ELS PICTOGRAMES: UNA AJUDA PER A LA COMUNICACIÓ I ... · 6.2.1.Test de vocabulari en imatges Peabody de Dunn ... , tenen la paraula referida al pictograma adherida en velcro per

ELS PICTOGRAMES: UNA AJUDA PER A LA COMUNICACIÓ

I EXPRESSIÓ EN L´EDUCACIÓ

INFANTIL DE 3 ANYS

Jornades de Foment de la Investigació

Autor

Verónica MELCHOR.

�

Els pictogrames: una ajuda per a la comunicació i expressió en l´educació infantil de 3 anys

1.ÍNDEX

2. Resum

3. Introducció

3.1.Justificació

3.2.Marcteòric:

3.2.1.Desenvolupamentdelacomunicacióoraldurant

elsprimersanysdevida(0-6anys)

3.2.2.Procésd énsenyament-aprenentatgeenunàmbitinclusiu

4. Enunciat del problema

5. Hipòtesi

6. Metodología

6.1.Participants

6.2.Instruments

6.2.1.TestdevocabularienimatgesPeabodydeDunn

6.3.Procediment

6.3.1.Dissenydelainvestigació

6.3.2.Tipusd´intervenció

7. Resultats

7.1.Descriptius

7.2.Contrasts

8.Discusió

9.Referències

10.Tables

11.Figures

3


�. RESUM

Eltreballdínvestigaciótractaelsproblemesdecomunicacióoraliconseqüentmentelsproblemesenlínici

delalectoescriptura,dúngrupd álumnesde3anys.

Shaincorporatenl áulaunanovaestratègiadetreballqueafavorisca,ajudeienalgunscasosreforcelaco-

municacióoralilectoescripturaenelsalumnesde3anys.

Shaempratunsistemadecomunicaciónovocal,comsónelspictogrames,destinataalumnesdeN.E.E,

peròenaquestcasadaptatalcontexteicircunstànciesconcretesi,modificatperaquesigaaccesiblealgrup-

classe.

Aquestametodologíasínclouràenl áulaperdiversesraons:

-Elgrupdenens/espresentencerteslimitacionsenquantal éxpressióicomprensióoral.

-Lagranmajorianotenenunvocabularimínimiconcretqueelspermitiscadesenvolupartasquesquotidia-

nescomdemanarcoses,explicar,…

-Altresxiquets/esencaranohanassolitunnivelldecomunicacióoralpropidelasevaedatipresentenun

retràsconsiderableenl éstructuraciód óracionssimples.

-Peraltrabanda,algunspresentenproblemesdediccióimalaexpressióipronunciaciódeparaules.

Elmaterialdetreballusatésmoltmanipulatiu,fàcildúsar,atractiuimotivadorperalsnens/esdeformaque

s´hanpogutassolirnousaprenentatgesenuncontextehabitual,demanerafuncionalisignificativa;propi-

ciantlageneralitzaciódelsconeixements.

Però,nos´had óblidarqueeltreballhasigutdesenvolupatseguintlalínia,principisimetodologíapropisde

l éscolainclusiva,jaquepromouenactitutsdecomunicacióinteractiva,cooperativaidetreballengrup.

3. INTRODUCCIÓ

3.1. Justificació

Lacomunicacióoraltéunpaperfonamentalenl éducaciódelsnens/es.Peraixò,comamestreshemdefer

totselsesforçosnecessarisperamillorarlesexperiènciesd áprenentatge,realitzantuntreballcompartitde

projectesencomú,ajudatsperassessorsiadministradors,perpotencieneldesenvolupamentdel álumnat.

Laparladéurebreunaatencióespecialperquèésdecisivaenlainterrelaciófuncionalentrelalecturaies-

cripturaentoteslesàreesdelcurrículum(Goodman,1987).

Lathan(1992)identificaquatreafirmacionssobrel áprenentatgequerecolcenlanecessitatdúnaatencióal

llenguatgeentoteslessevesfasesclauiàreesdelcurrículum.

Actualment es segueix laTeoria Sociocultural de Construcció del Coneixement, fonamentada en tres

principisbàsics(Wells,2003):

�


1.El coneixement és un estat d énteniment al que s árriba amb l áctivitatmental constructiva dels estu-

diants.

2.Elprocésdeconstruccióéssocialicultural.

3.Laresoluciódeproblemesencol.laboracióésmésfàcilgràciesalespràctiquesiferramentesculturals.

“L éducació ś ha de dur a terme en forma de diàleg sobre qüestions que tinguen interés per als partici-

pants. Així és com els nens/es aprenen sobre el món …”

(Wells, 2001).

Diversesinvestigacionsrevelenlainteraccióentrel áctivitat,elllenguatgeilacognicióperalaconstrucció

dúnespaideconeixementicomprensióenl áula(EdwardsiMercer,1988).Aquestaestàcondicionadaper

unconjuntdevariables,ielseuèxitdependràdeajustentreparlantioienteneneldiscurs.BarnesiMercer

(2003)tambéexpliquenalgunesimplicacionsdidàctiquesquefacilitenaquestainteracció:comsónpregun-

tesobertes,recapitulacions,….

