Revalorar el món

152010

Papers de sostenibilitat

Revalorar el mnJordi Pigem

Els valors de la sostenibilitat

152010

Papers de sostenibilitat

Revalorar el mnEls valors de la sostenibilitatJordi Pigem

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIPPigem, Jordi Revalorar el mn. Els valors de la sostenibilitat. (Papers de sostenibilitat; 15) Bibliografia. ndex ISBN 9788439384816 I. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) II. Catalunya. Departament de la Vicepresidncia III. Ttol IV. Collecci: Papers de sostenibilitat (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya)); 15 1. Desenvolupament sostenible Aspectes tics i morals 2. tica ambiental 3. B com 504.03

Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidncia Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) www.gencat.cat/cads Jordi Pigem, pel text Disseny: Barcino Serveis Grfics Maquetaci: Ferran Ruiz, Imatge i Comunicaci Grfica Impressi: Puresa 1a edici, juliol de 2010 Tiratge: 600 exemplars DL: B ISBN: 9788439384816 El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) no comparteix necessriament les opinions expressades per lautor daquesta publicaci.

Alguns drets reservats

2

SumariPrleg 1. Cal un canvi de mentalitat 1.1. Topant de cap contra els lmits 1.2. Els valors guien les nostres accions 1.3. La Gran Reavaluaci 2. La insostenibilitat del consumisme i el materialisme 2.1. La paradoxa del consumisme 2.2. Psicodinmica del consumisme 2.2.1. El naixement del consumisme a lAnglaterra dels segles xvii i xviii 2.2.2. El vertigen de la identitat atomitzada 2.2.3. El consumisme com a consol existencial 2.3. Del materialisme al postmaterialisme 3. Nous valors per a nous reptes 3.1. Sis valors clau per a un mn sostenible 3.2. Conscincia planetria 3.3. Relocalitzar 3.4. Participar 3.5. Fluir 3.6. Autorealitzaci 3.7. Revalorar el mn Requadres 1. Qu entenem per valors? 2. Declaracions recents sobre la necessitat dun canvi de mentalitat i de valors 15 16 36 45 47 53 55 58 62 68 71 72 74 9 11 19 24 26 29 31 33 34

3

3. Llocs des don transformar un sistema (en ordre creixent defectivitat) 4. Els valors obsolets que ens guien 5. Abundncia original i economia solidria 6. La crisi ecolgica com a mirall duna crisi interior 7. Els 8 punts de lecologia profunda 8. Imatges de la interdependncia 9. Biodiversitat i diversitat cultural 10. Velocitat relativa 11. Sentir-nos part del medi o de la natura? 12. Lecosofia segons Raimon Panikkar Taules 1. Dades dels lmits planetaris 2. Selecci destats classificats segons lndex Planeta Feli Figures 1. Situaci actual dels lmits planetaris 2. El marc intangible de les accions 3. Reavaluar, la clau de totes les Rs 4. Satisfacci vital i ingressos per cpita 5. Els valors i la crisi sistmica 6. Creiem que no som part de la Terra 7. El cercle vicis del consum competitiu 8. Paradoxes del poder 9. Els valors de la sostenibilitat 10. Visions de lxitSumari4

24 37 40 45 59 60 64 67 76 77 22 34

21 26 28 32 38 44 46 47 56 66

Bibliografia ndex onomstic Annexos 1. Els valors implcits a la Carta de la Terra 2. Manifest pel comproms de les religions per un mn sostenible Publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

79 89 91 91 95

98

5

Sumari

Sumari

6

Agraments Vull expressar la meva gratitud a Ramon Arribas per la seva invitaci a escriure a aquesta obra; a Caterina Amengual i a Carme Martinell per les seves recerques, aportacions i revisions; a David Loy pels seus suggeriments; a Helena Cots i a Susanna Mart per la seva amabilitat facilitant-me materials del Centre de Documentaci dUnescocat; a Jordi Bigues, a Eliseu T. Climent i a Sophia Style pel seu suport, i a Andy Singer pel seu humor amb seny ecolgic i pel perms per reproduir les imatges de les figures 8 i 10.

7

Sumari

PrlegAvui s cada cop ms majoritari el convenciment que lactual crisi accelera el protagonisme de la proposta sostenibilista. De fet, la sostenibilitat ocupa ja un paper destacat en les agendes, siguin poltiques, de les empreses o dels moviments socials, tant a nivell personal o local, com nacional o mundial. La crisi actual, econmica i financera, per tamb i sobretot, ambiental i de valors, s una crisi de creixement. Sovint denfarfegament. Dun creixement insostenible, dun sistema econmic que necessita expandir illimitadament la producci i que t, ja, mltiples i evidents senyals dhaver topat contra els lmits biofsics del planeta. El canvi climtic i el zenit del petroli (peak oil) estan contribuint, avui, a accelerar aquest necessari viratge cap a la sostenibilitat. Per com assenyala Jordi Pigem, avui ja no es tracta de fer sostenible el desenvolupament sin de desenvolupar la sostenibilitat. El repte dara s passar de ladjectiu al substantiu. Alhora, tamb avui, s ms compartit lenunciat de la paradoxa de Jevons. s a dir, que s b els avenos tecnolgics sovint permeten un s ms eficient dels recursos, els guanys en leficincia a la llarga ens duen a consumir ms recursos. Aix, per avanar cap a un mn ms sostenible ens cal alguna cosa ms que avenos tecnolgics i cientfics. Ens cal identificar i difondre els valors de la sostenibilitat. Ens cal revalorar el mn. I heus aqu laportaci den Jordi Pigem en aquesta publicaci. En Jordi Pigem, filsof, matre penser, compartint el posicionament del CADS dinstar els diferents agents de la societat catalana a ser protagonistes i participar activament i amb immediatesa en la generaci de nous valors que portin a una reconversi de leconomia, del model energtic i dels hbits de consum* ens ofereix la proposta de nous valors per a nous reptes. Critica la insostenibilitat del consumisme i el materialisme i reivindica la necessitat, i la urgncia, dun canvi de mentalitat. La conscincia planetria, revalorar el mn, relocalitzar, participar, fluir i lautorealitzaci sn els sis nous valors per a un mn sostenible. Valors que associem als valors tradicionals de seny, saviesa, humilitat, solidaritat, creativitat i integritat. Ens cal, amb urgncia, adoptar valors que ens orientin cap al veritable benestar personal, social i ambiental. Pigem ens adverteix que ens trobem en una crulla histrica en qu tot el que contribueix a la responsabilitat social i ecolgica contribueix tamb a la satisfacci personal. Plantejament que el CADS comparteix. Un repte davant del qual no podem defallir. Ni com a persones ni com a societat. Una transici que genera moltes incerteses, per encara ms oportunitats. Lany 2000 la Carta de la Terra ja ho declarava: Com mai abans en la histria el dest com ens crida a buscar un nou comenament Aix requereix un canvi de mentalitat i de cor. Que no fem tard a respondre-hi.

Ramon Arribas i Quintana Director del CADSSumari9

* Declaraci del CADS. Reptes per a la Sostenibilitat de Catalunya, 2009.

Sumari

10

1. Cal un canvi de mentalitatConsidero que una gran part de les misries de la humanitat sn causades per les falses estimacions del valor de les coses. Benjamin Franklin (1706-1790), The Whistle Avui la gent sap el preu de tot i el valor de res. Oscar Wilde (1854-1900), The Picture of Dorian Gray Ens cal una revoluci radical dels valors. Hem diniciar rpidament el pas des duna societat orientada a les coses a una societat orientada a les persones Una veritable revoluci dels valors aviat ens far qestionar la bondat i la justcia de moltes de les nostres poltiques passades i presents. Martin Luther King (1929-1968), el 4 dabril de 1967 a Nova York Ja no s possible de creure que cap reforma poltica o econmica o cap aven cientfic pugui resoldre els problemes de vida o mort de la societat industrial. Rauen a massa fondria, en el cor i en lnima de cadasc de nosaltres. E. F. Schumacher (1911-1977), The Good Work

11

Sumari

Sumari

12

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Pel que sembla, les creences culturals de lilla de Pasqua van tenir molt a veure amb el seu collapse ecolgic. Una altra petita illa del sud del Pacfic, Tikopia, tamb va comenar a topar amb els lmits de la sostenibilitat ara fa quatre segles. Per els tikopians sen van adonar a temps, van transformar radicalment la seva cultura (per exemple, deixant de consumir carn de porc) i han estat una societat sostenible des daleshores1. Per aconseguir un mn sostenible ens cal alguna cosa ms que avenos tecnolgics i econmics. Ens cal un canvi de mentalitat i dactitud. El 1973 Ramon Margalef, lecleg catal de ms gran renom internacional, ja assenyalava en un text clau que la conservaci de la natura no pot desvincular-se dun element cultural un element que Margalef anomenava especficament filosfic: Com que la conservaci s abans de res un problema dactitud i deducaci, el tipus de marc al qual ens podem referir com ara filosfic no deixa de tenir les seves conseqncies.2 La dimensi cultural de la sostenibilitat no havia estat fins ara prou tinguda en compte. Per avui ja no podem seguir ignorant que per aconseguir una societat veritablement sostenible ens cal transformar la nostra relaci amb lentorn natural, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Aix implica una transformaci cultural, un canvi en la nostra manera dentendre el mn i dentendre el nostre lloc en el mn, s a dir, un canvi de mentalitat i de valors. No per casualitat, el 2010 linforme sobre lestat de mn del Worldwatch Institute sha centrat precisament en La transformaci de les cultures: El pas del consumisme a la sostenibilitat.3 Als anys setanta del segle xx (el decenni en qu Margalef escrivia les ratlles citades) hi havia prou autors que alertaven sobre la necessitat duna transformaci daquest tipus. El tamb ecleg Jaume Terradas assenyalava que en les seves dimensions profundes el problema ecolgic s filosfic, i no cientfic.4 Leconomista E. F Schumacher escrivia a Small is Beautiful que avui lsser hum s massa llest . per poder sobreviure sense saviesa.5 El psicoanalista i crtic cultural Erich Fromm afirmava de manera rotunda en el seu clssic Tenir o sser? que per primer cop a la histria, la supervivncia fsica de lespcie humana depn dun canvi radical

1 DiamonD (2005), p. 79-119 i 286-293. Vegeu tamb WorlDWatch institute (2010), p. 22. 2 margalef (1973), citat segons la traducci publicada a Medi Ambient: Tecnologia i Cultura 38, Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 2006. 3 WorlDWatch institute (2010). 4 terraDas (1977), citat a folch (1977), p. 15. Sumari13

