L’EnllaçNúmero 67, gener 2012 Número 67, gener 2012

La Comunicación entiempos de fusión

La firmaEn profunditat

Pàg. 4

Article de Miquel Arrufat sobre el model de transversalitat

Parlem amb...

Pàg. 22

Lliurament de reconeixements i celebració dels40 anys de l’Hospital General de l’Hospitalet

Dacia Cerdà, reumàtologa, sobre l’osteoporosi

Pàg. 20

2

Hem superat aquest difícil any 2011 amb l’a-jut i l’esforç de tots plegats i ho podem diramb molt orgull. Ha estat l’exercici dels ajus-taments per tal de fer front a les reduccionsd’ingressos per concertació derivades de lesmesures de contenció del dèficit públic de laGeneralitat de Catalunya.

En el nostre cas s’ha pogut compensar ambmesures de gestió, preses de forma imme-diata i decidida, la reducció per concertacióimportant que es concretà en 21,5 milionsd’euros en relació amb les previsions inicial-ment establertes. Aquest fet ens permet noposar en perill els nostres equilibris patrimo-nials i la nostra situació financera tant a curtcom a llarg termini.

Acaben de fer-se públiques les previsionsde concertació del Servei Català de la Salutper a l’exercici 2012 i cal destacar que esmantenen pràcticament les mateixes dota-cions de concertació que es van concretarper a l’exercici 2011, la qual cosa és unanotícia excel·lent i ens dóna la tranquil·litatsuficient per seguir treballant de forma deci-dida en el full de ruta que ens vàrem marcaraquest exercici que ara tot just acaba definalitzar.

Les nostres mesures d’ajustament no hanestat conjunturals, s’han fet totes ambcaràcter estructural i permeten afrontar elfutur amb una estructura de despeses com-patible amb els ingressos amb els que dis-posem, però d’altra banda hem iniciat mesu-res que han anat molt més enllà i que fona-menten les bases d’un nou model assisten-cial i una nova manera d’entendre part delsdispositius que configuren el Consorci Sani-tari Integral. Entre els articles que trobareuen aquesta edició de la revista L’ENLLAÇ estàel del projecte de transversalitat, que heminiciat des setembre de 2011 i que ha demarcar el nostre futur cap a la sostenibilitat,entenent que la nostra força no està en allòque és individual sinó en el conjunt, i peraixò el concepte d’Hospital Únic amb diver-sos centres és una idea en la que tots ens hihem sumat, ja que a banda de la lògica queporta aparellada, és la manera de fer-nosmés forts i optimitzar els dispositius amb elsque comptem en l’àmbit d’influència pobla-cional que ens correspon (l’Hospitalet deLlobregat Nord i el Baix Llobregat Centre iFontsanta) i que arriba a més de quatre-cen-tes cinquanta mil persones.

Però l’exercici 2011 no solament ha estat difí-cil per a nosaltres pel desplegament de lesmesures de contenció sinó també pels esde-veniments que s’han produït en relació ambl’Hospital Dos de Maig. Finalment podem diramb satisfacció que s’ha pogut trobar unasortida per garantir la viabilitat d’aquest dis-positiu i mantenir els llocs de treball conser-vant la seva configuració actual de cartera deserveis, i que també s’han pres les mesuresde gestió addicionals necessàries per reade-quar la seva estructura de costos per tal queel projecte pugui ser viable en el futur. Aquestprojecte serà continuat per una altra empre-sa i el Consorci Sanitari Integral el seguiràgestionant fins al moment en què la nova

entitat es farà càrrec de l’Hospital Dos deMaig i de les àrees bàsiques de Barcelona,facilitant tot allò que sigui necessari per talque el traspàs sigui modèlic i garantint quetot el procés de subrogació es faci de formaordenada i amb les garanties jurídiquesnecessàries.

Aquest exercici passat 2011 també ha estat elpunt de sortida del nou Pla de salut 2011-2015 del Departament de Salut, i des delConsorci Sanitari Integral aplaudim el treballde planificació estratègica excel·lent que se’ndestil·la del mateix. Aquest pla de salut s’arti-cula en tres eixos de transformació: els pro-grames de salut (“més salut per a tots i millorqualitat”), la transformació del model d’assis-tència (“millor qualitat, accessibilitat i segure-tat en les intervencions sanitàries”) i la moder-nització del model organitzatiu (“un sistemasanitari més sòlid i sostenible”). A la vegadaaquests eixos de transformació s’han desple-gat en nou línies d’actuació i trenta-un projec-tes estratègics. Els nostres comandaments jahan tingut l’oportunitat de conèixer, analitzar idebatre els trets fonamentals d’aquest ambi-ciós pla de salut i de fer el nostre projecte detransversalitat ens permetrà contribuir-hi deforma molt important.

Us demano que ho seguiu fent tant bé comfins ara, en aquest 2012, amb els valors queens caracteritzen (qualitat professional, com-promís, desenvolupament i equip), amb lail·lusió i, sobretot, força que porta lligat el fetd’haver superat un període difícil com haestat l’exercici passat i allò que és mésimportant, ser coneixedors d’allò que tenim ia més del fet de compartir un projecteengrescador nou i que ha de garantir el nos-tre prestigi i la nostra sostenibilitat en el futur.

MIQUEL ARRUFATGerent del Consorci Sanitari Integral

Editorial

Balanç de l’any 2011 i enfocament del 2012

3

ESTER ARÍSFisioterapeuta de l’HSJDMB

CRISTINA CORTÉSMetgessa de l’HGHMIREIA LABARTA

Responsable d’Infermeria de l’HSJDMBPILAR MADRID

Gestora del procés d’hospitalització de l’HDM

M. JESÚS MARTÍNEZCoordinadora de Qualitat de l’HDM

EVA MELENDOCoordinadora d’Infermeria de l’HSH

ANNA MILLÀTècnica de Comunicació del CSI

SUSANA PÉREZDirectora de l’ABS Gaudí

MAITE RUBIOResponsable higienicosanitària de la RCCS

PALMIRA TEJERODirectora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

ANNA VILANOVAResponsable de Desenvolupament de RH

DISSENYDepartament d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

del Consorci Sanitari Integral

Gràcies a tots aquells que han col·laborat per ferpossible aquest número.

ISSN: 2013-0061

Su

ma

ri Pàgina 1

2

3

4

10

16

20

22

24

Portada

L’editorial d’aquest número

Tot sumant: Sumari de continguts

En profunditat: Cap a la transversalitat

Breus: Recull d’allò més interessant al Consorcidurant els mesos darrers

Nosaltres: Coneixem les novetats del Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig

Parlem amb...: Dacia Cerdà, reumatòloga, queens parla de l’osteoporosi

La firma: La Comunicación en momentos defusión

La contra: Mariuxi Orellana, gerocultora de laResidència Collblanc Companys Socials

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris,contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres puntsde Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revis-ta interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral.Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’e-quip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

L’Enllaç

La Comunicación entiempos de fusión

La firmaEn profunditat

Pàg. 4

Article de Miquel Arrufat sobre el model de transversalitat

Parlem amb...

Pàg. 2

Lliurament de reconeixements i celebració dels40 anys de l’Hospital General de l’Hospitalet

Dacia Cerdà, reumàtologa, sobre l’osteoporosi

Pàg. 20

COMITÈ DE REDACCIÓ

En profunditat4

El Consorci Sanitari Integral va actuarde forma ràpida i decidida tant bon

punt es va tenir coneixement de la reduc-ció important dels ingressos per concer-tació amb el CatSalut com a conseqüèn-cia de les necessàries mesures presespel Govern de la Generalitat de Catalunyaper a la contenció del dèficit públic.

En el nostre cas la minoració d’ingressosper concertació se situà al voltant dels21,5 milions d’euros i era necessari defi-

nir tot un conjunt de mesures urgentsque fessin possible l’assoliment delsequilibris pressupostaris de forma imme-diata per tal de fer front als nostres com-promisos econòmics i garantir els equili-bris patrimonials i financers.

