Embed Size (px)
DESCRIPTION
desembre 2011
Citation preview
eL c
odon
yla
revi
sta
trim
estra
l de
Vila
llong
a de
l Cam
p
núm.71octubre-desembre’11
any18 · època 1a
la b
atal
la d
el p
ont
de g
oiN
OTÍ
CIES
DEL
CO
DO
NY
edito
rialEDI
TORIA
L
Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151
edito
rialEDI
TORIA
LSi d’alguna cosa es pot sentir
orgullós Vilallonga (també n’hi ha d’altres) és del teixit associatiu que impera en el poble des de fa molts i molts anys. La documentació ens demostra la seva força en el segle XIX, que continuà durant tot el XX i que, sens dubte, seguirà en el XXI. La diversitat de projectes a fet que molts vilallonguins i vilallonguines es sentissin còmodes formant part d’aquestes entitats, mostrant la riquesa i pluralitat de la societat.Aquesta voluntat o tendència a agrupar-se, per molta gent és fonamental per encaminar i potenciar les activitats que són del seu interès, i que acaben sent -quan l’associació com a entitat funciona- el motor social. Millorar la qualitat de vida, en la casella que li pertoca a cada associació, és l’objectiu principal.En aquest trimestre que deixem i, també, en el proper, s’han renovat i es renovaran varies juntes. La participació dóna mostra de l’activitat i el compromís dels associats i de la salut de l’associació. Hi ha una frase anònima que diu així: “Les associacions no la formen els seus estatuts sinó els seus socis, i les activitats dels socis són les activitats de l’associació”.
Carrer de Reus abans i ara
3 EDITORIAL
4 NOTÍCIES DEL CODONY
10 FETS DEL TRIMESTRE
20 ELECCIONS A LES CORTS GENERALS
22 DADES DEMOGRÀFIQUES
26 LA NOSTRA GENT
28 ELS MÉS PETITS
35 L’AJUNTAMENT INFORMA
36 COL.LABORACIONS I BÚSTIA
42 CASA DE LA VILA
47 SERVEIS
Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003EQUIP REDACTORCarme AngueraÀngel BernalAgustí FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadéJosep M. MercadéPilar RieraCarme RieraIgnasi ValeraMarc Vallvè
COL·LABORADORSManuel GinéMaria Flores
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
SUMARI
DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony
IMPRIMEIXFormes Gràfiques Valls, S.A.
DIPÒSIT LEGALT-277-94
El Codony no comparteix necessàriament lesopinions que s’expressin en els articles signats.
EditaAgrupació Cultural i Centre d’Estudis
de Vilallonga del Camp
EDICIÓ TANCADA6.1.2012
Parc infantil de Nadal 2011
Generalitatde Catalunya
“Dóna als teus fills el suficient perquè siguin algú, però no
massa o no seran ningú” de la pel·lícula “Los descendientes”
la b
atal
la d
el p
ont
de g
oiN
OTÍ
CIES
DEL
CO
DO
NY
4
La batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809)(II) i últim
La tarda del 22 de febrer, el general Gouvion Saint-Cyr va deixar la divisió Souham a Valls i ocupà el Pla de Santa Maria i Cabra del Camp amb la divisió Pino. D’aquesta manera contro-lava tots els accessos de la Conca a l’Alt Camp, ja que el general Souham, des de Valls, vigilava l’estret de la Riba i el coll de Lilla, i el general Pino feia el mateix amb el coll de Prenafeta i el coll de Cabra, mentre que la vall del Gaià quedava sota el control d’un destacament ita-lià establert al monestir de Santes Creus. Així, quan les forces de Reding tornessin a Tarrago-na per un d’aquells camins, es trobarien amb part de les tropes de Gouvion Saint-Cyr i, men-tre l’intentessin aturar, el general francès hi podria concentrar ràpidament el seu exèrcit, obligant a Reding a combatre en una batalla. En conèixer l’ocupació de Valls, el general Re-ding va sortir de Santa Coloma de Queralt i es posà en camí cap a Montblanc amb el gruix de les seves forces, com a pas previ per iniciar la tornada a Tarragona. Tan sols va deixar uns 5.000 homes a Santa Coloma perquè vigiles-sin les divisions napoleòniques que hi havia a Igualada. Les tropes que comandava Reding sumaven poc més de 13.000 homes, forma-des majoritàriament per soldats espanyols de l’exèrcit regular d’abans del maig del 1808, entre els que s’hi trobaven tres regiments de soldats suïssos al servei de l’exèrcit espanyol i
un destacament de soldats valons, que perta-nyien a la Guàrdia Reial. Pel que fa a regiments catalans, tan sols hi havia dos terços de mi-quelets, un d’ells era el 2on de Tarragona que comptava a les seves files amb alguns veïns de Vilallonga. Mentre la columna es dirigia a Montblanc, la reraguarda d’aquesta va tenir una topada prop de Sarral amb les avançades de la divisió Pino, que capturaren alguns presoners. Aquesta pe-tita acció va confirmar a Gouvion Saint-Cyr que Reding s’havia traslladat a Montblanc i que el següent moviment d’aquest seria intentar tor-nar a Tarragona, per tant va posar sobre avís a Souham i a Pino perquè estiguessin preparats per aturar a Reding en els dies immediats.Al llarg del dia 24, l’estat major espanyol va dis-cutir a Montblanc quin havia de ser el següent moviment de l’exèrcit. Després de desestimar l’opció d’enviar l’artilleria i els bagatges a Lleida i dirigir-se amb la infanteria i la cavalleria per les muntanyes de Prades fins l’alçada de Reus, des d’on continuarien el camí cap a Tarragona, es va adoptar l’acord de seguir l’opció de tor-nar amb tot l’exèrcit a Tarragona pel camí (ara carretera) que, després de sortir de l’estret de la Riba i passar el poble de Picamoixons, tra-vessa el Francolí pel Pont de Goi i continua en direcció a Tarragona tot passant pel Rourell, el Morell i Constantí, entre altres municipis. Una
Litografia de Jean Charles Langlois que ens mostra el 24è regiment de Dragons francesos creuant el Pont de Goi a la càrrega, durant l’atac ge-neral de la tarda. Després de creuar el pont, l’únic regi-ment de cavalleria de la divisió Sou-ham, va continuar carregant pendent amunt fins arribar al cim del Serra-dalt, on trencà la línia espanyola. (Col·lecció particu-lar)
5
vegada pres l’acord, el vespre del 24 de febrer la llarga columna de l’exèrcit espanyol es posà en marxa des de Montblanc, cap a l’estret de la Riba. A quarts de sis del matí del dia 25 la meitat dels homes de Reding ja havien creuat el Fran-colí pel Pont de Goi quan un destacament francès avançat, que vigilava aquell camí, va obrir foc, retirant-se tot seguit cap el gruix de la divisió Souham (amb uns 7.000 soldats fran-cesos, entre els quals s’hi trobava un batalló format per belgues), que es desplegava per les partides del Freixa, de la Granja i del Burgà, a la riba esquerra del Francolí i amb la vila de Valls a la seva esquena. La meitat dels seus ho-mes van prendre posicions als dos costats de la carretera de Picamoixons, entre la zona de les Ermites i el balç de la Granja, i l’altra meitat estigué encarada al riu Francolí, resseguint-lo aigües avall, des del balç de la Granja fins el Puig de Gallissà.Una vegada superada la sorpresa, Reding va optar per aturar la marxa i va concentrar el seu exèrcit a la riba dreta del Francolí, dalt de les elevacions del Serradalt, des d’on domina-va el riu. Allí hi desplegà el gruix del seus ho-mes (els regiments que constituïen el centre de la columna que havia sortit de Montblanc) formant una línia on hi emplaçà les vuit peces
d’artilleria de que disposava, mentre que les tropes de l’avantguarda i la reraguarda de la columna van prendre posicions darrera dels dos extrems d’aquella línia i passaren a con-vertir-se respectivament en els flancs dret i esquerre de l’exèrcit de Reding. Des del Serradalt, el general en cap espanyol va observar com es desplegaven les tropes de Souham i com avançaven destacaments d’in-fanteria lleugera cap el Francolí per tempte-jar les tropes que tenien al davant. Reding va reaccionar enviant part de la seva infanteria lleugera contra aquelles avançades france-ses, que foren rebutjades i es retiraren cap a les posicions franceses. Aquest fet va animar al general Reding a passar a l’ofensiva. Així, el mateix Reding es posà al capdavant de les tropes del flanc esquerra i creuà el Francolí pel Pont de Goi, per atacar tot seguit el flanc dret de la línia que defensaven les tropes de Souham (o sigui, la zona de la carretera de Pi-camoixons i de la partida de la Martinenque-ra, a la riba esquerra del riu), mentre que al mateix temps, el flanc dret espanyol atacava l’extrem del flanc esquerra francès, a la zona del Pont Trencat i del Puig de Gallissà (a uns centenars de metres riu avall de l’indret on es troba actualment el pont de la carretera de Valls a Alcover). L’atac que dirigia Reding contra el flanc dret napoleònic fou aturat i rebutjat, i els francesos passaren a l’ofensiva en aquell sector del camp de batalla. Aleshores, el general en cap espa-nyol va optar per continuar dirigint directa-ment aquelles tropes, que es trobaven en una situació delicada, i donà l’ordre al cap del seu estat major, el general Josep Joaquim Martí, perquè es fes càrrec de la direcció del conjunt de les accions mentre Reding estigués coman-dant les tropes que lluitaven a la riba esquerra del Francolí. El general Martí va reforçar les tropes del flanc esquerra, tornà a activar l’atac que havia protagonitzat el flanc dret, i va fer avançar cap el Francolí el gruix dels regiments que formaven la línia del centre espanyol, per enfrontar-se amb el centre francès. D’aques-ta manera el combat es generalitzà al llarg de tota la línia que formava les posicions que ocupava la divisió francesa. Davant d’aquesta situació, Souham va haver d’aturar l’atac con-tra el flanc esquerre espanyol i va reforçar el centre francès per fer front a la nova amena-ça. Ara les tropes espanyoles que lluitaven a la riba esquerra van tornar a passar a l’atac, mentre Reding arribava al Serradalt i prenia de
El Pont Trencat ens indica el límit inferior, seguint el curs del riu, del camp de batalla de Valls. (Foto: Francesc Murillo)
la b
atal
la d
el p
ont
de g
oiN
OTÍ
CIES
DEL
CO
DO
NY
brigada que dirigia el general Mazzuchelli. Aquest malentès va provocar la pèrdua de for-ça temps fins que l’error no fou aclarit. Final-ment, al cap d’unes hores, s’optà per enviar cap a Valls la meitat de la divisió Pino que esta-va preparada per posar-se en camí, la brigada del general Fontane, acompanyada pel mateix Gouvion Saint-Cyr. La brigada Mazzuchelli, s’hi dirigiria més tard. La brigada Fontane, amb el general Gouvion Saint-Cyr al capdavant, va començar a arribar al camp de batalla de Valls a quarts d’una del migdia. L’aparició dels reforços napoleònics va fer replantejar la situació a Reding, ja que no tenia cap mena de sentit el fet de continuar atacant i perdent homes davant d’un enemic que cada vegada es feia més fort gràcies a l’ar-ribada de reforços. Aleshores el general suís optà per retirar les seves tropes de manera ordenada cap a les posicions defensives que ocupaven inicialment dalt del Serradalt. Una vegada estudiades les diferents opcions que tenien, Reding i el seu estat major acordaren que tan bon punt la tropa mengés i descansés una mica, es retirarien cap a Tarragona. Per tal d’afavorir la retirada, el general Martí es va di-rigir a Tarragona per prendre el comandament
