EL MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA...detecten errades, posteriorment es publiquen les rectificacions adients en el mateix diari oficial. - Vigència, és quan la disposició comença

Curs de Directors/es PRIMJosep Maria Vera Mur (novembre 2010) 1

EL MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA

Objectius____________________________________________________________________

1. Habilitar en la interpretació, la consulta i l’ús de la legislació reguladora de l’àmbit educatiu.2. Conèixer el fonament legal i les normes bàsiques de la legislació educativa a Catalunya.3. Adquirir coneixements normatius que afavoreixin la resolució dels problemes més habituals

en la gestió de la direcció dels centres.4. Resoldre les qüestions pràctiques que es puguin presentar en l’exercici de la funció de

direcció.5. Elaborar un recull de documents que faciliti el suport administratiu adient a processos i

actuacions específiques.

Continguts___________________________________________________________________

1. Aspectes legislatius bàsics1.1. La Llei i la funció legislativa1.2. Classes de lleis1.3. Disposicions amb força de llei1.4. Els Reglaments1.5. Publicació, vigència i derogació de les disposicions normatives1.6. Elements principals d’una disposició1.7. Jerarquia normativa1.8. Instruments de consulta legislativa

2. Normes bàsiques i fonamentals de la legislació educativa2.1. Fonament legal del sistema educatiu: Constitució (art,s 27 i 149.1.30) i Estatut2.2. LODE, Llei Orgànica 8/1985 de 3 de juliol2.3. LOE, Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig2.4. LEC, Llei 12/2009 de 10 de juliol, d’educació de Catalunya2.5. Disposicions reglamentàries més significatives

3. Actuacions i processos específics entorn a3.1. Accidents i incidents3.2. La responsabilitat3.3. Alumnes amb unitats familiars en crisi3.4. Intervenció de la policia en els centres

4. Anàlisi i reflexió pràctica de normativa específica4.1. Òrgans col·legiats4.2. Funció Pública docent4.3. Normes de convivència en els centres

4.3.1. Drets i deures dels alumnes4.3.2. La resolució de conflictes i la mediació4.3.3. Règim disciplinari de l’alumnat

4.4. L’alumnat en la seva condició de menor4.4.1. Menors4.4.2. Maltractament de menors i la resposta educativa4.4.3. L’honor i la pròpia imatge i la protecció de dades


Activitats____________________________________________________________________

- Anàlisi de disposicions legals i documentació- Consulta de normativa específica

Metodologia__________________________________________________________________

- Exposició dels continguts bàsics- Anàlisi de supòsits derivats de la tasca específica de la direcció- Resolució de casuística derivada de l’experiència professional dels assistents_____________________________________________________________________________


1. ASPECTES LEGISLATIUS BÀSICS

1.1. La Llei i la funció legislativa

L’Estat de Dret, que estableix la Constitució al seu article 1, suposa un reconeixement itutela dels drets públics subjectius, i el sotmetiment de l’Administració a la Llei.

La Llei es pot definir com la norma jurídica de caràcter general i obligatòria dictada peraquells òrgans als quals l’ordenament jurídic els atribueix el poder de legislar.

Legislar implica decidir lliurement la regulació a determinar en una matèria, dins delmarc i el respecte a la Constitució.

Després de la Constitució, la Llei és el mandat jurídic originari aprovat pel Parlament, nosusceptible de cap altre control que el de la pròpia constitucionalitat.

L’actual Constitució, al configurar l’Estat Espanyol com un Estat de les Autonomies, faque la potestat legislativa no sigui exclusiva de les Corts Generals (Parlament estatal), sinóque aquesta també es doni a les Comunitats Autònomes a través de les seves Cambres oAssembles Legislatives (Parlaments autonòmics).

També cal dir que, a part del poder legislatiu, cada vegada més intervé en la formacióde l’ordenament jurídic, el poder executiu (Govern), que actua en substitució del primer dictantdisposicions normatives amb força de llei.

La Constitució

És la Llei fonamental de l’Estat que estableix i garanteix els drets i els deures delsciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també elconjunt de relacions entre ells.

Es troba per damunt de la resta de lleis que formen l’ordenament jurídic. Tots elsciutadans i els poders públics es troben sotmesos al text constitucional, per la qual cosa lesseves normes són invocables davant dels Tribunals (article 163 CE).

1.2. Classes de lleis

Segons el Parlament on s’elaborin, es classifiquen en estatals i autonòmiques.

Entre les primeres es troben les lleis orgàniques i les lleis ordinàries:

- Llei Orgànica, és la llei que necessita per a la seva aprovació, modificació o derogació lamajoria absoluta dels membres de la cambra legislativa i són les que regulen aspectes jurídicsfonamentals com el desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, elsEstatuts d’Autonomia, el règim electoral general i les previsions establertes a l’article 81.1.de la Constitució (Defensor del Poble, Tribunal Constitucional,...).- Llei Ordinària, és la llei que regula la resta de temes i qüestions, i que per a la sevaaprovació, modificació o derogació, només necessita la majoria simple de la cambra legislativa.La diferencia entre elles no és de caràcter jeràrquic (una de categoria superior a l’altra), sinó enconsideració al principi de competència.

També cal fer referència a les lleis de bases i a les normes bàsiques:- Lleis de bases, és la llei que el seu contingut normatiu no es presenta en forma d’articles,sinó en bases, que estableixen els principis i criteris que posteriorment es desenvolupen.Tenen el seu origen en la tècnica de delegació legislativa del Parlament en el Govern.- Normes bàsiques, es fonamenten en l’existència d’ordenaments estatal i autonòmics i espoden inscriure en l’àmbit de les seves interrelacions.La regulació d’aquestes normes s’atribueix a l’Estat, en tant que el seu desenvolupamentnormatiu i execució són atribuïts a les Comunitats Autònomes. Quan una disposició publicadaal BOE diu que té rang de norma bàsica, vol dir que és d’aplicació en tots els àmbits territorialsde l’Estat, amb independència del tipus de disposició que sigui; normalment es fa referènciad’aquesta condició a l’exposició de motius, als primers articles o bé a les disposicions finals.


Les Lleis autonòmiques, són les aprovades pels Parlaments Autonòmics d’acord ambel principi de potestat legislativa que tenen en els seus territoris, i només podran regularmatèries i aspectes sobre els quals el seu Estatut d’Autonomia tingui potestat legislativa.Tenen per damunt la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Quan la competència d’unadeterminada matèria sigui exclusiva de la Comunitat Autònoma les seves normes prevaldransobre les de l’Estat. La seva relació amb les Lleis estatals es regirà pel principi decompetència i mai pel de jerarquia normativa.El dret estatal, serà, en tot cas, supletori del dret autonòmic (article 149.3. CE).La sanció d’aquestes lleis la fa el President o Presidenta de la Comunitat Autònoma en nom delRei, i s’han de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Autònoma, i en el BOE en versiócastellana.

1.3. Disposicions amb força de llei

Tenen aquest caràcter, els Decrets-Lleis i els Decrets Legislatius.

Els Decrets-Lleis són disposicions legislatives provisionals que, per raons de necessitatextraordinària i urgent, dicta el Govern (Poder Executiu), sobre qualsevol tema, llevat delspropis de les Lleis orgàniques (article 86.1. CE).En el termini màxim de trenta dies des de la seva promulgació, hauran de ser revisats, debatutsi aprovats en la seva totalitat pel Congrés dels Diputats, mitjançant procediment especial isumari. La seva convalidació o derogació, es publica en el BOE com a un simple acord delCambra Baixa.

Els Decrets Legislatius són el resultat d’una col·laboració en la producció normativaentre els poders legislatiu i executiu.S’elaboren sobre la base prèvia d’una delegació parlamentària en el Govern, la qual ha de serexpressa i amb fixació de termini per fer-la (article 82.3. CE), per regular matèries concretes,que en cap cas podran ser de les pròpies de les Lleis orgàniques.A diferència dels Decrets-Lleis poden ser estatals i autonòmics.Es poden presentar com Textos Articulats (exemple, la Llei Articulada de Funcionaris Civils del’Estat de 7 de febrer de 1964), Textos Refosos (exemples, el Text Refós de 1967 de la Lleid’Ensenyament Primari de 1945, o el recent Text Refós de la Ley 8/1980 de 10 de març, del’Estatut dels Treballadors, publicat en el BOE de 29 de març de 1995).

1.4. Els Reglaments

Són les normes dictades pels governs (central i autonòmic) en virtut de la sevacompetència legislativa.

Tenen categoria jeràrquica inferior a la Llei i a les disposicions amb força de Llei.La potestat reglamentària del Govern està explicitada a l’article 97 de la CE i de manera

implícita també es reconeix pels governs de les Comunitats Autònomes, als articles 153.c. i162.2. de la CE.

Són veritables normes i, per tant són publicades i conserven una vigència indefinida finsque no es modifiquin o deroguin per altres normes d’igual o superior rang.

Poden presentar-se de tres formes: Decrets Els formulen el Govern o el Consell Executiu d’una CCAA, i porten un

número d’ordre.Els dictats per l’Administració Central s’anomenen Reials Decrets.

Ordres Les formulen els ministeris o les conselleries de les CCAA. Resolucions Són formulades pels ministeris o les conselleries de les CCAA, i també per

les direccions generals respectives.

Els dictats pel Govern central es publiquen en el BOE i els dictats per les ComunitatsAutònomes en els seus Diaris Oficials respectius.


No tenen caràcter normatiu i per tant no són reglaments, les instruccions i les ordresde serveis. En realitat, són simples ordres generals de funcionament de l’Administració queimparteixen els seus òrgans superiors.

1.5. Promulgació, publicació, vigència i derogació de les disposicions

- Promulgació, és la proclamació formal d’una disposició, amb el mandat a lesautoritats i als ciutadans per tal de complir-la i fer-la complir.

- Publicació, és el procediment tècnic pel qual es dóna a conèixer una disposició, de talmanera que una disposició secreta o no publicada, no obliga cap ciutadà. La forma material depublicació és la seva inserció en el diari oficial respectiu, en el cas de les disposicions estatalsen el BOE i en les autonòmiques en el Diari Oficial respectiu (a Catalunya en el DOGC).Una disposició, s’entén publicada quan estigui de manera sencera, és a dir, el dia que finalitzala seva inserció en el diari oficial respectiu.El text oficial d’una disposició és el que s’insereix en el BOE o Diari Oficial respectiu. Quan esdetecten errades, posteriorment es publiquen les rectificacions adients en el mateix diari oficial.

- Vigència, és quan la disposició comença a tenir efectes. Quan no es digui res al textde la disposició, aquesta entrarà en vigor als vint (20) dies (“vacatio legis”) de la seva completapublicació en el diari oficial respectiu.Les disposicions obliguen a partir de la seva publicació i entrada en vigència, de tal manera que“la ignorància de les lleis, no eximeix del seu compliment” (article 6.1. del Codi Civil).

- Derogació, és la pèrdua de vigència d’una disposició publicada. Només es potderogar una disposició per altres posteriors de superior o igual categoria jeràrquica.La derogació tindrà l’abast que expressament es faci constar i s’estendrà sempre a tot allò queen la nova disposició, sobre la mateixa matèria, sigui incompatible amb l’anterior.Per la simple derogació d’una disposició no recobren vigència les altres que aquesta haguésderogat. Les lleis i disposicions, en general, no tenen cap efecte retroactiu.

1.6. Elements principals d’una disposició

Títol És la primera part de la disposició que indica la categoria de la norma(Llei, Decret, Ordre,...).Quan sigui una Llei o un Decret, hi ha de constar el número cronològicanual i l’any separat per una barra; també hi ha d’incloure unaindicació de l’objecte o de la matèria de què tracta la disposició, ja queés com el nom de la mateixa

PreàmbuloExposició de motius

És la part expositiva de la disposició i actua com a d’introducció, no técap força vinculant, només indica l’objectiu i la finalitat de la disposició.La STS de 30.10.1973 els considera com a “interpretació autèntica”.Normalment conté els antecedents de la norma, la justificació de lacompetència i un breu resum del contingut de la disposició.

Part dispositiva Conté les normes organitzatives, planificadores, prescriptives de drets,obligacions, prohibicions i limitacions, sancionadores, procedimentals i,processals i de garantia.Es divideix en llibres, títols, capítols, seccions i articles. Segonsl’extensió de la disposició es pot prescindir d’algunes d’aquestesdivisions, només els articles, sempre hi son presents.Els articles constitueixen la unitat bàsica de totes les disposicionsnormatives. Quan la redacció del contingut l’aconselli, es podrà dividiren apartats, que s’han de numerar amb xifres aràbigues.

Part final • Disposicions addicionals, que regulen règims jurídics especialscom a matisació o addició a la part dispositiva, les excepcions,dispenses i les reserves a l’aplicació de la norma, i les remissions aaltres textos normatius.

• Disposicions transitòries, que regulen els períodes de transició dela disposició anterior a la present, també serveixen per declarar lasupervivència o la ultractivitat de la disposició antiga per regular lessituacions jurídiques iniciades abans de l’entrada en vigor de la


nova disposició.• Disposicions derogatòries, que determinen les disposicions

anteriors que es deroguen parcialment o totalment.• Disposicions finals, que determinen en alguns casos, quan entra

en vigor la disposició, l’àmbit d’aplicació com a norma bàsica o decaràcter subsidiari,...

Conclusió És la part on s’inclou la signatura de la disposició normativa per part del’autoritat corresponent, amb l’expressió del lloc i la data depromulgació.

Annexos Inclou gràfics, planells, sèries o relacions de persones, llocs,...,respecte dels quals s’ha de concretar l’aplicació de les disposicions deltext i també acords o convenis als quals el text de la disposició dónavalor normatiu.

Exemple de títol d’una disposició


Exemples de disposicions finals d’una disposició

1.7. Jerarquia normativa

Les disposicions normatives, al nostre ordenament jurídic s’estructuren jeràrquicament,d’acord amb el següent esquema:

CONSTITUCIÓ(Bloc Constitucional)

LLEIS I DISPOSICIONS AMB FORÇA DE LLEILLEIS ESTATALS

Orgàniques i OrdinàriesLLEIS AUTONÒMIQUES

DECRETS-LLEISDECRETS LEGISLATIUS

DECRETS LEGISLATIUS

REGLAMENTSDECRETSORDRES

RESOLUCIONS

1.8. Instruments de consulta legislativa

Diaris oficials i butlletins


- BOE (Boletín Oficial del Estado),es publica a Madrid tots els dies de la setmana, llevat diumenges. Publica el text de totes leslleis i reglaments (reials decrets, ordres,...) que siguin d’aplicació territorial a l’Estat, així com leslleis autonòmiques en la seva versió en llengua castellana. S’estructura en blocs: disposicionsgenerals (contenen les lleis i reglaments agrupats per Jefatura del Estado i ministerios),autoritats i personal (nomenaments, situacions i incidències, oposicions i concursos), altresdisposicions (contenen disposicions diverses agrupades per ministeris, disposicions sobreAdministració Local, Administració de Justícia, Comunitats Autònomes i anuncisoficials).

La normativa educativa amb rang de norma bàsica es publica en aquest diari oficial enel bloc de disposicions generals i dins de l’apartat de Ministerio de Educación y Ciencia, aixícom la referida a l’àmbit territorial de gestió directa del MEC.

Des de 1998 hi ha suplement en llengua catalana, on es publiquen les Lleis, els ReialsDecrets Lleis, els Reials Decrets Legislatius i altres disposicions de caràcter generalhttp://www.boe.es/diario_boe/calendarios.php?c=c

- DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), es publica a Barcelona tots elsdies feiners de la setmana de dilluns a divendres, en exemplars en llengua catalana i llenguacastellana. S’estructura en blocs: disposicions, càrrecs i personal, Administració deJustícia, i concursos i anuncis. De manera semblant, cada Comunitat Autònoma disposadel corresponent Diari Oficial.

- Full de Disposicions i Actes Administratius del Departament d’Ensenyament, espublica a Barcelona i recull tota la normativa educativa, que s’ha publicat al DOGC o al BOE,


així com altres disposicions i assumptes relacionats amb el Departament d’Ensenyament. Laseva periodicitat és quinzenal, però també es publiquen exemplars sobre temes monogràfics.

- BOMEC (Boletín Oficial del Ministerio de Educación), es publica a Madrid i reculltant la normativa com el actes administratius que afectin al Ministerio de Educación.

- DOUE (Diario Oficial de la Unió Europea), es publica en les diferents llengües delsestats membres, i recull les disposicions normatives i reglamentàries d’àmbit europeu, així comles directives acordades sobre diferents matèries i qüestions.

Reculls i Repertoris cronològicsQuan volen consultar disposicions publicades fa temps, cal anar a publicacions

especialitzades que agrupen totes les disposicions de manera cronològica i amb elscorresponents índexs temàtics i per matèries. Actualment molts d’ells s’estan informatitzant ensuport CD-ROM.

Els més coneguts són el Repertorio Cronológico de Legislación i el Indiceprogresivo de legislación, de l’editorial ARANZADI, que recullen tota la legislació publicada alBOE a partir dels anys 1930 i 1929 respectivament.

A nivell de Catalunya hi ha reculls semblants sobre la legislació publicada al DOGC,com la Col.lecció Legislativa de Catalunya de l’editorial Bayer que el fa des de l’any 1977.

Actualment Internet permet la consulta als Diaris Oficials:

BOE (http://www.boe.es)

DOGC (http://www.gencat.cat/dogc/)

Full de Disposicions ()

BOMEC (http://mec.es/tablon/bomec/)


DOUE (http://eur-lex.europa.eu/JOIndex.do?ihmlang=es)

Webs per consultes de legislació

http://me.mec.es/me/index.jsp (base de dades de legislació educativa del Ministeri d’Educació)

http://phantom.xtec.cat/inslle/cen_normativa.php (normativa educativa – Intranet Inspecció d’Educació de Lleida)

http://www.dretpublic.org

http://noticias.juridicas.com/base_datos/ (base de dades de legislació)

2. NORMES BÀSIQUES I FONAMENTALS DE LA LEGISLACIÓ EDUCATIVA

2.1. Fonament legal del sistema educatiu

2.1.1. Constitució Espanyola de 1978

Article 271. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.2. L’educació tindrà com a objectiu el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis

democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.


3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moralque vagi d’acord amb les seves conviccions.

4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de

l’ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als

principis constitucionals.7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres

sostinguts per l’Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi.8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.10. Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi. Article 149.1.L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:.....30. Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics professionals, i normesbàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions delspoders públics en aquesta matèria.

2.1.2. Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006

Article 1311. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els

ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica oprofessional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments.

2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, en relació amb els ensenyamentsobligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estati en relació amb els ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou:

a. La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació del'ensenyament en el seu territori.

b. La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació delscentres en què s'imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de lestitulacions i les especialitzacions de la resta del personal.

c. La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.

d. La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentacióeducatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.

e. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.

f. La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educaciói l'aprovació de directrius d'actuació en matèria de recursos humans.

g. Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries en relació amb els centres docentspúblics i els centres docents privats sostinguts amb fons públics.

h. Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edatsuperior a la d'escolarització obligatòria.

3. En allò que no regula l'apartat 2 i en relació amb els ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon ala Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèriad'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució, la competènciacompartida que inclou en tot cas:

a. La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu.

b. L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.

c. L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.

d. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.


e. L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat alscentres docents.

f. El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres queels imparteixen.

g. Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.

h. L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics.

i. La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i delsprivats sostinguts amb fons públics.

j. L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, eldesenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei del'administració educativa.

