43
Dossier de l’espectacle Els meus poetes www.teatredesalt.net

Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Amb Emma Vilarasau i el músic Xavier Bosch Direcció: Jordi Bosch 28 de febrer de 2014 Compra la teva entrada: www.teatredesalt.net

Citation preview

Page 1: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

Dossier de l’espectacleEls meus poetes

www.teatredesalt.net

Page 2: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014
Page 3: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

3

Fitxa artística

Intèrprets: Emma Vilarasaui Xavier Bosch

Direcció: Jordi Bosch

Els poetes: Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Chantal Maillard, Pablo Neruda, Jorge Luís Borges i Mario Benedetti.

Dades

Dia i hora: divendres 28 de febrer a les 21 h

Preu: 15 / 12 euros

Durada: 1 h

Page 4: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

4

Presentació

Emma Vilarasau recita poemes d’aquells autors que l’han acompanyat al llarg de la seva vida: Palau i Fabre, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Chantal Maillard, Pablo Nerda, Jorge Luís Borges, Mario Benedetti... juntament amb el músic Xavier Bosch, tant a la percussió com a la guitarra, us conviden a aturar-vos i aprofundir en la poesia, tot creant una atmosfera plena d’emocions.

“Són poemes que m’han donat grans moments. Estic molt agraïda als seus autors”

Emma Vilarasau

Page 5: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

5

Els orígens...Els meus poetes és espectacle un que neix de la passió i l’estima d’uns autors poètics que pre-dominen en el nostre dia a dia. És una proposta on la música i la paraula es donen la mà per invitar-nos a explorar cada racó més íntim de nosaltres mateixos.

Emma Vilarasau ens recita poemes d’aquells autors que l’han acompanyada al llarg de la seva vida, com Palau i Fabre, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Joan Marguerit, Chantal Mailard, Pablo Neruda, Jorge Luís Borges i Mario Benedetti,... Juntament amb el músic Xavier Bosch tant a la percussió com a la guitarra, convidaran a l’espectador a aturar-se i aprofundir en la poesia, totcreant una atmosfera plena d’emocions.

Els meus poetes és una invitació a intimar en soledat amb la música i la paraula, una invasió d’estímuls i de contacta amb un món invisible com és el nostre propi interior.

Page 6: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

6

Currículums

EMMA VILARASAU, actriu

Estudià interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona del 1977 al 1980, i com-pletà la seva formació amb seminaris amb John Strassberg i Carlos Gandolfo, així com estudis a l’escola de Philip Gaulier a París l’any 1985.

La seva trajectòria teatral abarca més de 30 interpretacions des del 1982, incloent obres com “La Flauta màgica”, “Les noces de Fígaro”, “La infanticida”, “Un tranvia anomenat desig”, “Un matrimoni de Boston”, “Espectres”, “Agost”, “Quí té por de Virginia Woolf?” i “Barcelona” entre d’altres.

En televisió la van fer famosa grans sèries com “Secrets de Família”, “Nissaga de poder”, “Ma-joria absoluta” o “Ventdelplà”. I pel que fa a la gran pantalla l’hem pogut veure entre d’altres pel∙lícules en “Els sense nom” i “Para que no me olvides”.

Entre els guardons que ha rebut es poden destacar els tres premis de la Crítica teatral de Bar-celona els anys 1991-92, 1992-93 i 1998-99, dos premis Butaca els anys 1998 i 2000, el premi Sant Jordi de cinema l’any 2005, el premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat l’any 2008 i el premi a millor actriu del WorldFest-Houston International Film Festival.

Page 7: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

7

XAVIER BOSCH, músic

S’inicia en l’estudi de la guitarra amb el mestre Garrido i amplia els seus estudis amb el mestre José Muñoz Coca. Posteriorment obté el títol de professor de guitarra al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Dedicat a la docència durant vint-i-cinc anys especialitzat en l’ensenyament de la guitarra i del llenguatge musical.

Va formar duo de guitarres amb Gemma Plandolit i féu la transcripció de partitures de piano a dues guitarres especialitzant-se en música espanyola. Van difondre aquest repertori per Catalunya i diversos països europeus destacant l’estrena d’aquest duo a la Primavera Musicale Catalane a Toulouse.

Compon cantates infantils i juvenils. També posa música a una sèrie de poemes de l’estimat poeta Miquel Martí i Pol. Participa a l’espectacle dedicat al poeta “Tot el que escric ressona dins meu“ creant l’ambient musical amb peces de guitarra pròpies.

