PROGRAMA LAB IIT JUNY 2015

Nº 13

Les infografies en turisme i el Big Data

Les infografies són cada vegada més freqüents. Han esdevingut una forma de mostrar de forma clara i sintètica un contingut. Tal i com es va comentar a la jornada La Relació directa a la xarxa amb el turista, les persones som cada vegada més visuals. Seguint amb la mateixa línia, Youtube, més enllà d’un canal per visualitzar trailers de pel·lícules o videoclips, està esdevenint una font d’informació cada vegada més utilitzada pels internautes joves que l’utilitzen per a informar-se i aprendre. Les noves tecnologies han variat o almenys diversificat les fonts d’informació i la forma d’aprenentage dels usuaris. Són nombroses les empreses que elaboren infografies. En el cas turístic destaquem les de Tripadvisor per la seva diversitat i per l’aprofitament que fa del seu propi Big Data. L’abundant informació pròpia que disposa, sent el principal portal de comentaris de viatges amb més de 225 milions d’entrades, junt amb les dades procedents de les enquestes que realitza periòdicament entre els seus usuaris, possibilita la generació d’estudis i de forma més sintètica d’infografies de diversos temes. El TripBarometer és el producte estrella, on es presenten dades del mercat turístic a escala mundial, per continents o per països. Les destinacions preferides, la intenció d’anar de viatge o la percepció de la situació econòmica que té l’empresariat turístic són algunes de les dades treballades en aquestes infografies. La plataforma també genera rànquings del Top 10 en quant a hotels romàntics, atraccions turístiques, destinacions de referència o restaurants, entre d’altres. Aquests rànquings són elaborats a partir de les opinions dels propis usuaris respecte els serveis turístics consumits, un altre exemple d’aprofitament del Big Data.

ÍNDEX

Competidor: L’Algarve

Els millennials

La Reputació on-line (I)

Estadístiques turístiques d’Eurostat

EL MÉS DESTACAT Com es comporta el nou consumidor tecnològic (pàg. 2) Elements i components bàsics de la reputació on-line (pàg. 4) La taula de treball del turisme de creuers com a eina de governança pel Port de Tarragona (pàg. 6)

El turisme internacional, un dels elements clau de l’Algarve (pàg. 8) Eurostat, entitat generadora d’informació turística comparativa de països, regions i províncies (pàg.10) Coneix algunes de les tecnologies que s’estan aplicant al sector hoteler (pàg. 11)

8

2

4

10

La gestió mixta del Turisme de Creuers

6

2

Els millennials

Aquest nou segment generacional és considerat també un mercat turístic. N’existeixen uns 1.300 milions a tot el món i uns 8 milions es troben a l’Estat espanyol. Apuntem les seves característiques així com algunes accions implementades ja pel sector

El concepte millennial va ser inventat l’any 2000 pels investigadors nord-americans William Strauus i Neil Howe, en el seu llibre Millennials Rising: The Next Great Generation.

La globalització del món en que vivim, la interconnexió de tots els elements i les noves tecnologies de la informació (TIC) són els eixos bàsics d’aquesta nova generació (també anomenada generació Y), nascuda aproximada-ment entre el 1980 i el 2000. El pes de la tecnologia és tal que aquest segment no entén una societat en la que no s’utilitzin les TIC, estant aquestes integrades en el seu estil de vida. Cal pensar que és un segment que ha nascut consultant vídeos del Youtube, llegint comentaris a les xarxes socials i fent reserves on-line.

L’empresa Bauer Media1 ha determinat cinc tipologies d’aquest segment: influencers, adopters, apprentrices, entretained i contened. Aquesta segmentació, realitzada amb públic anglès, ha tingut en considera-ció l’edat dels usuaris i el temps que dediquen a les TIC’s. Segons aquest estudi el segment més abundant al Regne Unit és el entertained amb un 32%, públic d’edat mitjana i amb probabilitat de tenir fills. Destinen unes 63 hores setmanals als mitjans de comunicació i tenen la necessitat de divertir-se amb el contingut que consulten, pel que esdevenen persones molt sel·lectives. El segon, amb un 28% és l’adopter, segment particularment actiu a les xarxes socials i que necessita diferenciar-se de la resta a través d’adquirir coneixement. Tant el coneixement com l’experiència representen elements d’estatus i de diferenciació

no només per aquesta tipologia sinó per la globalitat dels millennials.

Trets diferencials

Els estudis que hi ha sobre aquest nínxol coincideixen en destacar determinades característiques. És un segment fidel a una determinada marca en un 60% dels casos2. Si la marca vol comunicar-se amb aquest segment ho ha de fer utilitzant el mateix canal que aquest utilitza: les xarxes socials. Així, el 62% assegura que si la marca interactua a través de xarxes socials estarà més disposat a esdevenir client fidel. La publicitat tradicional ja no té efecte sobre aquest segment (tant sols l’1% assegura que la publicitat te poder influenciador). El millennial valora més la qualitat que el preu. Tot i que hi ha informes que continuen desta-cant el preu com un factor imprescin-dible, el cert és que, atesa la gran quantitat d’informació disponible a la xarxa, el millennial té la possibilitat de trobar la millor oferta qualitat-preu d’un bé o servei, més que un preu reduït. La Responsabilitat Social Corporativa és un altre factor clau que valora de les empreses. Aquest seg-ment, també considerat com un gran recol·lector d’informació, espera ser sorprès per la marca i té la necessitat d’adquirir experiència ràpidament, un element que el posicionarà entre els seus companys.

El turista millennial

Una infografia3 especialitzada apunta el comportament dels millennials a l’hora de viatjar. Els comentaris a les xarxes socials dels seus iguals esdevenen bàsics, tant com a font

“És un segment fidel a una determinada marca (…) la publicitat tradicional ja no té efecte sobre aquest segment (…) valora més la qualitat que el preu (…) i espera ser sorprès per la marca”

TAULA 1: Xifres reveladores del segment millennial.

