I congrés gl valència

Un amor, uns carrersCap a una didàctica de les geografies literàries

Edició deAlexandre Bataller

Héctor H. Gassó

2014

© D’aquesta edició:

Publicacions de la Universitat de València,els autors

Març de 2014ISBN: 978-84-370-9246-1

Dipòsit Legal: V-889-2014

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un siste-ma de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Repro-gráficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Correcció lingüística: Alexandre Bataller

Fotografia de coberta: David Pons Chaigneau

Disseny de coberta: Celso Hernández de la Figuera i Héctor H. Gassó

Maquetació: Héctor H. Gassó

Publicacions de la Universitat de ValènciaArts Gràfiques, 13 - 46010 València

http://[email protected]

Aquest volum s’ha realitzat dins el projecte «Geografies Literàries 2012-2013» (UV- SFPIE_FO12-80919), en el marc del Subprograma d’Innovació Docent

Finestra Oberta del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa de la Universitat de València

ÍNDEX

Elements per a la didàctica de les geografies literàries 9

I. Els llocs i els recursos 11

Alexandre Bataller Català, Per una didàctica de la llengua i la literatura vinculada al territori 13

Joanvi Candel i Pau Marqués, Fil-per-randa, una manera de viatjar 23

Ricard Giramé Parareda, Els mapes literaris en Internet: anàlisi dels webs de literatura georeferenciada dels Països Catalans 31

Mireia Munmany Muntal, El patrimoni literari català: recursos educatius en xarxa 39

Llorenç Soldevila i Balart, Del lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió 43

Carme Torrents Buxó, La Casa Museu Verdaguer: un espai per a la mediació de la literatura. Raons pel Projecte «Canigó 125 veus» 51

II. Els itineraris: territoris 55

Ivan Carbonell Iglesias, Geografia llegendària del Comtat. Les llegendes com a itinerari didàctic 57

Ana Díaz-Plaja i Margarida Prats, Una passejada barcelonina per la LIJ 65Josep V. Garcia Raffi, Les geografies (literàries) d’Arenys de Mar: una

aproximació didàctica interdisciplinària 75Àlvar Monferrer i Monfort, Viatge tòpic-literari per la geografia mítica de

la ciutat de Castelló de la Plana 87Pascuala Morote Magán i María José Labrador Piquer, Blasco Ibáñez y

Azorín: una mirada literaria en torno a Valencia 101Miquel Àngel Oltra Albiach i Rosa Maria Pardo Coy, Les rutes dels titellaires

valencians 111Vicent Vidal Lloret, La Vila literària: ruta didàctica pels paisatges vilers

amb llegenda 119

III. Els itineraris: autors i obres 127

Amparo Ayora del Olmo, Una passejada per les rutes del Tombatossals 129José Cantó Doménech i Amparo Hurtado Soler, Ausiàs March: un viatge

de Gandia a Mercuri 141Antonio Huertas Morales, El Cid explicado a los jóvenes. Literatura, leyenda

e historia a propósito de El enigma del Cid, de María José Luis 145Josep Vicent Miralles, Fotos de família; la València de Manuel Vicent 151Aina Monferrer Palmer, La València de Vicent Andrés Estellés. Una proposta

didàctica a partir del Llibre de meravelles 157Antonio José Morales Hernández i Carlos Caurín Alonso, Itinerari per

les Rodanes mitjançant l’obra Els papers àrabs 167Jordi Oviedo Seguer, Ruta literària de Vicent Andrés Estellés: «Un amor,

uns carrers» 175Margarida Prats Ripoll i Salvador Escudé Baró, Ruta literària de Màrius

Torres per la ciutat de Lleida. Una passejada pels espais viscuts, literaris i de recuperació i homenatge 185

IV. Les experiències 193Joan Miquel Albert Tarragona, Exili republicà i literatura catalana 195Maria Alcaraz Ruiz, L’intercanvi com a descobriment del passat i llavor de

pau de futur 203Jesús Bernat Agut, Imatgies, una experiència en el Batxillerat 207Margarida Castellano Sanz, Més enllà de les nostres fronteres: dues

experiències de viatge amb l’alumnat 213Beatriz Comella i Fina Masdéu, Ilercavònia i Cossetània: espais literaris

