eL c

odon

yla

revi

sta

trim

estra

l de

Vila

llong

a de

l Cam

p

núm.76gener-març’13

any20 · època 1a

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

2

edito

rial

Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151

3

edito

rialEDI

TORIA

LQuin cost tindrà aquesta crisis

en la nostra societat? Podrí-em pensar en termes econòmics, la majoria de la societat ha perdut poder adquisitiu, ha hagut de re-baixar les seves expectatives de riquesa. Vivenda, viatges, oci, .. i a més bens materials s’han hagut de reduir dràsticament. Els hàbits quotidians han canviat també. Els menjars, el temps lliure,... han va-riat en els darrers anys.Però, i? què passarà en àmbits tant o més importants com pot ser l’educació, la cultura, i en un sen-tit més ampli, els valors? També ens hem de resignar a rebaixar les nostres expectatives? Hem de dei-xar que aquesta sensació de cri-sis global també impregni aquesta part més immaterial? Potser hau-ria de ser el contrari. El temps que ens ha cedit a desgrat la crisis, so-bretot menys temps per a l’oci més materialista, l’hauríem de destinar a cultivar la nostra ment i ànima. Dedicar més temps a educar-nos, a dialogar, a saber, a pensar.... Perquè casualment aquestes acti-vitats no necessiten masses recur-sos econòmics. Molts cops només necessitem interlocutors amb els que dialogar i dels que aprendre.

Els alumnes de 6è llegint el pregó de carnaval

3 Editorial

4 NotíciEs dEl codoNy

12 FEts dEl trimEstrE

20 dadEs dEmogràFiquEs

24 la Nostra gENt

28 Els més PEtits

33 l’ajuNtamENt iNForma

34 Col.laboracioNs i bústia

38 casa dE la Vila

43 sErVEis

Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003EQUIP REDACTORPere AbellóCarme AngueraÀngel BernalAgustí FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadéJosep M. MercadéPilar RieraCarme RieraIgnasi ValeraMarc Vallvè

COL·LABORADORSManuel GinéMaria Flores

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

SUMARI

DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony

IMPRIMEIXFormes Gràfiques Valls, S.A.

DIPÒSIT LEGALT-277-94

El Codony no comparteix necessàriament lesopinions que s’expressin en els articles signats.

EditaAgrupació Cultural i Centre d’Estudis

de Vilallonga del Camp

EDICIÓ TANCADA8.04.2013

Processó Setmana Santa

Generalitatde Catalunya

“Si les normes i les institucions ha-guessin estat inamovibles, encara

estaríem a l’Edat de Pedra”.

Ja pots consultar les revistes del Codony on-line a www.issuu.com/elcodony

Segueix-nos a través del FacebookCorreu-e: elcodony@tinet.org

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

4

Vilallonga a cavall dels segles XVIII i XIX (II)

Si en l’article publicat en la revista anterior par-làvem de la gent: quants eren i què feien, en el present escrit intentarem ubicar-los en l’espai on vivien: com va anar canviant la fisonomia del poble de Vilallonga en aquesta època.Primer que res, ens centrarem en el procés ur-banístic que segueix Vilallonga des de la seva implantació al lloc on es troba actualment fins la segona meitat del segle XVIII.

Evolució urbanística de Vilallonga entre 1285 i 1750Resumirem a grans trets el quatre-cents setanta cinc anys que separen el 1285 i el 1750. Estudiar a fons la història de Vilallonga d’aquest període és un ambiciós projecte que encara ningú ha gosat a realitzar. Però això ens hem de conformar amb la informació, més o menys, trossejada de la que disposem fins ara. A finals del segle XIII o principis del XIX s’exe-cutà l’Ordre de 1279 del rei Pere el Gran i la carta de població atorgada pel senyor de Vi-lallonga, en Bernat de Montpaó del 1285, per les quals els vilallonguins i vilallonguines s’ha-vien d’instal·lar definitivament al indret on es-tem ara. L’Ordre de Pere el Gran obligava als homes de Vilallonga a traslladar el poble de tocar al camí Ral de Tarragona a Montblanc, prop del riu Francolí, a un altre indret. No sembla que fessin massa cas d’aquesta ordre, perquè quan Vilallonga fou donada a Bernat de Montpaó, entre les seves obligacions esta-va la d’executar-la. Així que el 1285, Bernat de Montpaó donava la segona carta de població, on ordenava que el nou poble es bastís sobre una petita elevació al costat de la riera de la Selva. En concret deia: “construïu la nova vila sobre aquella serra que es troba entre el camí d’Alcover i el torrent de la Selva”. A més, havi-en de construir una bona muralla, l’església, l’abadia i el cementiri, així com cases per a viure-hi. Les primeres construccions de la nova Vilallon-ga es feren al llarg del camí d’Alcover, amb un portal a cada extrem. En l’actualitat encara es conserva el més oriental, en canvi el ponent, que es trobava, més o menys, al mig de la pla-ça de l’Església, es destruí per ampliar el poble cap a l’oest. El límit nord de l’incipient Vilallon-ga pràcticament està igual que aleshores. Ja ben entrat el segle XX s’obriren els carrers Dr.

Fleming i Verge del Pilar, però no es construï-ren masses edificis; en canvi el del Trull i el del Riu Segre encara romanen tancats. Pel sud, el límit eren els darreres de les cases i dels horts que donaven a l’actual carrer Muralla. L’església junt amb el cementiri i l’abadia es trobaven a la part més alta del poble, com era costum en els pobles medievals, a tocar del portal més occidental. Fins els anys 80 del segle XX es mantingué en peus una de les torres de la muralla. Estava situada a l’extrem sud-oest de la vila. Desco-neixem si n’hi havia d’altres que reforcessin la defensa de la població. Fins aquest moment no s’ha trobat cap resta arqueològica ni do-cumental que permeti pensar que n’hi havia. Però, també s’ha de dir que no s’ha fet cap tre-ball de recerca específic sobre aquest tema. Totes les cases ubicades dins del recinte em-murallat tenien el seu hort, el seu corral i la seva cisterna. Tots elements imprescindibles per la supervivència. Encara avui algunes ca-ses del carrer Major tenen el seu hort al darre-ra, que en alguns casos arriben fins la muralla. Així doncs l’estructura urbanística de Vilallon-ga seguia els paràmetres habituals de molts pobles medievals. Amb un traçat rectangu-lar, s’organitzava al llarg d’un carrer central. Aquest carrer central, l’actual carrer Major, conserva alguns indicis de les cases que s’hi construïren. Malgrat que en el segle XVIII es feren moltes reformes estructurals, la majoria de les cases mantingueren la seva superfície. Algunes d’aquelles traces, sobre tot antigues arcades, ressalten sota les modificacions que han sofert gairebé totes de les edificacions. Les primeres construccions es situaren a ban-da i banda del camí, que aviat es convertiria en carrer. Els patis on es construïren les cases eren grans, com ja hem dit, havien de tenir hort per fer les plantes i corral on alimentar l’aviram, els porcs, els conills, etc. Inicialment, els carrers perpendiculars no s’obriren per construir noves cases, sinó més aviat per tenir una sortida lateral a la finca. Desprès quan es construïren les cases que ocupaven tota la fa-çana al carrer Major, servia per poder fer més obertures. Però, quan es començà la demanda per a construir noves vivendes, s’anaren om-plin els carrers laterals amb cases molt més petites que les del carrer principal.

5

finestres, ni mobles. Les tropes que hi havien passat ho havien saquejat i cremat tot. Mossèn Damià Mestre, prevere beneficiari de l’església de Vilallonga, va escriure en els lli-bres sacramentals un petit relat del que es van trobar al tornar al poble. La ressenya que va incloure en el llibre de baptismes (1594-1672) diu així:“1644: Fas memoria jo, Damià prevere y bene-ficiat de la present Isglesia de Vilallonga y vi-cari de dita Isglesia. Que esta vila de Vilallonga ha estat despoblada sens habitacio de ningu-na persona, tres anys, que fou la despoblació que la gent fugi de la vila per les guerres, per entrar lo exercit del rey nostro senyor natural

lo Rey d’Espanya als numero de mes de 26 a 30 mil homes entre cavall y de peu, vuit o 9 mil cavalls y lo de mes de infenteria. Fou lo despo-blarse als primers de desembre de 1640 fins en setembre de 1643. Los danys y enderrocs de la vila son estats molts. Si algun corios o voldra saber podra mirar lo llibre de la casa de la vila, perque en ell he fet jo asentar tot lo que ha pasat y totes les desdichas que ha succehit en la vila y la redificacio de la vila y lo tornarse a redificar y la Reserva que ses feta del sentis-sim en la present Isglesia y la benedictio de las fons lo qual se feu dita Reserva y benedictio als 13 de desembre de 1643. Tot en dit llibre conte llargament ques tracta de tot y així par avant estara en casa de la vila.”A l’haver de reconstruir la vila, aprofitaren per augmentar el perímetre, ampliant cap a l’oest fins a l’actual carrer de Reus i fent el Portal Nou, més o menys, on conflueix aquest carrer

Hem de tenir present que el nombre de famí-lies que es van traslladar de vora el Francolí no deuria ser massa important i entre elles es repartiren l’espai del que disposaven. Segons el primer fogatge del que es té notícia és el de 1365, 80 anys desprès de la segona carta de població, a Vilallonga hi havia 33 focs. És a dir, 33 famílies que representaven entre 100 i 125 habitants. A finals del segle XIV la xifra es manté (34 focs en el fogatge de 1391).El tercer fogatge es feu el 1494, en el que es donen a conèixer els noms dels caps de casa, s’hi relacionen 46, és a dir, entre 140 i 180 ha-bitants. En cent trenta anys l’increment de la població oscil·laria entre 40 i 55 persones.En el quart i darrer fogat-ge que tingué lloc el 1553, on també es llistava el nom dels caps de casa, es comptabilitzen 57 focs. El que ens indica que en els darrers seixanta anys s’ha-vien establert a Vilallonga 11 famílies més. La pressió demogràfica que s’anà accentuant du-rant el segle XVI feu que s’iniciés el primer eixam-ple de Vilallonga, comen-çant a construir fora la muralla. Era el primer tram del carrer Sant Roc, la part que va de la plaça de l’Es-glésia a la Muralla. Només ocupava aquest carrer i es deia de l’Arraval (raval vol dir fora muralla). Es venien els patis, com si fos d’una urbanització d’ara, tots amb la mateixa amplada i fondària. Està documentat que el 1600 ja existia aquest carrer.Segurament que s’anà construint algunes ca-ses més fora del recinte emmurallat, però no massa; encara hi havia molts horts a l’interior per poder ocupar. Amb més o menys tranquil·litat el poble s’ana-va fent gran, però el 1640 s’inicià la guerra dels Segadors. Fins el 1659, Catalunya es convertí en el camp de batalla entre Espanya i França. Fou un episodi més de la Guerra dels 30 anys. Vilallonga no se salvà dels atacs i de l’ocupa-ció d’un i altre bàndol. Entre 1640 i 1643 el poble fou abandonat. Quan els vilallonguins retornaren es trobaren amb un poble destros-sat. Els desperfectes eren tan importants que les cases no tenien ni teulades, ni portes, ni

Nota del llibre de baptisme

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

6

amb el del Dr. Pere Virgili, deixant fora el re-cinte emmurallat la creu de terme que hi havia en aquest indret. Poc a poc el poble s’anà refent de la desfeta i a principis del segle XVIII, el 1719, tenia 73 cases ocupades per 296 persones. Això ens in-dica que molts horts s’anaren venen per cons-truir-hi edificis. La pressió dins de les muralles va anar augmentat. A més, el segle XVIII fou per Vilallonga i la resta de Catalunya un pe-ríode de ple desenvolupament per les noves condicions socioeconòmiques que propicien un augment considerable de la població, pas-sant a tenir, com ja vàrem dir, 849 habitants a l’any 1787.

