La taula presidencial en la sessió d'obertura del Congrés de Pen Clubs

LA SITUACIO INTERNACIONALEUROPA. —Ai, la camisa no em toca a la pell!

El JAPÓ. — Però si no porteu camisa!... Mireu, jo us en puc oferir a vint cèntims peça

Any VII. Núm. 327-Barcelona, dijous, 23 de maig d.1935

En el Congrés de Pen Clubs s'aprovà unaproposició tendint a garantir la llibertatd'expressió.

Mentrestant el govern estudia aquell Estatutde Premsa.;.

Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 - Tel. 2 3118 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

Un collega quotidià acabava la salutacióadreçada als delegats dels Pen Clubs que ennombre que passa del centenar són aquestsdies hostes de Barcelona, amb aquestes osemblants paraules : La pàtria de RamonLlull, que representa la més alta ambiciód'unitat i d'universalitat a l'Edat mitjana,no us pot rebre altrament que amb la cor-dial serenitat que li és pròpia.

La tasca dels Pen Clubs és, en efecte,una tasca d'universalitat, ara més necessà-ria que mai, donat l'estat de coses contem-

porani. Per una curiosa contradicció, enaquests temps que tots els pobles tenen ma-jors facilitats per a compenúre's i conèix,r-se, veiem una revifada intensa dels nacio-nalismes agressius i dels egoismes tancats.Poques vegades com ara semblaria més per-duda aquella universalitat de la cultura queés retreta en aquest mateix número en parlard'Arturo Farinelli, davant l'exacerbació, acu-sada en certs països, de les xenofòbies mésinhumanes i niés anticulturals, de la pèrduadel sentiment de la collaboració espiritual,oblidant que els grans esperits de la huma-nitat han sabut ésser alhora profundamentnacionals i amplament universals.

Per això en l'actual Congrés reunit a Bar-celona, les mocions a discutir han estatsolidaritat internacional dels escriptors, bes-canvis intellectuals i artístics, llibertat d'ex-pressió.

En la primera sessió del Congrés, gairebél'única de què podem tenir notícia a l'horade tancar aquest número, fou discutida — iaprovada per quasi unanimitat — una pro-posició presentada pels centres anglesos iamericans que deia així

«El Congrés es declara, una vegada més,convençut que ]a llibertat d'expressió i depublicació per tota activitat creadora és undret inalienable, que tota censura literàriaconstitueix una trava per als autors i unaofensa als drets de l'esperit, i que aquestacensura, de qualsevol ordre que sigui, had'ésser combatuda pels escriptors. El Con-grés proclama que tot escriptor té per primerdeure la, recerca de la veritat i que tot go-vern té per primer deure envers els escrip-tors el de vetllar per tal que ms sigui posatcap obstacle a aquesta recerca.

El Congrés reconeix que, en un cert nom-bre de països, els escriptors membres de laFederació dels Pen Clubs en el moment pre-sent estan en la incapacitat de reclamar quesiguin posats en pràctica els principis pre-cedents. Encarrega al Comité Executiu, cadavegada que hi hagi lloc, que elevi en aquestspaïsos les protestes o reclamacions necessà-ries.>(

Creiem amb tanta força com el que mésen la necessitat d'aquesta llibertat que laproposició anterior reclama. Desgraciada-

ment, l'eficàcia de totes les accions i orga-nitzacions que es proposen una humanitatúuuu i ïiuiten pér awasèaf^it a4 U^ bt, ideal,és d'una lenta eficàcia, els resultats de laqual no són tangibles sinó al cap de moltllarg temps. Però això, entengui's bé, no potésser mai cap excusa per a romandre en lainacció, sinó, al contrari, per a intensificarla tasca i perseverar en ella.

Ara mateix, per una curiosa paradoxa, elsdelegats dels Pen Clubs que formulen aquestdesig es troben reunits en un país acostumata totes les traves a l'expressió del pensamenti àdhuc del sentiment, i s'hi troben en unsmoments en què la llibertat de ]'escriptorés restringida i se li prepara una restriccióa més llarg terme amb un Estatut de Premsaque justament ha estat qualificat de llei

-mordassa.Es clar que els propugnadors d'aquesta

llei poden allegar que el delegat oficial ita-lià al Congrés, F. T. Marinetti, parlant,segons ell, sempre com intellectual i no compolític, creu que només s'ha de respectar lallibertat d'expressió en els països que estroben en estat de tranquil•itat política. Peròcal tenir en compte el règim interior d'Itàliaperquè no sorprengui aquesta áctitud.

Per la nostra banda — i no és cap reve-lació per als nostres lectors que saben proubé la nostra posició en tots els moments —,ens hem de sentir al costat del president,el famós escriptor anglès H. G. Wells, ihem ele subscriure l'afirmació del delegatoficial de França, Benjamin Crémieux, re-clamant que la llibertat d'expressió de l'es-criptor sigui completa, considerant que totarestriccïó, de dreta o d'esquerra, és absolu-tament indesitjable.

Els Dijous .Blancs

ESTADIS9amI les senyores es farcien el pentinat

amb crepè i s'arrissaven amb ferros, o bées passaven dos dies i dues nits amb elstorcedors posats, quan s'estilaven els boàsi uns capells muntats amb coloms autèn-tics i nius d'ocells, quan duien cossets defai cenyits i calçaven Qolacres, hi haviauns fotògrafs carregats de romanos que,a voltes, es prenien tot un matí per maparun sol client.

Les famílies, assabentades d'aquella par-simònia clàssica, hi acudien amb la mésgran conformitat d'aquest món, però tambénmb una certa complaença. En pujar l'es-cala, d'un moderinisme d'esesperut, ja essentien colpides d'admiració per tants ca-pitans generals, barons, comtes 1 marque-sos en uniforme refulgent que, dintre uns»arcs amb motius ornamentals historiadís-sims, feien concurs de bellesa. Impressio-nades i tremoloses, empenyien la vidrieratallada en ridículs Lluís XV ti, un cop ala sala de rebre, tota una dinastia arren-glerada al llarg de les parets recaptava elsfervors dels seus súbdits i amb la seva hre-sència augusta els encenia l'urc de fer-seretratar per un creador de poses reials.

—Guaita, tu, que està bé dalt de cavall !—1 ella, parla.—Es veu que és un fotògraf que retoca

molt bé, perquè, si t'hi fixes, fins la in-fanta, que és lletja de solemnitat, té unaire agradable.

Al cap d'urta estona de fullejar els àl-bums, un cavaller emmidonat, vestit de ja-qué, entrava a saludar els visitants elsdonava la mà un a un, i arrossegant untamboret Carles III, iniciava la tanda deconfiances

—Que voldran fer un grup?—Només veníem per la noia.—Ah, una gentil senyoreta, tanmateix.

Que fina de línies! Vostè té una semblançamarcada amb aquella comtessa del ram delutipes. Són potser parents?

—No, senyor, no; és favor.,.—Provaran aquests bomhons de fondant?—Ai,. que és nPaable +. més un, i-cr no

—Ja s'han mirat alguna prova que elsagradi? Aquesta, veuen, és d'una gran ac-ceptació. Es tracta d'una especialitat de lacasa molt ben acollida per la nostra aris

-tocràcia: la silueta resseguida a la plomai el paisatge lleugerament acolorit.

—I tal, sembla una pintura!—Quan vulguin, poden passar al tocador.Del tocador a la galeria fotogràfica trans-

corria una mitja hora grassa, però encarahavien d'esperar l'artista que amb gec devellut, xalina i calces ratllades es decidís,passats uns quants minuts, a baixar delseu Olimp, tot amoaosint-se la cabelleraromàntica. Noves reverències, noves galan-teries, i la collocació de la damisella da-vant l'objectiu semblava un minuet.

Es amb aquests antecedents que algunessenyores d'avui dia porten a plasmar lesmirades càndides dels seus infants, en bro-mur o en sèpia. Però bon punt posen elspeus al hall, ja experimenten desencís. Unagentada neguitosa, exhibint talons nume-rats correlativament, va desfilant per lacambra de l'operador, i el petit escenari espobla dels personatges més diversos : àngelsamb lliris i túniques blaves ; nadons nusde pèl a pèl ; nenes amb vels blancs ; núviesamb flor de tarongina; nuvis taciturns;noies de llavis carminats i gest desimboltsoldats de quota ; mariners ; emigrants...Trenta xassis en una hora. Per això, mésd'una dama en surt acalorada i, tot ajus-tant-se el guant, exclama al seu menut:

—Quines presses! Ni m'han donat tempsde dir-te : somriu ! — S.

Pinfuta... al whiskyEs celebra aquests dies a la nostra ciutat

el XIII Congrés Internacional dels PenClubs.

Amb aquest motiu, els barcelonins hemrebut la visita d'un grapat de literats es-trangers de més o menys categoria.

EI principal haurà estat el famós novellis-ta anglés H. G: Wells, president del Con-grés.

Wells arribà el dilluns a la tarda, en avió,i de bones a primeres fou obsequiat ambuna recepció al Círcol Artístic.

Allí començaren a ensenyar-li quadros delsmés acreditats pompiers de la casa.

Wells, en llocs de mirar els quadros, es-crutava amb la vista tots els recons.

Per últim es decidí—I si em donéssiu una miqueta de whis-

ky?

Val més anar acompanyafL'endemà, a la sessió inaugural del Con-

grés, Wells demanà un whisky sense fercompliments.

Perquè no fes mal efecte veure a la tau-la presidencial només el whisky de Wells,mestre Fabra en demanà també un.

Wells somrigué.—Ja ens comencem a entendre ! — li

digué.

Les raons del silenciEn un principi, El Matí féu el buit al

Congrés dels Pen Clubs.La causa era molt senzilla.El Matí creia que això dels Pen Clubs

era cosa dels maçons.També L'Instant ha silenciat el Congrés.Però no per res de la maçoneria.La culpa la té, segons es rumoreja; En

Roig i Llop. No s'aconsola que mentre sóndel Pan Club En Carles Riba i altres lite-rat, a ell no se l'hagi tingut en compte.

Un parif que creixEl dimarts, els congressistes Pen Clubs

Tu.,,o • ,rna exuJstó a Tarracon"..Tots portaven La Publicitat a la mà. En

pujar als autocars, un xicot d'uniforme elshavia distribuït aquest diari,

A Tarragona exclamà més d'un curiós—Tots són d'Acció Catalana.

Clar de de lluna aigualitJ. V. Foix digué, a Tarragona:—De tornada, passarem per l'Ordal. Amb

clar de lluna, el pas per l'Ordal és una cosaque fa bonic.

En efecte : quan els excursionistes passa-ven per l'Ordal, l'aigua del cel queia a botsi a barrals.

I els excursionistes dormien gairebé tots.

La pluja i el bon 4empsVinga anunciar Perquè demà surti el sol,

i vinga ploure. Algú la feia comparacions(de les odioses) entre Angel Ferran i AdriàGual.Algú proposava d'anar a veure al doctor

Fontseré.--Perquè digui si demà sortirà el sol?

fou preguntat a l'autor de la proposició.

—Com. s'entén ! Perquè el faci sortir,home ! No has vist que d'ençà que li hantornat el Servei Meteorològic ens organitza

un xàfec cada dia?

Un fafalisfaHem rebut una circular d'un establiment

d'un carrer de direcció única de la dreta del'Eixampla que comença així (el subratllatés nostre):

((Después de saludarle con la mayor con-sideración, paso a manifestarle que, si-guiendo el cauce que la vida nos trae, tengoestablecido un taller de Lampistería, Elec-tricidad», etc., etc.

EI perfumisfaEI senyor Parera, conegut fabricant de

perfums estrangers fabricats a Badalona,havia estat fins fa poc un dels més addictesmilitants de la Lliga. Actualment, però,sembla que li fa un cert goig la distribucióabundant de càrrecs que es fa per tot Cata-

lunya entre la gent de la Ceda.Als dependents a les seves ordres, moltes

vegades els fa rodar el cap de debò. Seguint

el seu lema «República? Monarquia? PES-SETFS!n, durant la dictadura un dia va dir

-los—Avui, el general Primo de Rivera arri-

ba a Barcelona. A tothom que «desitgi»anar a rebre'l, li pago el viatge i refresc!

A la caiguda de la dictadura i durant elrègim del general Berenguer, es repetí l'«a-mable» oferiment. Això, però, no fou capdestorb perquè durant els primers tempsdel govern Azaña, els telegrames de felici-

tació redactats per ell i sense la més petitacollaboració ni coneixement dels seus treba-lladors, en conceptes com Obreros de Per-fumería Parera felicitan... etc.» fossin en-viats també a dojo.

Quina no fou la seva sorpresa en veureque el nou estat de coses anava a afavorir

més ; viat un dels seus dependents i no pasell, malgrat tots els seus esforços !

Durant la repartició de càrrecs de gestora l'Ajuntament de Badalona, es donava coma segur el nomenament de gestor per laLliga de l'encarregat de les seves oficines.L'altre dia, perú, es donà a les oficines unavís redactat si fa o no fa així : «Per ordredel senyor Parera, es prohibeix a tots elsdependents d'aquesta casa fer política. Sialgú, a causa de la política, fos agafat pres,

es teiés obligat a exiliar-se o EL FESSIN RE-GIDOR, quedaria despatxat immediatament.»

El més gran del cas fou que el que fouobligat a donar ]'avís als altres dependents,fou el propi candidat a gestor lligaire. Jaho deia ell quan els altres li discutien l'a-vfs donat:

—AI cap i a la fi, tant que crideu i dis-cutiu vosaltres, i aquesta ordre és per mique ha estat dictada!

Polidesa

Francesc Pujols visita la çollecció de pin-tures del senyor N. (Aquest senyor no volque es parli d'ell.) Diguem, doncs, la col-lecció Espalargues. Poft en extrem i dis-posat, com d'habitud, a semblar-ho més,Francesc Pujols admira fins a ]'èxtasi totel que el senyor Espalargues li proposa d'ad-mirar. El que admirarà més, al capdavall,serà el propi senyor Espalargues. I tot ésparlar de les virtuts, gràcies i talents delsenyor Espalargues; Sublim senyor Espa-largues! per ací. Prodigjós senyor Espalar-gues! per allà... El senyor Espalarguesn'està tot confús. A la fi aventura:

—Però, amic Pujols, per Déu ! No emdoneu tractament ; no m'anomeneu senyorEspalargues : digueu-me, simplement, Es-palargues, com tothom m'anomena. No séP' què m'heu d'anomenar senyor Espalar-gues.,. !

—Oh, ja veureu, com que feia tant tempsque no us veia...

Mesfre BovéLes poblacions que s'estimen acostumen

a tenir mestre de música propi. Vilafrancatambé en té : és el senyor Francesc de P.Bové, tota una institució feta de pairalismepastat amb aigua de la Bleda.Conten que, de jove, el senyor Bové era

graner. Aleshores a Vilafranca hi havia elsenyor Insenser, ànima de la música corali una mena d'orientador del jovent que tre-balla i que juga, com deia ]'Ors. El joveBové li va demanar què podia ésser.

--Tu faries un bon músic—li va aconse-c^l ; r l' i iatienser., .

El jove Bové va ubeir, li f'Insenser, totrient per sota el nas, deia als seus íntims

--,Si li hagués dit : fes-te atacbnador, japicaria sola.

Noblesa obliga

Van passar els anys i el jove Bové esde-vingué mestre, «afusellà» els millors com-positors, animà cors i capelles de música,acompanyà al piano coblejadores i ballari-nes i, a la fi, va fer un llibre la maneramés senzilla del món : agafà una sèrie d'ar-ticles del senyor Insenser, hi posà les sevesmans pecadores, la signatura i una prosaque en diríem «pírrica», si haguéssim d'em-prar el seu estil abracadabrant, però s'obli-dà de la més mínima allusió a la participa-ció important del senyor Insenser.

Un dia, van presentar-lo així a En Millet—EI nostre Vallès i Pujals musica].

Flabiols i grallesQuan el mestre Bové va «transcriure el

llibre de 1'Insenser, cercà qui li corregís lesquartilles que omplia. A ]'últim trobà uncapellà de l'Arboç que s'avingué a fer-ho.Però el bon home va veure's impotent i elllibre sortí plagat d'errades i amb una sin-taxi horrible, al punt que ]'original de l'In-senser, aparegut una vintena d'anys abans,quedava molt millor.

Ara, el senyor Francesc de P. Bové hapassat a ocupar, com a gestor cedista, eldepartament de Cultura de l'Ajuntament deVilafranca.

—A Cultura?— preguntava sorprès un con-tertulià de l'Agrícola.

—Sí—féu un altre—, ; en el temps quecorrem, ens cal una cultura recreativa quesigui agradable al Drac.

No falfava mésEl mestre Bové dirigeix un cor que els

amics del flamant cedista en diuen (des gra-notes del Bové». El cor té l'especialitat deles caramelles compostes pel propi director,a base dels compassos de les partitures demés èxit de la temporada. Aquestes cara-melles són l'orgull del músic vilafranquí iles fa escoltar a totes les seves coneixen-ces, no sense dissimular les ànsies boges defer-les escoltar, aquesta primavera, a l'OrfeóGracienc.

—Voleu dir que no serà abusar?—s'atrevía dir-li un company seu en activitats mu-nicipals.

—Ara rai! Ja els gestaré!—contestà, ufa-nós, el polivalent Bové.

La cua de la Voifa

Els rumors que alguns ciclistes partici-pants a la Volta ciclista a Espanya havienfet gran part del recorregut en automòbilhan pres tanta consistència que fins podriaésser que no triguessin gaire a arribar aorelles dels generals, ministres i ex-minis-tres que formaren el Comité d'Honor de lagran cursa. La situació, doncs, és delicada.En conseqüència, el Comitè directiu de laU. V. E., en la darrera sessió celebrada, haacordat informar-se i, amb aquesta finali-tat, s'ha dirigit al jutge-àrbitre destacat perla U. V. E. a la Volta demanant-li que di-gui qui és el que en realitat va passar. Perla nostra part estem gairebé segurs que l'es-mentat jutge-àrbitre donarà una respostatranquiflitzadora. Car és forçós que estiguinequivocats els que afirmen que hi va haver

LA LLIBERTAT DE L'ESCRIPTOR

El Congrés dels Pen Clubs

El llnnfagrarrades im rovisat

1.a visita del dentista al front paraguaià

SASTRERIAF. COMAS

GUSTOS SELECTES

GENERES DEL PAIS

I ANGLESOS

ESPECIALITAT EN

VESTITS DE SOCIETATQ NOMES A MIDA

PONTANELLA, 9 PRAL.

ILtI'E IHTIYLaura de Santelmo. — Sobre el cant i el

ball que la gent anomena flamencs, s'hi hafet tanta literatura com vulgueu. Avui diaerudits finissims i artistes de gran categoria s'han dedicat a l'anàlisi i han aplicattotes les receptes d'aquesta química de so.fismes que se'n diu la crítica, per precisarel com i el qué d'aquest estil popular gi-tano, andalús, aràbig, apollini i dionisíacalhora, agudament religiós i descordada-ment profà, paradoxal en una paraula, queconstitueix entre tot el folklore del món la dreserva viva més emocionant, més intensai més graciosa.