El discurséslaferramentademediacióculturalmésimportantquetenimlespersones.Éslíntermediari

entrelamatèriaielsalumnes,permet“donarsentit”alainformació,independementd ónestrobei,respon

ipreparaperaltreballsobretextosescrits(Barnes,1976).Seràdoncs,laformamésràpidadetreballarla

comprensió.

Amb el “métode de la conversa” els xiquets/es aprenen tant el llenguatge com les formes culturals

(Wells,1980).

Comamestreshemdeprocuraralsalumneslesferramentes(diàleg)quesiguennecessàriesperpossibilitar

unacomprensióiconeixementdelmónqueensenvolta,dotant-losd éxperiènciesiactivitatsqueelsajuden

enlasevavidaquotidianaielspermitisquenestablirunainteraccióentreigualsiambelsadults.

Ambaquestafinalitat,s´hadeciditduratermeeltreballdínvestigació,pertaldepossibilitarunamajorco-

municacióoral(diàleg,discurs,…)ambientrel álumnatpertaldedesenvoluparunamajorautonomía,dins

iforadelcontexteescolar.

Elspictogramessónunrecursdidàcticquepermetràalsnens/esl ádquisiciódúnvocabulariconcret,detal

formaqueelspossibilitaràestablirunamajorcomunicacióidiàleg,necessariperalseudesenvolupament

personalisocial.

3.2. Marc Teòric:

3.2.1 Desenvolupament De La Comunicació Oral Durant Els Primers Anys De Vida ( 0-6 Anys)

Conéixerelnivelldedesenvolupamentlingüísticdelnen/adesdelsseusinicispermetatotmestre/aafavorir

eldesenvolupamentdelseualumnatdurantelsdarrersanysd éscolarizació.

�


Enl áctualitat,lesteoríesd áprenentatgedelallenguamésseguidessónlesreferidesallllenguatgedelbebé

(babytalk);laretroalimentacióil áportaciódell ámbient,cosaquefaevidentlímplicaciódediversosfac-

torsenprocésd ádquisiciódelllenguatge.

Elsxiquet/aaprénlallenguausantdosprocediments,laimitacióilacreativitat.Amés,elconeixementdela

llenguaimplicaunacapacitatactivaialtracapacitatpassivaamblaquecomprén(Cervera,2004).

Elsprimerssonsemititssónconsideratscomprelingüísticsipasenper3fasessuccesives:elperíodedelcrit,

delalacióielprimerllenguatgequejaesconsideraunperíodelingüístic.(Cervera,2004)

Capals12a18mesess émetenlesprimeresparaules,encaraquenopasendeserintents.Lallenguamaterna

s áprénmoltràpidament;iamblaimitacióescaptalallenguaidescobreixelsistema,usantlesparaulessense

saberperqué,capals2anys.Alvoltantdels5anyss ápropaalesparaulesijocs(Garvey,1978).Als4anys

dominaallòfonamentaldelallenguaadultaials6elllenguatgeéssemblantaldelsadults(Villiers,1984);

aprénlallenguaenmoltpocdetemps.

Lainfluènciadelmedifamiliarseràdeterminantenquantl ádquisiciódúnamajoromenorcapacitatcomu-

nicativafutura.

Així, l ádquisició del llenguatge és el resultat de la implicació i simultaneitat de quatre organitzacions

diferents:lafonológica(MonfortiJuárez,1980),lalèxico-semàntica(Rondal,1982),lamorfosintàcticaila

psicoafectiva;queestàneníntimainterdependènciaiactúendeformasimultànea(Cervera,2004).

3.2.2 Procés d énsenyament- aprenentatge en un àmbit inclusiu.

Ĺ àmbitescolaiclassesónelsllocsonelsxiquets/espassenlamajorpartdeldia,onintercambienexperièn-

cies,escomuniquemambelscompanysimestres,…onesdesenvoluparàncomapersones.

Perafavorirlacomunicacióiexpressiódesdelínicis´handúsartoteslesestratègiesqueestiguenalanostra

disposició;deformaqueespropicieunambientdediàlegiconversa.

Apartirdúnabonaestructuracióorals ésdevindràlaprelectura,comunaaptituddecaraalalectura,que

implicalacapacitatperadescifrarsímbolsgràficsiquecaminacapalínicidelalectura.Ihihadiverses

actuacionspertaldetreballar-la(Cervera,2004).

La lectura,requeriràdúnafunciósensoperceptiva,potseguirdosmètodesd énsenyament:analíticosintè-

tic.Eneltreballdínvestigacióseguiréelmétode sintètic,ihemcentraréenl étapaprimeradereconeixe-

mentdeparaulesidibuixos.(Cervera,2004).

�


Ĺ aplicaciódúnaestratègiaalternatives,comsónelspictogrames,seràunrecursqueafavoriràlacomuni-

cacióiexpressióoraliqueiniciaràalsxiquets/esl´hàbitdelalectura.

Peralespersonessensediscapacitatlesmodalitatsdecomunicacióverbalméscomunessónlaparlaielllen-

guatgeescrit.Però,nosónelsúnicsmètodesdisponiblesperalaproducciódecomunicaciósimbòlica.

Lacomunicacióésmultimodal,enellaintervenenelsdiversoscanalsdetransmissió,auditiu,visuali,en

algunscasostàctils(Lloyd,FulleryArvidson,1997).

