ELS FANGS DE DEPURADORES COM A ADOBS ORGÀNICS

Josep Saña i VilasecaDoctor en Ciències Químiques

Ponència presentada a les Jornades sobre Adobs Orgànics. Febrer 1985

RESUM

En un ampli conjunt de 81 Fangs de 18 depuradores d'aigües residualsurbanes, hem estudiat la composició de la seva fracció orgánica, comparant elsdiferents sistemes d'estabilització i acondicionament més usuals.

Els Fangs Anaeróbics presenten una Matèria Orgánica mes estabilitzadaque no pas els Aeròbics. Els Fangs d'Acondicionament Mineral resulta que sónmés una esmena calaria que no pas un adob.

RESUMEN

En un amplio conjunto de 81 Fangos de 18 depuradoras de aguasresiduales urbanas, se ha estudiado la composición de su fracción orgánica,comparando los sistemas de estabilización y acondicionamiento más comunes.

Los Fangos Anaeróbicos presentan una Materia Orgánica más estabiliza-da que los Aeróbicos. Los Fangos de Acondicionamiento Mineral son más unaenmienda calcárea que un abono orgánico.

SUMMARYThe organic fraction composition of eighty-one different sewage slud-

ges comming from eighteen different water depuration plants has been studied,comparing the usual stabilization and conditioning systems practiced in thoseplants.

Anaerobical sludges present a more stabilized Organic Matter thatAerobical ones. Mineral conditioned sludges be have more like a lime amende-ment that like a fertilizer.

INTRODUCCIO

La depuració de les aigües residuals urbanes comporta l'aparició d'unresidu orgànic anomenat Fang o Llot de Depuradora, el qual pot eliminar-se,entre d'altres sistemes com ara la incineració o l'abocament, reutilitzant-lo com aadob. Aquesta reutilització obliga a un coneixement de diversos aspectes delsFangs: la presencia i nivell de substàncies orgàniques tòxiques o metalls

QUADERNS AGRARIS no,,ernore 85 69

potencialment tòxics, la presència de microorganismes paràsits i pateigens, lesseves característiques com a fertilitzant mineral, especialment com a fertilitzantnitrogenat, i les seves característiques com a adob orgànic. En aquest article ensreferim a aquest darrer aspecte.

OBJECTIUS

Les característiques dels Fangs com a Adobs Orgànics depenen de l'aiguaresidual de la qual provenen, del sistema tècnic d'estabilització (digestió anaerbbi-ca o estabilització aeròbica) i acondicionament previa la deshidratad() i assecatge(sense acondicionament en l'assecatge en eres, addició de polielectrolit en ladeshidratació amb filtres banda, i addició de CaO-FeC13 en la deshidratació ambfiltres al buit).

En aquest estudi caracteritzem la fracció orgànica dels Fangs, compa-rant-ne la composició entre els de tractament diferent. Només hem considerat elssistemes més usuals, que són els indicats en el paràgraf anterior.

MATERIAL I MÈTODES

Hem treballat amb un conjunt de 81 mostres obtingudes de 18depuradores. De la majoria d'elles hem obtingut 6 mostres recollides al llarg detot un any, a intervals de 2 mesos. D'algunes plantes depuradores que entraren enfuncionament en el decurs del treball o s'avariaren en aquest període en tenimnomés mostres puntuals.

Les característiques genèriques d'aquestes plantes queden recollides a la

La metodologia emprada, descrita per (11), permet la caracterització deParàmetres Físico-Químics (pH i Conductivitat), Bioquímics (Taxa de Mineralit-zació-TMC), Orgànics Generals (Materia Orgànica Total-MOT; Relació MOT/Coxidable; Grau de Descomposició-GD; riquesa en Nitrogen total-%N i nohidrolitzable-%Nnh, així com les relacions GIN i Ch/Nh) i de la Fraccióanomenada Húmica (% CAc.Hüm,,,An/Cox.; %CAc.Fümc-Ar/Cox; Taxa de Polimeritza-ció o Ac. Fúlvic/Ac. Húmic; Index colorimètric E4/E6 de l'extracte húmic;%CHumines-Hum/CO X i Grau d'Humificació).