6
nou el comandament general. Els soldats del “Ejército de la Derecha” varen passar a l’ofen-siva al llarg de tot el front i varen fer perdre terreny als francesos, fins el punt que cap el migdia semblava que les tropes espanyoles guanyarien la batalla. Al llarg del combat, se’ls havien afegit prop d’un miler de sometents de diferents municipis del Camp, entre els quals s’hi trobava Vilallonga del Camp, que hi envià un bon nombre de veïns armats. El conjunt d’aquests sometents donaren suport a les tro-pes regulars, però tingueren un pes pràctica-ment simbòlic en el combat. Mentrestant, el general Souham estava amo-ïnat pel fet de que no tenia cap notícia del general Gouvion Saint-Cyr i de la divisió Pino, ja que en començar la batalla, Souham havia enviat un missatger al seu comandant en cap, que es trobava al Pla de Santa Maria, per in-formar-lo de que finalment Reding havia sortit de la Conca de Barberà i que havien iniciat els combats. De fet, en rebre la notícia, Gouvion Saint-Cyr donà ordre de reunir la divisió Pino al Pla i enviar-la immediatament a Valls, però un malentès en les ordres donades va deixar aturada a les posicions que ocupava a Cabra i Sarral la meitat de la divisió formada per la
Plànol francès de la batalla de Valls que acompanyava l’obra de Gouvion Saint-Cyr. Repro-dueix els combats del matí i de la tar-da, tot i que se cen-tra especialment en els de la tarda i ens mostra l’atac general napoleònic d’una manera for-ça detallada. (Mu-seu de Valls)
7
d’una columna de tropes que havia d’avançar cap a Vallmoll i amb la seva aparició al sud de les tropes de Souham, impedir que tot l’exèrcit de Gouvion Saint-Cyr es llancés darrera de les tropes de Reding quan aquestes es retiressin.Mentrestant, el comandant en cap francès va planificar un atac general contra les posicions espanyoles, mentre esperava l’arribada de la brigada Mazzuchelli per iniciar-lo. Finalment, l’esmentada brigada va arribar al camp de ba-talla cap a les tres de la tarda. Aleshores Gou-vion Saint-Cyr va poder disposar de les dues divisions, amb un total d’entre 14.000 i 15.000 soldats francesos i italians. A dos quarts de quatre va formar la infanteria en quatre grans columnes: les dues centrals amb les dues bri-gades de la divisió Pino, mentre que cadascu-na de les columnes dels flancs estava forma-da per una de les dues brigades de la divisió Souham. Tot seguit, després de creuar el riu, aquestes columnes, amb infanteria lleugera desplegada al davant, van atacar al llarg de tota la línia del centre espanyol, situada al cim del Serradalt. Una de les columnes ho va fer riu amunt del Pont de Goi, i les altres tres riu avall, mentre que la cavalleria italiana va avançar per l’espai que existia entre les dues columnes centrals columnes i la francesa va creuar el riu pel Pont de Goi. Malgrat el foc de l’artilleria i de la infanteria es-panyola, la cavalleria napoleònica i les colum-nes d’infanteria van trencar la línia del centre de l’exèrcit de Reding per diferents punts, i aquesta es va desfer. El combat finalitzà cap
a les quatre de la tarda, quan les tropes espa-nyoles es retiraren, en alguns casos de manera organitzada (tal com fou el cas d’alguns dels regiments del centre i del gruix de les tropes desplegades als dos flancs) i en altres en pe-tits grups o completament dispersos, cap a Tarragona i les muntanyes de Prades, perse-guits per la cavalleria napoleònica. El general Reding, va patir l’atac de la cavalleria france-sa al Serradalt i va haver de lluitar per salvar la vida, rebent un total de cinc ferides lleus. Aquell vespre el general en cap espanyol ar-ribava a Tarragona amb el seu estat major i part de l’exèrcit. Havia perdut uns dos mil ho-mes entre morts i ferits, i un nombre similar de presoners, mentre que les baixes franceses arribaven al miler, entre morts i ferits. L’ende-mà gairebé tot l’exèrcit espanyol es concentrà a la ciutat de Tarragona, que estava plena de refugiats i patia una epidèmia de tifus des de feia unes setmanes. L’acumulació de refugiats i tropa, i en especial de ferits als seus hospi-tals, va provocar l’expansió de l’epidèmia, que acabaria provocant una mortaldat a la ciutat. Tornant al camp de batalla de Valls, si bé, sembla ser que la immensa majoria dels ca-dàvers dels soldats i sometents van ser loca-litzats i enterrats l’endemà de la batalla o en els dies següents, també n’hi va haver alguns, sobretot entre els que van ser abatuts durant la retirada, en indrets més o menys allunyats del camp de batalla, que no foren localitzats fins al cap d’unes setmanes o fins i tot mesos. Un d’aquests casos fou el de diversos veïns
El mausoleu del general Teodor Re-ding, al ce-mentiri de Ta r r a g o n a . (Foto: Fran-cesc Murillo)
la b
atal
la d
el p
ont
de g
oiN
OTÍ
CIES
DEL
CO
DO
NY
8
de Vilallonga del Camp, que “...en compañia de molts altres habitants de esta Vila anaren de Someten per a asistir en la campaña que se tingué contra los Francesos en lo pont de Goy lo expresat dia vint y sinch de Febrer, los mataren al regresar a esta, no haventse pogut saber si foren morts per los nostres soldats, o per los Francesos”. Les darreres paraules d’aquesta anotació escrita pel rector al llibre d’obits de la parròquia són força inquietants, i poden respondre a la indisciplina que devi-en apreciar entre part dels soldats fugitius els sometents d’aquest poble quan es retiraven, i que els deuria fer plantejar la possibilitat de que algun d’ells hagués mort a mans de sol-dats espanyols indisciplinats. Amb tot, no hem pogut documentar amb certesa cap veí ni so-metent mort per soldats de l’exèrcit de Reding que estiguessin fora de control, i si en canvi a mans dels soldats napoleònics. Hem llegit que tots aquests components del sometent de Vilallonga moriren durant la re-tirada, quan amb gairebé total seguretat els atraparen els soldats napoleònics. La concen-tració d’aquestes baixes mortals una vegada acabada la batalla (no tenim cap constància de ferits, ja que aquests no queden reflectits en els llibres d’òbits, a excepció de que morissin al cap d’un temps, però no n’hem trobat cap cas), també ens indica que la participació real d’aquest sometent, i probablement de la resta o de la majoria dels sometents que hi pren-gueren part, en els combats va ser gairebé nul·la, o en tot cas es limitaren a tirotejar-se a molta distància amb els soldats napoleònics i retrocediren abans de que aquests trenques-sin la línia del centre espanyol. Els veïns de Vilallonga que moriren durant la retirada foren els següents: Joseph Badia Tor-ner, dit “lo Padret”, d’uns 45 anys d’edat, pa-gès d’ofici, casat amb Tecla Torrents, que fou
enterrat el mateix dia de la batalla al fossar de la parròquia de Vilallonga; Domingo Figuerola Molner, dit “lo Pus”, pagès d’ofici, casat amb Maria Badia, a qui trobaren mort prop de “la Barraqueta”, a la Masó, i fou enterrat al fossar d’aquell poble; Joseph Francisco Cullaré, de 49 anys d’edat, pagès d’ofici, natural d’Arbeca i veí de Vilallonga, casat amb Francisca Marto-rell, a qui trobaren mort a un quart d’hora de distància del Mas de l’Aleix, del terme d’Alco-ver, “...y fou enterrat en lo mateix lloch ahont lo trobaren”. També hi afegiren un desapa-regut, Miquel Martí Oliver, fadrí pagès d’uns 22 anys d’edat, a qui, malgrat no trobar-ne el cos, acabaren donant per mort, ja que “...tam-bé anà en lo Someten de dita Vila, y havent ja pasat cerca de dos mesos no se ha pogut averiguar son paradero per més que se han fet varias diligèncias”. El rector Llorens López també va afegir a la llis-ta de morts del 25 de febrer a Miquel Ciurana Gils, fadrí pagès de 17 anys d’edat. Aquest, era veí de Vilallonga, però no formava part del so-metent sinó que era un miquelet del 2on Terç de Tarragona, tal com podem comprovar en el llibre d’òbits del Rourell, la parròquia on l’en-terraren. Concretament van trobar el seu cos pels vols del 14 de març molt a prop del Mas de l’Aleix, del terme d’Alcover. En els dies següents a la batalla, el VIIè Cos d’Exèrcit Francès va ocupar la major part de les comarques del Camp de Tarragona i de la Con-ca de Barberà. El general Gouvion Saint-Cyr no disposava de recursos per assetjar Tarragona, però va bloquejar la ciutat, tot esperant que els estralls de l’epidèmia acabessin provocant la rendició de la ciutat. Però, el 20 de març, la manca de queviures va obligar al general fran-cès a tornar al Penedès amb el seu exèrcit, des d’on es va dirigir a Girona per participar en el setge d’aquella ciutat.
Nota feta pel rector Llorens Lopez al llibre de defuncions
9
La marxa de l’exèrcit napoleònic va permetre treure tropes i refugiats de Tarragona, i amb ells s’escampà l’epidèmia que va fer estralls a les comarques del Camp al llarg de la major part d’aquell any. A tall d’exemple, Vilallonga va passar de les 41 defuncions de l’any 1808 a l’elevada xifra de 167 pel que fa al 1809, men-tre que el 1810 va baixar fins un total de 32 defuncions. La gran quantitat de morts que es produïren a Vilallonga a causa de l’epidèmia, va provocar que a primers de maig fos impos-sible enterrar algú més al cementiri parroqui-al, fet que va provocar que a partir d’aquells dies els enterraments es fessin al cementiri de l’ermita del Roser. Una de les víctimes mortals de l’epidèmia fou el mateix Teodor Reding, que va morir a Tar-ragona el 23 d’abril, després d’haver-se con-tagiat a Altafulla, en visitar un hospital militar. Malgrat que la batalla de Valls i l’epidèmia van deixar fora de combat el “Ejército de la De-recha” per espai d’uns mesos, a les acaballes d’aquell any ja tornava a estar completament operatiu i intentava aixecar el setge de Girona.Ambdós bàndols donaren importància a la ba-talla de Valls, com demostra el fet de la creació d’una medalla commemorativa per ordre de Ferran VII, destinada a tots els militars espa-nyols que hi havien participat, i per part dels
francesos, el fet de que el nom de Valls estigui inclòs entre les victòries napoleòniques que trobem a l’arc del Triomf, a Paris.
Francesc Murillo Galimany
Bibliografia
CABANES, Francesc Xavier: Historia de las ope-raciones del Exército de Cataluña, en la Guerra de la Usurpación, campaña primera. Por el Te-niente Coronel Don Francisco Xavier Cabanes, Ayudante Mayor de Reales Guardias Walonas y Oficial de Estado Mayor en el Exército de Ca-taluña. Barcelona, Impremta de Brusi, 1815. GOUVION SAINT-CYR, Laurent: Journal des opérations de l’armée de Catalogne en 1808 et 1809. Paris, Anselin et Pochard, 1821. LISONI, Antonio: Gl’italiani in Catalogna. Let-tere di A. L. ufficiale di cavalleria italiano. Lon-dres, 1814.MURILLO GALIMANY, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Valls, IEV, 2008.SALVAT BOVÉ, Juan: Tarragona en la Guerra y en la Postguerra de la Independencia. Tarrago-na, Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1965.
