El teatre com a oportunitat

Treball de Recerca

EL TEATRE COM A OPORTUNITAT

El teatre com a teràpia i aspectes del

teatre que ajuden al desenvolupament

personal

Aina Estrada Verger

Dirigit per Noemí Peidro Albújar

2n de Batxillerat 4

Institut Montserrat de Barcelona

05 de novembre de 2014

2

Vull agrair la col·laboració i la generositat de tots els entrevistats: el Dani Klamburg, la

Marta Altimira, l’Anna Sarrablo i l’Spei Macià. També a totes les persones que han

contestat les enquestes. Finalment, i especialment donar les gràcies a la meva tutora

Noemí Peidro pel seu suport i constància, i a la meva mare, per la seva paciència; les

dues han ajudat a millorar la qualitat del meu treball.

3

ÍNDEX

ÍNDEX ............................................................................................................................................. 3

1. Explicació del treball.............................................................................................................. 4

2. Introducció. ............................................................................................................................... 6

2.2 Què s’entén per teatre? ..................................................................................................... 6

3. Fonaments del teatre relacionats amb l’activitat terapèutica. ................................................ 8

3.1 La catarsi. ............................................................................................................................ 8

3.2. Les dues cultures teatrals ................................................................................................. 10

3.3 El teatre com a teràpia. .................................................................................................... 12

3.3.1 El psicodrama. ........................................................................................................... 14

3.3.2 La teràpia Gestalt ...................................................................................................... 15

4. Aspectes del teatre que ajuden al desenvolupament personal. ............................................. 16

4.1 Quins són? ........................................................................................................................ 16

4.2 Tècniques i exercicis teatrals. .......................................................................................... 19

5.Treball de camp. ....................................................................................................................... 24

5.1 Resum de les entrevistes. ................................................................................................. 24

5.1.1. Conclusions de les entrevistes. ................................................................................. 35

5.2 Enquestes. ......................................................................................................................... 37

6. Conclusions del treball. ........................................................................................................... 45

7. Bibliografia. ............................................................................................................................. 47

8. Annexos. ................................................................................................................................. 49

8.1 Enquestes .......................................................................................................................... 49

8.1.1 Preguntes de les enquestes ....................................................................................... 49

8.1.2 Resultats de les enquestes. ........................................................................................ 55

8.2 Entrevistes. ........................................................................................................................ 69

4

1. Explicació del treball.

Aquest treball de recerca té com a objectiu conèixer una cara poc visible del teatre. Es

proposa fer una breu anàlisi sobre els aspectes del teatre que ajuden al

desenvolupament personal. D’altra banda també es planteja donar a conèixer quins

són els exercicis que s’utilitzen en les classes de teatre no professional per incidir en

aquests aspectes. Finalment, també intenta explicar què és el teatre com a teràpia.

El motiu pel qual vaig escollir fer aquest treball parteix del meu interès personal per

mostrar el teatre com a tema universal que engloba i ajuda en moltes vessants del

creixement personal. Faig teatre des de fa molts anys i durant tots aquest temps com a

aprenent he observat com el teatre, de manera conscient i inconscient, t’aporta, et

canvia o modifica aspectes sorprenents de la teva persona. L’ajuda que m’ha

proporcionat el teatre des de petita (en agafar autoestima i coneixements, entre

altres coses) m’ha motivat a explicar una de les cares menys visibles que té el teatre.

Les preguntes que es plantegen en el treball són les següents: ¿El teatre ajuda en

diversos punts de creixement personal? ¿Els professors de teatre tenen en compte

aquests aspectes en fer els exercicis de classe?

A partir de l’ interès que em produïa el tema em vaig plantejar els objectius del treball:

- Saber com ajuda el teatre en diverses qüestions del desenvolupament

personal.

- Conèixer diversos mètodes i exercicis per incidir en aquests aspectes.

- Saber què és, per què serveix i quins orígens té el teatre com a teràpia.

- Conèixer i comprovar diferents punts de vista de persones expertes en el tema.

- Respondre les preguntes que m’he plantejat i treure’n alguna conclusió.

5

Quant a la metodologia del treball, s’han de destacar les dues parts més importants.

En primer lloc, el marc teòric té com a finalitat explicar en profunditat com ajuda el

teatre en diverses qüestions del desenvolupament personal i com va sorgir aquesta

disciplina, així com conèixer quins són els exercicis que s’utilitzen per incidir en aquests

aspectes i què és el teatre com a teràpia. El treball de camp consta de dues parts: la

primera part comprèn quatre entrevistes a professors o ex professors de teatre, amb

les corresponents anàlisis i conclusions. La segona part consta de seixanta enquestes a

alumnes de teatre amateur de diferents edats destinades a conèixer de primera mà en

quin grau creuen que el teatre els ha ajudat en el seu desenvolupament personal.

Les conclusions finals del treball es basen en la informació obtinguda en el marc teòric

i en el treball de camp i es refereixen a les preguntes inicials.

6

2. Introducció.

2.2 Què s’entén per teatre?

La paraula teatre prové del verb grec theáomai, que significa “mirar, veure, ser

espectador”. A nosaltres ens arriba la paraula teatre.

Teatre no té una definició única, ja que hi ha moltes definicions diferents que se li

poden atorgar, i totes són vàlides.

“ Teatro es una palabra tan vaga que, o bien carece de significado o bien crea

confusión, porque una persona habla de un aspecto y otra de algo completamente

diferente. Es como hablar sobre la vida. La palabra es demasiado importante para

saber un significado. El teatro no tiene nada que ver con edificios ni con textos,

actores, estilos o formas. La esencia del teatro se halla en un misterio llamado “el

momento presente”. 1

Aquest fragment expressa a la perfecció la complexitat de la paraula teatre i els

significats que se li puguin atorgar.

Segons la RAE (Real Acadèmia Española), el mot teatre significa: “ 1. Edificio o sitio

destinado a la representación de obras dramáticas o a otros espectáculos públicos

propios de la escena. 2. Sitio o lugar en que se realiza una acción ante espectadores o

participantes. 3. Escenario o escena. 4. Lugar en que ocurren acontecimientos notables

y dignos de atención. 5. Conjunto de todas las producciones dramáticas de un pueblo,

de una época o de un autor. 6. Literatura dramàtica. 7. Arte de componer obras

dramáticas, o de representarlas. 8. Acción fingida y exagerada. 9. Práctica en el arte de

representar comedias.”

No obstant aquestes múltiples definicions formals, n’hi ha moltes altres que

comparteixen o no el significat, però que són igual de vàlides. Aquí en tenim alguns

exemples:

1 ,2 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. (2012). El teatro como oportunidad. Barcelona. Editorial Rigden Edit S.L

7

“Actuar es un misterio, como también lo es el teatro. Nos reunimos en un espacio y lo

dividimos en dos mitades, una de las cuales representa historias para la otra. No

conocemos sociedad alguna donde nunca sucedan estos ritos...”2

“El teatro, sin duda, es creado por fuerzas humanas y refleja fuerzas humanas a través

de sí mismo.”3

Aquesta frase expressa que l’element essencial del teatre són les persones humanes i

els seus conflictes i sentiments.

“El teatro, por su naturaleza misma, se dirige a una colectividad. Uno no se ríe a solas:

para reír es necesario ser varios . Esto es válido para el teatro cómico, pero también el

llanto, la emoción o cualquier otra forma de interés son en el teatro de naturaleza

colectiva. Por eso vamos al teatro acompañados, o buscamos allí la compañía, aunque

sea de desconocidos”4

El teatre és una activitat col·lectiva, ja sigui com a actor/actriu, o com a espectador,

tothom busca companyia.

“Todo el teatro es necesariamente político, porque políticas son todas las actividades

del ser humano y el teatro es una de ellas. El teatro es un arma. Un arma muy útil y

eficiente. Por eso, hay que pelear por él. Por eso, las clases dominantes intentan

adueñarse del teatro y utilizarlo como instrumento de dominación. Pero éste puede,

igualmente, ser una arma de liberación. Para eso es necesario crear las formas

teatrales correspondientes. Hay que cambiar.”5

El teatre és una eina per canviar o expressar pensaments, ideologies..., per això també

és una bona eina per canviar o millorar la societat.

3 Laferrière, George y Motos, Tomàs. (2003) Palabras para la acción. Ciudad Real. Editorial

ÑAQUE Editora. 4 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit. 5 Boal, Augusto . (2009). Teatro del oprimido. España. Alba Editorial.

8

3. Fonaments del teatre relacionats amb l’activitat terapèutica.

3.1 La catarsi.

El teatre ha acompanyat l’home des de fa més de dos mil·lennis. “El teatre és on la

paraula es fa carn, el text es fa escena i es passa de la paraula a l’acció”.6 És a dir, a

través del teatre es viu l’acció en el moment present.

Des dels seus inicis, el teatre ha servit com a lloc d’exposició dels sentiments humans.

La representació teatral va sorgir com un ritual religiós, però poc a poc les

representacions teatrals es varen anar separant de les del tipus religiós. El component

emotiu del teatre ha estat amb nosaltres durant tots els temps.

Els grecs van crear la paraula catarsis (purificació, en grec). Aristòtil usa el terme com a

metàfora en la seva obra Poètica, per referir-se a l’efecte que exerceix la tragèdia en

els espectadors. L’espectador s’identifica amb les passions dels personatges, i gràcies

als sentiments de culpa, terror i compassió que aquests li produeixen, se’n deslliura i

es purifica. 7

El Diccionario de la Real Academia Española defineix catarsi com “1. f. Entre los

antiguos griegos, purificación ritual de personas o cosas afectadas de alguna impureza.

2. f. Efecto que causa la tragedia en el espectador al suscitar y purificar la compasión,

el temor u horror y otras emociones. 3. f. Purificación, liberación o transformación

interior suscitados por una experiencia vital profunda. “

Mitjançant la tercera definició, podem concloure que tant el fet de fer teatre com el de

ser-ne l’espectador, produeix sovint catarsis. Per posar-se a la pell d’un personatge

determinat, un individu que fa teatre ha d’entendre les seves accions i pensaments i a

partir d’aquí crear-lo. La catarsis en l’actor es fa present quan aquest s’identifica amb

el personatge que està representant i en alguna mesura es produeix una

6 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit. 7 http://ca.wikipedia.org/wiki/Catarsi

9

transformació interior. Aquesta experiència ajuda al creixement personal, ja que

permet augmentar el coneixement dels problemes i emocions d’un mateix perquè

exterioritza i expressa verbalment continguts mentals que poden estar vinculats amb

la vida personal.

Pel que fa a l’espectador, la meva opinió és que nosaltres, encara que també anem al

teatre o el cinema per altres motius, com poden ser gaudir d’una obra d’art, buscar

entreteniment, identificar-nos amb certa crítica social...; igual que feien els grecs,

també busquem una identificació amb els personatges de l’obra a la fi d’obtenir suport

moral en les nostres vides . Això passa perquè tothom busca i li agrada trobar alguna

persona que estigui passant per una mateixa situació, o tingui un mateix problema per

tal d’ identificar-se i abandonar la sensació de ser l’únic que ho està vivint. Sovint, en el

teatre i el cinema es troba aquesta identificació. Encara que el personatge o la situació

no s’assembli gaire a la de l’individu espectador, la ment i la imaginació d’aquest troba

la semblança, que el porta a la catarsis.

Aquesta imatge representa molt bé el significat de catarsis en el teatre.

Segons la meva interpretació, la màscara simbolitza el personatge, i el seu color blanc

queda impregnat a la cara de la noia, simbolitzant que aquesta s’ha identificat amb ell i

aquest ha quedat impregnat en ella.

10

3.2. Les dues cultures teatrals

El llibre El teatro como oportunidad 8ens explica que des dels inicis del teatre han

existit dues cultures de teatrals: la cultura del text i la de l’escena.

• La cultura de text: La paraula text ve del llatí textum, que vol dir “teixit, trama

de fils” i es refereix generalment a la obra d’un autor. Per això la cultura de text

en el teatre és el guió i la història que després es posarà a escena. Es pot

treballar amb diferents tipus de textos: poesies, fragments literaris o teatrals.

Aquesta forma d’aprenentatge permet interpretar bé el text, segons qui l’hagi

escrit, qui en sigui el narrador, quina sigui l’historia..., i així saber posar un to de

veu adequat, i aprendre a situar-se ràpidament en el text.

• La cultura de l’escena: la paraula escena ve del grec skené , que era el lloc on

els sacerdots grecs es vestien per la interpretació dels seus rols en els rituals

religiosos, i més tard va passar a ser una construcció elevada on apareixien els

actors. La cultura de l’escena és on es passa del text a l’acció, (pot ser tant un

text d’un autor com una improvisació), per tant, és on l’actor es posa en el rol

del seu personatge i deixa de ser ell mateix per abocar-se plenament a la pell i

la situació d’una altra persona.