Evolució urbanística a partir de 1750És a partir de la segona meitat del segle XVIII que començà el segon eixample de Vilallonga. La majoria de les finques a tocar de les parets del poble eren dels principals terratinents. Les terres més properes eren dels Ribalta que a

principis del segle XVII ja estaven assentats a Vilallonga. El més important de la nissaga fou Pere Ribalta que el 7 de febrer de 1702 acon-seguí de Felip V el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Quan morí el 4 de març de 1726 tenia un gran patrimoni format per moltes

finques rústiques i varies cases a Vilallonga i a Tarragona. Posseïa la majoria de les terres que envoltaven Vilallonga. Una d’aquestes finques ocupava una gran extensió a ponent i oest del poble. Es podia considerar una sola finca perquè no hi havia gairebé cap tros aliè que s’hi intercalés. Pel nord limitava amb la Ri-era de la Selva, en direcció a ponent arribava fins, més o menys, al recte on es conflueixen el camí de la Selva i el Rec de la Vila; en direcció sud seguien fins el primer tram del carrer de la Torreta i cap a l’est continuaven fins el camí de Tarragona, ara carretera de Valls. En altres paraules, el segon eixample de Vilallonga es feu gairebé en terres que havien sigut de Pere Ribalta. El seu fill Joan Ribalta Martí (+1763) heretà tot el patrimoni, però al no ser tan destre amb els negocis com el seu pare, hagué de començar a vendre i crear censals. Al morir el seu hereu fou Pere Ribalta Torredeme (1725-1766), que al no deixar descendència l’heretà la seva germana Gertudis Ribalta Torredemer(1716-1769), que s’havia casat amb Josep Gatell, cirurgià de Vi-lallonga. Tot el que quedava del patrimoni anà a mans de Josep Gatell Ribalta (+1798) que s’establí a Tarragona on exercí d’advocat i el 1781 es casà amb Marianna de Plana i Roca, descendenta del que havia estat també ciu-tadà honrat de Barcelona en Joan de Plana Queralt i un altre terratinent de Vilallonga. Al quedar-se vidua Marianna de Plana es conver-tí en tutora i administradora dels béns del seu fill i hereu Francesc Gatell i de Plana, acabant ambdós de liquidar el patrimoni dels Ribalta. (es pot trobar més informació sobre els Ribal-ta, els Plana i els Pastor-Queraltó en el llibre de Salvador J. Rovira Gómez titulat “Rics i po-derosos, però no tant. La noblesa a Tarragona i de la comarca al segle XVIII” i els articles de Raül Boronat, David Caravaca, Andreu Gurrera i David Ràfols publicats a “Apunts per a la his-tòria de Vilallonga del Camp” pàg. 91 a 106.El primer espai que s’urbanitzà fou el camí de Reus, que correspon a l’actual carrer de Reus, i el començament del camí de la Selva, que ara és la part més ample del carrer Dr. Pere Virgili. L’indret s’anomenava del “Tros de la Creu” o davant del Portal Nou, que com ja hem dit era dels Ribalta, igual que el segon tram del carrer Sant Roc, que així ja s’anomenava el 1783, i les terres del “Tros Rodo” que també s’urbanitza-ren en els primers anys de la segona meitat del segle XVIII, que ocupava el terreny que actualment es situa entre la carretera de Valls

Planol fins al 1750

7

per l’est, el carrer Muralla al nord i la Rambla al sud.En aquests anys s’incrementà la venda de patis dins del recinte emmurallat. D’aquesta època venen també els fraccionaments d’alguns edi-ficis. Inclús es venien trossos de casa i habi-tacions. Per això es poden trobar que parts d’una casa que estan dins d’una altra.

Segon tram del carrer Dr. Pere VirgiliA partir de 1779 trobem la venda de patis “a fin de fabricar casa” a la partida nomenada del camí de la Selva. Correspon a la part nord de l’actual carrer Dr. Pere Virgili, el tram entre els carrers de Santa Llúcia i de l’Esperança. Quan el partir del 1790 es comencen a vendre patis de l’altre costat del camí de la Selva, al quedar en certa manera configurat el carrer, aquest s’anomenava carrer Nou, perquè era el carrer més novell del poble. El patí on ara hi ha el Museu, cal Roso, el va vendre Marianna de Plana Roca, vidua de Josep Gatell Ribalta, com a tutora del seu fill menor en Francisco, a Francisco Ricort, mestre de cases de Vilallonga, el 2 de febrer de 1803. Aquesta peça formava una sola unitat perquè pel nord havia de deixar un pas pel Rec de la Vila, per l’est i sud tenia els camins d’Alcover i de la Selva respectivament, i per l’oest havia de deixar terreny pel fer el carrer de Santa Llú-cia.

Carrer TorretaEl 1761 els germans Josep i Pere Ribalta Tor-redemer vengueren a Francisco de Plana “un hort clos de parets ab sa caseta, o Torreta dins de ell construida, situat dins lo terme de la pre-nent vila y en la partida dita dels Horts o Camí de la Selva,...”. Aquest hort era el que ara ocu-pa el carrer de la Torreta i les cases de l’entorn. Fou al voltant de 1800 que s’inicià la venda de patis, donant-li al carrer el nom dels Jueus. En els capítols matrimonials entre Pere Roig Ferrer i Maria Granell Salas, que signaren da-vant el notari Francisco Albiñana Pastor el 8 de maig de 1805, els pares i germà del nuvi (Josep Roig Manresa, Francisca Ferrer i Sal-vador Roig Ferrer) es comprometeren a do-nar-li, entre altres coses, ... tota aquella casa nomenada la torreta situada en dita vila de Vilallonga, y en lo carrer dit dels Jueus. Com que la casa no estava en condicions d’anar-hi a viure, els benefactors s’obliguaren a emplear cent lliures en obras en la dalt designada casa, no comprenentse, o no contantselas pedras y

transport de manobras, que asso sera a mes de dites cent lliures... . També es comprome-ten a pagar-li setze lliures anuals en concepte de lloguer mentre duressin les obres.

Carrer Nou, Santa Llúcia i Camí AlcoverDe la urbanització dels actuals carrers Nou, Santa Llúcia i Alcover i de la compra dels so-lars en tenim pràcticament totes les dades. Aquesta urbanització es va materialitzà en una porció de terreny de la finca nomenada el Tros de les Moreres. Aquesta finca es descrivia així: “Tota aquella pessa de terra part campa y part regadiu dita lo tros de las moreras, de tinguda tres jornals poch mes o menos situada a las inmediacions de las casa, y Rech de esta vila, fora muralla, que afronta a solixent ab lo camí que va a Alcover y part ab la oficina de Josep Montserrat, a mitgdia ab dit Rech, a po-nent an terres de Josep Marca pagesos de dita Vila y part ab las de Dn. Josep de Queraltó en Tarragona domiciliat, y a tremuntana ab la ri-era.”. El propietari, Francisco Gatell i Plana, era menor d’edat, per tant, la seva mare, Marian-na de Plana Roca, s’encarregà de totes les ven-des. El mateix succeí amb la casa de Cal Roso.El plànol parcel·lari distribuïa la zona en dues parts, la del carrer Nou pròpiament dit, i la part situada entre el que seria el carrer Santa Llúcia i el camí d’Alcover. L’actual carrer Nou estava dividit en tres parts: la fila primera que tenia

al darrera el Rec de la Vila, la segona fila amb la resta de la finca a la part nord, i el terreny de l’extrem oest del carrer. Ambdues files estaven dividides en setze patis cada una, que feien 20 pams d’ample per 80 pams de fondària. Ha-vent de deixar 28 pams pel carrer Nou i 24 pams pel de Santa Llúcia. El preu de cada solar

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

8

era de 66 lliures, 13 sous 4 diners en moneda barcelonesa. Quan algú comprava dos patis, ja fos per fer la casa més gran o per construir-ne dues, el preu unitari era el mateix. Com que els propietaris eren de Barcelona, per posar a la venda els patis buscaren, el que ara nomenaríem un API. L’escollit fou un tal Francisco Mateu, pagès de Vilallonga, que en les escriptures de venda apareix “com a pro-curador de las infrascritas cosas ligitamement constituhit y ordenat per Dª Marianna ....”. Com es pot veure en el quadre les primeres vendes es consumaren a l’agost de 1803. Els

notaris foren Victoriano Montells de Tarrago-na i Anton Estany de la Selva. Els compradors residien tots a Vilallonga, mal-grat que quatre eren oriünds d’altres pobles: dos de Constantí, un dels Garidells i un altre del Rourell. Formaven part dels nousvinguts dels que en parlàvem en l’article anterior.L’Hort situat al cap damunt del carrer Nou es vengué com un solar individual i diferents dels altres, tenia una extensió de 2 cortans i mig jornal, pel preu de venda fou de 450 lliures barceloneses. La compra es feu el 3 de desem-bre de 1803 davant el notari Anton Estany de

Notari Data Comprador D’on era el Ofici del Núm. fila i pati escriptura comprador comprador

V. Montells 7-8-1803 Martí Queralt Vilallonga Mestre de cases 1a- núm. 1V. Montells 7-8-1803 Felix Català Vilallonga pagès 1a – núm. 2V. Montells 7-8-1803 Anton Beredat Vilallonga Mestre de cases 1a – núm. 3V. Montells 7-8-1803 Francesc Miró Constantí, hab. pagès 1a – núm. 4 a VilallongaV. Montells 7-8-1803 Joan Domingo Vilallonga Teixidor de lli 1a – núm. 5V. Montells 18-9-1803 Anton Palau i Vilallonga pagès 1a –núm. 6 i 7 Tecla Palau EstivillV. Montells 7-8-1803 Feliu Ferrer Vilallonga pagès 1a. – núm. 8Anton Estany 27-11-1803 Jaume Guinovart Vilallonga Teixidor de llí 1a – núm. 9Anton Estany 3-1-1804 Joan Mercader Vilallonga pagès 1a – núm.10Anton Estany 23-1-1804 Lorenzo Llombart Vilallonga pagès 1a – núm.11Anton Estany 22-2-1804 Josep Teixidor Vilallonga pagès 1a.- Núm.12 1a - núm. 13 1a.- núm. 14 1a.- núm. 15 1a. – núm. 16V. Montells 7-8-1803 Josep Alberich Vilallonga pagès 2a. – núm. 1 i 2V. Monttell 7-8-1803 Pere Falguera Vilallonga pagès 2a. – núm. 3Anton Estany 3-12-1803 Francisco Mateu Vilallonga pagès 2a.- núm. 4V. Montells 7-8-1803 Joan Palau o Salis Garidells – hab. pagès 2a. – núm. 5 a Vilallonga V. Montells 18-9-1803 Josep Figuerola Rourell – hab. pagès 2a – núm. 6 a Vilallonga V. Montells 18-9-1803 Geroni Barrufet Constantí hab. pagès 2a – núm. 7 a Vilallonga V. Montells 18-9-1803 Pere Tersol, fadrí Vilallonga pagès 2a. – núm. 8Anton Estany 27-11-1803 Francisco Vidal Vilallonga pagès 2a – núms. 9 i 10 Josep Torrents pagès 2a – núm.11Anton Estany 27-11-1803 Francisco Ciurana Vilallonga pagès 2a – núm. 12Anton Estany 22-2-1804 Feliu Grau Vilallonga pagès 2a – núm. 13Anton Estany 22-2-1804 Maria Tersol Vilallonga 2a – núm. 14 vda. de Josep Tersol 2a – núm.15 2a.- núm. 16

Quadre amb les dades de venda dels solars del carrer Nou. On manca el nom del notari i la data de l’escriptura indica que en el moment d’escriure aquest article encara no havien trobat la compra-venda.