1 Cabanes, Francesc Xavier: Historia de las ope-raciones del Exército de Cataluña, en la Guerra de la Usurpación, campaña primera. Por el Te-niente Coronel Don Francisco Xavier Cabanes, Ayudante Mayor de Reales Guardias Walonas y Oficial de Estado Mayor en el Exército de Ca-taluña. Pàg.: 256-269; Gouvion Saint-Cyr, Lau-rent: Journal des opérations de l’armée de Ca-talogne en 1808 et 1809. Pàg.: 102-116; Lisoni, Antonio: Gl’italiani in Catalogna. Lettere di A. L. ufficiale di cavalleria italiano. Londres, 1814. Pàg.: 181-197; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 200-255.2 Gouvion Saint-Cyr, Laurent: Journal des opéra-tions de l’armée de Catalogne en 1808 et 1809. Pàg.: 102-118; Lisoni, Antonio: Gl’italiani in Ca-talogna. Lettere di A. L. ufficiale di cavalleria italiano. Pàg.: 197; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 255-263 i 277.3 AHAT. Fons Parroquial de Vilallonga del Camp; Llibre de baptismes 1797-1827; Nº 156, Cx. 17; i Llibre d’òbits 1747-1828; Nº 178, Cx. 24; Mu-rillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 272-297.
4 Cabanes, Francesc Xavier: Historia de las ope-raciones del Exército de Cataluña, en la Guerra de la Usurpación, campaña primera. Por el Te-niente Coronel Don Francisco Xavier Cabanes, Ayudante Mayor de Reales Guardias Walonas y Oficial de Estado Mayor en el Exército de Ca-taluña. Pàg.: 269-277; Gouvion Saint-Cyr, Lau-rent: Journal des opérations de l’armée de Ca-talogne en 1808 et 1809. Pàg.: 116-128; Lisoni, Antonio: Gl’italiani in Catalogna. Lettere di A. L. ufficiale di cavalleria italiano. Pàg.: 198-209; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 298-371.5 AHAT. Fons parroquial de Vilallonga del Camp. Llibres sagramentals. Llibre d’òbits 1747-1828. N. 178, Cx. 24; Fons parroquial del Rourell. Lli-bres sagramentals. Llibre d’òbits del Rourell i la Masó 1795-1848. N. 32, Cx. 6; Murillo Ga-limany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 351-353.6 AHAT. Fons parroquial de Vilallonga del Camp. Llibres sagramentals. Llibre d’òbits 1747-1828. N. 178, Cx. 24; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 371-379.
octu
bre,
nov
embr
e, d
esem
bre
FETS
DEL
TRIM
ESTR
EImatges de la festa Major d’hivern
10
Francesc Ferré Val, Sindic de Greuges de Tarragona
Pregó de Festes
Traca
Inauguració exposició“Tot va comença fa 15 anys”
Descoberta de la placa commemorativa per ser Plaça de 9
11
Exposició
Concentració de motos antigues
Sopar de festa major
Ball amb l’orquetra FRENESI
Mostra d’estris antics
XI trobada de coleccionistes de pla-ques de cava
octu
bre,
nov
embr
e, d
esem
bre
FETS
DEL
TRIM
ESTR
E
12
Aparcament dissuasiu
Durant el mes de desembre s’ha posat en funcionament un aparcament entre la carretera de Valls i el carrer Diputació. Te una capacitat de’uns 20 vehicles i ajudarà a evitar que els carrers de la zona estiguin tant saturats.
Vermut i ballada de sardanes
Demostració de com es fa l’aiguardent
Teatre amb el Sopar dels idiotes
13
Les festes de Nadal en imatges
Caga tió
Vilallonga solidària
Des de fa temps “Càritas” de Vilallonga organitza una jornada destinada a recollir roba i aliments. Enguany, tot i la crisi, s’ha aconseguit un volum important de roba i de queviures.Com cada any Vilallonga col·labora amb la Marató de TV3. Enguany l’Associació de Jubilats de Vilallonga del Camp va organitzar un bingo solidari pel dia 17 de de-sembre i un grup de persones un bingo infantil amb es-morzar el diumenge 18. Entre l’un i l’altre es van acon-seguir quasi 1.200 euros.
Activitats a la biblioteca
Des del mes de novembre, tots els divendres de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda, a la biblioteca Josep Trenchs Ódena de Vilallonga es fan activitats adreçades als nens i nenes del poble: conta-contes, manualitats, jocs, cançons.... , per a gaudir d’una bona estona tot jugant i aprenent.
Demostració de com es fa l’aiguardent
Teatre amb el Sopar dels idiotes
octu
bre,
nov
embr
e, d
esem
bre
FETS
DEL
TRIM
ESTR
E
Els Pastorets
14
Caga tió
15
Parc infantil
octu
bre,
nov
embr
e, d
esem
bre
FETS
DEL
TRIM
ESTR
E
Excursions de l’Espardenya
La temporada 2011-2012 va començar el 18 de setembre a l’excursió al Pont del Diable i voltants. Tan a prop i a la vegada tan desconegut. En un recorregut circular d’uns 17 km. es va poder gau-
Sopar Cap d’Any
Arribada del Reis
16
dir d’una tranquil·litat i pau només destorbada pel soroll de la refineria. També pogue-ren contemplar les obres de remodelació del Pont del Di-able, encara no inaugurades.El 16 d’octubre, un grup d’es-pardenyistes van participar en el 47è. Dia del Camí de Muntanya de la 4a. Vegue-ria de la FEEC, que enguany organitzava el Club Excursio-nista Reddis de Reus i que es va desenvolupar a Llaberia. Hi van prendre part més de cinc-cents excursionistes de tota la vegueria.
Una sortida a les Font del Glo-rieta sempre és gratificant, i més quan ha plogut gene-rosament. Així que el 27 de novembre seguint la vall del Glorieta arribarem fins el seu naixement, gaudint dels salts d’aigua, els gorgs i la verdor dels arbres.
El 6 de desembre, tingué lloc la ja tradicional caminada Vilallonga-Prades. Uns vint-i-sis caminadors sortiren a les 6 del matí de Vilallonga. Un altre grup similar s’hi afegir a
Mont-ral on esmorzaren. I un altre grup més reduït se’ls hi va uní a uns tres quilo-metres de Prades. Així qui tothom hi po-dia participar. També uns quants ciclistes del Club Ciclista de Vilallonga hi van pen-dre part. Tots junts varen acabar dinant al restaurant del càmping de Prades.
Any rera any, des de la constitució del Club Excursionista l’Espardenya, s’organit-za una excursió per anar a posar el pes-sebre a un indret de les muntanyes que tenim més properes. El pessebre el fan els nens i nenes de sisè del Col·legi Pere Virgi-li. Aquesta iniciativa va estar encaminada des d’un primer moment a que els nenes i nenes també participessin en l’excursió i per això l’itinerari és assequible per a tot-hom. L’any 2010 fou l’ocasió en que hi van participar més nens i nenes, tot i que el
17
octu
bre,
nov
embr
e, d
esem
bre
FETS
DEL
TRIM
ESTR
Etemps amenaçava pluja. En-guany, el 18 de desembre es va anar a posar el pessebre al cim de la Musara i tampoc hi va haver massa representació infantil.
Tot i el fred el 15 de gener es va fer l’excursió als Mutllats que s’havia suspès, el 6 de no-vembre, per la pluja. Malgrat que el fred dels dies anteriors feia preveure un dia desagra-dable, la manca de vent i el sol feu que fos un dia esplèn-did, gaudint del paisatge i la natura d’aquestes muntanyes nostres tan properes.
El 2 de desembre s’inicià el tràmit per la renovació total de la Junta del Club Excur-sionista l’Espardenya. Al no presentar-se més que una sola candidatura, aquesta fou proclamada com a guanya-dora per la Junta Electoral. La Junta actual està formada per Sisco Jaumot com a pre-sident, i la resta de membres, a espera de distribuir-se els càrrecs, són: Pilar Alberich, David Basora, David Bové, Jo-sep M. Carnicé Martí, Adolfo Llorens, Adelina López, Euge-nia Massó, Pilar Riera, Neus Roig, Ramon Ruiz i Josep M. Senan.
18
25
actu
alita
tEL
ECCI
ON
S A
LES
CORT
S G
ENER
ALS
20
Tot i que les prediccions ja anunciaven l’augment de diputats del PP, el resultat de les eleccions a les Corts Generals del 20 de novembre fou irrefutable. Pocs indrets es resistiren a la marea blava, com ho anomena la premsa. Tan sols el País Basc, Catalunya i la província de Se-villa varen donar la nota discordant. En conseqüència una majoria absoluta que superava en escreix els pronòstics més optimistes, essent el PSOE el partit més castigat.
A Catalunya la cosa ha anat diferent. Mal-grat que el novell govern de la Generali-tat, encapçalat pel President Artur Mas, ja havia iniciat tot un seguit de mesures encaminades a afrontar la crisis, que s’havien centrat en retallades a sanitat, educació i altres serveis, els votants els hi donaren confiança, incrementant subs-tancialment els vots respecte a les elecci-ons del 2008, passant de 10 a 16 diputats. El gran perdedor fou el PSC que va veure com perdia 11 diputats, passant a ser la segona força política a Catalunya en unes eleccions generals.
Tan el PP com Iniciativa els Verds aug-mentaren en dos en nombre de diputats, i ERC es mantingué en tres, malgrat tenir un davallada de vots.
El resultat de l’escrutini donà a Vilallonga del Camp un resultat quelcom diferent del global de Catalunya
Si bé CiU assoleix el primer joc en aquests tipus d’eleccions i incrementa en gairebé en 96 el nombre de vots respecte el 2008. L’altra força política que aconsegueix mi-llorar substancialment els resultats és el PP, que passa de obtenir 174 vots el 2008 a 255. També ICV augmenta en 22 els nombre de vots. En realitat aquests tres partits que s’enduen els vots que perden PSC (en perd 191) i ERC (10).