S'han cercat el parentius directes d'aquestestil andalús amb altres estils populars dediferents zones del Mediterrani, des delsports de Palestina fins a les Balears. Peròen aquesta, com en tantes qüestions, la his-tòria i la crítica s'hi perden, i seria difícil Fde precisar un ball típic qualsevol — unessoleares, un tango, una f arruca — tal comel ballen les gitanes de Sacromonte, qué téde gitano, qué té d'aràbig, qué té de cris-tià o fins a quina t-tona arriba ]'origen ex

A mi m'han semblanals les explicacions pplicacions científiques,Laura de Santelmo ii davant de l'estil flatimo més creure que 1nant d'aquest art pecuel complex meravellósformat per la terra, 1d'Andalusia. Es a dirl'explicació clara, sensun món a part del mó.caràcter purament pctemps. Aquest món piavui dia el 'somni incaandalusa. Perquè si eestones una essènciaseu gitanisme particirments adquirits del cdel paisatge, que no sraça gitana, sinó quEmassa histórica, sentd'Andalusia. El gitani^situat a Còrdova, a SRonda o a Granada, sindissoluble amb el pic.tes terres, i tant li faflamenc ha arribat aels nervis finíssims d'aribat a explicar poèticaquestes terres millorAra bé, aquest art fi

més delicades i més ccEI món, la literatura inat des de ja fa temtàncla i han procuratball flamenc, com elJerez, són coses que ecat universa l. Moderndansa s'ha tornat eshan vingàt els estilitztes del ball flamenc, h.ficació delicadament acuinada dei ball purball arrecerat en els ptguarnits de reixes , corcontorsionat damunt cun món de misèria iella el flamenquisme ointervinguts pels pintecago, i després d'aquíquest maquillatge —hom —, es serveix 1'anaris de categoria.Però encara, pels,

poètic, resten figuresten a mitges amb 1'esnobisínei, lb literatura,i conserven intacta itiura lálpart niés eficaçde la seva personalitat. - ,Una. d1aqu2stes:figu-res excepcionals és Laura de S,anteim r. suna de les poques artistes espanyóles.queté una gran categoria internacional, eporòde totes elles és potser la que balla.'rn dedebò, més d'acord amb el complex tgwe-llós d'Andalusia. .r ': `:

Fa temps que crec que Laura de.Santeimoés una artista única i jo la prefereixo atotes les altres. En trobareu alguna de mésprecisa, més académica, més científica sivoleu, però cap de tan directa, que balli tana flor de nervi, que imposi d'una maneratan sensible la seva autèntica categoria; gi-tana. ^, ^

Darrerament he vist Laura de Santelmoen alguna d'aquestes interpretacions, que joen dic literàries, del flamenquisme. Fins enles més trucades, hi ha els moments legí-tims, no hi manca mai una sensació de co-balt, che mosques, cl'orenetes i de vi esbra-vat, que no són precisament literatura, sinóque són Andalusia. Penh quan Laura s'en-cara directament amb el ball popular, tango,soleares, aleshores la seva gràcia enormepesa profundament sobre l'escenari. Alesho-res us adoneu que hi ha una manera celes-tial de moure i d'ondular els braços. El torsde Laura de Santelmo s'allunya de tota l'a-crobàcia i de tota la infecta mistificació deles dansarines literàries, per explicar ambla flexibilitat muscular , allò que és inexpli-cable : la poesia.

Davant d'aquesta Laura de Santelmo, esfon la sòrdida imitació dels infinits quadrosflamencs de pacotilla i de les infinites estre-lles de pacotilla, imposada per exigènciesde turisme i de color local, comprensiva no-més i tolerada. a força de bona fe i de TioPepe.

Es amb artistes com aquesta que unapersona qualsevol, mitjanament sensible, potadonar-se de la profunclitat i de la màgiaque hi ha en una cosa aparentment tanestúpida i epidérmica com és bellugar el cos

w11RAI3DR 23-V-3S -'

EN LA JUNGLA INFERNAL DEL GRAN CHACO (*)

Les invectives amenitzen la

un corredor que després d'arribar al termed'una etapa en automòbil, va ésser autorit-at a perdre la sortida a l'etapa següent;

que no és cert que les motocicletes que se-guien la cursa haguessin rebut ordre de re-molcar els ciclistes rerassagats ; i que alsnombrosos aficionats catalans que van veu-re un ciclista pujar la costa de Sant Feliuagafat a un cotxe, ela ulls els feren pampa-Ilugues .

Imatgeria políticaEn Cambó, al míting de Lleida, entre

altres expressions notables, tingué aquesta«Hom és català com ho és ros, bru, prim,

gras o geperut. El sentiment de catalanitatconsisteix en ]'orgull d'ésser català...))

—No sé que hi hagi cap geperut ni gepe-ruda que senti orgull pel seu defecte! —acl-vertí un corrector del Full.

—Jo sí! —contestà un redactor.—Qui?—La Lliga, home, la Lliga!

Conservar la línia

No tothom entén els mots «conservar lalínia» de la mateixa manera. Quina línia?caldria precisar. La dreta, que vol dir de-juni, o la corba, que significa bona taula.Car no manquen fervents d'ambdós cultescom no manquen tampoc els que cansatsde lluitar en un dels dos camps ingressencoratjosament a l'altre. Així, el companyPermanyer, intel•igent repòrter, que pesa110 quilos i que es proposa ara fundar elClub dels Cent Quilos.

En Permanyer es sobrealimenta, es pesasovint i l'horroritza pensar que pot perdrela línia... En el dinar que l'Associació dePeriodistes oferí diumenge passat als met-ges de l'entitat, En Permanyer, que hi vafer 'molt bon paper, donà detalls del seuclub:

—Serem rigorosos. Caldrà pesar almenyscent quilos per a ingressar ; cada mes cele-brarem un dinar ; organitzarem festivals es-portius, etc.

—I si algun soci ja ingressat baixa delscent?

—EI tirarem al carrer—respon En Per-manyer sense immutar-se. 1 afegeix : —Ladefecció en el pes serà considerada com undelicte d'alta traïció entre nosaltres.

Perles liferáries w

Divendres passat, l'Associació de la Prem-sa de Badalona organitzà una sessió d'artsota el títol Evocació del Vals que hauriafet les delícies de l'amic Gasch i li hauriadonat tema per escriure quatre articles. Ells'ho ha perdut.

En el programa que fou repartit als es-pectadors, es deien coses com aquestes

«El cos quan roda no pesa, a la nimfamés bella el ball transfigura ; com una nitde somni, la dona que valsa sura a flor deperfum.»

((Un vals, un ritme, una melodia, la líniad'un riu. 0 ! formós Danubi blau...

»Una blavor de l'aigua, que palpita quanés argentada o daurada per la llum, a val-sar, amb evocació, ens convida, Carles Ma-ria de Weber, el noble, el romàntic aristo-cràtic, cavaller—el cor senyor, color de rosa,li salta com un anhel—obre la festa impul-siu, i amb passa segura i apassionada reculila decisió d'un brill i l'elegància d'una corbade riu. Tot seguit la música d'un Vals deWeber brolla plena de so i de distinció. Quino ballaria un Vals, cedint a tant puixantsimpatia ?a

«Però un sentimental, ingènuament, sí,un sentimental tendrívol com Schubert sentel vals fresquejador com el vent. Ventijolde Primavera, ventet d'istiu, que fas eixe-lebrar tantes cabelleres de color, rosses i debanús ! Schubert... un sanglot d'amor, unarialla que fou enduta com un bes fugisser,com un vent, com un vals encercolador depensament.

nl ve que una nit, un raig melangiósde lluna llisca, ara alegre, ara tristament.Chopin, e] poeta fí, somniós tocava el pia-no, ara trist, adés alegrament . I el raig delluna melangiós ha esdevingut ballarí, adésalegre, adés... ara i sempre, fi.»

«Granados; l'exquisit Granados, enceniales tecles, vermelles com una flor. Vals,poètic vals, la vida de Granados ; robí dolçi lluent de 'magrana, cor molsós de poesia,una mirada negra grisa que s'esbadoca i estanca sota una ona innocent avergonyida,roja de rubor.»

Tothom se'n feia creus...

el vestit fa l'home

El programa d'aquest festival de l'Asso-ciació de la Premsa de Badalona fou ence-tat per un rapsoda que sortí a llegir unapoesia o cosa així, glossant la festa. Elrapsoda en qüestió va sortir disfressat amb'un frac llogat a cal Pascàssio que hauriaanat bé a Primo Carnera, L'armilla sobre-sortia del frac més de trenta centímetres icomentant-ho, la ballarina Carme Salazardeja:

—Aquesta armilla la somiaré tota la nit—en 1a qual cosa estava d'acord amb tots

•els espectadors, puix per desgràcia dels as-sistents, el rapsoda, el nom del qual callem,sort{ tretze vegades a escena per tal dellegir-nos uns versos evocatius, un delsquals. acabava d'aquesta manera

1 mentres li fa l'ulletli áóna un petó discret

La desesperació d'un mestre

Dirigia l'orquestra d'aquesta sessió degala dels periodistes badalonins el mestreJosep Aznar, el qual, per tal de dominarl'escena, havia d'estar enfilat damunt es-cambell. Com sigui que no hi havia capfaristol a mida, el ban home tenia la par-titura a'la mà esquerra i amb la dreta feiaanar com podia la batuta. Cada cop quehavia dé girar full, es posava la batuta sotal'aixella 1 l'orquestra • divagava una estona.En una de les interpretacions de CarmeSalazar;` aquesta li deia

—Más vivo, maestro ! —però ca ! el com-pàs seguia ensopit i no hi havia manera

d'animar=ho:Acabat l'espectacle, el mestre es justifi-

cava:--Si ella hagués hagut de girar els fulls,

ja hauríem vist com hauria anat la cosa... En acabar el festival els organitzadorssuaven com uns carreters.

—No sé pas com n'hem sortit—deien.

Notes del quilòmetre Sz dela carretera de Villa Montes.

El capità Barreda m'ha installat en pri-mera lmia, d'una manera evidentment benpoc confortable.

Ocupo un forat individual que era, nomésfa una hora, el d'un pobre xicot mort d'unaexplosió de granada.

Dels nostres forats a la trinxera deis boli-vians; cinquanta metres potser. Ens arribenllurs crits i el soroll de llurs pales. Intentouna experiència : amb la meva veu de les

Perrier pot per fi visitar el seu camaradaels paraguaians, aprofitant ]a calma, surtendels forats, i preparen alguns tereres. D'unabranca, un caporal despenja una guitarra.Es forma un cercle per a escoltar el canta-dor; jo també m'hi acosto. No és pas culpadel caporal si la guitarra no fa un so gaireharmoniós. De forats de bales n'hi comptotres : dos de sumàriament tapats ; el tercer,resultat del darrer incident.

El caporal Anastasio Montalvo — així s'a-nomena — està content ; el matí mateix harebut una llarga carta de la seva novia Ro-sita. Hirsurt i més aviat esparracat, elsdits enneg rits de pólvora, canta, en gua-raní, ('amor i les belles :

Rosita, Rosita, rojhac jhu

Eotre dues palmeres, en el cel d'un blaufosc, apareixen les estrelles.

QUININA

Tres dies més tard...El fred em desvetlla a l'alba en un mi-

núscul ranchito improvisat, construït, pera major «confort, alguns metres enrera dela trinxera. A part alguns trets intermitentsde l'artilleria boliviana i trets isolats delsllocs avançats, la nit ha estat més aviat tran-quilla. En primera línia, ens rifem de l'ar-tilleria ; no és perïlTosa sinó per als com-panys de les trinxeres de seguretat i delsacantonaments de repòs. Els bolivians pro-bablement han considerat, en vista de I'es-càs èxit anterior, que, després de tot, lesnits eren per a dormir i que sempre quedatemps per a entrematar-se.

Els mosquits són tan nombrosos i tan vo-raços en la línia de foc com en els fortinsde reraguarda, i no tenim mosquiteres, peròcomenço a avesar-m'hi. Un mes abans, enpaís civilitzat, potser m'he queixat de laqualitat de ]'alimentació, del mal funciona-ment dels ventiladors, de la flonjor relativadel llit, de la presència de mitja dotzena demosques inofensives; ara, no em va pas(l'un pam. Dormir sobre terra, rentar-medues o tres vegades la setmana, devorarcarn passada d'intendència, beure aigua es-tancada.

El metge de la divisió, que pertany a lamena deis pessimistes, m'ha predit el palu-disme en breu termini i d'altres calamitatsencara; però quina importància pot tenirtot això quan hom es juga tan estúpidamentla pell cada segon per una bala perduda itirada per un aclversari invisible?

En, certa manera, d'altra banda, les aten-cions prestades als enfebrats no són pas unatan mala cosa. Un està tan acarcanyat dequinina que ja no sent ni el canó ni res;els gemecs dels ferits, per exemple, aban-donats en la jungla del no man's Land i queimploren una mica d'aigua.

Els homes de la companyia que no estan

de servei o ele, patrulla, i que han dormitenrera ele la trinxera en ranchitos, llevats

j a fa estona, han encès, dintre forats pera no ésser vistos, petits focs i hi couen tallsde carn.

INsEcrEs FAMILIARS

E1 soldat metrallador José Paniaga, elmeu nou ordenança, ve al repost (iuent-me,per escalfar-me, una. huampa, un quart delitre de mate cocido bullent, .el jus del GranChaco.

—Buenos días, mi teniente, cómo le va?Espolsa les meves botes, segons el cos-

tum tropical (són el refugi particularmentpreferit de les grans aranyes verinoses,nyandu pe o nyandu cavaillu, i dels escor-pins), després procedeix a la inspecció dels

meus peus a la llum del seu encenedor. Eldia abans m'ha fet sortir amb la punta delseu ganivet dos cucs, vells d'una setmana,i tan profundament installats sota els dits,que començaven a fer-se amoïnosos. Ins-pecció tranquil•litzadora ; aquesta vegada,res de xerrics de dents en perspectiva.

—.Quines noticies hi ha?—Bones, mi teniente; per al sopar ens

prometen a cada u una .mica de canya i uncigar; un present de la Creu Roja d'Asun-ción, han dit... Ah, m'ho deixava : a la com-

panyia del costat, ema patrulla de nit hafet clos presoners, dos sentinelles.

—Qué més, soldado Paniega?. Sempre etdeixes l'essencial !

—Es veritat, mi teniente. No me'n recor-dava. Demà passat al matí la companyiase'n va al descans. Qué linda suerte ! Enspodrem rentar, escriure cartes, dormir denits, dormir de dies !

El sol s'alça, tan de pressa com s'ha post.Un llorito xerroteja en les palmeres ; en unquart d'hora la temperatura puja deu graus.

De l'ala esquerra de la trinxera, dissimu-lada en el monte, surten dos dispars succes-

sius : patrulla boliviana, cruixit suspecte debranques o nerviositat de sentinella? Impos-sible de saber-ho. Sigui el què sigui, latreva és rompuda. Els bolivians, pròdigs de

municions, tornen a inundar-nos de bales.Una metralladora espetega...

En el ranchito, la posició és insostenible,el sostre de palla se'n va a bocins. Ajupit,les botes a la mà, la camisa sota el braç,salto dintre la trinxera. -Penso en els tipus que ho han posat mai

els peus al Paraguai i que expliquen amb.força detalls i descripcions que la guerradel Gran Chaco és una guerra de per riure.

UN LLANÇAGRANADES

Quan un ja ha transgredit una vegadales lleis de la neutralitat, pot seguir peraquest camí. Aquell matí, els de la trinxeraseguien malgastant municions, després d'ha-ver successivament maniobrat, perquè me'nfes càrrec, les ametralladoras pesadas, lesametralladoras livianas, els morters i unametralladoreta mude in Chicago presa alsbolivians, procedeixo a alguns llançamentsde granada.

De fabricació nacional, aquestes granades

es componen essencialment d'una llimonad'acer farcida de pólvora i d'una metxa ti-

pus Bickford. Senzlllíssim, com es veu, peàno per això deixen de funcionar d'allò

més bé.S'és enginyós o no se n'és ; quan ei temps

no apressa gaire, els paraguaians de la trin-xera llancen rarament les granades amb lamà. Han engiponat, totes patents lliures,un sistema més eficaç i menys cansat : elIlançagranades. Es, una mica mes gran, el

mandró dels marrecs de poble.Dues tires de cautxú, llargues d'un metre

i amples de mig pam, poc més o menys,tallades de la cambra d'un pneumàtic decamió i fixades a dos troncs d'arbre i ajun-

tades per un rectangle de lona. Es posa la

rimera líniapgranada al fons de la lona ; el forçut del'escamot, o, en defecte seu, dos homes debona voluntat, arrapen ]ona i granada totplegat i, palplantant-se, estiren les tires d'unbon metre i mig. Amb llestesa, un companyencén la metxa de la granada. Els altresdeixen anar, la granada vola per damuntde la jungla, i esclata quatre o cinc segonsdesprés, a quaranta, seixanta i vuitanta me-tres i tot, segons l'extensió del no man'sland i la traça dels tiradors.

La meva primera provatura és un desas-tre. La granada em fuig de les mans abansd'ésser inflamada. La segona no va pasgaire millor : m'afanyo tant a desempalle-gar-me d'aquesta metxa que crepita a pocscentímetres del meu nas, que engego la gra

-nada massa amunt. Explota a trenta metresa penes de ]a trinxera. Les altres ja vanmillor. A la cinquena, una metralladora bo-liviana emmudeix de cop i els soldats de latrinxera ens gratifiquen amb un Viva!Passa, de vegades, que, ressecat pel sol,

el cautxú cedeix en ple esforç. En aquestcas, m'informa el fidel Paniaga, no quedamés €iüó buscar uns altres granaders.

AMENITATS

Les dues de la tarda.La veu rogallosa d'un bolivià franqueja

els cinquanta metres del no man's Land iens arriba a la trinxera on fem becainesgairebé tots, , ensopits per l'ardor del sol.

--Paraguayos! Demà al migdia dinaremen la vostra trinxera!

Un dels nostres s'encarrega de respon-dre a la provocació

—Demà, bolivianos, ja veurem qui seràel presoner! No deixeu per a demà el quepugueu fer avui!

—Entréguese—Un bolivià no es rendeix! —diu la veu.De cop, tota la trinxera es desvetlla, el

nostre orador, un sergent, replica seguit:

—Digues això als teus companys de lespresons d'Asunción!

—Es van rendir amb honor !—crida elbolivià.

—Sí, amb l'honor d'haver salvat la pell!L'altre no està content—Vés a la..., patapila, esclau de l'Ar-

gentina, fill del diable!Entre les dues trinxeres, el duel oratori

s'amplifica, pren proporcions èpiques. Comels herois de ]a Ilíada, que abans de ba-tre's dedicaven llargs 'moments a cisellarinjúries, bolivians i paraguaians s'insulten

a raig fet, es provoquen a combats singu-lars, barrejant en llur còlera els idiomesaymara, quetxua i guaraní a ]'espanyol.

—General Kundt Qénds vendé fia! (El ge-neral Kundt us ha venut!)

—Ja 1'heurem el vostre riu Paraguai !Ja desfilarem per Asunción!

—Sí, però presoners. Peya bei querosén !(Colla de bevedors de petroli!)

—Pollosos ! Mamacos ! Ja no cridareu tanfort dintre poc !

Més excitat que els altres, bullent de rà-bia, un guaraní salta sobre el seu fusell, elseu matxet, i proposa als altres

—Na guajhe chute los mitas ! (Si anés-sim a fer un tomb a casa seva ?)

