El TiernoPERIÒDIC TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUE TIERNO GALVÁN DE MONCADA

Any IV Nº 1 1

juny 2013

PàGINes 8­9

ISSN: 2173-643XD.L.: V-312-2011

MONCADADos plenos de"Alta tensión"

Pàgina 6

SOCIETATLa nueva reinade las fiestas esTamara Marco.

Pàgina 11X edició de latrobada de Cors

Pàgina 12

CULTURAL'IES celebral'any Estellés

Pàgina 13

ESPORTSII Campus

Vicente IborraPàgina 15pàgina 3

El President Fabra inauguróel nuevo edificio municipalde Educación y BienestarSocial. PàGINA 3

Los últimos plenos munici-pales han trascurrido con in-cidentes: expulsiones, aban-donos, reprobaciones de con-cejales. La tensión se ha tras-ladado a la calle con pintadasen las sedes de los partidos ycon alta asistencia y segui-miento.

Entrevista al jutge Joaquin Bosch

“S'ataca l'estat de dret quans'imposa una llei de taxesque fa que tots els ciutadanshagen de pagar per acudir

als tribunals” PàGINA 6

El IES incluye el alemánen el Bachillerato

Moncabici reduce bicicletas yno cumple las expectativas

El servicio de préstamo cuesta a la localidad 19.480 € cada año

PàGINA 5

El alcalde y el Director General de Energía en la inauguración del servicio en marzo de 201 1

L'IES premiat en elconcurs "Consumópolis"

PàGINA 2

La nueva oferta que se iniciael próximo curso permitirá alalumnado de bachillerato re-cibir formación básica enalemán y además recibirán eninglés otra materia.

Desde que se puso en marchaen 2011 pretendía "el ahorrode 55.000 litros de combusti-ble" fomentando el transporteecológico y sostenible. Sinembargo, al cumplirse los dosaños de la inversión (126.700€), y con un mantenimiento acargo de las arcas municipalesde casi 20.000 euros anuales,el sercicio no ha calado entrelos ciudadanos. Es muy difícilencontrar usuarios habituales,en las bases quedan muy po-cas de las 100 bicis que de-bería tener el servicio y sedesconoce con exactitud elnúmero de usuarios.

Opinió: ¿Què pensen sobreMoncabici?

La Directora General de Comerç i Consum, Silvia Ordiñaga.junt a l'alcalde de Moncada, Juanjo Medina, lliuraren el premia l'IES a l'equip guanyador "Powertalent". L'equip format peralumnat de 2n d'ESO i coordinat per la professora AraceliRodríguez ja va aconseguir un premi en l'anterior edició.Aquest concurs tracta de difondre els valors del consumresponsable.

El Tierno, juny de 201 3

2

,

DIPÒSIT LEGAL: V-31 2-201 1 • ISSN: 21 73-643XDIRECTOR: Fco. Manuel García Plasencia •CAP DE REDACCIÓ: Araceli Rodríguez Navarro • REDACCIÓ IFOTOGRAFIA: Dani Chardí, Javi Ciord ia , Carles Estellés, Luisvi Granell, Adrián Jugaru, Pau Miquel, Jorge Ponce, FranRodriguez, Rubén Ramón, Aroa Arenas, Sergio Andrés, Vicente Balanza, I ván Cortegoso, Borja Francés, Jorge Fuster,Alba García, Paula Martínez, Juan Ramallón, Alicia Rivera, Ángel Verdeguer, Sohaib El Amiri , Boutaina El Farssoui ,Marc Palanca, Felici tat Lluesma, María Orenga, Raúl Guiot, Carlos Alejo, Pepe Palanca, Lucía López, Aurora Gascó,Neus Alfonso, Nerea Maldonado, Sergio González, Anabel Martín, Carlos Monleón, Cristian Murcia , Vicky Rohovyk •MAQUETACIÓ: Manuel García i Cheli Rodríguez. • PUBLICITAT: Trin idad Navarro. •Dirección Postal: Ctra deBenifaraig s/n, 461 1 3 Moncada . Valencia . • TELÈFON : 96 1 39 41 55. • FAX: 96 1 39 55 09. • CORRECCIÓ: Josep Bono,Amparo Chardí i Maria Jesús Devís.• IMPRIM IX: Artes Gráficas del Mediterráneo.• e-mail: redaccion@eltierno.es •WEB: http://www.eltierno.es• El Tierno lo realizan los alumnos/as del Proyecto Talento. Programa Experimental de Atención aAlumnado de Altas Capacidades seleccionado por la Conselleria de Educación. Generali tat Valenciana. •COL·LABORA: Ayuntamiento de Moncada.

El Tierno

Text i fotos:Anabel Martín i Jorge Jiménez

El Tierno publica 5.000 ejemplares cada uno de los trimestres del curso escolar, los meses dediciembre, marzo y junio. Además nos encontrarás en formato digital en:

DIARI TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUETIERNO GALVÁN DE MONCADA

http://www.youtube.com/user/iesmoncadahttp://www.eltierno.es http://issuu.com/tierno

Síguenos enhttp://www.facebook.com

¿Què pensen sobre Moncabici?

Andrés MartínezCarnisser

Jorge MarcEncarregat de manteniment

Jose Manuel CollConserge

Daniel Chardí, Javier Ciordia, Carles Estellés, Borja Gómez, Luisvi Granell, Cristian Jugaru, Pau Miquel, JorgePonce, Fran Rodriguez y Rubén Ruiz 2ºESO

Arcadi ContellDocent

Guillermo LorenteEstudiante

El Tierno

El Tierno publica 5.000 ejemplares cada uno de los trimestres del curso escolar, los meses dediciembre, marzo y junio. Además nos encontrarás en formato digital en:

DIARI TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUETIERNO GALVÁN DE MONCADA

http://www.youtube.com/user/iesmoncadahttp://www.eltierno.es http://issuu.com/tierno

Síguenos enhttp://www.facebook.com

Opinió

Coneixes el servei de Mon-cabici?La veritat és que no conecmassa bé els detalls referentsa preus, condicions d’ús, etc.No m’he ocupat en conéixer-les perquè tinc bicicletes i fa-cilitats per guardar-les a casa.Et resulta còmoda la bicicle-ta?La utilitze molt per traslla-dar-me pel poble, fins i totquan he de fer compres nomassa voluminoses ni pesa-des. És un autèntic plaer po-der aparcar a la porta i senseproblemes! .Et sembla assequible el preudel servei?Sincerament no el conec. Siés semblant al de “valenbisi”pense que la demanda no es-tarà afectada per una qüestióeconòmica, sinó més bé de se-guretat.Has tingut algun problemaamb les bicicletes?Ben pocs. En més de 20 anysque la utilitze pel poble, solsen una ocasió em van furtaruna roda mentre la tenia apar-cada en un carrer molt transi-tat i a hores de màximacirculació.Què coses aportaries permillorar Moncabici?S’hauria d’haver construïtabans una xarxa de carrils bicique connectaren les diferentsescoles i instituts amb el cen-tre de la ciutat, de manera queels pares i mares poguerenconfiar en la seguretat delsdesplaçaments en bici delsfills/es. Sense garanties de se-guretat la bici no té futur.

Coneixes el servei de Mon-cabici?Sí que el conec, i em pareixbé. Cal dir que falta algunacosa, però està bé.Et resulta còmoda la bicicle-ta?A mi sí, m’agrada molt, per-què jo sóc un aficionat. Portemés de 20 anys anant amb bi-cicleta i per a mi és un delsvehicles que més m’agraden.Et sembla assequible el preudel servei?Sí, em sembla assequible, so-bretot perquè hui en dia, sivols una bicicleta en molt bonestat, estem parlant de bicicle-tes de 12.000, 6.000 euros.Has tingut algun problemaamb les bicicletes?Vaig patir un accident moltgreu, en el qual quasi perd lavida, però va ser un descuitmeu, va ser culpa meua.Excepte açò, no he tingut capproblema més.Què coses aportaries per mi-llorar el sistema de Monca-bici?Bé, jo al sistema el que apor-taria seria una educació en elscol·legis, per ensenyar els xi-quets a anar amb bicicleta.Hui en dia hi ha una guerramolt gran entre els conductorsdels cotxes i els ciclistes, per-què no hi ha respecte mutuentre ells, és a dir, que hi hauna mala educació en el temade bicicletes.

Coneixes el servei de Mon-cabici?Sí, conec i utilitze habitual-ment aquest servei, em resultamolt útil.Et resulta còmoda la bicicle-ta?Sí, perquè m’evita caminar iem permet traslladar-me cò-modament pel poble, sensecontaminar i sense haverd'aparcar el cotxe, que moltesvegades resulta impossible.Et sembla assequible el preudel servei?Sí, molt bé. Pense que pagar12€ a l’any per aquest serveiés d’agrair en els temps quecorren. Això pot fomentar l’úsdel servei, ja que qualsevolaltre transport et resulta moltmés car, a més d'haver demantindre'l.Has tingut algun problemaamb les bicicletes?Mai he tingut cap problemaafortunadament, i això que ésun transport que sempre heutilitzat, sempre em traslladeamb bici.Què coses aportaries permillorar el servei de Monca-bici?Cap, perquè considere que totestà correcte i ben col·locatals llocs més còmodes. Lesbicis estan en diferents llocsdel poble i pots agafar-les ideixar-les segons et vingamillor.

Coneixes el servei de Mon-cabici?Sí que el conec i l’utilitze. Enl' any 2011 vaig traure la pri-mera targeta i em va funcio-nar perfectament així que lavaig renovar, per tant actual-ment l’utilitze.Et resulta còmoda la bicicle-ta?La bicicleta en el 2011 i 2012ho era perquè tenia els seuscanvis, era una bicicleta demarxes. Moncada, per la seuafesonomia, té les seues puja-des i baixades, per tant, elcanvi venia molt bé, per aixòera còmoda. El que passa ésque en el 2012 començà acanviar, i van renovar totes lesbicicletes sense fer cap canvi.Et sembla assequible el preudel servei?El preu està molt bé, perquè12€ a l’any és un preu moltbo pel servei aquest.Has tingut algun problemaamb les bicicletes?No, fins ara no he tingut capproblema.Què coses aportaries permillorar el servei de Monca-bici?Doncs a mi m’agradaria queestiguera com al principi, quehi haguera millor servei, so-bretot als punts en què s’en-ganxen les bicis, ja que l’anypassat els ancoratges fallaveni costava molt traure la bici-cleta.

