Els vincles afectius

Francesc SáinzFrancesc Sáinz

Som éssersSom éssers indefensos per

t i itnatura i necessitem moltes atencions i cures per part de l'entornl entorn.

L'ambient per un nen petit no és la societat o el moment històricsocietat o el moment històric.

Per l'infant el que compta són les persones que tenen cura d'ell

directament de forma regular i ti dcontinuada

V i t bi lò i tVenim programats biològicament per establir vincles amb un figura cuidadoracuidadora.

El vincle, no depèn de les necessitats d'alimentació sinó de lanecessitats d'alimentació, sinó de la necessitat natural de trobar-se amb algú, de relacionar-se de formaalgú, de relacionar se de forma íntima amb algú que tingui cura d'ell. BOLWBY. J. (TEORIA DE L'ATTACHMENT)

El it d' fiEl nen necessita d'unes poques figures significatives no intercanviables per les quals

ti t t l é E ti isentir-se acceptat pel que és. Estimar i ser estimat.

L'HUMÀ es un ésser depenent que evoluciona cap a unaque evoluciona cap a una dependència relativa i una

independència, també relativa.independència, també relativa.

SENSE DEPENDÈNCIA NO HI HA VINCLESHA VINCLES.

SENSE RECONÈIXER LA DEPENDÈNCIA NO ES POTDEPENDÈNCIA NO ES POT EVOLUCIONAR DE FORMA

MÉS AUTÒNOMA

Antecedents etològics: Els ànecs de Lorenz i els micos deEls ànecs de Lorenz i els micos de Harlow&harlow

RECERCA EMPIRICA PER L'OMS: “Cures infantils i Salut Mental”“Cures infantils i Salut Mental”

SI els vincles havien fallat o no s'havien arribat a construir d'una forma sana, el nen o posteriorment l'adult,d una forma sana, el nen o posteriorment l adult,

desenvoluparia formes precàries i malaltisses de relació amb els altres i amb si mateix (ambdues indissociables).

L'entorn suficientment bo (Winnicott, 1960) és aquell que deixa que l'infant s'expressi espontàniament alhora que li surq p p qal seu encontre. En te cura d'ell procurant no ésser excessivament intrussiu ni a la vegada deixar-lo

i t l l texcessivament sol a la seva sort.

Un greu problema actual: ELS DOS EXTREMSELS DOS EXTREMS

Aplicació de tècniques p qinstrumentals conductuals separades de les variables

i l i d lemocionals i de les dinàmiques relacionals i familiars: On es mésfamiliars: On es més important estimular i modificar que comprendre q pi tenir cura

Teories que reforcen qrelacions regressives i

excessivament difi ltenganxoses, que dificulten

el creixement sa

LA BASE DE SEGURETATEs necessiten moltes experiències repetides en el temps per anar

introjectant aquesta base de seguretatintrojectant aquesta base de seguretat.

El més important no és fer-ho molt bé, sinó la constància i la regularitat p , gés el que produeixen en el nen la sensació de continuïtat existencial

(Winnicott, Sáinz)

TIPUS DE VINCLE

El vincle SegurEl vincle SegurEl vincle ambivalentEl vincle evitatiu

EL VINCLE ADULT: Es basa en l'intercanvi i en el compromís afectiu, no està exempt de necessitats

ò i ò l i dpròpies però es tenen en compte les necessitats de l'altre.

Entrevistes semi estructurades per avaluar el tipusEntrevistes semi estructurades per avaluar el tipus de vincle en adults. (AAI: Adult Attachment

Interview))

LA RESILIÈNCIA:La capacitat de recuperació o resistència de un material,

l l i ila seva elasticitat

Aplicat a les persones: La capacitat d'un ser humà de fer front a les adversitats de la vida,humà de fer front a les adversitats de la vida, superar-les i ésser transformats positivament per elles (Grotberg, 1998)

Factors biològics, relacionals i ambientals que es combinen entre si

EL FACTOR MÉS RELLEVANT ES LA VINCULACIÓ AFECTIVA AMB CERTA QUALITAT, MANTINGUDA AMB ALGUNA FIGURA ESTABLE I SIGNIFICATIVAAMB ALGUNA FIGURA ESTABLE I SIGNIFICATIVA

Cyrulnick (2001)la resiliència te a veure ambla resiliència te a veure amb la capacitat per dissociar la

experiència traumàtica, p ,deixant altres àrees mentals

lliures per poder desenvolupar noves

experiències positives.

AQUESTA CAPACITAT TE A VEURE AMB ALGÚ QUE ES VA PODER FER CÀRREC DEL NEN DE FORMACÀRREC DEL NEN DE FORMA ESTABLE I LI VA PROPORCIONAR LA NECESSÀRIA RESSONÀNCIA EMOCIONAL.EMOCIONAL.

Les experiències traumàtiques depenen del fet en si mateix i de la ressonància emocional (la empatia)emocional (la empatia) amb la que respon l'entorn (les figuresl entorn (les figures cuidadores adultes)

El mes difícil te a veureamb traumes deamb traumes dedimensions molt greus itambé amb experiènciesta bé a b e pe è c esque no van tenir lloc (eltrauma del que no vasucceir)

Quan les experiències han anat malament necessitemanat malament necessitem

d'un nou ésser per corregir-les i rectificar-les. La qualitat

d' t i ld'aquest nous vincles dependran de la regularitat i de la empatia necessàries.

Les noves figures cuidadores podran portar a terme la seva

tasca si aquests nens han qtingut algunes vivències

anteriors de vinculació, tot i que hagin estat en el mig deque hagin estat en el mig de

les contrarietats.La empatia no es només

tractar bé a l'altre amb amortractar bé a l altre amb amor, és sortir a l'encontre de l'altre, reconeixent-li i permetent-li el

dret al sofrimentdret al sofriment

Un dels aspectes queUn dels aspectes que ens ajuden en el nostre camí com a humans éscamí com a humans és no negar el passat, també però respectar les defenses que han estat a favor de la salut mental i reconèixer el dolor i elreconèixer el dolor i el sofriment.

Això ens deixa el camí lliure per aprofitar noves experiències i ens obre el camí de l'esperança

Els papàs adoptius d'un nen amb experiència prèvia, el poden ajudar a establir nous vincles noves experiències amb l'esperança de que si el nen vaestablir nous vincles, noves experiències amb l esperança de que si el nen va rebre algunes bones vivències amb algun vincle afectiu, per petit que sigui, haurà desenvolupat algunes capacitats adaptatives i per tant resiliència. E t à b t l à li f i i d i l ióEstarà obert a que els nous papàs li ofereixin una manera nova de vinculació, que li permeti (re)construir una base més segura

GràciesGràcies