2
Entrevista a Fani Codina, mestra a l’Escola d’Adults de Xàbia. Ella viu a Xàbia. És mestra a l’Escola d’Adults, i ha donat classe a diverses escoles i a distintes edats, des dels 4-6 anys fins als 80, aproximadament. 1.- Quan eres menuda, què volies ser de major? - Volia ser perruquera i jugava a pentinar les nines. Sempre he tingut traça en arreglar els cabells... Però també m’agradava ser mestra i l’estiu que complia 14 anys vaig buscar veïns més menuts per a donar-los classes de repàs sense dir-los res als meus pares. 2.- Durant quants anys vas estar estudiant? I quina carrera vas escollir? - Com volia ser mestra, vaig estudiar Magisteri, amb l’especialitat de Socials que són 3 anys; però també m’agradava l’arqueologia i vaig fer el curs pont per a estudiar Història Antiga. Vaig convalidar assignatures per tindre l’especialitat d’Educació Infantil de Magisteri 3.- Quin va ser el teu primer treball? A quina edat? - A l’escola on vaig fer les pràctiques de mestra vaig fer una substitució de 4 mesos el primer any d’acabar magisteri. Tenia 21 anys quan vaig començar a donar classes. 4.- Et va resultar fàcil la carrera que vas escollir? Per què? - Sempre hi ha assignatures que no t’agraden tant, però, si volia ser mestra, m’havia d’esforçar per aconseguir-ho 5.- Has treballat en el mateix lloc o en diferents escoles? - La primera substitució va ser per a donar Socials als alumnes de segona etapa de l’EGB antiga; després, en la mateixa escola, vaig treballar durant 6 anys en infantil, i des de l’any 1991 treballe a l’Escola d’Adults de Xàbia. 6.- Quines assignatures dones en l’Escola d’Adults?

Entrevista

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Entrevista

Entrevista a Fani Codina, mestra a l’Escola d’Adults de Xàbia.

Ella viu a Xàbia. És mestra a l’Escola d’Adults, i ha donat classe a diverses escoles i a distintes edats, des dels 4-6 anys fins als 80, aproximadament.

1.- Quan eres menuda, què volies ser de major?

- Volia ser perruquera i jugava a pentinar les nines. Sempre he tingut traça en arreglar els cabells... Però també m’agradava ser mestra i l’estiu que complia 14 anys vaig buscar veïns més menuts per a donar-los classes de repàs sense dir-los res als meus pares.

2.- Durant quants anys vas estar estudiant? I quina carrera vas escollir?

- Com volia ser mestra, vaig estudiar Magisteri, amb l’especialitat de Socials que són 3 anys; però també m’agradava l’arqueologia i vaig fer el curs pont per a estudiar Història Antiga. Vaig convalidar assignatures per tindre l’especialitat d’Educació Infantil de Magisteri

3.- Quin va ser el teu primer treball? A quina edat?

- A l’escola on vaig fer les pràctiques de mestra vaig fer una substitució de 4 mesos el primer any d’acabar magisteri. Tenia 21 anys quan vaig començar a donar classes.

4.- Et va resultar fàcil la carrera que vas escollir? Per què?

- Sempre hi ha assignatures que no t’agraden tant, però, si volia ser mestra, m’havia d’esforçar per aconseguir-ho

5.- Has treballat en el mateix lloc o en diferents escoles?

- La primera substitució va ser per a donar Socials als alumnes de segona etapa de l’EGB antiga; després, en la mateixa escola, vaig treballar durant 6 anys en infantil, i des de l’any 1991 treballe a l’Escola d’Adults de Xàbia.

6.- Quines assignatures dones en l’Escola d’Adults?

- En un principi donava valencià i socials als alumnes que volien tindre el títol d’EGB. Però hi havia molta gent immigrant que demanava aprendre castellà i vaig fer cursos especialitzats en alfabetització per a immigrants. Hui en dia l’ESO l’han d’impartir professors de secundària i ja no done socials, sols castellà i valencià per a estrangers i alfabetització.

7.- Et sents a gust en la teua feina o has tingut problemes alguna vegada?

- Cada vegada m’agrada més donar classe als adults i pense que, si hi ha algun problema, és que, si el govern no es preocupa de l’educació en general, l’educació d’adults encara està més abandonada.

8.- Ens agradaria saber si has ensenyat a llegir i escriure a alguna persona major.

Page 2: Entrevista

- Sí, els primers anys, com he dit, sols donava classes a alumnes que volien tindre el graduat, però des del curs 96-97 vaig haver de preparar-me per donar alfabetització i encara en done. És molt gratificant i agraït... He tingut una alumna de quasi 80 anys que va plorar en llegir una postal de Nadal que li enviava la néta.