L'edifici on fins ara hi ha hagut el Museu de la Ciutadella, destinat a estatjarel Parlament de Catalunya

Any IV. Núm. 195 • Barcelona, dijous, 27 de octubre, 1932

Per damunt dels par=fifs h1 ha Cafaiunya

Preu ; 30 `,; cèntims. - Pelai, 6z. Telèïon 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

Les evolucions respectives del Partit d'Es-querra Republicana de Catalunya i el PartitCatalanista Republicà, durant aquest últimmes, resumides, són així : Primer, el PartitÇatalainista Repub'lict declár•a que :unadi-visió electoral de :es esquerres republicanesi catalanistes .davant dunes pròximes elec-cions pot posar la futura Assem'b'lea -Cons

-tituent en mans de les dretes o dels partits.1-lo catalans ; per tal de prevenir el perihl,cal que hi hagi un pacte entre les forcescatalanistes republicanes i esquerranes de

cara a les eleccions. Primera fase dé l'evo-luci6.

Segona fase. Després de vacillacions icontradiccions, ]''Esquerra Republicana deCatalunya refusa d'anar amb el Partit Ca-talanista Republicà . Na_ dóna cap raó sinóla sola conveniència. IEl motiu d'aquestaactitud no pot ésser altre que la seguretatde treure, ells sols (amb l'estol de la UnióSocialista de Catalunya, poc nombrós),tants diputats com vulguin.

Tercera fase, sorprenent. La mateixa Es-querra, que ha trobat superflu aliar-se ambel Partit Catalanista Republicà, li demanaque es fongui amb ella ai si aquest Partitpersisteix a presentar candidatura, fa obrapertorbadora, car és com donar vots a laLliga». Veritat que és absurd?

D'una banda l'Esquerra no accepta l'a-liança amb el Partit Catalanista Republicàperquè traba que el perill d'una divisió devots és negligible, no val la pena d'éssertingut en compte.

D'altra banda, fa pressió moral als ho-mes del Partit Catalanista Republicà per-qué en desertin, i això en nom del mateixperill] que dos dies abans havia semblatmenyspreable.

Heus aquí un perill que s'apaga i s'en-cén d'una manera ben cómoda. Val a dirque, sobretot en aquest cas concret, la lò-gica no és el fort del Partit d'Esquerra Re-publicana de Catalunya.

Car tampoc podem admetre que aquellaaliança que reuomainaven els homes delPartit Catalanista Republicà els hagués es-tat negada per incompatibilitats personalso doctxñnals. Aquells homes, l'aliança ambels quals erra execrable, són després cridatsamorosament per a ésser alguna cosa mésque uns aliats: uns correligionaris i unsdirigents.

Per a completar aquest quadro d'extrava-góncies, un dols primers navegants quees dóna a les sirenes esquerranes és aquellRovira i Virgili que els negà el pa i la salabans del rz d'abril de 193i. Tatnbé ósCert que La Nau d'aquest nauta, llavorsdiari d'idees d'esquerra abandonat a laderiva, avui és òrgan de la Unió Democrà_tica, petit partit reaccionari. Tot plegat ésun embolic, i cal que l'opinió pública hireflexioni. Sigui com signi, el senyor Ro-vira i Virgili presenta la seva candidatura,i per Tarragona, precisament contra e'ls quefins ara havien estat els seus amics i sos

-tingut per aquells fins ara adversaris seusCom podeu veure, són unes eleccions

molt estranyes. •Més ben dit, si anem al fons de les

coses, ho trobarem tot natural i clar. Elcapteniment de ]'Esquerra, tocant les elec-cions, no pot ésser més transparent. Volendestruir el Partit Catalanista Republicà.L'afany que els mou no es detura ni davantdel perill remot d'un triomf de les dreteso deis jabalíes. Uin partit, com l'Esquerra,tingut per aquells fins ara adversaris seus,que fa urna política basada molt més da_munt dels sentiments que no pas damuntde les idees, sempre està exposat a per-judicar-se o a perjudicar el pafs; amb la

El número vinent de Mirador,

dedicat preferentment a la

TI Exposició de Ràdio, Ci-

nema Sonor i Fotografia, será

mateixa facilitat que s'infla ve un dia quees desinfla. Car mo té un idean concretque li permeti «formar el quadro» en mo_ments de depressió.

Per això la majoria d'elements d'aquestpartit troben tan faci'l i expapcabbe .comvulgueu que un polític abandoni ,1'idoari il'organització de la quel forma part, davantde la primera avinentesa electoral : El sen-timentalisme és infinitament malleab'le...

També, per això mateix, el Partit Ca-talainista Republicà, que hauria acoeptat

una aliança electoral com a mal menor,davant d'un mal major representat per untriomf de dretes o de forasters, es comprènque no pugui de cap manera esfumar-se per-qué sí i'abandQnar totes les seves caracte-rístiques i fÕfêfldŠ seves raons d'ésser. Aixòseria un mal més gran que tot plegat.Perquè hi ha cert grau de ciutadania i devirtut moral que està per damunt de totesles contimgències del temps i de l'atzar, ical tenir present que un bon catalanistasolament té l'obligació de procurar que Ca_taluinya creixi cada dia en dignitat i culturaï, certament, en seria un camí ben estrafo-lari començar ell mateix per prescindir-ne.

Ara el Partit Catalanista Republicà estàposat davant 1a disjuntiva d'anar a les ur-nes o de suïcidar-se i vessar-se dins 1`iEs-querra. L'Esquerra ho ha volgut. L'Es-querra no té •cap autoritat, doncs, per com

-batre uns homes que. fan l'únic que .potfer una persona o un partit que tingui elsentiment de l'honor i del deure. 0 és queé1s dirigents de l'Esquerra es pensen queels partits tenen un programa i un nomperquè sí, i que això no respon a cap con-vicció profunda i arrelada? Un partit pottrobar-se davant de l'imperatiu moral d'ha-ver d'entrar dins uná aliança, per tal dedefensar ideals comuns, quan calgui. Aques-ta obligació existia, si de cas, per a l'Es-querra quan hom proposa l'aliança. Peròel que és absurd, és suposar que el par-tit que falta al seu imperatiu morad potexigir de ]'altre una minva de personalitatencara més gran que aquella que l'exigentno ha volgut consentir-se : la desapariciópura i simple. I la més gran insensatesaseria de suposar que l'interès de la pàtriaaconsella de secundar proposicians i mainio-tires immorals i tiràniques.

Els DijousBlancs

AUQUESTot torna. Les eleccions de la Generali-

tat han posat de moda les auques de rodo-lins. Però el públic gairebé no en sap res,

i per àicb., aquestes línies no tenen altre ob-jecte que informar-lo d'aquesta divertidanovetat.

Fins gra no s'han jublicat altres auquesde rodolins que les d1El Be Negre. No ry'hasortit cap en full solt: Però n'existeixen unacolla que circulen de mà en mà, en còpiesde ciclostil. I a hores d'ara ja tenen aucaels principals parlits i els personatges "dela situació. Han collaborat en aquestes au-ques poetes excellents, joetes majors i poe-tes menors. Hi ha auca , que ha estat Jeta aquatre mans, quatre ntans dretes, vull dirper quatre autors. 1 en certes nits de ter-túlia, davant la modesta xocolata o el cafèamb llet de darrera hora, han nascut tresauques completes.

El mal d'aquestes auques és que són fetesfer circular clandestinament, en còpies amàquina, o de ciclostil, en els casos de ma-jor difusió. F, naturalment, com que sónescrites per circular entre familia, tenen ta-res que les fan impublicables, imaprofitables.Una d'aquestes auques, la més discreta, foupresentada al comitè de propaganda d'ungran partit i elevada després al líder, peròel líder la va refusar allegara que no liplaïen aquests procediments de campanyaelectoral, ni aquesta classe de mecenatges.I és que l'auca feia encara massa conces-sions al plebeisme i a la turpàlbquia.

Però, si aquestes auques fossin una micamés dignes, si mosseguessin sense arribaral canibalisme, segurament vindrien a alleu-jar una mica la ferocitat. de la campanyaelectoral. Els 'polítics s'han de fer càrrecque són irho'rnes t^w^ _ ^,,, i si' ir. hi dn'esalgun de massa sensible a la lletra impresa,demostraria una inferioritat sospitosa. Dosd'aquest lloc demano als poetes que fan au

-ques que no es lliurin a la •facilitat, ni ala xaronala, que evitin els consonants obs-cens i els castellanismes que pretenen imi-tar les auques del segle XIX i que, encaraque siguin graciosos, són, literàriament, unamarca de provincianisme. En un mot : jodemanaria als autors de les auques de rodo-lins que no treballin en va, que no les facinimpublicables. Una bona dotzena d'auquesalegraria unes eleccions, seria la sal de lacampanya electoral. Recordeu les auques delCu-Cut. Erem criatures, i la impressió d'a-questes auques encara ens dura, i encaracreiem que els personatges contra els qualslluitava el famós setmanari eren indiscuti-blement una colla de mones. I és que l'estilde combat podia suportar la seva difusió pú-blica, i per consegüent aquefes auques erenuna arma eficaç.

No sé si aquestes ratlles contribuiran a'decidir els nostres poetes a canviar de tàc-tica. Entretant ja he avisat als colleccionis-tes de documents polítics i als arreplegadorsde curiositats.

M. B.

El bon periodista

Hem rebut una extensa carta et la qualun redactor de Justicia Social — no,pu-bliquem el room, à petició seva — s'acusad'ésser l'autor d'aquella ressenya de la con-trov'érsia manresana Maurín-Campalans , pu-blicada al Full Oficial corresponent a lasetmana passada i que meresqué un co-mentari en el 'nostre número passat.

El inostre comunicant diu que arcibà tarda la controvèrsia, i com sigui que no ,poguérecollir una part del primer parlament deCampalans, a la tarda del diumenge vapassar per casa ]'esmentat senyor per ademanar-li alguns detalls i que mentre elsestava incorporant a la ressenya, el senyorCampalans, per la seva pròpia mà, .feiacorreccions damunt l'original escrit a mà-quina.

Publicada aquesta breu recensió de talletra del redactor de Justicia Social, perpart nostra hem de dir que no ens semblanecessari rectificar ni una lletra del «mira-dor indiscret» origen de la qüestió. Qualifi-càvem de «bou periodista l'autor de laressenya del Full Oficial. No cal dir quepel senyor Campalans deu ésser un perio-dista immillorable aquell que s'inspira enles seves paraules i, després, li deixa en-cara fer rectificacions damunt les quarti-lles originals.

Bateig d'una minoría

Entre les moltes coses divertides que hafet el senyor Puig Munner en e1 transcursde la seva gestió municipal, figura la crea-ció d'una brigada especial per a la repres-sió de la venda ambulant.

Un cop bandejat de la majoria l'esmen-tat regidor, hom cuità a treure el carácterespecialíssim i autonòmic de la brigada,.fent-la dependre de la Comissió de Proveï-ments i àdhuc canviant-li l'uniforme, d'unasemblança excessiva amb e1 de 1á guàrdiad'assalt.

Però si les característiques -típiques de labrigada han desaparegut, no ha succeït elmateix amb la seva denominació. Els habi-tuals de la Casa Gran designen amb el nomde iebrigada d'assalt municipal: el senyorPuig ;Munner i els seus amics expulsats delpartit d'Esquerra Republicana per immora-litats administratives.

Franquesa excessiva

Fa dos dissabtes, a 1'Ateneu Republicà deGràcia, celebraren un míting els regidorsde la abrigada d'assalt municipal». No caldir que es ,presentaren a si mateixos comuns lliris puríssims, que havien .sortit de lamajoria consistorial per la repugnància queels inspiraven els seus companys.

D'un grup d'auditors sortien interrup-cions constants als discursos dels bandejats.El correligionari que presidia es cregué obli-gat a decretar l'expulsió dels contradictores.Els amics aprovaren la mesura, i fins i totel regidor Sànchez Silva digué, adreçant-seals interruptors

-- iNo sé per què havíeu de venir. Aquítots som uns.

Aquesta darrera frase féu sortir els co-lors a la cara d'algun industrial del barri,que havia assistit al .míting portat per l'a-graïment d'algun petit favor. I aprofitant eltumulte de l'expulsió, foren bastants els queprocuraren evaporar-se.

Ela impostors

Reunió per a la designació de candidats dela comarcal de Barcelona- circumscripció delpartit d'Esquerra Re,publi, ona. Els repre-sentants de les comarques anaven fent lesproposicions del cas. De tant en tant, algun

isolat es presentava davant de la presidém-cia

—.Sóc Tal a m'han elegit els centres del.districte X.

En aquell moment truca el telèfon. El'.secretari es posa a ]'aparell, i una veu,.des de l'altre cap de fil, engega

—Hi ha aquí una pinta que diu que éscandidat. de X? Mentida. El candidat de X.sóc jo. Ara vinc..,

Al cap de cinc minuts, el candidat, se-dient "autèntic era present. Però no haviacomençat eneara la seva declaració, que jatornava a sonar el telefon i l'escena esrepetia...

El paper plegaf

La setmana passada contàvem el singularprocediment d'eliminatòries que algú sug-ger{ per a designar els candidats de 1''Es_quema Republicana. Dissabte, anava a re-petir-se el truc.

Per les entitats del partit circulaven unesllistes ciclostilades, amb els noms delstrenta sis pro-candidata que l'endemà ha-vien d'ésser votats per a escollir entre ellsels diputats de Barcelona^Ciutat. Un delsque hi figuraven, plegà casualment el paperper la meitat i descobrí que els noms quequedaven en la meitat superior eren pre-cisament tots els que integraven la can-didatura oficiosa, i tots els noms que figu-raven a la meitat inferior, aquells que homconsiderava ja a l'aigua.L'autor de la descoberta, en veure que

el seu nom es trobava entre els naufragats,posà el crit al cel i esbombà el truc delpaper, plegat. Per a retornar-li la tranquil_litat, algú Ii dugué

—Però, home l S a la banda de baixhi ha també iEn Gassol, En Lluhí, En Ter-radelles...

I quan en l'ànim del candidat a candidattornava a renéixer 1a confiança, hom liportà la nova que En Gassol, IEn L1uhí iEn Terradelles anaven per la circumscrip-ció. Els marramaus foren tan grassos, queel paper es convertia al cap d'unes horesen un simple paper mullat.

Represenfacions femeninesLa senyora Bonnemaison, vídua de Verda-

guer, presidenta del departament femení dela Lliga, ha donat a Bisbal de Falset unaconferència sobre qüestions del moment.

E1 corresponsal del Brusi, per al qual laconferència és el de menys interés, s'ha en-tretingut explicant la vida i miracles de lasenyora Bonnemaisoin per aquelles terres.Però entre altres coses ha comès la badadade dir:

«A la llegada de tan distinguida señora ala estación de Marsà-Falset, la esperabanentre otros, don Javier Massó, en represen-tación de las señoras que con tanto aciertoorganizaron el acto.»

Res, no ens queda altre remei que felici-tar el senyor Massó per tan valuosa repre-sentació.

Aprenenf de personatge

El que pot la suggestió d'aquelles Ini-llanta signatures posades al peu del mani-fest d'adhesió a l'Esquerra tramés per sig-

nificades personalitats catalanes (de diferentsgruixos) al senyor Macià!

EI diminut redactor de L'Opinió, Lledói Figueres, anava a estampar el seu nomdarrera del dels signants. Amb la plomaa la mà, un company el sorprèn

--;Però què fas! Si tu ja hi pertanys a.]'Esquerra 1...

—Es veritat... Quina ]lastima ! — res-pongué En Lledó, tot desencisat.

Propaganda americanaEl rosat Mati s'ha lliurat a una cam-

panya intensíssima d'auto-publicitat. Des..prés de donar dues centes pessetes al ciu-tadà que es reconeix en la fotografia quepublica diàriament, ara rifa entre els- lcc-tors vestits fets mida, assortits de f ane-llets, etc.

Sabem de bona tinta que dintre de poc,d'acord amb una idea publicitària del se-nyar Jumoy, els dijous a cada compradord'El Matí, conjuntament amb l'exemplardel diari, li serà lliurada una «bomba».

Trajectòries

Es evident que els extrems es toquen.Homes que han començat militant en elcatolicisme més rucabadesc han acabat so-cialistes.

Es, famós el cas del senyor Pey Ordeix,anticlerical furibund i professional que esconfessa i combrega cada vegada que té unmal de ventre.

Recentment, però, hem descobert un casque pot ésser considerat com a tipus i coma exemple.

Es tracta d'En Pere Foix, Delaville, ex.redactor de la Soli, i autor de fullets i d'ar-ticles extraordinàriament revolucionaris. L'al-tre dia vàrem descobrir-li un retall d''ElMaiC, en el qual, en un extens article sig-nat' per un sacerdot, es comentava la vidade Santa Teresa de Jesús. Foix, a força depreguntes, va confessar la seva devoció perla Samtà d'Avïla, i que si el cas arribava1a defensaria contra 1a xurma, a trets deparabèlIum, i ja en plena eufòria confiden-cial èxplicava, mig emtennit, que en el tempsde la seva adolescència havia fet de SantLluís Gonçaga en manta ,processó, amb elcap inclinat damunt un crucifix caminantamb passa lenta durant tres i quatre horespels carrers del poble!