LloydiFuller(1986)proposenl´úsdelssímbolsassistits inoassistitsperclassificarelssímbolsdeCAA

(ASHA,1991),enfunciódesirequereixenajudesono.Dinsdelssistemesdesímbolsassistitsestrobenles

tècniquesdeselecciódelsmensatges,ajudestècniquesperalacomunicacióielssistemesdesímbols,que

inclouenelspictogrames.

EnelcontexteescolartambéespodenusarelsPictogrames,peraquel álumnatamplieireforceelseuco-

neixementicomprensióoral,ambl áprenentatgedúnvocabulariconcret,perinteraccionar-seamblaresta

díndividusdelseucontextdiari.

Els Pictogrames sónsímbolsmolticònicsifàcilsd áprendreimemoritzarperamoltespersones;creatsper

afacilitarlacomunicacióenpersonesambdiscapacitatmotora,iquecontenambunvocabularireferitales

diversescategoriesgramaticalsa lesquesel śhaassignatuncolor:persones ipronomspersonals (groc),

verbs(verd),termesdescriptius(blau),noms(toronja),miscelànea(blanc)ifórmulessocials(rosaomorat).

Elseuúsestàindicatperadiversosgrupsd édatidiscapacitat(disminuciófísica,retràsmental,retràsenel

desenvolupamentdelaparla,…).Comptaamb3000signesgràficsquerepresentenlesparaulesiconceptes

méshabitualsenlavidacuotidiana.

Hihapictogramesde2tamanys,5i2,5centímetres,encaraque,enaquests´haampliatperadaptar-loales

necessitatsdelsusuaris.Comquesóncomercialitzatsiespermetquesiguenfotocopiats,sónfàcilsdereta-

llar,modificariusarperadiversesajudestècniques.

S´han confegit al voltant de 100 pictogrames referits a persones i accions a partir dúna pàgina

web:http://herramientas.educa.madrid.org/aumentativa,disponibleenInternet.Aquestestarjetessóndún

tamany9x10,presentenelsdibuixosencolorsatractiusi,tenenlaparaulareferidaalpictogramaadheridaen

velcropertaldepodertreballarenella.

Entotaprenentatgeesdonaunarelaciócomplementàriaentreelllenguatgeoralil éscrit;jaquegràciesal

comentarioralelsnens/esdescobreixeneldiscursescrit.(Wells,1990).Peraixòsúsaràaquestmaterialper

familiaritzaralsxiquets/esambelssignesgràficsiparaulesquerepresenteniperreforçarlacomunicació

oraliinicidelalectoescripturadelgrupdínvestigació.

�


El/lamestre/aseràguíairecolçamentdel áprenentatgedelalumnes,adquirintunrolplanificador,organitza-

doriavaluadordelesactivitatsdeparladelsnens/es.Haoferint-lospensamentsiidees,peraqueespeculen,

facensuggerènciesoconjetures,informen,interpretenoil.lustrenoquesimplementescolteniaceptenallò

queelsaltresdiuen,…creantunaulainclusiva,obertaalacomunicació,parlaodiscurs.

Totaquestprocésd énsenyament-aprenentagedelallenguas´hadedonardinsdúnambient inclusiu,ontots

elsxiquets/esdelacomunitataprenguenjuntsindependentmentdelessevescondicionspersonals,socialso

culturals;fomentantelsentimentdecomunitatiderecolçamentcompartit,oncadamembreésunmembre

importantambunesresponsabilitatsiunesfuncionsarealitzar.(Ainscow,2005)

Diversosestudismostrenque,enelsdarrersanyss´haproduïtunincrementenlacomunicacióoralenles

aulesambl´úsdúnestild áprenentatgeméscol.laboratiu,coméselcasdelesescolesinclusives.Aquestain-

clusivitatimplicaunaseriedevalorsidimensionsipromouunaseriedepràctiques(StainbackiStainback).

Lamilloraescolarésunprocéssocial,amblaqualcosas´had áprendreaviureambladiferènciai,aprendre

aaprendredeladiferència(Ainscow,2005).

�. ENUNCIAT DEL PROBLEMA

Ungrupd álumnesde3anysquepresentenproblemesdecomunicacióoraliconseqüentmentdelectoescrip-

turanecessitenunaajudapersolventarlasevasituació.

�. HIPÒTESI

Esvolconstatarqueesdonaunprogrésenlacomunicacióoralilectoescriptura,enxiquets/esde3anys,

degutal áplicaciódúnsistemadecomunicacióoral,comsónelspictogrames.

Lesvariablesautilitzarperrespondrealahipótesisformuladaseràn:

a.Variabledependent:nivelldecomunicacióoralilectoescriptura.

b.Variableindependent:aplicaciódelspictogrames.

c.Variablesextranyes:llenguamaternadelsubjecte,castellàovalencià.

�. METODOLOGÍA

6.1. Participants

Lainvestigacióestàdestinadaaungrupdepoblacióde3a4anysd édat.Són12xiquet/es,dividitsen2

grupsde6alumnes,ambcaracterístiquessimilars.

Esfaunamostra de tipus no probabilístic,mitjançantelques óbtenenunsresultatsquenoespodenge-

�


neralitzaralconjuntdepoblació.

Ésunamostra fortuita o accidental;fetaambungrupqueestàalanostradisposició,inoespodrànex-

traureunesconclusionsgenerals.

