EljoveMarcoPolohad’emprendreunviatgeperlesrutesasiàtiques:Pèrsia,Armènia,l’ÍndiailaXina,on l’esperen lesaventuresmésmeravellosesques’hancontatmai, l’amorde Iang-li-pannyamnyamil’odidelperversAcmat.

PasqualAlapont

ElsviatgesdeMarcoPoloePUBr1.0

PerDut28.05.13

Títoloriginal:ElsviatgesdeMarcoPoloAutor:PasqualAlapontRamon1aedició:octubre,1995Il·lustracions:JoséFranciscoVivóLleonart

Editordigital:PerDut(r1.0)ePUBCatbaser1.1www.epubcat.net

AFerran,pelsseusulls,quetambésóncomametlletes,nyamnyam.

INTRODUCCIÓ

L’OBRA

ElsviatgesdeMarcoPolo ésunaversió lliurede l’obraqueelmercaderveneciàvadictar en lapresó de Gènova a l’escriptor Rustichello a propòsit de la seua experiència viatjant per les rutesorientals,iqueéscomunamentconegudaambelnomdeLlibredelesmeravellesoElmilió,enal·lusióalesquantitatsexorbitantsambquèMarcoPolodescriulesciutatsquevisita.

El llibre original evidencia d’una manera claríssima el caràcter del protagonista, un comerciantinteressatsobretotperlesnovetatsquedescobreixarreu,enunmónbendiferentdelseu.ElsapuntsdeMarco Polo són descripcions sumàries dels llocs que trepitja, de les coses que hi veu, però poquesvegades trobem una implicació seua directa en la narració que no siga la relació completa del seuitinerari.

Què va sentir el joveMarco Polo en presència del gran Khan, l’emperador de la Xina? Com escomportavaenlaseuaintimitatdomèstica?Noentenimmassanotíciesdetotplegat,peròpodemintuirquelaseuavida,elseullargviatge,deguéserexcitant,farcitd’incidències.Nodebadesaquestviatgevadurarvoraunquartdesegle,vint-i-quatreanysdurantelsqualsvaatresorarunabonapilad’experiènciesiaconseguílesmajorsdignitatsdel’administracióimperialxinesa.

Aquesta aurèola d’aventurer és, si més no, la que perdura entre nosaltres. En aquest sentit, ladramatitzaciód’ElsviatgesdeMarcoPoloquearateniuentrelesmansnohapretèsreferlallargarutadelmercaderveneciàambunaexactitudexhaustivaididàctica.LapersonalitatenigmàticadeMarcoPoloeramoltmés atractiva,moltmés seductora. La imatge d’un adolescent de dèsset anys obligat per lescircumstàncies a emprendre una travessia només comparable actualment, per la seua magnitud, a lapossibilitatdelsviatgesinterestel·lars.

Hevolgutimaginar,pertant,elcamíd’aquestjoveperlesrutesasiàtiquesielseuascensfulgurantenla cort del granKhan amb la intenció de comprendre i intuir el seu esperit aventurer, comprendre lasorpresadelmercaderveneciàdavantd’ununiversinèditiintuirlapuresadelsullsquevancontemplarperprimeravegadaaquestesriqueses.

ÈPOCAIESCENARISONESDESENVOLUPAL’ACCIÓ

ElveneciàMarcoPolovaviure a cavall dels seglesXIII iXIV. En aquella èpocaVenècia era unapoderosarepúblicaambunadestacadainfluènciacomercialquelluitavaperassegurar-seelcontroldelsmercats mediterranis. L’ascens de la burgesia, la rivalitat entre els mercaders, els progressos delstransportsmarítimsi lesconquistesde territorisperpartdelscroatsvanseralgunesde lescausesqueafavorirenlarecercadenovesrutescomercials.

EnaquestcontextcalsituarlesexpedicionsdelsPolo,unafamíliadecomerciantsqueambicionavanousmercatsique,ambaquestafinalitat,vaviatjardiversesvegadesalsconfinsdel’orient,alacortdelKhanKublai,emperadordeladinastiamongolquevadominarlaXinaentreelsseglesXIIIiXIV.

ELSVIATGESDEMARCOPOLO

PERSONATGES

(Perordred’aparició)

HOMEVELL

ENRICOMARCO

MARÍA

NODRISSA

PAREMARINER1MARINER2CAMBRERA

IANG-LI-PANSOLDAT

SERVIDOR1SERVIDOR2SERVIDOR3SERVIDOR4ACMAT

KHAN

CONSELLER1CONSELLER2ESBIRRO1ESBIRRO2VELLGURUGUÀRDIA

RAVISHASTRISHIVA

VENEDOR1

VENEDOR2VENEDOR3VENEDOR4VENEDOR5VENEDOR6VENEDOR7VENEDORA8

BOTXÍ

1aSEQÜÈNCIA

L’escenaris’il·luminagradualment,ambllumtènue.HiveiemunHOMEVELLmigcobertperunacaputxaalcostatd’unbagul.L’obre ien trauunobjecte,unacaixetadenacre,queacarona imiraambenyor.Enunsegon terme,darrered’unacortinatransparent,esrecreal’escenaquel’objectelirememoraionesveuunajove,IANG-LI-PAN,quedónalacaixetaaunaltrejove,MARCOPOLO.Aquestaescenadedarreredelacortinaapareixidesapareixapocapoc,tantlallumcomlaveu.L’HOMEVELLtrauunaltreobjecte,araunmedalló,idarreredelacortinaesveuunhomequelliuraelmedallóaljoveMARCO.Acontinuaciól’ancià,queenrealitatestractadeMARCO40anysmésvell,trauunaaltreobjecte,unaespasadefustail’examina.

ENRICO.(Darreredelacortinatransparent.)No,Marco, jan’hihaprou,semprehemdeferelque tuvols. Ara em toca a mi. Jo seré el gran dux de Venècia i tu un soldat de Gènova, un fastigós irepugnantsoldatgenovès.

MARCO.(Darreredelacortinatransparent.)No,no,espera,tincunaideamillor:JoseréKublaiKhan,reidelaXina,ituelmeuesclauAcmat,elfastigósirepugnantesclauAcmat.

ENRICO.Hoveus,unaaltravoltaigual.Ésquehosabia.Sempret’estàsinventantboles.EspotsaberquiredimonisésaraelKapolaiGran.

MARCO.Kublai,trosdesoca,Kublai,noKapolai.ENRICO.Bé,KublaioKapolai,ésigual.Vamdirquenoinventaríempersonatges.HOMEVELL.(Mirantl’espasa,nostàlgic.)No,jonom’inventavares,Enrico.MARCO.Jonom’inventeres.M’hovacontarelmeupare.Vaconèixerl’emperadorKublaiKhanenun

delsseusviatges.ENRICO.Tothomsapqueelteupareésunmentider,quenohaanatmésenllàdel’illadeTorcello.MARCO.ElmeuparehaestatalaXina.ENRICO.Sí,alaXinaCaputxina.MARCO.Torna-m’hoadir,sietsvalent.ENRICO.(EmpenyentMARCOforadelcercledellumdelacortinatransparent.)Mentider,elteupareés

unmentider.Eh,onvas?Vineací.(Pausa.)Ont’hasficat?Marco!Ixdelteuamagatall,covard.EtsmésfalsqueJudes.Nomésdiusquementides,comelteupare.

HOMEVELL.No,Enrico,aixònoeracert.ENRICO.(Endireccióalbagul.)Mentider!HOMEVELL.(Prementambforçal’espasa.)Araveuràs!

MARCO.(Eixintdel’interiordelbagul.)Araveuràs!(Agafal’espasadelvell,esllançasobrelacortinatransparentil’estripa.Aixòfaqueesdescobrescaelmónquehihadarrere,laciutatdeVenècia,ambelsseuscanalsipalauets.MARCOPOLOvelldesapareix.)Retiraaixòquehasdit.(Lluitenambl’espasaperseguint-seatravésdelsponts.)

ENRICO.Noenretiraréniunaparaula,porcgenovès.Venècianoesrendeixmai.MARCO.Etfaréfregirenolibullint,brutmongol.ENRICO.Primerm’hauràsd’agafar,ratagenovesa.MARCO. El Khan no s’embruta les mans amb una vaca mongola com tu.M’escaparé pel cel amb un

catxerulo.

ENRICO.(Llançantl’espasacontraelterra.)Hoveus.Aixínoespotjugar.MARCO.Quèpassaara?ENRICO.Jatornesainventar-tecoses.Ningúnopotvolarpelcelambuncatxerulo.MARCO.Elsgeneralsdel’emperadordelaXinasíquehofanperespiarelsseusenemics.ENRICO.Mentider!MARCO.(Llançantl’espasa.)Jonosócunmentider!MARÍA.(Desdelafinestra.)Marco!Enrico!Quèfeu?ENRICO.Resquet’interesse,mona,tornaacasa.MARCO.JugàvemalesinvasionsdelaXina,María,peròelteugermàs’hatornataenfadar.ENRICO. D’això res, jugàvem a les guerres entre genovesos i venecians, però Marco només fa que

inventar-semongols.MARÍA.AlesinvasionsdelaXina?MARCO.XinaéselpaísmésgrandelaTerra,María,centvegadesmésgranqueVenècia.Éstangranque

mentreenunllocplou,enunaltrenevaienl’altrefasol.Hihaflorsmeravellosesqueacínos’hanvistmaiitelessuauscomlacaríciadelvent.

MARÍA. (Interpreta les frasesdeMARCOcomunadeclaraciód’amor.)Ai,Marco,quinesparaules tanboniques…Arabaixe.

ENRICO. (Irònic, imitantMARCO iMARÍA.) «Teles suaus com la carícia del vent». «Ai,Marco, quinesparaulesmésboniques…Arabaixe».Veuselquehasaconseguit?

MARCO.Iquèvolsquefaça?Éslateuagermana,no?ENRICO.Jasapscomés.Aranoenslallevaremdedamuntentoteldia.MARÍA.(Insinuant.)Hola,Marco.MARCO.(Apocat.)Hola,María.MARÍA.Comeraelvostrejoc?MARCO.Eh…Nosé…EstàvemalaXinai…ENRICO.Ep!EstàvemaVenècia.MARCO.(MirauninstantENRICO,comrecriminant-li lainterrupció,icontinua.) Ielsmongolsvolien

atacar-nos,però…ENRICO.(Marcantcadasíl·laba.)Peròelsgenovesos!MARCO.(Marcantcadasíl·laba.)PeròKublaiKhandelaXina…ENRICO.ElgranDuxdeVenècia…MARCO.Xina!ENRICO.Venècia!MARCO.Xina!!!ENRICO.Venècia!!!MARÍA.Unmoment.Prou!Deixeu-mearaami.(Pensant.)Mireu,joeraunareinaxinesa,d’acord?,però

haviavingutdevacancesaVenèciaavisitarunacosinaques’haviacasatambunmercadergenovès,eh?Iestavapassejantpelscanals,no?,ésadir,jo,noelmercadergenovès,perquèells’haviaquedatencasadelseusogre,elparedelameuacosina…,nosé,raonant…,parlant…Ielllideia:«mire,no

séonviurem,sap?,perquèVenèciaestàmoltbé,peròfamoltahumitatielmeuparem’hacompratunacasaaGènovaquenoestàgensmalament»,no?

ENRICO.María,perfavor,nosiguesromancera,paraja,vols?MARCO.Iespotsaberquetéaveureaixòambelnostrejoc?MARÍA.Precisamentaraveelmésimportant.Ésadir,joestavapassejantpelscanalsdeVenècia,no?,i

eneixemomentapareixunmongol,tuEnrico,ivaiemdius:«Acíplou,no?,peròenunaltrellocfasol».Ijoetconteste:

ENRICO.Prou.MARÍA.No,prouno,etdiré:(Orgullosa,moltteatral.)«Ací,tambétenimtelesquesóncomlacarícia

delvent,saps?,perquèjoencaraquenohoparegasóclareinadelaXina».MARCO.Oh!Estàsconfonent-hotot.ENRICO.Nopucsuportar-homés.(Se’nvan.)MARÍA.(Parant-los.)No,perfavor,espereu,araveelmésimportant.Tu,Enrico,m’espentes,sensefer-

memal,eh!,ijoemdesmaie,d’acord?(Esdeixacaureaterraambelsullstancats,d’esquenesaMARCOiENRICO.)Peròquanelmongolésapuntdeclavar-meunpunyal,eh?,algúcridarà:

NODRISSA.(DesdelpalaudeMARCO,al’esquerradel’escenari.)MarcoPolo!MARCO.(ApartaENRICO,xiuxiuejant.)Oh,no,laquefaltava,lameuanodrissa.ENRICO. (AMARCO, xiuxiuejant.) Tinc una idea,Marco, amaguem-nos i li farem una broma. (ENRICO

començaaanar-se’n;MARCOeldeté.)MARCO.Ilateuagermana?ENRICO.Bah,deixa-la,ellapotestarparlantunasetmanasencerasenseparar. (S’amaguendarreredel

pont.)NODRISSA.MarcoPolo!MARÍA. (Senseadonar-seques’haquedat sola.)Aixòés, peròunpocmésbaixet, comsi fóra l’eco:

MarcoPolo!MarcoPolo!Aleshores,tu,Marco,queetselGranKhan,vindràscorrentsambuncavallnegreilluitaràsambEnrico,ambelmongol,vulldir,ieltiraràsalcanal,no?Ienacabantdiràs(Moltteatral.):«Oh,quina ràbia, la reinade laXinahamort.Quina llàstima, joquehaviavingutde lesterresonigualundianevaquel’altrefasolperrescatar-la,araresultaque…res,perunminut,hearribattard».Iemfaràsunbes,Marco,unbesalsllavis,eh?Peròaleshores,jo,quenohaurémortdeltot,sinóqueestaréunpoccomdesmaiada,m’incorporaréidiré…

NODRISSA.(Desdelbagul.)MarcoPolo!MARÍA.Sí,perònotanfort,mésbaixet.Així(Xiuxiuejant):Oh,MarcoPolo,quinaalegria.Estavaunpoc

comdesmaiada però gràcies al teu besm’he recuperat. Encara que no del tot,mira, encara no hepogutobrir elsulls. (Posaels llavis enactitudde ferunbes.Canvide to, lasciva.) Fes-me’nunaltre.

NODRISSA.Quèfas,María?MARÍA.Eh!Ah!Estavaprenentelsol.NODRISSA.Enmigdelcarrer?MARÍA.No.Vulldir,sí.NODRISSA.HasvistMarco?

MARÍA.Sí.(Dubitativa.)Vulldir,no.NODRISSA.Comquedem,l’hasvistonol’hasvist?MARÍA.(Desconcertada.)Fanoresestavaací.NODRISSA.Ésnecessariqueparleambell.Tincunmissatgedelseupare.Peronsen’haanat?MARÍA.Nohosé.Volsquet’ajudeabuscar-lo?NODRISSA.No,deixa-hoestar,jam’hasajudatprou.Tuqueda’tací,isielveus,dis-liqueelseupareel

necessitaurgentment

La nodrissa comença a anar-se’n, però apareix MARCO disfressat amb una tela de sac com un captaire i amb unamàscarailadeté.