L'ACTUALITAT POLÍTICA

Evolucions de partits

de dotze pàgines I --Amb 1'Esfafu,t.ca1drò que 1'ltonesfeda4 pública sigui oblígafòría!

l en tros miserable de Lorca

Estrafen4 paraules bíbliquesEl senyor Macià tingué la genti:csa de

fer acte de presència al dinar d'homenatgea iEn Francesc X. Casals, nomenat recent

-ment conseller de Treball de la Generalitatde Cata:unya.

Més de dos cents socis del C. A. D. C. I,omplien el menjador de can Llibre, i enacabar-se l'acte, un darrera l'altre anarena fer-se signar el menú pel President i perI''hamenatjat. Davant la i;nvasió, hom In-dicà a 'En Campalans — que no lluïa caparmilla de fantasia — la conveniència de ti-rar un «cable» al senyor Macià per tald'evitar-li aquel] esforç, a la qual cosa con-testà el batallador diputat

—Deixeu, deixeu, que el poble s'atansia Macià...

Tres quarts d'hora més tard, el Presidentsortia de can Libre. amb la ma enram-pada.

TransparénciesDiumenge a la tarda al Palau de la Mú-

sica Catalana, actuaren la concertista depiaino Isabelle Martí- Collin i la sopran Car-me Gombau,

Seguint la moda, ,amlbdues artistes espresentaren al públic amb uns vestits desoirée d'una transparència cristallina (?),que feren les delícies de ]'element masculí,ja que asseguts en uns seients més o menysconfortables, i al costat de les mullers res-pectives, pogueren seguir tot un curs d'ana-tomia. En acabar e1 concert, alguns mani -.dets massa contemplatius tenien el braçmacat a pessics.

Literatura de pro=grama de concerts

El dia que es faci un recull d'aquestamena de literatura, hi haurà veritables sor-preses.

E1 lèxic que s'hi acostuma a emprar ésd'allò tan llepissós i jocfloralesc que us pu-gueu imaginar. Per demostrar-ho, copiemdel programa de diumenge passat al Palau

'«Una dona de muntanya demana quietudperquè el seu fill pugui dormir... i ho de-mana a les bestiales més silencioses, rato-li;ns, papallones, marietes. ..e

Ara, senyors, facin e1 favar de posar-himúsica !

Cultura marxistaEI dimecres d'ara fa dues setmanes — dia

de la Fiesta de la Raza -- els del BlocObrer i Camperol van voler també celebrarla diada amb una representació teatral auna minúscula sala d'espectacles de l'Ate-neu Republicà Radical del Poble Sec,

La festa, tal com corresponia a l'am-bient, tingué un sabor lerrouxista que en_cantava, cosa que diu molt poc en favor de:'activitat revolucionària dels que ens haginde portar un govern d'obrers i de pagesosa la Generalitat de Catalunya.

E1 més important de la festa mo fou peròla conferencia de Miravitlles, ni la consue-tudinària simfonia, ni ]'obra teatral intitu-lada Sub-hombres, sinó el fi de festa, elqual constituí en un concert pel barítonLeopold Gimeno i el tenor Maioski, elsquals delectaren el marxístic auditori ambfragments de Tosca, Marina, El cantar delarriero i La Calesera; que foren rebuts ambxardorosos aplaudiments.

Els elements del partit que formaven partde la «secció artística)) veient el caiga queprenion les cóses i que la consciència delsespectadors s'enverinava a poc a poc ambl'opi de les melodies burgeses, optaren, coma número final, per cantar a chor La Inter.nacional les notes de la qual tornaren al'esperit dels oients el fervor revolucionariquè havien perdut moments abans.

Solucions al minut

L'altre dia, al Café de la Rambla, l'es_cultor Martí Llaurador preguntava, en ungrup d'amics, on podria trobar una foto-grafia d'En Pi i Marga lll en la qual estiguésde perfil. Ningú pogué indicaran'lhi cap;tots els retrats que es recordaven en aquellmoment de l''illustre "polític, eren de cara.E] poeta Perarnau va trobar=hi de seguidala solució

—'Això rai—digué—. Feu-lo de cara i des_prés gireu-lo.

ll

r ^

jwsm1 ,I¡I

t v i 1 . 1►mil

1l^Ibi

Us han parlat de' Múrcia com d'una solacosa, Error! No cal recórrer, com he fet,més de vuit cents quilòmetres per 1'ex-regne de Múrcia per observar que hi hadues Múrcies diametralment oposades. Sensaquesta distinció no és possible d'iniciarl'estudi de la important qüestió que vullexplanar : Múrcia regada. Múrcia no re-gada. L'enunciat de la dife-enciaciá ja nopot ésser més breu ; no pot ésser tampocmés exacta.

LA MÚRCIA EXUBERANT

Pararem primer de la part bona, perquèés la menys extensa i la monys mteres-sant pel nostre objecte. La regió d'IEuropamés fértil i fecunda és la vega del riu Se-gura. 'Es una zona relativament petita, quesegueix parallelament el riu Segura, en es-tretes faixes a banda i banda, d•es d'unsciinquanta quilòmetres abans d'arribar aMúrcia (capital), A estones les faixes d'hortasón estretíssimes ; un bon Poner, des delriu, llançaria una pedra en terreny sec, ermi pelat. En canvi, prop de la ciutat, el Se-gura s'escampa em un tupit sistema desòquies construïdes pels alarbs, que engran-deixen l'Ihorta en molts quilòmetres al vol-tant. Després, la vega abandona la provín_cia i entra a la d'Alacant.

Heus ací la situació de la regió agríco-lament més rica d'Europa, que dóna trescollites l'any i que produeix morera, ta-ronja, platan, tabac, canya de sucre, com1'imentón, del qual té l'exclusiva : és feinavana trasplantar-,o o sembrar llavor mur-ciaina en altre terreny ; plantat en altrelloc, el pimentón agreja i sols torna a en-dolcir-se si la llavor es replanta a Múrcia.

Una altra exclusiva de producció té lavega murciana : el pèl de cuca, que, enla pesca amb canya, roman submergit al'aigua, entre l'ham i el flotador. No s'ela-bora •enlloc més del món. Aquest pèl, queallí s'anomena hijuela, és l'intestí del cucde seda esventrat en el moment que esdisposa, a construir la botja. Al mateixinstant de l'extracció — després ja és tard— ha d'ésser objecte d'una sèrie d'opera-cions que únicament acostuma a saber ferla doina de la huerta. D'aquestes operacionsdepèn que el fil sigui menys o més gruixuti tingui, respectivament, més o menys preu.

E1 gruix no té cap relació amb la sevafortalesa ; per contra, en té amb la sevavisibilitat sota l'aigua.

He visitat la fàbrica de pél de cuca na_tunal més important del món, que proveeixtots cinc continents, singularment Nord

-amèriea• Em cal passar per alt sobre elsmolts i curiosos trehalls, tots a mà, a quès'ha de sotmetre el pèl. Només esmentarée1 que feien unes dones : cías,ificar el pèl,per gruixos, en quinze apartats. La dife-rència entre dos apartats veïns és impercep-tible al 'desvesat ; l'obrera, perú, servint-seúnicameint de la vista i del tacte, destria .els .pèls de pressa i sense vacillar.

—'quin treball d'especidlització ! Deuenguanyar molt aquestes dones? — vaig pre-guntar.

—Sí, guanyen bastant : tres pessetes dià-ries.

Tres pessetes diàries ! La vida és ba-rata,.en aquesta regió. S'entén, .barataquant a les produccions del mateix lloc (unquilo de raïm de parra val, ana, en pleoctubre, qo cèntims); cara pcl que fa alsarticles que cal importar.

LA CIUTAT DE MÚRCIA

Cal dir-nc alguna cosa, encara que no-més sigui per reforçar 1a dualitat senyaladaal començ. .

Múrcia, la capital, és avui la sisena ciu-tat d'Espanya (170,000 habitants). Encla-vada a la vega, en viu, i tot, habitants,comerços i indústries, segueix els alts i bai_xos de l'horta . Es ciutat bastant rica, en-cara que l'afiuéncia de comarcals pobresno l'en fa semblar gaire. Hi ha un barrimiseriós que ja és un avenç de la misèriade la regió eixuta, de la qual provenen,al cap i a la fi, els seus habitants : pitsensorrats, galtes begudes, ulls tracomatosos.

Deixant de banda altres coses, us cridenl'atenció, a Múrcia : les galeres — vehicleentre tartana i cotxe — que encara tenena rotllo l'auto,; ]',abundància de ruquets ide betuneros; la freqüència de disputes,més verbals que res ; la profusió de taver-nes i pastisseries. !Entre aquestes, la de méscategoria és la del diputat i penalista RuizFumes, al carrer de la Trapería, que encaraconserva l'aspecte alarb. Pins alguns hotelstenen, al vestíbul, vitrines amb rosquillesi altres pastes,

ANANT D'UNA MÚRCIA A L'ALTRA

—A Lorca voleu anar? — em deia unmurcià de la capital —. Que teniu ganesde plorar? Us ho juro: plorareu. Oh! i des-prés de veure l'horta !

En els 66 quilòmetres de carretera queseparen Múrcia de Lorca, es descabdellagradualment e1 panorama de la tragèdiamurciana.

Sam .a les vuit del matí, mentre l'autocorre de Múrcia a Alcantarilla en mig d'untrànsit de gran urbs. La gent es traslladaa treballar a l'horta tot el dia. Al costatde la carretera, sembrats de tota mena,grans arbres, cases emblanquinades, ambesteses de pimentón a assecar al sol, bestiar.La gent xerroteja i fa gatzara. La alegríade la huerta. La parada de l'auto de líniaté tota l'animació d'una estació de ciutat.

Al cap de pocs quilòmetres d'Alcantarilla,ja no trobeu tanta gent per la carretera,els .arbres que la voregein cada vegada sónmés clars I més" petits i, por sobre d'ells,ja veieu terres més pobres, no del tot ermes,però poc verdes : rostolls, oliveres, urna micad'alfals. !Es que ja ens apartem del Segura.En una paraula : s'ha acabat l'aigua ; es-'tem passant la frontera. Uns quants qui

-]bmetres més i ja som a Librilla. Parema la plaça principal, tota plena de càntares,jarras del país, de les dimensions més va-riades. No és cap fira de terrissa, compensàvem de bell antuvi. Hi ha una fontal vèrtex de la parada de cantares. firesdones i una criatura omplen llurs dipòsits.Tots els altres recipients esperen torn. Elspropietaris respectius són a les seves tas-ques. Saben prou bé que fins després devuit, deu o divuit hores no els tocarà om-plir-los.

LA MÚRCIA ERMA

Fou després d'aquesta primera constatacióque en férem d'altres : poca gent pels car-rers, i trista i silenciosa, poques cases em-blanquinades. Aquel] poble no és ni de bantros dels pitjors i ja contrasta violentamentamb el que havíem deixat enrera. La gentté un a1Gre aspecte; ja no es veuen aquellshuertanos panxuts i satisfets, i — això ésimportant — trobeu individus tracomatosos,i com més us allunyeu de l'horta, més entrobeu, amb els ulls més o menys vermellso b:anquinosos, amb secreció o sense.

I)esptés de Librilla, Alhama és com unoasi: poble situat al peu de Sierra IEspuña,té més aigua, sense que li sobri, que elsseus veïns. S'hi fan els raïms de parra méstardans d'Europa, aquells que es venen perNadal i que són la vida d'aquest poble.Té tanta fama el raïsn d'Alhama, que elscolliters d'Almeria hi van sovint a embalari facturar llurs raïms.

Passat Alhama, ja no es veu cap arbre.Terra, terra rogenca, terra bona com la demés avall, però pelada, endurida pel sol.Res de muntanyes, turonets terrosos quetrenquen la planúria. Llegües i llegües senseveure una sola casa de pagès, només al-guna venta ran de carretera. Ací i allà,algun ramat de cabres, murcianes, natu-ralment, perquè som a Múrcia, però queno semblen pas de la raça murciana, unade les millors del món. N'hi ha que semblacom si les mamelles els nasquessin directa-ment de l'espinada. No se sap què podenpasturar en aquesta terra erma.

Coneixeu que s'acosta Lorca per unscamps semi-cultivats, en aquesta època sacs,arraütits a "1a vora d'un riu ressec, el San-gonera, el llit del qual és tan blanc comla mateixa polsosa carretera que es trepitja.

LORCA, LA FONT DEL CORRENT EMIGRATORI

En la meva estada a l'antiga ciutat deLorca no em vaig cansar d'informar-mc;amb tot no abusaré de les dades i emlimitaré a resumir en el possible el pro-blema de la misèria de Lorca, un dels mésvius d'iEspanya i que no sols afecta aque-lles terres, sinó moltes altres, entre ellesCatalunya, com ja sap tothom.

De tot Espanya, és a Lorca on el sollluu, sense núvols, més dies l'any. Es tam-bé el terme municipal més gran d'Espanya,tan gram gairebé com tota la provincia deGuipúzcoa. Entre Aguilas i Mazarrón arribaa tocar el Mediterrani ; una ullada a unmapa us farà veure la distància de Lorcaa la costa. La tercera part dels habitantsviuen a la ciutat pràpiament dita ; les altresdues parts estan escampades per caseríosi agrupacions rurals, algunes de les quals

allunyades més de trenta quilòmetres de lapoblació; al llindar mateix de la- provinciad'Almeria,

Lorca, més el terme que no pas la ciutat,es troba en el centre geomètric de l'ex..tensa zona d'emigració del sudoest murciài nordest a:ndalús,'Heus ací els nuclis emi-gmatpris importants que rodegen Lorca :Barranda, La Paca, La Santa, Zarcilla deRamos, Vera, Cuevas de Vera, H'uercalOvera, Vélez Rubio, Vélez Blanco (Almeria),Puebla de Don Fadrique (Granada) ; Mora-talla, Caravaca, Zarzadilla de Totana, To-tana (el poble d'Espanya on a proporcióhi ha més idiotes) i tot de coves que hiha per ',a Sierra d'Almenara (Múrcia). Lamajoria dels naturals d'aquestes terres

—totes uniformes, menòtonameint iguals —van a Lorca abans d'emigrar ; s'hi reumei-

xen com les orenetes abans de sortir a lahivernada.

Vist Lorca, vist tot. Tañt l'ambient dela ciutat carn ele seus neguits sóin l'expo-sició vistent de la situació d'aquell país,

LA MisiRIA

Si avanço la constatació que Lorca és,potser, el nucli urbà d^Europa an l'aiguaés més cara — tindré ocasió de parlar-nemés avall —, es trobarà molt natural quela descura i l'abandonament es vegin .pertot.

He enfilat el barri de la ciutat vella,situat en Im turonet coronat per un castellque abans era el centre de 1 a ciutat, Lamajoria de cases, en la proporció de deua una, són abandonades ; .moltes d'elles,aterrades per elles mateixes o per I'Ajunta-melnt perqué amenaçaven ruïna. Algunstrossos de carrer han quedat tan desfets,que no se n'endevina 1'aliniació.

Aquest barri, de cases buides o aterrades,fa una impressió desoladora. No hi deupassar mai ningú, i això deu saber aquellgat esquàlid, ajaçat a l'ampit de la finestrad'una casa mig enrunada, i aquelles vellesque han sortit a la porta a veure'm a mit-ges, a través de les parpelles inflades isangonoses (tracoma agut). Més avall, qua-tr. marrecs esparracats i plens de crostes,juguen a «pam i toce, però sense balesamb quatre pedres poc o molt rodones.

En una taverna d'aquest barri mossarà-bic, dinen uns que ham vingut a la firade Lorca des de Puerto Lumbreras, undels caserius més grams del terme. Ajaçats

a la porta, prement el sol, consumeixen unsol plat, sense plat: força pa i una micade botifarra. £l pa, tallat amb una navajade molles, és mastegat amb parsimòniala botifarra era desgastada, a força de fre

-gar, sobre la llesca de pa, que així enprenia una mica de gust. Acabà el dinaramb un got de peleón, que deixà tenyidesles parets del vas. Aquells homes, que fimsaleshores callaven, la mirada perduda enl'infinit, es .revifaren ; s'inicià una conversaplena d'allusions poc falagueres per algunesmares ; algun mostrà desigs de bailar unzapateao sobre las tripas de qui calgués.

Però aquesta e£ervescéncia durà poca` es-tena, i retornà :'ensopiment que un got devi havia esvaït una estona.

L'EÍXÜT

Les condicions climatològiques són idèn-tiques a Lorca i a la vega murciana. Unaterra és tan fértil com l'altra, amb ladiferència encara que la de Lorca és verge.Aquesta terra podria ésser e1 magatzem devitamines més quantiós d'Espanya, Durantla llarga ocupació arà'ibiga; Lorca estavavoltat de séquies ; avui encana se'n troben,a dos i cinc metres de fondària, colgadesper les terres que baixen de les muntanyespelades, alguna vegada que plou.Aquest és el punt central de la qüestió

la manca de puja. Hom parla, com sidatés d'ahir, de l'any 8o, pròdig en plugeshom recerda, com a dates històriques depluges oportunes, el aq d'octubre de ipooi el 25 de desembre de I926...

