Embed Size (px)
Citation preview
QiMC
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut El Calamot Gavà
EL TRASPLANTAMENT RENAL: PAS A PAS
Autora: Laura Blanca Estellés
Tutora: Marga Domènech Codina
2n. Batxillerat B
IES El Calamot
Gavà, 10 de gener del 2017
INDEX
0. Introducció
0.1 Motivació
5
0.2 Objectius
6
1. Cos de la Memòria
1.1 Història dels transplantaments
1.1.1 Els transplantaments fins el s. XX
7
1.1.2 Els transplantaments des del s. XX fins l’actualitat
9
1.2. Els transplantaments en xifres
1.2.1 Xifres mundials
13
1.2.2 Xifres a Espanya
16
1.2.3 Xifres a Catalunya
19
1.3. Aspectes ètico-legals en els transplantaments
20
1.4. El transplantament renal
1.4.1 Anatomofisiologia del ronyó (dissecció)
23
1.4.2 El transplantament renal en xifres
31
1.4.3 Evolució de les tècniques medicoquirúrgiques en el transplantament renal
32
1.4.3.1 Donant cadàver
34
1.4.3.2 Donant viu
36
1.4.3.3 Robòtica en els transplantaments
38
1.5. El pacient
1.5.1 Impacte emocional en el receptor de donant cadàver. Gestió de la llista d’espera.
40
1.5.2 Impacte emocional en el receptor/donant de donant viu (Entrevista i anàlisi)
40
1.5.3 La vida després d’un transplantament renal
44
1.6. Conclusions
46
2. Bibliografia
48
3. Annex
3.1. Transcripció de l’entrevista dels pacients
51
3.2. Consentiment informat
57
3.3. Gràfics
58
AGRAÏMENTS
Voldria agrair a totes aquelles persones que m’han acompanyat durant tot el
batxillerat i especialment en la realització d’aquest treball i que durant el temps
que li he dedicat m’han comprès, animat i recolzat. Gràcies especialment a la
meva mare i a la meva àvia per estar sempre amb mi...
Vull agrair a la meva tutora, la Marga Domènech, les hores dedicades a aquest
projecte. Gràcies per la seva paciència, temps i professionalitat. Els seus consells
han aportat la llum que necessitava.
Per acabar gràcies als pacients que han participat en la recerca, dels qui he après
moltíssim.
5
0. INTRODUCCIÓ
El meu treball de recerca té com a títol “El Trasplantament Renal: Pas a Pas” i
amb ell es pretén explicar com ha estat l’evolució dels trasplantaments, parlant de
la història dels trasplantaments i d'aspectes més concrets dels renals, com xifres,
tècniques i tipus de donacions.
El trasplantament és un terme que en medicina defineix la substitució d’un òrgan o
teixit malalt per un altre sa procedent de la mateixa persona o d’una altra.
Es pot trasplantar pell d’una determinada zona del cos sana, a una altra afectada,
però també es pot obtenir el teixit a trasplantar d’una persona que pot estar viva o
morta.
En una persona viva els òrgans que es poden extreure han de tenir unes
determinades característiques. Per exemple, ser parells com els ronyons, o tenir
la capacitat de regeneració quan s’extreu només una porció d’aquests, com el
fetge o la medul·la òssia.
En aquest treball es fa referència a diversos temes tots enllaçats entre si. Les
xifres de trasplantaments mundials i per regions, història, aspectes ètics i legals...
A continuació s’ha fet una recerca en el camp de trasplantaments renals, explicant
l’anatomia i la fisiologia dels ronyons i seguidament explicar diferents tècniques.
S’ha realitzat una dissecció d’un ronyó com a complement de l’estudi de
l’anatomia i fisiologia.
La idea inicial del treball de recerca va ser la realització sobre només les xifres
dels trasplantaments, però es va veure que centrant-se en un trasplantament, en
aquest cas el renal, es podria obtenir més informació. El tema dels
trasplantaments es va decidir quan es va llegir al diari que Espanya era el país
amb més trasplantaments i amb més donants del món. Va semblar una dada
curiosa, ja que hi ha molts països al món que poden estar més desenvolupats en
altres aspectes. A partir d’aquell moment es va centrar el treball en el
6
trasplantament i el renal es va decidir perquè és un dels més comuns i perquè és
el que més ha evolucionat en els últims anys aquí a Espanya gràcies a l’aplicació
de la tecnologia.
Els objectius d’aquest treball són:
Conèixer els trasplantaments i la seva història.
Comparar les xifres de diferents països segons el tipus de trasplantament.
Analitzar l’evolució de les tècniques i les diferències entre les diferents
donacions.
Comprendre l’anatomofisiologia del ronyó i la importància que té dins del
nostre cos.
La Metodologia que s’ha utilitzat en aquest treball està dividida en dos blocs:
Recerca bibliogràfica: Entre diferents pàgines webs, en el registre de
trasplantaments d’Espanya i en diferents llibres.
Treball de camp: En la qual s’ha portat a terme una entrevista que s’ha
analitzat des de la perspectiva qualitativa de la investigació.
També s’ha realitzat la dissecció d’un ronyó de vedella, per poder observar
les diferents parts estudiades prèviament.
7
1. COS DE LA MEMÒRIA
1.1 HISTÒRIA DELS TRASPLANTAMENTS
1.1.1 Els trasplantaments fins el segle XX
Hi ha una extensa bibliografia que exposa que el desig de l’ésser humà de millorar
la seva salut o el seu aspecte físic va lligat a la seva naturalesa. Hi ha proves de
pràctiques quirúrgiques en temps del neolític (6000 a.C). Es coneix que a l’Imperi
Inca se substituïen ossos malalts per plaques d’or. En altres civilitzacions tan
antigues com la persa, la grega o l’egípcia apareixen diferents manifestacions
d’una visió idealitzada del cos humà, a la recerca de la perfecció. Utilitzaven part
d’animals, les quals els hi donaria característiques només a l’abast dels Déus. Per
tant, el “xenotrasplantament” es troba en el pensament de l’home des de fa molts
segles.
El concepte de xenotrasplantament (prové
del grec xeno que significa estranger) és el
trasplantament de cèl·lules, òrgans o teixits
d’una espècie a una altra. En el cas dels
humans es busquen espècies pròximes per
evitar el rebuig. S’utilitzaven parts del porc
com a “xenoimplants”, tot i que aquesta
pràctica tenia moltes limitacions,
principalment el rebuig per causes
immunitàries o la por a contraure malalties
procedents dels donants.
Fragment de Marbrers d’Elgin. Figura 1: goo.gl/Zzc2io
8
En moltes cultures antigues, apareix el concepte de trasplantament a través de
formes quimèriques (criatura mitològica híbrida) de Déus, herois i reis per tal de
ressaltar les virtuts d’aquests éssers (Figura 1). El més antic dels exemples és el
del Déu hindú de la saviesa Ganesha, aquest Déu va sorgir d’un nen Kumar, al
que el rei Shiva li va trasplantar un cap d’elefant, la qual cosa li atorgava saviesa i
fortalesa.
Amb el pas dels segles, els cristians recullen aquests mites i els transformen en
miracles. Dins d’aquests miracles se’n pot destacar un, “el miracle de Sant Cosme
i Sant Damià”, que mostra el moment en què aquests metges de l’època romana
substitueixen la cama malalta de l’emperador Justinià I per la cama sana d’un
esclau mort.
En el segle XVI Gaspare Tagliacozzi va realitzar el primer trasplantament de pell
per reconstruir el nas. La pell utilitzada va ser extreta de l’avantbraç d’un altre
individu. A partir d’aquest moment es parla del rebuig d’un teixit trasplantat.
Aquest fenomen també va ser estudiat per Pollock al segle XIX. Pollock, l‘any
1870, va realitzar un trasplantament de teixits. Va ser el més important a l’hora de
parlar del rebuig. Va implantar pell a un pacient amb cremades i hi va implantar
fins a tres pells diferents i totes van ser rebutjades.
Es pot determinar que el terme trasplantament va ser introduït al vocabulari de la
medicina gràcies a John Hunter, metge escocès que va obrir el camí de
l’observació i l’experiència dins la cirurgia, és a dir el que es pot denominar
empirisme: perquè pensar?, perquè no assajar?
9
1.1.2 Els trasplantaments del segle XX fins a l’actualitat
L’inici del segle XX va estar marcat en el camp dels
trasplantaments per la introducció de la sutura
vascular, realitzada pel metge francès Alexis Carrell
(Figura 2). Gràcies a aquest nou avanç a principis
de segle es van començar a fer els primers
trasplantaments en animals, autotrasplantament el
ronyó d’un gos a la seva pota, practicant així la
sutura vascular, ja que va haver de suturar dues
venes.
El 1906, un cirurgià francès, Mathieu Jaboulay, fa un xenotrasplantament. Va
trasplantar el ronyó d’un porc a una dona de 50 anys amb insuficiència renal, que
no va ser exitós. Tots aquests fracassos no van desanimar als investigadors com
Carrell. El 1912 va rebre el premi Nobel, ja que va fer més de 100 trasplantaments
de ronyons, tiroides, cor i ovaris. Sobre el primer trasplantament exitós hi ha
bastants discrepàncies entre diferents fonts d’informació. El primer trasplantament
renal es va realitzar el 1933, a Ucraïna. Voronoy, el metge encarregat de fer el
trasplantament, va trasplantar un ronyó d’un home de 60 anys ja mort, a una dona
de 40 anys. La dona només va viure dos dies més per culpa de la incompatibilitat
sanguínia que hi havia amb el donant.