MARCO.Senyora,unmoment.NODRISSA.Què?MARCO.Escolteu-meunmoment,perfavor.NODRISSA.Tincpressa.MARCO.Ésunassumptedevidaomort.NODRISSA.Peròésque…MARCO.Perfavor!NODRISSA.Moltbé.Quèvoleu?MARCO.SócunnoblemercaderdeFerraraquevaenpelegrinatgeaRomaperveureelsantPare,peròhe

sigutatacatperunsbandolersquem’hanfurtatelsdiners.NODRISSA.Holamente,perònoveigquèpucferpervós.MARÍA.Estàmoltclar,volquelidóneslapasta.Ésunlladre.NODRISSA.María,perfavor.MARCO.Téraó,lavostrafilla,sembleunlladre,peròemveigobligatadisfressar-mepernohaverde

patirlavergonyadedemanar.MARÍA.Ellanoésmamare.MARCO.(Alanodrissa.)Oh,soutanjoveitanbellaquehauriad’haverimaginatquenosoulamaresinó

lagermana.Disculpeu-me.NODRISSA.Oh,nocalquem’afalagueutant,enrealitatjosóc…MARÍA.EnrealitatésSerafina,lacriadadelsPolo.NODRISSA.Ai,María,callaja,vols?Semblaquehagespreslaflorquecreixaldesertdel’arbresolitari.MARÍA.Quèdius,quinarbresolitariniquinsromanços?MARCO.Bé,sisouunacriada…NODRISSA.Enrealitat,nosócunacriada,sinólanodrissa.MARCO.Eneixecas,empodeuajudar?MARÍA.Ésunaagarrada,nousdonaràniunduro.NODRISSA.Ssst!María!MARCO.Naturalmentjoushotornaria.NODRISSA.(Dubtant.)Bé,portedinersperacomprar,peronosé…

MARCO.Quanelvostreamosàpiaaquiheuajudatusestaràmoltagraït.NODRISSA.(Trauunabossa.)Uspucdonarquatreducatsentotcas.MARCO.(Agafantelsdiners.)Oh,moltesgràcies,senyora.

EntraENRICOdisfressatdelamateixamaneraqueMARCO.

ENRICO.Senyor!Senyor!NODRISSA.(Sesobresalta.)Oh,Déumeu.MARCO.Nopatiu,éselmeucriat.Dis-me,Ottavio?ENRICO.Ha!Ha!Heeliminatelsbandolers,senyor.

MARCO.Quèhapassat,conta’m?ENRICO. Jo estava passejant pel pont gran, no?, i en eixemomentme’ls veig de cara. Alto!, els dic,

torneu-me els diners delmeu amo. I ells tenen la barra de negar-ho. «No, em diuen, no som unslladres,estàsequivocat, somEnrico iMarco». I joelsconteste:«Mentiders!,usconecmoltbé». Iells,«No,deveres,josócEnricoFura,ielmeuamicésPolo,MarcoPolo,filldelmercadervenecià.Ijounaaltravolta:«Mentiders!,quesouunslladres»(S’excitagradualment.)Iells,«queno».Ijo,«quesí»,«queno»,«quesí»,«queno»,«quesí»…

MARCO.(Enèrgic.)Total!ENRICO.Eh!Ah!Total,queelsheagarratdelspeusielshellançatalgrancanal.NODRISSA.(Quehaseguitlanarracióangoixada.)Oh,no,quèhasfet?MARÍA.Ai,PobreMarco!MARCO. (Seriós, com un SOLDAT analitzant una estratègia.) Creus que tenen alguna possibilitat de

salvar-se?ENRICO.Alprincipipotsersí,però…desprésdetirar-loslespedresalcap,m’estranyariamolt.(MARCOi

ENRICOriuen.)NODRISSA.Miserable!Ai,elmeuxiquet.(Se’nvacorrents.)MARÍA.MarcoPolo!MarcoPolo!(Se’nvacorrents.)ENRICO. (Llevant-se lamàscara. ImitantMARÍA,ambsorna.) «MarcoPolo!MarcoPolo!»Mira-la, ni

unallàgrimapelseugermà.Desprésencaradiuquelatractemalament.MARCO.(Llevant-selamàscarairient.)Consola’t,Enrico(Limostralabossaililadóna.),acítenim

elsdiners.ENRICO.(ComptaelsdinersmentreMARCOestrauladisfressa,unasimpleteladesac.)Un,dos,tres,

quatreducats,dosperacadascun.EnselspodemgastaralmercatdeMurano.MARCO. (Donant la tela de sac i la màscara al seu amic.) No, Enrico, ara no puc, ja has escoltat

Serafina,elmeuparevolparlarambmiurgentment.Espera’md’acíaunahoraalpontvelldelgrancanal.

ENRICO.Moltbé,d’acíaunahora.

2aSEQÜÈNCIA

EnelfonsdellateralesquerrehihaelparedeMARCO,alaportadelseupalauet.MARCOhiacudeix.

MARCO.Embuscaves,Pare?PARE.Sí,Marco,hedeparlar-te…d’unacosaimportant.(Silenci.)ISerafina,nohavingutambtu?MARCO.No…sen’haanatalGranCanal.PARE.AlGranCanal?MARCO.Apescar,emsembla.PARE.Què?MARCO.AlgúlihafetcreurequeaEnricoiamienshavientiratal’aiguaisen’haanattotadesesperada.PARE.Ja!Algú!?MARCO.Sí,iellasen’haanatcorrents…(Sensepoderreprimirlarialla.)AlGranCanal.PARE. (Sense poder reprimir la rialla.) A pescar-vos! (Riuen tots dos. El pare canvia sobtadament

d’actitud, entre severa i ambunacerta sorna.)M’agradaria agarrar el coll d’eixe algúque li hagastatlabromaifer-li’nunesquantesvoltes,però,ésclar, tui l’Enriconoendeveusaberres,no,Marco?

MARCO.Niidea,pare,paraulad’honor.

Esmirenelsdosuninstantalsullsiesclafeixenariure.

PARE.Ai,Marco,quandeixaràsdejugar.

Silenci.

MARCO.Quèeraaixòtanimportantquehaviesdedir-me?PARE.Necessitequeemfacesunfavor,Marco,quevagesaunllocdepartmeua.Desgraciadament,joja

nohipucanar…M’hefetvell.MARCO.Nodiguesaixò,pare…Johianiréenelteulloc.PARE.(L’agafadelsmuscles.)Ah,Marco…(Silenci.)Però…deixa-hoestar,aram’adonequepotserno

ésunabonaidea,encaraestàsenedatdejugar.MARCO.No,pare,confiaenmi,deveres.PARE.Etsmassajove.MARCO.Conecelteunegoci.Tudiusquehoporteenlasang,aixòdemercadejar.Deixa’manar,pare.

Pausa.

PARE.D’acord,fill,d’acord.MARCO.Amés,jocórrecmésquetu.Pucferelteuencàrrecitornardeseguidaajugarambl’Enrico.PARE.Què?MARCO.Hemquedatd’acíaunahoraalpontvell.PARE.Nocrecquetornesd’acíaunahora,Marco.MARCO.Dueshores?(ElPAREeludeixcontestar.GradualmentMARCOesdesanimaisesorprèn.)Tres?

Undia?Unasetmana?Unmes?(Pausa.)Anys?PARE.Nopatesques,Marco.Mainoestaràssol.Amés(Trauunestauletesdaurades.),elsalconduitdel

GranKhandelaXinaetprotegirà.MARCO.LaXina?Hed’anaralaXina?Peròpare…PARE.Ésnecessari,Marco,elKhanemvaenviaraparlarambelPapaiaraesperalaseuaresposta.Si

complimbéelseuencàrrecellensbeneficiarà.(Comtractantdeconvèncer-lo.)Oh,peròlaXinaéselpaísmésgrandelaterra,Marco,t’agradarà,éscentvegadesmésgranqueVenècia.Éstangranquementreenunllocplou,enunaltrenevaienl’altrefasol.Hihaflorsmeravellosesqueacínos’hanvistmaii,i…

MARCO.…ihihatelessuauscomlacaríciadelvent,jahosé,pare,m’hohasditmoltesvoltes,però…lagentdiuquetotaixòésmentida.

PARE.No,Marco, laXina és un país extraordinari. I també ho són les terres que cal travessar fins aarribarallí:elPamir,elpaísméselevatdelmón,onlesmuntanyesacaricienelcel;l’Índia,laterradelmisteri;eldesertdel’arbresolitari;Pèrsia,Armènia,elTurquestan…

MARCO.Quèhasdit?PARE.ElTurquestan.MARCO.No,abans.PARE.Armènia?MARCO.No,aixòdel’arbresolitari.PARE.Ah,estractad’unallegendaíndia.Perquèt’interessa?MARCO.LihosentitdiraSerafina.HaditqueMaríaparlatantcomsihaguerapresnoséquinaflorde

l’arbresolitari.PARE.Nam’estranya,Maríaxarrapelscolzes…Sí,mira,hihalacreençaentreelsindisquelaflordel

desertdel’arbresolitaritéelpoderd’aconseguirferparlarelsmuts,però,laveritat,ésunallegenda,jonol’hevistamai,nitampochetravessatmaieixedesert.Ningúnosapexactamentoncreixlaflor.Diuenquenoméselgranmonjodel templedeVac,eldéuindidelaparaula,saponcreix.Detotamanera, la florde l’arbre solitari ésnomésunade lesmeravellesquepots trobarenelviatge.Ésfantàstic,meravellós, increïble…Creu-me,Marco, jo no t’enviaria, però el Khanm’espera de fatempsambelmissatgedelPapaijo…jojanopuc.

MARCO.Napatesques,pare,johianiréenelteulloc.

3aSEQÜÈNCIA

Sobrel’escenaribuitesllançaunasogadevaixell.ApareixunMARINERpellateraldretil’agafa.

MARINER 1. Un moment, ja va! (Agafa la corda i comença a arrossegar-la. Mentre parla apareixl’objectequearrossega,laproad’unagrannauambunMARINERasobre.)Sempreigual!Tothohedeferjo.Lesfeinespesades?,jo;lesfeinesbrutes?,jo…

MARINER2.Vinga,nofacestantacomèdiaiafanya’t,sinonopartiremmai.MARINER1.Podriesajudar-meunamiqueta,no?MARINER2.Noemfacesparlar,noemfacesparlar…MARINER1.Hoveus,quannot’interessacanviesde tema.Quis’encarregadefer lesguàrdies,eh?Jo,

semprejo.MARINER2.Moltbé,apartird’araenspartiremlafeina.Jofarélaprimeraguàrdia:vigilarélacoberta.MARINER1.Hoveusnocostatant.Treballantentreelsdosacabaremmésprompte.Bé,quèhedeferjo?MARINER2.PujaelbaguldeMarcoPolo.MARINER1.Perfecte,moltbé.(S’acostaalbaguliexaminacomésdevoluminós.)Unmoment,açòno

estàclar.MARINER2.Quèvolsara?MARINER1.Jovigilaréitupujaelbagul.MARINER 2. Sempre t’estàs queixant. Quan vigiles perquè vigiles, quan no vigiles perquè no vigiles.

Vinga,pujaelbagulicalla,ques’acostaMarcoPolo.

MARINER1començaapujarelbagulalvaixellambunesdificultatsostensibles.

MARINER1.Tucreusqueemmameeldit,peròjonoesticfava,emsegueixes?MARINER2.(Displicent.)Sí,nopatesques,apartird’aratufaràstoteslesguàrdiesnocturnes.MARINER1.Exacte!Jofarétoteslesguàrdiesnocturnes,emsegueixes?Tunoetriusdemi,xaval.MARCO.(Entrant,desdelmoll.)Jahoteniutot?MARINER2.Sí,acabemdepujarelbagul.MARINER1.No,johepujatelbagul,emsegueixes?MARINER2.Aixòquinaimportànciatéara?MARINER1.Bé,potsernoésimportant,peròelbagull’hepujatjo,quequedebenclar.MARCO.Jan’hihaproudediscutir,vinga,afanyeu-vos,hemd’aprofitarlamarea.

MARINER2.(Pegant-liuncalbot.)Hoveus,trosdesoca,pujal’àncoraiamollal’amarra.

DurantelsegüentdiàlegMARINER1pujal’àncoraiamollal’amarramentreMARINER2dormisquejadamuntlacoberta.

PARE.(Desdaltdelmoll.)Marco!MARCO.(Girant-se.)Pare!MARÍA.(Pàmfila.)Hemvingutadir-teadéu,Marco.MARCO.María,Enrico…Serafina,tutambéhasvingut.NODRISSA. Inohohauriad’haver fet,bandoler, sinoarribaa serperMaríaqueemvaavisar, encara

estariabuscant-tealfonsdelcanal.MARCO.Bé,nopatesques,araemperdràsdevistaunallargatemporada.NODRISSA.Sí.Ai…(Lanodrissanopotreprimirelssanglots.)PARE.Marco.MARCO.Sí,pare.PARE.Acítenselmedallódelafamília,etdonaràbonasort.MARCO.Gràcies,pare.ENRICO.Procuratornarprompte.(Limostraunabossadediners.)TenimunacitaaMurano.MARCO.Nohifaltaré,Enrico.MARÍA.Marco,vésambcompteambelsmongols.MARCO.Notinguespor,María.MARÍA.(S’emocionagradualment.)No,sijonotincpor,jaséqueetsamicdel’emperadorKublai.Ens

hohaditelteupare,res,faunmoment,quetensunestauletesonoséquèquet’ajudaranquanarribesalaXina.(Apocapoctots, finsitotelsMARINERS,esgirencapaMARÍA i lamirenirritats.)Ai,Marco,sisaberescomm’agradariaanar-me’nambtu.Seriatanbonicveurel’eixidadelsolsobrelacobertadelteuvaixell,agafatsdelamàitotaixò…Alprincipiemmarejariaunpocperquènoesticacostumadaanavegarperò, apoc apoc, em faria tant a lamar comsi fóraunpeix. I jo et diria:«Marco,quefeliçquesóc»,ituemdiries…

TOTS.(TretdeMARÍAiMARCO,al’uníson.)María,callaja,vols?(MARÍAs’arronsad’espatlles.)MARCO. (Rient.)Ami também’agradaria quevinguéreu ambmi,María, perònopatiu, us portaréuna

bonapiladeregalsdelaXina.(Moltabrandat.)Isialgundiausrecordeudemi…MARINER 2.Lamente interrompre el teu discurs,Marco, creu-me, esticmolt emocionat, però si volem

aprofitarlamarea…MARCO.Eh!Ah,sí.(Pujantalvaixell.)Moltbé,vingaja.Endavant!MARINER2.PosemproaalaXina!MARINER1.Atotvent!TOTS.(Desdelmoll.)Adéu,Marco,adéu.

MARCO.(Cantant,èpic.Elvaixellesdesplaçaapocapoccominiciantlatravessia.)

Adéu,me’nvaig,amicsdel’ànima,adéu,me’nvaig,pareestimat.Hedepartirllunydemacasaitravessardesertsimars.PèrsiaiArmènia,l’ÍndiailaXina,onelgranKhanm’esperaja.Notingueupordemapartida,penseunomésquehedetornar.

Isipotsertrobeuquefalte,pareiamics,volgutsgermans,mireuelcelirecordeuqueéselmateixquemirejo.Adéu,me’nvaig,amicsdel’ànima,adéu,me’nvaig,pareestimat.Hedepartirllunydemacasaitravessardesertsimars.

Gradualmentesfafosc,quedanoméslamúsicaque,desprésdel’últimaestrofa,falatonadamenysèpicaiesdevécadavoltamés naïf. Paral·lelament s’il·lumina sobre el fons de l’escenari un vaixell que, amb el ritme de lamúsica,marca unatrajectòriasobreelscontornsd’unmapaiesdesplaçaaproximadamentfinsaÀsiamenor.

