El grup-classe,un potencial educatiuNo es pot separar el que es fa del que es pensa.

Abril 2001Número 39 segona època

El treball en grup,eina integradora . 2

Joan Bonals

Si creus... llavorspodràs educar ...... 4

El grup classe i laclasse en grup ..... 5

EP Sitges � EP Igualada

EP Moià � EP Sabadell

Les emocions al�escola ................ 9

Ascen Díez de Ulzurrun

Per què organitzar-se? o com organitzar-se? poden ser bones preguntes per iniciaruna conversa en qualsevol equip d’educa-dors, preocupats per entendre el seu alum-nat o per trobar resposta educativa a la prò-pia pràctica. Organitzar-se pot ser bo perestructurar la vida quotidiana, per crearun marc de referència estable i per poderguanyar autonomia. Organitzar-se dónaestabilitat a la vida col·lectiva alhora quegaranteix la capacitat d’adaptació a cir-cumstàncies diverses. Prendre decisions iregular-ne la posada en pràctica, gestio-nar tots els aspectes de la vida del grup,ordenar el propi treball o aconseguir unesrelacions enriquidores entre els membresdel grup són raons de força pes com perplantejar-s’ho en un o altre moment, ensdiu Jaume Trilla.Rellegir, de tant en tant, documents em-polsegats o desenterrar llibres ja llegits potser un bon exercici, per redescobrir alguns

dels nostres clàssicsmés estimats (Frei-net, Dewey, Freire,Piaget, Makaren-ko…). La llista po-dria allargar-se idescobriríem benaviat el que hi ha decomú en tots ells: laintervenció educa-tiva, l’atenció a l’a-lumne, la importàn-cia de les bones re-lacions, organitzar icrear un medi edu-catiu, la sistematit-zació del mètode…Pedagogia del grupi del projecte deJaume Trilla és un d’aquests llibresque, fullejant-lo, ensopegues ambantics subratllats, frases soltes que etretornen un tranquil i nostàlgicsomriure als llavis: l’«encara sócviu», lema d’una trobada escolta(1987), o la descripció de models decomunicació, el grup-classe i les re-lacions personals; el lligam entre lesbones relacions i el rendiment..., en-tre moltes d’altres, fa veure que laintervenció del mestre no es pot li-mitar a una bona programació sinóque és primordial l’esfera de la cons-trucció de les relacions que han depermetre el treball amb una actitudfavorable. Aquestes frases són unapinzellada d’uns clars principis pe-dagògics i/o metodològics que enshan de donar pistes d’actuació. Però,que ho siguin o no, de què depèn?

«Jo crec que tot això és molt simple:tan simple com parlar i escoltar

sense cridar, exhibir-se, no confondre;tan simple com posar-se al nivell dels nens

sense admetre un poder de coaccióque no sabem d’on ha sortit;

tan simple com reconèixerque no som un nen més,i que els nens ens veuen diferents d’ells;

tan simple com veureque els nens fan coses molt importantstots solsperquè són capaços de fer-les;

tan simple com veureque els nens deixen de fer cosesperquè els falta un pèl;

tan simple com parlar,veure,ajudar,des d’allà mateix».

Joaquim Franch - Estris. Fitxa b-24, 1972.

parlem de:

2

El treball en grup,una eina integradoraParlem amb Joan Bonals.

entrevista

Què s’entén per organització de l’aula?A mi em sembla que interessa pensar en lamanera de disposar l’alumnat (asseguts ca-dascú en una taula sol, per parelles, o enpetits grups); però també hem de tenir encompte el funcionament en general i lesactivitats que s’hi realitzen.

Ben diferent del model tradicional...Tradicionalment s’ha partit d’un modeleducatiu en el qual el docent, ubicat en unaposició de saber, transmetia coneixementsa l’alumnat, suposadament ignorant. A par-tir d’aquest model, allò que havien de ferels alumnes era callar i escoltar. Per tant,tenia sentit allò de no hablar en clase.

I amb el model constructivista?Si es parteix d’un model constructivista del’aprenentatge, l’acció i la interacció del’alumnat és fonamental; això suposa or-ganitzar la classe de manera participativa,posar un pes especial en el treball en petitsgrups i en el gran grup. Assumir aquest mo-del no és cosa de modes, sinó d’actualit-zació, de progrés de la investigació. De lamateixa manera que ens hem adonat que laterra no és plana o que no som el centre del’univers, hem d’assumir que la incorpora-ció dels coneixements no és passiva. Ac-tualment, hem deixat d’anar amb tartana noper moda, sinó perquè han sortit vehiclesmés actuals. En la pràctica educativa passael mateix.

Què diferencia eltreball en equip i elcooperatiu?Treballar en equipes pot fer de diver-ses maneres. Una debona és el que sen’ha dit treball coo-peratiu. Hi ha hagutautors –Johnson iJohnson...– que hihan aprofundit i hanperfilat un modelque té en compte la interdependència entreels alumnes, la interacció cara a cara, la res-ponsabilitat individual i les habilitats inter-personals. Crec que el model està ben pen-sat. Però crec, també, que hem d’aprendrea conciliar maneres diverses d’organitzarel treball en petits grups. Per damunt de lavalidesa de les diverses propostes existents,no hem de deixar escapar la possibilitatd’aprendre a fer conviure les diverses pro-postes de treball.

Si és tan important, com és que no és unapràctica més generalitzada?Cal que ens convencem que el treball enequip dins l’aula és important pel beneficicognitiu que en pot treure l’alumnat. La in-teracció en grup és una font d’aprenentatgeque no podem desaprofitar. És importantper aprendre a conviure, a millorar habili-tats i actituds socials i els valors que apun-ten a la consideració de l’altre com a fi i nonomés com a instrument. A més, afavoreixun clima molt més relaxat i agradable per atots. Finalment, el treball en equip a l’aulapredisposa a una vida més cooperativa i in-tegradora de la diversitat. Per totes aques-tes raons no podem permetre’ns d’exclou-re’l de la pràctica habitual.

