COL·LECTIU UTOPIA “JOAN N. GARCIA NIETO” – BAIX LLOBREGAT

EL SEGREST. Conte de Nadal

Estem celebrant el Nadal. Els aparadors, la televisió, el consumisme... ens ho recorden. Queda tan lluny aquest Nadal del primer...! Però, farem un esforç d'imaginació. QUÈ PASSARIA AL NOSTRE PAÍS SI AVUI NAIXÉS JESÚS? Estem a finals de l'any 2010. Els problemes són molt greus: la crisi globalitzada, l´atur i la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, els accidents de treball... Les malalties mentals augmenten, les presons són plenes, els immigrants arriben d'Àfrica, dels països de l'Est, d'Amèrica Llatina... Els conflictes bèl·lics... El procés de pau al País Basc... El canvi climàtic i el futur del planeta Terra... Els grans savis de la política i l'economia intenten trobar solucions des dels bancs, des dels governs... Però, un dia, corre un rumor que es va estenent: "Vindrà un Salvador. En vindrà un que ens traurà d'aquesta preocupant situació.” La notícia apareix als diaris, a internet, a la ràdio, a la televisió... Els SMS volen per l'espai cibernètic multiplicant-se... Els savis del país comencen a consultar les seves grans biblioteques i explorar en Internet per saber més detalls de la vinguda d'aquest “Salvador”. A poc a poc, ja se saben més notícies: "El Salvador” naixerà el dia 24 i naixerà d'una família superior a les altres. Les esglésies comencen a adornar-se per preparar amb molt fervor la segona vinguda del Salvador. Tothom parla del mateix. Les famílies poderoses que tenien les seves dones embarassades les porten als millors hospitals

amb l'esperança que els toqui la travessa de ser les mares del “Salvador”. Els capitalistes, com volen treure negoci de tot, anuncien els seus productes amb la marca "El Salvador": xumets "El Salvador”, pottitos "Salvadorín", joguines bèl·liques "Salvatore"… I arriba el dia 24, i arriba l'hora "H"…, les 11,30, les 11,40... Les autoritats polítiques i els capitalistes estan preparats als seus enormes cotxassos per sortir ràpidament a rebre “El Salvador” quan se'ls comuniqui la notícia. L'exèrcit està també alerta per fer-li una desfilada amb tots els honors, amb magnificència. Són les 11,50..., les 11,55..., les 12.... Passa l'hora...i no passa res. Però, què ha passat?

Mentrestant, a la perifèria urbana... en un dels barris més pobres de la ciutat... Hi ha poca gent al carrer. Un que anava una mica trompa posa una nota més trista al carrer. Una colla de xavals està donant calades a un porro... Fa fred, Manolo -el vigilant d'una obra- està fent una foguera amb unes fustes de paliers... El Nadal dels pobres... De sobte, des de l'extrem del carrer, ve cridant un xaval: “Ep! Veníu, Lluis, Pili, Toni,Manolo, Isabel... Una notícia

sensacional! Sabeu el Josef i la Míriam, que fa pocs dies van venir del Sud? Ja han tingut un nen, que és un encant! És el “Salvador”. Ens porta la llibertat! I ve per ser el nostre amic! Dels pobres, dels curreles i dels aturats, dels iaios, dels nois i de tots els que somiem un món més just, on tots siguem germans! Són en uns baixos del bloc del Toni, de relloguer. Voleu venir a veure'l?”

Tots van anar a visitar el nen, a Míriam i a Josef. Com es divertien tots! "Però quina bellesa de nen", deia l'àvia Esperança. La notícia va córrer aviat pel barri com una reguera de pólvora. Paco, el de l'Associació de Veïns, va portar vi i pastes. Carmen, mare de quatre nens, va portar al nen roba dels seus fills... I així tots van acollir aquella senzilla família vinguda de lluny... Uns dies més tard, al carrer major de la ciutat..., tres joves estrangers, un pakistanès, un equatorià i un romanès, preguntaven a un guàrdia urbà on havia nascut el “Salvador”. Però no els sap respondre. Una estrella els havia guiat des dels seus països. Van al Ministeri d'Assumptes Socials, al d'Exteriors..., al bisbat... i tampoc no els saben donar l’adreça. Al final, ja per instint, es dirigeixen al barri obrer, i allà troben la família, i li lliuren els seus regals. Però, el govern civil sospita dels tres joves estrangers

i els mana vigilar. No fos cas que siguin uns extremistes i tramin alguna revolució... La notícia creix i creix. Tots els homes i dones de cor obert van a visitar el nen. Allà es troben tots units i alegres, com a germans i germanes. Les autoritats de la ciutat s'assabenten del succeït i tenen por. Aquell nen està unint els pobres, la gent senzilla i tots els que senten que un altre món és possible, sense desigualtats ni injustícies, un món on les persones siguin iguals en dignitat i en drets. Les autoritats ordenen a la policia que dispersin la gent i robin el nen als pobres. El segresten i el plantifiquen en un bressol d'or a la catedral de la ciutat. Els capellans i els governants comencen a organitzar processons i actes solemnes en honor al nen.... Algú em va dir que el nen plorava i no sabien per què...

I és que, per molt luxe i per molta pompa, el nen continua estant al cor dels pobres, en les entranyes del barri... I ja arriba la matinada del dia en què es torni al poble el que se li ha arrabassat per la força i la violència.

Equip Coordinador del Col·lectiu Utopia “Joan N. García-Nieto”

Seu: Fundació Marianao – Sant Boi de Llobregat (Barcelona)