Eleccions a les Corts Generals 2011
Cens Votants abstenció en
blanc nuls ERC CiU PP PSC ICV altres
1.521 1.002 65,88%
519 34,12%
17
1,7% 25
2,49% 126 12,57%
280 27,94%
255 25,45%
210 20,96%
45
4,49% 44
4,39% Resultats a Vilallonga del Camp
REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS
MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS
DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA
CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55
21
REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS
MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS
DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA
CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55
dade
s de
mog
ràfiq
ues
DEM
OG
RAF
IA 2
011
22
Relació de Naixements
Serghi Alexandru Alb, 19 de juliolJan Angles Figuerola, 7 de setembreMarc Arrastia Martín, 1 de marçSara Bahamonde Pons. 30 d’abrilMalak Ben Mhammed, 12 de generIzan Bermúdez Moreno, 28 de setembreFlorin Alehandro Bogdan, 23 d’octubreFrancesc Alexsia Bogdan, 19 de junyEric Bolado Ruiz, 1 d’octubreGabriela Carvajal Pastor, 30 de junyBruno Colesanto Domènech, 27 de des-embrePau Fernández bella, 27 d’octubreElena Franco Rus, 26 de febrerJoan Manel Garcia Castro, 25 de juliolGael Garcia Sánchez, 24 de junyLaia Giné Gené, 25 d’abrilJoan Giné Llutart, 21 de juliolGerman Guerrero Ruiz, 13 de junyAdrià Guinjoan Pérez, 26 de novembreLorenzo Iglesias López, 24 de generJordi Linares Florensa, 10 de febrer
Abril Madrenys Domènech, 27 de novem-breMartina de Magrinyà Torné, 10 d’abrilEdgar Martínez Velasco, 7 d’agostMohamed Rabiai, 19 de juliolAina Reig Bosch, 23 de marçOriol Roig Valcárcel , 22 de novembreAlexia Sánchez Pérez, 6 de desembrePol Sisteré Becerra, 15 de novembreAlba de Solà Ricort. 28 de maigSusana Torrado Villar, 29 de marçBiel Urendez Jiménez, 15 d’octubreMarc Vernet Bueno, 22 d’agost
Moviment demogràfic del 2011
Habitants a 1 de gener de 2011 . . . . . . . . 2.245Altes 173 Baixes 178Naixements . . . . . . . . . 33 Defuncions . . . . . . . . . . 12Canvi de residència . . . 140 Canvi de residència . . . . . 166
Habitants a 31 de desembre de 2011 . . . . .2.240
Relació de Casaments
Abdelkder Ouahid amb Laura Rojas Santiago, 9 d’abrilAntonio Iglesias Beneito amb Elisabet Puigbarraca Soriano, 7 de maigJosé Antonio Asensio Rodríguez amb Carolina del Carmen Ciudad Castellanos, 11 de junyJordi Bilbao Tortajada amb Ingrid López Queralt, 18 de junyJosep Bosch Gaspà amb Núria Nolla Español, 26 de juny
Luis Granado González,1 de generAlejandra Serrano Olmos (4 anys)8 de generJordi Gomis Juncosa, el Jordi del Ferrer (80 anys) 11 de generPau Roig Guillemat, Pau de Roset(97 anys) 25 de generJuan Cobos Delgado (50 anys)1 de febrerM. del Carme Pellise Benaiges (83 anys) 9 de febrerIsidro Nogués Miquel (73 anys)20 de febrerM. Dolores Fernández Rueda (77 anys) 29 de maigMontserrat Casabayo Coll (79 anys)11 de junyVicente Real Bustamante (53 anys)
23 de junyAngel Fernández Fernández (64 anys)20 d’octubreJosep M. Mestres Solé (83 anys)11 de novembreJavier Azagra Montes (58 anys)31 de desembre
Altres persones que han mort el 2011 i que tenien vinculació en Vilallonga:Francisca Solé Ventura (90 anys)8 de junyTeresa Solsona Banús25 de junyAntonia Colet Bultó (91 anys)10 d’octubre
23
Relació de Defuncions
Juan Salvador Altieri López amb Gerusa Soares Santana, 1 de juliolJosé Antonio Garcia Tarazaga amb Almudena Martos Martínez, 9 de juliolNajim El Mertili amb M. Inmaculada Aranaz Sánchez, 13 de juliolAlin Dida amb Sorina Stefania Jianu, 23 d’agostReinier Hernández Vrijinhoek amb Davinia Hervas Donoso, 20 d’agostJuan Jesús Montesinos Cots amb Ana Belen Fernández Mosquera, 27 d’agostJosé Manuel Tirado Barrientos amb Encarna Gamez Pérez, 2 de setembreMarcelo Muñoz Garcia amb Diana Martín Díaz, 3 de setembreAlejandro Aixala Arevalo amb Ana Domingo Pàmies, 10 de setembreMontserrat Zambudio López amb Araceki Baillo Mompean, 16 de setembreDavid Abraham Martínez Moya amb Beatriz Sánchez Caballero, 17 de setembreVictor Núñez Esperante amb Laura Garcia Garrido, 9 de setembreRaul Castañares Ferrero amb Jennifer Huertas Monroy, 24 de setembreJordi Escoda Miró amb Marta Cot Sánchez, 1 d’octubreFrancesc Estopà Roig amb Aroa Garcia Domínguez, 8 d’octubreJosé Jubany Carceller amb Natàlia Reyes Artells, 29 de novembreAlejandro Ruiz Fernández amb Johanna Elisabeth Gutiérrez Barahona, 25 de novembre
dade
s de
mog
ràfiq
ues
DEM
OG
RAF
IA 2
011
24
nacionalitat total% Homes% Dones%
total% Homes% Dones%
EspanyaRomaniaMarrocColombiaPerúBoliviaVeneçuelaItaliaPortugalUcrainaEquadorArgentinaFrançaAlemaniaXileGambiaHungriaBulgariaPoloniaAndorraBielorusiaGuinea EquotorialSenegalCubaRep. Dominicanatotaltotal estrangers
Grups d'edat0-1415-2930-4445-6465-84més 85totals
1938158
481510
87765433222211111111
2228290
433402701418233
412228
86,987,092,150,670,450,360,310,310,270,220,180,130,130,090,090,090,090,040,040,040,040,040,040,040,04
100,0013,02
19,434518,043131,463218,761210,45781,84022
100
4654452221222201000110
9769531
1148172
22420138021711214
1148
43,814,261,390,180,270,220,180,180,220,090,090,090,040,090,090,090,090,000,040,000,000,000,040,040,00
51,537,72
10,059,02
17,069,745,030,63
51,53
962631711433313212000010111001
1080118
209201321201121
271080
43,182,830,760,490,180,130,130,130,040,130,090,040,090,000,000,000,000,040,000,040,040,040,000,000,04
48,475,30
9,389,02
14,419,025,431,21
48,47
H o m e s Dones totals
eDats nascuts0 a 4 2007-20115 a 9 2002-200610 a 14 1997-200115 a 19 1992-199620 a 24 1987-199125 a 29 1982-198630 a 34 1977-198135 a 39 1972-197640 a 44 1967-197145 a 49 1962-196650 a 54 1957-196155 a 59 1952-195660 a 64 1947-195165 a 69 1942-194670 a 74 1937-194175 a 79 1932-193680 a 84 1927-193185 a 89 1922-192690 a 94 1917-1921més de 95 1913-1916totals
nº1047743465897
1411479271594839382432181022
1148
%53223467433222111000
52
nº9957534355
1031211326855545141412229291791
1080
%43222556322222111100
48
nº2031349689
11320026227916012611399807946614727113
2228
%964459
1113755444222100
100
Relació de habitants per nacionalitats
Piràmide d’edats
19
mig
uel n
ogué
s fig
uero
laLA
NO
STRA
GEN
T
26
En que consisteix la seva afi-ció?
Dons bé, a mi m’agrada mirar on hi ha aigua subterrànies, per saber on s’ha de fer un pou per trobar-hi aigua.
Des de quan es dedica, o fa de saurí? Així és com s’anomenen els que busquen aigües en el subsòl, no?
Si. Era per allà el 1976. Havíem de fer un pou nou a un tros que tenim als Majols, a la part del Camp d’Aviació. Ja n’hi havia un que tenia pocs metres de fondària i no treia massa aigua. El saurí del Masdéu de la Selva havia indicat un lloc de la fin-ca on deia que trobaríem força aigua. Vaig començar a mirar com ho feia i em va picar la cu-riositat. Ell m’encoratjava dient que si hi creia ho podria fer. Vaig provar i em marcava més aigua on hi havia el pou vell que on deia el saurí del Masdéu. Ja havíem fet tots els plànols i demanat tots els permisos per el pou nou. Inclús l’Estat ens subvencionava una part. Jo no estava massa convençut. Vaig anar a parlar amb els tècnics del Ministeri d’Indústria per preguntar que passaria amb la subvenció si no fèiem el pou on indicaven els plànols. Em van respondre que com era a la mateixa finca, no dirien res. Així que vam aprofundir el pou vell i vam trobar força aigua. A partir d’aquell moment es va convertir en la meva afició.
Al cap d’un temps varem com-prar un tros al terme de la Sel-va. Eren dues hectàrees i hi havia aigua del Pantà de Riude-
Miguel Nogués Figuerola
Avui entrevistem a Miguel Nogués Figuerola, de ca l’Arsisó, procedents de la Granja, que va néixer el 2 de març de 1936 a ca l’Arsisó del carrer Riu Segre número 4. La seva afició es mou entre intuïció, la fe i, exagerant una mica, la bruixeria. És fa difícil trobar-li una explicació científica al que fa, però els resultats l’avalen.
canyes, però sempre et tocava de nit. Juntament amb el Nolla ens vam passejar per tota la finca, fins que ens va indicar un lloc. Hi vam fer el pou i ens van sortir 45 mil litres d’aigua per hora durant tres dies, sense minvar gens, a una profunditat de 118 metres.
Quin mètode utilitza?
Un pèndol. Pot ser un rellot-ge, una pedra... qualsevol cosa que pesi una mica lligada a un fil d’empalomar més o menys gruixut.
Com funciona?(ens fa una demostració amb un cargol lligat a un cordill)
Aquí mateix, al menjador de casa us ho puc ensenyar. Aga-fo el fil i deixo penjar el cargol. Em concentro. Vaig caminant. El cargol no es mou. Ara co-mença a bellugar-se, això és la vena de l’aigua. Ara roda. Això vol dir que hi ha creuament de betes d’aigua. (uns passos més). El moviment és diferent, va d’un costat a l’altre. Aquest moviment indica que aquí sota hi ha aigua.
Però no belluga la mà per a fer-ho moure?
No. De cap manera. Jo exac-tament no se com ho faig. Desconec com es transmet la meva concentració, i fa que el cargol es bellugui o no, segons si hi ha aigua o no. Però és així. A més a més, encara se fer una altra cosa. També se descobrir a quina profunditat es troba l’aigua.
Com ho fa això?
Una vegada em van cridar per-què mires on era millor fer un pou a una finca de la Masó. Hi vaig anar i em vaig trobar que hi havia un altre saurí, el fill del Xandro del Rourell. Vàrem mi-rar cadascú pel seu canto i a quan havia acabat jo ja marxa-va. Però aquell noi em va pre-guntar si no mirava la profundi-tat. Jo li vaig respondre que no sabia com fer-ho i ell me’n va ensenyar.
Quan el pèndol ja t’ha indicat on hi ha aigua, el pares i t’has de concentrar per esbrinar la profunditat on es troba. En el mateix lloc, et concentres i co-mences a comptar de cinc en cinc: cinc, deu, quinze, vint, vint-i-cinc, trenta, ... . El pèn-dol està quiet fins que arribes al número que coincideix amb els metres de fondària que es troba l’aigua. I funciona, és així.
Desprès ho vaig anar compro-vant en pous en que ja sabia a quina profunditat estava l’ai-gua, i em donava el resultat exacte.
Sempre ho ha encertat?
No. Qui digui que sempre ho endevina, és un mentider. Jo he fallat algunes vegades, però casi sempre en terrenys de granit. Aquest tipus de terreny enganya molt, et pot fer creure coses que no són.
Cobra molt per fer aquesta fei-na?
Res. Només he cobrat una ve-gada que vaig anar a l’Albiol. El que em va dir si hi volia anar, em va dir: si hi vas, has de co-brar. I vaig cobrar 5.000 pesse-
27
tes. El secretari de l’Ajuntament me’n volia donar més, però no vaig voler. Hi havia passat un mati. Ja n’hi havia prou.
Hem sentit a dir que hi ha sau-rins que ho miren sobre plà-nol?
La primera vegada que m’ho van dir, no m’ho vaig creure. Ja és difícil creure’s-ho mirant-ho sobre el terreny, doncs damunt d’un plànol o un dibuix sobre un paper sembla impossible. Però un dia em van cridar, a traves d’un parent, per anar als Pallaresos i em van ensenyar el plànol d’una finca. Jo era molt incrèdul. Vaig anant res-seguint la fin-ca, d’un cos-tat a l’altre, i res. Final-
ment, a prop d’una cantona-da, el pèndol va començar a bellugar i em va senyalar que hi havia força aigua. Però jo no m’ho creia. Uns dies desprès, em van dir per anar a mirar a una finca. Vaig donar al tomb per tot arreu i quan vaig arribar a una cantonada em va marcar aigua. A llavors vaig saber que era la mateixa finca que havia mirat sobre el plànol. La veritat és que em va sorprendre a mi mateix.