4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició il'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.

2.2. LODE, Llei Orgànica 8/1985 de 3 de juliol (BOE.4.7.1985)

Estructura vigent

Títol Preliminar (articles 1 al 8)- Derogats els articles 4, 5.5., 6, i 7.2.e. per la LOCE

- Modificats els punts b) i g) de l’article 2 per L1/2004 (BOE 313), de 28 de desembre, sobre mesures deprotecció integral contra la violència de gènere.

- Nou redactat dels articles 4, 5.5, 6 per la LOE- Ampliació dels articles 7 i 8 per la LOE

Títol I: Dels centres docents Capítol I: Disposicions generals (articles 9 al 15)

- Derogats els articles 9 a l’11 per la LOCE Capítol II: Dels centres públics (articles 16 al 20)


- Derogats els articles 16 i 20 per la LOCE Capítol III: Dels centres privats (articles 21 al 26)

- Derogat l’article 22 per la LOCE - Nou redactat dels articles 23, 24.1 i 24.2 per la LOGSE - Nou redactat dels articles 25 per la LOE

Títol II: De la participació en la programació general de l’ensenyament (articles 27 al 35)- Ampliació de l’article 27.3 per la LOCE- Modificat i ampliat l’article 31 per L10/1999, LOCE, L1/2004 i LOE- Modificats els articles 32.e) i 33.1 per la L1/2004

Títol III: Dels òrgans de govern dels centres públics (articles 36 al 46)- Derogat per la LOPAGCE

Títol IV: Dels centres concertats (articles 47 al 63)- Derogats els articles 47, 48, 49, 52.1, 53, 57.d. per la LOCE- Modificats els articles 51.2, 51.3 i 51.4 per la LOPAGCE- Modificats els articles 54.1 i 54.2 per la LOCE i 54.4 per la LOPAGCE- Modificats els articles 56.1 per la LOE i 56.3 per la LOPAGCE- Modificat l’article 57 per la LOPAGCE, LOCE, L1/2004 i la LOE- Nous redactats dels articles 58 i 59 per la LOCE- Nous redactats dels articles 60, 61 per la LOPAGCE- Nous redactats de l’articles 62 per la LOE

Disposicions Addicionals: cinc- Modificada la DA2ª per L10/1999

Disposicions Transitòries: cincDisposicions Derogatòries: unaDisposicions Finals: tres

Contingut

Títol Preliminara). Els drets bàsics a l’educació que corresponen als espanyols i als estrangers residents.b). Les finalitats generals que pretén l’activitat educativa.c). La garantia de llibertat de càtedra per als professors i el marc en el qual hauran de desenvolupar l’exercici de la seva professió.d). Els drets dels pares o tutors. (modificat per la LOE)e). Els drets i deures dels alumnes. (modificat per la LOE)f). La garantia del dret de reunió en els centres docents dels diferents sectors que formen la comunitat educativa.

Títol primerCapítol I: estableix unes disposicions generals on es fa referència als centres espanyols al’estranger i als centres estrangers a Espanya. Les denominacions específiques, elscorresponents registres per part de l’Administració Educativa competent, el compliment delsrequisits mínims que garanteixin l’ensenyament de qualitat, així com l’autonomia curricular sónaspectes regulats.Capítol II: desenvolupa el relacionat amb els centres públics, i estableix la regulació d’aspectescom la denominació, la competència per a la creació i supressió de centres, així com el principide participació dels components de la comunitat educativa.Capítol III: regula aspectes referits als centres privats, condicions per poder ser titular, dret aestablir el seu caràcter propi, les facultats acadèmiques, així com els drets dels centres noconcertats.

Títol segonRegula, de forma genèrica, la participació en la programació general de l’ensenyament, queserà garantida per l’Estat i per les Administracions Educatives de les Comunitats Autònomesamb competències. Crea la Conferència de Consellers d’Educació i determina els òrgans departicipació en els diferents nivells a través dels Consells Escolars, d’Estat, de la ComunitatAutònoma respectiva i d’altres àmbits territorials.

Títol tercer


Regulava els òrgans de govern dels centres públics. Actualment, aquest títol ha estat derogatper la LOPAGCE.

Títol quartFa referència als centres concertats, i en regula aspectes relacionats amb els òrgans de governd’aquests centres i les comissions de selecció i de conciliació.Aquest títol ha estat modificat de manera considerable per la disposició final primera de laLOPAGCE, en concret els seus articles 49, 51, 54, 56, 57, 59, 60. 61 i 62 i, posteriorment tambéper la LOCE i la LOE.

Disposicions addicionalsCal destacar la determinació que fa de les competències de l’Estat (disposició addicionalprimera, apartat 2) i de les obligacions contretes per l’Administració Local (disposicióaddicional segona modificada per LO 10/1999).

Disposicions transitòriesDeterminen el trànsit de l’antic sistema de subvencions a l’actual de concerts educatius, aixícom l’adaptació dels centres públics de titularitat municipal.

Disposició derogatòriaA part de derogar totalment l’Estatut de Centres Docents (Ley Orgánica 5/1980), també ho fa demolts articles de la Llei General d’Educació de 1970 (Ley 14/1970 de 4 de agosto).

2.3. LOE, Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig (BOE.4.5.2006)

EstructuraTítol Preliminar

Capítol I: Principis i fins de l’educació (articles 1 i 2)Capítol II: Organització de les ensenyances i els aprenentages al llarg de la vida (articles 3, 4 i 5)Capítol III: Currículum (articles 6)Capítol IV: Cooperació entre administracions educatives (articles 7 al 11)

Títol I: Les ensenyances i la seva ordenacióCapítol I: Educació infantil (articles 12 al 15)Capítol II: Educació primària (articles 16 al 21)Capítol III: Educació secundària obligatòria (articles 22 al 31)Capítol IV: Batxillerat (articles 32 al 38)Capítol V: Formació Professional (articles 39 al 44)Capítol VI: Ensenyances artístiques (articles 45 al 58)Capítol VII: Ensenyances d’idiomes (articles 59 al 62)Capítol VIII: Ensenyances esportives (articles 63 al 65)Capítol IX: Educació de persones adultes (articles 66 al 70)


Títol II: Equitat en l’educacióCapítol I: Alumnat amb necessitats específiques de suport (articles 71 al 79)Capítol II: Compensació de les desigualtats (articles 80 al 83)Capítol III: Escolarització en centres públics i privats concertats (articles 84 al 88)Capítol IV: Premis, concursos i reconeixements (articles 89 al 90)

Títol III: ProfessoratCapítol I: Funcions del professorat (article 91)Capítol II: Professorat de les diferents ensenyances (articles 92 al 99)Capítol III: Formació del professorat (articles 100 al 103)

Títol IV: Centres docentsCapítol I: Principis generals (articles 107 al 110)Capítol II: Centres públics (articles 111 al 113)Capítol III: Centres privats (articles 114 al 115)Capítol II: Centres privats concertats (articles 116 al 117)

Títol V: Participació , autonomia i govern dels centresCapítol I: Participació en el funcionament i govern dels centres (articles 118 al 119)Capítol II: Autonomia dels centres (articles 120 al 125)Capítol III: Òrgans col.legiats de govern i de coordinació dels centres. (articles 126-130)Capítol IV: Direcció dels centres públics (articles 131 al 139)

Títol VI: Avaluació del sistema educatiu (articles 140 al 147)

Títol VII: Inspecció del sistema educatiu (articles 148)Capítol I: De l’Alta Inspecció (articles 149 i 150)Capítol II: De la inspecció educativa (articles 151 al 154)

Títol VIII: Recursos econòmics (articles 155 al 157)

Disposicions Addicionals: trenta-dos.

Disposicions Transitòries: dinou

Disposició Derogatòria: una

Disposició Finals: vuit

Contingut

Títol PreliminarDefineix els principis i els fins de l’educació, l’organització dels ensenyaments i la sevaclassificació, els aprenentatges al llarg de la vida i els objectius per a tota la població. Tambédefineix el currículum (ens. mínims) i les competències de l’ Estat, CCAA i centres. A l’últim,explicita la cooperació entre AAEE.

Títol primerE. Infantil

Defineix el caràcter educatiu i la gratuïtat del segon cicleE. Primària

Introdueix l’àrea d’Educació per a la ciutadania i els drets humans (en un curs del 3rcicle), una 2a llengua estrangera (3r cicle) i estableix una avaluació contínua i global.

ESOS’organitza per matèries : matèries comunes i optatives. Introdueix Educació per a laciutadania i els drets humans. Integra competències transversals. Possibilita programesde reforç i una organització diferenciada a 4t curs. Potencia la diversitat i la tutoria.Estableix una avaluació contínua i diferenciada. Determina la promoció de curs,l’obtenció del títol , programes de diversificació curricular i programes de qualificacióprofessional inicial.

BatxilleratS’organitza en 3 modalitats amb matèries comunes, de modalitat i optatives. Estableixuna avaluació contínua i diferenciada per matèries. Determina la promoció de curs i lesproves extraordinàries. Regula l’obtenció del títol de batxiller i la prova única d’accés ala universitat.

FPE


Estableix com a principis generals: FP inicial, accions d’inserció i reinserció laboral iformació contínua. Defineix la FP inicial (cicles de GM i GS), les condicions d’accés:requisits acadèmics i proves. Preveu la possibilitat de realitzar cursos específicsd’accés. Estableix l’avaluació per mòduls. Regula els títols i l’accés a altres estudis.

Ensenyaments especialsEnsenyaments artístics

Música, dansa, arts plàstiques, disseny, art dramàtic, conservació i restauració de bénsculturals.Ensenyaments d’idiomes.Ensenyaments esportius.Adults

Determina els objectius: formació bàsica i accés a ensenyaments postobligatoris,millora de la qualificació Professional i desenvolupament de capacitats personals. Estableix lesproves lliures.

Títol segonTracta de l’alumnat amb necessitats específica de suport: NEE, sobredotació, incorporaciótardana, altres.Promou la compensació de desigualtats, l’escolarització en centres públics i concertats il’escolarització equilibrada d’alumnes amb necessitats específiques mitjançant criterisd’admissió, recursos als centres i gratuïtat de l’ensenyament bàsic.

Títol tercerEstableix les funcions del professorat, fixa el professorat dels diferents ensenyaments,determina la formació del professorat: inicial, tutoria del 1r any i formació permanent i potenciael reconeixement, el suport, l’avaluació del professorat i la protecció jurídica i la responsabilitatcivil.

Títol quartTracta del règim jurídic dels centres públics: denominacions, mitjans i recursos i agrupacions decentres.També dels centres privats i centres privats concertats: mòduls del concert (funció directiva,inversions reals) i increment de mòduls (atenció necessitats específiques)

Títol cinquèFomenta l’autonomia dels centres :recursos variables, autonomia de gestió econòmica (centrespúblics).Regula els òrgans col·legiats de govern i coordinació: consell escolar, claustre, òrgans decoordinació.Regula la direcció dels centres públics: equip directiu (òrgan executiu) i selecció del director(requisits, comissió, pr. centre) i reconeixement.

Títol sisèEstableix la finalitat de l’avaluació de centres: millorar qualitat i orientar polítiques educatives.Indica els àmbits, els responsables i les avaluacions: general (sistema d’indicadors), generalsdiagnòstiques.Avaluació de centres, avaluació de la funció directiva i difusió de resultats.

Títol setèEstableix la competència, l’objecte, les finalitats de la Inspecció Educativa.Diferencia entre Alta Inspecció i Inspecció educativa: funcions, inspectors d’Educació,atribucions, organització (competència AAEE) i accés: disp. add. 12.

Títol vuitèEstableix un pla d’increment de la despesa (en 10 anys): equiparació a la mitjana de la UE,informe anual del Govern i bons propòsits: mantenir les ràtios (25, 30), programes de reforç imillora dels aprenentatges (llengües estrangeres, TIC), suport al professorat i professionals del’orientació educativa.


Disposicions addicionalsFixa el calendari d’aplicació en (5 anys), regula l’ensenyament de la religió (voluntària per alsalumnes), estableix l’ordenació de la funció pública docent i l’ingrés en la f. pública docent,promoció interna disp. add. 12. 4 (Inspecció) i la possibilitat d’integració dels centres de les AAlocals.

Disposicions transitòriesEstableix en DT2a: jubilació anticipada (60 anys: 2010), en DT17a: reducció del nombred’interins mitjançant un procediment selectiu específic,…

Disposicions finalsEstableix en DF1a: modificacions de la LODE: drets i deures de pares i tutors, drets i deuresd’alumnes , autonomia dels centres privats no concertats i en c. concertats: composició ifuncions del c. escolar (representant municipal), règim de concerts (incompliments i sancions),les normes amb caràcter bàsic, normes orgàniques i desenvolupament de la llei.

2.4. LEC, Llei 12/2009 de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (DOGC.16.7.2009)

Estructura i contingutTítol Preliminar

Objecte (article 1)Principis rectors del sistema educatiu (article 2)

Títol I: Dret a l’educació i sistema educatiuDret a una educació integral (article 3)Accés al sistema educatiu (article 4)Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts (article 5)Beques i ajuts (article 6)Convivència (article 7)Definició, àmbit i mapa del sistema educatiu (article 8)

Títol II: Del règim lingüístic del sistema educatiu de CatalunyaRègim lingüístic (article 9)Dret i deure de conèixer les llengües oficials (article 10)El català, llengua vehicular i d’aprenentatge (article 11)


Llengües estrangeres (article 12)Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del PAS (article 13)Projecte lingüístic (article 14)Programes d’immersió lingüística (article 15)El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya (article 16)Règim lingüístic als centres educatius de l’Aran (article 17)Ús i foment del català (article 18)

Títol III: De la comunitat educativaCapítol I: Disposicions generals (articles 19 i 20)

Comunitat educativa i comunitat escolarCarta de compromís educatiu

Capítol II: L’alumnat (articles 21 al 24)Drets dels alumnesDeures dels alumnesInstruments per a la participació i la representació dels alumnesAssociacions d’alumnes

Capítol III: Les famílies (articles 25 al 27)Participació de les famílies en el procés educatiuAssociacions de mares i pares d’alumnesSuport formatiu a les famílies

Capítol IV: El professorat (articles 28 i 29)Exercici de la funció docentDrets i deures dels mestres i els professors en l’exercici de la funció docent

Capítol V: La convivència (articles 30 al 38)Dret i deure de convivènciaPrincipis generalsMediacióProtecció contra l’assetjament escolar i contra les agressionsÀmbit d’aplicació de mesures correctores i sancionsTipologia i competència sancionadoraCriteris d’aplicació de mesures correctores i sancionsFaltes i sancions relacionades amb la convivènciaResponsabilitat per danys

Capítol VI: Educació en el lleure (articles 39 al 41)Educació en el lleurePlans i programes socioeducatiusFoment de l’equitat en l’educació en el lleure

Títol IV: Servei d’Educació de CatalunyaCapítol I: Principis generals (articles 42 al 45)

Definició i àmbit del Servei d’Educació de Catalunya (SEC)Principis ordenadors de la prestació del SECProgramació de l’oferta educativaIncorporació de centres i llocs escolars a la prestació del SEC

Capítol II: Escolarització i garanties de gratuïtat (articles 46 al 50)Regulació i supervisió del procés d’accés a llocs escolarsCriteris de prioritat en l’accésCorresponsabilització de tots els centres en l’escolarització d’alumnesProcés d’admissió d’alumnesGaranties de gratuïtat

Títol V: Ordenació dels ensenyamentsCapítol I: Disposicions de caràcter general (articles 51 al 55)

Organització de l’ensenyamentCurrículumCompetència per a determinar el currículumCalendari escolar i jornada escolarEducació no presencial

Capítol II: Ensenyaments de règim general (articles 56 al 63)Educació infantilEducació bàsicaEducació primàriaEducació secundària obligatòriaProgrames de qualificació professional inicial (PQPI)BatxilleratFormació professionalAlternança entre formació i treball

Capítol III: Ensenyaments de règim especial (articles 64 al 68)Ensenyaments d’idiomesRegulació dels ensenyaments artísticsInstitut Superior de les ArtsConsell Assessor dels Ensenyaments ArtísticsRegulació dels ensenyaments esportius

Capítol IV: Educació d’adults (articles 69 al 71)


Objecte i àmbit de l’educació d’adultsOrdenació de l’educació d’adultsCol·laboració amb els ens locals en l’educació d’adults

Títol VI: Dels centres educatiusCapítol I: Normes generals (articles 72 al 76)

Centre educatiuClassificació dels centres educatiusCreació, autorització i supressió de centres educatiusDenominació dels centres públicsAdscripció de centres

Capítol II: Criteris per a l’organització pedagògica dels centres (articles 77 al 85)Criteris que orienten l’organització pedagògica dels centresCriteris d’organització pedagògica en l’educació infantilCriteris d’organització pedagògica en l’educació bàsicaCriteris d’organització pedagògica en els ensenyaments postobligatorisCriteris d’organització pedagògica dels centres per a l’atenció dels alumnes amb necessitats

educatives específiquesCriteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de

comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolarCriteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb altes capacitatsProjectes d’innovació pedagògicaCentres de referència educativa

Capítol III: Serveis educatius i serveis de suport als centres (articles 86 al 89)Serveis educatiusOrganització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatgeBiblioteca escolarServeis digitals i telemàtics a disposició dels centres

Títol VII: De l’autonomia dels centres educatiusCapítol I: Principis generals i projecte educatiu (articles 90 al 96)

Finalitat i àmbits de l’autonomia dels centres educatiusProjecte educatiuAplicació del projecte educatiuCaràcter i projecte educatiu dels centres públicsRègim jurídic dels projectes educatius dels centres públicsRègim jurídic dels projectes educatius dels centres privats sostinguts amb fons públicsAutonomia pedagògica i organitzativa dels centres privats no sostinguts amb fons públics

Capítol II: Autonomia dels centres que presten el SEC (articles 97 al 100)Àmbit de l’autonomia pedagògicaÀmbit de l’autonomia organitzativaAutonomia de gestióFoment i suport al lideratge educatiu

Capítol III: Marc per a l’exercici de l’autonomia dels centres públics (articles 101-103)Exercici de l’autonomia organitzativaExercici de l’autonomia en matèria de gestió de personalExercici de l’autonomia dels centres públics de la Generalitat en matèria de gestió econòmica

Títol VIII: Del professorat i altres professionals dels centresCapítol I: Exercici de la professió docent (articles 104 al 108)

La funció docentPromoció professional, premis i reconeixements del professoratMesures per a la valoració i la protecció de la funció docentAssociacions professionals del professoratProfessionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis

Capítol II: Formació del professorat (articles 109 i 110)Formació inicialFormació permanent

Capítol III: Ordenació de la funció pública docent (articles 111 al 118)Personal que integra la funció pública docentCossos docents de la Generalitat de CatalunyaProfessorat especialistaEstructuració dels llocs de treball en plantilles de professoratLlocs de treball docents específics i d’especial responsabilitatRègim jurídic del personal directiu docentÒrgans competents en matèria de funció pública docentOferta d’ocupació pública docent

Capítol IV: Selecció del professorat i accés als cossos funcionarials (articles 119-122)Sistema d’ingrés a la funció pública docentAccés al Cos de Catedràtics d’EducacióAccés al Cos d’Inspectors d’EducacióSelecció del personal interí docent

Capítol V: Provisió de llocs de treball docents (articles 123 al 127)Disposicions generalsProcediment de provisió especial