L'anàlisi estadística, en el cas de comparar els 2 sistemes d'estabilització,hom la realitzà mitjançant el test de la t d'Student, excepte en el cas delsparàmetres en els quals no es complia la igualtat de les variances, llavorsapliavem el test de Mann-Whitney. La comparació entre els tres sistemesd acondicionament es realitzà mitjançant una anàlisi de la variança, seguida, en elscasos en què existia significació, d una separad() de mitjanes amb el test de Sheffé(5 i 13).

RESULTATS

Els resultats obtinguts queden recollits a les Taules 2 i 3, així com lacorresponent anàlisi estadística. En cada paràmetre, les mitjanes seguides dediferent lletra presenten diferències significatives al nivell de P 0.05 o 0.01segons siguin minúscules o majúscules respectivament.

Taula 1.

70 QUADERNS AGRARIS novembre 85

DISCUSSIÓ

Sobre els Fangs en general cal comentar el pH proper a la neutralitat i lasalinitat baixa (excepte en mostres puntuals) que no sembla pas que puguinprovocar problemes.

El nivell de Materia Orgànica és francament alt, pràcticament la meitatde la seva matèria seca (Xmor = 48.84%), i més d'un terç d'aquesta MO hom el potconsiderar estable o de difícil mineralització (Xon = 37.0) encara que en conjuntels fangs resulten uns materials degradables (XTMC = 18.19), de l'ordre de Femsmolg frescos. (11)

El contingut en N és alt (X.N = 3.66%) la qual cosa comporta que la relacióGIN sigui lleugerament baixa, cara a una aplicació Optima al sòl (XciN = 8.00).Aquesta relació es manté tant a la fracció orgànica més fràgil, com a la mésresistent (Xch/Nh = 8.37). Els nivells de MO i N de les nostres mostres són moltsimilars als citats per (7), (8) i (9) obtinguts en Fangs d'altres indrets europeus.

Quant a la fracció Húmica, observem un predomini dels componentspoc evolucionats, els Ac. Fülvics (XcAryc = 0.130 contra XcAwc = 0.084 i una relacióAF/AH o Taxa de Polimerització X = 2.53) encara que segons (11), ni la fraccióAc. Fülvic ni tan sols la fracció Ac. Hürnic dels Fangs semblen correspondre's averitables fraccions de materia orgànica molt estabilitzada o humificada, adiferencia del que succeeix en els sòls. L'índex colorimètric E4/E6 (X = 5.93) indicaun volum molecular relativament petit d'aquestes substancies hümiques, si betampoc aquest índex pot interpretar-se en el cas de les Substancies Hürniques deFangs amb la mateixa simplicitat que en cas de seis.

Hi ha una fracció important de Materia Orgànica lligada a la fracciómineral o Humina (Xcriumic = 0.189), encara que amb una gran variabilitat segonsles mostres (C.V. = 114%).

En comparar la Composició segons el sistema d'estabilització dels Fangs,observem que els Fangs Anaeróbics presenten una Materia Orgànica molt mésestable (TMC inferior i GD superior), si bé els nivells absoluts d aquesta MateriaOrgànica són molt inferiors. L explicació d'aquest fet cal buscar-la en la superiorcapacitat mineralitzadora del procés anaerbbic respecte l'aeròbic (segons (2), elprocés anaerbbic elimina al voltant de la meitat de la MO present en el fang cru,mentre que l'estabilització aeròbica només ho aconsegueix en una tercera part)degut al menor rendiment energètic del primer procés: l'energia produïda enaquest cas pels microorganismes és de 0.15-0.40 Kcal/g. de MO consumida,mentre que en aerobiosi pot arribar a 4 Kcal/g. (1). Per tant, per mantenir unesvelocitats de creixement similars, els microorganismes aeròbics necessitenconsumir (mineralitzar) ines MO (3), conservant-se o neoformant-se fraccionsorgàniques molt estables.

Com a conseqüència d'aquesta superior capacitat mineralitzadora delprocés anaerObic, el N d'aquests Fangs queda essencialment en formes minerals(2), que són molt susceptibles de ser eliminades fonamentalment en els processosde deshidratació posteriors a l'estabilització del Fang, resultant uns nivells de Nsensiblement inferiors als dels Fangs aeròbics, així com també troben (7) i (8) enles seves mostres. També, i segons la mateixa línia explicativa, el N dels Fangsanaerbbics està lligat a les formes orgàniques més estables, les no hidrolitzables.