Un grup ja es prepara a escalar el para-pet. Però el capità es decideix per fi aintervenir:

--Calleu, rucs que sou. D'aquí un mo-ment us queixareu de morir de set ! Cá-dascú al seu lloc. Pronto 1

La calma reneix en la trinxera. Els boli-vians ens engeguen encara algunes injú-

ries, però ningú no respon i no insisteixe(1més. Reprenem la siesta interrompuda. Al'ombra, un petit termòmetre marca així comquaranta-dos graus...

JEAN ALLOUCHERIE(Copyright Opera Mundi)(Seguirà)

(*) Vegis MIRADOR, números 316, 317,3 18 , 319, 3 2 1, 322, 3 23 i 326.

seguint un ritme determinat.Si heu olorat damunt la pell viva d'An-

dalusia una essència originalíssima i acre,us adonareu que aquesta essència només

pot ésser definida per la dansa, i us adona-

reu que Laura de Santelmo és una defini-dora perfecta.

Josa MARIA DE SAGARRA

GUTENBERG, S.L

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nipols, 215 • Telèfon 55728

BARCELONA

grans ocasions, llanço a l'altra banda unad'aquestes facècies homèriques que són delgust dels espanyols. La resposta no trigaa venir.

L'altra banda m'inunda d'injúries i, sim-ple atzar o guiant-se pel so, una metralla-dora (enemiga) tallà unes quantes branques .alguns metres per damunt del meu cap. Es-tava estirat a terra, per sort! Neutral o no,hom té reflexos, i descarrego tot el meu Coit.A títol de represàlies, els meus veïns dedreta engeguen una granada, després duesmés. Tres o quatre metralladores de l'altrabanda entren en acció, i una granada boli-viana esclata a quinze metres a penes de lanostra ](nia.

—Quina manera d'empipar ! —crida Per-rec, també dintre un sot, i que prou vol-dria anar a visitar un camarada d'una com-'.panyia veïna.

El capità també és d'aquesta opinió. Doshfines treuen el morter de l'abric subtcr-r'mi on l'havien guardat, i .etziben mitja adotzena de torpedes. d'aletes. Surten delmonte amb un xiulet de mal averany i ex-ploten en un lloc o altre. Per fi es deturenles ;metralladores bolivianes. S'estableix unatreva tàcita.

EL CAPORAL M0NTAI.vo

• Això és la.: terra. —Això és el cel. —I això és el mar.

(Akbaba, Istambul)

subscrívru_vos a I'1I I R A D O RRambla del Cen4re, 19 (Llibreria Bergé) = Barcelona

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

& sr ........................................................................__..................._.................................... -....._.

que viu a ............................................_......._................._..........................................................................._

carres......................................-................_.. n.°......._... es subscriu a MIRADOR

El Consell Superior de Guerra d'Abissínia

23-V-35 N11IAR 3

REFLEXIONS DEL TEMPS• L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

La Crisi del DretMU'T Les tasques de Ginebra'I'robem en els assaigs recents d'André

Suarès Vues sur l'Europe, uns comentarisaguts sobre la crisi del dret. L'autor surten viatge d'inspecció pel nostre continent,s'atura en cada país, pren notes, constata,dedueix. Si algú coneix els assaigs de Sua

-rès sobre París, sobre Napoleó, sobre tantstemes diversos i importants, sap la forçadel seu estil, el to colèric, implacable, quepren davant d'allò que li desagrada olirepugna.

Tanmateix si André Sua-rès sap revenjar-se dels megalòmans queabunden a Europa, la part millor del llibreés, com sempre, la part crítica, en la qualaquest esperit altiu i aristocràtic, senyorí-vol 1 pessimista, exposa la crisi europea sotael signe de la crisi jurídica.

Sigui on sigui que Suarès s'atura, la pri-mera constatació és que la utilitat pròpia,('interés sol; tenen la primacia en les na-cions. Tothom parla, en to egoista, del seudret. Menyspreen él dret universal, en quèSió, Atenes, Roma i París han treballat,durant quaranta segles, per crear ]'_homejust. Tenen un dret per a ells sols: elsaltres no n'han de participar, només tenendret a la tolerància.

La gran crisi d'Europa és aquest menys-preu de l'universalisme de la norma i laseva necessitat. Perquè el dret és, d'antuvi,l'esperit ele la terra. El dret racional és uninstrument d'administració i de govern. Perfer un món just i un home sensible a lajustícia, enllà del seu propi interès, cal quela raó i el sentiment del dret es penetrini es compenetrin : la raó per regular el sen-timent i donar-li una expressió úniversalel sentiment per comunicar a la raó la vidaque Ii manca.

Podríem afegir a aquest resum de parau-les admirables, que a tot Europa dominenels homes defensors de la filosofia de 1'ac-ció, menyspreadors del culte de l'ordre veri-table. Vivim en una Europa en què, perexaltar aun individuo, s'aixafen els indivi.dus. En profit de la collectivitat amorfa,l'individu es converteix en un «fora de lallei».

En el nostre país, com en tots, existeix,proftmdíssima, aquesta crisi del dret i d'ho-nies! de dret. Cal constatar, tanmateix, queen el nostre pafs, malgrat tradicions moltapreciables, sempre l'Estat ha volgut tenirla primacia sobre la justícia. La històriamonàrquica d'Espanya és la recopilació delserrors d'un règim contra uns pobles. Lacaiguda de la monarquia representa el fra

-càs absolut d'un règim que volia plegar aunes exigències, a una certa ideologia, larealitat geogràfica, política i humana exis-tent. Amb la República s'inaugurava unaera nova, amb possibilitats enormes de rec-tificació. La República ]Cl7i caçi,Lava, a Es-panya, el règim de la conciliació. Per pri-mera vegada, des de segles, era possibletriar i Catalunya podia declarar que, res-tant el que era, escollia el que estimava.La República havia d'ésser, ha d'ésser, elrègim que ens divideixi menys.

La legislació republicana — feta en granpart per homes de dret — respon a aquestanova apreciació espanyola que la Repúblicainaugurava. Calia rectificar les institucions,acostar l'administració, el govern, a la vida,al sentiment. Calia abandonar la tradiciómonàrquica, en què a la fi res no va repre-sentar res perquè cap funció no correspo-fia a la realitat per a la qual fou creada.Els homes que crearen la legislació repu-blicana saberen—gairebé sempre—conciliarla raó i el sentiment. Només calia que els

COM ENSENYAR LA GEOGRAF

mateixos homes que la crearen l'haguessinaplicada. L'harmonia estatal hauria estatun fet dintre curt temps, perquè encaraque la llei respongui a un sentiment, l'Es-tat, creació artificial, necessita sedimentar-se, respondre a un impuls d'autenticitat enposar-se en marxa.

Una mica extraviats per la petita anèc-dota dels partits, fa ]'efecte que els nostrespolítics no s'hagin adonat de la impor-tància que revesteix aquesta tàctica d'amor

-fisme que es va introduint en la nostra

André Suarès

governació. Les institucions republicanestenien un impuls inicial, responien a unanecessitat biològica, que les feia fortes pertal com representaven anhels populars. SIaquestes institucions, i ara parlem de lesnostres, es veuen privades no solament delseu esperit popular, ans encara de la sevatendència, hauran triomfat els definidors de«d'administració per sobre de tobo que tanabundosament pullulen en els nostres ad-mirables i catalaníssims partits d'ordre,seny i altres virtuts.

a o ^•a

El coronel Lawrence

Curiosa figura la d'aquest estudiós del'antiguitat, sortit d'Oxford i llançat, pelsatzars de la guerra, a la més pintoresca icolorida aventura, al servei del poderós imisteriós Intelligerue Service, clau de lapuixança anglesa.

Ni la figura ni la vida d'aquest home,que ha motivat volums, no poden liquidar-se en poques ratlles. Assenyalem avui no-naés la seva mort per un accident de moto,sobrevinguda quan ja no teníem temps d'in-cloure en aquest numero ni un breu apuntde la curiosa existència de l'autor de lasublevació aràbiga contra els turcs.

Laval i Espanya

Potser pocs saben que el ministre d'Afersestrangers de França, Pierre Laval, parlal'espanyol. En efecte, encara que fill d'Au

-vèrnia, ha viscut molt de temps al sud-oest, on és bastant corrent la coneixençade l'espanyol. Amés a més, com a alcalded'Aubervilliers, ha seguit el contacte, carhi ha allí molts obrers espanyols. De .tanten tant; Laval va a sopar a un restaurantespanyol de Paris. Allí el sorprengué unperiodista madrileny davant d'un menúd'anxoves i xereç, olives i pernil, bacallàa la biscábna, pollastre a la valenciana iMurrieta blanc.

L'amo del restaurant, aprofitant un clienttan illustre, li demanà un Qerrnís de treballper a un cuiner.

—Feu-me'n una nota—digué Laval—i lapassaré a Ilerriot, que és el que s'encarregade la rnà d'obra estrangera. Ja l'hi reco

-manaré. I, a ¢ro^òsit, que ve algunes ve-gades l'ambaixador d'Espanya?

—De tant en tant...--Doncs bé, ja li diré que faig propa-

ganda d'un restaurant espanyol.

Impressió forta

Quau Tardieu fou ministre d'Obres pú-bUques sota un ministeri Laval, li passàpel cap de preguntar a un important capde negociat

—Quin ha estat el ministre que us hafet la més forta impressió?

El funcionari, avesat a tractar amb mi-nistres, però així i tot sense pèls a la llen-gua, es mirà una estona Tardieu, i desprésdigué tranquillament

—André Hesse, senyor ministre.—Hesse... i per què ?—preguntà Tardieu,

ena mica sorprès.—Perquè només va ésser-ne un dia, se-

nyor ministre.

Un èmul de Dut'ikówslZi

Un dia o altre haurem de parlar d'aquestDunikowshi que diu—i hi ha persones se-rioses que li presten crèdit—que ha realitzatel somni dels antics alquimistes i obté orde la terra, o almenys de certes menes deterra.

Però ara li ha sortit un competidor, unitalià septuagenari, el doctor Vittorio Vol-pato, que, segons un procediment electro-magnètic, transforma el cagafierro en me-talls nobles : argent, or, platí, o almenysen treu alguns grams.

L'home exhibeix patents que s'escalonende Igaa a 1931 i els resultats, certificats pertestimonis formals, de quatre experiènciesreeixides.

El càstig de Maud Loty

Maud Loty,retirada ja fa algun tempsris les escenes parisenques, entra a casad'un ocellaire a comprar un lloro.

—Parla?—Ja ho crec, senyora. Prónuncia la frase

cèlebre.,.—Espero que no serà la meva—interromp

Maud.—No sé quina és la de la senyora. La

f rase del lloro és cèlebre des de W aterloo...—Prou ! Ja n'estic tipa d'aquesta histò-

ria! Tothom em té per una malparlada...Quedeu-vos el lloro !

1 Maud se'n va.Tres dies després, a casa d'una amiga,

reconeix l'animalet.—Té, has comprat aquesta bèstia? Però

que no saps el que diu? Diu horrors, comJo abans... Llorito, llorito, què dius?

—La guàrdia mor però no es rendeix—fa el lloro.

--M... !—salta Maud Loty,

La coliecció complefa deMIRADOR po4 consultar•se a l'Arxiu Hisfòric de laCiuEa4 (Casa de I'Ardíaca)

Una vegada més moltes mirades — peròmenys que abans; cal dir-ho —, es girenenvers Ginebra, • on es descabdellen les tas-ques de la 86.a sessió del Consell de laS de les N. i les — de més reduiria impor-tància — de l'Assemblea extraordinària.L'organisme ginebrí — sobre el qual undia no gaire llunyà es posaren les esperan-ces dels homes que haurien volgut que co-mencés una nova era basada en la pau grà-cies a l'aplicació pura i simple d'aquellsprincipis de dret que són la major garantia

de justícia — ha travessat fases que adéshan fet desesperar de la seva sort, adés handesvetllat en els ànims entusiasmes i es-perances fins a un cert punt justificades.La veritat és que la S. de les N., comorganisme, com construcció, és perfectaperò els que haurien de fer marxar el me-canisme no ho són ; són homes, i com atals no s'han alliberat encara de prejudicisi d'egoismes atàvics. Però això no autorit-za a. parlar del fracàs de Ginebra.Si algú — en Igzo, quan en el Saló delRellotge del Quai d'Orsay, sota la presi-dència de Léon Bourgeois, s'inaugurà laS. de les N. —, ha pogut fer-se la illusióque en pocs anys es canviaria l'aspecte delmón, i es bandejarien definitivament totsels bellicismes, hauria estat un somiador.Tots aquells que han contribuït a la ins-titució de l'organisme internacional hantingut una clara visió de les dificultats Queuouaua en ci seu ca tr e, rerò aquests esdeien, i no sense raó, que calia començara «fer alguna cosan, a donar a la huma-nitat una nova concepció de la pau i de la

possibilitat ele mantenir-la inalterada. LaS. de les N. encara viu, malgrat tot el que

contra ella han fet alguns governs dicta-

torials, i és aquest, segons nosaltres, unbon averany que un dia la seva tasca serà

més eficaç.**x

L'Assemblea de la S. de les N. s'ha d'o-cupar cíe la solució del conflicte del Chaco,però es creu que, en vista dels magres re-sultats de la conferència de Buenos Airesdestinada a la pacificació entre Bolívia iParaguai, els delegats adoptaran la decisióde desinteressar-se'n. Aquesta qüestió ésrealment de les que no es poden citar enfavor de Ginebra, però cal tenir en compte

les enormes dificultats que hi ha per a unaacció més enèrgica, i en primer lloc la geo-gràfica.

El Consell té diversos temes de gran im-portància a examinar, com, per exemple,la solució del conegut incident entre Iugos-Ei via i Hongria a conseqüència de l'assas-sinat a Marsella del rei Alexandre, i lapreocupadora divergència italo-etiòpica, queavui dia fa parlar tant la premsa europea.

Pel que fa a la divergència entre Iugos-

làvia i Hongria, és sabut que la diplomà-cia francesa ha reeixit no sols a llevar a laqüestió els punts més coents, sinó cercantuna fórmula que posarà definitivament ter-me a les divergències entre les dues tesis,per bé que limitada a aquest conflicte, per-

què donada la política revisionista dels ma-giars és ben difícil que aquests allarguinmai lleialment la mà a Sèrbia.

En canvi, pel que es refereix a la diver-gència entre el govern de Roma i el d'Ad-dis Abbeba, la solució no sembla per aratan fàcil d'aconseguir. Evidentment, hasorgit un conflicte entre la qüestió de dreti el prestigi de gran potència que no es potnegar a Itàlia. Com poden mai, en efecte,governs com els de Londres i París, perexemple, considerar en un mateix nivellItàlia i Abissínia? Es clar que, des del puntde vista jurídic, no hi ha cap diferència, iqui té raó té raó i qui no en té no en té.Però en el cas actual qui no té raó és el

a més, de gust, perqué els abissinis sónbons clients de les fàbriques d'armes d'a-quells països precisament que farien sen-tir, com ja es realitzà després de l'ocupacióde Corfú, llur protesta contra Mussolini.

Si el Consell de la S. de les N., després,es decidís a adoptar alguna iniciativa queno vingués de grat a Roma, és ja sabut queItàlia, imitant Alemanya i Japó, sortiria dela S. de les N., la qual vindria així a tro-bar-se amb dues grans nacions europees foradel seu si.

No és fàcil la comesa dels delegats delstretze països reunits actualment en el QuaiWilson, i és possible que no solament noes podrà arribar a la unanimitat per capdecisió, sinó que encara s'accentuaran mésles divergències sobre punts essencials. Esnotori que els anglesos estan més preocu-pats que els altres pel conflicte que es pre-,aI, ,a Ili,nvà a l'Africa Oriental, perquèSembla que tamue ior,.ia lluna t,i^c, caava,i voldrien trobar la manera de poder evi-tar-lo. Les paraules amenaçadores del duce

no han fet gran impressió sobre els dirigentsdel Foreign Office, que saben prou bé que

amb una actitud enèrgica aconseguirien queMussolini es fes enrera. Eden ha rebut, so-

bre aquest punt, instruccions precises, i enaquests moments deu treballar a Ginebraamb molta energia.

França, d'altra banda poc afectada direc-tament per aquest conflicte, desitja mante-nir la concòrdia a Europa, no atenuar l'en-tesa que Laval ha aconseguit de formar,sense topar amb la susceptibilitat del go-vern de Roma — que, almenys pel que diuel Corriere della Sera, ha amenaçat ambtornar-se a tirar en braços d'Alemanya —,desplega una acció molt moderada, però nopas inhàbil, a fi d'aconseguir eventualment

una solució pacífica del conflicte entre Mus-solini i el Negus, però si això no fos possi-ble, a evitar almenys un nou afebliment dela S. de les N. amb la sortida d'Itàlia, i,sobretot, que no es propagui el con flicte aEuropa, recordant que la guerra italo-turca

per la Líbia provocà la balcànica, de la qualsortí l'europea. Laval vol evitar que aquest

perill pugui repetir-se, i és probable que la

tesi francesa sigui la que prevalgui.

***

Es diu, però, que aquesta part de les tas-ques del Consell serà tractada en sessionssecretes, i que per consegüent el públic no

en sabrà res, almenys per ara. Aviat veurem

si aquesta notícia és exacta. Aquest mètode,si s'adoptés, provocaria una certa sorpresa,perquè és contrari a l'esperit, si no a lalletra, de l'estatut ginebrí.

Mentrestant, si la situació europea, espe-cialment després del viatge de Laval a Var-

sbvia i a Moscú, ha millorat sensiblement,i la causa de la pau ha fet un considerablepas endavant, els ànims de tots els quecomprenen els, horrors 'de totes les guerres,però especialment de les colonials, no poden

deixar de neguitejar-se per la que pot escla-tar a Africa. Les assedegades terres d'Abis-sínia ja s'amararen de prou sang italianaen el passat. Al somiador d'un imperi sobredeserts i roques no li sembla prou?

TIGGIS

Cal agrair a ]'Acadèmia de Jurisprudèn-cia el desvetllament de l'interès sobre qües-tions tan importants i de tanta transcen-dència. La representació del nostre dret espr000upa do la dofen °a - -da 1'wi a,tiicaL:Scollectiva catalana. Ja era hora que fosaixí, car fins ara els més insignes defensorsdel nostre dret, quan arribà l'hora que eldret servís per aplicar-lo a les nostres ne-cessitats socials, s'escandalitzaren de la .go-sadia del Parlament català. El que cal ésque els polítics nostres s'adonin de la im-portància que té el plantejament d'aquestaqüestió jurídica i don in la primacia als ho-mes de dret. Encara recordem el poc goigque ens féu aquell paràgraf del fiscal dela República senyor Gallardo quan, en l'au

-diència de la llei de contractes de conreu,es referí amb to sarcàstic als nostres ju-ristes. Convé que, en el futur, Catalunyasàpiga practicar la política del right nanin the right place.

