ERA UN TEMPS...(1930-1949 al Maresme)

Guia de recursosBiblioteques Municipals del Maresme

Com cada any, aquest és el cinquè, les Biblioteques Municipals del Maresme presentemuna guia de recursos sobre un tema d’interès comú:Era un temps... 1930-1949 de les nostres localitats.Aquest és un treball de documentació bibliogràfica, on cada poble, amb biblioteca pública,presenta la informació que es pot trobar sobre el tema en qüestió. A més a més del reculld’ítems, porta un valor afegit de recuperació d’uns fets que van determinar la història delMaresme i que van transformar la vida del nostre país.

Aquesta petita obra que presentem, ens situa en plena contemporaneïtat, i en ple tempscurt: 1930, 1940, qui de nosaltres ignora el significat d’aquestes dates? Entre elles, només10 anys. Poc més de 70 anys ens separen d’aquesta dècada. Així doncs, moltes personesencara vives han viscut aquest tall d’història , i ens han pogut explicar més d’un record dela vida política, cultural i social de les nostres poblacions que és el que volem presentar enaquesta guia.

Aquest document no pretén analitzar la història de les nostres poblacions entre els anys 30als 40, aquesta és una tasca reservada als historiadors. És tasca de la biblioteca públicadifondre el fons documental existent sobre la col·lecció local de cada població. Com sempreaquesta documentació la podreu gaudir a la vostre biblioteca i a través del servei de préstecinterbibliotecari, podreu arribar al fons documental de les altres biblioteques municipals,que treballen en la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Biblioteques Municipals del Maresme, 2008Biblioteca cap de zona

ERA UN TEMPS...(1930-1949 al Maresme)

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’AlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de MuntBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’EstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de CalellaBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de MataróBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de MontgatBiblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Can Manent Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

Biblioteques Municipals del Maresme

MontgatEl Masnou

Premià de Mar

Vilassar de Mar

Santa Susanna

Mataró

Sant Andreu de LlavaneresCaldes d’Estrac

Arenys de MarCanet de Mar

CalellaPineda de Mar

Tordera

Arenys de Munt

Sant Vicenç de Montalt

CabrilsVilassar de Dalt

Premià de Dalt

Alella

Tiana

Malgrat de Mar

Cabrera de Mar

Palafolls

ALELLA

Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055a/e: b.alella.fg@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Ajuntament d’Alella

La documentació de l’arxiu parroquial del1936 al 1939

Gràcies a la bona entesa entre el Comitè i el nou ajuntament amb l’alcaldecessat, amb coneixement de l’antic rector de la parròquia , a final deljuliol del 1936, s’intentà que no es perdés el valuós Arxiu parroquiald’Alella. Contenia registres ençà del segle XIII amb documentació debaptismes, defuncions, núpcies, testaments, actes del Comú d’ Alella ialtres documents i pergamins.Unes converses entre l’anterior alcalde, Joan Ferran, cunyat del rectorJoan Vallès, el nou alcalde, Pere Pons, i els regidors Antoni Pujades iSalvador Oliveres, amb el coneixement del Comitè local, feren veure quehavia de salvar-se l’arxiu, tant pel seu valor històric com documental.De nit es retiraren tots els llibres i documents de l’arxiu i es dipositarenen un sota escala de l’ajuntament, es tancà i precintà la porta. Els llibreses tingueren en el mateix lloc fins que acabada la guerra es retornarena la rectoria.Un fet de la bona harmonia entre gent de les dues faccions.Un reconeixement per les persones que intervingueren en els fets,convençuts que no es podia perdre un tresor documental tan valuós comla memòria històrica d’un poble i que per dissort no fou reconegut enuna de les persones que intervingueren en l’afer. Antoni Pujades fou presper la guàrdia civil franquista i afusellat l’11 de maig de 1939.

Salvador Artés i LlovetAlella, març de 2004

Arxiu parroquial

Entrada de les forces nacionals a Alella,el 28 de gener de 1939.

Autoria: desconeguda

Arenys de Mar

Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253fax: 937 922 856a/e: b.arenysma.pff@diba.catweb: http://www.arenysdemar.org/biblioteca.php

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. de 10 a 14 h (setembre)dg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Pare Fidel Fita

Ajuntament d’Arenys de Mar

“Vint anys no són res”, cantava Carlos Gardel en la pel·lícula El día queme quieras. Però la lletra de Volver feia palès el pas del temps. Era el1935. En els vint anys que s’escolen entre la proclamació de la SegonaRepública espanyola i els darrers temps de les cartilles de racionament,es va haver de fer front a les contradiccions d’un sistema de govern, auna guerra civil i a una llarga postguerra impregnada de repressió i demancances.

En aquella conjuntura, un fet petit i local il·lustra l’itinerari absurd delstotalitarismes.

Tot just encetada la dictadura del general Primo de Rivera, una circulardel Govern Civil es fixava en els cartells, rètols, anuncis públics i altresindicacions escrites en català, les quals, des d’aleshores, caldria que fossinacompanyades pel text en castellà.

Per iniciativa i obsequi d’un propietari arenyenc, l’any 1921 diversoscarrers de la vila es van enjoiar amb set plafons ceràmics que contenien,en català, màximes adreçades a enaltir el treball, la cultura, la convivènciai el respecte a l’entorn.

El Consistori arenyenc no va saber interpretar si aquelles frases entravenen els supòsits continguts en la circular. Davant de la impossibilitat deposar les mateixes màximes en castellà, dins del termini assenyalat perla circular, va acordar emblanquinar-les, preventivament, i consultar laSuperioritat, per eludir responsabilitats.

El govern local del temps de la “dictablanda” del general Berenguer,retornà als plafons la seva dignitat. I nou anys més tard, acabada la GuerraCivil, la Comissió Gestora Municipal en va manar la destrucció.

Avui, tornen a proclamar els seus missatges des del carrer principald’Arenys de Mar.

Hug Palou i MiquelArxiu Municipal P. Fidel Fita. Arenys de Mar

Rial de Sa Clavella el 1930, amb la biblioteca alfons, per Joaquim Castells

Fotografia: Arxiu Municipal Fidel Fita d'Arenys de Mar

Arenys de Munt

Rial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv., de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Sant Martí

Ajuntament d’Arenys de Munt

El Grup Escolar d’Arenys de Munt

El Grup Escolar d’Arenys de Munt fou la realització més important queportà a terme la generació republicana. El tema educatiu fou prioritarides que els dirigents republicans es feren càrrec de l’administraciómunicipal a partir del mes d’abril de 1931. Una campanya de sensibilitzacióentre els arenyencs, que comptà amb la presència de Rosa Sensat, precedíla construcció de l’edifici. Un referèndum sobre la conveniència de l’obra(octubre de 1933) suposà un clar suport a la construcció de les escoles.Les obres, segons projecte de l’arquitecte Enric Catà i Catà, s’iniciaren afinal de 1933. La revolta militar el mes de juliol de 1936 no va interrompreels treballs de construcció d’un edifici que ja estava pràcticament enllestit.El mes d’abril de 1937 començaren les classes en el nou Grup Escolar. Amitjan de 1938 hi foren inaugurats uns menjadors infantils i des de finald’aquell mateix any s’hi habilità un hospital militar.

L’arquitecte d’aquesta obra emblemàtica, Enric Catà i Catà, havia estatdeixeble i col·laborador de l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner. L’edificiescolar, que podríem incloure dins d’una estètica postmodernista, portal’empremta Catà tant en el seu disseny com en nombrosos detalls decomposició i ornamentació. El Grup Escolar, avui monument històric,modelà urbanísticament una part important d’Arenys de Munt i ha dotatel poble d’un edifici representatiu dels ideals pedagògics republicans.

Francesc Forn i Salvà

Edifici del Grup Escolar (anys 40).Propietat del Grup fotogràfic Arenys de Munt.

Autoria: desconeguda

Cabrera de Mar

Av. Pare Jaume Català, 30-36 local 308349 CABRERA DE MARtel.: 937 590 696a/e: biblioteca@cabrerademar.cat

(estiu)dll. de 17 a 20 hdm. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdc. de 17 a 20 hdj. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdv. de 17 a 20 hds. de 10 a 13 hdg. tancat(agost tancat)

horaris:(hivern)dll. de 17 a 20 hdm. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdc. de 17 a 20 hdj. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdv. de 17 a 20 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Municipalde Cabrera de Mar

Ajuntament deCabrera de Mar

Ajuntament de Cabrera de Mar

La dècada de 1930 a 1940 = MEMÒRIA

Hem de reconèixer que la dècada dels trenta als quaranta fou altamentcaòtica per a Catalunya i per a tot Espanya.Des de l’inici una ideologia política dividia Espanya amb un criteri definitcom dretes i esquerres, evidentment dos conceptes totalment oposats ique en principi no beneficiava ningú, ni socialment, ni econòmicamenti molt menys culturalment.

El 1931 amb la instauració de la Segona República i la fi de la dictadurade Primo de Rivera, es van crispar molt més les coses amb aldarulls iconfusió que acabaren el 18 de juliol de 1936 amb la proclamació de laGuerra Civil espanyola.Fins aquí, en síntesi, un resum dels primers anys -que jo no vaig conèixer- de la dècada dels trenta als quaranta.

Del període de la Guerra Civil 1936-1939, no pretenc fer-ne esment,malauradament se n’ha escrit prou perquè en tinguem la degudainformació.

El primer d’abril de 1939 acabà la Guerra Civil, amb una Catalunya vençudai una dictadura imposada pels vencedors, sense llibertats democràtiques,i la Generalitat, el Parlament i l’Estatut foren abolits.

Al final d’aquesta dècada els meus companys i jo mateix teníem entre6 i 7 anys i ja érem protagonistes de la postguerra. Ens va tocar viure unaèpoca que no enteníem i que ens portava a la meditació i la reflexió.

Aprenguérem a callar davant les precaucions dels joves que tenien mésconeixements sobre la Guerra Civil. Aprenguérem a callar quan ensprengueren el dret de parlar i d’escriure en la nostra llengua, quan ensnegaren els drets com a poble, quan ens impedien desenvolupar la nostracultura i tradicions. Però, nosaltres no sabíem res de la guerra, ens l’havíempassat jugant, indiferents al que representava i,per aquesta raó, no podíementendre per què se’ns frenava la nostra manera de ser i de pensar.

Foren uns llargs mesos que es convertirien en anys d’acceptarresignadament imposicions i mentides. En el nostre interior ens cremaval’esperança que un dia cessarien les imposicions, cessarien les violènciesi que pacíficament s’aconseguiria que la nostra cultura, tradicions, creencesi maneres de pensar serien acceptades i reconegudes.

Aquest és el record que tinc de la dècada 1930-1940 i que com a nenem vaig passar la guerra jugant.

J. López Viñals

Foto: J. López Viñals

Cabrils

Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653a/e: b.cabrils@diba.catweb: http://www.cabrils.org/biblioteca.html

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg tancat

Regidoria de Cultura

Biblioteca de Cabrils

Ajuntament de Cabrils

Cabrils anys trenta i quaranta

Els pobles petits habitualment resten en condicions ínfimes respecte aldesenvolupament d’activitats de qualsevol tipus. En pobles més gransés més reeixida.Aquesta era la situació de Cabrils als anys trenta i quaranta del seglepassat.Després de viure la guerra la feina era subsistir.Malgrat tot, cal ressenyar que la migrada activitat cultural i social quegenerava el poble en aquella època girava, bàsicament, entorn de laSocietat La Concòrdia, la qual aglutinava totes les activitats de lleure icultura: representacions teatrals, ballades de sardanes organitzades perl’Elvira Rigau, concerts...Cabrils ha estat un poble que ha cultivat el teatre, que es feia precisamenta La Concòrdia. D’aquells temps hem recollit dos fets relacionats ambl’activitat teatral que són característics:El secretari de l’Ajuntament, que era aficionat a la sarsuela i al teatre,organitzava obres teatrals amb els aficionats locals. En una ocasió varenrepresentar l’obra El Tenorio sense dones; tots els papers femenins elsfeien homes. En una altra ocasió representaren Els Pastorets. La tramoiaera tan rudimentària que el canvi de decorats era molt lent. Tant, que lagent anava a sopar i tornava.

Jaume Tolrà i Ferrer

Foto: Jaume Tolrà i Ferrer

Caldes d’Estrac

Carrer de l’Esglèsia, 608393 CALDES D’ESTRACtel.: 937 913 025fax: 937 922 856a/e: b.caldese.cm@diba.catweb: http://www.caldes.diba.es/ajuntament/info/equipaments/biblioteca.htlm

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Can Milans

Ajuntament de Caldes d’Estrac

El President Macià visita Caldes d´Estrac

El dia 28 de maig de1933, el Molt Honorable President de la Generalitat,Francesc Macià, visità Caldes responent a la invitació d’una comissiócaldenca, que pocs dies abans li havia entregat un document signat per533 ciutadans (quasi el 100% de la població de més de 17 anys). Enaquest document es rebutjava el treball de la Comissió de la DivisióTerritorial de Catalunya, que establia que el nom oficial del poble era“Caldetes”, obviant el nom originari de Caldes d’Estrac, que deriva del’expressió llatina Aquae Caldae (aigua calenta). En un ambient enraritper  aquesta polèmica, l’estada del president s’inicià amb una recepcióoficial a l’Ajuntament en la que el president es va queixar de la pocaassistència de veïns (relacionada amb els fets esmentats).  Després visitàels banys termals, el Casal Català, el salvament de nàufrags i es va dirigircap a l’Hotel Estrac, on després de l’àpat pronuncià un important discurssobre els problemes que en aquell moment envoltaven el seu Govern.

Arrels cultura

Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962Caldes d'Estrac: Arrels cultura, 1995-1996. v. 2

La fotografia porta aquest text:"Imatges de la visita de l'estimat president Francesc Macià a la nostra vila,

conegut popularment per l'Avi (entre els nostres convilatans: l'Alcalde AugustM. Argimon i Joan Alavedra, pare). Any 1933"

Calella

Pl. de la Constitució, 3108370 CALELLAtel.: 937 690 386a/e: b.calella.csp@diba.cat

horaris:dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

BibliotecaCan Salvador de la Plaça

Ajuntament de Calella

Calella: anys trenta

L’any 1930 Calella tenia 1.738 edificis i 7.694 habitants.A les eleccions del 12 d’abril de 1931 foren elegits 1 regidor republicà i13 de monàrquics. El 14 d’abril, Josep Gallart Parera (ERC) fou escollitbatlle, confirmat després de les eleccions del mes de maig. El 16 de junys’inaugurà la biblioteca popular. El 19 d’octubre Salvador Bosch Paituví(USC) fou el nou alcalde.Les vagues foren nombroses d’ençà l’agost de 1931 i durant els anys1932-1933, coincidint amb la direcció de la SFOGP per part de la CNT,que controlava 773 carnets. Hi havia molt d’atur.

A les eleccions del 14 de gener de 1934 guanyà la Lliga Catalana, i el noualcalde fou Estanislau Janer Moreu. El 5 i 17 de juliol i 7 d’agost d’aquellany hi hagué disturbis. El 6 d’octubre es proclamà l’Estat Català per unComitè revolucionari local, presidit per Salvador Bosch. A la repressióposterior hi hagué 15 detinguts.

A les eleccions del 16 de febrer de 1936 el Front d’Ordre va obtenir 2.093vots i 1.428 el Front d’Esquerres. El 20 de juliol prengué el poder localel Comitè de Salut Pública, format per homes de la CNT-FAI i del POUMencapçalats per Germinal Esgleas Jaime. Simultàniament s’organitzà elComitè local de milícies antifeixistes amb un contingent de 80-100milicians. Hi hagué una forta repressió amb 22 persones assassinades imoltes d’altres detingudes. Més de 100 voluntaris sortiren cap al front.