I el professorat?El treball en equip del professorat és im-prescindible per prendre les decisions ne-cessàries de què, com i quan ensenyar iavaluar. Actualment no se’n pot prescindirsi es vol augmentar la qualitat professional

Joan Bonals (Balsareny), estudià psico-logia a la UAB. Des de 1984 treballa al’EAP del Berguedà. Paral·lelament fade formador i escriu sobre temes vincu-lats a la seva pràctica professional.De fa anys, la seva activitat intel·lectualarticula el camp de la psicologia i el dela reflexió filosòfica. Està interessat enla temàtica de l’Altre, les relacions in-terpersonals i el treball en equip. Dosdels seus llibres editats se centren en eltreball en equip de l’alumnat i del pro-fessorat.

3

entrevistadels centres, la cohesió dins dels equips i elbenestar dels integrants de les institucions.

Parlem de les resistències del professorat?Els canvis generen pors. El treball en pe-tit grup pot provocar pors de no saber con-trolar l’aula, de no ser capaç de fer apren-dre prou, de posar en evidència les prò-pies mancances. S’han de posar les con-dicions que l’afavoreixin i, també, res-pectar que cadascú pugui anar incorpo-rant aquesta innovació quan s’hi senti ca-pacitat.

I... pensant en l’alumnat?L’alumnat s’hi acostuma ben de pressa i liinteressa molt. És cert que s’ha d’aprendrea controlar el soroll i el moviment excessiui, alhora, a tolerar que els alumnes parlin ies moguin.

Però, acabar programes, el tema dels ni-vells… encara és una preocupació!Quan es treballa en petits grups s’ha d’a-valuar si el treball de cada subgrup i el pro-grés personal de cada alumne és l’adequat.Avaluar el progrés personal es pot fer demoltes maneres, per exemple, amb un exer-cici individual. Es tracta, en definitiva, d’ar-ticular el treball en gran grup, en petits grupsi individual. I el treball en petits grups espot introduir gradualment, començant molta poc a poc. De tota manera, treballar enpetits grups suposa flexibilitzar les progra-macions i entendre que el llibre de text ésuna eina al servei del docent i de l’alumnat,i no pas a l’inrevés.

Què cal per a treballar en petits grups?S’han de tenir presents tres espais espe-cialment importants: l’organització delsalumnes en petits grups, el maneig de ladinàmica de l’aula i la tria de les activitats.Quan un d’aquests tres aspectes no està benresolt, el treball no acaba de funcionar; peròno és gaire difícil d’encertar-los si es pro-gramen amb cura.

Quines activitats són les més adients?Cal tenir molta cura en escollir activitatsque possibilitin un bon treball en petitsgrups. Per exemple, construir una narracióbreu, una carta, un conte, un còmic, o béresoldre problemes de matemàtiques solenser unes bones activitats. El treball en pe-tits grups es pot aplicar a qualsevol nivell,

mentre s’aconsegueixi un clima de grupadequat.

Algú pensa que el treball en grup és unapèrdua de temps.Depèn del què es pretengui, el treball enpetits grups es pot viure com una pèrduade temps si el que es té més en compte és laquantitat d’informació que el docent ofe-reix a l’alumnat. Però, si es pretén que noisi noies integrin determinats coneixements,que aprenguin a treballar en grup, a com-partir, a participar, a decidir i a deixar deci-dir, a ajudar a aprendre, a valorar la feinadels altres, a cooperar..., si els objectius sónaquests, no tinc cap dubte que el treball enpetits grups és més efectiu.

La idea del procés d’aprenentatge o queaprendre és un procés, vols dir que ens lacreiem?Introduir sistemàticament el treball en pe-tits grups suposa un canvi molt gran en elsprocessos d’ensenyament-aprenentatge,perquè mou les agrupacions de l’alumnat,però també la dinàmica de classe i les tas-ques que s’hi realitzen. Els equips docentss’han de prendre el temps que necessitinper a anar-lo introduint. I han d’aprendre arespectar la diversitat entre els componentsde cada equip. Això vol dir tolerar que unsl’introdueixin i d’altres prefereixin esperaruns anys. Vol dir, alhora, posar les condi-cions, perquè tothom qui pretengui intro-duir-lo tingui totes les facilitats i queaquell qui prefereixi esperar no senti ame-naçada la seva imatge professional.

4

reflexió Si creus...llavors podràs educarNo siguem sembradors de mort, sinó de vida.

Si creus que el somrís té més força que les armes...Si creus en el poder d’una mà oberta...Si creus que allò que uneix els homes és més fort que no pas el que els separa...Si creus que el fet de ser diferents és una riquesa, més que no pas un perill...

Llavors podràs educar.

Si saps mirar l’infant del dissabte o el noi del Casal amb una mica d’amor...Si prefereixes l’esperança més que no pas la sospita...Si penses que ets tu qui ha de donar el primer pas en lloc de l’altre...Si la rialla d’un infant és encara capaç de desarmar-te...

Llavors podràs educar.

Si pots sentir alegria simplement perquè el teu veí està alegre...Si la injustícia que pateix l’altre et revolta tant com la que fan amb tu...Si l’estranger és per a tu un germà inesperat...Si ets capaç de donar el teu temps, gratuïtament, per amor...

Llavors podràs educar.

Si saps acceptar que altres t’ajudin...Si comparteixes el teu pa tot afegint-hi un bocí del teu cor...Si creus que el perdó pot més que la venjança...Si ets capaç de cantar i ballar amb l’alegria de l’altre...