4aSEQÜÈNCIA

Lamúsicadesapareixalhoraquel’escenari,paral·lelament,s’il·luminaapocapoc.EsveuenelsMARINERSenprimerterme,l’ungitatil’altrealtimó.EnsegontermehihaMARCO,d’esquenaiaunaltrenivell,mirantatravésd’unastrolabi,moltconcentrat.Totstresportenbarbad’unmes.

MARINER1.(AMARINER2,donant-liuncolpdepeu.)Escolta.MARINER2.(Endormiscat.)Hum!MARINER1.Hemdeparlar.MARINER2.Hum.MARINER1.T’hededirunacosa.MARINER2.Hum.MARINER1.(Apressant-lo,fent-licolpetsal’esquena.)Ésimportant.MARINER2.Hum.(Esmigincorpora,peròencarasomnolent.)Quèvols?MARINER1.Mira…Açòésmoltdelicat…(MARINER2relliscaapocapocitornaalamateixaposició

horitzontaldelcomençament.MARINER1nosen’adonafinsdesprés,queelveuunaaltravegadaadormit.) La veritat, no sé com dir-t’ho. Jo… sí, és cert, ho reconec que ho vaig dir, però…(Cridant.)Peròvolsalçar-tejad’unavolta!

MARINER2.(Incorporant-se,molest.)Quèpassaara?Nopares!Deixa’mdormir,vols?MARINER1.D’aixòestractaprecisament,jotambétincson,saps?FaunmesquevameixirdeVenèciai

m’hefetlestrentaguàrdiesnocturnes,emsegueixes?Totes!MARINER2.Aixòéselquevolies,no?(Estornaagitar.)MARINER1. (AssegutalcostatdeMARINER2,miraendavant.Estrafent laseuaveu.)«Aixòéselque

volies,no?»(Pausa.)Tucreusqueemmameeldit,noéscert?MARINER2.(Endormiscat.)Hum.MARINER1.(Cridant.)Mira’malacaraquanetparle!MARINER 2. (Despertant-sebruscament.) Jan’hihaprou! (S’alça.)Què vols, que faça jo la guàrdia?

Moltbé,jolafaré,peròdeixa’menpau.MARINER1.No,aixíno,hodiuscomsijonoferares,ijonoemmameeldit,emsegueixes?MARINER2.(Suplicant.)D’acord, t’hodemaneperfavor,m’agenolledavant teu, t’ho implore,deixa’m

ferlaguàrdia.(Irritat,agafaeltimó.)Peròcallaja,emtrausdepolleguera.MARINER1.(Gitant-se.)Jonomésvullelqueésjust.(Pausa.)Ah,quingust!(Tancaelsulls.Pausa.)

MARCO.(Acostant-seaMARINER2.)Escolta.MARINER2.(Altimó.)Digues,Marco.MARCO.Eh,nores.(S’acostaaMARINER1.Lidónauncolpdepeu.)Eh,tu,gandul,alça’t,vinga.MARINER1.(Esdespertabruscament.)Eh,quèpassa?MARCO.Pujaalpalmajorivegessiesveujalacosta.MARINER1.Perquèjo?MARINER2.(Displicent.)Perquèjoesticfentlaguàrdia,tararot.MARINER1.(Enutjat.)Moltbé,jofarélaguàrdia,jopujaré,johofarétot,peròquequedebenclarque

jonoemmameeldit,emseguiu?(Començaapujarperunacorda.)MARCO.Quèlipassa?MARINER2.Nores,dormmassa,aixòéstot.

Gradualment es fa fosc, alhora que s’escolta la música de la seqüència anterior de la mateixa manera que abans,s’il·luminasobreelfonsdel’escenarielvaixellque,ambelritmedelamúsica,marcaunatrajectòriasobreelscontornsdelmapaiesdesplaçaaraaproximadamentfinsalGolfdeBengala.

SEQÜÈNCIA5

Lamúsicadesapareixalhoraquel’escenari,paral·lelament,s’il·luminaapocapoc.Totstresportenbarbadetresmesos.MARCOmiraperunaulleradellargavista.MARINER1caminaperlacobertaiMARINER2estàassegutimenjauntrosdecarn.

MARINER1.(S’eixugalasuorambunmocadorin’extrauundolld’aigua.)Quinacalma,nohoaguantemés.Faunacalordemildimonis.(AMARINER2.)Nosécompotsmenjar-teaixò.

MARINER2.Eh,quèpassa?MARINER1.(Agafanteltrosdecarnamblamà.)Noveusqueestàmigpodritdelacalor.MARINER2.(Desconcertat.)Estàbo.MARINER1.(Tiraeltrosdecarnalplat.)Estariamésagustenunaporcatera.(Estorcalasuor.)Què,

Marco,veusalgunacosa?MARCO.No,encarano.MARINER 1.Ai, qui emmanaria ami eixir deVenècia,Déumeu, tresmesos ballant pelmar comuna

trompa.Ésquehosabia.(AMARINER2.)Totperculpateua.MARINER2.Quèhefetjoara?MARINER1.No,tunohasfetres,eixeéselproblema.Enllocdeferlesteuesguàrdiest’hasadormiti

Déusaponensdeuhaverportatelvent,emsegueixes?MARINER2.Jan’hihaprou,t’hoadvertesc.MARINER1.Alaquintapunyeta,desegur.MARINER2.(Alçant-se.)Moltbé,tuhohasvolgut.MARINER1.Eh,quèfas?MARINER2.(Agafant-lodelcollicolpejant-lielcapcontraundelscostatsdelvaixell.)Esticfartdetu.MARINER1.Aaaah!MARINER2.Emsegueixes?MARINER1.Aaaah!MARCO.Calleu,noarmeutantd’escàndol.MARINER2.(Agafantelseucompanyencaradelcoll igirant-secapaMARCO.)Hasvistalgunacosa,

Marco?MARINER1.(Alçantunbraçimirantdecridarl’atenció.)Aaaah!MARCO.Sí,emsemblaquesí…AixòdeuserSriLanka,sinom’equivoque.

MARINER2.Deixa’mveure.(DeixaMARINER1,elqualcaulentamentaterra.)Sí,ésterra!(AMARINER

1.) Podremcarregar aliments frescos com tu volies…Eh!Eh! (AMARCO.)Mira, quin cas, ja s’hatornataadormir.

Gradualment es fa fosc, alhora que s’escolta la música de la seqüència anterior i, de la mateixa manera que abans,s’il·luminasobreelfonsdel’escenarielvaixellque,ambelritmedelamúsica,marcaunatrajectòriasobreelscontornsdelmapaiesdesplaçaaraaproximadamentfinsalescostesdelaXina.

SEQÜÈNCIA6

Lamúsicadesapareixalhoraquel’escenari,paral·lelament,s’il·luminaapocapoc.Totstresportenbarbadesismesos.Favent.MARCOtractadeconsultarunmapa,peròelventnolihopermet.

MARINER 1. Que no, que no i que no, fa sismesos que treballe com un esclau i ja en tinc prou, emsegueixes?

MARINER2.Etdicquepuges.MARINER1.Quantesvolteshaspujattu?MARINER2.Peròquenoveusques’acostaunatempesta,tararot.MARINER1.Permicomsis’acostaelpapadeRoma,noemmocd’acíperresdelmón,encaraqueem

caigaelceldamunt,encaraque…

S’escoltaelsorollfortíssimd’untro.MARINER1ixcorrentsiesllançaalsbraçosdeMARINER2.

MARINER1.Quèhasigutaixò?MARCO.Vinga,deixeudeferelpallasso.(MARINER2esdesfàdeMARINER1.)Estemjamoltapropdeles

costesdeXina.Tu(AMARINER2.),agafaeltimó.MARINER2.Sí,Marco.MARCO.Tu(AMARINER1.),pujadaltiarrialesveles.MARINER1.Unmoment!Joagafaréeltimóiell(AssenyalaaMARINER2.)arriaràlesveles.MARINER2.Encaraensofegaremperculpaseua,jahoveuràs.MARINER1.Jonoemmameeldit,emsegueixes?MARCO.Oh,esticfartdelsdos.Nocalquem’ajudeu,jopujaré(Començaapujarperl’escaladecorda.

Elventielstronsvanenaugment.)MARINER1.Ijoquèfaig?MARINER2.Tu!Gita’tadormir,tararot.MARINER1.Moltbé.(Hofa.)MARCO.(Desdedalt.)Quèfas?MARINER1.Ai,emgiteadormir.MARCO.Vinga,preparaunabarca,trosdesoca.MARINER2.Nopucdominareltimó,Marco.MARCO.Aguantaunpocigiraaestribord,totaestribord.

MARINER1.Eh,Marco,s’haobertunaviaenlabodegaiestàentrantl’aigua.MARINER2.Nopucvirar,Marco,ensenfonsem.MARCO.Pugeualabarca!MARINER1.Itu?MARCO.Feuelqueusdic,vinga!

Esfafosc,alhoraques’escoltalamúsicadelaseqüènciaanteriori,delamateixamaneraqueabans,s’il·luminasobreelfonsde l’escenarielvaixellque,ambelritmede lamúsica,marcaunatrajectòriaerràtica iencercles finsques’enfonsa iapareixlaparaulaGlub!

SEQÜÈNCIA7

MARCO ha arribat a les costes de la Xina navegant damunt del seu bagul i s’ha quedat adormit. Apareix una joveprincesaxinesaacompanyadaperlaseuaCAMBRERA,lalletjordelaqualhadeserconvenientmentressaltada.

CAMBRERA.Mira,Li-tai-pe, livaigdir jo,siemvolsdeveresfes-meunpoema.(Laprincesa lamiraamb expectació, com demanant-li que continue.) Sí, naturalment queme’l va fer. S’agenollà alsmeus peus i recità: (Amb sorna.) «Talment la vaca que camina, ets l’orgull de tot la Xina». (Laprincesariu.)No,norieu,queencarafaltendosversos:(Ambsorna.)«Nil’elefantpassejantperlaplanuratél’elegànciadelateuafigura».(LaprincesamiraMARCOPOLO.)Ah,norieuara?Eh!Quèpassa?(Laprincesas’acostaaMARCO.)Quèésaixò?Quinfàstic,ésblanccomlacalç.Noeltoqueu,deuserunnàufrag.Opitjorencara,unpirata.(LaprincesalifaentendrepersenyesqueliagradaMARCO.)No,aminom’agradagens,ésmassaprim,noténipanxanibudells.Iheuvistquinsulls…talmentunagranota.(Laprincesalicomunica,semprepersenyes,queliporteaiguaperabeure.)PeròIang-li-pannyamnyam,vidameua,elteupareésapuntd’arribar.(IANG-LI-PANinsisteix.)Moltbé,aratorne.

Laprincesas’asseualcostatdeMARCOPOLO,liagafaelcapielrecolzadamuntlesseuescames.L’acaricia.MARCOesdesperta,miginconscientencara,liagafalamàilil’acaronaililabesa.ArribalaCAMBRERAdeIANG-LI-PAN.

CAMBRERA.Acíteniul’aigua.Alerta,nosabemquiés.

IANG-LI-PANdónaaiguaaMARCOiaquestestornaadesmaiar.Sesentunamúsicaqueanuncial’arribadadelKHAN,l’emperadordelaXina.

CAMBRERA.Vinga,Iang-li-pannyamnyam,quearribalacort,ésmillorqueensn’anem.

IANG-LI-PAN,ambdelicadesa, deixaunaaltra voltaMARCOdamuntdelbagul i totesdues se’n van. IANG-LI-PAN faencaraalgunesmiradesaMARCOilaCAMBRERAvatirantd’ella.

SEQÜÈNCIA8

ApareixunSOLDATambunadestralenorme.

SOLDAT.(Esplantamoltmarcialenmigdel’escenari.Gradualmentvadisminuintlapotènciadelaveualhora que concentra la mirada en MARCO, com si no s’ho poguera creure.) Obriu pas al’emperadorKublai,senyordeMien,Kuang-tung,Chekiang,Chantung,Yinchuan,Nanking,Sian,Fu-kien,Kuei-cheu,Mangi,Caragian,Chei-nam… (Pausa.S’acostaaMARCO, el colpeja amb lamà.MARCO faunbadallgrandavant l’estupefacciódelSOLDAT,queaugmentaquan l’acaricia i li fabesets.ElSOLDATS’apartabruscament.)EnnomdelgranKhanKublai (Ditmoltràpid icomunacançonetaapresa.),senyordeMien,Kuang-tung,Chekiang,Chantung,Yinchuan,Nanking,Sian,Fu-kien,Kuei-cheu,Mangi,Caragian,Chei-nam(Alçaladestral.),prepara’tamorir.

MARCO.Eh,eh,eh…espera.Alto,unmoment…Ai,no,mare!Auxili!(S’amagaelcapentrelesmans.)

Tornaasonar lamúsicaqueprecedeixelKHAN.ElSOLDATsuspèn l’acciódedescarregar ladestral, com si dubtara.Apareixen, successivament, quatre SERVIDORS que van col·locant ací i allà diferents oripells i estendards, com també uncoixíenormequeserveixdetronalKHAN.

SERVIDOR1.HeusacílacortdelKhan,l’emperadordelaXina.SERVIDOR2.Gransenyoriprotector.SERVIDOR3.Laseuafamas’esténmésenllàderius,muntanyesimars.SERVIDOR4.Denordasudid’OrientaOccident.SERVIDOR1.Detramuntanaamigjorn.SERVIDOR2.Dexalocamestral.SERVIDOR3.Dellebeigagregal.SERVIDOR4.Ideponentallevant.TOTSELSSERVIDORS.Humilieu-vostotsenlaseuapresènciaiinclineu-vosalseudavant.

Totss’inclinen,elSOLDATiMARCO,tottremolós,també.Apareixunpersonatgevestitsumptuosament,ACMAT,seguitperdosCONSELLERS, també ben guarnits. Els tres travessen l’escenari ambmagnificència i se situen al costat del tron. Totss’alcendenou.

ACMAT.Quèpassa,Fu-tai,comgosesalçarladestralalaCiutatProhibida?SOLDAT.Ésunintrús,senyor.MARCO.(Traientlestauletesdelbagul.)No,granKhan,nosócunintrús,porteelvostresalconduit,les

tauletesd’or.(Lilesmostra.)Siemtrobeuvestitaixíésperquèvampatirunnaufragi,perònomésjoemvaigpodersalvar.

ACMAT.(AlSOLDAT.)Emporta-te’lforadelaCiutatProhibidaitalla-lielcap.SOLDAT.(AgafantMARCO.)Sí,senyor.MARCO.(Llançant-sealspeusd’ACMAT,queelmiraambsuficiència.)No,gransenyor,sócMarco,fill

deNiccolòPolo,elcomerciantvenecià.ACMAT.(Ambmenyspreu.)Emporta-te’l!SERVIDOR1.(Anunciaambsolemnitat.)ElgranKhan!

Totss’agenollen,excepteMARCO,ques’incorporaunpocestranyat.

KHAN.(Entraespolsant-selaroba.)Deixeu-vosestarderomançosialceu-vos.Usheditmilvoltesquenocorregueutant,hetornatacaureenelfang…(Totss’incorporen.)Eh!Quèpassaací?

