10

CONCLUSIONS

El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montf erri Josep M. Jujol

Conclusions

Quan vaig iniciar aquest projecte sabia de l’arquitecte Jujol i

coneixia algunes de les seves obres a Tarragona, però poca

cosa més. Amb la realització del treball he pogut descobrir

l’obra completa d’un dels millors exponents del modernisme

català, a més d’un artista que va destacar en totes les arts

plàstiques (escultura, pintura, arquitectura). Sens dubte que

en Josep M. Jujol és un dels artistes catalans més complets i

prolífics del Modernisme.

Considerat un bon arquitecte i un brillant professor

d’arquitectura, en la línia i la tradició gaudinianes, Jujol va

sobresortir ben aviat pel seu talent i per una intensa activitat

artística. Fou un geni incomprès i un creador que va aportar

solucions imaginatives a conflictes tècnics, estètics i

pressupostaris.

Va ser un artista especialitzat en la decoració, en els detalls

més petits, en la utilització de materials poc costosos, o

inclús en la reutilització de materials vells com a elements de

decoració. Creador d’espais bonics, controlats i sorprenents,

Jujol sempre donava un toc personal que caracteritzava la

seva l’obra.

Voldria recalcar de Jujol, a més, la seva capacitat per

treballar la forja, i fer-la un element decoratiu, cosa que va

utilitzar per personalitzar moltes de les seves obres. També

ho és la seva habilitat per combinar colors, on sobretot en

destaca un, el blau, anomenat blau jujolià. Les baranes de la

pedrera, les de la casa Ximenis a Tarragona, o d´altres, són

exemples de com Jujol crea una escultura d’un mer element

funcional.

Per acabar les conclusions sobre Jujol, dir que la seva

religiositat, a l’igual que en el cas de Gaudí, el va marcar

molt, i és un aspecte imprescindible per entendre la seva

obra. La quantitat d’actuacions que va realitzar en diferents

esglésies i ermites demostren que treballar en llocs

religiosos li agradava. La culminació de la seva obra

religiosa possiblement fou l’església de Vistabella, a la

Secuita. El santuari de Montferri és una mostra més

d’aquesta religiositat. La falta de recursos va impedir que el

pogués acabar. Personalment crec que hauria sigut la seva

millor obra.

El santuari és una obra inacabada en vida del seu creador,

un geni de l’arquitectura com Jujol. No cal dir que l’aspecte

final hauria estat diferent si l’hagués acabat Jujol. Tot i així,

l’interior del santuari resulta molt espectacular. Els arcs i les

voltes de maó pugen imponentment i amb gran bellesa. La

llum de colors omple l’espai interior de la nau i del cambril.

Les escales laterals estan molt ben adaptades a l’espai, i hi

llueix una barana de forja amb un entrellaçat típicament

jujolià.

Recalcar la feina dels arquitectes i enginyers que van

continuar les obres de l’ermita per acabar-la, ja que amb les

mateixes limitacions econòmiques de Jujol, han pogut fer

realitat el temple. També és digne d’esment la dificultat

d’interpretar un projecte modernista, amb gairebé l’absència

de plànols, i construir-lo a l’actualitat. Realitzar l’obra d’un

arquitecte com Jujol és gosat i, lògicament, no és gens fàcil.

Fent un paral·lelisme, podríem dir que el mateix passa a la

Sagrada Família, on la personalitat i la distinció que Gaudí

hauria donat als elements constructius i decoratius

segurament no serien els mateixos. I, en ambdós casos, la

continuïtat de les obres d’aquests arquitectes sempre

comportarà certa controvèrsia. El cert és que en el cas del

santuari de Jujol, l’entusiasme de tot un poble, Montferri, que

n’ha fet el símbol, és digne de menció i, possiblement, motiu

suficient per justificar-ne la continuïtat.

Per últim voldria fer una breu reflexió sobre el meu treball, i

dir que l’aixecament gràfic ha suposat per a mi un gran

esforç, ja que mesurar i acotar els arcs parabòlics del

santuari ha sigut una tasca molt laboriosa. Un cop més,

agraeixo l’ajut inestimable de la meva nòvia a l’hora de

prendre’n mesures. També dir que, malgrat que el treball

sobre el santuari és complet, encara se’n podrien fer més

apartats i desenvolupar-ne més temes. Per exemple, quant

als diferents materials utilitzats en els murs, finestrals i pilars,

es podrien explicar i dibuixar. La veritat és que això ja seria

per desenvolupar-ho amb més gent.

