el que era correcte i el que era pecat. Anys desprs de la comuni, es duia a terme el sagrament de la confirmaci pel qual lindividu reafirmava el comproms adquirit en la comuni.

- A partir de la pubertat comenaven unes altres prohibicions i tabs, uns eren per sempre com lincest i altres com les relacions sexuals i la formaci de parelles estables fins el matrimoni.

- Ladolescncia suposa per lindividu major responsabilitat, major independncia en la vida personal i el comenament de les relacions de parella. A totes les cultures es celebra dalguna forma el pas de la infncia a la pubertat, sobretot, dels varons.

- A molts casos aquestes cerimnies tenen connotacions religioses,per exemple, els al.lots musulmans i jueus han daprendre una srie de textos dels seus respectius llibres sagrats i els han de recitar sense equivocar-se o vacil.lar davant del adults que faran de testimonis i jutjaran si superen la prova i assoleixen la maduresa adolescent. A la religi catlica, la primera comuni i la confirmacitenen el mateix sentit; a la nostra societat implicava que lal.lot mitjanant la catequesi rebia els conexeiments per distingir el que era correcte i el que era pecat. Anys desprs de la comuni, es duia a terme el sagrament de la confirmaci pel qual lindividu reafirmava el comproms adquirit en la comuni.

- A partir de la pubertat comenaven unes altres prohibicions i tabs, uns eren per sempre com lincest i altres com les relacions sexuals i la formaci de parelles estables fins el matrimoni.

ADOLESCNCIA

La menstruaci- s smbol de fertilitat. - A moltes cultures del mn es consideren tab les dones que tenen la

menstruaci.- A la nostra societat, no hi havia cerimnies elaborades per aquest

moment, tot al contrari, en silenci sense gaire informaci les al.lotes aprenien que quan comenaven a menstruar el seu mn havia canviat. El cicle menstrual era una qesti fosca, prohibida, mgica, secreta de la sexualitat femenina, lligada al poder mgic de la lluna, a la simbologia de la sang i al sentiment de pecat. La dona era considerada impura durant els dies de la mala setmana i a la seva sang se li atribuen propietats mgiques.

- Durant aquest perode la dona no podia fer certes feines (la dona era smbol de mort), era marginada i lactitud dels homes era de por i rebuig.

- Lacte sexual durant la menstruaci era considerat perjudicial i malfic.- La roba tacada de sang menstrual era amagada i es rentava separada de

laltra roba (no havia tampons o compreses, sempraven draps que havien de rentar-se cada vegada).

La menstruaci- s smbol de fertilitat. - A moltes cultures del mn es consideren tab les dones que tenen la

menstruaci.- A la nostra societat, no hi havia cerimnies elaborades per aquest

moment, tot al contrari, en silenci sense gaire informaci les al.lotes aprenien que quan comenaven a menstruar el seu mn havia canviat. El cicle menstrual era una qesti fosca, prohibida, mgica, secreta de la sexualitat femenina, lligada al poder mgic de la lluna, a la simbologia de la sang i al sentiment de pecat. La dona era considerada impura durant els dies de la mala setmana i a la seva sang se li atribuen propietats mgiques.

- Durant aquest perode la dona no podia fer certes feines (la dona era smbol de mort), era marginada i lactitud dels homes era de por i rebuig.

- Lacte sexual durant la menstruaci era considerat perjudicial i malfic.- La roba tacada de sang menstrual era amagada i es rentava separada de

laltra roba (no havia tampons o compreses, sempraven draps que havien de rentar-se cada vegada).

ADOLESCNCIA

Antoni Galms (Cultura popular mallorquina, 1982):

No poden fer cap de les feines de les matances, perqu tot el porquim tornaria dolent

No poden posar llevat, perqu el pa no tova o no surt menjador No poden entrar, ni acostar-se a planters de qualsevol casta,

perqu se sequen i se moren

No poden salar olives, perqu tornen sabateres, o sia de molt mal gust

No poden sembrar ramallers, perqu no neixen No poden tocar-los, perqu si els toquen se moren No poden fer conserves de cap mena, perqu tornen dolentes. No poden ensistar figues seques, perqu tot duna posen xelic

Antoni Galms (Cultura popular mallorquina, 1982):

No poden fer cap de les feines de les matances, perqu tot el porquim tornaria dolent

No poden posar llevat, perqu el pa no tova o no surt menjador No poden entrar, ni acostar-se a planters de qualsevol casta,

perqu se sequen i se moren

No poden salar olives, perqu tornen sabateres, o sia de molt mal gust

No poden sembrar ramallers, perqu no neixen No poden tocar-los, perqu si els toquen se moren No poden fer conserves de cap mena, perqu tornen dolentes. No poden ensistar figues seques, perqu tot duna posen xelic

ADOLESCNCIA

No poden tocar cap ferida, perqu prenen malament No poden donar gra a la sembrada, perqu no neix i si neix, no

fruita

No poden formatjar, perqu torna dolent el formatge No poden collir verdura, ni fruita No poden rentar, ni escurar, ni tocar aigua, ni entrar dins la mar No poden fer all-i-oli, pequ se tria No poden beure aigua amb neu, ni gelat perqu les fa mal Si tallen calcides, en aquell tros no en tornen a sortir mai ms

Aquestes creences estaven molt arrelades i dins la pagesia hi han

persistit fins fa poc.

No poden tocar cap ferida, perqu prenen malament No poden donar gra a la sembrada, perqu no neix i si neix, no

fruita

No poden formatjar, perqu torna dolent el formatge No poden collir verdura, ni fruita No poden rentar, ni escurar, ni tocar aigua, ni entrar dins la mar No poden fer all-i-oli, pequ se tria No poden beure aigua amb neu, ni gelat perqu les fa mal Si tallen calcides, en aquell tros no en tornen a sortir mai ms

Aquestes creences estaven molt arrelades i dins la pagesia hi han

persistit fins fa poc.