Coneixes el servei de Mon-cabici?Sí, claro que lo conozco elservicio, sé más o menos don-de están todos los puestos conlas bicicletas pero no lo hegastado.Et resulta còmoda la bicicle-ta?En realidad uso bastante la bi-cicleta para trasladarme a si-tios lejos de casa, pero suelousar la bici propia.Et sembla assequible el preudel servei?Sí, el precio no me parece ca-ro. Creo que es accesible a to-do el mundo y si tratas bien labici puedes utilizarlo bien.Has tingut algun problemaamb les bicicletes?Personalmente, como no lo hegastado, no puedo decirte quehaya tenido problemas. Laspersonas que conozco que síutilizan el servicio no han te-nido ningún problema, al me-nos los que yo conozco no sonimportantes. Si las tratas biennormalmente no tienes ningúnproblema.Què coses aportaries per mi-llorar el servei de Moncabi-ci?Probablemente que hubieranmás puestos. Pienso que haymuy pocos. El tiempo que tie-nes para llevarlas de un sitio aotro no es muy largo. Creoque si hubiera más puestossería más cómodo y mejoraríael servicio.

El Tierno, juny de 201 3

3Moncada

Students enjoy a week at EnglishSummerSchool

From 15th to 19th of April,the 1 st C students, with threestudent of 2nd C went to thecampament: English SummerSchool located in a Valencianvillage: Faura.After a short travel by bus,they arrived there, they wereplaced in their bungalows,where left their lugagges intheir lockers, and did a leveltest. Through this test, stu-dents were divided in diffe-rent groups.The students had to take somemoney out from the campa-

ment bank, with this moneythey could buy ice-creams,drinks or presents in the shop.

Every day they got up at 8:30am and, at 9:00 am, they hadbreakfast, at 1 0:00am therewere classes. From 1 :00 pmto 2:00 pm there were sports,they could enrol and playchampionships. At 2:00 pmthey had lunch, and then therewere table games and free ti-me. At 4:00 pm they went tothe class until 6:00 pm. Whenthey finished they had the tea

time and after that, they hadteam sports. There wereworkshops such as cooking orsewing. At 9:00 pm they haddinner and then at night, therewere disco and night games,in which they won the firstprize. About 11 :30 pm, theywent to sleep. All days weremore or less the same. Lastday they were very sad be-cause everybody said bye tothe new friends they had met.

Natalia Lozano and JuanAlber­to Puchol 1st ESO

El IES incluye el alemánen su nueva oferta debachillerato plurilingüeEl IES Tierno Galván lanzauna nueva oferta formativa debachillerato plurilingüe para elpróximo curso escolar2013/14 en la que el alumnadorecibirá formación básica enalemán.La oferta se enmarca dentrode la apuesta por el pluri-lingüismo que se viene desa-rrollando en el centro desdehace tres años. En esta nuevamodalidad de bachillerato losalumnos recibirán una de lasmaterias, concretamente laeducación física, en inglés.Además se enriquecerá condos horas “extras” en cadauno de los cursos que compo-nen el bachillerato para la ad-quisición del idioma alemán.El alumnado podrá ampliar el

estudio de idiomas mediantela elección de las optativas lasque ofrece el centro comofrancés o Inglés práctico.Entre las razones para la elec-ción del idioma alemán comocomplemento formativo quese han valorado desde el cen-tro está el creciente númerode programas y convenios deintercambio y movilidad paraestudiantes universitarios quese ofertan en Alemania así co-mo la cantidad de becas de es-tudio.Se considera el alemán comoel segundo idioma en impor-tancia para las ciencias y Ale-mania aparece como tercerpaís por su importancia en lacontribución a la investiga-ción.

Algunos alumnos del primer turno del Summer School

El grup “POWERTALENT” revalidael premi en el concurs ConsumópolisLa Directora General de Comerç i Consum, Silvia Ordiñaga i l'alcaldede Moncada, Juanjo Medina, assistixen a l'IES per lliurar els premis.Els alumnes de 2n ESO guan-yen el 2n premi en el concursde consum responsable Con-sumópolis en la huitena edició.La Directora General de Co-merç i Consum, Silvia Ordiña-ga, junt a l’alcalde deMoncada, Juanjo Medina, i elsregidors d’hisenda i de discipli-na urbanística i govern interiorvan assistir el dia 6 de juny al’IES per felicitar personal-ment a tots els participants,així com fer-los arribar el pre-mi en metàl•lic a l’equip guan-yador.En la present edició han partici-

pat 110 equips, i el grup anome-nat “POWERTALENT”format per: Dani Chardí, Car-les Estellés, Borja Gómez,Luisvi Granell i Pau Miquelhan quedat en segona posició ala Comunitat Valenciana.El concurs constava de duesparts. En la primera, els equipshavien de visitar una ciutat vir-tual i respondre preguntes so-bre el consum responsable, amés al llarg del recorregut ca-lia fer alguns jocs per a guan-yar punts extra i respondrepreguntes col·lectives. Enaquesta etapa l’equip va acon-

seguir la primera posició. En lasegona part, l’equip va fer untreball col·lectiu per a difondreels valors de consum responsa-ble. En aquesta ocasió sota ellema “Materialitza’t amb lesSuperbowls”, els alumnes vancrear uns superherois amb pi-lotes de diferents esports quefeien recomanacions per utilit-zar materials esportius ade-quats per a cada modalitatesportiva, així com la im-portància de consumir de ma-nera responsable.Dani Chardí i Pau Miquel 2nESO

29 alumnos del IES entre los 100mejores de la provincia en inglésEl IES ha presentado alconcurso a 73 amunos, 29 deellos han resultado clasifica-dos entre los 100 mejores dela provincia. Algunos de losdestacados son Lucía López(11 ), Nicolás Margareto (19),Oscar Martínez (23), RaquelGranell (24), Adrián Jugaru(28), Raúl Guiot (29).Además, según los datos de

los organizadores, el 96 %del alumnado de 1 º de laESO del centro ha superadola media nacional para esenivel."The Big Challenge 2013" esun concurso en el que hanparticipado 607.902 alumnosde Europa (España, Alema-nia, Austria y Francia).

El Tierno, juny de 201 3

4

Tras la previsión inicial que sepresentaba en los presupues-tos de 2012 en sus diferentespartidas, algunas son las modi-ficaciones que con el devenirdel año se han ido realizando

y que han hecho modificar lascifras sensiblemente.En la cuadrícula que apareceen la imagen se analizan tantolos ingresos como los gastos ycada una de las columnas quepresentan informa sobre la pre-

visión definitiva (que ya ha su-frido modificaciones respectoa la previsión inicial), los dere-chos liquidados (que son losdatos reales definitivos que setienen que cobrar y pagar) ypor último, el estado de ejecu-ción ( que es la diferencia ge-nerada respecto a la previsióndefinitiva y derechos liquida-dos).Respecto al capítulo de ingre-sos, en el apartado de las ope-raciones corrientes, se observaque en los impuestos directosque se refieren al IBI (Impues-to Bienes Inmueble), rústica,impuestos de vehículos, entreotros se ha ingresado673.367,1 8 € menos de lo pre-visto. La misma situación serepite en el caso de los impues-tos indirectos que son un por-centaje de los impuestos querecauda el estado sobre elIVA, alcohol, tabaco, gasolina,así como los impuestos sobrelicencias de obras. Estos pre-sentan un desfase de42.469,78 €. Otras partidasdonde los ingresos han sidomucho menores que en los pre-

vistos son en las transferen-cias corrientes que son las querealizan otras administracio-nes para gastos corrientes delAyuntamiento o las transferen-cias de capital en que los ingre-sos de otras administracionesson con destino a inversionesy obras. Pero la partida quepresenta mayor desajuste res-pecto a los ingresos que sepensaban obtener es la de ena-jenación de inversiones reales,es decir, que el ayuntamientocontaba con ingresar3.679.1 97,55 € por la venta desuelo, sin embargo no se haobtenido nada. A estos datoshay que sumar los2.538.908,61 € de gastos enpasivos financieros que impli-ca la cantidad en préstamosque tiene contratado el Ayunta-miento.Por lo que respecta al capítulode gastos se puede destacar enaquellas partidas donde se haproducido un recorte en la pre-visión inicial, y por tanto unabajada en el gasto, ha sido engastos de personal (-400.048,27€), que es donde se

incluye la relación de puestosde trabajo del Ayuntamiento yel salario de los funcionariosy en las inversiones reales, esdecir, donde se incluyen losproyectos que se determinancomo objetivos para ese año,que se ha visto reducida en854.662,41€. También se ob-servan bajadas en partidas co-mo los gastos en bienescorrientes y servicios que ha-ce referencia a todo lo que tie-ne que ver con elfuncionamiento de la ciudad(alumbrado, agua, limpieza,recogida de basuras) y losgastos financieros que estánproducidos por los préstamossolicitados por el Ayunta-miento e intereses financieros.En definitiva, que el año 2012se cerró con cifras negativaspara el ayuntamiento de Mon-cada, ya que a pesar del es-fuerzo realizado con el recortede 1 .710.393,34€ en el capítu-lo de gastos, se dejaron de in-gresar 3.418.543,64€ previs-tos, por tanto el resultado fi-nal negativo es de1 .708.1 50,30€.

Tras un tenso pleno quedan aprobados lospresupuestos municipales del 2013

El 15 de mayo tuvo lugar unpleno extraordinario en el queconstaba como tercer punto laaprobación de los presupuestos.La primera intervención al res-pecto se llevó a cargo por elconcejal de Hacienda MiguelGallego que a grosso modo re-sumió en 16.874.1 42,53€ los in-gresos y en gastos 14.084.445€.de un presu-puesto que calificóde "social" y puso de manifies-to el esfuerzo del Ayun-tamiento "en la continuidad delplan de ajuste, pero mantenien-do las partidas de ayudas socia-les".

