EL TEMPS D’ABANS€¦ · Els treballs de grup i individuals els haureu de presentar en fer l’exposició oral. ... TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO CURS 2011-2012 Presentació

TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO CURS 2011-2012

EL TEMPS D’ABANS

TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO

CURS 2011-2012IES GUILLEM DE BERGUEDÀ


EL TEMPS D’ABANS

PRELIMINAR Aquest treball es farà durant la darrera setmana de curs i es considera com una unitat que hauran de realitzar tots els alumnes.Constarà de 5 parts obligatòries (no podem deixar-ne cap per fer). 1- Treball individual, presentat en un únic document del Google Apps on es respondrà a totes les qüestions plantejades al dossier que s’adjunta. Aquest document durà el nom de l’autor seguit de TS (Treball de Síntesi). 2- Treball d’equip , aquest es farà en grup segons acord previ amb el tutor i també es presentarà en un document únic amb els cognoms dels components del grup i seguit de TS (Treball de Síntesi). El contingut serà el desenvolupament de totes les qüestions que es plantegen en el document adjunt. 3-Treball individual manuscrit, amb les feines concretes que s’assignen al document adjunt. S’haurà de presentar el dia de l’exposició oral amb una portada i ben presentat. 4-Exposició oral , es farà en grup i s’hauran d’explicar els aprenentatges que s’han adquirit fent aquest treball i es podrà desenvolupar un aspecte concret utilitzant eines informàtiques (presentacions, fotos, esquemes....) 5- Prova escrita , amb preguntes concretes sobre els coneixements adquirits durant la realització del treball. A part de la realització d’ aquesta feina es valoraran molt especialment els aspectes actitudinals i de constància en el treball (puntualitat, respecte, silenci, cooperació.....) 1- OBJECTIUS


Aquest treball és adequat per ressaltar els objectius generals de l'etapa i els objectius comuns a totes les àrees, deixant en segon terme aquells objectius específics d'àrea que tenen el seu lloc més escaient en els crèdits comuns i optatives. També volem insistir en algun d’aquells valors que ens formen com a persones com és el de la cooperació i el de la constància en el treball.

Per tant, considerem com a objectius del crèdit de síntesi:

· Afavorir el diàleg entre avis i néts.· Constatar que hi ha hagut canvis a nivell tècnic (mòbils), comunicatiu

(Internet), cultural (globalització)...· Distingir les continuïtats i discontinuïtats presents en aquests canvis.

2- AVALUACIÓ

Els professors que tingueu assignats faran un seguiment diari del vostre treball a l'aula i seran responsables de l'avaluació de :

· Com es porta a terme el treball en grup.· Què heu après entre tots i què heu après individualment.

L'avaluació final es farà per mitjà dels instruments dissenyats per la comissió corresponent i que són: a - El treball diari:participació, respecte... 2,5 puntsb - El dossier de grup 1,5 punts c - El treball individual 1,5 puntsd - Prova test finat 1 puntf – Treball manuscrit 2 puntse - La presentació oral 1’5 punts

Les dues primeres notes i l’última mesuraran la vostra capacitat de treballar en

grup. Les altres dependran del vostre treball individual. Els treballs de grup i individuals els haureu de presentar en fer l’exposició oral.

3- ORGANITZACIÓ

TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO CURS 2011-2012a) Horari de les activitats i calendari

Divendres 15 Dilluns 18 Dimarts 19 Dimecres 20

Dijous 21

8,30 Presentació Sortida al museu del ciment i jardins Artigas

Resum de la Sortida

Naturals i Anglès

Exposició grup 1

9,30 Castellà Conferència Tecnologia

10,30 Català Resum conferència

Acabar feina

Exposició grup 2

11,30 Pati Pati Pati

12 E.física Música Preparació exposició oral

13 Socials Acabar feina Prova escrita

Cada dia haureu d’acabar la feina programada a casa.

b) Grups d’alumnesEls alumnes s'organitzen en equips de 4 o 5 . Aquests equips els revisen els

tutors. c) Normes de funcionamentTreballar en grup vol dir treballar perquè tots pugueu aprendre. Hem escollit tres

normes bàsiques : -Participar activament en totes les activitats. -Ajudar i demanar ajuda. -Treballar en veu baixa. d) Recomanacions prèvies: (presentació, planificació de la feina, materials

necessaris...)


Presentació

1- S'utilitzarà paper DIN-A4

2- Es respectaran els marges adequats.

3- Cal procurar que la lletra sigui clara i de mida adequada i s'ha d'escriure amb bolígraf.

4- Caldrà presentar la feina manuscrita sense faltes d'ortografia ni guixades, procurant no abusar del corrector.

5- Tots els fulls, excepte la portada, aniran numerats.

6- El treball es presentarà grapat.

7- A la portada figurarà, el títol del treball. A baix, a la dreta, es posarà el nom i cognom dels alumnes del grup, el nom del curs, del grup i de l'any escolar, també hi haurà una part gràfica relacionada amb el tema.

8- En cas d'il.lustrar el treball amb fotografies, dibuixos,... aquests hauran de portar un peu que indiqui breument el seu contingut i tot allò que es consideri convenient.

9- El darrer full del treball serà en blanc.

Planificació de la feina a l’Institut

Només vindreu els matins.Treballarem dins l’aula de cada grup.