ADOLESCNCIA

Tamb trobam exemples daquestes creences a altres cultures:

El Talmud jueu diu que si al principi de la menstruaci, una dona passa pel mig de dos homes condemna a mort a un dells, per si est acabant de menstruar far que els dos homes es barallin.

Al Lban creuen que les dones quan tenen la menstruaci causen moltes desgrcies, just la seva ombra seca les flors i els arbres.

Els Guaykiries dOrinoco creuen que tot el que trepitgen les dones que menstruen morir i si un home passa per on han passat elles, les cames se li inflen.

Els lapons creuen que si les dones que tenen la menstruaci trepitgen la platja a on posen el peix, aquest tornar dolent.

Les dones musulmanes quan menstruen no fan les oracions diries, no fan el dejuni del ramad, no poden peregrinar a la Meca, no poden entrar a les mesquites i no poden llegir o portar el Cor.

Tamb trobam exemples daquestes creences a altres cultures:

El Talmud jueu diu que si al principi de la menstruaci, una dona passa pel mig de dos homes condemna a mort a un dells, per si est acabant de menstruar far que els dos homes es barallin.

Al Lban creuen que les dones quan tenen la menstruaci causen moltes desgrcies, just la seva ombra seca les flors i els arbres.

Els Guaykiries dOrinoco creuen que tot el que trepitgen les dones que menstruen morir i si un home passa per on han passat elles, les cames se li inflen.

Els lapons creuen que si les dones que tenen la menstruaci trepitgen la platja a on posen el peix, aquest tornar dolent.

Les dones musulmanes quan menstruen no fan les oracions diries, no fan el dejuni del ramad, no poden peregrinar a la Meca, no poden entrar a les mesquites i no poden llegir o portar el Cor.

ADOLESCNCIA

A moltes cultures, els costums relacionats amb la menstruacitenen el carcter de tabs menstruals: es prohibeix a la donaque tengui relacions sexuals amb el seu marit, que cuini, quevisiti llocs sagrats o participi a cerimnies religioses, que toquiobjectes emprats pels homes (armes o instruments de caa),etc. Tamb se li pot exigir que faci evident que t lamenstruaci pintant-se la cara de vermell, posant-se un cordvermell a la cintura o allant-se a una cabanya. Tots aqueststabs serveixen per separar a les dones quan tenen lamenstruaci de la resta de la societat, marcant-les comimpures i com a font de contaminaci.

A moltes cultures, els costums relacionats amb la menstruacitenen el carcter de tabs menstruals: es prohibeix a la donaque tengui relacions sexuals amb el seu marit, que cuini, quevisiti llocs sagrats o participi a cerimnies religioses, que toquiobjectes emprats pels homes (armes o instruments de caa),etc. Tamb se li pot exigir que faci evident que t lamenstruaci pintant-se la cara de vermell, posant-se un cordvermell a la cintura o allant-se a una cabanya. Tots aqueststabs serveixen per separar a les dones quan tenen lamenstruaci de la resta de la societat, marcant-les comimpures i com a font de contaminaci.

ADOLESCNCIA

Als anys 80, lantroploga Strassman va estudiar els dogn dfrica (Mal)que allaven les dones a cabanyes fora del recinte vallat del poblat quantenien la menstruaci, perqu eren una amenaa pels altars religiosos a onresaven els homes i feien sacrificis per a la protecci dels camps, les sevesfamlies i els poblats. Si una dona amb la menstruaci sapropava a naquestsaltars situats dins i fora de les cases, els contaminava i portava tot tipus decalamitats al poblat. Per, desprs dun parell danys destudi, aquestaantroploga va concloure que les cabanyes constituien una senyal seguraper a homes i dones de lestat frtil duna dona: quan no resideix a lacabanya la dona est llesta per concebre, quan deixa danar a la cabanyaest embarassada o menopusica, i quan una dona que est en edatreproductora acudeix peridicament a la cabanya durant molt de temps sclarament estril. Els dogn que sn polgams utilitzen aquesta informaciper decidir sobre la seva paternitat.

Pel que fa a la poligmia i a la monogmia, sembla que la tendncia a una o laltra dependria del nombre de receptors del cervell, s a dir, genticamenttenim tendncia a una o a laltra per el nostre entorn, la nostra cultura ho

altera i ho condiciona.

Als anys 80, lantroploga Strassman va estudiar els dogn dfrica (Mal)que allaven les dones a cabanyes fora del recinte vallat del poblat quantenien la menstruaci, perqu eren una amenaa pels altars religiosos a onresaven els homes i feien sacrificis per a la protecci dels camps, les sevesfamlies i els poblats. Si una dona amb la menstruaci sapropava a naquestsaltars situats dins i fora de les cases, els contaminava i portava tot tipus decalamitats al poblat. Per, desprs dun parell danys destudi, aquestaantroploga va concloure que les cabanyes constituien una senyal seguraper a homes i dones de lestat frtil duna dona: quan no resideix a lacabanya la dona est llesta per concebre, quan deixa danar a la cabanyaest embarassada o menopusica, i quan una dona que est en edatreproductora acudeix peridicament a la cabanya durant molt de temps sclarament estril. Els dogn que sn polgams utilitzen aquesta informaciper decidir sobre la seva paternitat.

Pel que fa a la poligmia i a la monogmia, sembla que la tendncia a una o laltra dependria del nombre de receptors del cervell, s a dir, genticamenttenim tendncia a una o a laltra per el nostre entorn, la nostra cultura ho

altera i ho condiciona.