Llavors podràs educar.

Si saps escoltar el nen que tothom rebutja, i li somrius...Si saps encaixar i aprofitar les crítiques sense tancar-te ni defensar-te...Si saps acceptar i fer teves les opcions diferents d’allò que tu pensaves...Si et resisteixes a donar la culpa de tot als altres...

Llavors podràs educar.

Si per a tu, l’altre és sobretot un germà...Si penses que l’enuig és signe més de debilitat que de força...Si prefereixes que et facin mal, més que no pas fer-lo...Si rebutges la idea que ets indispensable...

Llavors podràs educar.

Si et poses de part del petit i del pobre sense fer-te l’heroi...Si creus que l’amor és l’única forma de discussió...Si creus que un món nou és possible...

Llavors podràs educar.

... per a pensar-hi!...

5

El grup-classei la classe en grup

Pensar en organitzar l�aula és pensar en l�alumne.

organitzacióa l�aula

COM AFAVORIM EL TREBALL ENGRUP PER A LA CONVIVÈNCIAL’Equip de Parvulari - EP Sitges

El nen/a a l’etapa infantil va superant, pro-gressivament, l’etapa d’egocentrisme an-terior i això es manifesta en la seva mane-ra de relacionar-se amb els altres, cadavegada més cooperador tant en el joc comen la feina. És per això que creiem que al’escola cal fomentar, bàsicament, la res-ponsabilitat personal i la solidaritat ambels companys/es.A l’etapa d’educació infantil el treball engrup per fomentar la convivència està pre-sent en qualsevol activitat del dia, per tantés un punt clau de la nostra feina com aeducadores.Fem treball en grup en el bon dia, a psico-motricitat, a música, en el racó de joc i detreball, en el pati, en les festes populars...Però una de les activitats que portem a ter-me en la nostra etapa per afavorir la rela-ció, ha estat barrejar un cop a la setmanaels nens/es dels diferents nivells per ferracons de joc. Dediquem una tarda sence-ra a aquesta activitat i cada aula és un racódiferent: el joc simbòlic a P-3, els cotxes iles construccions a P-4 i els jocs reglats aP-5. Els nens/es trien lliurament on volenanar a jugar.En aquestes aules els infants es trobaranamb companys/es i mestres diferents.Aquesta relació interactiva és una bonaocasió per relacionar-se per edats, per aju-dar els altres quan tenen un problema, ano molestar-se entre ells, a tenir una acti-tud alegre i d’estimació envers els altres isaber escoltar quan els altres expliquen elque han fet.El fet que el nen/a estigui en una aula di-ferent també és una bona manera de res-pectar el que l’envolta: objectes, joguines,material... així com saber acceptar els lí-mits que posa una altra mestra pel que fa al’espai per jugar, a l’ús de material i en eltipus d’activitats.El que es pretén és que els nens/es, senseoblidar-nos que s’ho passin molt bé i que

gaudeixin de la riquesa de la diversitat,aprenguin a fer servir les formes habitualsde tracte amb els altres: saludar, agrair, diradéu, demanar disculpes i, a més a més,respectin les normes que regulen la vidaen comú a l’escola.

COM TREBALLEM LA TECNOLOGIAO. Domingo i R. Dàvila - EP Igualada

A l’hora de treballar la tecnologia ens hemde plantejar moltes qüestions prèvies perconcretar els objectius finals a assolir i, ésper això que s’ha de tenir present la meto-dologia a realitzar.

Com treballar aquesta àrea depèn, moltesvegades, de les circumstàncies de l’entorni també dels professionals. Hem de teniren compte que és una màteria nova dinsde l’ensenyament i que això condicionacom desenvolupar-ne el currículum.La tecnologia ha de ser un instrument perintroduir l’alumne dins la cultura tecnolò-gica i no ser una formació professionalespecífica. Ha de desenvolupar capacitatsper resoldre problemes, organització deltreball, el treball en equip, la responsabi-litat del treball, iniciativa...Aquestes capacitats es poden desenvolu-par i treballar a l’aula de pràctiques, senseser necessari un treball de continguts mit-jançant una classe magistral. Tot això im-

6

organitzacióa l�aula

plica la necessitat de situar l’alumne endiferents entorns tecnològics. S’ha de rea-litzar la tasca de recerca i d’anàlisi d’unobjecte o procés, veient-ne tot el que hi haal darrera, els materials utilitzats, les tèc-niques que s’han aplicat a la seva obten-ció, el procés productiu, el cost econòmic,ambiental i la seva repercussió social. Totsaquests aspectes impliquen una reflexiómolt profunda per part de l’alumne quefomentarà una actitud positiva davant dediferents fets tecnològics i, perquè no, crí-tica davant d’aquests mateixos fets.Des del nostre punt de vista, creiem quel’àrea es pot treballar amb activitats con-ceptuals i d’altres d’aplicació, més de ca-ràcter pràctic.

La part conceptual s’hauria de desenvo-lupar a la classe amb diferents explicaci-ons tècniques per part del professor i lapresa d’apunts per part de l’alumne. Enaquest apartat no s’ha de descartar mai totel treball en grup que es pot realitzar a tra-vés del diàleg, preguntes i debats a classeen els quals sortiran a la llum les diferentsinquietuds que tindrà l’alumne davantd’aquell fet. Aquí pot ser força interessantaquesta participació activa per part del’alumne en la recerca d’alguns materialsmitjançant tasques de bibliografia, media-teca i, fins i tot, recórrer a indústries del’entorn per veure quines són les soluci-ons adoptades de primera mà, mètodesoperatius de treball, funcionament i orga-nització d’aquestes empreses.