(propostes i experiències didàctiques) 219Vicent Lluís Fontelles Rodríguez, Didàctica de l’organologia de la música

tradicional a partir d’eixides escolars i del treball de camp més enllà de l’aula 227Alícia Martí Climent, Poesia oral improvisada al territori lingüístic català 235David Parra Monserrat, Ruta didàctica per les terres de l’Ebre: una proposta

d’itinerari multidisciplinar 243Cristina Sendra Mocholí, Un passeig pel Parc Natural de l’Albufera de

València: una mirada literària per conèixer, fer i sentir el medi 251

Ilercavònia i Cossetània: espais literaris (propostes i experiències didàctiques)

Beatriz ComellaFina Masdéu

INS Gabriel Ferrater (Reus)

Aquest article presenta alguns dels projectes i activitats del Grup de Treball de l’ICE de la URV Literatura i cuines de la Mediterrània, en actiu des del curs 2009-2010, format per pro-fessors de secundària de diferents àrees de l’àmbit humanístic i social que exercim la docència en instituts de les comarques del Baix Camp i del Tarragonès.1

La cuina de la Mediterrània esdevé el tema o vincle de les activitats que desenvolupem a l’aula i fora de l’aula: les tradicions culinàries, els productes alimentaris, els hàbits nutricionals, els diferents contextos culturals i qualsevol branca que s’hi pugui relacionar. I el treballem partint de la literatura, però sumant-hi altres matèries afins (música, art, història...) amb la voluntat de constatar el lligam entre cuina i cultura i, alhora, afavorir la interdisciplinarietat. Amb aquesta premissa elaborem un seguit de materials per treballar amb els alumnes, tant els d’ESO com els de batxillerat: fitxes per al projecte de recerca de 4t, temes monogràfics per a la matèria optativa de literatura, activitats amb recursos TIC, i una xarxa de blogs amb textos, imatges, músiques i enllaços amb informació complementària —xarxa que, de fet, és el nostre punt de partida i on centrem i emmagatzemem totes les activitats didàctiques, les quals són projectades de manera que incideixin en aspectes culturals i socials que s’entrellacin i poten-ciïn la transversalitat.

Així, Ilercavònia i Cossetània: espais literaris és una altra activitat d’aquest grup de treball, una branca més d’aquests conceptes exposats, perquè entenem que una manera de conèixer el nostre entorn i prendre consciència del territori on habitem, amb tota la gamma de matisos que ens pot aportar, és familiaritzar-nos amb les referències més immediates i que tenim més a l’abast, i la literatura, com ja dèiem abans, és un bon element de cohesió d’aquest entramat: hi ha una gran quantitat de textos d’autors autòctons o forasters, visitants, que recreen un espai, evoquen un paisatge, assaboreixen un plat, observen l’elaboració d’un producte, subrat-llen una manera de fer o de dir, es fixen en un detall minúscul... que ens són propers, cone-guts, que d’alguna manera ens representen i que ens estimulen a cercar més informació. Es tracta, doncs, en les propostes que presentem, de treballar —a l’aula i fora de l’aula— textos literaris de diversos gèneres i autors que es refereixin a les poblacions i, per extensió, a tots els espais geogràfics —incloent-hi el paisatge humà— que integren els antics territoris ibèrics

1. Les components del Grup de Treball de l’ICE de la URV Literatura i cuines de la Mediterrània, som Beatriz Comella Dorda (coordinadora del grup i catedràtica de Llengua castellana i Literatura a l’INS Gabriel Ferrater de Reus, [email protected]), Isabel Castro Ahedo (catedràtica de Llengua castellana i Literatura a l’INS La Mar de la Frau de Cambrils, [email protected]), Fina Masdéu Abril (catedràtica de Llengua catalana i Literatura a l’INS Gabriel Ferrater de Reus, [email protected]), Laura Rodríguez Triguero (professora agregada de Música a l’INS Gabriel Ferrater de Reus, [email protected]) i Anabel Sáiz Ripoll (catedràtica de Llengua castellana i Literatura a l’INS Jaume I de Salou, [email protected]). També comptem amb l’assessorament de Gerard Carceller Barrabeig (professor d’Història de l’INS Joan Puig i Ferreter de La Selva del Camp, [email protected]).

220 Beatriz Comella i Fina Masdéu

anomenats Ilercavònia i Cossetània2 i que, a més a més, tinguin a veure d’alguna manera amb l’alimentació (sense reproduir en cap cas, i seguint el nostre criteri inicial, receptes de cuina de manuals).

El text seleccionat serà l’eix per elaborar unes fitxes —enfocades a un determinat nivell curricular, tot i que susceptibles d’adaptar-se a la variada tipologia de l’alumnat— en què es plantegin una sèrie d’activitats de recerca i investigació: sobre l’autor/a, el gènere i l’estil litera-ri, però especialment sobre el contingut.

