El nostre món

Tu ets tu i jo sóc jo. I tu fas la teva olor i jo tinc el meu

color i jo tasto els meus sabors i tu somies els teus colors i jo parlo amb els meus sons i tu penses els teus móns. Sí, jo sóc jo i tu ets tu i ell és ell i ella és ella.

Però tots junts som nosaltres, els habitants d’aquest planeta Terra, la Terra nostra, la terra de tots. I l’únic que sabem del cert és que cada matí quan ens llevem, siguem al país que siguem, veiem el sol atent al cel i la lluna ens acompanya quan es fa fosc a qualsevol indret del món. L’univers no té fronteres, perquè ens entestem a tenir-les nosaltres?

LLegenda primera :El divorci del sol i la lluna

Fragment primer1a Escena

En primer lloc surten el Sol (Abderraman) i la Lluna (Melanie), i fan un passeig en cercle per l’escenari, s’hi aturen al mig.El primer narrador (Miguel) parla:Al principi del món, el senyor Sol i la senyora Lluna eren marit i muller. Formaven un matrimoni feliç i ben avingut.Quan el narrador acaba de parlar, el Sol i la Lluna s’agafen de les mans i es miren als ulls.

2a Escena

Si és possible, la Lluna i el Sol són a un gronxador. Se’ls il·lumina només a ells, i sona una música romàntica (clar de lluna).El segon narrador (Peter) parla:El Sol era jove i ben plantat, amb un aspecte sempre radiant, i ella, la Lluna, hauria pogut presumir d’una bellesa serena sense punt de comparació.

3a Escena

El tercer narrador (Silviu) parla: Estaven molt enamorats i es pot dir, sense exagerar gaire, que es passaven el dia fent-se magarrufes, i eren molt alegres i bons veïns: no estaven mai de mal humor i sempre disposats a fer un favor a qualsevol que els el demanés.

A continuació el Sol li fa una carícia a la Lluna i es produeix un diàleg:

Sol: T’estimo molt, des del primer dia que et vaig veure em vaig enamorar de tu.

Lluna: Jo també t’estimo molt.

Fragment segon1a EscenaA l’escenari la Lluna està asseguda a la vora del riu, pentinant-se, els llums l’il·luminen.La primera narradora (Vanessa) parla: La veritat és que la Lluna tenia un punt de coqueteria. Com que en aquella època encara no hi havia miralls, la Lluna acostumava a anar a la vora del riu a veure la seva bella imatge reflectida a l’aigua.Parla la Lluna:Què guapa sóc! Els meus cabells brillen com l’argent, i són llargs i sedosos.La segona narradora (Joselin) parla:I s’hi estava una bona estona, contemplant el seu rostre bellíssim. Va ser així que va atraure les mirades d’alguns pretendents.Apareixen els cinc pretendents a l’escenari.Pretendent nº1:Oh Lluna que ets tan maca, que il·lumines tot el teu voltant!Pretendent nº2:Oh Lluna si estiguessis soltera, em voldria casar amb tu!Pretendent nº3:Oh Lluna, tens uns ulls meravellosos!Pretendent nº4:Oh Lluna, les teves dents són com perles!Pretendent nº5:Oh Lluna, les teves corbes són camins de felicitat!2a EscenaLa tercera narradora (Mirela) parla:Al principi la Lluna no els feia gens de cas, però després un d’ells li va arribar al cor amb la tendresa de les seves paraules i ella li va fer una mica de cas.Mentre parla la narradora, la Lluna fa veure que no l’interessen els pretendents, però al final es dirigeix a un pretendent concret.Pretendent concret (Esteban):El meu cor bombeja a 60000 pulsacions per la teva bellesa.3a EscenaApareixen el Sol i la Lluna mirant-se enamorats.La quarta narradora (Mariela) parla:La Lluna, és clar, va pensar que no n’ havia de parlar d’això al Sol, i durant un quant temps tot anava la mar de bé, com la seda.