5 E. F schumacher (1974), p. 26. .


en el cor hum.6 Un altre autor que podem citar en aquest context s el filsof indocatal Raimon Panikkar. En un text publicat originriament en angls el 1977, Panikkar afirmava que davant la profunditat de la nostra crisi cultural, mesures a mitges no serveixen. Noms una metnoia radical, un canvi total de mentalitat, cor i esperit, pot anar a lencontre de les nostres necessitats.7 I en un text ms recent insistia: El moment histric de les reformes sha acabat Cal una transformaci, que equival a un canvi radical de la manera de pensar i de viure Aquesta transformaci heroica exigeix un capgirament de tots els nostres sistemes de valors.8 La percepci de la necessitat dun canvi de valors va ser tamb integrada en les principals declaracions dels anys setanta del segle xx sobre qustions ambientals. Aix, la Declaraci de la Conferncia de Nacions Unides sobre Medi Ambient, celebrada a Estocolm del 5 al 16 de juny del 1972, afirmava que les persones i organitzacions configuraran el medi ambient del futur a travs dels seus valors i la suma de les seves accions i que s essencial en tots els casos considerar els sistemes de valors que predominen a cada pas.9 Per la seva banda, la Carta de Belgrad de 1975, destinada a establir un marc global per a leducaci ambiental, remarcava la necessitat duna nova tica global: una tica que promogui actituds i comportaments dels individus i les societats en consonncia amb el lloc de la humanitat dins la biosfera, una tica que reconegui i que respongui amb sensibilitat a les relacions complexes i canviants entre la humanitat i la natura i entre les persones. La Carta de Belgrad tamb esmenta explcitament que leducaci ambiental requereix desenvolupar nous valors i actituds.10

6 For the first time in history the physical survival of the human race depends on a radical change of the human heart, fromm (1997 [1976]), p. 8. Fromm afegia tot seguit que aquest canvi radical en el cor hum noms ser possible en la mesura que tinguin lloc canvis socials i econmics que li donin al cor hum loportunitat de canviar i el coratge i la visi per aconseguir-ho. En el pensament de Fromm hi ha una tensi entre les seves intucions com a psicleg, que li fan donar prioritat all psicolgic i cultural, i la influncia de lanlisi marxista, que el fa decantar-se de vegades per la visi materialista de la histria. En qualsevol cas els valors culturals i la situaci socioeconmica sinfluencien mtuament, i sembla clar que els valors i actituds tenen molta ms influncia del que sacostuma a acceptar. 7 The New Innocence, reprodut a Laltre forma part de nosaltres, Panikkar (2009), p. 51. 8 Panikkar (2010). 9 Declaration of the United Nations Conference on the Human Environment, Estocolm, 16 de juny de 1972: Individuals in all walks of life as well as organizations in many fields, by their values and the sum of their actions, will shape the world environment of the future (Punt 7); Without prejudice to such criteria as may be agreed upon by the international community, or to standards which will have to be determined nationally, it will be essential in all cases to consider the systems of values prevailing in each country (Principi 23). 10 The Belgrade Charter: A Global Framework for Environmental Education (1975), secci Environmental Situation. Sumari14


Requadre 1. Qu entenem per valors? Els valors sn els carrils intangibles que guien les nostres accions. Marquen el que s idoni, el que s possible i el que no est perms dins un determinat context sociocultural. Ens permeten avaluar, donar valor al que ens envolta i al que fem. Tot i que hi ha tota una disciplina dedicada al seu estudi (laxiologia), els valors tics no sn fcils de definir amb concisi. El filsof Josep-Maria Terricabras escriu que els valors sn els principis, idees, relacions i experincies que creiem que donen valor, fora i grcia a la vida.11 Els autors dun manual recent sobre Environmental Values defineixen els valors com les formes diverses en les quals els individus, els processos i els llocs tenen importncia, les nostres formes diverses de relacionar-nos amb ells, i les consideracions diverses que entren dins les nostres deliberacions sobre lacci.12 El Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans dna com a primera definici la qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. LOxford English Dictionary esmenta the generally accepted or personally held judgement of what is valuable and important in life. Entre els valors tradicionalment preuats (i no necessriament practicats) trobem la tolerncia, la igualtat, la solidaritat i la llibertat. Aquests no sn, bviament, els valors que cotitzen en borsa. El poeta Paul Valry ja ironitzava que hi ha un valor anomenat esperit tal com hi ha un valor petroli, blat o or. Pel que fa als objectes i mercaderies, es distingeix des dAristtil (Poltica 1257a) entre el seu valor ds i el seu valor de canvi. Per no tot el que s realment til s considerat valus per la nostra economia. A La riquesa de les nacions (1776), Adam Smith ja assenyalava aquesta paradoxa: Res no s ms til que laigua, per gaireb no t cap poder de compra, gaireb res no pot obtenir-se a canvi della. Un diamant, pel contrari, gaireb no t cap valor ds, per a canvi dell generalment pot obtenir-se una gran quantitat daltres bns.13 Aquesta paradoxa t molt a veure amb la insostenibilitat de leconomia contempornia. Com la dels valors borsaris, la cotitzaci dels valors tics tamb flucta, i ho fa amb gran rapidesa en temps dincertesa com els nostres. Quins valors han de cotitzar a lala en la nostra cultura i en el nostre imaginari per tal daconseguir una societat sostenible?

11 terricabras (2005), p. 9. 12 oneill, hollanD i light (2008), p. 1: the various ways in which individuals, processes and places matter, our various modes of relating to them, and the various considerations that enter into our deliberations about action. 13 smith, The Wealth of Nations (1776). Val la pena donar la citaci dins el seu context: The word VALUE, it is to be observed, has two different meanings, and sometimes expresses the utility of some particular object, and sometimes the power of purchasing other goods which the possession of that object conveys. The one may be called value in use; the other, value in exchange. The things which have the greatest value in use have frequently little or no value in exchange; and, on the contrary, those which have the greatest value in exchange have frequently little or no value in use. Nothing is more useful than water: but it will purchase scarce any thing; scarce any thing can be had in exchange for it. A diamond, on the contrary, has scarce any value in use; but a very great quantity of other goods may frequently be had in exchange for it.

15

Sumari


Tanmateix, totes aquestes declaracions sovint no van arribar ms ell dun mbit ms o menys especialitzat o alternatiu. En els darrers anys, per, sha anat estenent rpidament la conscincia que per tal daconseguir una societat sostenible ens cal urgentment un canvi de mentalitat, dactitud i de valors (vegeu el requadre 2). Ens adonem que cal reavaluar les nostres prioritats i redefinir quin s el propsit que donem a leconomia i a la cultura. Ens cal un canvi profund del nostre marc cultural i tic. En els pasos del Nord global laugment del creixement material no es tradueix ja en ms qualitat de vida. En aquest sentit, avanar cap a la sostenibilitat comena per adonar-nos que la nostra plenitud personal i el b com de la societat estan molt ms lligats a valors intangibles (com les relacions personals, lalegria de viure, el temps lliure i la creativitat) que als bns materials. Per tant, avanar cap a la sostenibilitat beneficia el nostre propi inters. La sostenibilitat no s qesti dascetisme, sin, pel contrari, daconseguir una vida veritablement bona, digna i plena. La crisi econmica sobrevinguda a partir del darrer trimestre del 2008 crea un context en el qual aquest canvi cultural s ms necessari i ms possible que mai. Estem dins una crisi sistmica (hi estvem des de fa temps, per quedava amagada pels miratges de les xifres macroeconmiques i per les seduccions del consum). La crisi ecolgica s, al capdavall, lexpressi biosfrica duna crisi cultural ms profunda i ms antiga, una crisi derivada de la manera com percebem el nostre lloc en el mn. s hora dabraar una nova manera dentendre el mn, que integri el que hem aprs fins ara i estigui a lalada dels reptes contemporanis.14Requadre 2. Declaracions recents sobre la necessitat dun canvi de mentalitat i de valors Christopher Flavin (president del Worldwatch Institute), 2010: Enmig daquest frenes dactivitat, un aspecte del nostre dilema ambiental continua desats: les seves arrels culturals.15 Serge Latouche (professor emrit deconomia), 2010: Per abordar duna manera proactiva lactual crisi ambiental, econmica, social i tica, cal un model de societat radicalment diferent Tot plegat implica un seris replantejament de les idees actuals que tenen les persones sobre la realitat.16 Benet XVI (papa rom), 2009: Cada vegada es veu amb major claredat que el tema del deteriorament ambiental qestiona els comportaments de cada un de14 Vegeu Pigem (2009). 15 flavin (2010), p. xvii. 16 latouche (2010), p. 181-182. Sumari16


nosaltres, els estils de vida i els models de consum i producci actualment dominants, amb freqncia insostenibles des del punt de vista social, ambiental i fins i tot econmic... Ha arribat el moment en qu resulta indispensable un canvi de mentalitat efectiu, que porti a tots a adoptar nous estils de vida.17 New Economics Foundation, 2009: Un procs de reavaluaci (la Gran Reavaluaci [the Great Revaluing]) s clau Moltes altres coses depenen de fer aix b. Per tal de dissenyar una nova economia, haurem diniciar un procs que estableixi qu s el que valorem collectivament.18 Thich Nhat Hanh (mestre zen), 2009: Ens cal una mena de despertar collectiu. Hi ha entre nosaltres homes i dones que estan desperts, per no nhi ha prou: la majoria de la gent encara dorm. Hem bastit un sistema que no podem controlar La majoria dels qui desitgem tenir una casa, un cotxe, una televisi, una nevera, etctera, hem de sacrificar a canvi el nostre temps i les nostres vides Si despertem a la nostra veritable situaci, hi haur un canvi en la nostra conscincia collectiva.19 CADS, 2009: Instem els diferents agents de la societat catalana a ser protagonistes i participar activament i amb immediatesa en la generaci de nous valors que portin a una reconversi de leconomia, del model energtic i dels hbits de consum20 2026.CAT (Estratgia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya), 2009: Actualment, la majoria de reptes sostenibilistes ja tenen una bona soluci tcnica, per el que cal realment s un canvi sociocultural, un canvi en el sistema de valors. Aquest canvi comportar un cost inicial no ser fcil, perqu no s fcil canviar els hbits!, per el cost a curt termini demprendre aquest canvi es veur compensat pels estalvis a mitj i llarg termini.21 IUCN, 2007: Si la conducta humana s la causa ltima de la crisi dextinci de la biodiversitat, sen segueix que ltica (la recerca del que les persones i les societats consideren que cal fer en una situaci determinada) ha de ser part de la soluci. Tanmateix, no sacostuma a acceptar ltica com un ingredient essencial i generalment s bandeixada com a quelcom massa teric22 Ted Trainer (politleg), 2007: Per tal de salvar el planeta no ens calen desenvolupaments tecnolgics miracolosos ni enormes quantitats de capital. El que17 benet xvi, Missatge per a la celebraci de la xliii Jornada Mundial de la Pau 2010: Si vols promoure la pau, protegeix la creaci, 8 de desembre de 2009, pargraf 11. 18 New Economics Foundation (2009b), p. 38. 19 stanley, loy i Dorje (2009), p. 266-268. 20 CADS (2009), secci Nous valors per a una Catalunya de futur. 21 DePartament De meDi ambient i habitatge (2009), p. 17. 22 IUCN (2007): If human behaviour is the root cause of the biodiversity extinction crisis, it follows that ethics the inquiry into what people and societies consider to be the right thing to do in a given situation must be part of the solution. However, ethics is rarely accepted as an essential ingredient and is usually dismissed as being too theoretical a matter to help with the urgent and practical problems confronting conservationists.