Actualment acompanya a l’actriu catalana Emma Vilarasau en l’espectacle “ Els meus poetes “ amb peces pròpies, clàssiques, percussió i poemes cantats.

Page 8: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

8

Els poemes

BEATUS ILLE...

Sortós qui sense seny ha travessat les marsi ha conegut el món de l’una banda a l’altra;qui obeint el seu vent se n’anava a l’atzar,

que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll i en un rapte de volfeia néixer els seus cants del fons de les entranyes;

qui estimava pels ulls com si no tingués cori es deixava estimar si tant li damanaven…

Sortós qui com un déu s’ha embriagat d’amori d’un llit qualsevol ha somogut les aigüesi ha sentit el seu cos llevar-se com un sol

dels llençols de la nit espessos d’abraçades…

Josep Palau i Fabre

Page 9: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

9

Sortós qui com un rei que donés els seus bénsse n’anava a captar, perdut i sense pàtria,

i tastava la vida en qualsevol indret,collida pels camins, amb gust de rels amargues…

Qui sol i sense rems i en un mar procel.lóss’alçurava en el cant sobre la creta blava

i a la gorja del vent ofegava la pori sabia esbandir els odis amb rialles…

Qui ha començat mil llibre sense acabar-ne capi a tots dava la fi que el moment li dictava

tot fent dir que era un snat, un lladre o un malvat, un profeta, un cacic o coses més estranyes...

Qui té la cabellera, com la sang, esbullada... Qui amb la llum del seu braç feia les dones blanques...

Qui era, en els seus furs, més gran que els reis de França...

SOLEstic sol.

Sol en la meva família.Sol entre els amics - sí, entre els meus amics.

Sol en la meva pàtria sola. Sol entre les dones - sobretot sol entre les dones.

I una noia està sola dins meu de fa molts anys.

Page 10: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

10

L’ESTRANGER- De quin país és aquest estranger?

- No ho sé.- Com se diu?

- No ho sé.- Què fa? Quina llengua parla?

- No ho sé.- Com us dieu, bon home?

-...- De quin país veniu? On aneu?

- Sóc d’aquí Sóc estranger

COMIATJa no sé escriure, ja no sé escriure mésLa tinta m’empastifa els dits, les venes...

— He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriurela polpa del fruit d’or sinó en el fruit,

la tempesta en la sang sinó en la sang, l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?

¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,morint-me?

La resta són paraules...Res no sabré ja escriure de millor.

Massa a prop de la vida visc.Els mots se’m moren a dins

i jo visc en les coses.

Page 11: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

11

Joan Vinyoli

CERCLESCercles

Un altre cop vols agitar les aigüesdel llac.

Està bé, però pensaque no serveix de res tirar una sola pedra,

que has d’estar aquí des de la matinadafins a la posta, des que neix la nit

fins al llevant- tindràs la companyia

de les estrelles, podràs veure l’ocellassade la nit negra covant l’ou de la llum

del dia nou –Assajant sempre cercles,

per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla- i mai potser n’estaràs segur-

que has assolit el cercle convincent.

Page 12: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

12

EL VELL I EL MAR

El mar és ple, però jo em passo dies omplint-lode mirada.matinada. Cal saber-ho fer:

que mai no se n’adoni, com si no el tinguessisen res tot i la seva immensitati seu saber-se dur i compacte, riccom la balena, que tot d’una en surti que amb un cop de cua els pescadors afona.No, que romangui llis, indiferenta la teva anyorança, a la teva recança.Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.Estalvia gemecs i fes més ample el mar.

TOT ÉS PER SER DONAT

Tot és per ser donat i no t’ho vol ningú, cor meu, potser les pedres mudeso bé la matinada. Cor, no et precipitisa voler més, no et tanquis per molt que faci mal Estimasense voler ser correspost. Posa’t a prova:calla i escolta l’indiscriminatso de la vida Sol, cada bateces correspon potser amb alguna cosa.

Page 13: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

13

Miquel Martí i Pol

UN SONET PER A TUUn sonet per a tu que em fas més clar

tant el dolor fecund com l’alegria,un sonet amb els mots de cada dia,amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensarque el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d’alguna melodiaque sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,però amb aquell toc lleu de fantasiaque fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m’ha permèsde dir-te clarament el que volia:

més enllà de tenir-te no hi ha res.