9

Resumint:Podem dir que en el primer quart del segle XIX s’havia urbanitzat, pràcticament, tot el terreny que vorejava el casc antic de Vilallonga. Un su-perfície que es mantindria fins ben entrat el segle XX, quan als anys 30 s’obrí la Rambla del Roser i el carrer Sant Martí, i s’hi començaren a construir cases, tret de les Casetes del car-rer Morell que es construïren a finals del segle XIX. Malgrat que els patis es vengueren amb certa rapidesa, la construcció de les cases fou més lenta. Trobem venda de solars per construir casa a meitat del segle XIX. El que sí podem afirmar, és que el 1885 tot l’espai urbanitzat estava construït i habitat. El Padró d’Habitants d’aquest any, amb 1.340 habitants, així ho es-pecifica:

Un espai edificat que és comparable amb el del 1920, segons el plànol que va fer el sr. Adbon Figuerola, però en compte que el 1920 Vilallonga tenia 1.261 habitants, 80 menys que 45 anys abans.Durant el període que estem analitzant es realitzà una obra que transformà urbanística-ment el centre del poble, fou la construcció de l’església parroquial. Les obres s’iniciaren el 1795 i es donaren per acabades, però sense el campanar, al voltant de 1808.

(continuarà)

Pilar Riera

la Selva del Camp i el comprador fou Josep Montserrat, pagès de Vilallonga.El tram situat entre el carrer Santa Llúcia i camí d’Alcover es repartir en tres parts grans que posteriorment es parcel·là. El primer tros es vengué el 18 de març de 1775, els venedors foren Josep Ribalta Torredemer i l’apoderat Jo-sep Gatell, espòs de Gertrudis Ribalta Torrede-mer. El vengueren a Ramon i Josep Monserrat, pare i fill, pagesos de Vilallonga, els quals hi construïren una “oficina”. Segurament es refe-reix a una fàbrica d’aiguardent. Limitava a l’est amb al camí d’Alcover, al sud amb el Rec de la Vila i al nord i oest amb la resta de la fincaL’altre terreny el va vendre Mariana Plana, en nom del seu fill, el 27 de novembre de 1803 als ja al·ludits Ramon i Josep Montserrat. Completava la compra feta el 1775, aconse-guint que la propietat arribés fins el carrer de Santa Llúcia. Així els límits d’aquest solar eren per l’est l’oficina i pallissa dels compradors, al sud el Rec de la Vila, a l’oest el carrer de Santa Llúcia i al nord les terres dels venedors. La resta la vengueren el 22 de febrer de 1804 a Joan Torrents, pagès de Vilallonga, pel preu de 200 lliures barceloneses.

Nom del Nom del carrer Nombrecarrer el 1885 actualment de cases habitades

Ferreria Verge de Montserrat 8Hospital Vent 7Major Major 28Mar Muralla 16Metge Sant Martí 7Naves Sant Josep 14Nou Nou 24Plaça Constitució Plaça de l’Església 18Plana Pau Casals 10Planeta Riu Segre 4Reus Reus 31Ricort Verge del Pilar 5Saboneria Dr. Fleming 13Sant Roc Sant Roc 26Selva Dr. Pere Virgili 34Tarragona Ctra. de Valls 21Torreta Torreta 16Trull Trull 2

Plànol de Vilallonga de 1920 fet pel Sr. Figuerola

10

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S����� � D�������G��� E����������

R������� � E������

11

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S����� � D�������G��� E����������

R������� � E������

Des que neixes, que penses:

Què deurà ser allò que em farà gran?

Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.

Tenir un cognom o bé un altre.

O haver nascut més al nord o més al sud.

Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners

són el que et farà gran.

Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.

Res més allunyat de la veritat.

Perquè només hi ha una cosa en aquest món

que et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

www.CaixaBank.com

A CaixaBank, fa més de cent anys que som fidels als nostres valors. I avui continuem compromesos amb les persones i amb el desenvolupament social i econòmic del nostre entorn. I això ens ha fet grans.

• El primer banc d’Espanya• 1a Obra Social del país• Més de 13 milions de clients• Més de 6.000 oficines

Perquè no som només un banc. Som CaixaBank.

Ser fidel a tu mateix és el que et fa gran

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

PREMSA_COMARCAL_188x256_CAT_BN.indd 1 27/03/13 12:17

gene

r, fe

brer

, m

arç

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

1312

Festa de santa Àgada Com cada any, l’Associació Dones de Vi-lallonga organitza la diada de santa Àga-da, patrona de les dones. Encara que la festivitat fou el 5 de febrer, la festa la celebraren en dissabte següent, el 9 de febrer. L’elecció de la que per un dia és l’Alcaldessa del poble és el primer i més expectant acte. Enguany l’honor recai-gué en M. del Carme Modenas, que rebé la vara, que simbolitza el poder l’alcalde, de mans del batlle sr. Francesc Xavier Armengol. La celebració de l’eucaristia en honor a la santa patrona tingué lloc a l’església de Sant Martí, i desprès dels actes protocol·laris el dinar i la gresca. El restaurant El Alamo d’Alcover fou on dinaren, tot seguit el mag NEBUR ame-nitzà la sobretaula i per acabar, com no podia ser d’altra manera, el ball.

1312

Carnaval Ja són trenta anys, any rera any, es celebra el Carna-val de Vilallonga amb l’acte central de l’arròs popular. L’esmorzar del matí, amb la col·laboració dels caça-dors, inicia tot un seguit d’esdeveniments que en-guany ha tingut un nou al·licient: la rua de carrosses i comparses de la tarda. Déu n’hi do de la participació per ser la primera convocatòria, i de la imaginació dels assistents.

gene

r, fe

brer

, m

arç

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

1514

Pluges de març Desprès d’un hivern sec, el mes de març ens deixà una bona pluja, tanta que la Riera va baixar durant més de tres dies. Cosa que feia molt de temps que no veiem. Al ser unes precipitacions generalitzades a tot el país, a més de nevar copiosament a les muntanyes, fa preveure que els pantans s’ompliran i les reserves d’aigua asseguraran el subministrament de l’estiu.

1514

Setmana Santa La pluja amenaçadora participà, com fa moltes vegades, en la Setmana Santa. Hi hagué una gran participació en la benedicció de les palmes, però que contrasta amb l’assistència a la celebració de l’eucaristia. Es pogué realitzar sense cap problema la processó de la tarda del dia de Rams i la del Divendres Sant al matí, però la del Sant Enterrament, del Divendres Sant a la nit, va sortir però hagué de retornar a l’església per la insistent pluja.

Fet insòlit El 25 de març al migdia, davant el Bar de la Remei (Estrella), en un dels bancs de ferro que hi ha s’hi construí un eixam d’abelles força important. S’avi-saren als bombers, però finalment fou un apicultor ben equipat que les introduí dins d’una capsa per emportar-se-les.

gene

r, fe

brer

, m

arç

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

1716

Activitats al Museu El mes d’abril s’han iniciat diverses activitat al Museu. S’ha organitzat un taller per aprendre a cuidar les plantes, tan d’interior com d’exterior, i una introducció al món dels bonsais. L’activitat es fa els dissabtes a la sala petita del Museu i també es visiten jardins d’algunes cases del poble.

L’altre taller és per aprendre a fer arbres genealògics i a investigar la història de la família. L’èxit de la iniciativa ha fet que s’hagin hagut de fer dos grups, un que hi va el divendres i l’altre el dissabte.

També es va començar un cicle de Cine Fòrum. Es pretén fer una sessió mensual. El primer dia fou el 20 d’abril, amb la projecció de la pel·lícula “Los chicos del coro”, a l’acabar es desenvolupà un debat molt interessant.

1716

Sortides de l’Espardenya Graus de Carabassal i del Carrasclet al Montsant

Pel 3 de febrer es va organitzar una sortida al Montsant amb un cert grau de dificultat. Es tractava de passar pels graus de Carabassal i de Carrasclet. Ja en el cartell en que s’anunciava l’excursió es recomanava que s’abs-tinguessin les persones que pateixen vertigen. Més en-davant, la Junta va aconsellar que els participants por-tessin casc, ja fos de muntanya o de bicicleta. Així que només els més agosarats hi van prendre part.

L’excursió començà la Morera del Montsant pujaren a la Serra Major del Montsant, de 1.090 metres, pel Grau de Carresclet i baixaren pel Grau de Carabassal. Ambdós són graus verticals que estan ben equipats, en alguns trams, amb esglaons i ganxos de ferro, escales i alguna corda.

Trepitjant neu a la Mussara-Febró

Pel 24 de febrer estava previst fer l’excursió als Ports, concretament al Retaule i el Faig Pare. Però al trobar-nos en ple hivern, els arbres, i més concretament el faig, encara estaven sense fulles i no es podria observar la bellesa que té amb tots el fullam, per això la Junta va decidir canviar la sortida per la de la Torre del Moro a Montferri. Però en el moment de la sortida al matí del dia 24 de febrer, es va decidir cancel·lar la sortida de Montferri a la Torre del Moro per aprofitar la neu caiguda tan a prop durant la setmana. La ruta que es va dur a terme va ser La Mussara-La Febró.

gene

r, fe

brer

, m

arç

FETS

DEL

TRIM

ESTR

E

1918

Es va aparcar a la cruïlla del refugi de La Mussara, per sortir direcció la Febró passant pel pla de l’Agustenc. Tot enfilant el sender dels Avencs, i arribant finalment al poble de la Febró. La tornada va ser pujant pels Motllats i baixant finalment a on havíem deixat el cotxe. En total la sortida va durar unes 4 hores.

Hospital dels Carlins a la Mussara

El lloc que té una especial bellesa i famós entre els escaladors, també té una història al darrera. Es diu que aquest indret fou utilitzat pels car-lins durant la Tercera guerra carlina com a hospital on hi portaven els ferits que queien en les combats de la zona. La tradició oral afirma que Isidre Pàmies Borràs, dit el Cercós (Aleixar 1843 -La Mussara 1873) que fou general de l’exercit carlí, després de ser ferit, probablement el 19 o 20 d’octubre, fou portat al Mas de Joan Pau, a La Mussara, mas que té molt propera (tocant al cingle) la cova dita Hospital dels Carlins, en la qual hauria estat assistit pel rector de La Mussara i pel metge de Vi-laplana, Rafael Llaberia, simpatitzant carlí. Hauria mort pocs dies després i hauria estat enterrat a La Mussara.

Durant l’excursió que es feu el 17 de març, es pogué comprovar la dificultat que deurien tenir els carlins per traslladar els seus ferits fins aquest indret. S’inicià la caminada al Coll de la Batalla, des d’on seguiren fins la Font del Llop pujant pel cingle del Rabascall fins a l’alçada de la Font del Roure, des d’on seguint per sota del cingle en direcció al Pla de les Tosques pujaren al mas de Joan Pau passant per l’Hospital dels Carlins. En aquest indret s’agafà el GR en direcció a La Mussara baixant pel Grau del Patacons (recentment recuperat), arribant novament a la Font del Roure, seguint en direcció al Grau de Marrades fins arribar al Coll de la Batalla.

X marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

I un cop més el nostre club ha estat representat en aquesta prova, que és puntuable per la XVI copa catalana de caminades de resistència.

A les 7h del matí del 31 de març es donava la sortida de la prova i entre més de 500 partici-pants hi havien membres del nostre club, 5 companys de l’Atmosfera Trail que enguany corren amb nosaltres i 4 membres de l’Espardenya.

