Botiga d’ultramarinsde Salàs de Pallars

ELS ESPAIS DE LANOSTÀLGIA

20

Text: Rosa Matas Fotos: Jordi V. Pou, O.T.S.

Salàs de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbeca i Castellar de la Ribera són alguns dels pobles

de Lleida que han fet un lloc a la nostàlgia col·lectiva. Visitar-los és retrobar-se, durant uns

instants, amb els anys de la postguerra, iniciar un viatge turístic pels records a través de

botigues, farmàcies o escoles de la dècada de 1940. Allí sembla que el temps s’ha aturat.

21

22

Barberia de Salàs de Pallars.A sota, Centre

d’interpretació del petitcomerç, farmàcia i botiga

d’ultramarins.

alàs de Pallars, al Pallars Jussà, s’estàconvertint en un museu urbà perl’obstinació d’un particular. Cisco Farràs

ha ambientat una botiga, una barberia, una farmàciai un bar a la postguerra. Ha recuperat la botigadels seus pares, tancada a la dècada de 1980, i, apoc a poc, comportant-se com un antic proveïdor,ha anar adquirint en petits mercats molts delsproductes que es venien en aquest establiment.Entrar a la botiga Ultramarins i Colonials és miraramb els ulls de la gent del Pallars Jussà en els anysdurs de la dictadura.

Farràs, professor en un institut de Tremp, haconvertit la botiga també en aula per als seusalumnes. Allí aprofita una capsa de galetes de lamarca Fontaneda per explicar que aquesta empresava utilitzar els bidons carregats d’aliments enviatspels Estats Units durant el pla Marshall per fer lesseves capses. Els conta que la dècada de 1950 vanser anys de misèria a Espanya. Per a això li serveixenalguns documents, com ara la cartilla de raciona-ment d’una clienta de la fleca del pare de JosepBorrell, l’expresident del Parlament Europeu, queva néixer a la Pobla de Segur.

La botiga ofereix un munt d’articles sense codide barres, xiclets americans a deu cèntims d’euro,pots de Colacao o paper higiènic El Elefante.

A pocs metres de la botiga, Farràs ha ambientatuna antiga barberia i un bar, i ja està treballant enla recuperació d’un antic estanc.

La recreació de la botiga, la barberia, la farmaciai el bar ha animat l’Ajuntament a crear un centred’interpretació del petit comerç del poble a lesantigues escoles, que inclou una sala d’exposicionsque estarà oberta des de Setmana Santa fins aNadal. “Te’n recordes?”, que aplegava més de 400peces de llauna del fons del Museu de Badalona,a més de les peces de Cisco Farràs, ha estat lamostra inaugural del centre.

La pròxima exposició temporal, “Zoopublicitari”, arribarà a la Setmana Santa del 2008.Ensenyarà d’una manera didàctica i atractiva coml’ús de la imatge dels animals com a reclam publi-citari ha estat una constant al llarg de la història

S

23

24

Dues imatges de com s’ha conservat la botiga d’ultramarins Casa Leonardo, de Senterada,creada el 1914 i tancada al públic l’any 1975.

de la publicitat comercial catalana, espanyola imundial. També la publicitat de postguerra prota-gonitzarà la tercera exposició temporal, previstaja per a la Setmana Santa del 2010. L’exposiciós’articula a partir de 7 personatges publicitaris,dissenyats al llarg de la dècada de 1920, que hanesdevingut clàssics en la història del comerç i deldisseny gràfic espanyol. Alguns dels més conegutssón el majordom que anunciava els netejametallsNetol, el noi de les galetes Chiquilín, la nena deTintes Iberia, el nen de sabons Barangué, el famósvailet del cava Freixenet, el nadó que anunciavala llet condensada El Niño i la nena de les galetesNèlia.

Senterada conserva un grafit del 1939Sense sortir del Pallars Jussà, a només 16 quilò-

metres de Salàs de Pallars, a Senterada, hi ha unaaltra botiga d’antany: Casa Leonardo, on, com aUltramarins i Colonials de Cisco Farràs, sembla queel temps s’ha adormit. L’establiment, fundat perl’avi de l’actual propietària, Mireia Font, està exac-tament com era l’any 1975, quan va morir la padrina.