ADOLESCNCIA

Canvi detapa educativa: linstitut

A la nostra societat, el pas dels nins i nines de lescola a linstitut als11/12 anys marca lentrada a ladolescncia, passen de leducaciprimria a la secundria (ESO). Aquest fet, implica molts de canvis: unaltre centre educatiu, nous companys i professors, noves amistats,canvi destil de vestir i pentinar-se, s de maquillatge, noves activitatsen el temps lliure, etc. Floreixen, cada cop ms prest, les primeresrelacions amoroses. A linstitut van a aprendre, per tamb, a fer vidasocial; s, tal vegada, lespai de socialitzaci ms important daquestaetapa.

Posteriorment, ladolescent viur un nou canvi quan comenci launiversitat, sobretot, si estudia lluny de casa. Aquest fet, suposa el pasa la vida adulta: s independent, viu fora del nucli familiar i ha de sercapa de valer-se per si mateix.

Canvi detapa educativa: linstitut

A la nostra societat, el pas dels nins i nines de lescola a linstitut als11/12 anys marca lentrada a ladolescncia, passen de leducaciprimria a la secundria (ESO). Aquest fet, implica molts de canvis: unaltre centre educatiu, nous companys i professors, noves amistats,canvi destil de vestir i pentinar-se, s de maquillatge, noves activitatsen el temps lliure, etc. Floreixen, cada cop ms prest, les primeresrelacions amoroses. A linstitut van a aprendre, per tamb, a fer vidasocial; s, tal vegada, lespai de socialitzaci ms important daquestaetapa.

Posteriorment, ladolescent viur un nou canvi quan comenci launiversitat, sobretot, si estudia lluny de casa. Aquest fet, suposa el pasa la vida adulta: s independent, viu fora del nucli familiar i ha de sercapa de valer-se per si mateix.

ADOLESCNCIA

Circumcisi

- s un ritual social que genera ferides simbliques i ledat a la que es practica varia segons la cultura. Depenent de ledat a la que es practica marca lentrada a la infncia o lentrada a ladolescncia.

- Per en Van Gennep no es pot comprendre la circumcisi si sexamina alladament, lhem dincluore dins la categoria de prctiques que modifiquen de forma visible per a tothom la personalitat dun individu: lablaci (el seccionament o mutilacide qualsevol part del cos). Tallar el prepuci, extraure una dent, tallar la darrera falange del dit petit, tallar el lbul de lorella, perforar el lbul o lhimen, practicar tatuatges o sacrificis, tallar el cabell de certa manera,... sn ritus de separaci que treuen lindividu mutilat de la humanitat com i automticament lagreguen a un grup determinat i com loperaci deixa marques inesborrables, lagregaci s definitiva.

Circumcisi

- s un ritual social que genera ferides simbliques i ledat a la que es practica varia segons la cultura. Depenent de ledat a la que es practica marca lentrada a la infncia o lentrada a ladolescncia.

- Per en Van Gennep no es pot comprendre la circumcisi si sexamina alladament, lhem dincluore dins la categoria de prctiques que modifiquen de forma visible per a tothom la personalitat dun individu: lablaci (el seccionament o mutilacide qualsevol part del cos). Tallar el prepuci, extraure una dent, tallar la darrera falange del dit petit, tallar el lbul de lorella, perforar el lbul o lhimen, practicar tatuatges o sacrificis, tallar el cabell de certa manera,... sn ritus de separaci que treuen lindividu mutilat de la humanitat com i automticament lagreguen a un grup determinat i com loperaci deixa marques inesborrables, lagregaci s definitiva.

ADOLESCNCIA

Entre els massai la pubertat comena als 12 anys i la circumcisidels al.lots t lloc a partir del moment que sn prou forts, s a direntre els 12 i els 16 anys, a vegades abans si els pares sn rics i, mstard, si sn pobres i han desperar a tenir els mitjans per a pagar lesdespeses de la cerimnia. Aix prova que tamb en el cas delsmassai la pubertat social no coincideix amb la pubertat fsica. Lacircumcisi t lloc cada 4 o 5 anys i tots els que sn circumcisats almateix temps formen una classe dedat coneguda pel nom especialescollit pel cap. Les al.lotes desprs de la classe dedat de lacircumcisi, tenen la classe dedat de les dones casades i la darreraclasse dedat b marcada per la menopausa i els cabells grisos. Elsal.lots sn primer mossos, desprs candidats o aprenents deguerrer, guerrers (fins els 20 o 30 anys), desprs es casen i passen a

ser considerats adults.

Entre els massai la pubertat comena als 12 anys i la circumcisidels al.lots t lloc a partir del moment que sn prou forts, s a direntre els 12 i els 16 anys, a vegades abans si els pares sn rics i, mstard, si sn pobres i han desperar a tenir els mitjans per a pagar lesdespeses de la cerimnia. Aix prova que tamb en el cas delsmassai la pubertat social no coincideix amb la pubertat fsica. Lacircumcisi t lloc cada 4 o 5 anys i tots els que sn circumcisats almateix temps formen una classe dedat coneguda pel nom especialescollit pel cap. Les al.lotes desprs de la classe dedat de lacircumcisi, tenen la classe dedat de les dones casades i la darreraclasse dedat b marcada per la menopausa i els cabells grisos. Elsal.lots sn primer mossos, desprs candidats o aprenents deguerrer, guerrers (fins els 20 o 30 anys), desprs es casen i passen a

ser considerats adults.

ADOLESCNCIA

La confirmaci

s un ritual religis que lesglsia catlica romana, a partir delConcili Vatic II, fa a la primera adolescncia, s a dir, dosanys desprs de la primera comuni al voltant dels 11 anys,per, actualment molts al.lots i al.lotes es confirmen entre els 14i els 16 anys com a lesglsia anglicana i luterana. Mitjanantaquest sacrament lal.lot /a creient renova la seva fe, ara ja nopel mandat dels seus pares sin per prpia acceptaci i voluntat.El signe de la confirmaci s la unci al front amb oli doliva iblsam consagrat pel Bisbe el dia del Dijous Sant.