Durant aquests anys, molts dels trasplantaments no van ser exitosos, ja que no
utilitzaven immunosupressors per poder aturar la resposta del cos a l’estímul
extern provocat pel trasplantament. El 1952, a un hospital de Paris es va fer el
primer trasplantament entre familiars. Un noi jove de 16 anys va caure d’una
escala provocant així un trencament del ronyó. La seva mare va ser la donant.
L’operació va ser un èxit però al cap de 22 dies el noi va morir per culpa del
rebuig. Una altra vegada el rebuig no deixava completar un altre trasplantament.
El 1954, es va realitzar un trasplantament entre bessons univitel·lins, aquesta
característica garantia que no pogués existir cap tipus de rebuig, ja que eren
Alexis Carrell. Figura 2: goo.gl/8avo5q
10
idèntics genèticament i així va ocórrer. Aquest trasplantament es va donar a
Boston, pel metge Joseph Edward Murray.
Els següents anys van estar dedicats plenament al perfeccionament de tècniques
ja utilitzades i en la millora del problema de la immunitat. La majoria d’aquestes
investigacions es van dur a terme a Boston, on al 1959 Calme va demostrar que
l’immunosupressor anomenat MercatopurinaR allargava la vida dels ronyons
trasplantats. Tot i aquest avanç en la utilització d’immunosupressors els pacients
seguien morint per falta d’anticossos.
El 1960 el metge Goodwin aconsegueix aturar el procés de rebuig d’un ronyó
subministrant altes dosis de glucocorticoides (hormones de la família dels
corticoesteroides que afavoreixen l’activitat immunosupressora de l’organisme).
Més endavant, el 1963, Starzl recomana la utilització d’aquestes hormones des
del moment del trasplantament. Aquest metge va aconseguir fer el primer
trasplantament exitós de fetge.
Tots aquests avenços en el camp dels trasplantaments renals van ajudar molt
també a perfeccionar i aconseguir resultats reeixits en trasplantaments d’altres
òrgans, com el cor, el qual el 1967 va ser trasplantat per primera vegada a Sud-
àfrica (Ciudad del Cabo) pel Dr. Christiaan Barnard. Tot i aquests avenços entre
un 30 i 40% dels pacients trasplantats de ronyó morien el primer any.
A finals de la dècada dels 70, van haver-hi dos importants avenços. El metge
britànic, Calne, va posar en ús la Ciclosporina A, un immunosupressor que va
donar uns resultats bons.
Més tard, el 1986 el mateix Calne amb ajuda de J.Walrork va aconseguir fer el
primer trasplantament múltiple, trasplantant el cor, un pulmó i el fetge alhora.
11
Espanya
El 1957 a l’Hospital de la Creu Roja de
Barcelona, el Dr. Rotellar va fer la primera
hemodiàlisi extracorpòria, en la qual es va
utilitzar un ronyó artificial dissenyat a
Holanda pel metge Kolff. Als anys 60 a
Madrid es comencen a fer els primers
trasplantaments, sense èxit, de ronyó. El
1964 a l’Hospital Clínic de Barcelona s’obre
una unitat experimental de trasplantaments
renals. Després d’un any d’estar
experimentant i fent proves realitzant
trasplantaments amb gossos es realitza un
trasplantament entre humans sense cap resultat. Uns mesos més tard, es realitza
un segon entre un home mort a causa d’un traumatisme cranial i una dona de 35
anys, aquest segon trasplantament té uns bons resultats immediats i es realitzen
a partir de llavors vuit més tots amb resultats bons. Tots aquests realitzats pel Dr.
Gil-Vernet (Figura 3), pioner en el camp del trasplantament a Espanya.
Les lleis del sector sanitari que regien en aquell moment a Espanya van haver de
ser renovades, ja que durant aquest procés no es donava cap importància als
trasplantaments, i fins i tot es va menysprear l’obtenció de resultats positius en el
moment de fer un trasplantament. El 1967 el doctor Barnard realitza el primer
trasplantament de cor i aquesta notícia torna a donar importància als
trasplantaments i a fer que la societat s’impliqui en el fet.
Durant els següents anys els metges espanyols es dediquen a perfeccionar les
tècniques aplicades i a estudiar millores per allargar la vida dels trasplantats.
Aquest temps va servir també perquè Espanya es posicionés al capdavant de la
llista mundial de trasplantaments i donants.
Dr. Gil-Vernet a Barcelona, 1970 Figura 3: https://goo.gl/QCZO9k
12
La creació, el 1989, de l’ONT (Organització Nacional de Trasplantaments) va
facilitar controlar tot el nombre de trasplantaments que es realitzaven a les
diferents comunitats autònomes. Va estar convivint amb l’OCATT (Organització
Catalana de Trasplantaments) creada al 1984.
Des de fa 24 anys Espanya segueix liderant la llista de donants i trasplantaments
en l’àmbit mundial.
13
1.2 EL TRASPLANTAMENT EN XIFRES
1.2.1 Xifres mundials
En els últims 5 anys ha augmentat el nombre de trasplantaments al món un 15%.
El 2015 se’n van realitzar a tot el món 119.873 trasplantaments. Una xifra superior
a la de l’any anterior en el qual se’n van realitzar 118.127. Espanya segueix
superant a la resta de països quant al nombre de trasplantaments i donants, ja
que té 100,7 malalts trasplantats per milió de població (la mitja de la Unió Europea
és de 62,4 i la dels Estats Units de 92,7) seguida amb una diferència de 7,6 per
Croàcia.
Taula 1. Font pròpia. Nombre de donacions d’òrgans per milió d’habitants mundial.
*Àfrica. La majoria de països d’Àfrica són subdesenvolupats, no tenen recursos ni formació per poder realitzar
aquestes intervencions. Una altre factor es la religió, les seves creences no estan a favor del trasplantament
ja que veuen la mort com un pas a una altra vida i el cos ha d’estar en condicions per viure allà.
14
Tot i aquestes dades que poden semblar positives l’augment mundial de
trasplantaments al món durant els últims cinc anys només és un 10% dels
trasplantaments necessitats estimats per la ONT i la OMS.
Taula 2. Font pròpia. Nombre de trasplantaments per països.
15
1.2.1.1 Xifres de la UE
A la Unió Europea les xifres de donants i trasplantaments augmenten
lleugerament respecte al 2014. La taxa de donació de la UE augmenta fins a 20,8
(19,8 al 2014) i se situa amb 10.495 donacions. Respecte als trasplantaments, es
realitzen 32.707, 826 més que el 2014. Unes xifres més alarmants són les de les
llistes d’espera. El 31 de desembre de 2015 hi havia 56504 pacients esperant un
trasplantament, i durant el 2015 van morir 3874 pacients esperant
trasplantament.
Taula 3. Font pròpia. Nombre de trasplantaments i tipus en Europa.
16
1.2.2 Xifres a Espanya
Espanya és el país que des de fa 25 anys encapçala la llista de trasplantaments i
donants mundial. Amb una mitja de 39,7 p.m.p de donants i realitzant 4.769
trasplantaments en l’últim any (2015).
En el sector dels donants la crescuda durant els últims 7 anys ha estat
considerable. Tot i aquesta pujada al 2010 va haver una davallada molt important
del nombre de donants. Els factors que podrien estar relacionats amb aquest
fenomen són: la baixada del nombre de morts per sinistres a la carretera i un
canvi en la qualitat de vida dels ciutadans.
Taula 4. Font pròpia. Nombre de donants a Espanya per anys.
17
En els tipus de trasplantaments també es pot observar un augment en els últims
tres anys. Encara que hi ha alguns que disminueix, això també pot ser un bon
progrés, ja que pot ser que no hagi sigut necessari per millores en altres àmbits
de la medicina.
Taula 5. Font pròpia. Nombre de trasplantaments i tipus a Espanya.
18
La mitjana de donants per milió de població en cada comunitat autònoma és la
següent:
Taula 6. Font pròpia. Nombre de trasplantaments per milió d’habitants a les diferents comunitats autònomes,
l’any 2015.
La Rioja tan el 2014 com el 2015 van encapçalar de donants, seguida per
Cantabria que també va repetir la seva segona posició.
19
1.2.3. Xifres a Catalunya
L’augment de xifres a Catalunya creix a la vegada que Espanya. La mitja de
donació és de 34,1 pmp el 2015, una pujada considerable respecte al 2014 que
era 29 pmp.
Taula 7. Font pròpia. Nombre de trasplantaments per anys a Catalunya.
Quant als tipus de trasplantaments hi ha un predomini del trasplantament renal.
La millora a Catalunya no és tant notable, ja que fa tres anys consecutius que
superen la xifra dels 900, i la diferència entre els últims tres anys és mínima. La
pujada més important en la història dels trasplantaments es va donar el 2011, a
Catalunya va passar el mateix que a Espanya i el 2010 va haver una forta
davallada.
Taula 8. Font pròpia. Nombre de trasplantaments i tipus a Catalunya durant l’any 2015.
20
1.3 ASPECTES ÈTICO-LEGALS DELS TRASPLANTAMENTS
El desenvolupament de les tècniques del trasplantament i l’augment
d’intervencions va fer que el govern hagués de començar a formular normes per
regular l’activitat.