Quant a la part pràctica, queda molt de-terminada per la disponibilitat i les condi-cions de l’aula-taller. Es poden realitzarpràctiques molt concretes i puntuals perreforçar conceptes treballats anteriorment,però el que realment farà desenvolupar lapart creativa de l’alumnat seria treballarper projectes, tant individuals com col·lec-tius.Aquests tipus de pràctiques impliquen eldesenvolupament d’aquelles capacitatsque hem esmentat anteriorment, a part detota una sèrie d’actituds més inherents altreball manipulatiu que no es realitzen ala majoria d’àrees.El treballar per projectes té l’avantatge quefem una simulació del que és un procéstecnològic complet en tota la seva execu-sió: des del disseny, passant per la cons-trucció i elaboració de la corresponentmemòria, fins a la comunicació al grup dela solució adoptada amb els objectius iconclusions assolits.També val a dir que hem de comptar ambuna bona predisposició per part de l’a-lumnat, i una responsabilitat amb la feina(compliment d’acords), perquè els resul-tats siguin els esperats. Tots sabem, mol-tes vegades, les dificultats que tenim permotivar un cert grup d’alumnes, els qualsse’ls ha d’ajudar al màxim perquè puguintirar endavant els seus projectes.De tota manera, no tenim cap vareta mà-gica per conduir aquesta feina, ni tampochem de ser uns especialistes de tot per por-tar a bon terme aquesta tasca.

EINES PER ATENDRELA DIVERSITAT A L�AULAEquip de Mestres - EP Moià

QUÈ ENS PROPOSEM?Que cada nen i nena pugui seguir el seuritme d’aprenentatge. El problema és,però, que si hi ha vint-i-cinc nens i nenesa cada aula, es donen vint-i-cinc estilsd’aprenentatge. Serem capaços de trobaruna manera d’ensenyar que atengui lesdiverses maneres d’aprendre? Suposaaixò vint-i-cinc activitats diverses? No-més faltaria!Aquest és el repte plantejat. Anem a apun-tar algunes respostes pràctiques. A una ma-nera d’aprendre se li correspon una mane-

7

organitzacióa l�aula

ra d’ensenyar i per tant, d’organitzar l’aula.Un estil bàsicament estratègic.

TALLERS

Entenem com a tallers les activitats en lesquals els nens i nenes estan agrupats en pe-tits grups amb criteris de preferència o dedificultat.Preferència. Quan les activitats proposadessón diferents encara que d’un mateix ni-vell de dificultat. El nen resol el problemaplantejat d’acord amb la seva traça i creati-vitat. Per exemple, en els tallers de plàsticacom pintura, paper plegat, fang, construc-cions amb fustes reciclades, pasta de pa-per...Dificultat. Quan l’activitat és plantejadacom a resolució de problemes lingüísticso matemàtics. S’agrupen els alumnes dediverses edats atenent els seus nivellsd’aprenentatge. La proposta d’activitats ésadequada per a cada nivell. Són nivellsflexibles i quan se superen s’accedeix alnivell superior. Així, per exemple es pre-senten activitats d’expressió lingüística,ampliació de vocabulari, seqüenciació delectures... jocs aritmètics, orientació al’espai...

RACONS

Són espais físics a l’aula on hi ha activitatsdiverses que els alumnes poden escollir lliu-rement encara que han de passar per gaire-bé totes. Hi ha dos tipus de racons.De joc. Situacions de la realitat social quees desenvolupen a través del joc simbòlic.Per exemple: garatge, caseta, cuineta, hos-pital, fusteria, perruqueria...De treball. On hi ha una proposta d’a-prenentatge escolar. Per exemple: confegirparaules, comptar i descomptar, seriar, as-sociacions d’imatge i paraules, composar idescomposar, construir frases i textos...

PETITS GRUPS

El grup classe es divideix en petits grupsd’un nivell homogeni de capacitat de tre-ball. Tots han d’assolir uns nivells minims.Cada grup segueix la seva seqüència di-dàctica per tal d’arribar als objectius. Cadagrup els conquereix amb els passos quenecessita.El programa «Matemàtiques per a la di-versitat» presenta els continguts de l’àreade matemàtiques d’acord amb aquest cri-teri de treball.

SÍ AL TREBALL EN GRUP!Núria Capdevila - EP Sabadell

«Faig el treball sola, podem triar de fer-lo individualment o en grup», em va diruna nena de la classe l’altre dia. Anantcap a casa el meu cap donava voltes: si eltreball es pot fer individualment o en grupés que no té cap mena d’importància elfet de fer-lo en grup o no, tant és. Crecque no hauria de ser un tant és. I pensantmés enllà d’aquest treball en concret, empregunto: quin valor estem donant al tre-ball de grup? Li estem traient tot el seupotencial?

És cert que el treball en grup duu mésmalsdecap que el treball individual: comformo els grups, com en faig el seguiment,si els deixo treballar a l’aula fan molt dexivarri, és un enrenou, invertiré més tempsque explicant-t’ho, no quedaran clars elsconceptes si no els explico, els pares esqueixaran que el seu fill ho fa tot, o que vaa dormir tard, com avaluaré l’alumne in-dividualment i en grup...? Sovint la pre-ocupació per una avaluació justa del’alumne és tan gran que fem un examenindividual (igual per a tots,i... estem sentjustos?) a veure què han après, i quan te-nim la nota de l’examen i la del treball engrup, quina valorem més? Amb quina femla mitjana? Estic segura que més del 50%de nosaltres continuem valorant més l’exa-men. Per què? Potser és que encara no hemcanviat el xip.Crec que el treball en grup és molt mésque un seguit de malsdecap. Crec que untreball en grup ben pensat i planificat, ambuns objectius ben clars, és una de les mi-llors eines que tenim per treballar ambaquests adolescents amb els quals hem delluitar cada dia. Si tenim ben clar allò que