17

Sumari


necessitem essencialment s un canvi radical en el nostre pensament i la nostra conducta.23 Paul Hawken (director del Natural Capital Institute), 2007: La gravetat del problema en qu ens trobem rau en el fet que hem de reinventar tot el que fem. Dit duna altra manera, no hi ha cap cosa que fem o sistema que tinguem que no shagi de refer per complet a aquesta generaci li toca canviar completament aquest mn.24 Paul Dayton (oceangraf, primer guardonat amb el Premi Ramon Margalef), 2006: Per qu la societat ha perdut linters en la natura? Quina s la font dels nostres sistemes de valors? Tenim un sentit cultural de pertinena que inclou la natura? Cal que: Recuperem el sentit del temor reverencial, el respecte i lempatia per la naturalesa. Entenguem la perspectiva dels organismes. Cultivem un sentit de lespiritualitat en el qual nosaltres siguem part de la naturalesa.25 Wangari Maathai (premi Nobel de la Pau), 2004: En el curs de la histria, hi ha un moment en qu la humanitat est cridada a canviar a un nou nivell de conscincia, a assolir un nivell moral ms elevat. Un moment en qu hem dabandonar les nostres pors i donar esperana els uns als altres. Aquest moment s ara.26 Donella Meadows, Jorgen Randers i Dennis Meadows (edici del 30 aniversari de Limits to Growth), 2004: Avui s tan impossible per a qualsevol descriure el mn que podria sorgir duna revoluci de la sostenibilitat com ho hagus estat per als pagesos de lany 6.000 a.C. imaginar les explotacions modernes de blat de moro i soja a Iowa, o com ho hagus estat per a un miner del carb del 1800 imaginar una cadena de muntatge automatitzada de Toyota. Com les altres grans revolucions, la venidora revoluci de la sostenibilitat tamb canviar la fa de la terra i els fonaments de la identitat humana, les institucions i les cultures La revoluci de la sostenibilitat haur de ser, sobretot, una transformaci collectiva que permiti que el millor, en comptes del pitjor, de la natura humana sexpressi i es nodreixi27 Carta de la Terra (Earth Charter), 2000: Com mai abans en la histria, el dest com ens crida a buscar un nou comenament Aix requereix un canvi de mentalitat i de cor.2823 trainer (2007), citat a hoPkins (2008), p. 79. 24 haWken. A: funDaci terra (2008), p. 108. 25 Paul Dayton, cerimnia dentrega de la primera edici del premi Ramon Margalef al Palau de la Generalitat, 18 de gener de 2006. 26 Wangari maathai, discurs dacceptaci del premi Nobel de la Pau (Oslo, 10 de desembre de 2004). 27 meaDoWs, ranDers i meaDoWs (2005), p. 269. 28 Carta de la Terra, secci El cam cap endavant. Sumari18


La visi materialista que hem heretat veu la Terra com un mer magatzem de recursos i contempla el mn com una suma arbitrria dobjectes, a punt per a ser possets, classificats, manipulats i consumits. Aquesta visi del mn s insostenible en el doble sentit de la paraula: s insostenible per les seves conseqncies ecolgiques, per tamb s insostenible en el sentit que no es pot sostenir conceptualment, no s pot defensar amb arguments, tal com diem que una proposici o doctrina sn insostenibles. La crisi econmica i la crisi ecolgica mostren avui que el materialisme no funciona. El materialisme tamb ha entrat en crisi en la fsica, fins al punt que fsics eminents com Schrdinger i Wigner van suggerir que la base de la realitat no s la matria, sin la conscincia i la percepci.29 Necessitem un canvi de mentalitat i dactitud, un canvi de paradigma en la manera com entenem la nostra relaci amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Lecologia i tot all relacionat amb la sostenibilitat no poden ser simples especialitats, perqu lessncia de lecologia i de la sostenibilitat s precisament el fet que tot est relacionat amb tot. Aquesta fou precisament la conclusi dun informe, The Death of Environmentalism, que analitzava la manca dxit dels moviments ecologistes i conservacionistes als Estats Units a partir dentrevistes a moltes de les seves persones clau.30 Els autors de linforme, Shellenberger i Nordhaus, advertien que aquests moviments shavien convertit en grups especialitzats i havien perdut la visi global que dna sentit a tota perspectiva ecolgica. Assenyalaven, per exemple, que creure que el canvi climtic s bsicament una qesti de concentraci atmosfrica de CO2 s caure en una visi reduccionista. Per afrontar de deb el canvi climtic i altres aspectes clau de la crisi ecolgica cal canviar el model de desenvolupament basat en el creixement material. I aix implica transformar la nostra visi del mn i els nostres valors. La sostenibilitat i les qestions ambientals han de deixar de ser qestions especialitzades (en el mn acadmic) o marginals (en el mn poltic) i arrelar-se en el nucli de la cultura i de les decisions personals i collectives. La paraula sostenible sha estat emprant com a adjectiu per qualificar el que es considerava veritablement substantiu: el desenvolupament. Avui ja no pot ser un adjectiu. s hora que passi a ser un substantiu, que ens concentrem menys en el desenvolupament sostenible i ms en desenvolupar la sostenibilitat. 1.1. Topant de cap contra els lmits La societat del futur (del futur immediat) ser sostenible o no ser. Des de fa temps sabem que la nostra economia i el nostre nivell de consum eren ecol29 schrDinger (1980 [1944]); Wigner (1970), p. 153-199. Vegeu tamb Davies i Gribbin (1992). Sumari19

30 shellenberger i norDhaus (2004).


gicament insostenibles. Ara ens adonem que el creixement econmic illimitat no s possible (ni desitjable) i que el consumisme no s la via rgia cap a la plenitud personal. La humanitat actual utilitza un ter ms dels recursos i serveis que pot proporcionar la Terra.31 Aquesta situaci s ms greu, s clar, com ms alt s el nivell de consum dun pas. Si tota la humanitat visqus com els catalans caldrien els recursos de dues terres i mitja. Si visqus com els nord-americans, caldrien els recursos de quatre terres i mitja.32 Podem dir que la topada del nostre sistema socioeconmic contra els lmits del planeta, anunciada ja el 1972 en linforme Limits to Growth, ha deixat de ser un esdeveniment futur sobre el qual es pugui especular i ha passat a ser un fet present dimplicacions indefugibles. La millor evidncia cientfica daquesta topada la tenim en un recent informe sobre els lmits de lequilibri planetari, elaborat per Johan Rckstrom i altres vint-i-vuit prestigiosos cientfics de tres continents i promogut pel Stockholm Resilience Centre: Planetary boundaries: exploring the safe operating space for humanity.33 Linforme identifica nou indicadors de lequilibri planetari, estableix per a set dells lmits de seguretat (per exemple, una concentraci mxima de 350 ppm de CO2 a latmosfera) i alerta sobre el fet que sobrepassar un sol daquests lmits pot desencadenar processos incontrolables que samplifiquin de manera no lineal, donant lloc a transformacions abruptes i irreversibles. En el cas de tres dels indicadors establerts (el canvi climtic, el cicle del nitrogen i la prdua de biodiversitat) linforme indica que ja hem superat els lmits de seguretat recomanats. Excepte en el cas de la concentraci doz estratosfric (que sha recuperat lleugerament des del 1993) els altres indicadors mostren un clar deteriorament de la sostenibilitat en les darreres dcades Lmfasi de linforme sobre Els lmits del creixement era la disponibilitat dels recursos dels quals depn la societat industrial. En canvi linforme sobre Planetary Boundaries se centra en la dinmica de lequilibri planetari, a partir del que en angls sanomena Earth System Science i mitjanant ls de metodologies cientfiques holstiques que tenen en compte dinmiques complexes i efectes no-lineals.

31 WorlDWatch institute (2010), p. 4-5. 32 La petjada ecolgica de Catalunya estaria situada al voltant de les 5,15 hectrees per cpita, segons els clculs de mayor, Quintana i belmonte (2005), p. 47-48. El Living Planet Report 2008 (WWF 2008) estima que la petjada , ecolgica no hauria de sobrepassar les 2,1 hectrees per cpita. 33 rockstrm et al. (2009). Sumari20


Figura 1. Situaci actual dels lmits planetarisCanvi climtic Contaminaci qumica (encara no quantificada) Acidificaci dels oceans

Crrega daerosols a latmosfera (encara no quantificada)

Disminuci de loz estratosfric

Cicle del nitrogen Prdua de biodiversitat Cicle del fsfor Canvis en els sos del sl s global daigua dola

Podem afegir altres dos elements que formen part del xoc del nostre sistema socioeconmic contra els lmits del planeta i que queden fora de labast de lesmentat informe. Lun s el zenit de lextracci de petroli (peak oil), que segons diversos estudiosos (incls el prestigis geleg Colin Campbell)34 es va produir el 2008.35 Laltre s la crisi econmica global, que tot i que t les seves causes immediates en lespeculaci financera i immobiliria, t a veure ms del que sembla amb la topada del nostre sistema socioeconmic contra els lmits del planeta. Leconomia convencional tendeix a ser considerada com un sistema abstracte que flota per damunt de la biosfera. Per en realitat tota la nostra economia noms s una filial de la biosfera, i s inqestionable que la topada contra els lmits del planeta havia dafectar leconomia.36 Leconomia moderna s basa en una visi del mn prpia34 camPbell (2009). 35 Durant lestiu de 2008 lextracci global de petroli va superar la vertiginosa xifra de 1.000 barrils per segon (86,4 milions de barrils al dia). s molt possible que ja no tornem a creuar aquest llindar. Des del 2005 la demanda mundial de petroli anava creixent per lextracci romania estancada: lany 2005 lextracci mitjana global fou de 979 barrils per segon (b/s), el 2006 de 978 i el 2007, de 977. El juliol de 2008 va assolir el rcord de 1.002 b/s, lagost va caure a 988 i el maig de 2009 estava a 969. (Vegeu Pigem [2009], p. 30-35; les dades, que inclouen gas natural liquat i que converteixo a barrils per segon perqu resulta un indicador ms fcilment comprensible, sn de lEnergy Information Administration nord-americana: www.eia.doe.gov/emeu/international/oilproduction. html, dades del 12 dagost de 2008.) 36 Un dels mecanismes a travs dels quals la topada contra els lmits del planeta ha contribut a la crisi econmica global s precisament lencariment del petroli, fluid vital del nostre metabolisme econmic. El fet que el seu preu es va multiplicar per 6 en pocs anys va disparar la inflaci i va empnyer leconomia a seguir creixent per vies cada vegada ms arriscades i menys assenyades. Vegeu rubin (2009).