MESURES PRESESLes mesures que vam prendre es varencentrar en tres línies d’actuació ben dife-renciades: mesures relacionades ambl’adequació dels recursos per reducció

de l’activitat contractada, mesures deracionalització de despeses i de sinèr-gies entre els centres del Consorci Sani-tari Integral i mesures de flexibilitzaciólaboral i de supressió de les barreres a lamobilitat dels nostres professionals entreels diferents centres del Consorci.

La primera de les línies marcades aixícom part de la segona (les derivades dela racionalització de les despeses) esvaren anar concretant en diferents actua-

El Consorci avança cap a la transversalitat

Assistents a la formació en EFQM, que va tenir lloc a mitjans de gener

cions que es van dur a terme entre abril ijuny de 2011, mesures que ens haviende permetre compensar l’impacte de laminoració en els ingressos per concerta-ció i garantir els equilibris financers.

A partir del mes de setembre ens vàremcentrar en avançar en la resta de leslínies i concretament en el projecte cen-tral de considerar l’Hospital General del’Hospitalet, l’Hospital Sociosanitari del’Hospitalet i l’Hospital de Sant JoanDespí Moisès Broggi com un Hospitalúnic amb diversos centres, línia a partirde la qual es derivarien tot un conjunt deprojectes de sinergia que ens farien sermolt més eficients i resoldre de millormanera els problemes de salut de lespersones adscrites als territoris dels queen som referència (l’Hospitalet Nord i elBaix Llobregat Centre i Fontsanta), i d’al-tra banda intentar eliminar les barreres ala mobilitat dels professionals entre elsdiferents centres, entenent que la nostraforça i sostenibilitat com a entitat està enel conjunt i no en la individualitat.

PROJECTE: NO BARRERES A LA MOBILITAT DELS NOSTRES PROFESSIONALSEl projecte de “no barreres a la mobili-tat dels nostres professionals” o detransversalitat el vàrem explicar i articu-lar en tres àmbits ben diferenciats: labo-ral, de processos i de sistemes d’informa-ció. Si volem suprimir les barreres a lamobilitat dels professionals, cal que elsprocessos que es desenvolupen en elsdiferents centres del citat Hospital Únic(Hospital General de l’Hospitalet, Hospi-tal Sociosanitari de l’Hospitalet i Hospitalde Sant Joan Despí Moisès Broggi)siguin molt similars, i per tant, que lesdiferents activitats que els constitueixen

siguin pràcticament les mateixes. Aquestés un àmbit que ja teníem ben enfocat ien el que ja havíem avançat molt, tant enla revisió dels processos a través delnostre sistema d’auditoria fonamentat enlean healthcare, com per la utilització deles eines de millora que comporta aquestsistema de gestió per processos, i pelque hem obtingut el Premi Nacional deQualitat del Ministeri de Sanitat entred’altres distincions i reconeixements.

HOSPITAL ÚNIC Si volem fer possible la mobilitat real, elprofessional que treballi en un o altrecentre de l’Hospital Únic ha de poder fer-ho de forma similar independentment dellloc on desenvolupi les seves tasques.Però a la vegada és necessari que els sis-temes d’informació també acompanyin,és a dir, que recullin els requerimentsnous que els demanem per fer possiblela transversalitat, tant en aspectes rela-cionats amb els aplicatius (software) que

utilitzem, com des del punt de vista deles parametritzacions i estructures (pres-tacions, documents clínics, estructuraorganitzativa...) en què se sustenten.Des del punt de vista laboral, s’han decontemplar molts aspectes, però en des-taquem tres de fonamentals: definir unmodel d’organització dels temps de tre-ball únic, unificar les condicions laborals(en aquests moments cada centre té lesseves pròpies particularitats tant en rela-ció amb aspectes retributius com no retri-butius, fet que complica de forma impor-tant la mobilitat dels nostres professio-nals entre els centres) i dotar-nos d’unmodel de provisió de llocs de treballtambé únic.

PLA DE TREBALL I GRUPS DE TREBALLAmb aquest objectiu vàrem concretar unpla de treball al llarg del mes de setem-bre que articularíem en la constitució detres grups de treball: un de laboral amb la

5

6

participació dels representants dels pro-fessionals de l’Hospital General del’Hospitalet, l’Hospital Sociosanitari il’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi i Centre de Serveis Compartits,amb una primera trobada el 17 d’octu-bre; un segon grup de treball en relacióamb processos (homogeneizació i revi-sió segons metodologia lean), i un ter-cer grup de treball en relació amb l’àm-bit de sistemes d’informació (aplicatius,sistemes, estructures i parametrització).

Pel que fa al grup de treball de l’àmbitlaboral, es van destacar com a premissesbàsiques que el document d’acord contin-gués mesures sòlides en el temps, “ni uneuro més però ni un de menys”, que fospactat garantint la representativitat de totsels col·lectius professionals i acotat en eltemps (intentar finalitzar el grup de treballno més enllà de gener de 2012).

El grup de treball en l’àmbit laboral(direcció i representants laborals) ha fetuna bona feina i de fet en aquestsmoments ja es disposa d’un documentpreliminar tant en relació amb el siste-ma únic de provisió de llocs de treballcom en relació amb el marc reguladorunificat de les condicions laborals i d’or-ganització del temps de treball, queacabarem de tancar al llarg d’aquestmes de gener.

Però tot aquest projecte de transversali-tat cal que se sustenti també en un noumodel assistencial i, a la vegada,aquest porta vinculat tot un conjunt decanvis en les nostres estructures orga-nitzatives i en els sistemes de gestióque fins ara aplicàvem. Hem de definirel pla funcional de l’Hospital Únic i la

cartera de serveis que es farà en un od’altre centre, però és evident que s’hade fer per part dels gestors assistencialsque participaran activament en el noumodel assistencial i de gestió proposat.

El nou model assistencial es fonamentaen quatre pilars: -Qualitat tècnica-Continuïtat assistencial-Organització centrada en el pacient -Sostenibilitat

El model assistencial nou posa l’èmfasien tres àmbits ben diferenciats, peròintrínsecament interrelacionats:

a) Serveis assistencials (el coneixementi l’expertesa professional al servei del’atenció al pacient).b) Processos organitzatius (l’organitza-ció al servei de l’atenció al pacient).c) Àrees d’atenció integrada (els equips

multidisciplinaris al servei de l’atenció alpacient).

Els líders del primer àmbit són els capsde servei i representen el coneixement.Se’ls assignen els rols següents:-Lideratge professional-Organització assistencial de l’especiali-tat de forma coordinada amb les dife-rents àrees d’atenció integrada amb lesque hi tinguin relació i amb els proces-sos assistencials en els que es desen-volupen les diferents activitats assisten-cials i de suport.-Dirigir i vetllar per la qualitat assisten-cial de la seva especialitat (establintguies clíniques, liderant sessions clíni-ques, fent avaluacions de qualitat i elseguiment i ajudant al desenvolupamentcompetencial dels professionals ambels que compten).-Docència de l’especialitat de forma coor-dinada amb la Comissió de docència.

En profunditat

Model assistencial que emfatiza tres àmbits:

a) Serveis assistencials: el coneixement i expertesa professional al servei de l’atenció al pacient

b) Processos organitzatius: l’organització al servei de l’atenció al pacient.

c) Àrees d’atenció integrada (els equips multidisciplinaris al servei de l’atenció al pacient)

7

-Recerca de l’especialitat de forma coordi-nada amb la Comissió de recerca.-Formació continuada, mantenint el nivelltècnic dels professionals adscrits al servei.-Definició i gestió de la cartera de ser-veis en el context dels processos que esdesenvolupen als centres.-Serveis de consultoria i interconsulta.-Gestió dels recursos que els són assig-nats i de forma especial els econòmics,per garantir la sostenibilitat del Consorci.