Els resultats van ser molt bons, el pri-mer dels nostres en arribar va ser: Jordi Basora amb un temps final de 7h i 50m acabant en 7a posicióGaizka Estebánez amb un temps final de 8h i 22m acabant en 21 posicióDavid Castillón amb un temps final de 8h i 22m acabant en 22 posicióGerard Rodríguez amb un temps final de 9h i 59m acabant en 104 posició

1918

ABRILLANTATS I SETINATS INOXMOBILIARI URBÀ I COMERCIAL

HOSTALERIA, PISCINES I NÀUTICA

RECUPERACIÓ ANTIGUITATSCOURE, LLAUTÓ, FERRO, OR I PLATA

POLIT I ABRILLANTAT DE VEHICLESIVAN BONETR/ VERGE ROSER, 6VILALLONGA DEL CAMP

649330381pulimobil@yahoo.es

Ivet Martínez amb un temps final de 9h i 59m acabant en 105 posicióDavid Basora amb un temps final de 10h 11m acabant en 115 posicióJosep Figueres amb un temps final 12h i 18m acabant en 233 posició

Anton Fàbregas degut a la gran duresa de la prova va abandonar la marxa a 11 km de l’arribada; David Pla va tenir problemes musculars i va plegar al km 40. S’ha de dir que per l’Anton i el David Pla era la seva primera cursa de resistència. Lluís Guri també va començar la cursa però al km 4 de cursa va plegar per problemes estomacals. Una altre!

La marxa era de 63,.8 km amb un desnivell positiu de 2300m i un acumulat de gairebé 5000m. De 542 inscrits definitius van acabar la prova 432, van pillar 110 tarabitos.

El dia va ser bo, gens de sol, fantàstic per no deshidratar-se, però quan els nostres companys Anton, David Pla i Figueres passaven pel Tossal de la Baltasana els va caure una petita pedregada.

5a Lluçanès Feréstec

El passat 7 d’abril es va realitzar a Prats de Lluçanès la 5a Lluçanès Fe-réstec, 1r memorial Òscar Luceño. Consistí en una cursa de BTT, a esco-llir entre un recorregut de 70 km o 35 km aproximadament amb 1900 m de desnivell. Enguany, van participar tres membres del Club Excursionista l’Espardenya i dos membres del Club Ciclista de Vilallonga.

Uns instants abans del tret de sorti-da es va fer un minut de silenci pels nostres companys, Òscar Luceño, Jo-sep Maria Salvat i el recent desapa-regut Miquel Poblet.

Ja podeu entrar al blog de l’Espardenya, l’adreçahttp://clubespardenya.blogspot.com.es/2013_03_01_archive.html;

on podreu trobar informació, fotos i cròniques de les sortides. Al mateix temps usanimem a enviar les vostres fotos de les sortides del Club, a l’adreça

espardenya.info@gmail.com per tal que les podem anar penjant al blog.

dade

s de

mog

ràfiq

ues

DEM

OG

RAF

IA 2

012

20

Desprès de diversos anys en que cada any augmentava el nombre d’habitants, sembla que des del 2010 s’ha pro-duït un estancament. Fins el inici d’aquesta dècada el saldo migratori (diferència entre les persones que arriben al poble i les que marxen) havia estat positiu en els darrers anys; en canvi, el 2011 i 2012 ha estat negatiu. Pel contrari, el creixement vegetatiu (diferència entre els naixements i les defuncions) ha estat positiu des del 2006.

És probable que la crisis tingui molt a veure en els canvis de residència.

A final de 2012 figurava que hi havia 264 estrangers empadro-nats a Vilallonga, vint-i-sis menys que l’any anterior. El grup més nombrós segueix sent el dels romanesos que eren 150, seguits dels marroquins 29 i dels colombians 21. La resta 23 procedents de països que pertanyent a la Unió Europea; 7 a països europeus però que no estan dins la U.E.; 28 entre cen-tre i sud d’Amèrica i 6 del continent africà.

Moviment demogràfic del 2012

Habitants a 1 de gener de 2012 . . . . . . . . . . . . 2.240

Altes . . . . . . . . . .. 243 Baixes . . . . . . . . . . . 237Naixements . . . . . 39 Defuncions . . . . . . . 13Canvi de residència 204 Canvi de residència 224

Habitants a 31 de desembre de 2012 . . . . . . . 2.246

any habitants Creixement Saldo vegetatiu migratori2003 1.365 +5 +732004 1.441 -1 +772005 1.563 -5 +1272006 1.663 +7 +932007 1.806 +24 +1142008 1.945 +18 +1212009 2.069 +28 +962010 2.245 +49 +1272011 2.240 +21 -262012 2.246 +26 -20

Relació de Naixements

Cèlia Alguacil Rodríguez, 29 d’abrilAya Ammari, 1 de novembrePol Banús Roca, 15 de setembreMarco Antonio Barón Fernández, 27 d’octubreCarla Bel Robles, 15 de juliolHaitem Benamar, 12 de setembreLucía Borja Vázquez, 2 d’agostArnau Bosch Nolla, 4 de generÈlia Cervera Massó, 19 de novembreEduard Gabriel Diaconu, 24 d’agostAndrés Giovani Fernández Limón, 31 d’octubreAdrià Forcada Alonso, 7 de febrerCoral Galván Crespo, 24 de febrerJana Gayà Vallés, 29 de juliolJonay Gordillo Pérez, 20 de setembreRamon Granado Sánchez, 16 de desembreJúlia Granell Fortuny, 3 de febrerRâzvan Sebastian Groza, 8 d’octubreElena Jiménez Cobos, 8 de febrerPaula López Martínez, 9 de novembreGisela Massó Llort, 25 de maigAdam Mateu López, 31 de juliolÈlia Meseguer Borràs, 11 d’abrilCarla Nogués Salvat, 9 d’abrilXavi Nogués Milà, 4 de febrer

Lucas Olguin Ferrando, 8 de marçEmma Pascual Rodríguez, 6 d’octubreNicole Popilian Pérez, 6 de desembreÉric Jóseph Puig Adibe, 26 de marçMarc Reig Salvans, 10 de generAlessandro de los Rios Cabras, 24 de maigJúlia Roca Abelló, 11 de marçMarcel Rodríguez Buyó, 14 d’agostAlejandro Rodríguez de Mingo, 25 de juyÁngel David Salvador de Sande, 8 d’octubreAitor Sánchez Capdevila, 21 d’octubreGuillem Simó Abella, 17 de generRuth Tome Lara, 18 de junyIveth Torres Martí, 31 d’octubre

21

Relació de casaments

Enric Gómez Marsal amb Ana Gema Domínguez Crespo, 27 d’abrilXavier Balañá Farpon amb Laura López González, 12 de maigJoan Mateu Salesas amb Laura López Arias, 25 de maigJoan Barril Navarro amb Débora Burgueros Aranda, 1 de junyJavier Tesón Ruiz amb Rosó Alberich Ribé, 8 de juny (canònic)Javier Ruiz Hernández amb Claudia Vanesa Vázquez Rivera, 16 de junyAlbert Corts Creixell amb Paola Martí Bernardo, 23 de junyDavid Vegas Castellano amb Maria Dolores Jandula Pérez, 2 de juliolFernando Pérez Parreu amb Alba Villalba Mulet, 30 de junyJordi Roig Gilabert amb Elena Foix Aránega, 14 de juliol (canònic)Antonio Letran Sánchez amb Clàudia Sans Rovira, 21 de juliolCandido Casilla Alari amb Jessica Muñoz Pino, 21 de juliolAlbert Roig Rius amb Miriam Valcalcel Vernet, 17 d’agostHector González Palomo amb Vanessa Morillo Morillo, 25 d’agostDavid Arrastia Baquero amb Rosario Martín Muñoz, 7 de setembreFerran Gil Cuesta amb Aida Suarez Fortacin, 14 de setembreSergio Dalmau Carmona amb Asunción Fernández Blázquez, 15 de setembreJosep Casanovas Sarrat amb Cristina Sánchez Gómez, 22 de setembre (canònic)Sergio Rufat Martínez amb Ana Belen Castro Miras, 15 de setembre (canònic)Francisco Javier Camacho Sánchez amb Maria Isabel Martínez Domínguez, 12 d’octubreAntonio Llamas Jurado amb Isabel Maria Romero Hernández, 20 d’octubreAntonio Cabrera López amb Susana Amor Almeida, 14 de desembreJosé Matias Bahamonde amb Sílvia Pons Sabaté, 20 de desembre

Relació de defuncions

Ángel Bernal Oliver, 20 de gener (79 anys)Ramon Casals Virgili, 28 de gener (88 anys)Alejandro Torres Pellicer, 13 de març (83 anys)Joan Mor Fortuny, 11 d’abril (86 anys)Joan Gené Ferrerons, 18 d’abril (93 anys)Matilde Torres Masias, 11 de maig (98 anys)Salvadora Pla Terré, 15 de juny (87 anys)

Josep M. Salvat Modenes, 4 de juliol (29 anys)Josep M. Vallés Fons, 26 de juliol (82 anys)Maria Solé Moragues, 3 d’agost (86 anys)Martí Rius Plana, 10 d’agost (90 anys)Josep M. Benet Massó, 7 de setembre (65 anys)Ioan Buie, 2 de novembre (80 anys)Miguel Peracho Merino, 10 de novembre (51 anys)

Comparació de piràmides d’edat

Comparant les piràmides d’edat de 1993, 2005 i 2012 podem observar l’evolució de la població en els darrers vint anys. Si en el 1993 tenia una forma bastant rectangular, on tret de les edats més avançades, la resta de grups

Piràmide de 1993 Piràmide de 2005

dade

s de

mog

ràfiq

ues

DEM

OG

RAF

IA 2

012

22

Pluviometria del 2012

El 2012 ha estat sens dubte un any sec. Els 389 litres caiguts en tot l’any representen 100 litres menys de la mitjana dels darrers trenta anys, que es situa en 484. Hi hagut dos mesos, febrer i desembre, que no ha caigut ni una gota, però la resta de l’any tampoc ha estat generós en pluges. L’octubre ha estat el mes més plujós amb 140 litres.

Anys naixement Grups d’edat homes dones total

1915-1917 + 95 2 3 51918-1922 90 a 94 1 6 71923-1927 85 a 89 8 26 341928-1932 80 a 84 18 19 371933-1937 75 a 79 32 28 601938-1942 70 a 74 31 26 571943-1947 65 a 69 32 39 711948-1952 60 a 64 45 49 941953-1957 55 a 59 44 50 941958-1962 50 a 54 58 54 1121963-1967 45 a 49 80 57 1371968-1972 40 a 44 105 70 1751973-1977 35 a 39 153 142 2951978-1982 30 a 34 133 118 2511983-1987 25 a 29 87 98 1851988-1992 20 a 24 58 43 1011993-1997 15 a 19 45 47 921998-2002 10 a 14 40 49 892003-2007 5 a 9 80 68 1482008-2012 0 a 4 109 93 202totals 1.161 1.085 2.246

Distribució per grups d’edat de la població a 31 de desembre de 2012

d’edat la formaven un nombre similar d’indivi-dus, la que representa la població del 2005, té una base estreta, un eixamplament espectacu-lar entre els 25 i 40 anys, i un estretament pro-gressiu fins els 95 anys.La població del 2012 a variat respecte el 2005 per un increment important de la base. Si es mantingués el nombre de naixements dels dar-rers set anys, podríem augurar una recuperació generacional, però això està per veure.

Dades pluviomètriques del 2012 facilitades per Josep Trenchs Roig

gener febrer març abril maig juny dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres 27 4 21 27 3,4 i 5 32 12 6 11 5 12 i 14 7 19 6 28 18 17 3 30 9 Total 4 0 27 66 15 5

juliol agost setembre octubre novembre desembre dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres 1 16 6 3 29 52 11 i 12 21 4 4 5 i 6 7 27 6 19,20 i 21 32 9 7 30 9 25 i 26 59 11 6 31 28 16,17 i 18 13 22 3 27 6 Total 23 18 52 140 39 0

23

8€

Verge del Roser, 1843141 Vilallonga del Camp

977842612 • 669 980 127virginiasunyer@gmail.com

NOVA ADREÇA: Av. Les Puntes, 4, 1er. Polígon Industrial de Constantí.43120 · Constantí (Tarragona). mundocesped@gmail.com | www.mundocesped-tarragona.com

MUNDOCÉSPED

Especialistes en instal·lacióde gespa artificial d'alta qualitat

Sol·liciti pressupost sensecompromís!977 52 55 14

24

assu

mpc

ió far

reny

LA

NO

STRA

GEN

T

Vostè es dedicava a plegar punts de mitja…en què con-sistia aquesta feina?