21

Sumari


Taula 1. Dades dels lmits planetarisProcs del Variable de control sistema terrestre (unitat)Canvi climtic Acidificaci dels oceans Forat de la capa oz Concentraci atmosfrica de CO2 (ppm) Rtio de saturaci ocenica global de laragonita Concentraci dO3 estratosfric (unitats de Dobson) Quantitat de N2 extret de latmosfera per a s hum (tones/any) Quantitat de N que arriba als oceans (tones/any) s per al consum hum (km3/any) Percentatge de la superfcie terrestre lliure de gels emprat per a lagricultura Ritme dextinci (nombre despcies per mili per any)

Lmit350 2,75 276

Preindustrial280 3,44 290

1950 1970311 s.d. s.d. 326 s.d. 292

1990354 s.d. 282 (1993)* 98 8,5 2.192 11,45

Dades ms recents387 2,90 283

Cicle del nitrgen Cicle del fsfor s global daigua dola Canvis en ls del sol Prdua de biodiversitat

35 11 4.000 15

0 1,1 415 5

4 3,4 887 s.d

39 6,0 1.536 10,71

121 10,3 2.600 11,65

10

1

s.d.

s.d.

s.d.

>100

Dades corresponents a la imatge de la Figura 1. No sinclouen els dos lmits que han estat identificats per que encara no han pogut ser quantificats amb dades prou homognies: la contaminaci qumica i la crrega daerosols a latmosfera. Les dades en negreta ultrapassen els lmits planetaris. Els signes i indiquen si es tracta, respectivament, dun lmit superior o inferior. s.d. = sense dades. *En el cas de la concentraci doz es dna la dada del 1993 perqu correspon al mnim assolit per aquesta variable durant el segle xx. Font: rockstrm i altres (2009).

del segle xix. Veu la realitat com un conjunt dobjectes inerts, sotmesos a lleis mecniques i lineals, i tendeix a oposar els ssers humans contra la natura i els uns contra els altres. Els economistes clssics, dAdam Smith a Vilfredo Pareto, prenien com a model la fsica de Newton, els pressupsits de la qual van comenar a quedar superats ja fa cent anys, per que avui segueixen dominant leconomia. Lactual crisi econmica s noms el smptoma ms tangible duna crisi sistmica ms amplia, que t tamb una dimensi ecolgica, social i cultural. Crisi era tradicionalment un terme mdic que designava el moment crtic en el curs duna malaltia, quan de sobte pot empitjorar o b guarir-se (aquest s encara el primer sentit de crisi que trobem al Diccionari de lIEC). Com recull Joan Coromines, lexpressi bona crisa (bona crisi) est documentada en catal en el segle

Sumari22


xvii.

Aix ens recorda que tota crisi s una oportunitat de millora. En aquesta situaci crtica, tenim loportunitat de reinventar el que som i el que fem. En molts perodes histrics ha estat en joc el futur duna comunitat o de tot un pas. Avui est en joc el futur de la humanitat sencera. Com ha assenyalat Paul Crutzen (un dels autors de Planetary Boundaries), la nostra poca (des de linici de la Revoluci Industrial) constitueix un nou perode geolgic. Hem passat de lholoc (el perode que abasta els ltims 10.000 anys, des del final de la glaciaci ms recent) a lantropoc, en el qual el principal factor dalteraci dels sistemes terrestres s lsser hum. El nostre efecte estrictament geolgic s indubtable: en les darreres vuit generacions hem modificat la composici i estructura de la Terra, hem cremat la meitat de les reserves de petroli que albergava el planeta, hem transportat quantitats ingents de minerals dun continent a un altre, hem creat nous materials, com lacer i els plstics, i hem posat en circulaci unes 100.000 substncies txiques. Si volem continuar habitant la Terra ens toca passar de lantropoc a una nova era dintegraci conscient de la humanitat en els cicles planetaris.

Com deia irnicament leconomista Kenneth Boulding, per creure que el creixement exponencial pot continuar indefinidament cal ser un boig o un economista. Tot creixement comena a aturar-se quan arriba a la maduresa. Per exemple, abans darribar a la pubertat un hmster duplica el seu pes cada setmana. Si hagus de mantenir aquest ritme de creixement illimitadament, en complir un any ja pesaria 9.000 milions de tones! I si mantingus la mateixa proporci dingesti daliments en relaci al pes corporal, aquest hmster dun any necessitaria en un dia ms blat de moro del que es produeix anualment en tot el mn.37 Lestat del mn actual mostra que el creixement material illimitat no pot continuar sent el motor de la societat. El nou creixement ha de ser el creixement del benestar, el creixement personal, social i ecolgic, basat en valors postmaterialistes que ens guin cap a una societat ms sana, svia i ecolgica. El fracs de la cimera de Copenhaguen el desembre de 2009 va fer pals que encara no som capaos de treballar de manera plenament efectiva pel b com. Per aconseguir una societat sostenible no nhi ha prou amb les reformes puntuals i els avenos tecnolgics. Els avenos tecnolgics sovint permeten, per exemple, un s ms eficient dels recursos. Tanmateix, tal com mostra la paradoxa de Jevons38 (tamb anomenada efecte de rebot), els guanys en eficincia a la llarga duen a consumir ms recursos (aix, laugment de leficincia en el consum de combustible dels autombils ha portat a fabricar models molt ms pesants i potents, com els 4x4, que al capdavall consumeixen molt ms). Tot i que en les37 Lexemple procedeix dun recent informe de la neW economics founDation (2010). Tamb se nha fet una brevssima pellcula danimaci, The Impossible Hamster. 38 Leconomista britnic William Stanley Jevons (1835-1882) ja va observar aquest efecte en relaci amb la mquina de vapor i el consum de carb.

23

Sumari


darreres tres dcades hem incrementat un 30 % leficincia en ls dels recursos, ls global de recursos ha crescut en el mateix perode un 50 %.39 Hi ha una bombolla ms antiga i ms gran que la bombolla financera i la bombolla immobiliria. s la bombolla cognitiva: la bombolla en la qual flota la visi economicista del mn; la creena en leconomia com un sistema purament quantificable, abstracte i autosuficient, independent tant de la biosfera que lalberga com de les inquietuds humanes que la nodreixen. En aquest sentit, la crisi econmica i ecolgica tenen el seu origen en una crisi de percepci. Tenim una qudruple insostenibilitat: ecolgica, econmica, energtica i tamb epistemolgica, perqu els instruments conceptuals amb els quals pretenem comprendre la realitat ens serveixen cada vegada menys. 1.2. Els valors guien les nostres accions En el seu article Places to Intervene in a System (publicat el 1997, quatre anys abans de la seva mort), Donella Meadows explicava que els canvis en un sistema sn ms superficials i menys efectius en el nivell dels impostos, subsidis i flux de materials (precisament el nivell en qu treballen les administracions), mentre que sn ms profunds i efectius quan ms toquen el paradigma o la mentalitat de fons que guia el sistema (vegeu el requadre 3). 40Requadre 3. Llocs des don transformar un sistema (en ordre creixent defectivitat) Donella Meadows, lautora principal de linforme Lmits al creixement del 1972, va publicar vint-i-cinc anys ms tard una llista dels llocs on podem intervenir per transformar un sistema. Meadows, ambientloga i especialista en dinmica de sistemes (havia estat part de lequip de Jay Forrester al MIT) explicava que, trobant-se en una reuni sobre les noves regles del comer mundial, es va sentir frustrada amb les propostes que sanaven presentant, va aixecar-se de sobte i es va posar a escriure una llista que se li acabava docrrer de les rees on les nostres accions poden tenir ms influncia per canviar un sistema. Aquesta s la llista original (en ordre creixent defectivitat): 9. Xifres: segons Meadows el 90 % de la nostra atenci es dirigeix a les xifres, per les xifres noms toquen la superfcie de les coses i tenen menys poder del que ens pensem. Modificar parmetres quantitatius com els subsidis i impostos molt rararament fa canviar el comportament del sistema econmic del pas. Si el sistema t39 flavin (2010), p. xvii. 40 meaDoWs (1997). Per a una versi ms amplia, publicada pstumament, vegeu meaDoWs (2009). Sumari24


un estancament crnic, els canvis en parmetres quantitatius rarament el posen en marxa Si creix incontrolablement, no laturen. Concentrar-se en les xifres, arriba a dir Meadows, s com canviar de lloc les gandules del Titanic.41 Les xifres, per, s que tenen influncia en la mesura que inicien canvis en els punts que hi ha ms avall en aquesta llista. 8. Fluxos i estocs de materials: les estructures materials dun sistema, el seu disseny i la velocitat amb la qual sadapten als canvis 7. Regular els bucles negatius de realimentaci, necessaris per mantenir lestabilitat del sistema. 6. Reforar els bucles positius de realimentaci que orienten el canvi en la bona direcci. 5. Fluxos dinformaci, a qui arriba i a qui no arriba la informaci. 4. Les regles del sistema: els incentius, les penalitzacions, les normes. 3. La capacitat dautoorganitzaci, essencial per a levoluci del sistema. 2. Les finalitats del sistema, les seves aspiracions, el seu propsit. 1. La mentalitat o paradigma a partir del qual sorgeix el sistema: aquest s, segons Meadows, el factor clau del canvi, perqu la mentalitat o paradigma dun sistema s el que determina les seves finalitats, la seva estructura, les seves regles i els seus parmetres. I com podem contribuir a canviar un paradigma? A partir de lestudi de Thomas Kuhn sobre lestructura de les revolucions cientfiques, Meadows respon: continua assenyalant les anomalies i els fracassos del vell paradigma, recolzat clarament i fermament en el nou paradigma, posa persones del nou paradigma en llocs de visibilitat pblica i de poder. No perdis el temps amb els reaccionaris, treballa amb els agents actius del canvi i amb lmplia majoria de persones que sn de mentalitat oberta.42

Totes les estructures socioeconmiques i culturals que fan que el mn davui sigui insostenible han nascut i crescut en la ment humana i s en primer lloc en la ment on podem transformar-les. Tal com declara lArticle 1 de la Constituci de la UNESCO, Ats que les guerres comencen en les ments dels homes, s en les ments dels homes on cal construir els baluards de la pau. Tamb s en les ments dels homes i dones on cal construir els baluards de la sostenibilitat. Per la seva banda, el document Cap a una tica mundial, aprovat pel Parlament Mundial de les Religions, assenyala que noms amb lleis, reglaments i convencions no es pot crear, i encara menys imposar, un ordre mundial millor Totes les experincies histriques mostren que el nostre mn no pot canviar sense un canvi previ de41 meaDoWs (1997), p. 79. Sumari25

42 meaDoWs (1997), p. 84.


mentalitat de lindividu i de lopini pblica la nostra Terra no pot canviar a millor sense que abans canvi la mentalitat de lindividu. Advoquem per un canvi de conscincia individual i collectiu.43 Cal un canvi de conscincia per aconseguir una societat veritablement sostenible. Al capdavall, les nostres accions i actituds sorgeixen de la nostra conscincia, que es manifesta en les nostres visions del mn, les nostres percepcions i els nostres valors (vegeu la Figura 2). El canvi de mentalitat comena amb cadasc de nosaltres.Figura 2. El marc intangible de les accions44Visi del mn Percepcions i creences VALORS Actituds Accions

