EL TIMBAL, 78

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

1/28

El Timbal1

NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!PASSA-LA!

El TimbalRevista del Baix Gai - Exemplar gratut des de 1994

[email protected]

#78Octubre 2014

,

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

2/28

Timbal 2


Nous acords de custdia

Camps de Treball a la

desembocadura

Batzart

En el marc del programa de custdiadel riu Gai que impulsa lAssociaciMediambiental la Snia, amb el suportdel Departament de Territori i Soste-nibilitat, sha signat un acord de cus-tdia amb la Sra. Montserrat Homs,vena de La Riera de Gai. Homs spropietria duna nca, d1,8 ha al mu-nicipi de la Riera de Gai, als turonsde Sant Antoni, on hi havia el toro delOsborne. Aquest nucli muntanys haexperimentat molts canvis dusos delsl, marcats sobretot per lagriculturadels conreus de sec i la pastura,i actualment per labandonamentdaquestes terres de cultiu. La vege-taci que trobem en aquest espai smolt rica en espcies. La comunitat

vegetal ms abundant en superfcie ique, de fet, presenta una major diver-sitat i alhora major inters s la mquia litoral de garric imargall. Aquest paisatge, tan marcadament mediterra-

Un any ms, des de La Snia i la Direcci General de Jo-ventut de la Generalitat de Catalunya, shan organitzatdos camps de treball durant els mes de juliol, a lEspaiNatural de la desembocadura del riu Gai. En total 48 jo-ves han par-ticipat fenttasques demantenimentde la vegeta-

ci i aprenentmoltes cosessobre el riu.

Batzart s un espai cultural idexpressi ubicat al nucli anticde Torredembarra. No el promoucap instituci pblica. No s unaempresa ni tampoc una enti-tat. Dos artistes de la comarca,el Jordi Roig i la Sibilla sn elspromotors daquest espai de tro-bada. Shi pot practicar langls,aprendre la tcnica del cmic,pintar i fer tertlia. Al voltant desant Jordi, precisament, va tenir

lloc una xerrada amb un expert sobre els llibres. Josepdel Rio, expert sobre el tema i colleccionista, va traslla-dar lauditori als temps en qu les impremtes ni shavieninventat. Lartista i el copiador de llibres eren la mateixapersona. Cada volum era una obra nica. Una excellentmanera de comenar aquest viatge.

ni, de ben segur era el ms caracterstic de totes les ele-vacions de la comarca i gran part del litoral. Pel que fa ala fauna que viu en aquest ambient, est del tot supedita-da a la pressi que hi exerceix lhome. No s destranyar,doncs, que la majoria de mamfers que hi podem ob-servar, noms hi siguin de pas. La proximitat del Gaipermet el moviment dels animals entre aquest espai i laresta de zones muntanyoses del Baix Gai. Aquest nouacord se suma als dos que es van signar a labril, un ambel Mol de Cortadas i laltre amb Mas Maneguet.

La Snia, que el passat mes de juny va rebre un delspremis Medi Ambient 2014 concedit per la Generalitat,i lEsplai Campi qui Pugui van alliberar dos erions clarsen un altre terreny de custdia el mes de maig. Daltrabanda, lentitat ha coordinat, abans de lestiu, diversesneteges manuals per la zona de Tamarit.

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

3/28

El Timbal3


Els antics safarejos de lArgilagaDurant la II Repblica es va dur a terme un ambicisprojecte per abastir daigua a la Secuita, lArgilaga i aVistabella. Lenginyer va ser Emili Canals Ferrer. El pro-jecte conservat a lArxiu Municipal de la Secuita data del24 de maig de 1934 i consistia en construir un rentador

de vint places a la Secuita, un rentador de deu places alArgilaga, un rentador de deu places a Vistabella, tresrentadors de quatre places per malalties infeccioses aVistabella, lArgilaga i la Secuita i tres abeuradors pblics.

Els rentadors del poble de lArgilaga es trobaven a la n-ca propietat del senyor Joan Ferr Pi a la partida de lapallissa al carrer Catalunya (conegut durant la II Repbli-ca com carrer Salmern). Labeurador estava on est ac-tualment la plaa de lEsglsia (coneguda durant la II Re-pblica com plaa Prat de la Riba) a prop de la paret detanca del corral de lAbadia.

Antigament als pobles els safarejos erenpblics i era on les dones rentaven la robade la famlia. Eren llocs on socialitzaveni conversaven entre elles. Daqu pro-v lexpressi fer safareig quan sestparlant sobre terceres persones. Les do-nes aprotaven lanada als safarejos per

conversar mentre que els homes ho feienal Caf del poble. Segons Maria AntniaMa i Pepita Vials:

Abans les coses es feien manualment

per avui en dia les mquines ho fan tot.Per b que cal avanar. Quan era msjove anvem a buscar aigua a la font dela plaa amb cntirs i amb galledes. Lesportvem una a cada m. I anvem a ren-tar al safareig. Les mules anaven a abeurar

al abeurador de la plaa. Sempre havies de mirar de nogastar aigua a les cases ja que era molt pesat danar abuscar-la. Rentvem al safareig i all parlvem ja que erael moment que tenem per fer-ho amb les venes. A laroba hi cvem sab fet de casa. El sab el fiem amb

oli i una caldera. De llum sempre nhe vist a casa. En-cara que a la tarda la gent cosia sentada al carrer apro-tant la llum del sol. La roba tothom laprotava molt i

sapedaava

La meva mare rentava la roba de CaDomingo ja que tenien moltes terres.Li deien que rents la roba noms ambaigua ja que el sab era molt car. Pertreure la brutcia picava amb una palade fusta contra les lloses inclinades delsafareig

La base i els murs dels safarejos delArgilaga eren dobra amb morterde ciment porland articial, els fona-ments eren de pedra i grava amb mor-ter i larrebossat era tamb amb morteri enllut amb pols de ciment. En les ba-ses del projecte es diu que els mate-rials eren noms materials de produc-ci nacional. Segons els pressupost elsafareig de dotze places tenia que cos-tar 650 pessetes, el safareig de quatreplaces per infecciosos tenia que costar

375 pessetes i els 170 metres de cano-nada tenien que costar 1105 pessetes.El projecte tenia un cost de 2.130 pes-setes sense quedar gaire clar el cost de

labeurador.

En els ltims anys els pagesos del poble els feien servirper omplir la bota per ensulfatar els ceps. O si amagavala canalla quan jugaven a fet i amagar. Sempre estavenplens de gats, mala herba i aigua molt bruta. Actualmentja no s un espai pblic i, a causa del seu dess, vanretornar a la famlia Ferr al 2009.

Marc Dalmau

Antics safarejos de lArgilaga (Collecci Marc Dalmau)

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

4/28

Timbal 4


Vaig fer la maleta un dia de junyest situada lany 1909

al voltant dels fets de la Setmana Trgica, que explica lahistria de lEullia, una noia de famlia benestant apas-sionada de la lectura, que emprn un viatge cap a Li-verpool per fer de traductora del seu pare, un empresaritxtil barcelon en busca de noves oportunitats de negocia Anglaterra. Fa la maleta un dia de juny i no simaginaque tardar molt de temps a desfer-la, si s que la potarribar a desfer mai. A Anglaterra lEullia descobreix lescondicions de vida dels obrers i accedeix a una nova rea-litat que la far reexionar i prendre decisions amb con-seqncies inesperades.El llibre s de lectura molt amena i utilitza un llenguatgeplaner per alhora molt ric que ueix a cada frase, a cada

pgina. Sendevina lrdua feina de documentaci i situa-ci histrica que ha dut a terme lautora i la passi i alhorala mesura amb qu desenvolupa els personatges i la ma-teixa narraci de la his-tria. Un llibre molt re-comanable pel momenthistric on semmarca,per les conclusions ales quals hom pot arri-bar en llegir-lo i per lariquesa lingstica quedesprn, demostraci

de la vlua literria delautora.Cinta Arasa ha publicat,ns al moment, dues

novelles i deu volumsms de narrativa infan-til. Ens trobem amb ellaen una cafeteria del ba-rri del Clot de Barcelo-na -on viu des de fa unsanys- i conversem sobre la seva trajectria literria i lapublicaci de la seva darrera novella.

Primera pregunta obligada, des de quan et ve la driao laci descriure?Jo sempre dic que vaig comenar a escriure als 11 anys

a lescola Antoni Roig de Torredembarra, on estudiava.Quan tractvem els gneres literaris i ens feien escriuretextos sempre els allargava ms del compte i vaig desco-brir que magradava molt escriure i inventar-me histries.A partir daqu vaig comenar a escriure coses ms enllde lescola. Molt ms tard, als 24 anys vaig entrar a for-mar part de lAssociaci de Joves Escriptors en LlenguaCatalana i lany 2004 vaig publicar un poemari molt curtdins el volum Joves Poetes Catalans (Brosquil Edicions,

2004). Al 2007 vaig publicar un conte infantil titulat Ons el sol, Cucafera? (Aeditors, 2007) i al 2009 la meva

primera novella Arran de lEbre (Aeditors, 2009). No he

deixat descriure mai.Per qu tha interessat especialment la literatura infantil?Va comenar per casualitat. Mai mho havia plantejat

La Setmana Trgica de Cinta ArasaCinta Arasa (Tortosa, 1978) s llicenciada en cincies poltiques i de ladministraci i s autora de diversos llibres,especialment de narrativa infantil i juvenil. Escriu des de ben petita i ns al moment ha conreat diferents gneresliteraris. Fa pocs mesos sha publicat Vaig fer la maleta un dia de juny (Edicions del Bullent, 2014), la seva darreranovella, amb la qual ha guanyat el Premi Enric Valor de narrativa juvenil 2014.

per quan escrivia Arran de lEbre, que s una novellamolt dura, de cop i volta vaig sentir la necessitat escriurealguna cosa ms senzilla, ms alegre. I daquesta ma-nera vaig escriure On s el sol, Cucafera? que va sortirdesprs de conviure un cap de setmana amb els meuscosins petits. Vaig veure que manava molt b combinarla literatura per adults i la literatura per a nens.

