escoltisme i excursionisme · d'aquest llibre, especialment la Demarcació de Girona, que n'ha estat la impulsora, des de l’organització de les formacions fins a la publicació

escoltionisme escoltisme i excursionisme

Pau Batlle, Tavi Casellas, Mercè de Ciurana, Marc Font,

Jordi Servosa, Marta Sitjà i Lali Torrellas

MINYONS ESCOLTES I GUIES SANT

JORDI DE CATALUNYA

Demarcació de Girona

Autors: Pau Batlle Tavi Casellas Mercè de Ciurana Marc Font Jordi Servosa Marta Sitjà Lali Torrellas Disseny i maquetació: Pere Cornellà Il·lustracions: Pere Cornellà Martí Fusté Tractament d’imatges: Tavi Nonó Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Girona 2002 Primera edició: abril de 2002 Dipòsit legal: ISBN: Edita: Fundació Sant Jordi Demarcació de Girona de MEGSJC

A tots els caps que dediqueu una part important del vostre temps lliure a

educar en l’escoltisme.

Fe d’errades:

Una vegada més els follets del bosc ens han jugat una mala passada: el dibuix de la pàgina 131 correspon a una alzina surera i el de la pàgina 140 correspon a un roure.

Què et sembla?

Ens agradaria que ens ajudessis a millorar aquest llibre. Fes-nos arribar els teus suggeriments, comentaris, propostes, crítiques... a les següents adreces:

Lali i Pau: Avgda. Sant Narcís, 31. 17005 Girona 972-23.20.57 // [email protected]

Mercè i Tavi: c/ Puig de Montilivi, 6. 17003 Girona 972-21.00.91 // [email protected]

íínnddeexx

pròleg .........................................................................................................7 introducció................................................................................................9

EN EL TERRENY IDEOLÒGIC... ............................. 13 excursionisme i les tres Opcions ........................................................... 17 léxcursionisme a lágrupament..........................................................25 léxcursionisme a través de les unitats .............................................. 31 per al debat... ..........................................................................................35

ALGUNS ASPECTES TÈCNICS... .........................45 planificació .............................................................................................49 el material ...............................................................................................57 la dieta de léxcursionista ....................................................................75 seguretat..................................................................................................83 meteorologia............................................................................................97

ALGUNS RECURSOS... .......................................107 orientació...............................................................................................111 estels........................................................................................................121 natura................................................................................................... 129

bibliografia............................................................................................ 153

pprròòlleegg

pprròòlleegg

Escoltisme i excursionisme. Heus ací dos termes que s'agermanen en la riquesa de la vivència que representen i en la voluntat de crear consciència dels aspectes més essencials i de les actituds més nobles que la vida contempla.

Escoltisme i excursionisme són els protagonistes del llibre que presentem: una publicació que és el resultat d'un seguit d'experiències que, des de l'escoltisme i el guiatge de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, s'han transformat en un material francament interessant per als agrupaments i per al públic en general.

És la dedicació perseverant i gratuïta d'un grup de persones de la nostra entitat, a qui ha motivat el fet de treballar i desenvolupar la relació de l'escoltisme amb la muntanya, amb la natura, cosa que ha permès l'edició d'aquest llibre. Són aportacions que han sorgit bàsicament en el marc de diverses formacions monogràfiques, que s'han dut a terme amb l'objectiu d'aprofundir en aquesta relació fraternal entre l'escoltisme i l'excursionisme.

Potenciar el respecte i el compromís de cada noi i noia envers els individus i envers el nostre país és un dels eixos del projecte educatiu del Moviment, i l'entorn natural se'ns presenta com un medi i una eina inqüestionable per a fer-ho possible. Conèixer i valorar les coses senzilles, ens permet estimar amb més força.

Això és el que han volgut fer explícit les persones que han col·laborat en l'edició d'aquest llibre, especialment la Demarcació de Girona, que n'ha estat la impulsora, des de l’organització de les formacions fins a la publicació del material. A tots els agraïm

7

EESSCCOOLLTTIIOONNIISSMMEE

sincerament el seu esforç i la seva dedicació, tot considerant com a molt valuosa la seva participació activa en el Moviment a través d'una iniciativa com aquesta.

Cal esmentar que aquest llibre es presenta en un moment especial.