La primera llei recollida va ser el 1882, en un decret dins de la Llei de
l’Enjudiciament Criminal la qual exposava que si una mort es pot demostrar
clínicament que és encefàlica es pot estalviar l’autòpsia i així alleugerir el procés
d’extracció d’òrgans. També recollia un punt en el qual s’ha de realitzar una
autòpsia sempre en cas de mort violenta, abans de procedir a l’extracció dels
òrgans. El 1974, la Llei General de la Salut diu que el receptor ha de ser triat
seguint unes normes per millorar la salut i evitar malalties, mai discriminant a
pacients pel seu color de pell, sexe, situació econòmica o ideologies i tota aquesta
informació és confidencial. Durant el règim franquista els trasplantaments van
perdre importància, ja que segons l’església eren antinaturals. És per això que va
haver una davallada. El 1979, ja acabat el règim, es va redactar la Llei dels
Trasplantaments. Aquesta llei encara vigent té tres punts importants:
El diagnòstic d’una mort encefàlica ha de ser corroborada per tres metges
aliens al pacient i al receptor.
La suposició de l’extracció tret que el donant hagi deixat per escrit la seva
oposició.
La necessitat d’una autorització judicial en cas que la mort hagi estat
violenta.
A continuació, l’any 1980, el Govern va procedir a redactar el Reglament
d’Extracció i Trasplantament d’Òrgans. En aquest reglament donava diferents
situacions que s’havien de complir per dictaminar que el pacient havia mort,
centrant-se en la mort cerebral. Aquestes situacions eren, per exemple:
Absència de resposta cerebral.
Absència de respiració.
21
Absència de reflexos musculars, encefàlics i midriasis (dilatació de la
pupil·la).
Electroencefalograma pla.
Aquest reglament també reunia les característiques que havien de tenir els
centres hospitalaris per poder realitzar aquestes intervencions, com refrigeradors
pel transport d’òrgans i per la seva preservació. Durant els següents anys el
reglament va anar modificant-se, ja que van aparèixer nous àmbits, principalment
en la mort encefàlica. El 1999 apareix un decret important en el qual diu que la
pràctica de trasplantaments ha de ser únicament per a fins terapèutics. En la llei
orgànica de 1999 també fa referència a les condicions que ha de tenir el pacient
per poder ser donant viu:
Ha de ser major d’edat i tenir totes les facultats mentals i un estat de salut
bo.
Ha de ser un òrgan amb el qual les seves funcions vitals no es vegin
afectades, que la seva vida no es vegi afectada i pugui ser compensada la
seva falta.
El donant ha d’estar informat.
El lloc i el personal implicat han de complir uns requisits per poder realitzar
l’extracció.
Han de poder garantir un seguiment del donant i del pacient durant els
següents mesos.
En els aspectes ètics els trasplantaments no s’han vits qüestionats, tot i que el fet
de realitzar trasplantaments ha provocat la formulació de diverses preguntes,
principalment a partir dels anys 50 quan els trasplantaments estaven en auge. En
els trasplantaments la bioètica va dictaminar una sèrie de principis que s’havien
de seguir:
Principi de la beneficència: els beneficis han de ser sempre superiors als
riscos.
22
Principi de la justícia: els beneficis i els riscos han de repartir-se de
manera imparcial.
Principi de la no-maleficència: s’ha d’intentar sempre causar els mínims
danys possibles.
Una de les qüestions més importants tractades per la bioètica va ser,
especialment, els trasplantaments de viu a viu. En un trasplantament de viu a viu
el donant pot patir complicacions i això pot crear un dilema moral entre salvar al
donant o al receptor. Una altra qüestió també va ser la mort encefàlica; va crear
molts dilemes, ja que realment aquella persona estava connectada a una màquina
que l’ajudava a seguir en vida, és a dir, estava viva. Però realment, no podria
sobreviure sense l’actuació d’aquesta màquina El mercat negre d’òrgans va
provocar l’aparició d’un nou principi, els òrgans han de ser trasplantats sense cap
tipus d’interès econòmic.
El mercat negre d’òrgans segueix molt actiu, ja que hi ha encara molta gent que
se’n beneficia i molta gent que necessita vendre un òrgan per obtenir diners.
L’OMS va dedicar tres articles en el seu codi ètic, parlant principalment del
trasplantament sense interès econòmic.
23
1.4 EL TRASPLANTAMENT RENAL
1.4.1 Anatomofisiologia del ronyó
DEFINICIÓ DEL SISTEMA URINARI
El sistema urinari és el conjunt d’òrgans que participen en la formació i excreció
de l’orina.
Està format per dos ronyons, dos urèters, la bufeta urinària, la uretra i el meat
urinari.
Els ronyons filtren la sang i produeixen l’orina que varia en quantitat i composició
per mantenir l’homeostasi sanguínia, és a dir, regulen el volum d’aigua, la
concentració iònica i el pH de la sang i fluids corporals. També regulen la pressió
arterial, produeixen hormones i participen en el manteniment de la glucèmia.
ELS RONYONS
Situació
Els ronyons estan situats a l’abdomen, a ambdós costats de la regió dorsolumbar
de la columna vertebral, aproximadament entre la 12ª vèrtebra dorsal i la 3ª
vèrtebra lumbar. El dret està inferior a l’esquerre per la presència del fetge. A la
part superior de cada ronyó, o pol superior, s’hi troba la glàndula suprarenal.
MORFOLOGIA EXTERNA
Els ronyons són de color vermellós i tenen forma de mongeta. En un adult pesen
entre 120 i 150g cadascun i mesuren uns 11cm de llarg x 7cm d’ample x 3cm de
fons.
24
En cada ronyó podem distingir:
Cara anterior i posterior. La cara que mira cap la cavitat abdominal i la que
dóna a l’esquena respectivament.
Pol superior i inferior, que seria la part orientada cap al cap i als peus
respectivament.
La vora externa o lateral convexa i vora interna o còncava.
A la vora interna hi ha una concavitat anomenada hílium renal, on entren i surten
nervis, vasos limfàtics, vasos arterials i venosos i la pelvis renal.
Anatomia ronyó. Figura 4: Enciclopèdia de Medicina i Salut.
Tot el ronyó està protegit per una càpsula fibrosa, que al mateix temps està
envoltada per la càpsula adiposa i externament a aquesta trobem l’aponeurosi
renal.
25
MORFOLOGIA INTERNA
En un tall frontal del ronyó s’observen dues capes ben diferenciades:
L’Externa: anomenada còrtex, que és llisa i vermellosa.
La Interna: anomenada medul·la, de color marronós.
El còrtex renal és la zona del ronyó situada immediatament per sota de la càpsula
fibrosa i té una espessor aproximat de 1cm. En el còrtex es disposen els
corpuscles renals i els conductes contornejats dels nefrons.
La medul·la renal és de textura estriada i consta de 8 a 18 estructures de forma
cònica anomenades piràmides renals o de Malpighi, en les quals trobarem les
nanses de Henle, els conductes col·lectors i els conductes papil·lars que formen
part de les nefrones.
IRRIGACIÓ I INNERVACIÓ
La irrigació del ronyó és molt complexa, per la funció depuradora sanguina que
realitza. Depèn només de l’artèria renal, que ve de l’artèria aorta abdominal i
penetra en el ronyó per l’hílium renal. Aquesta arteria renal es va subdividint una
vegada dins el ronyó i va formant les arterioles aferents, que finalment formaran
els glomèruls renals. D’aquests glomèruls en surten les arterioles eferents que
formen una xarxa capil·lar a la medul·la renal.
Tota la xarxa capil·lar formada per les arterioles eferents forma vasos venosos
que acaben a la vena renal, i desemboca a la vena cava inferior on acaba sortint a
l’exterior per l’ urèter.
I d’aquesta manera s’assegura una aportació de sang d’uns 1200ml/min que
representa entre un 20 i un 25% de la despesa cardíaca en repòs.
26
La innervació depèn dels nervis renals que s’originen en el gangli celíac que és
una estructura nerviosa del sistema nerviós autònom simpàtic.
NEFRONS
Al còrtex del ronyó podem observar només mitjançant un microscopi els tubs
urinífers o nefrons, que són les unitats funcionals del ronyó. En podem trobar més
d’un milió per ronyó.
El nefró està format per dos elements:
-Corpuscle renal: tanmateix format pel glomèrul d’arterioles o capil·lar i càpsula de
Bowman. Els corpuscles només els podem trobar a l’escorça renal. En aquesta
estructura la sang es filtrada per formar orina. En els corpuscles podem
diferenciar dues formacions: el pol vascular, el qual connecta els vasos sanguinis i
està connectat amb l’arteriola aferent la qual proporciona la sang; i el pol urinari el
qual connecta amb les vies urinàries.
-Al túbul renal podem diferenciar el segment contornejat proximal, la nansa de
Henle i el segment contornejat distal. Totes aquestes estructures del corpuscle
renal es componen de diferents cèl·lules, als glomèruls podem trobar cèl·lules
endotelials, que formen l’endoteli capil·lar. A la càpsula de Bowman les cèl·lules
que podem trobar són podòcits.
A l’interior del corpuscle l’arteria aferent forma unes ramificacions anomenades
cabdell glomerular. Aquest cabdell està envoltat per la càpsula de Bowman que
desemboca en el túbul renal. En el túbul renal les substàncies obtingudes de la
filtració de la sang es converteix en orina. El túbul envolta el corpuscle i
s’anomena proximal i continua per la nansa de Henle. En la nansa de Henle
continua per uns conductes anomenats: porció descendent i porció ascendent.