Un advocat i escriptor lorquí m'expli-cava, espurnejant-li els ulls, l'espectacle pa-tètic de l'espera de la pluja. Tothom, engrups apinyats, escruta a l'Horitzó el nu-volet que s'allunya o s'aipropa, amb la porque passi de llarg, amb la por, si ha co-mençat a ploure, que duri poc i el sol xuclila humitat de la terra assedegada i endu-rida. Ham tem per les espigues colltorçadestot just apuntaven, i les seves conseqüèn-cies : la_ manca de pa, la gent trista i afa-mada que fugirà a ramats. No la deturaràres, no hi ha cap indústria en qué treba-llar, s'ha de viure del camp, i aquest nodóna res.

Han acabat sabent-ho els propietaris,ex-nies que en tot l'any no tenien altrapreocupació que la d'endur-se el triomf enla cavalcada bíblica. Els del Paso azul iels del Paso blanco, en eterna rivalitat,s'apallissaven mútuament al so dels respec-tius himnes bellieosos així que es tapaventot fent unes processons que ja havien per-dut caràcter religiós. (Encara es parla d'a-quella senyora d'abolengo que, en passarpcl seu davant el comte de San Julián(embarcat a l'España V i desembarcat perdiabètic) li tirà unaampolla buida que eldesmuntà, despitada de la derrota que .peral Paso de la senyora constituïa l'esplèndidabillament del comte.

Les filles d'aquests ex-tics, famoses bro-dadores de fils d'or, s'han adonat, des defa només tres anys, que calia Instruir-se,i potser amb el temps les famílies d'aquestamena arribaran a no considerar com a re-baixador el treball comercial o industrial,i amb més temps, a no tenir per indigneel treball manual.

Tetes tenien les terres arrendades i nos'hi amolnaven. Em van ensenyar un ,pro-pietari que havia pres, feia pocs znesos,

I un munt de civada per un de blat. Gràciesa les segones i terceres hipoteques, elsbancs a llarguen 1'agonia d'aquesta gent,a tall d'injeccions d'oli camforat que noméspoden retardar l'inevitable.

L'any 1812, un historiador que es deiaCánovas qualificava Lorca de pueblo Jamé-liço y moribundo. D'aleshores ençà, les cosesencara han empitjorat.

CARLES SENTIS

MÚRCIA, EXPORTADORA D'HOMES

La situació sobre el terrenyILtI'E IITIY

Aníversari. — Dintre aquesta darrera set-mano d'octubre, farà divuit anys que vaigpublicar el meu primer llibre. Aleshores jovivia en una casa gran i xacrosa del barrimés antic. Estàvem completament voltatsde tifus ; la gent queia oom mosques, idintre de la meva família, la mort tambéva fer do les seves. Feia pocs mesos que

havia començat la guerra, I a la matinadaens assabentàvem dels morts coneguts i deicomunicat oficial de 1'IEstat major francès.Teníem un mapa, i amb uns fils i unesagulletes marcàvem cada dia l'avenç delsalemanys, que semblava que s'ho anaven amenjar tot, A Barcelona passàvem e1 perillde les aigües infectades, I la por d'entrara la guerra i de no saber on anàvem a

parar tots plegats. 'En pocs mesos va' can-viar el color del món, i el color de la cons

-ciéncia que teníem de les coses. Fins aquellsmoments 'havíem passat una existència Idíl-lica ; la primavera de l'any 14 havia joestat a París i vaig contemplar unes es-tones màgiques en les quals només bri-llaven els barrets de copa i les monedesd'or. Després va venir !'època de tenir depagar el tabac dolent amb uins paperetsbruts i arrugats, i de poder menjar ambprou feines.

Però, maigrat l'ambient de desolació i deneguit, jo recordo la illusió fantàstica queem va fer el meu primer 'llibre.• La impremta en la qual es va compon

-dre, que era una cooperativa d'obrers im-pressors existent encara, em semblava eltemple de la felicitat. M'hi passava les horesmortes, inquietant el regent i destorbantels que treballaven, per veure com de micaen mica anava formant-se el llibre.

El meu llibre feia bonic i estava imprèssonso estalvi. Aleshores eren moda encarales decoracions barroques, i el pintor Galíem va dibuixar les cobertes, amb un homedalt de cavad) que feia un gran efecte.

Des d'aleshores ha plogut i ha tronatmolt ; de la casa on jo vivia no en quedani 'rastre ; tampoc queda rastre de moltesaltres coses que m'eren familiars, com perexemple de la clenxa que em partia i queenganxava a. banda i banda del cap amb.un cosmètic que feia olor de ginesta. Desd'aleshores, jo pel meu compte he publicatbastánts llibres i he estrenat bastantes obresteatrals, i cada vegada he anat perdentaquella illusió de l'any Iq, fins a convertir-se'm la feina d'escriure i publicar, comuna rutina, com un ofici- que encara queun hi posi molt del cor, és trist i monòtoncom tots els oficis d''aqu;est món.

Aquesta darrera setmana d'octubre hasortit al carrer el meu darrer llibre, moltmés voluminós, molt més atapeït de lletrai de coses amargues, molt diferent d'aquellprimer llibre de poemes. Però ara la presèn-cia del nou llibre no em distreu el més mf-nim de la contemplació i de l'aspiració del'aire que volta tots els catalans.

Les coses per nosaltres han canviat força.Aleshores, vull dir quan vaig publicar elprimer llibre, un cert heroisme en tot elque es feia convertia tots els nostres actespolítics en actes patriòtics. Escriure llibresen català era fer política i patriotisme almateix temps. Jo recordo el moment quevaig dur els meus poemes a don Enric Pratde 1a Riba, recordo el seu somriure gris.i la seva bonhomia continguda. Don EnricPrat de la Riba sabia apreciar i sabia com

-pendre perfectament el llibre de versos d'unxicot de vint anys . Fer nosaltres, el cata-lanisme era ell, i es pot dir que Catalunyas'encarnava en el!.

I aleshores teníem gairebé res, i desprésfins e1 gairebé ens anul•aron i ens vàremquedar sense res.Després tots sabem e1 que ha passat.

Hem arribat a viure l'emoció flamejantdel iq d'abril de l'any 31. Fa poc tempsd'aquella emoció folla ; jo no sé els altresel que ham pensat, el que puc dir és quedes del 14 d'abril jo no he .passat ni unsol dia sense enyorar l'esperit d'un home,sense pensar en don (Enric Prat de la Riba.

La publicació del meu darrer llibre nom'ha distret ni un segon de considerar lasort i la responsabilitat que han caigut da-munt les espatlles del meu país. No m'hadistret d'adonar-me que en aquest moment.tan gloriós i tan desitjat, al voltant meuveig molts més polítics que patriotes, i mésambiciosos que polítics, i més ambiciosasestomaca'ls que ambiciosos d'honor.

La gent s'arrecera a les files de mésgruix i de .més possibilitats, i no sé si ahonra i g:ària de Catalunya o a honra i.glòria de la vanitat i el profit personals.

Una prova d'aquella cetina i d'aquella.tristesa de l'ofici d'escriure, són aquestesratlles que m'han sortit de 1a ploma ex,abundantia .cordis. La meva intenció encomençar aquest aperitiu, era, perdoneu laimmodéstia, aprofitar el pretext de parlarde l'aniversari del meu primer llibre, pera dir quatre coses del darrer llibre queacabo de publicar. Però l'aire exterior ésmés dens que l'aire del meu esperit enaquest meu moment de publicar més decinc centes pàgiines de novella. IEil meullibre, per mi, és un petit accident senseimportància, davant d'aquest escenari tantple de responsabilitats, del qual jo no sócres més que un trist espectador.

Josep MARIA nR SAGARRA

COMAS, • A.SASTRERIA

EL SASTRE QUE ______TALLA AMB ART

DIRECCIÓ:

SANTIAGO COMAS

Passeig de Gràcia, número z - Ronda de Sant Pere, número i

Telèfon 11973 B A R C E L O N A ..

L'Ebre, solilari i ddeert, a Amposta

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IicsCorreus. Apartat 190 BARCELONATeley., "Carburo." Mallorca, 234 TeiHon 73011

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 e/e DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANPS i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits ;; CALEFACCIÓ INDÜS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Léon Meyeï, Chautemps i Herriol

1 NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

r

GBAGEES POTEGCIAIS DEI DR. SOIVREque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurostènia lmpofencia(edfotes leeseves manifesfacions),.mal de cap, cansamenf menfel, perdue de

memòria, verfigens,fadiga corporal, fremolors, dispepsia nervio.as. palpitacions, hiferieme i fresforns nerviosos en general de lesdones i tots els fras*ons orgànics que tinguin per causa o origen esgota=.

/ ment nerviós.

Les Gragees potenclais del Dr. Soivré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la i fot el sísfema nerviós, regene-rant el vigor sexual propi de l'e,lat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment als esgo-tats en la seva joventut per tofa mena d'excessos, als que verifiquen trelialle excessius, tant físics com moralso intel'lectuals, esportistes, homes de ciències, fínaneiers, artistes, comerciants, industrials, pensadors, etc.,aconseguint sempre, amb les Gragees pofencials del Dr Soivré, tots els esforços o exercicis fàcilmenti disposant l'organisme per rependré ls sovint i amb el mbxin resultat, arriban£ a 1'.extrema vellosa i senseviolentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.

Basta pendre un flascó pçr convèncer=sé n

Venda a 5`50 ptas. flascó, en totes les pricclpals farmàcies d'Espanya, Portugal 1 Amèrica

NOTA. - Dieiist-,a f (ramefenl 0'25 p(s. ea segells de correa per at fraeqúe(g a'Ócfines .abpreQoriò Sbke•¿erg, carrer del Ter, 16, Beraelone, rebreu graos un ¡libre explicaflu iobrr l'origen, d g,,o!(lument f^ tracia.

ment d'aquestes ma/alises. .` -

UNA FIGURA EUROPEA

Edouard hlerrìotCONSTATACIONS S

La hidrofòbia nacionalFa més de vuitanta anys deia Pascual

Madoz en el seu excellent Diccionari Geo-gràfic d'Es^anya: «El Ebro debería ser unode los mis perennes manantiales de riquezapública, el volumen de sus aguas le hacea propósito .para la formación de diferentescanales que .pudieran servir al propio tiempoa la navegación, a la agricultura y a laindustria ; pero tal como se halla en el díaes entre los ríos mayores de la Penínsulael que menos utilidad reportaai

1 com que el pen'vnsuiar és un ésser es-

v rulwoI^ Dintre dos dies, M. Edouard Herriot, capdel govern de França, líder del partit radi-al socialista, i més encara, de la demo-

cràcia d'enllà dels Pireneus, arribarà aMadrid i serà hoste d'Espa'nya, d'aquestaEspanya que del bany revolucionari delrz d'abril ha sortit tota renovada i plenade jovenívol i sanitós ardor.

Visita de cortesia, s'ha dit; però ááhuctenint aquest caràcter, no perd el seu sig-nificat intrínsec, que és constituït pel desigd'estrènyer e'.s lligams cordials que uneixen

trany, essencialment hidròfob, les coses con-tinuen igual que abans. A la mar, ja sabemcom estam...

Però avui només ens volem referir a lesvies aquàtiques interiors. En aquest ter-reny, a la hidrofòbia general només hi hauna excepció : els portuguesos. No hi hariu lusità que no sigui sàviament aprofitatper a la navegació, encara que porti pocaaigua — i cal veure al Mondego, en e1 filde líquid que baixa a l'estiu, pujar les bar-ques amb pacient lentitud...

La més gran desgràcia econòmica de laPenínsula es deu a la seva orografia plenad'obstacles, que fa que no hi hagi gairebévies interiors navegables. Espanya nomésposseeix 500 quilòmetres de camins aquà-tics-- rius o canals. Itàlia en té cinc vega_des més, França vint-i-cinc, Alemanya altretant... I justament la facilitat que les viesfluvials ofereixen de transportar econòmi-cament les mercaderies pesades és un delsfactors essencials de la prosperitat econò-mica i, per tant, dels avenços culturals aqué han arribat aquells països !

Molts parts fluvials tenen un movimentcom cap port marítim espanyol podria so-miar. +El port fluvial de Berlín, posem percas, normalment assoleix un moviment deprop de deu milions de tones, o sigui unamica menys del doble del de Barcelona. EnI927 e1 port formidable de Duisburg-Ruhr-ort, a prop de 200 quilòmetres de la mar,tenia un moviment de més de vint-i-quatremilions de tones — quatre caps el de Bar-celona! Una porció de ports secundaris te-nen tant moviment com el port baroelonío com el de Tarragona.

Però això no s'ha fet tot sol.Fa segles que l'europeu, coneixent els

immensos avantatges dels transports peraigua a l'interior de les terres, tracta demillorar el curs deis rius i de construir ca-nais, per tal de facilitar la navegació flu-vial. Així, nombrosos canals irradiem deBerlín i permeten a les barcasses de 600 to-nes d'arribar tan lluny a l''vnterior de lesterres: el canal Friedrich-Wiihelm data jadel segle xvtl, el canal Finow del següent,el Landwe'hr Kanal fou construït de 1845a i85o, etc., etc. ; en conjurat constitueixenUna veritable xarxa. Diversos .ports facili-ten a la capital alemanya l' •ctiu tràfec,com el vell Humboldtháfen, el recent West-hafen, etc., etc.... Ham s'enginya .per obrira la navegació els trossos de rius de cursmassa ràpid, com el Ròdan o l'alt Rin. Enaquesta empresa alemanys, francesos i suïs-sos despenen grans quantitats.

A través de tota Europa, des del port

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenfsta 1 tapis•ae Objectes d'art i de fantasía peí

a obsequis. Saic d'Ez-posíciona de Be11cs Arts.

h^wy M tir►ela, M. Te1M. 162UBARCELONA

A les dificultats enormes que la Naturalesaofereix — orografia molt accidentada i aiguaescassa — l'home ha vingut a afegir la sevaobra.

Fa poc he fet una excursió pel delta del'Ebre amb el meu pare. Tot seguit ensha saltat a la vista el fet essencial del pai-satge que teníem davant nostre : el riu de-sert. Un riu ample, formós, amb aigüesabundants en aquella zona deltaica. Fou laprimera cosa que copsaren sorpresos els nos-tres ulls acostumats a l'aspecte animat delsrius europeus o americans per poc que si-guin navegables...

I veient alió el ,meu pare em recordà quefa quatre o cinc anys, contemplant el Segre,va sorpendre uns amics 4leidatams parlant-los de l'esplèndida ocasió que Lleida s'ha

-via deixat perdre de poder ésser un granpart fluvial en contacte directe .amb la mar,pròsper i ric. Lleida, en efecte, es troba a1a vorera del riu més cabdalós que baixa delsPireneus vers e1 migdia, de l'únic que és— millor dit, que hauria pogut ésser — na

-vegable. En lloc de tractar d'associar elsregatges amb la navegabilitat i de no dei-xar-se enlluernar per salts productors d'e-nergia elèctrica — que és un crim colloearaliè on tallen una via fluvial navegable (iencara més quan no falten els salts utilit-zables allà on no ho és) --, s'ha tingutbona cura d'anar acumulant •els obstaclesirremeiables. El Segre i l'Ebre estam avuien gran .part perduts per a tai navegació,i, per això, llur valor econòmic ha baixatconsiderablement.

Avui ni tan sols allà om podrien ésserútils se'ls utilitza. Als temps remots del'Edat mitjana baixaven per l'Ebre els pro-ductes aragonesos — pells, llana, cereals

—que hom duia a embarcar al port de Tor-tosa. Després el tràfec s'ama esmorteint finsa la seva mort definitiva el segle passat...

I no es pot allegar que les aigües del riusiguin masssa ràpides. També a rius tanràpids com els del Saint Llorenç, a1 Ca-nadà, hom hi navega! A l'Ebre ni tan salsals quaranta quilòmetres deitaics que vande Tortosa a la mar es veu un vaixell (joamb prou feines vaig .poder descobrir aAmposta... un canot de rems!). I quin riutan amp.e i tan formós és ja en aquellazona propera a la mart

No: 1'Homo hidrophobus hispanicus niosolament no es digna 'navegar-1o, sinó queencara ha fet més i millor. Per a servir larica zona deltaica 'ha enterrat uns quantsmilions construint, parallelament i a cinccents metres de la vorera esquerra del riu...un ferrocarril elèctric, inaugurat fa poc 1Sembla imcreiible, però és així mateix... Aixòquan tenien al costat una via gratuita ieterna, infinitament més ecombmi•a ! !

Que segueixin doncs navegant pels riusde la resta d'Europa ; que a Amèrica apro-fitin totes les vies fluvials, com el riu De-troit, pel qual ja l'any abans de la guerra

vuitant cinc m i lipassaren a milions de tones decàrrega — més que als ports de Liverpool,Londres i Hamburg reunits ; que segueixinper allà fent projectes per aprofitar les partsavui inabordables de llurs vies fluvials (homprojecta fer una formidable despesa, 545 mi-lions de dòlars, per tal de sistematitzar elcurs del Sant Llorenç a la zona frontereraentre els Estats Units i el Canadà)...

Que a la resta del món segueixin proce-dint així. Per ací, en canvi, som amics depetjar terra ferma.. I, al costat de cada riu,anirem construint un bon ferrocarrilet...