Amb qu et sents ms cmoda, amb la novella per a

adults o la literatura juvenil o infantil?Ambds gneres em complementen. En cada un hi de-dico un esfor diferent i tot plegat fa que hi trobi un equi-libri. En la literatura per adults i, concretament, en el g-nere histric (no s si es pot dir que les meues novelles

sn histriques, perqu aquesta s una discussi eterna,la de dir qu s i qu no s novella histrica, per entot cas, als meus llibres la histria hi t molta cabuda),

pesa molt la part de do-cumentaci histrica ihi dedico molt desfor.Tamb pot tenir un ele-ment de complexitat,en quan a estructura illenguatge, ms elevatque en la literatura in-fantil on el punt de fan-

tasia fa que, per a mi, elpols a lhora descriuresigui ms relaxat. Ara,llavors la dicultat es

troba en transmetre totall que vols transmetreutilitzant un llenguatgegil, i tamb en captarlatenci dels menutsdes de la primera lnia.

Per tamb has publicat poesia.S, de moment noms quatre poemes inclosos en un

poemari collectiu. Fins ara tot el mtode i la discipli-na lhe focalitzat ms cap a la narrativa. Vaig escrivintpoesia per de manera molt desendreada, sense capobjectiu a llarg termini, de moment. Fins ara no he pu-blicat res ms.

En la teva literatura sn constants les referncies a laidentitat, a la terra, als costums populars.

Si, realment s una cosa bastant intutiva. Jo crec quetots som millors i ms originals si som genuns i somnosaltres mateixos. Podem viatjar, conixer altres cultu-res i aix s un enriquiment que no t preu i molt til

per escriure. Per, per exemple, personalment, crec quehauran de passar molts anys perqu pugui escriure unanovella des del cap duna persona amb una trajectriavital a laltra punta del mn. A mi em fascina, en el bonsentit de la paraula, la gent que saventura a escriure ofer pellcules sobre temes molt arrelats a una cultura

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

5/28

El Timbal5


molt distant de la seva. Jo quan escric un per-sonatge necessito conixer-lo molt i sentir-melproper dalguna manera. Alhora en les meves re-ferncies tamb hi ha un element de reivindicacinacional innegable. Aix, per, aquesta reexi,

s la que em va b a mi a lhora descriure, i smagnc que hi hagi escriptors i escriptores que

parteixin de plantejaments totalment oposats.Enriqueix la literatura.

Com inueix realment aix en la teva obra?Jo necessito que els temes que escric mestirin iem motivin. En aquest sentit hi ha temes que emcriden latenci i magrada pensar que te un sen-tit treballar-los i que vegin la llum com, per exem-ple, el de les trobairitz, que vaig tractar a MissiTrobairitz! (Animallibres, 2013, illustrat per Ignasi

Blanch). En aquest sentit la cultura occitana i lacatalana estan molt unides i per raons histriquesi poltiques hem viscut una mica desquena elsuns i els altres. Per aix la histria de les trobairitz

penso que s molt important i mha atret. Em xoen temes que mhauria agradat que mhaguessinexplicat abans. Tamb el fet de pertnyer a unanaci sense estat amb moltes irregularitats en lamanera com ens presentem al mn fa que hi hagi moltstemes que sembla que no existeixin per que realmentsn molt importants i aquest ns un entre tants.

A lhora descriure utilitzes molt sovint variants dia-lectals que enriqueixen dalguna manera el text.Si, per dues raons: la primera perqu crec que aix enri-queix i fa ms genuna la literatura i aix sidentica molt

el personatge. Quan escric magrada que els personat-ges siguin com ms semblants millor a la vida real i el fetque tinguin uns trets caracterstics, en aquest cas en laparla, els fan ms versemblants. I la segona ra s queminteressa donar a conixer la diversitat dialectal quetenim que per a mi s un regal. Alhora tamb he intentatposar el dit a lull als secessionistes de la llengua. s certque hi ha una armaci nacional clara.

Parlem de la teva primera novella. Que et va suposar

la publicaci d Arran de lEbre i les seves crtiques?Arran de lEbresempre ser la meua primera novella i vanixer una mica com lintent dexplicar-me a mi mateixa

el pas on havia nascut, o b, la histria ms recent delpas on havia nascut. Vaig aprendre moltes coses escri-vint-la i la feina de documentaci va ser molt gran.Realment Arran de lEbre no va tenir masses crtiquesi la seva transcendncia va ser ms aviat poca perquleditorial era molt petita. De totes maneres un amic meu,lescriptor Rodolfo del Hoyo, sempre em diu que aquestanovella em va donar el carnet descriptora, tot i que jocrec que la paraula escriptora em va molt i molt i moltgran. S que s cert, per, que arran daquest llibre emvan comenar a conixer, sobretot a les Terres de lEbre, iem van comenar a convidar a les res literries. Per a mi

va ser una gran sorpresa. Per altra banda, una altra sor-presa va ser sortir dues vegades al suplement de culturadel Diari Avui referenciada per part de dos periodistesdiferents i la inclusi de la novella a les recomanacionsbibliogrques del Memorial Democrtic de la Generali-tat. Tot plegat em va fer molta illusi i alhora em va so-

btar molt perqu quan la vaig comenar a escriure tenia23 anys i la vaig acabar amb 28.

Recentment sha publicat Vaig fer la maleta un diade juny que va guanyar el Premi Enric Valor de Na-rrativa Juvenil 2014. Don va sortir la idea daquestanovella?A mi sempre mhavia fascinat la histria de nals del se-

gle XIX i principis del XX amb la revoluci industrial i el fetque els industrials catalans anessin a emmirallar-se de larevoluci industrial anglesa. Recordo que ja em fascina-va a lescola. Em sorprenia molt aquest fet perqu Cata-lunya no s un pas de tradici anglfona i per la distn-cia fsica considerable (en termes daquella poca) que hiha entre els dos pasos. Sempre vaig voler investigar comhavien anat aquestes relacions dels industrials catalans ianglesos. Lany 2009 vaig fer un viatge a Manchester per

feina i all, pensant que aquella ciutat havia estat bressolde la revoluci industrial anglesa, em va tornar a venir alcap aquesta idea. Al 2010 vaig ajudar el meu pare -per

qestions de feina- amb unes traduccions sobre temes

de maquinria mdica i vaig viatjar de nou a Manches-ter. All sem van ajuntar les dues idees: les relacions deCatalunya amb Anglaterra durant la revoluci industrial iel fet ms personal de les traduccions. Baixant de lavisem va aparixer el personatge de lEullia i rpidamentem va venir al cap tota la histria.

A qu fa referncia el ttol Vaig fer la maleta un diade juny?Mentre lEullia, la protagonista, s a Anglaterra, a Cata-lunya hi esclata la Setmana Trgica. Volia donar impor-tncia a la idea de viatge, de desplaament. Al principi

la novella es deia El viatge de juliolper llavors no haviacalculat que perqu la Setmana Trgica esclats mentrelEullia era a Anglaterra havia de sortir de Barcelona gai-reb un mes abans. Vaig haver de calcular tot el trajectede Barcelona-Marsella-Pars-Pas de Calais i des dallamb vaixell ns a Anglaterra i desprs arribar ns a Liver-

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

6/28

Timbal 6


pool, tenint en compte les velocitats i les limitacions delsmitjans de transport daquella poca. Per tant, havien demarxar de Barcelona a mitjans de juny. Finalment vaigtrobar el smbol de la maleta com a element de viatge ivaig acabar de donar forma al ttol.

Quin s el missatge de tagradaria transmetre amb

aquesta novella?A mi escriure la novella mha servit per adonar-me que avegades confonem la realitat absoluta amb la nostra viside la realitat i en el cas de lEullia es fa molt evident. Avegades veus les coses duna determinada manera, noperqu realment siguin aix, sin per diferents condicio-nants que fan que les vegis aix. I aix ens talla bastantles ales a lhora dactuar i de pensar. Potser aquesta seriala reexi. Amb tot, preferiria que cadasc en tragus el

seu missatge.

En certa manera et transportes al passat per intentar

entendre el present?S, sempre he pensat que la gent sindignaria ms amb

certes actituds i no permetrien que es diguessin tan ale-grament certes coses si conegus una mica ms la nos-tra histria. s evident que el passat explica el present.A ms aquesta poca al voltant del 1909- s una poca

de renaixement de les reivindicacions nacionals catala-nes. Al 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalun-ya i s una poca dautoarmaci catalana que enllaa

amb el moment que estem vivint actualment.