Les activitats especials les tenim programades els següents dies:

Dilluns 18 de juny:

Sortida als Jardins Artigas i a la Fàbrica de Ciment de Castellar de N’Hug.

Està relacionada amb el treball que heu de fer.


Jardins Artigas A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar, al Clot del Moro, la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya, coneguda amb el nom d’Asland. Per a alimentar-ne els forns s’utilitzava el carbó que s’extreia de les mines del Catllaràs; la considerable distància entre el nucli de població de la Pobla de Lillet i l’explotació minera va portar a Eusebi Güell a encarregar, a l’arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines.Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a l’hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia. L’únic parc humit dissenyat per Antoni Gaudí. Fàbrica de Ciment de Castellar de N’HugL’any 1901 Eusebi Gúell i altres socis van fundar a Barcelona la “Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A. Asland”, una societat dedicada a la fabricació de ciment pòrtland. L’espai escollit per aixecar la primera fàbrica d’aquest tipus de ciment a Catalunya va ser el paratge del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n’Hug, a l’alt Berguedà.Les raons empresarials per les quals es va decidir aquest emplaçament s’han de cercar en la suma de dos factors: les pedres de roca calcària, la roca industrial coneguda més òptima en aquelles dates per fer ciment pòrtland, i la proximitat de recursos energètics per a fer funcionar la fàbrica.L’únic aspecte negatiu eren les dificultats de transport. L’any 1904 el ferrocarril va arribar a Guardiola de Berguedà, pero quedaven uns quants quilòmetres fins a la fàbrica. És per aquest motiu que l’empresa va construir un tren secundari per al transport del ciment, l’anomenat popularment “carrilet”. A partir de 1914, a més de transport de mercaderies, va prestar servei públic de viatges, fent sortir de l’aïllament la zona de l’Alt Berguedà.La fàbrica Asland del Clot del Moro va funcionar de 1904 fins al 1975. El juny de 2005 la fàbrica i el seu entorn van ser declarats bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric.

Més informació a http://www.mmcercs.cat/ Més informació sobre la fàbrica de ciment ASLAND

És convenient portar un calçat còmode.

Heu de portar el material necessari per fer les activitats.

http://www.mmcercs.cat/








https://www.dropbox.com/s/blfjqns9sftlh13/la%20f%C3%A0brica%20de%20ciment%20asland.pdf
















Dimarts 19 de juny:

· Conferència d’un antic professor de l’ Institut:

Durant la xerrada, haureu de mantenir un silenci absolut fins que s'obri el torn de preguntes. Haureu de prendre apunts d'allò que us expliquin per tal que després en pugueu fer un ús adequat.

Dimecres 20 de juny:

· Al final del matí es realitzarà una prova, tipus test, per tal de comprovar l'aprofitament del treball de síntesi.

Dijous 21 de juny:

· Haureu de fer l’exposició oral i tots haureu de participar-hi.

La presentació oral consistirà a explicar de manera clara i ordenada tot el que s'ha descobert realitzant les activitats proposades en aquest crèdit, és a dir, s'haurà d'arribar a una conclusió del treball realitzat.

Es farà davant de l’equip de professors i d’altres equips d'alumnes.

Pel que fa a la manera de presentar el que heu après, cal posar-hi imaginació.

Hauríeu d’utilitzar material complementari com ara fotografies, esquemes, objectes reals i, és clar, hi heu de participar tots. Podreu fer la presentació amb l’ordinador (power point, flash...).

La millor manera de saber què dir és fer un bon esquema dels punts a tocar i repartir-los entre vosaltres.

Els professors us valoraran:

- El contingut de la vostra intervenció.

- La manera com desenvolupeu la vostra intervenció (veu clara, coherència...).

- Els suports que utilitzeu.

- La capacitat de síntesi.

- La qualitat de les conclusions.


- Com responeu a les preguntes.

Planificació de la feina a casa o a l’Institut a les tardes

Cal que seguiu les indicacions dels professors per portar una bona organització.

Materials necessaris

· Heu de preveure tot el material que necessitareu i qui el portarà.

· · Cadascú de vosaltres heu de portar un estoig complet amb:

Llapis , goma, bolígrafs, colors i retoladors. Regle, típpex, tisores i barra de cola.Flauta dolça per interpretar la cançó de música.

Pauta per escriure recte sobre fulls en blanc.

Fotos dels avis

Entre tots heu de portar:

Calculadora.

Fulls de paper blanc

Baralla de cartes que no cal que sigui nova ni sencera.

Càmera fotogràfica per grup.

TREBALL INDIVIDUAL

CATALÀ

Activitat 1

Objectiu: constatar canvis a nivell tècnic i comunicatiu.Aquí tens un seguit de paraules pròpies de la pagesia del nostre país. Busca'n el significat: Amorriat,-ada - Baladrejar - Cabaler, -a - Engiponar - Farda - Fogot - Masover, -a -Primal - Tartana - Xurriaca


CASTELLÀ

Actividad 1

Nuestros abuelos también fueron niños. Estos son los fragmentos de un grupo de abuelos que explican cómo eran sus juegos y la escuela cuando eran pequeños. Léelos con atención. Hace 50 años los niños y niñas jugábamos con juguetes hechos por nosotros mismos: muñecas de trapo, caballos de madera...