1.3. La Gran Reavaluaci Els valors que fins ara ens han guiat ens porten cap a un mn insostenible. En el context de la nostra crisi sistmica (ecolgica i econmica, per tamb tica i epistemolgica) ens cal una nova brixola que ens orienti en la transici cap a un mn ms sostenible i solidari. La clau daquest procs s una reorientaci dels nostres valors i prioritats, no una revoluci per s una reavaluaci. En el mn davui hi ha en marxa un gran procs de reavaluaci a tots els nivells. Lestudi internacional The Economics of Ecosystems and Biodiversity (TEEB) s un exemple del fet que comencem a reconixer el valor dels serveis que els ecosistemes proveeixen a les comunitats humanes.45 Tot i que lestudi se centra en el valor estricatment econmic dels serveis provets pels ecosistemes i la biodiversitat, revela que la nostra percepci del seu valor est canviant. Per la seva banda, linforme de la New Economics Foundation The Great Transition (2009) mostra la necessitat de redissenyar el conjunt del sistema econmic per tal dafrontar els creixents problemes del mn contemporani. La primera secci central de linforme es titula precisament The Great Revaluing. Dins el context de leconomia, The Great Transition assenyala la necessitat que els preus del mercat reflecteixin els veritables costos i beneficis socials i ambientals dels productes i serveis, per tal43 Parlament De les religions Del mn. (1993). Cap a una tica mundial: Una declaraci inicial. A: TorraDeflot (2002), p. 81-91. Vegeu tamb Kng (1991). 44 Macleord Baker Ochola, que havia estat bisbe anglic a Uganda i ha tingut un paper destacat en complexes negociacions de pau, va exposar aquestes cinc etapes associant-les grficament amb les cinc dits de la m en el Congrs Internacional sobre Religions i Diversitat Cultural organitzat pel Centre UNESCO de Catalunya a Barcelona el desembre de 2006. 45 Actualment en fase de publicaci, aquest estudi ser presentat a loctubre de 2010 a la trobada de la Convenci sobre Diversitat Biolgica (COP10) a Nagoya, Jap. Vegeu www.teebweb.org. Sumari26


que el que s social i ecolgicament beneficis resulti barat i el que s perjudicial resulti car. Per no es tracta noms de revalorar productes i serveis sin, sobretot, de reavaluar la orientaci de leconomia i de la societat, ats que cada vegada tenim ms evidncies que el veritable benestar rau menys en els bns materials que en la qualitat de les nostres relacions i en el sentit que trobem en el nostre treball.46 La necessitat duna transformaci dels valors tamb s emfasitzada per Serge Latouche, el teric que ms ha fet en els darrers anys per divulgar la noci de decreixement. Al seu Petit tractat del decreixement ser, Latouche resum les seves propostes en un cercle virtus format per vuit Rs: reavaluar, reconceptualitzar, reestructurar, redistribuir, relocalitzar, reduir, reutilitzar, reciclar. Latouche escriu que el canvi de valors comporta una altra mirada sobre el mn i, per tant, una altra manera de copsar la realitat i afegeix que cal adaptar laparell de producci i les relacions socials en funci del canvi de valors.47 En una lnia similar, Joan Surroca escriu a Com salvar-nos amb el planeta que cal reutilitzar, redistribuir i reduir, per res ms important que reavaluar, s a dir, reconsiderar els nostres valors.48 Una reavaluaci del valors i objectius de la humanitat contempornia s tamb el primer dels cinc mbits del procs partipatiu internacional anomenat Consens de Barcelona, que ser presentat el 2011 al Frum Social Mundial de Dakar i en altres instncies internacionals.49 Ens cal reestructurar i reequilibrar el mn. Aix requereix reimaginar, transformar el nostre imaginari personal i collectiu. I aquest procs arrenca reavaluant les nostres prioritats i els nostres objectius, tal com illustra la Figura 3. La nostra poca ens demana una enorme transformaci que shaur de manifestar a tots els nivells, des dall personal a all collectiu, i des dels mitjans de comunicaci als mons de la poltica, lempresa, leducaci i el coneixement. Ens caldr passar de la cobdcia a la solidaritat, de la societat industrial a la societat sostenible, de la modernitat a la transmodernitat, del materialisme al postmaterialisme. La crisi sistmica dels nostres dies afecta totes les societats i tots els ecosistemes del planeta. Per a la vegada mai no havem tingut recursos i coneixements comparables als davui. Els reptes i les possibilitats que tenim sn duna magnitud sense precedents, poster noms comparables a la revoluci agrcola que va comenar fa 10.000 anys o a la revoluci industrial dels segles xviii i xix.50 Per, a diferncia daquelles trasformacions, ens toca dur-la a terme en uns pocs decennis. Si aix sembla impossible, pensem en tots els esdeveniments que hem viscut que46 New Economics Foundation (2009b), p. 38. 47 Latouche (2009), p. 56-60. 48 Surroca (2009), p. 61, dins un captol titulat, precisament, Reavaluar, el primer. 49 Vegeu http://consensus.nova.cat. 50 La comparaci explcita del nostre temps amb les revolucions agrcola e industrial es troba, entre daltres, a Gardner, (2001), p. 190, i a Meadows, Randers i Meadows (2005), p. 266.

27

Sumari


Figura 3. Reavaluar, la clau de totes les erres*Reavaluar

Reimaginar

Reequilibrar

Relocalitzar

Reduir Responsabilitat

Reutilitzar

Reciclar Resilincia

Reinventar

haguessin estat difcilment concebibles noms uns anys abans. Per exemple, a principis dagost del 1989 ning sembla haver estat capa de preveure que el mur de Berln cauria en tan sols tres mesos. I quanta gent hagus cregut a principis del 2005 que un afroameric seria el segent president dels Estats Units? La teoria de lequilibri puntuat de Stephen Jay Gould i Niles Eldredge argumenta que levoluci biolgica combina llargs periodes destabilitat amb moments puntuals de transformaci radical. Aquesta teoria de levoluci biolgica ha inspirat estudis que semblen corroborar el seu equivalent en lmbit de levoluci social i cultural. Els canvis culturals acostumen a ser lents, per de vegades les forces transformadores prenen embranzida i sesdevenen canvis revolucionaris en poc temps. s el que ha succet en les grans revolucions histriques. Tamb podria ser el cas de la madura i no-violenta revoluci de la conscincia que avui ens cal.

* Elaboraci prpia. Figura presentada per primer cop el 25 de mar de 2010 a lauditori de la torre Agbar dins la jornada Sostenibilitat: vector dinnovaci, inspirada, entre altres fonts, en les vuit R de Serge Latouche esmentades en el text.

Sumari28

2. El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitatAl capdavall, el triomf del creixement econmic no s un triomf de la humanitat sobre les necessitats materials; s ms aviat un triomf de les necessitats materials sobre la humanitat. Richard Easterlin51

Una economia orientada al consum promou activament la desafecci, mina la confiana i aprofundeix la sensaci dinseguretat. Acaba convertint-se en una font daquella por ambiental que pretenia guarir o allunyar, la por que satura la vida lquida moderna i s la causa principal del tipus dinfelicitat propi daquesta poca. Zygmunt Bauman52

51 easterlin (1998), p. 154. Sumari29

52 Bauman (2007), p. 70.

Sumari

30

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

2.1. La paradoxa del consumisme Lactual crisi sistmica ens mostra que cal canviar els valors que ens han guiat fins ara. Per els valors no es canvien amb la mateixa facilitat que una bombeta. Depenen de pressupsits i aspiracions que tenen arrels profundes en la nostra histria collectiva i personal. El fenmen social ms significatiu que podem associar directament amb el creixement insostenible s el consumisme. El consum amb seny s una activitat natural, per hi ha quelcom clarament problemtic en el consumisme, s a dir, en la compulsi a consumir ms enll del que s suficient per a una vida digna i plenament satisfactria. Una economia orientada al creixement illimitat del consum porta a la insostenibilitat ecolgica i a la vegada deteriora la cohesi social. Com ja escrivia Erich Fromm fa prop de mig segle, lhome contemporani t una fam illimitada de ms i ms consum. Lhomo consumens mai no pot tenir-ne prou, i per tant mai no estar satisfet: per a ell sempre hi ha escassetat, perqu mai no en t prou, independentment del que arribi a tenir. A ms, se sent cobdicis i competitiu en relaci amb tots els altres; per tant, es troba bsicament allat i atemorit.53 Nombrosos estudis ms recents mostren que les societats orientades al consum tendeixen a estimular legoisme, a minar la confiana i la cohesi social i a fer augmentar les desigualtats.54 Per a ms de les seves conseqencies ecolgiques i socials, laspiraci a lincrement illimitat del consum genera inseguretat psicolgica i s contraproduent per a la satisfacci personal. s el que podem anomenar com a paradoxa del consumisme. Com s lgic, en el cas de societats o persones en condicions precries, hi ha una clara correlaci entre laugment dels bns materials i laugment del benestar. Per ms enll dun cert llindar de consum de bns materials, la satisfacci personal no augmenta i fins i tot pot tendir a minvar, ja que generalment lincrement del consum va acompanyat de lincrement de lestrs i de la disminuci del lleure i del contacte amb la famlia, amb els amics i amb la natura. Aquest llindar es pot establir al voltant dels 100 gigajoules de consum denergia per cpita i any,55 o dun determinat nivell dingressos. Amb les dades de lEnquesta Mundial dels Valors es pot deduir que la satisfacci vital declarada tendeix a augmentar fins arribar a uns ingressos duns 15.000 dlars anuals, per a partir daquesta xifra dingressos la correlaci desapareix (vegeu la figura 4).5653 Fromm (1966), p. 4. 54 Wilkinson i Pickett (2009); Costanza et al. (2007); kasser (2007); layarD (2005). 55 smil (2005), citat a Heinberg (2009), p. 68. Segons Smil, el benestar hum requereix el consum duns 50 a 70 gigajoules (GJ) denergia per cpita i any; des daquest nivell fins als 100 GJ per cpita i any es pot apreciar un lleuger augment correlatiu de la satisfacci vital, per per sobre dels 100 GJ aquesta correlaci desapareix. El 2009 la mitjana de consum anual denergia als Estats Units era duns 325 GJ. Sumari31

56 La figura original es troba a inglehart i klingemann (2000), p. 171. Reproduda a jackson (2008), p. 62.


Figura 4. Satisfacci vital i ingressos per cpitaMitjana del percentatge de felicitat i del percentatge de satisfacci a la vida en general 100Islndia Pasos Baixos Sussa Irlanda del Nord Dinamarca Sucia Irlanda 90 Noruega Finlndia Puerto Rico Nova Estats Blgica Zelanda Austrlia Itlia Units Colmbia Anglaterra Canad Taiwan Frana Corea del Sud Argentina Veneuela Jap 80 Filipines Brasil ustria Mxic Uruguai Espanya Ghana Xile Xina Nigria Rep. Dom. Bangla Pakistan Polnia Repblica Portugal Desh Txeca ndia Turquia 70 Eslovnia Sud-frica Eslovquia Crocia Hongria

60

Macednia Azerbaidjan

Per Letnia Estnia Romania Bulgria Rssia

50

Gergia Litunia Armnia

40Ucrana

Bielorssia Moldvia

30

1.000

5.000 9.000 13.000 17.000 21.000 PNB per persona (estimaci PPA, dlars de 1995)

25.000

Font: jackson, 2008, p. 62.