Casa Leonardo, ara convertida en una casa deturisme rural, va néixer l’any 1914 com moltsestabliments de carretera en els quals una mateixapersona s’encarregava de la botiga, el bar i laposada. L’avi de la Mireia, que era traginer i duiagènere per vendre als treballadors de la centralhidroelèctrica de Cabdella, va instal·lar un mostra-dor modernista que encara es conserva. Entre lescuriositats que s’hi aprecien destaca un grafit,probablement d’algú que escoltava la ràdio migany abans que acabés la guerra: “El 26 de generde 1939 entren a Barcelona els nacionals a lesquatre de la tarda i a les sis estan a la PlaçaCatalunya”.

Envasos de productes d’antany a ArbecaA les Garrigues hi ha una altra botiga de la

mateixa època, en la qual els envasos, la majoriabuits, ocupen el lloc on eren quan el seu propietari,Amadeu Gras, la regentava. Es va jubilar l’any1988. Per acomiadar-se del negoci, va avisar tot

Casa Leonardo,

a Senterada, abans era la

botiga, el bar i la

posada. Ara és una casa

de turisme rural.

25

Amadeu Gras explica que l’envàs més antic que conserva a la botiga és un de cartró de formatge La Lechera, de Nestlé, de l’any 1930.

el poble amb un pregó. Els últims mesos, empèsper la nostàlgia, va començar a col·locar als pres-tatges alguns envasos dels productes que venia.“L’envàs més antic –explica Gras– és un de cartróde formatge La Lechera de Nestlé, de quan jo eraun nen, de l’any 1930.”

Gras explica que tenia la intenció de llogar labotiga però, finalment, no ho va fer perquè la

A Arbeca, Amadeu Gras ha

conservat la seva

botiga tal com era

quan es va jubilar

l’any 1988.

27

Cal Potacari, a Llardecans, era una de les farmàcies més antigues de Catalunya. Conserva les substàncies en un 99% dels pots de ceràmica originals.

seva filla el va animar a gaudir-ne d’una altra mane-ra. Des de llavors, l’ensenya a tothom qui vulguiveure-la. Diu que hi han arribat autocars de Terrassai Reus. Al marge de les visites programades, la boti-ga està oberta durant la festa major d’Arbeca, al’agost i durant la fira de novembre.

Una farmàcia única a LlardecansGras va tancar l’establiment el mes de gener del

1988. Aquell mateix any, a Llardecans, al Segrià, esjubilava el farmacèutic Tomàs Pinyol i tancava tam-bé una de les farmàcies més antigues de tot Catalun-ya, Cal Potacari. Fundada el 1846, tres generacionsde farmacèutics han contribuït a fer-ne un conjuntúnic pel seu mobiliari i per la documentació ques’hi conserva. Tot el mobiliari, la bibliotecafarmacològica, el mostrador i els armaris, originalsdel 1846, els va fer un fuster del poble. Els armarisi les vitrines, amb forma d’absis, són decorats ambmotius vegetals que envolten els frescos del sostre.

A diferència dels envasos de la botigad’Arbeca, un 99% dels pots de ceràmica en formade copa conserven les substàncies d’apotecariaque van guarir tres generacions, abans que elsmedicaments es fabriquessin en sèrie. Banya cal-cinada o mirra en són algunes mostres.

Llibres de farmàcia, pintures amb motiusal·legòrics a la salut d’un monjo de Poblet del qualningú no recorda ja el nom, l’envàs de la primeraaspirina alemanya que va començar a comercialit-zar-se a granel o el llibre de registre de la GuerraCivil són algunes de les curiositats que ofereix lafarmàcia, que ja ha estat catalogada com a bécultural d’interès local i que a la llarga es conver-tirà en un espai de museu.

Material escolar de postguerraL’escola de Castellar de la Ribera, a 15

quilòmetres de Solsona, feia més temps que eratancada que la farmàcia. Es conserva com era