En aquellos tiempos había pobreza y no se vivía como ahora. En las escuelas los libros eran en blanco y negro. Escribíamos con unas plumas de punta de un metal dorado que teníamos que estar metiendo en un tintero para coger la tinta.

En casa ayudábamos a lavar la ropa, acarrear agua y cuidar el ganado. Todo era muy distinto. Ahora la gente vive mejor. (David Cuervo) En el pueblo éramos muchos niños y, como no teníamos dinero para comprar juguetes, jugábamos al escondite y con las chapas de las botellas.También jugábamos a los botes y a la petanca. En casa éramos muchos hermanos y teníamos que trabajar para comer y había poco tiempo para leer y escribir. Íbamos algún rato a la escuela y teníamos un cuaderno y un lápiz. (Davinia de Santiago)


Cada mañana nos levantábamos, desayunábamos y nos íbamos al colegio. Al mediodía teníamos que ir a por un cántaro de agua a la fuente.Comíamos y a las tres volvíamos al colegio. Por la tarde, después de merendar, íbamos a catequesis con un cura llamado D. Pedro Garrote. Luego jugábamos a las canicas y a la peonza. Por la noche cenábamos y leíamos un cuento antes de ir a dormir. (Sergio Moro)

Los libros no eran como los de ahora. En aquellos tiempos no había lápices, ni sacapuntas, ni gomas... se escribía con pizarrines y plumas de tinta.

En el recreo no había balones y jugábamos a las chapas, a los santos, al aro, a las cuatro esquinas, a pillar... o con juguetes de chapa o madera que hacíamos nosotras o con muñecas de lana. (Mª Teresa Manteca)

Con un hueso de cordero jugábamos a las tabas. Hacíamos pegamento con harina y agua. En fiestas venía una orquesta que se subía en el templete de la plaza y todos los niños bailábamos alrededor. También había carreras de burros, de sacos, tira-soga y sacar monedas con la boca de un recipiente lleno de harina...


(Álvaro Ramos)

La escuela era un salón grande, con mesas para diez niñas. Cada una de ellas tenía un cajón para meter los libros y una caja de hilos para las labores. Cada monja tenía un grupo para dar la lección y la explicación. Salíamos a la pizarra para hacer problemas y cuentas. El día que tocaba geografía salíamos al mapa para apuntar, cada vez una, lo que nos preguntaban. Íbamos los niños y las niñas separados. Jugábamos al diábolo, a la pelota, al escondite, a la pita, a las tabas y a la comba. En navidades y a fin de curso se hacían unas comedias y se hacía una rifa. (Esther Sánchez)

En la escuela había mesas de madera y en cada mesa se sentaban dos alumnos. Escribíamos con plumas que mojábamos en los tinteros de las mesas. Aprendíamos a leer, a escribir, a hacer cuentas... En la pared había un encerado pequeño, un crucifijo, un mapa... Para pegar, como no había pegamento, utilizábamos una mezcla de harina y agua. Para aprender las letras, utilizábamos las cartillas. Después estudiábamos en enciclopedias, que había tres. Las niñas hacían labores de coser y en las fiestas aprendíamos obras de teatro. Cuando salíamos al recreo los niños jugábamos a los santos que recortábamos de las cajas de cerillas. También jugábamos a las pepitas y a las chapas. Las niñas jugaban a la comba, a los alfileres, al corro, al cuadro, a las


muñecas... (Alejandro Curero)

Cuando era pequeña jugaba a la comba, a la pita, a las tabas, al escondite y con las muñecas.

Las mesas de la escuela tenían dos asientos. También tenían un tintero y un cajón para meter el cabás en el que guardábamos una pluma, el cuaderno, la enciclopedia, la pizarra y el pizarrín.

Cuando llegábamos a la escuela rezábamos.Después hacíamos un dictado y teníamos que saber las lecciones de

memoria. (David Cartujo)

Hace 65 años las niñas y los niños íbamos separados a la escuela, en edificios separados. En aquellos tiempos no existían pinturas, ni bolígrafos, pues escribíamos con tiza en pizarras pequeñas o con pluma y tinta en cuadernos. Estudiábamos Catecismo, HistoriaSagrada, la Enciclopedia, el Manuscrito y la Doctrina. También hacíamos problemas, dictados... y se tenían que aprender las cosas de


memoria. Los libros no tenían dibujos. En aquellas escuelas, como en el resto de las casas, no había servicios y hacíamos las necesidades en el patio de la escuela que era de tierra. Tampoco había fuentes y teníamos que llevar agua de nuestra casa si queríamos beber.No nos aburríamos porque teníamos muchos juegos para divertirnos: la soga, la paleta, muñecas de trapo, yo-yós... Jugábamos a las maestras, a mamás, a las tabas, al quirrial, al corro. Los niños tenían sus propios juegos: peonzas, canicas, pelota, tarusa... (Gloria González) Cuando entrábamos en clase escribíamos en pizarras pequeñas con unas tizas que llamábamos pizarrines. Estudiábamos matemáticas, geografía, geometría y religión en el mismo libro: la enciclopedia.

Los niños de los años 30 jugábamos a la comba, al esconderite, a pillar, a las tabas, a los alfileres...