D'una banda, la publicació d'aquest material es fa efectiva durant el designat Any de les Muntanyes, i això ens permet contribuir a incrementar la consciència i el coneixement sobre el medi natural en què vivim, per tal de fer-lo sostenible, tal com recullen els objectius vinculats a aquesta declaració mundial.

D'una altra banda, el llibre surt a la llum en el transcurs del procés congressual que Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya està celebrant, en el marc del Pla Biennal 2000-2002, que duu per lema "Mirar cap endins per créixer cap enfora". Es tracta d'un procés participatiu, que ha de permetre a l'entitat decidir com afrontar els reptes de futur de la societat catalana d'avui, que també són els reptes de l'escoltisme i el guiatge del Moviment actual. En unes altres paraules, és el moment que, des de la nostra entitat, s'estableixin noves línies d'avançada cap a una societat democràtica, justa i sostenible.

Per a fer-ho possible, ens caldrà seguir les fites que anem trobant a cada pas i no deixar de caminar ni un sol instant, perquè dia a dia, tot creuant prats, rius i muntanyes, arribarem a algun cim, i sobretot, gaudirem de l'aprenentatge en el transcurs del camí.

Bona ruta!

Joan Vidal i de Ciurana Gal·la Cortadellas i Bertran Comissari General Comissària General MEGJSC MEGSJC

8

iinnttrroodduucccciióó


UUnnaa mmiiccaa dd’’hhiissttòòrriiaa

Aquest document que tens ara a les mans té una petita història... potser seria bo que la coneguessis.

A principis del curs 2000/2001 el responsable pedagògic de la demarcació de Girona ens demana la preparació d’un monogràfic sobre excursionisme a un grup d’escoltes que estem “a la reserva”. Tots tenim en comú la pràctica activa del muntanyisme i per tant ens agafem amb il·lusió aquest encàrrec, i més si tenim en compte que prové de la “nostra” demarcació on fins encara fa poc temps dedicàvem part del nostre temps.

En començar a preparar el monogràfic tots coincidim en els següents punts:

És important que els i les1 participants al monogràfic tornin a casa seva amb un conjunt de documents escrits que recullin tot el que es treballi a la trobada.

1 A partir d’ara i per evitar una complicació excessiva en la lectura del document, normalment utilitzarem el masculí com a forma genèrica, sense que això representi una utilització sexista del llenguatge.

9


En el monogràfic cal treballar tres àmbits: tècniques excursionistes, recursos pedagògics i temes de fons.

És per això que elaborem un dossier que recull els continguts del monogràfic i que lliurem a cada participant.

El monogràfic té lloc el mes de març i lògicament, després, l’equip en fa una valoració. En aquesta revisió tornem a coincidir que:

L’excursionisme és una eina pedagògica essencial per fer escoltisme.

A molts agrupaments la pràctica de l’excursionisme es va abandonant de mica en mica.

Una publicació sobre excursionisme des de l’òptica de l’escoltisme de MEGSJC podria ser útil al Moviment.

Seria bo rendibilitzar la tasca que hem fet en la preparació del monogràfic.

Per això proposem als responsables de la demarcació de Girona un seguit d’actuacions per potenciar (o recuperar) l’excursionisme en el nostre Moviment: entre d’altres els proposem l’edició del dossier, una vegada revisat i ampliat, com un llibre que sigui una eina útil als caps del Moviment.

Bé,... i aquí tens aquest petit llibre...

AAbbaannss ddee ccoommeennççaarr aa lllleeggiirr

Pensem que aquest material pot ser el punt de partida per treballar l’excursionisme dins de l’escoltisme, treball que creiem que és molt important per dos motius:

1. Perquè creiem que l’excursionisme ofereix un conjunt de recursos, dinàmiques i vivències que el fan una eina idònia, per no dir pràcticament indispensable, per portar a terme els objectius educatius de l’escoltisme.

Possiblement quan llegeixis l’apartat En el terreny ideològic... d’aquest llibre entendràs millor aquest punt. És on queda millor reflectit que l’excursionisme ens serveix per treballar les tres Opcions (educació, país i fe) en el nostre marc educatiu per excel·lència (la natura).

10


2. Perquè pot ajudar a desenvolupar la línia pedagògica de l’escoltisme, en tractar una temàtica que, possiblement, el diferencia d’altres moviments educatius de la societat.

Sovint veiem que algunes de les activitats que els nois fan al cau també les realitzen altres àmbits educatius (formals o no). L’excursionisme és una de les activitats que permet realitzar la nostra tasca educativa tot marcant un estil propi.