FERMÍ VERGES

IA ALS NOIS EN EL SEGLE XX

govern de Mussolini, i als governs enèrgicsés ben difícil aplicar-los el dret puramenti simplement. Això vol dir que et que esvol és evitar de blasmar Itàlia ; però, d'al-tra banda, no es pot condemnar qui no so-lament té raó, sinó que vol que siguin res-pectades les clàusules del pacte de Ginebra.Un resultat així no podria passar sense l'o-posició de molts governs, que no tenintcompromisos colonials, poden permetre's elluxe de seguir una línia de conducta inde-pendent i objectiva. Cosa que es fa, a més

CAMISERESPECIALISTAt EXIT EN LA MIDA

JAUME I, UTelèfon i1655

p.,I preu fixat de 3`50 pies. Trimestre,

_ .............de.._...................._..._..........._..__.de 193..._ss„°f°,°

LLOREHIRAMBLA DE LES FLOR S.30

Societat Espanyola de Carburs Metãl'IícsCorreal: Apartat 190 BARCELONATeleg,: "Carburo." Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

«Trois fietits toursn

a més a més, a la tarda,

a precs del públic

TRESLANCEROSBENGALIES

en la seva 5.a setmana d'èxit

AVUI

A ëj 1JÁìiì . igbjiq-

4 \ìtIR\IIDR 23-V-35

EL CINEMAEL CONCURS DE FILM AMATEUR¡

TEMES

Una projecció internacionalNo sabríem començar aquestes ratlles

sense abans felicitar efusivament la Seccióde Cinema del Centre Excursionista de Ca-talunya per les encertades activitats que haportat a cap amb l'organització a Barce-lona del IV Concurs Internacional de Ci-nema Amateur.

Aquest concurs s'havia de celebrar alJapó, d'acord amb els estatuts del concurs,que determinen que el país guanyador delprimer premi és el designat per a orga-nitzar el concurs següent ; però com que

això del Japó cau .molt lluny de la majoriadels països concursants, la secció del CentreExcursionista va oferir-se a encarregar-sede l'organització del concurs a Barcelonaa fi de donar el màximum de facilitats aldesplaçament dels delegats europeus, quesón naturalment els més nombrosos.

Es així que hem tingut l'honor enguanyde veure a casa nostra aquesta importantmanifestació del cinema amateur interna-cional, que ha reunit ací més de cinquantaproduccions procedents de tots els indretsdel món.

Per una curiosa paradoxa, els films queno han arribat a temps al fall dels juratssón els del Japó i els de Portugal ! Aquestsdarrers varen arribar cinc hores abans dela projecció del Fèñnina, i els del Japó en-cara els esperem. Han fallat dnnr•,c els aoevenien ue mes ituiiy i eis que venien deInés a prop, els primers essent aquells queen principi significaven el contrincant mésfort, puix que ara fa un any varen guanyaren tota la línia.

No hem de dir res aquí dels actes delconcurs, com tampoc dels resultats. Els lec-tors ho hauran llegit als diaris, i el caràctersetmana] de la nostra publicació llevariatot interès a una informació que no podriaésser sinó fora temps i repetida dels diaris.Direm en canvi quelcom dels vuit films quedilluns es projectaren al Fèmina i que erenuna selecció dels films millor puntuats. Sónels únics films que s'han donat a conèixeral públic, i per això mateix els que justi-fiquen més una referència en aquesta pà-gina, feta de cara al públic.

D'aquests vuit films, cal destacar EmeKleine Kongstragódie, de Richard Gro-

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL

é , AM= cCATALUNA31•TeI:1110

,(/ \ dibuixos

j \ I/!' PoyeIC

= el mariner

- I colors

NOTICIARI FOX MUNDIAL

La Volta Ciclista a Espanya (final)La mort del Mariscal Pilsudsky

Pròrroga del reportatge rratx deColònia, etc. c

IIIIIIlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll^^

schopp, que és un espectacle d'una gran-desa tràgica extraordinària. Una partidad'escacs humanitzada amb un talent incon-testable. Les figures, delicioses esculturesplenes de suggesitó plàstica damunt del tau-ler. Comença la partida i cauen les primeresvíctimes. Els que no han vist la pellículano poden ni sospitar l'emoció d'aquests mo-viments bèllics. Atacs i contraatacs i lesvíctimes que passen fora del tauler, amun-tegades com ànimes en els llims. Es unaimpressió de patetisme inoblidable. 1 a cada

1UI1mIIIIIIHI11111111111IImnullllllll(nmmIIIII!

_EspanyolTeatre

_ 3 1 a setmana: ï últimes

representacions de =_

°— I►TXTAPARTEde la ',^

- tierra= lees desconocida,

Vealld.

* TópAutoritzada per la een-sura la versió íntegra

: d'aquesta pellícula, I'es-pectador pot apreciar enella el veritable estatactual de la Rússia dels

soviets

Distribuït Per Unión Films, S. A.

;I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

mportànciaQui podia suposar, en cls no gens remots

començos del cinema — acaba de complirels quaranta anys —, que aquella diversiógrossera, simple curiositat que no podiaagradar als admiradors refinats de SarahBernhardt, per exemple, havia d'ésser

—mm és ara, sense cap dubte —, un dels fac-tors essencials de la vida contemporània?Qui havia de pensar que se li atribuiriacategoria d'art, àdhuc de bella art, i abastarel públic més extens que res tingui al món,comprenent totes les classes qualsevulla quesigui el seu nivell social, econòmic i cultu-ral?

Cap observador no pot deixar d'adonar-se que el cinema ha afaiçonat la fesomia

moral i material de la nostra època. La sevainfluència s'estén per tota la terra, i si,d'una banda, com pensen els idealistes iels que creuen en el millorament de lahumanitat i treballen perquè sigui efectiu,el cinema pot i ha de contribuir-hi ; d'altrabanda, esgarrifa de pensar el que un psicò-leg, per poc tocat de freudisme que sigui,arriba a descobrir en ]'afició universal alcinema.

EI principi expressat per Paul Simmel, quel'intellecte de les masses no pot ésser re-presentat pel punt mitjà entre els elements

La primera avampn : Theda Bara('9x5)

elevats i els inferiors, sinó que es troba bena prop del nivell més baix d'aquests dar-rers, és' d'una constància infallible en elcinema. Cal que el cinema sigui entès pertothom, i, malgrat l'adveniment del parlant,ho és. I no perquè es doblin films o s'hiposin rètols explicatius, sinó .perquè fuig dela complexitat i es val dels sentiments i lesidees més simples i més a l'abast de tothom.Les empreses productores ja procuren que elsexperiments artístics i les realitzacions atre-vides, no podent satisfer el gran públic, si-guin escasses.

El cinema ha de (realitzar» les aspira-cions de tot ésser humà, satisfer-li imagi-nativament tots els instints primitius que]'educació i l'ordenació social tenen cura dereprimir. Per a aconseguir-ho, l'home nomésté la fantasia, però no la tenen tots elshomes : el cinema els la dóna feta i pas-tada.

Ell s'encarregarà d'ésser una evasió —com se'n diu modernament —, que no és més

que l'oblit de la realitat per a viure en unmón imaginat. En aquest món, l'home espot desfer de la coacció més forta — encaraque moltes vegades no en tingui claramentconsciència = que pesa sobre ell : la de teniren compte els altres, la de viure com unésser social, sotmès a un enquadrament ri-gorós, amb una vida subjecta a les condi-cions naturals i codificada per les que s'hanimposat els mateixos bornes.

Gràcies al cinema podrà satisfer l'afanyde poder i de domini, esbravar les repres-sions sexuals, fruir de la riquesa i del ben-estar. Fins podrà també, perquè hi hagi detot, satisfer els bons sentiments, o l'aspira-ció a tenir-los (com en el paràgraf anteriores deia que satisfeia unes altres aspiracionsque no podia realitzar).

Es aquesta, ens sembla, la veritable im-portància del cinema, més que no pas la quepuguin oferir-nos les estadístiques industrials

del cinemawi comercials. En això, cap altra art no pos-seeix tants recursos, cap no el supera delsaltres mitjans d'evasió trobats per la huma-nitat. Ni cap altre no els posa tan genero-sament a l'abast de xothom.

I bé — potser preguntarà algú — : i a quève aquesta diatriba contra el cinema, pre-cisament en una ,pàgina de cinema d'unapublicació que s'ha distingit, entre altrescoses, per un evident interès pel cinema,

Una desvetlladora d'imaginacionsKay Francis

que li ha atorgat importància, que ha pa-

trocinat films tan o més d'evasió que quals-sevulla altres?

No ; esvaïm aquest malentès Tot el queprecedeix no és pas una diatriba contra elcinema. S'hi fan unes constatacions l'evi-dència de les quals no és fàcil de negaral contrari, encara es pot reforçar.

Doncs, creieu que és poc posar una es-tona de felicitat, de plaer, o simplementd'entreteniment, en la vida humana? Quinaltre paper us creieu que fan les .grans obresds 1ec arta Plástiq,ïçs, de la música," de laliteratura, el i l'admiració enversles quals us han inculcat des de petits i noheu gosat discutir-los ni rebellar-vos -hi, per-què aquest respecte i aquesta admiració són,

també, en certa manera i en molts casos,una de tantes coaccions a què sotmet el fetd'haver de tenir compte des altres, d'haverde viure com un ésser social?

***

NOTICIES CURTESMax Reinhardt ha acabat El Somni d'una

Nit d'Estiu, però tira (que diuen per aquíen argot de l'ofici) quatre hores i mitja.Tots els muntadors de Hollywood estan es-moland les tisores.

—,Granowsky prepara Tarass Bulba, se-gons la novella de Gògol.

Els enemics del cinema«nacionals

En tm article publicat a Cinegramas ique porta el títol de Se íi..pone la legisla-ción cinematográfica, l'autor escriu : «De-bería obligarse a que los países que im-portasen películas a España adquirieran laproducción editada por nosotiosn.

Fins on hem arribat que per protegir elfilm nacional, per dignificar-lo, hihagi quisigui capaç d'escriure un paràgraf comaquest?

Seria desconsiderar el lector estendre's encomentaris que tothom no podrà menys defer a unes línies com aquestes que novalien sens dubte la pena de reproduir-se,però és que l'autor de l'article és el senyorMiquel Josep, secretari del Comité de Ci-nema de la Generalitat! Ja anirem bé ambaquests raonaments!

El secretari del Comité de Cinema diutambé que els procediments que ell reco-mana serien suficients ((para que resurgieseel cinema nacional. Poc pot ressorgir elque no ha sorgit mai.

Perquè, francament, ningú, per càrrecscinematogràfics que tingui, no ens farà creu-re que valgui la pena parlar amb aquestaplom de la producció dita nacional.

Finalment, el senyor Miquel Josep s'a-treveix a parlar dels dos-cents milions fa-mosos, si bé té el candor de dir que noestà ben segur que siguin dos -cents milions.Efectivament, també podria ésser que nofossin dos-cents milions, sinó per exempletrenta milions. Poca diferència. Ara que siel secretari del Comitè de Cinema de laGeneralitat no ho sap, com ho podem sabernosaltres?

EI problema no és de diners, sinó de ta-

senyal de : escac al rei ! el tremolor que lent. Ara no és estrany que els que no tenen

rec orre totes s es figures. Un moment gran això darrer, tractin de dissimular els seus

és el de la reina marxant a la immolació. fracassos amb l'excusa del primer, i quina

I al final, el rei reunint-se amb els seus ganga el dia que els autors de Doce hom-

vassalls d'ultratomba, mentre la bandera bres y una mujer, de Mercedes, del Cantodel ruiseñor poguessin vendre per la força

contrària oneja damunt del tauler net d'e- de la llei (!) els seus films a l'estranger!nemics.

La llum, l'encert (circumstancial) de la Ui-i mètode indicadíssim per a fer-ho més

sincronització, l'encert de la presa de vis- malament que mai. — P.

tes, que aconsegueix donar una grandesainsospitada de les figures que semblen pen-dre actituds psicològiques típiques, adésd'altivesa, adés d'abatiment arrodoneixenencara més l'èxit d'aquesta petita producciótan original com inspirada.

A continuació cal citar Trois petits tours,de Pierre Boyer, i Another day, de LeslieP. 'Patcher, dos films cent per cent cinema,on hom descobreix fàcilment autèntiquesmentalitats cinen,aL^I znjues. '

Pierre Boyer, en el seu film que qualificade fantasia cinematogràfica, ha reunit ambun muntatge perfecte una sèrie de motiusa base de moviments de rotació. La rotaciócom a motiu conductor d'una sèrie d'imat-ges que llisquen amb gran precisió, aconse-guint de debò una rara sensació d'eurftmiai d'ordre. Hi ha sota el títol una evidentmalenconia. Aquests Trois petits tours en-clouen un escepticisme discret E1 món roda,tat passa i es repeteix i tot, finalment,Trois petits tours.

Model de muntatge ho és també el filmdel Canadà, Another day.

La pellícula portuguesa Sonho infantil,que hom va poder afegir a darrera horaal programa, és una deliciosa realitzacióamateur a base ele marionetes. No diguemres de la paciència que la realització delfilm implica! Sortosament hi ha més quepaciència ; hi ha gràcia i inventiva.

La vie est un réve de M. i Mme. Monier,és, com el títol ja fa endevinar, un filmpretensiós. Un linotipista va al poble apassar les vacances amb la seva promesaque viu allí. Però hi ha també una estiue-jant que trobarà bé de flirtejar amb el jove,el qual pendrà de bona fe aquell joc. Lanoia desapareix acabades les seves vacan-ces i a la ciutat, des del seu cotxe, novoldrà conèixer al linotipista, que no vanaturalment en cotxe, sinó en bicicleta. Esuna pellícula molt trista doncs, encara quehom no encerti veure bé per què la vidaés un somni.

La pellícula comprèn, amb tot, molts en-certs de realització. Per exemple, tot el queestà al marge de l'anècdota. Les imatgesdel camp, de la granja, del corral, ambpocs trets és tot un recó de província fran-cesa, tot el pintoresc d'una atmosfera ruralque flaireu en uns instants 'de bona cine-matografia.

Hi havia encara Stormy 1Feather, deP. Reynders; Exposition Universelle, deRené Van Vylick; Faust, d'Oktavian Mi-letic, que no feien cap mal paper en aques-ta secció tan selecta de l'amateurisme in-ternacional.

Joscr PALAU

Les actuacions escèniques del Junior F. C.han estat sempre remarcades per l'esperitd'autèntica selecció que les informa i perllur bona execució. No cal, per tant, ferl'elogi per endavant de la presentació quetindrà lloc demà. al Cóliseum, sinó, simple-ment, parlar una mica de l'obra que s'hipresenta.

Amb aquella ardidesa característica, elJunior presenta i representa Il Barbiere diSiviglia o la Precauztone mutile, òpera re-presentada una sola vegada a Barcelona,a ]'aleshores Teatre de la Santa Creu, avuiPrincipal, el 14 de juliol de 1796. Com queel títol pot prestar a confusions, donem al-guna precisió.

Es tracta d'una òpera de Giovanni Pai-siello, sobre una lletra de Pietro Sellini, tra-ducció en vers italià de l'obra famosa deBeaumarchais. S'estrenà en I790 a SantPetersburg. Paisiello fou mestre de músicade la Cort de Caterina de Rússia fins queel substituí Domenico Cimarosa.

L'obra de Paisiello s'aguantà temps i pos-siblement el seu record contribuí al fracàsde l'estrena del Barbiere de Rossini, en181ó. Però des de la segona representació,aquest triomfà de tal manera que esborràel record i tot de l'obra de Paisiello.

El Barbiere d'aquest és molt més fidelque el de Rossini a l'obra de Beaumar-chais. E1 seu valor purament musica] éstambé molt superior. Però, sigui com sigui,malgrat haver Ross^ni saquejat Paisiellosense escrúpols — o potser per això ma-teix —, el Barbiere de l'un ha surat i l'al-tre no.

No seria doncs exagerat de donar a aques-ta representació del Junior el valor d'unaestrena, i és ben just d'agrair-li que elsseus entusiastes i intelligents animadors do-nin ocasió al públic barceloní de conèixerel Barbiere de Paisiello.

Laura de Santelmo, la ballarina a laqual dedica Josep .Maria de Sagarra el

seu aA j5erittuu d'avui, assajant

VARIETATS AL TIVOLI

De Luisita Esteso a Raquel MellenMai, o ben poques vegades, els teatres

barcelonins no havien viscut uns momentsmés difícils que ara.

Un darrera ]'altre, van tancant les por-tes.

Només el Tívoli està fent una bona tem-porada. El públic hi acut nombrós des del

primer dia.Al Tívoli hi ha varietats. Heus ací, doncs,

un èxit que caldrà tenir en compte quan es

Es l'Esteso una deliciosa humorista. Esriu—amb quina gràcia !—del mart i de quiel vetlla. Coneix la força còmica del con-trast i té el do de la improvisació.

Voreja intelligentment tots els perillsd'una cupletista—el de la cursileria, el delflamenqulsme, el de la dramatització—pera sortir-se'n, tot d'una, amb una piruetaabsurda o amb un acudit precís.

Quan, per exemple, més entusiasmada 1

Raquel Meller ea el cuplet «El millón»

23-V-35 NW r R 9'

EL TEATRE

Ens creiem que pot ésser admès .sensecap mena de dubte que si la farsa d'AngelFerran Perquè demà surti 'el sol, represen-tada el dimecres de la setmana passada alTeatre Poliorama per la Secció de Teatrede l'Ateneu Polytechnicum, hagués reunittotes aquelles condicions la manca de lesquals ha estat e] principal suport de la mésgran part de la crítica que d'aquesta obraha estat feta, no s'hauria pas encarregatde presentar-la el nostre setmanari.

No és pas MIRADoR qui ha de voler pen-

ELS AMATEURS DEL POLYTECHNICUM

«Perquè demà surti el sol»a.utor i no una inexperiència. Qui sap siatralment no és prou bo aquest procedir,rò ens sembla que està d'acord amb elràcter de l'obra, que quedaria destruït

tot si Ferran ens hagués volgut assa-ntar ja de bon començament de tot elle després ens complau i ens satisfà ensorpresa que ens dóna.fot amb tot, la desorientació i la confusió

d primer acte, amb el seu excés de perso-ltges i una colla de detalls que es perdenr excés d'incidències, no collabora pas a

aquest efecte que assenyalem iobstaculitza en gran maneraque el públic es posi en contac-te amb els personatges, a des-grat del pròleg, enginyós i agut,que li fa esperar altra cosa.

Passats els primers entre-bancs, però, l'acció va Iligant-se'i explicant-se més i més, finsarribar a ]a seva culminació iresum en el tercer acte, on s'a-clareix tot i on ens és decla-rada la tesi de la peripècia, elperquè de tot aquell batibull quehem presenciat, la necessitatque tot anés com ha anat, igualcom tot el mecanisme de l'u-nivers, mecanisme que mai nopodrem conèixer, perú les lleisdel qual són immutables. Si no,si poguéssim canviar pel cantóque fos, en bé o en mal -- quèsabem nosaltres del que sónaquests conceptes vistos des del'eternitát? — tot previst, totordenat, tot encadenat i esta-blert perquè vagi com va i nod'altra manera, qualsevol diaens trobaríem que no sortiriael sol.

Es aquest tercer acte el mi-llar de l'obra, el joc de la fan-tasia, la imaginació i la refle-xió de l'autor donen un rendi-ment admirable. Ací s'apuntala qüestió del ][iure albir i lapredestinació, en la discussió dela qual tanta tinta han fet cór-rer filòsofs i teòlegs. Sota lafacècia de les dites i respostes,Ferran marca una actitud com

-pletament ortodoxa. Si fóssimun crític d'envergadura podríemparlar i tot de Port-Royal, dePascal i dels jesuïtes a propò-sit d'aquest tema que encetaFerran en la conversa deis seusbcnavctzLutal:a i cu y 1ri podríemlluïr d'allò més, però ni enshi veiem amb cor ni el lectorhi té cap culpa.