Permanència en el lloc de treballMesures per a protegir les víctimes de la violència masclistaProvisió de llocs de treball no docents per funcionaris docents

Capítol VI: Carrera professional docent (articles 128 al 133)Carrera professionalPromoció internaAdquisició de noves especialitats docents dins d’un mateix cosAdquisició de graus docentsCategoria superior de sèniorAltres reconeixements de la carrera professional

Capítol VII: Condicions laborals i retributives (articles 134 al 138)Prevenció de riscos laboralsJornada de treball dels funcionaris docentsRetribucions complementàries dels funcionaris docentsRetribucions del personal funcionari interí i en pràctiquesAssistència jurídica al personal funcionari docent

Títol IX: De la direcció i el govern dels centres educatiusCapítol I: El govern dels centres educatius de titularitat pública (articles 139 al 148)

Òrgans de govern unipersonals i col·legiatsAdministració dels centresÒrgans de coordinació didàctica i tutoriaEl director o directoraSelecció i nomenament del director o directoraProjecte de direccióFormació i reconeixement de l’exercici de la funció directivaEl claustre del professoratEquip directiuEl consell escolar

Capítol II: Centres privats concertats (articles 149 al 152)Òrgans de govern i de coordinació docentEl director o directoraEl claustre del professoratEl consell escolar

Capítol III: Centres privats no concertats (articles 153 al 155)Òrgans de govern i de coordinació docentEl director o directoraEl claustre del professorat

Títol X: De l’administració de l’educacióCapítol I: Disposicions generals (articles 156 i 157)

Administració educativaComunitat educativa i administració de l’educació

Capítol II: Competències en matèria d’educació de les diverses administracions (articles 158 al 161)Competències de l’Administració de la GeneralitatCompetències dels ens localsRègim especial de la ciutat de BarcelonaRègim específic per a l’Aran

Capítol III: Relacions entre l’Administració educativa de la Generalitat i els ens locals (articles 162 al 165)Modalitats de corresponsabilització entre l’Administració educativa de la Generalitat i les

administracions localsAportació de terrenys per a la construcció de centres públicsConservació, manteniment i vigilància d’edificis destinats a centres educatius públicsÚs social dels centres públics

Capítol IV: Cooperació amb altres administracions, organismes i institucions (articles 166 al 170)Cooperació amb altres administracions educativesRelacions amb administracions d’altres territoris de parla catalanaCooperació amb les universitatsVoluntariatCooperació amb empreses i sindicats

Capítol V: El Consell Escolar de Catalunya i altres òrgans de participació (articles 171 al 174)El Consell Escolar de CatalunyaConsells escolars territorialsConsells escolars municipalsConsell Català de Formació Professional

Capítol VI: Organització territorial de l’Administració educativa de la Generalitat (articles 175 i 176)Àrees territorialsZones educatives

Capítol VII: La inspecció del sistema educatiu (articles 177 al 181)Definició i condicióFuncions de la Inspecció d’EducacióAtribucions dels inspectors d’educacióPlans d’actuacióFormació permanent i avaluació


Títol XI: De l’avaluació i la prospectiva del sistema educatiuCapítol I: Avaluació i prospectiva (article 182)

Objecte i finalitatsCapítol II: Àmbit, principis i activitat relatius a l’avaluació (articles 183 al 187)

ÀmbitPrincipisProcediments d’avaluacióModalitats d’avaluacióProgramació i difusió

Capítol III: L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (articles 188 al 195)Creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’EducacióÒrgans i estatutsFuncionsInformació al Parlament i al Consell Escolar de CatalunyaRègim econòmic i de personalAvaluació i propostes curricularsCol·laboració en l’activitat avaluadora i de prospectivaDeontologia

Títol XII: Del finançament del sistema educatiuCapítol I: Principis que regeixen la gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu (articles 196 i 197)

Principis generals de gestió públicaPrincipis específics per a la gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu

Capítol II: Finançament dels ensenyaments del SEC (articles 198 al 203)Finançament del primer cicle d’educació infantilFinançament de l’escolarització obligatòria i d’altres ensenyaments gratuïtsFinançament de l’escolarització postobligatòria i d’ensenyaments de règim especialFinançament extraordinari per a assolir l’equitat i la qualitat en el SECAjuts i beques per a garantir la igualtat d’oportunitats en activitats complementàries i extraescolarsMecanismes addicionals per al finançament de la construcció de centres educatius

Capítol III: Finançament dels centres (articles 204 i 205)Finançament del sosteniment dels centres públicsFinançament del sosteniment dels centres privats que presten el SEC

Disposicions Addicionals: vint-i-vuitCalendari d’aplicació de la Llei, efectivitat de l’accés i la integració en els nous cossos, Consell Escolar de la

ciutat de Barcelona, revisió i actualització de convenis, zones educatives a la ciutat de Barcelona, alumnes amb NEE,adscripció de centres, finançament d’ensenyaments postobligatoris, integració en els cossos docents de la Generalitatdels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat, òrgans denegociació i de representació del personal docent, drets i deures dels professionals d’atenció educativa, concursos detrasllat d’àmbit estatal, retribucions del personal contractat dels centres privats concertats, protecció de dadespersonals, provisió de llocs d’inspector o inspectora en comissió de serveis, efectes retributius i garanties de l’aplicacióde l’article 127.2., acreditació per a l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria,infants i joves en situació d’acolliment familiar, centres que imparteixen accions formatives derivades de la integracióde les ofertes de formació professional, adscripció de centres a l’Institut Superior de les Arts, adequació a la Llei22/1998 de la Carta municipal de Barcelona, convenis per a l’educació infantil, estatut dels professionals de l’educació,substitució temporal de membres de l’equip directiu dels centres públics, gestió del conjunt de centres públics de laGeneralitat, ensenyaments artístics no reglats, excepcions del principi d’autorització administrativa de centres, creació iregulació del centre singular per a l’educació no presencial.

Disposicions Transitòries: onzeDisposició Derogatòria: unaDisposició Finals: quatre

FinalitatsLa Llei estableix l’Autonomia dels centres educatius, l’avaluació i la

coresponsabilització de les administracions i del seu contingut podem destacar el següent1: Crea el Servei d'Educació de Catalunya per garantir a totes les persones el dret a una

educació de qualitat i que s'hi pugui accedir en condicions d'igualtat. En la prestació delServei d’Educació de Catalunya, els centres públics i els centres privats concertats tenen elsmateixos drets i les mateixes obligacions.

Estableix la carta de compromís educatiu com a mecanisme impulsor de la implicació decada família en l'educació escolar dels seus fills o les seves filles.

Destaca la importància de la coresponsabilització de les administracions locals enl'educació i estableix les vies (convenis i consorcis) per fer-la efectiva de manera voluntària.


Estableix l'autonomia dels centres, en delimita clarament els marges en els centres públicsi associa l'exercici de l'autonomia a una direcció escolar enfortida que lidera la comunitatescolar, a l'avaluació i al retiment de comptes.

Estableix una carrera professional específica dins la funció pública docent a Catalunya iremet a la via reglamentària per concretar-la en un estatut de la professió docent que endetermini el codi deontològic.

Aposta per la millora de l'èxit escolar mitjançant l'aprofundiment en l'autonomia dels centresper decidir sobre el projecte educatiu del centre, una major implicació familiar en l'educacióescolar de l'alumnat i l'assignació dels recursos públics suficients perquè la continuïtat delsi les joves en els estudis postobligatoris no es vegi dificultada per raons econòmiques.

Estableix amb rang de llei mecanismes comuns a tots els centres públics i privatssostinguts amb fons públics per assolir l'escolarització equilibrada de l'alumnat ambnecessitats educatives específiques.

Dóna confiança als centres educatius mitjançant l'autonomia dels centres, l'enfortimentcompetencial de les seves direccions i els mecanismes d'avaluació que li són associats.

Consagra la condició d'administració educativa dels ajuntaments en l'exercici de lescompetències en matèria educativa que els atorga l'Estatut i en l'exercici de les que afegeix,de manera preceptiva o opcional, la Llei.

Estableix la suficiència del sosteniment amb recursos públics de l'escolarització encentres privats concertats i arbitra sistemes de contracte programa per atendre tambémitjançant concert les especificitats dels centres que, per les condicions i les necessitatseducatives del seu entorn, requereixen recursos addicionals.

2.5. Disposicions reglamentàries més significatives

Alumnat

Drets i deures dels alumnes i normes de convivència Decret 279/2006 de 4 de juliol (DOGC. 6.7.2006), derogat l’article 4 i el Títol IV pel

Decret 102/2010 de 3 d’agost.http://www.gencat.net/eadop/imatges/4670/06165026.pdf

Menors Llei Orgànica 1/1996 de 15 de gener, de protecció jurídica del menor (BOE.17.1.1996)

http://www.boe.es/boe/dias/1996/01/17/pdfs/A01225-01238.pdf

Llei Orgànica 5/2000 de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal del menor(BOE.13.1.2000), modificada per la Llei Orgànica 8/2006 de 4 de desembre, publicada alBOE.5.12.2006.http://www.boe.es/boe/dias/2000/01/13/pdfs/A01422-01441.pdfhttp://www.boe.es/boe/dias/2006/12/05/pdfs/A42700-42712.pdf

Protecció de dades Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

(BOE.14.12.1999)


http://www.boe.es/boe_catalan/dias/1999/12/30/pdfs/A01399-01411.pdf

RD. 994/1999 d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de mesures de seguretat delsfitxers automatitzats que continguin dades de caràcter personal. (BOE.25.6.1999)http://www.boe.es/boe_catalan/dias/1999/07/24/pdfs/A00879-00882.pdf

RD. Legislatiu 1/1996 de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de PropietatIntel·lectual. (BOE.22.4.1996)http://www.boe.es/boe/dias/1996/04/22/pdfs/A14369-14396.pdf

- RD. 1720/2007 de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupamentde la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre (BOE.19.1.2008)http://www.boe.es/boe/dias/2008/01/19/pdfs/A04103-04136.pdf

Ús d’imatges d’alumnes Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i

a la pròpia imatge. (BOE. 4.5.1982)http://www.boe.es/boe_catalan/dias/1982/12/31/pdfs/A00057-00059.pdf

Avaluació

Avaluació d’alumnesDocumentació bàsica de l’ensenyament obligatori (norma bàsica) Orden ECI/1845/2007 de 19 de juny (BOE.22.6.2007)


Educació Infantil – 2n cicle Ordre EDU/484/2009 de 2 de novembre (DOGC.13.11.2009)

http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5505/09303079.pdf

Educació Primària Ordre EDU/296/2008 de 13 de juny (DOGC.18.6.2008)

https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5155/08163010.pdf

Educació Secundària Obligatòria Ordre EDU/295/2008 de 13 de juny (DOGC.18.6.2008)


Batxillerat Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre (DOGC. 30.12.2008)


Proves d’avaluació de l’educació primàriaDirectrius per a la seva realització i es convoquen pel curs 2009-2010 Resolució EDU/835/2010 d’11 de març (DOGC. 29.3.2010)


Centres

Admissió i matriculació Decret 75/2007 de 27 de març, procediment d’admissió de l’alumnat als centres en els

ensenyaments sufragats amb fons públics (DOGC. 29.3.2007)http://www.gencat.net/eadop/imatges/4852/07083019.pdf

Resolució EDU/107/2010 de 27 de gener, normes de preinscripció i matrícula de l’alumnatals centres educatius en els ensenyaments sufragats amb fons públics per al curs 2010-


2011 (DOGC. 28.1.2010)http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5555/10014106.pdf

Autonomia de centres< Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC. 5.8.2010)


Calendari escolar Ordre EDU/44/2010, de 8 de febrer, estableix el calendari escolar pels cursos 2010-2011 i

2011-2012. (DOGC. 8.2.2010)http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5562/10032134.pdf

Càmeres de videovigilància Instrucció 1/2009 de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal

mitjançant càmeres amb fins de videovigilància (DOGC. 19.2.2009)https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5322/09034046.pdf

Gestió econòmica Decret 235/1989 de 12 setembre, procediment per a dur a terme l’autonomia de gestió

econòmica. (DOGC.9.10.1989), derogat tot l’articulat, llevat de l’article 4 pel Decret102/2010 de 3 d’agost.http://www.gencat.net/eadop/imatges/1204/89255074.pdf

Ordre de 16 de gener de 1990, desplegament del procediment d’autonomia de gestióeconòmica. (DOGC.2.2.1990)http://www.gencat.net/eadop/imatges/1250/89114072.pdf

Incidents i accidents Ordre de 13 de novembre de 1989 (DOGC. 29.11.1989) modificada per l’Ordre de 16

d’octubre de 1991 (DOGC. 25.10.1991)http://www.gencat.net/eadop/imatges/1225/89307019.pdfhttp://www.gencat.net/eadop/imatges/1510/91262082.pdf

Òrgans col·legiats Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions

públiques de Catalunya (Òrgans col·legiats, articles 13 al 20) (DOGC. 5.8.2010)http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209202.pdf

Ley 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i delprocediment administratiu comú (Òrgans col·legiats, articles 22 al 27) (BOE. 27.11.1992)http://www.boe.es/boe/dias/1992/11/27/pdfs/A40300-40319.pdf

Prevenció del tabaquisme i de l’alcoholisme Llei 20/1985 de 25 de juliol. (DOGC.7.8.1985), modificada per Llei 10/1991 de 10 de maig

(DOGC.22.5.1991) i per Llei 8/1998 de 10 de juliol. (DOGC.22.7.1998)

Llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries per fer front al tabaquisme ireguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat els productes deltabac. (BOE.27.12.2005), articles 5.c. y 7.d.http://www.boe.es/boe/dias/2005/12/27/pdfs/A42241-42250.pdf

Requisits mínims de centres RD.132/2010 de 12 de febrer, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que

imparteixen ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, l’educació primària il’educació secundària.http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/12/pdfs/BOE-A-2010-4132.pdf


- Decret 282/2006 de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i elsrequisits mínims dels centres (DOGC.6.7.2006)http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4670/06178074.pdf

Salut i seguretat Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. (BOE.10.11.1995)


RD. 39/1997 de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.(BOE.31.1.1997)http://www.boe.es/boe/dias/1997/01/31/pdfs/A03031-03045.pdf

Llei 4/1997 de 20 de maig, de protecció civil a Catalunya. (DOGC.27.5.1997)http://www.gencat.net/eadop/imatges/2401/97136024.pdf

Decret 183/2000 de 29 de maig de regulació del Servei de Prevenció de Riscos Laboralsdel Departament d’Ensenyament. (DOGC.1.6.2000)http://www.gencat.net/eadop/imatges/3152/00143022.pdf

Serveis educatius Decret 155/1994 de 28 de juny, regula els serveis educatius del Departament

d’Ensenyament. (DOGC.8.7.1994)http://www.gencat.net/eadop/imatges/1918/93253049.pdf

Decret 180/2005 de 30 d’agost, de modificació del Decret 155/1994 de 28 de juny(DOGC.1.9.2005)http://www.gencat.net/eadop/imatges/4460/05209037.pdf

Serveis escolars de Transport i Menjador Decret 161/1996, de 14 de maig, regula el servei escolar de transport de l’ensenyament

obligatori. (DOGC.20.5.1996)http://www.gencat.net/eadop/imatges/4460/05209037.pdf

Decret 160/1996, de 14 de maig, regula el servei escolar de menjador (CEIP/IES).(DOGC.20.5.1996)http://www.gencat.net/eadop/imatges/2208/96134027.pdf

Direcció

Directors/es de centres públics Decret 155/2010 de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del

personal directiu professional docent (DOGC.11.11.2010)http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5753/10300020.pdf

Diversitat i NEE

Educació especial Decret 299/1997, 25 de novembre, regula l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats

educatives especials. (DOGC.28.11.1997)http://www.gencat.net/eadop/imatges/2528/97322105.pdf

Ensenyaments mínims i organització curricular

Ensenyaments mínims (norma bàsica) RD.1630/2006 de 29 de desembre, ensenyaments mínims segon cicle d’educació

infantil. (BOE.4.1.2007)



RD.1513/2006 de 7 de desembre, ensenyaments mínims educació primària(BOE.8.12.2006)http://www.boe.es/boe/dias/2006/12/08/pdfs/A43053-43102.pdf

- RD.1631/2006 de 29 de desembre, ensenyaments mínims educació secundàriaobligatòria (BOE.5.1.2007)http://www.boe.es/boe/dias/2007/01/05/pdfs/A00677-00773.pdf

- RD.1467/2007 de 2 de novembre, ensenyaments mínims batxillerat (BOE.6.11.2007)Correcció d'errades que afecta a l'Annex II sobre els Horaris, al BOE.7.11.2007).http://www.boe.es/boe/dias/2007/11/06/pdfs/A45381-45477.pdfhttp://www.boe.es/boe/dias/2007/11/07/pdfs/A45647-45647.pdf

CurrículumsEducació Infantil Decret 181/2008 de 9 de setembre, estableix l’ordenació curricular del segon cicle de

l’educació infantil. (DOGC. 16.9.2008)https://www.gencat.net/eadop/imatges/5216/08247053.pdf

Educació Primària Decret 142/2007 de 26 de juny, ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

(DOGC.29.6.2007),http://www.gencat.net/eadop/imatges/4915/07176074.pdf

Ordre EDU/221/2007 de 29 de juny, principis generals que s’han de tenir en compte per al’aplicació de l’article 4.4. del Decret 142/2007 de 26 de juny –projectes lingüístics decentre- (DOGC.3.7.2007)http://www.gencat.net/eadop/imatges/4917/07180108.pdf

Educació Secundària Obligatòria-ESO- Decret 143/2007 de 26 de juny, ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària

obligatòria (DOGC.29.6.2007)http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf

Batxillerat- Decret 142/2008 de 15 de juliol, ordenació dels ensenyament de batxillerat

(DOGC.29.7.2008)https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5183/08190087.pdf

Formació ProfessionalOrdenació general- RD.1538/2006 de 15 de desembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació

professional del sistema educatiu (BOE.3.1.2007)http://www.boe.es/boe/dias/2007/01/03/pdfs/A00182-00193.pdf

Programes europeus i internacionals Decisió 1720/2006 /CE del Parlament Europeu i el Consell de 15 de novembre de 2006,

per la que s’estableix un programa d’acció a l’àmbit de l’aprenentatge permanet (PAP).(DOUE.24.11.2006)http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2006/l_327/l_32720061124es00450068.pdf

Funció Pública


Llei 7/2007 de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic (BOE.13.4.2007), derogaparcialment la Llei 30/1984 de 2 d’agost i la Llei de Funcionaris Civils de l’Estat de 1964.http://www.boe.es/boe/dias/2007/04/13/pdfs/A16270-16299.pdf

Instruccions per a l’aplicació de determinats aspectes de l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic (Llei 7/2007 de 12 d’abril) a l’Administració de la Generalitat deCatalunya. http://www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/instruccio_ebep.pdf.

Llei 30/1984 de 2 d’agost, de reforma de la funció pública (BOE.3.8.1984), modificadaper la Llei 23/1988 de 28 de juliol, publicada al BOE del 29.

Decret 243/1995 de 27 de juny, que regula el Reglament de Règim Disciplinari de laFunció Pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC.13.9.1995).http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Arxius/dec243-95.pdf

Text Únic de la Llei de la Funció Pública de l’Administració de la Generalitat deCatalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d’octubre, (DOGC.3.11.1997).http://www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/decleg1-97.pdf.