Hacíamos nuestras propias muñecas y les poníamos vestidos que también hacíamos nosotras.Con las tapaderas del betún y un palo con cuerdas hacíamos unos pesos para jugar a las tiendas. Para hacer comiditas a nuestras muñecas machacábamos trocitos de ladrillo y lo pasábamos en grande porque había muchas niñas en el pueblo. (Gema Andrés)

Ahora tenéis muchos juguetes y os divertís menos que nosotros cuando éramos niños. Nosotros teníamos más creatividad pues teníamos que hacer nuestros propios juguetes: muñecas con trapos, canicas con barro, tabas, sogas, villarda, paleta y si jugábamos a las tiendas hacíamos un peso con un palo, una cuerda y dos tapas. A las niñas que se portaban mal en el colegio les sentaban en el banco de los castigos. En el colegio público, a la hora del recreo, preparaban unas potas


con leche en polvo para dar a los niños, pues había más necesidad que ahora, pero éramos felices. (José Ángel Alonso) Los niños de antes jugábamos mucho porque no había tele. Algunos juegos de entonces eran el morrillo, la palmeta, las tabas, la tarusa, el reloj, el corro, el chorro-morro, la piúca... Al morrillo se juega con un cuerno de buey o cabra que salta al ser golpeado por el morrillo. La palmeta es una tabla con forma de paleta para hacer saltar la bigarda que es un cilindro de madera. La taba es un hueso que se encuentra en la pata de las ovejas y se tira al aire.

Las niñas hacían corro y bailaban al son de las canciones (Estaba el señor D. Gato, Soy la reina de los mares...) El libro de texto era una enciclopedia que pasaba de hermano a hermano y contenía religión, lengua española, aritmética, geometría, geografía, historia ciencias de la naturaleza, formación familiar y social, higiene y economía doméstica. Las niñas iban con una maestra y los niños con un maestro. Los pupitres eran de madera con un asiento que se subía y se bajaba y con un tintero incorporado donde se mojaba la pluma y nos sentábamos juntos dos compañeros o compañeras. Cuando nos castigaban nos pegaban en la mano con una reglade madera.

A los niños nos gustaban mucho las fiestas. Celebrábamos los carnavales. En San Antón teníamos el corre de las morcillas y la bendición de los animales. En la Cruz de mayo comíamos la tortilla en las eras. En Semana Santa hacíamos sonar las carracas y las matracas. En San Juan saltábamos las hogueras. Pero la fiesta grande era la de la Virgen con los danzantes que llevaban avellanas en sus camisas y sonaban según bailaban. Después las tiraban y los niños corríamos para cogerlas. (Cristina Pastor)


Cuando nosotros éramos niños, España acababa de pasar una terrible guerra. No había dinero ni tiendas donde poder comprar. No había tele y los niños nos teníamos que inventar juegos que fuesen fáciles de preparar y no exigiesen muchas cosas.En las ciudades se jugaba a las bolas (canicas), de barro cocido y las más elegantes eran de cristal o metal. Se lanzaban con el pulgar y el índice para ganar las de los compañeros. Había chicos que llevaban los bolsillos a reventar con las canicas ganadas. También se bailaba la peonza. Otro juego era el hierro: marcábamos el terreno y con una varilla de hierro afilada se iba conquistando el terreno de los otros a base de clavarla en la tierra e ir haciendo rayas que reducían el terreno del contrario.

Jugábamos al escondite, a esconder tesoros, caminábamos sobre botes atados con cuerdas como si fueran zancos. Hacíamos espadas de madera o pelotas con trapos enrollados y atados...

Una vez leídos estos fragmentos, contesta las preguntas siguientes:1-¿Con qué se escribía en la época de nuestros abuelos?2-¿Cómo hacían el pegamento?3-¿Iban juntos los niños y las niñas a la escuela?4-¿Estudiaban las mismas asignaturas los niños y las niñas?5-Actualmente tenemos un libro para cada asignatura, ¿era así en el tiempo de nuestros abuelos? Explica cómo eran los libros en aquella época.6-¿Por qué creen los abuelos que se divertían más ellos cuando eran pequeños que los niños de hoy en día?7-Busca información sobre los siguientes juegos y explica cómo se jugaba a :Los botes:Las tabas:La peonza:La pita:


La comba:Las chapas:La soga:El morrillo:La tarusa: 8-De los juegos que has estudiado en el ejercicio 7 debes traer uno (puedes hacerlo tú mismo) y explicar su funcionamiento en la exposición oral.


ANGLÈS

Activitat 1 Read the text about school in 1950s. Then answer the questions below.

I remember we sat in silence in class. We stood up when the teacher entered or left the room and we stood up when we spoke to the teacher. We were always very polite to the teacher, but the teacher wasn’t always nice to us. Sometimes he even hit boys with a ruler. We didn’t use our first names in school. I was ‘Dobson’. We called the teacher ‘Sir’. We didn’t have many school books, but we copied a lot from the blackboard and memorised many things. One other thing – there weren’t any computers, televisions, videos or tape recorders in school in the 1950s. Rick Dobson, England

1. Did the pupils make a lot of noise? .................................................................................2. What did the pupils do when the teacher entered? .................................................................................3. Did the teacher hit the pupils? .................................................................................4. How did the teacher call students? .................................................................................5. How did the pupils call the teacher? .................................................................................6. Did the pupils use a lot of books? .................................................................................7. Was there a blackboard in the classroom? .................................................................................8. What did the pupils do at school? .................................................................................9. Was there a TV in the school? .................................................................................10. What do you think about school in the 1950s?