QUADERNS AGRARIS „ ove „,, re „71

La relació entre la Matèria Orgànica determinada per calcinació i elCarboni determinat per oxidad() humida (relació MOT/Cox) apareix també comun paràmetre diferenciador del sistema d'estabilització del Fang, comportant-secom un resum de tota una sèrie d'altres paràmetres químics ja comentats: els fangsaeròbics presenten una Materia Orgànica més oxidada (6) i com ja hem comentat,amb més N en formes orgàniques. Aquest element provoca errors per defecte en

la quantificació del Carboni oxidable (10) i el més alt nivell d'oxidació de laMatèria Orgànica provoca també errors per defecte en el càlcul clàssic d'aquestCarboni (6). En conjunt, doncs, puja l'índex MOT/Cox en els Fangs aeròbics, fetque també observa (7) en les seves mostres.

Finalment comentem els majors nivells de Matèria Orgànica lligada a la

fracció mineral (Humina) dels Fangs Anaeräbics, aspecte sobre el qual no hemtrobat informació a la bibliografia. Senzillament sembla que resulta que la millorestabilització de la Matèria Orgànica per a aquest tractament, té com a conseqüèn-cia l'augment del lligam entre Materia Orgànica i Materia Mineral.

Quant als sistemes d'Acondicionament, cal indicar que els Fangsfloculats mineralment (amb CaO i FeCl3) resulten molt diferents dels altres dostipus estudiats, i cal considerar-los més com a una esmena calaria (alts pHs inotables nivells de Carbonats, que no vénen indicats a la Taula 3) que no pas com aun adob orgànic, ja que les aportacions de l'acondicionador provoquen unadilució mineral del Fang, xifrable en un 30% (2). Per aquesta mateixa raó, tambébaixa el percentatge de Nitrogen, juntament amb les pèrdues per volatilització en

forma de NH3 pels alts pHs del producte, i l'eliminació de les formes solubles de Ndurant la filtració.

Encara que aquests Fangs floculats mineralment aparentin una MateriaOrgànica més estabilitzada (TMC sensiblement més baixa), no és exactamentaixí, ja que la tècnica respiromètrica falla en aquestes mostres (3), sobretot en les

que presenten encara un nivell notable de CaO sense carbonatar. Però indepen-dentment de les errades de la tècnica respiromètrica en aquests casos, a curttermini mostraran molt possiblement una Materia Orgànica menys mineralitza-ble tant per causa de la protecció carbonatada que aquesta té, com per l'alt pH del

Fang, essent un medi pràcticament estèril de microorganismes descomponedors.(4)

Els Carbonats d'aquests Fangs, formats per la carbonatació del CaOafegit, emboliquen la major part de la Matèria Orgànica, i d'aquí els augmentssignificatius de la fracció Humina, fet que també comenta. (12)

Finalment Púnica diferencia entre els Fangs assecats en eres i elsfinalitzats amb Polielectrolit resideix en el major percentatge d'AH d'aquestsdarrers. No hem trobat bibliografia sobre aquest aspecte que ens asseguri que la

causa d'aquest fet sigui l'acondicionament.

72 QUADERNS AGRARIS nov ernbr e 85

F-1

-a

41

.° ci.,ú Eeo

gx.,

PP PP GA 4 i: Z1 P4 2 PP

,

-- uo —,...,A...,.. ,. ,Z)0 -i-u

In aD cn N e N. ,.I. -1 o cx)44

0st .0ce r:J.... ce

ce -0> 0

PL.

N N C\ e n.0 N cs.-, -,

< < < up

c•-• N cri,-;,-;

Cð Cð) VD

cts eO vbjj

-,«

....; •,.;cn cnei as 4., ce ce ce At,

.g E •?'S•'g 'e'• . o . . . o2 > 2

ei ce cd

4e. '-'. . .e

71:1 leg)N,-e

, cpu u00 ,„2" ce4s, ce

U)77O

sO ce,J0

v, Ze Z up ,Q,..,) . up v,cs, ..--. _O su -.-, Q., su u[ . li i 17n 7.,'s [ Z' 4. -'.n r al [ '11

sO7.1 .-n-•,..,

up i21Z upcl.) u .-0 I)

c '11 i Z 7e c . 1 1

dObe72,• ,ee 7,0 ..0u<

-.--44'-' 8';..