Fonts consultades: ¹ BAUER MEDIA (2015): Bauer Knowledge: The Millennial Chapter. Barcelona. 2 Marketing Directo, 23 de gener. Estudi de la publicació Elite Daily i de l’empresa d’investigació de mercats Millenial Branding. 3 WYSE Travel Confederation (2014): Infografia What you should know about the millennial as traveller . La WYSE Travel Confederation és una associació internacional d’empreses turístiques i destinacions especialitzades en turisme jove. Resultat d’una enquesta realitzada durant segon trimestre 2014, havent enquestat a usuaris nascuts entre 1980 i 2000.

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

Consulta el seu mòbil 43 vegades al dia

2 de cada 3 utilitzen dos dispositius

Consulta 10,4 fonts abans de comprar

El 58% prefereix viatjar amb amics

El 57% actualitza el seu estat cada dia mentre viatja a les xarxes socials

El 70% vol viure experiències que l’introdueixin a la cultura local

És el segment que té previst incrementar més el cost en serveis turístics

MERCATS

Font: Redzy, Travel Statistics for Tour Operators i Amadeus Big Data Report.

MERCATS

3 MERCATS

d’informació principal (tenen la mateixa rellevància que els comenta-ris off line de familiars i amics i els webs turístics oficials), com a factor influenciador a l’hora de decidir la destinació (el 79% afirma que els comentaris de viatges de la xarxa afecten la seva decisió de viatge). Tot i que es podria pensar que l’abundàn-cia d’informació podria portar a no planificar les vacances amb gaire temps, sumat al fet que se la considera la generació de la inmedia-tesa4 segons aquest estudi3 el 33% planifica el seu viatge entre 3 i 6 mesos abans. Pel que fa a la despesa turística, el 50% gasta un promig de 1.000 lliures (uns 1.360 euros) i el 49% resta a la destinació més de dues setmanes. Els equipaments i atractius que més valora d’una destinació són la gratuïtat de xarxa wifi, l’hospitalitat dels residents i la gastronomia. La WYSE3 en el seu estudi específic sobre els millennials del mercat xinès ha detectat diferències en quant a les reserves de vol i d’allotjament. El mercat xinès reserva tres vegades més vols i dues vegades més allotjaments que el millennial genèric. De fet, l’informe també determina que el mercat xinès realitza un consum major d’internet que el global.

S’estan elaborant també estudis microsegmentats. És el cas del comportament dels millenials com a clients de negocis. Així, segons l’estudi d’Expedia5 els millennials són més partidaris d’allargar els viatges d’empresa i aprofitar-los pel seu temps d’oci que els clients d’edat més avançada. Un 62% dels enquestats millennials ho admet, davant un 51% de treballadors entre 31 i 45 anys i un 37% de clients entre 46 i 65 anys. En la mateixa línia, l’estudi de Hilton6 apunta que en el cas de que l’establi-ment ofereixi un descompte per una nit extra el percentatge pot arribar al 92%. És per tant útil i plantejable l’ús de descomptes en nits addicionals per

a allotjaments enfocats a viatges d’empresa, així com l’ús de programes de fidelització. Així, el 85%6 està disposat a utilitzar els punts d’aques-ts programes pels seus viatges d’oci.

Adaptació de l’oferta

El sector hoteler és el que dóna més mostres d’ajustament al segment. La possibilitat de poder accedir als per-fils socials de la resta de clients, interactuar amb un joc de consola amb el client de l’habitació del costat (Hotel Ushuaïa, Eivissa), promocionar-se com el primer Twitter Experience Hotel del món (Hotel Melià de Magaluf, Mallorca) o organitzar una flashmob7 (hotel Barceló Floriana Village, Itàlia) són només alguns exemples. Hi ha accions més senzilles com organitzar activitats grupals pels clients, realitzar el check-in a través del mòbil, disposar de connexions usb o l’aplicació de descomptes als clients que són fans de les xarxes socials de l’establiment. Una altra adaptació interessant i no específica del sector de l’allotjament (comença a haver-hi casos a la restauració) és l’habilitació d’espais comuns per facilitar que els clients comparteixin moments d’oci (veure TAULA 3). Pel que fa a desti-nacions, Austúries recentment ha llençat una campanya específica per millennials. Altres exemples són el cas d’Iberia i el seu programa Findes al Vuelo que permet comprar online vols durant dues hores a preus molt reduïts o l’aplicació de KLM que permet connectar els passatges del mateix vol.

Apuntar que el 43% dels millennials mira el seu mòbil cada 5 minuts. Si a aquesta realitat li afegim que és un segment que està obert a contactar amb altres usuaris, té una gran necessitat de compartir experiències i pot esdevenir un client fidel, és un segment a plantejar-se, però que requereix d’una adaptació per part del sector.

Fonts consultades: 4 Turisme Sant IgnasI (2014): Quinta Jornada de Tendencias, definiendo al consumidor 2014. 5 Estudi Expedia: Procés d’enquestació a 8.535 adults treballadors de 24 països en els 5 continents entre el 20 d’agost i el 12 de setembre de 2013 per analitzar el seu comportament en funció de l’edat. 6 HILTON HOTELS (2013). Millennials redefine work-life Balance.

“Els millennials són més partidaris d’allargar els viatges d’empresa i aprofitar-los pel seu temps d’oci que els clients d’edat més avançada”

TAULA 3: Exemples d’ iniciatives adaptades al segment millennial.

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

Twitter Experience, Hotel Melià Magaluf

Programa Lanzadera de Atrápalo

Programa Energy Summer, Hotel Barceló Floriana Village

Ús del Facebook clients Hotel Ushuaïa

Programa Findes al Vuelo, de Iberia

TAULA 2: Infografia de la WYSE Travel Confederation sobre els millennials3.