Llei 21/1987 de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei del’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC.4.12.1987)

Decret 223/2002 de 23 de juliol, pel qual es regula la reducció de jornada per interèsparticular del personal docent d’ensenyament públic no universitari de la Generalitatde Catalunya (DOGC.6.9.2002).

Llei 8/2006 de 5 de juliol, de mesures relatives a la conciliació de la vida personal,familiar i laboral del personal de les administracions públiques catalanes(DOGC.13.07.2006).

Decret 295/2006 de 18 de juliol, jornada i horaris de treball del personal funcionari alservei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya –funcionaris no docents-(DOGC.21.7.2006), correcció d’errades al DOGC.25.8.2006.http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4681/06187039.pdf

Normalització lingüística

Normalització lingüística Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística. (DOGC.9.1.1998)

http://www.gencat.net/eadop/imatges/2553/97364047.pdf

Participació i associacionisme

Associacionismes: Alumnes: Decret 197/1987 de 19 de maig (DOGC.19.6.1987)

http://www.gencat.net/eadop/imatges/854/86290004.pdf Pares: Decret 202/1987 de 19 de maig. (DOGC.19.6.1987)

http://www.gencat.net/eadop/imatges/854/86286056.pdf

Professorat

Ingrés, accés i adquisició de noves especialitats en els cossos docents RD.276/2007 de 23 de febrer, aprova el reglament (BOE.2.3.2007)



Especialitats del professorat dels cossos d’ensenyament secundari- RD.1834/2008 de 8 de novembre (BOE.28.11.2009)


3. ACTUACIONS I PROCESSOS ESPECÍFICS

3.1. ACCIDENTS I INCIDENTS

Normativa aplicable

- Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s’aproven les instruccions que regulenels tràmits i les gestions a realitzar pels centres docents públics no universitaris de Catalunya endeterminats casos d’accidents o incidents (DOGC.29.11.89).

- Ordre de 16 d’octubre de 1991, per la qual es modifica parcialment l’Ordre de 13 denovembre de 1989 (DOGC.25.10.91).

- Circular 3/1995 de 30 de juny de la Direcció General de Patrimoni, sobre la coberturad’assegurances a la pòlissa global de responsabilitat civil de l’Administració de la Generalitatde Catalunya.

- Circular 6/1995 de 7 de juliol de la Direcció General de Patrimoni, sobre la coberturad’assegurances a la pòlissa global de danys materials del patrimoni de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya.

Procediment

ACCIDENTS DANYS EN EL PATRIMONI1. Atendre la situació produïda amb els

mitjans de què es disposi, al més urgentpossible.

2. Comunicació immediata dels fets, per partde la direcció del centre al/a la directora/adels Serveis Territorials.

3. Comunicació immediata dels fets, per part

1. Denúncia (supòsits de robatoris,atracaments, actes vandàlics, furts,....) delsfets davant el Mossos d’Esquadra oqualsevol altre autoritat competent.

2. Comunicació immediata dels fets, per partde la direcció del centre al/a la directora/adels Serveis Territorials..


de la direcció del centre als pares o tutorsde l’alumne/a accidentat/da.

4. Comunicació immediata dels fets, per partde la direcció del centre a la Companyiad’Assegurances.

5. Tramesa al/a la directora/a dels ServeisTerritorials de:

• Escrit de reclamació per part del’interessat/da adreçat a l’HonorableConseller/a d’Educació.

• Fotocòpia del Llibre de Família o deldocument judicial de representació del/de lamenor.

• Certificat mèdic de lesions.• Justificació i avaluació de les despeses que

es van originar pels fets.• Informe de la direcció del centre, sobre els

fets ocorreguts i les circumstàncies que vanenvoltar l’accident.

3. Comunicació immediata dels fets, per partde la direcció del centre a la Companyiad’Assegurances, adjuntant còpia de ladenúncia, llistat d’elements malmesos i debéns robats i valoració dels danys.

4. Trametre al/a la directora/a dels ServeisTerritorials:

• Informe detallat sobre els fets (fetsocorreguts, presumptes causes dels danys,relació dels béns robats o danyats).

• Còpia de la denúncia presentada.5. Proposta de reparacions o reposicions

corresponents, a l’Ajuntament respectiu(només en el cas de centres d’educacióinfantil i primària).

3.2. LA RESPONSABILITAT

L’incompliment per part del personal educador i/o docent dels centres de nivell nouniversitari, de les obligacions i/o deures que els afecten, determinen la seva responsabilitat quepot ser de tres classes: Civil Penal AdministrativaAquestes responsabilitats són entre si compatibles i independents.

Els danys que puguin patir els infants i els que aquests puguin causar a tercers durantel desenvolupament de les activitats escolars o extraescolars i complementàries, generenresponsabilitat civil i/o penal en el seu personal educador i/o docent.

Responsabilitat civil

És l’obligació de respondre pecuniàriament dels actes realitzats per un mateix o peraltres. Es tradueix en una indemnització de danys i perjudicis.Aquesta responsabilitat pot néixer per incompliment de l’obligació concreta d’un contracte(responsabilitat contractual) o perquè es produeixi un dany o perjudici derivats d’un delicte oquasidelicte (responsabilitat extracontractual).

Per tal que es doni responsabilitat extracontractual cal que hi hagi una relació causalentre el dany o perjudici produït i l’acció o omissió del subjecte. (articles 1902 al 1904 del CodiCivil). El que por acción u omisión causare daño a otro interviniendo culpa o negligencia, estarà

obligado a reparar el daño causado. La obligación que contempla el artículo anterior es exigible, no sólo por actos u omisiones

propios sino por los de aquellas personas de quienes se debe responder.


Las personas o entidades que sean titulares de un centro docente de enseñanza nosuperior responderán por los daños y perjuicios que causen sus alumnos menores de edaddurante los períodos de tiempo en que se hallen bajo el control o vigilancia del profesoradodel centro, desarrollando actividades escolares o extraescolares y complementarias.

El que paga el daño causado por sus dependientes puede requerir de ésos lo que hubiesesatisfecho. Cuando se trate de centros docentes de enseñanza no superior, sus titularespodrán exigir de los profesores las cantidades satisfechas si hubiesen incurrido en dolo oculpa grave en el ejercicio de sus funciones que fuesen causa del daño.

La responsabilitat extracontractual neix no solament per actes propis, sinó també peractes d’altres quan entre l’autor material del fet i el que és responsable hi ha un nexe, de talmanera que es pot presumir amb fonament, que si es va produir dany, aquest ha d’atribuir-se,més que a l’autor material, a deixament o defecte de vigilància d’altra persona.

En qualsevol cas, perquè es puguin deduir responsabilitats per al professorat cal, quequedi provada l’existència de Dol (és a dir, intenció, malícia) o Culpa (és a dir, negligència). Enel cas que es pugui provar la no existència d’aquests dos requisits, no es podrà exigir cap tipusde responsabilitat.

En el cas de danys produïts pels infants, durant l’estona que es troben sota el controldel personal educador i/o docent, respondran d’aquests danys i perjudicis les persones oentitats titulars del centre docent. Les entitats titulars podran exigir al personal educador i/odocent les quantitats satisfetes, si aquest hagués incorregut en Dol o Culpa greu en l’exercici deles seves funcions i fossin la causa dels danys produïts.

Pràcticament no es contemplen, com a preceptes reglamentaris, les obligacionsespecífiques del personal educador i/o docent respecte a la custòdia dels seus alumnes, nomésl’article 1903, paràgraf 6, del Codi Civil, fa referència al fet que la responsabilitat no es donaràquan es provi que van aplicar tota la diligència d’un bon pare de famílies per prevenir el dany.És el jutge o la jutgessa la qui determinarà els límits d’aquesta obligació de “bon pare defamílies”.La STS.18.1.1982 considera que la imprudència greu o temerària es configura per l’absència,oblit o menys preu de les més elementals mesures de cura, diligència i previsió que qualsevolpersona mitjana o normal hagués tingut en compte per evitar els perjudicis causats.

Responsabilitat penal

És el deure jurídic de respondre dels fets realitzats, susceptibles de constituir delicte ofalta i, de patir les seves conseqüències jurídiques. És una responsabilitat personalíssima, és adir, que només l’ha de suportar la persona infractora, no es pot transmetre.Incorren en responsabilitat penal les persones que cometen una acció o omissió dolosa oimprudent penades per la Llei.

En els casos que no hi hagi dol (intenció o malícia) o imprudència, si el fet s’ha produïtper un simple accident, es considerarà fortuït i no serà punible.

Quan un/a alumne/a pateix qualsevol dany i ha existit una conducta negligent per partdel personal educador i/o docent que el té sota la seva custòdia, pot deduir-se’n unaresponsabilitat penal.

En els casos de danys que generen responsabilitat penal, aquesta també comportaràsubsidiàriament la civil (obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis corresponents), segonsl’article 116 del Codi Penal.

Responsabilitat administrativa

La responsabilitat de l’Administració és una responsabilitat patrimonial que comprèn totsels danys i els perjudicis que siguin conseqüència del funcionament normal o anormal dels seuspropis serveis, fins i tot en els casos que els fets causants del dany foren personalmentimputables a un/a funcionari/ària.


D’acord amb la Llei 30/1992, els particulars exigiran directament a l’AdministracióPública corresponent les indemnitzacions pels danys i perjudicis causats per les autoritats ipersonal al seu servei.

L’Administració corresponent (article 145.2., Llei 30/1992), quan hagués indemnitzatdirectament a les persones lesionades, podrà exigir del personal al seu servei la responsabilitaten què aquest hagués pogut incórrer per dol, culpa o negligència greu, prèvia instrucció delprocediment que reglamentàriament s’estableixi.

El sistema jurídic espanyol contempla de forma clara i contundent el principi de quel’Administració respon davant de particulars pels danys produïts com a conseqüència delfuncionament dels serveis públics.

3.3. ALUMNES AMB UNITATS FAMILIARS EN CRISI

La pàtria potestat és una facultat dual i conjunta, de tal manera que ambdós cònjugeshan de participar en les decisions que afecten els seus fills. S’atribueix conjuntament al pare ia la mare.

En les situacions de normalitat en la convivència dels progenitors, la pàtriapotestat s’exerceix conjuntament per tots dos o només per un amb el consentiment exprés otàcit de l’altre. Sempre que no consti l’oposició de l’altre cònjuge, serà suficient la manifestacióde voluntat d’un dels progenitors per tal que l’acte sigui vàlid.

Quan els pares viuen separats com a conseqüència d’una situació de crisi matrimonial(separació, nul·litat o divorci) s’haurà de tenir present el que hagi disposat l’autoritat judicial coma mesura provisional o a la sentència. Si el jutge hagués atribuït la custòdia de formacompartida, malgrat el trencament de la convivència entre els progenitors, les comunicacionsamb aquests s’hauran de produir en cadascun d’ells.

En el cas que els pares visquin separats i no existeixi cap resolució judicial enrelació amb aquesta situació, d’acord amb l’article 156 del Codi Civil, la pàtria potestatl’exercitarà aquell que convisqui amb el fill.

El pare i la mare, encara que no exerceixin la pàtria potestat, tenen dret a relacionar-seamb els seus fills menors (article 160 del Codi Civil), la qual cosa pot justificar admetre visitesdel progenitor que no viu amb el fill sempre que no impliqui una interferència o pertorbació greuper a l’educació del menor i per al normal desenvolupament de l’exercici de la pàtria potestat.


En tots aquests casos, és convenient que aquesta circumstància es comuniqui al progenitor queexerceix la pàtria potestat.

El desacord entre els pares en relació amb una concreta decisió que afecti el menor,haurà d’ésser resolta pel jutge.

El progenitor que no té la guarda i custòdia del menor (exercici de la pàtriapotestat), no pot recollir el fill, ni visitar-lo a l’escola, llevat del supòsit que el jutge l’autoritziexpressament, la qual cosa hauria d’acreditar fefaentment aquest progenitor. Tampoc potcanviar-lo d’escola o centre educatiu. Contràriament pot mantenir entrevistes ordinàries amb elprofessora t- tutor de l’alumne i tenir informació sobre el seu procés d’ensenyament -aprenentatge.

Quan el progenitor està privat de la pàtria potestat per sentència judicial, no podràrebre informació ni mantenir entrevistes amb el professorat-tutor.

Les peticions d’informació sobre alumnes per part d’advocats, atès el caràcter de noautoritat i de no tenir la representació del menor, no s’han de facilitar.

3.4. INTERVENCIÓ DE LA POLICIA EN ELS CENTRES

En el supòsit que es presenti la policia judicial en les dependències d’un centre docentpúblic, d’acord amb la Resolució de la Secretària General de 15 de juny de 2010 (Instruccionscurs 2010-2011, punt 41.2.), caldrà tenir en compte els següents criteris d’actuació:

Si demanen endur-sealgun alumne/a

Que s’acreditin com a policia, o sigui que exhibeixin el carnetprofessional.

Que exhibeixin el requeriment judicial o de la fiscalia, que ordenal’actuació.

Avisar els pares (o tutors legals), si l’alumne/a és menor d’edat, pertal que acompanyin el fill/a. Si no és possible comptar amb elspares o tutors, els menors han de ser acompanyats pel professor-tutor o per un altre professor o professora del centre.

Aquests criteris d’actuació han de cedir quan els agents de policia estroben davant d’una situació d’urgència, perquè l’alumne/a intenti fugir ocometre algun acte il·lícit penal dins el centre.

Si demanenidentificació o dadesd’algun/a alumne/a

Que s’acreditin com a policia, o sigui que exhibeixin el carnetprofessional.

Que exhibeixin el requeriment judicial o de la fiscalia, que ordenal’actuació.

En conseqüència, sense el previ compliment de les actuacions precedents, no es potlliurar cap alumne/a a la policia ni proporcionar-li les dades que sol·liciti, llevat que els agents depolicia es trobin davant una situació d’urgència perquè l’alumne/a intenta fugir o cometre algunil·lícit penal dins el centre.


4. ANÀLISI I REFLEXIÓ PRÀCTICA DE NORMATIVA ESPECÍFICA

4.1. ÒRGANS COL·LEGIATS DE GOVERN

Són aquells òrgans que es creen formalment i estan integrats per tres o més persones,als quals s’atribueixen funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, seguimento control (art. 38.1. – Ley 6/1997 de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’AGE)

Es regulen, en el cas dels centres docents públics de manera específica per l’establertals articles 46 i 47 (consells escolars de centre) i 48 (claustre de professors) del Decret102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC. 5.8.2010), així com a lespròpies normes de funcionament de l’òrgan.

En els supòsits no regulats expressament en aquests reglaments, el seu funcionamentamb caràcter general s’ajustarà al que disposa la Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic ide procediment de les administracions públiques de Catalunya (articles 13 al 20, dels quals el14.2., 17.4. i 5, 18.4 i 19.3., tenen consideració d’ús preferent), publicada al DOGC.5.8.2010, i laLey 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i delprocediment administratiu comú (articles 22 al 27), publicada al BOE.27.11.92.

Cal dir, que els articles 23, 24, 25.2., 25.3., 27.2., 27.3. i 27.5. de la Ley 30/1992, no sónnormativa bàsica, per tant l’ordre de prioritat d’aplicació normativa seria el següent:normativa bàsica de la Ley 30/1992, Llei 26/2010 i, normativa no bàsica de la Ley 30/1992.

Composició


President o presidenta, que en el cas dels consells escolars de centres i dels claustres deprofessors, serà exercida pel titular de la direcció o en absència d’aquest pel cap d’estudis.

Secretari o Secretària, que en el cas dels consells escolars de centres i dels claustres deprofessors, serà exercida pel titular de la secretaria, que actuarà només amb veu en elsconsells escolars i amb veu i vot en els claustres.

Vocals, la resta de components de l’òrgan col·legiat que es tracti.

Funcions del president o de la presidenta Exercir la representació de l’òrgan Ordenar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries Fixar l’ordre del dia de les sessions, tenint en compte, si escau, les peticions de la resta de

membres formulades amb la suficient antelació Presidir les sessions i moderar el desenvolupament de les deliberacions i els debats Assegurar el compliment de les lleis Dirimir els empats amb el vot, a l’efecte de l’adopció d’acords Suspendre les sessions per causes justificades Visar les actes de les reunions de l’òrgan Complir les altres funcions inherents al càrrec

Funcions del secretari o de la secretària Fer la convocatòria de les sessions per ordre del president o presidenta, així com les

citacions a tots els membres de l’òrgan Estendre l’acta de la sessió Tenir cura que es practiquin els actes de comunicació necessaris Estendre els certificats pertinents, consultes, dictàmens i acords Custodiar, arxivar, redactar i autoritzar les actes de les sessions Facilitar als membres de l’òrgan col·legiat la informació necessària per a l’exercici de llurs

funcions, així com preparar el despatx dels assumptes Rebre els actes de comunicació dels membres amb l’òrgan i, per tant, les notificacions,

peticions de dades, rectificacions o qualsevol altre tipus d’escrits dels que és necessari tenirconeixement.

Complir les altres funcions inherents al càrrec

Funcions dels membres La informació sobre els temes que figuren en l’ordre del dia la tindran a disposició en el

mateix termini Participar en els debats de les sessions Exercir el seu dret al vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del vot i

els motius que el justifiquen No podran abstenir-se en les votacions les autoritats o el personal al servei de les

Administracions Públiques, que tinguin la condició de membres d’òrgans col·legiats Formular precs i preguntes Obtenir la informació precisa per complir les funcions assignades No podran atribuir-se les funcions de representació reconegudes a l’òrgan col·legiat, llevat

dels casos en que se’ls hagin atorgat per una norma o per acord vàlidament adoptat

Convocatòries La convocatòria de la sessió de l’òrgan col·legiat, amb l’ordre del dia corresponent, s’ha de

notificar als membres amb una antelació mínima de 48 hores En cas d’urgència apreciada pel president/a, que s’ha de fer constar a la convocatòria,

la antelació mínima pot ser inferior a les 48 hores ordinàries Les normes pròpies dels òrgans col·legiats poden preveure una segona convocatòria i

especificar el nombre de membres necessaris per a constituir vàlidament l’òrgan S’ha de fer preferentment per mitjans electrònics, i ha d’anar acompanyada de la

documentació necessària per a la deliberació i l’adopció d’acords, sens perjudici queaquesta documentació estigui disponible en un lloc web, del qual s’ha de garantirl’accessibilitat i la seguretat

Constitució


Cal la presència de les persones titulars de la presidència i de la secretaria, o si escau dequi els substitueixin, i de la meitat, com a mínim, dels seus membres

En segona convocatòria, si les normes pròpies de l’òrgan no l’han especificat, el quòrums’assoleix amb l’assistència d’una tercera part dels membres, amb un mínim de tres

En el cas que formin part de l’òrgan, organitzacions representatives d’interessos socials oestan formades per diverses administracions públiques, la persona titular de la presidènciapot considerar vàlida la constitució de l’òrgan en primera convocatòria si hi són presents elsrepresentants de les administracions i de les organitzacions representatives d’interessossocials

Sense haver complert els requisits de la convocatòria, un òrgan col·legiat resta vàlidamentconstituït si s’han reunit tots els membres i ho acorden per unanimitat

Sessions i deliberacions Les sessions poden ésser presencials, a distància o mixtes En el cas de sessions celebrades a distància, el lloc d’aquestes és la seu de l’òrgan i, si no

en té, el de l’administració pública a què s’adscriu. Poden ésser en temps real o amb intervencions successives en un fòrum virtual dins dels

límits temporals marcats pel president o la presidenta Només poder ésser tractats el assumptes que figuren en l’ordre del dia, llevat que hi

siguin presents tots els membres de l’òrgan col·legiat i es declari la urgència de l’assumpteamb el vot favorable de la majoria absoluta

Abans del començament de la sessió, o excepcionalment durant el seu transcurs, els seusmembres poden presentar esmenes, addicions o propostes alternatives, que han d’ésserdebatudes i votades en la sessió

Sense perjudici de les facultats del president o presidenta per a ordenar el debat, en lesdeliberacions prèvies a la votació, hi pot haver torns a favor i en contra

S’ha de garantir en tots els casos, el dret dels membres a participar en les sessions, itambé la possibilitat de defensar i contrastar llurs posicions respectives, la formació de lavoluntat col·legiada i el manteniment del quòrum de constitució

Adopció d’acords i règim de votacions Adopció d’acords

Per majoria simple de vots, llevat que les normes reguladores específiques estableixinuna majoria diferent

En cas d’empat, dirimeix el vot del president o presidenta Règim de votacions

Només poden ésser secretes si ho permet la regulació específica de l’òrgan Els membres que fan constar en acta llur vot contrari o llur abstenció amb relació a un

acord adoptat, resten exempts de la responsabilitat que se’n pugui derivar

Actes S’han de fer constar:

les persones assistents l’ordre del dia el lloc i el temps en què s’ha efectuat la reunió els punts principals de les deliberacions el contingut dels acords adoptats el sentit dels vots si un membre ho demana una explicació succinta del seu parer

Els membres que discrepen de l’acord majoritari poden formular un vot particular per escriten el termini de 72 hores (tres dies), el qual s’ha d’incorporar al text de l’acord

El secretari o la secretària, amb el vist i plau del president o de la presidenta, ha de signarl’acta

S’han d’aprovar en la mateixa sessió o en la següent El secretari o la secretària pot emetre vàlidament certificats sobre els acords específics que

s’hi hagin adoptat sens perjudici de l’aprovació ulterior de l’acta, i hi ha de fer constarexpressament aquest circumstància

Cal garantir que els vocals puguin accedir a les actes en format electrònic per a consultar-hiel contingut dels acords adoptats


Qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seva intervenció oproposta, sempre que s’aporti en el acte o quan el determini la presidència

4.2. FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT

S’entén per Funció Pública Docent el conjunt de persones lligades per una relació detreball o de servei amb l’Administració Pública Educativa.