Per als grups que fan teatre de forma no professional (que és la gent de qui es parla

generalment en aquest treball), es pot treballar amb les dues cultures teatrals

mencionades anteriorment, però es prioritza l’escena , ja que ajuda a passar del relat a

l’acció en el present, i això ens ajuda a escenificar les nostres pròpies vivències.

L’escena ens apropa al moment actual de l’acció i ens ajuda a prendre consciència de

les nostres emocions i com les podem transportar cap al nostre personatge, també

ajuda a prendre consciència dels nostres moviments a escena, de la nostra veu i de tot

el que som capaços de fer. A l’escena és on l’actor s’adona de les seves virtuts i els

seus defectes, i així desprès els intenta corregir. Això sí, moltes vegades a l’escena el

8 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit.

11

text és la idea de la qual partim, que ens ajuda a situar-nos i a donar personalitat al

personatge que representem.

12

3.3 El teatre com a teràpia.

El teatre coma teràpia posseeix un gran potencial terapèutic ja que permet que les

persones recreïn i transformin les seves experiències vitals, per tal de poder expressar

i resoldre els seus conflictes, i també de trobar sentit al món en el que viuen.

Ja hem vist que Aristòtil va referir-se al teatre com a catarsi per purificar els propis

sentiments. Aquest sentit de redempció ha existit sempre al llarg de la història a

través del teatre, la trobem en rituals religiosos, en obres de teatre antigues i

medievals, que encaminen l’home a un comportament correcte dins la comunitat i

també donen suport emocional a les persones individualment.

Durant el segle XVIII alguns hospitals europeus, sobretot del Regne Unit, Alemanya i

França, van introduir tractaments terapèutics per als malalts mentals i també els van

proporcionar activitats artístiques i ocupacionals com a forma de tractament. Fins i tot

en alguns casos es van escriure obres de teatre per usar específicament en els

hospitals psiquiàtrics. Més endavant, i durant el segle XIX, aquestes pràctiques es van

estendre en més hospitals i més països europeus i americans.9

Als anys vint, Jacob Levy Moreno (1902-1974) va dipositar les llavors del que més

endavant relacionaria el camp artístic amb la teràpia, quan va proposar el psicodrama

com a teatre de la cerca de la veritat personal. 10

El teatre terapèutic s’engloba dins l’art terapèutic. Segons un article d’ Alfonso Cobas

titulat Teatro terapeútico y máscaras cotidianas l’art terapèutic és:

“El uso de la creación artística en sus diferentes ramas (pintura, escritura, danza,

teatro, etc...) que tienen el fin de poner a la persona en contacto consigo misma (con

sus sentimientos, deseos, temores, creencias, conflictos, aspiraciones...),

permitiéndole reconocerse y elaborar sus dificultades a la hora de expresar sus

emociones, sus deseos y necesidades, y de actuar en función de ellos. El objetivo

9 www.cchsu.com.tw/en/interview-detail.php?act=detail&id=14 10 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit.

13

último sería superar algunas de estas dificultades con el fin de acceder a una

experiencia de la vida más satisfactoria”.11

La particularitat del teatre respecte a les altres branques d’art és que és un reflex quasi

perfecte de la vida, una altra diferència és que es fa de manera col·lectiva, com fan

poques altres arts.

Un article de Jorge Villalonga (actor, clawn i terapeuta gestàltic) sobre el teatre

terapèutic diu:

“Hablar de teatro terapéutico implica una redundancia pues es bien sabido que el

teatro como tal es terapéutico, tanto para los actores que se ven obligados a olvidar su

preciado ego en aras de un personaje que les transciende y conlleva unos intereses

más amplios que los de la personalidad neurótica del actor, como para el público que

se ve reflejado en el actor, tanto en sus más bajos instintos, como en sus más altas

motivaciones humanas y espirituales. El apelativo "Terapéutico" conlleva un enfoque

diferente de la actividad teatral en el que se pone conciencia a los aspectos de la

personalidad no integrados, tanto como en las potencialidades por descubrir de los

participantes. El apelativo terapéutico obtiene relevancia en cuanto a que no se utiliza

el teatro como un fin estético para transmitir un mensaje artístico sino que el foco se

pone en la toma de conciencia del sujeto de las dificultades emocionales, creativas,

imaginativas y de espontaneidad a la hora de comunicarse con los demás compañeros

de escena y con el público allí presente, que ejerce, como en un grupo de psicoterapia

gestáltica la función de útero, de madre receptiva que devuelve impresiones a los

actores expuestos a su mirad”.12

El teatre està considerat un art total, ja que utilitza diversos llenguatges: el verbal, el

no verbal, el corporal, el musical, el visual. El teatre és l’art més humà, perquè la seva

matèria és la gent i la seva essència el conflicte, i per tant, en el teatre, igual que en la

teràpia, es treballa amb les contrarietats que genera la pròpia existència humana.

11 Article d’Alfonso Cobas (2010). Teatro trapeútico y máscaras cuotidianas. www.psicologia-online.com 12 http://www.cosianima.com/Teatro-terapeutico

14

El conflicte és molt importat en el teatre terapèutic perquè ens encara amb els

moments de la vida en què les coses es compliquen, quan és necessari prendre una

decisió important o endinsar-se en un camí incert. Jorge Villalonga segueix dient que

en el teatre terapèutic no hi ha millors o pitjors actors/actrius, ja que cada individu

lluita contra les seves pròpies dificultats i problemes personals a l’hora de mostrar

parts de sí mateix que no s’ha permès expressar ni/o mostrar en la vida diària.

La majoria de gent que fa teatre terapèutic busca:

- Resoldre un problema.

- Arribar a una catarsis.

- Profunditzar en les veritats d’un mateix.

- Explorar i entendre patrons de comportament i interrelacions personals.

3.3.1 El psicodrama.

El psicodrama està lligat a la psicolologia i a la sociologia. La paraula psicodrama prové

del grec, psique vol dir “ment” i drama col dir “acció”. El metge romà Jacobo Levy

Moreno (1902-1974) va crear el “teatre terapèutic” i el “teatre de l’espontaneïtat”,

que van ser les bases del psicodrama, que ell mateix va concebre inicialment com a

teràpia grupal. El psicodrama és una forma de psicoteràpia en què es representen

escenes de la vida dels participants en una escena i s’utilitza la improvisació amb un fi

terapèutic. Segons diu Moreno (1964) “El psicodrama posa el pacient sobre un escenari ,

on pot resoldre els seus problemes amb l’ajut d’uns quants actors terapèutics.. Es tant un

mètode de diagnosi com un tractament”.

El nucli del psicodrama és la dramatització en la que un individu representa una escena

important per a ell: un somni, assumptes pendents, desitjos de la seva pròpia vida...

Un del objectius principals que es planteja el psicodrama és ajudar a les persones a

desenvolupar la seva espontaneïtat creadora per després utilitzar-la a la seva vida.

15

3.3.2 La teràpia Gestalt

La Teràpia Gestalt és un tipus de teràpia que pertany a la psicologia humanista.

Aquesta es caracteritza per no estar feta exclusivament per tractar malalts, sinó també

per desenvolupar el potencial humà. Va néixer a la dècada dels 40 amb la publicació

del llibre: Ego, hunger and aggression: The Beginning of Gestalt Therapy escrit per Fritz

Perls

Segons la informació que ens proporciona la pròpia associació13:

“[ .... ] visión esperanzada del ser humano que tiende a su autorrealización, no como

individuo patologizado sino con recursos saludables para su desarrollo óptimo en el

aquí y ahora [...]

Es un eficaz abordaje terapéutico y una filosofía de la vida que prima la conciencia

(awareness, darse cuenta), la propia responsabilidad de los procesos en curso y la fe en

la sabiduría intrínseca del organismo (la persona total que somos) para auto-regularse

de forma adecuada con un medio cambiante.

Antepone la espontaneidad al control; la vivencia, a la evitación de lo molesto y

doloroso; el sentir, a la racionalización; la comprensión global de los procesos, a la

dicotomía de los aparentes opuestos y requiere del terapeuta un uso de sí como

instrumento (emocional, corporal, intelectual) que transmita una determinada actitud

vital en vez de practicar únicamente una técnica útil contra la neurosis.”

La teràpia Gestalt doncs, fa ús del teatre com a teràpia perquè la representació teatral

obliga a la persona a actuar en el moment i lloc presents a través d’una vivència

concreta, requereix de la improvisació, de la responsabilitat i de la consciència que

comporta tota presa de decisió.

13 http://www.gestaltpsicocorporal.com/terapia-gestalt-psico-corporal/

16

4. Aspectes del teatre que ajuden al desenvolupament personal.

4.1 Quins són?

El teatre és una activitat molt completa ja que ajuda tant a grans com a petits en molts

aspectes, tant a nivell individual com a nivell social.

Aquesta és una llista d’aspectes de millora o desenvolupament personal que ha estat

formulada gràcies a la pròpia experiència aconseguida a través de les classes de teatre,

a la informació proporcionada a les entrevistes (exposades al treball de camp) i a la

recerca de llibres com Para una enseñanza dinàmica (Georges Laferrière), El teatro en

la animación sociocultural. Técnicas de intervención (Xavier Ucar), Palabras para la

acción (G.Laferrière, T.Motos) i El teatro como oportunidad (Mª Laura Fernández e

Isabel Montero). :

- Perdre la vergonya.

- Guanyar habilitats de relació social.

- Guanyar habilitats d’expressió corporal i oral.

- Aprendre a treballar en equip.

- Guanyar seguretat en un mateix.

- Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement.

- Millorar l’empatia.

- Fomentar la creativitat.

- Millorar el treball de la musicalitat i el ritme.

- Agilitzar la memòria.

17

- Descobrir-se i/o analitzar-se a un mateix.

- Desinhibir-se.

Aquests múltiples aspectes són treballats a les classes de teatre mitjançant una sèrie

d’exercicis, explicats al punt 3.2, que incideixen en cada un d’ells.

Tal i com explica el llibre Practicas creativas para una enseñanza dinamica de Georges

Laferrière14 podem dir que aquestes qüestions no afecten a tothom per igual, ja que

estan molt relacionades amb diversos factors:

• L’edat de la persona que fa teatre és molt important ja que va lligat al grau de

maduresa, i no es poden fer els mateixos exercicis per incidir en segons quins

aspectes (com podria ser per exemple descobrir-se i analitzar-se a un mateix)

en totes les edats, ja que per exemple, un nen petit no té la capacitat de

raonar o de posar en escena problemes personals que té una persona

adolescent o ja adulta.

• El grau d’implicació que es tingui amb el teatre també és important, ja que si un

individu fa l’activitat per passar-s’ho bé o està amb els seus amics no tindrà els

mateixos resultats que una persona que, a part de voler passar-s’ho bé, intenta

millorar cada dia i posar els cinc sentits per aprendre. Per tant, una persona

amb un gran nivell d’implicació cap a l’activitat desenvoluparà molt més

aquests aspectes que una persona amb un baix nivell d’implicació.

• També s’ha de tenir molt en compte la personalitat de cada individu, ja que

independentment de l’edat o el nivell d’implicació, la personalitat de cadascú

incideix molt en quines qüestions mencionades a la llista li costarà

desenvolupar més o menys o li afectaran més o menys. Per exemple, a dues

persones de la mateixa edat i amb el mateix grau d’implicació cap a l’activitat, a

14 Laferrière, Georges. (1997). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica. La

dramatización cómo herramienta didáctica y pedagógica. Guadalajara. ÑAQUE Editora.

18

una li pot costar més que a l’altre sociabilitzar-se amb els membres del grup per

problemes personals o per diferències de personalitat.

Per aquest motiu, i també condicionats per la dinàmica del grup, els professors de

teatre tenen en compte aquests factors a l’hora d’optar per realitzar uns determinats

exercicis a classe que permetin als seus alumnes incidir en alguns aspectes mencionats

anteriorment.

19

4.2 Tècniques i exercicis teatrals.

Les tècniques teatrals són el conjunt d’exercicis teatrals que ajuden a explorar les

possibilitats expressives i creatives del teatre15, així com a la investigació personal i

interpersonal de l’alumne. Sovint cada una d’aquestes tècniques o exercicis es

practiquen per treballar les qüestions mencionades al punt anterior; per aquest motiu,

cada professor decideix l’exercici a treballar comptant amb la necessitat de cada

persona i cada grup, com també tenint en compte l’edat, el grau d’implicació i la

personalitat (factors mencionats en el punt anterior). Per tant, un exercici o una

tècnica sempre és flexible, és a dir, no hi ha només una manera en què es pugui fer,

sinó que es pot modificar com es vulgui per poder treballar el que interessa.

Un punt molt important dels exercicis teatrals és que per a la gent que fa teatre no

professional, sempre es valora el procés de l’exercici i no el seu resultat.