Respecto a Esquerra Unida, suportavoz Vicent Conejero, pusode manifiesto el incumplimien-to del PP en las promesas electo-rales que hizo, así como "elfracàs en els tres pilars de lesseues polítiques: treball, políti-ca social i joventut on cada ve-gada hi ha més atur i menysinversió".Para Compromís ''la situacióeconòmica en la qual es presen-ten els pressupostos no reflectixla realitat, ja que l'Ajuntamentdeu 8.300.000 als bancs i2.700.000 als proveïdors".Desde el PSPV, su portavoz

Concha Andrés, puso sobre lamesa algunas preguntas comola necesidad de aclarar "dóndeestán los préstamos que se lehan hecho a PEMSA por un to-tal de 400.000€" Respecto a re-cortes presupuestarios, la Sra.Andrés destacó "la reducciónen 15.000€ de la partida deemergencia social y de 28.000€en becas".Finalmente, se votó la aproba-ción de los presupuestos quecontó con los votos a favor delPP y los votos en contra de to-dos los partidos de la oposi-ción.

MoncadaLos recortes en el gasto no compensan la falta de ingresos previstos por venta de suelo

El Ayuntamiento cierra el 2012 con undéficit de más de 1,7 millones de euros

Tabla con el estado de ejecución del presupuesto a 31 /1 2/201 2

Resumen del presupuesto municipal para 201 3

El Tierno, juny de 201 3

5Moncada

Porque tus hijos te preocupan. Habla con ellos

www.testdrogas.com

96 1 39 1 8 70

Moncabici no acomplix les expectativesDesprés de complir dos anys de la seua posada en marxa, el servei no ha calat entre elsciutadans de la localitat, que continuen preferint altre tipus de transport per a desplaçar-se.

Moncabici és un servei depréstec de bicicletes que vanàixer l’any 2011 amb l’objec-tiu de fomentar el transportecològic i sostenible per la ciu-tat de Moncada. Aquest projec-te va suposar una inversió de150.000€ públics per poder po-sar-se en marxa. És un serveique el pot utilitzar qualsevolpersona major d’edat i les per-sones entre 14-17 amb l’auto-rització del progenitor o tutorlegal. Per a donar-se d’alta enel servei cal omplir un impréson es constaten les dades del'usuari i, abonar un total de12 euros anuals. Els usuariss’han de comprometre a com-plir unes obligacions que encas de vulnerar-les poden im-plicar una sanció que estarà es-tipulada segons diferentsnivells de gravetat. Aquestespodran oscil·lar entre 750€ openalitzacions de temps; lesmés lleus i fins a 3000€ lesmés greus.Els aparcaments de bicicleteses troben en els següentspunts: estació de Moncada, es-tació de Masies, el Seminari,el complex esportiu Badia-Pe-dredeta, el poliesportiu La Pe-losa, el mercat municipal i elcarrer Badia.Les bicicletes poden circularper tota la població però no po-dran excedir uns límits que elsconformen els barris Badia,San Miguel, Les Eres, El barridels Dolors i Masies. La prete-sa voluntat, per tant, d’homolo-gar i fer ús de les bicicletesper traslladar-se fins i tot aValència no s’ha aconseguitfins ara.Des de la pàgina oficial deMoncabici s’ informa els usua-ris que “en total, hay más de70 bicicletas repartidas en 7bases, situadas en puntos es-tratégicos de la ciudad, que sepueden usar durante un tiem-po máximo de dos horas”. Al-tres dades afirmen que “segúnlos cálculos oficiales, este sis-tema de desplazamiento ecoló-

gico permitirá ahorrar 55.000litros de combustible en el mu-nicipio. El servicio, que está fi-

nanciado con fondos propios ycon la ayuda de la Agencia Va-lenciana de la Energía

(AVEN), permitirá evitar laemisión a la atmósfera de 140toneladas de CO2 anualmen-te”.

Què pensa l’oposició so-bre Moncabici

Vicent Conejero, portaveu delgrup d’Esquerra Unida consi-dera que “Moncabici ha sigutun fracàs total” perquè nos’utilitza, entre altres cosesperquè no s’ha produït unacampanya de sensibilització,de fet “la gent considera queels ancoratges eren un lloc perseure” va denunciar Conejero.A més a més, també va consta-tar l’excés de les denúnciesque poden arribar fins a 3000€i la necessitat d’un carril bici

per què fóra més eficient. Desde Compromís, Cristina No-guera posà també de manifestla necessitat d’un carril bici,ja que açò és com “un aero-port sense pistes d’aterratge”,i haguera permés utilitzar bi-cicletes particulars sense ne-cessitat de lligar-les,” ja quesuposa una gran despesa” . Amés va apuntar la possibilitatd’augmentar els llocs per po-der deixar-les i la creació decarrers de sentit únic. Pel quefa al PSPV, Conxa Andrés vamostrar el seu malestar davantd’un projecte en què s’han in-vertit més de 150.000€ en ferinstal·lacions que no s’estanutilitzant per a res, les bicicle-tes han desaparegut en com-bat i lògicament no estàfuncionant”. També constatàla necessitat de “fer amb carrilbici per circular en seguretat ifer una campanya de difusióperquè la gent s’assabente queen el poble s’està intentantimpulsar aquest sistema”

El president del BTTMoncada troba a faltarun carril bici

Arcadi Contell, president delgrup ciclista BTT de Moncadaconsidera que “a la localitats’ha copiat d’altres municipisel sistema tal qual, sense ana-litzar les peculiaritats del po-ble i sense haver adoptat lesmesures prèvies necessàriesper a promocionar l’ús de labicicleta, especialment entreels xics i xiques més joves delpoble”. Contell troba a faltar“una xarxa de carrils bici queconnectaren les diferents es-coles i instituts amb el centrede la ciutat i a més garantiesde seguretat, ja que sinó la bi-ci no té futur a Moncada”.

NeusAlfonso,Aurora Gascó,Sergio González, Lucía López,Carlos Monleón y ViktoriyaRohovyk 4t ESO

Pel que fa als pressupostos pre-vistos per a 2013 l’aportacióque destina l’ajuntament aMoncabici és de 19.480€, lamateixa que per a 2012.Aquesta partida es distribueixentre nòmines, reparacions iconservació de bicicletes, pu-blicitat i propaganda, comuni-cacions i subministre de

combustible. Moltes són lespreguntes que queden per res-pondre, però a hores d’ara, laredacció de El Tierno no ha ob-tingut resposta de la regidoraresponsable de Moncada Ser-veis Urbans (MSU), Lucía Or-tega, amb la qual s’ha tractatde contactar telefònicamentdes de fa més de dos mesos i

per escrit des del dia 21 demaig. Així, qüestions com elsusuaris que es troben inscrits,les sancions més usuals (en elcas d’haver-ne), la producciód’accidents o la valoració quefa l’equip de govern sobreaquest servei, entre altres,queden sense resoldre.

Pressupost de Moncabici per a 2013

Aparcament de bicis al costat del Mercat Municipal

Previsió de despeses i ingressos 201 3. Arcadi Contell, president BTT

´

El Tierno, juny de 201 3

6 Moncada

Se celebra el 745é Aniversari dela Reial Séquia de MoncadaEl 23 d’abril, amb motiu de lacommemoració del 745é ani-versari de la Reial Séquia deMoncada, el president de laGeneralitat, Alberto Fabra, vavisitar la Casa Comuna. Aques-ta celebració recorda la dona-ció del Rei Jaume I als regantsi llauradors dels pobles del’Horta de la Reial Séquia deMoncada. El President, junt aaltres càrrecs institucionalsvan ser rebuts per Francesc Ro-meu, president de l’entitat i els

síndics.Cal apuntar que la ReialSéquia és un dels sistemeshidràulics més antics de lesterres valencianes, amb un re-corregut de 33 quilòmetres,que permet agermanar una co-munitat amb zones de reg, dela cual formen part 21 munici-pis i 9 pedanies de València,des d’un assut al riu Túria alterme de Paterna, fins a laseua desembocadura al mar aSagunt.

El President Fabra inaugura el nuevo edificiode Educación y Bienestar Social de Moncada

El día 23 de abril el Presidentede la Generalitat, Alberto Fa-bra, visitó la ciudad de Monca-da con motivo de la inau-guración del nuevo edificio deEducación y Bienestar Socialdel Ayuntamiento. Unas insta-laciones construidas sobre unterreno de propiedad munici-pal que se enmarcan en elPlan de Inversiones Producti-vas de la Generalitat y cuyocoste superó los 600.000 eu-ros.Además, gracias al Plan deAyudas Urgentes de la Diputa-ción Provincial se destinaron

alrededor de 45.000 euros pa-ra habilitar la parte superiordel edificio donde ahora se ubi-ca el departamento de urbanis-mo. Cabe apuntar que al actotambién ha contado con la pre-sencia de la consellera de Bie-nestar Social, AsunciónSánchez Zaplana, y el presi-dente de la corporación provin-cial, Alfonso Rus, condestacada presencia de algu-nos diputados autonómicos yprovinciales.El alcalde Medina mostró al je-fe del Consell las instalacio-nes donde ahora se centralizan

los departamentos de servi-cios sociales y educación,además de policía local, bri-gada de obras, urbanismo yoficina técnica y destacó que“atravesamos un momentodonde la colaboración entrelas distintas administracioneses vital para salir adelante”Medina también apuntó lacoordinación existente entrela Generalitat, la Diputación ylas administraciones locales,“que tenemos el deber de tra-bajar por todos los valencia-nos”.

El alcalde, El President de la Generalitat y el presidente de la Diputació de Valencia

Dos plenos de "Alta tensión" en quince días

15 de mayo. En el transcurso del Pleno extraordina-rio expulsan a un ciudadano por gritar "País Valen-cià". La oposición abandona el pleno.

17 de mayo. La fachada de la sede de Bloc en Mon-cada sufre unas pintadas "Aneu-vos a Catalunya".Los hechos son denunciados a la Guardia Civil.

18 de mayo. La sede del PP de Moncada tambiénrecibe pintadas "Som i serem País Valenciâ".

29 de mayo. La asistencia al Pleno Ordinario esmultitudinaria, muchos asistentes deben estar de piey se acomodan en las puertas.

29 de mayo. Mientras se desarrolla el pleno hay va-rios incidentes y expulsiones. Un vecino debe ser re-tirado por la policía

29 de mayo. Expulsión por gritar "Eres un dictadorinsoportable". La Concejala Feli Bondía es reproba-da por el PP. El Sr Botella abandona el pleno.