Quina relaci pot tenir lEullia amb les noies davuien dia?Quan vaig escriure la novella tenia por que la protagonis-

ta queds com una noia carca per a les noies del segleXXI. Per aquest motiu he intentat fer una mica de joc demiralls. Per intentar que entrs ms fcilment al lectoradolescent he fet que, sense falsejaments, lactitud delEullia fos la prpia duna noia del 1909 per amb tocs

del segle XXI. Per tot aix vaig visitar el museu FredericMars que em va servir per entendre el dia a dia de lesdones daquella poca a travs dels treballs manuals quefeien. Tamb he llegit novelles descriptores catalanesdel moment i per tot plegat mhe pogut fer una idea decom era la vida duna adolescent aleshores. El joc demiralls amb el segle XXI ha vingut de lobservaci de lanostra realitat.

El llibre es llegeix molt fcilment i quan acabes dellegir-lo tens una mica la sensaci de dir i ara qu?-.Tens pensada alguna continutat?

Hi ha hagut altres persones que tamb mho han comen-tat per no mho he plantejat. S que s veritat que novaig acabar la histria amb un nal feli i concloent sin

que vaig voler que acabs amb un cert suspens, tal i coms la vida, i amb el missatge que a vegades la injustciasimposa. Potser haur de deixar passar el temps perveure si tinc la necessitat de recuperar lEullia en algunmoment.

El llibre sha publicat grcies a que ha guanyat la lti-ma edici del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.Si no haguessis guanyat aquest premi lhauries publi-cat igualment?No ho s. La veritat s que altres editors havien llegit jaalgun extracte del llibre i sembla que els hi havia agradat.Si no hagus guanyat el premi hagus intentat editar-loper algun altre mitj. Estic, per ms que encantada ambel Premi Enric Valor i amb El Bullent. est fent una fei-na extraordinria amb la nostra llengua i literatura i calagrair-los lesfor que fan en aquest sentit, i tamb ambel tracte amb els autors i autores, que s immillorable.

Com ha estat la resposta de la gent i la repercussidel llibre?Realment estic fascinada de la repercussi i limpacteque est tenint. Des de que va sortir el llibre el 5 de febrergaireb cada setmana tinc alguna entrevista o surt refe-renciat en algun mitj.

ltimament per tamb has editat diferents contesinfantils.

S, la setmana que va sortir Missi Trobairitz!tamb vansortir dos contes ms: Zeineb, la primera enxaneta i La

lluna s dola, Ahmed (Cad, 2013), illustrats per Car-les Arbat i per Nria Feijoo respectivament, que parlende tradicions catalanes que tenen origen rab o berber.Amb aix tamb volia explicar que el nostre pas estformat per un psit cultural molt ric que sha anat cons-truint a travs de les persones vingudes daltres pasos alllarg dels temps i, en aquest sentit, tamb volia que, ambaquests contes, aquestes persones avui shi poguessinsentir identicades. A banda daquests contes fa pocs

dies ha sortit publicat el conte Lestiu s aqu!(Barcano-va, 2014) illustrat per la Nria Coll i adreat a nens i ne-nes de ns a 3 anys. Forma part duna petita collecci

de contes sobre les quatre estacions que ha publicat

Barcanova dins El Petit Univers.David Morl.

Entrevista publicada elnuvol.com.

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

7/28

El Timbal7


Quarts i hores (II). Terres, llocs i paisatges.Intervenci del Jordi Su a lacte de presentaci del da-rrer llibre de Josep Santesmases el 25 dabril al Casal deVila-rdona.Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) torna al carrer

amb un nou llibre. Es tracta del segon volum de Quarts ihores, un recull dels seus articles publicats a la premsacomarcal. Santesmases s conegut en el mn de la recer-ca pel fet de ser president de la Coordinadora de CentresdEstudis de Parla Catalana, vicepresident de lInstitutRamon Muntaner i codirector de Plecs dHistria Local.Tamb cal destacar que s membre fundador del Cen-tre dEstudis del Gai i codirector de la seva miscellniaanual, La Resclosa. Entre els seus darrers llibres desta-quen el llibre de poesia El mn des de lAgut (2011), el re-cull de pintures de diversos autors que shan inspirat enpoemes seus titulat Entre el cel i la terra (2013) i el Viatge

literari per la Vall del Gai. Les terres altes (2008), del qual

esperem que acabin sortint dos volums ms, el del mig i

del Baix Gai.

LA PREMSA

Llegint els seus articles un es troba davant duna primeraparadoxa. Es tracta de la pervivncia de la premsa en pa-per, encara. Davant dun mn que camina per lera digital,encara hi ha un pblic, cada dia ms redut, que gaudimde la lectura tranquilla dels diaris en paper. La segonaqesti s el contingut dels seus articles. Em refereixono noms a la temtica. Els escrits de lautor sn plensdinformaci i de reexions interessants. Aquest fet con-trasta amb els articulistes habituals i els seus arguments

plens de tpics mediocres, a sou de les grans empresesi dels interessos econmics de la banca. Darrera reexi ientrem a barraca: Sembla que lactualitat es redueixi a lapoltica, quan en realitat hi ha moltes ms coses. Aqueststreballs en sn un bon exemple. Malgrat aix lautor nodefuig de parlar de poltica; es mulla i aporta possiblessolucions a problemes que afecten a la comunitat. Enparlem.

LESTILProsa potica. La fusta [de lametller] quan s verdas de color pernil a punt de fer-ne llesques petites. Iadjectius a dojo: ventada xiuladora, inconscincia

concentrada... Gaudeix el canvi de les estacions, ambla pluja que amara la terra assedegada i construeix unacatedral de Barcelona diferent, per exemple, pel simplefet de veures sorprs per un bon ram de pluja mentre lavisita. I la toponmia: Snia, Empord, riu Corb, Concade Barber, Prades, Formigosa, lAlb, Tossa Grossa deMontferri, Montmell, Matarranya, Miramar, els Ports, Hor-ta de Sant Joan, lHospitalet de Llobregat, Sant Miquelde Montclar, Rocacorba, la mola de Colldejou... Santes-mases s un dibuixant del paisatge.Llengua rica: talaia, xiribecs, consuetud, mosaic, tave-lla, ornat, esteles, pomell. I un mn mediterrani: ametller,

avellana, ceps, cirerer, psols... Veure el mn lentament,caminant. I es xa en els detalls de manera precisa.

LES REFLEXIONSEstimar all que es coneix, all proper: ...els paisatgestots- es defensen des del comproms amb el territori

viscut. Les postals, com els programes, sels emporta elvent.

Reexi nostlgica del mn rural desaparegut: la mqui-na de batre, els jocs dinfncia prop del riu, els concertsde festa major en silenci... I la pagesia: la terra es treba-lla quan el pags shi guanya la vida. Incendis i abando-nament del camp. La vinya.Tots els articles tenen una reexi prvia a la informa-ci que ens regala desprs. Els camins eren usats per adesplaar-se ns que van aparixer els cotxes: La dis-tncia ms curta entre Vila-rodona i Aiguamrcia ja noera la del cam ms recte, sin la de la carretera que fams tombs.No tot el que s antic s bo. Calia recuperar tradicions

que ens recorden al nacionalcatolicisme.Seguidor dels costums que provoquen plaer, com unabona menja, ben feta, amb tots els seus elements. I elpas, amb amor per la terra, de belleses, nhi ha arreu,falta voluntat per saber-les trobar.Concepte ampli de patrimoni; tamb ho sn les construc-cions de pedra seca. I com ha condicionat la geograa

fsica a la geograa humana dels pobles i les comarques.

Llegint el llibre tagafen ganes de sortir a caminar, obser-var i escriure.I el paper dels pintors com a constructors del paisatge.La cultura dun pas es mesura no noms pels gransnoms sin per la quantitat de persones que de la cultura

en fan una necessitat vital.Defensa duna sociabilitat hereva dels sindicats agrcolescapa de posar un 30% dels jornals gratutament per fer

lescola de Vila-rodona, daixecar i mantenir un casal ilnic cinema de lalt camp, per exemple.No entn els nous costums socials que ens fan gaudir deltemps lliure a les grans zones comercials o tancats a lesquatre parets de casa.

LOBJECTIUReexionar en veu alta. Explicar. Proposar. Construir pai-satge, com un mirall de la terra, amb paraules. Observa-

cions sensorials del pas de les estacions.

UN ALTRE URBANISME S POSSIBLEQuerol i la urbanitzaci de Mas Bermell. 1000 habitat-ges projectats en el seu moment. Monstruositat. Xar-xa Natura 2000 i lliga cuabarrada. La implementaci

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

8/28

Timbal 8


majscules. Plural conscincia per desenvolupar unapersonalitat prpia.

FONTSLautor domina la bibliograa. Per cita, sobretot, all

que veu. La premsa antiga, com La Segarra Naciona-lista o el butllet del Centre Excursionista de Catalunya,

lajuden a dibuixar levoluci del paisatge hum. RECOMANAR EL LLIBRETot i ser un llibre darticles ja publicats, s molt interes-sant. He aprs moltes coses. Sn articles farcits de sa-viesa que contrasten amb els articles habituals basats entpics, repeticions, defenses/atacs de trinxera. Els diaristanquen per continua la necessitat dexplicar coses i dellegir-les. Que no pari descriure!

duna economia basada en lespeculaci immobiliria,aqu en la falda del Montagut, s duna irracionalitat ab-soluta que noms pot trobar suport en la ignorncia, laingenutat manipulada o larrogncia grandiloqent des-bocada com cavall sense regnes. El dest dels pobles,per petits que siguin, lhan de decidir les constructo-res?. Hi ha un munt dalternatives: els pobles abando-nats (Esblada, Albereda...), el turisme rural, lurbanismecompacte i lexemple de les Piles.Els economistes diuen ara que ning va preveure la bom-bolla immobiliria i aix no s veritat. Noms cal llegiraquests escrits dabans del 2007.