Fragment tercer1a EscenaA l’escenari hi ha el Sol i la Lluna i tres persones mirant-los amb ràbia i assenyalant-los.El primer narrador (Ben Ismail) parla:Però aquestes coses, tard o d’hora, s’acaben sabent, són molt difícil de mantenir en secret. La felicitat que demostraven el Sol i la Lluna no havia deixat de provocar algunes enveges.2a EscenaA l’escenari hi ha el Sol i una persona.El segon narrador (Peter) parla:Va resultar, doncs, que algú va anar a explicar al Sol que la Lluna tenia un altre enamorat i que ella, poc o molt, potser més aviat molt que poc, no deixava de fer-li cas.(Continua Esteban) Al principi, el Sol no s’ho volia creure. Estava tan convençut del seu propi atractiu que ni li entrava a la closca que la Lluna, tenint-lo a ell, pogués fer cas de ningú més.Una persona (Youssef) diu:Hola, bon dia Sol, no sé com dir-t’ho...però la Lluna té un altre pretendent.El Sol queda sorprès i diu:No pot ser que la meva muller tingui una aventura, perquè jo sóc molt guapo! Prefereixo no creure-m’ho.3a EscenaA l’escenari hi ha e Sol i la Lluna junts.El tercer narrador (Silviu) parla:I durant un quant temps va continuar vivint feliç al costat de la seva estimada Lluna, sense preocupar-se de res.4a EscenaEn un cantó hi ha la Lluna i el pretendent, agafats i fent-se un petó, a la vora del riu.El tercer narrador (Silviu) parla:Fins que un bon dia, o un mal dia, va descobrir, no sabem si per casualitat o perquè algú va guiar els seus passos, que allò que li havien explicat de la Lluna era més o menys veritat.A l’altra banda de l’escenari hi ha el Sol i la persona anterior, el Sol s’agenolla i li diu:Tenies raó!

Fragment quart

1a EscenaEl narrador (Yurely) diu: El pobre Sol va tenir un disgust de mort. Li va venir de sobte. No sabia quina determinació prendre. Va pensar i va decidir preguntar als seus amics.A l’escenari hi ha el Sol i els seus amics els Núvols.Sol: Què faig?Núvols: No t’hi amoïnis! Fes els ulls grossos!El narrador (Patricia) diu:Finalment el Sol se’n va anar a veure el Senyor del Cel, i ja no va tornar a casa seva, es va quedar a la casa del Senyor del Cel.Es veu el Senyor del Cel acollint el Sol a casa seva.

2a Escena

La Lluna apareix a l’escenari.El narrador (Joselin) diu:La Lluna se’n va alegrar.Lluna: Què bé, sóc lliure!El narrador diu:Però després la Lluna va començar a trobar a faltar el Sol.El narrador diu:La Lluna va decidir anar a buscar el Sol a la casa del Senyor del Cel. I el Sol també va trobar a faltar la Lluna, i va anar-la a buscar.Es busquen l’un a l’altra, i no es troben. Perquè mentre la Lluna buscava el Sol, el Sol descansava, i quan el Sol buscava la Lluna, la Lluna descansava: per això mai es trobaven. Aquest és el motiu que de dia surti el Sol i de nit surti la Lluna.Surt la Lluna i camina i busca al voltant de l’escenari el Sol. Està cansada i s’adorm. Surt el Sol i fa el mateix.

LLegenda segona: L’arc de sant martí

POSADA EN ESCENA II(L’ARC DE SANT MARTÍ, dels indis d’Amèrica del Nord)Escena primeraNarrador 1Una vegada, fa molt de temps, va passar que feia tanta calor que no es podia ni respirar.Narrador 2Els homes i els animals es posaven, sense gosar bellugar-se, sota qualsevol cos que fes na mica d’ombra.Mentrestant la gent (els i les índies) han d’actuar deixant veure que fa molta calor.Indi 1: Fa molta clor, no ho aguanto!Indi 2: No hi ha aigua!Indi 3: Què podem fer?Escena segonaNarrador 1Els habitants van aconseguir commoure una serp deses brillants, que vivia entre els esbarzers d’un riu sec.Serp: Jo sóc una serp màgica, i, si voleu, us puc ajudar.Narrador 2La pobra gent es va quedar al·lucinada, però l’indi més vell de tots va parlar.Indi vell: Què podries fer per ajudar-nos?Serp: És molt fàcil, m’agafeu i amb tota la força em llenceu enlaire, ben amuntIndi vell: I vols dir que no cauràs i et faràs mal?Serp: No tingueu por, proveu-ho!

Escena terceraEn escena hi tenim l’indi vell, l’indi jove i la serp.Indi vell: Fill meu, agafa la serp i llença-la tan amunt com puguis!

Narrador 1: L’indi jove agafar la serp i la llença tan amunt amb totes les seves forces.

Narrador 2: Quan la serp va ser ben amunt es va fer més llarga que un dia sense pa. El cap li tocava a terra, a una punta de l’horitzó, i la cua tocava a l’altra punta, fent un arc que s’adaptava a la volta del cel.

Escena quarta

Cel, terra, serp.... Narrador 1: La serp va començar a rascar amb les seves escates el glaç que hi havia al cel, i el glaç es va anar fonent i van començar a caure gotes de pluja damunt d’una terra morta de set, que les rebia contenta i agraïda.

Indis diversos: Mireu, està plovent, i les escates de la serp van canviant de color, vermell, groc, verd, blau i lila! Què bonic és!