MERCATS

INNOVACIÓ

4 4

La Reputació on-line (I)

La reputació on-line va molt més enllà de respondre opinions negatives i conèixer en quina posició del Google ens trobem. Presentem els elements a considerar i els components bàsics d’aquesta tendència tant de màrqueting com de gestió

Les persones estan cada vegada més informades i són més exigents degut, en part, a l’abundant informació disponible a Internet. El client ha passat de mostrar una actitud passiva davant de l’oferta turística que se li mostrava (contractant tan sols allò que existia al mercat) a una actitud més activa. Ara el turista opina (positiva o negativament) sobre el consum turístic d’un servei o d’un espai turístic, participant d’alguna forma en la seva promoció, tant pel que fa al seu èxit o fracàs. La incorporació del particular a la indústria turística arriba fins a l’articulació de productes, gràcies a les possibilitats que ofereix el turisme col·laboratiu (veure Tendències 11 i 12). A dia d’avui, els comentaris d’altres usuaris esdevenen una font d’informació més, molt rellevant en el moment de la reserva. Com més identificat se senti l’usuari respecte un altre client, més valorarà i més credibilitat tindrà la seva opinió. Així, són nombroses les webs que mostren els comentaris segmentats segons edat, tipus de viatge (oci/negoci) o tipologia d’acompanyants (en família, amb amics, sol).

Davant d’aquesta realitat constatada les empreses de serveis turístics estan afegint comentaris als seus webs o bé opten per mostrar els comentaris que els usuaris han deixat a Triapdvisor o Booking, al mateix temps que estan aprenent a interactuar amb el client amb eines 2.0. Les empreses tecnològiques han creat també eines específiques que ajuden a gestionar la reputació on-line. Als darrers anys han sorgit empreses de comunicació especia-litzades en turisme que dominen perfectament les diferents eines de

l’entorn digital. I és que el to i el discurs que s’ha d’utilitzar en la comunicació turística ha de variar en funció del mitjà utilitzat i dependrà també del país de procedència de l’usuari. Per exemple, Twitter reque-reix de missatges directes i clars (atesa la limitació de caràcters), men-tre que Facebook permet una major extensió. L’ús de les emoticones és un altre àmbit que cal considerar. De fet, ja comencen a aparèixer estudis referents a aquest element, havent-se identificat diferències significatives en quant el seu ús, segons nacionali-tat.

La investigació en reputació on-line és relativament recent. No ha estat fins al 2013 quan han començat a aparèi-xer estudis d’investigació d’aquesta temàtica1. Destaca també l’interès que està prenent en entitats interna-cionals, com és la International Fede-ration of Information Technology for Travel and Tourism on hi ha un reposi-tori d’estudis d’aquesta temàtica.

Què comporta?

La gestió de la reputació on-line passa per considerar diferents elements. No només es basa en respondre els co-mentaris negatius dels clients penjats a diferents plataformes o actualitzar els post de la pàgina del Facebook, sinó que intervenen altres elements tots ells rellevants. El posicionament que tinguem a Internet és vital, ja que si el client potencial no ens pot trobar no generarà opinió. Entren en funcio-nament eines de posicionament SEO (posicionament natural) i SEM (eines de pagament). Cal també estar pre-sents i analitzar els comentaris exis-tents als principals buscadors d’oferta turística (Booking, Tripadvisor), així com fer una correcta gestió de les

“Com més identificat se senti l’usuari respecte un altre client, més valorarà i més credibilitat tindrà la seva opinió”

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

Algunes eines gratuïtes:

Social Mention

Google Alerts

Alianzo

Buzzmonitor

BoardReader

Algunes eines de pagament:

Brand Watch

How Sociable

SocialBro

Engagor

Eines específiques de turisme: Review Pro, HotelTolls, Be on Price, Buzzmometre

Fonts consultades: 1 CASADO DÍAZ, A. (2015). El uso de las Redes Sociales en la investigación sobre el turismo. II Fòrum de Recerca del Programa de Doctorat en Turisme i Oci 2015. Universitat Rovira i Virgili.

INNOVACIÓ

5

nostres xarxes socials (Facebook, Twitter, compte de Youtube, Fousquare, Instagram, etc.). L’articulació d’un blog o la creació i gestió d’un newsletter també és un altre element que ens pot ajudar a posicionar-nos a Internet, generant contingut, fidelitzant els clients i creant una base de dades de clients pròpia (evitant així un dels problemes del sector, com és la intermediació de les base de dades per part de xarxes com Facebook). Els premis o reconei-xements que atorguen diferents entitats turístiques actuen també com a elements de reputació on-line. Un dels casos més clars és l’aprofitament que realitza Tripadvisor dels milions de comentaris que disposa dels seus usuaris. Un exemple és la categorit-zació Choice Traveller’s per diferents tipologies d’hotels (millor hotel romàntic, millor allotjament ganga, millor hotel spa), així com de destinacions, platges, atraccions, restaurants, ressorts tot inclòs, etc. Un altre certificat de qualitat que aporta reconeixement, en aquest cas específic del sector dels càmpings és el rànquing que elabora el Real Club Automobilístic Alemany (ADAC) sobre els 10 millors càmpings d’Europa, basant-se en les valoracions dels seus socis.

Què pot generar?

El fet que Internet actua com a espai que aglutina tots els comentaris i opinions, tant positius o negatius, és un element no sempre valorat positivament i que genera rebuig per part d’alguns agents. Davant aquesta possibilitat és vital ser coneixedors de la nostra reputació a Internet i pren-dre les mesures adients per poder gestionar aquests comentaris. Igual que ha passat amb el comportament dels turistes, cal prendre una actitud activa i inclús anticipadora de la situació. La reputació on-line està formada per dos integrants bàsics: la investigació i el monitoratge de les dades. La investigació que ens permetrà conèixer la nostra reputació

es basa actualment en el tractament d’elements quantitatius a partir de l’aprofitament de les valoracions numèriques que mostren els clients del servei a diferents plataformes. Es possible obtenir no només la puntua-ció mitjana que atorguen els clients, sinó també fer-ho segons àrees (neteja, qualitat del servei) o inclús segons nacionalitats, edats o tipologia de turistes. Actualment s’està començant a treballar amb una anàlisi més qualitativa a partir de l’estudi semàntic de les opinions. Tot i que ja existeixen al mercat eines que analitzen el grau de positivitat, negati-vitat i neutralitat dels comentaris resulta ser una tasca complexa ateses les diferències culturals.