Una altra vegada havia de com-prar una finca juntament amb un cosí, i abans de prendre la decisió sobre si l’havíem de
comprar o no, a la taula del menjador de casa seva,
sobre el plànol del ca-dastre vaig mirar on hauríem de fer el pou. I quan ho vaig mirar
sobre el terreny, em va indicar el mateix lloc. A mi em costa creuar-ho,
però la realitat és així.
Té alguna altre anècdota sobre
aquest tema?
Un dia em va venir a
veu-
re un veí del poble que té terres al Priorat. Un lloc amb molt poca ai-gua. En va dir que estava fent un pou, que ja esta-ven a cent vint metres, i que no hi havia manera de que sortís gens d’ai-gua, fins el punt que havien de tirar-ne per que la màquina anés foradant. Jo estava molt refredat i no podia anar donant
voltes per la finca. Així que li vaig preguntar si tenia un plà-nol de la finca. Me’l va portar i vaig mirar on hi podria haver aigua. Li vaig preguntar a quin lloc feien el pou, vaig mirar per sobre i li vaig dir que ja podia treure les màquines que no hi havia res. Vaig continuar buscant, i res. Fins que al final em va semblar trobar un lloc on, poca o molta, n’hi podria haver. Vam anar a la finca, i com es normal, els que feien el pou se’n reien. Vaig mirar el lloc que m’havia indicat sobre el plànol, i m’ho va confirmar. El propietari va creure en mi i va fer traslladar la maquinaria cap el nou indret. Quan havien perforat uns quinze metres el terreny va canviar i pocs me-tres després ja van començar a trobar aigua. No una gran quantitat, però si la suficient.
Hi ha molts saurins a Vilallon-ga?
Ara em sembla que només jo, però fa uns anys ho feien Mi-quel Senan, el Nolla, Lluis Fu-guet i potser alun altre més, però no me’n recordo.
Sap que fa uns mesos van fer una concentració de saurins a la província de Girona?
Si. Ho vaig veure per la televisió.
Què ens diria més de la seva afició?
Per mi és una afició molt bonica. Gaudeixo
fent-ho. I això que és esgota-dor. Quan ho fas un parell de dies seguits, quedes xafat. Et fa mal l’esquena com si haguessis fet un gran esforç físic. Potser que hi hagi gent que no es cre-gui el que fem, però els resul-tats canten, i són els que són.
Miquel, moltes gràcies i que segueixi passant-s’ho tan bé buscant l’aigua sota terra.
➢ SORTIDA DE CICLE MITJÀ: LA VINYA I EL VI
El passat dimarts 18 d’octubre l’alumnat de 3r i 4t van anar amb autobús fins a Comaruga. Allí van esmorzar i van fer un taller que consistia en observar l’entorn; havien de buscar flors, plantes aromàtiques per tal de conèixer les seves propietats. A continuació van anar caminant a una vinya on els van explicar les principals característiques del raïm, dels ceps i del seu conreu en general.
Després van marxar per un caminet fins arribar al poble de Sant Vicens de Cal-ders. Quin poble més costerut! Un cop arribats a la plaça van mirar un documental que explicava el funcionament de la premsa de vi que després havien de visitar. Es tractava d’una premsa enorme, molt antiga, construïda com ho feien els romans i que s’utilitza, ara només una vegada a l’any, per xafar el raïm i obtenir-ne un suc que més tard serà vi. Els alumnes fins i tot van poder-la provar i anava molt fina!
Finalment, i després de dinar van anar a visitar el celler Augustus per veure com s’elabora el vi actualment a partir del raïm i fins i tot van tastar una mica de... vinagre!
Va ser una jornada on van aprendre moltes coses i s’ho van passar molt bé!
➢ ACTIVITAT D’ESCOLES VERDES
Durant el primer trimestre d’aquest curs la comissió d’escoles verdes ha volgut fet una nova sensibilització de tot l’alumnat a l’hora de reciclar de forma adient i de fer la selecció de les deixalles.
També s’ha creat la figura del delegat verd; es tracta d’un alumne de cada classe que a l’hora del pati assessora la resta de nens i nenes per a fer el reciclatge correctament . Aquest delegat porta un mocador verd al coll que serveix com a distintiu.
Una altra activitat que es manté és la recomenació de menjar fruita per esmorzar tots els dimecres; és un hàbit que s’ha implantant amb força éxit.
A partir del mes de gener l’escola entrarà en el programa de Pla de Consum que organitza el Departament i rebrà fruita per a repartir entre l’alumnat.
Estem contents dels resultats obtinguts com a escola verda i creiem convenient seguir treballant en aquesta línia.
➢ CASTANYES I PANELLETS
La primera festa tradicional que ens trobem a l’inici de curs és la Casta-nyada. Els alumnes de sisè van torrar castanyes per a tota l’escola i els nens i nenes d’Educació Infantil i Cicle Inicial vam fer panellets. A la tarda va venir la castanyera que va visitar les classes ceip
per
e vi
rgili
ELS
MÉS
PET
ITS
28
dels més petits de l’escola i vam sortir la pati a menjar castanyes, panellets i a ballar.
➢ L’HORT EN MARXA
A principi del mes d’octubre l’alumnat de cicle mitjà va posar l’hort en marxa. La coordinació va a càrrec del professor Miquel Carpio i compta amb l’assessorament de la M. Teresa Mercadé, que ha estat mestre de la nostra escola.
Aquest any s’han comprat noves eines per l’hort com unes tisores de podar per treure les branques del tres arbres que impedien l’entrada de sol. També s’ha incorporat terra nova per tal d’en-riquir la que ja hi havia; s’ha remanat tot bé amb les pales, els rasclets i l’aixada.
Per altra banda s’ha aplanar l’hort, s’ha tret tota la brossa que hi havia del curs anterior i s’han començat a realitzar els crestalls per plan-tar. També s’ha dividir l’espai per veure en quin lloc es posaria cada cosa. Aquest any els nens i nenes han plantat cebes, faves, pèssols, cols, bledes, enciams, espinacs, carxofes, pastanagues i alguna planta aromàtica com el romaní. Més endavant s’hi afegiran patates i maduixes.
L’hort és una activitat que agrada molt a tot l’alumnat i permet aprendre d’una forma més activa, amb una gran implicació.
Esperem tenir una bona collita!
➢ CELEBREM EL NADAL
Com a cloenda del trimestre vam celebrar el Nadal guarnint l’escola, fent cagar el Tió, fent el pessebre i l’últim dia tot l’alumnat va participar amb molta il·lusió del tradicional festival amb poesies, nadales, balls i representacions nadalen-ques.
En finalitzar les actuacions l’AMPA ens va ofe-rir un esmorzar de coca i xocolata i després vam assistir a la projecció de la pel·lícula “Vicky el viquing”.
Dins de l’activitat de futbol, el 6 de desembre ens van convidar a participar amb l’equip mini de l’escola al torneig Futbol 7 de S.Pere i S.Pau, els nens s’ho van pas-sar d’allò més bé tot el matí jugant varis partits i aconse-guint la cinquena posició fi-nal.
També es vol informar de la participació dels equips de l’escola en les lligues orga-nitzades pel consell esportiu amb altres escoles del Tar-ragonès , jugant els nens els partits a la pista poliesporti-va del poble quan juguen a casa els dissabtes al matí.
Un any mes L’AMPA de l’es-cola Pere Virgili va organitzar el pessebre vivent, que es prepara a la Plaça de l’Esglé-sia davant de l’ajuntament ,i amb la participació de nens i nenes de l’escola, vestint-se dels personatges que el componen. Al finalitzar es va repartir berenar pels par-
La Veude l’AMPA
ampa
cei
p pe
re v
irgili
ELS
MÉS
PET
ITS
30
27
Revista El CodonySi voleu subscriure’s a la revista, poseu-vos en contacte a través del correu electrònic [email protected], o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informarem de com fer-ho. Feu servir el correu per fer-nos arribar els vostres suggeriments i/o cartes a la bústia, o a través de la pàgina web.
ticipants. Aquest any volem agrair la col·laboració dels pares i mares en el muntat-ge, ja que per seguir mante-nint les tradicions es necessi-ta l’ajuda de tots.
ampa
llar
d’in
fant
s
ELS
MÉS
PET
ITS
32
Amb moltes ganes i energia hem començat el curs la nova junta de l’AMPA de la “llar d’infants municipal Patufet” i hem fet arribar a les famí-lies associades un dossier informatiu amb les activitats programades per aquest curs.Per començar: l’Ajuntament ens ha cedit un cop a la setmana l’aula de psicomotricitat de la llar, perquè pu-guem gaudir-la amb els nostres fills i filles, ara que les tardes són mes cur-tes i que anar a jugar al parc després de l’escola és una mica més compli-cat. Més endavant, quan el temps acompanyi, farem activitats i jocs al pati.El diumenge 18 de desembre, ma-res, pares, i fills vam anar a buscar el tió a la plaça de l’església. Després els petits el van portar fins a l’escola.Durant la setmana li van anar por-tant menjar i l’últim dia del trimes-tre, quan va acabar l’horari lectiu, el van fer cagar: una “braga” amb el lo-gotip de l’AMPA i moltes xocolatines per tots els nens i nenes van ser els seus regals.Per començar l’any, i gràcies a la col·laboració de l’”Associació de Jo-vens”, vam fer venir dos patgesses reials per recollir les cartes que van escriure els nens i nenes de la llar a SSMM els Reis d’Orient.De cara el segon trimestre tenim programades xerrades i tallers sobre primers auxilis i massatge infantil. Pendents de concretar les dates.Ja queda poc per carnaval… la Rua es farà juntament amb els nens i nenes de l’escola Pere Virgili. Volem animar a tots els pares i mares a participar en la preparació de la festa. La Junta de l’AMPA “Llar d’Infants Pa-tufet”
L’AMPA delsPatufets
'
FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC
29
L’AJUNTAMENT INFORMA
'
FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC
Calendari del contribuent a Vilallonga per l’exercici 2012
Concepte període dades pagament Subministrament aigua 4t. Trim.2011 30/01/2012 - 30/03/2012 Taxa brossa 1r. trimestre 30/01/2012 - 30/03/2012 Taxa clavegueram i cementiri
únic 31/03/2012 - 31/05/2012
Impost vehicles únic 31/03/2012 - 31/05/2012 IBI rústica únic 28/04/2012 - 29/06/2012 Taxa brossa 2n. trimestre 28/04/2012 - 29/06/2012 Subministrament aigua 1r. trimestre 28/04/2012 - 29/06/2012 Conservació de camins
únic 28/04/2012 - 29/06/2012
IBI urbana únic 30/06/2012 – 30/08/2012 IAE únic 28/07/2012 – 28/09/2012 Taxa brossa 3r. trimestre 28/07/2012 – 28/09/2012 Subministrament aigua 2n. trimestre 28/07/2012 – 28/09/2012 Taxa brossa 4t. trimestre 31/10/2012 – 31/12/2012 Subministrament aigua 3r. trimestre 31/10/2012 – 31/12/2012
Tarifes aplicables a partir de l’ de gener de 2012:
Taxa cementiri . . . . 15 €/any
Taxa clavegueram 16 €/any
Taxa brossa:
• Habitatge 35,00 €/trimestre • Bar 55,25 €/trimestre • Restaurant 83,00 €/trimestre • Oficina 46 €/trimestre • Establiment d’alimentació 55,25 €/trimestre • Petita i gran industria 92 €/trimestre • Resta establiments 52,25 €/trimestre
Subministrament aigua: Mínim 18 m3 1r. Bloc de 1m3 a 18 m3 . . . . 0,4327 €/m3 2n. Bloc de 19 m3 a 70 m3 . .0,7813 €/m3 3r. Bloc més de 70 m3 . . . . . .1,0818 €/m3 Més el 8% d’IVA i el Canon aigua
elco
dony
@tin
et.c
atCO
L·LA
BORAC
ION
S I
BÚST
IA
36
Col·laboració
D’Kastrogastroreflexions
LA METABOLITZACIÓ DELS ALIMENTS... Anys en-rere, quan jo era més petit, recordo que les famílies discutien sobre la conveniència de donar els regals de Nadal per via dels Reis Mags o bé del Papa Noel. Ca-dascú deia la seva… els uns que “així tindrem contro-lats als nens durant totes les vacances amb el xantatge del carbó”, els altres que “d’aquesta manera poden fer servir les joguines durant totes les vacances”, que si la tradició, que si és més europeu…
A casa eren els Reis els encarregats de portar-nos les joguines, però era bastant més que això. Era la nit màgica, el dia senyalat que havies estat esperant tot l’any, era la gran il·lusió. Dies abans s’havia d’anar a portar la carta al patge, cosa que moltes vegades em feia més por que gràcia, i quasi sempre m’havien d’es-pitjar. La nit d’abans l’encís de la cavalcada, recordo haver-me pixat al pas del “meu Rei Baltasar”. Els meus germans eren tots del Melcior, cadascú és com és. I després el nerviosisme d’haver-me de dormir aviat, la impossibilitat de fer-ho i la gran suada entre tombs i més tombs per dins dels llençols. Molts anys després, portant a les meves filles a veure l’arribada dels Mags, vaig observar que la seva actitud era molt més “passota”, s’estaven més per recollir els caramels de terra, que no pas per mirar bocabadades al “seu Rei” com em passava a mi. Suposo jo, que amb les sobredosis de jarrispoters i demés mandangos devien pensar que els d’Orient eren uns Mags de “pacotilla”.