Dels elements del Polytechni-cum ens n'hem d'ocupar amb tot elogi pelseu entusiasme i la seva comprensió de l'es-perit de l'obra. Bon xic indecisos al comen-çament, es centraren de mica en mica busarribar a una bona unitat i una excellentcoordinació. Voler citar-ne qualsevol seriainjust per als altres. Quant a la presentació,bé hem de reconèixer que hauria pogut estarforça més bé.

JOAN CORTES

parli de les possibilitats d'un music-hall a

la nostra ciutat.En un dels passats números de Mlennos,

vaig ja ocupar-me del primer programa queens ha estat ofert al Tívoli durant aquestatemporada.

El segon portava Luisita Esteso, Custo-dia Romero 1 Celeste Grijo com a plats

forts.Luisita Esteso val més or que no pesa.

Es, dintre les varietats espanyoles, l'artistamés personal. Comença, potser, a amane-

rar-se, però, tot i així, la millor de les sevesqualitats és, encara, de no assemblar-se a

ningú. Sempre és ella.

E1 Junior F. C. pre- BALLETS RUSSOS

sents un "Barbiere" E plen pantomimaSi el pobre Levinson visqués, segurament cantadora, darrera la màscara desueta de

es feriria davant Jardí públic, nou ballet la qual riu i s'agita una obra vivent ide la companyia de Monte-Carlo, que con- nova. Bakst ha pintat un decorat evocadorverteix més brutalment que mai la dansa que figura una petita plaça d'un poblet ita-en pantomima. Però no ens precipitem. lié amb un campanar finíssim de línies

En un square decorat per Jean Lurçat que contrasta amb uns balcons d'estil fei-amb uns tons violents i agres, però com- xuc. La partitura, treta per Tommasini debinats amb un sentit de l'harmonia dolç i les peces de clavecí de Scarlatti, músicasubtil completament Ile-de-France—Lurçat, lluminosa i vibrant, sol condensat com vapoeta tant o més que pintor, i que fou dir un crític, fa moure els protagonistesun dels primers a humanitzar el deshu- d'aquest divertit ïmbroglio,manitzat cubisme, a introduir els elements La coreografia, del millor Massin, uneixlirisme, representació i color enel prosaic, abstracte i mono-crom 'cubisme, és un artistaprofundament francès, la qualcosa vol dir mesura i bon gust,

en un square ple d'una ve-getació que té tota la fantasiainesperada d'un paisatge sub-marí, doncs, fan epilèpticamentde les seves uns banals perso-natges. Unes dides amb unasina descomunal que no sabencons fer-s'ho per a treure's deldamunt un vell verd excitat;uns escombradors atrafegats;uns estudiants avalotadors, quees barallen i juguen, salten iriuen ; un poeta somiatruites ifilòsof que, segons el programa,visita el parc per a meditar

sobre els absurds de la civitit-zació i aconseguir un retorn ala naturalesa» ; uns obrers queprotesten contra la seva tristacondició, i que es lliuren a unagesticulació perfectament prole-tària que degenera en mítingexaltat; un jove molt simpàticque es vol suïcidar i no fa mésque apuntar-se la pistola al polsi llançar grans imprecacionscontra el cel ; una parella ricaque balla una rumba, deliciosai subtilíssima per cert, i unaparella pobra sotraguejada perla més negra de les desespera-cions, i que també llança gransimprecacions contra el cel, pa-relles que acaben barallant-se acarnissada-

ment entre elles...Tot el que precedeix defineix el caràcter

descriptiu de Jardí públic, ballet tan pobred'invenció i deslligat com la música deVladimir Dukelski que l'acompanya. Gensde dansa, en Jardí públic. Perquè entenemque no és dansa aquell frenesí epilèptic iaquella agitació espasmòdica, aquells bra-ces sempre enlaire, que Massin afecciona.I perquè entenem que no és dansa tampocla pantomima, la gran quantitat de pan-tomima que hi ha en aquest ballet. Panto-mima poques vegades expressiva—la parella

pobra que expressa amb gestos la seva

desesperació—, i, gairebé sempre, la pitjorde les pantomimes : realista, descriptiva,que es limita a reproduir servilment laneteja que efectuen els escombradors o elsmoviments de les dides que intenten ferdormir els seus infants... En Union Pa-cific, ballet fet de cara a Amèrica comaquest, els dansarins també imitaven elsgestos dels constructors de vies de tren.S'ha dit que la companyia de Monte-Carioha aconseguit alliberar-se de la tutela delpintor de decorats. Es veritat. Però, encanvi, Massin ha caigut darrerament en lapantomima simbòlica—Els presagis—i en lapantomima mig expressiva, mig descriptivad'Union Pacific i Ja.rdi públic. I no sabemel que és pitjor.

Femmes de bonne humeur, un dels ba-llets més reeixits de Massin, que la gentde Monte-Carlo reposaren la setmana pas-sada, ens colloca, per bé que de maneramolt més atenuada, davant la mateixa equisvocació, i ens porta a parlar del predomini

de la pantomima eS molts ballets antics imoderns.La dansa, ha dit Levinson, és una acre-

bàcia elegant que satisfà un apetit d'har-mon ja ben ordenada, de moviment simètric.Ni més ni menys. La dansa, en efecte, té

a la seva significació pròpia, la seva realitatpròpia, les seves lleis pròpies, que 5611 delmateix ordre que un temple grec o unafuga de Bach. Però quan els movimentsde dansa, que han d'ésser fi en si, sónúnicament determinats per esoterismes ifilosofies, o. per sentiments i emocions, oper la realitat del món exterior, aleshoresno hi ha dansa. Només hi ha pantomimasimbólica, expressiva i descriptiva. Ja elfamós coreògraf napolità Salvatore Viga-

no (1769-1821) transformava la dansa prò-piament dita en pantomima. I, a Itàlia,molts l'acusaven de supeditar l'art de ladansa, el gran estil francès que tenia tants

partidaris, a l'expressió dramàtica. Un dia,Rossini féu veure a Stendhal un defectede Vigano : «Poca dansa, masa pantomi-man. Molt més tard, Fokin no tolerava capgest, cap actitud, que no fossin determinatsper l'estat psíquic del dansarí, per les sevesemocions. I Massin, el de la bona època,intentava agermanar pantomima i dansaen una acció dramàtica o còmica, ritmadaper la música. Es a dir, una pantomimaritmada, equidistant de la mímica naturali de la dansa, una acció dansada, un ballet

d'acció.A aquella època, a una de les millors

èpoques de Massin, pertany Femmes debonne humear, obra estrenada a Nova

veureu ballant i cantant una cançó anda- York en 191 7 i que Diaghilew ja havia

lusa, es deturarà per a exclamar : presentat aci. Pocs ballets ens ofereixen la

Viva la civilización árabe ! fresca invenció, la inspiració sostinguda, la

Les caricatures d'Amalia de Isaura són loquacitat inestroncable, la trepidació in

-traçades amb línia gruixuda; són paròdies interrompuda, la felicitat contínua d'aques-

o imitacions perfectes, però carregades de tes divertidissimes Fenuues de bonne hu-

color i excessives en detalls. Luisita Esteso, meur. L'argument d'aquesta comèdia dan-

les composicions escèniques de la qual en- sala, inspirat en Goldoni, és un embolic

tranyen també una burla, les dibuixa amb italià del segle xvnt, que ens presenta unes

traç finíssim ; el color és suau, i els de- quantes senyoretes d'un bon humor comu-

talls no perjudiquen en cap moment l'har- nicatiu, que es diverteixen prenent el pèl

monja del conjunt. amb aquella elegància a uns grotescos per-

o.^^ TOMAS sonatges : el comte Rinaldo, el vell mar-

J quès de Luca, la seva germana Silvestra...

(Segueix a la pàgina 8) • Història senzilla i ingènua, deliciosa i en-

Cartell d'Ernest Guasp.

dre el lloc que altres ocupen prou bé de-fensant uns interessòs tan honorables comels que més en siguin. Va ésser precisamentla manca de viabilitat que oferia amb es-guard a una representació normal i corrent,i no cal dir si a la repetició d'aquesta unnombre de vegades més o menys gran, elque ens va decidir a patrocinar la comesadels simpàtics i entusiastes amateurs delPolytechnicum.

Fou la vivacitat i la gràcia amb què sónretratats i earicaturitzats en Perquè demàsurti el sol tants de llocs comuns sentimen-tals i morals, rutines mentals, convencionsi manies, valors entesos i falses aprensions;fou l'excellent qualitat de l'humor que l'ei-xamora tota ; fou l'enginy de ]es frases quehi són dites, les observacions, les reflexions,les rèpliques i les sentències ; fou la forçad'expressió de més d'una i més de duesescenes, fou l'arbitrarietat, l'originalitat ila raresa de l'obra, de la seva concepció i laserietat del seu pensament central—serietatdisfressada, en virtut d'aquella pudícia in-herent als millors dels veritables humoristes,per la paradoxa i l'estirabot-, que ens con-venceren del seu positiu valor. Valor potsermis de categoria intellectual que estrictamentteatral, segons el que sembla que ha d'és-ser entès. per teatral, però, com diem, jus-tament per aquest valor, 'que li , ,impossibili-tava la seva presentació per párt d'una em-presa regular, és que Perquè demà surti elsol mereixia ésser coneguda. Tot el bo que té,i és moltíssim, no havia de quedar inèditper culpa d'allò que no atrevint-nos a qua-dificar-ho de dolent direm que xoca ambles habituds o no resulta d'acord amb aque-lles normes tàcites i informulades que tantsi tants han invocat davant d'aquesta es-trena.

Fou per tot el bo que creiem que contél'obra de Ferran que, posats d'acord l'autori els intèrprets per a la seva presentació ien marxa ja tot , el que havia de contribuir-hi, MIRADoe volgué presentar-la en ses

-sió especial. En aquesta sessió ens ha afa-vorit l'assistència d'un públic amb el qual

comptem i que ens distingeix amb la seva

atenció i el seu interès ; ell no ens defraudài li ho agraïm de tot cor. Això haurà de ser-vir perquè un dia o altre repetim la nostrafeta amb l'esmena de moltes falles que nos-altres som els primers de reconèixer.

Però si ell no ens defraudà, creiem que

nosaltres tampoc el defraudàrem en allò que

Ji prometérem. La ironia, l'agudesa, ]a sà-

tira, la filosofia, la gràcia i la intenció de

Perquè demà surti el sol, foren recollidesi celebrades. L'acció de l'obra es descab-

della en un creixent d'interès i compre17fin,es condensa i es concreta, a poc a poc,arribar al seu resum, on acabem de co-

nèixer els personatges i on ens són expli-cades moltes coses que en el transcurs de

]'acció havien estat causa d'interrogació 1

que no ens deixaven veure amb claredat la

seva trama, tal com la, personalitat del Bab-

doc que trobàvem pertot arreu i que

les seves predicacions i les seves reticèn-cies ens havia tingut intrigats sobre qui

podia ésser.Aquesta obscuritat, aquesta manera de no

explicar-ho tot fil per randa, posant en an-

tecedents l'espectador només a base de sug-geréncies i alluslons, és ben volguda per

Alexandra Danilova

anlb una gran solta la dansa clàssica—n'hiha molta en aquest ballet —i la pantomimadescriptiva, deformada amb intencions bur-lesques, i sotmesa al ritme musical. L'agi-tació extenuadora, el dinamisme esgotador,el moviment continu, el frenesí, que afec-ciona A[assin, són plenament justificats enaquest animadíssim ballet, un dels més mo-guts que hem vist. Els braços hi juguentambé _u, paper prepnnrlrrant Ja hem dïtque són una de les debilitats de Massip..1 és que aquest gran coreògraf, enamoratde la pantomima tant o més que de la dan-sa, no ignora que la gesticulació dels bra-ços agafa fàcilment una significació expres-

siva. Per això la dansa clàssica, eminent-ment antiexpressiva, dóna una gran impor-tància a les cames, tat i fent jugar als bra-ços un rol completament secundari . Unaaltra de les característiques de l'estil Mas-sin és la subordinació a la música. En elsseus ballets, cada moviment del dansarí causobre una noia. En aquest aspecte, Femmesde bonne humear té una precisió de rellot-geria. Els sobresalts del cambrer Niccolo,per exemple, són una reproducció plàsticaexaetíssima del staccato de l'orquestra. Iaixí aquest ballet ens ofereix l'acord mésperfecte entre música i plàstica, orella i ull.

Els intèrprets, la dolça i espiritual Ale-xandra Danilova — una tècnica prodigiosa

dissimulada per la gràcia—, Tamara Gri-gorieva, Olga Morosova, Petroff, Psota,tots, absolutament tots, han actuat ambuna fantasia, una vida i un bon humor ex-traordinaris. S'han divertit i ens han di-vertit.

Finalment, direm que aquest any els Ba-llets Russos de Monte-Cario han fet unatemporada més brillant que mai. La gent,atreta segurament pel prestigi dels balletsantics reestrenats, ha omplert cada dia degom a gom el nostre Gran Teatre, l'empre-sari del qual, senyor Mestres, mereix l'a-plaudiment i ]'agraïment dels aficionats ala dansa per haver-nos portat una vegada

més aquest espectacle excepcional.

SEansTln GASCH

CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAUME I, üTelèfon 11655

JIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111L'

L1I e

P.ueig de Gràcio, 37. Telèfon 79681Seasib canflnua de 11 malla 1 ma fi nada

E SEIENT, UNA PESETA

CURIOSITATS MUNDIALS1ntrrenants reyorfalyes U. F. A. exdunu

PINGÜINOS 5Dibuix e,, calors de Wdt Dtrney

NOTICIARIS D'ACTUALITATMUNDIAL segons visió PARAMOUNT

i ECLAIR JOURNAL; exclusiu. E

VOCACIÓE La vida beudidin' a Pombra de rAbadia de Wanddllr

itIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII111111111111111111111Illllllllllc'

Arturo Farinelli, amb Antoni Rubió i Lluch, a l'Institut Itàlia de Barcelona

u^

Ih1óv

i/

6 MIRAR 23-V-35

^a

LE/ LLETRE/La universalifaf i la eafa= L'actualitat literària E L 9 LL1 Elanofilia d'Arfuro Farinelli 1 __ . , , T

dedicades a l'estudi de les literatures mo-dernes que edita la casa Fratelli Bocca deTormo, alguns dels quals llibres són escritsen francès pel mateix Farinelli, ha imposata tota l'Europa culta un sentiment de mú-tua coneixença, per l'exemple dels grans es-perits enamorats de la bellesa de l'art i dela literatura universal.

Amb ('estudi apoteòsic de Dant i en l'e-numeració de les influències exercides pelgran poeta en les literatures i en els senti

-ments d'Espanya, França, Anglaterra i Ger-

mània, ha demostrat que l'Europa culta havibrat a l'uníson fent de tornaveu al critde l'àguila de Florència.

Els llibres dedicats a Calderón i a Gra-cián han estat un exemple d'exaltació d'u-

nes figures a les quals el replegament sobresi mateix de llur pàtria no procurava elsadmiradors que mereixien en els pobles es-tranys. Les que ell' anomenà Divagacionsbibliogràfiques sobre els viatges per Espa-nya i Portugal esdevingueren un monu-ment d'erudició on són enumerats i pre-sentats amb mots adients tots els llibres imanuscrits que plasmen les impressions ex-perimentades des de l'Edat mitjana finsavui pels homes que han peregrinat perla Península ibèrica.

Algun d'aquests manuscrits, com el deJeroni Münster, que estava oblidat en unabiblioteca de Munic, han estat popularit-zats i traduïts gràcies a la labor de pro-selitisme que batega en la prosa viva del'historiador.

Farinelli no n'ha tingut prou amb l'e-xaltació de la influència literària d'algunsd'aquests viatges, com per exemple- el deGuillem de Humboldt, i els ha dedicat totun llibre que, per afegidura, ha contingutl'espiritual exposició del viatge a Espanyad'un home, Goethe, que no hi vingué maicorporalment.

Es que Humboldt—i ara arribo al nervimés sensible a l'afecció més forta de Fa=rinelli—és el valoritzador de Catalunya i deMontserrat ; és que Goethe és l'enamoratde la nostra muntanya simbòlica fins afer-ne el símbol del castell interior, el pa-ratge de la illusió i del somni, la seu dela poesia. Farinelli és abans que tot i perdamunt de tot un catalanòfil.

Aquest italià tan italià ; aquest màgicrecollidor de voluntats envers les glòries delseu país ; aquest popularitzador de Dant,de Petrarca, de Boccaccio, de Miquel Angel,de Manzoni ; aquest home universal ; aquestciutadà del món, és un enamorat de Cata-lunya, un coneixedor de Catalunya, unexaltador de Catalunya.

La nostra pàtria dissortada fou la Dul-cinea de la seva joventut, i a l'estudi dela història i els valors, llavors ignorats, deCatalunya, dedicà els millors anys de laseva vida.

Per això nosaltres agraïts no podríemsaludar-lo amb altres paraules que aquellesque li poden ésser més cares

Tu duca, tu signore, tu maestro.

MrguaL CAPDEVILA

viatges una mena de triangulació d'Europai es sentia, ell tan fidel a l'esperit i la llen-gua de Catalunya, un ciutadà del món queés a casa seva a París i a Roma igualmentque a Catalunya.

Arnau de Vilanova que ha topat amb laInquisició de l'arquebisbat de Tarragona,va a París i es sent en perill per la con-demna de la Universitat ; segueix la sevatrajectòria i arriba a Roma disposat a' ladefensa de les seves doctrines. Allí, natural-ment, topa amb els qui es sentien uns ambels teòlegs de Tarragona i de París i té lasort de vorejar la condemna, després deguarir el papa Bonifaci VIII, que li diu«No parlis més de teologia, perquè no hieflens rus. Exerçcix la uselicina perquè etSel físic millor del món.>

E1 pensament i la bellesa de l'obra deDant, Petrarca i Boccaccio impregnen totel món d'una mateixa emoció.

Baldassare Castiglione dicta lleis de cor-tesania a les corts de tots els reis i prín-

ceps d'Europa des d'un minúscul Estatsense gaire tradició com era Urbino•

L'Aretí pesa pertot arreu, com els gransartistes italians són universals.

Erasme és llegit a tota Europa i un pobremonjo arrauxat com és Luter s'encara ambel totpoderós Carles V i fa tremolar l'Imperi,

Així podríem anar discorrent per a jus-tificar les enyorances dels moments d'unitatde la cultura europea que per a nosaltresequivalen a les èpoques d'unitat del món.Així podríem evocar les grans figures uni-versals dels altres temps per a lamentarla dispersió que en l'actualitat sofreix elpensament humà, la torbació dels nostresesperits, la lluita fratricida que hom veuen el món de la cultura igualment que entots els altres camps.

Però les defallences de l'esperit universal,les antítesis de les cultures, les crisis delpensament no són totals ni sense remei.

Contra tots els perills es drecen uns ho-mes que mantenen enlaire la bandera dela universalitat de l'esperit i de la unitatde la cultura. Ells mateixos actuen d'exem-ple i fan una obra identificada amb llurpredicació.