La Constitució regula en general la Funció Pública en disposar en el seu article 103.3.que la Llei regularà l’Estatut dels funcionaris públics i l’accés a la Funció Pública d’acord ambels principis del mèrit i de la capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret a la sindicació,el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les sevesfuncions.

La normativa més significativa es concreta en les següents disposicions: Llei 7/2007 de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (BOE.13.4.2007), deroga

parcialment la Llei 30/1984 de 2 d’agost i la Llei Articulada de Funcionaris Civils de 1964. LOE-Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’educació, (BOE.4.5.2006), disposicions

addicionals sisena, setena, vuitena, novena, desena, dotzena, disposició transitòria segona Llei 30/1984 de 2 d’agost, de reforma de la funció pública (BOE.3.8.1984), modificada per

la Llei 23/1988 de 28 de juliol, publicada al BOE del 29. Text Únic de la Llei de la Funció Pública de l’Administració de la Generalitat de

Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d’octubre, (DOGC.3.11.1997), Llei 8/2006 de 5 de juliol, de mesures de conciliació del treball de la vida personal, familiar

i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya(DOGC.13.7.2006).

Decret 223/2002 de 23 de juliol, pel qual es regula la reducció de jornada per interèsparticular del personal docent d’ensenyament públic no universitari de la Generalitat deCatalunya (DOGC.6.9.2002).


Decret 243/1995 de 27 de juny, que regula el Reglament de Règim Disciplinari de laFunció Pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC.13.9.1995).

Drets i deures dels funcionaris (d’acord amb el Decret Legislatiu 1/1997)DRETS DEURES

1. Ser assistits i protegits per la Generalitatenvers qualsevol amenaça, ultratge, injúria,calúmnia, difamació i, en general, enversqualsevol atemptat contra la seva personao els seus béns, per raó de l’exercici de lesseves funcions.

2. Romandre en el seu lloc de treball.3. Ser retribuïts d’acord amb el lloc de treball

que ocupen i el seu grau personal.4. Optar a les possibilitats de carrera

administrativa i de promoció interna.5. Participar en la millora de l’Administració.6. Beneficiar-se de l’assistència sanitària i

l’acció social, ells mateixos i els seusfamiliars i beneficiaris.

7. Conèixer el seu expedient individual iaccedir-hi lliurement.

8. Ser tractats amb respecte a la seva intimitati amb la consideració deguda a la sevadignitat, i rebre protecció o assistènciaenvers les ofenses verbals o físiques denaturalesa sexual o de qualsevol altranaturalesa.

9. Seguretat i higiene en el treball.10. Lliure exercici de drets i llibertats sindicals: - consulta i negociació de condicions detreball - exercici del dret de vaga - participar en els òrgans de representació - elecció dels seus representants

1. Respectar rigorosament els principisd’actuació derivats de l’article 103 de laConstitució.

2. Complir la Constitució i l’Estatut deCatalunya i les altres disposicions queafectin.

3. Complir estrictament, imparcialment ieficaçment les obligacions pròpies del seulloc de treball i les ordres de servei rebudes.

4. Guardar reserva total respecte alsassumptes que coneix per raó de les sevesfuncions.

5. Comportar-se amb els administrats amb lamàxima correcció i prestar el màxim d’ajut iinformació al públic.

6. Esforçar-se per facilitar i exigir alssubordinats el compliment de les sevesobligacions.

7. Vetllar pel propi perfeccionamentprofessional.

8. Complir estrictament la jornada i l’horari detreball.

9. No alterar voluntàriament, per cap mitjà, lesseves condicions físiques i psíquiques niinduir d’altre personal a fer-ho.

10. Excepcionalment, executar tasques fora del’horari ordinari.

Drets i deures dels funcionaris previstos a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públichttp://www.boe.es/boe/dias/2007/04/13/pdfs/A16270-16299.pdf

Drets Deuresarticles:14 (drets individuals)15 (drets individuals exercits col·lectivament)16-20 (dret a la carrera professional i a lapromoció interna i a l’avaluació del seudesenvolupament)21-30 (drets retributius)31-46 (dret a la negociació col·lectiva,representació i participació institucional, dretde reunió)47-51 (dret a la jornada de treball, permisos ivacances)

articles:52-54 (deures dels empleats públics, codi deconducta)

Assistència del professorat

El professorat està obligat a complir l’horari i el calendari establert en la programaciógeneral del centre, incloses les activitats d’horari fix. També està obligat a assistir alsclaustres, a les reunions de cicle o departament, a les reunions de coordinació i a les derivades


de la condició de tutor o del càrrec que ocupa (professorat d’ensenyament secundari), així comocupa a les altres reunions no previstes en la programació general del centre que siguindegudament convocades per la direcció.

Llicències i Permisos (d’acord amb la normativa reglamentària vigent abans EBEP)

LLICÈNCIES1. Per fer estudis sobre matèries relacionades directament amb el lloc de treball. Si es

concedeix per interès propi de l’Administració es té dret a rebre totes les retribucions.2. Per assumptes propis, sense cap retribució (no poden excedir de 6 mesos cada 2 anys).

Sempre se subordinarà a les necessitats del servei.3. Per malaltia. (es determinaran per reglament les llicències que corresponguin per raó d’una

malaltia). Per a exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació de personal.

PERMISOS- Per trasllat de domicili - amb canvi de residència, fins a 4 dies

- sense canvi de residència, 1 dia- Per exàmens finals en

centres oficials- 1 dia i, en el cas d’altres proves d’avaluació i alliberadores,

el temps indispensable per fer-les.- Per deures

inexcusables decaràcter públic opersonal

- el temps indispensable per a complir-lo

- Per raó de matrimoni oper inici deconvivència, en el casde les unions estables deparella

- 15 dies naturals consecutius (els cònjuges o convivents enpoden gaudir dins el termini d’un any a comptar de la datadel casament o de l’inici de la convivència)

- Per matrimoni d’unfamiliar fins els segongrau de consanguinitat oafinitat

- 1 dia d’absència del lloc de treball- cas de tenir lloc el matrimoni fora de Catalunya, ampliable a

2 dies

- Per maternitat - 16 setmanes ininterrompudes, que són ampliables, en elscasos de part, acolliment o adopció múltiple, a duessetmanes més per cada fill o filla a partir del segon i en potgaudir qualsevol dels progenitors

- l’altre progenitor/a, sempre que tingui la guarda legal delfill/a, pot fer ús de tot el permís de maternitat, o de la partque en resti, en el cas de mort o malaltia incapacitant de lamare o en el cas de guarda legal exclusiva

- en el cas de filiació biològica, el període de permís potcomençar abans o immediatament després del part, essentles 6 primeres setmanes posteriors al part de descansobligatori per a la mare

- en el cas d’adopció o acolliment, el període computa a partirde la sentència judicial o resolució administrativa; en elscasos d’adopció internacional el permís pot començar fins a6 setmanes abans.

- la persona que gaudeix del permís per maternitat ho pot fera temps parcial, d’una manera ininterrompuda (requereixacord previ entre la persona afectada i l’òrgan competent

- Per naixement, adopcióo acolliment

- el progenitor o la progenitora que no gaudeix del permís permaternitat té dret a un permís de 5 dies laborablesconsecutius dins els deu dies següents a la data denaixement, o a l’arribada del menor o la menor adoptat oacollit; en el cas de part, adopció o acolliment múltiple, la


durada del permís s’amplia a 10 dies si es tracta de dos fills ia 15 dies si en són tres o més.

- Per paternitat - sense perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a unpermís de 4 setmanes consecutives des del finiment delpermís de maternitat o de la setzena setmana posterior alpart o a l’adopció

- en el cas d’un/a progenitor/a d’una família monoparental, sité la guarda legal exclusiva del fill/a, també pot gaudird’aquest permís a continuació del de maternitat

- Per lactància - 1 hora diària d’absència del lloc de treball, la qual es potdividir en dues fraccions de 30 minuts; en els casos de part,adopció o acolliment múltiple el permís és de 2 horesdiàries, les quals es poden dividir en dues fraccions d’unahora

- aquest permís s’inicia un cop finit el permís per maternitat ité una durada màxima de 20 setmanes

- a petició de la persona interessada, les hores es podencompactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball,consecutives o repartides per setmanes, tenint en compteles necessitats del servei

- Per a atendre fillsprematurs

- període equivalent al temps d’hospitalització fins a un màximde 12 setmanes; aquest permís s’inicia a partir del finimentdel permís per maternitat o de la setzena setmana posterioral part, l’adopció o l’acolliment

- Per a atendre fillsdiscapacitats

- els progenitors tenen dret conjuntament a permisosd’absència del lloc de treball per a poder assistir a reunionso visites en els centres educatius especials o sanitaris onrebin suport

- també tenen dret a 2 hores de flexibilitat horària diària per apoder conciliar els horaris dels centres d’educació especial odels altres centres on el fill o la filla discapacitat/da rebil’atenció

- Prenatal - les dones embarassades tenen dret a absentar-se del llocde treball per a assistir a exàmens prenatals i a tècniques depreparació per al part, durant el temps necessari per a dur aterme aquestes pràctiques, amb la justificació prèvia de lanecessitat de fer-ho dins la jornada de treball

- les parelles que opten per l’adopció o l’acolliment permanento preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per adur a terme els tràmits administratius requerits perl’administració competent fets a Catalunya, durant el tempsnecessari, amb la justificació prèvia que s’han de fer dins lajornada de treball

- Per mort, accident,hospitalització omalaltia greu d’unfamiliar fins els segongrau de consanguinitat oafinitat

- 2 dies laborables, ampliable a 4 dies si el fet es produeix enun municipi diferent del municipi del lloc de treball;excepcionalment i per motius degudament justificats, es potampliar el permís fins a 6 dies laborables

- Per a atendre unfamiliar fins els segongrau de consanguinitat oafinitat (sense retribució)

- un període mínim de 10 dies i màxim de 3 mesos,prorrogable, excepcionalment, fins a 3 mesos més

- Per situacions deviolència de gènere

- dones víctimes de situacions de violència de gènere que,per aquest motiu, s’hagin d’absentar del lloc de treball, tenendret que aquestes faltes d’assistència es considerinjustificades d’acord amb el que determinin els serveissocials, policials o de salut corresponent.

- De flexibilitat horàriarecuperable

- mínim d’1 hora i un màxim de 7 per a visites o provesmèdiques d’ascendents o descendents fins al segon grau de


consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb elsdocents responsables dels fills

- el temps d’absència l’ha de recuperar la persona afectadadurant la mateixa setmana en què gaudeix del permís, teninten compte les necessitats del servei

4.3. NORMES DE CONVIVÈNCIA EN ELS CENTRES

4.3.1. Drets i deures dels alumnes

DRETS DEURES1. a la formació2. a la valoració objectiva del rendiment

escolar3. al respecte de les pròpies conviccions4. a la integritat i la dignitat personal5. a la participació6. de reunió i associació7. d’informació8. a la llibertat d’expressió9. a l’orientació escolar, formativa i

professional10. a la igualtat d’oportunitats11. a la protecció social12. a la protecció dels drets de l’alumnat

1. L’estudi constitueix un deure bàsic delsalumnes.

2. El deure bàsic de l’estudi s’estén a lesobligacions següents:

• assistir a classe i participar en les activitats• respectar els horaris aprovats• seguir les orientacions del professorat

respecte a l’aprenentatge• respectar l’exercici del dret a l’estudi de

companys.3. Respectar les normes de convivència

dins el centre docent.4. El deure de respecte a les normes de

convivència del centre docent esconcreta en les obligacions següents:

• respectar la llibertat de consciència i lesconviccions religioses i morals, com tambéla dignitat, integritat i intimitat de tots elsmembres de la comunitat educativa

• no discriminar cap membre de la comunitateducativa per raó de naixement, raça, sexeo per qualsevol altra circumstància personalo social


• respectar el caràcter propi dels centres,quan existeixi

• respectar i fer ús correctament dels bénsmobles i de les instal·lacions del centre

• complir el reglament de règim interior delcentre

• participar en la vida i funcionament delcentre

• propiciar un ambient convivencial irespectar els drets dels altres alumnes aque no sigui pertorbada l’activitat normal enles aules.

4.3.2. La resolució de conflictes i la mediació

• Marc conceptual mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona,

amb formació específica i imparcial, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir perelles mateixes un acord satisfactori

• Principis voluntarietat (les persones implicades en el conflicte són lliures d’acollir-se o no) imparcialitat de la persona mediadora (la persona mediadora no pot tenir cap

relació directa amb els fets que han originat el conflicte) confidencialitat (obligació de les persones participants en el procés a no revelar a

persones alienes la informació confidencial obtinguda) caràcter personalíssim (les persones que prenen part en el procés han d’assistir

personalment a les reunions de mediació)• Àmbit d’aplicació

com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre membres de la comunitateducativa

en la resolució de conflictes generals per conductes de l’alumnat contràries a lesnormes de convivència o greument perjudicials

com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesuracorrectora o una sanció, per tal de restablir la confiança

no es podrà aplicar quan es doni alguna de les circumstàncies següents:o agressió física o amenaces a membres de la comunitat educativao vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar,

particularment aquelles que tinguin una implicació de gènere, sexual, racial oxenòfoba o es realitzin contra l’alumnat més vulnerable per les sevescaracterístiques personals, socials o educatives

o reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes deconvivència

o haver emprat greu violència o intimidació• Inici

a instància de qualsevol alumne/a, per tal d’aclarir la situació i evitar la possibleintensificació del conflicte

per oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrària o greumentperjudicial per a la convivència

si el procés s’inicia durant la tramitació d’un procediment sancionador, el centre hade disposar de la confirmació expressa de l’alumne/a, i , si és menor d’edat delsseus pares, en un escrit adreçat a la direcció del centre on consti l’opció per lamediació i la voluntat de complir l’acord a què s’arribi, en aquest cas, s’aturaprovisionalment el procediment sancionador i s’interrompen els terminis deprescripció i no es poden adoptar cap mesura provisional

• Desenvolupament si la demanda sorgeix de l’alumne/a, el procés serà gestionat, a petició d’aquest/a,

per persones de la comunitat educativa prèviament acreditades com a mediadors/es si el procés s’inicia per l’acceptació de l’oferiment de mediació fet pel centre, la


direcció ha de proposar, en el termini màxim de dos (2) dies hàbils, una personamediadora, d’entre els pares, mares, personal docent i PAS del centre que disposinde formació adequada; també la direcció pot designar un/a alumne/a perquècol·labori amb la persona mediadora en les funcions de mediació si ho consideraconvenient per facilitar l’acord entre els implicats

la persona mediadora, després d’entrevistar-se amb l’alumne/a, s’ha de posar encontacte amb la persona perjudicada per exposar-li la manifestació favorable del’alumne/a de resoldre el conflicte por la via de la mediació i per escoltar la sevaopinió pel que fa al cas

quan s’hagin produït danys a les instal·lacions o al material del centre o s’hagi sostretaquest material, la direcció o la persona en qui delegui ha d’actuar en el procés demediació en representació del centre

si la persona perjudicada accepta participar en el procés de mediació, la personamediadora ha de convocar una trobada de les persones implicades en el conflicteper concretar l’acord de mediació amb els pactes de conciliació i/o de reparació aquè vulguin arribar

• Finalització els acords presos s’han de recollir per escrit si la solució acordada inclou pactes de conciliació, aquesta s’ha de dur a terme

en el mateix acteo s’entén produïda la conciliació quan l’alumnat reconegui la seva conducta,

es disculpi davant la persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes si la solució acordada inclou pactes de reparació, s’ha d’especificar a quines

accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es comprometl’alumne/a i, si és menor d’edat, els seus pares i, en quin termini s’han de dur aterme

si el procés es duu a terme un cop iniciat un procediment sancionador,produïda la conciliació i, si n’hi haguessin, complerts els pactes de reparació, lapersona mediadora ho comunicarà per escrit a la direcció del centre i l’instructor/a del’expedient formularà la proposta de resolució de tancament de l’expedientdisciplinari

si el procés finalitza sense acord, o si s’incompleixen els pactes de reparacióper causes imputables a l’alumne/a o als seus pares, la persona mediadora ho ha decomunicar a la direcció del centre per tal d’iniciar l’aplicació de les mesurescorrectores o el procediment sancionador corresponent

quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la personaperjudicada no accepti la mediació, les disculpes de l’alumne/a o el compromís dereparació ofert o quan el compromís de reparació acordat no es pugui dur a termeper causes alienes a la voluntat de l’alumne/a, aquesta actitud ha de ser consideradacom a una circumstància atenuant en el procediment sancionador

la persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment queapreciï manca de col·laboració en un dels participants o l’existència de qualsevolcircumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació

el procés de mediació s’ha de resoldre en el termini màxim de quinze (15) diesdes de la designació de la persona mediadora (les vacances de Nadal i SetmanaSanta interrompen el còmput del termini)

4.3.3. Règim disciplinari de l’alumnat

Faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre

Conductes sancionables: article 37.1. LECa) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altresmembres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actesque atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, eldeteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o lasostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la


vida escolar.