Quan una mitja es feia mal-bé, el que diem una carre-ra, es portaven a arreglar a una merceria on pleguessin punts de mitja i reconstruïs-sin els forats. En gaires llocs ho feien. S’havia de tenir una màquina especial per fer-ho: tenia un pedal, que al pitjar-lo pressionava l’ai-re, el qual feia pujar i bai-xar l’agulla que agafava els punts i reconstruïa la mitja. Jo, havia d’aguantar la mitja i fer-la córrer per tal d’anar agafant els punts un per un. Quan ja els havia agafat tots, els cosia i ja estava arregla-da. Pràcticament quedava nova. Per mi era molt fàcil, però pel que ho mirava i no ho havia fet mai, era bastant complicat i curiós.

I va posar aquest negoci a Vilallonga? Com va ser?

Als anys 50, a Vilallonga hi havia, a més dels oficis de tota la vida (ferrer, fuster, pastissers..), botigues (ca la Liana, ca la Sió, la Margari-da, ca Botaret, ca la Tecla i sa mare, ca la Julieta..), modis-tes..., però per arreglar-te les mitges havies d’anar a fora,

Assumpció Farreny Cisteré

Avui parlem amb l’Assumpció de ca Miralles. Assumpció Farreny Cisteré va néixer fa 87 anys al carrer de l’Àngel, núm.18 de Vallmoll. La seva profes-sió, ara ja ha desaparegut, era la de plegar punts de mitges.

a Tarragona, Reus o Valls. Jo vaig treballar, fins que em vaig casar, a una merceria-perfumeria del carrer Ca-nyelles de Tarragona, que es deia Palau de la Moda i era de la meva germana i el seu marit, el Joan Roig de ca Ma-sana de la Masó.

A la primeria d’estar casada, hi anava algunes vegades, dissabtes i les festes senyala-des, ja que era quan hi havia més feina, després de néixer la meva filla em vaig estimar més quedar-me a Vilallonga, tot i continuar anar-hi els dies més puntuals.

I quan no era a la merceria, quins encàrrecs tenia?

Vaig pensar que lo de plegar punts de mitges ho podia fer des de casa i així vaig comen-çar. Ens vam posar d’acord amb els autobusos que fe-ien la línia de Tarragona a Valls (la companyia Sans) i ells prenien els paquets ar-reglats cap el Palau de la Moda i pujaven els nous en-càrrecs que allí a la merceria els donaven. Alguna vegada també me’ls va portar la M. Teresa Claramunt, que estu-diava a Tarragona. Sempre hi va haver molta feina. La merceria estava molt a prop

del Mercat i venia molt de pas a la gent. Heu de pensar que plegar els punts de mit-ja costava 2 rals el pam per filera de punts. Sortia més a compte arreglar-les que no comprar-ne de noves.

Eren mitges de niló, però si eren mitges brodades i amb alguna senefa no es podien arreglar, perquè amb l’agulla no es podia fer bé el dibuix.

Quan se’n va assabentar la gent del poble van comen-çar a portar-me a plegar les mitges a casa, així va ser com vaig començar, plegava punts de mitges per mol-tes dones de Vilallonga, del Morell i del Rourell, fins i tot de La Masó, perquè els era més còmode que portar-les a fora.

On tenia el taller?

Mireu, quan ens vam casar el Pepito i jo, els sogres ens van construir aquesta casa nova a la Muralla, ja que la família del meu marit ha-via viscut sempre al carrer Major, on tenien la fusteria, però al final vam acabar vi-vint tots junts, fins i tot el padrí més vellet.

Entre totes ens ajudàvem a les feines de casa. Els homes

25

feien de fusters i les dones la feina de casa. La sogre se’n cuidava de comprar i fer el menjar, i jo plegava punts de mitges. A peu de carrer hi havia el talleret on cosia i ar-reglava mitges, al costat ma-teix de la fusteria, on a més de treballar-hi els homes de la família, hi teníem dos tre-balladors de la Selva, un de Perafort, i un fuster de Reus que venia a treballar-hi els diumenges: feien mobles a mida, taules, portes, i caixes de difunts... Després les cai-xes les feien portar de Mora d’Ebre. També serràvem llenya per la gent del po-ble. Quan van arribar de viatge de nuvis, ens vam trobar al llarg del carrer sant

Martí munts de llenya amb el nom de la gent del poble a qui se’ls havia de serrar. Eren uns altres temps i altres cos-tums.

Així, treballant al poble po-dia combinar feines de casa i del camp, a més...

Sí, baixava a Tarragona de tant en tant, per donar-los un cop de mà a la merceria, ja que també m’agradava. I

pel Pepito, la fusteria era el seu ofici, i tocar el piano i l’harmònium la seva passió: fins i tot havia anat amb el Pere de l’Estrelló a l’emis-sora de Tarragona a tocar a quatre mans.

Assumpció, moltes gràcies pel seu temps i per desco-brir-nos un trosset més de la història del poble.

Gràcies a vosaltres per fer-me recordar bons temps passats

2618

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

21

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

Revista El CodonySi voleu subscriure’s a la revista, poseu-vos en contacte a través del correu electrònic elco-dony@tinet.org, o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informarem de com fer-ho. Feu servir el

correu per fer-nos arribar els vostres suggeriments i/o cartes a la bústia, o a través de la pàgina web.

28

NOU CONSELL ESCOLAREl passat 21 de gener es va constituir el nou Consell Escolar després de les elec-cions celebrades el 17 de gener en les quals es varen renovar una part dels membres. Des d’aquí volem agrair la par-ticipación de tota la comunitat educativa.

NOVES PISSARRES DIGITALSAquest segon trimestre hem incorporat tres pissarres digitals noves a l’escola. S’han instal.lat a les dues classes de P3 i a la classe de 5è. De mica en mica l’escola es va equipant d’aquestes noves tecnologies. Segur que en treurem molt de profit!

SORTIDA A LA NEUEl passat mes de febrer, més concretament durant els dies 12, 13, 14 i 15 els nostres alumnes de Cicle Superior van realitzar la sortida més esperada de l’any: anar a la neu.

Tot eren nervis... no s’ho podien creure... havia arribat el gran dia! I sens dubte allà estaven tots amb les seves pertinences: motxilles, cantimplores, unes quantes llàgrimes, uns somriures...

Dins l’autobús no vam parar de xerrar, riure, fer bromes... fins que vam arribar al nostre destí: Andorra.

Un cop allà, la sorpresa va ser nostra, quan vàrem veure tota la ciutat i totes les muntanyes blan-ques com possiblement no ho havíem vist mai! I després d’aquesta primera impressió tan impac-tant ens vam dirigir cap a la visita del parlament Andorrà, que va permetre, als nostres alumnes conèixer la història d’aquest petit i curiós país. Un cop acabada la visita vam tornar direcció a la

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

29

Seu d’Urgell, on ens esperava el personal de l’alberg per ajudar a instal·lar-nos en la que seria la nostra llar durant els dies següents.

L’endemà ens esperava el dia més intens i es-perat del nostre gran viatge, anar a esquiar. Tot va anar d’allò més bé (pels que en sabi-en, és clar!), perquè per la resta va ser tot un calvari! Ens feia mal el cul de tant de caure i entre caiguda i caiguda uns xiscles de riure d’allò més sans!! Això sí, els que ho vàrem experimentar en vam tindre més que sufici-ent!!!

El tercer dia tot va anar sobre rodes, mai millor dit, i els nostres alumnes i mestres de

l’escola vam poder experimentar com era això de patinar sobre gel. Va ser tota una sensació molt gratificant, aquest cop sí, tant per petits com per no tan petits. I què millor que, després d’unes quantes caigudes, anar a relaxar-se a Caldea. Sí, sí a Caldea! Aquest lloc fantàstic i meravellós que molta gent espera per poder relaxar-se i oblidar els entrebancs de la vida diària. Ja us ho podeu imaginar, en definitiva, va ser una estada extraordinària i vam gaudir d’allò més.

30

CICLE INICIAL I MITJÀ: SORTIDA A LA COVA DE LA FONT MAJOR DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El passat 13 de març els alumnes de Cicle Inicial van anar d’excur-sió a La Cova de la Font Major de L’Espluga de Francolí. Aquesta mateixa excursió la van realitzar els alumnes de Cicle Mitjà el dia 21 de març.

L’objectiu de la sortida era conèi-xer on vivien, com vivien i com s’organitzaven els nostres avant-passats.

En primer lloc vam fer una visita guiada per dins de la cova. Allí ens van explicar com es va descobrir el foc, qui eren els Neanderthals i els Homo Sapiens, com caçaven, què menjaven... A més a més ens van mostrar unes quantes eines que havien fet servir per caçar i

treballar la terra.

Després vam anar a veure el nai-xement del riu Francolí.

I al cap d’una estona vam tornar a les coves per realitzar uns tallers. En primer lloc vam construir una cabana prehistòrica entre tots i després vam fer unes pintures rupestres amb els mateixos mate-rials que feien servir els prehistò-rics.

I malauradament arribà l’últim dia, perquè com ve diu la dita “tot el que és bo s’acaba”, però no volíem deixar els nostres alumnes sense una mica més d’adrenalina i noves emocions. Així que ens vàrem endinsar en una nova experiència: practicar piragüisme al Parc del Segre. I ho van fer! i tant que ho van fer! I s’ho van passar d’allò més bé.

I fins aquí arriba la nostra gran aventu-ra. Ens agradaria acabar aquest petit escrit agraint als nostres alumnes la seva bona disposició i comportament i que, sense ells, aquesta sortida no ha-gués sigut la mateixa.

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

31

FEM LA MONA!El divendres 22 de març al matí, els alumnes de l’es-cola, des dels més petits als més grans, van fer les tra-dicionals mones de Pasqua. Cada classe les va farcir i després les va decorar amb figures i ous de xocolata i altres ingredients escollits pels propis alumnes, a més a més de les colorides plomes.

Al migdia totes van ser exposades a la biblioteca on, nens i nenes, familiars i amics van poder veure la bona pinta que feien totes juntes.

A la tarda se les van menjar en un obrir i tancar d’ulls!

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3332

'

FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC

3332 27

L’AJUNTAMENT INFORMAEVOLUCIó DE LES LIqUIDACIONS PRESSUPOSTÀRIES

DELS DARRERS ANyS

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3534

Col·laboració

D’KASTROGASTROREFLEXIONS

No estic d’humor

No estic d’humor. Aquesta vegada m’està costant mas-sa “kastrogastroreflexionar”. Potser és que el 19 de maig farà un any que vaig perdre –no m’agrada dir allò “del mi-llor amic”– un gran amic, un dels dos o tres que considero com germans.

Amb l’Alberto vàrem compartir suspensos, habitació, “Clavelitos”, compassos i esquadres, pis, feines, infinits so-pars de patates i bledes bullides, aprovats, moltes cerve-ses, cap nòvia, partits de hand-bol, Rolling Stones, algun notable, trofeus de dominó, el primer sou, empresaris mo-rosos, Rocky Muntanyola i l’orquestra Diagonal, estoma-cades dels grisos, macarrons de crisi, molts vinilos, festes majors, xecs sense fons, La Paloma al carrer del Tigre... i, com deia El Nano, “los domingos a pelear hembras entre Salou y Cambrils.”

Ara, encara no fa un any, el 12 d’abril han operat del mateix mal a un d’aquestos dos o tres amics, germans, dels quals us parlo. Espero que l’evolució del Lluís no sigui fa-tal com la de l’Alberto. Vull, necessito, seguir compartint amb ell, si més no, temps, vivències, carajillos o si més no camamil·les. I sobretot moltes xerrades...