.................................................................................

MATEMÀTIQUES

Activitat 1 El sistema de mesures ha canviat força. Els vostres avis per a moltes coses no utilitzaven el Sistema Mètric Decimal. a) Intenta assabentar-te de 6 unitats de mesura utilitzades en aquell temps i en el lloc on vivien els teus avis. b) Classifica-les (longitud, superfície, capacitat, pes, temps...) c) Troba'n la seva equivalència actual. Activitat 2 Completa la taula següent on es mostra de l’evolució de la població al Berguedà:

Anys 1945 1955 1965 1975 1985 1995 2005

Població 39248 44575 47155 43995 41928 39520 39746

% de variació

Activitat 3 Useu un full de càlcul per fer un gràfic de l’evolució de la població del Berguedà. (A l’eix on situïs la població comença a 39.000 i ves de 500 amb 500).


NATURALS

Activitat 1 Contesta les següents preguntes:

1) Quines matèries primeres s’utilitzaven per fabricar ciment?2) On es troben aquestes matèries primeres?3) Com s’extreien aquestes matèries primeres?4) Explica les etapes que tenen lloc a partir d’aquestes matèries primeres per fabricar ciment. Fes un esquema del procés.

TECNOLOGIAActivitat 1 Contesta les següents qüestions sobre com eren les coses i com es feien els treballs en l'època dels teus avis o pares (entre els anys 1940-1950), quan tenien aproximadament la teva edat:

a. Anomena quatre oficis d'aquesta època i que actualment no existeixin. Fes una breu descripció de cadascun d’ells.

b. Quins objectes artesanals es produien i quins materials utilitzaven.c. Investiga quines eren les activitats productives més importants de la

població on vivien els teus avis i pares (mínim quatre activitats).d. Informa't de quan durava la jornada laboral de fa 50 anys, quans dies a la

setmana es treballava i quin sou es cobrava.e. En l'època dels anys 40, la fusta s'utilitzava per construir moltes

coses. Anomena cinc objectes que abans eren construïts de fusta i actualment es fan amb altres materials. Indica quin és el material que més freqüentment els ha substituït.

f. El vidre es fabrica des de fa més de cinc mil anys. Anomena cinc objectes que entre els anys 40 i 50, es feien amb vidre i actualment es fan amb altres materials.

g. Fes el mateix respecte dels objectes de plàstic i d'alguns metalls.

SOCIALS Activitat 1


Elabora un arbre genealògic de la teva família on surtis tu i els teus germans i/o germanes, el teu pare i la teva mare i els teus avis materns i paterns.Si t'hi atreveixes i tens prou informació, hi pots fer sortir també els oncles i ties, cosins i cosines i altres parents. Activitat 2 Parla amb algun dels teus avis o àvies, o. si no és possible, amb alguna persona gran, per conèixer com ha estat la seva vida. Després redacta'n una biografia, (una redacció d'unes 100 paraules) tot explicant els aspectes més destacats de la seva vida, (on va néixer, com era la seva família, quines feines ha fet, quan i on es va casar, si sempre ha viscut al mateix lloc, etc.) sense entrar, però, en aspectes massa íntims o innecessaris.

MÚSICA

Activitat 1 1-La cobla és una agrupació instrumental d' entre deu i tretze persones (normalment onze) que toquen bàsicament instruments de vent (flabiol, tible, tenora, trompeta, trombó i fiscorn) però també de percusió (tamborí) i de corda (contrabaix). Busca fotografies de cinc d’aquests instruments, enganxa-les i a sota de cada una fes-ne una breu descripció (material, mides, funció dins la formació...).


EDUCACIÓ FÍSICA

Activitat 1Cal elaborar 4 patacots seguint aquestes

instruccions

1.- Agafa una carta i parteix-la exactament per la meitat (llargada).2.- Agafa una meitat, doblega-la i torna a partir-la (de dalt a baix).3.- Posa els dos trossos obtinguts en forma de creu i doblega les puntes.4.- Agafa les dues peces amb les puntes doblades i encaixa-les de manera que cada patacot tingui una cara i un dors.

COM S'HI JUGA


Una manera de jugar-hi és la següent:Poden jugar-hi a partir de 2 jugadors però és millor jugar-hi 4 o 5 jugadorsCada jugador disposa de 4 patacots Per començar el joc, cada jugador posa un patacot al terra . Després, seguint un ordre establert, el primer jugador agafa un altre patacot i el tira amb força sobre els patacots que hi ha a terra. Els patacots que aconsegueixi tombar, pot quedar-se'ls i continua jugant. Si no en gira cap, el seu patacot queda al terra i tira els següent jugador.D'aquesta manera cada jugador pot anar acumulant o perdent patacots fins a quedar-se sense.Cal que dediqueu una estoneta a jugar-hi per veure bé el seu funcionament i així tenir més clares les possibles variants del joc. Activitat 2 Inventa una variant del joc dels patacots. Explica en el full següent aquesta variant, posa-li un nom i al final del full enganxa-hi dos patacots de mostra. Nom del joc: ____________________________________________Descripció / explicació:


TREBALL DE GRUP

CATALÀ

Activitat 1 Anys enrere, la llengua popular comptava amb la presència de moltes dites i frases fetes que, avui, dissortadament, ja no s'utilitzen entre els més joves.Busqueu informació entre la gent gran que conegueu i escriviu, com a mínim, cinc dites o frases fetes sobre cadascun dels temes següents:

a - El temps meteorològic.