Una vegada l’orina a passat per aquests conductes acaba arribant al túbul distal
27
que porta l’orina fins al túbul col·lector. El túbul col·lector passa pel còrtex, la
medul·la fins a la pelvis renal on l’orina acabarà desembocant a l’urèter.
El nefró. Figura 5: https://goo.gl/8e9FLx
28
DISSECCIÓ RONYÓ
1. Artèria aferent. Ronyó de vedella. Figura 9: font pròpia.
1. Artèria aferent. Ronyó de vedella. Figura 10: font pròpia.
29
2.Escorça. 3. Medul·la. Ronyó de vedella. Figura 11: font pròpia.
4.Calce. Ronyó de vedella. Figura 12: font pròpia.
30
FISIOLOGIA
La funció del ronyó és la de mantenir la constància de la composició, el volum i el
pH dels líquids del cos dins dels límits normals mitjançant l’excreció de quantitats
variables d’aigua i de substàncies orgàniques i inorgàniques que passen pel
torrent circulatori. Els ronyons excreten gairebé tots els desfets nitrogenats, la
major part de sals que no necessita la sang i la meitat de l’excés d’aigua. També
eliminen substàncies estranyes com toxines que s’hagin format dins l’organisme o
que provinguin de fora. Aquest procés de filtració i elaboració d’orina es duu a
terme gràcies a l’hormona antidiürètica. Com a resultat d’aquesta funció el ronyó
elabora l’orina, líquid groguenc constituït normalment per aigua i les substàncies
que cal eliminar per a mantenir l’equilibri del medi intern l’organisme.
Aquest equilibri o homeòstasi s’aconsegueix mitjançant un correcte funcionament
dels glomèruls del ronyons.
PATOLOGIES
Una de les més comunes és la malaltia renal crònica, és a dir, un dels dos ronyó o
els dos no realitzen la seva funció correctament. Aquesta disfunció pot provocar
diabetis o hipertensió entre altres. A mida que passa el temps aquesta malaltia
agreuja provocant una insuficiència renal, que només pot
estar solucionada mitjançant un trasplantament de ronyó o
diàlisis.
Un altre molt comú també són les pedres als ronyons o
litiasi renal. Aquestes pedres es formen per alguna
substància que porta l’orina en passar pel ronyó i es va
dipositant. Pot ser com sorra o pot arribar a formar una
pedra d’uns 27mm de diàmetre. Normalment aquestes
s’eliminen de manera natural, sense ajuda externa, tot i
Litasi renal. Figura 13: https://goo.gl/1ZoYsH
31
que a vegades poden arribar a obstruir el conducte urinari, causant molt de dolor i
la necessitat de medicació.
El dolor d’origen renal és una patologia causa per l’augment del tamany dels
ronyons. És un dolor referit, és a dir, se sent en una zona a la superfície del cos.
Aquest dolor s’acostuma a trobar en la zona lumbar de l’esquena. El dolor és
provocat per l’estimulació de les terminacions nervioses de la càpsula renal,
l’única part del ronyó que conté terminacions nervioses.
1.4.2 El trasplantament renal en xifres a Espanya
El trasplantament renal a Espanya va començar a destacar al 1965, gràcies al
doctor Josep Maria Gil-Vernet, va impulsar la pràctica d’aquestes intervencions
millorant les seves tècniques. L’augment de trasplantaments renals en els últims
10 anys ha estat abismal. De 2014 a 2015 l’augment ha estat de 137
trasplantaments més l’any 2015, una xifra remarcable.
Taula 9. Font pròpia. Nombre de trasplantaments renals a Espanya per anys.
32
Taula 10. Font pròpia. Nombre de trasplantaments renals per comunitats l’any 2014.
Catalunya encapçala la llista de trasplantaments renals per comunitats. Durant
l’any 2014 (últimes dades publicades) Catalunya realitzava 604 trasplantaments,
seguida d’Andalusia que en realitzava 453.
1.4.3 Evolució de les tècniques medicoquirúrgiques en el trasplantament
renal
Les tècniques han permès arribar al punt on ens trobem actualment, han variat
molt durant el temps i hi ha hagut uns grans avenços que han capgirat el món dels
trasplantaments.
A final del segle XIX no s’havia encara perfeccionat la tècnica de la sutura
vascular. Això feia que els metges poguessin extreure un òrgan d’un cadàver però
que trasplantar a un pacient viu fos una gran dificultat. Durant aquest temps
s’utilitzava la tècnica d’eversió. Aquesta tècnica consistia en el plegament invertit
d’un tros de vas per poder així introduir el vas procedent de l’òrgan per dins i
tornar a invertir. Aquesta tècnica el que fa principalment és introduir un vas
33
sanguini dins l’altre. Sense fer cap tipus de sutura, aquests vasos podien separar-
se fàcilment, la majoria de trasplantaments realitzats amb aquesta tècnica van
morir per un trombe.
Més endavant es fa un dels avenços més importants dels trasplantaments, la
sutura vascular. Alexis Carrell, un metge francès, va estar experimentant fins a
descobrir diferents característiques de les artèries i dels vasos sanguinis, les
quals van poder ajudar-lo molt per perfeccionar la tècnica de la sutura. Aquesta
sutura es pot fer de tres maneres diferents:
Anastomosis Final-Final: amb aquesta tècnica s’uneix el final d’un vas o
artèria amb el final de l’altra, en el cas del ronyó s’uniria l’arteria renal
procedent del ronyo amb l’arteria renal del pacient i la vena renal del ronyó
amb la vena renal del pacient.
Anastomosis Final-Costat: en aquesta tècnica es sutura el final del vas
sanguini amb una incisió a l’altre vas a un dels costats.
Anastomosis Costat-Costat: en aquest cas s’uneixen els dos costats per
una sutura.
El tipus de sutura que es realitza depèn principalment de
l’espai disponible en el pacient, cadascú té els òrgans de
diferent mida, i això fa que al trasplantar un ronyó a un
pacient tingui més espai que un altre pacient al qual li
estan realitzant el mateix tipus d’intervenció.
Aquesta tècnica va fer que el nombre de pacients que
sobrevivien a un trasplantament augmentes.
Diferents tipus de sutures. Figura 14: https://goo.gl/RdSKo2
34
A finals d’aquell mateix segle (1897) es va desenvolupar una tècnica per realitzar
una anastomosis sense sutura, ja que hi havia vasos molt petits en els quals no
es podia realitzar cap tipus de sutura. La tècnica anomenada Cuff, va ser
desenvolupada pel doctor alemany Nitze. Aquesta tècnica consisteix a introduir un
catèter a l’artèria o el vas renal que es vol enllaçar. Aquest catèter funciona com
una prolongació de l’artèria o del vas.
Una vegada col·locada, en l’artèria o
vas aquest s’ha d’evertir per damunt
del Cuff i per l’altre extrem del Cuff
s’introdueix l’altre extrem d’artèria o
vas. Normalment el Cuff s’instal·la a
l’artèria o al vas del ronyó del donant
per trasplantar-lo al malalt. És
semblant a la tècnica d’eversió però
molt més fiable gràcies a la introducció
del Cuff.
1.4.3.1 Donant cadàver
Els trasplantaments de mort a viu han estat sempre els més freqüents. Tot i que
per poder dur a terme aquest trasplantament s’ha de seguir un procés molt
meticulós per la conservació de l’òrgan donant principalment. En aquest apartat
es parlarà de dos diferents casos:
Mort encefàlica o cerebral.
Mort per accident.
Tècnica de Cuff. Figura 15: llibre, Tècnica micro quirúrgica de anastomosi vascular sense sutura.
35
-Mort encefàlica:
A Espanya el 2010 va haver una davallada de trasplantaments, gràcies a diferents
estudis es va arribar a la conclusió que els accidents s’havien reduït i això feia que
la gent que normalment moria per accident i era gent jove no morís. Llavors es va
haver de buscar una alternativa.
Els òrgans trasplantats acostumaven a procedir de cadàver que havien mort per
accidents però mai per una mort cerebral. Els pacients que estaven en coma mai
els tenien en compte com a donants, ja que era molt difícil saber quan moriria i
quan feia una mort encefàlica, hi havia molt poc temps per aprofitar els òrgans.
En diversos hospitals s’ha posat en pràctica un nou mètode.
Aquest mètode s’aplica a pacients els quals estan en un coma irreversible. Per
determinar si aquest pacient realment no pot sortir del coma, s’ha de seguir un
protocol. Aquest protocol consta de tres paràmetres determinats per l’Escala de
Glasgow:
Obertura ocular.
Resposta verbal.
Resposta motora.