Page 14: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

14

DIRÉ LA PAUDiré la pau per dir que alguna cosa

madura en mi, i a poc a poc m’emplenad’una claror que abans no coneixia.diré la pau com un esclat de fulles,

com un vent fresc a ple estiu, com una ombra,com un gran mar, com una casa obertaque acull tothom i que tothom deleja.

Diré la pau per dir els arbres que s’alcendavant mateix de la finestra,

la neu al lluny i un cel sense cap núvol;diré la pau per dir tot el que sento.

Quin fosc embruix, quina subtil presència,la plenitud s’expressa en cada cosa

si dic la pau i el mot se’m representacom un desig vivíssim de silenci,com un espai en tot jo ressono

de mi mateix de l’amor als altres.

Ara desfaig la trena de la tardatant lentament que tot se’m torna somnis,

minva la llum, la fosca m’enlluerna,i tot és vast, i dens, i necessari.De tot arreu la vida em sol∙licita

i em faig camí, i espera, i esperança,dient la pau com qui no vol, volent-la;

a tot arreu l’or del crepuscle posasenyals de foc i filtres de misteri.

No vull res més que aquest estar en les cosestant vehement, aquest atzar de créixer

de fora a dins, incorporant la tarda.

Page 15: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

15

Que veig morir darrera les muntanyesDiré la pau per dir tot el que em manca,

tot el que fuig i tot el que m’encisa,el temps caduc, l’espai i les paraules;diré la pau també per tots vosaltres,i junts potser, si l’estimen amb força,

si en fem l’escut contra neguits i envegesi un clar recer des d’on tot recomenci,

veurem com creix i esdevé el gest solemneque confereix al gest valor de símbol.

Diré la pau des de la meva alturad’home senzill, amb dubtes i mancances;

diré la pau per dir-vos a vosaltres;diré la pau per dir com us estimo.

PER NO ESTIMAR-TEPer no estimar-te estimaré la veu

d’allò que em diu tot el que tu no goses.Per no marcir-les, he estimat només

el perfum de les roses. Per no estimar-te oblidaréel neguit

i em faré una cançó amb l’alegria,una cançó per dir-la cada nitcom qui diu una rara lletania.

Per no estimar-te, t’he estimat molt mési ara dins meu tot és la teva crida.Ni inquietud ni plany; tu, tu només

meravellosament emperesida

Page 16: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

16

Joan Margarit

AQUÍ T’ESPEROEn despertar-se, encara dins el llit,

dóna corda al rellotge de polsera

-el vell model que varen dur a la lluna,

el mil nou-cents seixanta-nou.

Ha sentit com l’artritis de les mans

marcava un temps més dur.

L’erecció, impensada, li ha portat

la humiliant imatge de la clau:

grossa i pesant, els nois se la ficaven

a una butxaca per ballar. La noia,

en sentir-la, lliscava a l’altra banda,

on l’esperava una altra clau

ansiosa d’obrir el pany més difícil.

Així era aquell temps.

El de la seva joventut.

No somriu en pensar-hi. Sap el mal

que fan les mans en donar corda al temps.

La força del silenci no canvia,

tampoc les lleis del món. També sap que ara

cap dona no voldria ballar amb ell.

I s’hi conforma. Però no somriu.

Page 17: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

17

PENÚLTIM POEMA A LA MEVA MAREAcabada la guerra, jugàvem al carrer,

i en sentir un avió sorties a buscar-nosfins que el seu so es perdia enllà dels núvols.

Són les ruïnes d’aquell lloc segurque hi havia a la infància.Una vegada em vaig llevar

de matinada, estaves a les fosques,asseguda a la taula de la cuina

igual que una gavina dins l’escletxad’una roca durant el temporal.

Només veig la llumeta d’una casa que ja no hi és,

però que em fa sentir menys malaurat.Fins que el perill es perdi a l’horitzó.

NO ERA LLUNY NI DIFÍCILHa arribat aquest temps

que la vida perduda no fa mal,que la luxúria és un llum inútili l’enveja s’oblida. És un temps

de pèrdues prudents i necessàries,no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.

És ara quan l’amorcoincideix a la fi amb la intel∙ligència.

No era lluny ni difícil.És un temps que només em deixa l’horitzó

com a mesura de la soledat.El temps de la tristesa protectora.