8

organitzacióa l�aula

volem aconseguir, segur que tots els ne-guits s’aniran apaivagant perquè seran re-lativitzats, i segur que trobarem respostaa tots els coms que se’ns vagin plantejant.Imaginem-nos que hem trobat una activi-tat per treballar en grup de la qual se’n pottreure profit i és engrescadora a la vegada(si no és així, més val que ni la comen-cem). La treballarem en grup, però, per quèa casa? Per què no en podem treure el pro-fit a l’aula? Invertirem més hores? Sí, peròpotser paga la pena (com també valdria lapena passar pel sedàs tot allò que fem). Ino tingueu cap dubte que tot alumne higuanya perquè en el grup s’aprèn a ser res-

ponsable, ja que són els alumnes els quis’organitzen i reparteixen la feina. En elgrup es verbalitza el que se sap i es va apre-nent, en el grup es millora la comunica-ció, en el grup sorgeixen conflictes, dis-cussions i crisis a les quals caldrà buscarsolucions, en el grup es guanyen punts devista, s’obre la ment, es coneix els altres iun mateix, en el grup es treballa en equipcom possiblement així ho faran en els seusrespectius llocs de treball quan siguin mésgrans, en el grup...I el professor també hi guanya (i en con-seqüència l’alumne) perquè: ha deixat laclasse magistral, tindrà l’hora de classe perfer el seguiment de cada grup, per pregun-tar i dirigir l’activitat, per donar pistes,pautes als qui ho necessitin, vies d’apro-fundiment als més avançats, temps perveure l’evolució dels alumnes i, m’atrevei-xo a dir, que se sentirà satisfet de veurecom tots els seus alumnes, en menor omajor grau, han avançat. I no és precisa-ment això el que ens demana la reforma anosaltres els professors? Que l’alumne/asigui el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, que hi hagi una avaluaciócontínua, que s’atengui la diversitat. Notinguem por, doncs, a fer treballar en grupi que mai ens manquin activitats riques iengrescadores!

El proper número anirà dedicat a«L’ AVALUACIÓ DE L’ ALUMNAT ».

*

• Bonals, Joan. El trabajo en equipo del profesor. Ed. Graó.• Bruer, John T. Escuelas para pensar: una ciencia del aprendizaje en el aula. Paidós. Madrid 1995.• Carbonell Sebarroja, Jaume. L’escola entre la utopia i la realitat. Ed. Eumo. Vic 1994.• Díez de Ulzurrun Pausas, Ascen. La dinàmica de grups en l’acció tutorial. Activitats per fer a l’aula. Ed. Graó.• Gimeno Sacristán, José. La educación obligatoria: su sentido educativo y social. Ed. Morata. Madrid, 2000.• Gómez Chacón, Inés. Matemática emocional. Los afectos en el aprendizaje matemático. Narcea, SA de Ediciones.

Madrid 2000.• Trilla, Jaume. Pedagogia del grup i del projecte. Una aproximació de l’obra de Joaquim Franch. Eumo editorial-

Sèire Rosa Sensat. Barcelona, 2000.• Varis autors. L’equip educatiu i l’atenció a la diversitat a l’ensenyament secundari obligatori. Institut de Ciències de

l’Educació.

per a saber-ne mésper a saber-ne més

9

Les emocions a l�escolatambé s�han de tractarSi volem que s�aprenguin, s�han d�ensenyar.

per millorar

L�escolarització actual, inseridaen el marc de la reforma, dónamés importància al procés d�a-prendre, a les actituds i a lamanera com els alumnes cons-trueixen els seus coneixements,que no pas a l�acumulació deconceptes, a vegades buits designificat.

Per fer realitat el fet d’aprendre a aprendrecal una determinada intervenció per part del’ensenyant tenint molt present que el grupclasse és integrat per un conjunt de perso-nes amb les seves peculiaritats, valors, in-teressos…, entre les quals es produeixenuns intercanvis i unes relacions que portena l’educació de tots i de cadascun dels mem-bres en tots i cada un dels aspectes que ensconfiguren.El moment en què un educador s’interessaper l’alumnat i s’ocupa no només del desen-volupament de les capacitats cognoscitivesi lingüístiques, sinó també del desenvolupa-ment de les capacitats referents a la interac-ció i integració social i a l’equilibri perso-nal, ja està vetllant per una educació inte-gral i plena que pren en consideració els as-pectes afectius i emocionals.Cada vegada som més els professionals quedonem especial rellevància al tractamentpedagògic i sistemàtic d’un conjunt d’ha-bilitats socials i emocionals, que potenciar-les possibilita una actuació personal i socialmés equilibrada, eficient i gratificadora.És d’absolut convenciment la gran impor-tància que el desenvolupament de la com-petència emocional té per la consecució d’è-xits personals i professionals i, al mateixtemps, ferma és la seguretat que aquesta com-petència es pot augmentar amb la bona pre-disposició del docent i seguint una progra-mació sistemàtica al respecte.Des dels primers anys hi ha una sèrie d’ob-jectius que ens poden servir de guia:Afavorir la quantitat i la qualitat de les inter-accions del grup classe per millorar el climarelacional i la cohesió, a l’aula; afavorir eldesenvolupament integral de l’alumnat; així