Si cap d'aquests paràmetres es compleix, el pacient està en un estat
d'inconsciència profunda. La mort cerebral ha d'estar certificada per dos metges
diferents, si no és il•legal procedir a l'extracció dels òrgans. Tot seguit, es
desconnecta el respirador per realitzar una prova d'apnea. Mentre aquest pacient
no rep oxigen els seus òrgans ja comencen a deteriorar-se és per això que s'ha
de mantenir el flux sanguini del tòrax (hemodinàmicament) i s'ha de mantenir el
cos a una temperatura de 35 °C. Una vegada s'ha confirmat la mort cerebral
també per unes proves neurològiques molt rigoroses, es procedeix a esperar fins
36
que el pacient entra en parada cardiorespiratòria. Una vegada aquest pacient
entra en parada i es certifica la seva mort i el seu consentiment a donar òrgans,
es procedeix a l'extracció dels ronyons. Primer s'ha de refredar el cos per poder
mantenir els òrgans, i una vegada comença la intervenció, es va afegint gel dins la
cavitat abdominal. Pels ronyons tenen 90 minuts fins que es consideren també
morts. Una vegada aconsegueixen extreure els ronyons es dipositen en un
contenidor isotèrmic a una temperatura de 4 °C. A partir d'aquest moment el ronyó
pot estar fins a 72 hores en aquest contenidor.
-Mort per accident:
En aquest cas el protocol és més senzill, quan a el pacient mor per causes
externes com un accident de cotxe, una vegada arriba a l'hospital s'intenta
sempre salvar la seva vida. Si es veu que no es pot fer res pell, llavors s'inicia el
protocol de donació. Una vegada el pacient està a punt de morir, se'l porta a la
sala d'operacions on es prepara el cos per l'extracció. Quan el pacient entra en
parada, comença el procés d'obtenció de tots els òrgans, sempre mantenint la
temperatura corporal. Cada òrgan es diposita en un contenidor isotèrmic per
mantenir l'òrgan a baixes temperatures i s'envia al receptor.
1.4.3.2 Donant viu
Hi ha molt pacients en llista d'espera esperant un trasplantament renal. Aquest
trasplantament pot ser realitzar gràcies a la donació d'una altra persona, viva, al
pacient. Hi ha dos tipus de trasplantaments de viu a viu:
Donació a una persona de la llista d'espera, sense cap tipus de
connexió amb el pacient.
Donació renal creuada, és a dir, les dues persones es coneixen.
En aquest cas em centraré en la donació renal creuada, per poder dur a terme
aquest trasplantament primer s'han de realitzar diferents proves de compatibilitat,
mirar l'historial mèdic del donant, ja que si ha tingut algun tipus de malaltia renal, o
37
de malaltia que pugui haver afectat aquests òrgans, no es podria realitzar. Es
realitzen també estudis físics (pes, altura...), també es fa una prova a l'orina i es
mira també la tensió arterial. Tot seguit, es procedeix a fer una entrevista al
donant, per saber quina és la seva situació, si en el futur podria patir per culpa de
la donació, si és econòmicament solvent per poder cuidar-se si en un futur hi ha
algun problema.
Si totes les últimes proves són positives es segueix el protocol. En la següent fase
es realitzen diferents proves:
Anàlisis de sang.
Hemograma: per mirar les tres cèl•lules que hi ha a la sang (glòbuls
vermells, blancs i plaquetes).
Grup sanguini.
Coagulació: es mira la velocitat en què els vasos en contrauen i en
què les plaquetes es dipositen per aturar l'hemorràgia.
En la tercera fase, les proves que es realitzen són més de temes legals i
psicològics. Hi ha una avaluació psicològica, per saber si hi ha algun trastorn o
malaltia mental. Una entrevista amb el responsable el trasplantament, per
conèixer els pacients i que ells també tinguin la informació que desitgin.
Una vegada tot això és correcte es procedeix al trasplantament. Una condició
obligatòria que ha d'haver és que tant el donant com el receptor han d'estar en el
mateix hospital.
Primer s'extreu el ronyó danyat del receptor, ja que si hi ha alguna complicació i
finalment no es pot realitzar el donant encara té l'òrgan intacte. Quan s'ha extret el
ronyó del receptor, es comunica amb l'altra sala d'operacions on comencen a
extreure el ronyó. Quan el ronyó s'ha extret, s'introdueix dins d'un refrigerador
portàtil i és traslladar ràpidament a la sala on està el receptor. Allà comença un
procés llarg, on el ronyó és trasplantat. Mentrestant, el donant, segueix en la sala
38
d'operacions on gràcies a la sutura vascular poden suturar la vena i l'artèria renal.
Una vegada finalitzat el procés de trasplantament, els dos pacients són traslladats
a l'UCI on romandran en observació.
1.4.3.3 Robòtica en els transplantaments
Un mètode pioner per als trasplantaments renals és mitjançant un robot. Aquest
robot anomenat Da Vinci XI, es va començar a utilitzar a l'hospital clínic de
Barcelona. El nefròleg Fritz Diekmann va dir que segurament no es milloraria
l'esperança de vida del pacient però si la recuperació i l'estètica. L'últim any
aquest robot ha realitzat un 25% dels trasplantaments renals de viu a viu al Clínic.
El principal objectiu de l'aplicació d'aquest mètode és reduir al màxim la invasió.
Aquest robot consta de diferents braços en els quals té al final de cadascun
diferents instruments. Utilitza la tècnica de la laparoscòpia, introdueix una càmera
per poder observar a través d'una pantalla la intervenció i així evitar fer un tall més
gran. El Da Vinci XI està controlat per un metge, el qual controla els diferents
braços des d'un panell on controla tots els braços.
Aquesta tècnica, com he dit, minimitza la invasió, gràcies a aquesta tècnica els
braços del robot fan talls més precisos, evitant infeccions i pèrdua de sang. El
control del metge des d'un panell també evita el mínim moviment que pot haver si
la intervenció fos realitzada amb les pròpies mans del metge.
Es realitzen diferents incisions abdominals on s'introdueixen els braços que faran
la sutura vascular del nou ronyó a l'artèria aferent. El que fa el Da Vinci XI és
traduir els moviments que realitza el cirurgià a una escala més petita. Qualsevol
moviment brusc o si desvia el cap del visor el doctor, el robot automàticament
s'aturà i així evita danys.
En les dones, una tècnica encara més avançada i més segura per evitar
infeccions i possibles complicacions en les ferides és realitzar un trasplantament
39
via vaginal. En aquest cas s'utilitzen ja orificis naturals del cos per extreure el
ronyó del donant i introduir el ronyó al receptor. En el cas dels homes, es pot
realitzar mitjançant el melic tot i que no acaba d'estar perfeccionada aquesta
tècnica.
Tot i que aquesta tècnica té molts punts a favor hi ha alguns en contra també. Els
coneixements que ha de tenir el metge que realitza la intervenció han de ser més
complets i especialitzats, i això fa que la intervenció sigui també més costosa, ja
que han de formar als metges. Tota la maquinària que s'utilitza també és molt
cara.
El metge pioner de la tècnica transvaginal és un metge barcelonès anomenat
Antonio Alcaraz. Va pensar que si es podia extreure un ronyó per via vaginal,
també es podria introduir, i així ho va fer. Va aconseguir-ho per primera vegada el
dia 27 de novembre de 2015 i la intervenció va durar 5 hores. Va ser tot un èxit.
La dona de 25 anys trasplantada no va tenir cap tipus de complicacions, tampoc
la seva mare, la donant de l'òrgan.
Aplicant aquesta tècnica només es fan dues incisions a l'abdomen de 5 mm i 1 cm
i una de 7 cm al final de la vagina per la qual introduïen un braç robot que
introduiria o extrauria el ronyó. Pels orificis abdominals s'introdueix una càmera i
un suport en cas que alguna cosa falli.
40
1.5 EL PACIENT
1.5.1 Impacte emocional del receptor de donant cadàver
Rebre un ronyó d'un cadàver pot provocar un impacte bastant important pel
receptor. El procés fins a rebre el ronyó és molt llarg, tot i que Espanya és el país
amb la llista d'espera per trasplantament de ronyó més curta d'Europa, uns 4.500
pacients el Març del 2015. La posició a la llista d'espera depenent de les teves
circumstàncies. Està el pacient anomenat pacient 0, el qual necessita urgentment
un ronyó si no la seva mort pot ser imminent. Aquests pacients són situats al
capdamunt de la llista. Molts dels pacients que estan en llista d'espera estan
realitzant ja el tractament de diàlisi.
Aquest tractament realment dificulta que el pacient pugui dur a terme una vida
normal. Ha d'anar 3 dies per setmana a l'hospital i allà passar unes cinc hores. La
diàlisi és un procés en el qual imita la filtració de la sang realitzada als ronyons
però mitjançant una màquina. Realment fa que no puguis marxar més de dos
dies, afecta també a la família que pateix també aquests horaris.
L'impacte que pot tenir un pacient que rep un òrgan d'un mort acostuma a ser
important. Existeixen grups de suport per minimitzar els efectes psicològics que
aquesta experiència pot provocar.
El més dur del trasplantament de mort a viu és tot el temps que han de passar en
llista d'espera, fent diàlisi... Això pot arribar a crear trastorns en els pacients.
1.5.2 Impacte emocional del receptor de donant viu
L'impacte que tenen els receptors de donant viu és molt més fort que els de
donant mort, principalment perquè és possible que el donant sigui familiar. En
l'entrevista realitzada a un donant i a un receptor de ronyó, que eren un matrimoni
podem adonar-nos de l'impacte que suposa pel receptor que la seva dona sigui el
donant, ja que al principi es nega pensant que a la seva dona li pot passar alguna
41
cosa o la seva vida canviarà molt. La vida del donant no canvia, ha de fer-se
anàlisis cada any i controlar el menjar. No afecta la seva vida quotidiana. En
aquesta entrevista també podem adonar-nos del procés que han de seguir tant els
donants com els receptors per decidir si finalment són compatibles.