Hi havia un fals pensament nic a la opini pblica:tothom parlava de la importncia del creixement. No es-tava permesa cap altra visi.Vilardida i la nova carretera de Valls. Continuarem come-tent els mateixos errors?

IDENTITATMalgrat el coneixement (visual) del mn sencer, el fet lo-cal, lespai conegut, viscut s fonamental per a la nos-

tra intimitat, per als nostres sentiments, per a la nostraexistncia.

TERRES DEL GAICabal ecolgic. Quines ments van pensar en la neces-sitat de dessecar un riu? No donar el cabal ecolgic sperpetuar el franquisme.El riu. Les depuradores. El mn des del Montagut. Pai-satge, territori. Sant Mag. La llegenda, la conservaci delesglsia, laplec. Els edicis que sintegren al paisatge:

ermites, castells, pedra seca (marges, barraques...). Ta-marit. Aglomeracions a la neu i platges buides.

Els sembrats de la Baixa Segarra. Biure, Aguil, Pontils.Castells del Gai, histria duna marca. Feina feta i fei-na per fer. Festa major de Sant Gallard. Festa major deCan Ferrer de a Cogullada: espais per a la sociabilitat.Autobusos Pontorrina. Larbreda de Santes Creus. San-tes Creus representa la condensaci patrimonial msbrillant, la bellesa arquitectnica de les Terres del Gai.Aplec de sant Marc. Selmella Brm, vinya i el Gai. El

balc de la Nou de Gai.Baix a Mar. Selma. 2008, ja escrivim Terres del Gai amb

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

9/28

El Timbal9


Qu hi podem fer a un

Casal Popular?

Qu s un Casal o Ateneu Popular?

Per que s necessari fer-se soci del

Casal Popular?

El Casal Popular Cua Roja

El projecte dun Casal Popular dintre de la seva vila s fo-mentar la participaci de manera activa, en les diversesactivitats que shi duen a terme.

Tamb pot ser un punt de trobada per a tots els vens ivenes del poble i de la comarca que en vulguin fer s.

Els Casals o Ateneus Populars dels Pasos Catalans, snprojectes collectius que arrelen al territori dexperinciesemancipadores, de cultura, convivncia, comunitat, coo-peraci, noves realitats, nous imaginaris, poder popular isn les llavors dun nou pas de lavui i del dem.Sn lespai de la construcci permanent de totes aque-lles persones que hi participen. El fer converteix enqui fa en subjecte actiu, i tamb responsable, i snaquests refugis escampats pel territori on es fan innitats

dactivitats dall ms diverses, assolint coneixements iexperincies per crixer.

Text extret del

Llibre Roig dels Pasos Catalans

Un Casal Popular t unes despeses mnimes per podermantenir lespai viu i actiu, per aquest motiu, que una deles maneres de gestionar el Casal Popular, s aconseguirscies per tal de tirar endavant el projecte.

Ja fa anys que collectius de la vila de Torredembarra esvan reunir per tirar endavant un projecte en com i obriraix un espai de cultura, llibertat i solidaritat a la seva vilai a la seva comarca.Des daleshores han sigut moltes les hores invertidesvoluntariament, i ara mateix, el Casal Popular de Torre-dembarra, es troba en un moment delicat, fent aix, queens veiem obligats a convocar Assemblees Obertes pertal dexplicar la situaci i poder tirar endavant el projecte.

Horaris del Casal Popular Cua Roja:

Divendres de 19h a 02h

Propera assemblea oberta;

Divendres 24 a les 20h al Casal Popular Cua Roja(C/ Camp Vell, 8)

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

10/28

Timbal 10


20 repicantel Timbal

Lany 1994, desprs de lestiu, naixia al Baix Gai (BG)

el Timbal, una publicaci bimestral que faria de portaveudel Collectiu Independentista el Timbaler del Bruc al llargdels seus 5 anys dexistncia. Posteriorment, la revistacontinuaria mantenint la periodicitat i el sistema de subs-cripcions ns que a partir del 2005 surt dues vegades a

lany. El format de fanzine es va mantenir ns lany 2000,

amb unes sis fulles DIN-A4 doblegades que donaven peua 24 pgines. Apartir de llavors,quasi tots els

nmeros sorti-rien en formatrevista, amb fullsDIN-A3 plegats

per la meitat. Lestemtiques trac-tades han anate v o l u c i o n a n tdes dels anys90 ns ara per

shan mantingutaquells assump-

tes relacionatsamb la polticai la defensa delterritori. En elsprimers exem-plars destaquen

La Coral Santa Rosalia ens endin-cem en una nova i emocionant aven-tura amb la interpretaci de pinzella-des dels musicals de Broadway msfamosos. Aix mateix tamb homenat-gem el musical de ms xit del nostrepas en aquests darrers anys, Mar icel. Tot plegat, amb lacompanyamentde quatre grans msics que enriquiranles versions corals dels grans hits deBroadway.

Coral Santa RosaliaEl MUSICAL al COR

De Broadway a Barcelona

De lespectacle so-bre els musicals deBrodway ens vanemocionar gairebtotes les peces, perper damunt de totles canons de Mari Cel i la versi encatal dEls Misera-bles. Quines veus!!!(El Mnic)... una vetlladaque quedar en lamemria dels qui

van assistir-hi. Unpblic (...) que vacorrespondre alespectacle amb llargs aplaudiments,molt cops a peu dret. (El Mnic)

Coral Santa Rosalia de

Torredembarra,

Jordi Soler (piano), Francesc Pags

(piano),Gilberto Rivero (saxo), Siscu

Aguilera (bateria),

Natlia Casass i Jordi Bolt (direcci)

les illustracionsdel Jordi Figue-ras, que senduiala maqueta acasa per omplir-lo dacudits idibuixos fets am. Actualmentprenen moltaimportncia lesnotcies relacio-

nades amb lesTerres del Gai(TG) i la cultura.Fem un repsde les notcies ientrevistes msdestacades decada any. El 1994

va aparixer unaentrevista al Jaume Peig i siniciaven les crniques de lesactivitats de lentitat. El 1995, la campanya de solidaritat

amb Bsnia. El 1996 comenaven a publicar-se les txes

de ora i fauna del BG i la secci de Msica al BG.El 1997 es va celebrar el vint aniversari de lAssemblea

Democrtica Torrenca i es va reproduir el butllet satricLo Gaiter del BG aparegut a nals dels anys 80. El 1998,

la destrossa de Cap Gros, labandonament de les sniesi les accions en contra del servei militar. El 1999, les

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

11/28

El Timbal11


convocatr iesde la Platafor-ma Baix Gaiper la gratutatde lautopistai el naixementde Salvem elGai. El 2000,el referndumsobre el DeuteExtern dels pa-sos empobrits,lentrevista al Jo-sep Plana, el pro-jecte de passarun enlla al TGVentre Torredem-barra i Altafulla,larribada del pri-mer Correllengua

al BG i la campanya per salvar el Canyadell. El 2001, les

errades de la construcci de la variant. El 2002, la prime-ra edici del Gai Folk, els incidents ocorreguts a la Fes-ta Major de la Riera, la iniciativa per salvar el patrimonihistric de Roda de Ber i lenderroc de cal Noi. El 2003,

les accions en contra de la guerra dIraq, la rehabilitacide Mas den Plana a Vespella de Gai, el naixement dAliSupay, la campanya per salvar el Gorg de Creixell, la re-cuperaci de les bitlles catalanes al BG i lentrevista a

mossn Josep Cabayol. El 2004, els sopars tertlia a laFonda de la Riera de Gai i el projecte de construir Mun-

tanyans II. El 2005, lampliaci de les zones protegides atravs de la Xarxa Natura 2000. El 2006, la proposta de feruna via verda i la Declaraci de Querol a favor de les TG.El 2007, la proposta que el BG esdevingui una comarca

reconeguda. El 2008, lhomenatge als republicans ente-

rrats a les fos-ses comunes deMas den Blanch(Vespella) i lesprimeres Jorna-des dEstudi deles TG. El 2009,

el Big Jump alGai i la crea-ci del collectiula Gaianada. El2010, la prime-ra Marxa per lesTG, la inaugu-raci de la re-habilitaci delCastell del Cat-llar, lhomenatgeal Xesco Boix25+1 organitzat

a la Traviesa i la signatura del cabal ecolgic. El 2011,

el cabal ecolgic fet realitat. El 2012, el radar mbil deTorredembarra, les campanyes contres les retallades,lobertura del Casal Popular Cua Roja, la recuperaci delTorrent de Salom i el robatori perpetrat pels bancs atravs de les preferents. El 2013, els acords de custdia

de nques, linforme de Greenpeace sobre la destrucci

del litoral i la Via Catalana. El 2014, la campanya per tal

que no tanquin lescola Mirades, lacci de les diferentsseccions locals de lAssemblea Nacional de Catalunya ila creaci de la PAH al BG.Des del 2010 podeu trobar el Timbal a Internet (www.

elriu.cat). De fet es llegeix molt ms grcies a la xarxa

per no ens podem estar de treure uns quants exemplarsen paper. Esperem que el gaudiu i que el feu repicar ambnosaltres sempre que volgueu.