1______________________________________________________ 2_______________________________________________________ 3_______________________________________________________ 4_______________________________________________________ 5_______________________________________________________

b - La salut.1_______________________________________________________ 2_______________________________________________________ 3_______________________________________________________ 4_______________________________________________________ 5_______________________________________________________

c - La família.1_______________________________________________________ 2_______________________________________________________ 3______________________________________________________ 4_______________________________________________________ 5_______________________________________________________

d - Els mesos o estacions de l'any.

1_______________________________________________________ 2_______________________________________________________


3_______________________________________________________ 4_______________________________________________________ 5_______________________________________________________

e - El treball.1_______________________________________________________ 2_______________________________________________________ 3_______________________________________________________ 4_______________________________________________________ 5_______________________________________________________ Activitat 2 A continuació, trobareu un seguit d'expressions que, fins no fa gaire temps, eren ben vives entre nosaltres. Expliqueu què volen dir: 1- Tenir un os a l'esquena. 2- Dir un Miquel. 3- No tenir pèls a la llengua. 4- Amb tots els "ets" i "uts". 5- Anar de vint-i-un botó. 6- Baixar de la figuera. 7- Venir de l'hort. 8- Aguantar l'espelma. 9- Fer cinc cèntims (d'alguna cosa). 10- Fer patxoca. 11- Treure el ventre de pena. 12- Ésser als llimbs. 13- Ser un bocamoll. 14- Ser un panxacontent. 15- Ser un passerell. 16- Ser un estaquirot. 17- Ser un llepafils. 18- Ser un capgròs. 19- Ser un esgarriacries. 20- Ser un nyicris. 21- Ser un xitxarel.lo. 22- Ser un tocacampanes. 23- Ser un baliga-balaga.


24- Ser un pocapena. 25- Ser una figaflor.

Preguntes d’autoavaluació.Què volen dir les expressions: ser un nyicris, llepafils, fer patxoca, ser un estaquirot, ésserals llimbs,....

CASTELLÀ

Actividad 1 Una vida, una historia A continuación vais a registrar relatos personales significativos.Tal vez os sorprenda lo interesante que puede resultar una entrevista.En grupos de cuatro vais a elegir a una persona mayor para entrevistarla.Ten en cuenta que la persona a la que inviteis se puede mostrar reacia. Decidle lo importante que os parece su historia y lo valiosa que será para vosotros. Hacedle saber a esa persona que para vosotros será un honor registrar su historia y que vais a respetar sus deseos sobre cómo y cuándo compartirla.Pensad en algunas preguntas que pueden generar respuestas interesantes ( mínimo 15 ) y compartidlas creando un documento con Google Apps.Una vez creado el documento final, ¡ ya podéis empezar !Si es posible, pedid prestada una grabadora para registrarla, además de llevar bolígrafo y cuaderno.Finalmente, plasmad la entrevista en un documento conjunto de todo el grupo.Hallaréis algunas preguntas sugeridas a continuación:- ¿Qué clase de estudiante era?- ¿Qué hacía para divertirse?- ¿Hubo algún maestro o maestros que hayan tenido una influencia importante en su vida? Hablénos de ellos..

ANGLÈS

Activitat 1


Prepare a power point with two pictures per person about your grandparent’s life. Under each picture you have to write two sentences using the present continuous.

MATEMÀTIQUESActivitat 1 Segurament els vostres avis, de petits, no tots van viure al Berguedà. a) Feu una enquesta a la vostra classe de la comunitat de procedència, tant dels avis paterns com dels materns, de tots els vostres companys. b) Recolliu en una taula els resultats obtinguts (podeu fer servir la taula de la pàgina següent).Ateneu al significat de les caselles: B: Berguedà C: Catalunya E: Espanya P:Altres països c) Useu un full de càlcul per a fer una taula com la següent:

Procedència Freqüència Percentatge Graus

Berguedà

Catalunya

Espanya

Altres països


Total

d) Useu un full de càlcul per a dibuixar un gràfic de sectors acolorit amb els percentatges obtinguts.

Omplir la taula de l’ annex corresponent a aquest exercici.

NATURALS

Activitat 1 Actualment podem conservar durant força temps els aliments, gràcies als congeladors.Quan els nostres avis eren petits no hi havia congeladors, però utilitzaven altres mètodes per guardar els aliments durant temps sense que es fessin malbé.

1-Esbrineu com conservaven la carn ( trieu exemples ) i expliqueu tot el procés.2-Expliqueu detalladament com conservaven dues classes de fruita.

3-Algunes hortalisses (tomàquets, cols,...) també es conservaven durant mesos. De quina manera ?


Activitat 2 Abans, per curar les malalties s'aplicaven sovint remeis populars. Molts d'aquests remeis es basaven en les plantes que es tenien a l'abast.Pregunteu als avis quines plantes feien servir i trieu les cinc que us han cridat més l'atenció. Feu una fitxa manuscrita (*) de cada planta buscant a Internet la informació referent al nom científic, parts utilitzades, utilitat, forma de preparació i un dibuix o fotografia: NO S’HA DE COPIAR LA INFORMACIÓ TAL COM ESTÀ A INTERNET SINÓ RESUMIR-LA UTILITZANT EL VOSTRE PROPI LLENGUATGE. * Aquest exercici l’heu de fer al full corresponent de l’annex .