6.2. Instruments

6.2.1. El Test De Vocabulari en imatges Peabody

Lafinalitatdelainvestigacióéscomprobarqueesdonaunamilloraenlacomunicacióoraliinicidelalec-

toescriptura,iperaixòs´hadecomençarpersaberelsconeixementsprevisidesprésl évolucióalllargdel

procésdínvestigació,perconstatarquehihacanvis.

Peramesurarelprocésd áprenentatge,inicialiprocesual,alllargdel áplicaciódelsPictogrames,s´hade-

ciditaplicarunaprovaestandaritzadacoméselPEABODYdeDunn.Passant-seacadasubjecteuntotalde

6vegades.

Ésuntestdevocabularienimatgesdissenyatperaavaluarlacomprensiódevocabularireceptiudelíndividu

odeparaulesailladesquel éxaminadorpronuncia.Elsseuspropòsitssón:demostrarelnivelld ádquisicióde

vocabularidelsubjecteideterminarláptituddel éscolar(habilitatsointel.ligènciaverbal)

Constadúnsmaterials:manualdel éxaminador,unaseriedelàmines(125làmines,precedidesde5làmi-

nesdeprova)iunjocdeprotocolsamblàminesambdibuixossobrenombres,verbsiadjectius,quevanen

dificultatcreixent.

Ésunaprovaaptaperapersonesde3a16anys.Lasevapassadaésràpida,uns15a20minuts.Espoden

mesurarlespuntuacionsenedadmentaloenpuntuacionsestàndar.

6.3. Procediments

6.3.1. Disseny de línvestigació

AquestestudipresentaundissenyQuasi-experimental,perquéescontrolenvariablescomsónelnivellde

comunicacióoralilectoescripturaiesmanipulaunavariableindependentcomsónésl áplicaciódelspic-

togrames.

Ĺestudiesfaambungrupdexiquets/esde3a4anysdeedadaixíqueeldissenynoésaleatori,téunaele-

vadavalíaexternaiésdefàcilaplicacióencontextosnaturals.

�


Ĺ estructura del dissenyesdenominaCONTRABALANCEIG:

O X O O X O O X O O X O O X O O X O

Enl éstructuraespotapreciarques´hanconformat2grupsd álumnes,ungrupAil áltregrupB;ambels

ques´hatreballatdeformaalternada,alllargde6setmanes.

Aquesttipusd éstructurapermetmesurarelconeixementinicial,graud áprenentatgedurantdelainvestiga-

cióialfinalitzarlamateixa.

Permesurar-hohasigutnecessaripassaralsnens/esdeformaindividualisetmanalment,eltestdevocabulari

enimatgesPeabodydeDunn.S´hapassatunpretestinicialaprincipidesetmanaiabansdecomençaramb

elspictogrames,idesprésunpostestalfinalitzarlasetmana,acabadal áplicaciódelspictogrames;fentun

totalde6provesacadasubjecte.

6.3.2 Tipus intervenció

Ĺ investigacióesrealitzaenunauladínfantilde3anys,enlaques´hahabilitatunespaiperferlatasca.

Estreballaambelspictogramesdevesprada,enhoradetallersiracons;de15a20minutsdiaris,ambl ájuda

delamestra/e;idurant6setmanes.

Laformad áplicar-losésmitjançanteljocdirigit;espresentaelmaterial,explicalasevafinalitatdelmateixi

escomençalíntroducciódelspictogrames.Cadadias énsenyende8a10nous,iesrecordenelsjatreballats;

sefacilitaelmaterialalsxiquets/esperaqueelmanipulen,jugueniaprenguenelseusignificat.

Ací es pot visualitzar un exemple delmaterial confegit, i disposició horaria del treball durant el procés

dínvestigació:

10


1ª SETMANA

Treball amb pictogrames sobre persones.

Coneixement i apropament als noms i significat

dels conceptes.

2ª SETMANA

Treball amb pictogrames referits a accions del

present. Coneixement i apropament als noms i

significat dels conceptes.

3 º SETMANA

Treball d´estructuració de frases simples amb

els pictogrames vistos en les dues primeres

setmanes, referits a persones i accions del

present.

11


�. RESULTATS

7.1. Descriptius

Aquestafasedelprocésdínvestigacióéslafasedetreballdecampianàlisidelsresultats;l éstadísticatindrà

unpaperfonamental.

A. RECOLLIDA DE DADES

Lafiabilitativalidesadelainvestigació,enpartdepèndecoms árrepleguenlesdades.Enquantaltesten

imatgesPeabodydeDunnaplicat,caldirqueésunaprovatotalmentfiable,jaqueésunqüestionariestanda-

ritzat,cosaqueindicalasevavalidesa.

Tipus de dades: Escala de mesura i tipus

Lainvestigaciópresentaun tipusd éscaladecorrespondènciaunívoca(m<n);asignacióhomomórficao

homomorfismo.Hiha12subjectesi8variablesreferidesa:elsgrups(AiB),l édat(1,2,3i4)il áplicació

delPeabody,del´1al6.

Estractadúnaescala dínterval,jaquelavariabledependentéselNivell de comunicació oral i escrit;i

aixòimplical ássignaciódenombres,deformaqueaigualsdiferènciesentreelsgrausdel átribut,iguals

diferènciesentreelsnombres.