29

D’INTERÈS

Salàs de Pallars– Ajuntament

C/ Bon Jesús, 47 Tel. 973 67 60 03– Botiga Ultramarins i Colonials

C/ Sant Pere, 34– Barberia, farmàcia i bar

Pl. del Mercat, s/n– Centre d’interpretació del petit comerç

Antigues escoles Tel. 973 67 62 66

Botiga antiga de SenteradaCasa LeonardoC/ la Bedoga, 2

Tel. 973 66 17 87

Botiga d’ArbecaAmadeu GrasAv. Portals, 12

Tel. 973 16 05 74 / 973 14 91 77

Farmàcia de LlardecansC/ del Vall, 12

Ajuntament de LlardecansTel. 973 13 02 01

Escola de Castellar de la RiberaTurisme del Consell Comarcal del Solsonès

C/ Dominics, s/nTel. 973 48 23 10

quan va tancar, l’any 1973. Una trobadad’antics alumnes va animar l’Ajuntament amostrar com era l’escola rural en temps de lapostguerra, una proposta que ha emocionatmolts dels qui van compartir-hi pupitre i al-guns mestres, com Manola Gasset, filla delpoble, que hi va fer classes a les primeries dela dècada de 1950 i que ha participat enl’audiovisual que presenta als turistes com eral’ensenyament d’aquells anys.

En presentar la vella escola, el Consell Co-marcal del Solsonès assegura que els qui jatenen una certa edat hi poden veure moltescoses que els seran familiars. Els més jovesprobablement se sorprendran per algunes cir-cumstàncies de llavors, com ara que els alum-nes fessin una hora o més de camí a peu pervenir a l’escola, o bé que s’escalfessin el dinaramb una carmanyola damunt l’estufa, que noassistissin a classe si a casa hi havia feines

que apressaven, o que al mestre se li regalésous o algun conill.

“Tot això forma part d’una època en laqual tot era molt difícil i es passaven moltespenúries, i l’ensenyament també se’n ressen-tia. Els mestres havien de posar-hi moltd’esforç i voluntat, i malgrat les consignes delrègim franquista, aquí alguns fins i tot s’havienatrevit a ensenyar el català”, conten les tècni-ques de turisme que han treballat en la recu-peració de l’escola.

Conserva la foto del dictador FranciscoFranco i el quadre de la Immaculada de Mu-rillo. També queden els mapes de llavors i lli-bres, a més de l’estufa que va escalfar tanteshores d’aprenentatge d’ortografia i de taulesde multiplicar. L’Ajuntament pretén ara incor-porar més material escolar de l’època i, finsi tot, una petita mostra de joguines d’aquellstemps. �

Escola de Castellar de la Ribera.

30

Los espacios de la nostalgiaSalàs de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbecay Castellar de la Ribera son algunos de lospueblos de Lleida que han hecho un hueco ala nostalgia colectiva. Visitarlos es encontrarse,durante unos instantes, en los años de lapostguerra, iniciar un viaje turístico por losrecuerdos a través de tiendas, farmacias o escuelasde la década de 1940. Allí parece que el tiempose ha detenido.Salàs de Pallars, en el Pallars Jusssà, se estáconvirtiendo en un museo urbano por el empeñode un particular. Cisco Farràs ha ambientadouna tienda, una barbería, una farmacia y unbar en la postguerra. Ha recuperado la tiendade sus padres, cerrada en la década de 1980 yha ido adquiriendo en pequeños mercadosmuchos de los productos que se vendían en elestablecimiento. Entrar en la tienda Ultramarinosy Coloniales es mirar con los ojos de la gentedel Pallars Jussà en los años duros de la dictadura.A pocos metros de la tienda, Farràs ha ambientadouna antigua barbería y un bar y ya está trabajandoen la recuperación de un antiguo estanco.La recreación de la tienda, la barbería, la farmaciay el bar ha animado al Ayuntamiento a crearun centro de interpretación del pequeño comerciodel pueblo en las antiguas escuelas que incluyeuna sala de exposiciones que estará abiertadesde Semana Santa hasta Navidad. “¿Teacuerdas?”, que reunía más de 400 piezas de

lata del fondo del Museo de Badalona ademásde las piezas de Cisco Farràs, ha sido la muestrainaugural del centro. La próxima exposicióntemporal, “Zoo publicitario”, llegará en SemanaSanta de 2008. También la publicidad depostguerra protagonizará la tercera exposicióntemporal prevista ya para la Semana Santa de2010.A sólo 16 kilómetros de Salàs de Pallars, enSenterada, hay otra tienda de antaño, CasaLeonardo, en la que parece que el tiempo seha dormido. El establecimiento, fundado porel abuelo de la actual propietaria, Mireia Font,está tal y como era en 1975, cuando murió laabuela. Entre las curiosidades que se apreciandestaca un graffiti probablemente de alguienque escuchaba la radio medio año antes deque acabara la guerra civil: “El 26 de enerode 1939 entran en Barcelona los nacionales alas cuatro de la tarde y a las seis están en laPlaza Cataluña”.En las Garrigues, hay otra tienda de la mismaépoca en la que los envases, la mayoría vacíos,ocupan el lugar en el que estaban cuando supropietario, Amadeu Gras, la regentaba. “Elenvase más antiguo –cuenta Gras– es uno decartón de queso La Lechera de Nestlé de cuandoyo era un crío, de 1930.” Al margen de las visitasprogramadas, la tienda está abierta durante lafiesta mayor de Arbeca, en agosto y durante la