En aquest cas concret, van estar tres mesos, de proves per, finalment, assegurar
que eren compatibles. La intervenció va ser en l'Hospital Can Ruti de Badalona.
Els dos estaven en la mateixa sala d'intervencions. L'home tenia una neobufeta
que li va ser implantada per culpa d'un càncer, això podia fer que l'espai per posar
el ronyó nou es veies disminuït. Primer van analitzar si realment cabria el ronyó
nou, ja que si no era així s'evitava operar a la dona. Van confirmar que hi cabia i
van procedir a l'extracció del ronyó de la dona i la introducció a l'home.
ENTREVISTA EN PROFUNDITAT (Donant-Receptor)
Dades sociodemogràfiques del pacient:
-Home, 68 anys.
-Actualment jubilat.
-Viu amb la seva dona.
-Receptor d’un ronyó.
Dades sociodemogràfiques del donant:
-Dona, 63 anys.
-Actualment jubilada.
-Viu amb el seu marit.
-Donant d’un ronyó
Diagnòstic de la malaltia:
-Fa 17 anys li van detectar un càncer a la bufeta.
-Un dels efectes secundaris va ser la inutilització d’un ronyó.
-Té una neobufeta.
-Porta 2 anys trasplantat de ronyó.
42
-El ronyó procedeix de la seva dona.
-Duració de l’entrevista:
-40 minuts.
-Lloc de l’entrevista
-En el seu domicili.
-No hi ha ningú més que l’home i la dona. Es un lloc acollidor, jo em sento a una
cadira i ells al sofà. Es un lloc petit i estic bastant tranquil·la.
ANÀLISI DE L’ ENTREVISTA
a. Codificació:
-Contenció i autocontrol dels sentiments:
Durant l’entrevista es pot observar com principalment l’home agraeix a la seva
dona el fet que li hagi donat un ronyó. L’home s’emociona constantment, plora
durant la majoria de preguntes, mostrant així el dur que ha estat pell tot aquest
procés. La seva dona en canvi controla més els seus sentiments i es mostra més
tranquil·la.
-Domini i control de la situació:
Explica que té diferents alarmes per prendre la medicació, controla molt el tema
de sondar-se abans d’anar a dormir, ho fa ell mateix. “Yo me adapto a todo, si que
hay una medicación que tengo que llevar con un control muy severo, para eso
llevo mi alarma en el móvil pero jamás se me olvidan las pastillas que son para el
rechazo, no se olvidan jamás” Es nota que coneix el que li han realitzat i que li ha
interessat conèixer més sobre el que li han fet. Explica detalladament en què
consisteix l’operació i els riscos als quals s’exposava.
43
-Autosuperació i adaptació:
La seva vida ja s’ha adaptat a les seves condicions, ja té marcada una rutina, ha
après a fer coses que segurament abans no coneixia. Ha acceptat bastant bé tot
allò que ha hagut d’adquirir a causa del trasplantament i del càncer. “Yo mismo
me sondo varias veces al día y por la noche la dejo conectada a una bolsa. Pero
lo llevo bien, muy bien. Soy el hombre más feliz del mundo”. La dona explica que
no ha variat gens la seva vida, només controla una mica el menjar i al dir això
sembla bastant alleujada.
-Debilitat:
Quan explica el procés de trasplantament no mostra debilitat, en canvi, quan parla
del càncer sí que fa referència a moments en els quals la família sencera va estar
molt trista, moments en què la seva vida es va veure en més perill. “Mira, lo peor
fue cuando me diagnosticaron el cáncer, ahí nos hundimos toda la familia,
lloramos mucho”.
-Autonconvenciment i esperança:
Mostra bastants vegades un sentiment d’esperança, sempre esperava que el
ronyó fos compatible, que no haurien d’arribar a fer diàlisi tot i que estava ja a
punt. La dona també sona bastant convincent, l’home diu que ella era més
negativa però que ell sempre havia pensat en positiu.
VIVÈNCIA DE L’ENTREVISTADORA
Durant aquesta entrevista he estat molt còmoda. No van negar-se a contestar cap
pregunta i això va ajudar bastant. Ho explicaven tot amb molta claredat i amb una
fluïdesa bastant característica, després d’haver passat el que havia passat
aquesta parella. Ell s’emocionava constantment i això va fer que em sentis més
propera a ells. No va haver-hi en cap moment cap silenci incòmode, això ho
44
agraeixo molt perquè és difícil sortir-se’n. Estava molt emocionada i durant
l’entrevista vaig descobrir que ell va ser el primer trasplantat de ronyó amb
neobufeta i això em va fer molta més il·lusió per poder estar allà. Milloraria la
manera de fer algunes preguntes, potser centrar-les més en algun punt i no tan
disperses fent així que pogués desviar-se el tema en la resposta dels entrevistats.
1.5.3 La vida després del trasplantament renal
El tenir un ronyó nou no significa que la teva vida hagi de continuar igual. El
donant viu no modifica gens la seva vida. En canvi el receptor ha de canviar molts
hàbits.
Perquè el cos no rebutgi l’òrgan ha de començar ha prendre immunosupressors,
els quals inhibeixen els limfòcits T (cèl·lules del sistema immunitari) perquè
aquestes no ataquin al ronyó. Aquests immunosupressors s’han de prendre per
sempre. Això debilita molt el sistema immunitari i pot provocar altres malalties.
Després de la intervenció, el següent any el pacient ha de fer visites regularment
al metge per controlar tot. Es fan anàlisis periòdicament.
Prohibeixen la consumició d'alcohol i altres drogues, ja que poden danyar molt el
ronyó. Aquestes substàncies a la sang, quan són filtrades pel ronyó, provoquen
un desequilibri de la filtració, ja que afecta l'hormona antidiürètica i desestabilitza
tot el funcionament del ronyó.
Recomanen mantenir una dieta sana, evitar la sal per no provocar un augment de
la pressió. Sobretot recomanen ingerir molta fruita i verdura. També recomanen
evitar ingerir una gran quantitat de proteïnes, ja que fan que els ronyons treballin
amb una càrrega superior a la que poden metabolitzar.
45
Si el pacient pateix sobrepès, es recomana que disminueixi el seu pes per evitar
també altres malalties.
46
1. 6 CONCLUSIÓ
Aquest treball m'ha permès aprendre sobre un tema que m'inquietava i que
desconeixia. L'evolució dels trasplantaments ha estat molt complexa i amb molts
problemes per poder finalment arribar a l'estat on es troben actualment. També he
pogut veure com han augmentat progressivament les donacions i els
trasplantaments arreu del món i a Espanya. Això també ha fet que relacionés els
augments amb els fets que anaven succeint a la història dels trasplantaments.
Objectivant que els trasplantaments i les donacions han augmentat, es pot
considerar que els ciutadans estan més conscienciats de les conseqüències que
pot comportar ser donant d'òrgans i així he pogut apreciar el valor de la solidaritat
com a adolescent. Tot i que també he pogut analitzar unes dades mundials que
m'han fet comprendre la desigualtat que hi ha entre continents, sempre per temes
econòmics.
A l'hora d'estudiar l'anatomia i fisiologia m'he adonat de la importància dels
ronyons en el nostre cos però he tingut dificultats per relacionar conceptes, ja que
és molt complexa.
En el tema de l'evolució de les tècniques, he vist uns grans avenços que han fet
del trasplantament una intervenció més simple. Tanmateix, m'he adonat que el
trasplantament, com a cirurgia en si, no és tan complexa com pensava a l'inici, el
més difícil és l'obtenció d'un òrgan per trasplantar que sigui compatible. Això ens
porta al següent punt, el trasplantament de viu a viu. L'entrevista realitzada em va
fer veure la dificultat de trobar un òrgan compatible, la quantitat de proves que
s'han de fer i els nervis i sentiments que els afloren a aquests pacients, donants i
familiars per saber si pot ser realitzada la donació. La vida després del
trasplantament em va sorprendre que no fos tan complicada com pensava,
únicament hi ha canvis a escala positiva, ja que per a ells el fet de prendre
medicació no és per a res un problema.
47
Aquest treball m'ha fet valorar positivament la tasca que porten a terme tots els
professionals sanitaris involucrats en el procés. Vaig acudir a una xerrada
realitzada per membres de l'OCATT que no em va deixar indiferent. Vaig aprendre
moltes de les coses que he reflectit en el treball.
He realitzat la meva primera entrevista en l'àmbit acadèmic i és tot un repte.
Encara que m'hagués agradat haver-ne fet més i no ha estat possible penso que
és un treball de camp que aporta molt valor en qualsevol aspecte que s'investigui.
He descobert la investigació qualitativa.
Estic contenta amb el treball realitzat, he aconseguit els meus objectius fixats al
principi i m'ha fet obrir els ulls en un camp que no coneixia i m'ha semblat
extraordinari, tot això ha potenciat la meva vena investigadora que és al que em
vull dedicar.
48
2. BIBLIOGRAFIA
1. Activitat de donació i trasplantament d’òrgans a Catalunya Informe 2015.
[Consultat el 3 d’Agost de 2016]. Disponible a:
http://trasplantaments.gencat.cat/web/.content/minisite/trasplantament/registres_a
ctivitat/registre_de_donacio_i_trasplantament/arxius/Informe-2015.pdf
2. Aparell urinari, sistema reproductor, sistema endocrí. Enciclopèdia de Medicina
i Salut. Vol. 6. Editorial: Enciclopèdia Catalana, 1990.