Gràcies a les entrevistes realitzades he pogut deduir que la majoria de professors que

fan teatre per a gent no professional no es basen en una tècnica concreta (com podria

ser la d’Stanislavski) sinó que es basen en la seva pròpia experiència i en diferents

tècniques.

Algunes de les tècniques teatrals són les següents:

• Jocs de desinhibició:16

El ser observat per altres persones és un del requisits imprescindibles del

teatre.

Els jocs de desinhibició permeten eliminar o reduir els bloquejos o ansietats

que poden causar el fet d’haver de fer qualsevol tipus d’activitat en el que la

persona sigui observada.

15 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit. 16 Ucar, Xavier. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Técnicas de intervención.

Madrid. Editorial Diagrama.

20

Aquests jocs s’utilitzen generalment quan es comença a treballar amb un grup

on la gent no es coneix. D’aquesta manera es poden eliminar tensions del grup i

generar un clima que potenciï la participació dels membres del grup en

exercicis posteriors.

- Exercici d’exemple: El territori.

Es delimita un espai amb qualsevol objecte, on hi pugui cabre tot el grup i es

pugui caminar sense problemes. Els membres del grup han de caminar sense

tocar-se i amb les mans enganxades al cos. Quan el professor fa un senyal,

tothom s’ha de parar i buscar la persona més pròxima, tot seguit s’han de posar

un davant de l’altre tocant-se les puntes dels peus. Les dues persones s’han de

mirar fixament intentant transmetre un sentiment, seguidament s’iniciarà un

diàleg únicament de mots solts que tinguin a veure amb el que una persona li

transmet a l’altra. Aquest diàleg durarà fins que el professor faci un senyal i es

torni a caminar. L’espai delimitat per objectes s’anirà reduint, fins que els

membres del grup quasi no puguin moure’s sense tocar-se.

L’objectiu d’aquest exercici és reduir o eliminar tensions. Es recomana que es

practiqui amb gent que ja hagi entrat a l’adolescència.

• Tècniques de relaxació.

Aconseguir un estat de relaxació total no és gens fàcil i requereix un treball

continu i progressiu d’autocontrol sobre la ment i el cos.

Els exercicis de relaxació són molt importants a les classes de teatre, ja que

ajuden a què les persones incrementin la seva capacitat d’autocontrol i

concentració que després necessitaran, per exemple, per fer la representació

d’un determinat personatge

21

- Exercici d’exemple: La platja.

El següent exercici ha estat extret del llibre Palabras para la acción17

, però ha

estat modificat mitjançant la meva pròpia experiència, basant-me en un

exercici practicat vàries vegades a classes de teatre.

En aquest exercici tots els membres del grup s’han d’estirar a terra panxa

amunt, tocant esquena, peus i mans al terra. El professor ha de narrar una

història relaxant: “esteu estirats a la sorra calenta de la platja, només se sent el

suau so de les ones que moren a la vora de la platja... sentiu com la sorra

calenta cobreix la vostra esquena, sentiu com recorre el vostre cos i cada cop

us enfonseu més i més...” És molt important que el professor mantingui un to

de narrador constant i càlid.

L’objectiu d’aquest exercici és dotar a les persones que el fan d’autocontrol i de

capacitat de concentració. També és indispensable que el professor faci que els

alumnes siguin conscients que han de passar per dues fases: la distensió

muscular i la creació d’imatges mentals

• Tècniques d’expressió corporal.

17 Laferrière, Georges. (1997). Opus cit.

22

Segons el llibre El teatro como oportunidad, l’expressió corporal és

imprescindible per al teatre, ja que tot el que es fa amb el cos és expressió

corporal. L’expressió corporal integra una multiplicitat de llenguatges com

número de persones, manifesta el “jo”.

Els dos elements fonamentals de l’expressió corporal són el pensament i el

moviment. És una realitat i un art espaciotemporal que permet a la persona

eliminar fronteres entre cos i ment i prendre consciència del propi cos, amb les

seves limitacions i possibilitats.

- Exemple d’exercici: El mirall.

El següent exercici, igual que l’anterior, és explicat gràcies a la meva

experiència com a alumna de teatre.

Aquest exercici és molt simple. Es fa per parelles, un es posa davant de l’altre.

Una persona de cada parella ha d’imitar la persona que té el davant en tots els

moviments que faci.

Aquest exercici té com a objectiu prendre consciència del propi cos i estar el

més atent possible per poder imitar l’altra persona en tots els seus moviments.

També agilitza la rapidesa, ja que s’han d’imitar els moviment de l’altra persona

amb molta velocitat.

• Les tècniques d’improvisació.

La improvisació forma part de la vida quotidiana de les persones. La

improvisació teatral pretén que la persona posi en joc els seus recursos

expressius davant una situació inesperada, o bé que posi en joc els recursos

expressius per produir una situació inesperada. Així doncs, és una tècnica

d’exploració, investigació i exploració d’un mateix, o el que és el mateix: és un

instrument privilegiat per l’auto coneixement i l’auto aprenentatge. Es pot dir

que està determinada per tres factors: l’experiència personal, el coneixement

23

del llenguatge concret de la improvisació (que el dóna l’experiència) i el domini

de les tècniques pròpies d’aquest llenguatge.

- Exercici d’exemple.

Aquest exercici també està explicat gràcies a la pròpia experiència i amb el

suport del llibre El teatro en la animación sociocultural. Técnicas de

intervención.18

Un exercici molt comú és el següent: dues persones surten davant la resta de la

classe, es posen en posició neutra i tot seguit el professor o un altre membre

del grup diu una paraula o frase qualsevol. Els dos membres que estan al

davant del grup tenen vint segons per pensar sense interactuar. Després han de

començar a interactuar fent servir o inspirant-se en la frase o paraula que han

dit. Els dos membres han de seguir el rol de l’altra persona perquè l’exercici

funcioni.

Aquest exercici té com a objectiu posar en joc els recursos expressius personals

davant una sèrie d’accions no premeditades. També és un bon exercici per a

saber compenetrar-se amb l’altre company i entrar en el seu joc per tal de què

l’exercici funcioni.

18 Ucar, Xavier. (1992). Opus cit.

24

5.Treball de camp.

5.1 Resum de les entrevistes.

Dani Klàmburg.

P: Pots fer un breu presentació de la teva relació amb el teatre?

R: Sóc el Dani Klàmburg. Vaig estudiar a l’escola Nancy Tuñón Jordi Oliver i de seguida

vaig començar com actor professional. Vaig estar gairebé 14 anys fent d’actor

professional molt vinculat primer al teatre de l’Oriol Broggi i desprès al teatre de la

companyia del Romea. Posteriorment vaig estudiar magisteri i ara treballo com a

professor d’educació física a primària i dono classes d’expressió corporal a la facultat

de ciències de l’educació de la universitat Blanquerna.

P: Pots argumentar si creus que el teatre pot incidir en el desenvolupament d’una

persona?

R: Jo estic totalment d’acord amb què el teatre incideix en el desenvolupament

personal. Molts exercicis de teatre acostumen a ser de desinhibició i de descoberta de

les pròpies capacitats expressives. Com que expressar-se és una cosa molt natural per

a l’esser humà, com més domini tens d’aquesta expressió millor et sents. Entre altres

coses perquè fas l’exercici de treure enfora el que et passa per dins.

P: Tu creus que una persona crea a partir de l’experiència de la seva pròpia vida?

R: No, pots crear a partir de la imaginació, el que passa és que mai és la imaginació en

estat pur, sinó que tu imagines segons les teves experiències vitals, no som persones

descontextualitzades del que hem viscut. El teatre, les seves tècniques i els exercicis

teatrals et permeten descobrir en tu la persona que ets, la persona expressiva que ets,

i aquesta és una capacitat que tenim tots, i per tant trobo que és tan bo per a

qualsevol persona.

25

P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?

R: L’edat és un aspecte que em preocupa molt poc perquè penso que en qualsevol

edat pots iniciar-te en el joc del teatre. És veritat que amb els anys vas construint

certes carcasses i actituds que et treuen una certa espontaneïtat , perquè sucumbim

una mica al que s’espera de nosaltres i el que socialment està acceptat, i així s’associa

la joventut amb la desinhibició i sembla que com més gran et fas més “correcte” t’has

de mostrar. Tot això del teatre no deixa de ser un codi, un llenguatge, i és aprendre’n.

P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?

R: “Perdre la vergonya” té a veure amb un cert control de la desinhibició, és a dir, em

trobo bé quan m’expresso i no tinc vergonya de fer-ho, i això està bé i passa fent

teatre.

”Guanyar habilitats de relació social” sí, clar, en el teatre treballes amb les dinàmiques

de grup és fantàstic, i com funcionem un amb els altres.

“Millorar l’expressió corporal” sí, tot i que expressat així en el fons no associem

l’expressió corporal a la nostre vida quotidiana i quan ens referim a aquest terme

sembla que ens estem referint a la capacitat de gesticular quan parlem, i en canvi això

per a mi té més a veure amb la capacitat de trencar amb els bloquejos físics.

“Saber treballar en equip” doncs sí, perquè el teatre moltes vegades passa per saber

treballar amb els altres i saber quin lloc ocupes en cada moment.

“Aprendre a confiar en els altres” doncs sí, hi ha molts i molts exercicis de confiança,

amb un mateix i amb els altres.

“Guanyar seguretat en un mateix” sí, el teatre exigeix fer un pas endavant i dir la teva

en algun moment i això és important.

“Despertar curiositat cap a altres disciplines de coneixement” potser no sé si tant de

coneixement com altres disciplines artístiques.

“Millorar l’empatia” doncs sí, posar-te en el paper de l’altre.

26

“Fomentar la creativitat” totalment.

Em sembla un bon resum, no cal dir que també es podria afegir el treball de la

musicalitat, del ritme i la veu.

P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a

fer a classe?

R: Sí, passa una cosa, tradicionalment la gent que feia classes de teatre era bé perquè

s’ hi havien dedicat o perquè tenien una formació sobretot actoral. Si alguna mancança

hi ha hagut és que algunes vegades faltava certes dosis de didàctica o sentit del

recorregut. El perill que ha tingut això és que sempre s’ha vist com una cosa

extraescolar, es tractaria que el teatre tingués cabuda dins el currículum com ho té la

música o la plàstica.

P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen

sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els

mateixos exercicis d’improvisació o de cos)

R: Potser estic més d’acord amb l’obra de teatre de final de curs, els exercicis de cos i

improvisació depenen del lloc i de les persones. L’altre handicap del que pateix el

teatre és que moltes vegades es va a buscar només el resultat final. Posar-li l’accent al

procés en comptes del resultat és una manera millor de funcionar.

P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,

la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?

R: El teatre pot comptar de moltes disciplines diferents, i està molt bé, com més

domines, més al servei de l’expressió pots posar aquestes disciplines, i això és

fantàstic. Tot i que posant-me a la pell dels altres segurament es considera que certes

activitats o certs exercicis serien al teatre la tècnica de clàssic que és a la dansa, el que

et fan és estar actiu, entrenat, amb la corda afinada.

P: Si fessis classes de teatre et basaries en alguna tècnica concreta?

27

R: No, segur que no. He begut de molts llocs i a mi el que m’agrada és intentar posar al

servei de les meves classes les diferents coses que conec. Ara, s’ha de tenir clar fins on

vols anar, quin tipus d’alumne tens i aquest alumnat perquè ve a treballar amb tu.

P: Vols afegir alguna altre cosa?

R: Jo estic molt interessat en aquest tema. Em fa molta gràcia que hagis fet el treball

sobre això.

Anna Sarrablo.

P: Pots fer una breu presentació de la teva relació amb el teatre?

R: Jo vaig començar als 15 anys a formar-me a l’escola Nancy Tuñón Jordi Oliver. A

partir del segon any de formació ja vaig començar a treballar en el teatre. Cap als 21

anys estava acabant la meva formació i em van oferir fer classes de teatre al grup dels

adolescents a l’escola Nancy Tuñón, ja fa vint anys que hi sóc. . Quan ja portava uns

anys fent de professora va entrar a la meva vida el fet de dirigir teatre, em va

començar a agradar molt dirigir i ara per ara puc estar ben satisfeta ja que tinc un

currículum que està bastant bé com a directora de teatre.

P: Pots argumentar fins a quin punt creus que el teatre pot incidir en el

desenvolupament d’una persona?

R: Jo crec que en tots els aspectes, a nivell expressiu, emocional, pedagògic... és a dir,

fer teatre fa que la manera de veure el món s’amplifiqui d’una manera bastant més

gran que si no fessis teatre. Crec que tothom hauria de fer teatre per la pròpia

formació personal.

28


R: Si. Quan més jove ets, més esponja ets, més fàcil és que t’adaptis a tot, més fàcil és

que el teu aprenentatge sigui molt més profund que una persona adulta. Una persona

més gran sempre estarà més feta i construïda que una persona més jove i serà més

difícil fer-la canviar de punts de vista.