Els ingressos reals per cpita shan triplicat als Estats Units des del 1950, per en canvi el percentatge de ciutadans que a les enquestes es declaren molt felios ha disminut des de mitjans dels anys 70.57 Una evidncia addicional la proporciona lIndicador de Progrs Genu (Genuine Progress Indicator, que corregeix el PIB incorporant al balan positiu el treball domstic i voluntari i la distribuci equitativa de la riquesa, i descomptant el que sha gastat en litigis i accidents, en la prevenci del crim, en la reparaci de danys i en palliar la contaminaci ambiental). Als Estats Units, aquest indicador del progrs real va arribar al seu nivell mxim el 1975, en un moment en qu el PIB del pas era prcticament la meitat de lactual.58 Aquest fenmen sha comprobat en gaireb tots els pasos que han vist crixer enormement la seva economia i el seu consum en el darrer mig segle.5957 jackson (2009), p. 40. 58 WorlDWatch institute (2010), p. 86-88. 59 Diener i seligman (2004), citat a kasser (2007). Com assenyala el Dalai Lama, la incidncia de lansietat, lestrs, la confusi, la indecisi i la depressi entre aquells que tenen les seves necessitats bsiques assegurades mostra que les nostres veritables necessitats van ms enll del consumisme i el materialisme: gyatso (2000), p. 18.

Sumari32


Combinant les dades sobre la satisfacci vital, lesperana de vida i la petjada ecolgica, la New Economics Foundation va elaborar el 2006 un ndex del Planeta Feli (Happy Planet Index), que classifica els pasos del mn segons el seu nivell de felicitat. En la seva edici de 2006 aquest indicador incloa 178 pasos, entre els quals la Repblica de Vanuatu (petit arxiplag dOceania, entre Nova Calednia i les Illes Salom), malgrat no ser un estat econmicament puixant, apareixia com el pas ms feli, seguit de diversos pasos caribenys. El 2009 es va publicar una nova edici del Happy Planet Index amb una llista ms restringida a fi dhomogenetzar les dades (trenta-cinc estats van quedar-se fora, entre ells Vanuatu).60 Aquesta nova classificaci de pasos felios est encapalada per Costa Rica (un estat que, com s sabut, no t exrcit i dedica una atenci creixent als seus espais naturals). L Estat espanyol ocupa el lloc 76, just darrere del Regne Unit i del Jap. Els dotze pasos menys felios sn tots de lfrica subsahariana, i s curis comprobar com Estats Units queda a la posici 114, entre Madagascar i Nigria. La Taula 2 reprodueix els parmetres duna selecci de trenta dels 143 estats classificats en la darrera versi de lndex del Planeta Feli. 2.2. Psicodinmica del consumisme El consumisme s el principal vector social dinsostenibilitat, per tamb s part essencial de la identitat contempornia, del que dna o sembla donar sentit a la vida dels nostres dies. El consumisme t profundes arrels psicolgiques i existencials. Tim Jackson, Comissionat Econmic de la Comissi pel Desenvolupament Sostenible britnica,61 arriba a veure el consumisme com un intent de religiositat o de teodicea secular,62 com una forma dintentar resoldre qestions existencials amb mitjans materials: En una societat secular, el consum pot arribar a esdevenir un substitut del consol religis s gaireb com si la gent intents arraconar els seus problemes dangoixa existencial anant a comprar.63 Aix implica que no nhi ha prou amb demostrar la irracionalitat o insostenibilitat del consumisme, ni hi ha prou amb divulgar missatges benintencionats i bons exemples. Cal tenir en compte les seves arrels. Com assenyala Jackson, si el consum t un rol tan vital en les nostres vides, demanar a la gent que abandoni les comoditats materials s demanar-los que sarrisquin a una mena de suicidi social. La gent resistir les amenaces a la seva identitat. Resistir les amenaces a all que per ells t sentit.6460 neW economics founDation (2009a). 61 Sustainable Development Comission, comissi independent que assessora al govern britnic en qestions de sostenibilitat. 62 jackson (2007). 63 jackson (2008), p. 60. Sumari33

64 jackson (2007).


Taula 2. Selecci destats classificats segons lndex Planeta FeliPas i nm. dordre1. Costa Rica 2. Repblica Dominicana 3. Jamaica 4. Guatemala 5. Vietnam 6. Colmbia 7. Cuba 51. Alemanya 52. Sussa 53. Sucia 59. Finlndia 69. Itlia 71. Frana 74. Regne Unit 75. Jap 76. Estat Espanyol 77. Polnia 78. Irlanda 97. Grcia 98. Portugal 99. Uruguay 113. Madagascar 114. Estats Units dAmrica 115. Nigria 138. Burkina Faso 139. Burundi 140. Nambia 141. Botswana 142. Tanzania 143. Zimbabue

Esperana de vida78,5 71,5 72,2 69,7 73,7 72,3 77,7 79,1 81,3 80,5 78,9 80,3 80,2 79,0 82,3 80,5 75,2 78,4 78,9 77,7 75,9 58,4 77,9 46,5 51,4 48,5 51,6 48,1 51,0 40,9

Satisfacci vital8,5 7,6 6,7 7,4 6,5 7,3 6,7 7,2 7,7 7,9 8,0 6,9 7,1 7,4 6,8 7,6 6,5 8,1 6,8 5,9 6,8 3,7 7,9 4,8 3,6 2,9 4,5 4,7 2,4 2,8

Petjada ecolgica2,3 1,5 1,1 1,5 1,3 1,8 1,8 4,2 5,0 5,1 5,2 4,8 4,9 5,3 4,9 5,7 4,0 6,3 5,9 4,4 5,5 1,1 9,4 1,3 2,0 0,8 3,7 3,6 1,1 1,1

IPF76,1 71,8 70,1 68,4 66,5 66,1 65,7 48,1 48,0 48,0 47,2 44,0 43,9 43,3 43,3 43,2 42,8 42,6 37,6 37,5 37,2 31,5 30,7 30,3 22,4 21,8 21,1 20,9 17,8 16,6

Per explorar el sl del que sorgeix aquest fenmen clau de la vida contempornia podem remuntar-nos a lorigen del consumisme com a fenmen histric i considerar el tipus de identitat humana que predomina avui.2.2.1. El naixement del consumisme a lAnglaterra dels segles xvii i xviii

A lAnglaterra dels segles xvii i xviii es va produir una transformaci cultural sense precedents que sociolgicament ha estat batejada com la revoluci del

Sumari34


consum.65 Fins fa poques dcades els economistes intentven explicar aquesta revoluci a partir del canvis en els mitjans de producci (la creixent mecanitzaci que va donar lloc a la Revoluci Industrial). Per ms recentment sha hagut de reconixer que la revoluci del consum no shagus produt sense una transformaci en el cant de la demanda. Lhabitual fins aleshores a Europa era guardar els excedents de producci per quan vinguessin temps ms difcils o sorgs una despesa inesperada.66 Noms el consumidor contemporani, lagent del consumisme prpiament dit, gasta a curt termini els diners que guanya (o, cada vegada ms, els que pot obtenir a crdit) en noves possessions i experincies. El que caracteritza la societat de consum s precisament aquest allau de noves possessions i experincies, destinades a la contnua reinvenci del jo67 del consumidor. Ja a lAnglaterra del segle xvii es dispara la demanda dobjectes no essencials com ara miralls, botons, agulles de pit, joguines, titelles, cartes i escuradents.68 Tamb es dispara el consum, entre les classes ms adinerades, de productes de bellesa i roba de moda. El rpid canvi de les modes s una de les caracterstiques ms destacades de la societat de consum: la roba de moda no s porta tant per la seva utilitat i bellesa intrnseca, com per la necessitat psicolgica de mostrar que sest en sintonia amb les darreres novetats i amb lltima moda.69 Abans de lEuropa moderna no hi ha constncia de canvis rpids en les modes. De tant en tant sintroduen noves formes de vestir, per podien trigar generacions (o fins i tot segles) en canviar. Tanmateix a lAnglaterra del segle xviii ja trobem modes amb caducitat anual: El 1753, per exemple, el color porpra era el que shavia de portar, mentre que el 1757 el que estava de moda era el lli blanc amb dibuixos en rosa; el 1776 el color de moda era couleur de Noisette; el 1777 era el gris colom.70 Les altres classes socials aviat van sentir la necessitat dincorporar-se a la moda, que anava escapant-se progressivament des de Londres cap a les contrades ms remotes. En no haver-hi revistes a tot color o telecomunicacions, la moda es propagava per observaci directa, i pel que sembla la distncia de qualsevol vila a Londres podria estimar-se observant fins a quin punt hi havia arribat lltima moda.71 Cal concloure que lorigen de la revoluci del consum a Anglaterra no va ser un increment de la poblaci ni un augment dels ingresssos, sin un canvi

65 camPbell (2005 [1987]), especialment el primer captol, The Consumer Revolution in Eighteenth-Century England. Colin Campbell s un socileg que no sha de confondre amb leminent geleg i expert en peak oil del mateix nom. 66 camPbell, (2005 [1987]), 18. 67 jackson (2009), p. 99. 68 thirsk (1978), p. 7-14. 69 liPovetsky (1987). 70 camPbell (2005 [1987]), 22. Sumari35

71 mckenDrick, breWer i Plumb (1982), p. 74.


dactitud, una nova motivaci al darrere del comportament del consumidor,72 i, en definitiva, una tendncia creixent a consumir.73 De fet, aquesta revoluci en lactitud vers el consum de lAnglaterra dels segles xvii i xviii pot considerar-se el fonament psicosociocultural que va impulsar la Revoluci Industrial.2.2.2. El vertigen de la identitat atomitzada