En aquest llibre, que només té pretensions d’encetar, engrescar, dinamitzar, oferir alguns recursos i promoure un debat que creiem necessari, no hi busquis un tractament exhaustiu sobre els temes relacionats amb l’excursionisme; per això ja existeixen enciclopèdies temàtiques o llibres específics, tal com pots trobar a la bibliografia. No esperis doncs trobar-hi un tractat a fons sobre la nutrició a muntanya, ni sobre els ocells del nostre país, ni sobre tècniques d’escalada, ni sobre els últims materials, ni...

En les pàgines que segueixen, sí que hi trobaràs alguns temes de fons que et poden servir per iniciar un debat sobre el tema excursionisme i escoltisme, també hi trobaràs una introducció a les tècniques més bàsiques i alguns recursos i orientacions pedagògiques que esperem que et siguin útils per a la teva tasca educativa.

En aquest llibre tractem els temes d’una forma força general de manera que siguin útils al major nombre de caps possible; sovint, però, intentem concretar-los -prenent sempre com a referència el nostre Moviment- explicant algun tipus d’actuació aplicable a les nostres unitats.

Segurament que caldrà que adaptis moltes de les propostes a la manera pròpia que teniu de treballar a l’agrupament, a la demarcació... o fins i tot a la teva unitat. Per fer-ho caldrà que en parleu tots plegats2...

Finalment, aquest llibre està adreçat a qualsevol persona que estigui treballant dins del Moviment: caps d’unitat, caps d’agrupament, formadors de la demarcació, responsables pedagògics, comissaris de demarcació... No cal dir que recomanem la lectura (pausada i amb calma) del llibre a tothom, però cadascú hauria de saber trobar

2 Al llarg del document normalment utilitzarem la segona persona del singular per adreçar-nos a tu, que en aquest moment estàs llegint aquest llibre. Tot i això has de tenir present que moltes propostes estan adreçades a un col·lectiu (l’equip de caps de què formes part, el Consell d’Agrupament, la Taula ...) i per tant algunes vegades, per remarcar més aquest fet, utilitzarem la segona persona del plural.

11


els apartats que més li poden interessar per a la tasca que està desenvolupant en aquest moment.

A grans trets,

Si ets cap d’unitat, trobaràs algunes tècniques que pots treballar al cau, diferents recursos que pots fotocopiar tant per als nois i noies com per als pares, alguns apartats i suggeriments que et poden servir per preparar la reunió de pares...

Si ets cap d’agrupament, trobaràs recursos que pots utilitzar per debatre el tema Escoltisme i excursionisme al Consell d’Agrupament, per preparar conjuntament amb els caps les reunions de pares, per recordar alguns criteris necessaris en comprar el material...

Si ets d’un equip de formació, segur que t’aniran bé alguns apartats per potenciar l’excursionisme com a eina pedagògica, algunes tècniques que pots treballar amb els caps, alguns recursos que pots comentar...

Si ets cap de demarcació o comissari, alguns dels documents els pots utilitzar per debatre i tractar a fons aquest tema a la Taula de Caps d’Agrupament, per treballar amb els caps d’agrupament aquest llibre com a eina útil...

Si ets...

Bé, bona feina i que gaudeixis i alhora treguis profit de les excursions!

12

EENN EELL TTEERRRREENNYY IIDDEEOOLLÒÒGGIICC......

13

En aquest primer gran apartat del llibre trobaràs un recull de les idees principals que et volem transmetre en aquesta publicació i que fan referència a l’estret i alhora fort lligam que hi ha entre l’escoltisme i l’excursionisme.3

Pensem que algunes d’aquestes idees et serviran com a punt de partida per a una reflexió; reflexió que es pot realitzar a diferents nivells: a títol individual com a cap, amb el grup de caps de la teva unitat, amb tots els caps del Consell d’Agrupament, amb els integrants de la Taula de Caps d’Agrupament...

També és important que tu mateix (o conjuntament amb l’equip on treballes) desenvolupis algunes de les pistes que et suggerim en els diferents apartats d’aquest capítol, buscant o pensant la concreció que en faràs a la teva unitat o a l’Agrupament.

3 A llarg del llibre trobaràs algunes idees repetides en diferents apartats. No hem eliminat aquestes reiteracions tenint en compte que la lectura d’aquest document segurament no la faràs sempre de forma seqüencial.