La gran quantitat de comentaris sobre turisme al món on-line esdevé un element interessant i fructífer de Big Data. Aquest elevat volum d’informa-ció, correctament gestionat pot aportar informació en tres vessants molt diferenciats. Un va dirigit cap al servei de la pròpia empresa. La revisió dels comentaris dels clients pot ajudar a millorar el servei i inclús generar-ne de nous a partir de les necessitats mostrades pels clients. La segona fa referència a incrementar el coneixement del teu client. Finalment la gestió de la reputació també permet realitzar un anàlisi de la competència. Segons la Dra. Ana Belén Casado1 aquest és un dels àmbits menys utilitzats i que té més potencial.

Tot i que la major part d’estudis actuals analitzen la reputació hotele-ra, les destinacions i els restaurants s’estan començant a obrir també a aquest àmbit. Al proper Tendències es comentaran destinacions de referèn-cia i empreses turístiques que ja estan aplicant eines de reputació, així com empreses tecnològiques que estan elaborant estudis en aquest àmbit.

La reputació on-line és un dels eixos de treball del Lab IIT. El proper 12 de juny s’ha organitzat una jornada sobre aquesta temàtica (veure GRÀFIC 1).

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

12 de juny

9.30h

Facultat de Turisme i Geografia de la URV (Vila-seca)

Gratuïta

Anàlisi del pes de variables (preu, localització, fotografies) a l’hora de de crear-se una imatge del servei turístic

Diferències en quant a comentaris i icones segons nacionalitat de l’usuari

Influència dels comentaris negatius en la reserva per part d’un client fidel

Grau d’afectació dels comentaris en el cas de cadenes hoteleres

TAULA 1: Principals línies de recerca de reputació on-line en turisme.

Font: CASADO DÍAZ, A. (2015)1.

GRÀFIC1: Informació de la jornada sobre reputació on-line.

Font: CASADO DÍAZ, A. (2015)1.

ATS

POLÍTICA I GOVERNANÇA

6

Tarragona fa pocs anys que ha engegat una renovada aposta pel turisme de creuers, amb l’objectiu que la ciutat esdevingui una destinació de creuers de dimensions mitjanes. L’aposta té un llarg període de recorregut. Prova d’això és l’encàrrec al 2010 del Manual de Turisme de Creuers, redactat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya1, així com la presència dels creuers en el Pla d’Actuacions de 2014 del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, o especialment el projecte d’ampliació del port. El suport en l’assistència a fires, la promoció específica del producte de creuers i la potenciació del port com a infraestructura estratègica són mostres clares d’accions realitzades pels principals ens turístics implicats.

El turisme de creuers és un producte que ajuda a desestacionalitzar i a generar negoci a l’oferta turística complementària (comerços, restaurants, guies turístics), no només a la ciutat on desembarca el creuer sinó sent extensible a la seva àrea d’influència. La captació de creuers, però, requereix d’una gestió estratègica complexa que cal planificar amb antelació i que necessita de la coordinació de tots els agents econòmics del territori. Amb l’objectiu d’impulsar els creuers i coordinar els diferents agents es va crear la taula de treball del Tarragona Cruise Port Costa Daurada, un equip liderat pel Port de Tarragona que compta amb la participació del Patronat de Turisme de la Diputació, el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, l’Ajuntament de Reus, la Cambra de Comerç de Tarragona, la

Patronal de Turisme, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya i Port Aventura.

Accions realitzades

Tal i com ja realitzen la resta de ports catalans, Tarragona, com a destinació de creuers assisteix a les principals fires a escala mundial d’aquest sector, com és la Seatrade Med, la Seatrade Cruise Shipping a Miami o la fira d’Hamburg. Compta també amb un web específic i amb un catàleg sobre les activitats a realitzar a l’entorn de la ciutat portuària, a més de coordinar diferents viatges de familiarització. Aquestes resulten ser les accions que també realitzen ports com Palamòs-Roses i Sant Carles de la Ràpita, els dos altres ports de creuers a Catalunya, a més de Barcelona. La ciutat comtal pel seu volum de negoci i de dimensions és percebuda com la destinació de referència.

A part de les iniciatives generals, els darrers anys el grup de treball del Tarragona Cruise Port Costa Daurada ha iniciat diferents accions amb l’objectiu de millorar la competitivitat del port de creuers. Una de les línies de treball es basa en la investigació del comportament dels creueristes del Port de Tarragona, mitjançant un procés d’enquestació. Aquest estudi, actualment en fase de realització, aportarà coneixement sobre el comportament i la percepció que tenen els creueristes de la destinació. Amb aquesta mateixa línia s’ha contractat els serveis de la consultora internacional BA_Europa qui està realitzant una avaluació del mercat de creuers.

La gestió mixta del Turisme de Creuers

El Port de Tarragona està apostant pels creuers. L’equip de treball articulat per potenciar el turisme de creuers a la ciutat integrat pel agents del territori esdevé un instrument diferenciador de governança

“La captació de creuers requereix d’una gestió estratègica complexa que cal planificar amb antelació i que necessita de la coordi-nació de tots els agents econòmics del territori”

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

Fonts consultades: 1 Projecte vinculta al Pla de Competitivitat de la Tarraco Romana.

Tarragona Cruise Port Costa Daurada: Taula de treball del Port de Tarragona

Costa Brava Cruise Port: Taula de treball dels ports de Palamós i Roses

Delta Ebre Port: Taula de treball del port de Sant Carles de la Ràpita

TAULA 1: Entitats gestores del turisme de creuers a Catalunya.

POLÍTICA I GOVERNANÇA

7

Pel que fa a la millora de les infraestructures, l’Autoritat Portuària hi està treballant amb l’objectiu de millorar els equipaments de cara a la captació de creuers. A llarg termini hi ha la intenció de construir una terminal urbana en el cas de que l’activitat de creuers es consolidi2.

A una escala més petita però esdeve-nint una acció directa al turista de creuers i concreta en el temps desta-ca la recent iniciativa impulsada per l’associació de comerciants de la Via T de Tarragona. L’acció s’ha basat en oferir un descompte de 20 euros als passatgers del creuer de luxe Azamara Quest que realitzessin compres a les botigues de l’associació durant la seva estada el darrer cap de setmana de maig3.