Jordi Su

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

12/28

Timbal 12


Crnica de tres dies de cam

V Marxa per les Terres del Gai2-5 de maig de 2014

IntroducciCaminar, ser riu, ser Terres del Gai. Oblidar les presses,deixar que les cames facin la seva, avall. Parlar, explicari escoltar. Aprendre coses, un fotimer.Ben dhora, ben dhora, apropar-se a cal Cantero i espe-rar lautobs. Hi sn la Cristina, el Valentn, la Pastu i elJoan. Els escarabats estem preparats. Arriba lautobs.Ja ha passat per Altafulla. Saludem el Llus, que s quiporta els nmeros, lAlba i altres mosquits i alguns ga-teros amb cara de son. Enlem cap a la Riera de Gai.

A la rotonda ens esperen el Joan Carles de la Fonda,lHctor, lAlbert i altres vens amb ganes de no fer tard alesmorzar, que la gana apreta. Al Catllar recollim, entredaltres, al Joan el nostre expert en embassaments i al-tres infraestructures semblants-, lAntoni i la seva cmerade fotos. A Santes Creus ens esperen la Maribel i tota la

colla del Casalot.Al Pla de San-ta Maria pugenlEnric, el seu ll

esportista i altresmembres de laXiruca Foradada.Som-hi, SantaColoma de Que-ralt ens espera.Tots cap al bar.Qui ha demanat

bacall? El Carlesi el seu cotxe enssalven de por-tar el pes de lesgrans motxillesals esportistesque noms ca-minem un cop alany.

Les Fonts

A les Fonts de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt,on simblicament neix el nostre riu, ens espera ms gent.

Ens reconforten les retrobades la Pilar, el Galo, lOriol,la Merc, etc-, les presentacions el Toni, la Montse i laMontserrat-, les abraades, la fresca del mat i les ganesde comenar. Que no faltin les fotos i les pancartes delHctor la de Salvem el Gai la podrem planxar, no?-.Les autoritats ens saluden ocialment. Ens agrada, ens

sentim acollits. I llegim el manifest. Jo lescolto, discret,en un rac, i sem posa la pell de gallina: Per cinqu anyconsecutiu desenes de persones de les Terres del Gairecorrem els camins que ens porten al mar des de SantColoma de Queralt. Resseguim el nostre riu, redescobrimels pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponmia,

coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues cons-truccions rurals, riem i compartim pats cuinats ambproductes de la terra. Escoltem bilegs, caminadors, es-portistes, empresaris, enlegs, artistes, escriptors i gentde tota mena que ens dibuixen un riu diferent de comlhavem conegut.

La Baixa SegarraCamps sembrats, hortets a tocar del riu. Cam i senyalsque ens porten cap al mar. El grup sestira i sembla queagafem velocitat. Per, no. A cada revolt samaga unasorpresa que conv comentar amb el ve i, si s possible,desviar-se una mica del cam per guaitar dins dun poude gla, un antic mol o pujar dalt duna roca que permetunes vistes fantstiques. Paro la orella i escolto la con-versa entre lHctor i lAntoni: Santa Coloma en Transiciprepara uns camps de treball de cara a lestiu per a feractuacions de millora al cam que porta a la resclosa. Elsprojectes tamb caminen amb nosaltres cap a la desem-bocadura. Es coneixen, dialoguen, troben punts en comi sorgeixen idees de collaboraci. Les planes de la BaixaSegarra ens porten sense que shagi produt cap baixa-a Pontils.

PontillsAbans darribar-hi voltem cap elTorrent de Biurepassant pel Masdel Tous. No suna tomb banal.Arribem a un es-pai duna paude postal. El riuplaneja entre elsarbres ns que

de sobte la mun-tanya sacaba ilaigua cau lliure-ment uns metresns a caure al Toll

de la Resclosa.La vista des dalts molt bonica.Fetes les fotogra-

es pertinents, pugem per tal de salvar la muntanya es-carpada. Arribem al cap de poc a Pontils triomfants, fabaixada. Una gran casalot, can Rossell, atreu les miradesdels caminadors. El rellotge solar ens indica que anem

la mar de b, que no ens cal res ms que anar fent. A laplaa Major, petita parada i seguim.

Es respira alegria. Com diu el manifest llegit no cami-nem pas per nostlgia. Hi som pel plaer de convetir-nosen riu, en riu de gent que acompanya laigua en la sevabaixada ns a les terres planes. No ho fem per recordar

que un dia aquests pobles van ser. Caminem pel present:pel gaudi danar a peu i ser Terres del Gai. I ho femper reivindicar aquest tros de mn. Som aqu pel futur.Doncs b, esperem que en el futur el tram que vam ferper carretera des de Pontils ns a meitat de cam de San-

ta Perptua del Gai el poguem fer per cam.

Santa Perptua del GaiDiuen que el primer tram de la marxa s el ms espec-tacular. Si teniu algun dubte aneu a Santa Perptua i nopareu ns al Pont dArmentera: castells, natura, antigues

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

13/28

El Timbal13


construccions hidruliques, ora i fauna de reportatge de

diumenge per la tarda. Santa Perptua, des de sota, desdel cam que va de la resclosa del Mol del Soler als hor-tets, ns a la Font del Vad, on dinarem, s espectacular.

Lesglsia i una torre restaurada- de lantic castell coro-nen un poble urbansticament peculiar. Les pujades i lesbaixades dels seus carrerons descansen a tocar del riu,amb un bosc de ribera, uns antics rentadors i una espla-nada on dinar i fer la migdiada. Dinem, compartim i algaprota per tancar els ulls. Mitjons estesos i xiruques

sense peus. Resseguint el cam de lEstret de RoquesAltes no podem deixar daturar-nos i mirar enrere percontemplar el poble que deixem. El Mol de Seguer ensindica que som a mig cam de Querol. A Cal Camadallens surten a saludar. Sentim la presncia del Gorg Negre,lestret on volien installar lembassament del Gai. Ja di-visem Querol, sota el Montagut, amb el seu castell i elsrecords de lluita venal contra un projecte que preteniaconstruir 1000 habitatges sense comptar amb el passat,

el present i el futur del territori i la seva gent.

QuerolPer arribar-hi haurem de baixar i tornar a pujar. El riu decaminadors sha desfet i cadasc sha retrobat amb elseu propi ritme i les seves forces. Quan arribo al cim restaurant Sant Jordi- el poble ha estat ocupat per lameva tribu: persones vin-gudes darreu del Gai quevesteixen una samarretalila, barret i pantalons decoloraines. Lajuntamentens rep i compartim impres-sions del viatge. Ens espera

la casa de colnies situadaal costat de lesglsia. Bonpat i bona sobretaula. Lalesi de lAntonio, el nostrecuiner i animador de capa-lera, ha fet que haguem decercar alternatives. Sort queel nivell ha continuat benalt. La nit acollir els somnisdels caminadors. Esmorzar potent i nous xirucaires quesafegeixen al grup. Hi veig el Conurva, la Bernadette i unsamics que lacompanyen. De Querol al Pont dArmenterael cam ha estat senyalitzat recentment. Encara queda

molta feina a fer. Hi ha alguns punts que shan de condi-cionar. LEnric ens ho explica i tots hi posem cullerada.Passem per Mas Boixanc i sens entelen els ulls de tristoren veure el seu estat dabandonament. Quan travessemel riu passem moments de perill. Baixa fora aigua. Lanypassat encara va ser ms espectacular ja que plovia. Pu-gem un esgra de la Serra del Llusot i, mirant enrere,ens adonem que el riu ha esdevingut un riu darbres: elverd clar del bosc de ribera es diferencia perfectamentdel bosc mediterrani que lenvolta. Fa meandres i es perden lhoritz. Pugem i baixem per la muntanya. Arribemals dos pins gegants. Ens hi abracem. Pas difcil entre la

roca i un toll daigua misteris, selvtic. Passat lensurtel bosc es torna esps. Trobem lantiga central elctricade Querol i dels pobles de la rodalia. Squies i rescloses.

El Pont dArmentera

Al Pont ens esperen amb la megafonia posada. Entrem

pel carrer dels Estenedors. Sardanes i un petit refrige-ri. Fotograes i paraules encoratjadores. Ens demanen

que no ens aturem, que fem via, que fem just per dinar.En passar pel caf, per, no ho puc evitar. Mencantenaquests antics espais de sociabilitat. Hi entro. El camns a Santes Creus permet adonar-nos de les grans

planes conreades. Fan molt de goig. El bosc de riberaprotegeix la silueta del riu. Apropar-se a Santes Creuscaminant, a poc a poc, s de les coses ms boniques delexcursi. Sembla que les converses minvin i que cadas-c aga el ritme del seu pas, lliurement. El sol crema. La

vinya s omnipresent. LAlbert dAltafulla aprota algun

embs per mirar ocells amb els prismtics.