15

eexxccuurrssiioonniissmmee ii lleess ttrreess OOppcciioonnss

A Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya ens proposem educar els nois i les noies de Catalunya per al seu desenvolupament com a ciutadans compromesos i cristians conscients. Aquesta proposta educativa es fonamenta en tres opcions bàsiques: educació, país i fe.

En aquest apartat volem explicitar com l’excursionisme és un recurs que ens permet treballar clarament en cadascuna de les tres opcions.

No pretenem fer un llistat exhaustiu de les potencialitats de l’excursionisme, per tant, pot ser un bon exercici incrementar entre tots els tres apartats següents.

És evident que podríem estar parlant molta estona sobre cada punt i que també podríem concretar-los fent referència a situacions específiques... És una feina que pensem que et pertoca fer a tu, a l’Agrupament, a la Demarcació... Endavant!

17


EEXXCCUURRSSIIOONNIISSMMEE II OOPPCCIIÓÓ EEDDUUCCAACCIIÓÓ

Malgrat que sempre hi ha hagut un lligam molt estret entre l’escoltisme i l’excursionisme, s’ha escrit poc sobre aquesta relació.

L’últim esforç, l’hem d’agrair a l’Eduard Vallory i a en Jordi G. Quera que van treure la pols de la nostra memòria i van fer un llibre coherent amb un conjunt de propostes molt interessants. Si voleu conèixer la història entre l’escoltisme i l’excursionisme us invitem a llegir-lo.

La nostra pretensió és més senzilla i només volem apuntar quatre línies de reflexió pedagògica entre l’escoltisme i l’excursionisme.

Amb aquesta intenció hem fet una mirada serena al passat, deslligada de sentimentalismes que dificulten continuar avançant i mirar amb il·lusió el futur. La perspectiva ens ha permès destriar allò que encara continua essent vàlid d’allò que cal guardar al calaix.

A partir d’aquestes reflexions hem descobert que l’escoltisme ha de continuar conservant un dels seus actius més importants: l’excursionisme.

L’escoltisme sempre ha estat i ha de continuar sent una motxilla plena d’il·lusions i ha de continuar oferint una pedagogia activa per deixar el món una mica millor de com l’hem trobat. Els nostres objectius han de ser humils però realistes, i ens han de permetre anar avançant de mica en mica per fer dels nostres nois uns ciutadans conscients, crítics i compromesos amb el nostre temps, amb la nostra societat, amb el nostre país i amb el nostre planeta.

L’escoltisme és un moviment educatiu que busca el desenvolupament integral de la persona. De forma planera nosaltres diguem que eduquem perquè els nois:

Aprenguin coses: coneixements tècnics, saber orientar-se, conèixer els animals i les plantes del nostre entorn...

Aprenguin a fer i adquireixin habilitats: saber muntar una tenda, fer una taula, fer una brúixola...

Aprenguin a ser: saber compartir, estimar, posar-se al servei dels altres...

Per això l’escoltisme educa el noi a partir de les vivències personals, compartides sempre amb el petit grup i la unitat, generades en les accions que porta a terme durant la seva vida escolta i molt especialment en les excursions, rutes o campaments.

18

eexxccuurrssiioonniissmmee ii lleess ttrreess ooppcciioonnss

Aquestes vivències –experimentació d’habilitats socials en un grup reduït- són les que, més endavant, han de conduir-lo a portar a terme una acció decidida i compromesa amb la societat.

L’educació mai és neutra i és per això que hem de tenir clar el nostre model d’home, els nostres objectius, la nostra metodologia... hem d’oferir als nostres nois una proposta engrescadora però que potenciï alhora un conjunt de valors en els quals creiem: l’austeritat, la llibertat, l’esforç personal i també el col·lectiu, la tenacitat, la constància... davant d’això l’escoltisme troba en l’excursionisme una eina essencial.

És des d’aquesta perspectiva que la confluència de l’excursionisme amb la metodologia escolta (petit grup, progrés personal, compromís, educació per l’acció i fraternitat universal) ofereix un ampli ventall de possibilitats que els caps no podem obviar.

Cal que les excursions segueixin la pedagogia del projecte, que cada excursió representi, dins del marc general de l’acció, empresa o servei que es faci, un exercici dels punts essencials:

a. proposar, APRENEM A VIURE EN EQUIPITOT HO FEM ENTRE TOTS

b. escollir, c. planificar, d. realitzar i e. revisar.