Són la sal de la terra cultural i la llumdel món científic.

Encara que no restessin sinó ells en elpanorama divergent i contorbat, el món essalvaria com les ciutats de Pentàpolis sihaguessin tingut uns quants justos.

D'aquests homes és Arturo Farinelli queara es troba entre nosaltres.

Potser ningú com aquest italià autèntici ferórós de la italianitat pura, ofereix]'espectacle de l'home que és ciutadà délmón amb tots els meretxenments. Potserningú com Arturo Farinelli no ha valoritzattantes riqueses espirituals diverses i escam-pades amb l'entusiasme amorós del qui lescomprèn, les valora i les defensa com sifossin riqueses pròpies.

Entorn de la seva càtedra de literaturaalemanya de la Universitat de Tormo hareunit una confluència d'entusiasmes queha fet de portantveu d'una cosa com el ro-manticisme que és un valor universal alhoraque una glòria pura de l'Alemanya eterna.

Des de la seva direcció de les publicacions

1111111111111111111111111111l11111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!-

ACABA DE PUBLICAR-SE EL

NÚMERO DE PRIMAVERA DE

=_ D'Aci i d'AIIà =_=_ La revista yue no pot faltaren cap casa de bon BustPreu: 5 pessetes

= Administració i venda;

1 Llibreria Catalònia 13, Ronda de Sant Pere, 3

U11111111111f1111f111111111111lIIIU111111I IUllIIIII111111111111111111111111111111i

Dimarts van començar les sessions delPeo Club 'Internacional, que enguany cele-bra el seu Congrés a Barcelona. La mà

-xima actualitat literària mundial és, doncs,avui, a la nostra ciutat, que s'honora ambl'assistència de ban nombre d'escriptors im-portants de tots els països. (A remarcarl'absència dels representants de l'Alemanyahitleriana, exclosos del Pen Club en el Con-grés de l'any passat, i substituïts amb avan-tatge pels escriptors alemanys exiliats.) Mi-RanoR donarà a les sessions del Congrés ia les persones dels congressistes . del Peotota la importància i l'atenció que es merei-xen aquests ambaixadors il•lustres de la lite-ratura contemporània.

H. G. WellsAquesta reunió del Peo Club permetrà

també als barcelonins d'expressar llur ad-miració a un dels homes més importantsdels nostre temps, president_d'áqúesta as-sociació internacional d'escrTptors, que ésHerbert George Wells. El 'gran autor an-glès, conegut sobretot entre ` nosaltres perles seves obres d'imaginació, i singular-ment per la divertidfssima novella de L'Ho-me invisible, que el cinema ha acabat defer popular, no és solament un novellista(l'una fantasia superior a la de Jules Vernei creador d'utopies científiques i d'anticipa-cions socials i polítiques tan importantscom la recent T'he Sha^e of things to come(La forma de les coses a venir, literalment),que el cinema, sota l'atenció d'AlexanderKorda, duu al celluloide, sinó que és ungran pensador i un crític agut dels nostrestemps. L'home que ha escrit The Outlineof the History, visió original i revolucio-nària de 1a història del món ; que ens ex-posa el seu concepte de l'esdevenidor idealen tants llibres profunds i divertits ; que enThe World of William Clissold ens dónaun desenrotllament de la seva fe en els des-tins dels intellectuals i els tècnics, ha tingutno fa gaire un diàleg amb Stalin, que haestat publicat , per tota la premsa i queha suscitat brillants polèmiques. Wells,que és ara un admirador fervorós de Roo-sevelt; no ha perdut encara la seva fe enles capacitats renovadores de la democrà-cia, i exposà francament les seves objec-cions al secretari omnipotent del Partit Co-munista rus.

Per la seva intelligència, pel coratge ambel qual defensa les seves conviccions ideo-lògiques, i per l'obra densa i considerableque ha escrit, H. G. Wells mereix l'home

-natge afectuós de tots els catalans, quedeuen ésser admiradors seus si han llegitalguna de les seves obres.

MemòriesDeixeu-me assenyalar, en l'espera d'un

comentari més extens damunt d'aquestespàgines, ]'interès que tenen els llibres dememòries de la senyora Eulàlia de Borbó,ex-infantesa d'Espanya, i de la bèl.licadama Maria de las Nieves de Braganza ide Borbó, més coneguda pel nom de DoñaBlanca, dels temps que era ('ídol dels car

-lins. Les memòries de la tia d'Alfons XIII,amb el seu caràcter de revista de personat-ges de ']'época i el puntet de xafarderiesque les assaona, són enormement diverti-des, i el primer volum del llibre de la mu-ller d'Alfons Carles forneix un documentpreciós, exacte i pintoresc, per a l'estudide les guerres carlines, i sobretot de lacampanya de Catalunya.

Rondalles de Grimm fra=duïdes per Carles Riba

Davant d'aquesta bella edició de l'Edi-torial Juventud, em caldria repetir totes leslloances que ja vaig prodigar, amb justícia,quan foren publicats, en la mateixa collec-ció, les Rondalles d'Audersen i el Llibre deles I"ades, profusament illustrats, com lesRondalles de Grvmm, per la màgia d'Ar-thur Racicham. La traducció de Carles Riba

ja havia estat publicada en clos volums del'Editorial Catalana, fa molts anys, peròno cal dubtar que la presentació _esplèndidad'aquesta edició, les làmines acolorides ambtanta finesa i poesia i els dibuixos en negreigualment suggestius, fan perdre més re-lleu a la prosa catalana de Carles Riba,precisa i neta, que recrea per als infantsde Catalunya les rondalles que saberen con-tar els germans Grimm•

Un nou llibrede Carles Rahola

Carles Rahola, bon escriptor i erudit sen-se eixarreïment, h .a publicat un llibre, pre-sentat sota una portada sòbria i elegant,en el qual ens documenta sobre La Penade Mort a Girona (segles xvm i xix). Del'aplec de dades sobre el tema, n'hi haalgunes de molt interessants, a través deles quals hom veu les repercussions de les

guerres civils a Girona, i són evocades les

sensacionals execucions de Ferràndez i Be-

Ilés, herois republicans.R. T. M.

t

Joan Alavedra ha fet .popular, de fa unsmesos, aquesta rúbrica d'EI Fet del Dia,des de la qual, d Ariament, dóna als bar-celonins per una emissora local, un comen-tari verbal. d'algun esdeveniment d'actua-litat. L'empresa és més difícil del que potsemblar, i Joan Alavedra, esperit exigent,s'hi ha lliurat amb una gran honestedatartística i ha sabut interessar, per un igual,

Joan Alavedra

els refinats i els profans en els seus repor-tatges. He pogut comprovar personalment—i l'èxit de venda del llibre de Joan Ala-vedra bastaria per a confirmar-ho—l'atencióamb la qual un públic vestíssim espera, cadamigdia, el comentari, radiat d'El Fet delDia, i això redimeix, en part, les emissoreslocals del mal gust que molt sovint les en-vaeix i que, al capdavall, no és sinó unreflex del xaronisme indestructible d'unagran part del nostre poble.

En el seu volum, d'una presentació mo-derna i suggestiva a base de fotomúntatge,i d'unes tres-centes planes d'impressió per-fecta, Joan Alavedra aplega una selecció

dels seus comentaris radiats de cada cha, ïhi ajunta, per donar més consistència al

llibre, uns quants reportatges que foren pu-blicats a MIRADOR, i admirats, aleshores,com calia. Alguns d'aquests reportages re-velen un talent autèntic de costumista, comLa Fira del Ram i Adam i Eva a Barce-lona ; d'altres s'acaren amb temes socials,històrics o simplement humans, com elsdedicats als jueus i als xinesos de Barcelonao a la tragèdia de Mossèn Cinto. En algunsendevineu que el comentari hi és una mica

forçat, agullonat per la urgència, i en d'al-

tres sentiu l'espontaneïtat fresca de l'artistainspirat. El pintoresc documentat d'El Car-nestoltes de l'any ¢o veïneja amb els co-mentaris a la literatura de Thomas Manno amb les suggeréncies del Werther. El pa-triotisme català insufla una emoció real a]'evocació de la mort de Pau Claris, a l'a-necdotari de Macià, a tots els reportatgesde temes catalans, però mai el partidismeni la deformació d'una posició sectària in-fiueixen en ]'harmonia del comentari. Al-trament, sota l'aparent facilitat del repor-tatge endevineu l'esforç de preparació, l'es-tudi del tema i el treball d'elaborar-ne lapresentació. Joan Alavedra no és un impro-

visador ni un indocumentat, i això, no enun autor de reportatges, sinó àdhuc en unescriptor de coses profundes i importants,és més aviat rar entre nosaltres.

Semblaria que l'estil no ha de tenir gairetranscendència en uns reportatges. L'autord'El Fet del Dia no ho creu així, i fa bé.El llenguatge popular més viu i pintoresc,com el del Moro, el nudista que en un mo-nòleg brillant ens descriu la seva iniciacióen el culte al déu Sol; les frases expres-siv ' s i directes, les amples evocacions ple-nes d'emoció i de poesia; els detalls mi-núsculs d'observació i de penetració .psico-lógica, i àdhuc els acabaments de cada re-portatge, nets i precisos, sense allargassa-

ments inútils ni serrells moralitzadors, fandel llibre de Joan Alavedra una lliçó d'estildirecte, expressiu i de bon gust : un volumque, pesi a la manca d'unitat de tema, esllegeix d'una tirada i és divertit de debò.

e• # s

Com més va, més escassos són els lli-bres de contes en català. Un gènere quehavia estat el predilecte de la majoria delsprosistes de la nostra terra, és negligit avuipels autors, que prefereixen de consagrata la novella un esforç més agraït pel públic.El conte, que a Anglaterra mereix encaraen els nostres temps l'activitat d'autors im-portants com Aldous Huxley, D. H. Law-rcnce i la malaguanyada Katherine Mans

-field, ha estat oblidat a Catalunya. D'entreels nous escriptors, Miquel Llor ha estatel més fidel, i ha compartit 1a novella ambla narració breu. Millàs-Raurell i Joan Mín-guez, amb dos llibres inoblidables, ens de-mostraren llur aptitud per al conte, peròno han. insistit en la provatura.

Tomàs Roig i Llop és un dels més cons-tants. No s'ha encarat amb la novella gran,fora de l'assaig de La Noia de Bronze, ien canvi ha insistit amb els contes, queja omplien el seu primer llibre Facècies.Aquesta recent Ronda d'Ilistòries aplegaels seus darrers" contes, escrits amb unaevident exigència d'artista, que poleix laprosa i precisa el detall. Alguna d'aquestesnarracions, construïda en forma escènica,traeix una simptomàtica inclinació pel tea-tre ; d'altres, com Angels de Muntanya,s'inscriu en la influència de Víctor Catalài de Bertrana ; a L'última esperança, eldrama de la noia lletja i enamorada, tot ino ésser gens nou, és exposat amb unatendresa compassiva que potser s'entretémassa en el detall exterior. El nom delmarit, apunt de psicologia femenina, breui precís, amb El Retrat, igualment encertatde tema i just de proporcions, són per miels millors contes del volum.

Tc>nàs Roig i Llop

Completa el llibre un Calidoscopi, recullde petites anotacions, entre I'hai-hai i lagreguería, ple de troballes expressives i defines imatges poètiques, i amb alguna gra

-tuïtat lírica, que més hauria valgut supri-mir de l'aplec.

Jo he escrit més d'una vegada que enTomas Roig i Llop hi havia, latent, unnovellista. Tots els contistes ho són, en ge-neral, i en el cas particular de l'autor deRonda d'Històries, una pila de caracterís-tiques de la seva prosa, i sobretot el seu

(lo de suggerir la figura i l'esperit dels seuspersonag.s, fan creure que, el dia que s'ho

proposés, podria escriure bones novelles. E1

seu darrer llibre, com els anteriors, no éspas gens negligible, ben al contrari, es lle-geix amb gust t assaboríu com cal un estilcorrecte i expressiu i una fantasia variadai lògica. Però no us podeu estar de creu-re malaguanyats els esforços dels nostresautors, que treballen en el buit, entre milaltres feines irrenunciables i abassegadoresque els priven d'un esforç seguit i impor-tant, i que encara després han de córrer el

risc d'editar-se un llibre amb uns quantscontes, que naturalment no desvetllaran en

el públic l'interès d'una novella i que con-

vertiran l'esforç autoeditor en una aventuraruïnosa. Potser això explica el progressiuallunyament dels escriptors catalans d'a-quest gènere. Tomàs Roig i Llop, que hiés fidel, mereix d'ésser assenyalat a l'a-tenció dels lectors. I mereix tenir el lleurei la decisió necessaris per llançar-se benaviat a l'aventura més ambiciosa de la no-veila.

RAFAEL TASTS I MARCA

CAMISER

ESPECIALISTA

' EXIT EN LA MIDA

JAUME 1, 11Telèfon 11655

SI CS

Æ

IÈCTRICDE -VOSTRE AUTOM6BII

el repararan

I f ,̂A^RiATGE ELÈCTRICCAAAEI MOIú • 6i8'(A, bou i D,ogonol)

f ^^^j 111

EI. REPRESENTANT TENAÇ I ÉLCOMERCIANT QUE TE

REMORDIMENTS

—Bé, fet i fet us en compraré una dot-zena !

(Ric el Rac, París)

Hom es lamenta sovint de la manca d'u-nitat del pensament actual d'Europa que,per a nosaltres, encara vol dir ((el món)>.

Enyorem amb malenconia aquells mo-nients de la hïstbria en què el món seguiauna pauta general i obeïa una direcció. Re-cordem amb amor aquelles figures que ac-tuaven d'orientadores del pensament i delsentiment de tota la humanitat, influint enla història àdhuc abans de morir corpo-ralment.

El nostre Ramon Llull feia en els seus

-Mira quin collaret més espaterrant!

—Ja t'he dit que aquí he vingut a des- —El cinema en relleu? Ah sí, com si di-

cansar. guéssim Mae West!...

(Ric et Rac, París) (Le Mere Blanc, París)

aleri Corberó -- Interior

e

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma rapidesa O Màxima qualitat

AVINYÓ, 19, pral.. Telèfon 17047 : BARCELONA

—Em creia que éreu cec.—.I ho sóc.—Doncs com és que llegiu?—No llegeixo pas ; miro les illustracions.

(A f tenposten, Oslo)

N\IR1^R

LES ARTS I ELS ARTISTES

El pintor Domingoot just arribat del seu viatge a l'Africa, o un vague tret de simpatia, sinó per unanà en expedició amical, a la caça de abassegament complet que, modificant-neatgines i a la demanda d'incruentes profundament el concepte, en transformava

ntures, el pintor Francesc Domingo ens de "cap a peus la fesomia.ofert a la Sala Parés l'esplèndida conec- No es tracta pas d'un esnob superficialde cinquanta-dues teles, acompanyades que percaça la darrera moda per estrafer-la desena de dibuixos, de què s'ocupava ne els gestos i els accidents externs, nicompany Enric F. Gual des d'aquestes tampoc aquell caute experimentador cui-teixes planes la setmana passada. rassat de reserves que en tota temptativaAquesta exhibició de pintures ele Domin- procura guardar-se una poma per a la set:

Cap dels avatars que ha so-la inspiració de Domingo

---- - — r. no ha tingut res a veure ambl'enderiament d'una fórmula

.y en voga ; no eren pas les mo-\ des que veia succeir-se el que\ j se ]'enduia. Era un lliurar-se

;l t j absolut, en cos i ànima, a una/u f 1 nova manera de veure el món.

.. Així el veiérem passar d'aque-é lla seva primera producció bár-

celonina, damunt la qual pla-nava el record de Cézanne, a.les seves pintures de Breta-nya, ascètiques i emocionadesi, darrerament, abans d'aques-ta lluminosa tongada d'avui• ales fantasmagories d'ara fa siso set anys.

L'hem seguit sempre i sem-pre amb l'interès que un pin-tor raçat com ell ens ha dedespertar. I no creiem pas quefóssim nosaltres sols, llavors,els que, en veure l'aventura a

què es llençava, ens espantà -

rem per ell. Molts n'hi havia

jque l'aplaudien, qui en gràcia

a les seves dots intrmseques— que es feien patents a tra-vés de tots els enteranyina-ments i de totes les boires —,

--- - ._--qui perquè li semblava que eraJel que assenyalaven els temps,qui per pròpia tendència a laconfusió i a les terboleses, qui,en fi, perquè, arribat de poc

Francesc Domingo — Dibuix en aquests dominis, acceptavaclucs les afirmacionsa ulls

dels altres sense encaparrar -se

o és con; una recopilació ele tota la pro-ucció de l'artista—deixats de banda els

gaire pel que pogués haver-hi de - veritat.Però nosaltres, i, com diem, ens sembla

etrats—durant l'etapa que va des de la que no érem pas sols, no l'aplaudíem pas.

eva darrera exposició l'any 1929 fins avui, Bo i no negant, perquè hi havia prou mo-

tapa marcada per un cromatisme .contingut "detius per a fer-ho impossible, cap les

càlid i una persecució obstinada i feliçresultats de la concreció, l'esbandtmentn

bones qualitats que posseeix Domingo, es-tàvem ben lluny de poder-nos satisfer amb

la claredat. allò que el pintor llavors ens oferia. Com

Teles, les d'aquesta tongada de l'activitat si el contempléssim fumant desesperada-

el pintor, illuminacles per una llum pre- ment pipes i pipes d'opi o dedicat al con-r' t nn^t al. ^n rnc, Ivc

mbres^i els batiments s'acusen irrefraga-snm rla cl rnnu pS I^erniauec. auan el vèiemcultivant aquella pintura d'assumptes espec-

les, sense deixar cap marge a l'estovament traís, hauríem dit submergit en una atmos-visitada fan-

a la vaguetat, on els objectes són situatso una atmosfera enrarida, en sequedat ab-

fera llòbrega i misteriosa, pertasmes i visions de qui sap on, i mig l• u-

oluta, diríem, que acusa cada tret i cadaminada per una Ilum fosforescent que no

• mai a aclarir-la del tot, temíemarribavavolum amb netedat i contundència.Si amic de viatjar és Domingo i el veiem que, a desgrat de les seves dots, a desgrat

desplaçant-se per conèixer nous climes ii inquiet és tam-noves contrades, nòmada

del seu talent, a desgrat del seu tempera-ment, quedés ofegat tot el que valia com

bé el seu esperit d'artista, per al qual tota a pintor, pintor estricte, plasmador de fór-de

aventura, tota experiència, tot exercici téinten-

mes concretes, assenyalador admirablevolums, precís sintetitzador de masses, ,Sota

una especial atracció ; no per undonat desig d'acreixement de coneixença, aquell embadaliment morbós que .tant 'es

tòpic deliqüescent 1 a l'enfar-no per curiositat ni per deliberat desig d'es- prestava al

i devociótudi, sinó per seducció invencible. ragament literaturesc, satisfacció

a laPerquè Domingo és ben diferent de l'inert ele pseudo-poetes i mort segura per

t de l'impermeable, com tants en trobaríem, pintura de bo de bo.No ens equivocàrem perquè el peri ll hi

als fenòmens que al seu volt es produeixen,Però sí no estàvem pas gens encertats

mcastellata en el seu sistema i no precisa-solidesa

era.en tenir por per al nostre pintor. Havíem

ment per riquesa interior ni peri insensi- de pensar que el seu instint el treuria d'a-

de criteri, sinó per ceguesa per

bilitat. Es Domingo home més aviat con- quelles ombres per portar-lo cap a la da-

centrat que dispers, taciturn que xerraire,intensa i fervent, tothorade vida espiritual

ror, a part que qui sap si, endemés, allòno fou sinó una catarsis necessària. El fet,

fent i refent, repassant i contrastantles però, és que avui Domingo ens ofereix una

de les millors virtuts, in-dades adquirides, analitzant els problemes

del la seva sensibilitat res-bàsics seu art ;pintura saturadatencionada i forta, en la qual no queda rés

sent com potser la de cap altre artista les per dir, plena de seguretat i expressadano desapa-

influències del medi en què es troba, en amb una íntima emoció quela fa més intensa, una

què viu i treballa; el seu esperit es penetrade cada ambient, el reflex, l'acció del qual

rença gens, ansvolguda duresa plena de sentit formal.

damunt l'obra que ha produït l'ha marcadaJOAN CORTES I VIDALJsempre no amb un séc més o menys acusat —

nTht.n uwvl.netre

nLfw n e.Sa Jlji ,

fie' pyert?a.ss

TAL COM ES PRONUNCIA

—El vostre nom?—Wrangstcherkof f-Stramsproumsky.—Com?—R'rangstcherkof f-Stramsproumsky.—Com s'escriu això?—Amb i grega i un guionet.