El Tierno, juny de 201 3

7Moncada

Alejandro i Lucia, els noms més posats

Alejandro ha sigut el nom méscomú a la població de Monca-da al llarg dels últims 10 anys,mentre que en el cas de les xi-ques ha sigut Lucía, segonsles dades del Registre Civild’aquesta localitat. Dels 976xics que han nascut al llargd’aquests anys un total de 26van ser anomenats Alejandro.Per darrere se situen elssegüents noms Pau (19), Marc(17), Adrian (1 5), Daniel (1 4),Marcos (14), Hugo (1 3), Pa-blo (1 3), David (11 ) i Héctor(11 ). Pel que fa a ales xiques,de les 867 nascudes al llargd’aquest període, Lucía ha si-gut el nom més destacat ambun total de 40. La resta denoms més comuns desprésd’aquest han sigut Carla (28),Paula (23), Sara (1 5), María(1 3), Claudia (1 3), Aitana(10), Marta (9), Laura (8) i Da-niela (7).D’aquestes dades es pot con-cloure que noms tradicionalscom Vicent, Amparo, Carmeno Antonio, han sigut reem-plaçats per altres clàssics comAlejandro, Pablo o David. Aaquesta tendència s’afig una al-tra que és la presència denoms en valencià com Marc iPau. Una cosa pareguda oco-rre en el terreny femení, nomscom Lucía, Carla i Paula sesitúen en els primers llocs i Ai-tana, Claudia i Marta suposenuna nova alternativa altamenttriada.Respecte a l’origen dels nomsmés usuals es pot dir que men-tre que els noms masculins te-nen una etimologia llatinamajoritària, llevat d’Alejandroque és de procedència grega,els noms femenins mostrenmajor heterogeneïtat, ja que estroben procedències llatinesen Lucía i Paula, però tambégermànica en el cas de Carla ohebrea en el cas de Sara.

Els noms donen més infor-mació.

Si s’observen els noms ambque s’han inscrit els xiquets ixiquetes nascuts a Montcadaen els últims 10 anys es potconcloure que hi ha noms dediferents procedències geogrà-fiques, la qual cosa ha generatun panorama multicultural a lalocalitat. Hi ha noms d’origenxinés, com Ying-Ying, Xin-Yin, Xin-Rou, Xin-Tong i Yu-Ting; també trobem una impor-tant quantitat de noms àrabs,així com Mohamed, Isam,Yassmin, Youssef, Al-Hayy,Youssef- Masim, Doua i Ra-

bah i noms procedents dels paï-sos de l’est d’Europa, entre elsquals trobem noms com An-drei, Nicolay, Alexandru i La-vinia i especialment nomscompostos, com Lelencu-Ale-jandu, Mihaela-Lorena, Daria-Andreia, David-Andrei i Ro-bert-Ionut. Aquesta pràcticatambé és molt comuna a la cul-tura latinoamericana on desta-quen noms com Pame-la-Alejandra, Hermes-David,Nary-Guadalupe, Ariadna-Me-lani i Estefania- Magaly.

El mateix nom amb dife-rents grafies

Hi ha molts noms que segonsl’ idioma presenten diferentsgrafies, així, noms com Mar-cos,es un dels que més va-riants presenta. En castellàMarcos, Marc en valencià,Mark en anglés, Marco en ita-lià o Markus en romanés.També està Nicolas(castellà),Nicolau (valencià) o Ni-colai(Romanés). Després hi haaltres dualitats més comunesen que canvien les grafies se-gons el nom siga en castellà ovalencià (aquests últims cadacop com a opcions més comu-nes). Pau/Pablo, Anna/Ana,Gemma/Gema, Natxo/Nacho,Francesc/Francisco o Vi-cent/Vicente són alguns exem-ples d’una llarga llista.D’altra banda, destaquen al-tres variants ortogràfiques queno responen a una qüestiód’ idioma, sinó més aviat aadaptacions motivades per di-ferents causes. Destaquen lesvariants Helena/Elena, Est-her/Ester, Yahiza/Yaiza, Chris-tian/Cristian o Erik/Eric.

Algunes curiositats queresidixen als noms

Segons fonts consultades hihavia certes llicències que noeren permeses fins les últimesdècades a l’hora de posarcerts noms. Una de les qües-tions més controvertides erala possibilitat de posar dimi-nutius o noms comuns, cosaque hui en dia és possible. Espoden trobar els diminutiusLena, Fran, Paco o Conchita.També es pot observar que ales diferents partides constennoms curiosos com Rymas,Firdaws, Rodayna, Tamari oPrine-Wimmer, Nacor o Ro-kia, noms que anys enrrerehaurien sigut molt difícils detrobar entre els llibres delRegistre .Nerea Maldonado 4t ESO

Els alumnes de 4t d'ESO analitzen quins han sigut els noms que més s'han posat als xiquets i xiquetes de la població deMoncada al llarg de l'última dècada. Per a realitzar la investigació acudiren al Registre Civil per consultar les diferentspartides de naixement. A més de la consulta, també s'extragueren conclusions respecte a les variants i evolucions quepresenten els noms, així com curioses particularitats.

Els alumnes revisen els llibres del Registre Civil amb la professora Araceli Rodríguez

El Tierno, juny de 201 3

8 Entrevista

"La justícia ha de ser igual per a tots, però de vegades sembla que no ho siga"El dia 29 de maig un grup d'alumnes de Talento va realitzar una entrevista al magistrat degà Joaquim Bosch, president amés, de l'Associació Professional de "Jutges per a la Democràcia". Prèviament, l'alumnat va tenir la possibilitat d'assistircom a públic a la celebració d'un judici, així com visitar les instal·lacions dels jutjats de la població de Moncada. A més de

les sales on se celebren els judicis, també conegueren els calabossos on són retingudes les persones que poden resultarperilloses i la sala que es dedica a les rodes de reconeixement. Posteriorment, es va procedir a l'entrevista on el magistrat vacontestar a algune de les preguntes més controvertides del moment.

Què significa la paraulajustícia per a vosté?És el grau més elevat de la ci-vilització i de la convivènciaentre les persones, perquèabans de la justícia el que hihavia era la venjança, és a dir,quan hi havia conflictes entrepersones simplement s'actuavaa través de la força física sen-se una sèrie de regles ordena-des. La justícia suposa lacreació d'un sistema formal deresolució de conflictes en elqual només que la força potser utilitzada institucional-ment pel conjunt de la societati totes les persones saben qui-nes són les regles per a resol-dre els conflictes entre elles.

Quin és el seu paper com ajutge?El meu paper com a jutge ésanalitzar quins són els proble-mes humans i els problemesjurídics que conflueixen ambels altres, amb la qual cosa hiha una sèrie de relacions perso-nals de caràcter econòmic, decaràcter civil, de caràcter pri-vat, de caràcter públic o penal

en els quals hi ha personesque mantenen postures dife-rents, en les quals, totes lesparts pensen que tenen raó i eljutge, en representació de l’Es-tat, ha de prendre una decisióper a trobar la solució més jus-ta i més proporcionada a cadaconflicte entre persones.

Quins tipus de casos es trac-ten ací al jutjat de Monca-da?Als jutjats de Moncada es trac-ten temes civils i penals itambé es tramita el registre ci-vil. Moncada porta les pobla-cions que estan situadesmajoritàriament al nord deValència, entre elles: la pròpiaMoncada, Alboraia, Rocafort,Vinalesa, Alfara, Foios i altresciutats i és una demarcacióprou tranquil•la a l'àmbit pe-nal, és a dir, que no hi ha mol-ta delinqüència, o és de pocaintensitat, i en canvi, sí que hiha prou moviment en l'àmbitcivil.

Quants casos a l’any sol re-soldre aproximadament?

A l’any entren, dalt o baix,uns 1 .500 assumptes civils, encada jutjat uns 2.500 assump-tes en l'àmbit penal. La resolu-ció és aproximada encara queés clar que no es resolen enl’acte.

Cada vegada que vosté hadonat un veredicte, ha estattotalment segur o ha tingutdubtes?Hi ha, per simplificar, dos ti-pus de situacions amb les quals'enfronta un jutge; una els ca-sos senzills, en els quals una,vegada celebrat el judici la so-lució és molt clara, peròdesprés tens casos complexosen els quals pots tindre dubtes,però, hi ha una sèrie de reglesper a resoldre'ls i en tot cas siuna sentència es discutiblesempre queda la possibilitatde recurs, i en una instància su-perior, que en aquest cas esl'Audiència Provincial.

Sabem que vosté és el porta-veu de Jutges per a la De-mocràcia, quin és el paperd'aquesta associació?És una associació professionalque defensa el servei públicde la justícia i també està moltimplicada en la protecció delsdrets fonamentals de la ciuta-dania i més en moments comels actuals on creem que hi haatacs molt importants contral’estat social i el nostre modeld’estat constitucional i totauna sèrie de drets com el dreta un treball digne, el dret a lavivenda, el dret a la salut i eldret a la tutela judicial efecti-va que està sent limitada através de la imposició de taxesjudicials per les quals s'ha depagar per acudir als tribunals.

Últimament s'ha parlant dela frase "la justícia és igualper a tots".Què pensa vosté?Jo crec que la justícia ha deser igual per a tots perquè aixího marca la Constitució, elque passa és que de vegadessembla que no ho siga. A par-tir de determinades decisionsjo crec que la societat pot tin-dre la percepció que hi ha desi-gualtats de tractament, però departida cal dir que és difícilque si en la mateixa societat hiha diferències molt impor-tants, davant del jutjat siguenles mateixes. No és igual vin-dre a un judici si es té gran ca-pacitat econòmica ambadvocats experts en la matèriaque porten molts anys treba-llant temes concrets, que quino té recursos econòmics i hade tindre un advocat d'ofici

que moltes vegades acaba d’ei-xir de la facultat. La igualtatdavant de la llei ha de ser unameta a perseguir però en lapràctica és veritat que és com-prensible que a la societat nosempre es dóna.