Tipus d éscala i la seva aplicació

S´ha emprat una escala de sistemes de cafetería de tipus específica al aplicar una prova estandaritza-

dam,elTest en imatges Peabody de Dunn,querequereixdelarespostaauntipusd´ítemsconcretssobre

comprensiódevocabulari;pelquelesrespostesqueesprecisensóndebaixainferència.

Aquestaésunaformamolthabitualsderecollir informació,donadalasevafacilitatperaseranalitzades

posteriorment,encaraquenopermetlageneralització.

Tipus de ítems:

-Segons el contingut:ésdeconeixement,perquéesrefereixapreguntesrelativesaaprenenetatge;enaquest

casdevocabulari.

-Segons el nivell dínferència:sóndebaixainferència,donatqueelqueesvoldel énquestatéslaclassifica-

ciód ácordaunescategoríesrelativamentobjectives.

-Segons el tipus d´ítems:ésd élecciómúltiple,perquéesdonenquatreopcionsarespondreentrelesquehi

haqueescollirunacomlacorrecta.

B. ANÁLISIS DE DADES

Unavegadarecollideslesdadesdetipusquantitatiu,s´hanexecutatunaseriedepasosperalseuanàlisi:

1�


-La codificació de les dades:esreculllapuntuaciódirectadetoteslesprovesfetesambelssubjetos;siguent

6provesindividuals,iuntotalde72testsadministrats.

-Creació d´una matriu: esfaunamatrizdedades,enquelesfilerescorresponguenals12subjectesdela

investigacióilescolumnesalesvariables,degrups,edatitestsambpuntuacionsdirectesdelaprimeraala

sisenaprova.

-Anàlisis de dades:descripcióiexploració,ambl ánàlisidescriptiuunivariat,anàlisigràficsdefreqüències

i,desprésambaltresanàlisienfunciódelahipòtesisplantejada.

S´haempratunmètode descriptiu univariatperdescriureiferunanàlisiexploratoridelesvariablespera

detectarpossibleserrorsidescobrirlespautesquecaracteritzenlainvestigació.

C. FREQÜÈNCIES I DESCRIPTIUS.

Elsdiversosanàlisisrealitzatsenl´investigacióIresultatsobtingutshansigutelssegüents:

•Freqüènciaperaobtenirlamitjanadelesvariablesdependents:

-Casos:elsresultatsmostrenquehihauntotalde12subjectes,iquehanparticipattots.(Veuretabla1)

-Edat: espotapreciarquelamitjanad édatentreelsnens/esésde2,75anys;hihaunmajornombredexi-

quets/esnascutsentreelsmesosd ábrilasetembre,imenorentregenerimarç.(Veuretabla2)

-Grups:s´hanestructuraten2grupsde6alumnesagrupatsdeformaheterogènea.(Veuretabla3)

•Mesuresdetendènciacentral(MTC),apartirde lafreqüènciadel totalde lesprovesadministradesals

subjectesdelainvestigació:

-Moda; Mediana i Media. (Veuretabla4)

-Curtosis: elgraud ápuntamentde ladistribució, ésde tipusmesocúrtica,presentantunacurvanormal.

(Veuretabla4igràficaI)

-Asimetría (descriptiva bivariada):indicaqueelgraudedesproporciódelesdadesals2costatsestrobadins

del éixdesimetría.(Veuretabla4igràficaI).

•Descriptius,ambelsques ápreciencertsaspectesquecalcomentar:

-Descriptius del Peabody 1 al 6:entrelesprovesdelPeabody3al6començaadonar-seunamilloraenels

resultats,hihaunprogrésenl áprenentatgedelspictogrames.(Veuretabla5)

13


-Edat:elsdescriptiusmostrenquehihaunnombredesubjectesmajorentreelsmesosd ábrilisetembre,3

nens/esentreoctubreidesembrei1nen/aentreelsmesosdegeneramarç;variableatenirencomptedonada

l édatdelssubjectes.(Veuretabla6)

7.2. Contrasts

ANÀLISI PARAMÈTRIC

Enlainvestigaciós´hausatunaprovaestandaritzadacoméselPeabodydeDunn,validaifiablejaqueha

sigutadministradaaunagranquantitatdesubjectes.Aixòpermetmostrarqueescompleixenelscriterisde

normalització,is´hafetunl ánàlisiparamètric.

Donadalahipótesi,“constatar que es dona un progrés en la comunicació oral i lectoescriptura, en nens/es

de 3 anys, degut a láplicació dún sistema de comunicació pictogràfica, com són els pictogrames”;s´hande

ferunaseried ánàlisiperveuresis ácompleixono.