La confirmaci

s un ritual religis que lesglsia catlica romana, a partir delConcili Vatic II, fa a la primera adolescncia, s a dir, dosanys desprs de la primera comuni al voltant dels 11 anys,per, actualment molts al.lots i al.lotes es confirmen entre els 14i els 16 anys com a lesglsia anglicana i luterana. Mitjanantaquest sacrament lal.lot /a creient renova la seva fe, ara ja nopel mandat dels seus pares sin per prpia acceptaci i voluntat.El signe de la confirmaci s la unci al front amb oli doliva iblsam consagrat pel Bisbe el dia del Dijous Sant.

ADOLESCNCIA

El baile de 15s un costum amb molta significaci i importncia per a la jove implicada.

Les adolescents llatines somien amb la seva festa dels 15 anys. Marca el pasde nina a dona i a Amrica Llatina (i per a les al.lotes de parla hispana quevieuen als Estats Units) s un esdeveniment formal amb la famlia i els amicsque suposa lentrada o presentaci en societat amb vestits de princeses; sun somni fet realitat, sn princeses per un dia. Es sembla a lentrada opresentaci en societat de les dones de classe alta a Gran Bretanya,especialment, a Anglaterra.

Es podria qualificar com unes noces prematures que es comencen apreparar un any abans (perruqueria, modista, el menjar, reserva del local,regals, grup de msica, etc.). Es celebra a tots els nivells socials i culturals,especialment, urbans. Les al.lotes han destar radiants aquest dia i elspares tamb es muden molt. Les al.lotes es vesteixen amb vestits llargs,sovint palabra de honor i amb sabates de tac. Hi assisteix tota la famlia de lal.lota i els al.lots i al.lotes que ha convidat.

El baile de 15s un costum amb molta significaci i importncia per a la jove implicada.

Les adolescents llatines somien amb la seva festa dels 15 anys. Marca el pasde nina a dona i a Amrica Llatina (i per a les al.lotes de parla hispana quevieuen als Estats Units) s un esdeveniment formal amb la famlia i els amicsque suposa lentrada o presentaci en societat amb vestits de princeses; sun somni fet realitat, sn princeses per un dia. Es sembla a lentrada opresentaci en societat de les dones de classe alta a Gran Bretanya,especialment, a Anglaterra.

Es podria qualificar com unes noces prematures que es comencen apreparar un any abans (perruqueria, modista, el menjar, reserva del local,regals, grup de msica, etc.). Es celebra a tots els nivells socials i culturals,especialment, urbans. Les al.lotes han destar radiants aquest dia i elspares tamb es muden molt. Les al.lotes es vesteixen amb vestits llargs,sovint palabra de honor i amb sabates de tac. Hi assisteix tota la famlia de lal.lota i els al.lots i al.lotes que ha convidat.

ADOLESCNCIA

Segons els llocs, lesdeveniment comena amb una missa (Brasil,Mxic, Colmbia,...) i, desprs, la festa segueix al local llogat amb unbanquet, un pasts i, la part ms important, el ball. Normalment el ballcomena amb un vals que les al.lotes ballen amb el pare (Uruguai,Argentina,...), pero a vegades, amb el padr de la festa, un ballarcontractat o lal.lot que els agrada (rep el nom de prncep i es triatper lal.lota). Un altre moment significatiu s quan treuen el pastsi lal.lota el talla.

Moltes famlies fan un gran esfor econmic per celebrar aquestafesta dels 15 i, fins i tot, sendeuten perqu les nines tenguin tot elque desitgen aquest dia. Pels pares s molt emocionant perqu laveuen feta una doneta, ha deixat de ser una nina. A partir daquestacelebraci alguns pares donen perms a les filles per anar a festes o alcinema amb els amics sense la presncia dun adult, i les deixencomenar a maquillar-se.

Segons els llocs, lesdeveniment comena amb una missa (Brasil,Mxic, Colmbia,...) i, desprs, la festa segueix al local llogat amb unbanquet, un pasts i, la part ms important, el ball. Normalment el ballcomena amb un vals que les al.lotes ballen amb el pare (Uruguai,Argentina,...), pero a vegades, amb el padr de la festa, un ballarcontractat o lal.lot que els agrada (rep el nom de prncep i es triatper lal.lota). Un altre moment significatiu s quan treuen el pastsi lal.lota el talla.

Moltes famlies fan un gran esfor econmic per celebrar aquestafesta dels 15 i, fins i tot, sendeuten perqu les nines tenguin tot elque desitgen aquest dia. Pels pares s molt emocionant perqu laveuen feta una doneta, ha deixat de ser una nina. A partir daquestacelebraci alguns pares donen perms a les filles per anar a festes o alcinema amb els amics sense la presncia dun adult, i les deixencomenar a maquillar-se.

ADOLESCNCIA

Aquesta festa, marca el pas de nina a dona i la presentaci ensocietat de lal.lota i, en aquest sentit, es podria considerar unritus dagregaci de lal.lota que ara t un nou estatus, el de dona.Tamb serveix per indicar lestatus social de la famlia i la sevarespectabilitat. Que una famlia no faci la festa dels 15 malgrat siguisenzilla suposa una tragdia per a les nines. Per exemple, a Uruguaisi no es feia era per un daquests tres motius: greu manca de diners(aix i tot, algun familiar o amic millor situat li organitzava una festasenzilla), pares separats que no volien fer la comdia dunareconciliaci per celebrar la festa o es canviava la festa dels 15 perun viatge a Europa. Aix doncs, quan una nina de 15 anys no teniala festa indicava que no era de bona famlia, no era respectable.