R: Em semblen molt bé els deu punts, potser posaria la capacitat de agilitzar la

memòria, el fet de memoritzar textos fa que cada vegada et sigui més senzill fer-ho.


fer a classe?

R: Per suposat, sempre. Sempre s’intenta (o la majoria del professors) profunditzar

amb tots aquests aspectes ja que són claus per la formació de l’actor.



Això depèn de cadascú. Sí que hi ha exercicis estàndards que s’han fet tota la vida, i

està bé que es continuïn fent servir, però depèn de qui et dona les classes o de

d’interès del professor en observar el grup que porta, la generació i provar noves

coses. L’important és l’objectiu de l’exercici, si l’exercici no serveix, es canvia. Jo crec

que un professor de teatre sempre tendeix a innovar, perquè si no ho fa la seva feina

no té molt sentit.

P: Quan fas classes de teatre et bases en alguna tècnica concreta?

R: Em baso en la meva pròpia experiència, en les tècniques que jo he après de

professors que he tingut, i ara ja m’atreveixo a investigar quan estic treballant. És molt

obert, no tinc un únic sistema.

P: Vols afegir alguna altra cosa?

Me’n alegro molt que facis aquest treball, perquè donaràs una visió del teatre que és

prou interessant.

29

Marta Altimira.


R: La meva relació amb el teatre va començar a l’institut del Teatre quan vaig entrar a

estudiar mim i pantomima. Només vaig fer un curs d’aquesta disciplina i l’any següent

ja vaig entrar a estudiar interpretació. Abans no n’havia fet, de teatre. Només un parell

de vegades a l’escola primària. Però sempre, des de petita ja volia actuar. Per això vaig

decidir presentar-me a les proves. També m’agrada dirigir tallers de teatre, veure com

les obres van agafant forma i com els alumnes es desinhibeixen, curs rere curs. Ara ja

fa uns anys que no actuo (la darrera vegada el 2011!) però fer classes és molt creatiu,

ja que és la manera d’escriure, actuar i dirigir alhora.



R: El teatre bàsicament fa servir elements de la vida, per tant és una eina molt valuosa

per desenvolupar emocionalment i també mentalment l’alumne.


R: Molts dels exercicis que es desenvolupen a classe tenen molt a veure amb

l’experiència vital de l’alumne. Per tant, sí que és important l’edat. Ja no només a

l’hora d’improvisar (que en aquest cas si que poden influir més els bloquejos que no

pas l’edat) sinó a l’hora de treballar un text i poder entendre el personatge i les seves

motivacions.


Perdre la vergonya, guanyar habilitats de relació social, millorar l’expressió corporal.

Millorar l’expressió oral, saber treballar en equip, aprendre a confiar en els altres,

guanyar seguretat en un mateix, despertar la curiositat cap a altres disciplines de

coneixement, millorar l’empatia, fomentar la creativitat.

R: Em semblen correctes tots els punts. Afegiria que, fent teatre, descobreixes coses

de tu mateix. És om una mena de viatge psicològic.

30


fer a classe?

R: Sempre que un professor prepara una classe de teatre ha de tenir en compte que

potser no la farà tal i com l’havia previst en un principi. S’ha de valorar el nivell del

grup i altres aspectes com poden ser la situació personal i emocional de l’alumne. Per

tant, sí que es tenen en compte tos els aspectes que has mencionat anteriorment.

P: Fins a quin punt?

R: Fins al punt de que si no ho fas així, és molt possible que el grup no fusioni. Com a

professor no et pots entestar a fer un taller o un seguit d’exercicis que no s’adeqüin a

la dinàmica del grup. Has de saber “baixar del burro” i adaptar-te a les necessitats del

grup.




R: Repetir exercicis és com fer flexions, sempre són iguals, però et mantenen en

forma, àgil i despert. El fet que es repeteixin els exercicis durant els cursos és degut a

que no fem pujar els alumnes de nivell. En el nostre cas els cursos no estan reglats, per

tant no seguim cap currículum. És per això que cada any presentem una obra de teatre

com a cloenda del curs, perquè entenem que l’objectiu del teatre és fer-lo davant d’un

públic, cosa que és un repte important per a qui no ha pujat mai a un escenari.



R: Jo personalment no m’he dedicat mai a fer clown o màscara en el sentit estricte.

M’agrada barrejar tècniques i crec que si treballes a partir d’improvisacions és fàcil

incloure totes les altres (Stanislavski, clown, comedia dell’ arte, mim,) encara que la

meva formació sigui més aviat Stanislavski.

31

P. Quan fas classes de teatre et bases en alguna tècnica concreta?

R: A mi m’agrada molt trobar la comicitat de l’alumne i encara que no treballo de

forma concreta el clown, m’agraden molt les situacions i textos on el clown hi és

present. No m’agrada parlar de tècniques perquè al final en el teatre totes les

tècniques van a parar al mateix lloc, que és la sinceritat. Si un alumne-actor treballa

amb sinceritat i creient-se el personatge, els resultats sempre seran positius.

Spei Macià.


R: Vaig estudiar teatre a l’ Institut del teatre.

Quan vaig acabar, em vaig trobar que d’actriu tenia feines molt de tant en tant i em

vaig cansar d’estar pendent del telèfon o d’anar a càstings i sobretot em vaig cansar

quan, jo tenia una alternativa en el meu cas en ser llicenciada per INEF. Em trobava

que si volia sí que tenia feina, és a dir, em podia guanyar relativament bé la vida

dedicant-me a l’educció física. Llavors va aparèixer una plaça també de professora

associada aquí a l’ Institut del teatre, i en un àmbit molt concret que és en el que

precisament estava impartint docència, que és l’expressió corporal. Hi vaig optar,

també la vaig guanyar i vaig estar d’associada, només hi vaig estar un any. Em va

aparèixer la plaça de titular a l’autònoma ,m’hi vaig presentar i al guanyar-la vaig haver

de deixar l’ institut.

Ara la meva relació amb el teatre a banda d’alguna lectura dramatitzada de tant en

tant quan algú m’ho demana i de ser una gran espectadora de teatre, és que a la

facultat de ciències de l’educació, a la menció d’educació física, a quart, es fa una

assignatura que es diu expressió i comunicació corporal.

32


persona?

R: T’ajuda a créixer, evidentment. Perquè al marge d’ensenyar-te certes habilitats que

per sentit comú ja s’imagina que un actor o una actriu desenvolupa, com la memòria i

desenvolupament d’un treball corporal, també t’ensenya certes habilitats com anar

agafant confiança en tu mateix, entre molts altres.

I sobretot amb gent jove, el teatre al què ajuda és a conèixer -se a un mateix, també

quan ets gran, però sobretot quant ets jove.


R: Important segons el què vulguis fer, però no és decisiva. El que és un factor molt

important si vols fer bon teatre és no haver adquirit mals hàbits.


R: “Perdre la vergonya”: No en absolut. Evidentment que per fer teatre no pots tenir

vergonya dalt de l’escenari, però a la teva vida..., és que sovint es barreja molt la vida.

“Guanyar habilitats de relació social”. Sí, en principi sí, però com qualsevol activitat

que t’obliga per gust o per força a haver-te de relacionar

“Millorar l’expressió corporal”. Aquesta sí que jo diria que segur que sí, perquè els

assajos de teatre estan constantment posant a prova el teu cos i les seves capacitats

expressives.

“Millorar l’expressió oral”. Exactament igual.

“Saber treballar en equip”. Bé aquí estaria relacionat amb el punt dos, guanyar

habilitats de relació social. Sí , és molt un treball d’equip el teatre perquè el que fas tu

condiciona el què fa l’altre, i el que fa l’altre et condiciona a tu.

“Aprendre a confiar en els altres”. No, en principi no.

“Guanyar seguretat en un mateix”. Sí, en la mesura amb què adquireixes una sèrie

d’habilitats, doncs guanyes seguretat en tu mateix

33

“Despertar la curiositat cap a altres disciplines de coneixement”. Sí, per descomptat

que sí, i això no tant en el teatre professional com en l’amateur.

“Millorar l’empatia”. Això seria com a recull del què hem dit anteriorment, però no en

sí mateix.

“Fomentar la creativitat”. Doncs sí, per descomptat. Un actor sense una bona

imaginació i per tant creativitat, no pot ser mai un bon actor o actriu.


fer a classe?

R: Et diré la veritat de forma suau, i és que no ho sé perquè jo no hi sóc i no conec a

persones de forma directa. De tota manera, intueixo que no ho fan, però també t’he

de dir que no és gens fàcil. Per moltes raons, no només per una qüestió de recursos i

de no tenir espais adients, sinó perquè se n’ha de saber, és a dir que ha d’haver-se

format un per saber ensenyar teatre, i això és el que no existeix actualment.




R:Sí que pel que sóc coneixedora poc o molt d’això que anomenem teatre, sí que veig

que l’obra de teatre de final de curs ha estat feta perquè hi hagi uns pares que se

sentin satisfets i que més o menys els hi faci gràcia. Això passa per pensar només en

uns resultats, malgrat que els llibres de dramatització escolar estigui plegat de que

l’important és el procés.

P: Quan feies classes de teatre et basaves en alguna tècnica concreta?

R: Doncs no. Perquè quan jo vaig estar aquí, ningú, menys algun professor que adorava

el senyor Stannislavski, ens feia fer mètode. Ho vaig passar molt malament i vaig dir

que mai ho faria servir ni com a actriu ni com a docent.

34

Del que sí parteixo, encara que sigui molt obvi, és que el cos és l’eina de qualsevol cosa

que tu vulguis fer entendre a la persona que t’escolti i et miri.


R: No, només que em sembla molt bé que hi hagi gent de la teva edat que estigui

interessada pel teatre.

35

5.1.1. Conclusions de les entrevistes.

Les entrevistes han sigut realitzades a quatre persones vinculades al teatre de manera

diferent. He pogut veure diferents opinions que estan relacionades bàsicament amb la

professió de cada entrevistat.

Els quatre entrevistats opinen que el teatre pot arribar a incidir molt en

desenvolupament personal, ja que és molt ric. També coincideixen en què fer teatre

de forma no professional és una experiència que tothom hauria de provar.

Respecte a si l’edat condiciona la forma com el teatre incideix psicològicament en les

persones, les opinions varien. Tots concorden en què els adults tenen certes carcasses

que han de trencar, en què els nens són més esponja i per tant els és més fàcil jugar...;

però hi ha entrevistats que donen importància a aquest fet i n’hi ha que no n’hi donen

tanta, ja que creuen que l’edat no és decisiva o que en qualsevol edat pots iniciar-te al

món del teatre i aquest pot influenciar en la teva personalitat.

Tots els entrevistats han estat d’acord en la llista d’aspectes que ajuden al

desenvolupament personal mitjançant el teatre, però hi han hagut petites

discrepàncies: “Perdre la vergonya”, una persona no creu que sigui un aspecte en què

el teatre ajudi, ja que pots perdre la vergonya a dalt d’un escenari però continuar sent

vergonyós/a en la teva vida. “Despertar curiositat cap a altres disciplines de

coneixement” un dels entrevistats opina que canviaria la frase per “Despertar

curiositat cap a altres disciplines artístiques”. S’han afegit alguns aspectes com “el

treball de la musicalitat, el ritme i la veu”, “l’agilització de la memòria” i “el

descobriment d’un mateix (viatge psicològic)”. La llista d’aspectes proposada als

entrevistats era la següent: Perdre la vergonya, guanyar habilitats de relació social,

millorar l’expressió corporal, Millorar l’expressió oral, saber treballar en equip,

aprendre a confiar en els altres, guanyar seguretat en un mateix, despertar la curiositat

cap a altres disciplines de coneixement i Millorar l’empatia.

Els entrevistats també consideren que els professors/es de teatre tenen en compte

aquests aspectes ja que són essencials per a la formació de l’actor. Alguns d’ells

36

esmenten que un professor/a de teatre sempre ha d’adaptar els exercicis al tipus

d’alumnat i grup que té. Dos entrevistats (coincideix que són els que actualment no

imparteixen classes de teatre) comenten que falten professors/es de teatre que també

vinguin del món de la pedagogia i dominin els dos camps.

Pel que fa a la pregunta referent a prioritzar l’obra de teatre de final de curs per sobre

d’altres exercicis, els entrevistats no han coincidit en l’opinió de si és convenient o no

fer aquest exercici. Per una banda s’ha opinat que repetir exercicis és enriquidor ja que

es pot millorar cada vegada més “repetir exercicis és com fer flexions, et mantenen en

forma, àgil i despert”, per altra banda s’ha opinat que es peca molt fent la obra de

teatre de final de curs, ja que es fa perquè els pares riguin i sovint es dóna més

importància al resultat i no al procés.