Diferències de gestió per destinacions

La promoció de tota l’àrea d’influència de la ciutat on es troba el port és una de les estratègies bàsiques dels ports petits. L’oferta de visites d’un dia o d’unes hores per descobrir els recursos patrimonials, culturals o gastronòmics de la zona són els valors diferencials que aporten atractivitat al port. L’àrea d’influència del port, és a dir, el que la destinació portuària pot oferir com atractivitat pròpia és relativament àmplia. Tarragona promociona una oferta cultural extensa (el patrimoni de la Tarraco Romana, la Ruta del Cister, el Reus Modernista i el Paisatge dels Genis), l’oferta enoturística de la demarcació (de la DO Penedès a la DO Terra Alta), així com l’oferta de golf, gastronomia, shopping i oci (encapçalada per Port Aventura). Aquesta mateixa estratègia és utilitzada pel Port de Sant Carles de la Ràpita on, en el seu catàleg d’oferta d’activitats, a més de promocionar el patrimoni arquitectònic de Tortosa, Miravet,

Ulldecona o Horta de Sant Joan, aporten informació turística de Peníscola i Morella.

Palamós-Roses, per la seva part, promociona el patrimoni i el shopping de Girona, així com els nuclis de Figueres , Tossa de Mar o Cadaquès, junt amb la gastronomia de la demarcació.

Tot i la complementarietat del port amb la resta d’atractius turístics de la seva àrea d’influència, les entitats portuàries no sempre aposten pel mateix model de gestió. Per exemple, en el cas de Costa Brava Cruise Port i Delta Ebre Port, hi estan representades l’entitat turística provincial corresponent, l’administra-ció municipal on es troba l’equipa-ment portuari i la cambra de comerç existent. Pel que fa l’entitat Tarragona Cruise Port Costa Daurada aquesta disposa d’una representació més àmplia dels seus agents territorials. Aquesta circumstància aporta un singular model de governança en la gestió turística dels creuers a Tarragona.

Dades futures

Després d’anys amb pocs creuers, amb una mitjana de 3 creuers anuals els anys 2013 i 2014, (veure GRÀFIC 1), hi ha previstos 8 creuers aquest 2015 (amb uns 6.800 passatgers) i 14 creuers l’any 2016 (amb 10.500 passatgers) segons dades de Tarragona Cruise Port Costa Daurada.

Caldrà veure, doncs, l’evolució d’aquest producte turístic complementari al sol i platja de la Costa Daurada.

Fonts consultades: 2 Via Empresa, 8 de desembre de 2014. 3 Diari Més Tarragona, 2 de juny de 2015. 4 Ports de la Generalitat, previsió d’escales pel 2015.

“L’oferta de visites d’un dia o d’unes hores per descobrir els recursos patrimonials, culturals o gastronòmics de la zona són els valors diferencials que aporten atractivitat al port”

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

GRÀFIC 1: Evolució del nombre de creuers del Port de Tarragona entre 2010 i 2016.

Font: Tarragona Cruise Port Costa Daurada. *Previsions.

2 2 1 3 3

8

16

Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Pla de Màrqueting Regional5.

Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del INE de les regions respectives. Dades de 2014, a excepció de la darrera fila. Nota: Les dades catalanes són referents als turistes allotjats en hotels, càmpings, apartaments i cases rurals. En el cas de l’Algarve són referents a hotels, turisme rural, apartaments i altres.

Catalunya Algarve

Nom. turistes estrangers

11,9 Mil 2,5 Mil

Nom. turistes nacionals

8,7Mil 1,1Mil

Total turistes 20,6 Mil 3,6 Mil % mercat internacional

57,8% 70%

% mercat nacional

42,9% 30%

% pernoctacions internacionals

66,4% 75,4%

% pernoctacions nacionals

33,6% 24,6%

Principals mercats estrangers (per ordre)

-francès -britànic -alemany -italià

-britànic -alemany -holandès -irlandès

Estada mitjana (en dies) principals mercats Algarve. Dades 2013

britànic: 6,1 alemany: 8,6 holandès: 9 irlandès: 6,7

britànic: 5,9 alemany: 6,8 holandès: 10,6 irlandès: 5,8

R.Unit Alemanya Holanda

Hotels 5*

40,9 10,2 3,1

Hotels 4*

28,6 10,5 5,1

Hotels 3* 21,4 4,2 8,2

Hotels 2* 19,4 3,3 24,6

Apart.5-4*

37,0 6,5 7,6

Apart.3* 29,0 6,6 12,8

COMPETIDORS L’Algarve

Aquesta regió portuguesa no només és sol i platja. El turisme de golf és un dels tres productes estrella d’una destinació amb gairebé un 70% de turistes internacionals

L’Algarve és una de les 18 regions en què es divideix Portugal, sent equivalent a la divisió per comunitats autònomes de l’Estat espanyol. El sol i platja és el producte estrella, tot i que destaca el turisme de golf com una modalitat consolidada i amb un pes molt important. Malgrat que l’activitat turística és molt inferior si la comparem amb les dades catalanes (tant amb nombre de turistes, pernoctacions o impacte econòmic) Turisme de Portugal percep Catalunya com una destinació competidora, juntament amb d’altres comunitats litorals espanyoles, com la Comunitat Valenciana, Andalusia, les Illes Canàries o les Illes Balears.

A continuació s’exposen els trets més característiques de l’activitat turística d’aquesta regió portuguesa.