. U(1.): ú : : :

wTu'

á .".,cci Ó

U

..... U

w

áce

«5su 110E e

cece 4-s

.,..•u 71;SU -ti

' s.0

ce ri ce ca et ce ce• • • .2 .2n • --).n .2..0 .n ./P ,n ,JD .n .LP4 :D .,0 '0 ,o ,o ,o ,0, , s.., s, s, , s,

Q.)g g (cus,

cd 4 g-)3 ce

• ...• .•., •.; ..; .•_; 4-;..:g.11 41 41 41 4'7 GZ) .r3

ce. 2 ce ce..r. • .2,0 ,12 _C,N

‘1.) 'C' ,2cd -,0) y4-; b.b ce z2:0 ce•-n --. OU) n< 2 <

..-o0

U(I) -- 0 za.° cn ,-, ce4 4 (3 4.., ra.1 4

-, ›. ce00 P.

—.P.

T.;

O>

4 -......ce 15

4 Ucd 4 , ,,e s, s,,, up

Ue., s, (I) , , Ch (i

,„ O g, O ,f) . 'si,- ce 7-_, .5.,z W ce cd,PP PP U k. -4 :4 > :/..-D

ce0 • ¡.5

77t"

..c, 7,1

0 0 a

QUADERNS AGRARIS novembre 85 73

e

AO -1

.c) 1.)17, Eez

w

XI XI 114 ill ,---, Q P-4

,,— uo —3. e,, u+.4)O -n-n

C.)

,r, v\ 1 co o e el .. •-n .

cv T'eO

s.° O

....ce -o

—

,,i, ,..o ,. ...d„ ,.., n.

r-;

< C/D C/D CD &D cn

- c...

ceO Yhn

". =

'-' 'Ti1 O

'•-, C3 e ,__,

.5. 11 ."g''' .g g .-g̀'''1 . .

seU g,o ,„Y4. e

P-I MI

c „,c -,ce c

cd-o ,- _a ,-.;

--5., — v ,...e e e 4, c.n

u't.: 4 'a'

0.1 cl) (1.) .).-' ,-ns-1%-n n-. 4 0 7 CU

r.r.1 44 44' 4-1 44 u ra"Z u

dO be

o 7.;o<

4,— 1, 1, .1••n

4 -1: -13: -11- '75,..•u., ._• ...... ....,. 0 u u' 0.1 U U

-I.) cu Tu' u

ó ó ó óP-4 P-4 0-4 P-4

'a'(1) te

E ecd

ce 4-.0 5)Ce ,,j

»,I-,

•D_, eU ce ce ce

.:-.1"-' el e U U U...... •-n e_o -0,•o u -.o ccn -in U,0 ',.-, -0 - 0 'O 'O 'O

..,t. ,1 s-n I, t..) ..o

U ", '0 ,0 u cu u ,0

ce tt 34'-' Ce CIS Ce 0

• u • (1) • V4-; )-; 10, ,e e cd •)-:, ,._; ,L.) t:)1) eto v),.., C ,....* C v) v) v)

GLI gi 4cal-leWLIIPT.7 4ed

..."OoU

..(z z -0 CU o te .,-, ce

o., a c: (z (7, > N

a0'1".:....,O>

ce up.,cll ,... ,t) cdo

o cu ça o 0ou , 0

= 7:1 > ,c, `,.,-), r,a+ e 7;1

x g ,...1-, g

cn ,,,, e 40..„ J-+ (1.) u •,- —,.., i.e..)

O 4-. p., e

O O •-n (U CL) 0 v",,It --, 7j ce

a.. 111 -1 Pr-1 f= cn ›-cs N

i 2 2 -15' o '' .t.g o .71. ' ,D o --aot', " II .31e°

sc1 Q-75 11,x '.-11., - ..,, Ec . 05 _c e -11... , u., 4. )

V./.12 g O

2 7D'2 E 12. 41t

'-',...n ''OW'ZI P4 .5 II -Ti 191 -.;.-c o E5•-z-.9., e ra.'.2e-ol,,,, , g 1: E

'

1,-1

c....32Tu'' t -..11 ::: r i'-'‘5.(.)

e t' aoc) .9., ,..9)

,,) q.. u - 14 11. t. ', <-11

ce tu- ;..1

ET,•..-z:.- „„ 35. 11.c,pj ,..6,

n U 4-0 -ciaog _?..a. E ‘9, p., ,1' .,̀,i 5 ,cd.1:

4-1-11>U1>'1. .-IsC0'8" .g.

cd

'Tu' ,CD7 ,d 0.¿5 ji ‘;',',--.