Exemple: Nom tradicional: Part gràfica:

Nom científic:

Part de la planta que s’utilitzava:

Per a què es feia servir:

Com es preparava:


Activitat 3 Pregunteu i expliqueu què es feia servir per fertilitzar els camps.

Quin paper jugava la lluna en algunes tasques agrícoles concretes? Escriu-ne 4 exemples. Activitat 4 Les persones som éssers vius homeoterms i disposem de nombrosos mecanismes que ens permeten regular i mantenir constant la temperatura del nostre cos.

Si la temperatura augmenta diem que tenim febre.A partir de quina temperatura considerem que tenim febre?

Ara, quan tenim febre, prenem antitèrmics per tornar a regular la temperatura.Quins mètodes utilitzaven ?

TECNOLOGIA L'aixada és una eina utilitzada en l’agricultura formada per una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma normalment trapezoidal, amb un mànec de fusta d’uns 80 cm. De ben segur que elsl teus avis l’han emprada per a cavar la terra o moure piles de sorra i ciment entre d'altres usos.


Activitat 1 Busqueu informació sobre aquesta eina i feu una anàlisi de la mateixa tot seguint l'exemple que hi ha a continuació:

Com analitzar objectes

Com a exemple hem triat un objecte molt corrent: que de ben segur has fet servir més d’un cop al taller de Tecno: unes alicates universals.

Nom de l'objecte: alicates universals.

Autor: autors desconeguts.

Productor: hi ha diversos fabricants; les analitzades són de la marca Bellota.

La forma i la mida: es tracta d'un objecte de mida mitjana que té la forma i les dimensions que es detallen en el dibuix següent:

Color: són de color brillant, ja que estan fetes d'acer que ha estat tractat amb un niquelat; els mànecs estant recoberts de plàstic de color vermell.


Textura: els mànecs tenen una textura fina i agradable que en facilita l'ús sense fer mal a les mans.

La funció i utilitat: la funció principal és subjectar materials de tota mena, preferentment metàl•lics, i tallar cables i filferros de diàmetre petit.

Atès que els mànecs estan recoberts de material de plàstic aïllant, les poden utilitzar els especialistes en treballs en què hagin d'estar en contacte amb l'electricitat.

La multiplicitat de funcions els dóna el nom d'universals. És una eina molt útil, imprescindible en qualsevol taller i, fins i tot, en les cases particulars per fer qualsevol treball de manteniment. Moda: no és un objecte que estigui de moda, simplement és un objecte molt útil que es pot trobar a tot arreu.

Història i procedència: els orígens són difícils de definir. Segurament provenen d'adaptacions múltiples de les tenalles a necessitats i materials nous. És bastant probable que hagin anat adquirint la forma actual durant els darrers cinquanta o cent anys, ja que el seu ús està molt lligat a les característiques dels materials i de les tècniques d'aquests últims anys.

Funcionament i facilitat d'ús: el funcionament és molt senzill, es tracta d'un objecte que té dues peces unides en una articulació, de manera que agafant-les amb una mà per un extrem pots fer pressió en l'altre extrem. Atesa la forma de les boques, poden subjectar objectes plans i cilíndrics o bé poden tallar.

Risc i precaucions: la seva utilització no comporta cap risc especial.Només cal tenir les precaucions habituals a l'hora de fer servir eines que pel simple fet de ser d'acer són pesades i, per tant, contundents. Mai no s'han de posar els dits entre les boques.

Tècniques utilitzades en la fabricació: per la seva forma complexa, segurament han estat obtingudes mitjançant la fosa de l'acer en un motlle o amb acer forjat.

Parts constitutives: consten de dues peces unides per un eix en una articulació i dues fundes de plàstic sobre els dos extrems que constitueixen els mànecs.


Característiques tècniques:

Pes: 280 grams.

Materials: acer aliat al crom vanadi endurit a les boques i plàstic termoplàstic als mànecs, segurament PVC.

Energia: com a eina manual no consumeixen altra energia que la procedent de la persona que les fa servir.

Ergonomia: s'agafen molt bé amb la mà. Les formes arrodonides dels mànecs i les seves dimensions fan que s'adeqüin a l'anatomia de la mà. Alguns models adopten formes corbades a la part exterior dels mànecs, en les quals s'adapten els dits i permeten una

millor subjecció de l'eina.

Cost: el preu pot variar molt segons els acabats i la qualitat dels materials, sobretot de l'acer i el plàstic dels mànecs. Pot oscil·lar entre 2 i 18 euros .

Toxicitat i influència en el medi ambient: no tenen toxicitat ni generen cap substància nociva.

Reciclatge de materials: l'acer, que és el principal material constituent de les alicates, és reciclable amb una nova fosa. El plàstic, encara que no s'hi indica, sembla que és de PVC i és difícil de reciclar.