MARCO.SouvóselGranKhan?KHAN.Unpocdesarreglatibanyat,peròemsemblaquesí.Quiésaquestestranger,Acmat?ACMAT.Ésunintrús,senyor,arasel’emportavenadecapitar.KHAN.(Ambindiferència.)Ah,ja…Bé,bé,moltbé,feuelquehàgeudefer.MARCO.Però,gransenyor,portelestauletesd’or.KHAN.Lestauletesd’or?(Observant-les.)Hasvist,Acmat,éselmeusalconduit.ACMAT.Sí,senyor,peròhaprofanatlaCiutatProhibida.MARCO.Voliadonar-vosunmissatgedelmeupare.SócMarco,filldeNiccolòPolo.KHAN.Polo?NiccolòPolo!Ah,jame’nrecorde,elmercadervenecià.MARCO.Exacte!KHAN.Faanysquel’esperàvem,eh,Acmat?ACMAT.Sí,senyor.MARCO.M’hadonatunmissatgeperavós,unmissatgedelPapa,elsenyordelacristiandat.Unmoment,

arauseldone.(Vaalbagulitrauelpergamí)KHAN.Hassentit,Acmat,unmissatgedelPapa.ACMAT.Hauriademorir,GranKhan,haprofanatlaCiutatProhibida.KHAN.Oh,Acmat,nosiguesplom,jam’hohasdit.Peròquenohasvistlestauletesd’or…MARCO.(Lidónaelpergamí.MiraACMATambdesdeny.)Teniu.KHAN.(Obrint-lo.Entusiasmat.)Quinpapermésestrany.MARCO.Éspelld’ovella(ElKHANposacaradefàstic.),senyor,unpergamí.KHAN.(Miraambrepugnànciaelpergamíili’lpassaaunSERVIDOR.)Bé,sihemesperattantsanysles

notícies del Papa, podem esperar encara alguns dies, eh? (AlSERVIDOR.) Fes que el traduesquen ipasseu-meunacòpiaenpaper.Icomésquenohavingutelteupare,Marco?

MARCO.Estrobamalalt…KHAN.Oh!MARCO.…Peròussaludaiusenviarecords.KHAN.Ah!Molt bé.Marco, vull que sigues elmeu convidat d’honor i (MirantACMAT, que li fa una

reverència.)potscaminarlliurementperlaCiutatProhibida.Ràpid,unvestitperaMarcoPolo.Percert,Marco,t’hed’ensenyarelnostresistemaperaescriure,endiempaper;aixòdelapelld’ovellaés un poc… un poc animal, no creus? (MARCO i el KHAN es retiren a un segon terme, on unsSERVIDORS canvien el vestit deMARCO i uns altres trauen el seu bagul.En primer terme quedenACMAT,elSOLDATielsdosCONSELLERS.)

SOLDAT.Aleshoresnolitalleelcap?ACMAT.Foradelameuapresència,idiota.

ElSOLDATfaunareverènciaise’nva.ElsdosCONSELLERSse’nriuen.

SEQÜÈNCIA9

ACMAT. Ivosaltres,dequèrieu?(ElsCONSELLERSparenderiurea l’acte.)Quins informesemporteu?HeuconquistatjaToloman?

CONSELLER1.D’això…,conquistarToloman…,bé,elqueesdiupròpiamentconquistarToloman…CONSELLER2.Usreferiuatotalaciutatonomésaunapart?ACMAT.Idiotes!(Peraell.)Esticrodejatd’idiotes.CONSELLER2.(Excusant-se.)Heutilitzattotselsmeushomes,senyor,peròlesmurallesdeTolomansón

altes.Bercajaleshauriad’haverenderrocat.CONSELLER 1. Senyor, els meus homes no poden explotar els murs si els homes de Batu no els

protegeixen.CONSELLER2.Iquècreusquefansino,rascar-selapanxa?CONSELLER1.Estàsinsinuantquemelarasquejo,lapanxa?CONSELLER2.Ah,situhodius?CONSELLER1.Hoheditjo?,estàsdient-mequehoheditjo?CONSELLER2.Mira,jonomésdicelquediulagent.CONSELLER1.Iquèdiulagent,siespotsaber?CONSELLER2.Lagentdiu:«Ah(Ambintenció,comsiesparlarad’algundelinqüent.),Berca…»,saps?

Ijanodiuenresmés,peròhopensen,queéselpitjor.CONSELLER1.Unmoment,espera,estàsinsinuantquelagentdiu:«Ah,Berca…»,iquejanodiuenres

mésperòquehopensen?CONSELLER2.Sí,aixòmateix.CONSELLER1.Ésadir,quevolsdirquesócunlladre?CONSELLER2.Ah!Aixòhohasdittu,nojo.CONSELLER1.No,perdona,tuhohasinsinuat.ACMAT. Prou! Ja n’hi ha prou, estic fart de sentir-vos. És l’última volta que ho dic: si no conquisteu

Tolomanenunasetmana,ustallaréelcoll.KHAN. (Intervenint.Els SERVIDORS es retiren.)Ni que els bullires en oli calent,Acmat, conquistarien

Tolomanaquestaparella.(ACMAT,ielsCONSELLERSfanunareverència.)(AMARCO.)FavintanysqueBerca i Batu tracten de conquistar Toloman, però no troben la manera d’enderrocar una simplemuralla.

ACMAT. (Ambsuficiència.)Enhonor a la veritat, senyor, no ésuna simplemuralla.L’estranger podriaemportar-se una mala impressió dels nostres generals. Toloman està envoltada per un fossat pled’aigua,demaneraqueelssoldatsdeBatunopodenaccediralpeudelamurallaielsdeBerca,pertant,nopodencol·locarlapólvora.

MARCO.(AlKHAN.)Pólvora?KHAN.Sí,ésunexplosiumoltpotentqueheminventat,capaçdedestruirunpalauitot.ACMAT.(Somrient.)Perònoelpodemllançaradistància.MARCO.Però,eneixecas…ACMAT.(Ambsorna.)Vejam,potserl’estrangertéunaideaqueelsnostresgeneralshanpassatperalt.MARCO.(MirantACMATambdesconfiança.)No…No,no,no,nores.KHAN.Digues,Marco,digues.MARCO.Potser…si fórapossibleexcavarun túnelperdavalldel fossatd’aigua, lapólvoraespodria

instal·larenelsmateixosfonamentsdelamuralla.ACMAT.(Rient.)Quinabestiesa,untúnelperdavalldelfossat.CONSELLER1.No,noéstanmalaidea,sipogueraposarelsexplosiusdavalldelamuralla,encaraque

fóraamoltsmetresdeprofunditat,esticsegurquelafariacaure.Quèn’opines,Batu?CONSELLER2.Tècnicamentéspossible,sí,jodiriaquemoltpossible.KHAN.Ha,ha,moltbé,Marco.Esticcontentquehagesvingut,desegurquetrauremmoltdeprofitdela

teuaintel·ligència.MARCO.Gràcies,KublaiKhan.ACMAT.(Ambràbiacontinguda.)Etfelicite,MarcoPolo.KHAN.(AgafantMARCOperl’esquena.)Iara,amicmeu,haarribatl’horadedinar,acompanya’m.(Se’n

vanpellateralesquerre.)Vullqueconegueslameuafilla.CONSELLER1.Ah,quinesganesqueteniadeferunmos,amicBatu.CONSELLER2.Ijotambé,companyBerca.CONSELLER1.(Cedint-lielpas.)Tuprimer,benvolgutBatu.CONSELLER2.Sempredesprésdetu,estimatamicBerca.

ElsdosCONSELLERStractend’anar-se’nperonhaneixitMARCOielKHAN.

ACMAT.Unmoment,onaneu?CONSELLER2.Ui,adinar.ACMAT.AneuiconquisteueixamaleïdaciutatdeToloman,vinga!CONSELLER1.Però…ACMAT.Desapareixeudelameuavistasinovoleuperdreelcap.CONSELLER1.Sí,senyor.CONSELLER2.Deseguida,senyor.

ElsCONSELLERSfanunareverènciaaACMATise’nvancorrentspellateraldret.

ACMAT.(Ambràbia.)Untúnelperdavalldel’aigua…Moltenginyós,Marco,moltenginyós.(Se’nvaper

onhaneixitMARCOielKHAN.)

SEQÜÈNCIA10

Pel fonsd’escena s’obreunagranporta iapareixenMARCOielKHAN.Pels laterals apareixenunsSERVIDORS ambbolsplensdemenjarin’ofereixenaMARCOialKHAN.

KHAN.(AunSERVIDOR.)Aviseulameuafilla.SERVIDOR3.Sí,senyor.KHAN.Què,t’agradaelnostremenjar,Marco?MARCO.(Traientunespaguetillarguíssimambunpalet.)Nol’haviatastatmai.Comesdiu?ACMAT.(Entrant.)Nosaltresendiemmientiao.MARCO.(AmbrecelsobreACMAT.)Esticsegurqueelsagradaràmolt,alsmeuscompatriotes.Pucendur-

me’nunamostra,KubkaiKhan?KHAN.Potsferelquevulgues,Marco,peròcrecqueelsteuscompatrioteshaurand’esperar,vullqueet

quedesambmiiquesigueselmeuconsellerpersonal.MARCO.Però,senyor…ACMAT.Enhorabonadenou,MarcoPolo.MARCO.(Fentunareverència.)Procuraréser-vosfidel,GranKhan.

SonaungongqueanuncialafilladelKHAN.

KHAN.Ah,acíarriba.

EntrenduesSERVIDORESqueportenunpal·lienl’interiordelqual,oculta,estàinstal·ladalafilladelKHAN.Alcostatdelpal·lisesitualaseuaCAMBRERA.

KHAN.Bé,Marco,acítenslameuafilla.

LaCAMBRERAsomriuambintenció,comsivolgueraseduirMARCO.

MARCO.(Ambaprensió.)És..és…,nosécomdir-ho,molt…moltatractiva.KHAN.(Estranyat.)Qui?MARCO.Lavostrafilla.KHAN.Peròsinolaconeixesencara.(FaunsenyalaunSERVIDORperquèdescobrescaelpal·li.)MARCO.(Incòmode.)Jopensava…que…

ElsSERVIDORS descobreixen el pal·li i apareix IANG-LI-PANNYAMNYAM.MARCO es queda bocabadat per la seua

bellesa.LaprincesamostratambéunafortaatraccióperMARCO.

KHAN.AcítensIang-li-pannyamnyam,Marco.(Alaprincesa.)Acosta’t.(IANG-LI-PANs’hiacosta.)ElseunomvoldirBlancaflordelmatíquenaixdelarosadaperprimaveraentrelesaigüesdolcesdelllacdeNyamNyam(MARCOlifaunareverència.)Fillaetpresentel’intrèpidviatgerveneciàqueesdiuMarcoPolo,quevoldir…Marco,quèvoldirMarcoPolo?

MARCO. (Sensedeixardemirar fixament la princesa, completament extasiat.)Vol dirViatger de lesterresdeponentquetravessamuntanyesideserts,riusimars,peròundianaufragaiestrobalaxicamésbonicaquehanvistmailafamíliadelsPolo(MARCObesalamàdeIANG-LI-PAN i laprincesasomriu.)

KHAN.Unnombenestrany,nocreusAcmat?ACMAT.Sí,ésestrany.KHAN.Però,nodiusres,Marco?MARCO.M’hequedatmut,senyor,davantdetantabellesa.

Totsesmirenambunacertaincomoditat;elsSERVIDORSguardenelmenjarràpidament;laprincesaretiralamài,entresanglots,esrefugiaenelsbraçosdelaseuaCAMBRERA.

MARCO.(Acostant-seaIANG-LI-PAN.)Però,quèpassa?Quèushefet,Iang-li-pannyamnyam?

CAMBRERA.(Indignada.)Talmentl’amfibi/tenselsulls,MarcoPolo./Comlagranota,/lletjaiviscosa/quearreuposalapota.(Se’nvan.)

MARCO.Eh!Peròquèpassa?,quèésaixò?ACMAT. (Irònic.)Ésunaestrofaclàssicadecincversos. (Comptant síl·labesambelsdits d’unamà i

ambintenciódeferirMARCOPOLO.)Tal-ment-l’am-fi-bi / tens-els-ulls-Mar-co-Po-lo/Com-la-gra-no-ta/ lle-tjai-vis-co-sa/ quea-rreu-po-sa-la-po-ta. No sabia que la cambrera de Iang-li-pan nyamnyamfóraaficionadaa lapoesia.(MARCOencaixa la ironiad’ACMAT ibuscaunaexplicacióenelKHAN.)

MARCO.QuèlipassaaIang-li-pannyamnyam?Perquènoparla?

KHAN.Sí,éslameuadesgràcia,Marco,lameuafillavaperdrelaveuquanvamorirlaseuamare.Ellalavaveurecaureper…(Assenyalaamblamàaunacertaaltura.)Ah!Desd’aleshoresheprohibitqueesdigalaparaulamudaenlaCort.

MARCO.NosabeucomholamenteGranKhanKublai.KHAN. Tu no en sabies res,Marco. Ah!Ho hem intentat tot: remeis casolans, elsmetges de la Cort,

metgesdetotlaXina,metgesdeCipango,d’Armènia,del’Índia…MARCO.Iquèhandit?ACMAT. És improbable que la princesa Iang-li-pan nyam nyam recuperemai la veu.Només una forta

impressiócomlaquevapatirenveurecaurelaseuamarelapodriacurar.KHAN.Això també ho hem intentat, hem fet caure els condemnats davant seu des d’una altura de cent

metresinoméshemaconseguitfer-laplorar.Éstansensible,pobra.MARCO.Ai,quinallàstimanoteniramàlaflordel’arbresolitari!KHAN.Què?MARCO. No, és una llegenda índia que diu que qui pren el nèctar de la flor de l’arbre solitari pot

recuperarlafacultatdeparlar.ACMAT.(Ambironia.)Ah,unallegenda.KHAN.DonariatotelmeutresorperposseireixafloripodercuraraixíIang-li-pannyamnyam.MARCO.Ijo,sisaberadelcertqueexistia,farial’impossibleperaconseguir-la.KHAN.Ah,Marco,gràcies,quefeliçqueemfasentir-te.ACMAT.Bravo,MarcoPolo,bravo,etsmoltintel·ligentKHAN.Quèvolsdir,Acmat?ACMAT. (AlKHAN.)Ha volgut impressionar-nos amb un conte per presumir de la seua valentia davant

vostresabentquetotaixòdelafloreraunainvenció.(AMARCO.)Perquènofafaltabuscarunaflorquenoexisteix,veritat?

MARCO.Etspitjorqueunaserp,Acmat,aixòésmentida.ACMAT.Aleshores,seriescapaçdebuscareixaflor?MARCO.SeriacapaçdeferqualsevolcosaperIang-li-pannyamnyam.KHAN.Oh,Marco,t’estariatanagraït.ACMAT.Eneixecas,potserMarcohauriadeconèixerelcasticsifracassaenlaseuamissió.MARCO.Uncastic?Dequèparla?KHAN.Oh…Bé…,eh…Hum…comt’hodiria…ACMAT.ElKhanestavatanfartdelsremeisipotinguesestranysqueliproposavenelsmetgesiquefeien

patirlapobraprincesaquevadictaminarqueaquellsquenoaconseguirencurar-laperdrien…elcap.KHAN.Bé,peròaixòpodemrevisar-ho,podemferunanovallei…ACMAT.Lavostra llei és implacableper a tots, enaixò se sustenta elvostrepoder,GranKhan,noho

oblideu.MARCO.(DesafiantaACMAT.)Nopatiu,GranKhan,vallapenapatirunrisctanxicotetcomperdreelcap

siaixòcuralavostrafilla.KHAN.(AbraçantMARCO.)Oh,Marco,sihoaconsegueixes,t’estarésempreagraït.Etfarégovernadorde

toteslesterresdelsud,elmeuvirrei.MARCO.EmsentiréproupagatsiIang-li-pannyamnyamtornaaparlar.Iara,siemperdoneu,prepararé

elmeuviatge.(Se’nva.)KHAN.FariaunbonvírreiMarcoPolo,nocreusAcmat?ACMAT.Emtemquenoeltornaremaveuremaimés,GranKhanKublai.