Car som, abans de tot, hidrò4obs !

GoNçnL vc R'EPARAZ (FILL)

IngressosAls americans els agrada saber els recur-

sos de les persones conegudes . Hi ha esta-dísiics que s'encarreguen d'informar-los desde les pàgines d'una revista especialitzadaque porta el títol de Fortuines.

Així s'ha sabut darrerament que FranklinD. Roosevelt, el candidat demòcrata a lapresidència, guanya 44,500 dòlars anuals.

Amatents a precisar, els redactors deFortuines han comptat, entre els ingressosde Roosevelt, lq seva collaboració a un diarifer a infants: Babies, just babies.

EI perillCa'rlo Sforza, el conegut home polític ita-

lià, autor d'un llibre Els constructors de lanova Europa, ha publicat un article, Larentrée des junkers, en la jove 'revista fran-cesa Affaires étrangères,

Després de passar balanç de l'obra delsjunkers, acaba així l'article del liberal di-1lomàtic italià

((Els inconvenients de la democràcia des-apareixeran amb l'adveniment de la zellacasta al ¢oder. Les democràcies cometenerrors, sovint mesquins i irritants. Però aca-ben per evitar els grans errors, els fatals,els inevitables. Els junkers, amb tota llurdisciplina, amb totes llurs «tradicions)(, llan-çaran de nou Alemanya, si en resten elsamos, en un abisme d'humiliacions i denoves tragèdies que la tan menyspreadaConstitució de Weimar els hauria estalviat,)(

AclarimentsEI .meu vell amic Joan Garriga i Massó

ha tingut l'encert de recordar en les pàgi-nes de MIRADOR algun episodi de da sevajoventut relacionat- amb els temps heroicsdel catalanisme naixent; imtentar,ho ja éscosa meritòria i considero convenient i finsindispensable que els qui ara çsi;an encar-regats del .pèn • ol polític de Catalunyà, elsaltres que figuren en la campanya i les no-ves generacions (ja quasi del tot catalanis-tes) tinguin un concepte exacte del .procésevolutiu que ha portat a l'actual autonomia.

L'imbent, dèiem, és bo ; però per maincade memòria i potser també d'una sincerabona voluntat, 1'a-mic Garriga amb el seutreball ino ens dóna una visió exacta d'a-quell període interessant del catalanisme.

Si el senyor Garriga hagués fet examende consciència abans de confessar-se, hau-ria evocat aquells dies de febre patriòticaque de les sales del Centre Català de PAl-mirall passa a les de la Lliga de Cata-lunya; aquell afany de trobar solgcions po-lítiques a l'evident malestar i a les romàn-tiques imprecacions dels literats que sempreham estat els precursors i els vidents. Totshi érem en aquelles modestes sales de laLliga de Catalunya : lletraferits, comer_cia^nts, botiguers, fabricants, artistes i elsestudiants que demés de les quasi diàriessessions i conferències ens dedicàvem a es-tanes a cantar himnes patriòtics perquè niovàrem atinar tal vegada a dedicar-nos alcante fondo o a la ballaruga.

I a propòsit d'imnes hem de rectificardades d'En Garriga

I. —'En Rocamora, que compongué lamúsica de l'himne a.'Felip V del mestreMatheu era un jovenet (ai, com tots mos

-altres !), dependent de banca i que, quasia les seves velleses, ha pres el títol de pro-curador.

II. -- El músic-estanquer Francesc Alió,que ha estat un dels més exquisits tempe-raments musicals de la nova Catalunya, noera estanquer, sinó que tase lucrando acon-seguí una administració de loteries que re-emtava la seva osaa a esposa. .

III. —L'estrofa d'un himme que Em Gar-riga atribueix a Millet o Daniel no és talcom ell suposa, sinó així :

Hem d'ésser tots ben catalansd'arrel i soca el pla i la serrahem d'ésser els amos com abans

— avant, minyons —del pervenir de nostra terra

— avant, minyons, avant!

1 per tant aquell des de lo Cènia al Ca-

nigó ma passa d''ésser um invent.IV. — Es cert (a part allò de les Rates

i Ratolins i que ens oferissin i paguessinel café, que també és pura invenció) el re-ferent als Segadors, amb la necessària roe-tificació de defensors de la terra en comp-tes de segadors de la terra, com ell escriu.

V. — La lletra vella dels Segadors, queno era urna rondalla revelada a l'Alió ,perla rata sàvia d'arxiu Sebastià Farnés, comsuposa 'En Garriga, és una .poesia ,popularque recollí Milà i Fontanals per inserir-laen el seu Romancerillo catalán, on pot lle-gir-la el senyor Garriga com l'hi llegí l'Alió.

L'himne dels Segadors fou tot seguitadoptat en la mostra intensa vida políticai transcendí al públic. Després sortí urnanova lletra avui més divulgada que la his-tòrica. D'aquesta aparició s'ocupa última-ment 'En Garriga i Massó amb dades mésconcretes, encara que sense abandonar aquellhabitual somriure mofeta que arriba a mo-lestar quan s'aplica a ]'evocació de recordsque eansiderem sagrats els que els visqué

-rem intensament i desinteressada.I acabem amb una dolorosa pregunta al

senyor Garriga : escrivint en aquesta forma,quina feina deixa als Royo Villanova defora i ais Marsillachs de dintre? •

E. MOLINE 1 BRASES

els dos pobles veïns, descendents d'un ma-teix arbre genealògic i que ara es trobenreeorreñtensems la més ampla i lluminosavia del progréshumà : la de la llibertat ide la democràcia sòlidament foses en unsol bloc.

Edouard Herriot, d'intuïció fimíssima, havolgut ésser el primer cap de govern d'ungran país a honorar la jove República Es-panyola venint :personaiment a saludar elshomes del nou règim.

No és difícil de copsar el doble abastd'aquest gest simpaticfssim, que és alhorapolític i sentimental. Creiem per això noerrar mos afirmant que el poble espanyolapreciarà el just valor de l'acte de l'homeque avui és el màxim exponent de la demo-cràcia francesa,

Un dels privilegis indiscutibles de Eran-ça és el de no escassejar en homes políticsde primer pla ; de poder-los — seguint elsgrans corrents populars — col-locar, segonsl'oportunitat i les necessitats nacionals, altimó de l'Estat, 'Es á dir, que cada situa-ció troba homes aptes per resoldre-lá. Bastadonar un ràpid cop d'ull a les vicissitudspolítiques de França des del 1870 ençà percái vèncer-se'n,

En el moment; més angoixós que mai,en què la inexorable i cruel política delpríncop de Bismarck — sia amb la creacióde la Tríplice Aliança, sia amb els acordsmés o menys secrets closos amb Londres —mirava d'isolar França, constrenyint-la ,perdesesperació a aliar-se amb el tsar de Rús-sia, vetaquí que sorgeix la inoblidable per-sonalitat de Delcassé, que, tancat en elQuai d'Orsay, pacientment i constantmentes posà a la feina de troncar el cercle deferro que, segons el ,pensament bismarckià,havia d'estrènyer França. Sap triar bé elsseus collaboradors : Cambon a Londres iBarrère a Roma... Anys de labor, obscu_rament descabdellada, perd les cadenes deferro s'afluixen, es trenquen, cauen a tros

-sos. IEl I 9 14 .arriba prenyat de tragics des_tins, i Londres i Roma ja no recorden enquin joc els havia ficat Bismarck, i el pobleanglès i l'italià són amb les armes a lamà al costat de l'agredida França. Recruala guerra exterminadora. S'imposa la neces-sitat absoluta de rigor si es vol evitar ladesfeta, i amb ella també la posta per se-gles de la civilització (llatina. Veiem l'homede la Commune, el periodista batallador igairebé permainentment revolucionari, pujara1 govern, desafiar impàvid la impopulari-tat, esdevenir el «Tigres; però la guerra ésvençuda. Qui avui podria honradament ne-gar que sense Clemenceau la sort de laguerra hauria certament estat ben altra?Passem els anys. En el món, encara somo-gut de la més terrible guerra que mai hagiregistrat la història, el concepte de fa pau,que agermani els homes de tots els paises1 que tingui sempre llunya l'espectre delsconflictes armats, s'imposa cada vegadamés, i vetaquí que França ens dóna unAristide Briam-d, no a tort anomenat l'Apòs-tol de la Pau, que, fins al darrer momentde. la seva vida, posa tota la seva intelli-gància al servei de la gran causa de la pau.

Hem citat alguns exemples només, per-què en un breu article no és possible d'es_tendre's sobre tants esdeveniments i sobrel'obra de tants homes . Però ens ha sem-blat oportú de ferho per posar de relleucom avui 'Edouard Herriot és l'home queFrança necessita, i no .pas França sola-ment.

*a•^

Edouard Herriot ha manifestat reiteradesvegades el propòsit de voler ésser el con-

ti^nuador de la política

d'Aristide Briamd.I nosaltres estem convençuts que de debòho serà. Però ell, al concepte abstracte dela pau, no pot i no deu sacrificar 1'amorpel seu gran pafs, i .per això la seva preocu-pació principal és la de donar-li aquella se-guretat que és necessària per tal d'evitarels perills, no massa imaginaris, de futuresagressions . Certament que Herriot deu mol-tes vegades recordar com Viviani endeba-des portà el seu pacifisme fins a humiliar

-se, suplicant l'ambaixador de l'exiliat deDoorn i del militarisme prussià d'evitar elterrible flagell de la guerra que ,estava .perdesencadenar-se. Els actuals amics de vonPapen no escoltaren aquelles súpliques itots sabem el que se'm seguí.

Edouard Herriot és home de gran en-giny, pe-rà també dotat d'aquella prudentdesconfiança que l'experiència ha demostratésser necessària ; i per això no es deixavèncer per les illusians ni perdre per sen-timentalismes perillosos. El moment quetravessa Europa és•greu i delicat; segura-ment estem a la vigília d'un nou tombantde 1a història, i França — amb les sevesferides encara obertes i sagmants — no potdeixar-se agafar desprevinguda pels esdeve-niments. Però si Herriot és l'home preci-sament ad-equat ,a la gravetat i delicadesadel moment, si és i ha volgut ésser el con-tinuador de la política ultrapacifista deBriand, és també inflexible sostenidor de laseguretat de França. Però, volent veure lescoses a fons, es pot dir que tots dos pro-blemes es fonem substancialment en ynde sol,

El que escriu aquestes ratlles ha tingutel plaer — ai, en altres moments de la sevavida — de .tractar de prop el gran estadistafrancès, i per tant pot conèixerane i admi-rar-ne al mateix temps la simplicitat de lesmaitáeres i 1a potencialitat intellectual.

IEl cap del governi francès és un gramllatí, en el més precís significat de la .pa-raula. !Ell, entre d'altres, parla amb mera-vellosa perfecció la llengua italiana i l'espa-nyola. Ben segur que a la seva elevadament se li deu presentar moltes vegades 1.aidea d'una Umió Llatina, com a principid'una més vasta organització internacional.Però...

Jove professor al Liceu de Lió, fou ele-git conseller municipal, i aviat arribé aalcalde de la segona ciutat de França, càr-rec que ocupa sense interrupció des de faprop de trenta ainys. Perd els ciutadans lio-nesos el volen també com a llur represen-tant polític. Tots sabem que em el PalaisBourbon ha assolit categoria d'astre de pri-mera magnitud.

Com a alcaide de Lió, Herriot ha sabuttambé demostrar una gran bondat, que lifa considerar dignes del mateix tracte elisobrers nascuts a la ciutat i els d'altres na-cions — italians, espanyols, etc. —, que hiviu-em. Per tots e91s, Herriot és llur maire.

Cal convenir que la glòria i la força dela democràcia és justament constituïda perhomes com el que està a ,punt d'ésser hostemomentani de la jove República Espanyola.

TIGGIS

holandès de Rotterdam, des de Hamburg odes d'Anvers, les mercaderies poden anarper aigua fins al baix Danubi !

Tot això és el resultat meravellós de se-gles d'esforços. I ara fa poc ha sorgit elprojecte magne -- que un dia es veurà rea-litzat — d'obrir una via d'aigua ininterrom-puda des del llac Baikal, a llá Iluny, llunyís_sim, a la Sibéria oriental, fins als portsesmentats de l'Europa Occidental o a Mar-sella.

Per ací, naturalment, tot va a l'inrevés.

EI coníacte ináesifjableEl duc de Coburg ha casat la seva filla

amb el príncep Gustau Adolf de Suècia.El príncep de Galtes i el rei de Suècia

eren invitats a la cerimònia.Però desjrés van saber que el duc també

havia invitat Hitler.Aleshores el rei de Suècia i el príncep de

Ganes s'han quedat a casa.Perquè Hitler, contràriament al proverbi,

només és profeta al seu ¢aIs.

Cinema capitalista : «El senyal de la Creua, dirigit per C. R, de Mille

fábrica de somnis, industrialitzada i esten- burg ]'explota prou —, en aquell Africa

dardi•tzada fins a l'infúnt, destinada a em- Speaks que ha enriquit la Columbia Pie-

brutir les consciències dels proletaris i a tures. iEl cinema al servei del patriotisme

fer-los oblidar llur misèria, llur explotació agressiu : els films de guerra, en els quals

i llur fatiga, omplint, de retop, les carteres l'esperit pacifista està molt —amassa

insaciables dels productors.amagat dessota tants tòpics fàcils de la

Veieu Mr. Adolph Zukor, jueu hongarès,guerra alegre i el triomfant heroisme.

venedor de pells a Nova York, explotador A l'acabament del llibre : sessió continua.

de passages amb fotografies animades, i Somnis, i més somnis. Curiosa aplicació

fundador de la. Famous Players, ara Para- r de la tècnica cinematogràfica moderna a

mount ; Mr. William Hays, polític iinfluent la prosa : flou, fotomu^ntatge, primers plans,

de gran esdevenidor que va deixar la car-superposicions, la vida dominada pels som-

rera d'home públic per a acceptar la re- nis, estrafeta pels somnis que es descab-

gòncia suprema del cinema americà, la pro- delien en la foscor de milions de cinemes

sidència de la Motion Pictures Produoers de tot el món, para que — i aquesta és

and Distributors ; les lluites despietades per únicament la causa de llur imperi abast

les patents, en sorgir, trasbalsant totes les segador — fan viure una vida artificial,

organitzacions, el cinema sonor : Warner transposen les cabòries •damunt d'unes om-

Brothers, amb la Western 'Electric i el seu bres que parlen i riuen i obrem, i que fa+i

Vitaphone ; William Fox, renunciant a la del cinema l'opi suprern.

propietat de la seva productora per a ob- i Del llibre d'Ehreniburg, que naturalment

tenor la protecció de Mr. Clarke, de la és tan tendenciós com cal, podreu discutir-

Utility Power & Light; tots els editors dene algunes afirmacions; tantnateix, pels

films, d'ara endavant esclaus de les casesescriptors revolucionarios o soi-disant tals

d'electricitat i de les patents de sonoritza- el capitalisme és l'esca del pecat de tots

ció. 1 una altra prova — ah, la gran provaels nostres mals. Però ,n'heu d'acceptar una

de la servitud del cinema sota el jou del conclusió : si el cinema és un narcòtic po-

capitalisme militarista! —, la Ufa en mansderós, un tòxic inigualable, què té d'es-

de Hugemberg, el nacionalista, produint,trany que hom vulgui controlar ase, expio-

entre agradables somnis d'erotisme, d'es- tar-ne i àdhuc intensificar-ne el comerç

pionatge o d'aventures, d'altres somnis mésarreu del món?

virulents : la glòria de Frederic el Gran, laRAFAEL TASIS i MARCAbeutat trágica de la guerra, els heroismes

grandiosos que flamegen com a temptadors —

A11RA[IDR .

EL CINEMAFilms en_espänyol

Quasi totes les cases americanes editoresde films, tot just el cinema parlat en marxa,es preocuparen sense .pèrdua de temps deproduir films totalment parlats en espanyol.Una doble circumstància explica a hasta-ment la sobtada activitat dels studios ian-quis . en aquest aspecte. Hi ha una pila depaïsos en els quals l'espanyol és la llenguaparlada i per altra batuda cap d'aquests'països no posseeix ni ombra, d'una prodgc-.CIÓ nacional capaç de poder significar unapossible concurrència a la producció de Hollywood.

Independentment de 11w Va..

bor intrínsec, és incontestableque els films d'aquesta menaque són els films ianquis par-lats en castellà, mereixen perpart de la crítica d'aquí unaatenció especial. No oblidem.que sols en aquests casos el,cimema parlat és experimentatintegralment pel nostre pú-blic. No oblidem tampocqueaquests films visten eh 'partd'elements manllevats a unmón literari, cúnematogràfic iteatral molt apropat a nosal-tres, i finalment tinguem tam-bé present que es tracta d'unaproducció que es troba com sidiguéssim a peu pla .ambaquella altra producció quedemà es pugui fer a casanostra. Consideracions totesque expliquen el llenguatgecircumstancial que la críticaestà autoritzada a adoptarrespecte aquesta producció.