Tampoc m’ajuda massa pel meu fluix estat d’ànim el fet de que a La Caixa m’hagin robat, fa dos dies, 2.000 euros, en una d’aquestes operacions, jocs de mans financers: tu poses deu i si els tens tres anys sense tocar-los te’n tornarem cinc, però si les coses haguessin anat bé potser n’hauries rebut dotze...

Què voleu que us digui, l’Alberto i el Lluís no es mereixen que jo pateixi ni un xic per aquesta colla de lladregots!!!

Leo D’kastro

VILALLONGA DEL CAMP

Bústia

Catòlics segle XXI

L’abdicació del Papa Benet XVI i la posterior elecció del nou Papa Francesc, ha tornat a les primeres planes dels diaris, el sempre discutit paper de l’Església Catòlica a la societat actual.

Més enllà de les nostres creences o de la nostre militància, hauríem de recordar certes dades. L’Església Catòlica gestiona 206.982 escoles arreu del món, amb 55 milions d’estudiants, de les que

5.141 son centres d’ensenyament a l’Estat espanyol, amb 990.774 alumnes, el que suposa un estalvi de 3 milions d’euros al any per l’Estat espanyol.

En el camp de la sanitat, 125.000 centres sanitaris i assistencials a tot el món són gestionats per l’Esglé-sia, dels quals, 107 hospitals ho son a l’estat espanyol, a més de 1.004 centres assistencials, el que suposa un estalvi de 50 milions d’euros per hospital i any i quatre milions d’euros per centre assistencial i any.

Sense oblidar que Càritas espanyola distribueix 155 milions d’euros any, pagats per els catòlics de l’Es-tat espanyol (catalans inclosos). Mans Unides distribueix 43 milions d’euros l’any i l’Església també admi-nistra 365 centres per marginats socials amb ajuda directa a 53.140 persones en tot el territori de l’Estat.

I en quan al patrimoni artístic, ajuda a la conservació del mateix amb el 80% de 32 mil milions d’euros.

3534

Vistes aquestes quatre dades, n’hi han moltes més, no es pot parlar amb rigor i dir que l’Església Catò-lica i els catòlics són qual cosa superada, més del segle XIX o XX que del XXI.

Ara que la crisis està colpejant l’entorn nostre amb tota la força que puguem arribar a imaginar i molt més, el paper dels catòlics i de les seves institucions (Caritas, Mans Unides, etc...) és fa més visible que mai.

Pere Abelló

Calçotada de l’Associació de Jubilats i Pensionistes del Roser de Vilallonga del Camp.

Un any més, el dia 4 de març, l’Associació de Jubilats i Pensionistes del Roser va celebrar la típica cal-çotada al restaurant El Alamo d’Alcover. Va ser una festa molt completa, molts calçots, carn i inclòs una rifa

d’un pernil, que per cert vàrem tenir la sort de que toqués a un matrimoni del poble, Josep Mª Ruiz i senyo-ra. Desprès la festa finalitzà amb un gran ball. En acabar tornarem al poble amb l’autobús.

La Junta

La Justícia, tema d’actualitat

Fins fa poc temps els jutges i fiscals eren persones desconegudes pel públic en general. Ara no hi ha dia que algun no ocupi alguna pàgina dels diaris. Els casos com Gürtel, Undangarin, Palau, Barcenas, ITV, Pallarols, i un llarg etc. els han fet mediàtics, com es diu ara. Estàvem acostumats a una Justícia serena i silenciosa, que només apareixia en escena quan la sentència era molt impactant. Mai transcendia res de la tramitació. Actualment és tot el contrari. Hem après que és una interlocutora; la diferència entre imputat i acusat; perquè un jutje fa la instrucció i un altre jutge el cas; inclús que pot fer o no un jutge d’instrucció per aconseguir més informació sobre el cas, etc.

Els jutges i fiscals no tenien cara, només els impli-cats en les causes els coneixien. Ara, tothom sap qui és el jutge i el fiscal que tramita un o altre procés; si és jove o vell; on viu; qui són els seus amics; quines ten-dències polítiques té, etc. A simple vista sembla que potser era millor quan estaven reclosos en els seus despatxos sense tanta pressió exterior, que en lloc d’ajudar a fer Justícia, segur que més d’una vegada in-flueix i no sempre en favor de la Justícia.

En tota aquesta aparició de la Justícia dins de la societat, només ha faltat la polèmica llei del ministre

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3736

Gallardón, que al posar taxes limita l’excés a la Justícia, quan fins ara dels costos se’n feia càrrec el que per-dia el cas o el propi sistema. El que aconseguirà aquesta llei, contra la que estan jutges, fiscals i advocats, és que es presentaran menys demandes, no perquè no hi hagi raons per demanar Justícia, sinó perquè les taxes són més elevades del que pots arribar a aconseguir si guanyes el cas. Això pot donar ales a el imagi-nari popular i buscar la Justícia per altres mitjans, menys ortodoxes. Potser és això el que pretén el senyor Gallardón, una Justícia per a rics i pobres (s’ha aconseguit la Justícia gratuïta en alguns casos) i una altra, de campi qui pugui, per la classe mitjana. Irònicament podem dir que la Justícia ha entrat a forma part d’una nova democràcia.

P.R.F.

Biblioteca, canalla i pares

Sóc usuària de la biblioteca. Bé, jo puntualment per consulta pròpia, i els meus fills hi acostumen a anar els divendres d’activitats. I no els deixo sols... M’hi quedo. La majoria dels pares que hi fan anar als seus fills, són baix, a la cafeteria, esperant que l’activitat s’acabi per marxar cap a casa. I no ho entenc perquè si s’hi quedessin veurien quin és el comportament dels seus fills. Quantes vegades hem sentit el comentari “m’agradaria veure per un forat com es porta a l’escola..”, i aquí, a la biblioteca, quan funciona com a lu-doteca en tenim la oportunitat. A l’aula de l’escola tots són de la mateixa edat, i estan pendents del que la mestra (i ho dic en femení, perquè la gran majoria ho són) els ensenya. Tots tenen els mateixos interessos en relació a l’edat. Però a la ludoteca no és així; es barregen grans i petits...els uns esvaloten als altres, n’hi ha que hi van per gust, i altres per gust dels pares...i en moltes ocasions l’hora de manualitats, o d’explicar contes es converteix en un continu “si us plau, seieu a la moqueta...si us plau, esteu en silenci...”, és a dir, la bibliotecària aconsegueix explicar un conte de sis fulls, amb èxit, en una hora.

Escric aquesta carta a favor de la bibliotecària, qui, n’estic segura, agraïria que anessin a la biblioteca només aquells que realment els interessi el que s’hi fa els dies d’activitats, i la resta de la setmana. I pels pares aquells que creuen que els seus fills es comporten com cal a la biblioteca, perquè sàpiguen que no és així...Potser haurien de buscar un altre tipus d’activitat extraescolar, on els seus fills poguessin expressar la seva necessitat de moviment, d’esbarjo, d’activitat física... Perquè la biblioteca és un espai on es posa en pràctica saber fer silenci, on el comportament respectant les demés persones que hi puguin ser s’agraeix.

I no sé si és culpa dels pares o senzillament és que són ignorants del comportament dels seus fills, però del que sí que n’estic segura és que en són els responsables.

Usuària de la biblioteca

Les preferents

Avui he sentit una propaganda per la radio de Bankia que m’ha indignat. Oferien, gratuïtament, als seus clients la possibilitat de demanar l’arbitratge a la Junta d’Arbitratge per a solucionar el problema de les preferents. Ara ho diuen. Ara, que ja ha sortit a tots els mitjans de comunicació que les Juntes d’Arbitratge han resolt, fins ara, a favor dels clients afectats.

Dons jo ja he cobrat el total de les preferents que tenia. I ho he fet perquè vaig demanar l’arbitratge a través de l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya el 12 de novembre de 2012.

Desprès, vaig saber que l’entitat on jo tenia les preferents havia ofert a parents i a amics dels empleats la possibilitat de gestionar-los dit arbitratge. Però, si jo no hagués anar a Consum a preguntar, com que no tinc ni amics ni parents a la banca, m’hauria quedat a fora dels privilegiats.

Aconsellaria a qui tingui preferents que vagi a l’Agencia Catalana de Consum de la Generalitat i presenti la seva demanda personal sol·licitant l’arbitratge contra l’entitat bancària on les té dipositades. Us desitjo bona sort.

Una afectada més

373736

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

3938

subvencions incloses dins del pro-grama e-catàleg 2012, i segons els percentatges establerts en les bases:a) Actuació Grup de Teatre “Els Noctàmbuls”, dia 11 de novem-bre: 1.020,00 €b) Actuació Grup “Maitips”, dia 5 d’octubre : 720,00 €c) Actuació Grup “Orquestra Fes-T”, dia 10 de novembre: 1.500,00 €La Junta de Govern, per unani-mitat, acorda acceptar les ajudes esmentades i degudament justifi-cades per al seu abonament.

*Dintre del Pla de contenció de la despesa que es va marcar l’ac-tual Equip de Govern Local, amb l’actuació del pagament a prove-ïdors en el mínim termini possi-ble, estava pendent de satisfer el Consorci d’Aigües de Tarrago-na. Segons informe que presenta el Sr. Regidor d’Hisenda, actual-ment l’Ajuntament de Vilallonga del Camp es troba al corrent del pagament de les factures ha dit proveïdor, factures que en el mo-ment d’iniciar-se aquesta legisla-tura es remuntaven a comença-ments de l’any 2009, i que gràcies a la gestió econòmica portada a terme, s’ha pogut fer front amb els endarreriments esmentats.

*Aprovació de la proposta de pròrroga dels serveis de vigilància rural. Considerant que el servei de vigilància cada dia és més ne-cessari, donat els constants roba-toris que pateixen els pagesos, és considera convenient establir una pròrroga en la prestació de l’es-mentat servei.

*Atesos els constants i continu-ats problemes amb l’actual xarxa de clavegueram existent entre un tram del carrer Torreta i la Plaça de l’Avellana, que degut al seu baix desnivell, provoca tot un seguit d’embussos en dita zona, s’ha considerat convenient iniciar un estudi per procedir amb la re-novació de la xarxa.

*El Senyor Alcalde informa a la

Junta de Govern, de la convoca-tòria de la reunió informativa referent al PUOIS 2013-2016, així com la formulació del PAM de la Diputació de Tarragona per al ma-teix període.

*El Regidor de Festes, informa a la Junta de Govern dels següents assumptes:a) Es fa un detall general dels di-ferents actes i activitats que s’han portat a terme en els darrers dies de Nadal, Any Nou i Reis.b) Tal i com és tradició, l’Ajunta-ment ofereix un reconeixement al grup de joves que participen en l’organització del Parc de Nadal 2012 i la cavalcada de Reis 2013. S’ha previst que aquest acte tin-gui lloc el proper divendres dia 18 de gener.c) Conjuntament amb la Comissió de Festes s’ha començat amb els preparatius dels actes del Car-naval 2013: La Festa de l’Arròs, que tindrà lloc el proper dia 9 de febrer, acordant-se estipular el mateix preu que l’any passat per paella, amb la igual possibilitat de fer-ne per a grups més redu-ïts. Igualment es farà, l’esmorzar popular, amb la col·laboració de la societat de caçadors, la rua, el ball de disfresses, etc.

*El Regidor d’Urbanisme, informa de les gestions efectuades respec-te als estudis i sol·licitud d’ofertes per a la redacció projecte per a la construcció d’una passarel·la pea-tonal per la Riera de la Selva, a fi efecte de procedir amb la recupe-ració de l’antic camí del Calvari.

*La Regidora d’Ensenyament, in-formar a la Junta de Govern que ha tingut coneixement, ha través dels serveis territorials del Depar-tament de Benestar i Família, que la gestió i funcionament del Punt Òmnia d’aquesta població, a par-tir d’aquest any, serà a càrrec de la Fundació Pere Tarrés. Pel que respecta a la nova gestió de dit servei, informar que, atesa la de-manda actualment existent, s’am-pliarà l’horari establert.