S´harealitzatlaProva T amb mostres relacionades,obtenintelssegüentsresultatssignificatius:

-Relació entre Peabody 1 i 6 :hihaunasignificativitatde0,005,amblaqualcosas ácompleixlahipòtesi

plantejada,determinantques´hadonatunprogrésenlacomunicacióoraldelssubjectes,desdelínicifinsa

ladarreraprovarealitzada.(Veuretabla7igràficaII)

-Relació entre Peabody 3 i 4:lasignficativitatésde0,045,amblaqualcosaespotcomprobarquel ádquisició

d áquestvocabularihasigutmajor.(Veuretabla8)

INTERPRETACIÓ RESULTATS

Apartirdelesdadesobtingudesenl ánàlisisparamètricespodeninterpretarunaseriederesultats:

a.AlcontrastarlarelacióentreelPeabody1ielPeabody6,escomprobaelprogrésenl áprenentatgedels

nens/es,degutaltreballrealitzatambelspictogramesalllargde3setmanes.Escompleixpartdelahipótesis:

“Es constata que es dona un progrés en la comunicació oral, en xiquets/es de 3 anys, degut a láplicació dún

sistema de comunicació oral, com són els pictogrames”.

b.Alcompararaltresmostresrelacionades,s´hatrobatunasignificativitatentreelPeabody3i4;correspo-

nental ádquisiciódevocabularid áccionsdelpresent.Ĺadquisiciód áquestspictogrameshasigutmajor;

ielsresultatsmostrenquelesexperiènciesisituacionsdiàriesexpressadesenelsdibuixosdelpictogrames,

iquesón visgudeshabitualmentpel śxiquets/es,s áprenenabans jaquesónmésfuncionals iestànmés

contextualitzades.

1�


c.Encaraquelahipòtesiplantejadafeiareferènciaalprogrésenlacomunicacóoralilectoescriptura,aquest

segonaspectesobrelectoescripturanos´hapogutcomprobarambl ádministraciódelPeabody,donatquees

tractadúnaprovaquesolsmesuralacomprensióauditiva.

�. DISCUSIÓ

Amblainvestigaciós´hacomprobatcoml´úsd éstratègiesalternatives,quenormalmentsónaplicadesde

formaespecíficaenalumnesdeN.E.E,ajudentambéalamilloradelacomunicacióennens/esnormals.

Ĺaplicaciódelspictogramespermetqueelsxiquets/esadquirisquen,millorenireforcenunvocabularicon-

cretreferitapersonesiaccionsqueelspermetràampliarlasevacomunicacióamblarestadepersones.

Lahipótesis isignificativitatobtingudaenelsresultatsde investigacióesveuencontrastatspel śestudis

fetsperR.M.VilasecayM.D.Suárez(1998)mostrant-sequel áprenentatgedelspictogramesafavoreixla

comunicaciódelsxiquets/es;iqueelspictogramesques áprenenambmésfacilitatsónelsreferitsaaccions

delpresent,donadalasevafuncionalitaticontextualització.

Aquestsautorsvarenferunestudiamb“Mar”unaxiquetaambdiscapacitatmotora.Degutalabonaevolu-

ciódelseullenguatgecomprensiuialapocaevoluciódelllenguatgeoral,esvapensareniniciarunsistema

alternatiudecomunicació.Esvaconferiruntablerdecomunicaciódediversesfulles“tipusllibreta”amb

pictogrames,juntaalgunesfotografíesdelafamilia.Esvadistribuiriorganitzarelvocabularipersituacions

visgudes.ElcontingutdelllenguatgeesvatrobarenlesactivitatsmésquotidianansdelavidadeMar.Amb

eltempsesvaanarampliantelvocabularidelstablerssegonslessevesnecessitats.Gràciesalúsdelspicto-

grames,Marvaaconseguirunamajorcomunicació,autonomíaiparticipacióendiferentscontextossocials

delsseuentorn.

Aquestaestratègiadetreball,queesbasaenl´úsdelspictogramescomamateriald áprenentatge,haafa-

voriteldesenvolupamentdelacomunicacióiexpressióoralenelsnens/esideuriadonar-selapossibilitat

díntroduir-loenelsdarrerscursosi,alllargdelsprimersanysd éscolaritatcommaterialdidàcticenl áula,

perampliar,millorarireforçarelvocabularidelsxiquets/esmitjançanteljoc.

Finalment,cabríalapossibilitatdecontinuarambeltreballdelspictogramesenl áulaiposteriormentrealit-

zarunestudilongitudinaldel évoluciódelsalumnespertaldeveureelsbeneficisqueaportaaquestmaterial

didàctic.

1�


�. REFERÈNCIES

Fonts primàries generals

•Ainscow,M.(2005):“El próximo gran reto: la mejora de la escuela inclusiva“.

•Barnes,D.(1994):“De la comunicación oral al currículo”.Ed.Visor.

•Basil,C.(1998):“Sistema de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura.

Principios teóricos y aplicaciones.”Ed.Masson.

Cervera,J.(2004):“Adquisición y desarrollo del lenguaje en Preescolar y Ciclo inicial”.

•Dunn,(1985):“Test de vocabulario de imágenes Peabody”.

•Edwards,DyMercer,n(1988):“El conocimiento compartido”.Barcelona,Paidós.

•FernándezLozano,P.“Modelos sobre la adquisición del lenguaje”.UCM.

•Fitor,P.(1999):“Laadquisiciónydesarrollodellenguaje”.

•Garvey,C.(1987):“El habla infantil”,Morata,Madrid.

• González Valenzuela, M.J. (1990): “Trastornos en el aprendizaje IV: Prácticas de trastornos en el

aprendizaje”.UniversidaddeMálaga.

•Monfort,M.yJuárez,A.(1980)“El niño que habla”.NuestraCultura,Madrid.

•Piaget,J.(1975)“El lenguaje y el pensamiento del niño pequeño“.Guadalupe,BuenosAires.