Es així que a .propòsit de))e un mismo barro, El Pre-sidio, Horizontes nuevos i Ma-má, hem escrit aquí articlesque . palesavei v una atenciópotser sense proporció amb elvalor en si dels films. 'Era(ma parcialitat justificable.Però molt aviat el to unifor-mement banal d'aquella pro-ducció espanyola desarmavala millor bona voluntat, i en.tre repetir i tornar a repetirels mateixos tòpics d'una crí-tica negativa o bé adoptar elsi;enci, vàrem preferir decidir -mos per aixòdarrer. Era endebades que els actors queanimaven aquells films, en passar personal-meñt per Barcelona ens donessin l'avinen-tesa de comprovar llur simpatia ,personali ens recordessin com les seves activitatsde cinema tenien per nosaltres l'emoció dela proximitat ; mo hi lia^via res a fer, i elmal és que la situació no millgra, La ,pro-ducció espanyola no s'eleva nipòc"ni molt.El darrere espècimen, Hombres en mi vida,n'és una demostració rodona:

Per altra banda, dos fets estan davantd'aquesta producció i poden determinar elsentit del seu destí. Els dobles 1 els filmsanglesos amb su'btftols espanayols, ` cada diamés acceptats pel públic. IEs evident que ala Ilarga ens acostumem a moltes coses queal principi trobem del tot anormals. Quinaangúnia al principi, en haver de recórrera la lectura d'uns rètols sobreposats a lafoto! Avui ens hi hem avesat tant que ho

fem ja sense esforç. M, Els carrers de laciutat, E1-secret de l'advocat,. són, per exem-ple, bims que hem. vist amb una delectançaaparentment completa. I després, els dobles.Hem vist algunes realitzacions força satis-factòries. 'Els enginyers, els mestres de ladeclamació treballen aquest problema dedoblar 1a veu d'una persona amb una tena-citat que ha de conduir -los a resultats sor-prenents, .

Els dobles ^ l'acceptació dels films angle-

Lupe Vélez

sos poden debilitar la producció en espa-nyol. Com que tampoc aquesta produccióno 'ha reportat els resultats que seguramentn'esperaven, algunes cases n'han ]imitat jades d'ara la quantitat.

No han reportat el que m'esperaven enbona part, cal dir-ho, degut a la mediocri-tat inexplicable de la major part dels films.Veritablement inexplicable. Deixa ,perplexveure com els americans han entès aquestaproducció, establerta d'una .manera barroe-ra per gent del tot incapacitada. 'El que haescrit el diàleg de Hombres en mi vida,per exemple, quina capacitat, gqina garan-tia ofereix porqué una casa com la Colúin-bia hagi pogut encarregar-li un treball tandecisiu per a l'èxit del film? Són milers imilers de dòlars que es troben així expo-sats per una manca, repetim-ho, inexp;ica_ble de criteri.

Les mateixes reflexions ens suggeria diesenrera el film Marido y Mujer. Voldríemveure la versió original d'aquest film, perfer-nos càrrec de quines .alteracions ha d'ha-ver sofert el film en passar per les mansd'un adaptador que treballava amb JorgeLewis i Conchita Montenegro, perquè és di-ficil, atribuir un film així a la inspiració deFrac k Borzage, autor de l'obra original.

I aquesta producció en espanya] no éssols banal, sinó monòtona. Roda a l'entornd'uns quants motius invariables d'un re-gust melodramàtic vell i antipàtic. I sónaquests els films qué ens dediquen els ame-ricans? Molt millor fóra que ens deixessintranquils. El públic, si les coses segueixend'aquesta forma, acabarà per preferir sensev acillacions la producció original amb títolso dobles.

I si les coses no varien, el camp quedalliure per les activitats d'aquí. Films comels que ens dediquen correntment des deHollywood són per encoratjar les nostresactivitats. Qué hi ha de tots els projectesllençats ^aba^ns de l'estiu?

J. PALAU

i! 1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111]

AM

^IAt^,Iryi

= Passeig de Gràcia, 57Telèfon 79681

= Sessió coatlaua de 3 a 6 i mitja i de 10 a12 nit

•

NOTICIAR! FOX

1 Réportatge CineaCExit de la Catifa Màgica Fox

1 Broaðwayde dia=

Equip sonor R, C. A. Pholophone

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Sessió "Mirador"Al cinema Fantasio, demà diven-

dres, a les deu de la nit, tindrà llocla inauguració de la sèrie de sessionsMIRADOR d'aquesta temporada.

No sabríem estar-nos de dir, ara quela demanadissa de localitats ens dónaja la noció d'un èxit sense precedents,que mai cap de les nostres sessionsanteriors havia estat objecte d'una tanapassionada espera.

La força del film central del pro-grama, bastida en les crítiques entu-siastes de l'estranger ; les referènciesverbals dels que ja han pogut admi-rar-lo ; el rècord sense precedents dela seva projecció als millors cinemeseuropeus ; l'apassionant contextura dela trama, havien de fer de Noies d'uni-f orme el vèrtex d'atenció de totes les'converses i de toies les curiositats. Sidiem, simplement, que Noies d'uni-f orme no decebrà ningú ; si diem queés un dels films que fa més impressiódins de la història del cinema, hau-rem acabat de fer l'elogi que es con-cretarà demà en llavis dels especta-dors.

¡,1.•f•(.11

1 1 1 1 1

1i

1 1

1il 1i.!

IuÍ

u 1

1 i

Ï, i

1

1 1

1

u • • • '• 1 1'1

1' ,

i 1

1 1 11• • •-i

1 I

i 1

1 ,, • 1 A •, 1

1

1 1

i 1

1 U

i 1

• 1 1 u

II

II

Í 1

Í u

1

^• Ï

II

1t^ ^

1^a

1

1

1

1

X11

1

1 ^

7

wt}Yplli - I

• •1' • • 11•1•

1• 1• 1 1 1 1. ï

! 1'

e

• 1 • •l• I

Í

i' • • •

11

•1

1

H ,^ f t ^^j`

UN LLIBRE D'EHRENBURG

"Fàbrica de sQmnís

"Tinc entèsque l'ortodòxiacomuniAla gument, la direcciói 1ai`comparseria. En-

d'Ilya Ehrenburg, el pamfletista. rus r que 1 dotze dios 'han de quedar enllestides!

viu a França, no és una cosa massa .ade- 1 encara, molts d'altres aspectes tèrbols

quada als gustos dels Stalin i companys. del cinema d'entre bastidors.La premsa

Perd hom no pot negar a l'autor de Ci- sotmesaa l'allaude notes oficioses, lli_

tróen jo HP el talenti ('empentae^nder- gala pels contractesde publicitat.El ci-

rocadora amb què la seva mordacitat en- nema al serveide l'explotacióde les co-

vesteix, des d'qn punt de vista social, i — lÒnies : filmsn bre el cautxú.El cinema

oh miraclede la literatura ! — sense fer al servei ele les diferències de races, menys-

traïció a cap de les qualitats més essencials preador dels negres, culminanten aquella

del seu estil de novellista, els punts flacs famosa escena del negre i del lleó — ' Ehran-

del capitalisme. Després d'indignar amples

sectors de I'opimió espanyo:a ambla seva

agudlssima i naturalment exagerada Espa- • p ,,

nya, república de treballadors, ara ha abor-

y

'.

dat un tema no gaire corrent : el cinema,

proxeneta del capitalisme,de la religió i

( opi del poble), del naciona'.isme, del mi- '

litarisme. Per tant, el cinema, ngeganti^na^,

miranets davant dels ulls dels adolescentsavorrits 1 famolencs de l'Alemanya en crisi.Ehrenburg fa desfilar davant els nostresulls els magnats de la i'dústri.a elèctrica,els interessos eontrapuntats de la RadioCorporation i la Generad Electric, els dela Siemens i l'AEG, les lluites mundials,despietades o diplomàtiques, per la supre-macia del cinema sonor o per la produccióde la cinta verge de celluloide ; Mr. East-man, el vell multimilionari de la Kodaken pugna amb la I. G. i la seva filiall'Agfa ; M. Natha^n controlant, amb la ge-nerosa protecció del govern, el cinemafrancès, totes les intrigues d'entre basti_dors, els detalls que no s'gxplliquen alsingenus .admiradors de Greta Garbo o deClara Borw, l'eintrellat poderós i amb arrelsa tot el món del cinema industrial: fa-bricació de somnis en sèrie per a les per-sones vulgars, ,per a les quals seria molt"avorrlit que hom els expliqués que DavidSarnoff, Iloctlnent de Mr. Young, el di.rector de la General Electric Co, i gerental sea toen de la R. K 0., va obtenir lasignatura d'un tractat pel qual els magnatsalemanys i americans de la cinematografiasonora van repartir-se equitativament l'ex-plotació del món.

Un altre capítol imtereesa^nt: Hollywoodper a europeus. Les cases americanes slha,nadonat que, per un atzar deplorable, elgros públic s'avorrcix amb els ioo por iootalking que hom tramet de Hollywood, inaturalment, en anglès. Com rependreaquests mercats que forneixen uns ingres-sos respectables? Mr. Zukor, gerent de 1aParanou,nt, té la idea lluminosa : la gene-rositat americana, protectora de les artsde tots els pobles, s'empendrá l'edició defilms parlats en tots ets idiomes, interpre-tats per artistes au-tòctons. Hom basteix aJoinville els immensos etudis ; hom encénles imaginacions de milers de noies anèmi-ques i minyons peresosos , amb els sous fa_bulosos de les estrelles, i arreplegant es-criptors fracassats i actors de segon rengle,Mr. Rano, el delegat de Zukor, començala producció de pellícules en set idiomesdiferents, que aprofiten els decorats, l'ar-

Un document terrible contra

NOVETATS els "gangsters" de Chicago

EN CAMISES

lanme I, 11

Film dels Artistes AssociatsTelèf.11653

Es presenEarà en SESSIÓ

DE GALA en el

TEATRE BARCELONA

la nif del 8 novembre, a unquarf d'onze de la vella

A parEir del dilluns, día 31, es

podran recollir invitacions a

DOLCERIA PARELLADAAv. 14 d'Abril, 391Telèfon 76667

EL TEATRE1

Les crítiques d'YxartAquella Granito de Sal...Una tarda del mes de juny passat, I'Es- I cadència canalla i aquell regust crapulás de

cudero, el Chino tocador de guitarra i jo, I les que dansava a ]'Edèn de després de lacoincidírem a la cambra de l'Hotel Orient guerra. Ara són més subtilment imsinuamtsque ocupava el ballar{ gitano. Aquest es- i menys grolleres . Porò resten encara con-crivia a l'ex-dansarí americà !Ellis Go:d, venaiomels. Són unes rombes de varietés quesecretari del seu manager S. Hurok, dema- mo es poden comparar amb les rumbes inant-lisi la filla del Chino, la petita Car_ els dansons que balla Yoland,i, una mulatamein Amaya (La Capitana), podria treba- voluptuosa, ni sobretot amb la rumba delllar als Estats Units malgrat els seus pocs negre Matamoros que és una cosa moltanys. L'Escudero se la volia emportar amb important. Aquest negre, com tots els deell. Tot just acabada la ]letra, es va r& . ;a seva raça, segrega nitme, erotisme isentar un nou personatge. El català Ribes, rialles, En els negres, el sentit rítmic, 1'Ihis-can piG mundial de billar, que acabava cl 'ar- terism•e sexual i l'alegria desbocada són unribar de Nova York. Un ho-me molt simpàtic, extraordlnàriamont loquaç, que estava r}i, ilt°dominat per una preocupació t s^'única : un; espectacle,: del qualell era manàger, que estavaa punt de desembarcar a Bar-celona. El sanyor Ribes par-lava contínuament de la ve-dette d ' aquesta companyia,una tal Granito, que haviatriomfat plenament als (EstatsUnits i a l'Amèrica llatina.L'Escudero, que 1'ihavia vista itreballar, confirmava aquestsèxits. (( Qui serà aquesta Gra-nito?); ens preguntàvem in-trigats...

No cal dir que, en veure illara anunciat a Novetats 1'Es-pectaele Siboney.Granito, hemcorregut a l'antic feu del tea- r <t^<<tre català per a satisfernostra curiositat. 1 l nostra ' tsorpresa ha estat considerable.La famosa Granito dels èxits •,i`als Estats Units i a l'.-in ricallatina és no menys que aque- Illa Granito de Sal que, caror-ze anys enrera. immediata - >tl I, 'ment després de la guerra,era la reina indiscutible de 1trumba a Barcelona. 'Encararecordem els escàndols que scausava cada nit a 1'Edèin ialtres cancerts del Parallelanió el moviment con tinu delseu cos provocador.

La Granito de Sal no sem_bla la mateixa. Es veu que els Espectacle Siboney-Granitoaires americans li han aprovat.O que el règim que els ianquishan ünvelitat per a estilitzar stars de cinema, fe-nomen fisiqlágic, urna secreció. 1 la rumbal'ha rejovenida i li ha donat una esveltesa d'aquest negre, amarada de peresa rítmica,que estava molt lluny de posseir en els sexual i riallera, fa . una gran impressió.seus bans temps barcelonins. La Granito El Trio Matamoros forma part tambéballa- encara la.rumba, naturalment. !Es li d'aquest espectacle. Aquest trio fou, a L'Ha-seva especialitat. Però també cultiva la vana, l'introductor del son en l'aristocrà-dansa espanyola. I ho fa amb desimboltura cia. Abarns d'ells, el son només era ballatI aplom, intenció i alegria, amb um garbo i cantat pels negres i el poble. Sabem que,i wi ángel remarcables. A més, demostra a Cuba, aquest trio és considerat com deinn domini absolut de les castanyoles, de prunera fila. I ens diuen que les seves can-les quals extreu sonoritats subtilmcnt ma- cons en ñáñigo tenen un caràcter sorpre-tisades. Unes castanyoles que no tan sals ment. Perd el tenor del trio, el millor ar-marquen el compàs, sinó que també ex- tista dels tres, es va posar malalt a Ma_pressen sentiments, i que matisen el ritme dril. 1 els seus dos companys, sense ell,cn rallentando o en accelerando, en romp- han emmudit i no canten a Novetats. No-tes d'aeantonar-se en el teMpo monòton més un d'ells balla la rumba que ja hemque ensenyen a les acadámies. La Granito comentat. Lamentem infinitament no havertambé posa en jac alguns trucs espeotacu- pogut escoltar aquesta mena de Revellerslars. U;n vestit que, en apagar-se els llums, cubans.adquireix una fosforescència acolorida que L'orquestra Siboney, que ha fet llarguesprodueix efectes fantàstics, i una exhibició temporades al Casino de L'Havana, és unenlluernadora de mantons de Mamila. Això conjunt excellent de músics solistes, que in-darrer, que en els nostres escenaris de va_ terpreten amb inspiració la música cubana,ri-etés ha esdevingut ja un tòpic, a Amè- plena de ritmes lents iinsistents, i de me-rica tenia molta acceptació. lodies peresoses, amarades de dolçor i me-

Les rumbes que balla Granito s'han afi- langia,mat considerablement. Ja no tenen aquella SesnsTIA GASCH

"ESTELS"REVISTA

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII011111111111111111111111

estrena del film reàlista

Casino Masnou1 9 3 2

LATRATADEBLANCASAquest film és una crida

al bon sentit

No és una ostentació

morbosa JOIERIA ROCA

Rambla del Centre, 33Telèfon 19562

Exclusiva Sonoro Films í a "MIRADOR'

Del melodramaal vodevil sonor

Una de les formes del melodrama varttorir escanyada pel cinema. Era el melo-drama tipus fulletó, novella policíaca. Laboca de 'l'escenari no podia enquadrar eldoll dé vida enorme que, gràcies a la cièn-cia i a la técnica, desembocava en el mc-taugle blanc de les sales de projeccions.EI cinema mut va crear-se un llenguatgeplàstic i visual, que substituïa amb avan-tatge el text dels melodrames. El públicsimple suc em el teatre només cercava l'ac-ció, havia de decantar-se forçosament .pelsfilms.

Es clar que el melodrama ha subsistitsota altres formes, i alguna d'elles tant omés pures que la desapareguda. I és! quementre el teatre s'aguanti i els seus ani-madors procurin satisfer el públic, no po-dran ésser a•rrecomades definitivament re-ceptes d'emoció i trucs d'interès que elsanys i l'ús han prestigiat d'infallibles. Algúcregué que precisament 1'adveiniment' delcinema contribuiria a la depuració teatral,i que els camps de l'espectacle restarienben delimitats : ]'acció, en el cinema ; laparaula, en e1 teatre. Els qui això soste-nien eren, naturalment, aquells que menysvaloraven l'art que anomenem setena, i quees deolaraven idolatres de 1a paraula, comla més pura de les formes de manifestaciódel pensament.

Però l'evolució del ev,íema, i també ladel teatre, ha demostrat l'error profundd'aquestes consideracions. Les dues arts nohaal pas esdevingut compartiments estainos,sinó que Ilúrs aigües ben sovint s'hain bar-rejat. En el cinema 'hem preseinciat unaaspiració continuada de fer-se .amb un llen-guatge no figurat, sinó autèntic. lEn el tea-tre, hem vist com molts autors m-odennstrencaven el motllo dels tres actes i pro-curaven per tots els mitjans insuflar a llursobres la vivacitat i el dinamisme dels films.