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut,i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

Els actes o les conductes esmentats que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça,naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s'han de considerarespecialment greus

Sancions que es poden imposar: article 37.3. LEC− La suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries, per un

període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic,si són menys de tres mesos,

− La suspensió del dret d'assistir al centre o a determinades classes, per un període màximde tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys detres mesos,

− La inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.

Competència per imposar la sanció: article 25 Decret 102/2010Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat al’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per alcentre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de maneracomplementària en la resolució del mateix expedient

Prescripció: article 25.6. Decret 102/2010Les faltes i sancions a què es refereix aquest article (faltes greument perjudicials per a laconvivència) prescriuen, respectivament, als 3 mesos de la seva comissió i de la sevaimposició.

Graduació de les sancions: articles 24.3. i 4. Decret 102/2010Per a la graduació en l'aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades al'article 37.1 de la Llei d'educació, s'han de tenir en compte els criteris següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l'edat de l'alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l'alumnat afectat i de la restade l'alumnat.

d) L'existència d'un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta decompromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l'actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l'article 37.1 de la Llei d'educació s'han deconsiderar especialment greus, i les mesures sancionadores s'han d'acordar de maneraproporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere,sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones queresultin afectades per l'actuació a corregir.

Garanties i procediment en la corrección de faltes greus

1. Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l'article 37.1 dela Llei d'educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l'article 37.3 de la Llei


esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l'expedientincoat a l'efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d'utilitatsocial per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir demanera complementària en la resolució del mateix expedient.

2. La instrucció de l'expedient a què fa referència l'apartat anterior correspon a un o una docentamb designació a càrrec de la direcció del centre. A l'expedient s'estableixen els fets, i laresponsabilitat de l'alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitatsd'utilitat social per al centre i, en el seu cas, l'import de reparació o restitució dels danys omaterials que eventualment hagin quedat afectats per l'actuació que se sanciona.

3. De la incoació de l'expedient la direcció del centre n'informa l'alumnat afectat i, en el cas demenors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sense perjudici de les altresactuacions d'instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva deresolució, l'instructor o instructora de l'expedient ha d'escoltar l'alumnat afectat, i també elsprogenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l'expedient completat fins a la proposta deresolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que al'expedient s'estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per realitzar eltràmit de vista de l'expedient, de la realització del qual n'ha de quedar constància escrita, és decinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més.

4. Per tal d'evitar perjudicis majors a l'educació de l'alumnat afectat o a la de la resta d'alumnatdel centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, unasuspensió provisional d'assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables finsa un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoal'expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l'alumne/ahaurà d'assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grupmentre duri la suspensió provisional d'assistència a classe. En tot cas, en la suspensióprovisional d'assistència a classe, que s'ha de considerar a compte de la sanció, s'han dedeterminar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període.

5. Un cop resolt l'expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutorslegals, o de l'alumnat afectat si és major d'edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada,sens perjudici, de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveisterritorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d'informar periòdicament elconsell escolar dels expedients que s'han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquestarticle prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició.

6. Per garantir l'efecte educatiu de l'aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret aassistir temporalment al centre en les etapes d'escolarització obligatòria es procurarà l'acord delpare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s'obtingui aquest acord, la resolució que imposa lasanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d'inhabilitaciódefinitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l'alumne/aun lloc escolar en un altre centre. El Departament d'Educació ha de disposar el que siguipertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització del'alumnat en qüestió.

7. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a laconvivència, l'alumne/a, i la seva família en els i les menors d'edat, reconeixen de maneraimmediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplicadirectament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la faltacomesa i de l'acceptació de la sanció per part de l'alumne/a i, en els i les menors d'edat, del seupare, mare o tutor o tutora legal.

Principis generals

Com a fonamental cal destacar el de tipicitat “cap alumne podrà ser sancionat perconductes diferents de les tipificades com a conductes contràries o gravement perjudicials per ala convivència en el centre al Decret regulador”, al qual cal afegir els altres següents:


- Interdicció de privar l’alumne del seu dret a l’educació i, en el cas de l’educació obligatòria, delseu dret a l’escolaritat.- Prohibició d’imposar sancions contràries a la integritat física i a la dignitat personal del’alumne.- Proporcionalitat entre faltes i sancions aplicades.- Necessitat de tenir en compte l’edat de l’alumne a l’hora d’aplicar sancions.

PROCEDIMENT SANCIONADOR(LEC, arts. 30 al 38 + Decret 102/2010, arts. 23 al 25)

PROCEDIMENT ORDINARI

Coneixement dels fets Prescripció als 3 mesos de la seva comissió

El director/a acorda incoar expedient disciplinari, designa un/a docent com a instructor/a,n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors

En incoar l’expedient el director/a pot aplicar de manera excepcionalmesures provisionals (suspensió provisional d’assistència a classe per un mínimde 3 dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius)

L’instructor/a practica les actuacions que considera pertinents per l’esclariment dels fets aixícom per la determinació de les persones responsables

L’instructor/a elabora l proposta de resolució provisionalL’instructor/a escolta l’alumnat afectat (i els pares o tutors legals, si escau) i elsdóna vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional(tràmit de vista i audiència), per tal que puguin manifestar la seva conformitat amballò que en l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions(el termini per realitzar el tràmit de vista i audiència, del qual ha de quedarconstància escrita, és de 5 dies lectius i el termini per formular al·legacions és de5 dies lectius mes)

L’instructor/a formula proposta definitiva de resolució

El director/a dicta resolució imposant la sanció que correspongui

El director/a notifica a alumnat/pares la resolució adoptada

Possible presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els ST


PROCEDIMENT ABREUJAT

Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència,l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata lacomissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament lasanció.Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i del’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare otutor/a legal

4.4. L’ALUMNAT EN LA SEVA CONDICIÓ DE MENOR(documentació elaborada per Vicente Mora Baringo, inspector d’educació)

a) Consideracions generals

La major part dels alumnes que acullen els centres docents tenen menys de 18 anys, és a dir,des del punt de vista jurídic tenen la condició de ser menors d’ edat.

Tot un conjunt de normes, d’àmbit internacional, estatal i autonòmic, atorguen als menors unaprotecció especial. Aquesta especial protecció implica l’obligació de tenir cura dels menors perpart de tots els ciutadans en general, alhora que les diferents administracions i, també, per partdels docents i professionals de l’educació, als quals la legislació fa esment de maneraconcreta.

Els equips directius dels centres afronten sovint situacions semblants a les següents:• alumnes que sofreixen accidents i no poden localitzar la família perquè es faci càrrec de

la situació• retards en la recollida dels alumnes al finalitzar la jornada escolar• la policia recull dades personals sobre l’alumne davant la sospita de la comissió d’un

delicte• alumnat que per trobar-se en situacions de riscs – és objecte d’atencions negligents o

de maltractaments i no assisteix a classe de forma reiterada…- requereix una atencióespecialitzada que el centre ha d’iniciar amb els seus informes

Ara bé, els professors dels centres de primària i de secundària tenen la seva jornada laboralestablerta i certes situacions sobrepassen l’ esmentat marc i, per això, es plantegen quinesobligacions tenen davant situacions tan singulars i quines són les seves responsabilitats a talefecte.

La síntesis normativa que figura a continuació intenta proporcionar criteris d’actuació i delimitarles esmentades obligacions i responsabilitats.


• Esquemes del marc normatiu

- Convenció Drets Nen (CDN), Nacions Unides, 1989, ratificada al 1990 per Espanya.Dret intern d’acord amb l’ art. 39 de la Constitució.

- Principis bàsics: Igualtat i interès superior del menor.- Lleis orgàniques:

- Protecció de Menors LO 1/1996- Penal menors LO 5/2000- Integració estrangers LO 4/2000

- Drets prestacionals:- Sanitat- Educació

Lleis de les CCAA (competències exclusives sobre la protecció de menors):- Responsabilitat plena sobre la protecció de menors- Atorguen prioritat pressupostària a la protecció del menor

• Tractament judicial penal dels menors d’edat

b) L’especial protecció i els principis d’actuació amb els menors: igualtat i respectea l’interès superior del menor.

La norma bàsica i fonamental quan ens referim als menors és la Convenció dels Drets del Nen(CDN), promulgada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i ratificada perEspanya el 30 de novembre de 1990. Així mateix, la majoria dels països del món l’han ratificadai orienta a tots ells la legislació sobre els menors.

AUTOR DEL DELICTE O FALTAMAJOR DE 18 ANYS

AUTOR DEL DELICTE O FALTAAMB EDAT COMPRESA

ENTRE 14 i 18 ANYS

Aplicació de la Llei 5/2000 de 12 gener,reguladora de la RESPONSABILITAT PENAL

DELS MENORS

AUTOR DEL DELICTE O FALTAMENOR DE 14 ANYS

Aplicació del CODI PENAL, Llei Orgànica 10/1995 de 23 de novembre

No se li exigirà responsabilitat segons la Llei5/2000 reguladora de la responsabilitat penal

dels menors i se li aplicaran les normes sobreproteccions de menors previstes en el

CODI CIVIL.L’entitat pública de protecció a la infància

adopta les MESURES DE PROTECCIÓadequades.


El seu àmbit d’aplicació és molt ampli i inclou, tots els menors que per qualsevol motiu, i ambindependència de la seva nacionalitat i de la seva situació administrativa, es trobin en territorid’un dels Estats signataris. (art. 2).

Aquí l’article 39.4 CE constitucionalitza els drets recollits en els Tractats Internacionals: “Elsnens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets” iles Lleis orgàniques 1/1996 de Protecció de Menors (LOPM), la LO 5/2000 de la ResponsabilitatPenal dels Menors (LORPM) i la LO 4/2000 de la Integració social dels estrangers (LODILE) s’inspiren en l’esmentada Convenció i adapten al nostre context les seves disposicions. L’article4 de la Llei catalana 8/ 1995, de protecció de menors, també assenyala els tractatsinternacionals com a criteri superior d’interpretació de les normes. A més, totes les CCAA hanpromulgat Lleis que concreten la protecció als menors i la consideren una competència ambrang d’exclusiva.

Tot aquest ampli desplegament normatiu gira al voltant de dos principis essencials: el principi d’igualtat i el principi de l’ interès superior del menor.

Els principis no són d’aplicació tan concloents com l’ articulat de les normes, però tenen, encanvi, un efecte expansiu, és a dir, modulen l’aplicació davant qualsevol cas i orienten lainterpretació de les diferents normes.

A) Aplicació del principi d’igualtat als menors immigrants: els menors immigrants, també elsirregulars, gaudeixen dels mateixos drets que els menors nacionals. L’art. 3 LOPJMestableix que: “Els menors gaudiran dels drets que se’ls reconeix a la Constitució i alsTractats internacionals […] i de la resta dels drets garantits per l’ ordenament jurídic, sensecap discriminació per raó de naixement, nacionalitat […] o qualsevol altra circumstànciapersonal, familiar o social”.

Per a mesurar l’abast d’aquest principi, és interessant conèixer la posició del Tribunal Supremdels Estats Units, que va establir que l’ exclusió dels menors estrangers residents irregulars deldret a l’ escolarització vulnerava el dret a la igualtat, per l’efecte discriminador que suposava jaque la subclasse de ciutadans illetrats seria contraria a la “Equal Protection Clause” de la sevaConstitució.

B) Principi de l‘interès superior del menor: L’article 3.1 CDN i també la LO 1/1996, LOPJM,art.11.2 estableixen: “La generalització de l’ interès superior del menor com a inspirador detotes les actuacions que s’hi relacionen, tant administratives com judicials.” La nova Llei dedrets i oportunitats de Catalunya estableix l’interès superior del menor com a principi rectorde totes les polítiques públiques i de totes les actuacions envers els menors:

Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.Article 5.-L'interès superior de l'infant o l'adolescent1. L'interès superior de l'infant o l'adolescent ha d'ésser el principi inspirador i fonamentador de les actuacionspúbliques.2. Les normes i les polítiques públiques han d'ésser avaluades des de la perspectiva dels infants i els adolescents,per garantir que inclouen els objectius i les accions pertinents adreçats a satisfer l'interès superior d'aquestespersones. Els infants i els adolescents han de participar activament en aquesta avaluació.3. L'interès superior de l'infant o l'adolescent ha d'ésser també el principi inspirador de totes les decisions iactuacions que el concerneixen adoptades i dutes a terme pels progenitors, pels titulars de la tutela o de la guarda,per les institucions públiques o privades encarregades de protegir-lo i d'assistir-lo o per l'autoritat judicial oadministrativa.4. Per a determinar l'interès superior de l'infant o l'adolescent se n'han d'atendre les necessitats i els drets, i s'hade tenir compte la seva opinió, els seus anhels i aspiracions, i també la seva individualitat dins el marc familiar isocial.

Respecte als centres docents i el professorat aquest principi implicaria, per exemple, que lesactuacions a portar a terme davant un alumne accidentat seria la de prestar-li l’atenció que fospossible en el centre docent i fins i tot acompanyar-lo a un centre sanitari en absència en aquellmoment de la família. O en el cas de no recollir a un alumne al finalitzar les classes, un docenthauria de custodiar-lo fins que arribessin els seus pares, o bé, ho posarien en coneixement dela policia local o dels cossos de seguretat perquè ells es fessin càrrec del menor. (Aquestasituació es dóna a Primària, però també seria d’aplicació a Secundària en el cas de pèrdua detransport escolar, per exemple).


En definitiva, la protecció als menors, el seu interès, ha de prevaldre sobre altres interessos oconsideracions.

c). Els drets del servei assistencial social: sanitat i educació.

El dret de protecció per part dels poders públics inclou l’accés al sistema sanitari, al’educació i a determinades prestacions socials.

SANITÀRIA:- Art.10.3 LOPJM: “Tenen dret a l’assistència sanitària i a la resta dels serveis públics els menors estrangers que

es trobin en situació de risc o sota la tutela o guarda de l’Administració pública competent, fins i tot si noresideixen legalment a Espanya.”

- Art.12.3 LODILE: “Els estrangers menors de 18 anys que es trobin a Espanya tenen dret a la assistènciasanitària en les mateixes condicions que els espanyols”.

EDUCATIVA:- Art. 9 LODILE: els menors estrangers - tots, independentment de la seva situació administrativa de residència -

tenen dret a l’ensenyament bàsic, gratuït i obligatori, així com l’accés a tot tipus de beques i ajuts. Respecteals nivells d’ educació no obligatoris, solament està garantit l’ accés en les mateixes condicions que alsespanyols als estrangers residents. No obstant això, el desenvolupament posterior de la Llei, pel corresponentReglament, sí que autoritza l’accés als nivells no obligatoris de l’educació de tots els menors empadronats, tal icom es concreta en l’apartat següent sobre els immigrants i el dret a la educació.

- Art. LOPJM:10.3: “Els menors estrangers que es trobin a Espanya tenen dret a la educació.”13.- Obligacions dels ciutadans i deure de reserva: si es detecta una situació de risc o possible desemparamentd’un menor, o es coneix que no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar, es comunicarà a l’ autoritat.S’actuarà amb la corresponent reserva i s’evitarà tota interferència innecessària en la vida del menor.

d). Els immigrants i el dret a l’educació.

La Llei Orgànica 4/2000 d’ 11 de gener, modificada per la LO 8/2000 de desembre del mateixany, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (article 9) i elReglament de desenvolupament, Real Decret 2393/ 2004, de 30 de desembre (BOE núm. 6,7.01.2005), concreta aspectes d’interès per a l’àmbit educatiu i que en síntesis són:

Tots els estrangers menors de 18 anys tenen el dret i el deure de l’ educació en lesmateixes condicions que els espanyols. Aquest dret compren:

a) L’accés a una educació bàsica, gratuïta i obligatòria, i a l’obtenció de la titulacióacadèmica corresponent.

b) L’accés al sistema públic de beques i ajuts de tot tipus- per exemple, l’ adquisició dellibres de text, de transport i menjador.

Respecte a l’educació infantil, de caràcter voluntari, les administracions públiques, garantiranl’existència de places suficients per assegurar l’escolarització de la població que ho sol·liciti, i aixòinclourà tots els estrangers, amb independència de la seva situació administrativa a Espanya.

Amb la publicació del Reglament de la Llei s’ha propiciat també que els estrangers puguincursar estudis postobligatoris, atès que disposa que administracions educatives, en l’exercicide les seves competències en matèria d’educació, podran facilitar l’ accés dels estrangersmenors d’edat que es trobin empadronats en un municipi als nivells d’ensenyamentpostobligatòria no universitaris i a l’obtenció de la titulació acadèmica corresponent en igualtatde condicions que els espanyols de la seva edat.

En síntesi, els menors estrangers tenen regulat i reconegut el dret – i el deure - als estudis decaràcter obligatori i, si estan empadronats, les administracions públiques els podran facilitar quecursin estudis postobligatoris.

Una recent Sentència del Tribunal Constitucional ( STC 236/2007, de 7 de novembre de2007, recurs de inconstitucionalitat interposat per el Parlament de Navarra, contradiversos preceptes de la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de Desembre, de reforma de la LO4/2000, de 11 de Gener, sobre drets i llibertats dels estrangers en España i la seva


integració social) ratifica que l'accés als estudis potsobligatoris, sobre els obligatoris noexistien dubtes, radica en la dignitat com a persones de tothom, i no està subjecta a capcondició personal ni legal..STC 236/2007Fundamento Jurídico 3.- Derechos de la persona y derechos de los ciudadanos.Nuestra jurisprudencia ha reiterado que existen derechos del título I que “corresponden a los extranjeros porpropio mandato constitucional, y no resulta posible un tratamiento desigual respecto de los españoles” puestoque gozan de ellos “en condiciones plenamente equiparables a los españoles”. Estos derechos son los que“pertenecen a la persona en cuanto tal y no como ciudadanos, o dicho de otro modo, se trata de derechos que sonimprescindibles para la garantía de la dignidad humana que conforme el art. 10.1 de nuestra Constitución es elfundamento del orden político español. También nos hemos referido como derechos “inherentes a dignidad de lapersona humana”. En esta situación se encontrarían el derecho a la vida, a la integridad física y moral, a la intimidad,la libertad ideológica, pero también el derecho a la tutela judicial efectiva y el derecho a no ser discriminado por razónde nacimiento, raza, sexo, religión o cualquier otra circunstancia personal o social. Todos ellos han sido reconocidosexpresamente por este Tribunal como pertenecientes a las personas en cuanto tal, pero no constituyen una listacerrada y exhaustiva.Fundamento Jurídico 8El Parlamento de Navarra impugna el punto 7 del artículo primero de la Ley recurrida en este proceso, que da nuevaredacción al apartado 3 del art. 9 de la LO 4/2000. El precepto dispone:“ Los extranjeros residentes tendrán derecho a la educación de naturaleza no obligatoria en las mismas condicionesque los españoles. En concreto, tendrán derecho a acceder a los niveles de educación y enseñanza no previstos en elapartado anterior y a la obtención de las titulaciones que correspondan al caso, y al acceso al sistema público de becasy ayudas.”…El apartado 1 del art.9 no exige pues la condición de “residente” para ejercer el derecho a la educación cuandose trate de la enseñanza básica, a la que pueden acceder todos los extranjeros menores de dieciocho años. Por elcontrario, el apartado impugnado sí exige aquel requisito cuando se trate de la educación no obligatoria, sin hacerninguna referencia a la edad.De las disposiciones constitucionales relativas al derecho a la educación, interpretadas de conformidad con laDeclaración universal de derechos humanos y los tratados y acuerdos internacionales referidos, se deduce que elcontenido constitucionalmente garantizado de ese derecho, en su dimensión prestacional, no se limita a laenseñanza básica, sino que se extiende también a los niveles superiores, aunque en ellos no se impongaconstitucionalmente la obligatoriedad y la gratuidad.…De las disposiciones examinadas y de su recta interpretación se obtiene que el derecho a la educación garantizadoen el art. 27.1 CE corresponde a "todos", independientemente de su condición de nacional o extranjero, eincluso de su situación legal en España..FALLOEstimar parcialmente el recurso de inconstitucionalidad…1. Declarar la inconstitucionalidad de los artículos 7.1, 8 y 11.1, exclusivamente respecto al derecho a sindicarse

libremente.2. Declarar inconstitucional y nula la inclusión del término “residentes” en los arts. 9.3 y 22.2 de la LO 4/2000,

de 11 de enero, en la redacción dada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre.