ElKHANmiraACMATentretemorenciindignat.ACMATlifaunareverència.Fosc.

SEQÜÈNCIA11

LaprincesaIANG-LI-PANestàassegudaenunbancdeljardí.LaseuaCAMBRERAlipentinaelscabells.

CAMBRERA. Ho he sentit dir als criats, Iang-li-pan nyam nyam, Marco coneix un remei que us faràrecobrarlaveu.

LaprincesaesgiracapalaseuaCAMBRERAiliindicaelcel.

CAMBRERA.Oh,noséquantesvoltesespondràelsol,niquantsdiespassaran,nomésséqueésunviatgellarg.Teniupaciència.

MARCO.(Entrant.)Princesa(IANG-LI-PANesgiracapaMARCO, feliçderetrobar-lo.),hevingutadir-vosadéu.(Laprincesaliallargaelsbraços.MARCOs’hiacosta.)Lamenteelqueusheditadés,jonosabia…(IANG-LI-PANbuscalamiradadelaCAMBRERAinegarepetidamentambelcap.)

CAMBRERA.Nopatesques,Marco,laprincesadiuqueestàtotoblidat.MARCO.Iang-li-pan,hihaunallegendaíndiaqueparlad’unaflorquecuralamudesa.Jo…,eh…Jovull

partirabuscar-laperavós,però…(Laprincesasomriu,agafalesmansdeMARCOiselescol·locasobreelpit.)

CAMBRERA.Diuquet’estàmoltagraïdapelquefaràsperellaietdesitjasortenelteuviatge.Tardaràsmolt?

MARCO.Hed’anaral’Índia,altempledeVac,eldéudelaparaula.NoméselgranmonjodeltempledeVacsapexactamentoncreixlaflor.

LaprincesafaunsenyalalaCAMBRERAperquèse’nvaja.

CAMBRERA.Però,princesa,nopucdeixar-vossola.

Laprincesainsisteix.

CAMBRERA.Moltbé,vaig…vaig…vaiga…a…aaa…Ara torne (Començaaanar-se’n.AMARCO.)Continuepensantqueetsmassaprimiquetenselsullsdegranota,Marco,peròt’agraescelquevolsferperlaprincesa.

MARCO.Iang-li-pan,podeuestarseguraquesilaflorexisteixuslaportaré,però…peròignorasipodràcurarlavostramudesa.(Comjustificant-se.)Estractad’unallegenda.

Laprincesasomriu,posaunditenelsllavisdeMARCOielfacallar.Totseguitestrauunacaixetadenacreililadóna.

MARCOlibesalesmans,peròlaprincesal’atraucapaellailifaunbesalsllavis.

MARCO.(Exultant.)Uspromet…EtprometIang-li-pannyamnyamque,sigacomsiga,tornaréamblaflorde l’arbre solitari. (MARCO fa una reverència, agafa les mans de IANG-LI-PAN sense soltar-les,començaacantar.)

Nielsolnielventnilaplujacendrosanieltronielllampnilapordelfracàs.PertuNyamnyam,queetslameuaestimada,pelcel,pelmar,elremeibuscaré.

Laflorquecreixal’arbresolitari,ifaparlarelsquiperdenlaveu,allàbenlluny,alesterresdel’Índiaesperajaquelacullapertu.

ApareixentresSERVIDORSque,durantl’estrofasegüent,col·loquenaMARCOobjectesútilsperalseuviatgecomarauncapell,unfarcelletounacarabassaambaigua.Laprincesa,ensegonterme,segueixemocionadaladeclaraciódeMARCO.

L’amorquesentperlameuaprincesaNyamnyamli-pan,Iang-li-pannyamnyamnyam,ésperamidelavida,recordfidelqueemfaràretornar.

MARCOse’nva,laprincesalifaadéuamblamàielstresSERVIDORS,senseques’interrompalamúsicaifent-litambéadéuamblamà,cantenl’estrofasegüent.

L’amorquesentperlaseuaprincesaNyamnyamli-pan,Iang-li-pannyamnyamnyam,ésperaelll’elixirdelavida,recordfidelqueelfaràretornar.

ElsSERVIDORSilaprincesaesretiren.

SEQÜÈNCIA12

ApareixenACMATidosESBIRROSseus,quehanobservatelcomiatdeMARCO.

ACMAT.Noésconvenientquel’estrangertriomfe.ESBIRRO1.Creusqueexisteixlafloreixadequèparla?ACMAT.No,nohocrec,perònoempucarriscar.Amés,elKhanésdèbil,iesticsegurquesiMarcoPolo

tornasenselaflor,elperdonaràielfaràgovernadordelesterresdelsud.O,quisap?,silaprincesail’estrangers’estimen,elpodriaferelseuhereu.Iaixònoconvégensalsmeusplans.

ESBIRRO1.Quèpensesfer?ACMAT.Ésnecessariquelaprincesacontinuemudaisoltera.(Malèvol.)ElKhanpodriamoriri,eneixes

circumstàncies,Iang-li-pannyamnyamnopodriafer-secàrrecdel’imperi.Hihauriaguerracivilpertotarreui,nomésunhomeambexperiènciadegovern…

ESBIRRO1.Comaratumateix…ACMAT.Podriaprendreelpoder.ESBIRRO1.Ijo,quèn’obtindriaencanvi?ACMAT.Governadordelesprovínciesdelsud,etsemblabé?ESBIRRO1.Emsemblamoltbé.Dis-menomésquèhedefer?ACMAT.ÉsconvenientqueMarcoPolodesaparega,m’entens?ESBIRRO1.Perfectament.

L’ESBIRRO2faunsenyalcomsiestallaraelcolliriucomunbabau.

ACMAT.Nosécompotsaguantaraquestidiota,algundiaensportaràproblemes.ESBIRRO1.Nopatesques,precisamentperaixòm’obeeixsensepiular,perquèésidiota.

ACMATil’ESBIRRO1riuen.L’ESBIRRO2elsmiraintrigati,sensesaberperquè,riutambé.

SEQÜÈNCIA13

MARCOcaminaperdamuntdelagranmurallaxinesaicantussejamentreconsultaunmapa.Pelcamís’acostenelsdosESBIRROSdisfressats.

MARCO.Nielsolnielventnilaplujacendrosanieltronielllampnilapordelfracàs.PertuNyamnyam,queetslameuaestimada,pelcel,pelmar,elremeibuscaré.

Eh!Perdonen,empodenindicar…(ElsESBIRROSpassendellarg.)Eh!,perfavor.ESBIRRO1.Parlesambnosaltres,estranger?MARCO.Sí,busqueelcamíquevaal’Índia.ESBIRRO1.Al’Índia?MARCO.Sí,m’handitquehedeseguirlarutaquepassaperMien,perònosécomanarfinsallí.ESBIRRO1.ElterritorideMienestàenguerraara,noetdeixaranpassar.Ésmillorquetravesseselgran

desertdeLopiqueentrespelTibet.MARCO.PelTibet?Iquincamíhedeseguir?ESBIRRO1.Segueixlaviaimperialtotrecte,sempreendireccióalesgransmuntanyestibetanes,através

deKatmandú,iaixíarribaràsalaplanadelriuGanges,al’Índia.MARCO.Gràcies,bonhome,aixíhofaré.(MARCOcontinuaelcamíatravésdelamuralla.)ESBIRRO1.Quetinguessort,viatger.(Silenci.)Lanecessitaràs.ESBIRRO2.Perquèlihasmostratelcamímésllarg?ESBIRRO1.Aixòensdonaràtempsperaprepararelnostrepla.ESBIRRO2.(Descobrint-se.)Iperquènoelmatemara?ESBIRRO1.Hemd’esperarqueiscadelaXina,sónordresd’Acmat.ESBIRRO2.Idesprés?ESBIRRO1.Després…(Faunsenyalcomsiestallaraelcoll.ESBIRRO2riucomunbabau.)

SEQÜÈNCIA14

MARCOPOLOcaminadesorientat,perdutdavalld’unimmenscelestrellat.

MARCO.Aquinamalahoraemvaigembarcarentotaçò.Sempreparlemésdelcompte.(Irònic.)No,nopatiu,granKhan, jousportaré laflordel’arbresolitari.(Pausa.)Unafigadepala,aixòéselqueportarésinom’espavile.(Mirantlesestrelles.)Aveure,aixòésl’estrellapolar…,iaixòésl’óssamajor.Pertant,siaquellad’allàésCassiopeail’altraésOrió,aixòvoldir…quenotincniidead’onestic.Esticperdut,sol,desemparat.(Sesentelbramulensordidord’unelefant.)Oh,Déumeu,quèésaixò?(Balbucejant.)Quiés?Mostreulesvostrescares,covards.(Brandaelpalquesubjectaelfarcellet.)Noemfeucappor,esticarmat.(Estornaasentirelbramuldel’elefant.MARCOllançaelpal i es tiraa terradebocaterrosa.ApareixunelefantambunvellaldamuntqueésapuntdexafarMARCOPOLO.)

VELLGURU.Eh,quèfas?Quèvols,quet’esclafecomunou?Vinga,aparta’t.MARCO.Eh?VELLGURU.PelgranBuda!Aparta’t,trosdesoca.MARCO.(Apartant-sedelatrajectòriadel’elefant.)Nol’haviavist,disculpe.Ésquem’heperdut.VELLGURU.Totsestemunamiquetaperduts,enaquestmón,desdelméspoderósbrahmanfinsalamona

mésridícula.MARCO.Què?VELLGURU.Ésunproverbihindú.MARCO.Aixòvoldirquehearribatal’Índia.VELLGURU.Jodiriaquesí,encaraqueenrealitatnopodemestarsegursmaiqueelriuquevegemavui

seràelmateixqueelqueveuremdemà.MARCO.Com?VELLGURU.Nores,estractad’unaltreproverbihindú.MARCO.Ah,ja.VELLGURU.Onvas?MARCO.BusqueeltempledelsmonjosdeVac.VELLGURU.EltempledeVac?Iquèbusquesallí?MARCO.Hed’aconseguirlaflordel’arbresolitari,quetéelpoderdeferparlar,peròdubtequelatrobe

mai,deuserunallegenda.

VELLGURU.Diuunproverbihindúquelescosesqueenspareixendubtosesavoltessónimprobablesiavegades…impossibles.

MARCO.Home,moltesgràcies.VELL GURU. Au, vinga, no et desanimes, hi ha un altre proverbi que diu que quan una situació és

desesperada,encarahopodriasermés.JovaigaltempledeVac,sivolsacompanyar-me?MARCO.Gràcies,emfaràungranfavorsim’hiporta.VELLGURU.Eneixecas,puja,vinga.

MARCOpujaal’elefant,quesegueixlentamentelcamíalhoraqueapareixenlesprimeresllumsdiürnes.

VELLGURU.(Moltsolemne.)Passeelquepasseivagesperonvages,mantín-tesemprealertaidespert.MARCO.Quèésaixò,unaltreproverbihindú?VELLGURU.No,ésunconsellperquènocaiguesdel’elefant,tararot.

SEQÜÈNCIA15

Lentamentesfadedia.Al’escalinatadelpatiexteriordeltempledeVachihadiversosfidelsquefanlesseuesoracionsentreelsqualshihaelsESBIRROSdisfressats.LaportadeltempleéscustodiadaperunGUÀRDIA.

VELLGURU.Jahemarribat.AcítenseltempledeVac.MARCO.Gràcies,nosécomhauriaarribatsenselaseuaajuda.VELLGURU.Oh,caminant,suposequecaminant.Bé,jomen’hed’anar,amic…?MARCO.MarcoPolo.VELLGURU.AmicMarcoPolo.Confiequetrobesallòquebusques.

MARCOlidónalamà,peròelVELLGURUlifaunareverènciaise’nva.MARCOPOLO,desconcertatpelcaràcterdelvell,observacoms’allunyai,totseguit,esdirigeixalaportadeltemple.

GUÀRDIA.(Barrant-lielpas.)Onvas?MARCO.VullentraraltempledeVac.GUÀRDIA.AquestésunrecintesagratinopotentrarningúaquinohajaelegiteldéuShiva.MARCO.Peròjohedeparlarambelgranmonjo.(ElGUÀRDIAtrauunpunyalili’lposaaMARCOenla

gola.)Encaraque,benmirat,noéstanimportant,pucesperar.

MARCOs’apartadelaportais’asseuapropdelsfidels,dosdelsqualsseliacosten.

RAVI.Noetdesanimes,estranger,nosaltrestambévenimaconsultarelgranmonjodeVac.Tardod’horaenstriaràShivaiensdeixaranpassar,eh,Shastri?Semprehofa.

SHASTRI.Sí,defet,fapocShivavatriarunadona.Quèdeufer,Ravi,del’últimaeixidadeldeuShiva?RAVI.(Calculant-ho.)Pocméspocmenys,sis…osetmesos.MARCO.Què!?SHASTRI.(AgafantMARCOisituant-sefrecafrecdelseucos.)Peròquèdius?Bah,nolifacescas,Ravi

ésuninútilperacalculareltemps.Vejam,quejorecorde,nofani…tresanysquedeixarenpassarunhomequenopodiaparlar.

MARCO.Com!?SHASTRI.Sí,veritat?,not’hopotscreurequesigatanràpid,eh?MARCO.Peròjonopucesperartant.SHASTRI.Oh,quèéslavidasino?

RAVI.Unacurtaesperaentreunareencarnacióilasegüent.SHASTRI.M’hasllevatelproverbidelaboca,Ravi.RAVI.Holamente,Shastri.

MARCOfaungestdedesesperació i s’alçaamb la intenciódeparlarambelGUÀRDIA.Els fidelscontinuen les seuesoracions.

ESBIRRO1.Eh,estranger.MARCO.Parlesambmi?ESBIRRO1.Noelsfacescas,hanperdutl’enteniment.Vine,josélamanerad’accediraltempledeVac.MARCO.Ajuda’mietdonaréunamonedadeplata.ESBIRRO1.Oh,novolemels teusdiners,nosaltressomseguidorsdeldéuVixnu i lanostra religióens

obligaaserhospitalaris.(AESBIRRO2.)Noésaixò?(ESBIRRO2riucomunbabauiespassalamàpelcoll,comsise’ltallarà.MARCOmiral’ESBIRRO1interrogativament.)Ah,noli facescas,estàboig.Defet,l’heportatalriuGangesperquèescure.Vinga,asseu-te.(MARCOsomriual’ESBIRRO2,quetornaapassar-selamàpelcolliariurecomunbabau.)Prenienacabantetcontarécompotsentraraltemple.(Lidónaunagarrafetadevi,peròl’agafal’ESBIRRO2amblaintenciódebeure.)Tuno,idiota.