com un conjunt d’habilitats bàsiques per a l’e-quilibri personal i la potenciació de l’autoes-tima, proporcionar estratègies que facilitinel procés d’integració social; potenciar ac-tituds de respecte, tolerància i prosocialitat;considerar que les habilitats socials són unaspecte important i que pot entrenar-se.Els continguts a treballar podrien incloure’sen blocs com els següents: coneixement per-sonal: autoconeixement, autoestima, auto-control, motivació; descobriment dels altres:empatia, confiança, comunicació afectiva,conducta assertiva; resolució de conflictes:presa de decisions Per a aplicar-ho és acon-sellable partir d’un enfocament metodolò-gic globalitzat i actiu que permeti que l’a-lumnat construeixi aprenentatges sociomo-rals de forma activa i significativa, partintdels seus coneixements previs i dels seus in-teressos i necessitats.L’actuació pedagògica es basaria en la po-tenciació d’habilitats com a prerequisitsde convivència, que es troben a la base deles habilitats sociopersonals: saber escol-tar, reflexionar sobre les nostres accions iles seves conseqüències, oferir alternativesdavant els problemes, expressar verbal-ment els sentiments…Des del punt de vista didàcticometodolò-gic, es poden utilitzar estratègies socioafec-tives i vivencials: contes, simulacions, dra-matitzacions, jocs de rol i de les pròpiessituacions quotidianes que es van produinta l’aula o al pati.Treballant l’educació afectiva, trobaremque l’alumnat se sentirà més a gust en elgrup, més fàcilment trobarà el seu lloc iprobablement millorarà les seves relacio-ns personals. D’aquí que el paper del pro-fessorat no es pot limitar als coneixements,sinó que, actuant com a mediador, ha devetllar pel desenvolupament emocional delseu alumnat i d’aquesta manera poderaconseguir un millor clima d’aula que afa-voreixi les relacions entre els seus mem-bres i pugui contribuir a crear una actitudde treball favorable.Ascen Díez de Ulzurrun Pausas

EAP - Alt Penedès

10

Noticiari breuactualitat

CALELLAJORNADA DE PORTES OBERTES

El diumenge 18 de febrer vam obrir la nostraescola de Calella a totes les persones de la nos-tra població i de la comarca. Hem volgut do-nar-nos a conèixer d’una manera pràctica, és adir, hem obert les portes de l’escola i de lesaules, explicant «in situ» les coses que fem ambels nostres alumnes durant les hores de classe.Explicacions pràctiques als laboratoris, treballsamb els ordinadors i, també, il·lustració de lesmetodologies que usem a les diferents àrees.Famílies, amics, exalumnes... van poder veurei sentir (i quines explicacions feien els nostresalumnes!) el que fem a l’escola. La Jornada esva cloure amb una ballada de sardanes i un bonaperitiu.

GRANOLLERSFIRA DE LA SOLIDARITAT

El dissabte 3 de març, l’escola va organitzar laFira de la Solidaritat, amb la finalitat de reco-llir diners per ajudar a realitzar diferents pro-jectes de Mans Unides del Vallès Oriental i dela Fundació Educació Solidària Escola Pia.La d’enguany ha estat la sisena edició i gràciesa la col·laboració de tots els estaments del’escola es van recollir 987.000 pta. que servi-ran per a subvencionar projectes a l’Índia, Se-negal, Mèxic i Cuba.

2n PREMI DE METEOROLOGIA

Els alumnes de cicle mitjà i superior del’escola vam presentar al concurs de l’ACOM(Associació Catalana d’Observadors Meteo-rològics) un recull de tots els treballs de me-teorologia que hem fet a l’escola durant elcurs. El jurat ens va concedir el segon premi,consistent en material de meteorologia valo-rat en 40.000 pta. i que vam recollir a Barce-lona el 19 de març.

MATARÓJORNADES CULTURALS A L�ESCOLA

Els dies 14,15 i 16 de març s’han celebrat lesJornades Culturals d’enguany. Un seguitd’activitats en les quals participaren els alum-nes d’ensenyament secundari: tallers guiats permonitors especialitzats, rutes culturals, cine-ma, gimcana matemàtica, parc d’aventures,conferències temàtiques: uns de generals id’altres de més concrets adreçats a complemen-tar l’orientació professional dels alumnes.... Totaixò complementat amb un viatge cultural aFlorència per als nois i noies de Batxillerat iun dinar de promoció per als de 3r d’ESO.En conjunt, un seguit d’activitats que any rereany, van prenent força i que són valorades moltpositivament per tothom.

NOSTRA SENYORACONFERÈNCIES INTERACTIVES

A la nostra escola estem duent a terme un noui renovat cicle de trobades. L’objectiu del ci-cle és crear un espai de diàleg entre pares ifills per tal de tractar sobre temes que sovintsón objecte de discussió i, fins i tot, d’opinionsi actuacions contraposades entre pares i fills.Per començar a reflexionar sobre la necessitatd’aquest diàleg entre uns i altres, el dia 13 demarç, dimarts, es va celebrar una primera tro-bada on el President de l’AMPA i el Directordel Centre van presentar el pla a seguir i lamanera de participar-hi. Tot seguit, la doctoraAssumpció Soriano, psiquiatra especialitzadaen infants i adolescents, va pronunciar una con-ferència sobre la «Necessitat de comunicaciópares-fills».D’acord a la programació del cicle, s’han for-mat 5 grups de pares i 5 de fills que ja hancomençat les seves reunions per separat i quecontinuaran, en una altra tanda de trobades, ones trobaran uns i altres en el mateix grup.Una manera nova i original d’aprofundir en lasempre necessària i permanent formació de lapersona.

PROVES CANGUR 2001

El dia 22 de març es va celebrar, un any més, laprova Cangur de Matemàtiques a tot Catalunya.És una prova dirigida a alumnes de 2n cicled’ESO i de Batxillerat. Com cada any l’escolafou elegida per la Societat Catalana de Mate-màtiques com una de les seus per a la realitza-ció de les proves. Es van aplegar un total de 142alumnes de quatre escoles diferents, dels quals97 eren de la pròpia escola. La participació mésnombrosa es va donar a 3r d’ESO amb un totalde 49 alumnes de l’escola i 14 de fora.