Després d’aquesta sentencia del tribunal constitucional va modificar de nou la LO4/2000, LODILE, i la nova redacció de l’article 9, el dret a l’educació, ja recull el dret delsmenors a l’educació obligatòria i també a la postobligatòria:

Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, LODILE.(BOEnúm. 299, de 12.12.2009)Artículo 9. Derecho a la educación.1. Los extranjeros menores de dieciséis años tienen el derecho y el deber a la educación, que incluye el accesoa una enseñanza básica, gratuita y obligatoria. Los extranjeros menores de dieciocho años también tienenderecho a la enseñanza postobligatoria.Este derecho incluye la obtención de la titulación académica correspondiente y el acceso al sistema público de becas yayudas en las mismas condiciones que los españoles.En caso de alcanzar la edad de dieciocho años en el transcurso del curso escolar, conservarán ese derecho hasta sufinalización.2. Los extranjeros mayores de dieciocho años que se hallen en España tienen derecho a la educación deacuerdo con lo establecido en la legislación educativa. En todo caso, los extranjeros residentes mayores dedieciocho años tienen el derecho a acceder a las demás etapas educativas posobligatorias, a la obtención de lastitulaciones correspondientes, y al sistema público de becas en las mismas condiciones que los españoles.3. Los poderes públicos promoverán que los extranjeros puedan recibir enseñanzas para su mejor integración social.4. Los extranjeros residentes que tengan en España menores a su cargo en edad de escolarización obligatoria,deberán acreditar dicha escolarización, mediante informe emitido por las autoridades autonómicas competentes, enlas solicitudes de renovación de su autorización o en su solicitud de residencia de larga duración.»

Criteris generals


• La condició de menor, el fet de no tenir complerts els 18 anys, atorga una proteccióespecial, àmpliament recollida en la normativa d’àmbit internacional, estatal i autonòmica ique en essència estableix que tots els menors tenen els mateixos drets, al marge de quinasigui la seva situació administrativa i, per a prendre qualsevol decisió que els afecti, elcriteri és fer el més beneficiós per a ells.

• Els docents estan especialment involucrats per la seva professió en la cura i protecció delsmenors al seu càrrec, no només respecte a la docència, sinó també davant accidents osituacions de desemparament i maltractament.

• Els menors estrangers tenen dret a l’ educació obligatòria en igualtat de condicions que elsnacionals, incloent els ajuts i beques. També tenen dret a l’assistència sanitària quenecessitin.

• Els menors estrangers tenen garantit el dret a l'educació obligatòria i la postobligatòriadoncs l'educació és un dret garantit per la Constitució i la Declaració Universal dels DretsHumans

4.4.1. El maltractament a menors i la resposta educativa

El maltractament infantil és un tema de trista actualitat. Des de fa molt de temps es té notíciade la existència de càstigs físics, en alguns casos cruels i humiliants, de desatenció, d’abusossexuals, de mutilació genital de nenes i d’altres formes de violència contra nens i nenes, peròfins fa poc no es tenia massa consciència de la gravetat i urgència d’aquest problema d’abastmundial.Actualment s’incloïen en el concepte de maltractament tan l’inferit per les persones adultes,com l’inferit entre iguals.

Així, els centres docents poden trobar-se davant dos tipus de violència que afecti el seualumnat:- Un/a alumne/a pateix de forma reiterada agressions per part dels seus companys/es.- Un/a alumne/a presenta indicis o evidències que està patint maltractament o abusos per

part d’adults.

• En una visita de tutoria la mare d’un alumne comenta, amb evident preocupació, que el seufill es nega a assistir al centre, i comenta que uns companys, a més a més d’excloure’lsempre dels jocs, li peguen cops entre classe i classe. Està molt atemorit.

• Una nena acumula absències injustificades a classe i, a més a més, avui presentahematomes a les cames i als braços. La tutora comenta el cas amb l’equip directiu.

• Ens informen que una nena viatjarà al seu país on sabem que practiquen la mutilaciógenital femenina

…Davant situacions com les descrites o altres de similars a tots se’ns plantegen dubtes

sobre quines són les responsabilitats dels centres, i com s’ha d’ actuar, malgrat que no témassa o res a veure amb els continguts curriculars i el seu aprenentatge.

A).- ELS MALTRACTAMENTS O ABUSOS A MENORS

a). Marc conceptualMENOR "tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable,hagi assolit la majoria d’edat abans” (art. 1 CDN)

MALTRACTAMENT INFANTIL La Societat catalana de Pediatria considera que un infantpateix maltractaments quan:• Es objecte de violència física, psíquica i/o sexual• Si pateix una falta d’atencions per part de les persones o de les institucions de les quals

depèn per al seu desenvolupamentPer tant, el maltractament es pot produir per acció – allò que algú fa -, o per omissió – deixar defer- o per negligència – fer de manera inadequada-.


ABLACIÓ/MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA pràctiques tradicionals que impliquen laextirpació total o parcial dels genitals femenins o altres agressions als òrgans genitals de lesdones amb finalitats no terapèutiques. (Organització Mundial de la Salut).Des del punt de vista penal pot constituir un delicte de lesions i sobre la qual la Convenció delsDrets del Nen (CDN) estableix: " Els Estats membres adoptaran totes les mesures eficaces iapropiades possibles per abolir les pràctiques tradicionals que siguin perjudicials per a la salutdels menors” (Art. 24.3.)

VIOLÈNCIA "totes les formes de violència física o mental, lesions, abusos, abandonament otracte negligent, maltractament o explotació, incloent-hi els abusos sexuals, físics o mentals,mentre està sota la tutela dels seus pares, tutors legals o de qualsevol altra persona que entingui la tutela “ (art. 19 CDN)

b). El paper dels centres escolarsEls centres escolars són llocs propicis per a la detecció de possibles maltractaments oabusos a menors:• Pel contacte directe i diari que hi ha amb ells• Per la confiança i consegüent comunicació franca que hi estableixen, en la major part dels

casos, els/les tutors/es• Perquè tota la població infantil entre els 3 i els 16 anys estan escolaritzats

A més de la detecció els centres escolars també són institucions clau en la prevenció de lespossibles situacions de maltractament infantil:• Totes les persones que formen part d’un centre escolar haurien de conèixer les formes de

prevenir i detectar els maltractaments, així com els protocols d’actuació• Davant de les primeres sospites o indicis s’haurien de recollir les observacions dels

diferents professionals que estiguin en contacte amb el menor, per ratificar o no ditessospites o indicis. Donat que l’ agressió o maltractament es produirà, habitualment, fora delcentre, serà necessari derivar el cas per al seu estudi i tractament als serveis socials quecorresponguin.

• Totes les persones i, en especial, els qui per raó de la seva professió sàpiguen del’existència de qualsevol maltractament a menors, ha de posar-ho en coneixement del’autoritat judicial o de l’organisme competent, el qual ha de garantir la reserva absoluta il’anonimat del comunicant. Així es disposa a la LO 1/1996 de Protecció jurídica del menor(article 13) i amb contingut semblant trobaríem articles a les Lleis de protecció de menorsde totes las CCAA.

Per això, és necessari conèixer mínimament els tipus i els indicadors de les diferentsmanifestacions dels maltractaments, els quals amb la freqüència i la intensitat de lesagressions, ens permetrà graduar la gravetat del cas i la urgència de les mesures a prendre pelcentre o pel qui en pugui rebre la derivació, si procedeix un estudi més detallat o l’adopció demesures de protecció immediates.

c). Tipologia

Maltractament físic: és qualsevol acció no accidental dels progenitors o de les persones que tenen cura dels infantsque els provoqui danys físics o malalties.Maltractament per negligència i abandonament: són les situacions en les quals les necessitats bàsiques del’infant (físiques, socials i psicològiques) no són ateses de manera temporal o permanent per cap dels membres delgrup amb qui conviu (alimentació, higiene, atenció mèdica, educació, vestit, vigilància, seguretat, etc.).Maltractament psicològic o emocional: és la situació crònica en la qual les persones adultes responsables del’infant, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius envers la pròpia autoestima i li limiten lesiniciatives (menyspreu continuat, refús verbal, insult, intimidació, discriminació...). Maltractament sexual: és la situació en la qual un infant o un/a adolescent és utilitzat/da per satisfer els desitjossexuals de la persona adulta, ja sigui presenciant o participant enactivitats sexuals que no comprèn o per a les quals no està preparat/da d’acord amb el seu desenvolupament i a lesquals, per tant, no pot donar el consentiment (incest, violació, tocaments, seducció verbal, masturbació en presènciad’un/a menor, pornografia...).Maltractament prenatal: es produeix quan una dona en procés de gestació no té cura, de forma conscient oinconscient, de les atencions que demana el seu estat, amb risc de perjudicar el fetus.Submissió quimicofarmacèutica: és la situació en què se sotmet l’infant a qualsevol tipus de drogues i/o


medicació sense necessitat mèdica i que l’incapacita per al desenvolupament de l’autonomia, de la resistència o delcontrol. Pot ser causada per l’anomenada síndrome de Münchausen per poders, que es dóna quan els progenitors oles persones cuidadores simulen malalties en l’infant i se’l sotmet a contínues exploracions mèdiques o a ingressoshospitalaris, al·legant símptomes ficticis o generats de manera activa per la mateixa persona adulta. Maltractament institucional: s’entén per maltractament institucional qualsevol procediment, actuació o omissióprocedent dels poders públics, o bé derivat de l’actuació individual del/de la professional, relacionat directament iindirectament amb el món de l’infant que pot generar situacions, per acció i/o omissió, que impedeixin el millordesenvolupament dels infants i dels/de les joves. Explotació laboral: situació en què s’utilitza un infant o un/a adolescent en edat no laboral per a feines o activitatson s’obtingui qualsevol tipus de guany. Pot anar des de la duresa física fins a la utilització passiva o activa per a lamendicitat.Explotació sexual: és dóna quan s’obliga o s’indueix l’infant o l’adolescent a fer activitats de prostitució i/opornografia.

B). LA VIOLÈNCIA ENTRE IGUALS / L’ASSETJAMENT ESCOLAR (Bullyng)

a). ConcepteL’assetjament escolar o bullying “és una conducta de persecució física i/o psicològica querealitza un alumne/a contra un altre, al qual escull com a víctima de repetitius atacs. Aquestaacció, negativa i intencionada, col·loca a la víctima en una posició de la qual difícilment podràsortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en las víctimesefectes clarament negatius: ansietat, descens de l’autoestima i quadres depressius, quedificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal delsaprenentatges”. ( Dan Olweus, 1983)

Bullying és el terme que en els anys 70 el suec Dan Olweus, professor de Psicologia de laUniversitat de Bergen, Noruega, va aplicar a la violència entre iguals. En els anys setanta, tresadolescents suecs es van suïcidar, i varen raonar la seva decisió fent pública l’ansietat que elsproduïa sentir-se perseguits i intimidats per alguns dels seus companys. Aquest fet tan dramàticva produir una gran commoció i els escandinaus van començar a estudiar el fenomen.

La traducció literal de "bully" seria la d’intimidar, o forçar algú a fer quelcom utilitzant la força."Bull" significa brau i també fera, en sentit familiar i, en el col·loquial, perdonavides fatxenda(“matón”). Hi ha autors que es refereixen a aquests pinxos escolars i al fenomen delfatxenderia (“matonismo”). En definitiva, el concepte denota l’ús de la força en las relacions del‘alumnat i que s’ està produint un abús.

L’assetjament és una forma de maltractament basat en el desequilibri de poder; es potdefinir com un abús de poder sistemàtic (Smith y Sharp, 1994), és a dir, que la idea decontinuïtat o reiteració sempre va unida al concepte d’ assetjament.

Segons el Síndic de Greuges es considera abús, maltractament, assetjament o bullyingen l'entorn escolar aquella pràctica protagonitzada per un alumne o grup d'alumnes que causiun dany físic o psicològic a un altre, de tipus sistemàtic o reiterat, independentment delsobjectius que es persegueixen i de si es portat a terme de forma directa o indirecta S'inclouenles relacions que produeixen ostracisme i aïllament.

b)Tipus i característiques. Protocols.

Per utilitzar correctament el terme “bullying” (assetjament escolar) han de concórrer tota unasèrie de característiques, com les següents:

atacs o agressions realitzats de forma repetitiva i fins i tot fora de l’ horari escolar gratuïtat de l’agressió, no es dóna un conflicte d’ interessos contraposats. és una relació interpersonal que es caracteritza per un desequilibri real de poder o de

força. els actes violents solen produir-se en grup

Comparant-ho amb l’assetjament escolar, la violència és una subcategoria dintre delcomportament agressiu però amb les seves característiques especials: hi ha molt assetjamentsense violència (atacs verbals, gestos, exclusió intencionada del grup…), i també es dóna


molta violència que no es pot catalogar com assetjament escolar, per exemple, una baralla alpati o una discussió entre persones que no es coneixen.

Per tant, abans de qualificar la situació d’assetjament escolar és convenient efectuar unarecollida de dades, analitzar els fets, per saber de què es tracta: la utilització de protocolses fa necessari. Tot això sense perjudici de prendre de manera immediata les mesures deprotecció de la víctima i les disciplinàries que es considerin més adequades, estem o nodavant violència escolar o bullying.

c). L’assetjament informàtic “El ciberassetjament”Recentment ha aparegut el fenomen de l’anomenat assetjament informàtic que té una certaincidència, per la qual cos s’inclou una breu referència sobre el seu concepte i característiques.

L’assetjament informàtic: acte agressiu i intencionat portat a terme de forma repetida iconstant al llarg del temps, mitjançant l’ús de formes de contacte electròniques per part d’ungrup o d’un individu contra una víctima que no pot defensar-se fàcilment.

Tipus:• Missatges de text• Assetjament telefònic• “ mitjançant fotografies/ vídeo• “ “ correus electrònics• “ “ sessions de xat• “ “ programes de missatgeria instantània• “ via pàgines web

Aspectes particulars que el distingeixen de l’ assetjament tradicional:• No existeix la possibilitat d’amagar-se• Amplitud de l’ audiència• Invisibilitat dels assetjadors

La possibilitat d’ésser víctima d’un assetjament informàtic és més gran fora de l’escolaque a dintre.

d). La prevenció. La convivència.

Respecte a l’assetjament escolar hi ha un acord generalitzat sobre el fet que l’única formaefectiva d’afrontar-lo és treballar la convivència: la resolució pacífica dels conflictes, el respecteals drets dels altres, la lluita per eradicar els estereotips sexistes.., és a dir, tota una sèrie devalors de ciutadania, i, a més a més, fer-ho des del començament de l’escolaritat i amb laparticipació activa de tota la comunitat escolar i en general de tota la societat.

S’entén per convivència o conviure “vivir juntos, con los matices de la comprensión del otro,la tolerancia hacia las diferencias y la búsqueda de un bienestar compartido que hay queconstruir entre todos. El currículum para la convivencia se sustenta en los principios quepropuso Delors (1996) cuando afirmaba que los pilares de la educación debían ser: aprender aconocer, aprender a hacer; aprender a ser; y aprender a vivir juntos y vivir con los demás". (Rosario Ortega, 2004)

Aquesta és, en definitiva, la proposta de la recentment promulgada LOE, que entre els principisinformadors i les finalitats de totes les etapes educatives inclou la convivència i el foment de laigualtat de gènere.

e). Tractament: mesures d’ urgència i reparadores

La Direcció del centre es responsabilitzarà que es portin a terme les mesures previstes, iinformarà periòdicament l’ inspector/a del grau de compliment de les esmentades mesures i dela situació escolar de l’alumnat implicat.


Dos models de prevenció i d’actuació es citen amb més freqüència el Olweus i el Sheffield.Ambdós models proposen enfocaments diferents:

el model Olweus dóna molta importància a la participació de les famílies i inclou mètodescoercitius de tipus punitiu, sense rebutjar per això el diàleg.

el model Sheffield, utilitza estratègies per a l’entrenament de les destreses socials delsimplicats. Per això, es proposen programes d’habilitats socials específics tant per a lavíctima com per a l’agressor. Es tracta que la víctima pugui millorar la seva asertivitat iautoestima i l’agressor augmenti l’empatia cap a la resta dels seus companys.

Un altre model estès a Europa i que aquí, per exemple, es propugna a Catalunya, és el d’ajutentre alumnes o de mediadors: consisteix en la formació dels alumnes com a mediadors oconsellers de tal manera que aquests grups d’ alumnes formats en tècniques d’escolta activas’ofereixen a atendre altres companys amb problemes. També els professors que actuen coma coordinadors i supervisors del treball dels alumnes reben una formació específica.

A Catalunya fa uns quants cursos es va posar en marxa el programa “La convivència en elscentres docents d’ educació secundaria” (Pere Led, 2003), inspirat en el dissenyat pel professorRobert Ross (Canadà) que pretén prevenir la violència entre els alumnes /as de Secundaria.Aquest programa s’ha experimentat ja a València, on el professor Vicente Garrido Genovés elva introduir per primera vegada. Tres objectius fonamentals: formar per a la convivència aprofessors i alumnes en competència social i mediació; prevenir les conductes problemàtiques; iintervenir davant els conflictes . Editat en un paquet didàctic, dos volums, un per a cada cicled’ESO. (Segura, M.; Mesa,JR y Arcos, MI)

Aquest pla ha estat molt ben acollit i nombrosos centres participen en el programa de lamediació escolar que s’aplica a satisfacció de les comunitats escolars.Recentment, a la tardor del 2005, es va crear “la Unitat de Suport a la Convivència Escolar”(USCE) amb seu al Departament d’Educació a Barcelona i pretén orientar i informar lacomunitat educativa, els centres i la mateixa inspecció. Està formada per tres professionals: uninspector d’educació, un tècnic d’ordenació curricular i un assessor jurídic.L’esmentada oficina, a més, facilita un esquema d’intervenció i dos protocols: un de recollidainicial i un altre d’anàlisi del cas i d’intervenció d’urgència i cautelar.(http://www.xtec.net/innovació/convivencia/usce.htm)

f). Protocol d’ actuacions.Com hem indicat abans, qualsevol professional que detecti una situació de maltractaments d’unmenor haurà de posar-ho en coneixement d’un servei especialitzat que farà el seguiment delcas fora del centre i planificarà unes mesures a prendre o bé, si el fet revesteix molta gravetat,de les forces de seguretat, de les entitats de protecció de menors o de les instàncies judicials,Jutjat de Guàrdia o Fiscalia.