És una excusa ideal per portar a terme projectes amb la unitat: conservació mediambiental, conservació i recuperació d’indrets, descoberta, ruta, recuperació de l’entorn, construccions diverses (ponts, aguaits...)...

DEFENSEM LA NATURA

IPROTEGIM LA VIDA

Permet al cap estimular i fer un seguiment del progrés personal del noi i potenciar alhora determinats aspectes de manera individualitzada.

Potencia el treball en petits grups i també potencia la responsabilitat individual (davant del grup), la iniciativa, la participació...

ENS ESFORCEM A MERÈIXER CONFIANÇAI

FEM CONFIANÇA A TOTHOM

Amb les excursions els nois aprendran a sentir la terra, a sentir-se part d’un tot més ampli, a sentir-se part de l’equilibri mediambiental que tots hem de contribuir a conservar.

19


Estàs en contacte amb la natura que és el marc educatiu per excel·lència de l’escoltisme des dels inicis (Baden Powell) fins a l’actualitat, passant lògicament pels primers passos a Catalunya de mossèn Batlle.

Ens permet gaudir d’unes vivències personals que difícilment podrem experimentar amb altres activitats.

Potencia d’una manera clara les experiències en grup i permet treballar valors com ara la convivència, la solidaritat...

L’esperit d’aventura que porta implícit engresca i estimula les iniciatives dels nois (en l’àmbit personal i de grup).

SOM DECIDITSI

AFRONTEM LES DIFICULTATS SENSE POR

Fomenta l’organització del grup (indispensable per a una sortida amb èxit). També educa en l’organització personal de cada noi i noia.

L’aprenentatge de tècniques específiques ens ajudarà al creixement personal i alhora a potenciar l’autoestima.

ESTIMEM EL TREBALLI

VOLEM FER BÉ LES COSES... (pots continuar tu mateix la llista).

EEXXCCUURRSSIIOONNIISSMMEE II OOPPCCIIÓÓ PPAAÍÍSS Si haguéssim de remuntar la història fins a localitzar l’origen de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya veuríem que, tot passant per les diferents fases evolutives, l’excursionisme donà la mà a l’escoltisme català per fer les seves primeres passes.

En els orígens de l’escoltisme català, els grups de minyons constituïts abans del 1936 pertanyien a centres o entitats excursionistes i formaven part de les seves seccions i concretament dels grups de joves. Va ser en el període posterior al 1939 quan els Minyons de Muntanya varen prendre tota l’amplitud i varen obrar amb independència de les entitats excursionistes i ja sotmesos a l’autoritat diocesana.

Des dels orígens de l’escoltisme català, l’experiència de l’excursionisme ha estat plenament lligada a aquest i ha estat per als escoltes una eina bàsica per conèixer el país i altres realitats més allunyades de l’ambient urbanitzat que per a molts de nosaltres és el nostre entorn vital habitual.

20


Sense recórrer a l’excursionisme, l’opció país serà molt difícil treballar-la amb tota la seva amplitud. Com que l’objecte d’aquest llibret no és aprofundir en aquests fets us adrecem al ja anomenat Escoltisme i excursionisme que ho documenta àmpliament.

Per tal de veure l’estret lligam entre l’excursionisme i l’opció país, i per tant, d’aquesta pràctica dins de l’àmbit de l’escoltisme, farem unes petites referències històriques que ens permetran veure el paper cabal que tingué en el coneixement del país.

Durant el darrer terç del segle XIX, els primers excursionistes, clarament influenciats per l’esperit renaixentista, deixaven veure el reduït coneixement que es tenia en aquell moment de Catalunya, “dels seus monuments, de les belleses que atresoraven les seves muntanyes”. Cada excursió constituïa una descoberta. “L’excursionisme ha corregut el vel que amagava els tresors naturals i artístics de la terra catalana, els quals semblaven dormir tant com el mateix poble que les posseïa”, deia J. Franquesa i Gomis.

Aquest esperit de descoberta és el que manté encara viu i vigent l’excursionisme. En el moment actual en què tot ha estat descobert i descrit en llibres i documentals, en revistes i en CD-ROM, sembla que hàgim perdut l’interès per veure amb els nostres ulls allò que ens mostren o expliquen, per viure a la nostra pell allò que veiem i que es viu a les pel·lícules o que tan bé es narra en els llibres.