3. Documento español de consenso sobre extracción de órganos de donantes en
asistolia. Nefrología. 1996; 16 Supl 2:48-53.
4. Fernández G,Valentín O, Cruzado JM, Pascual J.Objetivos y metodología de
las Recomendaciones de la S.E.N.-O.N.T. sobre trasplante renal de donante vivo.
2010; 30(Supl 2):1-2.
5. Gelonch N, Serra M. Biologia Humana. Editorial: Castellnou, 2009.
6. Hernando L. Nefrología Clínica. 3ª edición. Editorial: Panamericana, 2008.
7. Historia de la actitud y conducta en la obtención y extracción de órganos y
tejidos para trasplantes. A. López-Navidad en El donante de órganos y tejidos.
Evaluación y manejo. A. López-Navidad, J. Kulisevsky, F. Caballero. Springer-
Verlag Ibérica. Barcelona 1997. [Consultat el 26 de Juliol de 2016]. Disponible a:
http://donacion.organos.ua.es/submenu4/historia.asp
8. Historia de los trasplantes. Oficina Coordinación Trasplantes. Complexo
Hospitalario Universitario A Coruña. [Consultat el 26 de Juliol de 2016]. Disponible
a:
http://www.trasplantes.net/index.php/men-sobre-los-trasplantes/historia-de-los-
trasplantes
49
9. La ONT presenta el balance de actividad en donación y trasplante en 2015.
[Consultat el 3 d’Agost de 2016]. Disponible a:
http://www.ont.es/Documents/Balance_Actividad_2015.pdf
10. Matesanz R. La ética de los trasplantes. [Consultat el 3 d’Agost de 2016].
Disponible a:
http://www.ffomc.org/CursosCampus/Experto_Etica_Medica/U19_LA%20ETICA%
20DE%20LOS%20TRASPLANTES.pdf
11. Meredith Kile. A brief history of organ transplant technology, from 800 BC to
2014. . [Consultat el 28 de Juliol de 2016]. Disponible a:
http://america.aljazeera.com/watch/shows/techknow/blog/2014/2/4/transplanttimeli
neahistoryoforgandonation.html
12. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Nota de prensa.
[Consultat el 28 de Juliol de 2016]. Disponible a:
http://www.msssi.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=3747
13. Montero R, Vicente R. Tratado de Trasplantes de órganos.Editorial: Aran,
2006.
14. Notas farmacológicas. Fármacos inmunosupresores. [Consultat el 28 de Juliol
de 2016]. Disponible a:
http://www.iqb.es/farmacologia/notas/inmunosupresores.htm
15. Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña. Central de Resultados.
[Consultat el 28 de Juliol de 2016]. Disponible a:
http://observatorisalut.gencat.cat/es/central_de_resultats/index.html
50
16. Organización Nacional de Trasplantes (ONT). Historia de los Trasplantes.
[Consultat el 28 de Juliol de 2016]. Disponible a:
http://www.ont.es/home/Paginas/HistoriadelosTrasplantes.aspx
17. Pérez Albacete M. Evolución cronológica del trasplante renal en España.
Actas Urol Esp. 2006; 30(8):735-748.
18. Reuters (18 de diciembre de 1986).Cirujanos del Reino Unido realizan el
primer trasplante de tres órganos. Sanidad. Recuperat de:
http://elpais.com/diario/1986/12/18/sociedad/535244407_850215.html
19. Rodriguez J. Trasplante orto tópico de riñón en la rata: Nuevo modelo
experimental. Tesis Doctoral. Facultad de Veterinaria, Universidad Complutense
de Madrid. 1986.
20. Rutherford R, Cronenwelt J. Cirugía Vascular. 6ª edición. Editorial: Elsevier,
2006.
21.Trasplante - Lo fundamental - Concepto y datos históricos. Saludemia.
[Consultat el 26 de Juliol de 2016]. Disponible a:
http://www.saludemia.com/trasplantes/que-es-un-trasplante-de-organos-
definicion-historia
51
3. ANNEX
3.1 TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA DELS PACIENTS
-La primera pregunta es para usted Sr. Antonio. Explíqueme cómo le
diagnosticaron su enfermedad o el mal funcionamientos de sus riñones.
Mira, te voy a explicar la historia desde el principio y así ya... Yo, con 51
años tuve un cáncer de vejiga que me dejó un riñón estropeado porque fue en la
parte de arriba y me obstruía los catéteres y un riñón lo encharcó de tal forma que
se lo cargó y el otro me lo dejó al 40%. Ahí he estado 17 años pero los niveles de
creatitina cuando a mi me operaron del cáncer estaba a unos 550, después bajó a
ciento ochenta y así he vivido 17 años pero con el tiempo fue subiendo, fue
subiendo porque claro, ya me lo decían, que le riñón estaba muy dañado. A los 17
años estaba ya en 400 y algo y me dijeron que debía hacer diálisis o un trasplante
de riñón y me iban a preparar para la diálisis pero mi mujer le dijo a la doctora:
“Yo lo dono un riñón” y allí se paró lo de la diálisis. Estuvimos tres meses
haciendo pruebas y controles y viendo si todo podía ser y al final coincidió que
todo iba bien y yo ya no llegué a la diálisis pero fue por un mes, porque más no
me podían aguantar y entonces me trasplantaron el riñón, y hasta hoy.
Así fue como me detectaron a mí la enfermedad del riñón, que en verdad
no fue una enfermedad sino debido a que el cáncer lo estropeó.
-¿Y qué sintió cuando le dijeron que su riñón estaba afectado a causa
del cáncer?
Mira, lo peor fue cuando me diagnosticaron el cáncer, ahí nos hundimos
toda la familia, lloramos mucho y dijimos, fuera lloros que había que seguir con la
vida y como a mí entonces el urólogo ya me había dicho que mi final sería la
diálisis o un trasplante yo ya llevaba unos años esperándolo. No me cayó de
golpe, ni me sentó mal porque yo ya estaba preparado para eso y mi esposa
también, sabíamos que el final era ese, no había otro.
52
-¿Cuál fue el proceso hasta que se determinó que su esposa podría
donarle el riñón?
Fueron muchos análisis, de azúcar, de riñón... pero claro primero mirar que
la sangre fuese compatible, que fuésemos compatibles, dos análisis muy
completos y después más pruebas, radiografías, cultivos... Tres meses sólo de
pruebas hasta que decidieron que sí que era compatible.
-¿Y cómo se sintió usted al saber que su esposa le podía donar un
riñón?
Bueno, yo primero no quería, pero los médicos me convencieron que ella
quedaba exactamente igual. Yo siempre decía que si a ella le podía pasar algo
que yo hacía diálisis y si algún día tenía la suerte de que alguien me pudiese dar
un riñón... Pero que si para que mi cuerpo, que era mío, tenía que estropear algo
de otro, que no quería. Insistieron tanto que al final dije que sí y me sentí como si
a alguien que no tiene ni para comer le toca una primitiva... mucha alegría.
-¿Y en estos momentos cómo se siente, ya trasplantado?
Ufff... Una persona nueva. Yo he cumplido tres veces años: cuando nací,
cuando me salvaron del cáncer y cuando me dieron el riñón. Tengo una vida de
68 años, otra de 17 años y en la tercera vida tengo 2 años.
-¿Cómo ha cambiado su vida diaria después del trasplante, debe
tomar medicación, hacerse pruebas...?
Yo me adapto a todo, si que hay una medicación que tengo que llevar con
un control muy severo, para eso llevo mi alarma en el móvil pero jamás se me
olvidan las pastillas que son para el rechazo, no se olvidan jamás. Es como el
comer o el merendar, es mi vida y lo llevo extraordinariamente, porque no sólo
tomo las del rechazo, también para la tensión y para el azúcar. Pero mira si me
adapto bien que llevo 17 años durmiendo enganchado a una bolsa para que me
vacíe la orina por la noche. Yo mismo me sondo varias veces al día y por la noche
la dejo conectada a una bolsa. Pero lo llevo bien, muy bien. Soy el hombre más
feliz del mundo.
53
-¿Si usted cómo podría aconsejar a alguien que se encuentre ahora
entre la decisión de diálisis o trasplante?
Como el trasplante no hay nada. Tengo amigos que están ahora con la
diálisis y cuando uno está con la diálisis ya no tiene vida. No solamente el
enfermo, tampoco la diálisis. Son tres días a la semana y por ejemplo, las
vacaciones ya se te pueden olvidar, el salir por ahí... tienes vida pero tu vida está
enganchada a una máquina y de allí a tu casa y eso es un problemón. El
trasplante es lo mejor que hay. El trasplante cuando uno se muere también
porque para que te coman los gusanos o tu ceniza abone plantas, mejor dar vida
a personas que la necesitan porque vale más la vida que le puedes dar a una
persona, aunque sean seis meses... eso no tiene precio. Y la felicidad que haces
a toda una familia, no sólo a él, porque una enfermedad afecta a la pareja, a los
hijos y hasta a los nietos que aunque sean pequeños, se dan cuenta.
Muchas gracias. Ahora le preguntaré a usted Teresa como donante. - -
-¿Cómo se sintió cuándo le dijeron que su esposo estaba enfermo,
que tenía cáncer?