SANT ANTONIFINALITZEN LES OBRES D�ADEQUACIÓ

Les obres de la construcció del nou ascensori l’escala corresponent, així com una bateriade lavabos a cada pis de l’escola, ja estan aca-bades. Hem adequat l’escola a la nova nor-mativa de superació de barreres arquitectòni-ques, adaptant l’edifici a l’accessibilitat per apersones amb disminució física. La nova ga-mma de colors trenca completament amb elstons apagats que té la part antiga de l’edifici:el blau intens i els nous materials construc-tius li donen un aire completament rejovenit iactualitzat. Us convidem a veure aquestesmillores.

XERRADES PER ALS DE BATXILLERAT

Fer xerrades d’orientació professional no ésnovetat. Que aquestes xerrades les facin antics

11

Noticiari breu actualitat

alumnes que encara estan a la universitat i queexpliquin als qui tot just fa un parell d’anyseren companys i companyes té un efecte real-ment impactant. Deia una d’aquestes confe-renciants: «En sortir, uns alumnes em comen-taven si prèviament ens havíem posat en con-tacte amb la tutora, ja que deia el mateix queella. Realment ara m’adono de la raó que te-nen els mestres en les coses que ens diuen,malgrat entenc que els qui encara són alum-nes d’entrada ho rebutgin». Han de passar unparell d’anys perquè vegin que tenim raó i queés assenyat el que els diem...

SARRIÀNIT DE LA RECERCA

El dia 21 de març s’ha celebrat la Nit de Re-cerca al Laboratori de Química. En aquestacte, diferents alumnes de batxillerat que hanelaborat treballs de recerca de química hanpresentat a un públic molt motivat un progra-ma força interessant i didàctic: experimentssobre el vinagre, l’aspirina, les malalties tro-picals, l’extracció de la cafeïna de les begu-des de cola, el sol i la pell i el PVC. Tot ple-gat, un acte ple d’excel·lència on els alum-nes, guiats per la professora Isabel Clavero,han fet mostra dels seus coneixements pràc-tics i teòrics del món de la química.

TERRASSAJORNADA SOBRE EDUCACIÓ, TREBALL I

INTEGRACIÓ SOCIAL

Divendres 16 de març es va portar a termeuna Jornada destinada a analitzar i estudiardiferents aspectes relacionats amb l’educació,el treball i la integració social en la societatde la informació.Va ser organitzada pel Departament EscolaTreball i en ella van participar mestres i pro-fessors que treballen als PIRMI. Les Jorna-des van ser a càrrec d’Antoni Garrido, del’Espai XXI i en elles van participar també,la Mireia Pibernat i la Glòria Gómez, tècni-ques de la Direcció General d’Economia So-cial, Cooperatives i Autoempresa de la Ge-neralitat.Van tractar-se aspectes com ara l’impacte deles noves tecnologies en l’educació; caracte-rístiques del mercat de treball; minories ètni-ques: cultura i societat gitana; immigrants: cul-tura i societat magribina.

SITGESSOLIDARITAT AMB EL SALVADOR

Un grup d’alumnes d’ESO van proposar, des-prés dels terratrèmols de El Salvador, de re-collir diners pels damnificats. Ells passavencada dia per les classes a recollir els donatius

de l’alumnat de l’escola i anaven informantels seus companys de l’evolució de la cam-panya. Després d’unes setmanes, van ingres-sar en el compte d’una ONG que treballa enaquell país el total recollit, que puja a247.300 pta. No cal dir que el més impor-tant és el significat de la iniciativa, la cons-tància en dur-la a terme i la solidaritat perpart de molts.

INSTITUCIÓREUNIÓ DEL PIL

(PROJECTE INSTITUCIONAL DEL LAÏCAT)

Amb la finalitat de consolidar el PIL, tots elsparticipants dels grups de missió han rebut ladocumentació base per a la reunió del 7 dejuliol. Aspectes teològics, finalitat del projec-te, organització, formació i presència en l’Es-glésia, són les cinc onències que s’han lliuratals participants i que estan a l’abast de totesles persones de l’Escola Pia que volen parti-cipar-hi. Els interessats podeu adreçar-vos ala secretaria del PIL (Espai XXI, c/Sant An-toni Abat, 61).

L�ESCOLA PIA DE CATALUNYA

I EL MOVIMENT

DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

La Universitat de Barcelona va acollir, els dies9 i 10 de març, un conjunt de sis-cents mes-tres de l’escola pública catalana per fer unareflexió entorn del mateix lema que encapça-lava la jornada «Què s’ha d’aprendre a lesescoles 3-12?». Com a Escola Pia hi vam po-der explicar, en una roda d’experiències, –jaho dèiem a Papers de març– «El ProjecteMediateca: una experiència d’innovació pe-dagògica» a la taula de debat: Les estratègiesd’aprenentatge. Va ser important de viure, desde dins, la necessitat compartida per tots elseducadors de repensar l’escola i de veure, tam-bé, el renaixement del moviment de renova-ció pedagògica amb la voluntat de ser, altrecop, pedagògicament capdavanters, a Cata-lunya.Diferents taules de debat van ser els àm-bitstemàtics, on els diferents educadors van po-der fer les seves reflexions i les seves apor-tacions a través d’un treball de grups i unaposada en comú. Les conclusions recollidesfaran avançar l’Escola Catalana del s. XXI.La conferència inaugural del Dr. José ManuelEsteve, catedràtic de Teoria de l’Educació dela Facultat de Ciències de l’Educació de Màla-ga i la cloenda d’en Jaume Cela «Què hemd’aprendre els mestres i les mestres?» sóndues lliçons magistrals que podreu trobar, en-tre d’altres coses, a:http://esc3-12.pangea.org

12

Queden militantsdel treball en equip?En organitzar l�aula, manifestem les nostres prioritats.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

és una publicació del

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIAARIAARIAARIAARIAT DE LEST DE LEST DE LEST DE LEST DE LESINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONS

ESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSDE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLA

PIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CATTTTTALUNYALUNYALUNYALUNYALUNYAAAAARonda de Sant Pau, 80 2n

08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04Fax: 93 441 02 87

e-mail: escolapia@epcat.net http://www.epcat.net

Consell de redacció:Oriol Blancher,

Ricard Coma,Xavier Gilabert,Carme Guàrdia,

David Magrí,Eulàlia París.