Últimament, amb la beneïdasocietatdelbenestar/maleïdasocietatdelconsumisme que ens va col·locar sobretot la banca, ja no teníem problemes. Compri avui i pagui quan li peti. Quin nivell, ens donava per tot, Reis, Papa Noel i el Tió…i quin Tió senyors, el tio d’Amèrica. A nosaltres (més innocents diuen) ens feien anar a resar unes oracions i cantar unes nadales per tal que l’animal pogués pair tranquil·lament, i metabolitzar les pastanagues, fulles de col i alguna lleguminosa amb quatre caramels i dos duros de xocolata. El fèiem cagar després del dinar de Nadal i el dia de Sant Esteve deixava anar alguna coseta més per acabar de buidar els budells. Això, malgrat ser increïble, tenia quelcom de sentit.
Ara, visca la tecnologia, la cosa és ben diferent, res de cançons ni rucadetes, ja d’entrada els nens van per feina…¿Qué pasa tronko? ¡Te voy a meter dos yoyas que te vas a cagar patas abajo!... I, és clar, davant de aquest plantejament la pobre bèstia és capaç de cagar la moto d’en Pedrosa o qualsevol altre bestiesa impossible d’amagar sota la manta.
Leo D’KastroVilallonga del Camp
PD Tinc la lleugera esperança de que, si ens sortim d’aquesta, els nens (i els no tan nens) tornem a fer servir el sentit
comú, que aprenem a pensar, que siguem conscients de que no tot s’arregla pitjant una tecla, que per metabolitzar quatre fesols en dos duros de xocolata fa falta un petit esforç i que si es metabolitzen en un mòbil d’última generació és que hi ha alguna trampa que tard o d’hora es girarà en contra nostra. Només així podrem tirar endavant.
Associació Dones de Vilallonga
El passat 16 de desembre va tenir lloc la IX Assemblea de l’Associació Dones de Vilallonga. Entre els temes a tractar hi havia la renovació parcial de la Junta. Els membres que sortiren foren Joana Roig, que havia estat la presidenta els darrers anys, Pepita Cassà, Rosa M. Balcells i Josepa Moreso. Amb les noves incorporacions la Junta actual queda així: Gemma Benaiges, presidenta; Maria Valero, vice-presidenta; M. Teresa Tell, tresorera; Lluïsa Vallés, secretària i les vocals, que coincideixen amb les nou vingudes, Gemma Bernal, Ester Gomis, Rosa M. Martí, Mercedes Cabrera i Tere Mateu.
Lluïsa Vallés Roig, secretària
37
Dinar del prenadal de l’Associació de Jubilats i Pensionistes del Roser.
Un any mes l’Associació de jubilats i pensionistes del Roser van celebrar la tradicional festa del Prena-dal, al restaurant El Alamo d’Alcover.
Fou el 18 de desembre, amb l’assistència de tots els associats varen gaudir un complert dinar i a con-tinuació van fer ball fins a mitja tarda.
Tots els assistents van tenir un obsequi regal ofert per El Celler Unió. També van ser obsequiats amb una esplèndida agenda del restaurant El Alamo.
La Junta: Agraeix l’assistència de tots els socis.
Sopar d´Autònoms de Vilallonga del Camp
Per segon Any consecutiu es va celebrar el sopar d’Autònoms de Vilallonga del Camp.
La celebració es va fer el restaurant Ca La Isa el diven-dres 16 de desembre, amb gran participació ja que es va arribar a doblar els assistents del primer any. Degut al èxit aquest any, esperem que de cara al any vinent puguem disposar de més participació.
Gràcies als assistents.
Calendari de l’Espardenya
De cara al que queda de temporada fins l’estiu, la Junta del Club Escursionista l’Espardenya ha elabo-rat el següent calendar:
data lloc durada5-febrer-2012 Picamoixons, Torre del Petrol, cim Puigcabrer ½ dia26- febrer-2012 Albarca-Pi Carabasseta – Santa Magdalena ½ dia18- març-2012 Horta de Sant Joan-barranc de Carrer Ample- Les Clotes dia sencer15-abril-2012 Prades-Tossal de la Baltasana ½ dia 6-maig-2012 Gandesa-Ruta de la Pau dia sencer27-maig-2012 Capafons-Riu Brugent ½ dia17-juny-2012 Pla de Santa Maria – Barraques de pedra seca ½ dia8-juliol-2012 El Raco del Teix ½ dia
elco
dony
@tin
et.c
atCO
L·LA
BORAC
ION
S I
BÚST
IA
38
Excursions extres pel 2012
data lloc duradaa determinar Sortida al Pirineu 2 o 3 diesa determinar Sortida a un 3000 a determinar Sortida amb raquetes de nou 1 diaa determinar Via ferrada a la Trona de la Musara 1 dia
La Junta
Bústia
Tossa Grossa de Montferri.
Als que ens agrada caminar sense complicacions sovint ho fem pel voltant del poble en diverses di-reccions. Caminar és acció precursora del senderisme i sempre és millor que el sedentarisme (exagerant el seu significat enciclopèdic). De vegades marxem a altres indrets per sorprendre’ns de les vistes que ens ofereixen i conscients de les nostres limitacions pel nivell d’afecció, elasticitat, experiència o edat, quan decidim fer-ho ens agrada conèixer el què ens trobarem i l’esforç requerit. Així doncs, podem allunyar-nos uns pocs quilòmetres per tal de trobar llogarets propers i poc habituals gaudint de les vistes que ens regalen les alçades moderades que no requereixen ni cabrioles ni esforços excessius però amb la intenció de batre un rècord de satisfacció personal.
Lluny de pretendre ser una guia d’excursió, la proposta simplement és fer-vos partícips d’un recorregut lleuger realitzat a la Tossa Grossa de Montferri, poble anomenat Puigtinyós fins el 17 de Juny del 1917, canvi de nom produït a petició de la de pròpia població ja que el consideraven pejoratiu; el nom van prendre’l d’un antic assentament de cases o masos situat al S.E que s’anomenava “Monte Ferriolum”, posteriorment Montferri.
La sortida estaria millor plantejar-la per un diumenge si volem donar-li un final curiós a l’excursió, el re-corregut no és massa exigent i permet, al meu entendre, que amb cura i destresa podrem superar els petits entrebancs que hi trobarem. S’inicia en el mateix Montferri (Puigtinyós ara que no em senten els montfer-riencs,…) i ens posem en marxa des dels rentadors de Montferri pel camí de la “Polla Rossa” tot travessant sense cap dificultat camps de conreu i pinars, prendrem alçada des de la Polla Rossa tot travessant vinyes, passejant per la carena arribarem a la “Torre del Moro”, torre de guaita darrerament reconstruïda, conti-nuarem fins la Tossa Grossa i seguirem sempre per un camí a vegades desdibuixat per damunt les pedres, de tota manera cal seguir la carena de la petita serra fins arribar a una cruïlla que ens canvia la direcció del N.E. a Rodonyà per dirigir-nos al N.O. a Montferri guanyant alçada per poca estona i perdre-la de manera definitiva; les vistes des de diversos punts dels recorregut de la petita serra son precioses i podrem obser-var extensos camps, poblacions, serres properes i la nostra Mediterrània. En arribar al “Torrent del Còdol” travessarem la carretera pel mateix torrent i per pista asfaltada arribarem al “Santuari de Montserrat”; aquesta construcció es va iniciar el 1926 segons el projecte de J.M. Jujol i va quedar aturada fins el 1984, any en que es va consolidar i reprendre la construcció per inaugurar-lo en el 1999; si és diumenge i podem arribar al migdia, encara tindrem temps de entrar-hi per visitar-lo. Per acabar l’excursió hauríem d’entrar a Montferri i veure el “Castell de Rocamora” anteriorment anomenat “Castell de Puigtinyós”, fins arribar als Rocamora per herència. La construcció és datada d’inicis del segle XI per a defensa en aquest punt de la zona fronterera del riu Gaià. Actualment el Castell de Rocamora és condicionat com a restaurant.
Carles Campllonch
La nit de Reis
A la nit en que arribaren els Reis d’Orient, el sr. Alcalde, en un discurs no adequat per l’ocasió (hem de recordar que és la nit dels infants i per tan esperen parlaments adreçats a ells), ens va encoratjar a pagar els impostos, que ell administra, i també, entre altres coses, a ser eficients en el reciclatge dels residus que generem.
Em pregunto com hem de reciclar si des de fa molt de temps, per no dir anys, la majoria dels conteni-
39
dors destinats al cartró, rebuig i orgànic estan precintats. Potser en un altre discurs adreçat als adults, que són els que paguen, si poden, els impostos, ens podria explicar com hem de reciclar en la situació actual de les illes de contenidors. Doncs les xerrades que es van fer per explicar-nos les grandeses i avantatges d’aquest sistema de recollida d’escombraries i els pamflets que van repartir per les cases per tenir-ho pre-sent en cada moment, ja no ens serveixen.
Un veí
Què passa amb la brossa?
Són males dates per fer una crítica de pes sobre les bateries de contenidors. Més que res perquè ni la ciutat més domotitzada és capaç d’engolir les piles i piles de cartró i paper d’embolicar regals que el consu-misme genera.