El teatre té moltes disciplines diferents (el clown, la dansa, el circ, etc). Els entrevistats

han coincidit bastant quan se’ls ha preguntat si a les classes s’haurien d’utilitzar més

aquestes disciplines alternatives. S’opina que són molt importants, ja que com més en

domines més t’enriqueixes i més capacitat tens per expressar-te; però opinen que

certs exercicis són la base per desprès poder treballar altres disciplines. Un del

entrevistats ho explica molt bé dient: “certes activitats o certs exercicis serien en el

teatre la tècnica de clàssic en la dansa”.

Cap dels entrevistats fa o faria (si fes classes) les classes de teatre basant-se en una

tècnica concreta, ja que tots es basen o es basarien en la seva pròpia experiència, que

ha begut de molts llocs.

Tots els entrevistats agreixen i troben interessant el tema del treball.

5.2 Enquestes.

Les enquestes del treball han sigut fetes

d’entre 6 i 14 anys, a 23 joves d’entre 15 i 25 anys i a 26 adults d’entre 25 a més de 50

anys. Els nens/es que han estat enquestats fan cursos de teatre al centre cívic

de Gràcia, igual que alguns d

eren del Cercle, un altre centre de Gràcia. Els joves fan classes a l’acadèmia

Tuñón i Jordi Oliver.

He intentat enquestar al major nombre de persones perquè les respostes fossin el

més objectives possibles. Els tres blocs d’edats (nens, joves i adults) són diferenciats

per tal d’apreciar les diferencies en les respostes i avariguar si les diferències es deuen

a l’edat.

Les enquestes del nens ha estat formulada amb un vocabulari i un planteja

per tal que el nen/a enquestat pogués entendre i així respondre la pregunta

formulada. El vocabulari i la manera de plantejar les preguntes per joves i adults ha

sigut la mateixa. Tot i així, les preguntes han sigut les mateixes als tres grups

persones. Al final de l’enquesta s’hi afegia una pregunta oberta per fer comentaris.

Tot seguit afegiré algunes de les respostes representatives de les enquestes:

Adults. Creus que el teatre et realitza personalment?

Les enquestes del treball han sigut fetes a 67 persones de diferents edats: a 18 nens/es


anys. Els nens/es que han estat enquestats fan cursos de teatre al centre cívic

, igual que alguns dels adults enquestats, que a més d’aquest centre, també

, un altre centre de Gràcia. Els joves fan classes a l’acadèmia


ives possibles. Els tres blocs d’edats (nens, joves i adults) són diferenciats


Les enquestes del nens ha estat formulada amb un vocabulari i un planteja



sigut la mateixa. Tot i així, les preguntes han sigut les mateixes als tres grups



. Creus que el teatre et realitza personalment?

Molt (15)

Bastant (9)

No gaire (2)Gens (0)

37

a 67 persones de diferents edats: a 18 nens/es


anys. Els nens/es que han estat enquestats fan cursos de teatre al centre cívic Lluïssos

els adults enquestats, que a més d’aquest centre, també

, un altre centre de Gràcia. Els joves fan classes a l’acadèmia Nancy


ives possibles. Els tres blocs d’edats (nens, joves i adults) són diferenciats


Les enquestes del nens ha estat formulada amb un vocabulari i un plantejament adient



sigut la mateixa. Tot i així, les preguntes han sigut les mateixes als tres grups de



Joves. Creus que el teatre

Nens. T’ho passes bé a teatre?

Aquestes respostes ens demostren que el teatre és una activitat molt completa que

satisfà a la gran majoria de gent que realitza l’activitat.

. Creus que el teatre et realitza personalment?

. T’ho passes bé a teatre?


satisfà a la gran majoria de gent que realitza l’activitat.

Molt (17)

Bastant (6)

No gaire (0)

Gens (0)

Molt (12)

Bastant (4)

No gaire (2)

Gens (0)

38


En que t’ha ajudat el teatre?

Adults. Perdre la vergonya.

Joves. Perdre la vergonya.

Nens. A perdre la vergonya .

En que t’ha ajudat el teatre?

Perdre la vergonya.

A perdre la vergonya .

Molt (13)

Bastant (11)No gaire (1)Gens (1)

Molt (12)

Bastant (7)

No gaire (3)

Gens (1)

Molt (5)

Bastant (10)

No gaire (3)

Gens (0)

39

Aquests gràfics demostren que al teatre, independentment de l’edat, ajuda a la

majoria de persones a alliberar

que ha posat “no gaire” tot seguit a posat que ell/ella no és vergonyós/a.

Adults. Aprendre a treballar en equip.

Joves. Aprendre a treballar en equip

Nens. A saber treballar amb els meus companys/es.


majoria de persones a alliberar-se d’uns certs esquemes i perdre la vergonya. La gent


. Aprendre a treballar en equip.

Aprendre a treballar en equip.

. A saber treballar amb els meus companys/es.

Molt (15)

Bastant (9)

No gaire (1)

Gens (1)

Molt (12)

Bastant (11)No gaire (0)

Molt (4)

Bastant (12)

No gaire (2)

Gens (0)

40


se d’uns certs esquemes i perdre la vergonya. La gent


Aquestes gràfiques també mostren com el teat

a fer cohesió amb el grup. També demostra que no depèn de l’edat, ja que la gent

gran, que en un principi molts ja saben treballar en equip per l’experiència de vida,

també responen (la gran majoria) que el teatre e

Adults: Millorar l’expressió corporal i oral

Joves: Millorar l’expressió corporal i oral.

En aquestes respostes també es mostra que a la gran majoria de la gent enquestada al

teatre els ha ajudat a poder expres

només a escena sinó a la seva vida quotidiana.

Aquesta pregunta no es va fer als infants, ja que no tenen la prou experiència i són

massa petits per poder contestar

Aquestes gràfiques també mostren com el teatre és com un esport d’equip i que ajuda



també responen (la gran majoria) que el teatre els hi ensenya com treballar en equip.

Millorar l’expressió corporal i oral

Millorar l’expressió corporal i oral.


teatre els ha ajudat a poder expressar-se millor tant corporalment com oralment, no

només a escena sinó a la seva vida quotidiana.


massa petits per poder contestar-la.

Molt (9)

Bastant (15)

No gaire (1)

Gens (0)

Sense resposta (1)

Molt (15)

Bastant (8)

No gaire (0)

Gens (0)

41

re és com un esport d’equip i que ajuda



ls hi ensenya com treballar en equip.


se millor tant corporalment com oralment, no


Adults: Fomentar la creativitat.

Joves: Fomentar la creativitat.

Nens: A imaginar-me diferents personatges i situacions

Fomentar la creativitat.


me diferents personatges i situacions. *

Molt (14)

Bastant (10)

No gaire (2)

Gens (0)

Molt (16)

Bastant (7)

No gaire (0)

Gens (0)

Molt (8)

Bastant (7)

No gaire (2)

Gens (1)

42

*L’enunciat de la pregunta del nens s’ha canviat per tal de que els fos més fàcil

entendre la pregunta.

Aquests gràfics demostren que e

ja sigui basant-se en la pròpia vida, en la d’una altre persona, en un objecte... Sense

creativitat el teatre no té sentit.

Adults: Guanyar curiositat ca

Joves: Guanyar curiositat ca

Aquesta pregunta no ha estat realitzada als nens ja que he cregut que no tenen la

suficient experiència ni maduresa per respondre

Els gràfics demostren que el teatre és un art molt am

te per altres disciplines (sobretot artístiques).


Aquests gràfics demostren que el teatre és una activitat que obliga a crear i imaginar,

se en la pròpia vida, en la d’una altre persona, en un objecte... Sense

creativitat el teatre no té sentit.

Guanyar curiositat cap a altres diciplines de coneixement.

Guanyar curiositat cap a altres diciplines de coneixement.


suficient experiència ni maduresa per respondre-la.

Els gràfics demostren que el teatre és un art molt ampli on pots aprendre i interessar

te per altres disciplines (sobretot artístiques).

Molt (5)

Bastant (16)

No gaire (4)

Gens (1)

Molt (4)

Bastant (12)

No gaire (7)

Gens (0)

43


l teatre és una activitat que obliga a crear i imaginar,

se en la pròpia vida, en la d’una altre persona, en un objecte... Sense


pli on pots aprendre i interessar-

44

Per últim, afegiré alguns dels comentaris dels enquestats:

ADULTS:

- Posar-me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar-me als peus

de gent molt diferent a mi, i veure els seus punts de vista.

- Crec que les activitats teatrals haurien de formar part de l’ensenyança

obligatòria des dels primers anys d’escolarització.

- Ajuda a trobar vies de desconnexió de les preocupacions i connectar amb un

mateix, a descobrir la pròpia gestió de les emocions.

JOVES :

- Ha augmentat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva

inspiració i les ganes de realitzar-me. M’ha ensenyat a saber reflexionar davant

diverses situacions.

- El teatre et fa reflexionar, desconnectar i viure intensament amb coses que

possiblement mai t’haguessis plantejat.

- Em fa sentir més lliure.

45

6. Conclusions del treball.

Desprès d’haver realitzat la recerca, considero que he respost les preguntes que em

plantejava al principi del treball: el teatre ajuda en diversos punts de creixement

personal? els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes en fer els

exercicis de classe? I els objectius que em plantejava resoldre. Així mateix, he assolit

els objectius que m’havia proposat, ja que ara sé moltes més coses sobre els diferents

aspectes que permeten afirmar que el teatre és una eina molt potent per

desenvolupar el coneixement de la pròpia persona, i en definitiva, a realitzar-se com a

individu.

La part teòrica, juntament amb les aportacions dels entrevistats i les dades de les

enquestes, em permeten respondre la primera pregunta.

El teatre és un art universal que ens acompanya des de fa molt de temps, està

considerat l’art més humà, ja que la seva matèria és la gent i la seva essència el

conflicte, i per tant, en el teatre, igual que a la teràpia, es treballa amb les contrarietats

que genera la pròpia existència humana. És un reflex quasi perfecte de la vida, per això

el teatre terapèutic és molt important, ja que ajuda les persones que el practiquen a

lluitar contra les seves pròpies dificultats i problemes personals a l’hora de mostrar

parts de sí mateix que no s’ha permès expressar ni/o mostrar en la vida diària.

El teatre és un art molt complex que ajuda en molts aspectes diferents tant a nivell

individual com a nivell social. Aquestes qüestions es treballen amb la gent que fa

teatre de forma no professional mitjançant diferents exercicis o tècniques que

incideixen en un o més aspectes i que el professor escull depenent de les necessitat i

característiques del grup o de cada individu.

Amb els resultats de la part pràctica es pot respondre la segona pregunta: els

professors de teatre tenen en compte aquests aspectes en fer els exercicis de classe?

Les enquestes fetes a 67 persones de diferents edats que fan teatre de forma no

professional han demostrat que a la gran majoria, el teatre els realitza personalment i

que els ha ajuda (segons la persona en una cosa més que en una altra), en diferents

46

aspectes que han incidit en l’individu mitjançant els exercicis fets a les classes de

teatre. Per tant, podem concloure que els professors tenen molt en compte aquests

aspectes a la hora d’escollir els exercicis de la classe.

Aquest fet l’han corroborat els quatre entrevistats, que també han donat la seva opinió

de diferents qüestions, sobre les que en alguns casos han discrepat i en altres no. Per

exemple, tots opinen que el teatre és molt ric i que s’hauria de introduir a la educació

com a una assignatura obligatòria per alguns cursos. També tots troben correcte la

llista proposada d’aspectes del teatre que incideixen en els desenvolupament personal

i n’hi afegeixen uns quants ( treball d’agilització de la memòria, ritme i veu...).

El problema principal del treball és que és un tema bastant complicat del qual no es

troba informació concreta. Personalment, he tingut la sensació d’anar una mica “a

cegues” fent la recerca. Ara que ja conec el camp bastant millor, es podria continuar la

recerca fent un estudi més profund de la utilització del teatre terapèutic en alguns

sectors de la societat com podrien ser en gent marginada socialment, en presons, a

l’escola, ....i fer un treball de camp més ampli.

El treball de recerca m’ha permès aprendre a fer un treball de majors dimensions dels

que havia fet fins ara, obligant-me a organitzar-me el temps i a buscar informació a

llocs fiables. He après més coses sobre un tema que m’interessava a l’inici de la recerca

i a l’acabar- la m’interessa molt més.

Finalment, he de dir que m’he quedat amb un gust amarg al veure que he tingut tant

de temps que potser no he acabat d’aprofitar; per tant, considero que podria haver-

me organitzat millor a la fi de tenir un millor resultat, tot i així estic orgullosa i satisfeta

del meu treball.

47

7. Bibliografia.

Boal, Augusto . (2009). Teatro del oprimido. España. Alba Editorial

Laferrière, George y Motos, Tomàs. (2003) Palabras para la acción. Ciudad Real.