Els jutges fan distincions enalguns judicis com en el casd’Urdangarin o la dona d’Al-boraia?Jo crec que els jutges no fandistincions com a regla gene-ral i quan ha hagut alguna acti-tud irregular d’un jutge haestat condemnat. Per exemple,fa poc hi hagué un jutge deMarbella que va ser condem-nat per prevaricació, perquèhavia dictat una resolució ina-dequada de manera dolosa, se-gons va indicar el jutjatcorresponent. En el cas dels xi-quets d’Alboraia hi havia unaordre internacional d’un tribu-nal mexicà que deia que elsmenors havien de tornar a Mè-xic i la jurisdicció de l'Estatespanyol estava obligada acomplir l'ordre, no hi haviamarge de maniobra de cap ma-nera. En el cas d’Urdangarinés clar que està sent imputat,que hi ha una investigació judi-cial en marxa, que continua lainvestigació judicial per a con-siderar si s’ha d’imputartambé a la infanta Cristina ique cal estar al resultat de lainvestigació. Tant en el cas Ur-

dangarin com en el centenarde càrrecs públics que estanimputats demostren que hi hamolts imputats perquè tambéhi ha centenars de jutges queels estan investigant, per tantjo sí crec que el sistema judi-cial està actuant contra el fe-nomen de la corrupció.

Que li pareixen els escratxosque estan patint els polítics?Jo crec que els escraches,sempre i quan no utilitzen laviolència, sempre quan nos’utilitze la força, si són ac-tuacions de caràcter pacífic,formen part de la llibertatd’expressió, del dret de mani-festació i del dret de críticaque són valors que estan reco-neguts constitucionalment.

Gonzalo Moliner, Presidentdel Consell General del Po-der Judicial, va dir que “notots els escratxos són il·le-gals”, que li pareix a vostéeixa afirmació?

Joaquim Bosch Grau, magis-trat valencià i portaveu de Jut-ges per a la Democràcia, haexercit la seua activitat profes-sional als jutjats de Barcelona,Dénia, Vinaròs i Massama-grell. En l'actualitat és Magis-trat Degà del partit judicial deMoncada. Ha realitzat activi-tats investigadores i docentscom a director i ponent de cur-sos de formació de magistratsen el pla estatal del ConsellGeneral del Poder Judicial. Hadut a terme diversos estudis so-bre aspectes processals rela-tius a la prova, a la naturalesade les parts en el procedimento la problemàtica dels matri-monis en l'àmbit del RegistreCivil. Així mateix, ha realitzatdiversos estudis sobre immi-gració i refugi en el departa-

ment de Filosofia del Dret dela Universitat de València.Compta amb el títol d'especia-lista en Dret Civil Català i enDret Civil Valencià. Ha im-partit nombroses conferènciesvinculades a temes jurídics,sobre qüestions com la regu-lació legal dels delictes sobreviolència de gènere, els delic-tes contra l'honor, etc…Col•labora habitualment a lasecció d'opinió de diversosmitjans de comunicació. Iamb anterioritat al seu ingrésa la judicatura per oposició,va ser Vicerector d'Estudiantsde la Universitat de València iTinent d'Alcalde de l'Ajunta-ment de Cullera.

AroaArenas iAngel Verdeguer3r ESO

"Els escratxos, semprei quan no utilitzen laviolència, formen part

de la llibertatd’expressió"

(D'esquerra a dreta) Nerea Maldonado, Marc Palanca, Joaquim Bosch (magistrat) , Maria Orenga, Mario Roca iRaúl Guiot.

El Tierno, juny de 201 3

9Entrevista

"La justícia ha de ser igual per a tots, però de vegades sembla que no ho siga"El dia 29 de maig un grup d'alumnes de Talento va realitzar una entrevista al magistrat degà Joaquim Bosch, president amés, de l'Associació Professional de "Jutges per a la Democràcia". Prèviament, l'alumnat va tenir la possibilitat d'assistircom a públic a la celebració d'un judici, així com visitar les instal·lacions dels jutjats de la població de Moncada. A més de

les sales on se celebren els judicis, també conegueren els calabossos on són retingudes les persones que poden resultarperilloses i la sala que es dedica a les rodes de reconeixement. Posteriorment, es va procedir a l'entrevista on el magistrat vacontestar a algune de les preguntes més controvertides del moment.

Sí, jo compartisc l’opinió icrec que un escratx només se-ria il·legal si s’utilitzara laforça física contra una personao si es cometeren delictes dedanys on hi haguera algun ti-pus de coacció física front auna persona.

Vosté ha declarat que da-vant de la societat és el polí-tic el que ha de provar si ésinnocentHi ha un principi constitucio-nal que és fonamental en un es-tat de dret que és la pre-sumpció d’innocència. Davantdels tribunals tota persona ésinnocent mentre no es demos-tre el contrari perquè això ésuna garantia de defensa al ciu-tadà. Però a l’àmbit políticaixò no es pot aplicar. Hi ha elque jo considere una inversióde la càrrega de la prova. És elpolític el que, d’acord amb elprincipi de transparència, hade demostrar que no ha comésles irregularitats que se l’ impu-

ten.

Allargar els terminisde prescripció d’un de-licte, seria la formad’acabar amb la co-rrupció?No és pròpiament unaforma d’acabar ambella, fa falta un altre ti-pus de mesures diferent,però si és veritat que cal

fer una reflexió sobre si els ter-minis de prescripció en matè-ria de corrupció són massacurts. Perquè el problema ésque moltes vegades, sobretoten delictes que tenen a veureamb infraccions contra la Hi-senda Pública, quan es va a de-tectar el delicte i es va aacusar una persona, ja han pas-sat els anys que toquen i ja nose la pot acusar.

Segons Jutges per a la De-mocràcia les últimes refor-mes són, textualment, “preocupantes porque atacanal estado de derecho”. Enquin sentit?S’ataca l’estat de dret quan ugoverna i imposa una llei de ta-xes que fa que tots els ciuta-dans hagen de pagar per poderacudir als tribunals, i es con-vertix el que és un servei pú-blic gratuït en un accés al qualnomés poden accedir, amb to-ta tranquil·litat, les grans em-preses, les grans fortunes, lesentitats bancàries, però quemolta gent no va a poder pa-gar els 1000, 1 500 , 2000 eu-ros que puga costar accedir alstribunals en determinats proce-diments. També s’ataca l’estatde dret quan el ministre Ga-llardón imposa reformes queataquen la independència delsjutges per tal que el poder polí-tic puga controlar-los i en unmoment en el qual hi ha enmarxa molts casos de corrup-ció. Un estat de dret necessitade la divisió de poders i queels jutges tinguen la inde-pendència suficient per a po-der dur endavant lesseues investigacions.

Vostés han manifestatque prefereixen parlarde temes polítics amb elpresident del governMariano Rajoy. Quèpassa amb el ministreGallardón?El que passa amb el mi-nistre Gallardón és queés incapaç de resoldre elsgreus problemes que hiha a l’administració de justí-cia. Tenim una sobrecàrregaestructural de treball i el minis-tre, en lloc d’aportar-nos mésrecursos, ha aplicat retalls im-portantíssims en els pressupos-tos de justícia, entre els qualses troba que ha deixat fóra delsistema més de 1200 jutges in-terins i vol que els jutges titu-lars, que ja no podem mésamb el treball que tenim, assu-mim eixa càrrega.Al mateixtemps ha incorporat reformescom la de la llei de taxes, com

el fet d’una reforma que volsubordinar el poder judicial alpoder polític i també haacordat indults que sónabsolutament arbitraris.

Creu que la justícia al PaísValencià està pitjor que a al-tres comunitats?La justícia al País Valencià síque està pitjor perquè té trans-ferides les seues competènciesi tenim una Generalitat que noté cap interés en matèria dejustícia, ni té recursos sufi-cients i que ens els seus pressu-postos no prioritza lesassignacions de partides enmatèria de justícia.

Com a jutge, quines propos-tes plantejaria vosté per talde millorar la justícia de laComunitat Valenciana?Jo crec que resulta necessariun pla integral de millora delsedificis judicials. Per posar unexemple, el Tribunal Superiorde Justícia, que és el màxim òr-gan judicial que tenim les va-lencianes i els valencians, ésun edifici històric que té gote-res, que té humitats i no guar-da condicions per a treballaren dignitat. Caldria un pla es-tructural de millora dels recur-sos materials que tenim.Després també fan falta mésjutjats al llarg del País Valen-cià, ja que ara no tenim capaci-tat per a fer front a tota lalitigiositat que tenim, i això faque es retarden molts procedi-ments perquè no tenim proujutjats, prou jutges ni prou fun-cionaris. Hem arribat a la para-

doxa que el govern central haposat els recursos perquè escreen quinze jutjats més alPaís Valencià i la GeneralitatValenciana no ha aportat elsmitjans necessaris perquè pu-guen crear-se eixos recursos.

Què li pareix a vosté el temade les preferents?Jo crec que en molts casos elsbancs han actuat amb pràcti-ques molt discutibles, han tras-lladat a xicotets estalviadors,en molts casos jubilats i perso-

nes que no tenen una formaciócultural molt alta, productes fi-nancers complexos i difícilsd’entendre com les preferentsamb la impressió que això erauna inversió segura i que po-dien retirar-se els diners quanu vulguera, però després, en lapràctica s’ha demostrat queaixò no era així i que eixos di-ners s’han quedat retinguts enels bancs sense possibilitat deser recuperats per les personesque els havien posat i damuntamb una baixada importantíssi-ma del seu valor econòmic.

Un altre tema molt ac-tual són els desnona-ments, quina opinió tévosté al respecte?Pense que en aquestpaís a les entitats bancà-ries se’ ls ha donat untracte privilegiat, per-què en bona part són res-ponsables de la situacióeconòmica actual, i nohan tingut cap con-seqüència negativa, sinóque al contrari, l’Estat

els ha hagut de rescatar ambels impostos de la ciutadania.En canvi, els que no poden pa-gar les hipoteques són deutorsde bona fe i no tenen cap res-ponsabilitat en la situacióeconòmica que ha ocorregut.Jo crec que és injust que pu-guen ser expulsats de les seuescases sense que es respecte eldret fonamental a la vivenda.

Què pensa del resultat del’accident de metro que esva produir a València fa uns

anys?Considere que l’accident demetro va tindre una investiga-ció, sobretot en l’àmbit polí-tic, insuficient. S’hauriend’haver aclarit més quinesvan ser les causes reals, eradifícil trobar un encaixamentpenal per a buscar qui era elresponsable criminal del queva passar, perquè estem da-vant d’una situació d’ im-prudència que no està massaclar qui poguera ser el respon-sable criminal d’açò. Tal ve-gada la investigació penalpodria haver anat més enllàper a aclarir la veritat de tot elque va passar. Totes estes co-ses són discutibles, però elque crec que sí que és clar ésque s’hauria d’haver investi-gat més en l’àmbit polític ique és més que raonable pen-sar que en un accident que témés de 40 morts i més de 40ferits algú haja d’assumir res-ponsabilitats polítiques. Peraixò, no haver sabut realmentquines van ser les causes del’accident, és una cosa que lasocietat valenciana ha de se-guir exigint que s’aclarisca.