Em satisfà l’estudi històric i constructiu pels coneixements

que m’ha aportat, però sobretot l’aixecament gràfic, per

l’aplicació dels conceptes apresos a la carrera.

11

BIBLIOGRAFIA

El S

antu

ari d

e la

Mare

de D

éu d

e M

onts

err

at a M

ontf

err

i

Jo

sep M

. Ju

jol

Bib

liogra

fia

BIB

LIO

GR

AF

IA

-.ARQUITEC

TURA ESP

AÑOLA

CONTEM

PORANEA

, I.18

80-195

0

Agu

ilar S.A Edicion

es 198

9.

-.GRAN ENCICLO

PEDIA CATALA

NA

Tom

14. Enc

iclope

dia Catalan

a S.A.

2a edició(no

v-19

87)

-.RES

EÑA Y CATALO

GO DE LA

ARQUITEC

TURA M

ODER

NISTA

O.Boh

igas. ed

itorial Blum

en. BC

N. 19

71

-.DICCIONARI DE L’ART

I ELS OFICIS DE LA

CONST

RUCCIÓ.

Mique

l Fu

llan

a. Editorial M

oll, 6a ed

ició Palma de

M,allorca

, març de

199

5.

-.PR

AT DE LA

RIBA, HOME DE GOVER

N.

Ed. A cura de

Josep

Mª Ainau

d i E.Ja

rdí , ed

.Ariel, S.A.Esplugu

es de Llob

rega

t. 197

3.

-.LA

LLIGA CATALA

NA.

2 vo

lums. Edicion

s 62

, S.A. BC

N, 19

73. Isidre M

olas.

-.CATALA

NISME I REV

OLU

CIÓ BURGES

A. LA

SINTES

I DE PR

AT DE LA

RIBA.

Edicions 62, S.A. BC

N, 19

67.Jordi Solé-Tu

ra

-.JO

SEP M JUJO

L, A LES

COMARQUES

DE TARRAGONA. UNA VISIÓ DE JO

AN ALB

ERICH.

Ed. Diputac

ió de Ta

rrag

ona i Museu

d’Art M

odern Tarrago

na. Ju

ny de 20

02.

-.JO

SEP

M JU

JOL, L´

ARQUITEC

TURA AMAGADA.

Mon

tserrat

Duran

i

Albared

a. Ed

itorial

Meteo

rx.nov

embre de

200

3.

-.: JU

JOL . Cua

dernos de Arquitectura. Barce

lona

, tercer trimestre de

195

0. J. F. Ràfols.

-.GAUDÍ, JUJO

L Y EL

MODER

NISMO CATALÁ

N. Carlos Flores. Ed

itorial Agilar. M

adrid, 198

2.

-. JO

SEP

M JU

JOL, ARQUITEC

TUS

(187

9-19

49). J. M.

Llinàs.

Qua

derns

d´arqu

itec

tura i

urba

nism

e. Nov

embre- Desem

bre de

197

4.

-. JUJO

L. Ign

asi de

Solà-Morales i Rub

ió. Ed

itorial Po

ligràfa. Barce

lona

198

9.

-. JUJO

L. Joa

n Ba

sseg

oda i Non

ell. G

ent Nostra nú

m. 77

.Edicion

s de

Nou

Art Tho

r.Ba

rcelon

a

1990

.

-. ACTUALITAT PER

MANEN

T DE L´

OBR

A DE JO

SEP M JUJO

L. Joa

n Ba

sseg

oda i Non

ell/ M

anue

l

Naran

jo i Teixidó

.

RETALLS REVISTES:

-.LA

SAGRADA FAMILIA Y SU CONTINUACIÓN

Gau

dí: circular nº11. Nov

199

8.pp

6-11

-.GAUDÍ , SU

VIDA, SU

TEO

RIA, SU

OBR

A

Cua

dernos de Arquitectura nº9.

Julio 19

48.pp.3-20

-.EL

ANUARIO DE LA

ANTIGUA ASO

CIACIÓN DE ARQUITEC

TOS

Cua

dernos de arqu

itec

tura nº7

1947

.May

o.pp

.42-5