El punt àlgid d'aquesta tendència teatralvers el cinema, són indiscutiblement els rae-iodrames americans. Si el cinema occí elmelodrama, ara aquest prenia la revenja,i per a fer-ho •prescindia de la tradició iprocurava ,proveir-se d'algunes de les armespròpiament cinematoghfiques. L'escenaripartit, les escenes simultànies, etc., hanestat els vestits rious del melodrama nord

-america. Només els vestits, perquè al seudessota s'aguantava consistent tota l'arma-dura del vell melodrama europeu del segledinovè. Perquè una vegada s'ha relegat laparaula a funció accessòria, són molt po-ques les variants i les novetats que l'acciópot oferir. A tot allargar, anècdota mo-derna. Només la ciència del Ileinguatge potarribar a fer passar com a inèdits els sen-timents més eterns i coneguts.

Ignorem,. si ha est -el cinema parlat allòque ha minat l'imperi del melodrama ianquien el seu país d'origen. Però és que elstalaies eeuueixen i superen totes les con-dicions que el pvblic més ingenu reclamavad'aquella modalitat teatral. El melodramatipus fulletó ha estat batut en tots els ter-renys ,pel film.

Crisi, doncs, del melodrama? Em l'aspectedescrit, sí. Resten, naturalment, totes lesocasions i tots els auguris per l'autor ge-nial que sabrá engrapar novament l'interèsdel públic, i jugui l'escena amb una forçasorprenent. Però el melodrama de munició,l'obra mediocre, està irremissiblement per-duda.

El melodrama no és solament el fulletó.També hi caben dintre la classificació lesproduccions escèniques d'altre gènere, relli-gades, però, per urna idèntica manca degruix idead i per una similar truculènciaexterna. Des d'aquest punt de vista, calincloure en la denominació de melodramabona part de la producció escènica dels nos-tres dies. 'EI sainet, la revista i el vodevilque ara s'estilen, no difereixen fonamental

-ment d'aquell.es obres que perseguien l'e-moció a base d'una acció dislocada i ac-centuadament tràgica o còmica.

L'any passat mateix, a casa nostra triom-fà urna modalitat que encaixa perfectamentdintre alguna de 'les fórmules del melodra-ma. Per a caracteritzar-lo millor, fins i totes serveix de la música. Hom el batejà,absurdament, de vodevil sonor. La com-panyia Santpere procura :penllongarane l'èxit1 el ,profit en la temporada .present, ambuna obra — L'amor capgira un Qaís — que,fet i fet, és tant o més digna que la queen l'any anterior inicià el gènere.

Naturalment que el vodevil sonor en rea-litat no passa d'ésser una opereta, i queles obres representades al teatre (Espanyolestan, en finor i en gust, molt per dessotade qualsevol de les operetes filmades queens ofereix la Ufa, per exemple. Però sobred'aquestes, les del mastre Parallel tonen percert un avantatge d'un xaronisme local id'un realisme immediat, que ele donen elsactors corporis. I és aquest el secret que,malgrat el cinema, encara s'aguantin da-munt l'escena algunes formes més o menysaigualides del melodrama.

ANDREU A. A,RTIS

PALAU MÚSICA CATALANA

ORQUESTRAL PAU CASALS

Avui dijous, • les deu del vespre,CINQUÈ CONCERTdirigit pel Mes£re ENRIC CASALSamb la col'laboració dels Mestres.Compositora JAUME PAHISSA iEDUARD TOLDRÀ i del piarais(ALEXANDRE VILALTA,

Obres de Pakisss, Toldré, Falla i F. Sehmi4E

Locali£aLs i entrades, Snesfre£a Palau.

Diumenge vinent, tarda, DAR R E RCONCERT DE TARDORdisigi( pel Mestre PAU CASALSamb la col'laboració del vioioucel'lis£aGASPAR CASSADÓ.

1

Les critiques d'Yxart publicades a LaVanguardia i recollides després en dos vo-lums, l'any 1894, comprenen tot el teatrecastellà del segle passat, donen una ulladaentretinguda a les manifestacions teatralsmés destacades d'Europa i senyalen la in-fiuència d'aquestes damunt nosaltres.

El primer volum conté la crítica del (irá-

Josep Yxari, per J. Cabrinety

ma en tots els seus aspectes : l'històric, elrealista, el romàntic, que lxart qualifica dedrama tradicional i castís ; argument con-vencional ; el tema de l'honor, el duel, eltraidor, etc. ; drama que és, un derivat delmelodrama típic i que té una irresistibleflaca per l'inflament verbal.

En la segona part del lli-bre, Yxart s'en-cara amb les manifestacions més interes-sants del teatre foraster. Passen per -les

planes del llibre Ibsen, Bjòrnson i Strind_berg ; Oistrowsky i,, Tolstoy ; Sud'ermanni Marco Praga ; es refereix a les reestre-nes dels drames de Zola • i de Daudet isenyalant la tendencia, comuna en la dra-matúrgia estrangera, veu el teatre d'ideesel pas o l'evolució del naturalisme vers latesi, i, més avall, fa unes referències alteatre poètic o simbòlic, del qual remarcala seva manca d'originalitat; i, en parlarde Maeterlink, senyala els seus defectes,la pruïja de convertir els tipus en espec-tacles irrea-Is, impalpables, mena d'ámimesen pena que dalt de l'escenari llencen ge-mees planyívols.

El veritable escenari adequat per aques-tes ,concepcions és un cervell, no pas unteatre. (Exacte. Per tal de copsar-ne el seusentit del misteri, cal que la imaginacióde l'espectador hi contribueixi.

IEl teatre és la negació d'això. En elteatre el Sot entra pels ulls i per les orelles.Essencialment plàstic, ofega la tendènciaa l'evocació que solen produir les lectures.Es per això que el misteri i ]''encant pre-gon d'aquest teatre no passava gaire mésen11à de les bateries.

Per altra part, la poca o molta realitatd'aquest teatre solia sobrepujar la sevapoesia, i això encara contribuïa més a meu

-tralitzar el seu encant.Es, realment, molt difícil de donar forma

corpòria als símbols, als misteris. `'En elprecís moment que n'agafen, perden l'halod'encant poètic que els envolta i es con_verteixen, als ulls de l'espectador, en per-sones de carn i ossos; Penca-nt s'esvaeix.

També els Ibsen i els Björso i .i els Stri^nd-

BBABS BBUETATS EM

CORBATES IUABBUBIBLU

Jaume I, 11Telél.11655

:►1111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111111L

berg presenten urnes particularitats sem-blants. Unicamcnt el talent de l'autor lessalva. Ibsen, que foú uin home de teatreformidable, sabé reeixir a força d'infondreun alè poderós d'humanitat als seus coneep-tismes: Tot i això, avui, ja és depassat.

De totes maneres, el profund trasbalsespiritual que provocaren a tot Europaaquelles temptatives, va servir de reactiucontra la crítica i l'amanerament.

Aquests moviments, que deprimer antuvi ens embalen iens fan creure que hem des-cobert la veritat, tenen la pro-pietat de netejar l'ambientd'impureses i ens permeten deveure amb més claredat elcamí -que hem de seguir.

EI primer volum acaba par-lant de la influència insigni-ficant que va exercir aquellmoviment damunt del teatrecastellà. Assenyalem el fet pertal de fer ressaltar el contrastamb el que -succeí a Barcelo-un, on aconseguí una prepon_derà^ncia remarcable. Homtraduí .ací Ibsen i Maetorlink,els quals foren representatsen vetllades selectes i popu-lars . Ud anarquista, empeltatd'intellectual, Felip Cortiella,traduí Ibsen i el féu represen-tar al Parallel — a ]'Apolo —per tal que el públic obrerl'assaborís. Algú dirà que ésxovinisme, però jo diré quees tracta d'una inquietud es-piritual — i aquesta sempreés lloable —, si no per partde les masses, dels conduc-tors, en aquest cas els intel-lectuals. I diré més, que d'a-questes coses sempre en quedaquelcom. El eert és que hbseni Maeterlinck i d'altres, i ambells el teatre simbòlic, entra-ren a Barcelona per la portagran, mentre que a Madrid,si hi pasearen, fou per da-munt dels núvols i a cavallde la vèrbola desenfrenadad"Eahegaray i de la sub-ironiade Benavente, degudamentmal entesos i desvirtuats.

Les darreres planes del pri-mer volum són dedicades al

_ teatre galdosià. IEl segon vo_lum abasta el cicle de comè-dies i de peces i sainets cas-tellans.

Con que ens hem entretingut mks delque volíem amb el teatre simbolista, per-meteu que fem una breu recapitulació delees matèries i dala autors espanyols alsquals es refereix : Moratín, Martínez dela Rosa, Rivas, Hartzembusoh, García Gu-tiérrez, Tamayo, López de Ayala, (EnriqueGaspar, Edhegaray, Cano i Sellés, anlbunes consideracions sobre la tradició delteatre espanyol i la seva decadència.

La part destinada a la crítica del teatresimbolista omple bona part del llibre — jaens hi hem referit —; acaba parlant deGaldós. La referent a les comèdies i alsainet típic constitueix el 'segon volum.Conté, igualment, 1-es observacions i el pa-rer objectiu del crític sobre aquests gèneres.

Ara bé; què pensava Yxart del teatrecastellui? També en parlarem.

JAUME PASSARELL

Dissabte, dia 29,

estrena a

FIŠMINA.

Pep

Brigittc 11dm

Rd0ií Forster

UNA EXCLUSIVADE

FEBRER i BLAY

Avui, a

CAPITOL

i III IIIIIIIINNHIH111111IU11111111111U111111111111111f

VARIETATS

El 'Premi NobelA França s'ha fet campanya perqué el

Iremi Nobel de Literatura fos enguany con-cedit a Paul Bourget ; d'altres ' ham propo-sat Paul Valéry ; André Billy ha propugnatque fos atorgat a J. H. Rosny afiné. D'a:trabanda, 'Edouard Estaunié — que Em 1928féu retirar la seva candidatura davant HenriBergson — té força partidaris a Suècia.

Paul Bourget, hamdi•capat pel Premi Osi_ris, de cent mil fraines, no sembla tenirgaires probabilitats. L'obra de Rosny afinéno és gaire coneguda fora de Fr•an•ça• Encanvi, Valéry i Estaunié són força cone-guts als països escandinaus i ang:o-saxons(als Estats Units i a Suècia, les novellesd'Estaunié serveixen per a l'estudi escolardel francès en collegis i universitats). Hacirculat el rumor que 'Edouard Estaumié,que té poca afició als honors i que, de mésa més, frueix de bona posició económica,es retiraria davant Paul Valéry, menys afa-vorit que el! per la fortuna.

La biblioteca de NapoleóJa fa un cert temps, donàvem compte

(número 150, del iq de desembre de 1931),(l'haver estat trobada la biblioteca de Na

-poleó, que anava a ésser venuda a Berlín.Després de la desfeta de Napoleó, Maria

Lluïsa se'm tornà a casa del seu pare, ambels llibres d'ella (relligats amb les sevesarmes i les de Napoleó) i els llibres del'emperador (relligats amb les armes de Na-poleó). A aquest fans, d'uns 3,000 volums,se n'afegiren d'a^lti es fins a 9,000.

Després de passar per diversos propieta-ris, aquesta biblioteca •anà a parar a i'ar-xiduc Frantz Salvator, el qual, dos anysenrera, decidí vendre-la, i encarrega al lii-breter E. A. Seemann, de Leipsic, de l'ope-ració. Comptava interessar tots els bibliò-fils, però fracassà per dues raons : valiavendre la biblioteca en bloc, i li havia posatUn preu massa alt. De passada, llançant decop a1 mercat una tal quantitat de llibres,en feia baixar el preu.

Seemanm' cridà ]'expert Bes:auer en ajut,i no podent desfer-se de la biblioteca, cridàels experts francesos .Rau i Andrieux persi podien vendre-la a França, on, efecti-vament, ha començat a ésser venuda labiblioteca, però no en bloc, com es preteniaal principi.

El centenari de Goethe ens ha servit —com totes les commemoracions d'aquesta

mena — perquè ens poguéssim fer càrrecde la distància que hi ha de Goethe a

Garthe, jove

nosaltres. Allunyat l'home i llunyà tambéel seu temps. 'Estem ben poc disposats .pera compondre l'esperit del fi del segle xvm,i aquells moments en quò comencen a bufar

El claustre del convent de Junqueres

LE/ LLETRE/

vltica i estèril»; «hom troba uma terra,una vila; i, a redós d'ella, la terra treba-llada; després es caminen moltes llegüesque tot és incult ; als llocs on es llauras'hi troba gra, vi i oi ; alguns altres fruits,pocs; bastamt bestiar; és pafs obert i .pochabitat; aquesta és la raó que per b queel país sigui poc cultivat i abundant al-tura..•» Guicciardini és un renaixentista;idolatra de tot el que l'ateny; xovim?sta i

Goethe,

BIOGRAFIA

Eckermann i. Ludwig

les primeres tramuntanes romámtiques idemocràtiques. Tot això, ara ens semblacompletament artificial i pueril, i ens ésimpossible de compendre com aquella gentes preocupava i s'entusiasmava per cosesque ara no ens produeixen cap mena d'e-fecte.

Com Rousseau, Goethe — salvant la qua-litat —ens resulta enormement ensopit. Tansoa es salven de l'obra goethiana, Wer-ther, Faust — el primer, natural:Imcmt —,les Elegies Romanes, Egmont i alguna cosamés. La resta de la seva obra, especial-

ent la novellística, ens cau a sobre. Téuna densitat i uma dosi de pedanteria queeons la fa totalment insuportable.

No vol dir això que amb el temps Goethehagi perdut qualitat. Solament que ha dei-xat d'ésser actual, que no escau tant a lasensibilitat del nostre temps, com altresautors clàssics, Ben Jonson i Baltasar Gra

-cióm, per exemple, i eitan.t so'.s les resur-reccions de clàssics més recents. En con-junt, l'obra de Goethe costa de llegir. Peròquan es supera la diferència de sensibi-litat, i es llegeix amb un cort sentit his-tòric, paga l'esforç fet. Hi ajuda molt ço-néixer bé l'autor.

Conèixer un autor és no sols conèixert'obra. Cal saber quina mena d'home fou.I això es soluciona llegint-ne una biogralfia.El que passa és que quan l'autor s'ano-mena Joan Wolfgang Goethe les lbiogra_fies són taro abundoses que en sobren i nosabeu per quina decantar-vos.Podeu agafar-ne tres: les del mateix

Goethe, d'Eckermann i la de 1Emil Ludwig.Es a dir : Goethe segons ell mateix, segonsels contemporanis i segons el món d'ara,de la postguerra.

Vist per ell mateix o per Eckerman^n noés gaire diferent. Goethe és el geni oficiald'Alemanya, aquel! a • qui tothom que res-pira art o ciència ret homenatge. L'auto

-biografia de Goethe, Fantasia i veritat, éstallada amb el patró de l'liome monumen-table, d'aquell que escriu urnes Considera-cions sobre una estàtua que s'aixecarà alpoeta Goethe en la seva ciutat nadiva. Tétota ella un cert regust d'evangeli. Es unamena d'autoahomenatge de Goethe-home aGoethe-geni. Es veu que Goethe està con-vençut de la seva superioritat i el seu toés dogmàtic, com la majoria de les sevesobres d'aquesta època.

Eckermann, l'home que s'ha fet famósper haver conversat amb el geni, té esperitde buròcrata i no pot deixar aquell to d'ad-miració i èxtasi propi de la mitjania quanés tolerada per gent que reconeix superior.Tot el que diu Goethe té un aire d'oraclei és exposat amb una unció, reverència ipedanteria que us fa més aviat fàstic. Peròal través d'això descobriu la veritable qua-litat de Goethe. Els seus judicis sobre homes i coses i e1 seu pensament, lliures del

pto que els dóna Eckermann, justi'iiquemlenament el lloc que ocupa Goethe en la

història del pensament.De totes maneres, en les converses d'Ec-

kermann predominen de Goethe el geni iel literat sobre l'home. lEn canvi, en elGoethe d'Emil Ludwig, és 1'elemem•t humàel que predomina. Et títol sencer ja hodiu : Goethe. Història d'un home 1 aquestpredomini de l'element home és sons dubteel mèrit principal de l'obra de Ludwig, elmés popular dels autors de biografies queara s'estilen.

Llegint-lo 'es descobreix ua Goethe nau,molt més sim:pàtie i interessant que no elgran home que ens havien servit els altresbiògrafs seus i al qual estàvem acostumatsdes del moment que descobrírem la sevaexistència en tombar un full de la primerahistòria de la literatura que cus vingué ales mans. Goethe-home ens resulta moltmés interessant que no pas l'autor de Lesafinitats electives i de la Teoria dels colors.Descobriu aspectes seus ben insospitats : laseva preocupació i es estudis que féu sobreel problema de la parcellació de torres;la posició que ama prenent davant delsesdeveniments transcendentals que la sevaèpoca li serví, i els judicis sobre els gramshomes contemporanis seus (Mirabeau, Tal-leyramd, Napoleó, B•yron) i les seves re-lacions amb els artistes i homes de ciència(Herder, Merck, Schiller, Beethoven, Sdho-penhauer). 'Pot això ficat dins de l'ambientde Goethe : Francfort, de primer ; desprésWeimar, Jena, Itàlia• 1 podeu seguir pa-ral.lelament el que pensa Goethe de tot això,i allò que en .pensaven els seus contempo_ranis ; el que aquests pensen de Goethe,i el que Lúdwig — exegeta del segle xx pensa de tot allò. I el que resulta méscuriós de tot, és que Ludwig i el lectorcoincideixen en el judici, gairebé constant

-memt. Perquè Ludwig ha sabut presentarallò que ara ens interessa .més de Goethe:('home i el seu moment històric.