Els estudis sobre el consumisme, procedents de tota mena dmbits acadmics i empresarials, tendeixen a coincidir en veure larrel de la necessitat moderna de consumir compulsivament en una qesti didentitat. Com assenyalen Yiannis Gabriel i Tim Lang, la identitat s la Roma on van a parar tots els estudis sobre el consum occidental modern, ja siguin obra de crtics marxistes o executius de la publicitat, desconstruccionistes o reformadors liberals, defensors del multiculturalisme o feministes radicals74. La societat contempornia utilitza molts ms recursos dels que hagi utlitzat mai cap altre cultura, i tanmateix no aconsegueix un nivell de satisfacci i plenitud clarament superior. Malgrat tots els avenos i meravelles del mn modern, hi ha tot un ventall dobres que mostren un tipus particular dinsatisfacci en la psique contempornia75. Com afirmava Christopher Lasch fa ms de trenta anys, la publicitat promou el consumisme com a cam de satisfacci, per crea noves formes dinsatisfacci prpies de lera moderna76. La insatisfacci contempornia es manifesta, per exemple, en la sensaci que no tenim prou temps i que les nostres obligacions ens desborden, aix com en lenorme incidncia clnica en els ltims decennis de psicopatologies com la depressi. A partir de lanlisi de 269 estudis prou homogenis que recullen dades de ms de 52.000 persones, la psicloga Jean Twenge ha mostrat un enorme creixement de lansietat als Estats Units entre 1952 i 1993, fins el punt que a finals dels anys vuitanta del segle xx linfant nord-americ mitj tenia ms ansietat que els pacients psiquitrics infantils dels anys cinquanta77. En la societat de consum moderna, la identitat humana es vincula cada vegada ms a tot un ventall dobjectes produts en massa (o dactivitats consumistes) i a tot limaginari que els envolta, enormement influt pels mitjans de comunicaci i, sobretot, per la publicitat. Els objectes i les experincies de consum sn en bona72 camPbell (2005 [1987]), 19. 73 mckenDrick, breWer i Plumb (1982), p. 11. 74 gabriel i lang (2006), p. 79. 75 fischer (2002), kiDner (2001), loy (1996), zoja (1995), levin (1987 i 1988). 76 lasch (1979), p. 137-138. 77 tWenge (2007), a Wilkinson i Pickett (2009), p. 33-35. La citaci s de Wilkinson i Pickett, p. 34. Sumari36


mesura adquirits per enfortir la nostra imatge de cara als altres i per reafirmar el nostre sentit didentitat. No els adquirim tant pel que diuen en si mateixos com pel que diuen de nosaltres. Si b aquest fenmen t precedents en altres societats, mai no shavia donat en aquesta escala i mai no havia definit tan clarament la identitat humana. Per aquest model didentitat que ha sedut el mn (i que es reflectia clarament en sries televisives de fa dos decennis com Dallas o Falcon Crest) s incompatible amb la sostenibilitat. Tamb s incompatible amb la plenitud humana.Requadre 4. Els valors obsolets que ens guien A lEuropa dels segles xvi i xvii es va produir una transformaci sense precedents en la manera dentendre el nostre lloc en el mn. El Discurs del mtode de Descartes (1637), document clau de la mentalitat moderna, afirma explcitament que el seu propsit s fer-nos com amos i senyors de la natura. Des daleshores lsser hum ha emergit com a subjecte autnom i poders, a la vegada que la natura ha quedat reduda a una suma arbitrria dobjectes, plenament explotable i mercantilitzable. Aquesta transformaci cultural que va convertir lhum en subjecte, separat dun el mn que s merament objecte, s a larrel del capitalisme i de la crisi ecolgica. El jo modern, en sentir-se desarrelat del mn, t una necessitat interior dexpansi, perqu se sent petit i insignificant; de competici, perqu sent que el mn s un lloc hostil, i de control, perqu sent que el mn s un lloc insegur.78 Aquests sn precisament els valors que guien la societat moderna: lexpansi econmica i el creixement material illimitat, la competici (que en teoria se suposava que havia dafavorir el b com, segons el smil de la m invisible dAdam Smith),79 i lafany de control, de seguretat i de certesa (que es manifesten tant en les relacions socials com en lintent de comprendre la realitat a partir denfocaments reduccionistes). Aquest valors configuren el que podem anomenar triangle del poder:Expansi

Control

Competici

78 Com assenyalava Fromm (1997 [1976], p. 116), La histria dEuropa i de lAmrica del Nord, malgrat la seva conversi a lesglsia, s una histria de conquesta, orgull, cobdcia; els nostres valors ms alts sn ser ms forts que els altres, ser victoriosos, conquerir els altres i explotar-los. Carl Jung (1989 [1961], p. 247) cita amb enorme aprovaci a les seves memries les paraules dOchwiay Biano, ndgena pueblo de Nou Mxic: Els blancs tenen cares tenses, mirades fixes i una conducta cruel Estan sempre incmodes i inquiets. No sabem qu volen. Creiem que estan bojos. Per la seva banda, Gandhi, preguntat a Anglaterra qu pensava de la civilitzaci occidental, va respondre lacnicament: Seria una bona idea (que els occidentals poguessin civilitzar-se). 79 Per la competici implica una paradoxa que Wendell Berry descriu aix: la competici destrueix la competici. la llei de la competici implica que molts competidors, competint sense traves, acabaran inevitablement a la llarga redunt el nombre de competidors a un de sol. berry (2001), p. 26.

37

Sumari


Figura 5. Els valors i la crisi sistmica

Font: elaboraci prpia, maig de 2010. Sumari38


La identitat contempornia es caracteritza per estar, ms que en cap altra cultura de la que tinguem notcia, escindida de la natura, de la societat i del mn. Aquesta desconnexi respecte a la natura, a la comunitat i al mn genera una identitat allada, atomitzada, i una sensaci (generalitzada per en gran mesura inconscient) de desarrelament, de manca de fonament.80 Lauge de fenmens com Facebook revela, entre daltres coses, la necessitat contempornia de trobar un sentit de comunitat, ni que sigui virtual. El filsof nord-americ David Loy veu en el nucli de lexistncia humana una sensaci de carncia (lack), basada en la percepci que no noms som incomplets sin que en el fons no hi ha una base slida i real per al que anomenem jo: la nostra repressi primordial no rau en els desitjos sexuals (com creia Freud) ni en la por a la mort (com pensen molts psiclegs existencials), sin en la prou fonamentada sospita que jo no sc real.81 Loy parteix duna sntesi entre la psicologia tradicional budista i la psicologia existencial moderna. El seu enfocament se centra ms en la condici humana en general, per sembla evident que aquesta sensaci de mancana s molt ms acusada en lsser hum modern. Fa ms de mig segle el psiquiatra Viktor Frankl assenyalava a la seva obra cabdal, Lhome a la recerca de sentit, que el buit existencial s un fenmen generalitzat del segle xx.82 Hi ha un ampli consens sobre el fet que la identitat humana contempornia es diferencia clarament de la identitat que les persones han sentit en altres poques i cultures.83 La sensaci contempornia de no tenir-ne mai prou, essencial per fer girar la roda del consum, s inslita des de la perspectiva de les cultures tradicionals (vegeu el requadre 5). Lhabitual entre els pobles caadors-recollectors s deixar de caar, pescar o recollir fruits tan bon punt hi ha un mnim dabundncia, en comptes desforar-se per acumular-ne ms. Paradoxalment, la percepci descassetat, la creena qu el mn s un lloc on hem de competir per recursos limitats, comena a manifestar-se amb fora a lorigen de ledat moderna. Sembla lligada a la sensaci de desarrelament de lindividu atomitzat, escindit de la societat, de la natura i del mn, que per tal de compensar les seves mancances cerca poder, expansi i autoafirmaci.84 La desconnexi respecte al mn de lsser hum modern tamb es manifesta en la seva percepci del mn. A mesura que lsser hum salla i es desvincula del seu entorn, el mn apareix mancat de relacions i dencs, privat de80 Sensaci que en angls es podria expressar ms concisament com a groundlessness, condici destar mancat de ground (fonament, sl). 81 loy (1996), p. ix, i loy (2002). 82 frankl (1985 [1949]), p. 128. 83 Vegeu gabriel i lang (2006), p. 79-85. 84 El filsof Robert M. Wallace (1990, p. xvii) expressa aix la seva sorpresa davant dels valors que sorgeixen aleshores: Per qu, des del segle xvii, hem estat tan preocupats amb la seguretat i la supervivncia, tan conscients de lescassetat, tan decidits a adquirir mitjans de tota mena (capital, tecnologia, explicacions mecanicistes del mn)?

39

Sumari


valor intrnsec, mera suma dobjectes inerts llestos per ser manipulats i consumits. Latomitzaci de la identitat moderna s paralela al procs que el socileg Max Weber va descriure com a desencisament del mn (Entzauberung der Welt).85 El socileg George Ritzer ha analitzat el consumisme contemporani com un intent de reencisar un mn que ha perdut el seu encs.86Requadre 5. Abundncia original i economia solidria Estem comenant a redescobrir el valor de la saviesa ancestral dels pobles indgenes. A partir destudis com els de Marshall Sahlins sobre comunitats de caadorsrecollectors, sha vist que les societats indgenes, en condicions normals (quan no estan afectades per la cobdcia de conqueridors, colons i multinacionals) poden satisfer les necessitats de tots els membres de la comunitat amb una jornada de treball dentre noms tres i cinc hores. Dos investigadors, Frederick McCarthy i Margaret McArthur, van estar estudiant comunitats aborgens de la Terra dArnhem, al nord dAustrlia, i comptabilitzant tot el temps que dedicven a activitats econmiques, com ara recollir plantes, caar, preparar pats, i reparar armes i eines. El seu resultat va ser que els homes treballaven una mitjana de 3 hores i 44 minuts al dia, mentre que les dones treballaven una mitjana de 3 hores i 50 minuts. Si els homes no havien anat de cacera, normalment dormien entre una hora i hora i mitja desprs de dinar. De manera similar, Richard Lee va establir que els !Kung87 treballaven aproximadament 15 hores per setmana. Segons Lee, una dona recull en un dia prou menjar per alimentar la seva famlia durant tres dies, i passa la resta del temps descansant al campament, brodant, visitant altres campaments o rebent visitants daltres campaments Sovint un home pot passar tota una setmana caant i desprs estar-se sense caar dues o tres setmanes. En aquests perodes, fer i rebre visites i especialment dansar sn les activitats principals dels homes. Segons Sahlins, es pot argumentar de manera convincent que els caadors i recolectors treballen menys que nosaltres, i que la seva cerca daliments s intermitent en comptes dun esfor continu, el lleure s abundant i en conjunt poden dormir ms durant el dia que en qualsevol altre tipus de societat. Els pobles indgenes no entenen el concepte de propietat privada de la terra, laigua o els recursos. Se senten part de la terra, a la qual alguns anomenen mare, i els sembla una aberraci que la terra es pugui comprar, vendre o heretar de manera individual. La clau del seu tipus deconomia s el fet que no anhelen un creixement illimitat del seu consum i se senten felios amb all que tenen. Un lder indgena nord-americ, de ltnia Micmac, va adrear aquestes paraules als colons blancs: Encara que us semblem miserables, ens considerem ms felios que vosaltres, ja