D’ençà el 6 de gener de 1937 es formà un nou ajuntament, el mes dejuny/juliol es forçà una crisi municipal resolta el mes d’agost amb laconstitució d’un nou consistori encapçalat per Domènec Benet Bagó(ERC). Van ser mobilitzats més de 1.000 calellencs i 180 van morir alfront. L’altre problema clau fou l’alimentació. D’ençà el mes de juny de1937, començaren a arribar refugiats amb una xifra màxima de 500. El4 de juliol de 1938 Joan Morales Gastón (ERC) fou el nou alcalde. Calellava ser objecte d’un bombardeig aeri, el 24 de novembre de 1938, amb3 morts i nombrosos ferits, s’inauguraran els menjadors infantils(desembre) i van tenir lloc homenatges a les brigades internacionals.El 31 de gener de 1939 les tropes italianes ocupaven Calella. El 6 de febreres formà l’ajuntament encapçalat per Jaume Dalmau Llibre. Repressió iacomiadaments a les fàbriques: 3 afusellats, 2 morts a la presó i exiliats.El mes de desembre l’atur era de 673 persones: 226 homes i 447 dones.Al cens del 1940 Calella tenia 7.956 habitants.

Jordi Amat i Teixidó Historiador

Construcció dels refugis (1936 - 1937)Font: Arxiu Jordi Amat

Canet de Mar

Riera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 934 154a/e: b.canet.pgp@diba.catweb: http://www.canetdemar.org/biblioteca.php

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Pere Gual i Pujades

Ajuntament de Canet de Mar

La glòria i l’abisme: Canet, anys trenta

Inesperadament, el 1931 la democràcia havia arribat i com que tot estavaper fer els demòcrates van envestir-ho tot: van construir el mercatmunicipal i van asfaltar carrers, va ser el primer lloc a Espanya on lesdones van votar, van crear la farmàcia cooperativa i la caixa de subsidicontra l’atur, van engegar definitivament l’Escola de Teixits, etc.Tot aixòi més només en mil dies de govern.

El gener del 1933, Macià va encetar a Canet una gira de propagandamai vista perquè segons va dir: “aquell era el model de poble que ell iel seu govern volien per a tots els de Catalunya”. Canet havia fet el cim,però el que venia a continuació era simplement l’abisme. Al cap d’unany van tornar els de sempre i el 6 d’octubre d’aquell any 1934, 40canetencs ja van anar a la presó i 15 a l’exili. Tant a Espanya com a Canet,els de sempre van aguantar fins al febrer del 36: als de Canet el resultatde les Generals els va fer fugir en desbandada i els republicanocatalanistesvan haver de tornar a l’ajuntament. Qualsevol país normal hauria intentatfrenar però a Espanya tothom va prémer el gas a fons i el 18 de juliolvan arribar “al fondo de la nada”. Durant nou mesos, guerra i revolucióensems, i després dos anys més de guerra sola.Balanç a Canet el 1940:165 morts violentes i un miler d’habitants menys. Això encara no fou el pitjor; el pitjor va ser que Canet només va restar poblat de fantasmes iaquell Canet progressista i llibertari no va ressuscitar mai més...

Xavier Mas

El president Macià inaugurà l’Escola d’Indústria (actual euettp). 31 de gener de 1932Foto: Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

El Masnou

Pujades Truch,108320 EL MASNOUtel.: 935 409 056fax: 935 409 175a/e: b.masnou.jc@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. de 10.30 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Joan Coromines

Ajuntament del Masnou

El Masnou dels anys trenta

Al Masnou dels anys trenta hi havia una nova societat, que podríemdividir en dos grans grups: la gent que treballava i vivia al municipi(dedicada a la fabricació, l’artesania, la banca, el comerç, la pagesia...) iles persones estiuejants, algunes descendents de famílies marineres queheretaven les cases que havien edificat els seus avantpassats, endeterminats casos indians. Ambdós grups no eren aliens l’un a l’altre. Lagent es coneixia, es tractava amb familiaritat a la platja, a la botiga, alcamí Ral o a les tertúlies que es formaven les nits de calor a la porta decasa.

El Masnou era actiu: hi havia fàbrica de lones, de roba de cotó, d’ampollesde vidre i de begudes alcohòliques. També tenia renom l’ebenisteria,amb peces considerades avui veritables obres d’art. I cal destacar unlaboratori farmacèutic i professionals de la medicina i la farmàcia. La vilacomptava amb escoles religioses i una de pública. L’església parroquialestava dedicada a sant Pere, el patró. Hi havia pescadors a Ocata ipeixateres i lleters que passaven la mercaderia a domicili, pagesia a lesmasies dels afores i banys vora mar, com els de Sant Cristòfol, al Masnou,o els de Sant Pere, a Ocata. Les casetes amb ratlles blaves anaven a jocamb els colors del Mediterrani, i sobre l’aigua hi navegaven barques depesca i patins catalans, amb les veles hissades.

Els balls al Casinet i La Calàndria eren llocs de trobada tot l’any. LaCalàndria havia estat un circ de varietats que acabaven amb la projecciód’un film. La revetlla de Santa Rosa, al Casino, va ser famosa molts anys.Fins i tot, hi havia un tren que venia de Barcelona especialment per a lafesta.

Al Masnou, en definitiva, s’hi estava bé en aquella època. Jo ho sé totper la meva mare.

Sara Masó i Maristany

Grup d'homes asseguts a l'exterior del CasinoAutoria: desconeguda. Inici del segle XX

Procedència: Arxiu fotogràfic municipal del MasnouNúmero de registre: 4803

Malgrat de Mar

Desclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032fax: 937 613 054a/e: b.malgrat.lc@diba.catweb: http://www.ajmalgrat.es/entitats/biblioteca.htlm

(estiu -juny i setembre-)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj., de 10 a 13

i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13dg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg tancat

Biblioteca La Cooperativa

Ajuntament de Malgrat de Mar

Visita de Francesc Macià i Llussà aMalgrat de Mar

Una de les ocasions en què Malgrat va vibrar amb més entusiasme vaser, sens dubte, en la visita que ens va fer el president de la Generalitat,Francesc Macià, l’ “Avi”, com se l’anomenava afectuosament, el dia 20 desetembre del 1931, en el primer any de la seva presidència.

L’home idealista, desinteressat i lluitador, va captivar la gent del seu tempsi esdevingué un ídol popular i carismàtic.

El nostre recordat alcalde Francesc Arnau i Cortina l’havia convidat ambmotiu de la Festa Major de Sant Roc, però, en aquella ocasió, no va serpossible l’esperada visita.

De Malgrat va rebre una gran acollida oficial i també una afectuosa rebudapopular.

L’Orfeó de la Barretina, que en aquella ocasió dirigia el distingit compositori gran amic de Malgrat, en Josep M. Tarridas (1903-1992), va interpretardiverses composicions davant el balcó de la sala d’actes de l’Ajuntamenton hi havia les autoritats que rebien l’homenatge.

A continuació s’oferí un banquet a l’il·lustre visitant, que anava acompanyatde la seva esposa i filla i també d’altres invitats, com l’alcalde de Pineda, el senyor Serra i Moret i la seva esposa, la distingida escriptora SaraLlorens. En aquest àpat hi pogué assistir tothom que hagués adquirit lacorresponent invitació. Aquest banquet fou servit per l’hotel Guillem. Hihagué, com és natural, discursos abrandats i un ambient de cordialitat ialegria.

Durant la tarda, amb tota solemnitat, l’estimat visitant descobrí les novesplaques del carrer del Carme i del carrer de Passada que, des de llavors,serien dedicats a la República i als capitans màrtirs, Fermín Galán i ÁngelGarcía.

Malgrat ha mantingut el record de tan emotiva visita. Molts infants, queavui són ancians, guarden el record d’un bes efusiu d’aquell “Avi” quehavia captivat el cor dels catalans.

A la mort de l’il·lustre “Avi”, el dia de Nadal del 1933 (havia nascut aVilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859), se li va dedicar el carrer deGirona, que amb els esdeveniments posteriors se li va retornar el nomprimitiu. Però actualment perpetua el seu nom el deliciós parc que tenimentre la Verneda i el Rufó.

Joaquim Colomé Alsina

Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Fons Josep Bechdejú

Mataró

Plaça Occitània, s/n08302 MATARÓtel.: 937 412 920fax: 937 412 922a/e: b.mataro.pf@diba.catweb: http://cultura.mataro.org/bibliotecapf

(estiu)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 i de 16 a 19 hdg. tancat

Biblioteca Pompeu Fabra

Patronat Municipal de Cultura.Ajuntament de Mataró

Anys de til·la i de negror

Entre d’altres projectes d’arranjament de la ciutat, l’ajuntament republicàmataroní l’any 1938 va decidir plantar til·lers a la Riera en substituciódels vells plàtans que hi havia. Aquesta seria una de les poques notes decolor en dues dècades centrals del segle XX que es caracteritzaren a laciutat de Mataró –com a la resta del país- per la tragèdia i la mort i queabastaren dos canvis de règim i una guerra civil de tràgiquesconseqüències.

Amb gairebé vint-i-nou mil habitants, Mataró era als anys trenta ladesena població de Catalunya, la capital del gènere de punt amb unallarga tradició industrial i obrera. L’aixecament militar va interrompre lavia democràtica iniciada l’any 1931 i vingueren uns anys molt difícils, decrisis i de conflictes larvats que varen esclatar durant la guerra amb totala seva violència, provocant múltiples víctimes i danys (morts perbombardeigs, a la rereguarda, al front -amb desapareguts-, empresonatsen camps de concentració o exiliats) que empobriren la ciutat i n’aturarenel seu desenvolupament i el dels seus habitants durant molts anys.L’ocupació franquista de Mataró, acabada la guerra, va significarl’organització autoritària de la ciutat i del seu govern. Fou el preludi dequaranta anys de dictadura que s’haurien encara de suportar.

De poc va servir embellir l’artèria central de la ciutat amb un arbrat quefa unes esplèndides flors grogues a les quals s’atribueixen propietatstranquil·lizants si es prenen en infusió perquè a molts mataronins encaraels tocaria estar-se massa anys amb els nervis a flor de pell.

Carles Marfà i RieraDirector del Museu de Mataró

Arxiu Municipal de Mataró. Fons Carreras

Montgat

Rda. Països Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098a/e: b.montgat.tb@diba.cat

(estiu - juliol-)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Tirant lo Blanc

Ajuntamentde Mongat

Ajuntament de Montgat

6 de juliol de 1933

Aquesta és, potser, la data més important en la història de Montgat,quan el nostre poble compleix la majoria d’edat i trenca el vincle que ellligava al municipi de Tiana, tancant així la llista dels pobles costaners dela comarca del Maresme que en el decurs dels darrers dos segles esconstituïren com a municipis independents de les seves poblacionsd’origen.

Des que a mitjans del segle XVIII els pescadors tianencs aixecaren lesseves humils cases al redós del turó de Montgat, la llunyania amb elcentre social i religiós de Tiana - l’actual ermita de la Mare de Déu del’Alegria - va fer que el veïnat de Montgat anés assumint la pertinençaa un poble amb unes arrels pròpies, sentiment que es va afermar a lesacaballes del segle XIX amb la industrialització del veïnat de lesMallorquines i l’augment de població forana sense els vincles sentimentalsvers Tiana que encara servaven els antics montgatins.

A les eleccions municipals del 14 d’abril del 1931, l’augment de poblaciódels veïnats de Montgat i de les Mallorquines va capgirar la correlació deforces en el consistori tianenc, que fins aleshores havia mantingut unamajoria de regidors del districte electoral 1r,l’actual terme municipal deTiana. Dels 11 regidors electes, 6 ho foren pel districte 2n,Montgat i lesMallorquines. En el Ple per a l’elecció dels càrrecs municipals, els regidorsmontgatins ocuparen els més importants del nou consistori, amb laprotesta dels tianencs, que van refusar qualsevol responsabilitat de govern,un dels quals va prendre la paraula per demanar la segregació del veïnatde Tiana. Aquest fet, i les dificultats per la governabilitat, va ser aprofitatper un grup de montgatins per presentar el dia 28 de desembre del 1932una petició, avalada per les firmes del 62 per cent de l’electorat del districte2n per segregar-se del municipi de Tiana, petició recollida per la majoriadel consistori, que, un cop cursada a la Generalitat de Catalunya, fouaprovada per Decret del Conseller de Governació el 6 de juliol del 1933.

Abelard Chimisanas i Julià

Barques a la platja de MontgatAutor: Francesc Fernández

Any: 1945

Palafolls

Biblioteca Enric Miralles

Parc de les Esplanades, s/n08389 PALAFOLLStel.: 937 652 834FAX 937 657 907a/e: b.palafolls.em@diba.cat

horaris:

dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

A partir dels anys quaranta van succeir coses importants a Palafolls,evidentment unes més agradables que d’altres. M’agradaria ressaltaruns fets culturals que van marcar aquella època, com ara les tradicionalscatifes de Corpus pel juny. Hi havia un treball previ: recollir totes les fullesde les diferents flors pel municipi amb grups de gent jove i de més grans,Era un acte popular on tothom hi participava i servia per trobar-se,relacionar-se i ajudar-se a fer unes catifes entre els veïns de cada carrer. Principalment es feien al centre del poble: el carrer Major, el carrer deDalt i la plaça Major.Al cap dels anys es va deixar de fer, però per sorts’ha pogut tornar a recuperar gràcies a un grup de gent voluntària ambganes de recuperar la nostra memòria històrica.

D’aquella època, aproximadament, va sorgir la iniciativa per part delSindicat de Pagesos de construir a Palafolls un local social i un cinema,que avui en dia són l’actual cafè de Palafolls i el CinemaTeatre, units peruna pista exterior que s’utilitzava per fer-hi balls, vermuts i d’altresactivitats.Abans només s’hi podia accedir pel bar del Cafè, no com araque estem acostumats a passar-hi per anar a les escoles, i que s’haconvertit en una artèria principal de pas per als vianants.

Així voldria des d’aquestes ratlles retre homenatge a tots aquells pagesosdel nostre poble que avui podrien ser els nostres pares o avis, que ambel seu esforç, coratge i empenta varen fer possible un somni, que és elde poder disposar d’uns equipaments culturals i socials molt importantsper Palafolls i que avui en dia encara són un referent per a tots nosaltres.

Xavier Dalmau i TresserrasRegidor de Cultura

Corpus amb l'esglèsia al fons.Autoria: desconeguda

Pineda de Mar

Plaça de les Mèlies, 2108397 PINEDA DE MARtel.: 937 623 796a/e: b.pineda.msm@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Pg. d’Europa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016a/e: b.pineda.p@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca del Poblenou

Biblioteca M. Serra i Moret

Ajuntament de Pineda de Mar

Esperances frustrades

La Segona República volia transformar el país en tots els aspectes il’educació era primordial.A Pineda, l’interès per l’anomenat “problema escolar” era prou viu il’ensenyament es convertí en “la màxima preocupació” del consistori. Lamanca de places escolars i d’edificis en condicions en són la manifestaciómés clara. Hi havia 3 escoles públiques: nens, nenes i pàrvuls, i 1 mestreper a cada 1.000 habitants. La mitjana nacional era d’1 cada500.

El consistori acordà el 7 de febrer de 1933 la construcció de centresd’ensenyament. Una escola unitària al Poblenou, amb dues classes ambcapacitat per a 50 alumnes cada una, i unes escoles graduades al centrede Pineda.L’arquitecte Raimon Duran Reynals (Barcelona, 1895-1966) fou l’autordels projectes (1934).L’edifici de les escoles graduades, davant de l’actual plaça de les Mèlies,era de dues plantes i constaven de deu classes: vuit destinades a classesmixtes d’educació elemental, i un parvulari amb dues aules. El centretambé disposava de sales d’actes, piscina, biblioteca, gimnàs i zona dejocs, situats a la terrassa, cuina i menjador escolar, l’habitatge del consergei un dispensari.