Però convilatants, el rebut de les escombraries ha pujat i la brossa continua al terra perquè els conte-nidors soterrats estan precintats i els que han posat de més a més sembla ser que són insuficients. No tots els dies és l’endemà de reis, i a tots ens ve al cap imatges a diferents punts del poble com la que adjunto, i fins i tot molt pitjors.
Fa cosa d’un mes es va generar al face-book un debat entre vilallonguins i l’ajunta-ment, a arrel d’una fotografia de la bateria de contenidors de la rambla...
No és estrany sentir la conversa entre ve-ïns:
- he anat a llançar la brossa i fa fàstic..- l’altre dia me’n vaig entornar...- jo sempre la llanço al marxar, perquè la
de davant de casa és insuportable la pudor que fa..
I no cal que posi més exemples perquè a tots ens en vénen al cap, o no?
Ni que sigui difícil arreglar-ho, la gent del poble hauríem de veure amb fets que l’equip de govern es posa mans a l’obra, perquè sinó no té sentit que pugi la quota de recollida.
I no s’hi val a respondre fent referència als equips de govern passats, si hi ha mala gestió, si n’hi ha hagut...
El que es tracta és un dels serveis bàsics, d’higiene i salut pública, del que dóna qualitat al poble. I si ens rentem la cara però tenim els peus bruts...senyors meus no estem nets!!
PSL
Perquè serveixen el diners de l’AMPA?
Alguns pares i mares que formem part de l’AMPA ens preocupen varies coses que des de fa un temps sembla que s’estiguin institucionalitzant. AMPA és una associació que té molt anys de vida, som la segona i, segurament en algun cas, la tercera generació d’una mateixa família que en formem part. Mai, ni tan sol s’havia insinuat, que els membres de la Junta de l’AMPA tinguessin privilegis respecte la resta d’associats. Doncs ara això passa en els llibres i el material. Qui ens diu que no passi també amb les activitats extra-escolars, menjador...? I, fins i tot, s’ha dit, amb coneixement de causa, que s’ha deixat de pagar alguna quota. Per postres (o seria millor dir per sopar), l’actual Junta amb alguna de les seves parelles varen anar, el 19 de novembre passat, a sopar al restaurant Sol de Nit de Reus. Res a dir si s’ho van pagar de la seva butxaca!!. Però tenim suficients dubtes raonables per no creuren’s-ho. El treball i la dedicació dels mem-bres de la Junta de l’AMPA sempre havia estat sense cap afany d’obtenir beneficis, tot es feia per millorar les activitats extraescolars dels nostres fills.
Uns socis de l’AMPA Pere Virgili
ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS
E M
S����� � D�������G��� E����������
R������� � E������
.
35
ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS
E M
S����� � D�������G��� E����������
R������� � E������
.
38
acte
s de
ls p
lens
CASA
DE
LA V
ILA
42
Sessió del Ple del dia 5 d’octubre
* Per poder iniciar la tramita-ció per a la venda directa al Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, de les instal·lacions de l’actual Consultori Mèdic local de Vi-lallonga del Camp, s’aprova per unanimitat facultar a l’Al-calde Francesc Xavier Armen-gol Monné per tirar endavant aquesta venda i signar la cor-responen escriptura.
* S’aprova amb el vots a favor dels senyors Armengol, Abe-lló, Valera i Roig i les senyo-res Beniages i Claramunt, i l’abstenció dels senyors Gené i Sánchez la moció presenta-da pels grups municipals de Convergència i Unió i d’Es-querra Republicana de Cata-lunya en la qual manifesten el seu rebuig a les sentències del Tribunal Superior espa-nyol i a la interlocutoria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educa-tius de Catalunya i mostren el seu suport a l’actual model educatiu.
* Per unanimitat s’aprova la moció presentada pel Grup municipal d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, en defensa del sistema sanitari públic, mostrant la preocu-pació per les decisions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que posen en perill un dels pilars bàsics de l’estat del benestar com és el sistema sanitari pú-blic i universal. Demanant al Departament de Salut que no
retalli més hores de servei al Consultori local.
* Modificació de diferents taxes i impostos que entra-ran en vigor el 1 de gener de 2012:
• Ordenança fiscal regulado-ra de la taxa pel trànsit de vehicles pesats per camins públics municipals. S’aproven per unanimitat les noves tari-fes: a) per a vehicles de 8 tones
200 €/anyb) per cada tona de més o
fracció 20 €/any
• Ordenança fiscal regulado-ra de la taxa per la presta-ció dels serveis de cinema. S’aproven per unanimitat els noves tarifes:a) 4 €/sessió per cada entra-
dab) 30 € per abonament de 10
sessionsc) 20 € per abonament de 10
sessions per a persones de més de 65 anys.
• Ordenança fiscal regulado-ra del Impost sobre Activitat Econòmiques. S’aproven per unanimitat els nous coefici-ents:a) Ctra. de Valls, Ctra. d’Alco-
ver i Ctra. de la Selva: 1,30b) Resta del municipi: 1,15
• Ordenança fiscal regulado-ra del Impost sobre vehicles de tracció mecànica. S’apro-va amb els vot a favors dels srs. Armengol, Abelló, Gené i Sánchez i sra. Claramunt; el vot en contra del sr. Roig i l’abstenció dels sra. Benaiges i sr. Valera, l’aplicació del co-eficient 1,50 sobre les tarifes bàsiques que marca la Llei d’Hisendes Locals.
•Ordenança reguladora del Impost sobre Bens Immobles.
S’aprova amb els vot a favors dels srs. Armengol, Abelló, Gené i Sánchez i sra. Clara-munt; i els vots en contra dels sr. Roig i Valera i la sra. Benaiges l’aplicació del 0,80% sobre la base liquidable.
• Ordenança fiscal regulado-ra de la Taxa per la Recollida de brossa. S’aprova amb els vot a favors dels srs. Armen-gol, Abelló, Gené i Sánchez i sra. Claramunt; i els vots en contra dels sr. Roig i Valera i la sra. Benaiges l’aplicació de les noves tarifes que es liqui-daran trimestralment:a) Habitatge: 140 €/anyb) Bars: 221 €/anyc) Restaurants: 332 €/anyd) Oficines: 184 €/anye) Establiments d’alimenta-
ció: 221 €/anyf) Petites indústries: 368 €/
anyg) Grans indústries: 368 €/
anyh) Resta establiments: 209 €/
any
* Es senyor alcalde dóna compte de la modificació que s’ha produït en els trajectes i parades del servei d’autobu-sos entre Vilallonga i Tarrago-na i viceversa.
* Comunica que les votacions a Corts Generals que es faran el 20 de novembre es faran com ja és habitual al les dife-rents sales del Centre Cívic.
* El Regidor d’Urbanisme sr. Sánchez comunica al Ple que continuen els treballs del POUM, que s’estan acabant de redactar les contestes a les al·legacions presentades i que com que s’han hagut de
43
fer canvis substancials, s’hau-rà de fer una altra aprovació inicial. Comenta que es parla-rà amb tots els grups polítics per consensuar el nou plane-jament.
* També informa que s’està treballant en la redacció de noves ordenances.
* En el torn de precs i pre-guntes, el representant d’ERC el sr Valera fa vint-i-dues preguntes que presenta per escrit, i que el sr. Alcalde res-pon que se li contestaran en el proper Ple.
* El representant del PSC el sr. Roig també presenta cinc preguntes, que també es res-pondran en el proper Ple.
Junta de Govern del 17 d’octubre
* Es dóna compte de la pu-blicació en el BOPT de la convocatòria de subvencions aprovades per la Diputació de Tarragona per a ajudar al finançament de despeses de funcionament, conservació i manteniment dels consulto-ris mèdics municipals.
* Es comunica que el Servei Territorial de Transport de la Generalitat a Tarragona ha autoritzat la implantació d’una nova parada d’autobús al carrer Morell, el quedar suspesa la de davant el Cen-tre Recreatiu per aquells tra-jectes de comencen i acaben a Vilallonga.
* Es dóna compte de que els tràmits que des de fa temps s’han realitzat amb els ser-veis immobiliaris de Cata-lunya Caixa per ubicar un aparcament provisional de vehicles en els terrenys de la seva propietat situats a la carretera de Valls en els nú-meros 9 i 11. Finalment s’ha aconseguit arribar a un acord i s’acorda signar el conveni pel qual es cedeixen dits ter-renys a canvi de pagar l’im-port del IBI.
* S’acorda demanar una sub-venció al Consell Comarcal del Tarragonès per import de 8.680 euros per l’arran-jament del camí que porta a les parcel·les del Gebellí, 1a fase, que té un pressupost de 10.850 euros.
* Es dóna compte de la presa de possessió del nou Jutge de Pau sr. José Román Martín, i de l’inici del tràmit per a co-brir la plaça de Jutge de Pau substitut.
* S’acorda demanar una pror-roga de sis mesos per l’exe-cució de les obres d’Embe-lliment del carrer Major i de l’eix comercial inclosa en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya del 2011.
* S’acorda obrir un compte corrent al Banc Santander en l’oficina de l’Alcover.
* El sr. Gené informa que en-tre els actes de la Festa Major d’Hivern que s’estan acabant de perfilar, hi ha com a no-vetat un sopar per a tothom
que si vulgui apuntar per el dia 12 de novembre al Centre Recreatiu.
* El sr. Abelló informa que s’està treballant per establir un conveni entre l’Ajunta-ment i Càritas parroquial per tal de poder centralitzar les gestions i accions socials que es porten a terme.
* El sr. Alcalde explica que s’està treballant amb el Con-sell Comarcal del Tarragonès per tal de buscar un pla de vi-abilitat per a poder fer front al deute que té l’Ajuntament pel servei de recollida de la brossa i altres serveis anà-legs.
Ple extraordinàri del 24 d’octubre
* S’escolliren els membres, titulars i suplents, de les tres meses electorals per les elec-cions a Corts Generals del 20 de novembre.
* S’aprova per unanimitat pa primera modificació de crèdit del pressupost del 2011. La modificació és possible grà-cies als majors ingressos ge-nerats per la contractació del préstec amb Catalunya Caixa de 300.000 euros, i el préstec de la línia ICO de 62.216,80 euros per a pagar factures enrederides.
* S’acorda per unanimitat la relació de factures que s’han de pagar amb el préstec ICO.
38
acte
s de
ls p
lens
CASA
DE
LA V
ILA
44
de la seva construcció i pels danys provocats a les finques.
* La Junta de Govern acorda solidaritzar-se amb el mani-fest conjunt de la Generalitat de Catalunya, les diputaci-ons de Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Mu-nicipis i Comarques pel qual s mostra el rebuig vers la vio-lència de gènere.
* S’acorda felicitar a l’ajunta-ment de Tarragona per haver estat designada com a seu per a celebrar els Jocs del Mediterrani del 2017.
* S’acorda establir un sistema de Rènting amb l’empresa Equipos de Oficina de Tar-ragona S.A. pel subministra-ment d’una fotocopiadora Canon per les oficines muni-cipals, a raó de 100,03 euros mensual durant 48 mesos.
* S’acorda instal·lar una nova centraleta a l’edifici de l’Ajuntament amb el sistema de Rènting amb quotes de 138,81 euros mensuals per un total de 48 mesos.
* El sr. Gené explica tots els actes organitzats per la Festa Major d’Hivern que s’iniciarà el 11 de novembre.
* El sr. Sánchez comenta que ha mantingut contactes amb membres del Club Ex-cursionista l’Espardenya per tal d’optimitzar la subvenció concedida per la Diputació de
Tarragona per la senyalització d’itineraris de natura.