feria de noviembre. En el año 1988 en Llardecans,en el Segrià, se jubilaba el farmacéutico TomàsPiñol y cerraba también una de las farmaciasmás antiguas de Cataluña, Cal Potacari. Fundadaen 1846, tres generaciones de farmacéuticoshan contribuido a hacer de ella un conjuntoúnico por su mobiliario y por la documentaciónque conserva. Un 99% de los botes de cerámicaen forma de copa conservan las sustancias debotica que curaron a tres generaciones antesde que los medicamentos se fabricaran en serie.Cuerno calcinado o mirra son algunas de lasmuestras.Finalmente, otro espacio singular que se harecuperado es la escuela de Castellar de laRibera, a 15 kilómetros de Solsona. Se conservatal y como era cuando cerró en 1973. Unencuentro de antiguos alumnos animó alAyuntamiento a mostrar cómo era la escuelarural en tiempos de postguerra, una propuestaque ha emocionado a muchos de los quecompartieron pupitre y a algunos maestros,como Manola Gasset, hija del pueblo, que dioclases a principios de la década de 1950 y queha participado en el audiovisual que presentaa los turistas cómo era la enseñanza de aquellosaños. El Ayuntamiento de la población pretendeahora incorporar más material escolar de laépoca e incluso una pequeña muestra de juguetesde entonces. �

31

Salas de Pallars, Senterada,Llardecans, Arbeca and Castellarde la Ribera are just a few of thevillages of the Lands of Lleida thathave left their mark on people andaroused collective nostalgia.Visiting them allows tourists totake a short trip back in time, tojust after the Spanish Civil War,and embark on a journey throughthe memories that these shops,chemist’s shops and schools fromthe 1940s help to reawaken.Visiting them gives the impressionthat time has somehow stood still.

Cisco Farràs, who is from Salàsde Pallars, has recaptured theatmosphere of the post-war periodin his restored general store,barber’s shop, chemist’s shop andbar. He started by restoring hisparents’ shop, which originally

closed in the 1980s, and hascontinued to collect some of theproducts that it used to sell fromlocal markets. Just a few metresaway, Farràs has also restoredwhat used to be a barber’s shopand a former bar and he iscurrently working on the recoveryof what used to be a tobacconist’s.The local council has alsoes tab l i shed a centre forinterpreting the village’s small-scale commerce. This initiativeincludes an exhibition hall, whichwill remain open from Easter toChristmas, which already hasthree interesting exhibitionsprogrammed for the coming years.

Just 16 kilometres from Salas dePallars, in Senterada, there is anold shop in which time seems tohave stood still; Casa Leonardo.

This establishment, which wasfounded by the grandfather of thepresent owner, Mireia Font,remains just as it was back in1975. Its curious contents includea piece of graffiti, probably writtenby someone who had beenlistening to the radio six monthsbefore the end of the Spanish CivilWar finished. The inscriptionreads: “On 26th January 1939,the nationalist troops enterBarcelona at four o’clock in theafternoon and at six o’clock theyare in Plaça Catalunya”.

There is another interesting shopdating from the same period inLes Garrigues. The establishmentexhibits numerous packets andcontainers, the majority of whichare now empty, that stand in thesame places that they occupied

when the shop was run byAmadeu Gras. According to Gras:“the oldest package is a carton ofNestlé, La Lechera cheese, whichdates from 1930, when I was justa child”. In 1988, the pharmacistTomás Piñol retired in Llardecans,El Segrià, which signified theclosure of Cal Potacari, one of theoldest chemist ’s shops inCatalonia. The business, whichwas founded in 1846 and run bythree generations of pharmacists,is a truly unique centre. Ofparticular note are its uniquefurn i sh ings and or ig ina ldocuments. Furthermore, 99% ofits cup-shaped ceramic jars stillcontain the remains of thepharmacy products that curedthree generations of patientsbefore the arrival of massproduced modern medicines. �

Places for nostalgia