SOCIALS

Activitat 1 Objectiu: Afavorir el diàleg amb la gent gran.Realitzeu una enquesta a 6 o més avis. Les preguntes han de tenir relació amb el que feien aquestes persones quan tenien la vostra edat per divertir-se i ocupar el seu temps lliure, si és que en tenien. Les preguntes les heu d'elaborar vosaltres, però us poden servir de guia les següents: • Què feien els dies de festa?• On es trobaven amb els amics o amigues?• Quin tipus de música s'escoltava i es ballava en aquella època?• Com es relacionaven els nois i les noies?• A quina hora s'acabaven les festes i les distraccions?• Creuen que abans es divertien més que el jovent d'ara?. Altres preguntes que vosaltres creieu que heu de fer: En acabar:

a) Redacteu unes conclusions amb les respostes que heu obtingut i compareu-les

amb el que respondríeu vosaltres i els vostres amics/gues.b)Heu d’afegir al dossier les enquestes amb les respostes que us han

donat.Conclusions:

Pregunta d’autoavaluació : Explica que feia una persona en el seu temps lliure fa 50 anys.

Activitat 2


Al mateix temps que feu l’enquesta de matemàtiques, demaneu també el país d’origen dels que procedeixen d’altres països per omplir aquesta altra graella:

PAÍS D’ORIGEN

Nom alumne Avi patern Àvia paterna Avi matern Àvia materna

Activitat 3 Amb les dades de l’activitat 2 i les dels altres tres grups de 1r nivell, has de situar al mapa del món mediterrani i al planisferi els noms dels països d’origen dels avis del tots els teus companys vinguts de fora. Utilitza un color o un símbol diferent pels resultats de cada grup classe (els de 1r A d’un color, els de 1r B d’un altre color, etc.).Al costat del nom de cada país escriu el nombre d’avis que en són originaris.Dibuixa un gràfic de barres on recullis tota la informació sobre la procedència de l’alumnat.

Ompliu aquest exercici als mapes de l’annex.


MÚSICA

Activitat 1 Identifiqueu, estudieu i interpreteu amb la veu o bé amb la flauta la següent melodia.


EDUCACIÓ FÍSICA

Activitat 1 INTRODUCCIÓ Al llarg dels anys el joc ha estat i està sempre present a la vida dels nens i nenes. Els jocs populars són activitats lúdiques i recreatives realitzades generalment al carrer i que tenen diferents regles segons el lloc on es practiquen. Les característiques d'aquestes activitats depenen de l'edat, els interessos i la motivació dels que hi juguen. El seu origen sovint té relació amb les activitats de la vida diària, amb el camp, les estacions de l'any, ... Els jocs populars s'han anant explicant de pares a fills i s'hi ha anat jugant al llarg del temps. És una mostra del saber dels nostres avantpassats.Recuperar els jocs populars és recuperar part del nostre patrimoni cultural, ja que formen part de la nostra tradició i cultura popular. Molts jocs dels nostres pares, avis, etc. estan desapareixent a conseqüència dels canvis de la societat actual. Les noves tecnologies, altres formes de diversió, manca de temps lliure, manca d'espais oberts i sense perills, ... són alguna de les causes que fan que molts jocs ja no es practiquin i per tant, corren el perill de desaparèixer. Activitat 1 - Recerca de 3 jocs 1.- Demanar a persones de més de 55 anys que us expliquin 3 jocs que jugaven ells quan eren petits. Amb les informacions obtingudes, ompliu després les fitxes que teniu a continuació: * Aquest exercici l’heu de fer al full corresponent de l’annex.


Exemple:

DADES DE LA PERSONA ENTREVISTADA

Edat: Lloc on vivia de petit:

CARACTERÍSTIQUES DEL JOC

Nom del joc:

Lloc on jugaven:

Quan hi jugaven:

Quants nens i/o nenes jugaven:

Quin material feien servir:

D'on obtenien aquest material:

Explicació del joc:

Dibuix o esquema del joc:


Activitat 2 Intenteu esbrinar quines activitats de lleure feien els vostres avis quan eren petits i anoteu-les.


TREBALL INDIVIDUAL MANUSCRIT

Cada dia hauràs d’escriure una petita redacció a mà d’unes 200 paraules. Les hauràs de presentar el dia de l’exposició oral amb una portada on hi figuri el títol , el teu nom, el curs, l’any . Els temes seran els següents: 1- Apunts en brut de la conferència.2- Mateixos apunts passats a net i corregits.3- Descripció de la sortida i visita al museu i jardins.4- Descripció en castellà explicant la diferència entre les escoles d’abans i com són actualment.5- Fitxes de plantes de naturals (grup)


EXPOSICIÓ ORALPer grups fareu una exposició oral acompanyada d’una presentació a la pissarra amb imatges de com era la vida abans.Recordeu fer la presentació sobre la visita al museu i als jardins utilitzant fotografies fetes per vosaltres.Disposareu d’uns 20 minuts aproximadament i els professors us podran fer preguntes sobre el tema. Recordeu que les activitats les heu de fer en un document del google apps que haureu de compartir amb el vostre tutor.Les activitats que inclouen un annex les lliurareu en un full a part el mateix dia de l’exposició, (treball manuscrit).


PROVA FINALEl darrer dia fareu una prova al moodle amb una bateria de preguntes sobre els aprenentatges assolits durant aquest treball.

Documents

EL TEMPS D’ABANS€¦ · Els treballs de grup i individuals els haureu de presentar en fer l’exposició oral. ... TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO CURS 2011-2012 Presentació