♦ Circuit d’actuació en casos d’evidència d’abusos i maltractaments infantils greus.Protocol signat a BCN (setembre 2006), pel Delegat del Govern de l’Estat, el TSJC, elFiscal en Cap de Catalunya i els Departaments de la Generalitat de Justícia, Interior,Educació, Salut i Benestar i Família, i pels Síndic de Greuges.

IMLC (Institut Medicina Legal Catalunya)EATP (Equip Assessorament Tècnic Penal)


DGAIA (Direcció General Atenció Infància i Adolescència)

Esquema general d’actuació:

Els centres es troben davant fets que els porta a pensar o els fan sospitar que s’estan produintmaltractaments, detecten indicis i recullen la seva intensitat i freqüència, o bé, detectenevidències que s’estan produint maltractaments i deriven el cas a organismes de protecció imés especialitzats. Així doncs, es poden donar dues situacions tipus:

SOSPITA: es comunicarà als Serveis Socials, que amb la col·laboració d’altres Equipsd’Atenció a Menors establiran un diagnòstic que consistirà en una mesura administrativa deprotecció, o bé, si la situació és greu, ho comunicaran a la policia o a les instàncies judicials.

EVIDÈNCIA: es comunicarà a la policia, que alhora ho posarà en coneixement del Fiscal o delJutjat de Guàrdia que prendrà les mesures cautelars que corresponguin.

Sempre, davant de situacions de perill, es demanarà la intervenció dels serveis sanitaris, i si fosnecessari, es traslladarà el menor a un centre sanitari.

Criteris d’actuació

“ La violència resulta de la incompetència emocional i de l’analfabetisme moral. L’educació ésl’únic escenari que ens queda” (Edgar Morin)

• Els centres inclouran en les seves planificacions actuacions dirigides a millorar laconvivència al centre i a prevenir el maltractament entre l’alumnat. La LOE propugnal’educació per a la ciutadania que té en la convivència (resolució pacífica de conflictes,mediació, habilitats socials) un dels seus eixos i l’altre seria la igualtat efectiva d’oportunitatsentre homes i dones, per eliminar la violència de gènere.

• Hem de tenir clar que es tracta d’una qüestió fonamental de drets humans, ja que un drethumà fonamental per a un menor és el fet de sentir-se segur en l’ escola i el de evitar-lil’opressió i la humiliació repetida que implica l’assetjament escolar.


• La protecció a la víctima i la tolerància zero davant dels casos d’assetjament ésimprescindible i afecta tota la societat.

• Recollida inicial d’informació per delimitar el cas (dades personals, origen de la intervenció,tipus i característiques dels maltractaments, testimonis,…), mitjançant l’ aplicació deprotocols o qüestionaris que ens permetran reconèixer si estem o no davant una situaciód’assetjament escolar.

• Convé que les fonts d’informació siguin diverses i ens permetin contrastar la informació.• Si es considera necessari, s’aplicaran mesures d’urgència i cautelars per:- garantir la seguretat de l’ agredit.- aplicar mesures disciplinàries- informar els responsables d’ Educació (Director dels SSTT, Inspector/a del centre…)• No té una solució fàcil ni ràpida, però sí que és possible i necessari planificar actuacions de

prevenció ( convivència, mediació, tutoria..) i aquestes mesures cautelars i disciplinàriess’aplicaran amb caràcter immediat.

• A més del centre, serà necessària la col·laboració – intervenció dels Serveis Externs, béd’Educació (Inspecció, Servei d’Orientació,…) bé d’altres institucions (Serveis socials,…) ien els casos més greus o en els que hi hagi hagut denúncia, podran intervenir la Seccióde Menors de la policia i els Jutjats o Fiscalia .

• La comunicació entre les instàncies judicials i els centres convé que sigui fluides. Enaquest sentit la Fiscalia General ha publicat instruccions que recomanen als Fiscals quemantinguin sempre informats els centres docents.

• En els casos de maltractament de qualsevol tipus realitzat a menors, la detecció per l’ equipde professionals del centre i la comunicació detallada als Serveis Socials o de protecció, enels casos més greus, sempre és molt important per alleugerir les doloroses situacions queafecten alguns alumnes

4.4.2. L’ honor i la pròpia imatge. La protecció de dades.

a) Consentiment i revocació.L’article 18.1 CE atorga el rang de dret bàsic a l’honor, a la intimitat personal i familiar, i

a la pròpia imatge. Posteriorment, la LO 1/1982, de 5 de maig (BOE núm. 115-14.5.1982), varegular la protecció d’aquests àmbits personals davant les intromissions il·legítimes. No tenen laconsideració d’il·legítimes la captació, la reproducció o la publicació, per qualsevol mitjà, de laimatge d’una persona, si aquesta correspon a un acte públic no centrat en una personadeterminada o si es tracta de persones que exerceixen un càrrec públic. També es potautoritzar la utilització de la imatge, però requerirà el consentiment exprés, i es podrà revocar enqualsevol moment. En definitiva, es pot autoritzar o consentir la utilització de la imatge d’unapersona, però sempre existirà la possibilitat de revocar l’esmentada autorització.

b) Dades especialment protegides:La Constitució (art. 16.2.) estableix que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva

ideologia, religió o creences. Si se li demana el consentiment s’advertirà a l’interessat respecteal seu dret a no donar-lo. Solament amb el consentiment exprés i per escrit de l’afectat podranser objecte de tractament les dades de caràcter personal sobre ideologia, afiliació sindical,religió i creences. Les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, a la saluti a la vida sexual sols podran ser demanades, tractades i cedides quan, per raons d’interèsgeneral, així ho disposi una llei, o l’ afectat ho hagi consentit expressament. Estan prohibits elsfitxers creats amb la finalitat exclusiva d’emmagatzemar o tractar aquestes dades, però podenhaver-hi excepcions per raons mèdiques. Sí que es poden comunicar aquests tipus de dades alDefensor del Poble, al Ministeri Fiscal, als Jutges, als Tribunals de Comptes i a les InstitucionsAutonòmiques amb funcions anàlogues.

LES DADES PERSONALS DE L'ALUMNATLa LOE en la disposició addicional vigèsima tercera regula el tema i el clarifica respecte a les dades personalsque un centre pot recollir, amb el deure de reserva i amb respecte a les disposicions esmentades de protecció dedades.


1. Els centres docents podran demanar les dades personals del seu alumnat que siguin necessaris per a l’exercici dela seva funció educativa. Aquestes dades podran fer referència a l’origen i ambient familiar i social, a característiques ocondicions personals, al desenvolupament i els resultats de la seva escolarització, així com a aquelles altrescircumstàncies que sigui necessari saber per a l’educació i l’orientació dels alumnes.2. Els pares o tutors i els propis alumnes hauran de col·laborar en l’obtenció de la informació a què fa referènciaaquest article. La incorporació d’ un alumne a un centre docent suposarà el consentiment per al tractament de lesseves dades i, en el seu cas, la cessió de dades procedents del centre en què hagués estat escolaritzat ambanterioritat, en els termes establerts en la legislació sobre protecció de dades.En tot cas, la informació a la qual es refereix aquest apartat serà l’estrictament necessària per a la funció docent iorientadora, i no es podrà tractar amb fins diferents de l’educatiu sense consentiment exprés.3. En el tractament de les dades de l’ alumnat s’aplicaran normes tècniques i organitzatives que garanteixin la sevaseguretat i confidencialitat. El professorat i la resta del personal que, en l’exercici de les seves funciones, accedeixi adades personals i familiars o que afectin l’honor i la intimitat dels menors o de les seves famílies quedarà subjecte aldeure de reserva.4. La cessió de les dades, incloses les de caràcter reservat, necessàries per al sistema educatiu, es realitzaràpreferentment por via telemàtica i estarà subjecta a la legislació en matèria de protecció de dades de caràcterpersonal, i les condicions mínimes seran acordades pel Govern amb les Comunitats Autònomes en el si de laConferència Sectorial d’ Educació.

• Documento de trabajo 1/08 sobre protección de datos personales de los niños (Directrices generales y elcaso espacial de los colegios). Adoptado el 18 de febrero de 2008. La secretaría pertenece a la Dirección C(Justicia Civil, Derechos fundamentales y Ciudadanía de la Comisión Europea).

II.- Principios fundamentalesA- En general

1. Interés superior del niñoEl principio jurídico principal es el del interés superior del niño…Todas las entidades, públicas o privadas, quetomen decisiones relativas a los niños deben respetar este principio. También se aplica a los progenitores y aotros representantes de los niños… cuando haya un conflicto entre los intereses de los niños y sus representantes,los juzgados y tribunales o, si procede, las APD deberán decidir. 5. Intereses en conflicto: intimidad y el interés superior del niño.Pueden surgir ocasiones en que el interés superior del niño y su derecho a la intimidad parezcan estar e conflicto. Entales casos, los derechos de protección de datos pueden tener que ceder al principio del interés superior. Éstees el caso en especial de los datos médicos, donde, por ejemplo, un servicio de bienestar juvenil podría necesitarinformación pertinente en casos de abusos a menores o negligencia. De manera similar, un profesor puededivulgar datos personales de un menor a un trabajador social para proteger al niño, física o psicológicamente.En casos extremos, el principio del interés superior del niño puede también entrar en conflicto con el requisito delconsentimiento de su representante. En este caso, también se elegirá en interés superior del niño (por ejemplo, si estáen peligro la integridad física o mental del niño)

REAL DECRETO 1720/2007, de 21 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la LeyOrgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal. (BOE n. 17 de 19/1/2008)

Artículo 13. Consentimiento para el tratamiento de datos de menores de edad.

1. Podrá procederse al tratamiento de los datos de los mayores de catorce años con su consentimiento, salvoen aquellos casos en los que la Ley exija para su prestación la asistencia de los titulares de la patria potestad o tutela.En el caso de los menores de catorce años se requerirá el consentimiento de los padres o tutores.2. En ningún caso podrán recabarse del menor datos que permitan obtener información sobre los demásmiembros del grupo familiar, o sobre las características del mismo, como los datos relativos a la actividad profesionalde los progenitores, información económica, datos sociológicos o cualesquiera otros, sin el consentimiento de lostitulares de tales datos. No obstante, podrán recabarse los datos de identidad y dirección del padre, madre otutor con la única finalidad de recabar la autorización prevista en el apartado anterior.3. Cuando el tratamiento se refiera a datos de menores de edad, la información dirigida a los mismos deberáexpresarse en un lenguaje que sea fácilmente comprensible por aquéllos, con expresa indicación de lo dispuesto eneste artículo.4. Corresponderá al responsable del fichero o tratamiento articular los procedimientos que garanticen que se hacomprobado de modo efectivo la edad del menor y la autenticidad del consentimiento prestado en su caso, por lospadres, tutores o representantes legales.

RUMI (Registre Unificat Maltractaments Infantils)

ORDRE ASC/276/2007, de 18 de juliol, de creació del Fitxer unificat de maltractament infantil. (DOGC núm. 4936 -30/07/2007)Article únic: Es crea i regula el Fitxer unificat de maltractament infantil amb la denominació i determinacionssegüents:• Finalitat i usos previstos: disposar d'un sistema d'informació sobre el maltractament infantil, a efectes de

detecció, de prevenció i estadístics.


• Persones i col·lectius afectats: futurs nadons i persones de 0 a 18 anys amb domicili a Catalunya o que s'hi trobineventualment i que hagin estat o puguin ser víctimes de maltractament.

• Persones i col·lectius obligats a subministrar les dades: tothom i en especial les persones que per raó dela seva professió tinguin coneixement de l'existència de qualsevol maltractament a un infant o adolescent.

Cessions de dades:1 Als tècnics i òrgans de les administracions públiques que hagin d'intervenir en compliment de les funcions quetinguin assignades de prevenció de risc social o d'atenció i protecció a la infància i l'adolescència; a les forces icossos de seguretat per dur a terme les actuacions necessàries en relació amb la persecució de les conductes quetenen accés a aquest fitxer; i al Ministeri Fiscal, als jutjats i tribunals i al Síndic de Greuges, per al compliment deles seves funcions.

• Decret 279/2006,sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència(DOGC núm. 4670-6.7.2006),art. 11 “Dret a la integritat i la dignitat personal. L’alumnat té els drets següents:… e) Al fet que els centresguardin reserva sobre tota aquella informació de què disposin, relativa a les seves circumstàncies personals ifamiliars, sens perjudici de satisfer les necessitats d’informació de l’administració educativa i els seusserveis, de conformitat amb l’ordenament jurídic, i de l’obligació de comunicar a l’autoritat competent totesaquelles circumstàncies que puguin implicar maltractaments per a l’alumnat o qualsevol altre incompliment delsdeures establerts per les lleis de protecció del menor “

Protecció de dades de caràcter personal per a centres i serveis educatius:document del Departamentd’Educació

SÍNTESI El Departament és el responsable d’inscriure els fitxers al Registre de ACPD Els propietaris de les dades són les persones, NO els Centres ni els Serveis Educatius S’han de cancel·lar les dades no necessàries al final de l’escolaritat. Els documents escrits i els arxius amb

suport electrònics s’han de destruir abans de llançar-los Faciliteu l’exercici dels drets ARCO (Accés,Rectificació,Cancel·lació,Oposició):sol·licitud per escrit. DA 23 de la LOE: la incorporació d’un alumne a un centre atorga el consentiment per al tractament de les

seves dades i la cessió a altres centres en què es pugui escolaritzar. Els Centres i els SE poden compartir les dades amb altres Administracions i entitats públiques amb

competències amb protecció de menors. SÍ cessió de dades als cossos de seguretat i entitats de protecció demenors (petició concreta i específica).

No facilitar les dades a una pluralitat no determinada de destinataris S’han d’adoptar mesures de seguretat: físiques i electròniques.

LA IMATGE DE L'ALUMNAT

• Orientacions per als centres deduïbles d’una Instrucció de la Fiscalia.

La Instrucció 2/2006 de la Fiscalia General de l’ Estat, de 15 de març de 2006, respecte a la imatge dels alumnes,proposa uns criteris generals que poden orientar davant les situacions habituals que es presentin en l’àmbit escolar iper aquesta raó, se n’inclou una síntesis:1) La Fiscalia no actuarà d’ofici ni donarà suport a la demanda de pares o tutors contra un mitjà que difongui

imatges d’ un menor quan es tracti d’informacions relatives al món infantil com ara inauguracions del cursescolar, visites d’autoritats a centres infantils, desfilades de moda infantil, estrenes de pel·lícules opresentacions de llibres per a nens sempre que les pròpies circumstàncies que envoltin al programa o a lainformació excloguin el perjudici pels interessos dels menors i en la mesura que la imatge aparegui com aaccessòria de la informació principal.

2) No serà , amb caràcter general, antijurídica la difusió d’imatges de menors en llocs públics,quan apareguinde manera merament casual o accessòria de la informació principal: rodatges d’espectacles públics, concerts osimilars (sempre que en aquests llocs o actes no es presentin aspectes negatius on l’associació amb la imatgedel menor pogués comportar-li aquests perjudicis).

3) Si la difusió casual o accessòria de la imatge del menor es vincula a llocs, persones o actes ambconnotacions negatives, haurà d’utilitzar-se tècniques de distorsió de la imatge per evitar que pugui seridentificat (per exemple, un reportatge sobre un barri on es vengui droga, o sobre consum d’alcohol entreadolescents).

4) La difusió de notícies verídiques i d’interès públic que afecti menors d’edat i que pugui generar un perjudici laseva reputació, intimitat o interessos, serà emparada per l’ordenament sempre que els menors no siguinidentificats (mitjançant la utilització de sistemes de distorsió d’ imatge o veu, utilització d’inicials, i mitjançant l’exclusió de dades que directament o indirectament portin a la identificació del menor).

• Internet i els drets a l’ honor, intimitat i pròpia imatge del menor

La Instrucció de la Fiscalia esmentada també s’ocupa dels possibles casos d’atemptats al dret a l’honor, la intimitat i lapròpia imatge del menor, i assenyala que la Llei 34/2002 de 11 de juliol de Serveis de la Societat de la Informació i deComerç Electrònic (LSSI) disposa que en el cas que un determinat servei de la societat de la informació atempti


contra aquests drets es podran adoptar les mesures necessàries perquè s’interrompi la seva prestació o perretirar les dades que els vulnerin. De manera especial s’anomena la protecció de la joventut i de la infància.

A part de la responsabilitat pròpia de l’autor i del titular de la pàgina Web en la què s’insereixen els contingutsatemptatoris contra els drets del menor hauran de tenir present els senyors Fiscals que la LSSI estableix també lesobligacions i les responsabilitats dels prestadors de serveis que realitzen activitats d’intermediació com lesde transmissió, còpia, allotjament i localització de dades a la xarxa. En general, aquestes imposen als prestadorsun deure de col·laboració per impedir que determinats serveis o continguts il·lícits es continuïn divulgant. Aquestsprincipis ja els trobàvem a la Directiva 2000/31/CE, de 8 de juny, del Parlament Europeu i del Consell, relativa adeterminats aspectes jurídics dels Serveis de la Societat de la Informació. Aquesta mateixa Directiva també establiacom a prioritat garantir un alt nivell de protecció dels objectius d’interès general i, en especial, la protecció delsmenors i la dignitat humana.

Criteris d’ actuació

• Els centres docents poden recollir les dades personals de l’alumnat que necessitin iintercanviar-los amb els centres on es traslladin, però tota aquesta informació ha de tractar-se amb la reserva corresponent.

• Tothom, i especialment els docents, tenen l'obligació de comunicar els casos demaltractaments a menors als organismes que tenen encomanada la seva protecció.

• La captació d’ imatges de l’ alumnat en els actes escolars més habituals com exposicions,festes o actes culturals, no està subjecta a restriccions especials, tot i l’estricta protecciógeneral de la imatge dels menors.

WEBGRAFIA

- Unitat Suport Convivència Escolar de Cataluña,www.xtec.net/innovacio/convivencia/usce.htm>

- www.xtec.es/~jcollell/ . “Bullying. Maltractament entre alumnes”. Les guies per a lesfamílies i el centres que proposa són de gran interès.

- INTRANET DEL DEPARTAMENT—CENTRES—PROTECCIÓ DE DADES i tambéNORMATIVA

LEGISLACIÓ

• HONOR, IMATGE I PROTECCIÓ DE DADES- Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de Protección Civil del derecho al Honor, a la Intimidadpersonal y Familiar y a la Propia imagen ( BOE núm. 115- 14.5.1982).- Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal (

BOE núm.298- 14.12.1999),- RD 1720/2007, Reglamento de desarrollo de la LO 15/1999, de protección de datos de

carácter personal. (BOE n.17 de 19.1.2008)- Instruccions curs 2010-20,per a l'organització i el funcionament dels centres docents dePrimària i Secundària.• ELS MENORS- Convenció dels Drets de l'Infant, Assemblea General Nacions Unides, 20.11.1989, ratificada30.11.1990 (BOE núm. 313- 31.12.1990). CDI. - LO 1/1996 protección jurídica del menor (BOE nº 15- 17.1.1996).LOPJM. - LO 5/2000 responsabilidad penal del menor BOE nº 11- 13.01.2000).LORPM. -. LO 4/2000 sobre los derechos y libertades de los extranjeros en España y su integraciónsocial, 8/2000 de reforma de la Ley orgánica (BOE 23-12.2000) i reforma 2/2009(BOE núm.299, de 12.12.2009).LODILE.


• Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.(DOGC núm. 5641,2.6.2010)

- Real Decret 2393/2004, de 30 de desembre, per el que s'aprova el Reglament de la LO 4/2000(BOE núm. 6 de 7.01.2005)