De Santes Creus a lhort de la SniaAl Casalot fem parada i fonda. Dinem. Cafs. Terrasse-ta. Primeres baixes. Cam cap a Vila-rodona. Arbreda,ponts de fusta, riu, Aiguamrcia, el cotxe damunt de lacaseta de pags, Vila-rodona, Brm i Vilabella. Peus

inats i molta gana. Vi Cam de la Font. El poliesportiu

ser lhotel. Dormir, esmorzar i arrencar. Sens afegeix un

grup molt nombrs de Vilabella. Sumar sinergies. Renau.El Catllar i el miserable cabal ecolgic que ens regalenels propietaris de Repsol que viuen en lopulncia i en elbeneci permanent. Si amb aquest l daigua intermitent

hem aconseguit aquesta vida... El Gai t molt de futuri passa per la gesti pbli-ca de laigua, respectantels drets de les comunitatsde regants. Bosc degra-dat. Sant Simplici, un mi-rador del nostre mar. Gentdel Baix Gai caminant

lngel, la Georgina, etc.-.Tamarit, Hort de la Snia, -deuejat. El Ricard, lAntoniode la cervesa i altres treuenel cap per saludar i per di-nar, s clar-. El Pep del Cat-llar ens explica coses delsgravats del Pujol Rod i delColl de Creus.

DesembocaduraI lectura del manifest a la desembocadura: Durant vintanys vam viure desquenes al riu. El vam convertir en un

abocador en la seva part baixa i vam despoblar lAlt Gai.Ara, el riu ha esdevingut un tret dindentitat daquest te-rritori ubicat entre el Peneds i el Camp, entre la Segarrai el mar. El riu connecta tres comarques administratives,ajunta caminadors de diferents pobles, atreu ciclistes,inspira a poetes, dna nom a desenes pobles, asso-ciacions i projectes. El riu crea sinergies i dna peu anoves propostes. Cada vegada el riu s menys aigua ims territori. I cridem, junts, plegats, a lunson, emo-cionats: Llarga vida al riu Gai i les seves Terres! Saluti Gai!. Emocions compartides. Hem estat riu per unsdies, potser per sempre. Hem desembocat al mar i els

nostres camins se separen. Potser noms per uns dies.

Agraments

I agrair la tasca de cuiners, transportistes i Ajuntamentsque han fet possible aquests tres dies de joia.

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

14/28

Timbal 14


La relliscada de Sant MiquelBiure de Gai s un poble que formapart del municipi de les Piles, a la Con-ca de Barber, a la zona de lAlt Gai.T un castell construt al capdamuntdel nucli. Les cases sn de pedra i elpaisatge agrcola s ple de camps de

cereals. Caminant ns a lermita deMontlar, dedicada a Sant Miquel, hiha tres quarts dhora de cam. A la-rutadelcister.info trobareu un dossiermolt complet de tres rutes diferentsper arribar a lermita. Si voleu fer unaruta circular trobareu les indicacions alanterior Timbal.

Al costat de lermita hi ha les restesdel castell de Montclar. A lexterior delermita hi ha un solc conegut com laRelliscada de Sant Miquel. Diuen ques el senyal de la ferradura de cavall

del sant. Va saltar des de la capella delcastell de Queralt, va travessar la valldel Gai, de manera perpendicular,i va anar a petar a Montclar, fent unsalt duns 10 quilmetres. El castell de

Queralt s a prop de Bellprat, que japertany a la comarca de lAnoia.Per qu va fer aquest salt larcngel

Sant Miquel? Segons una llegenda, elsant estava envoltat de sarrans i es vaescapar daquesta manera. Una altraversi dels fets, el sant va saltar perajudar a una colla de cristians que es-taven acorralats per indels.

A Sant Miquel de Montclar se li atri-bueixen molts poders. Un dells sel de curar la sordesa. Els ms gransrecorden un cas verdic dabans de laguerra. Per cert, desprs de la GuerraCivil el sant es va aparixer a la gentque va tornar en massa a lermita.

Sembla ser que va durun cntir ple daiguadel qual tothom en vaveure sense aconseguirbuidar-lo. En tornar elcntir al seu propietariels dels es van ado-nar que lhome haviadesaparegut misterio-sament arribant a laconclusi que aquellpersonatge era, ni msni menys, que el mateixsant que havia vingut aagrair la presncia detants vens.

Josep Ballabriga harecollit moltes altreshistries sobre el santi lermita (lespilesbloc.blogspot.com) queara ja formen part delpatrimoni immaterialdaquest municipi.

Espais dInters

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

15/28

El Timbal15


A U L A.D E X T E N S I

U N I V E R S I T R I A

D E .L A .G E N T.G R A N

Organitza:

9 OCTUBRE

RELATS DUN IGL. CONTES I LLEGENDESDELSINUITALVOLTANTDELFOC

FRANCESCBAILN

23 OCTUBREVERDADESYMENTIRASDELAEVOLUCIN

JOSLUISPATERNAIN

6 NOVEMBRESETI: RECERCADALTRESCIVILITZACIONS

JAVIERCASTELO

20 NOVEMBRCATALUNYA, NOUESTATDEUROPA?CARLESPERDIGUERO

4 DESEMBRE

PENSIONSISISTEMASANITARIJORDIANDREU

18 DESEMBRE

NEUSCATALALCAMPDERAVENSBRCKM. ISABELMIR

8 GENERELCANVICLIMTIC. EFECTESSOBRELAVINYAIELVIJOSEPRIBAS

22 GENERVIAJEALCENTRODELUNIVERSOOSCARCADIACH

5FEBRER

DRETSIDEURESDELAGENTGRANJORDITOUS

19 FEBRERHISTRIADECATALUNYAJOSEPM. SABAT

5 MAR

MARIACALLASM. CARMEDOMINGO

19 MARELFUTURDELESTATDELBENESTAROLIVERKLEIN

9 ABRILLESTRESBATALLESCRUCIALSDELASEGONAGUERRAMUNDIALJOANM. THOMAS

23 ABRILENSDELATACOMESCRIVIM?CELESTEPUJOL

7 MAIGDESCOBRIMLACATEDRALDETARRAGONAJESSMARTNEZ

21 MAIGLASANGDELCORDUMBILICALENRICCONTRERAS

4 JUNYELTRANSIBERI: DULANBATORAIRKUTSK

JOAQUIMANOLLA

18 JUNYSPOSSIBLEPRODUIRELECTRICITATDUNAMANERANETAIEFICA?SERGISALADIE

CURS

2014-15

DIJOUS

DE

18H.A

19H.

BIBLIOTECA

MESTRA

MAR

IAANTNIA

Matriculaci:

Despatx del Centre

Dies 10 i 17 de setembre

de 18h a 20 h.

LLibre regal amb la inscripci.

Amb el suport:

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

16/28

Timbal 16


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

17/28

El Timbal17


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

18/28

Timbal 18


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

19/28

El Timbal19


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

20/28

Timbal 20


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

21/28

El Timbal21


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

22/28

Timbal 22


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

23/28

El Timbal23


8/10/2019 EL TIMBAL, 78

24/28

Timbal 24


Coses que tornen

Recentment sha anunciat el retornals escenaris del grup Coses. Fa unsmesos, encara sense saber la notciadaquest retorn, vam entrevistar almsic Jordi Fbregas (Sallent, 1951)-un dels seus membres fundadors-amb la intenci de donar a conixeraquesta mtica formaci de refern-cia que va arribar a editar tres discosmagnfcs durant la dcada del 1970

amb una proposta musical i un estilpoc conreats fns aleshores a Cata-lunya.

Ens atansem al CAT, al Centre ArtesTradicionrius de la vila de Grcia, pertrobar-nos amb en Jordi Fbregas.Seiem al seu despatx i li preguntem pelgrup Coses. Li sorprn que una per-sona jove sinteressi per aquest grup iper aquesta poca que ell veu llunya-na per de la que en guarda un moltbon record. Per explicar la histria deCoses caldr que texpliqui una micala meva tamb. Doncs som-hi.

Com neix el grup Coses?Et poso en antecedents. A mitjans dela dcada del 1960 a Manresa exis-tia un grup de can i poesia quesota el nom de La Roda ens tro-bvem i cantvem. Fiem recitals alestil del Setze jutges. Aleshoressorganitzaven els famosos festivalsde la can a molts llocs i nosaltreshi anvem a cantar, sobretot per lazona del Bages. rem gent jove queens agradava tocar la guitarra i cantar

i aquesta era una manera de poder to-car, conixer altres msics i entrar unamica en aquest mn. All vaig coincidir,entre molts altres, amb dos joves de lacolnia de Viladomiu Nou (Gironella),el Ton Rull i el Miquel Estrada que

tenien un duet. Arran daquestes tro-bades, on cadasc tocava les sevescanons, vam comenar a tocar totstres junts. Daquest trio en vam dir LaTecla, lembri del que desprs seriaCoses.Per llavors ens va tocar fer la milii,en tenir edats diferents i haver-hidanar en anys diferents, vam veureque estarem uns quants anys senseveurens. Vam decidir presentar-nosvoluntaris tots tres alhora per poderanar-hi junts i aix poder seguir tocant

plegats. Per el plaes va trcer, vamacabar fent la miliper separat i vamestar uns anys sen-

se activitat. Cap al1972 ens vam retro-bar els tres ja vivinta Barcelona i ales-hores vam formar elgrup Coses.

I per qu el nom deCoses?No ho s, un dia vasortir aix. A vegadesels noms apareixen

de la manera ms inesperada. Ens vasemblar un nom una mica estrany perun grup de msica i aix es va quedar.