Bueno, sentí de todo pero lo primero es que se moría, siempre piensas lo
peor y en mi caso que soy una persona un poco negativa pues más. El médico
nos dijo que hasta que no abrieran y vieran lo que había... pero lo llevé mal.
Incluso al cabo un año de la operación, cuando ya estaba recuperado yo tuve una
depresión de la que me recuperé pero al saber que a la larga acabaría con diálisis
o un trasplante he tenido temporadas malas
-¿Cómo fue para usted el proceso hasta que se confirmó que le podía
dar el riñón?
El problema fue la decisión de él de aceptarlo. Como yo ya sabía que podía
acabar así yo ya lo había pensado porque lo que tenía claro es que no quería que
fuesen sus hijos. Él decía que no, que diálisis o cuando llegara su hora de
encontrar un donante pero cuando vio que se acercaba el momento de tener que
plantear la diálisis le volví a insistir en que porqué no se lo podía dar yo pensando
egoístamente un poco en que la vida ligada a la diálisis que iba a tener él la iba a
54
tener yo. Pero el hecho de poder darle calidad de vida era lo principal, la verdad.
Tal y como la está teniendo.
-¿Cómo se sintió cuando supo que eran compatibles, que le podía dar
el riñón?
Ufff... un mundo nuevo, una ilusión (se pone a llorar)... No hay palabras
para describirlo. Pero había también un problema, porque no se sabía si aunque
yo fuese compatible se lo podían colocar porque con la operación del cáncer de
vejiga le hicieron una vejiga nueva, que le llaman neovejiga de un trozo de
intestino, con lo que su barriga por dentro no era normal y las posibilidades eran
bajas de poder poner mi riñón ahí.
Nos pusieron a cada uno en un quirófano pero viéndonos y primero lo que
hicieron fue abrirle a él para ver si había espacio y si decidir si me quitaban o no
el riñón a mí. Tuvimos mucha suerte y se pudo hacer. Por cierto, la nuestra es la
primera operación de trasplante de riñón de vivo a vivo en que el que lo recibe
tiene una neovejiga que se realiza en Cataluña, en el Hospital de Can Ruti.
Una vez hecha la operación el problema fue que agujerearon sin querer el
intestino con lo que toda la barriga se llenó de “cacas” y tuvieron que coserle y
darle muchos antibióticos por miedo a una infección, que no ocurrió. Pero era un
trasplante muy difícil.
-¿Cómo ha cambiado su vida diaria Teresa, debe tomar medicación,
por ejemplo?
Mi vida es igual que la de antes de la operación. No tengo que tomar
ninguna medicación. Me cuido un poco más en la comida y me hago un análisis
cada año, primero cada tres meses hasta el año y ahora cada año y mi vida es
normal, igual que antes, no me duele nada, no noto que sólo tengo un riñón
(Antonio dice: Ahora está más guapa con un sólo riñón).
55
-¿Si hablase con alguien que se está planteando la posibilidad de
donar un riñón algún familiar suyo, qué le diría?
Pues que sí, que lo haga, con los ojos cerrados, que no va a notar nada, no
va a sufrir nada y si puedes evitar la diálisis a un familiar, eso es lo más bonito del
mundo, y que adelante, que no pasa nada.
-¿Hay algo que me quieran contar aparte de las preguntas realizadas?
Antonio: Sólo decirte que con la enfermedad del riñón y después el
trasplante la mentalidad te cambia, la persona no es la misma que antes. Ya con
el cáncer si te salvas, porque has visto a muchos morir y tú te ves que está aquí...
eso pesa... Te vuelves... más humano, más cariñoso, más sensible, sobre todo
con el tema de los niños...
Y yo, con la mujer que quiero, la quiero igual pero la tengo más arriba
porque cada día cuando te duchas y te ves la herida, te acuerdas de ella, no lo
dices, pero el cuerpo te hace algo de cosquillas... y lo agradeces.
-¿Alguien más de la familia se hizo las pruebas para ver si podía ser
donante?
No, porque tuvimos la suerte de que ella fue la primera y ya era compatible,
pero aparte de nuestros hijos nadie más de la familia se ofreció pero que nuestros
hijos no serían lo tuvimos claro desde el principio.
-En general, ¿cómo se vivió la situación en la familia?
Eso es difícil de explicar, pero podemos decir que todos se volcaron, todos
con nosotros, no sólo la familia, sino también amigos, como una piña. La palabra
es Fuerza, no se puede explicar. Si no lo vives no lo puedes explicar.
Teresa: Yo te quiero explicar que a mi los quirófanos me dan pánico y en
cambio ese día estaba muy tranquila, cómo si no fuese conmigo. Estaba tan
segura de lo que iba a hacer que no tenía ni miedo. Pero lo peor fueron los tres
días siguientes a la operación porque no podíamos vernos, él estaba en una
habitación en la que todo el mundo entraba protegido y tapado y cuando a mi me
56
dejaron entrar a verle, ese momento fue... inolvidable. Descubrimos que todo
estaba bien, que se había podido hacer el trasplante.
Muchas gracias por esta entrevista, nos ha gustado mucho poder ayudarte
y explicarte nuestra experiencia.
57
3.2 FULL DE CONSENTIMENT INFORMAT
Salutacions,
El meu nom és Laura Blanca Estellés, sóc estudiant de 2n de Batxillerat. El
motiu de la meva entrevista és fer el Treball de Recerca, un treball obligatori per a
tots els estudiants de Batxillerat. La recerca està dirigida a l’evolució dels
trasplantaments de ronyó i els meus objectius són:
• Conèixer els trasplantaments i la seva història.
• Comparar les xifres de diferents països segons el tipus de
trasplantament.
• Analitzar sobre l’evolució de les tècniques i les diferències entre les
diferents donacions.
• Comprendre el ronyó i la importància que té dins del nostre cos
Les seves dades personals seran tractades i s’utilitzaran d’acord amb el
que estableix la Llei Orgànica 15/1999 de Desembre, de Protecció de Dades
Personals (LOPD).
No obstant això, sol•licito el seu consentiment per poder utilitzar
anònimament la informació recollida amb la finalitat de realitzar l'estudi i així poder
extreure conclusions pel meu treball.
Atentament,
Laura Blanca Estellés Signat
Gavà, 8 de Juliol de 2016
58
3.3 GRÀFICS
- Taula 1/Excel.
Continent % de donació
Europa 20.8
Àfrica * *
Amèrica del Nord
28.2
Oceania 18.1
Àsia (China) 6.15
Amèrica del Sud
8.3
- Taula 2/Excel
Països Nombre de Trasplantament
Espanya 100.7
Croacia 93.1
Estats Units 92.8
Austria 88.8
Bèlgica 87.3
Anglaterra 69.6
Israel 53.5
Costa Rica 26.5
- Taula 3/Excel
Tipus 2013 2014 2015
Renal 19227 19670 20102
Fetge 7173 7381 7694
Cor 2037 2146 2235
Pulmó 1825 1822 1818
Pàncrees 865 818 821
Intestí 38 44 37
Donants 9912 10033 10495
59
- Taula 4/Excel
Any Nombre de trasplantaments Per milió de persones
2009 1606 34.4
2010 1502 32
2011 1667 35.3
2012 1643 34.8
2013 1655 35.1
2014 1682 36
2015 1851 39.7
-Taula 5/Excel
Tipus Any 2013 Any 2014 Any 2015
TX Renal 2552 2678 2905
TX Cardíac 249 265 299
TX Pulmonar 285 262 294
TX Pàncrees 92 81 97
TX Hepàtic 1093 1068 1162
-Taula 6
Comunitats autònomes Per milió de persones
Galicia 39.9
La Rioja 78.9
Navarra 54.6
Cantàbria 73.5
País Basc 53.0
Aragó 33.4
Catalunya 34.1
Castella i Lleó 42.5
Madrid 35.1
Comunitat Valenciana 41.4
Castella la Manxa 35.9
Andalusia 38.5
60
Murcia 44.3
Illes Balears 38.0
Extremadura 45.7
Astúries 42.8
Illes Canàries 41.4
-Taula 7/Excel
Anys Nombre de trasplantaments
2009 844
2010 747
2011 892
2012 873
2013 847
2014 908
2015 955
-Taula 8/Excel
Tipus Nombre
TX Renal 647
TX Hepàtic 161
TX Cardíac 66
TX Pulmonar
59
TX Pàncrees
22
Total 611
-Taula 9/Excel
Anys Nombre de trasplantaments
2005 2200
2006 2157
2007 2211
2008 2229
2009 2328
61
2010 2225
2011 2498
2012 2551
2013 2552
2014 2678
2015 2905
-Taula 10/Excel
Comunitats Nombre de TX
Andalusia 453
Aragó 78
Astúries 51
Illes Balears 49
Illes Canàries 109
Cantabria 46
Castella La Manxa 82
Castella i Lleó 117
Catalunya 604
C. Valenciana 246
Extremadura 44
Galicia 141
La Rioja 7
Madrid 431
Murcia 54
Navarra 40
País Basc 127
![Utilitat dels autoanticossos en la pràctica clínica · ORL > pulmó > ronyó ... Utilitat dels autoanticossos en la pràctica clínica.pps [Modo de compatibilidad] Author: biblioteca_1](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/601f089abc4dd368614aa025/utilitat-dels-autoanticossos-en-la-prctica-clnica-orl-pulm-rony.jpg)