Moltes gràcies per tot, bonavespradaMoltes gràcies a vosaltres.

Erica Cádiz, Iván CortegosoSohaib ElAmiri, Boutaina ElFarssioui i Juan Ramallón 3rd'ESO

"Els escratxos, semprei quan no utilitzen laviolència, formen part

de la llibertatd’expressió"

(D'esquerra a dreta) Nerea Maldonado, Marc Palanca, Joaquim Bosch (magistrat) , Maria Orenga, Mario Roca iRaúl Guiot.

"El polític és qui ha dedemostrar que no hacomés les irregularitatsque se li imputen"

Entrevista sencera en videoen eltierno.es

Joaquim Bosch en un moment de l'entrevista a la sala devistes del Jutjat de Moncada

El Tierno, juny de 201 3

1 0 Formació

SergioAndrés iAlba Garcia 2nESO

Alumnes de 1r visiten untaller de cerámica aManises

Al llarg del curs 2012-2013,els alumnes de 1 r ESO, han as-sistit al taller de ceràmica En-cissar-te, situat a la poblacióde Manises. Amb la compan-yia dels professors del centrePurificación García i José Za-morano, els alumnes assisti-ren a una explicació sobre elque havien de fer. Després del’explicació, els participantscomençaren a realitzar un di-buix en la rajola amb ajudaprèvia del seu esbós i el paperde calc. En acabar de dibui-xar, pintaren les rajoles ambunes pintures especials, i en fi-nalitzar anaren a esmorzar aun parc prop d’allí. Quan aca-baren d’esmorzar, tornaren altaller i ficaren les rajoles en

una safata amb esmalt. Enacabar, feren un altre talleramb argila. Podien fer dife-rent coses, però les professo-res van decidir que eraconvenient fer una safata, queés un treball més senzill, pera agafar pràctica abans de ferfigures lliures que impliquenuna major dificultat. Al vol-tant de la una acabaren i tor-naren amb les seues figuresd'argila, però les rajoles esvan quedar al taller per realit-zar l’últim pas que consistia aficar-les al forn a 1000º grausaproximadament per a quecoguen i se sequen.

Marta Caparrós i Marc Jornet1r ESOAlumnos del IES asisten a la

recreación del caso “Montrove”El pasado mes de marzo, elequipo de Cuarto Milenio sedesplazó al puerto de Valenciapara recrear y grabar la desapa-rición del Montrove.Aprovechando esta ocasión,las alumnas de 1 º de la ESOaprendieron el duro trabajoque realizan los actores y elequipo detrás de las cámaras.Así, las alumnas también cono-cieron a todos y cada uno delos actores que realizaban esta

recreación, gracias al directordel rodaje, que les fue enseñan-do el trabajo que tenía que ha-cer cada miembro del equipo.Durante el rodaje observarontodos los trabajos que se reali-zan, como por ejemplo el ma-quillaje y el vestuarioadaptado a la época, los efec-tos especiales (humo, agua, lu-ces…), etc.El 19 de julio de 1984, el bar-co Montrove, con 16 tripulan-

tes en él, desapareció sin dejarrastro alguno en medio delmar Mediterráneo. Se inicia-ron búsquedas pero no se en-contró nada que pudiera daralguna pista para aclarar aquelmisterio, pensaron que podríahaberse hundido pero no en-contraron nada en el mar.

Nerea López y Mihaela Manea1º ESOUn instante de la grabación del "caso Montrove"

Uns dels alumnes participants en la visita a Manises

El Departamento de Sanidaddel Instituto Tierno Galvan deMoncada, concretamente suCiclo Superior de Laboratoriode Análisis Clínico imparte elprimer curso de biología mo-lecular “Introducción de técni-cas moleculares en elLaboratorio de DiagnósticoClínico".El curso lo realiza todo elalumnado del ciclo que ha su-perado los módulos teóricos yrealizan las prácticas formati-vas en centros de trabajo.Se realiza en las instalacionesdel laboratorio de BiologíaMolecular del centro. El cursode 30 horas que pretende for-mar a los técnicos de laborato-rio en unas técnicas novedosasque cada vez tienen más pre-sencia en el ámbito profesio-nal. A lo largo de seisjornadas, en grupos reducidos

de 8 alumnos se realizan prác-ticas de extracción de ADN,PCR, digestión de amplifica-dos, etc.Con este primer curso el Insti-tuto Tierno Galvan de Monca-da hace una firme apuesta porla excelencia en la formaciónde sus alumnos y la aperturade nuevos horizontes en la in-serción laboral de los mismos.Con el objetivo de enfocar elmódulo de FP a la realidad delTécnico de Laboratorio en ellaboratorio de hematología deun hospital, se establece unaestrecha colaboración con elservicio de hematología delHospital Clínico de Valencia.Desde el hospital se recibe ungran conjunto de hemogramas(análisis de pacientes sin datospersonales) con sus respecti-vas extensiones sanguíneas yextensiones de médulas óseas,

de este modo el alumno es ca-paz de estudiar las diferentespatologías hematológicas depacientes reales. De esta for-ma el alumno aprende las di-ferencias entre sangre normaly patológica y puede estudiarenfermedades tales como:anemias, poliglobulias, leuce-mias, etc.

Resultados obtenidosEl alumno es capaz de rela-cionar los datos teóricos conlas imágenes, pues de estamanera se tiene un conoci-miento global del módulo. Elalumno se motiva al trabajarcon muestras y procedimien-tos reales y actualesLa Dra. Blanca Navarro, delhospital Clínico de Valencia,explica en el aula y resuelvetodas las dudas de los alum-nos.

El IES imparte el primercurso de biología molecular

Alumnado CFGS de Laboratorio de Análisis Clínico asistiendo al curso de biología molecular

El Tierno, juny de 201 3

11Societat

Tamara Marco, reina de las fiestas de Moncada

El salón de plenos acogió latarde del 3 de junio el nombra-miento de la reina de las fies-tas, una cita que se vienecelebrando desde el año 2007y que ha supuesto “la recupera-ción de uno de los símbolosmás significativos de las fies-tas del municipio” según haapuntado Medina. En esta oca-sión sólo una joven de Monca-da ha optado al cargo y no hasido necesario realizar un sor-teo como en años anteriores.Con la presencia de la corpora-ción municipal, además de lasfalleras mayores de Moncada,la reina de las fiestas del ac-tual ejercicio, asociaciones, fa-llas, clavarías y familiares, lasdamas han sido nombradas yen último lugar se ha procedi-do a nombrar a la nueva reina.Tamara es la joven que repre-sentará a la ciudad de Monca-da durante el próximo mes deseptiembre, en la celebraciónde las fiestas patronales en ho-nor a Sant Jaume y estaráacompañada de siete damas dehonor: Paula Diago Marí, Ta-

mara Gabarri Tejada, RaquelLizán Vivó, Ana MartínezLeón, Brenda MartínezMuñoz, Alba Martínez Sán-

chez y Mónica Muñoz Ciruje-da.El alcalde Medina felicitó a Ta-mara y a las damas de honor y

también tuvo palabras de agra-decimiento para las represen-tantes de 2012, EstefaníaFernández y sus damas, que

hasta el mes de septiembreocuparán el cargo. Finalizadoel acto, todos los asistentes hi-cieron a un brindis en los jar-dines del Ayuntamiento, en elque tanto la corporación comolos familiares, vecinos y re-presentantes de asociacionesfelicitaron a las recién elegi-das. Tras la elección, la próxi-ma cita importante vendrádespues del verano con la pre-sentación de la reina y su co-ronación.Cabe apuntar que Tamara, de17 años y estudiante de 1 º deBachiller, está muy ligada alas fiestas y tradiciones delmunicipio, puesto que en2010 fue fallera mayor infan-til de Moncada compartiendoreinado con su hermana ma-yor Sheila, que además tam-bién fue reina de las fiestas en2008. En este sentido el alcal-de Juan José Medina felicitó ala recién elegida esperandoque “este año lo viva intensa-mente junto a todos los veci-nos de Moncada y rodeada delos suyos”.

Siete damas de honor compartirán con Tamara las fiestas patronales en honor a Sant Jaume

Tamara Marco Lluesma en el centro junto al alcalde, damas y concejales asistentes al acto

PUBLICIDAD

El Tierno, juny de 201 3

1 2 Cultura

L’obra Accordo s’estrena percommemorar el Dia de la MúsicaL'obra també va clausurar la 35a edició del Festival deMúsica Contemporània ENSEMS

El passat 19 de maig es va celebrar aMoncada el dia de la música. Per acommemorar aquest dia, es va repre-sentar una obra inèdita a Espanya, Ac-cordo, del compositor italià LucianoBerio. L’esdeveniment va tindre lloc ala plaça Sant Jaume, i la posada en es-cena comptà amb la participació dedues bandes del conservatori “Ciutatde Moncada”, la banda del CentreArtístic Musical i la banda de la UnióMusical de Moncada.Cal destacar que per a fer realitat elprojecte ha sigut necessària la col·labo-ració dels directors titulars de les ban-des i també de compositors, en aquestcas Andrés Valero i Carlos D. Perales,

tots dos professors del conservatori deMoncada, van estar sota la direcció deJosé Alcácer, que va permetre la unifi-cació de 250 músics que participarenen l'experiència.L’obra va tornar a ser interpretada enla 35a edició del Festival de MúsicaContemporània que va tindre lloc eldiumenge 26 de maig al Centre delCarmen. Un concert de cloenda en quèparticiparen més de 200 músics entreels qual es trobaven alumnes del Con-servatori Professional de Música “Ciu-tat de Moncada”, de la Banda delCentre Artístic Musical i de l’Agrupa-ció Musical La Lírica de Silla.Iván Cortegoso iAlba García 3r ESO

Moncada celebra la X edició dela Trobada de Cors Infantils

El Mercat Vell va acollir una nova edi-ció del Festival de Cors “Els xiquets can-ten”, que enguany celebrava la desenaedició. Es tracta d’una activitat organit-zada por la Regidoria d’Educació i Pro-moció Lingüística de L’Ajuntament deMoncada, que enguany ha sigut multitu-dinària, ja que a la participació delscol·legis públics i concertats de Monca-da es van afegir el Centre Artístic Musi-cal i La Unió Musical.En aquesta línia cal destacar que el festi-val va sorgir amb l’objectiu de fomentari estimular l’ interés per la música i elcant coral, així com treballar la socialit-zació, la convivència i el foment de l’úsdel valencià en l’àmbit de les activitatsculturals. Al festival començà el cor del

col·legi San José amb “Chinese”. Conti-nuà el col·legi Sant Jaume, amb els te-ma “Supercalifragilisticespialidosos”.Elcol·legi Blasco Ibáñez interpretà “Lameua terra”. En quart lloc actuà elcol·legi José María Oltra amb “Un mónple d’amics”sota la direcció de NeloJuste. Els va seguir el cor del CentreArtístic Musical que cantà “Tinc unabarca molt vella”, d’altra banda, el corde La Unió Musical interpretà “El re-llotge . Per últim, els escolars del Vi-cente Trenco posaren veu a la cançó“Hani Kouni”. El punt i final a la citamusical el posaren tots els participantsa l’escenari per a cantar junts el tema“El Món seria”.