MARCO.No,no,permiquebega,johofarédesprés.ESBIRRO1.(Justificant-se.)Ésqueellhadepurificar-seabansd’entraralriusagratinopotprendreres.MARCO. (Agafant lagarrafeta ibevent.)Eneixecas. (Tot seguit sonaunamúsicaestrident iMARCO

expulsatotellíquidquehabegut.)Quèésaixò?ESBIRRO1.Oh,beu,beu,amicmeu,noésbotirarelvi.MARCO.(Deixantlagarrafeta.)Esperaunmoment.

Tot seguit apareix una figura amb quatre braços, una representació del déu SHIVA, i efectua una dansa. Els fidelss’inclinendavantseuenactitudsubmisa.Finalment,SHIVAs’acostaaMARCO,eltocaambundelsseusbraçosidesapareixal’interiordeltemple.

GUÀRDIA.Eh,tu,estranger,eldéuShivat’haelegit,potsentrar.MARCO.Ésami?GUÀRDIA.Vinga,ràpid.MARCO.(Al’ESBIRRO1.)Adéu,amic,janonecessitelateuaajuda(MARCOentraaltemple.)ESBIRRO1.Adéu,MarcoPolo,quetinguesmoltasort.(Silenci.Traient-seladisfressa.)Lapròximavolta

noentindràstanta.(Al’ESBIRRO2.)Vinga,anem-nos-en.(Se’nvan.)SHISTRA.Mira,Ravi,elquelihefurtat.(Mostrantlacaixeta.)Unacaixetadenacre.RAVI.(Examinantlacaixeta.)TensmésmansqueeldéuShiva,nijomateixhevistcomlil’hasrobat.SHISTRA.Eh,mira,s’handeixatelvi.RAVI.(Arrabassant-lilagarrafeta;beuunglopllarg.)Aixòensalleugeriràl’esperafinsquetrobemun

altreingenu.SHISTRA.(Recuperantlagarrafeta.)Eh,notel’acabestot.RAVI.Ah,queboqueestà!

SHISTRA.Ah,açòéselparadís!

RAVI iSHISTRA, l’unassegutal costatde l’altre,mirenendavantambelsullsoberts complats,a continuacióesmirenfixamentdesprésd’ungemecd’angoixa,cauend’esquena.

SEQÜÈNCIA16

InteriordeltempledeVac.ElVELLGURUestàd’esquena,inclinatsobrelafiguradeSHIVA.EntraMARCO.

MARCO.(Vacil·lant.)GranmonjodeltempledeVac…eh,jo…Hevinguta…VELLGURU.(Alçant-se.)Passa,MarcoPolo,t’estavaesperant.MARCO.(Sorprèsiindignat.)Peròcom…Eravostè?VELLGURU.Sí,josócelgranmonjodeVac.MARCO.Però,aleshores,perquènom’hovadir?VELLGURU.Tunom’hovaspreguntardirectament.Amés,jonoetpodiadironcreixlaflordel’arbre

solitarisenseassegurar-medelesteuesintencions.Araetconecbéiséqueutilitzaràslaflorperaunabonacausa.

MARCO.IquèhauriapassatsieldéuShivanom’hagueratriat?;podriahaverestatmesosesperant.VELLGURU.Quit’haditaixò?MARCO.ShistraiRavi,dosfidelsquem’hetrobatallàfora.VELLGURU. Per la glòria deVac,Marco, Shistra i Ravi són dos lladres que es dediquen a robar els

pelegrins,noelshasdefercas.Amés,comdiuunvellproverbihindú,lescosesquehandepassarpassen,ilesqueno,també,ocreusqueShivaetvatriarpercasualitat?

MARCO.No,javeigqueno.VELLGURU.Bé,volsquet’indiqueonéslaflorsíono?MARCO.Però,com,nolatenenaltemple?VELLGURU.No,estrobaaPèrsia.MARCO.APèrsia?VELLGURU.Sí,enrealitat,eldesertdel’arbresolitariésaPèrsia,propdelaciutatdeCobinan.MARCO.Cobinan?VELLGURU.SegueixelriuGangesenlamateixadireccióqueelsolespon,semprecapal’oest,finsque

trobes l’antiga via del rei Cambises. Aleshores travessa les terres de Gedrosia i Carmània, perCurmósiCamadi,propd’allítrobaràslaciutatdeCobinan.

MARCO.Ilaflor,onéslaflor?VELLGURU.Desd’allí,adueshoresdecamícapa l’est,enmigdeldesert,a lesfaldesde lamuntanya

blanca,estrobal’arbresolitari.Buscalaflorquecuralamudesaalsseuspeus.GUÀRDIA.(Entrant.)Senyor!

VELLGURU.Quèpassa?GUÀRDIA.HemtrobatelscossosdeShistraiRaviestesosdavantdeltemple.VELLGURU.Morts?GUÀRDIA.Sí.Shistrateniaaquestacaixetadenacreenl’interiordelseuvestit.MARCO.LacaixetadeIang-li-pan!VELLGURU.(AMARCO.)Ésteua?MARCO.(Agafant-la.)Ésunregal.GUÀRDIA.Tambéhihaviaaquestagarrafetadevi.Estàenverinada.MARCO.Oh,déumeu,vaigestarapuntdebeure’nunglop.VELLGURU.Potserestavadestinadaatu.MARCO.Ami?VELLGURU.Notenscapenemic?MARCO.Jo?Perquè?Melavandonarunsfidelsquevaigtrobaralaportadeltemple…Eh,unmoment,

araqueme’nrecorde…Unemvacridarpelmeunomquanelsvaigdiradéu.VELLGURU.Etconeixia,pertant.MARCO.Sí.VELLGURU.Hihaalgúaquiinteressaquenotrobeslaflor?MARCO.ÉspossiblequeAcmat,elconsellerdelGranKhan…Peròno,ellésalaXina.VELLGURU.Lamàdelspoderososésllarga,Marco,hauràsd’estaralerta.MARCO.Sí,peròhed’aconseguireixaflorcomsiga.VELLGURU.Eneixecas,tin.(Lidónaunespólvores,quedipositaal’interiordelacaixetadenacre.)MARCO.Quèésaixò?

VELLGURU.Pólvoresmàgiques,etfarandesaparèixer,siettrobesenperill.MARCO.Quèvoldirqueemfarandesaparèixer?VELLGURU.Ai,això,veuràseixircomunamenadefumeti,pum!,hauràsdesaparegut.MARCO. Ja! I on apareixeré? (ElVELLGURU arronsa les espatllesmostrant la seua ignorància sobre

això.)Eneixecas,nomésl’utilitzaréenuncasd’extremanecessitat.VELLGURU.Detotamanera,comdiuunproverbihindú,sietpicaunacamaiencomptesderascar-teel

teucoscauavallperunbarranc,janocalquepatesquesperlapicor.MARCO.(Ambironia.)Nosapcomliagraescelsseusconsells,granmonjodeVac.VELLGURU.Quetinguesmoltasort,MarcoPolo.

Totsdossesaludenambunalleuinclinació.Fosc.

SEQÜÈNCIA17

MARCO,completamentexhaust,caminasotauncelestrellat.

MARCO.Ésinútilseguir,nom’hiveiggens.Nohoentenc,fadosmesosquecamineijahauriad’haverarribat.(S’asseu,estraulessabatesiesfregaelspeus.)Ah,nopucmés.Punyeta,heseguittoteslesindicacions del granmonjo deVac, no entenc què pot haver passat.He travessat laGedròsia i laCarmània,lesciutatsdeCumrósiCamadi…Hauriad’haverarribatdesobresaCobinan.(S’estira.)Oh,jan’hihaprou,nofaigunapassamésencaraqueempelen.(Esgitais’adorm.)

SEQÜÈNCIA18

MARCOha arribat, sense adonar-se’n, a les portes deCobinan.En apuntar el dia, una pila deVENEDORSmunta elmercat de la ciutat, amb parades reblertes d’objectes diversos. ElsVENEDORS exhibeixen la seuamercaderia enmig d’unguirigallexorbitant.

VENEDOR2.(Brandantunacampana.)VeïnsdeCobinan,acudiuicompreu.

MARCOesdesperta,sorprèsdetrobar-seenmigd’unmercat.

VENEDOR1.LesmillorstelesdePèrsia.VENEDOR6.Espèciesdel’Índia.VENEDOR4.Pedresprecioses.VENEDOR1.(AMARCO.)Eh,senyor,tinclesmillorstelesdePèrsia,sedesteixidesambfild’or,brodats,

vestitsdecotó,demoaré,delli.VENEDOR2.(AMARCO.)CompreelsdàtilsdeSoncara,dolçoscomlamelderomaní.VENEDOR3.(AMARCO.)Vencelsespillsd’acerdelsartesansdeSapurgan,ventallsdemarqueteria.

MARCOs’alça,tractadeparlarambundelsVENEDORSperpreguntar-lionestroba,peròéscontínuamentinterromputperlarestadeVENEDORS.

VENEDOR4.Robinsrojoscomelfoc,senyor,anellsdelapislàtzuli.

MARCOindicapergestosquenoliinteressalamercaderia.

VENEDOR5.Eh,ací,admirel’autènticaporcellanadelaXina.VENEDOR6.Toteslesespècies:gingebre,almesc,canyellaenpols.MARCO.No,nom’interessa.VENEDOR7. (Exbibint laVENEDORA8.AMARCO.)Venc lameuadona,moltbarata,perquatremonedes

d’or.Cuina,rentalarobaitreballalaterra.Nomésperquatremonedesd’or,senyor,oencanvid’uncavall.

MARCO.No,deveres…VENEDORA8.(ExbibintetVENEDOR7.AMARCO.)Vencelmeuhome:regalat.Lipagaréunamonedade

plata si se l’emporta.Ésmésgosqueunpont, beu comuncosac i cantadesafinat a la tavernadeMongu.Lipagaréunamonedadeplata,senyor.

MARCO,atabalat,indicapergestosquenoliinteressa.ElsVENEDORSl’envolteniesmostrenencaramésinsistents.

VENEDOR1.Estoresdepallaiespart.VENEDOR3.Cofresdeferrorepussatsdecoure.VENEDOR4.Maragdes,penjollsd’aiguamarina.MARCO.No.No.No.VENEDOR5.Cassolesdeterrissaidemetall,senyor.VENEDOR7.Acítélameuadona,perquatremonedes.VENEDORA8.Livencelmeuhome,eldropomésgrandePèrsia.VENEDOR6.Encens,claud’espècia,càmfora,àloedeSocotra.VENEDOR2.SucosesllimesdeTurcomania,pomesdelKurdistan.MARCO.(Foradesi.)No.No.No.Heditquenovullcomprarres.(TotselsVENEDORScallenielmiren

ensilenci.).Nomésvullsaberonestic,sihearribatalaciutatdeCobinan?

Pausa.

VENEDOR1.(Ambintriga.)Cobinan?MARCO.Sí,Cobinan.VENEDOR3.LiinteressaCobinan?VENEDOR5.Pucvendre-lilaciutatpernomésdeumonedesd’or.MARCO.Què?

VENEDOR2.Jolivenclamuralla.VENEDOR4.Jo,lestavernesielpalau.MARCO.Peròjonovullcomprarlaciutat,nomésvullsaber…VENEDOR5.D’acord,sismonedes…VENEDOR7.LivencelmercatdeCobinan.VENEDOR5.Noméspersismonedesd’or.

Els VENEDORSmaregen cada vegadamésMARCO, el qual amaga el cap entre les mans i cau de genolls. Tot seguits’escoltaunredoblamentdetambor.Alaportad’unatendahihaunindividuvestitambunagel·laba,unturbantiunvelquelicobreixunapartdelrostre.Estractad’undelsESBIRROSquepersegueixMARCOpermatar-lo.

ESBIRRO2.CiutadansdeCobinan,admireulamàgiaielpoderdelfaquirFirdusi.Aquellques’atrevescaaposar-sealesseuesmansconeixeràelsecretdelaflordel’arbresolitari.

Ensentirlaproclama,MARCOs’incorporais’acostaal’ESBIRRO.

MARCO.Dequèparles?ESBIRRO2.Volsconèixerelsecretdelaflordel’arbresolitari?MARCO.Quèhedefer?

L’ESBIRROmiraMARCOdefitafit,riucomunbabauiobrelatenda,queesdesplegacompletamentideixaveureelseuinterior,onhihaunaltreindividu,l’ESBIRRO1,vestittambéambunagel·laba,unturbantiunvel.Alseucostathihaunacistelladegransdimensionsdescoberta iunapilad’espases.L’ESBIRRO1 faunsenyalaMARCOperquè s’aproxime.ElsVENEDORSs’acomodenperveurelasessiódelfaquir.

MARCO.Onéslaflor?ESBIRRO1.Notinguestantapressa.ESBIRRO2.Primerhasdeferelqueelletmane.(Riucomunbabau.MARCOelmiracomsilirecordara

algunacosa.)ESBIRRO1.(Assenyalantlapanera.)Vinga,entradinsdelacistella.(MARCOdubtauninstant.L’ESBIRRO

1somriu.)Sivolsconèixerelsecretdel’arbresolitarihasdesuperarlaprovadelvalor.MARCO.Però…ESBIRRO1.Tenspor?Pensavaqueestariesdisposataarriscar-te,peròpotsernoéstanimportantelmotiu

quet’haguiatfinsací.

MARCOelmira fixament, desafiador, i entra per fi dins de la cistella. L’ESBIRRO2 comença a tapar la panera, peròdeixaobertunbadall,elmínimperquèl’ESBIRRO1pugaparlarambMARCO.

ESBIRRO1.(Traient-seelvel.)Emrecordes,MarcoPolo?Aranotindràstantasort.

L’ESBIRRO2acabadetancarlacistella.

MARCO.(Moventlapanera.)Eh,deixeu-meeixird’ací,assassins!ESBIRRO 1. (Als VENEDORS.) Ciutadans de Cobinan. (Agafant una espasa que li dóna l’ESBIRRO 2.)

Contempleuelprodigi.(Col·local’espasaalcostatdelapanera.)Heuvistentrarunhomeacídins,completamentsa.D’acíapoctempselveureueixir…pledeforats.(Riuiclaval’espasadepartapartdelacistella.ElsVENEDORSprorrompenenexclamacionsd’espantmentreelsESBIRROS,senseparar de riure, repeteixen l’operació encara cinc vegades, fins que comença a eixir fum delcistell.)

ESBIRRO1.Eh,quèpassa?ESBIRRO2.Ésfum.ESBIRRO1.Jahoséqueésfum,idiota,obrelacistella.ESBIRRO2.Ésbuida.ESBIRRO1.Quèvoldirqueésbuida?ESBIRRO2.Hadesaparegut.MarcoPolohadesaparegut.

Fosclent.

SEQÜÈNCIA19

MARCOestàencongit,comsiencaraestigueresdinsdelapanera.Darrereseuhihalasiluetad’unamuntanyablanca,iapocsmetresdeMARCOespodenveurelesbranquesressequesd’unarbreimmens.Gradualmentesvafentfosc.