Narrador 2: La terra va reviure. L’aigua tornava a rajar per les fonts, a córrer pels torrents i els rius. Les plantes van reverdir i els animals van tornar a ser feliços.

Tots els indis inicien una dansa sota la pluja.

Narrador 3: A partir d’aquell dia, quan plou i fa sol encara es pot veure la serp corbada com un arc molt bonic de cinc colors.FI

Llegenda tercera: L’arribada de Corb

L’ARRIBADA DE CORB

( l’escenari tot fosc. Surt en narrador i comença a llegir)

narrador 1 :

Abans de la creació del món tot era foscor, una foscor tan negra com les ales del Corb. La foscor era Corb. Corb era Tulugaukuk, el pare de la vida. ( projectada la imatge d’un corb amb les ales obertes)

narrador 2: ( tot fosc excepte la imatge del corb, se sent el soroll d’ales batent i del vol d’un ocell)

Corb va desplegar les ales i va baixar de País del Cel. Les va batre amb força i va crear la Terra. Va descendir en picat i va remuntar el vol una altra vegada, i d’aquesta manera va crear les muntanyes, els arbres, els rius i els llacs. Però la foscor continuava i Corb volia veure tot el que havia creat. narrador 3 : De sobte, alguna cosa va brillar a terra, era una cosa molt calenta .( s’obre un focus groc en un racó) Quan aquesta cosa va deixar anar espurnes, Corb va poder veure oceans, glaceres i boscos.

corb : - Amb aquesta pedra brillant podré veure totes les coses que he creat- va dir Corb molt content.

narrador 4:

( corb agafa la llum, la llença i es projecta un sol a la pantalla)

Es va acostar a aquella roca que cremava, la va agafar amb les seves urpes i la va llancar al cel. La pedra era el sol. El sol llançava una llum molt poderosa i Corb va poder veure la seva maravellosa creació: jungles, mars, deserts i prats.

Pum!

narrador 5 :

Corb es va girar i va veure que de dins d’una planta gegant sortia un ésser viu. Anava nu i estava espantat: era un home, el primer inut. L’home es va posar dret i va allargar els braços per buscar alguna cosa per menjar. L’home va cridar amb unaveu forta:

home : Tinc gana, fred i estic sol!

corb : molt bé, t’ajudaré!

narrador 5: Lllavors va crear la foca, la balena, la morsa i l’ós. Ara, l’home ja podia cacar per poder menjar i vestir-se.

home: Però no tinc armes per cacar!- va cridar l’home.

corb: Tens raó- va dir Corb- t’ensenyaré afabricar arcs i fletxes però m’has de prometre que només mataràs els animals quenecesitis per viure.

Home: D’acord- va prometre l’home. Però qui em farà compayia?

narrador 6: Corb va batre les ales i va crear la dona

Va passar el temps i van tenir fills i filles. Van talar els boscos per construir cases. Van matar més i més animals . Van saquejar la terra, el mar i el cel, i plens de cobdicia, mai no en tenien prou.La Terra va gemegar de dolor, i Corb va sentir el seu plany

corb :-Heu oblidat la vostra promesa, oh, poble inuit!, d’agafar només allò que necessiteu?- va cridar furiós Corb.

Narrador 7Però el poble inuit ja no feia cas de les paraules de Corb. No es recordaven de la seva promesa i només els importaven els seus propis interessos. Així doncs, Corb va agafar un sac fet amb pell de caribú i va tornar al País del Cel. La Terra va quedar sumida en una foscor total.A baix a la terra , tot va comencar a morir-se perquè no tenin sol.

home : - No podem veure res ni ens podem escalfar. Si us plau, tornan’ns el sol!

dona: Necessitem el sol si no morirem tots! ens portarem bé, hem aprés la lliçó.home: Et respectarem per sempre i cuidarem la terra que ens has donat.

Narrador 7: Corb es va compadir d’ells però per tal que els inuit recordessin l’horror de la foscor, Corb va crear la nit i el dia, l’hivern i l’estiu. I els inuit no van tornar a oblidar mai més la seva promesa. Des d’aleshores, respecten els animals i honoren el Corb.

Llegenda quatre : la llegenda del Huascaran

• ( llegenda per ser tant sols narrada, amb dibuixos dels alumnes projectats)

• Al regne de la serralada dels Andes, al paradís de la vall del Callejón de Huaylas, vivien els déus. El déu suprem, Inti (el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.

• Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huscarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre.

• Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa: La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare, als seus consells i sermons.

• Tan gran va ser la seva ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per a la eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps per sempre més que puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.

• Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu a Perú a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes que porten els noms dels prínceps Huandoy i Huscar tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres: són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país. (