L’excursionisme és un recurs més de l’escoltisme que et permet retrobar-te amb el teu entorn i, per tant, amb el teu país, alhora que et permet viure i fer viure unes experiències que s’allunyen del quotidià. És des d’aquesta òptica de descoberta i participació de l’excursionisme que podem treballar -amb la metodologia que ens ofereix l’escoltisme- el coneixement del país, el respecte i l’admiració pel seu entorn natural i pel seu patrimoni històric, així com per la seva gent, el seu coneixement i costums... en definitiva tot allò que et fa valorar i estimar l’entorn on vius.

Anant d’excursió treballem l’opció país quan:

Planifiquem la sortida i descobrim les múltiples possibilitats de trepitjar la terra que tenim al nostre entorn.

En decidir-nos a anar d’excursió anem, de mica en mica, eixamplant el nostre radi d’acció: comencem per l’entorn del poble, continuem per descobrir indrets de la comarca... segur que amb els anys acabarem a l’altra punta de Catalunya.

SOM GERMANS DE TOTHOMITREBALLEM PER LA PAU

Fem descobertes dels pobles per on passem i valorem les persones que ens enriqueixen.

21


Si sortim a l’estranger, valorem i fem conèixer el nostre país, la nostra cultura, les nostres tradicions... tot respectant, gaudint i aprenent dels altres.

SOM FIDELS AL NOSTRE PAÍSI

ENS SENTIM CIUTADANS DEL MÓN

... i més...

EEXXCCUURRSSIIOONNIISSMMEE II OOPPCCIIÓÓ FFEE

L’escoltisme ofereix als teus nois i noies l’oportunitat de viure de forma activa una fe autèntica, l’oportunitat per viure plenament els valors d’una fe universal:

Aquells que permeten a l’home i a la dona sortir d’un mateix i donar-se als altres: altruisme, compromís... APRENEM A SE

R ÚTILSI

A FER SERVEI Aquells que permeten viure d’una manera senzilla i amb les coses essencials: autenticitat, austeritat...

Aquells que permeten valorar les petites coses i valorar més ser que tenir: humilitat...

Aquells que permeten obrir-se a la transcendència (allò que és important, que permet la transformació): saber escoltar, mantenir-se alerta, posar-se al servei dels altres...

Busquem una espiritualitat viscuda amb sinceritat i tolerància i que deixi a cada persona descobrir en ell mateix i per ell mateix la seva fe.

Allò realment important és el sentiment de transcendència de l’home, del seu amor cap als altres i l’opció decidida de l’acció pels altres, expressió que Baden Powell deia de forma més pedagògica: “la felicitat és troba fent feliços els altres”.

L’excursionisme ofereix a l’escoltisme un marc ideal d’experimentació de la fe. A l’escoltisme la fe no és paraula sinó que és vida, no és sermó sinó que és la vivència d’uns valors... Viure aquestes experiències prenent com a model la senzillesa de l’estil de Jesús ens ha d’ajudar a prendre consciència de la nostra fe.

En una excursió hi ha mil (o més!) moments per...

22


Reflexionar a nivell personal. Segur que els caps potenciarem aquestes moments amb el Bon Dia, amb el Bona Nit...

Badar. Veient la meravella de la natura en un bassal, pensant en l’ajut que m’han donat els companys del grup quan m’he fet mal...

Gaudir i meditar. Qui no ho ha fet en una bona vetlla a la vora del foc, en un bivac sota el cel estrellat, tot observant una sortida de sol rogenca des de dalt del cim o mirant com la boira s’estira i s’arronsa després d’una forta ploguda?

APRENEM A ESTIMARI

A JUGAR NETTreballar els valors personals i l’esperit evangèlic. No calen grans xerrades, les vivències d’una excursió són el millor sermó.

Compartir amb la resta de la unitat els bons moments: aquell gest solidari d’un noi, l’arribada al cim, la vetlla al voltant del foc... però també les dificultats: el cansament, una tempesta imprevista, aquell conflicte dins del grup...

La promesa i el raid tenen amb l’excursionisme el seu principal aliat. Són els millors moments per trobar-se sincerament amb un mateix. Són uns dels millors espais per treballar el progrés humà dels nostres nois. Cal aprofitar-los!

Celebrar, de manera senzilla, en un indret que sempre recordarem: dalt d’un cim, sota aquell roure centenari... l’èxit aconseguit fruit de l’esforç comú, de les complicitats...