Interpretació de l'obra Accordo al centre del Carmen Els xiquets que participen a la trobada de cors al Mercat Vell

El Tierno, juny de 201 3

1 3Cultura

Enguany s’ha declarat l’Any Estellés amb motiu del vintèaniversari de la seua mort. Durant tot l’any s’estan celebratgran quantitat d’actes en molts pobles de la comunitat il'institut també s’ha sumat a aquestes activitats.

Vicent Andrés Estellés és considerat per molts com el PabloNeruda valencià i com l'Ausiàs March del segle XX. Tots elsque el conegueren i han llegit els seus versos el recorden ambestima, ja que és un poeta del poble.

El passat 16 de maig un grupnombrós d’alumnes es desplaçà aValència per a realitzar la ruta literàriade Vicent Andrés Estellés. En primerlloc, els alumnes esmorzaren i desprésassistiren a l’edifici Octubre Centrede Cultura Contemporània on cone-gueren els guies que els acompanya-rien a la ruta. El circuit s’ inicià ambla visita de l’edifici on s’observarenalgunes restes de l’antiga muralla deValència, i l'exposició fotogràfica“Els ulls que no hi veuen”. Posterior-ment, varen pujar dalt de l’edifici, onveren alguns dels llocs més emblemà-tics de la ciutat, com el Micalet,l’església de Santa Catalina o la cúpu-la del mercat central amb la seua po-pular cotorra.Tot seguit, es va abandonar l’edifici ies va iniciar la ruta per alguns delscarrers i places més emblemàtics deCiutat Vella. Al llarg de la ruta vananar parant per llegir poemes del poe-ta V.A.Estellés. entre els quals cal des-tacar El forn, El testament mural (a lapopular plaça del mocadoret), Ací, re-citat prop de la casa on va morir Au-siàs March, o La rosa de paper.També hi hagueren alguns alumnesque participaren i recitaren poemes.L’activitat va finalitzar a les Torres deSerrans, on es va pujar i es van con-templar unes vistes fantàstiques de laciutat.

Recital poètic "De mà enmà"El 16 de maig es varealitzar a Moncada elrecital poètic “De mà enmà” basat en l’obra deVicent Andrés Estellés.Al claustre del conventde les monges deMoncada, l’actorFrancesc Anyó ambla veu i MiquelJuan al piano,van repassaralgun dels poemesmés emblemàtics delpoeta de Burjassot.Aquesta iniciativa es vapromoure a través del’Ajuntament deMoncada, concretamentde l’Oficina de Promoció delValencià. La tria de les obres es vafer de diferents reculls poètics, La“Cançó de la rosa de paper”, “Elsamants.” o “Assumiràs la veu d’unpoble. . .” van fer gaudir el públicassistent, que amb elsaplaudiments va arrancar unbis on es van recitar“Testament mural” i “Lasonata d’Isabel”.

Marta Caparrós 1r ESOL’IESparticipaa les tro-bades envalenciàde l’Hor-

ta Nord 2013Diumenge 21 d'abril es

va celebrar a Aboraia laXXVI edició de les Troba-

des d’Escoles en Valencià del’Horta Nord. “Enguany les

festes per la llengua es dediquena la figura de Vicent Andrés Es-

tellés. Es commemoren els vint anysde la mort d’un poeta cabdal de la nos-

tra literatura”. La jornada va transcórrer enun ambient festiu i lúdic i va comptar amb la

participació de milers de persones.L’acte es va iniciar amb la formació de duescercaviles que van comptar amb un gran nom-bre de participants i que van arribar alhora alcentre del parc de les vies. Professors i alum-nes de l’IES van participar a la cercavila cami-nant i amb bicicletes.El centre d’Alboraia es va omplir de paradetesde les diferents escoles i IES de la comarca onels més menuts van poder participar del tallersproposats. A més també hi havia mostres i de-gustacions de diferents entitats i col·lectiusd’Alboraia i la comarca. En el cas de l’IESTierno Galván es va realitzar un taller de pol-seres, un de pintura de mans i un altre de ni-nots de plastilina.

L’IES partcipa a lesTrobades de L'Horta Nord

Vicent Andrés Es-tellés va nàixer aBurjassot el 4de setembrede 1924 i vamorir als68 anys aValènciael 27 demarç de1993.Es-tellés vapassarla seuainfàn-cia aBurjas-sot,po-blacióde laqual

sempre va conser-var un bon record, així

com de la família i delsseus amics.Vicent Andrés Es-tellés va nàixeren una famíliade forners.Quan esclatà la

Guerra Civil tenia

dotze anys. La guerra influí molt en laseua obra, en la qual la mort és un te-ma recurrent. Més tard va passar lajoventut a València, on s'aficionà a laliteratura de forma autodidacta.El 1942, amb dihuit anys, va publicarel seu primer article al diari "Jorna-da", i a partir de llavors, se n'anà a es-tudiar periodisme a Madrid. El 1948,amb vint-i-quatre anys, tornà a Valèn-cia per treballar com a periodista aldiari Las Provincias. Allí es féu amicde Joan Fuster i de Manuel SanchisGuarner i establí una relació amb laseua futura muller, Isabel, que tambémarcaria la seua obra literària. El ma-teix 1978 rebé el Premi d'Honor deles Lletres Catalanes i, el 1 984, elPremi de les Lletres Valencianes.En els últims anys va rebre nombro-sos premis i homenatges, com el Pre-mi Lletra d'Or (1975) per Les pedresde l'àmfora, Premi d'Honor de les Lle-tres Catalanes (1978), Creu de SantJordi (1 982), Premi d'Honor de lesLletres Valencianes (1990), Medallad'Or al Mèrit en les Belles Arts delMinisteri de Cultura (a títol pòstum).AroaArenas, Boutaina El Farssioui iBorja Francés 3r ESO

L’IES commemora l'any V.A. Estellés

Vicent Andrés Estellés

Selecció delsmillors poemaris

Ciutat a cau d'orella (1953)La nit (1 956)Donzell amarg (1958)L'amant de tota la vida(1965)Lletres de canvi (1970)L'inventari clement (1971 )L'ofici de demà (1971 )La clau que obri tots els panys (1971 )Llibre de meravelles(1 983)Cançoneret de Ripoll.(1 985) Cal∙ligrama realitzat per Natalia Lozano 1r ESO

El Tierno, juny de 201 3

1 4 Cultura

El escritor Heinz Delam visita el IES

El pasado 18 de abril, losalumnos de primero y tercerode secundaria tuvieron la oca-sión de mantener una entreteni-da charla con el escritor sobredos de sus obras, “Likundú” y“La maldición del brujo leo-pardo” que previamentehabían leído.

El acto concluyó con la firmade ejemplares de los citados li-bros.Anteriormente dos alumnasdel programa Talento le reali-zaron una breve entrevista enla que les habló de algunos as-pectos de su profesión y de sucuriosa biografía. Heinz De-

lam, hijo de madre española ypadre alemán, ha residido a lolargo de su vida en varios paí-ses europeos y africanos, he-cho que explica muy bien laambientación mágica y miste-riosa de sus novelas.Entre su producción destacanestas obras:La maldición del brujo­leo­pardo (1 995, Editorial Bruño)La selva prohibida (1 997,Editorial Bruño)Likundú (1 999, EditorialBruño)La sima del Diablo (2002,Editorial Alfaguara)Mundo Arcano (2005, Edito-rial SM)La noche de las hienas (2006,Editorial Bruño)Las puertas de Ácronos(2010, Editorial San Pablo)El santuario del pájaro ele­fante (2011 , Editorial Edelvi-ves).AroaArenas y Boutaina ElFarssioui 3º ESO

El día 6 de junio los alumnosde tercero de la ESO represen-taron la obra de teatro Orfeo yEurídice en el centro culturalBlasco Ibánez bajo la direc-ción de la profesora ElenaAgúndez .La obra cuenta una antigua le-yenda donde los dioses y los se-res mitológicos poblaban latierra y allí vivía en Grecia unjoven llamado Orfeo, hijo deCaliope, musa de la poesía y lamúsica. Orfeo tenía su reino enTracia, al norte de Grecia. Allísolía entonar hermosos cantos

acompañados por su lira y sumúsica, la cual era tan hermo-sa que amansaba a las fieras ymovía la corriente de los rios.Un día en el bosque se en-contró a una joven ninfa lla-mada Eurídice, su vinculo eratan fuerte que él mismo bajó alinframundo a buscarla tras sumuerte. Éste, con su música,consiguió que la diosa Persé-fone convenciera a Hades paraque resucitase a su amada conuna condición…AroaArenas y Juan Ramallón3ºB

El mito de Orfeo y Eurídicellevado al teatro

El dia 25 d’abril de 2013 se ce-lebrà la 14ª edició dels PremisSambori a l’Auditori d’Albo-raia. L’IES Tierno Galván vaestar representat per dos alum-nes de 1 r i 4t d’ESO que resul-taren seleccionats entre elselegits de la comarca de l’Hor-ta Nord i passaren a la fase de

País Valencià, la final quetingué lloc a Alacant. L’alum-na Sílvia Santos amb el seurelat “Pensant en Carla” il’alumne Manuel Sanmiguelamb el seu text "Una vida unamort" foren acompanyats perla professora Sumsi Estellés.Silvia Santos 1r ESO