Editorial ÑAQUE Editora.

Laferrière, Georges. (1997). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica. La

dramatización cómo herramienta didáctica y pedagógica. Guadalajara. ÑAQUE Editora.

Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. (2012). El teatro como oportunidad. Barcelona.

Editorial Rigden Edit S.L

Ucar, Xavier. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Técnicas de intervención.

Madrid. Editorial Diagrama

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catarsi (25/09/2014)

http://www.cchsu.com.tw/en/interview-detail.php?act=detail&id=14 ( 28/10/2014)

www.psicologia-online.com ( 10/9/2014)

http://www.cosianima.com/Teatro-terapeutico (22/10/2104)

http://www.gestaltpsicocorporal.com/terapia-gestalt-psico-corporal/ (25/10/2014)

48

ANNEXOS

49

8. Annexos.

8.1 Enquestes

8.1.1 Preguntes de les enquestes

ENQUESTA TREBALL DE RECERCA. Aina Estrada Verger.

INFANTS

Marca amb una X la resposta correcte. Si us plau sigues sincer/a amb les respostes que

marques. Moltes gràcies ☺

1. Quants anys tens?

⃝ Entre 6 i 10 anys.


2. Sóc...

⃝ Un nen

⃝ Una nena

3. Per què et vas apuntar a teatre? (Pots marcar una X en més d’una casella)

⃝ Perquè els meus pares m’ho van dir.

⃝ Perquè jo volia fer-ho.

⃝ Perquè quan sigui gran vull ser actor/actriu.

⃝ Perquè m’ho passo bé.

4. T’ho passes bé a teatre?

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

5. En que t’ha ajudat el teatre?

• A perdre la vergonya.

⃝ Molt

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

• A fer amics.

⃝ Molt

50

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

• A saber treballar amb els meus companys/es.

⃝ Molt

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

• A entendre els sentiments dels personatges que faig.

⃝ Molt

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

• A imaginar-me diferents personatges i situacions.

⃝ Molt

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

• A expressar-me millor.

⃝ Molt

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

Moles gràcies! ☺

51

ENQUESTA TREBALL DE RECERCA. Aina Estrada Verger

JOVES


marquis. Moltes gràcies! ☺

1. Sexe:

⃝ Femení.

⃝ Masculí.

2. Edat:



⃝ Més de 25.

3. Perquè fas teatre? (Pots marcar amb una X més d’una casella)

⃝ Perquè vull ser actor/actriu.

⃝ Perquè és una forma de deconnectar de la vida quotidiana.

⃝ Perquè és un hobby que vull conservar.

⃝ Perquè hi tinc bones amistats.

⃝ Perquè m’agrada i gaudeixo de l’activitat.

⃝ Altres: ......................................................................

4. Creus que fer teatre et realitza personalment?

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

5. En quina mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?

- Perdre la vergonya:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Guanyar habilitats de relació social:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

52

⃝ Gens.

- Millorar l’expressió corporal i oral:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Aprendre a treballar en equip:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Guanyar seguretat en mi mateix/a:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Millorar l’empatia

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Fomentar la creativitat:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

Comentaris a afegir a la pregunta 5 ( Ha incidit el teatre en algun altre aspecte? Vols fer algun

comentari o reflexió personal?)

Moltes gràcies! ☺

53

ENQUESTA TREBALL DE RECERCA Aina Estrada Verger.

ADULTS


marquis. Moltes gràcies! ☺

1. Sexe:

⃝ Femení.

⃝ Masculí.

2. Edat:



⃝ Més de 50 anys.

3. Per què fas teatre? (Pots marcar amb una X més d’una casella)

⃝ Perquè vull ser actor/actriu.

⃝ Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana.

⃝ Perquè és un hobby que vull conservar.

⃝ Perquè hi tinc bones amistats.

⃝ Perquè m’agrada i gaudeixo de l’activitat.

⃝ Altres: ......................................................................

4. Creus que fer teatre et realitza personalment?

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.


- Perdre la vergonya:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Guanyar habilitats de relació social:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

54

- Millorar l’expressió corporal i oral:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Aprendre a treballar en equip:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Guanyar seguretat en mi mateix/a:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Millorar l’empatia

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

- Fomentar la creativitat:

⃝ Molt.

⃝ Bastant.

⃝ No gaire.

⃝ Gens.

Comentaris a afegir a la pregunta 5 ( Ha incidit el teatre en algun altre aspecte? Vols fer algun

comentari o reflexió personal?)

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

Moltes gràcies! ☺

8.1.2 Resultats de les enquestes

Adults. Total enquestes: 26. Edat: de 25 anys a

1. Sexe:

2. Edat:

3. Per què fas teatre? (pots marcar més d’una resposta

8.1.2 Resultats de les enquestes.

Total enquestes: 26. Edat: de 25 anys a ∞.

Per què fas teatre? (pots marcar més d’una resposta)

Femení (20)

Masculí (6)

Entre 25 i 35 anys (7)


Més de 50 anys (7)

Perquè vull ser actor/actriu (1)

Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana (13)Perquè és un hobby que vull conservar (9)

Perquè hi tinc bones amistats (8)

Perquè m'agrada i gaudeixo de l'activitat (21)

Altres (1)

55


Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana

Perquè és un hobby que vull


Perquè m'agrada i gaudeixo de

• Altres: Perquè vull ser actriu.

4. Creus que el teatre et realitza personalment?

5. En quin mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?

5.1 Perdre la vergonya

5.2 Guanyar habilitats de relació social

Perquè vull ser actriu.

Creus que el teatre et realitza personalment?

En quin mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?

5.2 Guanyar habilitats de relació social

Molt (15)

Bastant (9)

No gaire (2)

Gens (0)

Molt (13)

Bastant (11)

No gaire (1)

Gens (1)

Molt (6)

Bastant (17)

No gaire (3)

Gens (0)

56

5.3 Millorar l’expressió corporal

• Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.

5.4 Aprendre a treballar en equip.

5.5 Guanyar seguretat en mi mateix/a:

.3 Millorar l’expressió corporal i oral

Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.


5.5 Guanyar seguretat en mi mateix/a:

Molt (9)

Bastant (15)

No gaire (1)

Gens (0)

Sense resposta (1)

Molt (15)

Bastant (9)

No gaire (1)

Gens (1)

Molt (9)


57

Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.

5.6 Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement

5.7 Millorar l’empatia

* Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.

5.8 Fomentar la creativitat.

COMENTARIS:

• Posar-me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar

gent molt diferent a mi, i veure els seus punts de vi

5.6 Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement

* Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.

me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar

gent molt diferent a mi, i veure els seus punts de vista.

Molt (5)

Bastant (16)

No gaire (4)

Gens (1)

Molt (7)

Bastant (14)

No gaire (2)

Gens (2)

Molt (14)

Bastant (10)

No gaire (2)

Gens (0)

58

me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar-me als peus de

59

• Crec que les activitats teatrals haurien de formar part de l’ensenyança obligatòria des

dels primers anys d’escolarització.

• Fer un projecte amb altres persones crea vincles forts i promou el compromís.

• M’ajuda a ser feliç.

• Adquisició de compromís, activar memòria.

• Ajuda a trobar vies de desconnexió de les preocupacions i connectar amb un mateix, a

descobrir la pròpia gestió de les emocions.

Joves. Total enquestes: 23. Edat: de 15 a 25 anys.

1. Sexe:

2. Edat:

3. Perquè fas teatre? (Pots marcar més d’una resposta)

Total enquestes: 23. Edat: de 15 a 25 anys.

eatre? (Pots marcar més d’una resposta)

Femení (19)



Més de 25 anys (0)


Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana (12)Perquè és un hobby que vull conservar (7)


Perquè m'agrada i gaudeixo de l'activitat (16)Altres (3)

60

• Altres: Perquè puc ser una altre persona.

És la meva vida.

Perquè és la manera que

4. Creus que el teatre et realitza personalment?


5.1 Perdre la vergonya.

Altres: Perquè puc ser una altre persona.

És la meva vida.

és la manera que utilitzo per expressar-me.

Creus que el teatre et realitza personalment?

teatre ha incidit en els següents aspectes?

Perdre la vergonya.

Molt (17)


Molt (12)

Bastant (7)

61

5.2 Guanyar habilitats de relació social.

5.3 Millorar l’expressió corporal i oral.


Guanyar habilitats de relació social.

Millorar l’expressió corporal i oral.

Aprendre a treballar en equip.

Molt (10)

Bastant (12)

Molt (15)


Molt (12)

Bastant (11)

No gaire (0)

62

5.4 Guanyar seguretat en mi

5.5 Guanyar curiositat cap

5.6 Millorar l’empatia.

Guanyar seguretat en mi mateix/a.

Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement.

Millorar l’empatia.

Molt (8)


Molt (4)


Molt (10)

Bastant (12)

63

5.7 Fomentar la creativitat.

COMENTARIS:

• Em trobo molt més sociable i oberta emocionalment.

• Ho trobo una bona ei

• Ha augmentat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva inspiració i

les ganes de realitzar

situacions.

• Porto des dels 4 anys i és la meva vida.

• Em fa sentir més lliure.

• El teatre et fa reflex


• El teatre ha influït amb la meva manera de connectar amb la gent i la prespectiva amb

la que veig el món. Com vaig començar des de molt petita ja vaig canviar i m

amb pensaments molt lliures i creatius.


Em trobo molt més sociable i oberta emocionalment.

Ho trobo una bona eina per conèixer i poder comprendre a la gent.

tat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva inspiració i

les ganes de realitzar-me. M’ha ensenyat a saber reflexionar davant diverses

Porto des dels 4 anys i és la meva vida.

Em fa sentir més lliure.

El teatre et fa reflexionar, desconnectar i viure intensament amb coses que


El teatre ha influït amb la meva manera de connectar amb la gent i la prespectiva amb

la que veig el món. Com vaig començar des de molt petita ja vaig canviar i m

molt lliures i creatius.

Molt (16)


64

tat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva inspiració i

me. M’ha ensenyat a saber reflexionar davant diverses

ionar, desconnectar i viure intensament amb coses que

El teatre ha influït amb la meva manera de connectar amb la gent i la prespectiva amb

la que veig el món. Com vaig començar des de molt petita ja vaig canviar i madurar

Nens. Total enquestes: 18. De 6 a 14 anys.

• Aquestes enquestes s’han escrit amb un llenguatge pensat per a la comprensió dels

enquestats.

1. Quants anys tens?

2. Sóc...

3. Per què et vas apuntar a teatre? (Pots marcar més d’una resposta)

Total enquestes: 18. De 6 a 14 anys.

Aquestes enquestes s’han escrit amb un llenguatge pensat per a la comprensió dels

Quants anys tens?

et vas apuntar a teatre? (Pots marcar més d’una resposta)



Un nen (5)

Una nena (13)

Perquè els meus pares m'ho van dir (2)

Perquè jo volia fer-ho (14)

Perquè quan sigui gran vull ser actor/actriu (5)

Perquè m'ho passo bé (10)

65

Aquestes enquestes s’han escrit amb un llenguatge pensat per a la comprensió dels

et vas apuntar a teatre? (Pots marcar més d’una resposta)

4. T’ho passes bé a teatre?

5. En què t’ha ajudat el teatre?

5.1 A perdre la vergonya

5.2 A fer amics.

5.3 A saber treballar amb els meus companys/es.

T’ho passes bé a teatre?

t’ha ajudat el teatre?

A perdre la vergonya

A saber treballar amb els meus companys/es.

Molt (12)

Bastant (4)

Molt (5)

Bastant (10)

No gaire (3)

Gens (0)

Molt (7)

Bastant (9)

No gaire (2)

Gens (0)

66

5.4 A entendre els sentiments dels personatges

5.5 A imaginar

A entendre els sentiments dels personatges que faig.

A imaginar-me diferents personatges i situacions.

Molt (4)

Bastant (12)

No gaire (2)

Gens (0)

Molt (4)

Bastant (11)

No gaire (3)

Gens (0)

Molt (8)

Bastant (7)

No gaire (2)

Gens (1)

67

5.6 A expressar

sar-me millor.

Molt (7)

Bastant (6)

No gaire (5)

Gens (0)

68

69

8.2 Entrevistes.

Dani Klamburg.


R: Sóc el Dani Klamburg. Vaig estudiar a l’escola Nancy Tuñón i de seguida vaig

començar com actor professional, paral·lelament que estudiava em va començar a

sortir alguna feina, sobretot amb l’Oriol Broggi vam començar junts amb un grup de

teatre que es deia “Excic” (tots eren exalumnes del Cic) era un teatre amateur, però

l’Oriol i jo vam a treballar professionalment, ell de la mà del Sergi Belbel i jo per una

mà d’ell mateix i per l’altre banda per la mà del Calixta bielto que em va agafar per la

companyia del teatre Romea. Vaig estar gairebé 14 anys d’actor professional molt

vinculat primer al teatre de l’Oriol Broggi i desprès al teatre de la companya del

Romea. També em van anar sortint coses de televisió fins que em vaig tenir un

representant i vaig fer alguna coseta de cinema. Vaig estar vivint d’això bastants anys.