Els esdeveniments polítics generals, els canvis municipals, l’expropiaciódels terrenys i les diferències en el preu allargaren els tràmits i,definitivament, la Guerra Civil va tallar aquests projectes i d’altres (l’edificide la Cooperativa Obrera de Pineda i la plaça del Mercat). Els nous centresd’ensenyament trigaren: Mn. Antoni Doltra (1969/70), Sant Jordi(1969/70), Jaume I (1974/75), Mediterrània (1991/92), Montpalau(1991/92), Pineda (2008/09), IES Joan Coromines (1996/97) i IES Euclides(2001/02).

Francesc Roldán SánchezArxiver

Reproducció del plànol del projecte del'Escola Graduada de Pineda.

Premià de Dalt

Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres)08338 PREMIÀ DE DALTtel.: 937 514 771fax: 937 517 684a/e: b.premiad@diba.cat

(estiu)dll. de 15 a 21 hdm. de 15 a 21 hdc. de 15 a 21 hdj. de 15 a 21 hdv. de 15 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9’30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Jaume Perich i Escala

Ajuntament de Premià de Dalt

Neus Català a Premià de Dalt

Neus Català (els Guiamets, 1915) poc es pensava que seria crucial per a180 nens i nenes refugiats de la Guerra Civil espanyola. De família depagesos, l’any 1937 va marxar a Barcelona per col·laborar en les tasquesde rereguarda. Després de fer un curs d’infermeria d’uns mesos, va serdestinada a Premià de Dalt, a la finca de Can Trias, on havia de fer-secàrrec d’un grup de refugiats.

La colònia de les Acàcies acollia infants procedents de Madrid i d’Astúriesque havien hagut de fugir o havien quedat orfes per la guerra. Hi vanpassar gairebé dos anys, que van ser de treball intens per a la Neus. Dedia, organitzava activitats com l’escola, jocs i, fins i tot, teatre. De nit,s’ocupava dels que estaven malalts. El pitjor, segons explica, era combatrela tristesa; havia de fer mans i mànigues per animar-los, per distreure’ls,per fer-los moixaines i per aconseguir que se sentissin el millor possible.

L’any 1939, amb l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona, la Neus vafugir amb els 180 infants a França i va procurar que tots aquells quetenien familiars poguessin retrobar-se i els qui no en tenien fossin adoptatsper famílies de Bèlgica.

Elisenda Belenguer va recollir aquestes experiències en el llibre NeusCatalà; memòria i lluita (2006).

Eulàlia Ribera LloncPremià de Dalt, 10 de març de 2008

Arxiu Pujol-Villà-Puig (Premià de Dalt)

Premià de Mar

Camí Ral, 5408330 PREMIÀ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145a/e: b.premiam@doba.cat

(estiu)dll. de 9.30 a 14.30 hdm. de 9.30 a 14.30 hdc. de 9.30 a 14.30 hdj. de 9.30 a 14.30 hdv. de 9.30 a 14.30 hds. de 9.30 a 14.30 hdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 9.30 a 13.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9.30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Can Manent

Ajuntament de Premià de Mar

Premià de Mar: anys trenta

L’any 1930 Premià de Mar tenia 3.380 habitants.

A les eleccions del 12 d’abril de 1931 els republicans obtingueren 7regidors i els monàrquics, 4. El 14 d’abril, l’alcalde, Pere M. Petit Mayolas,proclamà la república.L’any 1932 l’alcalde va morir i fou substituït per Pere Roig. Destacà lacol·locació de la primera pedra del Casal Benèfic i la inauguració de laCaixa de Pensions. El novembre de 1933 l’alcalde dimití..

A les eleccions del 14 de gener de 1934: Esquerra obtingué 879 vots, laLliga 610. L’1 de febrer de 1934, es constituí el consistori presidit perJosep Mesalles (ERC).La greu situació del treball colpejà els sectors de la construcció i del tèxtil.Del dia 4 al 7 d’octubre de 1934, les forces catalanistes d’esquerres forenles protagonistes, el dia 8, grups de la CNT-FAI proclamaren el comunismellibertari. Els militars, van arribar el dia 8: set persones van ser detingudes,el consistori va ser destituït, es formà una Gestora.

Les eleccions del 16 de febrer de 1936 donaren 1.011 vots a les esquerresi 738 vots a les dretes. El 20 de febrer va ser reposat l’Ajuntament demajoria esquerrana.El juliol 1936 es van controlar immobles de l’església i comunitats religioses;19 persones foren assassinades. Uns 20 premianencs s’allistaren a lescolumnes.La parròquia va ser cremada i destruïda, el convent de les Josefines servíde local per als refugiats, el noviciat de La Salle va ser destinat a escola,més tard a caserna militar.Una torre d’estiueig va ser destinada a Casa Consistorial. El mes d’octubrede 1936, es formà un Comitè Administratiu presidit per Eduard Borrell(CNT), el mes de gener de 1937 esclatà una crisi municipal, el detonantva ser la manca de queviures. El 18 d’abril de 1937, es produí unamanifestació per la manca de pa. El 20 de juliol de 1937, prengué l’alcaldiaJosep Cisa Alsina (ERC). A partir del 5 de novembre de 1937, la CNTcontrolà els proveïments. La manca d’espai agrícola va impedir queaugmentés la producció. El 19 de desembre de 1938, s’elegí un noualcalde: Josep Mesalles (ERC).El nombre de refugiats va ser de 380 (octubre 1937) i 194 (octubre 1938).Es posaren sirenes per avisar del pas d’avions, a la platja es van construirtres nius de metralladores. Premià patí dos bombardeigs aeris queocasionaren 5 víctimes mortals. Van ser mobilitzats 450 soldats, 60 delsquals van resultar morts o desapareguts. L’ocupació franquista va tenirlloc el 27 de gener de 1939.Tres premianencs van ser afusellats i 3 més van morir a camps nazis.L’any 1940 Premià de Mar tenia 3.855 habitants.

Jordi Amat i Teixidó Historiador

Premià de Mar, vista parcial[Document gràfic].

Barcelona: Angel Toldrà Viazo, [19-?]. 1 targeta postal, núm. 1243

Sant Andreu de Llavaneres

Ajuntament deSant Andreu de Llavaneres

Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872a/e: b.st.andreulla@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca de Sant Andreude Llavaneres

Ajuntament de Sant Andreude Llavaneres

La Guerra Civil a Sant Andreu de Llavaneres

La revolució i la Guerra Civil imposaren grans canvis a Llavaneres, comarreu de Catalunya, però aquí marcats per especificitats concretes. Convésaber que el Comitè Local Antifeixista de Llavaneres va ser liderat pelCentre d’Esquerra Republicana i que, per tant, el gir màxim que s’assolídurant la revolució i la guerra va permetre dipositar el poder polític dela població, no en una força arrauxada o molt radicalitzada, sinó en ERC.Probablement aquest fet tingui la màxima importància i expliqui per quèa Llavaneres la repressió revolucionària va ser de baixa intensitat comparadaamb altres indrets i, en algun cas, sovint induïda per elements forans.Dos detalls a manera d’exemples: tant l’església parroquial com l’arxiuvan ser respectats.

Llavaneres presentaà dues especificitats més. En primer lloc, per decretde 29 de desembre de 1936, canvia el nom de Sant Andreu de Llavaneresper Llavaneres. Seguint la moda general es va canviar el nom de lapoblació però, en canvi, pocs noms de carrers van patir modificacions.

El segon canvi fonamental va produir-se durant la segona meitat de laguerra, en concret a partir del 3 de juny de 1938, en veure’s interrompudal’administració municipal d’alcalde i regidors per un comissari municipalque venia nomenat per la Generalitat.

El pes de la guerra, amb els 22 llavanerencs morts al front, o la càrregade 200 refugiats (octubre 1938) que representava un 12,73 % sobre eltotal de la població explica una història repleta de dificultats.

Text extret del llibre deJordi Amat i Teixidó

Un Temps, dues viles (1931-1939): República, Guerra Civil iprimer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i a Sant Vicenç de Montalt. Sant Andreu de

Llavaneres [etc.]: [l'autor], 2003. 266 p.

Festa Major 1939 amb els gegants de Mataró,perquè a Llavaneres no n’hi havia

Arxiu Quim Bertran

Sant Vicenç de Montalt

Riera del Gorg. s/núm08394 SANT VICENÇ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460a/e: b.st.vicensm@diba.catweb: http://www.svmontalt.net/entitats_biblioteca.htm

(estiu- agost-)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14

i de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14

i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20 hdm. de 10 a 14

i de 16 a 20 hdc. de 16 a 20 hdj. de 10 a 14

i de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca La Muntala

Ajuntament deSant Vicenç de Montalt

Un dels fets més punyents de la Guerra Civil de 1936-1939 fou l’assassinatde quaranta gabrielistes de la comunitat de Sant Vicenç de Llavaneres(actualment de Montalt).

El migdia del dissabte 7 de novembre de 1936 van sonar els aparellsd’alarma, si bé segons el convingut, tots els germans acudiren al seu llocde treball i els més joves a l’oportuna classe.Com si es tractés d’un important recinte, uns milicians havien envoltatla finca i apropant-se a l’entrada van fer sortir tots els novicis amb lesmans enlaire.Els van portar al pati posterior de la casa on hi havia elsgermans i escolàstics i els van obligar tots a posar-se en files de cinc.

Els assaltants eren un centenar, armats, i mentre uns vigilaven el grup,la resta es decidí a fer la rapinya; la bandera francesa, pròpia de l’orde desant Gabriel, fou substituïda per una de roja i negra.Els més joves en les seves classes, veieren com canviaren de professor ivan situar diversos milicians al front de les classes, fins que a les 14 horesforen portats al menjador. Els germans Gabriel i Josep Mª demanaren alcap del comitè local, camarada Toribio Martínez, que tragués del grupels menors de 18 anys, i després d’un estira i afluixa, el milicià hi accedíi els novicis i els escolàstics foren enviats al menjador amb els joves, ondinaren sense ganes.

Després, a fora, els disposaren en files de dos i foren obligats a baixar finsa la carretera Nacional II, on hi havia disposats dos autocars pintats devermell. Els hermanos foren obligats a mirar cap a can Valls i aixecar elpuny enlaire. El martiri havia començat per a tots.

Text adaptat perAntoni Buch i Esteban

del llibre San Gabriel 100 años de presencia en España 1903-2003. Barcelona: Hermanosde San Gabriel, 2006.

Nota:L’escolà Zacarías Porras Izquierdo fou enviat cap al poble.El 20 de juliol de 1940, fou represaliat per Franco en Celestino CalpeVilagrasa, un dels membres del comitè local.

Convent dels Germans Gabrielistes a la finca coneguda com a Can Valls;i en primer pla, la torre del Moro

Fotografia d’autor desconegut, cedida pel Hno. Alejandro Martínez

Santa Susanna

Plaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750a/e: biblioteca@stasusanna.org

(estiu)dll. de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20 hdm. de 16.30 a 20.30 hdc. de 16.30 a 20.30 hdj. de 16.30 a 20.30 hdv. de 16.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 9.30 a 14 i de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdc. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. tancatdg. tancat

Biblioteca de Santa Susanna

Ajuntament de Santa Susanna

Refugiats

...”Vaig arribar a Santa Susanna a finals del 1936. Tenia 15 anys, no anavasola, sinó amb la meva tia i els dos cosinets petits. Abans d’arribar a SantaSusanna, vam recórrer, diversos indrets, sempre érem refugiats.

Vam marxar de Sotrondio (Astúries), fugint dels bombardeigs, recordoque ens havíem passat dies sencers dins els túnels, enmig dels sacs, lessirenes i el soroll de les bombes eren constants, sobretot els metrallaments.El temps passava molt de pressa i va ser la por de les bombes que ensva fer marxar. Fugíem en vaixells carregats de gent, sobretot de nens,molts anaven sols. Teníem com a destí final Rússia, el nostre vaixell esdeia una cosa així com “Kronovidove”, era de càrrega, molts nens esmarejaven.

Nosaltres vam anar a parar a França. Vam arribar a Catalunya amb trena través dels Pirineus. Després ens van portar a Calella. De nou, el perillde les bombes ens van fer marxar, aquest cop a Santa Susanna. Jo vaiganar a treballar a ca la Marieta, la que seria la meva sogra. Recordo elsanys aquí ajudant a les cases on estàvem, també perquè vaig conèixeren Pere, el meu marit.

A Santa Susanna hi vam estar del 37 fins al 39 aproximadament, vammarxar cap França de nou, quan van entrar els nacionals. Vam viure entreMontignac, Brie i Tarrassone. Allà hi vam estar bé. Primer en un conventdeshabitat, després en un pis de lloguer. Altres companyes i jo, més tard,vam poder treballar en una fàbrica d’armes, fins que va ser presa pelsalemanys. Els diners ens van anar bé per comprar roba i sabates quehavíem perdut durant les anades i vingudes. Finalment, vam tornar acasa.

Vaig visitar de nou Santa Susanna per la Festa Major de l’any 1941, ja novaig tornar a Astúries, només per les vacances i de visita a la família.”

Blanca Copete Laviana

Blanca Copete i els seus cossins, refugiats a Tarrassone (França)

Tiana

Lola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236a/e: b.tiana.cb@diba.catweb: http://www.tiana.cat

(estiu)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Can Baratau

Ajuntament de Tiana

1935: Descoberta de la vil·la romana decan Sent-RomàConjunt històric i artístic d’interès provincial

Les primeres restes de la que, probablement, havia estat la vil·la romanaAemiliana van aparèixer, segons el baró d’Esponellà, l’any 1935 a causad’una pluja torrencial. Tot seguit començà una activitat arqueològica que,iniciada pel mateix baró i el professor Serra Ràfols, va durar fins al 1983.

Entre 1947 i 1956, el baró va ser comissari provincial d’excavacionsarqueològiques de Barcelona i va posar en marxa una escola de camp aSent-romà per a estudiants i afeccionats a l’arqueologia. Durant la dècadadels seixanta, un grup de tianencs es va afegir al grup de badalonins,barcelonins i mataronins que hi treballaven els dissabtes.

Des de la seva descoberta el 1935, l’excavació de can Sent-romà mai vatenir cap subvenció, sinó que es finançava amb les aportacions del baród’Esponellà, que n’era el propietari, i la col·laboració desinteressada detots els que hi varen participar. L’any 1975, el Consell de Ministres vadeclarar can Sent-romà Monument Històric i Artístic d’InterèsProvincialperquè és un dels pocs casos en què s’hi ha constatat lasupervivència de la vida al llarg de dos mil anys.

Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d’Esponellà (1898-1989), fou Creude Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al mèrit cultural (1985),regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona (1946-1963), Medallad’Or de la Ciutat de Barcelona i membre de la junta directiva del FCBarcelona. El 1943 fou nomenat fill adoptiu de Tiana, i el 1977 el príncepRainero el nomenà cónsul general de Mònaco per a Catalunya i Aragó.

Amb la mort del baró l’any 1989, el jaciment va quedar abandonat iactualment presenta un estat lamentable. Darrerament s’està mirantd’establir una col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l’Ajuntamentde Tiana i la propietat.