(Ric el Rae, Paris)

Primer Saló d'ArtistesUniversitaris

Els estudiants de Barcelona s'han decidita portar a cap la seva primera exposiciócollectiva. No és de bon tros el que moltshaurien pogut sospitar, ja que enlloc . noapareix l'esperit de boutade que ha quedatestereotipat en la imaginació de la gentcom un fenomen escolar inevitable.

'Alexandre CortadaLes ex os^c^onspQuan començàvem a assaborir els mes-

tres de la pintura catalana del segle passat

i ja ens aclaparava tanta abundància rasos- P

pitada, demanàrem a un amic, que sabíem on

en relació amb el senyor Cortada precisa- salv

ment per raons lligades amb la pinacoteca ave

d'aquest gran barceloní, que ens introduís ha

en aquell estatge del carrer de Llúria, em- ció

plenat a vessar per contínues adquisicions. d'ul

Era un d'aquells matins d'hivern de què el

el turisme local s'ha valgut per a proclamar ma

Barcelona ciutat d'hivern. E1 senyor Cor-

tada estava acabant de barallar-se amb les

darreres engrunes de son i aparegué al cap

d'una estona, un xic sobtat. Aviat, però, el

comú interès per la pintura ens féu semblar

coneguts de tota la vida, tanta era l'afabi-litat d'aquell vellet de cop d'ull tan encertat

que li permetia atorgar paternitats pictòri-ques amb una seguretat sorprenent.

Poguérem veure, per dir-ho així, el senyor

Cortada en la seva pròpia salsa, assimilat

al silenci i la ponderació d'aquell pis pelqual passejava sense que ni les rajoles sen'assabentessin. Malgrat la predisposició a

trobar ridículs els pisos vuitcentistes que te-

nim ara, aquell del carrer de Llúrla feia

una impressió ben diferent. Se'n despreniauna sensació de confort que no han sabut

entendre ni interpretar els iconoclastes de

la tendència de Gropius. A aquest ambientsenyorívolament vuitcentista contribuïa no

poc la collecció reunida per Alexandre Cor-tada enmig de la indiferència de la majoria.

S'ha dit que aquells pintors catalans pati-ren gairebé tots del mal d'haver sobrepro-

duït supeditant-se a l'encàrrec del client.

Contra aquesta desviació, Cortada havia

trobat una drecera. Arreplegava les petites

teles directes de què els autors es servienper a ampliar-les i acabar-les a gust del

client. Per això en la seva collecció hi hatan gran quantitat d'obres menors, jutjant

per les mides, però que contenen la subs-tància autèntica d'aquells pintors.

Vàrem parlar-li de l'interès que tindria

exposar aquella collecció. El pintor Camps

-Ribera insinuà que es podria vincular a undels Salons de Primavera. El senyor Cor-

tada era un gentleman acabat i no va dir nisí ni no, en d efinitiva. Però s'endevinavaque la perspectiva no li feia massa gràcia. g

#** d

Arribat de París, en havia colleccionat es- rcultures — Rodin, Maillol, etc. —, Cortada ss'interessà per l'art català del xlx, en un - etemps que ben pocs s'atrevien a creure que évalgués la pena. Només tenien un xic d'es- i

tima, molt poc, Mart{ i Alsina i Rigalt e1vell. Fortuny es cotitzava ja fora d'ací i era draríssim de trobar-ne una bona peça a Bar-celon'd, La proGUCCtti ner5 afuo, 1L a-estimada, era agregada per gent de pocs bescrúpols, segons una semblança més o

menys pujada, a la d'algun d'aquells tres, étiiitjançant un maquillatge de la signatura

O, simplement, posant-n'hi una amb tota s

la barra.Cortada colleccionava menyspreant les

signatures, que només acceptava com a bo-

nes quan arribava a posar en clar que real-

ment corresponien als autors de les teles.Si una obra firmada per un nom gloriósresultava ésser un encert d'un petit mestre,l'estimava pel que valia i la catalogava ambel nom del seu autor.

Aquelles trampes dels marxants de qua-

dros havien estat tan freqüents, que un al-tre que no sentís com ell una veritable pas-

o sió mtelligent de colleccionista, s'hauria de-

e cebut ben avïat.Però ell havia arribat a un cop d'ull for-

i midable. De vegades, algú, per divertir-ses tot posant a prova el lluc d'Alexandre Cor-

tada, atribuïa quadros d'un pintor a un al-s tre ; però el collecciónista trobava finalment

llur veritable paternitat.a En Cortada tenia tres o quatre quadros

firmats amb un anagrama d'una L i una Rs que no sabia de qui eren, però que denota-El ven un sentiment de la pintura ben diferent

del d'En Rigalt. Un dia, el pintor Camps-Ribera va trobar una tela del mateix autor

e- signada per un nom que semblava francès.e —Ja tinc l'autor que busqueu. Us costarào- comprar un quadro----li diguéCamps.e- —Això rai !—i Cortada va comprar-lo.1- AI cap de pocs dies, ja sabia tota la vidaa i miracles de Ferad, el pintor descobert,a- injustament menystiih tt.o- Un cas què,li féu rodar el cap un certe- temps fou el 4é, Sivifi* ïd. Era un home queen havia passat una vida de privacions i angú-le nies, que tenia una habilitat extraordinària

sense personalitat acusada i feia uns gransm quadros comercials per a ajudar-se a viure.o- Però quan estudiava havia fet coses bonesos que s'assemblaven a Martí i Alsina o aa- Rigalt, i quan dibuixava podia semblar un

dat, Fortuny. Cortada tenia obres de Sivillà sen-a se saber-ho. Per fi, es trobà el desllorigador.a Al ja esmentat Camps-Ribera, que un temps

ds que tingué veNeïtats d'antiquari li servia derastrejador, li oferiren tot el que quedavaen un pis del carrer del Call on havia vis-cut Sivillà. En Cortada quedà esmaperdutcomprenent el partit que podien treure detot allò els farsants.

Gràcies doncs a aquest home gairebé des-conegut, s'han posat en clar molts puntsobscurs de la pintura catalana del seglepassat, molts noms han estat degudamentcolaocats en el lloc de l'escala de valors queels corresponia. Era la idea que alimentavael sagaç colleccionista : valorar aquella pm-tura tan mal coneguda, per la qual tanthavia arribat a fer.

Què serà de la collecció Cortada? Hoignorem. Però una cosa ens cal : insistir enla idea de la necessitat que pugui ésser vista.

Potser se'ns ha desviat el curs que volíemdonar a aquestes ratlles. Volíem evocar lafigura del senyor Cortada i ha pres mésimportància la seva collecció. Però, ben mi-rat, és igual : ella fou la seva vida.

G.-C.

Aquest número harts) passat per la censura

El conjunt a què ens referim excelleix,doncs, a mostrar una ponderació artísticaunida a valors absolutament bons els uns,en formació els altres, que situen magní-ficament l'avenir d'aquests Salons acabatsd'iniciar al nostre primer centre docent.

Remarquem, entre els nombrosos parti-cïpants, els noms de Sostres, Serra, Prat-marsó i Sugranyes, que són els més des-tacats líders d'aquest art que no és en eltítol d'universitari on troba la seva im-portáncia, que en aquest cas seria dubtosa,sinó en l'aspecte des del qual ha de consi-derar-sè la pintura realitzada per la gentjove:

Francesc SerraLes teles `de què Francesc Serra s'ha

valgut per a fer la seva presentació en pú-blic des de la sala de can Busquets sónmés o menys aquelles teles que surten deles mans de tots els pintors de tempera-ment que van a cercar l'emoció de l'inèdita la llum de les galeries. D'elles podriendir-se les fórmules clàssiques amb què lacrítica enjudicia els casos inicials. Cal peròque aquestes deixin pas a l'enumeració delsmatisos que la personalitat estableix entre

les anades i vingudes dé la tendència.Aquest Serra, quasi nou de trinca, que

ve a enfortir' la llarga dinastia del cognom

en la nostra història artística, té sobradesvirtuts perquè puguem augurar-li que mai

els altres' Serres que han estat i són no

hagin de pensar "que un intrús s'ha ficatindegudament a la tradició. .

La relació de les falles del jove artista

podria condensar-se en les següents: man-ca de vida anímica i excés de zel pel color.

En canvi, la llista dels favors que té con-querits •és de més consideració. Només yo-lem transcriure'n una, que és la de la seva

presencia d'esperit, que li assegura d'ender-

rocar els obstacles dispersos i diversos quetroba ajaçats al camí de la major edat. La

preocupació de 1'eurítmia i del bon gustfau que Serra oblidi la'penettació ï la trans-cripció del nexe moral que ens uneix als

models. Per investir-los d'aquelles necessi-

tats alludides els volta d'una eufòria cro-

màtica que els perjudica quan hom s'ado-

na de la seva incompleta captació. Totaixò, però, ja hem dit que són esculls fran-

quejables que d'ací a uns 'anys ja no exis-

tiran sinó com a record.Els paisatges que exposa conjuntament

amb les figurés són molt més centrats.Constitueixen precisament el

punt aquellescolzar 1 optimisme, ja que qse'ls puguin equiparar, Serra la tindrà la

batalla guanyada.

el manaven quan executà la tela de Mont-serrat que ha penjat igualment en l'exhi-bició que comentem. E1 temps que el separad

li

'aquella ocasió li ha donat una esplendi-desa que aleshores no tenia. S'ha reconci-

at amb la lliure expressió de les emocions,adquirint un interès que anteriorment que-dava reduït a la tècnica amb absència depersonalitat. 'Fat això pot afirmar-se veientl'ascens que marca la cronologia de. lesobres exposades. -

Cal aturar. aquí mateix el comentari alCorberó pintor per començar el que reque-reix l'altre ;artista, que, com dèiem, jugael paper principal en ell. Per a mostrar ,alpúblic la seva labor decorativa, Corberó harecollit des del projectefins a la realització.Ha permès: d'observar succintament la tra-ma professional, des de pendre mides finsa l'hora, com qui diu, d'anar a cobrar.Estem satisfets que una vegada que el con-tingut habitual .d les sales d'exposicionss'aparta de la otra hdó, g la cosa que la re-lleva ens permetivñ^, parlar d'ella amb unacerta • autoritat apresa en •.els seus matei-xos problemes.- Esoatrrb' aquesta , doncs, queens situem davant l'exposició i que en de-clarem el • seu: interès. Fonameptalment,Corberó és un artista del ram decoratiuque l'exerceix amb ple coneixement de cauSa. D'aquí. pot provenir que, ,conformeno' amb les seves. 1 ealitzacions, s'hagi dreconèixer que el sustenten. els valors bàsic:de la professió,: gràcies • als quals l'obra 1

pren la qualitat que exigeixen els nostretemps definitius, que presencien el supeditament de tots els materials i recurso.per a la seva total brillantesa.

Les obres que ha exposat donen unorientació general de la seva personalitatsovint influïda de normes que establiren elartistes decoratius del 1925, sovint afiliad

a la rigidesa estructural del codi del funcionalisme•

Constatem el que sembla una posició dcidida : desvirtuar la fredor proverbial quaflueix als conjunts realitzats per fortclòxia nòrdica. Corberó pintor i pintor mridional sembla voler portar engrunes coitemporanitzadores a aquesta divergèncique la racialitat estableix. No acceptar ftalment les solucions manllevades a la cmoditat de la llei més que no pas a la,ncessitat pura, fa que hàgim de veureell un esperit de reformador mínim qcindiscutiblement val molt.

La preparació professional que al1udíequeda ben visible amb els projectes explats. Els estudis de planta són meticulosi amb les possibilitats de millor aprofitment extingits. La sensació de la qualitaixí mateix alludida, és ben representaamb els models de mobles que figurenla sala gran. Bons d'execució, espléndi

Valeri Corbero d'entonació i bons i regulars d'idea, com-

Les tres sales de les Galeries Syra san pleten bellament l'afortunada presentaciód'un decorador a les sales d'exposicions

bar-

ocupades aquesta quinzena per les dues ac- celonines .

tivitats que en el terreny de l'art porta a E. F. GUAL.cap Valeni Corberó. El nom ct aquest jove

EL SAURI

—Sabeu on he trobat aigua? A la bóta

del recó! ('935, París)

artista ha anat a pendre més ressò en ladecoració, degut a un principi que s'ha es-tablert ell mateix, deixant la pràctica dela pintura com a un exercici més de com -plement de l'ofici. Malgrat aquesta decisió,les raons de la qual no cal explicar aquí,Corberó podria perfectament abocar les se-ves facultats al que avui no li representamés que un esplai i un mètode. Hem visten les poques pintures exposades un autorque s'ha fet independent de les regles que

IIIdi.

. - r^

' ra

Dia de bugada al Paradís terrenal.

Ír935' Pa

Heinrich Schütz (1585-1672), el més gran predecessorde Bach, del qual es celebrarà dintre de poc pertot

arreu el 35oe aniversari del seu naixeanent

.. El mestre Morera a Sant Pol de Mar

8 MIRADOR23-V-35

Varietats al Tívoli

(Ve de la pàgina 5) MUSICA I RADIOLa vida musical a Barcelona

Custodia Romero és encara una dona es-plèndida, una gitana d'una gran opulènciadecorativa. Passaran els anys i tothom se-guirà ad.nirant en ella el millor, el que maino perdrà : aqueix color seu de bronze, da-munt el qual ressalta un blanc somriure detriomfadora, i el nom magnífic : Custodia,que ho diu ja tot.

La ballarina? Custodia Romero és, evi-dentment, una ballarina. Però, ni ara niabans, l'encís de Custodia Romero no haestat en el ball. El sol de la seva pell hacremat més que el de les seves cames.

Jo he vist, aquests dies, ballar Laura deSantelmo. Li he vist ballar unes alegrías,i unes soleares,.. No les oblidaré mentrevisqui.

Jo recordo el regust de sal dels balls d'A-delina Duran, i aquell seu graciós somriure,amb el llavi inferior sortit a la manera deChevalier.

Jo recordo el rostre transfigurat de NatiMorales, i el nervi de Lolita Granados, il'ardor de Soledad Miralles, i els braços dela Tanguera...

De Custodia Romero ja només recordo lapell bruna.

I el nom.Celeste Grijo té, com a qualitat primor-

dial, la més envejada per les artistes : lajoventut. I té els dos defectes més sobre-sortints de totes les artistes espanyoles jovesla indisciplina i la desorientació.

Amb Celeste Grijo s'està repetint el casde Blanca Negri. Està extraordinàriamentdotada, però no sap endegar les seves fa-cultats, ni ha trobat, i si l'ha trobat no l'hacregut, qui l'orienti.

Unes vegades corre darrera Amalia deIsaura, sense haver-se adonat que Amaliade Isaura, molt intelligent, escollí un gène-re que harmonitzava amb el seu físic. Unesaltres vol imitar l'Esteso, sense tenir pre-sent que 1'Esteso és inimitable, de tan per-sonal. Unes altres apareix gairebé nua ibrincant com Josefina Baker, sense com

-pendre que és molt difícil néixer al PobleSec i reeixir en determinats gestos i acti-tuds exòtiques, àdhuc quan es presenten enforma deliberadament grotesca.

Celeste Grijo pot, encara, encarrilar-sebé. Sobretot si, a més de no anar tant perles seves, es deixa seduir menys sovintpels papers de nenes tontes. No n'hi haprou, d'autèntiques, per aquests escenaris?

El tercer programa—]'actual—que ens haofert el Tívoli, és, sense cap mena de dub-te, el més acceptable.

Està conjuntat amb més solta que elsanteriors. Està més ben lligat. Té un certritme. ']Té una certa unitat.

De moment, l'orquestra acompanyant ésmillor, molt millor, que les dels altres dosprogrames. Això és ja important. Es tractad'una orquestra vienesa. Sap donar als nú-meros el relleu que cal. No és estrident.

L'estridència ! Hi ha ací més d'un direc-tor d'orquestra que creu que el jazz equivala soroll. Per aquests directors, l'orquestradel Tívoli no val res, naturalment. Capd'ells, però, dalt d'un escenari, no presen-

rlcu .,ia ocuo o n u.ub uyutlea clt,5cu.1displicència 1 amb les petites trouvailles quecaracteritzen el senyor Trinscher.

He dit usenyorr,. No es pot dir de tot-hom.

Un rengle de girls—d'una novà brancaJackson—, un trio de danses acrobàtiquesi els excèntrics Witaly i Orive animen, ambl'orquestra alludida, una part del programa.

L'espectacle resulta força distret.Les girls—vuit, exactament—executen els

ballables amb més precisió que fantasia.Jo trobo llur conjunt homogeni en excés.

Es la mecanització en sèrie del cos humà. Eltreball d'aquestes girls és perfecte, peròelles no tenen cap mena de personalitat.

No sóc gens partidari de les girls enfi-lades a la manera d'ocellets fregits. Emplau veure-les ballar deslligades, lliures, totobeint a una unitat d'acció, a un pensament.

De la rítmica impecable de les anglesesdel Tívoli a les evolucions esportives de lesHoffmann giris, hi ha vint anys de diferèn-cia. Les Hoffmann girls han estat, al music-hall, una revolució. Les girls de Jacksonsón, encara, amb molt perfeccionament, latradició.

El. trio de danses acrobàtiques Ziganis-Spessova és, per damunt de tot, espectacu-lar. La bellesa i la dansa són sacrificadesa cada instant a un efectisme perillós.

Cal, en aquest treball, cercar l'harmoniadels moviments, en lloc d'amuntegar difi-cultats. Fa alguns anys, al Casino de Parts,un trio acrc¡bàtic presentava, davant unteló de Paul Colin, la interpretació escéni-ca d'un partit de rugby. Aquell era el camí!EI alemanys l'han destroçat. Al circ, ambels exercicis de mà a mà a la catifa, han fetel mateix. La força ha substituït la gràcia.

Witaly i Orive—un italià i un espanyol—ens eren ja coneguts. Els havíem aplauditabans a l'Olympia i al Circ Barcelonès.