85 Weber (1995 [1919]). 86 ritzer (2010). 87 Part del grup de nmades de lfrica sud-occidental que els anglesos van anomenar despectivament bushmen o boiximans (el signe dexclamaci davant de kung indica un so sense equivalent en el nostre alfabet). Sumari40


que estem satisfets amb el que tenim. Sn aliens a la idea de competir i de produir el mxim possible. Saben que la idea de creixement material illimitat no t sentit. La seva economia est orientada a la cooperaci i la subsistncia, a compartir i celebrar. Quan la natura els ofereix ms caa, pesca o fruits dels que necessiten, no els acumulen sin que generalment ho celebren en una gran festa. Aquesta actitud va sorprendre enomement els colons europeus. Tabeau, un comerciant francs que volia fer negocis amb els Arikara de lAmrica del Nord a principis del segle xix, afirmava contrariat que els nadius no entenen la nostra idea dadquirir ms enll del que s necessari i que per a ells s una regla que el qui t ha de compartir amb qui no t. Jules Crvaux, que va recorrer el riu Putumayo el 1879, es queixava que els indgenes, un cop han canviat la seva destral de pedra per un ganivet o matxet, troben la relaci amb lhome blanc insuportable i sen tornen a la selva. El problema per civilitzar els indis de lAmrica del Sud s que no tenen ambici. Lindi que t un ganivet no donar res, absolutament res, per tenir-ne un altre.88

Les arrels de la nostra crisi sistmica tamb tenen a veure amb el fet que a Occident hem separat radicalment la cultura i la natura. Com assenyala Marshall Sahlins, aix s un fet antropolgicament peculiar, com tamb ho s el tipus didentitat humana que en els darrers segles hem considerat normal, identitat que pren com a punt de referncia les inclinacions dhomes (burgesos) adults, excloent-ne en gran mesura les dones, els infants i la gent gran.89 A diferncia de lindividu allat del mn davui, en les cultures premodernes, i especialment en les cultures indgenes, el sentit del jo s molt ms relacional. Com sintetitza Sahlins, els informes etnogrfics parlen del jo transpersonal (nadius nord-americans), del jo com a lloc de trobada de relacions socials compartides o biografies compartides (Illes Carolines), de les persones com a espai plural i compost de les relacions que les produexien (altiplans de Nova Guinea) i, en general, de la persona individual com a lloc de trobada de mltiples altres jos amb els quals hom est unit per relacions mtues dsser.90 Aquestes relacions de solidaritat no s limiten al parentiu genealgic91 i inclouen lligams basats en un lloc de residncia com, histria comuna, drets ds de la terra comuns, intercanvi de regals, donaci daliments i memries compartides, entre altres formes de constituir una mutualitat dsser.92 Des de la perspectiva de la identitat atomitzada moderna, el mn es un espai de competici: per compensar el vertigen del seu aillament, el jo modern ha88 Totes les citacions porcedeixen de manDer (1992). 89 sahlins (2008), p. 44. 90 sahlins (2008), p. 48. 91 sahlins (2008), p. 47: It would harly need saying, except for sociobiological delusions on this score, that the determination of kin relationships is not necessarily genealogical and need not entail any sense of the corporeal identity of those known as relatives: no necessity of shared substance at all. Sumari41

92 sahlins (2008), p. 47-48.


de posar mfasi en la seguretat i el control; per apaivagar la seva sensaci de buidor ha de posar mfasi en el creixement i lexpansi. En no conixer altra forma destar en el mn que aquesta, el jo modern tendeix a pensar que lsser hum s per naturalesa cobdicis i competitiu, que laltruisme s una ficci i tots ens movem en el fons per egoisme.93 Com assenyala Sahlins, la visi de la natura humana com a intrnsecament cobdiciosa i agressiva s peculiar dOccident (de manera ocasional la podem trobar en pensadors daltres contextos culturals, com el xins Sun Zi, per sense que shagi arribat a integrar plenament en la visi del mn daquella cultura). Des de la identitat relacional que trobem en el registre antropolgic de la gran majoria de les cultures humanes, la cobdcia i legoisme no s consideren quelcom natural sin patolgic.94 Sahlins conclou que res no hi ha a la natura que sigui tan pervers com la nostra idea de la natura humana, idea que noms s un fruit agre de la nostra imaginaci.95 Lhabitual en gaireb totes les cultures humanes no s considerar que els humans som bestials, sin que els animals sn humans, que tenen intelligncia, sensibilitat i intencionalitat.96 La idea de la natura humana com a quelcom lamentable i separat de la resta de la natura sembla estar a larrel dels conflictes que tenim amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos.97 Albert Camus ja assenyalava lhostilitat de la major part dels corrents de pensament europeu dels darrers dos mil anys respecte a la natura, considerada per ells com un objecte, no pas de contemplaci, sin de transformaci. Per als cristians, com per als marxistes, cal dominar la natura Lamor antic al cosmos s ignorat pels primers cristians, els quals, daltra banda, esperaven amb impacincia una fi del mn imminent.98 Ha estat una peculiaritat de la cultura occidental considerar que la vida veritable no rau en aquest mn, sin en un cel ideal. Una expressi del missal la litrgia catlica que va perdurar fins el Concili Vatic II pregava explcitament que aprenguem a menyspear les coses de la terra i estimar les

93 Richard Dawkins s el millor divulgador daquesta peculiar visi del mn. 94 sahlins (2008), p. 51: Per a la major part de la humanitat, legoisme (self-interest) tal com nosaltres el coneixem s innatural en el sentit normatiu: s considera com a bogeria, bruixeria o altres condicions que requereixen ostracisme, execuci o com a mnim terpia. 95 sahlins (2008), p. 98. 96 sahlins (2008), p. 2 i 88-97. 97 jenkins (1998, p. 151) est dacord en qu recrrer a ltica tradicional occidental no serviria de res per mitigar la insostenibilitat perqu la insostenibilitat del mn contemporani t profundes arrels en la tradici religiosa i filosfica occidental. 98 camus (1966 [1951]), p. 224. Sumari42


del cel (terrena despicere et amare caelestia).99 Una coneguda manifestaci daquest anhel la trobem en uns versos de santa Teresa dvila: Aquella vida de arriba es la vida verdadera; hasta que esta vida muera, no se goza estando viva.100 Aquesta actitud no s exclusiva del cristianisme. Des de Plat i Aristtil, i encara ms des del final de lantiguitat clssica, en la cultura occidental hi ha una clara contraposici entre la perfecci que sobserva en el cel astronmic i la percepci de la terra com un mbit de decadncia i corrupci. Es creu que el cel s un mbit ideal on els planetes es mouen en rbites perfectament circulars, sense veures afectats per les imperfeccions del mn terrenal. Aquest enfocament s explcit en els textos que han estat clau en el desenvolupament de la cultura moderna. Giovanni Pico della Mirandola, una de les veus ms contundents de la mentalitat renaixentista, escriu al seu fams Discurs sobre la dignitat de lhome (1486) que la dignitat humana rau en el poder de la ra i de la voluntat, que ens permeten enlairar-nos lluny de la terra i de la natura: Menyspreem les coses de la terra (dedignemur terrestria) i, deixant enrere totes les coses daquest mn, afanyem-nos cap a aquella sala ultramundana ms propera a la ms eminent divinitat. El menyspreu per la terra s tamb pals en un dels gran documents intellectuals de la idea de progrs, lEsbs dun quadre histric dels progressos de lesperit hum que escriu Condorcet el 1794. Al principi daquest text, Condorcet lloa la capacitat humana de progrs alhora que despectivament es refereix a la Terra com el globus on la natura ens ha llenat (globe o la nature nous a jets).101 Exactament mig segle99 Com ja va assenyalar White (1967), podem trobar aquesta actitud en el primer text cannic de la tradici judeocristiana, el llibre primer del Gnesi, on lsser hum s radicalment diferent de la resta dels ssers vius i se li encarrega la tasca explcita de dominar la terra i sotmetre les seves criatures. El passatge ms rellevant (Gnesi, 1:26-28), en la versi de la Bblia Catalana Interconfessional (www.abcat.org, la cursiva s nostra), s el segent: Du digu: Fem lhome a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que shi arrosseguen. Du va crear lhome a imatge seva, el va crear a imatge de Du, cre lhome i la dona. Du els bene dient-los: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que sarrosseguen per terra. Malgrat aix, podem trobar una clara sensibilitat ecolgica en molts hereus daquesta tradici, des de sant Francesc dAsss a lanomenada Green Bible i a figures contempornies com els rabins Michael Lerner i Arthur Waskow o els telegs Leonardo Boff, Paul Knitter i Raimon Panikkar. Vegeu tamb Goleman (1997), p. 192-193, i les anlisis histricament detallades de Glacken (1967) i del teleg ortodox Philip Sherrard (1987). 100 Fragment de Vivo sin vivir en m. Sumari43

101 conDorcet (1970 [1794]), p. 3.


desprs, el 1844, un gravat de Grandville illustra perfectament la creena moderna que els humans no som part de la Terra. El progrs de lastronomia durant el Renaixement mostra que els moviments dels planetes no encaixen amb els cercles perfectes que imaginava Plat. Aix contribueix al fet que el cel comenci a deixar de veures com a quelcom abstracte i clarament separat del mn terrenal, a la vegada que es comena a creure que la perfecci matemtica (que des dAristtil sassociava exclusivament amb el cel) la podem trobar en aquest mn. Galileu dir que el mn s un llibre escrit en carcters matemtics. Progressivament, aquell cel que es buscava en les altures passa a ubicar-se en el futur. Es deixa de mirar amunt i es comena a mirar endavant, cap al parads a qu ens han de dur el creixement econmic, el progrs tecnolgic, i el desenvolupament material. La devaluaci del mn continua, per altres mitjans. Fins que a finals del segle xx i a principis del xxi comencem a topar contra els lmits del planeta. Ens adonem que el mn terrenal existeix i que reclama la nostra atenci. Ens recorda que som part de la Terra i que el parads no pot estar en cap altre lloc sin aqu, en un mn terrenal, sostenible i solidari.

Figura 6. Creiem que no som part de la Terra

Grandville, El pont dels planetes (1844).102

102 Reproduit com a darrera illustraci de lobra magna de Walter Benjamin (Berlin, 1892 Port Bou, 1940) sobre el consumisme al Pars del segle xix: benjamin (1982), a continuaci de la p. 654.

Sumari44


Requadre 6. La crisi ecolgica com a mirall duna crisi interior Eckhart Tolle (autor dEl poder de lara): La contaminaci del planeta s noms un reflex exterior duna contaminaci psquica interior: milions dindividus inconscients defugint la responsabilitat pel seu espai interior.103 Seyyed Hossein Nasr (filsof musulm): La destrucci de la natura s en darrer terme la destrucci del nostre propi sser interior s la nostra foscor interior el que ara sha ests cap enfora en el mn de la natura. El caos exterior reflecteix com un mirall el que sha esdevingut dins nostre s impossible parlar de la natura sense parlar de la imatge que tenim de nosaltres mateixos.104 Philip Sherrard (teleg ortodox): En primer lloc, la crisi mateixa no s una crisi ecolgica. No

Documents

Revalorar el món