La publicació del Diario del Viaggio inSpagna de Francesco Guicciardimi, a lesedicions ftorenti;nes de Felice Le Monmier(r932), dóna motiu per a encetar un temamolt ric en suggeréneies, per bé que noabsolutament inèdit : el de la impressió quela nostra terra ha deixat em '.a poma delsque T'han visitada.

Aquest Francesco Guieciardimi, del Viag-gio in Spagna no és, però, un turista. El«color local» és una obsessió romàntica (KarlBaedecker no ha nascut encara) i el Guic-ciardini • és un home del Renaixement. Unrenaixentista doblement típic com a diplomà.tic i com a florentí. Home de pragmatismei de finor astuta. La missió política del Guic-ciardini —home de Maqui.avel — consisteixa explorar el pensament del més maquiavè-lic dels prínceps d'aleshores : Ferran d'Ara-gó. El resultat d'aquesta missió ens és do•nada per una Relació que ja havia estatpublicada. Restava inèdit, ,però, el diari delviatge de l'ambaixador, més ple de curio-sitats per a nosaltres perquè sobrepassa elstemes .polítics.

El viatge — de Florència a Burgos — ésde més de 1,700 quilòmetres, realitzats emquaranta cinc etapes. Parteix el zq de ge-ner ; el diari s'atura el zo de març, a Lo-groño, a poca distància del final.

Guicciardini ,penetra la Península per Ca-talunya. Surt de Perpinyà, el 3 de març.Es un terreny bell, ple d'oliveres (bello paesee moho ulivato e cultivato, diu) que l'acom-panya fiins el Pertús, lEn arribar a Cata-lunya les impressions canvien. El Pertús ésun pas uestretíssim i terrible»; la terra ésplena de rumors desagradables ; els bando-lees abunden ; fa pocs dies han assassinatun marxant de Girona ; la natura salvatgei perillosa ajuda a fer impunit el bandi-datge... L'ambaixado• passa per La Jun-quera, per Figueres, per Girona, .per Hos-talric (Sterlich alta Roca) • «El país — insis-teix - és úncult, ple de piras ; i passat pot-ser urna llegua passarem per Trenta Passos,que és um bosc perillós d'assassins.» Guie-ciardini dóna una explicació d'aquest estatdeplorable• «Es causa d'aquest desordre quemots cavallers i gentilshomes de Catalunyaes tenen enemistats entre ells, i tenen ba-ralles i qüestions uns amb altres.» Aquestscavallers fomenten el bandidatge perquè famtropes mercenàries amb els bandolers. Guie-ci•ardini explica un afer d'aquest ordre quealeshores apassionava la gent catalana.I ho aprofita per a remarcar l'absència delpoder reial en les coses de Catalunya.

El q de març l'expedició arriba a Barce-lona. Quina impressió fa Barcel ona a l'am-baixador florentí? !Estem en rorii; trentados anys de la unió amb Castella ; dinoudel descobriment d'Amèrica. «La cittá ètutta in piano e posta in sul mare ; e disito moho atto alle mercatanzie, le qualinon vi fioriscono però come nel passato;in modo che la non è nelle richezze che lasoleva e massime stando la corte in Cas-tiglia.» »Es bella ciutat -^ continua Guie-ciardimi —, i gran i ben poblada ; mo esveuen edificis particulars molt notables mimolt excellents ; però en general les casessón belles, i belles a tot arreu de la ciutat,de manera que penso que aquesta és lacosa anés admirable que hi ha, podent-se enaixò anteposar-se a Florència.» Dura con-fessió - per á l'ambaixador! Es curiosa aques-ta normalitat benestant que Gttieciardini re-marca tot seguit a Barcelona. En últimterme és la característica que podríem asse-nyalar avui a la nostra ciutat en contra-posició a les ciutats que presenten una gramdiferència antre els barris aristocràtics i elspopulars,

A Barcelona Guicciardini remarca en elseu diari 1a catedral dedicada, diu, a SantaEulàgia ; «petita, però ben feta» — hi re-marca joies i altars ; un hospital que ser-veix també d'escola i de manicomi. Unade les coses que més 1i criden l'atenció

—també a un altre ambaixador italià : An-drea Navagiero— és un convent de mon-ges, anomenades • les Junqueras, a les quarsl'estat monacal no privava ' de rebre elsviatgers i les persones més distingides dela ciutat ; el més curiós és que aquestesmonges podien, legalment, maridar-se, sen-se altra obligació queportar damunt d'ellesla .creu roja de Sant Yago.

La part urbanística, ben apreciable, resta,però, als ulls del viatger, inferior a 1a flo-rentina. A:trament els contorns són bons,però aa tres o quatre llegües de terra s'entraen terreny selvàtic».

E1 dia 13 de març Guicciardimi deixaCatalunya per la banda de Lleida. La im-pressió que ha tret del nostre país .no ésgaire falaguera. S'excusa dient que potserla part que ell no coneix és d'altra ma-nera. La que coneix és emuntanyosa, sel-

curs f

a ha comensat1

Milers de noves escoles rivalit-zen amb les antigues pper talg Pd'escampar la cultura.

ALS MESTRES:__š: J_U r -Limpian las diente

odoe fos dia. e L'èxit de la primera edició, ja exhaurida,_^: del nostre cartell pedagògic sobre higiene

. de la boca, i la cooperació dels Mestres enJ [] II aquest gran problema, ens animen a

– - --- -^ - ": rependre la campanya. Dens és el dentifricideal per a donar eficiència a oquets

^DR®RE DE TRAMESA ensenyaments: és un excel.lent dentifricDELS CARTELLS I LES MOSTRES rDel 10 a120 ASTURIES, CASTELLA LA molt suau i amb gust de menta dolça.d'octubre: VEIIA, LLEÓ, NABARRA I

E EL ÁAD E A TOTS ELS MESTRES DIRECTORS QUEDel

octu'u

re:be:

ACATALUNYA, BALEARS 1

ENCARA NO TINGUIN EL CARTELL elsd

Del 2 al 10 ARAGÓ, CASTELLA LA oferim com obsequi, un exemplar enL NOVA 1 MURCIA.de nov.:català o en eastella o un de cada maneraDel 11 al 20 ANDALUSIA, CANARIES, / /

de nov.: EXTREMADURA, MARROC de la segona edició, i demés una dotzenaPOSESSIONS.Del 21 nos'. TRAMESA DE LES COMAN- de mostres de Pasta Dens.al 3 1 des. DES FORA DE TERMINI I DE

d'aquest any. LES RECLAMACIONS. EI cartell nou és igual que I'anterior; en colors, d'unmetre per 0,70, muntat sobre tela, amb motlluretesRetalleu i envieu aquest cupó. de fusta, l'edició és de molts milers. En cas fosque

\

Perfumería Gal. -Isaac Peral, 10.-Madrid. exhaurida abans de fi d'any, ho anunciaríem des-Sigueu servits de trametre -m gratui- seguida en els periòdics per tal d'estalviar molèstiestament i franc de ports amb destí als senyors Mestres.a l'Escola que dirigeixo-- un cartell pedagogic en catala pera demanar-lo, utilitzeu precisament el cupó-- un cartell pedagogic en castella. aci inclòs (lletra clara; a màquina si és possible).--Dos cartells pedagogies, un en Enganxeu -lo demunt d'una fulla de paper de

castella i un altre en catala lletres, amb el membret i el segell del Col.legi.(esborreu les línies que no serveixin)i dotze mostres de Dens. fem tramesa dels cartells i de les mostres per correu,NOM ........._......... _..........._...._...__..__..._ ..................... certificats; els primers com impresos i les segones

cOm medicaments, segons l'ordre d'expedició queESCOLACARRER ......................_..,.,..._._..._.•._.._......._ assenyalem en aquest anunci. Tant el franqueigPOBLACIÓ .........- __........_........_..... -------com el certificat són per compte nostre. NoteniuPROVINCIA ... d'enviar-nos timbres postals ni cap quantitat.

PASTA DEMS

PERFUMERIA GAI. - ISAAC PERAL, 10. - MADRID

D'UN LLIBRE EXHUMAT

Viatgers a casa nostra

xenòfob. Ifanno nome di enseres fieni ebellicosi — diu dels catalans ; i tot seguit,sense engaitar, afirma que són uomini vil-lamz. 'En el fons la fòbia neix de 1'exces-siva llibertat amb què els catalans conviuenamb la resta peninsular, cosa intolerableper un imperialista com cIL «Són sota elrei, però amb infinits privilegis. Tenen dua-nes particulars que exigeixen durament isense respecte per as ambaixadors o altreslleis; són homes a l'ús del , país, orgullososi' cerimoniosos ; usen molts entapissats iargenteria, coses de les, qua'.s fins els mee-caders tenen la casa plena.»

GUILLEM DIAZ -PL4JA

RAMON ESQ'UIERRA

ACABA DE SORTIR

ES P ILLSDORMITS

per

RAMON XURIGÜERA

Es troba de venda a tofes les

llibreries í quioscos

Un volum en octau, relligat

Preus 4 pesse4es

Fii16p O. Beck — Relleu

Lampares, Aplics i Cornucòpies d'estil

La decoració de la casa denota el gust del propietari

MIRAR

LES ARTS I ELS ARTISTESLes exposicions

La temporada s'inicia ; les galeries d'artcomencen a exhibir les noves produccionsdels artistes ; reprenem, doncs, la nostratasca procurant judicar de la millor maneraque sapiguem . IEn qüestions de crítica ar-tística s'ha parlat molt sobre quina és lamillor manera de judicar. En el fons ladistinció entre crítica objectiva i subjectivaés una conseqüència d'aquella altra clas-sificació de crítica imparcial i crítica parcial.Els que defensen 1a crítica imparcial podenesdevenir víctimes de 1'ohjectivisme i els se-duïts per les intransigències del «parcia-lisme» són esclaus del subjectivisme, Tot

La Sala Parés ha inaugurat la tempo-rada amb l'exposició de la collecció Julià.En la sala hi havia un nombre importantd'obres notables, però el conjunt no arri-bava a constituir una ((collecció d'art.

Aquest ofici de colleccionista no està,encara, prou madur a casa nostra. Hi hamots senyors que compren quadros (i Déuels conservi i augmenti), però pocs collec-cionistes. Hem vist importants stocks d'o_bres d'art, però poques colleccions. I unacollecció (exemple : Josep Barbey, FerranBenet) és alguna cosa més que un recullde teles i marbres. '

Per tot això ens sembla molt oportunala idea de crear una - entitat de colleccio-nistes, la qual — segons tenim entès

—aviat es constituirà.5 * X

A les Ga:eries Syra el pintor anglès Jewerens mostra uns paisatges de diversos re-cons de la nostra terra pintats amb uncert entrain, però excessivament formularis.

Em una altra sala veiem un recull d'o-bres inèdites d'artistes coneguts, dels qualsparlarem quan facin la seva exposició in-dividual.

El conjunt, però, és de lloar i cal re-marcar les teles de Josep Obiols, Villar,Gausaohs i A. Opisso.

raspalls per a tots els usos

articles de neteja -- objectes per a presents

rambla de Catalunya, 40

S Y R Ajewer, = Paisafges a l'oli.Nicolau N.a Rubió.=Jardins d'in€erior

PinEures inèdites de di=versos pintors moderns.

BONICS OBJECTES PER A REGAL

DIPUTACIÓ, 262(entre Passeig de Gràcia í Claxis)

L'arquitecte Nicolau M. Rubió ens pre-senta els seus jardiins d'interior. L'autorels justifica dient que ((el gust de cultivarun jardí no el poden fruir fàcilment elsqui viuen dins de la ciutat,. Per a ells

—diu Rubió — van ésser creats aquests jar-dinets • Però jo també els receptaria a totapersona sensible — i entaforada en am recóde pis — que desitgi tenir una troca peranar descabdellant la imaginació i el somni.I deixant el valor literari que puguin asso-lir, fixem-nos, només, en ]'aspecte plàstic.

Aquests jardins no són, com els altresanteriors del mateix autor, jardins en mi-

niatuna a la manera japanesa. Aquí els arbres no sónde classe especial, sinó plan-tes de «producción corrent,Però si hi manca la raresa,l'encant és el mateix. Latroballa dels actuals exem-plars ha estat aconseguiruna democratització del gè-nere sense despendre's de ladistinció originària. Uns jar-dins que— si se'ns permetla frase — diríem que s'hantornat republicans.

Cal una sensibilitat moltafuada per aconseguir unadosificació encertada en elselements d'aquests petitsjardins. Perquè la preponde-rància de l'un sobre l'altreocasionaria un desencaixa_ment. I val a dir que Rubióha aplicat la dosi amb finapercepció.

En contemplar aquests. jardiins, pensàvem amb els

innombrables bibelots poca-soltes que hi ha installatsen els nostres interiors més«distingits>. Tant de bo queaquests jardinets e:s hi pren

-guin el lloc.

En la Sala Busquets hi ha un•a exposició-historial d'aquesta acreditada casa, que re-

sulta molt interessant en l'estudi de l'evo-lució del moble barceloní.

Des de l'any 1870 ençà, .pot seguir-se;es successives transformacions que hemsofert en l'agençament d'interiors. Es par_ticularment remarcable el període del mo-dern-styl. Aquesta exposició és un altre tes-timoni de la poca-solta decorativa del igoo.(1 consti que la casa Busquets no hi técap culpa.) Aquell garbuix naturalista i pre-rafaelista que avui algun incaute esnobpretén fer-nos empassar.

A la Lliberia Catalònia els artistes delmou grup GAI celebren la seva primera ex-posició. Es tracta d'u'na altra organitzaciósemblant a la de Joan Merli. 'Els artistesacoblats del GAI són prou coneguts perquècalgui la presentació. F. Camps Ribera,Joan Commelera^n, Josep Gausachs, JosepGranyer i Martí Llauradó ens han donat,diverses vogades, mostres del seu valer. Elsubscriptor que ingressi en el GAI podràesperar, confiadament, l'hora de la triasorteig, segur que .no hi perdrà diners.Reconeixem el fet encara que no siguempartidaris d'aquestes menes d'organitzacions.Però, encara que no • en siguem partidaris,reconeixem que — tal com vam ,avui les coses— hi ha motius per justificar-les.

Creiem, sincerament, que aquestes orga_nitzacions poden ocasionar una desvalorit-zació de les obres, en .perjudici dels artis-tes. Però, d'altra banda, hi ha la cruarealitat : els artistes necessiten vendre i elnostre mercat és insuficient. 1, al ca'pdava'll,el sacrificat és l'artista.

En altres temps — el temps de la bohè-mia — l'artista que no venia es conformava

i fins se'n gloriejava—amb les privacionsconseqüents. Fins se'ns deia que l'artista,per ésser bo, havia de patir. Sortosament,ara, per dignitat de l'artista, ho veiemd'altra manera. L'artista ha de patir. Coi-forme. Però sha de patir treballant.

Si aquestes organitzacions eviten els so-friments aliens a l'ofici, ben vingudes siguin.

MÀRIUS GIFREDA

BADRINASM O B L E S

DIAGONAL, 160

¡EI gran pensador Kierkegaard — per lesobres del qual Unamuno aprengué el da-nès — ens parla, en una página seva, d'A1-cibfades. 'El jove Alcïbíades sortí un diaa la recerca d'un mestre, el seu Sócrates.El 'buscà molt de temps i, no trobant-lo en-lloc, decidí ésser-ho ell mateix, i hi arribà,en afecte : el jove estudiant, ansiós de tro-bar un mestre que el guiés, per manca d'a-quest es féu mestre d'ell mateix.

No pot deixar d'acudir-se'm la paràbolade Kierkegaard cada vegada que penso enla vida i l'obra d'aquest gran escultor de la

meva terra que és Füi6p O. Beck. Essentparents llunyans, els vaig conèixer de vista,adolescent jo, anys ha, i anava a casa sevasense que ell m'hagués conegut ni jo trobatmal fos per casualitat. El seu ascetismeidealista, la seva fe artística, la seva des-preocupació de les coses quotidianes, sónfenòmens ja desacostumats avui dia, aixícom la seva enorme paciència en la pai tmerament técnica de l'art de l'escultor, taninjustament menyspreada per tants artistesi complida;; amb :.tan 4 rígida disciplina peralguns, pocs, dotats de perseverança exem-piar.