Dades turístiques L’Algarve concentra el 22,4%1 dels turistes del país, sent la segona regió en volum de turistes per darrera de Lisboa i la primera en volum de pernoctacions, amb el 35,5%1 del total molt per sobre de la capital del país (Lisboa concentra el 25,0% de les pernoctacions), veure TAULA 3. El turisme va generar el passat 2014 uns 694,8 milions d’euros1, esdevenint la primera regió en volum d’ingressos. Aquesta regió, juntament amb Lisboa concentren més de la meitat dels ingressos turístics del país. En canvi, pel que fa a l’índex RevPar (ingrés per habitació disponible), es troba en tercera posició (35,4 euros), per sota de Lisboa (48,4 euros) i Madeira (37,1euros)1. D’aquesta situació es dedueix que bona part dels ingressos turístics de l’Algarve procedeixen de

serveis complementaris. L’Algarve, amb un 45,5% té un grau d’ocupació global similar a la mitjana estatal (45,6%), sent la tercera regió amb una ocupació més elevada, per darrera de Madeira i Lisboa2. Respecte la distribució mensual, destaca la temporada estival i la Setmana Santa com els moments amb major activitat, amb taxes d’ocupació superiors al 90%.

Pes del mercat internacional El mercat estranger és el principal, tant per volum de turistes (represen-ten el 69,1% del total)1 com per volum de pernoctacions (concentren el 75,4%)1. Tres mercats concentren el 66% de les pernoctacions estrange-res, destacant el Regne Unit. Es perceben diferències per mercats segons tipologia d’establiment i estada mitjana. Així, mentre els turistes procedents del Regne Unit i Alemanya escullen majoritàriament hotels i hotels apartaments de 5 i 4 estrelles, els holandesos opten més per hotels de categories inferiors (veure TAULA 2). Tot i així l’holandès és el mercat amb una estada mitjana més elevada (10,6 dies) mentre que la mitjana estatal és de 5,2 dies, segons dades de 2013 de l’AHETA3. Aquest mercat té la mateixa estada que el canadenc, aquest amb una major distància entre punt d’origen i destinació.

Destinacions competidores Entre els estudis que elabora Turisme de Portugal en destaca un en què es realitza una comparativa entre destinacions competidores, tenint en compte volum de turistes i pernoctacions segons procedència.

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES 8

TAULA 2: Distribució de la demanda turística internacional per tipologia d’allotjaments segons nacionalitats a l’Algarve. En percentatges (dades 2013).

Fonts consultades: ¹ Instituto Nacional de Estatística i Turismo de Portugal. Dades corresponents a 2014. 2 Instituto Nacional de Estatística i Turismo de Portugal. L’ocupació fa referència als establiments hotelers i apartaments turístics. dades 2014. 3 Associació d’Hotels i Empreses Turístiques de l’Algarve.

TAULA 1: Comparativa Algarve i Catalunya (dades 2014).

Font: Elaboració pròpia, a partir de la informació existent al Plano de Marketing Estratégico para o Turismo do Algarve 2015-20185.

Font: Elaboració pròpia, a partir de la informació existent al Plano de Marketing Estratégico para o Turismo do Algarve 2015-20185.

Regions Nombre %

Nord 5.401 11,7

Centre 4.133 9,0

Lisboa 11.545 25,0

Alentejo 1.306 2,8

Algarve 16.397 35,5

Açores 1.064 2,3

Madeira 6.304 13,7

Total país 46.148 100,0

Producte turístic

Grau de desenvolupament

Sol i platja Consolidat

Golf Consolidat

Residencial Consolidat

Gastronomia i vins

Complementari

Touring Complementari

Salut Complementari

Negocis En desenvolupament

Natura En desenvolupament

Nàutic En desenvolupament

INNOVACIÓ

COMPETIDORS

Segons aquest informe, per al període acumulat gener-març 2015, l’Algarve es troba en cinquena posició en volum de turistes, amb valors similars a les Illes Balears (cal tenir en compte el període de l’estudi)4. Com que hi ha grans diferències en quant a dimensió turística, s’ha comparat la composició de la demanda, és a dir, el pes del turista nacional i internacional. Tenint en compte el període d’anàlisi (gener-març 2015), la composició del volum de turistes de l’Algarve (31,8% pes mercat nacional i 68,2% pes mercat internacional) és similar a l’estructura balear (38,6% per mercat nacional i 61,4% pes mercat internacional)4.

A part de les espanyoles, són considerades destinacions competidores Grècia, Malta, Croàcia, Xipre, Bulgària i Tuníssia. Malgrat que Catalunya es defineix com una destinació competidora a escala autonòmica, en l’anàlisi comparatiu per regions5 no apareixen marques catalanes i sí són representats territoris de costa espanyols com la Costa Tropical (Granada), la Costa de la Luz (Cadis) o la Costa Blanca (Alacant).

Eines de planificació

L’Algarve disposa de dos plans que senten la base del seu desenvolupa-ment futur, un pla turístic estatal6 i un pla regional amb accions pel període 2015-20185. Aquest darrer pla determina fins a 9 productes turístics i els classifica segons els seu grau de desenvolupament actual. El sol i platja, el golf i el turisme residencial són els tres productes consolidats (veure TAULA 4). A part, s’anomenen altres productes on hi encabeixen el turisme sènior i accessible, el turisme de creuers, la modalitat d’autocarava-nes i el turisme d’esport. Cada pro-ducte està plantejat segons 9 estils de vida de l’usuari, que van des del descans i relax, fins a qüestions

d’estatus, passant per la voluntat de descobrir la destinació o realitzar pràctiques esportives. Entre les 7 línies d’acció que defineix el pla, la que integra més accions és la referent a la intel·ligència dels mercats, apuntant cap a la monitorització de l’activitat turística i la sostenibilitat de la destinació.

Gestió mixta

La legislació turística portuguesa és similar a l’espanyola o l’italiana. Així l’entitat pública Turisme de l’Algarve desenvolupa les funcions de promo-ció, informació, planificació, estructu-ració de producte i gestió de marca. Destaca l’existència de Associação Turismo do Algarve, una entitat público privada creada l’any 2004. A part de les tasques de promoció i planificació destaca la funció de cooperació entre agents per definir les polítiques i estratègies turístiques comunes.

El Turisme de Golf

És un dels tres productes consolidats, junt amb el sol i platja i el residencial. Concentra 40 dels 91 camps de golf del país, segons dades de 2014 de Turisme de Portugal. És també la regió amb el major nombre de certificacions ambientals i més premis internacio-nals. Tot i així, l’Algarve i el país en general no resulta estar en les prime-res posicions pel que fa a practicants de golf a escala europea, segons les dades de 2015 de l’European Golf Association.