Posteriorment vaig estudiar magisteri i ara treballo com a professor d’educació física a

primària i dono classes d’expressió corporal a la facultat de ciències de l’educació de la

universitat Blanquerna.


persona?

R: Jo estic totalment d’acord que el teatre incideixen el desenvolupament personal.

Me’n recordo molt de quan vaig començar a fer teatre i encara no sabia si m’hi volia

dedicar, quan tornava de les classes de teatre els i deia els meus amics que no havien

fet mai teatre “ho heu de fer, heu de viure aquesta experiència encara que vosaltres

no us i vulgueu dedicar” i perquè els hi deia això? doncs perquè molts exercicis

acostumen a ser de desinhibició i de descoberta de les pròpies capacitats expressives.

Com que expressar-se és una cosa molt natural per a l’èsser humà, com més domini

tens d’aquesta expressió millor et sents. Entre altres coses perquè fas l’exercici de

treure enfora el que et passa per dins, és a dir, a mesura que saps comunicar el que

t’està passant, tens una sensació bastant alliberadora ja que ets capaç de fer veure els

altres com ets.

P: Tu creus que una persona crea a partir de l’experiència de la seva pròpia vida?

R: No, pots crear a partir de la imaginació, el que passa és que mai és la imaginació en

estat pur, sinó que tú imagines segons les teves experiències vitals, el que vull dir és

que nosaltres no som persones descontextualitzades del que hem viscut. Jo

simplement parlo de que el teatre, les seves tècniques i els exercicis teatrals et

70

permeten descobrir en tu la persona que ets, la persona expressiva que ets, i aquesta

és una capacitat que tenim tots, per això trobo que és tan bo, i per tant trobo que és

tan bo per a qualsevol persona. Tant és així que jo estic a la facultat de magisteri i estic

engegant un projecte de teatre aquí a la facultat, ja que el teatre té eines que poden

ser molt bones no només pels alumnes de magisteri sinó per els d’altres facultats i

també per a els alumnes de primària i secundària.


R: Respecte l’edat, és un aspecte que em preocupa molt poc perquè penso que en

qualsevol edat pots iniciar-te en el joc del teatre, és a dir jugar a descobrir-te i a

descobrir els altres. Són tota una sèrie d’exercicis i jocs que et permeten descobrir un

món que pots descobrir a qualsevol edat. Però és veritat que amb els anys vas

construint certes carcasses i actituds que et treuen una certa espontaneïtat , perquè

sucumbim una mica al que s’espera de nosaltres i el que socialment està acceptat, i

així s’associa la joventut amb la desinhibició i sembla que com més gran et fas més

“correcte” t’has de mostrar, però tot això són prejudicis perquè finalment tampoc és

diu que tot jugant i tot desinhibint-te fent teatre hagis de deixar de ser correcte , el

que passa és que no actues com s’espera que actuï una persona en una situació

convencional. Però si jugues, jo he vist gent de setanta anys jugar com els que més, i

això no és cap problema. Tot això del teatre no deixa de ser un codi, un llenguatge, i és

aprendre’n, i és veritat que a mesura que ens fem grans perdem ductilitat a provar

nous camins i potser fa més mandra, però si és una persona que es posa a treballar,

assequible i que es brinda una mica a l’experiència... potser jo sóc molt positivista però

crec en la possibilitat de que tothom podria fer aquest tipus de treball, el que falta és

voler-lo fer.


R: “Perdre la vergonya” te a veure amb un cert control de la desinhibició, és a dir, em

trobo bé quan m’expresso i no tinc vergonya de fer-ho, i això està bé i passa fent

teatre.

”Guanyar habilitats de relació social” si clar, el teatre és molt ric perquè treballes des

de lo cognitiu a lo físic, la percepció que tu tens de tu mateix , la percepció que tens

amb els altres, per tant per treballar amb les dinàmiques de grup és fantàstic, i com

funcionem un amb els altres.

“Millorar l’expressió corporal” si tot i que expressat així en el fons no associem

l’expressió corporal a la nostre vida quotidiana i quan ens referim a aquest terme

sembla que ens estem referim a la capacitat de gesticular quan parlem, i en canvi això

per a mi té més a veure amb la capacitat de trencar amb els bloquejos físics. Per tan

em sembla molt importat si és que és això, si és simplement que movem els braços

71

quan gesticulem no em sembla tant interessant perquè de vegades hi ha gent que no

gesticula gens és comunica molt bé.

“Saber treballar en equip” doncs sí, perquè el teatre moltes vegades passa per saber

treballar amb els altres i saber quin lloc ocupes en cada moment, com cedeixes la llum

o com reclames la llum.

“Aprendre a confiar en els altres” doncs sí, hi ha molts i molts exercicis de confiança,

amb un mateix i amb els altres.

“Guanyar seguretat en un mateix” sí, el teatre exigeix fer un pas endavant i dir la teva

en algun moment i això és important.

“Despertar curiositat cap a altres disciplines de coneixement” potser no ser si tant de

coneixement o altres disciplines artístiques, que a la vegada és una fam de

coneixement però expressat així sembla que ens inclini més cap a les ciències... i no.

“Millorar l’empatia” doncs sí, posar-te en el paper de l’altre.

“Fomentar la creativitat” totalment.

Em sembla un bon resum, no cal dir que també es podria afegir el treball de la

musicalitat, del ritme i la veu.


fer a classe?

R: Si, passa una cosa, tradicionalment la gent que feia classes de teatre era bé perquè

si havien dedicat o perquè tenien una formació sobretot actoral. Si alguna mancança hi

ha hagut es que algunes vegades faltava algunes vegades certes dosis de didàctica o

sentit del recorregut, tot i que s’ha de dir a favor de tota aquesta gent que ho

aplicaven per sentit comú. Però faltava gent que vingués del món del magisteri i la

pedagogia i que també tingués formació en teatre. Ara des de la facultat som alguna

gent que intentem recollir tota aquesta feina que s’ha fet i s’ha de dir que té molt valor

tota aquella feina feta per gent que no eren mestres però que els hi agradava la

docència i que ensenyaven teatre sense programar, que és la diferència. El perill que

ha tingut això és que sempre s’ha vist com una cosa extraescolar, és tractaria que el

teatre tingués cabuda dins el currículum com ho te la música o la plàstica, tot i que ara

no és un bon moment ja que és treuen hores de música, però com a disciplina és molt

potent, no puc comparar-ho però treballes amb tu mateix.




72

R: Potser estic més d’acord amb l’obra de teatre de final de curs, els exercicis de cos i

improvisació és depèn del lloc i de les persones.

Un dels handicaps que comentàvem del teatre és que es feia com una cosa

extraescolar i que per tant se li sonava menys valor i que no partia d’una programació

coherent, malgrat pogués estar fet molt ben fet. L’altre handicap del que pateix el

teatre és que moltes vegades es va a buscar només el resultat final, ja que ven molt de

cara als pares, el públic... llavors a vegades es tendeix com a treballar perquè el

resultat sigui molt bo. Però lo interessant del teatre a nivell pedagògic és l’experiència

en sí, pel procés, per tant això és una qüestió de concepció, si tu conceps el procés

com a molt important, després el que es sigui capaç de mostrar dependrà de mil coses,

però no és on posem l’accent. Per tant estic totalment d’acord que tan escoles (de

primària, secundària, de teatre...) a vegades pequen per buscar un resultat. Posar-li

l’accent al procés en comptes del resultat és una manera millor de funcionar.



R: El teatre pot comptar de moltes disciplines diferents, i està molt bé, com més

domines, més al servei de l’expressió pots posar aquestes disciplines, i això és

fantàstic. Ni han moltes (ombres xineses, circ, treball de dansa...) i està molt bé

dominar tots aquests registres, com a recurs és una via més, és com si un pintor es

limites a fer aquarel·les tota la seva vida. Per tant si que ho trobo important, tot i que

posant-me a la pell dels altres segurament es considera que certes activitats o certs

exercicis serien en el teatre la tècnica de clàssic que és a la dansa, el que et fan és estar

actiu, entrenat, amb la corda afinada.

P: Si fessis classes de teatre et basaries en alguna tècnica concreta?

R: No, segur que no. He begut de molts llocs i a mi el que m’agrada és intentar posar al

servei de les meves classes les diferents coses que conec. Ara, s’ha de tenir clar fins on

vols anar, quin tipus d’alumne tens i aquest alumnat perquè ve a treballar amb tu. No

és el mateix treballar amb gent que volen ser actor professionals que amb mestres,

psicòlegs, joves... i per tan t’has de situar. Jo tinc la sort de fer classes d’expressió

corporal amb nens i amb universitaris i el que demanes és diferent. Si que crec que

sempre s’ha de partir del joc, el passar-ho bé, el descobrir, d’aquest tipus de

confortabilitat de trobar-se a gust.


R: Jo estic molt interessat en aquest tema. Em fa molta gràcia que hagis fet el treball

sobre això perquè jo justament estic engegant un projecte de teatre en una escola de

primària, és un projecte de teatre i expressió per futurs mestres. Per tant jo em crec

molt que el teatre ha d’estar en qualsevol etapa de formació educativa.

73

Anna Sarrablo.


R: Jo vaig començar als 15 anys a formar-me a l’escola Nancy Tuñón Jordi Oliver. A

partir del segon any de formació ja vaig començar a treballar en el teatre. Teníem un

grup de teatre que sortíem de l’escola i fèiem “bolos”, i ens movíem després per

festivals, per diferents pobles i on ens volien. Cap als 21 anys estava acabant la meva

formació i em van oferir fer classes de teatre al grup dels adolescents a l’escola Nancy

Tuñón. Jo ja havia fet classes abans perquè la diputació de Barcelona m’havia

contractat per un projecte d’integrar la llengua catalana amb el teatre, a partir d’aquí

els de l’escola van saber el que estava fent i em van proposar la feina, vaig dir que sí i

ja fa vint anys que i sóc. Quan ja portava uns anys fent de professora va entrar a la

meva vida el fet de dirigir teatre, em va començar a agradar molt dirigir i ara per ara

puc estar ben satisfeta ja que tinc un currículum que està bastant bé com a directora

de teatre.



R: Jo crec que en tots els aspectes, a nivell expressiu, emocional, pedagògic... és a dir,

fer teatre fa que la manera de veure el món s’amplifiqui d’una manera bastant més

gran que si no fessis teatre. El fet de llegir teatre per exemple, jugar amb la fantasia o

veure com parlen i pensen altres persones en ficció i tu fer-les teves quan estàs

actuant és el que et dona aquesta amplificació del món. Per tan crec que tothom

hauria de fer teatre per la pròpia formació personal.


R: Si. Quan més jove ets, més esponja ets, més fàcil és que t’adaptis a tot, més fàcil és

que el teu aprenentatge sigui molt més profund que una persona adulta, que no és

que no pugui tenir aquestes qualitats , però una persona més gran sempre estarà més

feta i construïda que una persona més jove i serà més difícil fer-la canviar de punts de

vista.


R: Em semblen molt bé els deu punts, potser posaria la capacitat de agilitzar

la memòria, el fet de memoritzar textos fa que cada vegada et sigui més senzill fer-ho.

El mateix passa amb l’ imaginació, que seria el punt que has posat de la creativitat.


fer a classe?

74

R: Per suposat, sempre. Potser coses més terapèutiques no es fan tant. Sempre

s’intenta (o la majoria del professors) profunditzar amb tots aquests aspectes ja que

són claus per la formació de l’actor.



R: Això depèn de cadascú. Si que hi ha exercicis estàndards que s’han fet tota la vida, i

està bé que es continuïn fent servir, però depèn de qui et dona les classes o de

d’interès del professor en observar el grup que porta, la generació i provar noves

coses. Et poso un exemple, quan vaig començar a fer teatre vaig agafar llibres de

pedagogia, vaig estudiar. Quan vaig començar els meus exercicis es basaven en el que

havia après als llibres i la meva experiència com alumne. Amb el temps el que jo feia

antigament ara no em serveix perquè la generació a canviat, perquè els adolescents

d’ara són molt diferents als de vint anys enrere, és a dir, no puc fer servir alguns

exercicis perquè la generació nova no entren ni entenen l’exercici de generacions

enrere. Fan preguntes que en aquells temps no es feien i per tan era més fàcil integrar

el grup a l’exercici. El professor s’ha d’adaptar als alumnes que li toquen, i d’aquí pots

capgirar als exercicis segons vagi millor pel tipus d’alumnat. L’important és l’objectiu

de l’exercici, si l’exercici no serveix, es canvia. Jo crec que un professor de teatre

sempre tendeix a innovar, perquè si no ho fa la seva feina no té molt sentit.