Lluís Carreras i Fontserè Tiana, març 2008

Foto cedida per Rosa Esteve i asociats

Tordera

Ajuntament de TorderaRegidoria de Cultura

Joan Maragall, 608490 TORDERAtel.: 937 642 560a/e: b.tordera@diba.catweb: http://www.tordera.org/ambit.php?id=14

(estiu -juliol i agost-)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca de Tordera

Ajuntament de Tordera

El pont sobre l’N-II al pas per Tordera

A principi del 1900 es podia llegir a la premsa comarcal l’estat deplorablede les carreteres de la província. La gent es queixava i els viatgersestrangers es burlaven d’un país que no construïa bons ponts sobre elsrius i que quan un vehicle s’encallava calia l’ajut dels bous o cavalls per alliberar-lo. Aquest havia estat el cas de la Tordera, que en èpoques defortes crescudes havia obligat a pernoctar en les poblacions veïnes aaquells qui havien volgut travessar-lo sense èxit. Fins i tot sabem quetambé havia estat un riu traïdor, el qual havia provocat la mort d’algunsque havien gosat desafiar-lo.

Per informacions posteriors, es coneix que el 1908 el pressupost de l’Estatja incloïa les obres d’un futur pont que arribaria l’any 1928, després dellarga espera dels torderencs i pobles veïns. Aquell primer pont fouimponent, tot en pedra i sostingut per sis pilars i pilastres del mateixestil. Amb aquesta important obra la qualitat de vida de Tordera i lacomarca millorà considerablement i facilità el pas per a tot tipus detransport de viatgers i mercaderies.

Una forta riuada el va fer caure un any després i llavors es va decidirconstruir-ne un altre de ferro però aprofitant els pilars de pedra quehavien quedat dempeus. Aquesta obra d’enginyeria finalitzà el 1929, totlluint un aspecte ferreny i segur.A tothom li semblava que tindria llargavida. De fet, va durar deu anys, fins que fou dinamitat l’any 1939 pelsrepublicans en retirada. Aquella via important tornava a restar malmesai trencava de nou el pas als viatgers. Calia actuar de pressa, calia una obraben feta, que restablís l’accés. Un any després es començà a dissenyarun pont que reuniria aquestes característiques: construït entre els anys1940-1944, presentava la particularitat d’ésser el primer d’estructuramixta projectat a Espanya amb voltes inverses, -sistema utilitzat perl’enginyer Eduardo Torroja- i poc vist a Europa.

L’autor J. R. Navarro Vera a la seva obra El puente en España (1850-1950) explicava que aquest pont va ser projectat per César Villalba iconstruït per Gabriel Andreu i, principalment, per Eduardo Torroja el1944.

Té tres llums, dos de laterals de 45 metres i un de central de 54 metres.Aquest singular pont recorda als entesos un bow-string invertit en“ventre de peix”. El tauler comprimit és de formigó armat amb una petitagelosia embeguda en el formigó, mentre que les traccions s’absorbeixenper un cap de directriu el·líptica vinculada al tauler per diagonal en formaV de secció tubular. El pes total del pont per metre lineal és de 5’46 t/ml,molt superior a altres ponts metàl·lics de carreteres de llum similar.

Navarro afirma que el prestigiós enginyer Torroja sempre deiaque els ponts mixtos tenien una aplicació limitada i no podiencompetir amb les estructures metàl·liques i el formigó armat.El temps no li va donar la raó, perquè a partir de final del s.XX les estructures mixtes han estat unes de les protagonistesindiscutibles de l’enginyeria de ponts.

M. Mercè TorrellasCercle d’Història de Tordera

BIBLIOTECA DE TORDERA

Foto: Arxiu Municipal de Tordera

Vilassar de Dalt

AJUNTAMENT DEVILASSAR DE DALT

Marquès de Barberà, s/n08339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952a/e: biblioteca@vilassardedalt.org

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 10 a 12

i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 10 a 12

i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13dg. tancat

Biblioteca Pau Piferrer

Ajuntament de Vilassar de Dalt

1931: Inauguració de les noves escoles pelpresident Macià

El 25 d’agost de 1931, en el marc de la diada de la Festa Major de SantGenís, el recentment nomenat president Francesc Macià inauguraval’edifici de les noves escoles que portarien el seu nom. Era obra del’arquitecte Jeroni Martorell. Encapçalava la representació municipalRamon Canals i Corbatera com a president provisional de la Junta deGovern Municipal –en la fotografia, sota la placa amb corbata -. A partird’aquest moment l’ensenyament seria en català, es millorarien lentamentels serveis, s’agruparien els diversos locals dispersos...

Però de fet era una reinauguració per canviar-li el nom d’acord amb elsrecents canvis polítics. Ja havien estat inaugurades el 29 de gener de1930 pel capità general Barrera (el qual just després de l’acte marxavacap a l’exili al fallar el cop d’estat en què participava). L’Ajuntament quehavia impulsat el projecte i havia presidit la primera inauguració eraencapçalat pel mestre Joan Salamero i Amat. Aquell projecte responia aun objectiu llargament somiat i perseguia un salt clau en el nivell educatiude Vilassar, el qual va marcar totes les generacions posteriors.

Com que l’havien dedicat a la reina Maria Cristina, la mare del rei derrocat,el nou règim donà la volta a la placa i hi gravà el nom de Francesc Macià;el 1939 altra vegada volta a la placa i per tornar el nom de la reina MariaCristina, fins al 1979 quan retornà a honorar Macià, tot i que en aquestaocasió no recordaren el detall de la placa de doble ús i encarregaren unanova inscripció. Però al marge de l’anècdota, l’aportació al nivell educatiu,la formació de capital humà, ha suposat una de les millores més gransal Vilassar del segle XX.

Benet Oliva i Ricós

Fotografia extreta del llibre de DOMÍNGUEZ I CASTELLS, Josep; OLIVA I RICÓS, Benet.Vilassar de Dalt: història gràfica 1880-1940s. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. p163.

ISBN 84-281-0825-0.

Vilassar de Mar

Pau Casals, 16 baixos08340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 506 238a/e: biblioteca.municipal@vilassardemar.org

(estiu - juliol i agost-)dll. de 16.30 a 20.30 hdm. de 16.30 a 20.30 hdc. de 16.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h (juny)

i de 16.30 a 20.30 hdv. de 10 a 14 h (juny)

i de 16.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16.30 a 20.30 hdm. de 16.30 a 20.30 hdc. de 10 a 14 h

i de 16.30 a 20.30 hdj. de 16.30 a 21.30 hdv. de 16.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

BibliotecaErnest Lluch i Martín

Ajuntament de Vilassar de Mar

Les sarsueles de l’Agrupació LíricaAmadeu Vives

L’any 1937, enmig de la Guerra Civil, nasqué a Vilassar de Mar l’AgrupacióLírica Amadeu Vives. Aquest grup de músics i cantants fou el fruit de launió dels millors elements de l’Esbarjo i l’Ateneu que es concentrarenprecisament en favor del Socors Roig Internacional.

L’agrupació lírica prengué el nom d'Amadeu Vives, el més notablecompositor de sarsueles dels territoris de parla catalana. Per l’excessivacàrrega catalanista que suposava el nom d’un dels cofundadors de l’OrfeóCatalà, finalitzat el conflicte, el grup el canvià i, per tal de sobreviure,s’acollí a Educación y Descanso, la branca lúdica dels sindicats verticalsfranquistes.

L’agrupació actuà fins el 1944. Els previs els feren a l’era de can Vivesperò aviat saltaren a l’escenari del Círcol i no trigaren pas gaire a conqueriraltres platees com ara la de l’Amistat de Premià de Mar, la Concòrdia deCabrils o el Centre Vilassanès de Vilassar de Dalt.

Tot i que no feien escarafalls a operetes i àries d’òpera italiana, l’especialitatde l’Agrupació era el teatre líric, concretament, el ”género chico”, lasarsuela postromàntica espanyola. Aquesta expressió artística quedugueren a terme més de cent trenta vilassarencs, sens dubte, va omplirels escenaris de llum i colors als anys més foscos i trists del segle vint.

Alexis Serrano MéndezCentre d’Estudis Vilassarencs

Algunes de les actrius que formaren part de la representació de l’obraEl Conde de Luxemburgo el 19 de setembre de 1944 en benefici de

l’Homenatge a la Vellesa. Aquella fou la darrera actuació de l’Agrupació.(SAR-62-0019)

Bibliografia ALELLA

Alella recull d’imatges cent anys d’història. Alella: Associació Cultural Revista Alella,1991, 416 p. 1

AMAT, Jordi. Els 40 d’Alella tornen a casa: els combatents morts i desapareguts de la Guerracivil. Alella, 2006, núm. 279, p. 48-49. 1

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Alella (1931-1940...) República, guerra civil i primer franquisme: quotidianitat i supervivència d’un poble. Barcelona: Marré, 2006. 210 p. ISBN 84-96484-38-6. 1, 7

ANGLADA, Ramon. Alella, novembre de 1936: la terra per a qui la treballa!: la col·lectivitzacióde la finca de les Quatre Torres a través dels testimonis dels seus protagonistes. Alella,2007, núm. 288, p. 43-44. 1

ANGLADA, Ramon. Antoni Pujadas i Nirell l’últim alcalde de la República. Alella, 2004, núm.269, p. 11-15. 1

ANGLADA, Ramon. Esports i lleure. En Recordant... Alella en el temps. Alella : l’Ajuntament,Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2001, p. 143-172. 1, 2, 5, 8

ANGLADA, Ramon. Col·lectivitzacions i segells. En Recordant... Alella en el temps. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2001, p. 187-191.1, 2, 5, 8

ANGLADA, Ramon. Els Orígens de les Escoles Fabra: una escola pública amb tots elsavenços higiènics i docents. Alella, 2004, núm. 267, p. 35. 1

ANGLADA, Ramon. Transport i comunicació. En Recordant... l’Alella d’abans. Alella:l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1999, p. 81-93.1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 21

ASENSIO FERRER, Àlex. La relació entre la colònia i el poble d’Alella. En Recordant... l’Alellad’abans. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia,1999, p. 67-80. 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 21

ASENSIO FERRER, Àlex. Adéu espelmes i llums d’oli. En Recordant... Alella en el temps.Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2001, p. 65-113. 1, 2, 5, 8

Cerquem les arrels: III trobada. Mestres i escoles [Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 1996.1 cassete. 1

Cerquem les arrels: VII trobada. Cant i danses populars [Enregistrament sonor]. Alella:[s.n.], 1997. 1 cassete. 1

Cerquem les arrels: X trobada. Transport i comunicació [Enregistrament sonor]. Alella:[s.n.], 1998. 1 cassete. 1

Cerquem les arrels: XI trobada. La Vida social a Alella durant la guerra civil i postguerra[Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 1998. 1 cassete.1

Cerquem les arrels: XII trobada. La “colònia” i la seva relació amb els alellencs[Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 1998. 1 cassete. 1

Cerquem les arrels: XVIII trobada. Llum, ràdio i telèfon a Alella [Enregistrament sonor].Alella: [s.n.], 2000. 1 cassete. 1

Cerquem les arrels: XIX trobada. L’Esport a Alella: futbol, tennis, bàsquet i ping-pong[Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 2000. 1 cassete. 1

FONT PIQUERAS. Josep. Mestres i escoles. En Recordant… la història propera d’Alella.Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, 1997, p. 17-29. ISBN 84-923343-0-4. 1, 2, 7, 8,9, 11, 14, 16, 21

LÓPEZ, José Manuel. Records de la Guerra civil (I). Alella, 2004, núm. 267, p. 41-45. 1

LÓPEZ, José Manuel. Records de la Guerra civil (i II). Alella, 2004, núm. 268, p. 47-48. 1

MANYÀ SANSÓ, Albert. Cinema i programes de mà. En Recordant... Alella en el temps.Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2001, p. 205-217. 1, 2, 5, 8

MANYÀ SANSÓ, Albert. La vida social durant la Guerra civil i la postguerra. En Recordant...l’Alella d’abans. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer iGuàrdia, 1999, p. 95-106. 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 21

MAS, Josep M.. Bernardo Soriano: el mestre que planta arbres. Alella, 1996, núm. 231, p.52-54. 1

MUNTADAS, Ramon. Las décadas de los años 20 y 30. En Alella vinícola en imágenes1906-2001. Alella: Alella Vinícola Can Jonc, 2001, p. 86-103. 1

MUNTADAS, Ramon. Les dècades dels anys 20 i 30. En Alella vinícola en imatges 1906-2001. Alella: Alella Vinícola Can Jonc, 2001, p. 86-103. 1

NOGUERA, Meritxell; ARMENGOL, Cristina. La Festa Major durant la dècada dels 40. Alella,2000, núm. 249, p. 38-39. 1

NÚÑEZ DE PRADO ESCARRÀ, Mireia. Els recursos naturals. En 100 anys d’alimentacióAlella segle XX. [Alella] : l’Ajuntament, 2004, p. 22-27. 1,2,6,7,8,9,10,11,12,15,17,18,19,21,22

RUIZ, Ramon. El Diploma de Cebrià Prat: publiquem les fotografies i les dades de tots elsalellencs que perderen la vida de forma violenta a la Guerra civil. Alella, 2006, núm. 279,p. 46-47. 1

SÀNCHEZ I BARTOLOMÉ, Sandra. Cants i danses populars. En Recordant... l’Alella d’abans.Alella : l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1999, p.57-66. 1,2,7,8,9,10,11,14,16,21

XICOLA BOSCH, Pepito. Els alcaldes que he conegut. Alella, 1999, núm. 243, p. 85-86. 1

ARENYS DE MAR

100 anys de futbol a Arenys. [Arenys de Mar]: Club de Futbol Arenys de Mar, 2007. 74p. 2

Arenys i sa comarca. 1930-1931. Arenys de Mar: S. Grau, 1917-. 2

ARXER I BUSSALLEU, Jacinto. La Guerra civil a Arenys de Mar. Barcelona: Abadia deMontserrat, 1999. 151 p. ISBN 84-8415-040-2. 2, 3, 11, 19

Ball de plaça: dansa d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [s.n.], 1989. 115 f. 2

BARCELÓ VALLS, Carles. Un viatge per la història de l’Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar:Imp. Pons-Ribot, 2006. 20 p. 2

BOSCH I BALLBONA, Joan. L’esplendor de Santa Maria d’Arenys de Mar.Barcelona: Pòrtic, 2004. 208 p. ISBN 84-7306-517-4. 2, 22

CASTELL, Francesc. L’Asil Torrent d’Arenys de Mar 1897-1997: 100 anys al serveidel avis. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1997. 27 p. 2

CASTELLÓ, Salvador. Catecismo del avicultor. Arenys de Mar: Mundo Avícola,1933. 144 p. 2

CASTELLS I DIUMERÓ, Joaquim. Viatge fotogràfic per terres d’Espanya. Arenys de Mar:el Museu, cop. 2006. 43 p. 2

Els Castells: uns randers modernistes. Arenys de Mar: El Museu, 2007. 211 p. 2

CASTILLO, Montserrat. Retrobar Elvira Elias. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1999. 31 p. 2

CASTILLO RABASCALL, Marta del. El carrer de la torre: històries novel·lades d’un trosd’Arenys. Arenys de Mar: Amics del Carrer de la Torre, 2006. 213 p. 2

CUCURULL, Fèlix. De les eleccions del novembre de 1933 al 19 de juliol de 1936.Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1982. p. 207-329. 2

DELOR I MUNS, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge: 1929-1943.Barcelona: Edicions 62, 1993. 519 p. ISBN 84-297-3680-8. 1, 2, 9, 11

Dominiques de la Presentació: 125 anys de testimoniatge a Arenys de Mar. Arenysde Mar: [s.n.], 1992. 21 p. 2

El Teatre a Arenys de Mar. Arenys de Mar: l'Ajuntament, 2000-2002. Vol. 9. 2

En memòria de Josep M. Pons i Guri: 1909-2005. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 2006.110 p. 2, 13

ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Curial,1983. 417 p. ISBN 84-7256-215-8. 1, 2, 3, 5, 8, 9, 17

ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. Arenys de Mar [Fitxer informàtic]: 400 anys. Arenys deMar: l’Ajuntament, 1999 (CD-ROM). 2, 3, 8, 11, 21

ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. Arenys de Mar [Enregistrament vídeo]: 400 anys. Arenysde Mar: l’Ajuntament, 1999. 1 videocasset [VHS]: 30 min. 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 18, 21

ESPRIU, Salvador. Laia. Barcelona: Catalònia, 1932. 185 p. 2

FANÉ I TORRENT, Miquel. Arenys de Mar: evolució fins a la realitat urbanística actual.Arenys de Mar: [l’autor, 1993]. 329 p. 2

FANÉ I TORRENT, Miquel. L’esglèsia de Santa Maria d’Arenys i la seva restauració.Barcelona: D.A.U., 1994. 117 p. 2, 3, 6

FANÉ I TORRENT, Miquel. La Gestió en l’evolució urbanística: el cas d'Arenys de Mar.Arenys de Mar: D.A.U., 1993. 329 p. ISBN 84-7653-367-5. 2, 3, 13

Fèlix Cucurull, fill predilecte de la Vila. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1996. 40 p. 2, 3, 13

Fent taps a Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: el Museu [etc.], 2005. 60 p. 2

Ferran de Pol, fill predilecte de la Vila. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1997. 47 p. 2, 13

FERRAN DE POL, Lluís. Campo de concentración (1939). Arenys de Mar: l’Ajuntament :Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003. 119 p. ISBN 84-8415-479-3. 2, 9, 11, 17

FERRER CALBETÓ, Felip. Armas de los imperialismo plutocráticos. Cádiz: [s.n.], 1938. 88p. 2

FLOS I CALCAT, Francesc. Notes biogràfiques i selecta de fragments. Barcelona:Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 1932. 24 p. 2

FORN I SALVÀ, Francesc. Entranyable Riera: estudi geograficohistòric de la Rierad’Arenys. Arenys de Munt: [Llibreria El Set-Ciències], 2002. 215 p. ISBN: 84-95526-05-0.2, 3

GARCIA RAFFI, Josep-Vicent. Lluís Ferran de Pol i Mèxic: literatura i periodisme. Arenysde Mar: Ajuntament: Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998. 487 p. ISBN 84-2876-967-3.2, 9, 13

Joaquim Ruyra i Oms i la vila d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 2004.64 p. 2, 10, 13

LLODRÀ I NOGUERAS, Joan Miquel. Un mar de gent, lletres i història: cinquanta anysde la biblioteca Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 2007.62 p. 1, 2, 3, 7, 8, 13, 22

Mareny recorda Ferran de Pol [Enregistrament vídeo]: 1911-1995. [Arenys de Mar]:l’Ajuntament, DL 2006. 1 disc òptic (DVD). 2

MIQUEL I VERGÉS, J. M. L’Altra veritat. Barcelona: Tallers Gràfics Irandez, 1934. 44 p. 2, 11

MIQUEL I VERGÉS, J. M. El Demà és lluny. Barcelona: [s.n.], 1936. 48 p. 2

MIQUEL I VERGÉS, J. M. La Premsa catalana del vuit-cents. Barcelona: Barcino, 1937. 2vol. 2

MOLLFULLEDA BORRELL, Joaquim. La Meva passió per la mineralogia. Arenys de Mar:l’Ajuntament, 2006. 64 p. 2, 13

Monasterio de Santa Clara de Arenys de Mar: .siluetas del centenario de SantaClara. Barcelona: [s.n.]: Tip. J. Prats Bernadàs, [1953]. 71 p. 2

MONTMANY I VIDAL, Josep. Fent memòria. [S.l.: s.n., 2005?]. [110] f. 2

NOGUERAS DE PRATS, Pere. Gent d’Arenys. Arenys de Mar: la Copisteria, 1992-1995. 62 p.2, 6

Oreig. Arenys de Mar: Centre Catalanista Republicà, 1932. 2

PALOMER, Josep. Un Patge de Maria Antonieta. Barcelona: [s.n.], 1935. 109 p. 2, 14

PALOMER, Josep. Siluetes d’arenyencs. Arenys de Mar: la Comissió, 1993. 315 p. ISBN 84-604-4894-0. 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 15, 22

PALOMER PONS, Jordi. En memoria de Jordi Palomer i Pons: 1918-1999. Arenys deMar: l’Ajuntament, 2006. 126 p. 2

PALOMER PONS, Jordi. La Gent del meu carrer: La Perera - Bisbe Català 1800-1970.Arenys de Mar: Els Llibres del Set-ciències, 1998. 116 p. ISBN 84-923750-0-0.2, 3, 6, 7, 8, 14, 18

PALOMER PONS, Jordi. La Indústria del suro a Arenys de Mar: la fabricació detaps. Segles XIX/XX. Argentona: L’Aixernador, 1996. 123 p. ISBN 84-88568-77-0.1, 2, 3, 6, 8, 10, 14, 22

PALOMER PONS, Jordi. Uns Randers arenyencs: la família Castells: 1862-1962. Arenysde Mar: l’Ajuntament: Museu Marés de la Punta, 1994. 79 p. ISBN 84-606-2104-9.2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 14, 18

PALOMER PONS, Jordi. El Tèxtil i el punt a Arenys de Mar: de 1574-1936. Arenys deMar: La Copistería, 1991. 100 p. 2, 3

PALOU I MIQUEL, Hug. Arenys de Mar 100 anys de Festa Major. Arenys de Mar:l’Ajuntament, 2000. 23 p. 2, 13

PONS I GURI, Josep M. Arxiu històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar. Barcelona: Generalitat,1982. 29 p. ISBN 84-500-8000-2. 2

PONS I GURI, Josep M. Historial del culto que la villa de Arenys tributa a su gloriosopatrón San Zenón, mártir. Arenys de Mar: Tatjé, 1943. 12 p. 2

PONS I GURI, Josep M. El Monestir de Sant Pol del Maresma. [Barcelona]: La ParaulaCristiana, 1931. 23 p. 2, 3, 8

RABASSA, Calasanz. Alma humilde: vida de la madre Paula Montal: fundadora delas religiosas Hijas de María Escolapias. Barcelona: Llibrería Camí, 1933. 346 p. 2

Salobre. Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc, 1935. 2

Seràfics: 100 anys: Joventut Seràfica Arenys de Mar 1906-2006. Arenys de Mar:l’Ajuntament, 2006. 40 p. 2

SIMARRO KAISER, Dolores. El Ret-fi català o puntes d’Arenys. Arenys de Mar: El Set-ciències, 1999. 93 p. ISBN 84-923750-7-8. 2, 3, 11, 21

SOLÉ I VERGÉ, Maria Antònia. Arenyots. Argentona: L’Aixernador, 1995. 217 p. ISBN 84-88568-48-7. 2, 13

SOLÉ I VERGÉ, Maria Antònia. Mont Calvari: història i llegendes. [Arenys de Mar]: Comunitatde propietaris Edifici Mont Calvari: Acesa Abertis: l’Ajuntament, D.L. 2006. 168 p. 2, 6, 8,13

SOLÉ I VERGÉ, Maria Antònia. Veïnat de mar: 8 itineraris pels 400 anys d'històriad'Arenys de Mar. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. 2

El Teatre a Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 2001-2002. Vol 9. 2, 13

TORRUS I PLA, Joan. 40 fotografies del meu Arenys de Mar: 1936-1970. [Arenys deMar?: l’autor], 1994. [54 p.] 2

TORRUS I PLA, Joan. 50 fotografies del meu Arenys de Mar: II 1935-1971. [Arenysde Mar?: l’autor], 1998. [56 p.] 2

X Jocs Florals de l’Ateneu Arenyenc: celebrats per a commemorar el cinquentenaride la seva fundació: 1884-1934. Arenys de Mar: Tatjé, 1934. 170 p. 2, 3

ARENYS DE MUNT

ABÀSOLO, Carles d’. La Dansa d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2004. 32p. 3

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Un tomb per la història d'Arenys de Munt: 1931-1948. Vilassarde Mar: Oikos-Tau, 1999. 172 p. ISBN 84-281-0964-8. 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 18, 21, 22

ALSINA I BILBENY, Pere, et al. Arenys de Munt: una història, un paisatge. Arenys deMunt: Els 2 Pins, 2002. 51 p. ISBN 84-923967-9-2 2, 3, 12, 19, 22

ARMISÉN, Toni. La Veu del passat. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 1998. 75 p. 2, 3

BARRERA I PUIGVÍ, Agustí ; FORN I SALVÀ, Francesc. Arenys de Munt 1936-1939 Guerrai Revolució. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2002. 72 p. 3

BARRERA I PUIGVÍ, Agustí ; FORN I SALVÀ, Francesc. El cost humà de la guerra de 1936a 1939 a Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2005. 47 p. 3

Domènec Perramon: el poeta de l'elegància [Enregistrament vídeo]. [Arenys de Munt]:Reportres: l’Ajuntament, [2006]. 1 DVD: 26 min. 2, 3

FORN I SALVÀ, Francesc. A les acaballes de la guerra: del juliol de 1938 al febrer de 1939:primera part. Arennios, 1993, núm. 24, p.15-18. 2, 3

FORN I SALVÀ, Francesc. A les acaballes de la guerra: del juliol de 1938 al febrer de 1939:segona part. Arennios, 1994, núm. 26, p.12-14. 2, 3

FORN I SALVÀ, Francesc. Arenys de Munt: el trencament amb el vell règim: la segonaRepública i la construcció d'un nou grup escolar. [Argentona: L'Aixernador], 1985. 86p. 2, 3, 18

FORN I SALVÀ, Francesc. Enric Catà i Catà: arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat [primerapart]. Arennios, 1995, núm. 31, p.12-15. 2, 3

FORN I SALVÀ, Francesc. Enric Catà i Catà: arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat [segonapart]. Arennios, 1995, núm. 32, p.12-15. 2, 3

FORN I SALVÀ, Francesc. Petita història d’Arenys de Munt. Arenys de Mar: El Set-ciències,1999. 274 p. ISBN 84-923750-5-1 2, 3, 8, 11, 19

FORN I SALVÀ, Francesc. Els Refugiats de guerra a Arenys de Munt: 1936-1939. [Arenysde Munt]: l'Ajuntament, 2007. 77 p. 3

MAS I JAURÉS, Joan. Referències històriques. En Història dels pastorets del Centre Moral:un recull d’anècdotes. Arenys de Munt: [s.n.], 2003. p.10-14. 3

RIBAS, M. Assumpció. El Col·legi Santa Caterina de Siena: un segle de presènciadominica a Arenys de Munt. [Arenys de Munt]: l’Ajuntament, 2002. 56 p. 2, 3

SOLER, Josep M. Converses amb Josep M. Soler: [alcalde d'Arenys de Muntdurant la Segona República; Roser Díaz i Francesc Forn]. Arenys de Munt: Col·lectiupel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, 1991. 47 p. 3

CABRERA DE MAR

Estrella de Burriac: recull d'articles (1948-1954). Argentona: La Comarcal Edicions,2005. 115 p. 4, 8, 11, 13

Joan Vilalta i Reixach: cronista oficial de Cabrera de Mar. Fragments de la nostrahistòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007.116 p. 4

LÓPEZ, Núria. Perquè no ens falli la memòria: paissatges i gent de Cabrera de Mar.Cabrera de Mar: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, 2007. 119 p. 4, 6, 8, 11 NOVELL, Feliu ; PORTILLO, Marta. L'Agricultura a Cabrera de Mar. Canet de Mar: Els 2 Pins,1999. 123 p. ISBN:84-923967-2-5 4, 8, 13 

CABRILS

Cabrils: periódico defensor de todos los de su lema sea : justicia, paz y trabajo,1935, núm. 1, 8 p.

GALBANY I PLANAS, Jordi. Capvesprada. Cabrils: [s.n.], 1996. 204 p.

GALBANY I PLANAS, Jordi. Records amargs. La Veu dels jubilats dels Cabrils, 1993, núm.14, p. 6-11.

GALBANY I PLANAS, Jordi. Una tarda d’estiu que mai no oblidaré. La Veu dels jubilats deCabrils, 1993, núm. 16, p. 5-7.

SUARI I TOLRÀ, Joan. Recordant els dies 26 i 27 de gener del 1939, quan les tropes delgeneral Franco entraren a Barcelona i als pobles del Maresme. La Veu dels jubilats deCabrils, 2001, núm. 47, p.26-28.

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils : el poble i els homes. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1983.239 p. ISBN 84-281-053-2.

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils 175 anys d’història. Argentona: La Comarcal, 1998. 271p. ISBN 84-923509-1-1.

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Testimonis vivents d’una tragèdia : recull de converses ambcabrilencs que visqueren la Guerra Civil 1936-1939. Cabrils: l’autor, 1988. 194 p.Exemplar fotocopiat

TOLRÀ I FERRER, Jaume. La Guerra vista per un que no va veure. La Veu dels jubilats deCabrils, 2006, núm. 68, p. 16-19.

VIDAL, Joaquim. L’Orgue de Cabrils. La Veu dels jubilats de Cabrils, 1995, núm. 24, p. 15-17.

CALDES D’ESTRAC

Arts i lletres. Documents i materials històrics sobre Caldes [En línia]. [Consulta: 10 març2008]. Disponible a: <http://artsilletres.org/documentssobrecaldes.htm>

BATLLE, Albert. Caldes d'Estrac o Caldetes: un vell plet. Caldes d'Estrac: l’Ajuntament,1985. 220 p. 2, 5, 6, 8, 14, 16, 18

MIRO BALMAS, Agustin. Caldas de Estrach Caldetas. Arenys de Mar: [s.n], 1977. 62 p.2, 6

Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Caldes d'Estrac: Arrels cultura, 1995-1996.1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 22

CALELLA

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Combats i llàgrimes. 2a. Edició.Calella: l’Ajuntament, 2003. 297p. 7

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Escrit a Calella. Calella: l’autor, 2002. 345 p. 7

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. La Nostra biblioteca: conferència pronunciada en el marc del70è aniversari de la Biblioteca Costa i Fornaguera: 1931-2001. Calella: l’Ajuntament,2001. 43 p. 7, 11

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Pensant en Calella. Barcelona: Edicions Marrè, 2007. 309 p. ISBN978-84-96484-61-0. 7

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. República i guerra civil a Calella 1931-1939. Mataró: Caixad’Estavis Laietana, 1994. 451 p. ISBN 84-920015-1-8. 2, 3, 6, 7, 8, 9,10, 11, 14, 16, 18, 21, 22

BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Recull del parentiu Saula. Calella: Grup pa, vi i moltó, 2003.64 p. 7

CAMPENY I COLL, Lluís. Ahir i avui del bàsquet calellenc. Calella [s.n.], 1999. p.15-35. 7

CAMPENY I COLL, Lluís. Història i alternatives del futbol calellenc 1917- 1987-88.Caldes de Malavella: [s.n.], DL1988. p.23-44. 7, 14

CANET DE MAR

ARCAS RUSCALLEDA, Francesc. La premsa a Canet de Mar (1885-2005). Canet de Mar:2004. 123 p. 8

Breu història del Santuari de la Misericòrdia. Antologia poètica a la Mare de Déu,Patrona del Maresme. Canet de Mar: Cannetum, 1982. 112 p. 8

Butlletí del catecisme parroquial de Canet de Mar. Canet de Mar: Parròquia de St. Perei St. Pau, 1929-1935. 8

Canet de Mar les seves belleses, comerç, indústria i agricultura. Barcelona: Fomentdel Turisme i de la Producció Nacional, 1935. 8 p. 8