MARCO. No, deixeu-me anar, assassins. El Khan us castigarà. Deixeu-me… (S’adona, en moure elsbraçosilescames,quejanoestàtancat.)Eh,quèpassa?Ah,jahoentenc,lespólvoresmàgiquesdelgranmonjofuncionen.Ha,ha,ha,hedesaparegut,hedesaparegut,he…Eh!,peròsihedesaparegut,onesticara?Onredimonisemdeuenhaverenviatlespólvoresmàgiques

delgranmonjo?(Mirantcapendavant,fentviseraamblamà.)Vejam,aquellaciutatd’allàdeuserCobinan.Quèem

vadirelmonjo?«Caminadueshorescapal’estdesdeCobinan…»L’est,aixòestà,sinom’equivoque(Es gira.)…Déumeu (Cau de genolls.), l’arbre solitari. (MARCO s’alça i, a poc a poc, s’acosta al’arbre i l’examina.Enacabantmiraal seuvoltant, s’ajoca ibuscaentre la terra,alcomençamentambmoltdecompte,peròdesprésambprecipitaciói,finsitot,unacertaviolència.)Onestà?Onestà!(S’alçaamblesmansplenesde terra iclamaendireccióalcel,d’esquenaa l’arbre.)Nohiha res,punyeta,nohihacapflor.(Deixacaurelaterradelesmansicaudegenolls.)Heviatjatdurantquatremesos per a res; tot era mentida. Oh, Iang-li-pan! (Es desploma i cau estès a terra. Aleshores, perdarrere seu sorgeix de la terra, molt a poc a poc, una flor que sembla tenir llum pròpia. MARCO

incorporaelcap.)D’onveaquestaclaror?(Esgirai,endescobrirlaflor,s’alçais’acostacorrents.)Déumeu,quinameravella.(Ambmoltdecompteagafalaflorilaguardadinsdelseufarcellet.)Tinclaflor,tinclaflor!(Se’nva.)

SEQÜÈNCIA20

EnunracódeljardíIANG-LI-PANs’engronsaassegudaenungronxadordecoratambflors.

CAMBRERA.(Entrant.)Nose’lveuencara,Iang-li-pannyamnyam.(Laprincesaindicaelcamíamblamà.)Acabed’arribar.Nopucestaranantivenintatothora.(IANG-LI-PANlihosuplica.)Nopatiu,hihaguàrdiespertotselscaminsqueensavisaransielveuen.Amés,deufer…(Sospira.IANG-LI-PANlacomminaaparlar.)FajavuitmesosqueMarcoPolose’nvaanar,Iang-li-pannyamnyam…Éspossible queno torne. (La princesa, afectada, nega amb el cap.) Potser no ha trobat la flor i nos’atreveixatornar…(IANG-LI-PANamagaelcapentrelesmans.)O…potser…(IANG-LI-PANalçaelcapimirafixamentlaCAMBRERA.)Potserésmort.(IANG-LI-PANnegaambinsistència.)Heud’estarpreparada,Iang-li-pan.

KHAN.(Entrant,moltenfadat.)Ésunmiserable,aquesthomeéselmateixdiable.CAMBRERA.Quèuspassa,senyor?KHAN.Oh,Acmatvol…Ellpretén…Imagineu-vosquem’hadit…Però,però…ésclarqueno.Jan’hi

haprou,home,jan’hihaprou.Iéselquejodic,no?,elquepotserpotserielqueno…Araque…que…quèussemblatotaixò?

IANG-LI-PAN i la CAMBRERA, que han seguit l’incoherent monòleg de l’emperador, es miren ara amb una certaperplexitat.

CAMBRERA.Dequèensesteuparlant?KHAN.Com,noushohedit?CAMBRERA.Noentenimniidea.KHAN.Ah,no?(IANG-LI-PANilaCAMBRERAneguenambelcap.)Hum!Bé…Acmatvol…Ellpretén…CAMBRERA.Què?KHAN.Casar-seambIang-li-pannyamnyam.

Laprincesaesquedabocabadada.

CAMBRERA.Peròaixònopotser,GranKhan.KHAN.Aixòéselquejolihecontestat,però…CAMBRERA.Peròquè?KHAN.Elldiuquesócvell,iquesiemmoriraaramateix,Iang-li-pannyamnyamnopodriagovernartota

sola,quehihauriaunaguerracivil.CAMBRERA.Peròlaprincesatémoltspartidaris.KHAN. Ja ho sé, ja ho sé. Però també sé que Acmat és molt capaç de provocar la guerra. És molt

ambiciós.

IANG-LI-PAN,quehaseguitambexpectacióeldiàlegdelseupareilaCAMBRERA,agafalesmansd’aquestailiexpressalaseuanegativaacasar-seambACMAT.

KHAN.Quèdiu?CAMBRERA.Iang-li-pannyamnyamnoaccediràmaiacasar-seambAcmat,diuqueabans…KHAN.(Impacient.)Queabansquè?CAMBRERA.Queabansesmataria.KHAN.Oh,nomésemfaltavasentiraixò.Iang-li-pannyamnyamfaràelquejolidiga.(Famitjavoltai

començaaanar-se’n.Laprincesavadarrereseuiesllançaalsseuspeus.)KHAN.(Agenollant-seiagafantlaprincesa.)Iang-li-pan,fillameua,quenohoveusquehofaigpertu?

Laprincesamirafixamentl’emperadoriliindicaelcamíamblamà.ElKHANinterrogalaCAMBRERAamblamirada.

CAMBRERA.EllacreuqueMarcoPolotornarà.KHAN.(Alçant-se.)Peròaixòésimpossible,Iang-li-pan,jafavuitmesosquese’nvaanarinoentenim

capnotícia.Elmésprobableésque…ACMAT.(EntrasomrientiseguitpelsdosESBIRROS.)ElmésprobableésqueMarcoPolohajamort.El

vaig fer seguir pels meus fidels servidors per si el podien ajudar, però es coneix que… que hadesaparegut.(Al’ESBIRRO1.)Noésaixò?

ESBIRRO1.Aixíés,senyor.

L’ESBIRRO2riucomunbabau.

ACMAT.(Alçantlaprincesadeterra.)Nopatesques, Iang-li-pan,prompteseràs lameuaesposa i joetprotegiré.

Laprincesallançaunaescopinadaalacarad’ACMATiesrefugiaenelsbraçosdelaseuaCAMBRERA.

KHAN.Iang-li-pan!ACMAT.Nopassares,KublaiKhan,nopassares.Jas’hiacostumarà.

Sesentencritsqueprovenendel’interiordelpalau.

SERVIDOR2.(Entrant.)GranKhan,GranKhan.KHAN.Quèpassa?SERVIDOR2.ÉsMarcoPolo!

LaprincesailaCAMBRERAesmostrenentusiasmades.

KHAN.Perquincamíarriba?Pelnord?Pelsud?ACMAT.(Agafant-lodelbraç.)Perl’est?Perl’oest?

SERVIDOR2.(Assenyalantambelbraçcapamunt.)No,delcel.ACMAT.Quèdius,idiota?SERVIDOR2.Sí,mireu.

TotsmirenenladireccióqueassenyalaelSERVIDORicontemplenMARCOPOLO,quearribamuntatambunestelgegantiaterraaljardí.

SEQÜÈNCIA21

MARCOes trau les corretgesque l’uneixena l’estel i correaabraçar IANG-LI-PAN.ACMAT i elsESBIRROS esmirensorpresos.

KHAN.Marco,estàvempreocupatsperlateuatardança.Quèt’hapassat?Conta’nselteuviatge.MARCO.(Girant-se.)Després,KublaiKhan,després.(S’acostaal’esteliagafaelseufarcell.)Arahe

de fer una cosamés important. (Trau la flor de l’arbre solitari.) Iang-li-pan nyam nyam, et vaigprometrequeetportarialafloriacílatens.Arapodràsparlar.

IANG-LI-PANagafalaflorentrelesmansisel’acostaalpit.

KHAN.(Emocionat.)Diguesalgunacosa,Iang-li-pan?

Totsesmostrenexpectants.Laprincesatractadeparlar,perònopotarticularcapso.

CAMBRERA.Potsersilifeuunbes.

LaprincesamiralaCAMBRERAifaunbesalaflor,peròcontinuasensepoderparlar.

KHAN.Isilipegaresunmos,Iang-li-pannyamnyam?

Laprincesafaunmosalaflorperòsen’apartabruscament.

CAMBRERA.Oh,usheupunxat?MARCO.Esdeuhavermarcitdurantelviatgeperlacalor.ACMAT.Ja!Opotserhasagafatlaprimeraplantaquet’hastrobatpelcamíiensvolsdonargatperllebre.MARCO.Aixòésmentida.ACMAT.Vinga,acabemdeseguidaambaquestacomèdia.(AESBIRRO1.)Cridaelbotxí.(AESBIRRO2.)Tu,

agafa’l.MARCO.Etsunmiserable.

ESBIRRO2agafaMARCOPOLO i faque s’agenolle.Perdavantd’ellsbaixauna tela transparentqueels cobreixpercomplet,alhoraqueixelBOTXÍambunadestral.IANG-LI-PANtractad’acostar-seaMARCOperòlaCAMBRERAnolihopermet.TotseguitsonaungongiunSERVIDORllegeixl’edictedelacondemna.

KHAN.Nopucferresperell,Iang-li-pan,hosentéslallei.SERVIDOR3.(Llegint.)Ennomdel’emperador,granKhanKublai,senyordeMien,Kuang-tung,Chekiang,

Chantung,Yinchuan,Nanking,Sian,Fu-kien,Kuei-cheu,Mangi,Caragian iChei-nam, es condemnaMarcoPolo,ciutadàvenecià,alapenademortpeldelicted’enganysitraïció.

SonaunaaltravegadaelgongielBOTXÍalçaladestralpertallarelcollaMARCOPOLO.

IANG-LI-PAN.(Cridant.)MarcoPolo!No!!!

Tothomsesorprèndelscritsdelaprincesa.

CAMBRERA.(Joiosa,emocionada.)Oh,podeuparlar,Iang-li-pan.SERVIDOR2.Mireu,laflortéllum.(Tothommiralaflor,quearatécomunamenadellumpròpia.)IANG-LI-PAN.DeixaanarMarco,pare,ellm’haportatlaflordel’arbresolitariquem’hacurat.ACMAT.(AlBOTXÍ.)Talla-lielcolld’unavegada,vinga.KHAN.(AlBOTXÍ.)Alto,t’hoordene.

LatelaquecobriaelcadafalpujaiMARCOésalliberatis’abraçaalaprincesa.

ACMAT.Feucomvulgueu,GranKhan,peròl’estrangerésunmentider.Laflornohacuratlaprincesa.Haestatlafortaimpressióquehapatit,compronosticarenelsmetges.

KHAN.Iang-li-pannyamnyamestàcurada,iaixòéselqueimporta.MARCO.(AACMAT.)Sipertufóra,canalla,laprincesanohauriatingutmailaflordel’arbresolitari.(Al

KHAN, assenyalant els ESBIRROS.) Aquests dos miserables van ser pagats per Acmat perquè emmatareninopogueraaconseguir-la.

ACMAT.(Somrient.)Prova-hosipots.MARCO.(TraientdelseufarcelllagarrafetaenverinadaqueelsESBIRROSvanoferir-lial’Índia.)Sí,sí

quehopucprovar(MARCOmiradefitafitelsdosESBIRROS.)MARCO.(AESBIRRO2.)Tin,beu,ésvi.ESBIRRO2.(Temorenc.)Noentincganes.ACMAT.Noentencquèvolsdemostrar,estranger?KHAN.Calla,Acmat.MARCO.(Agafantdelscabellsl’ESBIRRO2itirant-lielcaparrere.)Vinga,beu,porc.ESBIRRO2.(Agenollant-sealspeusdeMARCO.)No,perfavor,tinpietatdemi,nom’obligues.

MARCO.Perquènovolsbeure?Ésvi,elmateixviqueemvauoferiral’Índia.Vinga,beu!ESBIRRO2.(Gemegant.)No,perfavor.MARCO.Perquè?ESBIRRO2.Està…Elviestà…MARCO.(Cridant.)Elviestàquè?ESBIRRO2.(Cridant.)Estàenverinat.MARCO.SapsquinéselcasticperatemptarcontraunemissaridelKhan?ESBIRRO2.(AlKHAN.)Novaserculpameua,perdó,gransenyor.MARCO.Quietvaordenarenverinarelvi?(Pausa.)Parla,sivolssalvar-te.

ESBIRRO2.(Xiuxiuejant.)Ell.MARCO.(Cridant.)Mésalt.ESBIRRO2.(CridantiassenyalantACMAT.)Ell,Acmat.ACMAT.Oh,GranKhan,fareucasd’unidiotaid’unestranger?Ushedonatsuficientsprovesdelameua

fidelitat.KHAN. Sí, Acmat, m’has donat suficients proves perquè no em fie de tu ni un pèl. (Als SERVIDORS.)

Agafeu-losiemporteu-vos-els.(ElsSERVIDORSs’emportenACMAT ielsdosESBIRROS.)Marco,amicmeu,arahed’ocupar-med’aquestsmiserables,peròdespréshemdeparlar.

MARCO.(Fentunareverència.)Comvósvulgueu,GranKhan.KHAN.Tincmoltsplansperatu.Vullquesigueselmeuconseller,elmeuvirrei.(Besant laprincesa.)

FinsaraIang-li-pannyamnyam.IANG-LI-PAN.Adéu,pare.(Pausa.AlaCAMBRERA,ques’haquedatalseucostatradiantdefelicitat.) I

tu,notensresafer?CAMBRERA.Què?IANG-LI-PAN.Alacuina.CAMBRERA.Alacuina?No,notincresafera…(IANG-LI-PANfaungestd’impaciència.)Ah,lacuina…

Sí, lacuina, jadeia joquealgunacosahaviadefera lacuina.Encaranoséquèperòalgunacosam’inventaré,nopatiu.(Començaaanar-se’nperòesgira.AIANG-LI-PAN.)Laveritat,nosécomusagrada,ésblanccomlacalç,noténipanxanibudellsielsseusullssóngranscomelsd’unagranota.

IANG-LI-PAN.Si-wuan,perfavor!CAMBRERA.Alacuina!Sí,jahosé(Se’nva.)MARCO.Laveritatésquenosécomt’agrade,sócblanccomlacalç,notincnipanxanibudells,jahohas

sentit…IANG-LI-PAN.(Tapant-lilaboca.)Sí,jahosé,ielsteusullssóngranscomelsd’unagranota.(Cantant.)

Peròelteuamor,amicvalent,quehaconegutpermielperill,m’harobattantelpensamentquejanosentcapméstristor.

Tansolspertu,fidelamant,iperlaflorpucjoparlar.Pertantésjustquejoalsteusullsnoméshivejallumd’unfar.

Pren-melesmans,Marcoestimat,benapropmeu,quevullsentirpersempreméseldesitjaticàlidfrecd’unbessincer.(Esbesen.)

Acontinuacióapareixundracxinèsqueenvoltalaparellaunparelldevoltesfinsqueelscobreixtotalment.TotseguitlateladeldraccautotalmentiquedanomésMARCOPOLOamblafloril·luminadaalamàivestitcomelvellpersonatgequeal

començament de l’obra guardava objectes en un bagul. La llum desapareix gradualment. A poc a poc MARCO POLOs’acosta al bagul,mira la flor ambuna certa nostàlgia, la besa i la diposita en l’interior.Només queda el resplendor queprojectalaflor.MARCOtancalatapadelbagul.Fosc.