R: Em baso en la meva pròpia experiència, em baso en les tècniques que jo he après de

professors que he tingut i ara ja m’atreveixo a investigar quan estic treballant. És molt

obert, no tinc un únic sistema.

P. Vols afegir alguna altre cosa?

M’ alegro molt que facis aquest treball, perquè donaràs una visió del teatre que és

prou interessant.

Marta Altimira.


R: La meva relació amb el teatre va començar a l’ institut del Teatre quan vaig entrar a

estudiar mim i pantomima. Només vaig fer un curs d’aquesta disciplina i l’any següent

ja vaig entrar a estudiar interpretació. Abans no n’havia fet, de teatre. Només un parell

de vegades a l’escola primària. Però sempre, des de petita ja volia actuar. Per això vaig

decidir presentar-me a les proves. També m’agrada dirigir tallers de teatre, veure com

les obres van agafant forma i com els alumnes es desinhibeixen, curs rere curs. Ara ja

75

fa uns anys que no actuo (la darrera vegada el 2011!) però fer classes és molt creatiu,

ja que és la manera d’escriure, actuar i dirigir alhora.



R: El teatre bàsicament fa servir elements de la vida, per tant és una eina molt valuosa

per desenvolupar emocionalment i també mentalment a l’alumne.


R: Molts dels exercicis que es desenvolupen a classe tenen molt a veure amb

l’experiència vital de l’alumne. Per tant, si que és important l’edat. Ja no només a

l’hora d’improvisar (que en aquest cas si que poden influir més els bloquejos que no

pas l’edat) sinó a l’hora de treballar un text i poder entendre el personatge i les seves

motivacions.


Perdre la vergonya.

Guanyar habilitats de relació social.

Millorar l’expressió corporal. Millorar l’expressió oral.

Saber treballar en equip.

Aprendre a confiar en els altres.

Guanyar seguretat en un mateix.

Despertar la curiositat cap a altres disciplines de coneixement.

Millorar l’empatia.


R: Em semblen correctes tots els punts. Afegiria que, fent teatre, descobreixes coses

de tu mateix. És com una mena de viatge psicològic.


fer a classe?

R: Sempre que un professor prepara una classe de teatre ha de tenir en compte que

potser no la farà tal i com l’havia previs en un principi. Tot i que sempre s’intenta

treballar tot un ventall d’exercicis durant un curs, s’ha de valorar el nivell del grup i

altres aspectes com poden ser la situació personal i emocional de l’alumne. Per tant, si

que es tenen en compte tos els aspectes que has mencionat anteriorment.

76

P: Fins a quin punt?

R: Fins al punt de que si no ho fas així, és molt possible que el grup no fusioni. Com a

professor no et pots entestar a fer un taller o un seguit d’exercicis que no s’adeqüin a

la dinàmica del grup. Has de saber “baixar del burro” i adaptar-te a les necessitats del

grup.




R: Repetir exercicis és com fer flexions, sempre són iguals, però et mantenen en

forma, àgil i despert. Quan l’objectiu de l’alumne (i del grup) no és dedicar-se al teatre

professionalment s’acostuma a fer un curs d’iniciació al teatre, a on es treballen

diferents les tècniques teatrals, fent més incidència a unes que en d’altres. Jo

personalment durant el primer trimestre treballo tot el que té a veure amb improvisar.

El fet que es repeteixin durant els cursos és degut a que no fem pujar els alumnes de

nivell. En el nostre cas els cursos no estan reglats, per tant no seguim cap currículum.

És per això que cada any presentem una obra de teatre com a cloenda del curs, perquè

entenem que l’objectiu del teatre és fer-lo davant d’un públic, cosa que és un repte

important per a qui no ha pujat mai a un escenari.



R: Jo personalment no m’he dedicat mai a fer clown o màscara en el sentit estricte.

M’agrada barrejar tècniques i crec que si treballes a partir d’improvisacions és fàcil

incloure totes les altres (Stanislavski, clown, comedia dell’ arte, mim,) encara que la

meva formació sigui més aviat Stanislavski.


R: A mi m’agrada molt trobar la comicitat de l’alumne i encara que no treballo de

forma concreta el clown, m’agraden molt les situacions i textos on el clown hi és

present. No m’agrada parlar de tècniques perquè al final en el teatre (com a la vida!!)

totes les tècniques van a parar al mateix lloc, que és la sinceritat. Si un alumne-actor

treballa amb sinceritat i creient-se el personatge, els resultats sempre seran positius.

77

Spei Macià.


R: En realitat va començar tot quan vaig decidir que em volia dedicar al teatre. Encara

que ara no hi estigui tenint una relació directa. Per tant, quan vaig decidir que m’hi

volia dedicar el què vaig fer , com qui decideix que es vol dedicar a ser metge o vol ser

qualsevol altre professió de les que existeixen , doncs va ser buscar on podia

aprendre. I com que la meva idea era dedicar-m’hi professionalment, vaig buscar a

quina facultat, quina institució impartien docència , i finalment també et lliuraven el

títol per poder etc, i això era l’institut del teatre. Sabia que per entrar era difícil, ja no

tant pel que et demanaven, pel que et demanaven a les proves d’accés, sinó per la

quantitat de persones en relació a les poques places que hi havia. Quan jo em vaig

presentar hi havia 24 places, indistintament homes o dones, no recordo quants érem,

no masses, em sembla que no arribàvem als 400. I va ser aquí, matricular-me a

l’institut , passar un curs, un altre curs, un altre curs i acabant sent actriu. I després ja,

doncs a la jungla.

Em vaig trobar que d’actriu tenia feines molt de tant en tant i em vaig cansar d’estar

pendent del telèfon o d’anar a càstings i sobretot em vaig cansar quan, jo tenia una

alternativa en el meu cas que en ser llicenciada per INEF, em trobava que si volia sí que

tenia feina, és a dir, em podia guanyar relativament bé la vida dedicant-me a l’educció

física i en canvi, no me l’hi guanyava fent d’actriu, ara sí, ara no, era una inestabilitat

total. Llavors va ser quan , vaig tenir, tot i que a la universitat no tenia una plaça fixa de

professora associada, va aparèixer una plaça també de professora associada aquí a

l’institut del teatre, i en un àmbit molt concret que és en el que precisament estava

impartint docència, que és l’expressió corporal, però aquí a l’institut era expressió

corporal per futurs actors i actrius, i bé, hi vaig optar, també la vaig guanyar i vaig estar

d’associada, només hi vaig estar un any, això que em va encantar perquè aquí sí que

els alumnes venen motivats 100%. Després em va aparèixer la plaça de titular a

l’autònoma ,m’hi vaig presentar i al guanyar-la vaig haver de deixar l’institut. I per tant,

diguem-ne que ara la meva relació amb el teatre a banda d’alguna lectura

dramatitzada de tant en tant quan algú m’ho demana,a banda de ser una gran

espectadora de teatre..., a banda de seguir tenint la titulació, és a dir, de seguir-me

considerant actriu, és que a la facultat de ciències de l’educació, a la menció

d’educació física, a quart, es fa una assignatura que es diu expressió i comunicació

corporal, que a una part d’aquesta assignatura diguem-ne es fan activitats

relacionades amb el món del teatre, de la dansa, tota aquesta vessant expressiva

78


persona?

R: T’ajuda a créixer, evidentment. Perquè al marge d’ensenyar-te, és a dir d’adquirir

certes habilitats conegudes per tothom, perquè només amb sentit comú un ja

s’imagina que un actor o una actriu desenvolupa la memòria i desenvolupa un treball

corporal, també t’ajuda a anar agafant confiança en tu mateix, perquè sinó no

t’atreveixes a sortir a escena, i tot això és treballant tots els aspectes i continguts que

t’exigeix , ja sigui a partir d’un exercici d’una classe puntual o ja sigui en una assaig

d’actors i actrius professionals

I sobretot amb gent jove, el teatre al què ajuda és a conèixer-se a un mateix, també

quan ets gran, però sobretot quant ets jove.

La vida i el teatre estan íntimament lligats, per tota persona que s’hi vulgui dedicar .

Una mica és per dir, malament quan no tens la pròpia experiència per poder-la explicar

però malament quan només tens la teva i no n’has viscut d’altres.


R: Important segons el què vulguis fer, però no és decisiva, no és allò de ..., no, a partir

d’una edat ja malament o ja has perdut poder assolir fer segons què, no tampoc. El

que és un factor molt important si vols fer bon teatre és no haver adquirit mals hàbits.


R: “Perdre la vergonya”: No en absolut, malgrat que sembli que estic dient una

mentida. És a dir, evidentment que per fer teatre no pots tenir vergonya dalt de

l’escenari, però a la teva vida..., és que sovint es barreja molt la vida. Creure que l’actor

sap mentir millor a la vida real, que l’actor no és vergonyós o que n’és poc, tot això són

falses llegendes.

“Guanyar habilitats de relació social”. Sí, en principi sí, però com qualsevol activitat

que t’obliga per gust o per força a haver-te de relacionar, i més si són persones amb les

que comparteixes uns mateixos plaers

“Millorar l’expressió corporal”. Aquesta sí que jo diria que segur que sí, perquè els

assajos de teatre estan constantment posant a prova el teu cos i les seves capacitats

expressives. Per tant, tot aquest entrenament també te’l emportes a casa.

“Millorar l’expressió oral”. Exactament igual. Perquè aquí sí que l’actor o actriu no fa

un trencament de dir jo ara m’estic esforçant en tenir un volum de veu o en fer

matisos amb la veu, expressar-me millor, o en evitar segons quines coses i després això

es conserva.

79

“Saber treballar en equip”. Bé aquí estaria relacionat amb el punt dos, guanyar

habilitats de relació social. Sí , és molt un treball d’equip el teatre perquè el que fas tu

condiciona el què fa l’altre, i el que fa l’altre et condiciona a tu. Per tant, sí. És molt un

treball d’equip, molt més del que sembla d’entrada.

“Aprendre a confiar en els altres”. No, en principi no.

“Guanyar seguretat en un mateix”. Sí, en la mesura amb què adquireixes una sèrie

d’habilitats, doncs guanyes seguretat en tu mateix, o n’hauries de guanyar si més no.

“Despertar la curiositat cap a altres disciplines de coneixement”. Sí, per descomptat

que sí, i això no tant en el teatre professional com en l’amateur. A vegades encara que

només sigui perquè t’has de remuntar al segle XVIII, i això t’obliga a dir “a sí? Feien

això?”

“Millorar l’empatia”. Això seria com a recull del què hem dit anteriorment, però no en

sí mateix.

“Fomentar la creativitat”. Doncs sí, per descomptat. Un actor sense una bona

imaginació i per tant creativitat, no pot ser mai un bon actor o actriu.


fer a classe?

R: Et diré la veritat de forma suau, i és que no ho sé perquè jo no hi sóc i no conec a

persones de forma directa, és a dir a mestres que imparteixin teatre a les escoles. De

tota manera, intueixo que no ho fan, però també t’he de dir que no és gens fàcil. Per

moltes raons, no només per una qüestió de recursos i de no tenir espais adients,

també pel nombre d’alumnat , no pots fer classes amb trenta nens alhora i que mai

han fet teatre o expressió dramàtica o el nom que se li vulgui. I després, que se n’ha de

saber, és a dir que ha d’haver-se format un per saber ensenyar teatre, i això és el que

no existeix actualment.




R: Sí que pel que sóc coneixedora poc o molt d’això que anomenem teatre, sí que veig

que l’obra de teatre de final de curs ha estat feta perquè hi hagi uns pares que se

sentin satisfets i que més o menys els hi faci gràcia. Per exemple, el factor de que facin

riure els nens és una de les moltes coses que podria citar com a aspecte no negatiu,

però sí susceptible de ser criticat. I això passa per pensar només en uns resultats,

80

malgrat que els llibres de dramatització escolar estigui plegat de que l’important és el

procés.

P: Quan feies classes de teatre et basaves en alguna tècnica concreta?

R: Doncs no. Perquè quan jo vaig estar aquí, ningú, menys algun professors que

adorava el senyor Stannislavski, ens feia fer mètode. Ho vaig passar molt malament i

vaig dir que mai ho faria servir ni com a actriu ni com a docent. No hi havia cap altre

professor que fes servir tècniques amb un nom determinat, era un conjunt de provar

d’una manera, provar-ho d’una altra. Del que sí parteixo, encara que sigui molt obvi, és

que el cos és l’eina de qualsevol cosa que tu vulguis fer entendre a la persona que

t’escolti i et miri.


R: No, només que em sembla molt bé que hi hagi gent de la teva edat que estigui

interessada pel teatre.

Documents

El teatre com a oportunitat