Els treballs tenen suport en les TIC i inclouen propostes per dur a terme fora del centre educatiu, com ara rutes literàries, visites a museus, cellers, mercats... —segons la característica del text— de manera que s’incentivin el treball cooperatiu i les diverses competències del cur-rículum. Així, si el text parla del conreu de l’arròs (per exemple a Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó) l’activitat, en el seu caràcter transversal, plantejarà la recerca d’informació sobre aquesta planta gramínia i promourà diversos focus d’interès: el procés agrícola, la posterior industrialització, el vocabulari específic i la paremiologia que s’hagi generat al seu voltant, l’ús a la cuina, l’obtenció de material gràfic, lectura d’altres textos literaris que també parlin de l’ar-ròs, i altres aspectes que s’hi puguin vincular (visita a un arrossar, a una planta d’envasar, etc.).

Com a complement gairebé intrínsec —que no vol dir que sigui al 100% indispensable, però que aporta incentius a la tasca—, proposem l’elaboració d’un blog, en la línia del que nos-altres hem anomenat Ilercavònia i Cossetània: literatura i àpats, que és una manera atractiva i molt activa (en tant que s’actualitza periòdicament) d’anar recopilant textos i altres tipus de material i informació.

1. ObjectiusAtès que es tracta de propostes didàctiques, abans de presentar-les amb detall n’exposem

els objectius, tot relacionant-los amb les competències bàsiques del currículum de secundària en què se centren:

1) Apreciar la literatura com a punt de partida envers altres manifestacions artístiques i culturals: pintura, música, cinema, gastronomia... (competències: artística i cultural, co-municativa lingüística i audiovisual).

2) Col·laborar en el desenvolupament de l’hàbit lector i en la formació lectora i literària de l’alumnat, per comprendre l’entorn proper, mitjançant la lectura d’obres de qualitat i, també, de produccions de la cultura tradicional (competència: artística i cultural, literària).

3) Fomentar l’interès per la lectura de textos d’autors de les comarques que integren els antics territoris anomenats Ilercavònia i Cossetània i per extensió d’aquells que, tot i haver nascut en altres indrets, han escrit sobre el paisatge, els costums i les tradicions d’aquestes terres (competència: artística i cultural).

4) Desenvolupar la creativitat i el sentit crític (competències: artística i cultural, social i ciutadana, aprendre a aprendre).

5) Afavorir el coneixement de l’entorn mitjançant rutes literàries, o d’un abast cultural més ampli, que es refereixin al territori i als productes que se’n deriven (competències: artística i cultural, social i ciutadana).

2. Els límits geogràfics són poc precisos, però sembla que els cossetans vivien al Camp de Tarragona, des d’aproxi-madament el Coll de Balaguer fins al peu del Massís del Garraf, i també habitaven nuclis a la Conca de Barberà i el Penedès. Els ilercavons abastaven el territori entre el Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa; el límit amb els ilergets era la Serra de la Llena.

221Ilercavònia i Cossetània: espais literaris (propostes i experiències didàctiques)

6) Observar els hàbits alimentaris de les comarques esmentades (competències: comu-nicativa, social i ciutadana, aprendre a aprendre).

7) Conèixer el funcionament dels mercats, les cooperatives, els cellers, etc. com a mostra viva de les tradicions agrícoles, culinàries i vitals de les nostres poblacions (competències: social i ciutadana, coneixement i interacció amb el món físic, aprendre a aprendre).

8) Aprofundir en la història de les tradicions relacionades amb els àpats i establir vincles amb les diferents cultures mediterrànies així com conèixer les simbologies culturals dels productes del Mediterrani: oli d’oliva, pa, vi, cítrics, peix, llegums, etc. (competències: so-cial i ciutadana, artística i cultural).

9) Incentivar l’interès per la cuina entre els nois i les noies (competències: social i ciuta-dana, d’autonomia i iniciativa personal).

10) Fomentar l’ús adequat i correcte de les tecnologies com a font d’informació i vehicle d’expressió, així com l’esperit crític en la recerca i la utilització de les fonts documentals i en l’expressió personal (competències: tractament de la informació digital, social i ciutadana, autonomia i iniciativa personal, aprendre a aprendre).

11) Reconèixer la importància d’accedir amb eficiència a la informació, de seleccio-nar-la, organitzar-la i determinar-ne l’abast (competències: aprendre a aprendre, d’autono-mia i iniciativa personal, tractament de la informació i digital).

12) Entendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta l’ús de la informació i accedir-hi de manera ètica i selectiva (competències: tractament de la informació i digital, d’autonomia i iniciativa personal).

13) Generar, registrar i compartir nova informació (competència: tractament de la in-formació i digital).

2. Eines pedagògiques i metodologia: els blogs i les fitxesÉs evident que unes eines pedagògiques adequades faciliten la consecució dels objectius,

factor en què incideix també la metodologia emprada, com hem pogut comprovar en les di-verses activitats experimentades. Per això les presentem conjuntament i després en detallem les respectives característiques.

En primer lloc, el blog, un instrument bàsic que afavoreix el treball cooperatiu entre els professors que participen en la iniciativa: com ja hem apuntat abans, permet agrupar tot el material (textos, imatges, vídeos, cançons, activitats d’aula, enllaços, rutes, visites a diversos centres d’interès...) de manera que resulti atractiu i de fàcil abast. També per això és un bon mitjà didàctic, ja que s’hi pot accedir i treballar amb força facilitat i té una presentació atracti-va que incideix en la predisposició a l’ensenyament i l’aprenentatge. En definitiva, les entrades del blog constitueixen l’espurna d’un ampli ventall d’activitats per als diversos nivells educa-tius. Seguint aquest criteri, es pot convidar els alumnes a participar-hi i aportar-hi les seves troballes; de vegades els resultats són ben sorprenents. Per això és una bona iniciativa crear uns blogs d’aula que depenguin del blog matriu o principal i que generin una xarxa interna al centre educatiu, amb la qual cosa s’establirà una comunicació àgil i, doncs, un progressiu intercanvi de coneixements.

Reiterem doncs que el blog és una manera de compartir informació, entre el professorat que forma el grup de treball, amb la comunitat de la xarxa si s’escau i, de manera especial —ja que és el receptor directe de la proposta— amb l’alumnat, que si ja té un coneixement previ d’aquesta eina, entendrà més ràpidament com en pot treure profit a l’hora de treballar la fitxa temàtica.


Pel que fa a les fitxes, són propostes concretes a partir de l’entrada al blog d’uns textos ja seleccionats d’antuvi al voltant d’un tema —els mercats, la mel, per exemple—, sobre el qual s’han dissenyat unes activitats que ofereixen una àmplia gamma d’aplicacions pràctiques. També cal observar que inicialment cadascuna d’aquestes fitxes és pensada per a uns cursos determinats però que són susceptibles de modificació i/o adaptació amb força facilitat: el seu caràcter obert, amb activitats que tant poden ser treballades a fons o tangencialment i que no condicionen en absolut la realització d’altres activitats de la mateixa fitxa, en garanteix l’ús en grups i nivells ben distints. A aquestes fitxes —com a qualsevol altra proposta d’activitat— s’hi accedeix (en format PDF) des del blog mateix i estan classificades en funció del nivell educatiu recomanable per treballar-les. Tanmateix, es poden imprimir prèviament i proporcionar-les als alumnes abans d’accedir al blog.

En totes hi ha un tema vinculat amb la literatura i l’alimentació que serveix de fil conduc-tor —sempre es parteix, recordem-ho, d’un fragment literari amb referències a productes de la gastronomia— i totes detallen els objectius, la metodologia, les diferents activitats —in-dividuals i cooperatives—, la temporització, les competències que s’hi treballen, els criteris d’avaluació i les fonts de consulta bàsiques. També, per descomptat, indiquen l’enllaç concret al blog, on trobaran el mateix text amb una o més imatges i, ben sovint, una peça musical, a banda d’enllaços relacionats amb l’autor i altres informacions d’interès. Tot plegat conforma el material per al desenvolupament de la seqüència didàctica. El professorat pot decidir qui-nes de les propostes desenvolupa i quines deixa a la reserva segons la implicació i el ritme de treball de l’alumnat.

Ambdues eines, blog i fitxes, han estat concebudes com a complementàries —i interacti-ves—, malgrat que poden utilitzar-se amb independència l’una de l’altra, o fins i tot emprar-ne només una.