Els líders del segon àmbit són els gestorsde processos. Se’ls assignen els rolssegüents:

-Responsables del funcionament del pro-cés assignat, la seva guia per a la gestió ila millora del procés assignat és la matriudefinida segons la metodologia leanhealthcare.-Assegurar que el procés funciona amb eltakt time previst, és a dir, que hi ha sincro-nia entre la producció i la demanda.-Es responsabilitza de la resolució delsproblemes i les disfuncions que es puguinproduir en el si del procés així com de laseva millora contínua.-Formar i fer participar els membres de l’e-quip per tal d’assolir els objectius marcatsdel procés.-Gestió dels recursos que els hi són assig-nats i de forma especial els econòmics,per garantir la sostenibilitat del Consorci.

Els líders del tercer àmbit són els capsd’àrea d’atenció integrada. Se’ls assig-nen els rols següents:

-Definició i redisseny de les rutes assisten-cials de l’àrea en coordinació amb els capsde servei.-Creació, organització i gestió dels equips

interdisciplinaris transversals.-Coordinació/Integració entre professio-nals i entre nivells.-Disseny de circuits assistencials.-Avaluació de la qualitat i eficàcia de l’a-tenció a les rutes assistencials de la sevaàrea.-Gestió dels recursos que els són assig-nats i de forma especial els econòmics,per garantir la sostenibilitat del Consorci.

S’han definit les àrees d’atenció integradasegüents:

- Àrea d’atenció integrada de malalties car-diovasculars.- Àrea d’atenció integrada de malaltiesneurodegeneratives.- Àrea d’atenció integrada de gestació inaixement.- Àrea d’atenció integrada del pacient crò-nic complex.- Àrea d’atenció integrada del pacient qui-rúrgic complex.

- Àrea d’atenció integrada del pacientoncològic.- Àrea d’atenció integrada del pacient fràgil.-Àrea d’atenció integrada de l’aparelllocomotor.

Els pacients del nostre territori de refe-rència (l’Hospitalet Nord i el Baix Llobre-gat Centre i Fontsanta) que reuneixin lescaracterístiques fixades en els criterisd’accés per ésser considerats dins d’unaàrea d’atenció integrada requeriran, enla seva malaltia, d’un tractament multi-disciplinar (diferents serveis i processosimplicats) i cal donar-los una atenció deforma diferent a l’emprada tradicional-ment, a través de rutes assistencials ide forma proactiva utilitzant alternativesals dispositius d’hospitalització conven-cional (programació de controls deseguiment ambulatoris, línia telefònicad’atenció directa (hot line), preferènciade dispositius alternatius a l’hospitalitza-ció convencional, com hospitals de dia,

8

hospitalització a domicili, tot cercant, coma element fonamental, una gran coordi-nació entre els diferents nivells assisten-cials, i en especial amb els d’atenció pri-mària i sociosanitària.

Els tres àmbits (Serveis, Processos iÀrees d’atenció integrada) es trobentotalment interrelacionats, i de la coordi-nació i control d’un a l’altre, garantireml’assoliment dels objectius en relació ambels eixos del model assistencial abansesmentats.

Cap àmbit està per sobre d’altre i tots elsresponsables han de coordinar-se entresi per oferir l’assistència requerida.

Ho representem a la imatge de la dreta,en la que els quadres grocs representenels processos, els cercles blaus els ser-veis i les fletxes transversals blaves, lesàrees d’atenció integrada.

Només hi ha un responsable en cadas-cun dels àmbits per a l’Hospital Únic(Hospital General de l’Hospitalet, HospitalSociosanitari i Hospital de Sant JoanDespí Moisès Broggi) i ja s’han nomenat.

En aquests moments treballen per confi-gurar el pla funcional i la cartera de ser-veis que assignarem a cada centre.

Aquest model assistencial nou és total-ment coherent amb els tres eixos detransformació amb els que s’estructura elPla de Salut 2011-2015 del Departamentde Salut de la Generalitat de Catalunya iés la millor forma de contribuir a l’assoli-ment dels seus objectius.

Per tal de garantir la transversalitat entreels diferents centres del Consorci és pre-

cís que treballem, com hem citat anterior-ment, per aconseguir la supressió de lesbarreres a la mobilitat dels nostres profes-sionals i aquesta s’ha de concretar en tresàmbits d’actuació: l’àmbit laboral, l’àmbitde processos i l’àmbit de sistemes d’infor-mació. És a dir que independentment delcentre en el que desenvolupem les nos-tres activitats, hem de treballar amb lesmateixes condicions laborals i d’organit-zació del temps de treball en processosdefinits de forma idèntica i amb les matei-xes eines i parametritzacions en relacióamb els sistemes d’informació emprats.

La transversalitat marcarà el nostre futuri cal que deixem de pensar en clau Cen-tre i passar-ho a fer en clau Consorci, ja

que la nostra força es troba en el conjunt.

Ens queda molta feina a fer i hem d’anarconfigurant entre tots el sistema de tre-ball que proposa el model assistencialnou, però estem totalment convençutsque amb els bons professionals amb elsque comptem en el Consorci, en tots elsgrups i categories, ho aconseguiremràpidament.

La superació del difícil exercici 2011 ensencoratja a prosseguir en aquest camísumant els nostres esforços individualsper a l’èxit comú.

MIQUEL ARRUFATGerent del Consorci Sanitari Integral

En profunditat

Àrees d’atenció integrada

Serveis Processos

Primera lente aprobada para cirugía del cristalino transparente*.

AcrySof® IQ ReSTOR® +3 ofrece auténtico rendimiento a todas las distancias.

* Consulte el prospecto de la lente.

www.alcon.es

Com és tradicional, les residències i l’Hospital Sociosanita-ri de l’Hospitalet (HSH) van organitzar tot un seguit d’ac-

tes amb usuaris, familiars, professionals i voluntaris per cele-brar el Nadal.

Així, l’HSH va celebrar una festa a la sala de l’Hospital de diadel centre, amb la participació d’un grup d'alumnes del col·legiSan José Obrero, que van cantar nadales. A més, durant tot elmes de desembre s’han organitzat teràpies ocupacionalssobre el Nadal, inclosa la decoració dels espais.

A la Residència Francisco Padilla van organitzar activitats,amb la col·laboració d’entitats de la ciutat: van tenir l’actuacióde la coral de dones Can Serra, que van cantar nadales moltconegudes, i la Coral de La Florida va interpretar al centrecançons conegudes pels residents i també cançons nadalen-ques. Un altre dia, usuaris, familiars i professionals van pas-sar una tarda amena i entretinguda amb l’actuació del teatredel casal La Florida, amb l’obra “Las cosas de Gómez”. A mésentre d’altres activitats, van gaudir de les nadales del infantsdel Col·legi La Carpa, d’un grup de 50 infants del col·legi Ale-gre i de l’actuació de la coral Gent de Pau.

Els usuaris de la Residència Collblanc Companys Socials van

visitar el pessebre de l’Esglèsia de Sant Ramon Nonat, i vangaudir d’una missa especial de Nadal. A més, als alumnes delcol·legi Pep Ventura i del Col·legi Sant Ramon Nonat els vancantar nadales i recitar poemes. També va passar pel centre elPare Noel, que va lliurar obsequis que la Residència va fer alsusuaris. Entre les activitats programades també hi havia untaller de risoteràpia i la visita dels Reis Mags, amb la col·labo-ració dels voluntaris de la Creu Roja, que van lliurar dels regalsque els familiars havien facilitat per als usuaris.

Breus10

Les residències i l’Hospital Sociosanitari celebren el Nadal amb els usuaris

Guanyadors del V Concurs de fotografia del Consorci Sanitari Integral

1r Premi:Plou...!EstherRodríguez. Guanyadorad’un cap desetmana aMadrid.