SESSIó DE LA JUN-TA DE GOVERN DE DATA DE 7 DE GE-NER DE 2013

*Per atendre les obligacions esta-blertes amb tercers, es considera adient sol·licitar a Base, una bes-treta amb caràcter extraordinari. La Junta de Govern, per unani-mitat, acorda: Sol·licitar a Base, una bestreta extraordinària, per import de 200.000,00 €, a amor-titzar abans del 31 de desembre de 2013.

*Aprovació del pressupost de pro-posta de conservació i restauració de la capella votiva i pintures de la Mare de Déu del Roser, existent a la façana de la Casa Museu - Ar-xiu del Cal Roso. Es va presentar una sol·licitud d’intervenció als Tallers de Conservació i Restau-ració de Bens Culturals de l’Esco-la d’Art i Disseny de la Diputació. La proposta presentada s’ajusta a una necessitat de recuperació del nostre patrimoni cultural, la Junta de Govern, per unanimitat, acor-da aprovar la memòria i fer-se càrrec de l’import corresponent a la part proporcional d’aquesta intervenció.

*Aprovació definitiva de la modi-ficació puntual de normes subsi-diàries per incloure l’inventari del patrimoni cultural. Tramés el Text Refós de la Modificació, degu-dament aprovat pel Ple d’aquest Ajuntament en sessió ordinària de data 30 d’octubre de 2012, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, ha donat la confor-mitat al Text Refós d’inclusió de l’inventari del patrimoni cultural a les vigents Normes Subsidiàries. La Junta de Govern manifesta la seva satisfacció per aquesta de-finitiva aprovació, que serà una eina molt important per a la pro-tecció del patrimoni cultural de Vilallonga del Camp.

*La Junta de Govern de la Dipu-tació de Tarragona ha aprovat les

3938

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 21 DE GENER DE 2013

* Es dóna compte a la Junta de Govern de les darreres estadísti-ques referent al padró municipal d’habitants, referit al passat dia 18 d’aquest mes de gener, en el qual hi figuren empadronades en el nostre municipi un total de 2.262 persones, de les quals, 267 són persones estrangeres, es-sent la comunitat estrangera més nombrosa la Romanesa, amb 151 persones, seguit de Marroc amb 30, Colòmbia amb 21, Perú amb 9, Veneçuela amb 7, Itàlia amb 7, Portugal amb 5, França amb 4, Equador amb 4 i Gambia amb 4 persones

* Es dóna compte a la Junta de Govern que l’Associació de Dones de Vilallonga organitza, el proper dissabte dia 2 de febrer, la Festa de Santa Àgata.

* Actuacions contra la plaga de l’escarabat del morrut de les pal-meres.

* Informació de la llei de pressu-postos generals de l’estat 2013, i la Llei 16/2012, per la qual s’adopten diverses mesures tribu-tàries, dirigides a la consolidació de les finances públiques amb els apartats que tenen una especial incidència per a l’administració local.

* Per part dels diferents regidors que formen l’Equip de Govern, es comenten, i a la vegada se’n dóna compte, de diversos assumptes relacionats amb el dia a dia de Vilallonga, incidències, queixes, raonaments diversos, funciona-ment, etc., fent especial rellevàn-cia a les deixalles i escombraires dels contenidors, neteja del poble i excrements dels gossos. Consci-ents d’aquesta situació, per part del Senyor Alcalde, es planteja, com una primera actuació, pro-cedir amb la redacció d’un Ban/Normativa adreçat a tots els ve-ïns, per tal conscienciar-los en la

necessitat de col·laboració en els aspectes abans esmentats

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 4 DE FEBRER DE 2013* Per part del Secretari – Inter-ventor s’informa a la Junta de Govern del compliment del Pla d’Ajust d’aquest Ajuntament, re-ferent a la creació del “Fondo para la Financiación de los Pagos a Proveedores (RD-Ley 7/2012)”, així com l’obligació d’informació prevista a la Llei d’Estabilitat Pres-supostària.

*Per tal de poder planificar, amb la deguda antelació i necessària organització, cal determinar amb temps suficient, la data previs-ta per a la celebració, any 2013, d’una nova Festa de la Gent Gran. Una vegada vistes i ateses les op-cions per a dita festa, s’acorda se-nyalar el dia 20 d’abril. S’acorda iniciar procediment per a la seva organització.

*Per part del Regidor d’Obres i Serveis, es dóna compte a la Jun-ta de Govern de les actuals ges-tions que s’estan portant a ter-me, entre els serveis tècnics i els serveis administratius, a fi efecte de procedir amb el tràmit de sol-licitud de les convocatòries del PAM i PUOIS.Pel que respecta a la convocatòria del PAM de la Diputació, establir de l’import total de l’assignació, un 70% a despesa corrents, re-partida durant els quatre anys de la convocatòria, i el 30% restant, dedicar-ho a inversió, segons pro-posta que es determini i s’aprovi.

* Es dóna compte que la Unitat de Medi Ambient, Salut Pública i Territori del SAM de la Diputació, ofereix, sense cap cost, una cam-panya de comunicació ambiental per a la recollida selectiva de l’oli domèstic usat, per tal de reforçar el projecte “El teu oli ens mou”. La proposta és que dos educadors transitin pels llocs més freqüen-

tats del municipi, per tal d’infor-mar a la població. Els educadors recullen els comentaris dels ha-bitants atesos i informen sobre la prestació d’aquest servei. Atès que en un breu termini de temps aquest Ajuntament està a punt d’iniciar la prestació del servei, oferint els embuts per facilitar la recollida d’oli. La Junta de Go-vern, per unanimitat, acorda aco-llir-se a la campanya, presentant sol·licitud a la Diputació.

* Ateses les actuals necessitats operatives de funcionament i control dels diferents ingressos i pagaments que efectua aquest Ajuntament, a proposta de la re-gidoria d’Hisenda, és necessari procedir amb l’obertura d’un nou compte corrent, amb entitat fi-nancera operativa a Vilallonga, que pugui oferir dit servei. Plante-jada aquesta proposta, i valorant els diferents serveis que s’oferei-xen, aquesta Junta de Govern, per unanimitat, acorda aprovar el tràmit administratiu per procedir a l’obertura d’un nou compte cor-rent amb la Secció de Crèdit de la Cooperativa Agrícola de Vilallonga del Camp, amb un ampli horari de funcionament.

*El regidor de festes informa a la Junta de Govern del definitiu pro-grama d’actes del carnaval que, conjuntament amb la Comissió de Festes, s’han programa pel cap de setmana proper.

*El regidor de Cultura informa a la Junta de Govern que el proper di-mecres dia 6 d’aquest mes, tindrà lloc l’acte protocol·lari de signatu-ra del conveni amb l’Institut Mu-nicipal de Museus de Reus, per a la digitalització d’una col·lecció de plaques fotogràfiques de vidre, procedents de la donació del fons bibliogràfic Eusebi Fortuny.

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 11 DE FEBRER DE 2013* Es dóna compte a la Junta de Govern de les gestions i reuni-

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4140

ons que s’han mantingut, amb la direcció del Consorci d’Aigües de Tarragona, referent a una millor gestió de la prestació del servei d’abastament d’aigua. S’està estu-diant una proposta tècnica i eco-nòmica per tal d’aprofitar tota la capacitat del dipòsit nou.

* Es dóna compte a la Junta de Govern, que el BOP nº 32, publica anunci de la Diputació de Tarra-gona, referent a l’aprovació de les bases específiques reguladores de la concessió de subvencions per actuacions destinades a la gestió sostenible de l’energia. La Junta de Govern acorda iniciar el corresponent tràmit administra-tiu, mitjançant els serveis tècnics municipals, a fi efecte de prepa-rar la memòria corresponent, per acollir-se a la mateixa.

*S’acorda sol·licitar la prestació del cobriment de l‘assegurança de RC a l’ACM, atesa la seva ex-periència i formació dins d’aquest apartat.

* S’acorda iniciar procediment ad-ministratiu per a la contractació del projecte de la obra titulada “PASSERA PEATONAL SOBRE LA RIERA DE LA SELVA”, dintre del projecte d’execució de les obres del Camí del Calvari, mitjançant el sistema de procediment ne-gociat, sense publicitat. S’acorda sol·licitar tres ofertes a diverses enginyeries de serveis.

*El regidor de festes fa una valo-ració molt positiva, dels diferents actes que s’han organitzat aquest passat cap de setmana amb mo-tiu de la celebració del carnaval 2013. La participació ha estat molt nombrosa i la organització ha estat adequada.

* El regidor d’urbanisme dóna compte de la jornada de formació sobre eficiència i estalvi energè-tic, organitzat per l’ACM a Valls, en el transcurs del qual es van donar tot una sèrie de recomana-cions i normativa referent al sub-ministra elèctric.

*El regidor d’hisenda informa de

la assistència a l’Assemblea Ge-neral de l’ACM, en representació del nostre municipi, en la qual s’han debatut diversos i diferents aspectes relacionats amb el dia a dia dels municipis, especialment amb el projecte de reforma es-tructural dels petits municipis.

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 18 DE FEBRER DE 2013* El diari Ara, juntament amb Edicions 62 i l’Obra Social de la Caixa, va iniciar un compromís de regalar una col·lecció sencera de l’obra dels trenta-tres millors poetes catalans del segle XX a una institució cultural, per cada col·lecció venuda a un particular. Gràcies a aquesta iniciativa, el veí d’aquesta població Sr. S. G. O., va demanar que es regalés una col-lecció a la biblioteca municipal “Josep Trenchs”. La Junta de Go-vern manifesta la seva satisfac-ció per aquest gest tant altruista, acordant-se donar al Sr. les més efusives gràcies per aquest detall.

*Acord de demanar al Consell Co-marcal, la inclusió de la millora de l’enllumenat dels carrers del casc antic, per un import de 26.846,94 €, dins dels projectes que el Con-sell Comarcal del Tarragonès sol-licitarà incloure al PUOIS 2013-2016.

* S’acorda la proposta plantejada per la Regidoria d’Obres i Serveis, per tal d’iniciar procediment ad-ministratiu per a la redacció d’un “Pla Especial Urbanístic per a l’elaboració d’un Catàleg de Cons-truccions en Sòl no Urbanitzable en aquest terme municipal”.

* Vistes les tres ofertes presen-tades, s’acorda Aprovar l’adjudi-cació del procediment per a la redacció del projecte de l’obra ti-tulada “Passarel·la Peatonal sobre la Riera de la Selva”, a l’empresa Blau Tàrraco, S. L., per la quantitat de 7.350,00 €, tot considerant la seva experiència en aquest sector,

així com la garantia demostrada.

* Actualment l’Ajuntament de Vilallonga és propietari d’un ve-hicle motocicleta de 125 cc., per a usos municipals, especialment per gestions que realitza l’agutzil per la zona del nucli urbà. Atès que el vehicle en qüestió amb els anys que té i el gran nombre de kilòmetres, constantment es tro-ba en procés de reparació, aques-ta Junta de Govern ha considerat convenient procedir amb una nova adquisició, per tal de subs-tituir l’existent. S’han sol·licitat tres ofertes per ha un vehicle de les mateixes característiques. A la vista de les ofertes presenta-des, la Junta de Govern Local, per unanimitat acorda: Aprovar l’ad-quisició directa d’un vehicle mo-tocicleta de 125 cc. Marca Kimco, per un import de 1.600,00 €, més l’IVA corresponent, al concessio-nari Bikesport – Moto de La Selva del Camp. I tramitar l’assegurança corresponent per a la conducció del mateix.

* El Senyor Alcalde informa a la Junta de Govern de la reunió del Consell d’Alcaldes del Tarragonès, en el qual es van debatre diversos assumptes de competència ge-neralitzada entre tots els Ajunta-ments.