Col·laboradors:Josep Castillo,

Beatriu GarridoMiquel Mateo,Pere Vilaseca.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

papers@epcat.net

AAAAAvui, una prvui, una prvui, una prvui, una prvui, una pregunta s�imposa:egunta s�imposa:egunta s�imposa:egunta s�imposa:egunta s�imposa:en una societat individualista ien una societat individualista ien una societat individualista ien una societat individualista ien una societat individualista ineoliberal, hem de continuarneoliberal, hem de continuarneoliberal, hem de continuarneoliberal, hem de continuarneoliberal, hem de continuarpotenciant el treball en equip?potenciant el treball en equip?potenciant el treball en equip?potenciant el treball en equip?potenciant el treball en equip?

Prou que ens ho diuen —perquè a l’escola,tot i la bona voluntat de molts docents, en-cara no ho sabem massa— que en l’activitatlaboral avui s’ha de saber treballar en equip.Però, si l’aprenentatge és individual i l’e-quip és el refugi dels mediocres o l’ama-gatall dels qui veuen l’escola com un pass-atemps obligat (o com l’espai d’on podranmolestar companys i docents), té sentit eltreball en equip a les aules? No seria horade reconèixer que és una pèrdua de tempso que això d’aguantar als altres és un pal?Anem a pams. Una cosa és el discurs i unaaltra la realitat; i aquesta és tossuda i ensretorna a la pregunta de sempre: que fanaquesta colla de marrecs a les aules? Si hivénen a escoltar-nos o a gaudir del nostremestratge, ja sabem la resposta: ben orde-nats i mirant el clatell del/ de la de davant.Tanmateix, si pensem, sospitem o intuïmque vénen a l’escola a construir-se, a apren-dre a saber, a saber fer, a saber ser i a saberesdevenir conscientment, aleshores la res-posta és una altra: diversitat de metodolo-gies, de maneres de treballar i de tècniquesd’aprenentatge. I, en un marc de polivalèn-cia, el treball en equip.Com farem projectes, sense taules encara-des que permetin intercanvis? Com serà untreball cooperatiu que no faciliti uns espaisen comú? Com aprofitarem les possibili-tats de la metacognició —no oblidem elsobjectius del PAI!— sense interacció entrediferents alumnes? Com atendrem la diver-sitat des de la uniformitat?Sí, treballar en equip no és fàcil! Significaesforç, compromís, coherència, exigència,respecte pel temps dels altres i per normescomunes, escolta, rigor, valoració del pro-grés individual i conjunt. I només per totaixò —per tant valors i tants procedimen-ts— ja val la pena. Però, i si a més, quan hofem de forma ben planificada, resultés queels aprenentatges són millors? Perquè, oi

que no hem oblidat allò que el qui escolta,oblida; el qui veu, recorda; el qui fa,aprèn!?Docents militants del treball en equip del’alumnat: per molts anys!Zum-zum

agenda

abril 20012. CEP-2, de 4 a 6.4. Formació Caràcter Propi (2a tanda), de 10 a

1, a l�Espai XXI.Darrer dia presentació candidatures Xè Pre-mi Sant Josep de Calassanç.

9-11. Trobada de grups per a joves 2n cicle d�ESOi batxillerats, a Moià.

18. Formació coordinadors postobligatoris: quèvol dir aprendre?, de 10 a 17.

19. Reunió administradors: pressupost 2001-02,de 10 a 2/4 de 2.(*)Reunió responsables FO i BT, de 2/4 de 4 a 6.

20. CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.21. Jornada Pedagògica a l�Escola Pia de Sarrià.24. Reunió responsables informàtica, de 10 a

2/4 de 2.25. Formació coordinadors postobligatoris: què

vol dir aprendre?, de 10 a 1.

maig 20012. Reunió directors gerents i pedagògics: tanca-

ment formació: què vol dir aprendre?, de 10a 1. (*)

3. Programa SIG: Formació avaluació final ba-txillerats, de 10 a 1.Reunió responsables PGS, de 2/4 de 4 les 6.(*)Xerrada actualització religiosa, de 4 a 2/4 de 6.

4. CEP-1, dde 2/4 de 4 a 6.7. Reunió coordinadors pastoral, de 2/4 de 4 a 6.

Reunió delegats alumnes, de 4 a 6.Darrer dia presentació treballs als VI Premisper al Foment de la Creativitat.

8. Formació secretaris, de 10 a 1.10. Reunió revisió PAI, de 10 a 1.11. Jornada Esport i Convivència, a Olot.14. CEP-2, de 4 a 6.16. Formació directors pedagògics: orientació

professional i currículum, de 10 a 1.(*)18. CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.23. Reunió responsables extraescolars, de 5 a 7.24. Reunió de mediatecaris, de 10 a 1.28. CEP-2, de 4 a 6.30. Lliurament als VI Premis per al Foment de la

Creativitat, a Sabadell.31. Reunió responsables PGS, de 2/4 de 4 a 6.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives esrealitzaran als locals de l�Equip de Gestió.(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.