2n Premi: Gàrgola. Roger Moltó.Guanyador d’un cap de setmana aAndorra.

Premi dels professionals:Luxury in Times Square. Neus RosGuanyadora nit a l’Hesperia Tower.

Més de 100 persones van omplir el 21de desembre passat la sala d'actes

de l'Hospital General de l'Hospitalet(HGH) en el primer acte de celebracióconjunta del Nadal organitzat pel Con-sorci Sanitari Integral. En aquesta ocasióla celebració ha estat més especial iemotiva, perquè també ha commemoratel 40è aniversari de l’HGH, i durant unsdies s’ha pogut veure un vídeo amb imat-ges d’espais del centre i professionalsque han passat per l’hospital durantaquest temps.

El gerent del Consorci Sanitari Integral,Miquel Arrufat, va inaugurar l'acte fentbalanç del 2011, que ha estat un any moltdur, i augurant un futur que s'afronta deforma “molt positiva, ja que hi ha un pro-jecte conjunt, el de la transversalitat, pelqual tothom està treballant-hi”. En acabarel seu discurs va tenir lloc el lliuramentdels reconeixements a la feina de les per-

sones que es jubilaven o causaven baixapermament i també a les que feien 25anys a la institució. El lliurament dels reco-neixements va anar a càrrec del comitèexecutiu del Consorci Sanitari Integral Alí-cia Garcia, Javier Grueso, Maria Rotllan,Albert Pons, Miquel Arrufat, Daniel Rodrí-guez, Palmira Tejero, Sergio Oleaga iCarme Gimeno.

Els companys i companyes als quals elsvan correspondre el reconeixement per laseva jubilació o incapacitat permanentvan ser: Alberto Puig, Alícia Ballester,Antonia Amigó, Antonio Lacasa, AntonioRodríguez, Beatriz Candil, Carme Ara-sanz, Catalina Utrera, Eduvigis Gómez,Elba Fernández, Encarnación Molina,Enriqueta Garcia, Eva Maria Mateos,Francesc Ferrer, Francisca Albertos, Hus-sein Mojamad, Jorge Marcilla, José Fer-nández, Josefa Garazo, Juana Delgado,Julia Pascual, Julio Martínez, Maria Jesús

Sainz, Maria Dolores Teulé, Maria JosefaGiménez, Maria Teresa Villanueva, Mari-bel Llorente, Mario Tulleuda, Marta Blan-co, Mercedes Cerdán, Nidia Lenis, NúriaBribián, Ofelia Pineda, Pere Codinah iRaquel Gómez.

Els professionals que van rebre el reco-neixement als seus 25 anys de vincu-lació van estar: Alejandro Serradell, Ara-celi Ríos, Asunción Janáriz, Carlos Bar-cons, Carme Remisa, Cristina Carod,Elías Cabello, Encarna Sales, JacintNovel, Jaume Monteis, José M. Casillas,Lorenzo Unión, Lluís Batista, MartínMartí, Rosa Bosch, Rosa Jiménez iRosalía Montes.

L'acte, que va ser conduït per Anna Millà,va acabar amb la projecció del vídeo del’HGH, elaborat pel Departament d'Aten-ció al Ciutadà i Comunicació. El vídeo estàdisponible a http://vimeo.com/34290079

11

Lliurament de reconeixements a les jubilacions i als 25 anys de treball

Breus12

La ja tradicional festa infantil de Nadalva ser un cop més un èxit. Els infants

més petits, fills dels professionals delConsorci Sanitari Integral, no van volerperdre's l'actuació del Toni de las Heras(imatge de sota a la dreta), que va ferballar i cantar els més petits de la casa.

Després de la seva actuació, el Pare Noelva aparéixer per fer el lliurament delsobsequis als guanyadors per categories,que són aquests:

2-4 anys: AITOR RUIZ RAMÍREZ (1)fill de Mònica Ramírez

5-7 anys: ALBERT JIMÉNEZ AYUSO (2)fill de Pepi Ayuso

8-10 anys: ETHAN CEES ROJAS (3)fill de Mabel Rojas

Després, tots els infants van recollir rega-lets i van gaudir en família d'una xocolata-da. Tot plegat, va ser una festa organitzadacom cada any pels companys del Departa-ment d'Atenció al Ciutadà i Comunicació.

Èxit de participació un cop més a la festa infantil

3

1 2

Èxit de participació a la Campanya de recollida d’aliments del CSI

El Consorci Sanitari Integral hacol·laborat aquest Nadal amb la Fun-

dació Banc dels Aliments, per endegaruna campanya de recollida d’alimentsentre els professionals i usuaris delsseus centres.

Els dies 12, 13 i 14 de desembre, volun-taris de la Fundació van disposar de tau-les informatives i de recapte on tots elsinteressats van poder donar aliments no

peribles com pasta, arròs o llegums. Amés, a través de l’Enllaç digital es vafacilitar un link on es podia comprar demanera online els aliments i donar-losdirectament a la Fundació.

El recapte als centres del Consorci vaser tot un èxit, amb més de 380 kg recap-tats entre els tres hospitals, cosa quedemostra la gran solidaritat de la pobla-ció en temps difícils.

13

Novetats al Servei de Cirurgia Ortepèdica i Traumatologia de l’HGH

La Unitat del peu del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Trauma-tologia (COT) va comptar fins a finals de novembre amb dos

nous fellows (terme que es tradueix com companys o col·labo-radors): Victoria Altemir, metgessa resident de COT d’últim anyde l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’especialista portu-guès Antonio José Félix. Ambdós van iniciar la col·laboracióamb la finalitat de conèixer millor les tècniques que es duen aterme a la Unitat.

Per altra banda, al XXXIV Congreso Nacional de SociedadEspañola de Medicina y Cirugía de Pie y Tobillo d'aquest any,aquesta unitat va guanyar el primer premi a la millor comunica-ció oral, que portava per títol "Osteotomia de Weil del primermetatarsià; una tècnica versàtil". La comunicació a la taula deresidents "Complicacions a les osteotomies del primer metatar-sià" (que va ser una revisió de 1.500 casos d’intervencions qui-rúrgiques entre el 2005 i el 2011) i el pòster "Tendón de Aqui-les: ser o no ser" van quedar en segona posició en aquestmateix congrés.

A més, els metges adjunts de la Unitat de peu i turmell, JorgeMuriano (cap d'unitat) i Àlex Santamaria, van participar recent-ment com a ponents en diferents cursos internacionals com"Cirugía de rescate en pie y tobillo", dut a terme a Manresa el

20 i 21 d'octubre, i al IV curs de postgrau de la UB "Técnicasquirúrgicas y vías de abordaje en cirugía de pie y tobillo”, a Bar-celona els 10 i 11 de novembre. Al febrer, representants de laUnitat també faran de ponents al "III Curs de biomecánica clíni-ca y terapéutica en pie y tobillo", a Madrid.

D’esq. a dreta: Antonio José Félix, José Campos, Jorge Muriano, LaiaLópez, Álex Santamaria, Victoria Altemir, Ricardo Branco i Pedro Ruas

El Col·legi de Metges de Barcelona ha atorgat elsPremis a l'Excel·lència Professional del Col·legi

de Metges de Barcelona, a Manel Cerdà Vila i Fran-cesc de B. Ferrer Ruscalleda, metges que han treba-llat a l’Hospital General de l’Hospitalet i a l’Hospital deSant Joan Despí Moisès Broggi, respectivament.

Aquests guardons són el reconeixement de la profes-sió mèdica als metges i metgesses que han destacatper una trajectòria exemplar d’exercici de màximaqualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren elprofessionalisme mèdic.