Aquesta festa, marca el pas de nina a dona i la presentaci ensocietat de lal.lota i, en aquest sentit, es podria considerar unritus dagregaci de lal.lota que ara t un nou estatus, el de dona.Tamb serveix per indicar lestatus social de la famlia i la sevarespectabilitat. Que una famlia no faci la festa dels 15 malgrat siguisenzilla suposa una tragdia per a les nines. Per exemple, a Uruguaisi no es feia era per un daquests tres motius: greu manca de diners(aix i tot, algun familiar o amic millor situat li organitzava una festasenzilla), pares separats que no volien fer la comdia dunareconciliaci per celebrar la festa o es canviava la festa dels 15 perun viatge a Europa. Aix doncs, quan una nina de 15 anys no teniala festa indicava que no era de bona famlia, no era respectable.

ADOLESCNCIA

Els 18 anysDes duna perspectiva legal, complir divuit anys s un fet especial. s tot un

ritus de pas, a travs del qual sadquireixen nous drets i deures. Aquests espoden resumir en: sadquireix el dret a votar els representats poltics i es pot participar en poltica pblica, se lautoritza a poder conduir un cotxe (autonomia en la mobilitat), i sentra de ple en la responsabilitat penal. Tots aquests punts sumats al dret a treballar, aconseguit als 16 anys, mostren el cam de la vida adulta. Independentment daquest fet, a totes les cases, quan un fill compleix 18 anys, tot pren un nou significat. El que havia estat indiscutible, de cop canvia: lautoritat dels pares perd potestat, i esdev relativa. El jove, emps pel fet de tenir 18 anys, reclama una major participaci en la presa de decisions(sobretot, quan aquestes li afecten directament: itinerari acadmic, horaris desortida, gesti de les despeses). Encara que les dues grans qestions de laemancipaci, la independncia del nucli familiar i lautonomia econmica, nodepenen noms del fet de tenir una edat determinada, amb la majoria dedat,es fan ms rellevants. En complir els 18 anys clarament assolim un nou estatus i,sovint, aquest aniversari es celebra de forma ms especial: gran festa ambels amics, viatge sense els pares, regal del primer cotxe, etc.

Els 18 anysDes duna perspectiva legal, complir divuit anys s un fet especial. s tot un

ritus de pas, a travs del qual sadquireixen nous drets i deures. Aquests espoden resumir en: sadquireix el dret a votar els representats poltics i es pot participar en poltica pblica, se lautoritza a poder conduir un cotxe (autonomia en la mobilitat), i sentra de ple en la responsabilitat penal. Tots aquests punts sumats al dret a treballar, aconseguit als 16 anys, mostren el cam de la vida adulta. Independentment daquest fet, a totes les cases, quan un fill compleix 18 anys, tot pren un nou significat. El que havia estat indiscutible, de cop canvia: lautoritat dels pares perd potestat, i esdev relativa. El jove, emps pel fet de tenir 18 anys, reclama una major participaci en la presa de decisions(sobretot, quan aquestes li afecten directament: itinerari acadmic, horaris desortida, gesti de les despeses). Encara que les dues grans qestions de laemancipaci, la independncia del nucli familiar i lautonomia econmica, nodepenen noms del fet de tenir una edat determinada, amb la majoria dedat,es fan ms rellevants. En complir els 18 anys clarament assolim un nou estatus i,sovint, aquest aniversari es celebra de forma ms especial: gran festa ambels amics, viatge sense els pares, regal del primer cotxe, etc.

ADOLESCNCIA

Els quintos

- En Juan Juli conta al llibre Porreres. Coses daltre temps que es donava elnom de quinta a loperaci administrativa per la qual de cada 5 joves aptespel servei de les armes, es mobilitzava un. Posteriorment, qualsevol sorteigde gent destinada a lexrcit va rebre el nom de quinta. Des del moment queun jove havia dentrar en el proper sorteig, es deia que havia entrat enquinta. Ser de la mateixa quinta introdua lligams damistat.- Malgrat que ja no es fa el sorteig per anar a fer el servei militar, a moltspobles es mant la tradici dels quintos. Normalment, el grup dels quintossn els al.lots i les al.lotes que fan els 18 anys durant lany en curs. Fan unparell de festes durant lany (una s el dia dels innocents) i, a vegades, fan unviatge tots junts abans dacabar lany.- Cada any, desprs del dia dels innocents podem llegir als diaris que elsquintos de diferents pobles de Mallorca han tornat a fer barrabassades alseus pobles: construeixen murs als carrers principals, pengen pancartesreivindicatives, pinten a lasfalt dels carrers, escampen palla, tiren petards,...

Els quintos

- En Juan Juli conta al llibre Porreres. Coses daltre temps que es donava elnom de quinta a loperaci administrativa per la qual de cada 5 joves aptespel servei de les armes, es mobilitzava un. Posteriorment, qualsevol sorteigde gent destinada a lexrcit va rebre el nom de quinta. Des del moment queun jove havia dentrar en el proper sorteig, es deia que havia entrat enquinta. Ser de la mateixa quinta introdua lligams damistat.- Malgrat que ja no es fa el sorteig per anar a fer el servei militar, a moltspobles es mant la tradici dels quintos. Normalment, el grup dels quintossn els al.lots i les al.lotes que fan els 18 anys durant lany en curs. Fan unparell de festes durant lany (una s el dia dels innocents) i, a vegades, fan unviatge tots junts abans dacabar lany.- Cada any, desprs del dia dels innocents podem llegir als diaris que elsquintos de diferents pobles de Mallorca han tornat a fer barrabassades alseus pobles: construeixen murs als carrers principals, pengen pancartesreivindicatives, pinten a lasfalt dels carrers, escampen palla, tiren petards,...