CANET DE MAR AJUNTAMENT. Reglament de la borsa de treball i Caixa de Previsiócontra l’atur forçós. Canet de Mar: [s.n.], 1931. 8 p. 8

CANET DE MAR AJUNTAMENT. Memòria de l’administració municipal de la Vila,corresponent a l’any 1932 redactada per el secretari interventor de l’AjuntamentAlexanre Meliz. Canet de Mar [s.n.] 1933. 10 p. 8

CANET DE MAR AJUNTAMENT. Reglament del mercat de Canet de Mar. Canet de Mar:Arts Gràfiques Gelabert, 1934. 13 p. 8

COMERMA I VILANOVA, Josep. Novena a la Mare de Déu de la Misericòrdia veneradaen el seu Santuari de Canet de Mar. Barcelona: Vilamala, 1933. 162 p. 8

L’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1937.32 p. 8

CAMPENY I COLL, Lluís. Memòries d’una vida. Calella : l’autor, 2000. p.15-46. 7

CAMPENY I COLL, Lluís. Singladura de l’atletisme calellenc 1927-1990. Calella: Clubd’Atletisme Calella, 1992. p. 15-19 7

Cap-aspre. 1933-1936, núm. 1 -180. Calella: Gràfiques Calella 1933-1936. 7

CASTAÑÉ, Gemma ; AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. 75 anys de l'Aplec de la Sardana 1925-2002.Calella Aplec Pairal de Catalunya. Calella: Agrupació Sardanista de Calella, 2003, p.17-34. 7

COLOMER, Ignasi M. Cronologia de Calella. Calella: l’Ajuntament, 1988. p.144-149. 7, 14, 15

CORDÓN I SOLER, Joan. Amunt el teló. Crònica del teatre a Calella. [Calella]:LlibreriaLa Llopa, DL1997. 234 p. 2, 7, 11, 15

GIOL GALCERÁN, Alberto. Calella. Su origen y evolución. Calella: Associació Cívica Capaspre,1998. 206 p. 7, 14

GRAU I VIADER, Francesc. Dues línies terriblement paral·leles (Diari d’un combatentde disset anys). Barcelona: Pòrtic, 1978. 213 p. ISBN 84-7306-096-2. 2, 7, 14

GRAU I VIADER, Francesc. Rua de captius. Barcelona: Pòrtic, 1981. 199 p. ISBN 84-7306-168-3. 2, 7, 11

MIR I MORAGAS, Domènec. Vivències de la Guerra Civil 1936-1939 El que explica l’avi.Calella: l’autor, 1995. 223 p. 7

TEIXIDÓ I ESTANY, Teresa. Mª Rosa: una història calellenca: 1931-1938. Calella: Agrupaciólocal del Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC-PSOE), 1989. 144 p. ISBN 84-404-5020-6. 2, 7, 10, 14

TEIXIDÓ I ESTANY, Teresa. Reverie. Calella: l’autora, 1998. 147 p. 7

EL MASNOU

100 anys de la Casa Benèfica del Masnou: un segle d'història. [Masnou]: CasaBenèfica del Masnou, DL 1998. 135 p. 9

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. República, Revolució i Guerra Civil: El Masnou: 1931-1939.El Masnou: Gent del Masnou, 1995. 66 p. 7, 9

BATISTA I ROCA, Josep Maria. Caràcter i nació: escrits de Josep Maria Batista i Roca:1928-1954. Barcelona: Barcelonesa d'edicions, cop. 1996. 174 p. ISBN: 84-86887-34-8.9, 21

BATISTA I ROCA, Josep Maria. Josep Maria Batista i Roca: 1895-1978. [Barcelona]:Generalitat de Catalunya, 1995. 24 p. 9

Casino del Masnou: 1904-1944. Masnou: Casino del Masnou, [194-?]. 31 p. 9

MALGRAT DE MAR

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Un dirigent anarco-sindicalista malgratenc: Josep Esgleas i JaimeGerminal Esgleas 1903-1981. Ateneu, 1995, núm. 12, p.19-24. 10

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Germinal Esgleas: exili, combat orgànic i decadència (1939-1981).Ateneu, 1996, núm. 13, p.17-25. 10

BAYARRI, Jordi ; GOÑI, Jordi. Malgrat i la seva premsa : 1915-1968 : cinquanta anysde vida malgratenca. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 1994. 273 p. ISBN 94-606-2005-0. 10,11

CUSACHS CORREDOR, Manuel. El Cinema a Malgrat de Mar : 1904-1997. Malgrat deMar: l’Ajuntament de Malgrat de Mar, 1999. 328 p. ISBN 84-922226-3-8. 4, 6, 7 ,8, 10, 11, 14,15, 18, 21, 22

FERNÁNDEZ MONTALBÁN, José Antonio. Encunyació de paper moneda a Malgrat (maig 1937-abril 1938). Ateneu, 1993, núm. 6, p.18-21. 10

GARANGOU, Sònia. Malgrat 1930-1940 : els anys silenciats : República, revolució,guerra i dictadura a un poble de l’alt Maresme. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 2005.357 p. ISBN 84-934633-0-2. 10,11

GARCIA GONZÁLEZ, Ferran. Soldado de tres ejércitos : superviviente de la quinta delbiberón. [Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 2001]. 163 p. 7, 9, 10, 15, 22

GARRIGA-MARQUÈS, Ramon. Francesc Arnau i Cortina : 1889-1974 : l’alcalde de Malgrat.Malgrat de Mar: l’Ajuntament, DL 1990. 59 p. ISBN 84-7413-200-2. 10

Malgrat de Mar : crònica d’un segle. [Malgrat de Mar]: Centre D’Estudis i DocumentacióZ. Camprubí, DL 2001. 354 p. 10,11

CORTS BARCELÓ, Josep-Maria. Apunts d'història postal de la Guerra Civil: El Masnou1936-1939. [s.l.: s.n., 2003]. 24 p. 9

FÀBREGAS I CARDONA, Francesc. La Calàndria: 100 anys d'història al Masnou, 1906-2006. El Masnou: la Calandria, DL 2006. 334 p. 9

MILLET, Lluís. La Música montserratina del mestre Nicolau. [Montserrat]: Monestir deMontserrat, 1931. 30 p. 9

MURAY, Joan. Històries de la vila... del Masnou: 100 articles del butlletí de Gent delMasnou: des de l'agost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999.400 p. ISBN: 84-281-0970-2. 2, 3, 9, 11

NAVARRO COSTABELLA, Josep. Lluís Millet. Barcelona: Gost, [193-?]. 16 p. 6, 9

ORTIZ, Dídac. 80 anys de història: 1920-1999: C.D. Masnou. [Masnou: C.D. Masnou],DL 2000. 168 p. 9, 11

POCH, Gerard. El Masnou abans del 2000, un segle en fotografies. Masnou: Pledebó,1999. 359 p. 5, 9, 11, 17, 19

POCH, Gerard. El Masnou 1890-2003: imatges de 3 segles. El Masnou: G. Poch/+9 Grup,2003. 368 p. 9

TORAN, Rosa. La Segona República al Masnou, 75 anys després. El Masnou: ICV delMasnou, DL 2006. 36 p. 9

Tres treballs premiats en el concurs d'homenatge a Gimbernat. Barcelona: Lab. N.d'Espanya, [1936]. XI, 213, [2] p. 9

Las Viejas antiparras. Barcelona: Tip. Lab. del Norte de España, 1934. 35 p. 9

ESCOLA DE TEIXITS DE PUNT. Escola de Teixits de Punt Canet de Mar primera i únicaescola d’aquesta especialitat a Espanya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [193-?].9 p. 8

Escuela de Tejidos de Punto de Canet de Mar. Barcelona: Diputación Provincial deBarcelona, 1940, 36 p. 8

Full Parroquial. Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Girona: Bisbat, 1906-. 8

GALCERAN CARQUÉS, Josep. Només era diferent. Àmbit, 1997, núm. 15, p. 19. 8

MAS I GIBERT, Xavier. De com es formà el mític municipi republicà de Canet (1931-1934).Àmbit, 1999, núm. 40, p. 23. 8

MAS I GIBERT, Xavier. Guerra-revolució i contrarevolució a Canet de Mar (1936-1943): les dimensions d'una tragedia. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2002. 541 p.ISBN 84-923896-6-4. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 16, 18, 19, 22

Memòria de les solemníssimes festes organitzades l’any 1932 a honor i lloançade la Verge de la Misericòrdia de Canet de Mar per celebrar els vint-i-cinc anysde la seva coronació. Canet de Mar: Imp. J. Anfrúns, 1932. 27 p. 8

Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar: santa pastoral visita del Bisbede Girona Josep Cartañà i Inglès. Canet de Mar: [s.n.], 1935. 24 p. 8

POMÉS, Jordi; SÀIZ XIQUÉS, Carles. Joaquim Pou Mas (1891-1966). Dinamisme iambició. De cooperativista agrari a conseller de la Generalitat. Barcelona: Publicacionsde l’Abadia de Montserrat, 2000. 184 p. ISBN 84-8415-178-6. 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13,15, 16, 18, 21

ROVIRA FORS, Josep. Breu reflexió sobre la cruel realitat de la “nostra” Guerra Civil. Plaçade la Llenya, 1986, núm. 63, p. 11, núm. 64, p. 13. 8

ROVIRA FORS, Josep. El paper moneda de Canet: 1937-1939. Plaça de la Llenya, 1983, núm.38, p. 1-2. 8

SÀIZ XIQUÉS, Carles. Apunts de la Guerra Civil a Canet. Àmbit, 1995-1996, núm. 9, p. 19. 8

SÀIZ XIQUÉS, Carles. El cooperativisme a Canet. Canet de Mar: Els 2 Pins, 1995. 124 p. 8

SÀIZ XIQUÉS, Carles. Francesc Macià a Canet (1932). Àmbit, 1995-1996, núm. 6, p. 19. 8

SERRA BARRECHEGUREN, Francesc. Fa 50 anys de la gran rierada del 8 de setembre de 1933.Plaça de la Llenya, núm. 44, p. 7. 8

Malgrat dels nostres avis. [Malgrat de Mar: l’Ajuntament], DL 1993. 319 p. 10, 11

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1981, núm. 47, p.18. 10

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1981, núm. 48, p.29. 10

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1981, núm. 49, p.18. 10

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1981, núm. 50, p.18. 10

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1981, núm. 51, p.18. 10

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1981, núm. 52, p.20. 10

PARADEDA, Elies. El meu exili a França. Som-hi!, 1982, núm. 53, p.19. 10

PARADEDA COMAS, Elies. El meu record de Malgrat. Som-hi!, 1980, núm. 38, p.12. 10

PARADEDA COMAS, Elies. El meu record de Malgrat. Som-hi!, 1980, núm. 39, p.17. 10

PARADEDA COMAS, Elies. El meu record de Malgrat. Som-hi!, 1981, núm. 40, p. 9. 10

PARADEDA COMAS, Elies. El meu record de Malgrat. Som-hi!, 1981, núm. 42, p. 9. 10

POMÉS VIVES, Jordi. Associacionisme popular a Catalunya : 1850-1950. Malgrat deMar: l‘Ajuntament, 2002. 292 p. ISBN 84-922226-6-2. 7, 10, 11, 14

SAMPERE MINISTRAL, Josep. Protesta cívica al 1937. Som-hi!, 1991, núm. 163, p.13. 10

SAMPERE MINISTRAL, Josep. Protesta cívica al 1937. Som-hi!, 1992, núm. 164, p.15. 10

MATARÓ

100 anys d'excursionisme mataroní: 1898-1998. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista, 1998. 19 p. 11

100 anys del Parc. Mataróescrit, 1993, núm. 84, p. 33-55. 11

150 anys de ferrocarril a Catalunya: Barcelona-Mataró: 1848-1998. Mataró:Patronat Municipal de Cultura-Museu de Mataró, 1998. 101 p. ISBN: 84-95127-27-X.11

ALBERT I CORP, Esteve. Quatre boigs de Mataró: combat per Catalunya: 1930-1937.Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Dalmau, 1979. 189 p. ISBN: 84-232-0152-X2, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 16

L'Àliga de Mataró: 400 anys: Museu de Mataró: del 20 d'abril al 10 de juny de2001. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, Museu de Mataró, cop. 2001. 97 p. ISBN: 84-95127-60-1. 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 21, 22

BALLESCÀ i PRAT, Joan. La Natació esportiva a Mataró: 1919-1990. Mataró: CentreNatació Mataró, DL 1992. 513 p. 11

BARRIENDOS i VALLVÉ, Mariano. L'Aigua a Mataró: inundacions i recursos hídrics:segles XVIII-XX. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1993. 278 p. ISBN: 84-606-1496-4.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 14, 16, 18, 19, 22

Biada (1789-1989): la passió del tren. Mataró: Consell Comarcal del Maresme, [1989].8, 9, 11, 12

BOTER DE PALAU GALLIFA, Ramon. Mataró: recull gràfic 1865-1965. El Papiol: Efadós,2003. 666 p. ISBN: 84-95550-33-4. 11

Carai quin tramvia!: 60 anys d'una línia històrica. Mataróescrit, 1989, núm. 34. 11

CARRERAS i SURIS, Santi. La Farmàcia Spà 300 anys a Mataró: 1701-2001. [Mataró]:Ramón Spà i Vera, DL 2001. 107 p. 11

COL·LEGI SAGRAT COR DE JESÚS MATARÓ. 100 anys al Col·legi Sagrat Cor de Jesús. [S.l:s.n.], DL 1989, (Mataró: Gràfiques Tria). 48 p. 11

COLL PIGEM, Maria. 27-G: bandera blanca. Mataró report, 2004, núm. 80, p. 4-13. 5, 11

COLOMER i ROVIRA, Margarida. Cooperativisme i moviment obrer: l'exemple de laCooperativa del Vidre de Mataró 1920-1944. Barcelona: Alta Fulla; Mataró, PatronatMunicipal de Cultura, 1986. 138 p. 1, 2, 8, 11

COLOMER i ROVIRA, Margarida. La Guerra Civil a Mataró, 1936-1939. Barcelona: Abadiade Montserrat, 2006. 355 p. 3, 7, 11, 12, 21

COLOMER i ROVIRA, Margarida. Inici del moviment cooperatiu. Fulls del Museu Arxiu deSanta Maria, 1986, núm. 25, p. 33-40. 11

COLOMER i ROVIRA, Margarida. Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya: la lluitaper retornar les llibertats democràtiques a la Mataró de la postguerra. Barcelona:Fundació Nous Horitzons, 2007. 80 p., [8] p. de làm. 10, 11

CORTÉS, Francesc. Els Fons documentals de la Capella de Música de Mataró. Mataróescrit,1991, núm. 57, p. 58-69. 11

COSTA i OLLER, Francesc. La Premsa a Mataró, 1820-1980. Mataró: Caixa d'EstalvisLaietana, Barcelona: Dalmau, 1982. 393 p. ISBN: 84-232-0206-2. 2, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 16, 17, 18

CUSACHS i CORREDOR, Manuel. El Cinema a Mataró, 1939-1997: de la postguerra alcentenari. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1997. 288 p. ISBN: 84-921451-1-0. 11

CUSACHS i CORREDOR, Manuel. El Cinema a Mataró, 1897-1939: de la llanterna màgicaal cinema sonor. [Barcelona]: Caixa Laietana, 1994. 220 p. ISBN: 84-7809-658-2. 11

CUSACHS i CORREDOR, Manuel. El Foment Mataroní, 1904-2004: un segle al serveide la ciutat. Mataró: Foment Mataroní, DL 2003. 253 p. 11

CUSACHS i CORREDOR, Manuel. El Port de Mataró, 1702-1991: de Felip V a Jordi Pujol:una frustració que ha durat quasi tres segles. [Argentona: L'Aixernador], 1993. 174 p.11