Sambori premia dos alumnes del'IES i passen a la final de País

Alumnes de Religió de centrespúblics valencians destinen3.000 euros en donatius a lafundació Ayuda a la Iglesia Ne-cesitada, obtinguts en merca-dets solidaris en encontrespromoguts per la Comissió deEnsenyança de l' Arquebisbatde València.Els alumnes de Religió del'Escola Pública que han parti-cipat en els encontres organit-zats per la comissió diocesanad'Ensenyança i Educació Catò-

lica de l'Arquebisbat de Valèn-cia, han recaptat en lesparadetes benèfiques un totalde 3.230 euros que han entre-gat per a recolzar la tascad'una comunitat missionera sa-lesiana d'Argentina “DivinoNiño Jesús”, que ajuda acol•lectius desfavorits, compresoners, xiquets i mares jó-vens .Aquest curs la comissió dioce-sana ha organitzat 27 trobadesd'alumnes de Religió de cen-

tres públics. L' institut va par-ticipar els dies 26 de marçamb els alumnes de 1 r i 2nd'ESO i el 24 d'abril amb laparticipació dels alumnes de3r, 4t ESO i Batxillerat.La trobada de primer cicle d'ESO va ser amb alumnes del' IES Pere d'Esplugues (PoblaLlarga), Col•legi BaroníaS.Antonio Abad-Gilet, IESMusic Martí i Soler de Misla-ta , IES Molí del Sol de Mis-lata, IES Benlliure (València),recaptant un total de 226'68€ iparticipant amb la cançó UnaSola Voz Seremos (Macaco).La trobada de segon cicled' ESO i Batxiller va ser ambalumnes de l'IES La Garrigosa(Meliana), Patacona (Albo-raia), IES Tavernes Blanques,IES Camp de Túria, IES núm.2 de Paiporta, IES La Sénia dePaiporta , IES S. Vicent Ferrerde València, recaptant un totalde 171 '62 € i participant ambla cançó Te voy a esperar(Juan Magan).

Iris Munera i David Senent. 1rESO

Trobada solidària d'alumnat de religió

Dos alumnas se entrevistan con el escritor Heinz Delam

Els alumnes de religió participen a la Trobada Solidaria

El Tierno, juny de 201 3

1 5Esports

La cita tendrá lugar del 8 al 1 3de julio y tiene por objetivopotenciar el desarrollo integralde los futuros futbolistas através del deporte como herra-mienta educativa.La ciudad de Moncada en suapuesta por fomentar el depor-te entre los jóvenes de la loca-lidad ha convertido uno de losdos campos del PolideportivoMunicipal La Pelosa, por se-gundo año consecutivo, en lasede del proyecto del jugadordel Levante U.D. El día 31 sepresentó en el consistorio lainiciativa de Iborra con un vi-deo promocional del Campusdonde explica su objetivo des-de las instalaciones moncaden-ses.La cita arranca el próximo 8de julio y según han apuntado

desde la organización ofrecela oportunidad a pequeños y

jóvenes futbolistas de seguirformándose, una vez finaliza-

da la temporada, de la manode profesionales del fútbol.

El proyecto está dirigido aniños con edades comprendi-das entre los 5 y los 15 añosque practiquen fútbol y pre-tende desarrollar y perfeccio-nar los fundamentos técnicosy tácticos del juego, tanto co-lectivos como individuales asícomo convivir y aprender elconcepto del juego basándoseen el compañerismo y laamistad. Cabe apuntar que pa-ra llevar a cabo el proyecto eljugador levantinista cuentacon la colaboración del técni-co Luís Navarro, como direc-tor deportivo, y en esta línease ha previsto la visita de ju-gadores profesionales al cam-pus para compartir susexperiencias con los niños yjóvenes que participan en elproyecto deportivo.

La Pelosa acoge la II edición del Campus V. Iborra

La primera edición de CrazyRace Moncada ha sido un granéxito tanto en la organizacióncomo en la participación. A laparticular carrera se habían ins-crito más 700 participantes delos cuales 617 la acabaron. Elrecorrido transcurrió por unode los parajes más emblemáti-cos de Moncada, "El Tos Pe-lat", con un desnivel superioral 30%, que los corredores sal-varon tras pasar por los 50obstáculos de los que constabala prueba. Entre ellos destacael descenso de un barranco orecibir merengazos.

Crazy Race ha resultado ungran evento deportivo y diver-tido. Por una parte estaban losdeportistas que acudieron a lacita dispuestos a competir, en-tre los cuales se encontrabanlos ganadores de la prueba. Enla categoría masculina ganóSergio Andrés Guerrero y enla femenina Irene Palomares,disfrazada de Lara Croft . Porotra parte, estaban la mayoríade participantes que con un to-no más lúdico no dudaron a lahora de disfrazarse: familiasenteras de Increíbles, heavies,legionarios romanos, hawaia-

nas, superhéroes para todoslos gustos, picapiedras y tro-gloditas fueron recorriendo elcircuito.Crazy Race Moncada es unacarrera de obstáculos nueva,divertida y que fomenta laparticipación agrupada y lacreatividad. El objetivo no estanto conseguir marcas, sinopasar una mañana entretenidaal tiempo que se hace deportey se viven nuevas experien-cias.AroaArenas y Boutaina ElFarssioui 3ºESO

Crazy Race Moncada: diversión y deporte juntosen una carrera de obstáculos y disfraces

El cap de setmana del 4 i 5 demaig l’equip d’aeròbic Mon-cada va participar en el cam-pionat d’Espanya degimnàstica aeròbica que es vacelebrar a Saragossa. L’equipva aconseguir 16 medalles, 6d’or, 5 de plata i 1 de bronze.Aquells èxits es van consoli-dar a la copa del món de lasAzores que es va celebrar elcap de setmana següent on lagimnasta Sara Moreno, vaconquerir el màxim guardó:la medalla d’or. De la matei-xa manera al campionat delmón “Gymnasts Draw Boro-vets” que se celebrà a Bulgà-ria, els representants es-

panyols van fer un gran pa-per, Arantxa Martínez vaguanyar la medalla de plata iMarta Tovar, la de bronze.Per la seua part, Vicente Lli,es va classificar a la finalamb la millor nota, i va acon-seguir la medalla d’or ambun total de 21 .750 punts.D’aquesta manera s’ha tancatun mes de maig ple d’èxitsper part del Club AeròbicMoncada cosa que ha contri-buït al fet que la ComunitatValenciana continue cap da-vantera en aquesta modalitatde gimnàstica.Marc Jornet i Natalia Lozano 1rESO

El Club Aeròbic de Moncadacontinua recollint èxits

El jugador del Levante UD, Vicente Iborra presentó en el Ayuntamiento el I I Campus

Equip d'aeròbic participant en el Campionat d'Espanya

Justo antes del pistoletazo de salida los participantes animan la carrera

El Tierno, juny de 201 3

1 6

Un viatge cultural a Madrid amb Talento

“No existen palabras suficientes para describir algo tanmágico, tan único, tan especial, el rey de los musicales”.Maria Orenga“Els cantants i ballarins representaren un espectaclemeravellós que agradà a tothom”VicentAlfonso“Una experiencia que recordaremos toda la vida; euforia,alegría y sorpresa emociona a millones de personas” JuanAlberto Puchol“Divertido e impresionante por las canciones y lospersonajes”María Soriano“Escenas impresionantes y actores divertidos yfantásticos”Raquel Granell“Gracioso e impresionante. Es único, no te lo puedesperder” Marc Jornet“Experiència novedosa i divertida. Els personatges hofeien molt bé i els efectes són molt ràpids. M’encantariatornar” CeliaAusina“Impressionant, molt graciós I divertit. Tornaria a anar igaudir de l’experiència” Marta Caparrós

El divendres 31 de maig 52 alumnes del programaTalento van visitar Madrid. L’eixida del centre vaser de matí i després de 5 hores i esmorzar van arri-bar a la capital. En primer lloc, van visitar el museuReina Sofia, on veren l’exposició itinerant de Dalí ialgunes de les obres més representatives de lacol·lecció permanent que té el museu, especialmentl’obra El Guernica de Picasso. L’obra de Dalí no vapassar desapercebuda per als alumnes, que van va-lorar com un autor abstracte i surrealista els perme-tia interpretar de manera subjectiva el quetransmetien les obres. Posteriorment, els alumnesvan dinar al parc del Retiro, on van aprofitar per ferun descans. A continuació es dirigiren al teatre Lopede Vega per a veure el musical El Rey León. Decamí, van poder observar alguns dels edificis mésemblemàtics de la capital com la Puerta de Alcalá ola plaça de la Cibeles. Finalment van assistir al mu-sical, que va resultar encissador i molt divertit i enacabat ja tornaren a Moncada, on van arribar entra-da la matinada.Marta Caparrós i Jesús Segovia 1r ESO

Els alumnes visiten l’exposició “Todas las sugestio-nes poéticas y todas las posibilidades plásticas”, ex-posició itinerant de l’artista Salvador Dalí, que ve delCentre Pompidou, de París i que actualment té lloc almuseu Reina Sofia de Madrid on estarà des del dia27 d’abril, fins al 2 de setembre.Aquesta exposició es proposa revaloritzar SalvadorDalí com pensador, escriptor, i creador d’una par-ticular visió del món. Prenent com a punt de partidael seu mètode paranoic-crític, la mostra suposa un re-corregut per la seua trajectòria que es projecta cap alpassat i el futur.Una selecció de més de dues-centes obres com pintu-res, escultures, dibuixos…que es presenten organitza-des en onze seccions en ordre cronològic. Aquestaexposició proposa repensar el lloc que ocupa Salva-dor Dalí a la Història de l'Art del segle XX.La mostra comença amb una selecció de les obresque Dalí va realitzar en els inicis de la seua carrera idurant la seua estada a la Residència d'Estudiants deMadrid. També s'atura en la seua etapa mística i nu-clear, en la qual preval la temàtica religiosa i científi-ca, així com en els seus treballs de caràcterescenogràfic i les seues col·laboracions amb cineas-tas.Vicente Balanzá i Iván Cortegoso 3r ESO

Els 52 alumnes que participen en el programa Talento van visitar Madrid per veure l'exposició itinerant Dalí al museuReina Sofia i van assistir al Musical "El Rey León", un espectacle ple de creativitat i emocions.