ADOLESCNCIA

Majoria dedat juevaAls 13 anys, els varons ja sn aptes per seguir la llei ritual jueva i el pas a

aquesta etapa es fa mitjanant un ritus anomenat bar mitzvah (fill delsmanaments) que implica larribada a la maduresa. Durant aquest ritual,lal.lot ha de llegir un fragment de la Tor per primera vegada a la sinagoga.Un mes abans es posa els Tefiln (corretges que es lliga al bra esquerrefent set voltes i un altre al cap per fer les oracions diries, exceptuant elShabat i altres festivitats) i el dissabte segent al seu aniversari es realitza lacerimnia. Hi participa tota la famlia.

Les al.lotes joves han de seguir la llei ritual jueva a partir dels 12 anys. Elprimer acte religis per les nines s la imposici del nom (per elles no hi hacircumcisi). Actualment, als 12 anys, es fa una cerimnia equivalent al barmitzvah mascul. A algunes comunitats la nina llegeix un fragment de la Tori, a altres, noms es realitza una festa familiar.

A partir daquest moment, els joves, segons la llei jueva, sn responsablesdels seus actes, tenen les mateixes responsabilitats que un adult.

Majoria dedat juevaAls 13 anys, els varons ja sn aptes per seguir la llei ritual jueva i el pas a

aquesta etapa es fa mitjanant un ritus anomenat bar mitzvah (fill delsmanaments) que implica larribada a la maduresa. Durant aquest ritual,lal.lot ha de llegir un fragment de la Tor per primera vegada a la sinagoga.Un mes abans es posa els Tefiln (corretges que es lliga al bra esquerrefent set voltes i un altre al cap per fer les oracions diries, exceptuant elShabat i altres festivitats) i el dissabte segent al seu aniversari es realitza lacerimnia. Hi participa tota la famlia.

Les al.lotes joves han de seguir la llei ritual jueva a partir dels 12 anys. Elprimer acte religis per les nines s la imposici del nom (per elles no hi hacircumcisi). Actualment, als 12 anys, es fa una cerimnia equivalent al barmitzvah mascul. A algunes comunitats la nina llegeix un fragment de la Tori, a altres, noms es realitza una festa familiar.

A partir daquest moment, els joves, segons la llei jueva, sn responsablesdels seus actes, tenen les mateixes responsabilitats que un adult.

ADOLESCNCIA

- Sn els ritus que es realitzen: 1) com a preparaci i entrada a la fase del cicle de la vida de la maduresa2) per ladmissi de nous membres a grups restringits com les societats

secretes.- Impliquen una srie de desafiaments que posen a prova al candidat,especialment el seu valor i ladquisici dun coneixement especialitzat.- Sovint aquests ritus es conceben com una mort simblica: el no iniciatha de morir i renixer amb una nova identitat, aix sol implicar rebre un nounom i algun tipus de marca (cicatriu, mutilaci ritual, etc.) que permet queels altres iniciats el reconeguin com igual.- En aquest sentit , tamb els podem considerar ritus del cos, tant els ritusdiniciaci masculina com els diniciaci femenina, consisteixen sobretoten la manipulaci riutal del cos. La pell sofreix el ritual com a part exterior delcos i rep limpacte social sobre ella com a element de la identitattransformada. La pell s el mitj d in-corporaci, de socialitzaci, est lligadaa la construcci de lindividu com a actor social i com a subjecte cultural, aixdoncs, podem parlar de la pell social.

- Sn els ritus que es realitzen: 1) com a preparaci i entrada a la fase del cicle de la vida de la maduresa2) per ladmissi de nous membres a grups restringits com les societats

secretes.- Impliquen una srie de desafiaments que posen a prova al candidat,especialment el seu valor i ladquisici dun coneixement especialitzat.- Sovint aquests ritus es conceben com una mort simblica: el no iniciatha de morir i renixer amb una nova identitat, aix sol implicar rebre un nounom i algun tipus de marca (cicatriu, mutilaci ritual, etc.) que permet queels altres iniciats el reconeguin com igual.- En aquest sentit , tamb els podem considerar ritus del cos, tant els ritusdiniciaci masculina com els diniciaci femenina, consisteixen sobretoten la manipulaci riutal del cos. La pell sofreix el ritual com a part exterior delcos i rep limpacte social sobre ella com a element de la identitattransformada. La pell s el mitj d in-corporaci, de socialitzaci, est lligadaa la construcci de lindividu com a actor social i com a subjecte cultural, aixdoncs, podem parlar de la pell social.

RITUS DINICIACI

Les mutilacions corporals (escarificacions, tatuatges, tall deles dents, etc) sn un mitj de diferenciaci definitiu; nhi hadaltres com portar una roba especial, una mscara o pinturescorporals que marquen una diferenciaci temporal. Tenencom a objectiu inscriure (dolorosament) al cos la memria dela iniciaci, marcar en lordre natural un esdevenimentcultural. Tenen un paper important en els ritus de pas, ja que,es repeteixen amb modificacions cada vegada que hi ha uncanvi a la vida de lindividu.

Les mutilacions corporals (escarificacions, tatuatges, tall deles dents, etc) sn un mitj de diferenciaci definitiu; nhi hadaltres com portar una roba especial, una mscara o pinturescorporals que marquen una diferenciaci temporal. Tenencom a objectiu inscriure (dolorosament) al cos la memria dela iniciaci, marcar en lordre natural un esdevenimentcultural. Tenen un paper important en els ritus de pas, ja que,es repeteixen amb modificacions cada vegada que hi ha uncanvi a la vida de lindividu.

RITUS DINICIACI

A moltes cultures el pas de la infantesa a la maduresa es fa mitjanant un

ritual inicitic; desprs de les proves i la instrucci el nin ha mort i es reintegra

a la comunitat com un adult amb dret a fundar una famlia i participar a les

institucions. Els que no superen la iniciaci es converteixen en marginats. Els

ritus diniciaci segueixen les tres fases dels ritus de pas:

- Separaci de la comunitat: el nin es separat de les dones que, fins ara, shan

encarregat de cuidar-ho, amb la conseqent manifestaci dangoixa.