•Rondal,J.A.(1982):“El desarrollo del lenguaje”.MédicayTécnica,Barcelona(1982).

•VillamizarDurán,G.(2003):“El lenguaje de la comprensión lectora”.Acciónpedagógica,Vol.12.

•Villiers,P.A.yJ.A.(1984)“Primer lenguaje”.Morata,Madrid.

•Wells,G(2001):“Indagación dialógica”.Barcelona:Paidós.

Fonts secundàries generals

•Barnes,D.(2003):“Elroldelhablaenelaprendizaje”.Revista kikiriki.Número68,AñoXVI,marzo,abril

ymayo.

•Desarrollodelacomunicaciónoralylectoescrituraenlaescuelainclusiva.(2006)(Aulassinparedespara

unaFormaciónsinFronteras).(Capítulos1y6).

“Fomentarlalectoescrituradesdelosprimerosaños”.ComunidadEscolar.AñoXX,número700,29mayo

2002.

•Goodman,K(1987):What śWholeinWholeLanguage.Portsmouth,NH:HeinemannEducationalBooks.

•LuizZorzi,J.(1999)“Distinguiendo alteraciones del habla y del lenguaje”.CEFAC.

•Mercer,Neil.(2003)“Elhablaparalaenseñanza–y-el-aprendizaje”.Revista kikiriki.Número68,Año

XVI,marzo,abrilymayo.

•Moliner,O.yotros“Desarrollo de la comunicación oral y lectoescritura en la Escuela Inclusiva. (Aulas

sin paredes para una formación sin fronteras).

•“Paraaprenderesnecesariohablarenlaescuela“.Revista Kikiriki,número68,AñoXVI,marzo,abrily

mayode2003.

•Peralta,O.yDeloache,J.(2004):“Lacomprensiónyelusodelasfotografíascomorepresentacionessim-

1�


bólicasporpartedelosniñospequeños”.Revista Infancia y aprendizaje.

•PobladorPlou,E.(2002):“Reflexiónsobrelosprocesosdeenseñanza-aprendizajedellenguajeescritoy

marcosteóricosquelossustentan”.Revista interuniversitaria de Formación del Profesorado.Número045.

UniversidaddeZaragoza.

•Rosell,CiBasil,C(1998):“Sistemas de signos manuales y sistemas de signos gráficos: características

y criterios para su uso”. Capítulo 2 del libro “Sistema de signos y ayudas técnicas para la comunicación

aumentativa y la escritura. Principios teóricos y aplicaciones.”Ed.Masson.

•Soro-Camats,E.(1998)“El proceso de evaluar y tomar decisiones”.Capítulo5dellibro“Sistema de signos

y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura. Principios teóricos y aplicaciones.”Ed.

Masson.

•TorrePerdomo,M.E.(2002):“La escritura y su importancia en la construcción del conocimiento”.

•Wells,Gordon.(2003)“Laimportanciadelhablaenlaeducación”.Revista Kikiriki.Número68,AñoXVI,

marzo,abrilymayo.

•Wells,Gordon.(1998)“Aprenderaleeryescribir”.Cuadernosdepedagogía.Ed.Laia.

•Word,David.(2003)“Elhablaenlaenseñanza:Cómolasformasdelhabladelprofesorafectanalaparti-

cipacióndelalumno.RevistaKikiriki.Número68,AñoXVI,marzo,abrilymayo.

http://herramientas.educa.madrid.org/aumentativa

Estudis similars

Vilaseca,R.M.iSuárez,M.D.(1998):“Mar: Desarrollo inicial de la comunicación con un tablero picto-

gráfico”.Capítulo8dellibro“Sistema de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la

escritura. Principios teóricos y aplicaciones.”Ed.Masson.

1�


10. TABLES

TABLA 1. ESTADÍSTICS DE FREQÜÈNCIA DELS CASOS

CASOS

N

Válidos 12

Perdidos 0

MediaDesv. típ.

6,5000

3,60555

CASOS

Frecuencia Porcentaje Porcentaje válido Porcentaje acumulado

Válidos

1,00 1 8,3 8,3 8,3

2,00 1 8,3 8,3 16,7

3,00 1 8,3 8,3 25,0

4,00 1 8,3 8,3 33,3

5,00 1 8,3 8,3 41,7

6,00 1 8,3 8,3 50,0

7,00 1 8,3 8,3 58,3

8,00 1 8,3 8,3 66,7

9,00 1 8,3 8,3 75,0

10,00 1 8,3 8,3 83,3

11,00 1 8,3 8,3 91,7

12,00 1 8,3 8,3 100,0

Total 12 100,0 100,0

TABLA 2. ESTADÍSTICS DE FREQÜÈNCIA D´EDAT

EDAT

N Válidos 12

Perdidos 0

MediaDesv. típ.