Quins referents teneu?La dria que tenem era seguir amb elfet de musicar poemes amb un estilpotser una mica ms arriscat del quees feia aleshores. Tot i que rem tres,ens els discos i en els directes ensacompanyvem daltres msics: con-trabaix, piano, Ens agradaven lescanons amb ritme, els jocs de veus a

lestil anglosax (tipus Crosby). Ales-hores a travs de La Roda havemconegut un llibre de Joaquim Marcoque es deia Poesia popular polticadel s. XIX (Edicions 62, 1967) i daqu

vam treure algunes lletres. Va ser unafont dinspiraci important. Hi haviapoemes que parlaven dels carlins,del sometent i aquesta temtica ensagradava. Tamb havem conegut enMiquel Mart i Pol encara en la sevafaceta de cantautor- i vam comenar

a musicar alguns poemes seus.

Quines formacions similars hi haviaal panorama musical aleshores?Com a grup no hi havia ning msque fes el mateix que nosaltres. En el

terreny dels cantautors tenem certaanitat amb en Ramon Muntaner, que

tamb utilitzava algunes lletres delllibre de Joaquim Marco i hi tenemms semblances, tamb, pel que faa lactitud. Nosaltres formvem partduna lnia de formacions que no te-nem res a veure ni amb el grup de folkni amb la msica laietana que es feiaaleshores. Tenem un altre circuit.

En aquella poca no deuria ser fcilenregistrar un disc per vosaltres envreu arribar a editar tres, com us hovau fer?Aleshores si feies un grup haviesdintentar gravar un disc fos com fossin no et donaves a conixer i no eres

ning. Aleshores a Barcelona hi haviamoltes cases discogrques: Ariola,

Edigsa, Concntric, Movieplay, Bel-ter, Era difcil entrar al circuit perho vam intentar i, desprs dinsistirmolt, vam poder signar un contracteamb Movieplay. Suposo que la nostraproposta, poc habitual -rem tres m-sics-, els deuria atraure.

I va nixer el disc Via Fora! (Movie-play, 1976)

S. Gravar el primer disc va ser es-pectacular, rem molts joves i el vamanar a gravar als estudis Sonoland aMadrid. Per nosaltres all va ser unagran experincia. Per aquest discva ser important comptar amb lacollaboraci del Jordi Vilapriny queens va fer arranjaments. En aquell mo-ment havia arranjat el disc Qualsevolnit pot sortir el sol del Sisa. Ens agra-dava el seu estil, la manera de cons-truir els canons, una mica de lestilsalvant les distncies- de Pink Floyd

i daquest tipus de msica. En aquestdisc, que ens va servir com a carta depresentaci, van tenir molta impor-tncia les lletres del llibre de JoaquimMarco daqu surt Au jovent- i elspoemes de Miquel Mart i Pol Comhauria estat bell, Aquesta remor quese sent i Nova oraci del parenostre-.Nosaltres tamb vam escriure alguneslletres del disc i vam musicar algunaltre poeta. Totes les lletres tenien unaire reivindicatiu. Era una manera to-

talment volguda. Volem que les lletresdiguessin coses i tamb era una qes-ti dactitud.

I al cap dun any ja va arribar el se-gon disc

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

25/28

El Timbal25


Per al segon disc Ara s dem (Mo-vieplay, 1977) va ser molt important

conixer en Miquel Desclot i els poe-mes que publicaria poc desprs ambel ttol de Canons de la lluna al ba-rret (Edicions 62, 1978). Aquests poe-mes tenien una estructura de cantradicional que ens agradava molt ien vam musicar molts com la Cande la pagesa del Riner, El faroner oEl noi de cal Ribera. Tamb hi haviaalgunes canons nostres, poemes deMiquel Mart i Pol i encara una poemaannim recollit per Joaquim Marco ti-tulat Goigs en llaor de Felip V. Elsarranjaments van seguir sent del JordiVilapriny.Com us va tractar la crtica del mo-ment? Us vau sentir reconeguts?Crec que vam arribar a tenir un cert re-coneixement en un sector determinat

de la poblaci, activista, compromesa.Ens vam fer un fart de tocar enmtings, trobades i reivindica-cions de tota mena, al PalaudEsports, per lAssemblea deCatalunya, per la Marxa de laLlibertat, etc. De feina no ensen faltava, tot i que de dinersno en vam veure gaires. Quanla feina baixava una mica aga-fvem una furgoneta i anvempels pobles a tocar. Ens ofe-

rem, demanvem perms iactuvem a les places del po-bles. Anvem fent.

I encara vreu fer un tercer disc.En el darrer disc, Perqu no sapaguilaire (Movieplay, 1978), ja hi treuen

el nas algunes tonades tradicionals.Tamb coneixem al Jaume Arnella iens agradava la seva manera de fermsica i aix ens va inuenciar una

mica tamb. El gruix de les lletres sndels poemes del Miquel Desclot com

la del Campaner de Tall, la Cande jugar a soldats i altres. Tamb hihavia Els nvols de Mrius Torres. Ala can de Lestatut, per exemple,ja hi vam incloure algunes tonades tra-dicionals de la Patum de Berga. De fetaquest disc no va tenir gaire temps derodar, al cap de pocs mesos es grupes va desfer i no el vam arribar a to-car massa. Podrem dir que laire es vaacabar apagant.

Com esdev el fnal de Coses?Coses va durar ns a nals del 1979.

Suposo que es va acabar per un can-sament general i per una saturaci deconvivncia. Vivim tots tres junts ambles nostres companyes, rem joves i

ho compartem tot. No vivem pas encap comuna per si que ho fiem totjunts. Suposo que aix al nal ens

va saturar i el grup es va acabar. Vistamb el temps jo crec que vam plegarmassa aviat, encara hagussim pogutms feina. Coses va existir del 1972

al 1979.

Creus que Coses ha estat un grupoblidat?Quan sexplica la histria de la musi-ca daquest pas a nivell general Co-ses no hi surt. Tamb nosaltres tenemun tarann y una manera de fer quepotser no encaixava massa amb la cr-tica del moment. Nosaltres venem decomarques i aix tamb hi tenia unamica a veure. Potser no vam acabardestar mai al rovell de lou dels cir-cuits musicals. Nosaltres competem

en espai i temps amb els cantautors,

la msica progressiva, lona laietana,el Zeleste, No s que Coses shagioblidat del tot per si que hi va haverun trencament. Quan vam plegar ca-dasc es va dedicar a altres coses ivam estar molts anys que no sen vaparlar, del grup. Nosaltres mateixos hovam oblidar una mica i no li vam donarla importncia que potser tenia.

En lactualitat hi ha hagut grups quehan fet versions vostres. Creus queaix s positiu?S. Hi va haver un tall de temps moltimportant que crec que va anar lligatamb ledici de vinils. En el momentque es van deixar de consumir vini-ls totes aquelles propostes musicalsque no havien tingut continutat en elsnous formats van quedar bastant obli-dades. Aix va fer que generacions

posteriors desconeguessin aquestsgrups i la msica que feien. Han estatgrups que shan obviat durant anys.Ara, arran de les versions que nhanfet alguns grups actuals sembla quees torna a parlar de Coses i aix em

sembla b.

A qu es deu el retorn de Coses?Mira, lany passat, per la castanyada,vrem fer un primer retrobament dinsde la programaci de LA TAVERNADEL C.A.T., i ens ho varem passar moltb. Sempre hem mantingut una relacidamics/famlia durant tot aquestsanys, per les activitats professionalsde cadasc ens portaven per caminsdiferents. Ara aix ha canviat i ens vede gust tornar a fer reviure aquest re-pertori que, cal dir-ho, s molt vigentencara, desprs de tant de temps. Elrepertori que tenim de les canons delsegle XIX sembla que shagin escritactualment.

Com ha estat el retrobament i lassaigde les canons desprs de tants anys

de no tocar plegats?Curiosament, quan ens hi hemtornat a posar, les veus de ca-dasc han sortit amb tota nor-malitat. Recordvem perfec-tament com sacoblaven i lesharmonies que hi fiem. No haestat gens complicat i ha fun-cionat. El que s que tenim clars que no ens hem embolicatamb una formaci completaen format banda pop-rock.

Hem buscat una sonoritatacstica cent per cent. Pen-sem que les tres veus ja do-nen el caire de cada tema i

hem buscat un refor instrumentalamb la incorporaci del gran multiins-trumentista Joan Aguiar, Juanche, alviol, guitarr, baix i percussi.

En aquests dos concerts quin reper-tori fareu?El repertori que farem inclou temes jaeditats en els tres elaps fent especial

atenci a les canons del treball deJoaquim Marco Poesia popular i polti-ca del segle XIX i tamb ens ve de gustincorporar algunes de les canons dela primera poca, de quan vrem co-menar a cantar tots tres junts amb elnom de LA TECLA i que no es van pu-blicar en el seu moment.

Hi haur ms actuacions? Es preveuuna continutat del grup?Ara tenim aquests tres primers con-

certs, a lSlavia (29/11/13), El Sielu(5/12/13) i Ripoll (7/12/13) i esperem a

veure com ens hi sentim i la respostade la gent. Tenim ganes de fer-ne ms,per sense cap pressi. Ens volemsentir b a cada concert.

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

26/28

Timbal 26


Coses va desaparixer a fnals del

1979 per la seva msica va que-

dar per sempre ms enregistrada

en tres magnfcs discos de vinil

que actualment es poden sentir

a les plataformes digitals iTunes i

Spotify. El disc Perqu no sapagui

laire va ser reeditat recentment en

CD. En els ltims anys hi ha hagut

diverses formacions que han recu-

perat i versionat algunes canons

de Coses: Au, jovent (Mesclat),

Com hauria estat bell (Tres, Refu-

gi), Can de la pagesa del Rinner

(Els Cosins del Sac), Balan de

propietat (Kdul), etc. A fnals del

2012 els tres membres fundadors

de Coses es van retrobar i van oferir

un petit concert al CAT. Ara, un any

desprs, anuncien el retorn del grup

i la tornada als escenaris amb, de

moment, tres concerts confrmats.