- Marge: Passa un perode de reclusi i preparaci, s a dir, diniciaci. El jove

passa per una srie de proves per assolir el coneixement que necessita per viure

com un adult dins la seva comunitat. Aquestes proves estan associades a la idea de

mort i resurrecci.

- Retorn a la comunitat (agregaci): torna al mn dels vius per ara s superior

perqu ha adquirit el coneixement necessari (li han revelat els mites, ritus i

smbols necessaris per pertnyer al grup) i ha sofert alguna mutilaci corporal. La

transmissi daquests coneixement s possible grcies al manteniment i a la

solidesa dels llaos socials.

A moltes cultures el pas de la infantesa a la maduresa es fa mitjanant un

ritual inicitic; desprs de les proves i la instrucci el nin ha mort i es reintegra

a la comunitat com un adult amb dret a fundar una famlia i participar a les

institucions. Els que no superen la iniciaci es converteixen en marginats. Els

ritus diniciaci segueixen les tres fases dels ritus de pas:

- Separaci de la comunitat: el nin es separat de les dones que, fins ara, shan

encarregat de cuidar-ho, amb la conseqent manifestaci dangoixa.

- Marge: Passa un perode de reclusi i preparaci, s a dir, diniciaci. El jove

passa per una srie de proves per assolir el coneixement que necessita per viure

com un adult dins la seva comunitat. Aquestes proves estan associades a la idea de

mort i resurrecci.

- Retorn a la comunitat (agregaci): torna al mn dels vius per ara s superior

perqu ha adquirit el coneixement necessari (li han revelat els mites, ritus i

smbols necessaris per pertnyer al grup) i ha sofert alguna mutilaci corporal. La

transmissi daquests coneixement s possible grcies al manteniment i a la

solidesa dels llaos socials.

RITUS DINICIACI

- Els ritus diniciaci reforcen la cohesi dels iniciats que han sofert plegats les proves, fins a constituir la comunitas de la que parla en Victor Turner.

- Aquests ritus es practiquen als clans totmics, a les fraternitats mgic-religioses, a les societats secretes, a les societats poltiques i guerreres, a les classes dedat (cerimnies dedat entre els massai), als ritus dentrada al cristianisme, a lIslam i als misteris antics (egipcis, siris, asitics i grecs), a les cofraries religioses, a les verges sagrades (monges), a les prostitutes sagrades (a la antiguitat i a lndia), a les classes, castes i professions, a lordenaci del sacerdot i del mag i a lentronitzaci dun rei o dun cap (a moltes cultures el rei o el cap tenen carcter sagrat, fins i tot, div).

- Els ritus tribals diniciaci tenen molta importncia i la principal finalitat de les cerimnies i les proves es transmetre a lindividu una srie de coneixements que li permetin entrar a la vida adulta: caar, pescar, lluitar a la guerra, convocar els esperits i tenir una esposa. Aquest coneixement li dna el poder per realitzar tots els actes lligats a la vida adulta.

- Els ritus diniciaci reforcen la cohesi dels iniciats que han sofert plegats les proves, fins a constituir la comunitas de la que parla en Victor Turner.

- Aquests ritus es practiquen als clans totmics, a les fraternitats mgic-religioses, a les societats secretes, a les societats poltiques i guerreres, a les classes dedat (cerimnies dedat entre els massai), als ritus dentrada al cristianisme, a lIslam i als misteris antics (egipcis, siris, asitics i grecs), a les cofraries religioses, a les verges sagrades (monges), a les prostitutes sagrades (a la antiguitat i a lndia), a les classes, castes i professions, a lordenaci del sacerdot i del mag i a lentronitzaci dun rei o dun cap (a moltes cultures el rei o el cap tenen carcter sagrat, fins i tot, div).

- Els ritus tribals diniciaci tenen molta importncia i la principal finalitat de les cerimnies i les proves es transmetre a lindividu una srie de coneixements que li permetin entrar a la vida adulta: caar, pescar, lluitar a la guerra, convocar els esperits i tenir una esposa. Aquest coneixement li dna el poder per realitzar tots els actes lligats a la vida adulta.

RITUS DINICIACI

- Els ritus diniciaci inclouen sovint proves fsiques, a vegades molt dures, que han de passar els aspirants (insults, menyspreu, manca daliments, silenci, tortura, escarificacions, etc). Han de demostrar el seu valor davant el sofriment i la seva enteresa davant la por o la mort. Aix els far dignes per entrar en el grup dels homes adults i ser membres de la tribu amb tots els drets i obligacions que comporta.

- Aquests ritus suposen la mort social i un nou naixement dins un nou estatus, s a dir, la fi de la infncia, de la ignorncia i la separaci del mn femen per entrar a la vida adulta.

- En molts casos, desprs daquesta mort ritual i del renaixement com individus nous i diferents, reben un nou nom.

- Aquests rituals tenen una doble condici, la de gnere i la de lestatus dadult de la comunitat a la qual es pertany. Sn ritus dirigits a transformar al nin en un home adult i a la nina en una dona adulta.

- En contraposici als ritus diniciaci trobam els ritus de desterrament, dexpulsi i dexcomuni que sn ritus de separaci i de prdua de la sacralitzaci.

- Els ritus diniciaci inclouen sovint proves fsiques, a vegades molt dures, que han de passar els aspirants (insults, menyspreu, manca daliments, silenci, tortura, escarificacions, etc). Han de demostrar el seu valor davant el sofriment i la seva enteresa davant la por o la mort. Aix els far dignes per entrar en el grup dels homes adults i ser membres de la tribu amb tots els drets i obligacions que comporta.

- Aquests ritus suposen la mort social i un nou naixement dins un nou estatus, s a dir, la fi de la infncia, de la ignorncia i la separaci del mn femen per entrar a la vida adulta.