CUSACHS i CORREDOR, Manuel. Història del Col·legi Mare de Déu de Lourdes. Mataró,1906-2006: cent anys fent camí. Mataró: [s.n.], DL 2007. 114 p. 11

CUSACHS i CORREDOR, Manuel. Mataró i el cinema: 1897-1905: les beceroles del setè art aMataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1992, núm. 44, p. 10-15. 11

DALMAU, Antoni R. El Carril de Mataró, 1848-1948: historia anecdótica, ilustrada delprimer ferrocarril de España. Barcelona: Borrás, [1948]. 23 p. 6, 8, 9, 11

Els Alcaldes del s. XX. Mataró report, 2001, núm. 51, p. 68-69. 11

Ferreteria Colomer: 75 anys. Mataró report, 2005, núm. 103, p. 48-49. 5, 11

FONTBONA, Francesc. Jordi Arenas i Clavell: Mataró, 1920-1998. Mataró: PatronatMunicipal de Cultura: Museu de Mataró, 2003. 88 p. 11

Francesc Salas i Moret, 1922-198: una vida al servei de la Ciutat. Mataró: [s.n.], 1989.[20] p. 11

GUANYABENS i CALVET, Nicolau. Fotografia S. Carreras: Mataró 1923-1982. [Mataró]:l‘Ajuntament, Arxiu Municipal, Museu Comarcal del Maresme-Mataró, 1995. 293 p. 11

Guia de Mataró. Mataró: Abadal, 1932. 112 p. 11, 14

La Guerra Civil a Mataró, 1936-1939. Mataró report, 2006, núm. 107, p. 23-27. 11

La Plaça Gran, cent anys d'un mercat. Mataróescrit, 1992, núm. 73, p. 37-62. 11

Les Cançons de Mataró: 1932-2005 [Enregistrament sonor]. Mataró: Patronat Municipalde Cultura, DL 2005. 1 disc (CD). 5, 11

LIGOS i HERNANDO, Víctor. Cent anys d'excursionisme mataroní: Agrupació Científico-Excursionista: 1898-1998. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1999. 236 p. ISBN: 84-95127-29-6. 11

LLADÓ i FONT, Jaume. Mataró, 1936. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1987, núm.29, p. 22-26. 11

LLADÓ i MARTORELL, Miquel. L'afecció teatral a Mataró fins a 1936. Mataró: l'autor,1995. 201 p. 11

LLIGADAS, Josep. Cerdanyola, el barri gran de Mataró 1920-2000: construir la vidades de la immigració dels anys 50. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000. 254p. ISBN: 84-95127-49-0. 11

LLOVET i VERDURA, Joaquim. Mataró, Argentona, Cabrera i Vilassar: 200 anys enrera:els plànols dels dominis de Cartellà i de Moja. Mataró: Museu de Mataró, PatronatMunicipal de Cultura, l’Ajuntament, Arxiu Municipal, DL 1999. 23 p. ISBN: 84-95127-39-3. 11

LUJÁN, Néstor. La Rambla fa baixada. Barcelona: Planeta. 275 p.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 21, 22, 24

MANTÉ BARTRA, Marta. 19 de juliol de 1936: 50 anys d'un aixecament. Mataróescrit, 1986,núm. 3, p. 35-37. 11

MANTÉ BARTRA, Marta. La Problemática de la segunda república a traves del estudiode una situación concreta: el Mataró de los años treinta. Mataró: Caixa d'EstalvisLaietana. Barcelona: Dalmau, 1977. 268 p. ISBN: 84-232-0118-X. 2, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 18

MANTÉ BARTRA, Marta. La Segona República a Mataró: de l'entusiasme a les dificultats. Fullsdel Museu Arxiu de Santa Maria, 1982, núm. 13, p. 13-17. 11

MARFÀ i RIERA, Carles. La Proclamació de la República Catalana a Mataró: 1931-1981. Fullsdel Museu Arxiu de Santa Maria, 1981, núm. 10, p. [21-30]. 11

Mataró: 1848-1948. [Mataró]: [s.n.], [1948]. 128 p. 6, 11

Mataró: recuperem la nostra història: anys 30 [Enregistrament vídeo]. Mataró:l'Ajuntament, Escola a Universitària Politècnica de Mataró, [2006]. 11

Mataró: una visió del S. XX [Enregistrament vídeo]. Mataró: Critèria, cop. 2002. 11

Mataró art: 1888-1988: Dürnau: [catàleg de l'exposició]. Barcelona: Danes, DL 1988.110 p. 11

Miquel Biada: cronica de 150 anys del tren [Enregistrament vídeo]. Mataró: Crònicade Mataró, Amics de la ciutat de Mataró, [1998]. 11, 21

MONSERDÀ DE MACIÀ, Dolors. La Fabricanta: novel·la de costums barcelonines: 1860-1875. Mataró: Impr. Minerva, 1935. 249 p. 11

MONSERDÀ DE MACIÀ, Dolors. La Familia Asparó: novel·la de costums barcelonins.Mataró: Minerva. 287 p. 7, 8, 11, 14

MONTES CID, Dámaso. Cien años de Cruz Roja en Mataró 1872-1972. Mataró: l’Ajuntament,1976. 179 p. ,

NOGUERA, Genís G. 1933-1944: doce años. [S.l.]: l'autor 11

NONELL i BRU, Salvador. El Pastor immolat. Barcelona: Llibreria Casulleras, 1971. 225 p.11

NONELL i BRU, Salvador. Història de "Cal Bonminyó" de la família Nonell de Mataró:d'una horta a una esglèsia 1769-1996. Mataró: [Caixa Laietana], [1996?]. 321 p. 11

Pastorets: 50 anys: 1916-1966: Sala Cabañes: Mataró. [Mataró]: Círcol Catòlic, DL1966. [58] p. 11

PONS, Emili. 125 anys d'història: Caixa Laietana: Mataró 1863-1988. Barcelona: [s.n.],1988: Gràf. J. Gironés. 201 p. 11

QUADRADA, Joaquim. Joaquim Quadrada recordat. Mataró: [s.n.], 1970. 189 p. 11

Rafael Estrany (1884-1958): notes per a una biografia. Mataró: Museu Comarcal delMaresme, 1984. 34 p. 11, 18

Rafael Estrany i Ros: Mataró, 1884 - Barcelona, 1958 [Microforma]. [Mataró: s.n.,1994?]. 1 microfilm. 11

RECODER, Maria Josep. Les Caputxines: 250 anys resant per Mataró. Mataróescrit, 1992, núm.68, p. 85-90. 11

REIXACH, Ramon. Vives i Mataró: a 150 anys del seu naixement. Mataró report, 2004, núm.82, p. 63-65. 5, 11

RIBAS i BERTRAN, Marià. El 6 d'octubre de 1934. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria,1984, núm. 20, p. 20-22. 11

RIBAS i BERTRAN, Marià. El Valuós conjunt de pintures del convent de les Monges Caputxinesde Mataró destruït el juliol de l'any 1936. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1981,núm. 12, p. 15-21. 11

RIBAS i BERTRAN, Marià. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva,1934. 159 p. 1, 2, 11

RIBAS i JULIA, Tomàs. La Pubilla Marta: poema en tres actes i en vers. Mataró: IdealArt. 73 p. 11

ROVIRA i PUIG, Josep. Catàleg general de la medallística del Carril del Mataró: 1833-2003. [Mataró]: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2004. 69 p. 9, 11, 17

SALAS i OLIVERAS, Ramon. De quan jo era noi: de l´última dècada del segle XIX a lasegona del XX. Mataró: l'autor, 1991. 193 p. 11

Salesians-Mataró: cent anys educant: 1905-2005. Mataró: Obra Salesiana, DL 2005.276, [24] p. ISBN: 84-236-7909-8. 11

SALICRÚ i PUIG, Manuel. Crònica del fets de juliol de 1936, a Mataró. Fulls del Museu Arxiude Santa Maria, 1986, núm. 26, p. 5-21. 11

SALICRÚ i PUIG, Manuel. Crònica del temps de guerra a Mataró: 1936-1939. Mataró:Museu Arxiu de Santa Maria, 1989. 122 p. 2, 11

SALICRÚ i PUIG, Ramon. Una Guerra que no es va acabar l'abril del 1939: la repressió a Mataró(1936-1945). Mataróescrit, 1989, núm. 37, p. 47-53. 11

TIÓ i CASAS, Pere. Cent anys de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. Fulls delMuseu Arxiu de Santa Maria, 1999, núm. 64, p. 24-37. 11

VERA SANROMÀ, Pilar. Mataró: de la ciutat del 1702 fins a l'actualitat: [guia didàcticaper a l'estudi de Mataró]. [Mataró]: l’Ajuntament, Patronat Municipal de Cultura, DL 2002.30 p. ISBN: 84-95127-73-3. 11

VILA i BOIXADER, Ramón. Simoneta. [s.l.]: l'autor. 106 p 5, 11

XAUBET i VILANOVA, Josep. Aproximació històrica a l'exili català a través dels mataronins.Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1994, núm. 49, p. 18-28. 11

XAUBET i VILANOVA, Josep. Sociologia de la guerra revolucionària a Mataró, 1936-1939. Barcelona: Marrè, cop. 2006. 344 p. 84-96484-49-1. 11, 18

XAUBET i VILANOVA, Josep. Un Intent d'història oral: el sis d'octubre a Mataró. Fulls delMuseu Arxiu de Santa Maria, 1984, núm. 20, p. 14-19. 11

MONTGAT

La biblioteca popular. En Unió Esportiva Montgat: 75 anys. [Montgat]: Comissió del 75èaniversari de la Unió Esportiva Montgat, 2006, p. 21-23. 12

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS TIANA-MONTGAT. La punta de l’agulla: vivències de laguerra civil i la postguerra per montgatins i tianencs. Montgat: l’Ajuntament; Tiana:l’Ajuntament, 2005. 115 p. 12, 21

CHIMISANAS I JULIÀ, Abelard. Montgat: un barri, un poble. Montgat: informatiu municipalde l’Ajuntament de Montgat, 2004, núm. 22, [p. 14-15]. 12

CHIMISANAS I JULIÀ, Abelard. Arturo Mateos i la biblioteca popular. Montgat: informatiumunicipal, 2006, juny, p. 15. 12

[MARTÍNEZ I MIRAVET, Glòria ; JUAN I TRESSERRAS Jordi]. Montgat ahir. En JUAN ITRESSERRAS, Jordi, et al. Montgat, poble de futur. [s.l.] : Corporació Metropolitana deBarcelona, DL 1987. p. 9-18. 11, 12, 21

Montgat, imatges d’un temps. Montgat: l’Ajuntament, Mancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1983. 150 p. ISBN 84-7809-555-1. 12

Montgat: imatges per a la memòria: àlbum de 144 cromos col.leccionables de lamemòria històrica del poble. Montgat: l’Ajuntament, Regidoria de Promoció Econòmica,2001. 32 p.12, 21

PALAFOLLS

AMAT i TEIXIDOR, Jordi. Vivències de la República i de la Guerra Civil a Palafolls: 1931-1939. Barcelona: Edicions Marrè, 2007. 221 p. ISBN 978-84-96484-91. 1, 2, 7, 10, 13

Arquitectura, textos i textures: Palafolls (974-1999). [Palafolls?]: Edicions del Roig,1998. 123 p. 10, 11, 13, 22

CODINA, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls: apunts històrics S. XVI-XX.[Palafolls]: Edicions del Roig, DL 2004. 363 p. 1, 3, 10, 13, 22

TURÓN i PUIG, Josep. L’Estany Bufador: història de Palafolls des de la memòriafamiliar d’en Pepet Florit. Barcelona: Edicions del Roig: Edicions de l’Eixample, DL 1989.108 p. ISBN 84-86279-13-5. 1, 2, 10, 13, 14, 22

PINEDA DE MAR

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Pineda entre dos temps, 1931-1939. Pineda de Mar: l’Ajuntament,1995. 204 p. ISBN 84-606-2255-X. 7, 14, 15, 19

BARCELÓ I SERRAMALERA, Mercè. El Pensament polític de Serra i Moret: nació,democràcia i socialisme. Barcelona: Edicions 62, 1986. 205 p. ISBN 84-297-2442-7. 1, 2,11, 14

El Bàsquet a Pineda, 1940-1944. A cura de Joan Pujadas [et. al.]. Pineda de Mar: UDRPineda de Mar, 1994. 115 p. 2, 7, 14, 15

Biblioteca Popular Manuel Serra i Moret: 75 anys d’història (1922-1997), Pinedade Mar. [Pineda de Mar]: l’Ajuntament, 1997. 93 p. 2, 7, 8, 14,15, 22

Biblioteca Popular Serra i Moret. En GONZALEZ, Antoni, et al. 32 monuments catalans:el patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. [Barcelona]: la Diputació,1985. p. 236-243. ISBN 84-505-2550-0. 2, 3, 7, 8, 10, 11, 14, 18, 22

PREMIÀ DE DALT

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. La República a Premià, 1931-1939: política i quotidianitatrepublicana a Premià de Dalt. Premià de Mar: El Clavell, cop. 1997. 142 p. ISBN 84-89841-02-0. 5, 7, 11, 16

BASSA, David; RIBÓ, Jordi; Neus Català. En BASSA, David; RIBÓ, Jordi. Memòria de l’infern.Barcelona: Ed. 62, 2002. p. 325-348. 1, 9, 11, 16, 17

La Història sense història: malnoms i sobrenoms de Premià de Dalt 1850-1950.Premià de Dalt: L’Opinió, 1991. 172 p. 5, 11,16, 17

OLIVER, Jaume. L’Època contemporània (1880-2002). En OLIVER, Jaume. Introducció a lahistòria de Premià de Dalt. Premià de Dalt: l’Ajuntament, DL 2003, p.163-200. 5, 7, 16

PREMIÀ DE MAR

La moneda local durant la República. Les Nostres arrels, 1977, abril, p. 1-11. 2, 11, 16, 17

Pamflets polítics de Premià 1913-1931. Les Nostres arrels, 1977, maig, p. 1-16. 2, 11, 16, 17

84 anys de premsa a Premià. Les Nostres arrels, 1982, núm. 7, p. 1-47. 2, 11, 16, 17

AMAT i TEIXIDÓ, Jordi. Premià de Mar: 1931-1945: República, Guerra Civil i primerfranquisme. Premià de Mar: El Clavell, 2001. ISBN 84-89841-33-0. 1, 7, 16, 17, 19

CÉSPEDES i TOR, Agnès. Premià de Mar viu...: imatges de cent anys. Premià de Mar:El Clavell, 2000. ISBN 84-8941-28-4. 17

CORBELLA, Jordi. El bombardeig de Premià: octubre de 1937. Butlletí de l’Agrupaciód’Estudis científics i culturals, 1982, núm. 9, p. 10. 11, 17

Fons Manuel Serra i Moret: 1939-1963. Barcelona: Afers: Centre d’Estudis HistòricsInternacionals, 2006. 174 p. ISBN 978-84-95916-63-1. 14

JULI I BATALLÉ, Josep. Breu història del meu barri: carrer de Mar-Passatge Pare Coll:1934-2004. Pineda de Mar: Impremta Rodríguez, 2005. 70 p. 14

JULI I BATALLÉ, Josep. Records del Centre: 1930-1980. Pineda de Mar: Centre Culturali Recreatiu de la Parròquia, 1995. 282 p. 7, 14, 15, 22

LLORENS DE SERRA, Sara. El Cançoner de Pineda: 238 cançons populars amb 210tonades. Barcelona: Horta, 1931. 359 p. 2, 6, 7, 8, 10, 11, 14, 15