Fem de loctubre el mes de leconomia solidria!

David Morl

Nosaltres, perso-nes, collectius,entitats i em-preses, armem

que una altraeconomia no

sols s possi-ble, sin que jaexisteix. Entrealtres noms, laconeixem pereconomia so-cial i solidria,una altra mane-ra dentendre

leconomia que cada cop s ms rellevant, tant qualitati-vament com quantitativament.Leconomia social i solidria la conformen multituddiniciatives de producci, comercialitzaci, consum, in-

versi, gesti de recursos i assignaci dexcedents quefuncionen dia a dia sota lgiques ms democrtiques,equitatives, solidries i respectuoses amb les persones,el medi ambient i els territoris que no pas les empresesi institucions capitalistes. Adopten la forma de coope-ratives i altres empreses propietat dels productors odels consumidors i usuaris; dassociacions dedicadesal camp social, a les nances tiques o al consum res-ponsable; de xarxes dintercanvi; de monedes locals imonedes socials, dhorts comunitaris; de sistemes degesti comunal; de pressupostos municipals participa-tius; dassociacions de desenvolupament local; de treball

cooperatiu per internet; etc.Sn realitats que estan presents arreu del mn i que tenenen com tres caracterstiques clau que les sadscriuen aleconomia social i solidria: donar primacia a la satisfac-ci de necessitats humanes per sobre del lucre, gestio-nar la prpia activitat econmica de manera democrti-

ca, estar compromeses amb el seu medi natural i social ien la perspectiva de la transformaci social.Moltes daquestes prctiques constitueixen veritablesescoles de ciutadania activa, laboratoris on sassagenaltres formes de produir, consumir i organitzar-se, va-luoses fonts dinspiraci del que podria ser un sistema

econmic diferent del que patim actualment, aparadorsque mostren que un altre sistema econmic s possible.Perqu aquesta s precisament una de les fortaleses deleconomia social i solidria, que no es tracta de cap pro-jecte futur ni de cap ideal abstracte, sin duna realitatpalpable.Leconomia social i solidria ha de formar part de qual-sevol proposta alternativa global al capitalisme. La cons-trucci duna alternativa a partir de la destillaci de lesmillors prctiques constitueix avui una tasca al nostreparer imprescindible si volem sortir daquesta crisi sis-tmica en qu les elits poltiques i nanceres ens tenen

sumits i que ens empobreixen. Si no disposem ni que

sigui dun esbs dun futur alternatiu possible, que com-parteixi el conjunt de moviments socials, mai no aconse-guirem mobilitzar les energies personals i collectives su-cients per impulsar un procs de transformaci social.

Disposar dun esbs econmic alternatiu a curt i mitjtermini s una tasca especialment urgent a casa nostra,per tal que totes les energies collectives generades noacabin en frustraci, sin que siguin capaces de cons-truir un futur diferent, veritablement ms lliure i ms just.En aquesta tasca, leconomia social i solidria t molta aportar. Un nou model socioeconmic hauria de te-nir com a objectiu satisfer necessitats i contribuir al b

com per sobre de lafany de lucre. Per a aix podriainspirar-se en molts dels principis, institucions i mtodesprocedents de les millors experincies de leconomia so-cial i solidaria en les seves diferents vessants: el treballcooperatiu, la comercialitzaci justa, el consum respon-sable, les nances tiques, les monedes socials, la crea-

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

27/28

El Timbal27


ci i gesti democrtica dels bns comuns, la distribucisolidria de lexcedentPer perqu leconomia social i solidria pugui seguir do-nant tants fruits, i ns i tot anar gestant-se com lembri

duna altra economia, necessita desenvolupar-se. Peraix animem als seus actors cooperativistes i molts al-tres a fer ms visibles les seves prpies experincies,

a articular-se en projectes intercooperatius a superiorescala, a crear mercats socials, aix com xarxes localsdeconomia social i solidria, a treballar colze a colzeamb altres moviments socials, a aprofundir en un mo-del de gesti basat en la participaci i la democrcia, acrear mecanismes propis de nana-ment, i, amb el suport daltresagents, a aconseguir unes poltiquespbliques favorables, la qual cosainevitablement exigeix que siguinconcertades cooperativament entreladministraci i el sector, que tinguinun carcter transversal i que no pre-tenguin mercantilitzar-lo per desacti-

var la seva capacitat transformadora.El proper mes doctubre pot ser unmoment especial per al desenvolupa-ment de leconomia social i solidriaa Catalunya. A lentorn de la III FiradEconomia Solidria de Catalunyaorganitzada per la Xarxa dEconomiaSolidria, que tindr lloc a Barcelonaels dies 23 a 25 doctubre de 2014,

les persones, collectius, entitats iempreses ens comprometem a pro-

moure per tot Catalunya xerrades, debats, assemblees,parades, exposicions, mostres, jornades, accions reivin-dicatives, etc., que serveixin per divulgar all on encarano es coneix aquesta altra economia, per constituir xar-xes locals deconomia solidria als barris, pobles, ciutatsi comarques del pas, i per vertebrar totes aquestes xar-xes en la Xarxa dEconomia Solidria.Convertim aquest octubre en el Mes de lEconomia So-lidria!Creem a cada barri, a cada poble, una xarxa deconomiasolidria!Xarxa dEconomia Solidria / www.raesc.org

Ball de Santa CreuLAgrupaci de Balls Populars de la Riera torna a recu-perar el Ball de la Santa Creu, on sescenica el vot de

poble que fu la Riera a Santa Creu lany 1809 amb motiu

duna epidmia provocada per la Guerra del Francs.

La tradici popular diu que el Ball de Santa Creu ja es re-presentava al segle XIX, per la versi del Ball que ens haarribat ns als nostres dies s de lany 1909, composta

per Salvador Sol amb motiu de la celebraci del primercentenari dels fets.

El Ball de Santa Creu no s torna a representar ns a

75 anys desprs, lany 1984, a crrec del grup escnic

de la Riera de Gai Teatre del Pou. El text de SalvadorSol, gaireb perdut, sedita juntament amb els Apuntshistrics de la Riera, de Jaume Raf (1985). Aquesta ver-si del Ball de Santa Creu es representa els anys 1984,

1989 i 1994.

Lany 2004, lAgrupaci de Balls Populars de la Rieratorna a donar forma al Ball, el dilluns 13 de setembre,

viglia de la festivitat de Santa Creu, a les 10 de la nit.

LAgrupaci va proposar una nova visi daquest ballparlat. Una visi que no deixa de ser una proposta, unamanera dentendre i interpretar el Ball de Santa Creu. Ladirecci va anar a crrec de Jaume Guasch i Enric Ga-rriga.

Es va gaudir delBall de SantaCreu a lesglsiade la Riera ambuna concepciescnica prpiadels balls par-lats, tot afegint-hi elements tea-trals nous. Es va

buscar un ves-tuari molt realis-ta i incorporar-hialguns detalls decaire simblic.

La msicasinterpret endirecte, a crrecduna petita or-questra formada per 10 msics, partint de la base dun

quartet de corda, reforat amb un quartet de vent, lorgue

i percussi. Es van adequar uns moviments coreogrcsmolt senzills, donant sobretot importncia als quadresplstics.

El Ball de la Santa Creu es va tornar a representar lany2009, en motiu del Bicentenari de la festa.

8/10/2019 EL TIMBAL, 78

28/28

Timbal

EditorialEl Timbal

Fa dues dcades una colla de gent vam comenar a pu-blicar una revista amb ganes dexplicar all que fiem iles coses que passaven i que no apareixien a cap diari.Primer sortem cada dos mesos i ara ho fem dos copslany. Els temes que hi surten han anat evolucionant ambnosaltres per la poltica, la defensa del territori, el BaixGai i les entitats sn algunes de

les constants que no hi han faltatmai. El Timbal es llegeix sobretotper internet (www.elriu.cat) perencara traiem alguns exemplarsen paper. Ens agrada la lletra im-presa, tocar el paper. Tot i aix, hiha poca gent que conegui la publi-caci. Sens dubte, un dels princi-pals motius daquesta situaci sel nostre nul objectiu comercial.Per nosaltres escriure s un plaeri una oportunitat per conixer i

compartir. Desprs, la revista pren

vida prpia i ja no controlem on arriba.Mirar enrere fa una mica de cosa. Com passa el temps!Sabent que som aqu de pas, el Timbal s un rastre quedeixem. Tamb el testimoni de moltes coses que shanfet, sobretot a iniciativa de moviments socials i culturalsque ens han fet la vida ms bonica en aquest tros de

mn. No volem fer prediccions

sobre el futur del Timbal. Estaremdaqu 20 anys al peu del can?No tenim cap ganes de contes-tar aquesta pregunta. Ms aviatel que tenim clar s que farem elTimbal mentre en tinguem ganes,coses a dir i voluntat daprendrea travs de la comunicaci ambels lectors. Ara lnica cosa quepodem avanar s que el properexemplar ser al vostre sof ambla puntualitat que ens caracteritza!

Documents

EL TIMBAL, 78