- En molts casos, desprs daquesta mort ritual i del renaixement com individus nous i diferents, reben un nou nom.

- Aquests rituals tenen una doble condici, la de gnere i la de lestatus dadult de la comunitat a la qual es pertany. Sn ritus dirigits a transformar al nin en un home adult i a la nina en una dona adulta.

- En contraposici als ritus diniciaci trobam els ritus de desterrament, dexpulsi i dexcomuni que sn ritus de separaci i de prdua de la sacralitzaci.

RITUS DINICIACI

- A la majoria de cultures la masculinitat es construeix i sadquireixmostrant la vlua individual i la utilitat de lindividu per al grup. Un noneix home, es converteix en home. La masculinitat es construeixmitjanant la pressi social, els condicionaments culturals i leducaci.Constitueix un espai privilegiat a on, mitjanant rituals, es reafirma iconsolida la masculinitat, generalment, heterosexual. La construccisocial de la masculinitat implica dolor, renncia i sofriment fsic opsquic.

- A la nostra cultura, el servei militar representava un ritus de pas a lamaduresa i un esdeveniment necessari per a la construcci social de lamasculinitat; quan un jove tornava de fer el servei militar es deia queshavia fet un home. Rebia el nom popular de mili i noms la feien elsvarons, lany 1996 fou susps.

- A la majoria de cultures la masculinitat es construeix i sadquireixmostrant la vlua individual i la utilitat de lindividu per al grup. Un noneix home, es converteix en home. La masculinitat es construeixmitjanant la pressi social, els condicionaments culturals i leducaci.Constitueix un espai privilegiat a on, mitjanant rituals, es reafirma iconsolida la masculinitat, generalment, heterosexual. La construccisocial de la masculinitat implica dolor, renncia i sofriment fsic opsquic.

- A la nostra cultura, el servei militar representava un ritus de pas a lamaduresa i un esdeveniment necessari per a la construcci social de lamasculinitat; quan un jove tornava de fer el servei militar es deia queshavia fet un home. Rebia el nom popular de mili i noms la feien elsvarons, lany 1996 fou susps.

RITUS DINICIACI

Les quintades (a les institucions densenyament, a lexrcit, etc.) sn ritus

diniciaci que segueixen les tres fases clssiques del ritual: separaci, marge i

agregaci. Consisteixen en una srie de proves que posen a prova la resistncia

fsica i psicolgica del novici.

- Separaci: marcada per la prdua dindentitat corporal (tall dels cabells,

indumentria vestir-se amb roba femenina-, imposici dun uniforme, etc.)

- Marge: guerra entre els veterans i els novells que aprofiten per fer aliances i

donar-se suport davant lenemic. Els veterans han aprs tcniques de

comandament i poden fer obeir als novells.

- Agregaci: Lquid de purificaci, cerimnies de bateig, etc. Aquest renaixement

sol celebrar-se amb festes amb molt de menjar, alcohol i excessos sexuals.

Negar-se a les quintades suposa greus conseqncies com l exclusi de la

vida extraescolar i de la societat de veterans que ofereixen recolzament i

solidaritat als seus membres. Actualment, les quintades sn qestionades en

nom del respecte a la dignitat humana.

Les quintades (a les institucions densenyament, a lexrcit, etc.) sn ritus

diniciaci que segueixen les tres fases clssiques del ritual: separaci, marge i

agregaci. Consisteixen en una srie de proves que posen a prova la resistncia

fsica i psicolgica del novici.

- Separaci: marcada per la prdua dindentitat corporal (tall dels cabells,

indumentria vestir-se amb roba femenina-, imposici dun uniforme, etc.)

- Marge: guerra entre els veterans i els novells que aprofiten per fer aliances i

donar-se suport davant lenemic. Els veterans han aprs tcniques de

comandament i poden fer obeir als novells.

- Agregaci: Lquid de purificaci, cerimnies de bateig, etc. Aquest renaixement

sol celebrar-se amb festes amb molt de menjar, alcohol i excessos sexuals.

Negar-se a les quintades suposa greus conseqncies com l exclusi de la

vida extraescolar i de la societat de veterans que ofereixen recolzament i

solidaritat als seus membres. Actualment, les quintades sn qestionades en

nom del respecte a la dignitat humana.

RITUS DINICIACI

La prdua, a les societats modernes, de les tradicionsculturals pot portar una prdua de sentit. En relaci als ritualsdiniciaci, avui no es duen a terme davant ladult portador itransmisor del coneixement, sin davant un altre que pot serun altre jove, el grup, un objecte, etc. La recerca dediferenciaci, legitimaci, de ser reconeguts per laltre (ungrup, una petita comunitat) porta a lautocreaci (tatuatges,prcings, la xarxa, etc.), s a dir, podem triar ms fcilmentqui volem ser perqu ja no estam sotmesos a lautoritat de lafamlia, lesglsia i la comunitat. Encara que aix pot resultarenganys perqu sorgeixen altres formes dautoritat, avegades, no recognoscibles fcilment.

La prdua, a les societats modernes, de les tradicionsculturals pot portar una prdua de sentit. En relaci als ritualsdiniciaci, avui no es duen a terme davant ladult portador itransmisor del coneixement, sin davant un altre que pot serun altre jove, el grup, un objecte, etc. La recerca dediferenciaci, legitimaci, de ser reconeguts per laltre (ungrup, una petita comunitat) porta a lautocreaci (tatuatges,prcings, la xarxa, etc.), s a dir, podem triar ms fcilmentqui volem ser perqu ja no estam sotmesos a lautoritat de lafamlia, lesglsia i la comunitat. Encara que aix pot resultarenganys perqu sorgeixen altres formes dautoritat, avegades, no recognoscibles fcilment.

RITUS DINICIACI

MOLTES GRCIES