Respecte la comparativa entre Cata-lunya i l’Algarve destaca un elevat pes de turisme internacional en el cas portugués. Tot i la dependència del mercat estranger a l’Algarve, l’estada mitjana dels principals mercats és inferior a l’estada que aquests matei-xos mercats realitzen a Catalunya, a excepció del mercat holandès (veure TAULA 1).

Fonts consultades: 4 Turismo de Portugal (2014): Análise comparativa Porrtugal VS Espanha. Dades referents a l’acumulat gener-març 2014.OMT (2004), 5 Plano de Marketing Estratégico para o Turismo do Algarve 2015-2018. Turismo de Portugal/Algarve. 6 Plano Estratégico Nacional do Turismo. Revisao e Objetivos 2013-2015. Ministério da Economia e do Emprego.

9

TAULA 3: Nombre de pernoctacions per regions portugueses, en milers i % (dades 2014).

TAULA 4: Llistat de productes turístics identificats al pla de turisme regional, segons el seu grau de desenvolupament.

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

departaments (NUTS 3). Entre les diferents opcions que ofereix Eurostat es poden trobar dades sobre ocupació hotelera i establiments similars en NUTS 2 , percentatges de pernoctacions en turisme rural per regions o volum de pernoctacions en destinacions urbanes o litorals, totes elles corresponents a 2012. Així, pel que fa a percentatge d’ocupació destaquen la major part de les regions franceses, alemanes i britàniques, així com els països nòrdics, la costa espanyola mediterrània, el conjunt dels Països Baixos i localment la regió de Bulgària que dóna al Mar Negre.

TAULA 2: Mapa d’ocupació en habitacions hoteleres i establiments similars, per NUTS 2, en %. (Dades 2012)1.

Font: Eurostat.

És interessant també observar el mapa sobre el percentatge de pernoctacions en turisme rural a escala regional, amb dades de 2012. Destaquen amb un major pes Aragó, Extremadura, Cantàbria en el cas espanyol, així com la regió portuguesa de l’Alentejo, la major part de les regions daneses, sueques, noruegues i finlandeses, així com la gran majoria de regions d’Hungria, Eslovàquia i República Txeca. Tal i com defensa Eurostat, l’existència d’estadístiques fiables i objectives permet que tant els gestors turístics com el sector empresarial puguin disposar de més informació per prendre decisions. Aquesa tasca estratègica la realitza, a la demarcació de Tarragona, l’Observatori del PCT de Turisme i Oci de Catalunya, generant informació pel sector turístic de les variables preus, ocupació i caracterització del turista.

ESTADÍSTIQUES

10 JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

Estadístiques turístiques d’Eurostat

Eurostat proporciona dades estadístiques dels països membres de forma comparada amb la resta de països, regions i províncies i/o departaments de la UE. El valor de l’entitat, més enllà de la quantitat d’informació que genera és la possibilitat de comparar les dades pròpies amb la resta d’unitats territorials de la UE, amb l’objectiu de ser coneixedors de la nostra posició competitiva vers la resta i respecte la mitjana europea.

A més dels informes i taules estadístics presents al web, també disposa d’un aplicatiu que permet visualitzar a través d’un mapa per països les diferents variables turístiques sel·leccionables en diferents períodes temporals. Més enllà de conèixer el nombre de turistes i places d’allotjament dels diferents països de la UE destaquen dades que poden aportar una major informació sobre l’equilibri econòmic que genera l’activitat turística en un territori. És el cas de dades vinculades amb els llocs de treball creats, el grau d’ocupació o la despesa generada pel turista al país, amb informació detallada per transport, restauració i allotjament. Així, segons les dades consultades pel període 2013 (el darrer any disponible) Àustria encapçala el rànquing amb major despesa mitjana per nit. Luxemburg, Suïssa i alguns països nòrdics com Dinamarca i Finlàndia ocupen les primeres posicions a la taula.

TAULA 1: Rànquing de la despesa mitjana per nit generada pel turisme (any 2013).

Posició en el rànquing Països Euros gastats per nit

1a Àustria 102,12

2a Luxemburg 93,80

3a Suïssa 92,47

4a Dinamarca 86,46

5a Finlàndia 78,35

6a Alemanya 77,88

7a Bèlgica 76,35

8a Regne Unit 72,26

9a Irlanda 71,90

10a Itàlia 52,78 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Eurostat.

Més enllà d’estadístiques per estats (NUTS 1), l’entitat també elabora informació comparativa per regions, comunitats autònomes (NUTS 2) i províncies o

Eurostat és l’entitat d’estadística de la Unió Europea generadora de múltiples informes entre ells de l’àmbit turístic. Coneixem algunes de les possibilitats que ofereix aquest ens estadístic

Fonts consultades: ¹ Eurostat

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Les noves tecnologies aplicades al turisme, i en concret al sector hoteler són ja una realitat. El sector està conscienciat de la necessitat d’implementar noves eines tecnològiques als seus establiments hotelers. Això es desprèn de l’estudi ITH Hoteltech Into 2015 del Instituto Tecnológico Hotelero, on el propi sector comenta la necessitat d’aplicar la tecnologia als seus establiments, especialment per millorar la gestió del client i assolir una major eficiència en la gestió del negoci. El sector hoteler considera que la tecnologia permetrà diferenciar-se de la competència i millorarà els processos operatius propis. El cost d’implementació, però, resulta ser el principal inconvenient per utilitzar i mantenir les noves eines tecnològiques. El sector calcula que cal dedicar-hi entre 10.000 i 20.000 euros l’any. Tot i la inversió econòmica necessària, la major part afirma que realitzarà noves incorporacions tecnològiques en els propers dos anys. La major part de la tecnologia existent al mercat està clarament enfocada a la personalització del servei. Un exemple és el so direccional, que dirigeix el so a un sol oïdor permetent personalitzar la música d’un espai (per exemple entre els comensals d’una taula o fins i tot persona a persona). Un altre exemple és la tecnologia implantada a les habitacions d’hotel on, a través de la monitorització de les persianes, la televisió o l’aigua de la banyera permet oferir un servei adaptat a les necessitats del client (monitorització de les persianes perque actuin com a despertador, canals de televisió preferits del client o l’aigua de la banyera a una determinada temperatura). Els drons, a part de possibilitar la captació d’imatges de zones inicialment inaccessibles i utilitzar-se per a la gravació de vídeos promocionals turístics, està sent utilitzat també per personalitzar el servei. Ja hi ha res-taurants i hotels que utilitzen aquesta eina per fer arribar els plats o ampolles de cava als seus clients. Altres tecnologies curioses ja presents en alguns hotels són la substitució de la clau de l’habitació per Iphones des d’on també es pot consultar tota la informació turística de la destinació, la possibilitat de contactar amb els treballadors de l’hotel a través dels dispositius mòvils del personal (Hotel the Wit de Chicago) o el pagament dels serveis consumits dintre l’hotel mitjançant un escàner de les empremtes dactilars (Hotel Ushuaïa d’Eivissa).