Dos professionals del CSI premiatsa l’Excel·lència Professional

Un grup de 10 alumnes de l’Escola Politècnica de Milà vavisitar les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan Despí

Moisès Broggi per estudiar el model de gestió, els sistemesd’informacions i totes les instal·lacions aplicades al centre decreació recent. Acompanyats per representants del centre i del’estudi d’arquitectura responsable del projecte de l’hospital vanfer una visita tècnica a tots els espais de l’hospital.

Estudiants italians visiten el Broggi

14 Breus

Xantal Sumell guanyadora del I Concurs de nadales virtuals del CSI

El Consorci Sanitari Integral va endegar un nou Concurs per

promoure la participació dels seus professionals en les acti-

vitats de celebració del Nadal: el primer Concurs de nadales

virtuals del CSI.

Cada any, l’entitat envia una nadala virtual per felicitar el Nadal

a tots els professionals, empreses col·laboradores, altres cen-

tres sanitaris, etc.

Aquest any es va decidir que la nadala enviada seria la dis-

senyada per un dels nostres professionals, que aconseguiria

com a premi un sopar amb maridatge de vins al Restaurant

Bouquet de l'Hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet, per gentile-

sa d’aquest establiment.

La proposta escollida pel jurat ha estat la de la Xantal Sumell.

Mireia Labarta, infermera responsable d'Unitats d'hos-

pitalització de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès

Broggi, va presentar els resultats de "La implantació de

les 6S a les unitats d'hospitalització", durant la III Jorna-

da Tècnica d'Infermeria de la Unió, on van assistir més

de 200 professionals.

La seva ponència destaca els bons resultats de l'aplica-

ció del mètode lean healthcare (sistema de gestió enfo-

cat a la identificació i l'eliminació del malbaratament),

basat en sis conceptes traduïts del japonès: Separar,

Ordenar (Seiton), Netejar (Seiso), Estandarditzar (Seiket-

su), Mantenir (Shitsuke) i Seguretat.

Els objectius del lean són: fer la feina a temps, identificar

els problemes, aprendre fent, fer-ho bé a la primera i

sempre, potenciar el personal, millorar el flux, eliminar el

malbaratament i ajustar els recursos a la demanda.

El CSI, present a la III Jornada

Tècnica d'Infermeria

Certificació de Bronze de la Xarxa

Catalana d'Hospitals sense Fum

La Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum ha certificat com a

Bronze el Consorci Sanitari Integral en el seu àmbit hospi-

talaris.

El certificat, que té validesa fins al 2013, confirma que els cen-

tres hospitalaris del Consorci tenen aquest nivell d'acord amb

els criteris de qualitat de la ENSH-Global Network for Tobacco

Free Health Care Services. Entre les activitats que s'avaluen en

el procés d'acreditació dels hospitals sense fum estan: el nom-

bre de polítiques implementades avaluades amb el self-audit,els resultats de la nicotina ambiental detectada; el desplega-

ment de programes de deshabituació tabàquica (PDT) i l'evolu-

ció de l'enquesta de prevalença.

15

L’HSJDMB col·labora amb el Banc

de Sang i Teixits

Xerrada sobre l'actualització de la Llei de la Dependència al barri Sagrada Família

El dijous 24 passat de novembre va tenir

lloc la Xerrada sobre l’Actualització de

la Llei de la Dependència a l'Espai Gent

Gran del barri Sagrada Família (carrer

Mallorca, 425) organitzada perl Centre

d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família.

L'acte va estar presentat per la Sílvia

Simó i la Geles Martínez, treballadores

socials del CAP Sagrada Família, acom-

panyades per una treballadora social de

l'Ajuntament de Barcelona.

L’objectiu de la xerrada va ser explicar

els assistents els canvis de la Llei de la

Dependència i el seu efecte en la pobla-

ció (tràmits, cobertura, etc). L'acte va

tenir molt bona acollida i van assitir unes

50 persones, que van participar activa-

ment amb preguntes a les ponents.

L'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha arribat a un

acord amb el Banc de Sang i Teixits per tal de fer sessions

de donació de sang setmanals al centre.

Des del passat 9 de novembre, tots els dimecres en horari de

10 a 14 hores, els professionals i usuaris poden apropar-se a la

sala multiconfessional (davant la cafeteria de personal) per fer

la seva donació.

Per presentar aquesta iniciativa, es van organitzar sessions

informatives el 26 d’octubre a diferents hores a l’Auditori del

centre, a càrrec de la Dra. Flora Moya, del Banc de Sang i Tei-

xits. L’objectiu d’aquestes sessions va ser presentar les bases

de l'hemoteràpia: components sanguinis i hemoderivats, i altres

temes relacionats amb la donació de sang: promoció de la

donació, criteris de selecció dels donants i paper dels profes-

sionals sanitaris en la promoció de la donació.

La campanya està tenint una bona acollida, ja que després d’u-

nes setmanes s’ha aconseguit una mitjana de 22 donacions per

sessió.

Ayoub és el primer infant nascut a l’Hospitalet de

Llobregat el 2012. El nen va néixer a les 7.26

hores del dia 1 a l’Hospital General de l’Hospitalet,

en un part normal sense complicacions i va pesar

3.640 grams al néixer. L’infant és el tercer fill de

Hafida Dormani i d’Abderrahim Hammou. Com és ja

tradició, representants de l'Hospital (imatge) van feli-

citar la mare (centre de la fotografia) i li van fer un

obsequi en nom del centre.

16 Nosaltres

Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig

El Servei de Respiratori de l’Hospital

Dos de Maig va aconseguir la 4a

posició en atenció hospitalària a la dot-

zena edició dels premis HospitalsTop20, celebrat el novembre passat.

Aquest guardó, atorgat després d’ana-

litzar més de 89 centres de tot el terri-

tori espanyol, és conseqüència d’un

treball exhaustiu per part d’aquest Ser-

vei, que ha treballat per innovar i conti-

nuar oferint un servei de qualitat als

usuaris, després de la reestructuració

que va tenir lloc amb l’obertura de

l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès

Broggi; ja que part del Servei va decidir

empendre un repte professional nou a

l’Hospital nou, quedant tres professio-

nals mèdics per continuar amb l’activi-

tat al centre.

Davant d’aquesta situació, la metgessa

Carme Santiveri, com a responsable del

Servei de pneumologia, va engegar un

Pla d’actuació per fer front a aquesta

nova situació, on era clau fer saber als

usuaris, i al mateix sector sanitari, que

l’Hospital Dos de Maig continuava tenint

un equip de Pneumologia. Aquest Pla

d’actuació es va dissenyar amb grans

novetats i millores estructurals, amb

El Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig va aconseguir la 4a posició en atenció hospitalària a la dot-

zena edició dels premis Hospitals Top20, el passat novembre de 2011. Aquest guardó, aconseguit després d’a-

nalitzar més de 89 centres, és conseqüència d’un treball exhaustiu per part d’aquest Servei que ha treballat per

innovar i continuar oferint un servei de qualitat als usuaris, després de la reestructuració que va tenir lloc amb

l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

D’esquerra a dreta: Sandra Marín, Glòria Roldán, Dolores Sánchez, Rafael Calvet i Carme Santiveri

SANDRA ROPERO

17

l’objectiu d’optimitzar l’esforç diari i ofe-

rir un servei als usuaris millor.

AULES RESPIRA I UNITAT DEL SON

La primera mesura va ser adherir-se al

programa Aules Respira, una iniciativa

de la Societat Espanyola de Pneumolo-

gia, i guanyadora del premi Diario Médi-

co a la millor idea del 2010. El programa

consisteix en organitzar reunions infor-

matives i participatives amb pacients i

familiars on els professionals del centre

expliquen temes específics de l’espe-

cialitat. En el desenvolupament de les

sessions han comptat amb la col·labora-

ció el Servei de rehabilitació i l’equip de

medicina de primària, amb qui es va

organitzar la darrera Aula sobre malal-ties respiratòries i medi ambient, amb

ocasió del Dia Mundial del medi

ambient, amb una gran acollida per part

dels usuaris.