PROPOSTESD’ESCENIFICACIÓ

Éspossibleque si la lecturad’ElsviatgesdeMarcoPolo us ha interessat, entretingut o seduït usplantegeu ara com fer-ne la representació escènica amb els vostres amics. També és probable que lavostramestraushajaaconsellatdellegiraquestaobraiaras’hajaentossuditamuntar-la.Opotserfinsitotqueelvostrepare,unaficionatalteatred’aquellsquenose’nperdcap,pretengaferd’aquestapeçaunmuntatge familiar. Siga com vulga, ací teniu unes propostes d’escenificació perquè us ajuden a dur atermelarepresentaciód’ElsviatgesdeMarcoPolo.Novoldriaquelesprenguéreucomundogmaquenocalalterar,jaquenosónlesúniquesqueespodrienferd’aquesttextni,ésclar,lesmillors.Volensersimplement, i aquesta és la vocació amb què naixen, una guia per a vosaltres que sempre podreuperfeccionar.

ELDECORAT

Comaconsideraciógeneral,heudetenirencomptequeelsdecoratssóntandisparsenaquestaobraquehareudeferúsd’unsistemaqueproporcionealmateixtempsversemblançaalsdiferentsambientsirapidesa en els canvis. Jo us aconselle que utilitzeu telons de tela fàcils de córrer i de descórrercombinatsambalgunselementscaracterísticsdecadaespaicol·locatsenunaltreplaperacrearl’efectedeprofunditat.Peraconstruirelstelonsusserviranelsllençolsvellsquehihajapercasaiquenomésaprofitenperferdrapets.

HihaquatreespaisprincipalsaElsviatgesdeMarcoPolo,quecorresponenalsdiferentspaïsosquetravessa el protagonista:Venècia,Pèrsia, Índia i laXina.Peròdins d’aquests ambients genèrics hi haescenesquerequereixentractamentsindividualitzats.Lesenumeraremd’unaenuna.

Hihaenprincipil’escenaenquèelvellMarcorememoraesdevenimentsdelaseuavida.Entindreuprouambunbaguliambunacortinadegasadarreredelaqualesrepresentenaquestsepisodis.Arabé,heudetenirencomptequeMarco,idespréslanodrissa,apareixendel’interiordelbagul.Enunteatretradicionalquedisposadetrapesionelsactorspodendesaparèixer i travessarpersotadel’escenari,aixòésfàcildesolucionar,peròvosaltreshaureud’utilitzarseguramentunaltresistema,comaraferqueunaparetfalsadelbagulcomuniquedirectamentambunlateraliqueelpúblicnoveja,pertant,coms’hiintrodueixl’actor.

Araquetractemaquestaseqüènciaésoportúdecomentarquel’actorquefadel’anciàMarconopotferalhoradeMarcojoveperquètotsdoscoincideixenenescena,peraixòésconvenient(amblafinalitatqueesdoneunaidentificacióentretotsdos)queelsactorsqueinterpretenaquestspaperss’assemblenunamiquetaiqueelvellMarcovajacobertperunacaputxa.

Tornemaldecorat.LaseqüènciapelscarrersdeVenècia lapodeurecrearambun telódefonsquerepresentelacapitaldel’Adriàticiambalgunelementenprimertermequerecordelespeculiaritatsdelaciutatdelscanals.Podriaserjustamentaixò,duesplataformesdefustaqueimitenelscanalsambunatelablavaentremigquerepresentel’aigua.

Nocalqueprepareuundecoratd’interiorperal’escenadelpalauetdelpare.Recordeuqueeltextindica que la conversa té lloc a la porta del palau. Podeu aprofitar el mateix teló de fons si hi harepresentadescasesconcentrantlallumsobreelsdospersonatges.

La proa del vaixell que apareix en el comiat deMarco podeu construir-la retallant una silueta decartósobreunaplataformapetitaambrodesifàcild’arrossegar.

Per a la seqüència del viatge per mar us aconselle que poseu damunt de l’escenari alguns estrismarinerscomaraunasogagruixudaocaixesdefusta.Untelóalfonsdecolorblauquerepresenteelcel

seràunboncomplementescenogràfic.LaplatjaonarribaMarcoespotsuggerirsimplementdipositantunpocd’arenadeplatjaalvoltant

delbagulidelcosdelnàufrag.LacortdelKhanhade reflectirunambient refinat,pled’estores luxosesquepodeumanllevardel

salódecasaambelconsegüentdisgustdelsvostrespares.Asobrepodeucol·locarcoixinsdesedaodeteles que s’hi assemblen i un teló pintat al fons que evidencie la magnificència del palau imperial.Finalment,eltrondelKhanelpodeufabricarambuncoixíenormerecobertdetela.

PeraljardídeIang-li-pannyamnyamconstruïuunbanquet.Usseràbensenzillatalefecterecobriruns caixons de fruita amb paper i pintar-los. No cal dir que un teló amb motius florals ajudarà acompondreeldecorat.

LamurallaxinesaquetravessaMarcoPoloespotretallarencartói,enllocdecaminarperdamuntd’ellacomindicaeltext,uspotservircomafons.

Hemarribata l’Índia.Nocalquepera representaraquestepisodi llogueuunelefantdelzoològic.N’hihauràprouque,comenelcasdelaproadelvaixell,enretalleulasilueta.

El temple deVac, la divinitat índia de la paraula, ha de resultar un ambient recollit, sensemassaornaments,ambuna representaciódeldéuShivaque trobareu reproduïdaenalgunaenciclopèdia iquepodeuimitarencartó.

Peraferlanitqueapareixenlaseqüència17agafeuunateladecolornegreamaneradetelóicosiu-hilluentons.Enrebrelallumcompondràunmagníficcelestrellat.

Finalment,perasuggerirl’ambientd’unmercatpersan’hihauràprouamblesparadesdelsvenedorsilesseuesmercaderies,quepodenestardipositadessobreunstaulonsdefustaosobrecaixonsrecobertsdeteles.

Arabé,latendadelfaquirFirdusihadeteniruntractamentespecial.Lapodeuferambunateladelonaambdiversospuntsd’amarratgesobreels lateralsque,endesplegar-se iquedarsubjecta,creeunespaidelimitat.LacistellaperondesapareixMarcoenaquestamateixaescenalapodeuferambcartóoutilitzaralgunbaguldevímetampliquetingueupercasa.Aixòsí,procureufer-liunaeixidaenlapartdedarrere per on puga escapar-se Marco Polo quan comencen a clavar-li espases. Segurament nodisposareu de trapes en el lloc on feu les representacions, per tant podeu, com en el cas del bagul,dipositarelsobjectesdemaneraqueelsespectadorsnovegenladesapariciódeMarcoPolo.Encapcas,però,noheudeconfiarenlespólvoresdelvellguru.

LAMÚSICA

Lamúsicatéunpaperdestacatenqualsevolespectacle teatral,bédónaunaintensitatespecialaundeterminatpassatgeobéensajudaperquèlestransicionsentrelesescenessiguencommésharmòniquesmillor.

Enprincipieltextindicajaelsmomentsenquèesrequereixunfragmentmusical,peròjasabeuque,d’acord amb les vostres necessitats i preferències, o si voleu ressaltar algun episodi d’una maneraespecial,enpodeuutilitzarmés.

Sobreaixòfaremaraunaconsideracióespecífica.Enelfinaldelaseqüència3MarcoPolocantaunacançóperacomiadar-sedelsseusamics.Si trobeualgunamúsicaques’ajustaalritmed’aquestpoemapodeugravar-laiferquel’actorqueinterpretaaquestpersonatgecanteperdamuntdelabandasonora.Tambépodeuassajardecompondrevosaltresunatonadaambunssimplesacords;l’estructuradelpoemas’ajustabenbéaaixò.Enqualsevolcas,iseguintelritmequedeterminenelsversos,l’actorpotcantarlacançóacapella,ésadir,senseinstrumentació.Podeuferelmateixambelspoemesqueapareixenalesseqüències11i21.

La resta de músiques podeu obtenir-la amb la gravació d’alguns fragments musicals d’obres jaexistents. Això sí, heu de tenir en compte a l’hora d’escollir-la que la música té un efecte dramàticconsiderable sobre els espectadors, demanera que si, per exemple, voleu ressaltar l’aspecte perversd’Acmatnopodeuferqueaparegapreceditperunamúsicaambconnotacionsfestives.Peròaixònovoldirquenoutilitzeuaquesttipusdemúsicasielquepreteneués,percontra,ridiculitzarelpersonatge.

Us aconselle que una vegada determinats els moments que segons el vostre parer requeriran untractament musical proveu diferents músiques a fi de trobar-ne la més adequada d’acord amb lesindicacionsdeltextielvostrepropigust.Totseguitelaboreuunguiódel’ordreenquèhandeseremesesienregistreulespecesmusicalsambunaseparaciód’unparelldesegonsentrecadatall.Aixòfacilitaràeltreballdelapersonaques’encarreguedelso.

ELVESTUARIIELMAQUILLATGE

Sinorecordemalamenthiha35personatgesaElsviatgesdeMarcoPolo,ialgunsd’ellsescanvienderobaobéutilitzenunadisfressa.Aixòvoldirqueenaquestaobraapareixenmésd’unaquarantenadevestits.Nousespanteu,però,perquèsiutilitzeulaimaginació,isobretotelsarmarisonelsparesguardenla roba que ja no aprofita, podeu compondre els vostres propis vestits. Naturalment n’haureu de feralgunamodificació,perquèenl’èpocaenquèestàsituadal’acció,elsegleXIII, lespersonesseserviend’unarobaunpocdiferentalanostra.

Hiha enprincipi tres cosesqueheude tenir en compte.Laprimera ésque lesdivergències enelvestuaridelspaïsosquetravessaMarcoPoloerenmésaccentuadesenaquelltempsqueenl’actualitat.Pertantésconvenientqueindividualitzeulavestimentad’acordambelsquatreespaisqueapareixenenl’obra: Venècia, la Xina, l’Índia i Pèrsia. Un altre aspecte que heu de tenir en consideració són lesdiferències del vestuari segons la jerarquia social dels personatges i les seuespeculiaritats.Així, perexemple,l’emperadorxinèstindràunarobaméselegantqueelsseusservidors.Finalment,heudepararesmenttambéenlescaracterístiquespròpiesdecadapersonatge.Així,elsESBIRROS,totipertànyeralamateixaclassesocial,vestirand’unamaneradiferentperquèl’unésmoltambiciósil’altreésundeixat.

Per a documentar-vos sobre com era la indumentària del segle XIII podeu consultar pintures iil·lustracionscontemporàniesdel’accióqueescontaaElsviatgesdeMarcoPolooveurepel·lículesquetractensobreaqueixaèpoca.Ambaquestsmodels,iafegintollevantalgunacosa,javeureuquefàcilqueresultatransformarunagel·labadelesfestesdemorosicristiansenelvestitd’unmercaderpersaounacamisadedormirdelamareenelsensualielegantvestitdeIang-li-pannyamnyam.

Elmaquillatgeusajudaràatransformar-vosdefinitivament.Heudeconèixerqueelspersonatgesqueapareixen en aquesta obra pertanyen a races diferents. Els habitants de Venècia, Pèrsia i l’Índia, engeneral,formenpartdelaraçaeurópida, i laXina,a lamongòlida.Aixòprovocaalgunessingularitatscom ara el color de la seua pell. En aquest sentit, els actors que representen els personatges xinesospodenmaquillar-seambalgunacremaqueevidencieeltípiccolorgroguencdelseucutisicol·locar-seperruquesambcabellllisinegre.Quantalaresta,totipertànyeralaraçaeuròpida,tenentambéalgunespeculiaritatsqueelsdiferencien.Així,podeuestablirunagradacióenelcolordelaseuapellquevajadelmarróclartípicdelmediterrani(Venècia)almarrómésfoscdelgrupindoafgà(Pèrsiail’Índia).

Teniupresenttambéqueenelteatreelsespectadorsestanaunadistànciaconsiderabledelsactors,demanera que no es poden veure clarament els trets de la seua cara, sobretot si els il·lumina una llum

potent.Afideaquestadeficiènciaencercleu-voselsullsambunllapisdemaquillatgeperaressaltar-neelscontorns.

Si feu ús del maquillatge, no oblideu mai, en qualsevol cas, consultar un professional perquè usrecomanecremesperaprotegir-voselcutis.

IL·LUMINACIÓ

Una bona il·luminació és fonamental per a crear diferents climes i ambients escènics. Els canvislumínicsd’ElsviatgesdeMarcoPolosónexplicatseneltext,iesticconvençutquesidisposàreud’unequipambreguladorsd’intensitatusseriabenfàcilrealitzar-los.Arabé,totiquenodisposemdemitjansprofessionals,aixònoenshadeferrenunciaraunelementdramàtictandecisiu.

És possible que vosaltresmateixos us fabriqueu els focus amb instruments casolans. Per exemple,agafeuunpotbuitmetàl·lic,d’aquestsdeconserva,delsmésgrans,iinstal·leu-hiuncircuitelèctric.Sidesitgeuobtenirunefectelumínicdeterminat,ambunacoloracióespecial(unambientnocturn,posempercas),tapeul’oberturaperonhad’eixirlallumambunfiltredelcolorquedesitgeu(enaquestcas,peracrearl’efectedelanitpodeuutilitzarfiltresdelagammadelsblaus).

Nooblideuquelallumdecolorspotcrearclimesdiferents,méscàlidsofreds,ihohaureudetenirencompteen lavostraposadaenescena.Unaaltravariablequeheudeconsiderarésquesiposeuunfiltreambunacoloraciódeterminada,aixòfaràqueelvestuariielmaquillatges’altere.Normalment,enteatre,l’il·luminadormantéunacol·laboraciópermanentambl’encarregatdelvestuariidelmaquillatgeafi d’evitar sorpreses. Imagineu-vos quin desastre si la nit de l’estrenano es veiera la cara d’un actorperquèla llum,ambunacerta tonalitat, l’enfosqueix.Iusassegureque,ambunaltreefecte lumínicelscolors d’aquest maquillatge podrien ser, en canvi, molt cridaners. Feu vosaltres mateixos la prova:col·loqueu un company vostre convenientment maquillat, amb diferents colors, davant d’un focus icanvieu-neelsfiltres.Javeureuquinasorpresa.

Tambépodeutreballarambdiferentsintensitatslumíniques,oferqueunallumaparegaidesaparegagradualment.Enaquestcas,heud’instal·larunreòstatenelcircuitelèctric,peròpotserfóramillorquedemanàreu el consell d’un professional. Sempre es pot recórrer a un pare electricista o amant delbricolatge.Éspossibleque al principi no s’avinga a col·laborar, peròno sabeu les cosesquepodreuaconseguirsiencanvid’aixòlioferiurentar-lielcotxeopintarlareixadeljardí.

Un últim consell sobre la llum en el teatre. Heu de tenir en compte que els actors no s’hand’il·luminarnomésfrontalmentperquèaixòelsfariaaparèixerplans,sensevolum.Elmillorésquefeuprovesambuncompanyiquel’il·lumineudesdeposicionsdiferents.Javeureucomcanvia.

PASQUALALAPONTRAMON (Catarroja, 2de febrer de1963) és llicenciat enGeografia iHistòria i hadesplegatlaseuatrajectòriaprofessionalsobretotcomaescriptor,traductoriactor.HaescritelsllibresMitjacuai lasargantanadelmar,quevaobtenirelPremiEnricValordeNarrativaInfantil1984;Nosiguesbajoca!;Estàscomunamoto!;Me’nvaigdecasa!;Pipistrelluspipistrellus,setdiesenlavidad’un quiròpter iQuin sidral de campament! Com a dramaturg ha estrenat les obres Pandemònium;Currículum,PremidelaGeneralitatValencianaalmillortextteatraldel’any1995;Aixòerainoera iElsviatgesdeMarcoPolo.