11

Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic

El passat 27 i 28 d’abril es va celebrar a Sant Sebastià el Primer Congrés Internacional sobre Turisme Gastronòmic, organitzat per l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i Basque Culinary Center. L’acte va comptar amb la presència de destinacions gastronòmiques de referència, restaurants amb estrelles Michelin així com institucions de turisme gastronòmic d’àmbit mundial.

Les conclusions de l’acte estan disponibles aquí

Infografia del Turisme de negocis per al 2015

L’agència de viatges Carlson Wagonlit Travel ha publicat una infografia juntament amb la GBTA Foundation sobre l’evolució dels preus turístics de diferents serveis dirigit al gestor de viatges d’empresa per aquest 2015. La informació es presenta per regions del món i per serveis turístics (transport aeri, allotjament, cotxe de lloguer, etc).

Consulta de l’Infografia

Consulta de l’estudi complert

Amazon i el turisme

A principis d’abril Amazon va entrar en el negoci de la comercialització d’hotels sota el nom de Amazon Destinations. De moment tant sols disposa d’oferta hotelera d’algunes regions dels EUA, un mercat que realitza un gran volum de viatges de proximitat. La plataforma integra comentaris i puntuacions dels usuaris. Caldrà veure l’evolució d’aquesta nova plataforma comercialitzadora d’allotjaments i la seva integració dins el sector.

Descobreix Amazon Destination

COSTA DAURADA

JUNY 2015-Nº13 TENDÈNCIES

12

Ferrari Land A principis de maig es va col·locar la primera pedra del que serà el parc temàtic de Ferrari a Port Aventura. Aquest nou espai previst pel 2016 ocuparà uns 75.000 metres quadrats i comptarà amb una inversió prevista d’uns 100 milions d’euros. L’atracció estrella serà un accelerador vertical que simularà la sensació de conduir un Fórmula 1. El parc temàtic de Ferrari és el segon del món i el primer que es construirà a Europa (n’hi ha un altre a Abu Dhabi). Aquest projecte, pensat per a un públic familiar encaixa amb la filosofia de creixement de Port Aventura, després de la creació de SesamoAventura, Costa Caribe Aquatic Park o la muntanya russa Shambhala.

Participació a la jornada Routes Europa 2015 Recentment el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha assistit, acompanyat de representants d’Aeroports de Catalunya i AENA, a les jornades Routes Europe 2015 que aquest any s’han celebrat a Escòcia. Aquesta trobada reuneix en un mateix espai representants d’aeroports, companyies aèries i destinacions. El Patronat de Turisme s’ha reunit amb les companyies aèries que operen a mercats rellevants per la Costa Daurada com són el mercat britànic, l’irlandès, el rus o l’holandès, entre altres. També ha mantingut converses amb altres aeroports europeus amb l’objectiu d’establir possibles enllaços comercials. A la trobada han participat representants de 125 companyies aèries, 350 aeroports i 40 destina-cions. Aquesta acció s’enmarca dins les accions realitzades per la taula de promoció de l’aeroport de Reus.

TERRES DE L’EBRE

Mercat d’Escapades a Barcelona El passat mes de març es va celebrar a la Plaça de la Catedral de Barcelona la primera edició d’aquesta fira d’es-capades, organitzada per l’Agència Catalana de Turisme i destinada a oferir productes turístics d’interior al mercat català, i en concret al resident de la ciutat de Barcelona, aprofitant la proximitat de la Setmana Santa. La fira, en la que van participar 111 empreses i entitats es va dividir en diferents temàtiques. El visitant podia trobar activitats i productes turístics vinculats a la natura, la cultura i gastronomia, l’enoturisme i l’oleotu-risme o una oferta vinculada al públic familiar (destinacions i equipaments adaptats a aquesta modalitat). Terres de l’Ebre va tenir l’oportunitat d’oferir la seva cartera de productes i activitats als assistents. Atès l’enfocament de la fira cap a un públic familiar es varen organitzar activitats complementàries com tallers, tastos gastronòmics i activitats pels més petits.

Aquesta ha estat una de les accions emmarcades dins l’Any del Turisme d’Interior i de Muntanya, iniciativa que té la voluntat de potenciar l’activitat turística a les comarques catalanes d’interior. Les festes de l’arròs del Delta Terres de l’Ebre ha creat un micro site dintre del web turístic per donar a conèixer les festes de l’arròs que es desenvolupen en diferents nuclis de la marca turística, com són Amposta, Sant Jaume d’Enveja, els Muntells, Deltebre i l’Ampolla entre el 7 i el 21 de juny. La promoció d’aquesta iniciativa ha comptat amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació. Aquesta iniciativa conjunta entre diferents municipis és el resultat de la col·laboració per donar a conèixer el patrimoni tradicional, cultural i gastronòmic de les Terres de l’Ebre. Cal apuntar que el Delta de l’Ebre lidera la Xarxa de Territoris Arrossers, formada per la Camarga francesa, el Delta del Po, l’Albufera de València i Doñana.

Editat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya en el projecte LAB-IIT, Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística, amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona · 977 394 871 · info@pct-turisme.cat