No acompleixen gaire gran cosa, però entreuen el màxim rendiment. Es llur mèrit.Saben avendrel el treball. Amb un bagatgelimitat i no massa original, han arribat apresentar un bon número. He vist, per undels negres Mutt i Jeft, el salt mortal, sensedonar-se impuls, de Witaly; he vist, perFrank Pichel i per Ramper, el match uni-personal de lluita greco-romana, d'Orivehe vist al Principal Palace, pels excèntricsGeaiks and , Geaiks, la dansa apatxe al re-lenti; . Perd això no ha fet desmerèixergens,' als nièus ulls, el número de Witalyi Orive.

A la segona part de l'actual programa delTívoli, hi figuren, com a intermediaris en-tre els diversos cuplets i cançons de RaquelMeller, el trio Gómez i la ballarina AsunciónBallesteros (Muguet),'

Asunción Ballesteros, com a ballarina,no ha madurat prou.

Com a dona, és encisadora, No ]i cal fo-tografiar-se al peu d'una reixa florida. Potaspirar a molt més que a ésser model decromos per a caixes de panses.

Quant al trio Gómez, ha passat prop devintanys ballant jotas a les cinc paris delmón.

Quin domini de les taules! Quina sang!En començar' els Gómez a ballar, la jota

resulta excessivament teatralitzada, exces-sivanlent perfecta, amb poc sabor popular.Després adquireix—a un tren fantàstic

—una força insospitada, .tota la fortalesa deles terres d'Aragó.

Heus ací Raquel Mellar... _.Heus 'ací Raquel Meller amb el seu ros-

tre dolç .j. pàllid, amb el seu aire candorós,amb els seus grans ulls clars.

LA GRAN MISSA DE BACH

En commemoració del 25o.é aniversari delnaixement de Johann Sebastian Bach, l'Or-feó Català cantarà les parts més importantsd'aquesta obra capital de la polifonia clàs-sica. La Missa en si bemoll és el resumestilístic de la producció bachiana, el seupunt culminant, l'expressió més profunda imés sintètica de ¡'art insuperable d'aquestgran compositor de l'època del barroc. En-tre el conjunt de les obres innombrablesde Bach, li correspon aproximadament la

iuwina 1ii, ixn CbIlLia • uc 1Lv^a1Lxw aix iUuïm,per exemple, a la i1'ovena de Beethoven oal Tristany de Wagner. Les dificultats quasiinsuperables d'aquesta obra gegantina nohan permès mai de comptar-la entre lesdel repertori corrent. El concert de dissabtevinent al Palau de la Música Catalana sig-nificarà doncs una ocasió única, per a totsels aficionats a la música, de poder sentiraquesta obra per mitjà d'uná execucióautèntica del nostre Orfeó Català, l'orga-nisme artístic més perfecte i de reputaciómundial de la Catalunya musical.

LA «HisròRI.A DEL SOLDAT»

Tal com havíem anunciat en MIRADOR lasetmana passada, aquesta obra extraordi-aúna de Stravinsky fou estrenada el diven-dres en representació escènica al TeatreStudium. Diguem tot seguit que la vetlladad'aquesta estrena fou una de les més inte-ressants de la temporada i que tots els cxe-cutants mereixen sincers elogis per llur en-tusiasta esforç. Sabem sobrerament el quesignifica organitzar a Barcelona una sessióescènico-musical que surti del marc conven-cional i es presenti amb un programa avant-guardista i atrevit. La collaboració d'a ficio-nats (per la part escènica) i de professio-nals (orquestra i decorats) potser ha aug-mentat encara més els atractius de la sim-pàtica empresa. El mestre Ionel S. Patin,el qual havia pres la responsabilitat de ladirecció general de la sessió, ha confirmatnovament la seva reputació de músic pers-picaç i d'excellent especialista de la músicamoderna.

Heus ací Raquel Meller que diu unescançons. No es perd una paraula. La veués de cristall ; la dicció, admirable.

Heus ací, però, la Raquel Meller artifi-ciosa d'aquests darrers anys, amb les se-ves mirades estudiades al mirall, amb elseu somriure calculat al millímetre, amb laseva coqueteria comercial venuda amb ba-lances de precisió.

Els que hem conegut la Raquel Mellarintencionada i joiosa del Ven y Ven, deLa Reina del cortijo, del Firulí i de tantsaltres cuplets plens de malícia i d'alegria,com podem ara aplaudir — tot i el vestitmagnífic — aqueixa pobra literatura històri-co-galant de La Calderona o aqueix torrentimmens de cursileria que s'escola Bajo lospuentes del Sena?

I, no obstant, Raquel Mellar és una granartista. No es trobaria avui cap artista es-panyola que cantés com ella — amb un en-train formidable—el cuplet d'El millón.

Morta la Fornarina i retirades Olympiad'Avigny i la Goya, Raquel Mellar és, en elseu gènere, única. Ningú, ara, no la subs-tittiiria.

L'encís del seu rostre...He pensat moltes vegades en una Raquel

Mellar que, com Luclenne Boyer, trobésqui li compongués una cançó com Parlez-moi d'amour.

A aquella Raquel Meller picaresca i ria-llera de l'Arnau, oposaria, segur d'aplau-dir-la amb el mateix entusiasme, aquestanova Raquel Meller sentimental.

Perquè Raquel Meller, contra el que moltssostenen, no és pas una artista finida.

No ho serà mai.Aneu a veure-la, al Tívoli, en el cuplet

d'El millón...JOAN TOMAS

La impressió principal d'aquesta obra en-cisadora és la d'una gran varietat, la qualal mateix temps que fa ressaltar els mo-ments més dramàtics de l'argument fabu-lós de l'obra, pel conjunt molt equilibrat imolt refinat de la paraula, de la música,dels moviments i de ]'escena, obliga l'es-pectador a prestar una atenció contínua isempre en tensió. Aquesta obra fou al seutemps una de les més grandioses anticipa-cions dels mitjans estètics, pels quals elfilm sonor ha sabut guanyar-se avui el seupredomini mundial. Evidentment els argu-

ments d'aquest s'han anat per-vertint i denigrant cada vegadamés en la majoria de les crea-cions d'aquest gènere. L'obrade Stravinsky guarda encaratota la puresa verge d'una crea-ció inicial, tota la magnificaconcentració espiritual d'una 'o-hmtat artística, que per prime-ra vegada i amb un sentit in-transigent d'alta responsabilitat,obre noves perspectives a l'artde la nostra època. Aquesta im-portància exemplar de la His-tòria del Soldat només pot ésserobtinguda per la més gran con-ceutració de l'estil. RossendLlates en el seu comentari pre-liminar remarcava molt bé quela música no ens dóna més que1'aesséncia vital,> de ]'esperitcreador de l'autor. Aquesta qua-lificació caldrà estendre-la sobretota l'obra i fer ben visibleaquest caràcter essencial d'a-questa fins en els menors ges-tos, fins en cada detall de l'es-cena i del decorat.

Es en aquest punt que l'es-trena catalana de l'obra provo -carà la crítica. Ja havíem diten l'article que publicàrem lasetmana passada, que la mú-sica és estilitzada en el mésalt grau, obstinada en algunesfórmules melòdiques determina-des, que no permeten ni liris-mes evasius ni vagues refle-xions, que ens dóna doncs, comdeia Llates, l'essència vital ma-teixa de la imaginació poèticade Fautor. En la representacióde l'obra al Teatre Studium, nocorresponia a aquesta música,ni una estilització igual dels de-corats (magnífics no obstant, deJ. M. a Prim), ni dels gestos dels

actors (solcar, : 1'. )eCr 11; (llable : J. Nu-biola) i de la dansa (Berly Stait Gardner) nitampoc del «lector» R. Sugranyes de Franch).La concepció general de la interpretació eramassa realista, massa subjectiva, massa«representada» (en el sentit del teatre con-vencional), en lloc d'ésser simplement «de-mostrada» (a l'estil del teatre de marione-tes). El «lector» amb tot i el bell entusiasmeque aportava 'a la seva explicació, barrejavamassa en la seva lectura els accents vi-brants de la seva participació interior alsesdeveniments de l'escena. Hom voldriaveure interpretar aquest paper de primeraimportància per a l'èxit de l'obra amb mésobjectivitat distanciada, fins podria dir ambuna major indiferència. Es solament encomptats moments durant el desenvolupa-ment de í'aeció que el lector surt del marcestret del seu paper de narrador. En ge-neral, ha d'ésser completament desinteres-sat, quasi impassible, com si expliquésaquesta historieta amb una rutina diària,cada nit davant un nou públic d'una novaciutat. Com que la música no consent elmenor matís subjectiu o líric, la interpre-tació de l'escena no hauria d'arribar maifins al realisme. Els actors han d'esborrarforçosament llur pròpia personalitat, percrear una atmosfera d'irrealitat llunyana,d'estilització extrahumana.

Ben lluny de nosaltres la idea de volerdesencoratjar el conjunt animós d'aficionatsamb aquestes observacions, que fàcilmentpodríem multiplicar. Molt al contrari. De-sitgem veure repe tir ben aviat aquesta mag-nífica empresa, i, si és possible, en un marcmés ampli. Es per aquest cas que hemvolgut fer algunes indicacions, que podranservir per a augmentar encara més l'efi-càcia i l'èxit d'una sessió tan interessant.

Els músics de la petita orquestra merei-xen els més càlids elogis. En poques set-manes, i amb escassos assaigs, aquestconjunt improvisat ha sabut realitzar unameravella de precisió i de transparència.Notem sobretot l'instrumentista a' qui cor-responia una de les parts musicals més im-portants de l'obra ; el violinista EduardBocquet, que avui és un dels millors in-tèrprets de música moderna a Espanya.Quan serà que aquest músic de qualitatsextraordinàries, el qual podria fer-se sentirsense dubtar en tots els grans centres mu-sicals del món, podrà ocupar a la sevaciutat natal el lloc que li correspon? Mera-vellosament tocaven també el trompeta, undels millors de Barcelona (Lluís Rovira), iEnric Esteve, el qual s'encarregava, ambun resultat que li meresqué un èxit espe-cial, dels nombrosos instruments de per-cussió, extremadament difícils de manejar.També volem anomenar Josep Nadal peltrombó, instrument descobert en aquestaobra molt temps abans de la divulgacióeuropea de les orquestres de jazz en lesseves qualitats solistes ; I'excellent d arine-tista Carles Pinós i pel fagot Antoni Goxens,

OTTO MAYER

MIRADORSubscripció: 3`50 pies. 4rimes4re

Rambla del Cenfre, núm. 19Telèfon 23118

El mestre Enric Morera compleix els seusprimers setanta anys. No cal dir que tantMIRADOR com jo n'hi desitgem uns altresgloriosos setanta més.

Valgui'm aquesta ocasió per a parlar unamica d'aquest gran músic català, afegintal que jo recordo de la meva llarga conei-xença amb ell, el que ens contava una ve-gada—això era quan el mestre va fundarla societat coral Catalunya Nova — a CarlesCapdevila, Josep Antoni Peipoc i d'altres.

—Quan jo tenia deu anys—ens deia—,no tenia altra afició que jugar. I el que di-gui que en aquella edat se'n pot tenir unaaltra, és un mentider o un pedant. I aixòúltim és molt més greu. Després, quan vaiganar a l'Argentina amb el meu pare, vaigfer molta vida de camp. Vivia entre gau-chos i indis, i el que m'agradava més eramuntar a cavall ; havia arribat a fer ex-cursions de vuitanta llegües. I fins haviacaçat pumes, que són una mena de lleonsamericans.

Aquesta vida del mestre Morera a l'Ar-gentina potser ens contribueix a explicare caracter Ce l'obra riel compositor, barrejade fortitud i melangia ; fortitud de la vidaen plena naturalesa i melangia d'aquellaCatalunya que havia deixat.

—Als catorze anys — continuava More-ra — vaig tornar a la meva Barcelona na-tal. Una tarda, varen dur-me a1 Liceu, onIsaac Albèniz donava un concert. Em vaigentusiasmar tant, que l'endemà anava acasa seva a apendre el piano; però Albènizem va aconsellar el mestratge de Felip Pe-drell. Anys després, a Brusselles, vaig apen-dre el contrapunt, sense saber el qual noes pot fer res que tingui solta. Per a gua-nyar-me la vida, he fet .molts oficis. A Bue-nos Aires, cantava misses, amb la veu blan-ca i fresca que aleshores tenia. Quan arri-bava a 1'incarnatus, pinyolava tant com po-dia amb un si bemoll, i fins us_ diré quedonava el si natural. També a Buenos Aires,vaig ésser cornetí de la Banda Municipal.Però un moment culminant va ésser lameva anada a Brusselles. Jo volia valer-mea mi mateix i poder refusar l'ajut monetaridel meu pare. Vaig apendre de tocar el vio-lí i, de tornada a Barcelona, vaig actuarde violinista dues temporades en l'orquestradel Liceu. Quin temps més terrible ! Prousabia com era ta música bona, i, per gua-nyar-me el pa, em veia obligat a tocar mol-tes bestieses !.

^ #gir

Com he dit, conec Enric Morera des delsmeus temps de noi. Cap a les darreries del'estiu de 1895, l'admirable Capella Nacio-nal Russa que dirigia el mestre Dimitri Sla-wiansky d'Agreneff va fer la seva presen-tació en el Teatre Líric. Aquells cors cau-saren una impressió pregona. Les veus erenmagnífiques, i sobretot les veus blanques,o sigui tes de les criatures i les dels baixos.Els cantaires russos es presentaren ambvestits del segle xvn. En aquell desapare-gut escenari, la Capella Nacional Russava cantar psalms, misses, llegendes i can-çons populars, i sobretot va donar a conèi-xer una cançó que era aleshores de queixai que després es va conver tir en cant triom-fant de la revolució : Els Sirgadors del Vol-ga, que tot seguit es popularitzà a Barce-lona.El mestre Slawiansky d'Agreneff denla-

nà al mestre Morera una cançó popularcatalana, i aquesta va ésser Sant Ramon,de la qual una filla del mestre rus, Marga-rida, cantà la part solista. L'audició, impe-cable, constituí un triomf per a Morera 1els cantaires. I la impressió fou tan pro-funda, que el nobilíssim poeta Joan Mara-gall va escriure aquella meravella, La cançóde Sant Ranion cantada fer una russa

La mare de Déu—un roser plantava,la immòbil donzella—cantava encisadaels ulls admirats—del j'ropi mirada,en llavis eslaus—la mel catalana.

Morera ha estat un treballador infati-gable : niés de tres-centes cinq.lantu parti-tures catalanes, sense comptar-hi les ties-centes sardanes que té compostes. Ve a lameva memòria el record de •• t òperes. LzBoja (el llibre, de Guimer.i) ; La Fada felllibre, de Massó i Torrents), p;: titura queactualment coneixem poquissims—a propò-sit d'aquesta òpera, diré que a Sitges, onfou estrenada, va cantar la part de tenorManuel Morales Pareja, que després vaésser alcalde de Barcelona—; Empòrium,Bruniselda, Titaina i Tassarba, que han

triomfat a l'escenari del nostre Liceu. Mo-rera ha compost des de les illustracions deJesús de Nazaret i de Les Monges de SantAimant i La Santa Espina—amb la sevafamosa sardana que en temps de la dicta-dura es convertí en un himne de protestafins a cançons com La Sardana de les Mon -ges, popularitzades per Raquel Mellar i Pi-lar Alonso.

El millor sainet català, La Baldirona,de Guimerà, ha estat musicat per Morera.

Quasi la totalitat de la música d'aquell Tea-tre Líric Català, tan injustament combatuten 1901, va sorgir de la inspiració musicaldel compositor de L'alegria que passa . Delmateix Morera són les partitures de LaDevoción de la Cruz de Calderón de la Bar-ca i de La feréstega domtada de Shalees-peare. No fa gaires anys, Morera collaboràamb Francesc Pujols, i el públic els aplaudíDon Joan de Serrallonga (obra amb la qualel tenor Emili Vendrell va presentar-se alteatre) i els arranjaments de les obres dePitarra : El Castell dels Tres Dragons iEl Ferrer de Tall.

En qualsevol altre país en què el teatreno es trobés tan ben organitzat per 'a feranar les temporades de qualsevol maneracon> el nostre, ja faria temps que Barcelonahauria tingut ocasió d'aplaudir Andreu elNavegant, amb una música de Morera tanadmirable com el llibre de Josep Maria deSagarra.

xx*

Ara que ha complert els setanta anys, vo-len jubilar Morera de la seva càtedra d'har-monia, contrapunt i composició de l'EscolaMunicipal de Música. El reglament és ine-xorable. Però els seus alumnes reclamen—i això els honora—que, mentre visqui elmestre Morera, aquest no ha d'ésser subs-tituït per cap altre. AI nostre entendre, elreglament dirà el que voldrà, però trobemmés essencial que un mestre excepcionalcom Enric Morera, dels alliçonaments delqual han sorgit la majoria de compositorscatalans considerats ací i fora d'ací, no em-mudeixi en les seves explicacions.

Enric Morera ja fa més de trenta anysque pot presentar un Tractat d'Harmoniala fama del qual és internacional, prologat,des de la seva primera edició (1903), perun prestigi com Vincent d'Indy, que no ava-lava així com així una obra destinada al'ensenyament.Per a parlar de Morera en la seva classe

de l'Escola Municipal de Música, deixo laparaula a Ignasi Iglésias

«Morera, pels deixebles, ve a ésser llurmillor company, que discuteix d'art ambells, amb aquella ingenuïtat i aquella sen-zillesa de paraula pròpies dels artistes purs.»

***

Amb Morera he collaborat en tres datesassenyalades. En ]'escenari del 'Teatre Líricquan es va estrenar L'alegria que passa.Amb Alexandre Soler i Rovirosa, RamonVives Pastor, Roses i tants d'altres, éremcomparses. Una altra vegada, com a direc-tor d'escena, en ]'estrena d'Empòrium. alLiceu.

Però si aquestes dates compten per a mi,no vull oblidar-ne una altra de famosa. Fouen 1905. L'actor Enric Jiménez treballavaal Circ Barcelonès, i una nit de març hicelebrà el seu benefici. Jiménez buscava es-trenar en aquesta ocasió una obra moderna.En cinc o sis nits vaig traduir-li del francès .un drama de Gorki, que en la versió cata-lana es titulava Les Cofurnes, Després d'a-questa obra, Jiménez hi afegí L'alegria quepassa, de Rossinyol, amb música de Mo-rera, com tothom sap. Bon cartell, variat,i el teatre, ple de gom a gom.Ea la darrera obra prenien part els can-

taires de Catalunya Nova. Poc abans decomençar, algú vingué a avisar al directord'orquestra que un tramvia acabava d'a-tropellar el seu fill. Naturalment, el parehagué d'anar-se'n del teatre i ens quedà-vem sense mestre director. Jiménez em miràfit a fit i em preguntà : «T'atreveixes ?» Nosé pas com va anar, però el fet és que vaigdirigir. 1 que Rossinyol i Morera m'ho per-donin.

* * *I com a frase final, la que va dir Josep

Antoni Peipoc, deixeble del mestre More-ra, sortint d'un assaig coral a CatalunyaNova :

—Porta tanta embranzida aquest Morera,que la seva música sembla talment escritaper En Prim.

RAFAEL MORAGAS

UN JUBILEU 1 UNA JUBILACIÓ

ErürBc M©rri

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA 15

BARCELONA