* També comenta el sr. Sánchez que degut a les dar-reres pluges s’ha descarnat el formigó del lloc on el barranc creua el camí dels Majols.
* Finalment, fa esment que s’ha de procedir a treure la runa dipositada en la llera de la Riera a la zona del Camp de Futbol.
Junta de Govern del 23 de novem-bre
* S’acorda realitzar un tracta-ment preventiu conta la pla-ga del “morrut” que efecte a les palmeres.
* Una vegada signat el con-veni amb Catalunya Caixa per la cessió del solar de la car-retera de Valls números 9 i 11 per a posar-hi un aparca-ment provisional de vehicles, s’acorda fer-hi els treballs ne-cessaris per a condicionar-ho.
* Es dóna compte de les di-ferents activitats que es re-alitzaran duran les festes de Nadal i Reis.
* S’acorda acollir-se a la con-vocatòria del Servei d’Ocupa-ció de Catalunya per la qual es subvenciona el 100% de la despesa per la contractació de persones aturades que ha-gin exhaurit el subsidi d’atur.
Junta de Govern del 7 de novem-bre
* S’acorda autoritzar a l’as-sociació “Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya” a utilitzar la sala del Centre Re-creatiu, el 24 de novembre, per fer una xerrada tècnica i informativa sobre la Reforma de la PAC 2014-2010 i robato-ris al camp, en la que inter-vindran els servies tècnics de JARC i el Mossos d’Esquadra.
* Es comunica que l’Ajunta-ment de Riudoms ha estat es-collit com a representat dels municipis de fins a 20.000 ha-bitants i l’Ajuntament de Tor-tosa com a representant dels municipis de més de 20.000 habitants en el Consell Terri-torial de la Propietat Immo-biliària de Tarragona.
* S’aprova la 2ª certificació de les obra titulada “Elimina-ció de barreres arquitectòni-ques i senyalització viària de diversos carrers de l’eixam-ple”, per import de 22.411,87 euros.
* S’acorda aprovar el conveni amb el Consorci d’Aigües de Tarragona pel qual es reco-neix el deute que té l’Ajunta-ment de Vilallonga del Camp amb dita entitat i que és de 57.091,58 €.
* S’acorda aprovar la moció per la qual es dóna suport als pagesos i propietaris afec-tats per les expropiacions de l’autovia A-27 i que encara no han cobrat, així com pel malestar per l’abandonament
45
* S’acorda contribuir amb 850 € a les despeses del pro-grama d’intercanvi lingüístic/cultural entre el Institut del Morell i l’escola Sint-Maar-tens College de Vooburg als Països Baixos.
Ple extraordinari del 1 de desembre
* Havent-se tramitat l’expe-dient per l’elecció del Jutge de Pau substitut i havent-se presentat varies persones, es procedeix a la votació, essent el resultat:Antonio Llauradó Solé 2 votsPablo Garcia Garrofé 0 votsÓscar Torné Casals 1 votMª Àngela Ruiz Simón 4 vots
Per haver obtingut més vots, s’escolleix com a Jutge de Pau substitut a Mª Àngela Ruiz Simón.
* S’aprova, per unanimitat, el conveni urbanístic amb l’Ajuntament del Morell i l’empres FEPAX, S.L per a la formulació del Pla de Millo-ra Urbana, pel qual es podrà legalitzar la situació actual i disposar d’eines urbanísti-ques per a autoritzar noves activitats i intervencions, atès que les naus són anteriors als planejament urbanístics mu-nicipals.
* S’acorda, per unanimitat, sol·licitar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya la incorporació del Jutjat de Pau de Vilallonga del Camp dins de l’agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau número 65, amb seu a Alcover.
* S’aprova, per unanimitat, aprovar la moció presentada per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques per tal de demanar a la Genera-litat de Catalunya que redac-ti una llei de finances locals que suposi una millora en el finançament dels ens locals.
Junta de Govern del 12 de desem-bre
* S’acorda concedir al Col·legi Pere Virgili un ajut de 800 eu-ros pel programa de reutilit-zació de llibre pel curs 2011-2012.
* S’acorda donar una subven-ció de 1.500 euros a l’Associ-ació de Mares i Pares del CEIP Pere Virgili per a col·laborar en les activitats extraescolar, per el curs 2011-2012.
* S’aprova dema-nar una subven-ció al Departa-ment de Justícia de la Generalitat de Catalunya per la intervenció arxivística en el fons documentat del Jutjat de Pau de Vilallonga del Camp.
* S’acorda que, degut a la reduc-ció pressuposta-ria, la felicitació del Nadal i Any Nou que es fa
cada any al setmanari El Va-llenc, sigui d’un quart de pà-gina.
* Es demana a la Diputació de Tarragona el canvi d’una obra inclosa en el Pla d’Acció Mu-nicipal pel quatrienni 2008- 2011. L’obra inicial a la que anava destina la subvenció de 105.126,40 euros era “Ha-bilitació de l’aparcament”. La nova a la que es vol destinat la subvenció es titula “Inter-venció d’urbanització al casc antic de Vilallonga del Camp”.
* S’acorda adjudicar l’obra “1a. Fase del Centre de Dia” a l’empresa Teyco Instru-mentció i Control S.A. (UTE CENTRE DE DIA VILALLONGA) per haver obtingut una major puntuació en l’informe ela-borat pel tècnic municipal:
Empresa Puntuació1 García Riera, S.L. 71 2 Excover, S.L. 54 3 Corpimo, S.A. 48 4 TSCA Transcornejo 56 5 Gilabert Miró 80 6 Movir 30 72 7 MJ Gruas, S.A. 55 8 Pasquina, S.A. 59 9 Cobra, S.A. 66 10 Constecnia 34, S.L. 53 11 Boni e Hijos, S:L. 29 12 C71, S.L. 46 13 M. Vilella Construc. 57 14 Fulgencio Villar, S.L. 53 15 81 16 Becsa, S.A. 46 17 Rehabilitec Lleida, S.L. 49 18 Incoex, S.L. 54 19 Beta Conkret, S.A. 55 20 Bersa, SA. 58 21 Garrifer i Roca, S .A. 51 22 Carrers i Obres, S.L. 51 23 Construc. Jaen Valles 46 24 Construc. Nsole, S.L. 61 25 Navapox, S.L. 60 26 Construc. Vinaixa, S.A. 52 27 Construc. Lumbierres, S.A. 57 28 Novex, S.L. 64 29 Gils Plana i Mont. 38 30 Piedras Naturales Ravi 36
38
acte
s de
ls p
lens
CASA
DE
LA V
ILA
46
* El sr. Alcalde informa que el Consell Comarcal del Tarra-gonés ha aprovat un nou sis-tema d’eliminació de residus que farà que baixin els costos de la incineració.
* També comenta que el dia 22 de desembre es farà el piscolabis de les festes nada-lenques amb els treballadors de l’Ajuntament.
* El regidor de Festes sr. Gené informa que s’està enllestint el programa de les festes de Nadal i Reis
* Finalment, comenta que està treballant amb el Club Excursionista l’Espardenya per a fer el projecte de l’iti-nerari de salut, activitat sub-vencionada per la Diputació de Tarragona.
Junta de Govern del 21 de desem-bre* S’acorda sol·licitar a BASE Gestió d’Ingressos Locals de la Diputació de Tarragona una bestreta extraordinària de l’exercici 2012 per import de 130.000 €.
* S’acorda prorrogar fins el 30 de març de 2012 el servei de vigilància rural amb el sr. Xavier Badia Fuentes.
* S’aprova col·laborar amb 500 euros en la revetlla de fi d’any que organitza el Centre Recreatiu. L’ajut està destinat a les despeses de lloguer de
l’equip de música i està con-dicionat a que una vegada acabat el sopar, hi pugui en-trar tothom.
* S’aprova la proposta de modificació del projecte de l’obra titulada “Eliminació de barreres arquitectòniques i senyalització viària de diver-sos carrers de la zona de l’ei-xample” que està inclosa en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya.
* S’aprova la memòria valora-da de les actuacions de millo-ra ambiental i paisatgística de l’entorn de la Riera de la Sel-va al seu pas per Vilallonga.
* S’aprova la tercera i última certificació de l’obra titulada “Eliminació de barreres ar-quitectòniques i senyalització viària de diversos carrers de la zona de l’eixample” per im-port de 41.362,80 euros.
* La sra. Claramunt informa que el dia 30 de desembre vindrà la Directora dels Ser-veis Territorials del Depar-tament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya a Tarragona per fer-los coneixedors de la ges-tió del Punt Omnia de cara el 2012 i d’altres aspectes de la seva àrea.
* El sr. Gené comunica els di-ferents actes que tindran lloc per les festes de Nadal, res-saltant el ja tradicional Parc Infantil i els Pastorets que re-presentarà el grup de teatre del poble.
* El sr. Abelló lliura als com-panys de l’Equip de Govern el quadre d’amortitzacions i interessos a que ha de fer front l’Ajuntament durant l’exercici 2012.
* També informa de la re-unió amb el Gerent i el Co-ordinador d’Ajuntaments de BASE Gestió d’Ingres-sos Locals de la Diputació de Tarragona en que van parlar de les diverses de-legacions que l’Ajuntament té cedides a BASE i la pos-sibilitat d’incorporar-se de noves.
* El sr. Alcalde proposa establir un calendari de treballs per a continuar el tràmit de l’aprovació del POUM.
* També dóna compte de les gestions que s’estan fent amb el Consell Co-marcal del Tarragonès per poder establir un sistema per a fer efectiu el deute pendent.
* Finalment informa de les reunions mantingudes amb representants dels ajuntaments de la Pobla de Mafumet, El Morell i Perafort sobre la proposta de fer un estudi de qualitat de l’aire en les respectives poblacions. El laboratori del centre de medi ambi-ent de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya, que hauria de fer el treball, va presentar un esborrany/pressupost que cada ajun-tament haurà de estudiar i aprovar.
telè
fons
, hor
aris
, i a
drec
esSE
RVE
IS
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
Oficina de cOrreus a VillallOnga del camp- Ctra. de Valls, núm. 1- atenCió al públiC: de diluns a dissabte
- Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del matí.
Per adquirir algunes de les targetes a Vilallonga cal di-rigir-se a l’Estanc Ca la Sió (c/ Pere Virgili, núm.6) o a la Papereria Brunet (Plaça de la Pau, s/n).
tel. ATM: 977 922 438www.atmcamptarragona.cat
www.autocaresplana.com
Títol 1 zona 2 zones 3 zones
T-MES 44,85 € 70,40 € 95,10 €
T-50/30 29,05 € 53,55 € 75,20 €
T-10/30 7,95 € 15,90 € 21,75 €
T-10 9,75 € 19,35 € 27,80 €
Títol 1 zona 2 zones 3 zones
T-FM/FN 70/90 G 54,60 € 108,35 € 155,70 €
T-FM/FN 70/90 E 34,15 € 67,75 € 97,30 €
T-MES FM/FN G 35,90 € 56,30 € 76,10 €
T-MES FM/FN G 22,45 € 35,20 € 47,55 €
Famílies mooparentals i nombrosesBonificacions a aplicar a membres de famílies monoparen-tals i nombroses de categoria general (G) i especial (E)
Tarifes 2011
Servei d’urgències:
De 9 a 22 horestots els dies de la setmana:
Plaça Mercadal, 8 de Reus
C/Vent, 44 de Reus
C/Sant Benildo, 10La Granja (Torreforta)
Servei 24 hores:
Avda. Països Catalans, 116 (dreta) Reus
Per més informació visitar la web www.coft.org