Page 18: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

18

Chantal Maillard

ESCRIBIRescribir

para curaren la carne abiertaen el dolor de todos

en esa muerte que manaen mí y es la de todos

escribir

para ahuyentar la angustia que describesus círculos de cóndor

sobre la presa

escribir

para decir el gritopara arrancarlopara convertirlo

para transformarlopara desmenuzarlo

para eliminarlo

Page 19: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

19

escribir el dolorpara proyectarlo

para actuar sobre él con la palabra

escribir

para descansar(escribir que el sol, en invierno, es hermoso)

por no llorar tan dentrotan a escondidas

escribirpara rebelarsesin provecho

a pesar de la derrota ya prevista

porque no hay rebeldía que no esté justificadani violencia que no sea, en el fondo,

inocente,escribir

con derecho al llanto

escribir para curarescribir para guarecerse

escribir como si cerrase los ojospara no cerrarlos

para mover la mano y seguir su curso

Page 20: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

20

para sentirse vivaaún

para aplazar la angustiapara controlar lo controlable

escribir

como quien deja la luz encendiday duerme de pie sobre sí mismo

para saldar las cuentas con el miedo

escribirsin hacer concesiones

escribir para cauterizar para tomarle las medidas al miedo

para conjurarpara morder de nuevo el anzuelo de la vida

para no claudicar

escribir con palabras pequeñas

palabras cotidianaspalabras muy concretas

palabras ojopalabras boca de gato

ásperas por dentro y por fuerasuaves como “tal vez”

palabras latigazocomo “demasiado” y “tarde”

Page 21: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

21

escribirpara no mentir

para dejar de mentircon palabras abstractas

para poder decir tan sólo lo que cuenta

decir que a las once de la noche de hoy

mientras la luz calientael lado izquierdo de mi almohada

muere un niñoo dos o no sé cuántos

mueren y una anciana dicesus últimas palabras o no las dice y muerey es otra la que habla

pero no habla, diceapenas dice y muere

sin decirapenasnada

y algo se me atragantatal vez un alarido

largo como las once horas de esta nocheo tal vez la conciencia

de todos los que muerencomo una fogata

un espantoso incendioque prende en las ventanas

de la ciudad y en el mar no se apagauna conciencia absurdauna antorcha horizonte

Page 22: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

22

la conciencia de todos los que saben que se están acabando

en sus huesos de antorchahoy, mañana, siempre

escribirtodas las muertes son mi muerte

mi grito es el de todosy no hay consentimiento

escribir¿para consentir?

¡escribir para rebelarse!no hay lugar para plegariasno hay lugar para el sosiego

el ajuste de las almas se hace en rebeldía

escribir para desesperarpor todos los que están

por todoslos que fueron

los desaparecidosescribir para cuidarsus desaparicionespara alimetnarlas

para que no se enturbienno tan pronto

no tan siemprepronto

escribir para desestimar

Page 23: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

23

para aprender la delgadez del trazosu vacío

habituarse a éla su insignificancia

escribir para insignificar

escribirpara desescribir

para desdecirpara reorganizar

las consciencias y que cada una cumpla

su ceguerael espacio de las almasha de guardarse oculto

en la palabra está el engaño

escribir pues para confundir

para emborronary, luego, volver a escribiren el orden que conviene

el mundo que hemos aprendido

escribirporque el héroe se hace con el mideo

sobre todo su miedoa partir de su miedo

se hace héroe el héroeahuecando el miedo

Page 24: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

24

y llenándolo de acción para entumecerlo

haciendo tiempo en lo hermosohaciendo tiempo en lo vivo

yo no soy ningún héroe yo sólo escribo

para colmar la distanciaentre mi miedo y yo

escribirpara confundir las palabrasy que las cosas aparezcanque las cosas presionen

que un mundo se abra pasocrecer es ascender

crecer es ensancharsecrecer es romper límites

crecer es invadir...

escribir para perdonar

para ser perdonado

escribirla culpa misma que golpea y se licúa

en el pechoy suerte y es agua que mana

con fuerza y que nos uneagua que forma

remolino de amor irradiadotodas las culpas son el mismo sufrimiento

el de existir queriendo

Page 25: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

25

queriendo serlo todoqueriéndolo todo

y todo está en mis manosen esta encrucijada donde permanecemos

el tiempo suficientepara sufrirlo todo

en mi interior barrunto el gran estruendo: todo el dolor del mundo me pesa entre los muslos

escribirporque crujen las rodillas

y hay como un sueñoesperando ser soñadojusto detrás del dolor.

Escribir porque alguien olvidó gritary hay un espacio en blanco

ahora, que lo habita

escribir porque es la forma más veloz

que tengo de moverme

escribir

¿y no hacer literatura?...