-e .7.. (*) -a. e" " so

c-.1 g 55 ,.j :„.1 13. _ 19; 3 'ceso

O v'...:. • :9:

t-77 . 4 g., ce .U

y 2952J:,,,,•a, 17; 11

-o 0o ••n-, O 2

AlRe; E 93 p2E32 C/D

V

Eci.c se; ..3 ,g.....x

y "1:1

tl E O O E, d' '-',J.dcd

izo+, g -zg u 1,,,)1-6)

u ce g s-,, --.> ›, tc, Le ce." :Te' ' '''

u 1-) 7,i 'Te' l'-c; 2-11ce

1., <L) n-• ,...-. U _, e) .92-7:3

-O ;ti ;' g-.-9,-.,

.-g o

„.—s cn 0

x ce .5 •- '7. 5-°

75' :2 VI

x s. t.;

0, 9 ,. -a - s -E,--.5 ,53= e

"ti

-61 ,,s

Og

ce ',74

bILF-0

•

rj 15' ---' E .,,r .0

'1.1 .21-rT)

.9 2...&>1,5:

Elog,.._src 2upc—c):::::.:i-9:2 :::11::e E _I ,3 o zi',..,-9

,,,5 0—e

2 -ci

, „.-- e (1)

O . .(zn li E-- cd 1, o -ry--ci „u . U •

-,5 ,,,,..E

1.1 . 2 2.. ,.":2 1._',..,:s_... -s. .

cizz) .e.i .-ci . ,. 0 .5 .

y ,,, z` '.,,i ,v rj :CD ''`O O-

u) p,

TE *2 7.'2 1 ,,,, .55.' ,1•' .a, .5., •

74QUADERNS AGRARIS novernbre 55

V)

cc C() C) •-n C) T. N NNNcomcococoNo000cOscOcoNN

1-4

O

re",

ere

re;

rit

re% COKe, N V-n

N: n.5 O0

ON slCO 00

(2Q ocid

\ N rf) \•Cv-n CO N N NO cc N esiO NON

O rn OC)re", On 00 rr,.

O

rr,II

O

CO.

N

Od

re",

\C\

trN N\

`ZP

O COO ,t;

CO N

N

N

C\ e -n N N \..0 V\ 1-, r-, •-n O 1-1 N \ \ O.--1 1-1 1-,

c0 N Cn ,c}. n.0 N N N vn \.0 00 N \s,:t O N 0 00 v-, N v., N 0,5o ‘,7t; ee; c). c°. d eo oo

PQ P:1 .‹ < PP PP PP PP PP PP PP P:1

rs1 N nD CO N 0 rr, `1' \..0 N O n0 N ‘..0 n-•1rq, DD \ <5 \.0 cc; n.2d; CD. v-n N: N «.;O '71'

-n 'e o e e rr, o e e eeeeeee\Z n0 \ \.0 n.0 O \ vs, nrs

1`.. CO CO 't \ \ s..D r,\ O -e 'e 00. CD N ‘,.5 ee"? CO O

O rn-; \O n-r; C. C. '1 Ni O er; •,1n—ocO re1 r-4

< < < < < < < <00 v e -n 00 w-n •-n cocc e O \ CO re N. © e „«-; R ri (-4 N n-r, n..o N N.

er, O O NOU)

(.1.4v•n

+ • -;••=i o

1E) < § (-)

z z z z z(2,xUf-ig'ÖÖGZ --,c5c.5>LDgc—igd

C/D

CID

(1.)7:3

g).0

CA

ua

oso

z• o

o4 Cln

E

- U

76

00 O\ \ \ O N \ 0•n Gn

coco o N 0 \ cA, (:) \-0 N• \.0 c. N N I-- n.D \• 0.n C). C. N C. .1 cx3 d

o o N0'

PC1 P:1 f:C1 < < < < P:1 < < < <

N r, res N "1 0 0 \O N `eco n.0 '1: N e re, N 00 N d crn „_; OC; C. N; C5 •-n d

c O ON

00 cc c0 00 00 00 N c0 cc c0 GO 00 c0

\O re, O\ N- N "rt, N 00 00 re% tes \ N c0oo O 00 G. 03 N ozi 00. N nrn

d d cxiqqQd- 00 o o

< < P:1 < < < < < < < < < <

\ N r co ,-.N<ONONNNO O — O N N y-N ‘e \ c; \

• 0 0N d

a N Ns.0 \.0

ce,\-0

'en.0 n.0

CACU

ocf)

cA\

'1. No rr;N

cr, s.0v.'