Beck és hongarès. Nat a la petita ciutattransdanubiana de Pápa, en 1873, ingressàa l'Escola d'Arts Industrials de Budapest,on cursà, gairebé sense cap profit, una tem

-porada. Passaren dos anys de lluites i dedubtes quan a la fi aconseguí empendre e1viatge, decisiu, a Paris, en tingué la sortde conèixer François-Hubert-Joseph Pans

-carme, el contacte del qual (desgraciada-ment curt) encara :i féu sentir més doloro-sament la trista ventura de no trobar mes-tre i cercar el seu camí abandoinat a lesseves pròpies foroes jovençanes. Car la sevaestada a Paris fou interrompuda pel fetd'haver guanyat el concurs — als vint-i-tresanys a .penes — de la medalla per a 1'Expo-sició Milenària Hongaresa de Budapest(r8g6), tasca -que el oridà a la pàtria. Desd'aleshores la seva carrera és un ascens di-recte, si ens limitem a considerar els èxitsexteriors, prescindint de les lluites Ynteriorsque ino li foren estalviades. En l'Exposicióinternacional de Venècia (1901), obté el seuprimer èxit internacional; les seves meda-lles fan sensació. En, rgri obté un primerpremi a Roma i revistes de l'estranger 1idediquen articles. En rgiq celebra la sevaexposició al Museu .Ernst de Budapest, pre-cedida de molts dubtes interiors, ja que= en bon artista— no pogué deixar maiel sentiment de no haver creat sinó obresincompletes, sense acabar, .mers esbossosque no són sinóprojectes de futures crea-cions més perfectes.

Diversos viatges a l'estranger, vagantsense rumb, per Alemanya i Itàlia, Unavegada, per tal d'alternar-lo amb la durapedra Ihongaresa, torna de Grècia amb untros de marbre pentèlic. A Alemanya est'_gué en contacte amb Hans von Marees i laseva colla, intentant de transposar els prin-ai,pis d'aqucst a l'escultura. Li caigué a lesmans un llibre que, en certa manera, suplíla seva manca de mestre: una obra d''AlforsHildebra,nd. Les converses amb Ponscarme,aquest llibre i la meditació davant diversesobres (precisament les fragmentàr.ies, lesque més revelen el procés i els procediments)de Miquel Angel : aquests són els tres prin-cipals motius de la seva formació artística.Punts fixes almenys, que marquen direc-cions, ja que és impossible englobar unaobra tan complexa com la de F ü:óp O. Becken el marc limitat d'unes influències.

La seva primera època és sobretot im-pressionista; dóna encara massa importàn-cia al tema, a l'assumpte a tractar, el qualelabora amb efectes, per dir-ho així, pictò-rics. Llavors (19e5-1906) inicià la seva acti-vitat d'escultor ((en gran)), després d'haveraconseguit renom com a medallista. Al ma-teix temps, es fa notar una transformació,lenta .però conseqüent, en el seu art demedallista. Encara es serveix de la tècnicausual de 'fer les medalles més grans que eltamany definitiu. Després, abandonà aques-ta tècnica i féu els originals ja d'igual te-

mmny. El seu Clement Mines (escriptor re-volucionari hongarès del segle xvti) té tam-bé tema, però no és en realitat sinó la solu-ció d'úindifícil problema artístic que Becks'havia plantejat : collocar en un espai limi-tat una fisura humana que omplís en elpossible el cercle de la medalla, sense dei-xar buits considerables, observant una es-tricta simetria i no violant les lleis naturalsque regeixen els cossos. La seva medallade Mikes hi dóna una solució brillant ; no

tardñ a ésser merescudament l'emblema dela millor revista literària hongaresa i, així,de tota una escola artística : Nyugat (Occi-dent), en la portada de la qual figura, sím_bol de l'escriptor hongarès en general desde fa uns vint-i-cinc anys. Aquesta medallano té ja característiques de pintura, sinómés aviat de dibuix. Acaba la seva evolu-ció artística com a medallista amb el seuestil que podríem anomenar expressionista—estil (assolit ja, en l'essencial, en ]gir)que descansa en una descomposició analí-tica i estilitzada de les formes humanes, que

després tonnaren a integrar-se de nou enurna unitat superior en el procés de la crea-ció artística. IEs clar que un tan !llarg pe-ríode no pot ,passar sobre l'artista senseque aquest descobreixi noves modulacionsdel seu art, tan poc de moda en els mostresdies. Així, per exemple, el seu Quartet ésde la major quietud clàssica, la seva Aile-goria de l'arquitectura és barree, el seuMozart suau, el seu Strindberg violent enla seva estilització, mentre que en els seusretrats-perfils desapareix aqueix element dejoc, de fruir de la matèria en què crea, percedir e1 pas a' una serenitat puritana, a urnasobrietat no mancada d'efecte.

Purità : aquesta paraula s'ha entès pertancat, .per mancat de fantasia. 'En aquestsentit no és possible de •pronunciar-1.a refe_rint-se a Beck, que és purità però en unsentit molt diferent : com qui torna a lasenzillesa, després d'haver passat pels labe-rints seductors de la ,brillantor i d'haver re-solt els problemes més alambinats de lacomplexitat. Purità és també el seu grancompany en art i amic, ]'escriptor ZsigmondMóricz, el retrat del qual és una de les obresmestres de Beck. Puritanisme : obtenir elmajor efecte mitjançant la major senzillesa.dels mitjans d'expressió.Encara es recorda la sensació que causà

Beck en la seva primera exposició amb lesseves obres de «gran plàstica», ja que elpúblic el coneixia com a medallista. En

efecte, hi ha sorpresa pels que encara cre_guien que aquest ((art menor), exclou la pos-sibilitat de grams concepcions monumentalsen el mateix artista. Els que hagin seguitel desenrotllament de Fülóp O. Beck desdels seus modestos començaments, no .podendubtar de l'existència d'aquella possibilitat.

Com en l'art de la medalla, també en elde la «plàstica gram, arribà a reconèixer,condició prèvia de tot art superior, les con-dicions peculiars i els límits que els seusmitjans d'expressió li assignen. IEn el seuGenet hongarès (bronze petit), que engegala sageta a l'antiga manera escita : girant-se enrera sense deturar la seva veloç cursa,buscaríem en va la força brutal que carac-teritza l'Hèrcul amb l'arc, de Bourdelle. Hitrobem, en canvi, un refinat joc de contra-posicione, que gairebé ens faria pensar .quela pose del genet no correspon a la veritathistòrica, basada en nombroses fonts autèn-tiques, sinó només a una fantasia de l'ar-tista. El seu Guitarrista — zz centímetresd'altura ! — és un súmmum de delicadesa.

D'altra banda, en les seves composicionsgrans, no tapem mai amb aquella mancade força que caracteritza tants artistes aixíque traspassen els límits de la seva espe-cialitat per dedicar-se a treballs la manu-me^ntalitat dels quals els fa fracassar. Lesescultures amb les quals ornà diversosgrans establiments de . Budapest, antre cusois banys Szechenyi, basten peer persuadir.nos del contrari. 1 l seva obra més monu-mental és potser el monument funerari pro-jectat al gran poeta nacional Ady, cap delNyugai; 'El projecte que presentà, i foupremiat, representa un retorn sobre si ma-teix i sobre els principis tan ben apresosen l'obra de Hildebrand. IEs ]''expressiód'una erupció afectiva, realitzada amb tan-ta mestria que, en veure les piràmides iobeliscos absurds presentats per nombrososparticipants a aquest concurs tan disputat,l'espectador die bon gust s'havia de rubo-ritzar en veure la noble obra de Beck (i lad'alguns dels nostres millors escultors) sub-mergida en tal profusió de mesquinesa, po-bresa d'idees i cursileria.

Ponsant en la multiplicitat dels mitjansexpressius de Fülóp O. Beck—que tambéés un gran dibuixant — i en les múltiplesfacetes del seu art, és impossible ;no ,pensaren els grams artistes del Renaixement ita-lià, en els quals l'expressió no trobà obs-tacles sota cap aspecte, per múltiples quefossin les direccions en què seguien llur ins-piració. L'art de la medalla és e1 primeri definitiu amor del nostre escultor, al qualtorna infalliblement. Es un art renaixen-tista, que pressuposa urna sensibilitat i unamor al que és petit, al que sembla insig-nificant. I aquest amor i aquesta sensibi-litat, ben pocs els tenen avui dia. Però pre-cisament en èpoques en les quals dominala quantitat sobre 1a qualitat fain falta ar-tistes de la mena de Bock, com a educa-dors. 'Educadors del gran ,públic envers lasensibilitat.

OLIVER BRACHFELD

AL MARGE D'UNA EXPOSICIÓ DE CAN PARÉS

L'escultor hongarès Fülöp U. Beck

Nicolau M. a Rubió. — Jardí d'interiorA les Galeries Laietanes,

l'agrupació Art Vivent cele-això seria molt 'Iang d'explicar i després bra la seva sisèna exposició. Segueix la ma-ens mancaria espai per comentar les ac- teixa tónica de les altres anteriors : d'untuals exposicions. Avui només direm que interès discret. Les teles de Francesc Marsànosaltres ,procurem ésser imparcials sense i josep Cases fan pujar aquest interès arenunciar al nostre concepte estètic. un nivell superior al de la resta d'expositors.

***

Illlllllllllllllllllllllllllllllllilllllilllllllllli111111'llllllilllillll1111111111111111111111111111111111111111111111111:

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

_ ANTONI MART]-9 -": s Màxima rapldesa 0 Màxlma qualltot

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONAslII11111mIllIllIuIIIIlllunummmulnnwlullullllnuuuumllnuuuuuuumalmumnuunuuuni 'r

p,^„,:^' l ^,1 Un collar

pr : de ertesveritables,

, J mal no havia

estat tana7y collar de

8 I ', Pr 33^

` °' t d perles comr ^3i l 4^ ene

momentactual

g MIRAI€R

La Discoteca de la Generalitat La II.. Exosicú de Râðio El mestre Falla í els discosEl fonògraf, considerat com a mer en- ' lguahucut el <lisc és, d'entre Ics múlti-

tretenimemt al principi, no havia de tardar pies aplicaçions de què es susceptible, capaça trobar aplicacions més serioses, b n mof- de constitWir un eaement ', ci estudi digmefes aptes invencions ha ocorregut'igúal, per d'ésser guardat.exempk el =cinema. Després d'ésser con- Aixi ho 'ha entés'la Generalitat de Ca=

El President de la Generalital impressionant el disc

Dissabte passat va ésser oberta aquestanova reunió amb què el comerç i la indús-tria de ràdio han volgut manifestat-se.L'ample enunciat del contingut de l'expo-sició ens dóna matèria per a ocupar-nos desd'aquesta secció, 'deixant lot el possible elcaràcter tècnic; del qual sempre hem vol-gut defugir ací, per creure que no era feinamostra, ja que els discos i la ràdio, "com engeneral tota l'anomenada música mecànica,tenen els seus punts d'interès artístic i d'in-fluència sobre el públic.

MIRADOR, que ha volgut seguir amb "in-terès tot el desenrottlament d'aquest asjectètan interessant de l'art actual, dóna amb elseu caire particular tota la importància querequereix gquesla exposició, i per això elvinent número serà dedic4t amb preferèn-cia a aquesta reunió, que ha arribat a asso-lir una permanència entre nosaltres, cornabans lao foren d'altres dedicades a diversosarticles.

Avui, doncs, ens limitem a prevenir elsnostres lectors de la nostra intenció, prome-tent de parlar amb la deguda extensió d'a-questá manifestació.

SASTRERIA

F. Vehils VidalDirecció: M. Pellicer

7, Plaça Uníversífaf, 7

Aquest célebre músic, que hí vingutaquests dies a encapçalar la represa dela mostra vida musical, és també forçaConegut del discàfil, i bo sera aprofitar hoper a parlar d'ell a través dels discos.

l l natural eclecticisme del públic clientde discos té en aquest autor un punt decoincidbncia, i per això gairebé tota l'ex-tensa literatura musical del Mestre Falla éscontinguda en discos, i és que aquest au-tor té, al .mateix temps que una perfecciótécnica que el situa entre els capdavantersde la música contemporània, la suficientclaredat per a 'ésser escoltat amb complaem-ça pel gram públic, i la seva inspiració, abase de l'ambient d'Andalusia, aviat s'en-comana als gustos dels públics d'arreu.

Les audicions d'aquests dies ens ham fetpensar en alguns enregistraments d'aques-tes obres, anotant que no són de les qucmés s'avenen amb les especials caracterís-tiques del disc, per al quàl la música mo-derna, principalment la de grans masses,no és avinent. Però té, sempre, aquell va-lor evocatiu i a estones un ritme encisa_dor que, tot i les dificultats .mecàniques,arriba amb facilitat a l'oient. D'E'l amorbrujo hi ha l'excellent impressió de 'la Fil

-harmònica de Madrid i en recordar aquestsdiscos en l'audició dirigida .pel mateix Mes-tre Falla, anotem el respecte del Mestre Pé-rez Casas en reduir així mateix l'orquestra,llevant-li potser efectismes, però conservanttot el seu valor. Altres edicions, com Lasnoches en los jardines de España, en recor-dar l'audició interpretada pel mateix autorens fa oblidar de pressa els discos, al con-trari d'alguns fragments d'El Sombrero detres picos, escoltats ací sota una direccióque no era 1a del Mestre Falla, que sem-bla decantar-se sempre per la simplicitat,al revés d'aquesta altra iinterpretació Ilam-

ESPECIALITRT

1EN LA MIDA

Janme I, 11Telèf. 11655

paint, fent contrast a l'excellent execucióque es nota en els pocs discos d'aquestaobra.

Des del disc, però, la millor forma d'apre-ciar els valors de la música de Faila ésamb la collecció omplerta per Maria Bar-rientos de les Canciones españolas, un deisenregistraments de més valor tècnic i" mu-sical.

El Mestre Fail.a sembla donar una granimportància al disc com a element de difu-sió musical i personalment ha intervinguten diverses audicions exclusives per a l'en

-registrament. Una de les darreres és la delcèlebre Concerto per a ,piano i diversos vnstruments, que ací en els programes del pafsmo ha estat possible trobar encara. Fallarepassava amb tota cura les .proves, i repe-tia incansalblement quan la reproducció nodonava un resultat perfecta, revelant aixíum interès gran pel disc i esmerçant finsmés de quatre hores per a enregistrar aques-ta obra de curtes dimensions, però una deles més interessants de la música contem

-porània. Així formà un document d'i;nesti-mable valor per a l'avenir que sabrà a quéatendre's respecte de quin sigui el pemsa-mant d'aquest autor amb la seva pròpiaobra.

J. G.

Adreçar•se a I'Adminíefració:

Pelai, 62. =Telèfon 15300

siderat un entretoniment i un mitjà d'ex_ ta:unva, que s'ha proposat la creació d'una •pressió artística, se l'ha pogut utilitzar com discoteca.un document històric, i ara ens planyem Per iniciar-la, el President de la Gene- Rebudes grans col'leccions de

sovint de la pèrdua de tants i tants metres ralitat de Catalunya ha enregistrat en un panyos per aquesta Temporadade filan referents a esdeveniments que en disc el parlament que adreçà al nostre poble

tina cinemateca 'serien documents històrics un cop redactat i plebiscitat l'Estatut. El ESTAMS = XEVIOTSde gran valor. senvor Macià tingué també molt interés a

perpetuar per aquest mitjà l'allocució que MELTONS = FRANEL•LES

-- -- féu a tots els residents a Catalunya pertal que votessin el nostre 'Estatut. •

RADIO

^A

MARELLI Aquest disc constituirà un document his-

ntluOR iN RADIOtbric d'una gran vàlua i amb ell restarà P R E LI S R E D LI I T Sto

AurotRACCl6r ILiOR Ç 7 N R A DIO rtr t F nato

brillantment iniciada la discoteca de la Ge-netalitat de Catalunya.

IDEAL., RADIO AMERICAE L MI R

SE M P RE LLOEL M E N 0 U

Agència exclusiva per a la venda de

—Tot això que em dieu em fa pensar queteniu quaranta sis anys.

—Com ha anat això?— Perquè el meu gendre, que és mig idio-

ta, en té vint-i-tres,(Mucha, Varsovia)

Viatges 1 A.

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges Marítims i Aeris - Viatges a "Forfait"

Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.

MIRADOR

Societat General Espanyola de Llibreria

Barbarà,16 Telèfon 17218

' t P.t^l^z''^2t J 01 E Rr g gya^w n:e' r í ta^^ Sna^. S .^ Ri

Passatge Bacardí, 2 J• o (Ä,Rambla Centre, 33

Excursions en Autocar

Poblet i Santes Creus -S'Agaró-Centre i Sud d'Espanya

Sol• liciti opuscles explicatius

AMERICADEL SUD—Ensopit, això del yo-yo.—Si féssim uma,revolucioneta? -

t. ” (L'Œúvre, París)

i/

TAFANERIALa que guiava, llanada a terra.—I què

et va respondre aquell xicot?

(The Fumorist, Londres)

ESGLESIA AMERICANA roo %—Quan el chor comenci «Ensenyeu-me la

Llum eterna>), encendreu :0,000 bugies.(Life, Nova York)

—Està arruïnat i la meitat dels seus amicsho saben.

—I els altres?—Encara no ho saben.

(Gringoire, París)

El "metge.—Les seves cames no m'agra_den gens.

El malalt.—Però és que jo no sóc Mar-lene Dietrich; sinó el xofer Rrause.

(Dei Wahre jakob, Munic)

[a

IMPRESOS COSTAAsalto. 45. • tlercelon.