¡ y qué más da!hay demasiado dolor

Page 26: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

26

en el pozo de este cuerpopara que me resulte importante

una cuestión de este tipo.

Escribo pra que el agua envenenada pueda beberse.

Page 27: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

27

Pablo Neruda

ANIMAL DE LUZSoy en este sin fin sin soledad

un animal de luz acorraladopor sus errores y su follaje:

ancha es la selva: aquí mis semejantespululan, retroceden o trafican

mientras yo me retiro acompañadopor la escolta que el tiempo determina:

olas del mar, estrellas de la noche.

Es poco, es ancho, es escaso y es todo.De tanto ver mis ojos otros ojosy mi boca de tanto ser besada,

de haber tragado el humode aquellos trenes desaparecidos:las viejas estaciones despiadadasy el polvo de incesantes librerías,el hombre, yo, el mortal se fatigó

de ojos, de besos, de humo, de caminos,de libros más espesos que la tierra

Y hoy en el fondo del bosque perdidooye el rumor del enemigo y huye

Page 28: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

28

de la conversación interminable,del coro que cantaba con nosotros

y del significado de la vida.

Porque una vez, porque una vez, porque unasílaba o el transcurso de un silencio

o el sonido insepulto de la olame dejan frente a frente a la verdad,

y no hay nada más que descifrar,ni nada más que hablar: eso era todo:

se cerraron las puertas de la selva,circula el sol abriendo los follajes,

sube la luna como fruta blancay el hombre se acomoda a su destino.

QUIERO SABER SI USTED VIENE CONMIGOQuiero saber si usted viene conmigo

a no andar y no hablar, quierosaber si al fin alcanzaremosla incomunicación: por fin

ir con alguien a ver el aire puro,la luz listada del mar de cada día

o un objeto terrestrey no tener nada que intercambiarpor fin, no introducir mercaderíascomo lo hacían los colonizadorescambiando baratijas por silencio.

Pago yo aquí por tu silencio.De acuerdo: yo te doy el mío

con una condición: no comprendernos

Page 29: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

29

SI TÚ ME OLVIDASQuiero que sepas

una cosa.Tú sabes cómo es esto:

si miro la luna de cristal, la rama rojadel lento otoño en mi ventana,

si tocojunto al fuego

la impalpable cenizao el arrugado cuerpo de la leña,

todo me lleva a ti, como si todo lo que existe,

aromas, luz, metales,fueran pequeños barcos que naveganhacia las islas tuyas que me aguardan.

Ahora bien,si poco a poco dejas de querermedejaré de quererte poco a poco.

Si de prontome olvidas

no me busques,que ya te habré olvidado.Si consideras largo y loco

el viento de banderasque pasa por mi vida

y te decidesa dejarme a la orilla

del corazón en que tengo raíces,piensa

Page 30: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

30

que en ese día,a esa hora

levantaré los brazosy saldrán mis raícesa buscar otra tierra

Perosi cada día,cada hora

sientes que a mí estás destinadacon dulzura implacable.

Si cada día subeuna flor a tus labios a buscarme,

ay amor mío, ay mía,en mí todo ese fuego se repite,

en mí nada se apaga ni se olvida,mi amor se nutre de tu amor, amada,y mientras vivas estará en tus brazos

sin salir de los míos.

Page 31: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

31

Jorge Luís Borges

YA NO SERÉ FELIZYa no seré feliz. Tal vez no importa.Hay tantas otras cosas en el mundo;

un instante cualquiera es más profundoy diverso que el mar. La vida es corta

y aunque las horas son tan largas, unaoscura maravilla nos acecha,

la muerte, ese otro mar, esa otra flechaque nos libra del sol y de la luna

y del amor. La dicha que me distey me quitaste debe ser borrada;

lo que era todo tiene que ser nada.

Sólo que me queda el goce de estar triste,esa vana costumbre que me inclina

al Sur, a cierta puerta, a cierta esquina.

Page 32: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

32

EL MARAntes que el sueño (o el terror) tejiera

mitologías y cosmogonías,antes que el tiempo se acuñara en días,el mar, el siempre mar, ya estaba y era.

¿Quién es el mar? ¿Quién es aquel violentoy antiguo ser que roe los pilares

de la tierra y es uno y muchos maresy abismo resplandor azar viento?

Quien lo mira lo ve por vez primera,

Siempre. Con el asombro que las cosaselementales dejan, las hermosas

tardes, la luna, el fuego de una hoguera.¿Quién es el mar, quién soy? Lo sabré el día

ulterior que sucede a la agonía.