Una altra innovació ha estat la creació

d’estudis diagnòstics i de titulació domi-

ciliaris, dins de la Unitat del son que ja

funcionava, amb la conseqüent davalla-

da d’hospitalitzacions, reducció de llis-

tes d’espera i major comoditat pels

usuaris. Hem de tenir en compte, que

actualment hi ha gran sensibilitació res-

pecte a les apnees del son (amb una

prevalença a la població del 6%). Per

adaptar els estudis del son a nivell

ambulatori, va ser necessària la forma-

ció de l’equip d’infermeria de l’Hospital

de Dia gràcies a Infermeria de la unitat

del son de l’Hospital del Vall d’Hebron,

per apendre de la seva experiència prè-

via tant en l’utilització i manteniment de

l’aparell com en la realització de les

proves.

La feina de les infermeres dins de l’e-

quip de Respiratori és realment impor-

tant, ja que entre d’altres activitats són

les responsables de l’acompanyament

en l’adaptació a la CPAP (aparell que

distribueix aire presuritzat per preveure

els episodis d'obstrucció de la respira-

ció al dormir) durant el primers sis

mesos. En aquest periode de temps, el

malalt pot contactar amb infermeria en

cas de tenir qualsevol dubte o proble-

ma, el que permet poder resoldre pro-

blemes precoçment i afavorir el compli-

ment de la teràpia.

REESTRUCURACIONS

Una altra mesura de millora ha estat la

reestructuració de les agendes de pro-

ves funcionals, amb una major flexibili-

tat en la seva planificació. Abans les

proves es programaven en dies con-

crets, amb llistes d’espera que supera-

ven els 6 mesos. Actualment qualsevol

prova es pot programar qualsevol dia.

Aquesta reestructuració de l’agenda,

ha facilitat també que infermeria treba-

lli de manera coordinada amb els pneu-

mòlegs, de manera que en un mateix

dia els usuaris són atesos pel seu

metge, fan les proves funcionals respi-

ratòries i d’al·lèrgia i després tornen a

ser visitats pel metge. D’aquesta mane-

ra, els usuaris marxen de la visita amb

un diagnòstic i un inici del tractament el

mateix dia.

Per aconseguir treballar amb aquesta

coordinació s’ha hagut de fer un canvi

estructural, unint tot el servei en una

mateixa planta, amb despatxos conti-

gus.

Amb aquest esperit de millorar la quali-

tat, l’equip de Respiratori va elaborar un

protocol conjuntament amb Infermeria,

Farmàcia i Anestèsiologia per incorpo-

rar amb seguretat la sedació a les bron-

coscòpies, ja que la prova pot resultar

traumàtica, fins i tot dolorosa per a

Proves al·lèrgiques fetes al Servei

Infermera del Servei explica el CPAP

18 Nosaltres

alguns pacients, de manera que ha estat

una mesura molt valorada entre els

usuaris.

En els darrers mesos s’ha engegat l’últi-

ma innovació: el Programa de suport al

pacient fumador ingressat amb teràpia

substitutiva de nicotina (deshabituació

tabàquica), amb el suport de l’ICO.

La lluita contra el tabac i les seves conse-

qüències és un tema sanitari important, i

des de l’Hospital Dos de Maig s’ajuda a

aquells pacients que decideixen que la

seva estada a l’Hospital pot ser un punt

d’inflexió per deixar de fumar. La inferme-

ra de pneumologia, conjuntament amb el

pneumòleg, ajuda al pacient en els

moments difícils de l’abandonament del

tabac i, informa al pacient dels centres i

serveis que poden donar-li suport per con-

tinuar amb la seva deshabituació. Des de

l’Hospital es fa un seguiment telefònic per

veure el compliment una vegada fora de

l’Hospital.

Pel que fa al tema de la Docència l’Hospi-

tal ha col·laborat amb la Universitat de

Barcelona durant molts anys amb progra-

mes de docència tant de pregrau com de

postgrau, i fins a final del 2011, l’equip ha

acollit estudiants de medicina de 4t curs.

TANATORI GRAN VIAL’HOSPITALETAl seu costat. Serveis personalitzats

Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex

15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural. Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria

Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any

Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances

Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència

Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

20 Parlem amb...

Les fractures òssies conseqüència

d’osteoporosi suposen una patologiai

a la qual se’n destinen molts recursos

econòmics. Donat el fet de l’envelliment

actual de la població, així com l’augment

progressiu de l’esperança de vida en

països desenvolupats, s’estima que la

xifra de dones amb osteoporosi augmen-

tarà notablement en les dècades prope-

res, i cada cop hi haurà més incidència de

fractures òssies.

Aquesta realitat és la que va moure la reu-

matòloga Dacia Cerdà a dur a terme tot

un treball d’estudi i recerca que s’ha vist

materialitzat en la darrera tesi doctoral

d’una professional del Consorci Sanitari

Integral. Aquesta és el resultat de dos

estudis que han tingut lloc durant els dar-

rers cinc anys: d’una banda un estudi que

tenia com objectiu determinar la prevalen-

ça, els factors de risc de fractura i el llin-

dar de fractura en dones amb cirrosi biliar

primària; i d’altra banda, un segon estudi

dissenyat per establir la prevalença d’a-

quests processos associats a l’osteoporo-

si a la dona postmenopàusica.

Sobre l’epidemiologia d’aquesta patologia

podem dir que és una malaltia caracterit-

zada per un compromís de la resistència

òssia que augmenta el risc de presentar

factures. Els principals estudis demostren

que el 30% de dones postmenopàusiques

té osteoporosi. El fet que aquesta patolo-

gia es desenvolupi de forma asimptomàti-

ca i que la seva manifestació clínica sigu-

in les fractures demostra que és molt

important quins són els factors de risc

associats per tal de practicar una bona

prevenció sobre la població diana.

Per ampliar com es treballa des del Con-

sorci Sanitari Integral en la prevenció i

tractament d’aquesta patologia, Dacia

Cerdà ens ha concedit una entrevista, on

hem revisat tot el material de recerca que

ha obtingut i quines han estat les seves

aportacions innovadores.

Per què vas triar l’osteoporosi com apilar de la teva investigació? L’osteopo-

rosi és una patologia molt freqüent en la

dona i sobretot el que volia era identificar

quins eren els riscos associats a l’osteo-

porosi, per tal de tenir-los identificats i així

poder treballar des de la prevenció. La

conseqüència més greu de l’osteoporosi

són les fractures òssies, i creia que era

molt interessant aportar coneixement que

“La prevenció de fractures òssies pot aportar un benefici econòmic molt gran”La reumatòloga, Dacia Cerdà, ha presentat recentment la darrera tesi doctoral (excel·lent cum laude) d’una profes-sional del Consorci Sanitari Integral. Ha aportat causes secundàries de l’osteoporosi noves en la dona postmeno-pàusica, i, per tant, ara la pacient es tracta conjuntament des de diverses especialitats, demostrant un treball mà a màamb altres serveis.

MÒNICA FERNÁNDEZ

Dacia Cerdà, al seu despatx

21

pogués ajudar a prevenir-les. De fet, l’os-

teoporosi predisposa molt a les fractures i,

sobretot, a la gent gran. Com la població

està envellint molt, les fractures estan

augmentat en número d’incidència i en

particular les de fèmur.

Què has aportat amb aquesta tesi doc-toral? El meu objectiu era demostrar que

existeixen una sèrie de causes secundà-

ries que també tenen com a conseqüèn-

cia l’osteoporosi en dones postmenopàu-

siques. De fet, l’osteoporosi de dona jove

i d’homes sí que estava molt més docu-

mentada i s’havien identificat causes

secundàries en un 64% dels casos, però

a l’actualitat es desconeix la prevalença

de processos associats a dones postme-

nopàusiques.