dn O00.— 0 0

e -e O Os.0 \.0 \.0

n.0 n.0 v-n ,C..% N eCC). "' \ C). ad 33

-d v•-n re, 00

< c'2 < < < < < < < < < < < < <cc r9 re% O Ni 00 e .0 cc

c0 N 0 00 c•r• O• r•r; d c). 7: .6 •0. rA re; N. N od

• o o N 0 re,

-.

▪

v <

z(--, '103 ''' OZ -8' ( 1 (..)U k-1n NO UU

',.. >1 g F 5 n Z Z Z r• -- :-.,,

ti C.3 P g Cj Ö G.Z 4(5L5(.gL)g-L')-

QUADERNS AGRARIS novernbre 85

CONCLUSIONS

Els Fangs de la depuració d'aigües residuals urbanes es un producte quepresenta uns alts nivells de Materia Orgànica i de N.

Les fraccions orgàniques dels Fangs varien segons els sistema tècnic detractament. Els Fangs Anaeróbics presenten una Materia Orgànica més estableque no pas els Aeròbics, i amb un més alt nivell de lligam entre les seves fraccionsorgànica i mineral.

Els Fangs finalitzats amb CaO-FeC13són més aviat esmenes calaries queno pas Adobs Orgànics.

Caldrà comprovar posteriorment si aquesta composició diferencialimplica també un comportament diferent dels Fangs en el sól al qual s'apliquincom a adob.

BIBLIOGRAFIA

1—CAMP, TR. i MESERVE, RL. (1962): Bacterial Descomposition of OrganicMatter in Water. Water and its Impurities. Chap. 10. p. 238-305. 8th Ed.

2—CHAUSSOD, R. (1980): Valeur Fertilisante des Boues Residuaires. Charac-terization, Treatment and Use of Sewage Sludge. Proc. 2on Europ.Symp. Vienna, p. 449-465.

3—CHAUSSOD, R., GERMON, JC. i CATROUX, G. (1981): Determination dela Valeur Fertilizante des Boues Résiduaires: Aptitude a liberer l'Azote.Convention d'Etude n° 74050. Ministère de l'Environnement et duCadre de Vie.

4—COLIN, F. (1977): Mise au point de méthodes Biochimiques de Characteri-sation de la Stabilité des Boues Résiduaires. Application a l'évaluation despossibilités d'élimination finale par mise en decharge controlée ouutilisation agricole. Sols et Déchets Solides. Ministère de l'Environ-Rement et du Cadre de Vie. Mission des Etudes et de la Recherche.

5—DOMENECH, JM. (1980): Métodos Estadísticos para Investigadores. Ed.Herder.

6—HARTENSTEIN, R. (1981): Sludge Descomposition and Stabilization.Science, 212 (4496), p. 743-749.

7—MOREL, JL. (1977): Contribution a l'étude de l' evolution des Boues Résiduai-res dans le Sol. Thesis Doctoral. Université de Nancy.

8—PACCOLAT, B. (1979): L'Útilisation agricole des boues d'épuration. L'ex-emple de la Suisse. Phosphore et Agricultures, 75 (3), p. 29-39.

9—RIFFALDI, R., SARTORI, F. i LEVI-MINZI, R. (1982): Humic Substances inSewage Sludges. Environ. Poll. (Ser. B) 3, p. 139-146.

10—RODIER, J. (1975): L'Analyse de l'Eau. Dunod Tecnique. 5e ed.11—SAÑA, J. (1985): La Utilització dels Fangs de Depuradores Urbanes com a

Adob: Caracterització de la seva fracció orgànica. Tesi Doctoral.Universitat de Barcelona.

12—SARCIA, C. LELEU, L. i CREFFARD, J. (1977): Etudes de la localisation desmétaux toxiques contenus dans les Boues des stations d'épuration. Solset Déchets Solides. Ministère de l'Environnement et du Cadre de Vie.Mission des Etudes et de la Recherche.

13—SNEDECOR, GW., i COCHRAN, NG. (1975): Métodos Estadísticos. Cecsa.

QUADERNS AGRARIS nove rnbre 85

77