LO PERDIDO ¿Dónde estará mi vida, que pudohaber sido y no fue, la venturosa

o la de triste horror, esa otra cosaque pudo ser la espada o el escudo

y que no fue? ¿Dónde estará el perdidoantepasado persa o el noruego,

dónde el azar de no quedarme ciego,dónde el ancla y el mar, dónde el olvidode ser quien soy? ¿Dónde estará la pura

noche que al rudo labrador confíael iletrado y laborioso día,

según lo quiere la literatura?Pienso también en esa compañera

que me esperaba, y que tal vez me espera.

Page 33: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

33

Mario Benedetti

SOLEDADESEllos tienen razónesa felicidadal menos con mayúscula no existeah pero si existiera con minúsculasería semejante a nuestra breve presoledaddespués de la alegría viene la soledaddespués de la plenitud viene la soledaddespués del amor viene la soledadya se que es una pobre deformaciónpero lo cierto es que en ese durable minutouno se siente solo en el mundosin asiderossin pretextossin abrazossin rencoressin las cosas que unen o separan

Page 34: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

34

y en esa sola manera de estar soloni siquiera uno se apiada de uno mismo

los datos objetivos son como sigue

hay diez centímetros de silencioentre tus manos y mis manosuna frontera de palabras no dichasentre tus labios y mis labiosy algo que brilla así de tristeentre tus ojos y mis ojos

claro que la soledad no viene sola

si se mira por sobre el hombro mustiode nuestras soledadesse verá un largo y compacto imposibleun sencillo respeto por terceros o cuartosese percance de ser buena gente

después de la alegríadespués de la plenituddespués del amor viene la soledadconforme peroque vendrá despuésde la soledada veces no me siento tan solosi imagino

Page 35: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

35

mejor dicho si seque mas allá de mi soledad y de la tuyaotra vez estás vosaunque sea preguntándote a solasque vendrá después de la soledad.

CHAU NÚMERO TRESTe dejo con tu vidatu trabajotu gentecon tus puestas de soly tus amaneceres.

Sembrando tu confianzate dejo junto al mundoderrotando imposiblessegura sin seguro.

Te dejo frente al mardescifrándote solasin mi pregunta a ciegassin mi respuesta rota.

Te dejo sin mis dudaspobres y malheridassin mis inmadurecessin mi veteranía.

Page 36: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

36

Pero tampoco creasa pie juntillas todono creas nunca creaseste falso abandono.

Estaré donde menoslo esperespor ejemploen un árbol añosode oscuros cabeceos.

Estaré en un lejanohorizonte sin horasen la huella del tactoen tu sombra y mi sombra.

Estaré repartidoen cuatro o cinco pibesde esos que vos mirásy enseguida te siguen.

Y ojalá pueda estarpobres y malheridasen tu sueño en la redesperando tus ojosy mirándote.

Page 37: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

37

DEFENSA DE LA ALEGRÍADefender la alegría como una trincheradefenderla del escándalo y la rutinade la miseria y los miserablesde las ausencias transitoriasy las definitivas

defender la alegría como un principio defenderla del pasmo y las pesadillasde los neutrales y de los neutronesde las dulces infamiasy los graves diagnósticos

defender la alegría como una banderadefenderla del rayo y la melancolíade los ingenuos y de los canallasde la retórica y los paros cardiacosde las endemias y las academias

defender la alegría como un destino defenderla del fuego y de los bomberosde los souicidas y los homicidasde las vacaciones y del agobiode la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certezadefenderla del óxido y la roñade la famosa pátina del tiempodel relente y del oportunismo de los proxenetas de la risa

Page 38: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

38

defender la alegría como un derecho defenderla de dios y del invierno de las mayúsculas y de la muertede los apellidos y las lástimasdel azar y tambíen de la alegría

Page 39: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

39

Programació

Page 40: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

40

Canals de vendaWeb:www.teatredesalt.net

Nou punt de venda a Girona: Llibreria 22C/Hortes, 22 (Girona)Horari comercial

Venda telefònica:972 40 20 04De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h (laborables)

Paquets i avantatges

Page 41: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

41

ContactePl. Sant Jaume, 6-8 Salt972402004

www.teatredesalt.net

Facebook: teatredeSaltTwitter: @teatredeSaltInstagram: teatredeSalt

Comunicació i premsa: Albert Olivas 972 40 20 04 / 626 24 89 02 [email protected]

Page 42: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014

42

Page 43: Els meus poetes - Teatre de Salt 2014