3. El blog: concrecionsEl text literari que hi ha a cada entrada —un fragment d’una novel·la, d’un conte, d’un

assaig o d’un article d’opinió; un poema o algunes estrofes; difícilment, cal reconèixer-ho, un text dramatúrgic—, va acompanyat d’una o més imatges —una reproducció d’una pintura, una fotografia d’autor o feta per algun membre del grup de treball—, ben sovint de música i cançons —d’un cantautor, d’una òpera o qualsevol peça que considerem adient al text— i d’al-tres enllaços —a l’obra de l’autor, a la del pintor o fotògraf, a una pàgina web que tingui relació amb la temàtica tractada— que amplien les informacions proporcionades i que sempre, d’una manera o altra, tenen relació amb els aliments, la cuina, els àpats i les tradicions culinàries, el conreu i l’elaboració dels productes alimentaris i els hàbits saludables. I, doncs, amb el paisatge físic i el paisatge humà.

A més a més, a les columnes laterals s’inclouen abundants enllaços —sempre amb algun tipus de vincle amb la literatura i l’alimentació, mostres concretes de propostes didàctiques, materials transversals variats i, si s’escau, blogs d’aula amb activitats realitzades a classe— i eti-quetes. Aquestes són un eficaç sistema de classificació que serveix per ordenar la informació i, sobretot, facilitar l’accés directe i ràpid a totes les entrades en què, d’alguna manera, hi ha el concepte etiquetat: productes i conceptes alimentaris, àpats, mercats, costums, autors, llocs, períodes històrics i literaris, etc.

Amb aquestes consideracions prèvies, podem dir que el blog Ilercavònia i Cossetània: lite-ratura i àpats


http://literaturaicuinadelacossetania.blogspot.com/

és fruit de la intenció de familiaritzar els nostres alumnes amb el seu entorn, de fer-los consci-enciar d’un context geogràfic, humà i cultural que té unes característiques determinades que en conformen la identitat, però que es poden englobar en un àmbit més extens i, tanmateix, comú en molts aspectes, com és la Mediterrània, un conjunt de pobles i cultures que compar-teixen algun d’aquests tres productes bàsics en l’alimentació: el pa, l’oli i el vi.

El nom del blog fa referència als orígens, a les tribus ibèriques de què hi ha notícia més o menys precisa que foren els primers pobladors d’aquestes terres, avui constituïdes en comar-ques. És també aquesta no prou exacta delimitació el que ens decantà pel nom escollit: no cal traçar línies que inclouen i alhora exclouen, en detriment de la riquesa cultural del conjunt. És bo moure’s per semblances i afinitats, i també per trets peculiars, ni que de vegades siguin gairebé exclusius.

Com també ja hem apuntat, el blog Ilercavònia i Cossetània: literatura i àpats forma part d’un xarxa de blogs que depenen d’un blog central i que s’enllacen entre si: De la literatura a les cuines.

http://delaliteraturaalescuines.blogspot.com/


Aquest blog central fa referència a la cultura gastronòmica i literària, en general al voltant del Mare Nostrum però no exclusivament, i conté els textos de temàtica més àmplia: con-ceptes nutricionals, articles que reflexionen sobre cuina i cultura, història de la gastronomia, relacions entre música i cuina, entre cuina i pintura (sobretot natures mortes), etc. Però el primer que vam organitzar, coincidint amb la formació del grup de treball, va ser l’anomenat De la literatura a les cuines de la Mediterrània que, en un tres i no res, atesa la gran quantitat de textos que anàvem recollint, va quedar desbordat, temàticament i materialment. Aleshores vam reestructurar la distribució de textos, segons la concreció del contingut: vam obrir el ja esmentat blog central i en vam fer dependre d’altres més específics: De la literatura a les cuines de la Mediterrània —que esdevingué més efectiu en buidar-lo de força entrades que vam distribuir pels altres blogs—, Oli, pa, vi —aquests tres productes es mereixien un espai exclusiu, tenint en compte la seva omnipresència en els àpats i l’abundància de textos que han generat—, De la literatura juvenil a la cuina —dedicat als lectors més joves, als trastorns alimentaris i a l’alimentació saludable—, Entre libros y pucheros —per a la literatura castellana, generosa també en textos al voltant de la gastronomia— i Viure la literatura —que utilitzem per als cursos i sessions de formació docent que impartim i on hi ha material, experimentat prèviament amb els nostres alumnes, relacionat amb la didàctica de la literatura. El més recent és aquest que els presentem.