I quines són aquestes causes secun-dàries? Existeixen moltes causes secun-

dàries d’osteoporosi com ara el dèficit de

la vitamina D, l’hiperparatiroïdisme, l’artritis

reumatoide, l’espondilitis anquilosant, d’hi-

pertiroïdisme, la diabetis mellitus tipus I i II,

la celiaquia, la intolerància a la lactosa, la

malaltia pulmonar obstructiva crònica

(MPOC), la mastocitosi i alguns fàrmacs

com els glucocorticoides, entre altres.

En aquest estudi, realitzat en 200 dones,

s’ha pogut determinar que, especialment,

el dèficit de vitamina D o els valors elevats

de PTH són molt freqüents en l’osteopo-

rosi de la dona postmenopàusica. I

aquestes dades tenen implicacions a la

hora d’iniciar el tractament.

Per tant, la identificació d’aquestescauses ajudaria a la prevenció, oi? Sí,

de fet, el que beneficiaria més seria pre-

venir les fractures provocades per l’osteo-

porosi. Per tant, la identificació primeren-

ca d’aquestes causes ajudaria a l’estalvi

de gran quantitats de recursos sanitaris

que s’han de destinar als pacients que ja

han sofert fractures.

Podem acompanyar la prevenció ambaltres mesures? I tant. Tothom hauria

de prevenir l’osteoporosi amb una sèrie

de recomanacions com ara la ingesta

òptima de calci en dieta (llet, iogurts, for-

matges); activitat física mínima, i, en el

cas de la dona, en el moment de la meno-

pausa, ja que és el moment crític per

detectar si hi ha la presència d’osteoporosi.

Com es tracta una pacient que puguitenir osteoporosi? Quan la pacient arri-

ba a la consulta de Reumatologia, se li

busquen tota una sèrie de factors de risc,

que si es compleixen, passem a fer una

densitometria, i a partir d’aquí es podria

diagnosticar o no una osteoporosi. Ho

completem amb un estudi analític més

ampli, per detectar altres factors de risc: si

es troba un dèficit de vitamina D s’ha de

corregir, si apareixen altres malalties, trac-

tar-les; en definitiva, hem d’aconseguir

que el tractament de l’osteoporosi sigui

efectiu. Un altre factor de risc és la genè-

tica, de fet, prop del 60% de les osteopo-

rosis tenen un component genètic al dar-

rere. En canvi, en els homes, l’osteoporo-

si està provocada per altres components.

Poden ser factors de risc genètics, però

en la seva majoria són agents com l’alco-

hol, els corticoides i l’hipogonadisme.

Llavors, la manera “d’estudiar i tractar”els pacients ha canviat, oi? Sí, les

investigacions han fet canviar l’acosta-

ment a la malaltia. Hem innovat. Hem

ampliat l’estudi de la pacient i el comple-

tem amb una analítica que ens ajuda a

identificar altres causes.

Suposo que llavors és molt important

també la feina que desenvolupeu con-juntament amb altres serveis del Con-sorci Sanitari Integral. Doncs sí, treba-

llem molt propers amb el Servei de Cirur-

gia Ortopèdica i Traumatologia que ens

deriven les fractures vertebrals, que són

una de les grans conseqüències de l’os-

teoporosi, per valorar la presència d’una

osteoporosi associada i per iniciar el trac-

tament més adient en cada cas. L’objectiu

del tractament és evitar que aquella per-

sona es torni a fracturar. Això ens fa tre-

ballar constantment amb els seus profes-

sionals per al seguiment dels casos de

pacients.

Alhora treballem amb altres Serveis com

el d’Endocrinologia i Nutrició, perquè fre-

qüentment a través de l’estudi analític que

fem diagnostiquem malalties, com l’hiper-

paratiroidisme primari, que és una patolo-

gia controlada pels endocrinòlegs. I el

Servei de Medicina Interna i el Servei de

Pneumologia també deriven pacients sus-

ceptibles de patir osteoporosi.

I a més, hi ha una feina conjunta amb els

equips d’atenció primària. Sobretot en el

sentit de la prevenció de malalties com l’os-

teoporosi. S’han d’avaluar molt bé els fac-

tors de risc en dones que han entrat en la

menopausa: revisant la dieta, comprovant

si hi ha antecedents d’osteoporosi a la

família, si hi ha fàrmacs que s’han pres que

puguin provocar l’osteoporosi. En definiti-

va, l’objectiu és que la malaltia es detecti

com més aviat millor. Per aconseguir-ho,

des del Servei de Reumatologia es fan

consultories, es visita els ambulatoris, es

fan sessions. Tot plegat, és un exemple

més que “la col·laboració amb primària és

primordial i fonamental, ja que són els met-

ges de l’atenció primària els que més veu-

ran al pacient, ja que com especialistes,

només els veurem de forma puntual”.

22 La Firma

Comunicación en procesos de fusión: el papel deresponsables y mandos

Gran parte del éxito o del fracaso de las

integraciones empresariales depende

de las personas, y por ello, la actuación de

los mandos es crítica en estos procesos.

El motivo es claro: aparte de las cuestio-

nes estratégicas, financieras, legales,

organizativas y técnicas; una fusión es,

fundamentalmente, un asunto de integra-

ción de personas y de equipos. Sin embar-

go, mientras que el resto de factores se

reflexionan y se planifican, las cuestiones

referidas a las personas tienden a olvidar-

se: así, los altos ejecutivos suelen consi-

derar la problemática de los recursos

humanos:

•Una cuestión de segundo orden, que se

piensa después.

•Una cuestión que se deja a los técnicos.

Las fusiones suponen, desde una pers-

pectiva social, la creación de un nuevo

grupo, lo que para las personas supone un

alto nivel de incertidumbre, sobre todas las

cuestiones socio-laborales que afectan al

individuo en su trabajo (¿mantendré mi

empleo?, ¿cambiará mi salario o mis

beneficios?), una sensación de pérdida

(¿cómo se valorará todo el trabajo que he

hecho hasta ahora?, ¿quién reconocerá

todos mis esfuerzos anteriores?). Además,

los mandos son profesionales que también

sentirán –y en mayor medida – la misma o

más incertidumbre que sus colaboradores,

ya que casi siempre se encuentran en

posiciones más amenazadas por una

fusión.

Estas situaciones hacen que frecuente-

mente las personas se enfoquen “hacia

adentro”, se ensimismen en su problema,

lo que puede ser interpretado como falta

de colaboración o resistencia ante el cam-

bio. Todo ello repercute gravemente sobre

su productividad, sobre su orientación al

cliente y sobre su aportación en la genera-

ción de conocimiento.

Ante un escenario donde la clave del éxito

es integrar personas en “momentos de

fuertes cambios con altos niveles de incer-

tidumbre”, es absolutamente clave ges-tionar adecuadamente la incertidumbrede los colaboradores para mantener sumotivación y niveles de productividad

alineados con las necesidades de la

empresa en un contexto de mercado que

es delicado, ya que los competidores apro-

vecharán este momento para acortar las

posiciones.

Por estos y otros motivos, el rol de los

mandos se vuelve estratégico para

muchas compañías que abordan procesos

de fusiones.

¿Qué debemos tener en cuenta? Si

tuviéramos que identificar los grandes

retos para liderar un proceso de fusión

desde el punto de vista de la gestión de la

incertidumbre y la comunicación interna,

tres de los grandes temas a tener en cuen-

ww

w.d

ream

stim

e.co

m

Este artículo analiza los factores que se producen en situaciones de fusión entre entidades y proponen aspectos atener en cuenta por las direcciones y responsables para lograr un proceso exitoso.

23

ta por la Dirección y los mandos sin duda

serían:

1. Liderar y anticiparse: Una adecuada

planificación e impulso de los procesos de

fusión liderados desde la Dirección y la

línea jerárquica de las organizaciones

resulta clave para asegurar la viabilidad

de la misma. Es fundamental que los

directivos lideren el proceso, transmitien-

do al conjunto de la organización mensa-

jes transparentes y coordinados sobre la

planificación y la gestión del proceso, des-

tacando el impacto sobre las personas y

aportando directrices para su adecuada

integración.