PAVÓN GAMERO, David. Notes històriques: carrer Ponent, Pineda de Mar. Pineda deMar: l’Ajuntament, [19??]. [16 p.]. 14, 15

Pineda en el temps. Pineda de Mar: L’Ajuntament, 2000. 406 p. 7, 14, 15

RIERA LLORCA, Vicenç. Estiu a Pineda. Barcelona: Pòrtic, 1991. 206 p. ISBN 84-7306-421-6. 2, 14, 19

RIERA LLORCA, Vicenç. El Meu pas del temps: 1903-1939. Barcelona: Edicions 62, 1979.226 p. ISBN 84-297-1523-1. 14, 19

SOMS I JANER, Joaquim. Catalans a l’Alcàrria [Enregistrament sonor]. [Pineda de Mar:l’Autor, 2001?]. 1 disc (CD) 45 min. 14

SOMS I JANER, Joaquim. Catalans a l’Alcarria [Música impresa]. [Pineda de Mar: l’Autor,1985]. 1 partitura. 4 p. 22X31 cm. 14

SANTA SUSANNA

Homenatge a la Vellesa. Santa Susanna 1954-1982. Santa Susanna: l’Ajuntament, DL2007. 20

MASSONS, Josep M. Història de la Vila de Santa Susanna. Santa Susanna: l’Ajuntament,[s. a.], p. 239-254. 10, 14, 20

TIANA

CARRERAS I FONTSERÈ, Lluis; TOFFOLI CARBONELL, Josep Ma. El Casino de Tiana. Cent anysde vida i història. [Tiana]: el Casino, DL 2002. 295 p. 21

El Casal de Tiana i altres històries. Tiana: Patronat Municipal de Cultura de Tiana, 1992.89 p. 21

DARGALLO I REVENTÓS, Manuel. De quan collíem herba per als conills. Tiana, 1936-1939.Barcelona: Columna, 1998. 286 p. ISBN 84-8300-573-5. 11, 21

ESCOLA D’ADULTS DE TIANA. Vivències. Relats 2002. [Tiana]: l’Ajuntament, 2002. 30 p.21

MANENT I PESAS, Joan. Records d’un sindicalista llibertari català (1916-1943). Paris:Edicions catalanes a Paris, 1976. 403 p. ISBN 2-85041-032-2. 2, 8, 18, 21

MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, Lluís. El Seminari Menor de Barcelona: 50 anys d'història.[Tiana]: l'autor, [1987]. 90 p. 21

MASSOT I MUNTANER, Josep. La persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, DL 1987. 353 p. ISBN 84-7202-848-8.1, 11, 21

PADRÓS CUYÀS, Josep Ma. La Tiana desconeguda: tresors de la vall de Montalegre.[Tiana]: l’Ajuntament, 2006. 190 p. ISBN 84-930918-4-7. 11, 12, 21

PALLEJÀ PUJOL, Josep Ma. Diari de la Guerra Civil a Tiana (1936-19339). Argentona:La Comarcal edicions, 1997. 122 p. ISBN 84-605-6149-6. 12, 21

La Punta de l’agulla. Vivències de la guerra civil i la postguerra escrites permontgatins i tianencs. [Montgat]: Ajuntament de Montgat, Ajuntament de Tiana, 2005. 115p. 12, 21

RECASENS, Lluís; SOLER, Ricard (il.). Història de Tiana.Tiana: Ràdio Tiana, DL 2003. 32 p.ISBN 84-930918-2-0. 12, 21

RODRIGO ROSES, Xavier; BERNIS SUBIELA, Daniel (il.). Tiana i el temps. Tiana: PatronatMunicipal de Cultura, DL 1988. 63 p. ISBN 84-505-8239-3. 9, 12, 21

Tiana. [Barcelona]: Proas, 1936. 32 p. 21

Tiana: reculls d'ací d'allà. Tiana: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Tiana,1990. 96 p. 21

TOFFOLI CARBONELL, Josep Ma. Història de l’alegria d’ahir fins avui. Nou-cents anysd’història de la parròquia de Tiana. Tiana: l’Ajuntament, DL 2000, 129 p. 12, 21

TORDERA

AJUNTAMENT DE TORDERA. [Esquerra aconsegueix que el pressupost de l'estat prevegil'ampliació del pont de l'N-II a Can Bertolí]. El Pont de ferro. II etapa, 2004, núm. 12. p. 9.22

AJUNTAMENT DE TORDERA. [Pere Casals i Riu, constructor o mestre d'obres]. El Pont deferro. II etapa, 2004, núm. 21. p. 25. 22

FERNÀNDEZ i ARAGONÈS, Aina; LLONCH i LLONGUERAS, Mireia. “El Cinema a Premià de Mar(1906-2000)”. Barcelona: Universitat Autònoma. Facultat de Ciències de la Comunicació,Comunicació audiovisual, 2000. Treball de recerca. 17

Grup excursionista de Premià. Grup excursionista de Premià. 1932, núm. 57. Premià deMar: el Grup, [1927?-]. 17

MARCH LEDESMA, Oriol. “La vida dels nens de Premià de Mar durant la Guerra Civil”. Premiàde Mar: l’Ajuntament. Premis Sant Jordi 2007. Treball de recerca. 17

MIQUEL, Lluís. El grup excursionista i la seva biblioteca 1927-1936. Butlletí de l’Agrupaciód’Estudis científics i culturals, 1985, núm. 19, p. 1-6. 11, 17

MORAGAS i BOTEY, Salvador. Història breu de Premià de Mar. Memòries. Argentona:L'Aixernador, 1990. 124 p. ISBN 84-86332-51-6. 2, 3, 7, 8, 10, 11, 15, 16, 17, 18, 19

Els Premianencs i el mar. [Premià de Mar]: Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims,[DL 2005]. 157 p. 17

SANT ANDREU DE LLAVANERES

AMAT i TEIXIDÓ, Jordi. Un temps, dues viles (1931-1939): República, Guerra civil iPrimer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i a Sant Vicenç de Montalt. SantAndreu de Llavaneres ; Sant Vicenç de Montalt: [s.n.], 2003. ISBN 84-89841-02-0.2, 6, 11, 17, 19

SANT VICENÇ DE MOLTALT

AMAT i TEIXIDÓ, Jordi. Un temps, dues viles (1931-1939): República, Guerra civil iPrimer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i a Sant Vicenç de Montalt. SantAndreu de Llavaneres ; Sant Vicenç de Montalt: [s.n.], 2003. ISBN 84-89841-02-0.2, 6, 11, 17, 19

ARRIBAS ALEGRE, Julián. Silencio en Can Valls. Cincuenta mátires Gabrielistas.Julio/Noviembre 1936. Toledo: Azpe, 1990. ISBN 84-404-7469-5. 2, 6, 19

BRUNET I EZQUERRO, Jordi, et. al. Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir. 1900-1970.Sant Vicenç de Montalt: l’Ajuntament, 2000. ISBN 84-606-2950-3. 2, 3, 6 , 11, 13, 18, 19, 22

BUCH I ESTEBAN, Antoni. Sant Vicenç de Montalt. Narració Històrica. Barcelona: Curial,1984. ISBN 84-7256-220-4. 2, 3, 6, 11, 18, 19, 22

ESPRIU I FERNÁNDEZ, Carme. Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt.[Mataró]: [l’autora], 2003. 19

MARTÍ MISSÉ, Carmen. Corte sistema Martí. Modisteria para señoras y niñas. Barcelona:F. Casamajó, 1936. 19

Mártires gabrielistas... 50 peldaños para subir a la cruz. Barcelona: Hermanos de SanGabriel, 2007. 262 p. 19

RIERA, Ignasi. Los catalanes de Franco. Barcelona: Plaza y Janés, 1999. ISBN 84-01-54080-1. 18, 19

RIQUER i PERMANYER, Borja de. L’últim Cambó (1936-1947): la dreta catalanistadavant la guerra civil i el primer franquisme. Vic: Eumo, 1996. ISBN 84-7602-222-0.9, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19

San Gabriel 100 años de presencia en España 1903-2003. Barcelona: Hermanos deSan Gabriel, 2006. 525 p. 19

Sant Vicenç de Montalt [en línia]. Hermanos de San Gabriel, 2008 [Consulta: 7 març 2008].Disponible a: <http;//gabrielistas.org/identidad_provincia/provincia_historia.asp>.

VILASSAR DE DALT

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Vilassar de Dalt, 1931-1945: república, guerra civil i primerfranquisme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 335 p. ISBN 84-281-0965-6.2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 21, 23

Col·lecció Blanchart, 1934. En SALA GRAU, Joan. La imatge perduda. Premià de Mar: ClavellCultura, 2006. p. 161-169. 11, 17, 23

DOMÍNGUEZ I CASTELLS, Josep; OLIVA I RICÓS, Benet. Vilassar de Dalt: història gràfica1880-1940s. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. 321 p. ISBN 84-281-0825-0. 1, 9, 17, 23

El jovent als anys trenta. En ABRIL BERGAY, Pere; ABRIL ESPAÑOL, Joan. Fets i gent deVilassar: crònica festiva des de primers de segle. Vilassar de Dalt: l’Ajuntament, 1997.p. 68-70. 5, 11, 23

TOSQUELLAS I ALBERT, Francesc. 1939-1948: entre filferrades. Vilassar de Mar: Katelani,2001. 234 p. ISBN 84-931990-3-6. 23

VILASSAR DE MAR

75 anys de pastorets. Vilassar de Mar: Patronat Parroquial, DL 1993. 115 p. 24

The art of the sculptor Enrique Monjo. Paris: Librarie Plon, DL 1956. 32 p. 11, 24

BAS, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar: qui és qui a la nomenclatura urbana.Vilassar de Mar: l'autor, 1997. 186 p. 11, 13, 24

BAS, Damià. Galeria de penja-ases: motius dels vilassarencs de mar. Vilassar de Mar:l'autor, 2003. 280 p. 13, 24

CASANOVAS I VILÀ, V. Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau,DL 1978. 285 p. ISBN 84-281-0402-6. 2, 11, 24

GUATHIER, Maximilien. Enrique Monjo: vida y obra. Vilassar de Mar: Gliptoteca Monjo,1968. 269 p. 9, 11, 24

MONREAL Y TEJADA, Luis. The wood carvings of the Enrique Monjo for the choir ofde Church of Tarrassa. Tarrasa: l’Ajuntament, 1956. 48 p., 97 p. de làm. 24

RAMON I PERA, Francesc-Xavier. Anem a descarregar un piano: memòries d’infantesai joventut (1931-1950). Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 192 p. ISBN 84-281-0966-4.2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 21, 24

RAMON I PERA, Francesc-Xavier. Vilassar de Mar: 1936-1939: una història que no s’had’oblidar, però que no s’ha de repetir. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 448 p. ISBN 84-281-0939-7.3, 6, 8, 10, 11, 19, 24

RIBOT, Pere. Laetare. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 92 p. ISBN 84-281-0934-6. 2, 6, 7, 8,10, 11, 12, 14, 17, 18, 21, 22, 24

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. Crònica d’un rectorat: Joan Roig i Ramoneda, rector deSant Joan de Vilassar (1916-1957). [Vilassar de Mar]: Parròquia de Sant Joan de Vilassarde Mar, 2006. 97 p. ISBN 84-611-0509-5. 24

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. L’Abans: Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965 . El Papiol:Efadós, 2007. Publicació en curs. ISBN 978-84-95550-65-1. 24

MARESME

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. L’anarco-sindicalisme a examen: Germinal Esleas (1903-1981)Una vida en roig i negre. Mataró : Grup d’Història del Casal, 1996. 60 p.2, 7, 10, 11, 14, 22, 21

COLOMER I ROVIRA, Margarida. Guerra civil i revolució a Argentona: 1936-1939: laproblemàtica en la reraguarda. Argentona: L'Aixernador, 1990. 180 p.2, 3, 7, 8, 10, 11, 15, 18, 19

GELABERTÓ I ORÚE, Joan Carles. Revolució liberal i guerra civil a la Marina de la Selva.Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1991. 168 p. ISBN 84-606.0369-5.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23

IGLESIES FORT, Josep. La població del Maresme a la llum dels censos generals. Mataró:Caixa d’Estalvis Laietana,1971. 246 p. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23

Imatges 1936-1939, la Guerra civil al Maresme. [Girona]: El Punt, 2007. 191 p. ISBN978-84-89392-67-0. 2, 13, 14, 16, 20, 21, 23

Mataró i comarca al segle XX: crònica il·lustrada del Maresme. Mataró: Crònica deMataró, [1998]. 128 p. 2

POMÉS i VIVES, Jordi. Les “Mataro’s potatoes” i el cooperativisme agrari al Maresme,1903-1939: la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral. Mataró: Caixa Laietana,1991. 231 p. ISBN 84-606-0258-3. 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

SOLÉ I SABATÉ, Josep M. ; VILLARROYA I FONT, Joan. La Repressió a la guerra i a lapostguerra a la comarca del Maresme, 1936-1945. Montserrat: Abadia de Montserrat,1983. 107 p. ISBN 84-7202-564-0. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

TORT, Joan. Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civilespañolas (1936-1939). Scripta nova: revista electrónica de geografia y ciencias sociales[en línia]. Vol. VII, 15 de enero de 2003, núm. 133 [Consulta: 7 març 2008]. Disponible a:<http://www.ub.es/geocrt/sn/sn-133.htm>.

TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni. El Paper moneda català i altres signes monetaris: emissionsde la guerra 1936-1939. Barcelona: L’Avenç, 1982. 751 p. ISBN 84-85905-07-51, 9, 14, 16, 19, 22, 23, 24

TURRÓ I MARTÍNEZ, Antoni. El Paper moneda de guerra del Maresme, 1936-1939.Mataró: Caixa Laietana; Barcelona: Dalmau, 1976. 107 p. ISBN 84-232-0135-X.2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23

Aproximació al patrimoni històric i arquitectònic de Tordera. Tordera: l’Ajuntament,DL 2004. 240 p. 22

BARÓN DE CARLOS. Tordera artística i monumental. [S.l]: Carlos Carlos i Ferrer, DL 1988.[164] p. 22

Catàleg del patrimoni històric i arquitectònic de Tordera. [Tordera]: l’Ajuntament,[2004?], 222 p. 22

Història gràfica de Tordera: 1880-1890. Tordera: l’Ajuntament, 1992. 253 p. ISBN 84-606-1080-2. 13, 22

LÓPEZ GANASA, Toni; SERRA ALBÓ, Xavier. La Guerra Civil a Tordera: 1936-1939.Tordera: l’Ajuntament, 2002. 187 p. 22

El puente hermano [en línia]. [Consulta: 10 març 2008]. Disponible a: <http://www.flickr.com/photos/eboptica/186168863>

ROMAGUERA I SERRA, Jordi; TORRELLAS I BUIXEDA, M. Mercè. Trenta personatges perparlar de Tordera. Tordera: l’Ajuntament, DL 2007. 190 p. 22

VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera, arrels d’un poble. Tordera: l’Ajuntament, DL2005. 374 p. 2, 7, 10, 11, 14, 22

1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt4 Biblioteca de Cabrera de Mar5 Biblioteca de Cabrils6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar9 Biblioteca Joan Coromines del Masnou

10 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt17 Biblioteca Can Manent de Premià de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca Can Baratau de Tiana22 Biblioteca de Tordera23 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt24 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

BibliografiaBiblioteques del Maresmeon trobareu els llibres dela bibliografia

Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi Cuyàs

Assessorament lingüístic: CNL Maresme-MataróImpressió: IMGESA

DL: B-19842-2008© dels autors

Sant Jordi 2008

Generalitat de CatalunyaServei de Biblioteques

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Àrea de CulturaServei de Biblioteques