2,7500

,96531

1�


EDAT


Válidos DE GENER FINS A MARÇ 1 8,3 8,3 8,3

D´ABRIL FINS A JUNY 4 33,3 33,3 41,7

DE JULIOL FINS A SETEMBRE 4 33,3 33,3 75,0

D´OCTUBRE FINS A DESEMBRE 3 25,0 25,0 100,0

Total 12 100,0 100,0

TABLA 3. ESTADÍSTICS DE FREQÜÈNCIA DE GRUPS

GRUPS

N Válidos 12

Perdidos 0

Media 1,5000

Desv. típ. ,52223

GRUPS


Válidos GRUP A 6 50,0 50,0 50,0

GRUP B 6 50,0 50,0 100,0

Total 12 100,0 100,0

TABLA 4. ESTADÍSTICS DE FREQÜÈNCIA DE LA MITJANA TOTAL

MITJANA TOTAL

N

VálidosPerdidos

120

Media 25,2500

Mediana 25,9167

Moda 26,17

Asimetría -,360

Error típ. de asimetría ,637

Curtosis ,088

Error típ. de curtosis 1,232

1�


PBDYTOTAL


Válidos 17,67 1 8,3 8,3 8,3

19,00 1 8,3 8,3 16,7

22,67 1 8,3 8,3 25,0

24,00 1 8,3 8,3 33,3

24,67 1 8,3 8,3 41,7

25,67 1 8,3 8,3 50,0

26,17 2 16,7 16,7 66,7

26,67 1 8,3 8,3 75,0

27,83 1 8,3 8,3 83,3

30,67 1 8,3 8,3 91,7

31,83 1 8,3 8,3 100,0

Total 12 100,0 100,0

TABLA 5. ESTADÍSTICS DESCRIPTIUS DEL PEABODY 1 AL 6

PEABODY DE DUNN

N Media Desv. típ.

PBDYPD1 12 22,7500 6,04716

PBDYPD2 12 22,2500 6,16626

PBDYPD3 12 25,1667 4,85861

PBDYPD4 12 27,3333 3,05505

PBDYPD5 12 26,6667 3,96194

PBDYPD6 12 27,3333 3,49892

N válido (según lista) 12

TABLA 6. ESTADÍSTICS DESCRIPTIUS DE Ĺ EDAT

EDAT

N Media Desv. típ.

EDAT 12 2,7500 ,96531


EDAT = DE GENER FINS A MARÇ

Estadístics descriptius

N Media Desv. típ.

EDAT 1 1,0000 .


a EDAT = DE GENER FINS A MARÇ

�0


EDAT = DÁBRIL FINS A JUNY


N Media Desv. típ.

EDAT 4 2,0000 ,00000


a EDAT = DÁBRIL FINS A JUNY

EDAT = DE JULIOL FINS A SETEMBRE


N Media Desv. típ.

EDAT 4 3,0000 ,00000


a EDAT = DE JULIOL FINS A SETEMBRE

EDAT = DÓCTUBRE FINS A DESEMBRE


N Media Desv. típ.

EDAT 3 4,0000 ,00000


a EDAT = DÓCTUBRE FINS A DESEMBRE

�1


PROVES PARAMÉTRIQUES

TABLA 7. PROVA T MOSTRA RELACIONADA PBDY1- PBDY6

Estadístics de mostres relacionades

Media N Desviación típ. Error típ. de la media

Par 1 PBDYPD1 22,7500 12 6,04716 1,74567

PBDYPD6 27,3333 12 3,49892 1,01005

Correlacions de mostres relacionades

N Correlación Sig.

Par 1 PBDYPD1 y PBDYPD6 12 ,679 ,015

Prova de mostres relacionades

Diferencias relacionadas

t

gl

Sig. (bilateral) Media

Desviación típ.

Error típ. de la media

95% Intervalo de confianza para la diferencia

Inferior Superior

Par 1 PBDYPD1 - PBDYPD6 -4,58333 4,48144 1,29368 -7,43071 -1,73596 -3,543 11 ,005

Latablamostraqueesdonaunasignificativitatenelsresultats.

��


TABLA 8. PROVA T MOSTRA RELACIONADA PBDY3- PBDY4

Estadístics de mostres relacionades

Media N Desviación típ. Error típ. de la media

Par 1

PBDYPD3 25,1667 12 4,85861 1,40256

PBDYPD4 27,3333 12 3,05505 ,88192

Correlacions de mostres relacionades

N Correlación Sig.

Par 1 PBDYPD3 y PBDYPD4 12 ,737 ,006

Prova de mostres relacionades

Diferencias relacionadas

t

gl

Sig. (bilateral)Media

Desviación típ.

Error típ. de la media

95% Intervalo de confianza para la

diferencia

Inferior Superior

Par 1 PBDYPD3 - PBDYPD4 -2,16667 3,32575 ,96006 -4,27975 -,05359 -2,257 11 ,045

Estadísticsdemostresrelacionades

S áprecienresultatssignificatiusenlesmostresrelacionades.

�3


11. FIGURES

GRÀFICA I

MITJANA TOTAL DELS DESCRIPTIUS UNIVARIATS

0

1

2

3

4

18,00 20,00 22,00 24,00 26,00 28,00 30,00

Media=25,25Desviación típica=4

13808N=112

Fre

cuen

cia

PBDYTOTAL

��


GRÀFICA II

EVOLUCIÓ DEL GRUPS AL LLARG DE DEL PROCÉS D´INVESTIGACIÓ

Documents

ELS PICTOGRAMES: UNA AJUDA PER A LA COMUNICACIÓ I ... · 6.2.1.Test de vocabulari en imatges Peabody de Dunn ... , tenen la paraula referida al pictograma adherida en velcro per