4. Les fitxes d’aula: concrecions Les fitxes d’aula parteixen totes d’un mateix model —que consta de dos fulls de quatre cares

impreses— però les respectives activitats, els criteris d’avaluació i la temporització es plante-gen en funció de diversos criteris:

a) el nivell o curs al qual va adreçada la fitxa (1r, 2n, 3r o 4t d’ESO, 1r o 2n de Batxillerat)b) la concreció pedagògica (activitat d’aula, projecte de recerca, treball monogràfic de

literatura de modalitat...)c) el contingut del text inicial, literari, que defineix el tema (sempre, com ja hem dit,

vinculat amb l’alimentació i, si s’escau, amb el territori)d) la il·lustració que acompanya el text (i que permet proposar activitats complementà-

ries relacionades amb la història de l’art i amb les tècniques artístiques: pintura, fotografia, ceràmica, mosaic, escultura...)


Així, la fitxa que reproduïm com a exemple, va adreçada a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, es planteja com una activitat d’aula i/o de projecte de recerca i té com a tema inicial un dia de mercat a Reus, vist per dos autors: Joan Puig i Ferreter, escriptor nascut a la Selva del Camp, i el reusenc Pere Cavallé. El text del primer és un fragment de la novel·la El cercle màgic i el de Cavallé correspon als articles sobre «Costums típiques [sic] de Reus». La il·lustració que hi veiem és una fotografia que mostra la plaça del Mercadal cap al 1904, extreta de Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya. Hi ha també un parell de referències a cançons vinculades amb les activitats dels mercats.


A la segona pàgina hi ha l’enllaç a les entrades del blog on, a més del text i la corresponent il·lustració, trobem altres materials complementaris; també hi ha l’enllaç al blog, per facilitar l’accés a les altres entrades relacionades amb el tema dels mercats.

A partir d’aquí, i havent fet una lectura atenta i reflexiva del text, ja tenim un munt de re-ferències per treballar —individualment i en cooperació— mitjançant les diverses activitats, tenint en compte els diferents canals de comunicació (oral, escrit, visual...) i la interacció de matèries: plantejament d’un debat (sobre el coneixement dels productes que s’esmenten als textos, sobre els llocs que s’hi esmenten, etc.), anàlisi dels textos des del punt de vista literari (tècniques narratives, recerca d’altres textos literaris que s’hi relacionin, producció d’un text descriptiu...), valoració d’aspectes lingüístics com ara els camps semàntics i la toponímia, re-cerca d’imatges (pintures i fotografies de mercats...), organització de rutes i exposicions, trac-tament de les TIC/TAC (recerca de dades, realització d’un PPT, d’un vídeo monogràfic...). I, en fi, un ampli etcètera. També és evident que no cal desenvolupar totes les activitats, però sí que és recomanable que se’n facin almenys un parell de cada apartat.

A la pàgina 3, s’indica quines activitats es poden treballar individualment i en grup, els objectius que té la fitxa en la seva globalitat i les competències bàsiques que fomenta.

Quant a la temporització, és una altra proposta susceptible de modificacions, en funció del temps que es vulgui dedicar a treballar la fitxa. A la mateixa pàgina, la darrera, els criteris d’avaluació indiquen els ítems que cal tenir en compte per valorar les tasques dutes a terme, tant individualment com en grup. I, al final, altres recursos que cal tenir a l’abast: referències bibliogràfiques i visites a indrets que poden proporcionar dades i material força interessants. Les observacions i propostes serien el recull d’anotacions —per part del professorat que ha aplicat la fitxa— en el decurs de l’activitat i que poden reflectir qualsevol canvi o incidència que s’hagi produït.3

El dissabte 12 de novembre de 2011, hom podia llegir a les pàgines d’El Punt Avui un article força interessant titulat «La docència». Entre altres opinions ben lúcides, l’autor, Enric Roca Casas, escrivia: «Hem d’aprendre a treballar en equip i així sentir-nos forts per enca-rar els reptes de futur d’aquesta professió. [...] Vénen temps de permeabilitat educativa i de docències compartides. Que no ens faci por».4 Unes paraules que sintetitzen amb escreix la nostra intenció a l’hora de presentar aquestes senzilles —i esperem que profitoses— propos-tes i experiències.

3. Aquest projecte va obtenir el primer Premi Angeleta Ferrer i Sensat a la Recerca i la Innovació Educatives, convocat per l’Ajuntament de Reus (2011, XIa convocatòria). Podeu consultar-ne l’edició digital a l’enllaç: http://www.reus.cat/sites/reus/files/Fitxers/arees/educacio_formacio/documents/1r%20premi_AFS_def.pdf.4. Roca Casas, Enric (2011): «La docència», El Punt Avui (dissabte 12 de novembre del 2011), p. 27.

Documents

I congrés gl valència