Además como hemos dicho anteriormen-

te, una fusión se caracteriza porque “crea

un grupo de personas nuevo”, con una

nueva visión, valores y rasgos propios del

nuevo colectivo. Por lo que tomada la

decisión de fusionarse, empieza el traba-

jo de reconstruir la visión y misión, de con-

figurar una nueva cultura con valores

compartidos donde el papel de la comuni-

cación cobra un protagonismo esencial,

tanto en el desarrollo de mensajes clave

como en su transmisión al resto de la

estructura.

2. Generar confianza: Las fusiones son

momentos críticos para las empresas

que, inmersas en profundos cambios

internos, pueden ver debilitada su compe-

titividad en el mercado al existir un riesgo

de salida de talento y de clientes, como

consecuencia de esta confusión. Esta

incertidumbre debe ser adecuadamente

gestionada antes, durante y después de

manera rápida, eficaz e integral abordan-

do todos los aspectos que impactan en

las personas. No podemos olvidar que

una fusión es una decisión impuesta: es

preciso informar a nuestros colaboradores

con claridad y rapidez, hablando con rea-

lismo de las aspiraciones pero evitando

las promesas poco creíbles.

3. Gestionar el cambio: Una fusión es

una buena oportunidad para competido-

res que quieran hacerse con cuota de

mercado aprovechando nuestra nueva

situación. Para minimizar los impactos en

clientes, es necesario gestionar el cambio

a través de un liderazgo capaz de com-

prometer a los profesionales con los obje-

tivos de negocio y reaccionar de forma

coordinada y sólida ante el mercado, man-

teniendo los niveles críticos de negocio.

Ahora bien, los cambios que se producen

en una fusión son críticos y, el papel de

los mandos se vuelve imprescindible para

gestionarlos adecuadamente.

Los cambios necesitan ser:

• Explicados y visualizados por los man-

dos, que tienen un papel clave no sólo en

la explicación de las causas, valoración

de las ventajas, integración de las dificul-

tades sino también en ofrecer comporta-

mientos que concreten los discursos y

aporten credibilidad a los mismos.

• Dialogados y concretados en comporta-

mientos explícitos a los equipos –“que se

espera de ti en este momento”–, por lo

que es importante también que los man-

dos creen ocasiones para el diálogo con

los equipos de trabajo.

• Reforzados a través de una explicación

de los avances que se van a producir,

mediante una visualización por los líde-

res de los comportamientos que deman-

dan de sus equipos y una actitud proac-

tiva de reconocimiento de los logros y

tratamiento de los problemas que se

generen en estos procesos.

Es importante recordar que la coherencia

y la ejemplaridad que la Dirección quiera

trasladar se vea reflejada en todos los

mensajes que se lancen, y además éstos

deberán verse corroborados por hechos

de manera rápida, ya que si no corren el

alto riesgo de no ser eficaces. La credibi-

lidad se consolida cada día en la dinámi-

ca de trabajo y en la visualización de

comportamientos específicos, especial-

mente de los mandos

En definitiva, el anuncio de la fusión

supone un gran esfuerzo informativo

interno, que debe ir acompañado de la

definición de una nueva organización y

de referencias de liderazgo en los pri-

meros niveles y comportamientos cohe-

rentes de los segundos niveles y man-

dos directos. Toda fusión es una crisis

social: cuanto antes quede cerrada,

mejor es y, desde el punto de vista de

comunicación, es mejor equivocarse

que no actuar.

PAULA ÁLVAREZConsultora seniorAlcor Consultores

ww

w.d

ream

stim

e.co

m

“Con las canciones intentamos motivar a la gente de forma positiva”

Mariuxi Orellena, gerocultora de la Residència Collbanc Companys Socials

Aunque siempre tuvocuriosidad por el canto, nofue hasta hace pocos añosque Mariuxi Orellana sedecidió a profundizar en elmundo del gospel. Lo hizode la mano de su comuni-dad crisitina para transmitirun mensaje más allá de lassimples palabras. El gospeles la música religiosa sur-gida en las comunidadesafronorteamericanas ycaracterizada por coros.Las letras suelen reflejarlos valores de la vida cris-tiana.

ANNA MILLÀ

- ¿Cómo surgió esta aficiónpor el canto? Pues siempre

había sentido curiosidad por

cantar… pero tenía vergüen-

za. Hace tres años vi que en

mi iglesia, la iglesia evangéli-

ca Vetel de Barcelona, bus-

caban gente para cantar den-

tro de las actividades de la

comunidad y me animé a

apuntarme.

- ¿Y cómo fue? Entré a for-

mar parte de la coral y hemos

ido haciendo actuaciones

durante este tiempo. Este

año pasado, a raíz del III

Congreso Protestante de

Cataluña y de la campaña

“Mi esperanza”, el Consejo

Evangélico de Cataluña abrió

un plazo para convocar a

personas para formar la

Coral Evangélica Unida y yo

entré también a formar parte

de ella.

- ¿Cuántas personas la for-man? Somos 38 personas,

de todas las edades y condi-

ciones.

- ¿Qué tipo de voz tienes?Yo soy contralto.

- ¿Cómo os organizáis?Pues principalmente por

Internet. Cuándo hay un

evento, se indica a la gente

que participa y los que se

comprometen a ir van que-

dando para preparar los can-

tos. Tenemos una persona

que nos dirige. También

damos clases para aprender

las técnicas del canto, cómo

debemos respirar, desde

dónde sacar la voz…

- ¿Qué actuaciones habéishecho ya? Actuamos en el

acto de clausura del III Con-

greso Protestante, el día 10

de diciembre pasado.

- ¿Cuál es el próximo

encuentro? El día 28 de

enero, en Cotxeres de Sants.

Haremos un concierto gratui-

to y abierto a todos los que

quieran venir.

- ¿Cuál es la finalidad de laCoral? Podríamos decir que

es un lugar para transmitir

qué somos, qué sentimos y

dónde queremos llegar. Con

las canciones intentamos

motivar a la gente de forma

positiva, abrigar a los que

están solos o tienen proble-

mas, transmitir amor a las

personas que están perdi-

das…

- En los tiempos que corre-mos, eso ahora es másnecesario que nunca… A

veces no apreciamos las

cosas que tenemos porque

nos aferramos demasiado a

las cosas materiales. No

valoramos lo que tenemos

alrededor… Las cosas

pequeñitas que son las que

nos hacen felices. Esto es lo

que tratamos que la gente

vea a través del canto.

- Y a ti personalmente, ¿quéte aporta? Para mi es una

forma de expresión. El canto

me sirve para encontrarme a

mí misma. Cantar sirve para

olvidarse de las cosas que

van mal y también para trans-

mitirle a la gente como soy yo.

Me ayuda a ver las cosas de

una forma alegre y no sólo el

aspecto negativo, y también a

transmitir todo eso. Es una

forma de reflejar que en el

mundo no hay sólo tragedia.

- Si tuvieras que quedartecon una canción, ¿con cuálte quedarías? A mi me gusta

una canción que conmueve

especialmente a la gente y se

llama “Tinc la resposta”.

- ¿De qué habla? De que a

veces ocurren tragedias y no

sabemos por qué, ni sabemos

a quién preguntar. Nos dice

que la respuesta a esas pre-

guntas está en el Señor. Es

una canción que habla de la

fuerza y voluntad para supe-

rar los problemas de la vida.

- Antes de cantar, ¿quéotras formas de expresiónprobaste? Tanteé varias

cosas. Probé a escribir, inclu-

so poemas, para transmitir

mis experiencias y ayudar a

los demás. También a bailar,

incluso a jugar a baloncesto,

pero no me llenaba como lo

hace la coral.