* El Regidor d’Hisenda presenta a la Junta de Govern el calendari que ha de complir l’Ajuntament, respecte a les obligacions de sub-ministrament informació comp-table al Ministeri d’Hisenda. És un calendari força enrevessat i amb molt informació ha submi-nistrar, amb l’agreujant que cas de no complir en els terminis as-senyalats, pot repercutir amb els lliuraments de les quantitats que es perceben en concepte de sub-vencions.

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 4 DE MARÇ DE 2013*El Secretari informa de la pro-

4140

posta d’activitats que des del de-partament de Benestar Social i Família del Consell Comarcal del Tarragonès, es presenten per el present any 2013.

* La Fundació Esclerosi Múlti-ple informa que la campanya del “Mulla’t”, que aquest any arriba a la seva 20ª edició, tindrà lloc el proper dia 14 de juliol. La Junta de Govern, atès el caràcter social d’aquesta activitat, acorda auto-ritzar l’ús de la piscina municipal, pel dia 14 de juliol, a fi efecte de poder-hi celebrar acte esmentat.

* És dóna compte a la Junta de Govern de la sol·licitud/balanç que presenta la parròquia de Sant Martí, d’aquesta població, respec-te a l’estat de les despeses que gestiona la parròquia per mitjà de Caritas Parroquial. Es constata el gran augment de les despeses de caire social que s’han produït durant el passat any 2012. A la vista dels resultats, així com per la tasca que es porta a terme en pro de moltes famílies necessita-des del municipi i atesa la greu situació econòmica en la qual es-tem immersos, aquesta Junta de Govern, per unanimitat, acorda concedir una ajuda, per import de 2.500,00 €.

*S’informa a la Junta de Govern de la comunicació rebuda de la Presidència de Base, comunicant que per acord del Consell Rector de BASE, es va prendre l’acord de no imputar cap cost financer a la bestreta ordinària que dit orga-nisme anticipa als ajuntaments pels conceptes diferents a l’IBI i a l’IAE durant el present exercici.

* La Junta de Govern, per unani-mitat, acorda acceptar la subven-ció concedida pel departament de Cultura de la Diputació, per la Galeria fotogràfica d’Alcaldes des de l’any 1900 per import de 3.000,00€.

* Inici del tràmit administratiu pel establiment de la ordenança re-guladora de utilització dels espais de celebracions de bodes civils.

* S’informa a la Junta de Govern

de la consulta que es va plantejar a l’Agència Catalana de Protecció de Dades, per part de diversos Ajuntaments, referent a la valora-ció i/o possibilitat de publicar les actes del Ple i de la Junta de Go-vern pot suposar una vulneració de la legislació sobre protecció de dades.

* La regidora de Salut, informa a la Junta de Govern de la visita sol-licitada amb el Director del CAP el Morell, per tal de poder determi-nar i ajustar les necessitats més adients de la població, l’horari d’atenció al públic, tant per les vi-sites dels serveis mèdics com de pediatria.

*El Senyor Alcalde exposa a la Junta de Govern de la convenièn-cia i necessitat urgent, de procedir amb l’arranjament de les piscines de cara a l’inici de la temporada 2013. El passat any es van detec-tar tot una sèrie d’anomalies que cal solventar per gaudir d’aquest servei en unes condicions òpti-mes. S’acorda que els serveis tèc-nics municipals procedeixin amb la redacció de la memòria corres-ponent, amb prioritats, per tal de determinar les més urgents o ne-cessàries.

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 11 DE MARÇ DE 2013* Per part del Secretari de la Cor-poració s’informa a la Junta de Govern que s’està acabant la re-dacció administrativa de dues no-ves ordenances fiscals:a) Ordenança reguladora de la taxa per a la celebració de bodes civils en els espais aprovats pel Ple d’aquest Ajuntament.b) Ordenança reguladora del Re-gistre Municipal de Parelles Esta-bles, que correspon a l’adaptació de la nova regulació de parelles de fet.

* Dintre del projecte de construc-ció d’una passera de vianants a la Riera de la Selva, l’Ajuntament va

sol·licitar a l’ACA, la corresponent autorització per a la realització de dos sondejos, per tal de definir la geotècnia del terreny. L’ACA ha emès Resolució favorable per pro-cedir amb aquesta actuació.

* Es dóna compte a la Junta de Govern de la Resolució de la Pre-sidència del Consell Comarcal del Tarragonès, referent a la modifi-cació del finançament que fa el Consell Comarcal als Ajuntaments de la Comarca que programin es-pectacles infantils, dins del cicle “Espectacles infantils al Tarrago-nès”.

* El Senyor Alcalde, informa que una vegada determinat els em-plaçaments idonis i adients dels contenidors de la recollida d’oli domèstic usat, així com els siste-mes de subjecció dels mateixos, es preveu l’inici de la campanya de lliurament dels embuts/adap-tadors.

* La regidora de Salut, informa a la Junta de Govern de les gestions que ha portat ha terme, amb la di-recció del Cap El Morell, respecte a la nova regularització de l’horari d’atenció al públic, tant del servei mèdic, pediàtric o d’infermeria, que s’ha establert en el consultori de Vilallonga. Les modificacions establertes han estat en benefici del poble, atès que actualment s’han destinat més hores a les prestacions esmentades. També fa esment de la proposta planteja per l’indicat equip mèdic, referent a la possible organització de l’ac-tivitat “Camina per la Salut”, con-sistent en que durant dos dies a la setmana, i durant uns tres quarts d’hora, aproximadament, un grup de persones, sota control mèdic, realitzarien aquesta activitat.

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 18 DE MARÇ DE 2013* Es dóna compte a la Junta de Govern que el DOG nº 6337,

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4342

publica l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarra-gona, referent a la conformitat al text refós de la Modificació puntual de les Normes Subsidi-àries, per incloure l’inventari del patrimoni cultural d’aquesta població. Amb aquesta publica-ció es dóna per acabat el tràmit administratiu de modificació de Normes, per tant, amb disposició d’una eina per un millor control i gestió del patrimoni cultural de Vilallonga.

*S’informa a la Junta de Govern de la proposta presentada pel departament de Medi Ambient del Consell Comarcal del Tarrago-nès, referent a la possibilitat que els seus tècnics puguin emetre els informes corresponents a les activitats que tenen un risc mo-derat – baix d’impacte ambien-tal, catalogades com annex III.

* S’informa que el DOG, publica el Decret número 136/2013, de modificació del termini establert de les bases d’execució del PUOIS per al període 2008 – 2012, pel que fa a les actuacions corres-ponents a les anualitats 2011 i 2012. Concretament:- Actuacions Pla d’Obres 2011, es prorroga fins a 31 de desembre de 2014.- Actuacions Pla d’Obres 2012, es prorroga fins a 31 de desembre de 2015.

* S’informa que el BOP publica l’acord de la Junta de Govern de la Diputació de Tarragona, refe-rent a l’aprovació de les convo-catòries dels procediments per a la concessió de subvencions any 2013. La Junta de Govern, acorda, inici-alment concórrer a les següents:a) Contractació de les activitats incloses en el catàleg per a pro-gramacions culturals. b) Actuacions de protecció de la salut pública per a la millora de la qualitat de l’aigua de con-

sum humà: pressupost 9.750,00 €, es sol·licita una subvenció de 7.800,00 €.c) Actuacions de protecció de la salut pública, per a la reducció de la proliferació d’animals peri-domèstics i control de plagues: pressupost de 9.800,00 € i una sol·licitud de 7.840,00 €.d) Actuacions de protecció de la salut pública per la seguretat a zones de bany (piscines): pressu-post 14.260,00 € i una sol·licitud de 8.000,00 €.e) Subvencions per a programes i activitats culturals: pressupost 4.800,00 €, es sol·licita una sub-venció de 4.560,00 €.f) Actuacions de subvencions per a les despeses derivades del fun-cionament, conservació i mante-niment dels Consultoris Mèdics: Pressupost 7.900,00 €, es sol-licita una subvenció de 6.000,00 €.g) Actuacions destinades a inver-sió, gestió, funcionament i man-teniment dels equipaments mu-nicipals: pressupost de 17.345,00 €, es sol·licita una subvenció de 13.876,00 €.La Junta de Govern, per unanimi-tat, acorda procedir per acollir-se a les mateixes.

* El Senyor Alcalde Informa de les gestions que actualment està portant a terme BASE, respecte a diversos expedients urbanís-tics per actuacions portades a terme. Dels set expedients que van presentar-se, algun ja ha ca-ducat, per tant ha prescrit el dret de l’administració a practicar cap liquidació complementària, d’al-tres ja s’ha fet la corresponent acta d’inspecció i conformitat i la resta continuen amb el seu curs.

*El regidor d’urbanisme informa de diversos aspectes i assumptes relacions amb la delegació de les seves competències: obres de la piscina, l’adequació d’espai per a usos varis, etc...

SESSIó DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 25 DE MARÇ DE 2013* Aprovació del pressupost d’ac-tuació per la prevenció del “mor-rut” de les palmeres.

* La Junta de Govern acorda manifestar la seva felicitació a l’institut El Morell per rebre un diploma de reconeixement per la seva participació en el Pla Català d’Esport a l’Escola, durant el pas-sat curs.

* Es dóna compte a la Junta de Govern de la comunicació rebu-da del Cap del Servei Territorial d’Urbanisme de Tarragona, re-ferent al tràmit d’informe previ a l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM).

* Aprovació del plec de clàusules econòmic – administratives que han de regir el contracte per a l’arrendament del bar de les pis-cines per la temporada 2013.

* Acord d’acollir-se a la subven-ció de la Diputació: Actuacions destinades a la gestió sosteni-ble de l’energia. El pressupost per aquesta actuació de millora energètica és de 19.850,00 €, i la subvenció sol·licitada és de 16.872,50 €.

*El regidor de festes exposa que donat l’èxit que va tenir l’any passat, i conjuntament amb la Comissió de Festes, s’està prepa-rant una nova edició de la festa del VILATAPES.

*El regidor d’Hisenda exposa diversa informació de caràcter comptable i pressupostària refe-rida tant al pressupost 2013, com a la liquidació del passat exerci-ci de 2012. Tant en un apartat com en l’altre, es compleix amb la normativa d’estabilitat pressu-postària aprovada pel Govern de l’Estat.

4342

Farmàcies de Guàrdia

Oficina de cOrreus a VillallOnga del camp- Ctra. de Valls, núm. 1- atenCió al públiC: de diluns a dissabte

- Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del matí.

Per adquirir algunes de les targetes a Vilallonga cal di-rigir-se a l’Estanc Ca la Sió (c/ Pere Virgili, núm.6) o a la Papereria Brunet (Plaça de la Pau, s/n).

tel. ATM: 977 922 438www.atmcamptarragona.cat

www.autocaresplana.com

Títol 1 zona 2 zones 3 zones T-MES 44,85 € 70,40 € 95,10 €

T-50/30 29,05 € 53,55 € 75,20 €

T-10/30 7,95 € 15,90 € 21,75 €

T-10 9,75 € 19,35 € 27,80 €

Títol 1 zona 2 zones 3 zones T-FM/FN 70/90 G 54,60 € 108,35 € 155,70 €

T-FM/FN 70/90 E 34,15 € 67,75 € 97,30 €

T-MES FM/FN G 35,90 € 56,30 € 76,10 €

T-MES FM/FN G 22,45 € 35,20 € 47,55 €

Famílies monoparentals i nombrosesBonificacions a aplicar a membres de famílies monoparen-tals i nombroses de categoria general (G) i especial (E)

Tarifes 2011

Servei d’urgències:

de 9 a 22 horestots els dies de la setmana:

Plaça mercadal, 8 de reus

c/Vent, 44 de reus

c/sant Benildo, 10La Granja (Torreforta)

Servei 24 hores:

avda. Països catalans, 116 (dreta) reus

Per més informació visitar la web www.coft.org

telè

fons

, ho

raris

, i a

drec

esSE

RVE

IS