Descobrir tot sol, o acompanyat en silenci, la immensitat, la bellesa, la grandiositat... la transcendència de la persona. La natura ens hi acompanya.

VIVIM LA NOSTRA FEI

RESPECTEM LES CONVICCIONS DELS ALTRES

... en queden 993 (o més!)...

23

ll´́eexxccuurrssiioonniissmmee aa ll´́aaggrruuppaammeenntt

Els següents apartats estan pensats especialment per als que esteu treballant a l’Agrupament; hi trobaràs un recull de preguntes, idees, propostes... que us han de servir per iniciar un debat sobre com treballeu l’excursionisme a l’Agrupament.

En acabar aquest debat (que segurament se us allargarà en el temps), el vostre Projecte d’Agrupament hauria de contenir les respostes a la majoria de qüestions plantejades i també a d’altres que possiblement us aniran sorgint durant el camí.

També pensem que aquesta part del document pot ser útil per treballar aquest tema a les Taules de Caps d’Agrupament i a altres espais de formació del Moviment.

25


PPEERR CCOOMMEENNÇÇAARR...... Els infants i els joves que vénen a l’escoltisme són majoritàriament de famílies de classe social mitjana alta i pot ser que els valors que l’escoltisme els proposa siguin poc viscuts en la família.

Els caps heu de tenir clar aquesta possible dificultat: esteu educant en uns valors que sovint no es porten de casa; fins i tot, en alguns casos, els nois els han de contrastar amb criteris antagònics de la família.

Tot el contingut educatiu que implica l’excursionisme des de la pedagogia escolta (compartició, esforç, austeritat, silenci, gratuïtat de relacions, obertura...) pot xocar amb un concepte burgès del temps lliure i del turisme (individualisme, competitivitat, passivitat, consumisme...).

D’aquí ve la importància que tots els que treballeu a l’agrupament tingueu clar quins valors s’eduquen en l’escoltisme i en l’excursionisme i que doneu la preparació tècnica necessària per facilitar-ne la realització. Segurament l’escoltisme és un dels pocs llocs privilegiats on poder viure avui aquests valors en grup i com un joc o una aventura.

A més hem de tenir present la necessitat de transferir als pares els continguts educatius que l’agrupament proposa i les exigències que els comporta portar els seus fills al cau.

Per això...

AA LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT HHEEMM DDEE PPAARRLLAARR

DD’’EEXXCCUURRSSIIOONNIISSMMEE......

Una eina pedagògica tan important per a la nostra tasca educativa bé mereix que hi dediquem una atenció especial. Potser ens hauríem de plantejar...

Dedicar un Consell d’Agrupament (de cap de setmana i tot fent una excursió?) a parlar només del tema excursionisme.

26

ll´́eexxccuurrssiioonniissmmee aa ll´́AAggrruuppaammeenntt

Planificar el tipus de sortida que pertoca a cada unitat i com progressen al llarg dels anys els nois i les noies de les nostres unitats en aquest aspecte. • Sortides d’un dia, de cap de setmana, campaments, rutes... • Casa de colònies, refugi, tenda, bivac...

Quines zones volem que els nostres escoltes descobreixin des de castors fins a trucs? Comencem pel poble, continuem per la comarca, descobrim després la Garrotxa i finalment els Pirineus?

Com fem els desplaçaments? Sempre en cotxes particulars? I els serveis públics, els utilitzem? Potenciem la bicicleta, el tren...?

Quines tècniques (orientació, com fer la motxilla, primers auxilis...) volem ensenyar? Qui ho fa? A quines unitats? Quan...?

Com treballem el tema excursionisme amb els pares de cada unitat? Si fem un treball planificat i els expliquem un projecte coherent i continuat ens podem evitar la frase típica: “Els pares no deixen que fem la ruta de... o l’excursió a...”.

TTAAMMBBÉÉ NN’’HHEEMM DDEE PPAARRLLAARR AA LLAA

UUNNIITTAATT......

Segur que costa però al final ho valorarem molt positivament si...

Planifiquem globalment les sortides del curs: quins llocs, com hi anirem, què descobrirem...

Pensem els elements motivadors, d’aventura, de servei... de cada sortida.

Treballem específicament el lligam de la sortida amb el projecte que està portant a terme la unitat.

Valorem la diversitat de nois i de caps i adaptem les excursions a les possibilitats reals del grup i de les persones.

Potenciem el protagonisme dels nois en la preparació i, lògicament, durant la sortida. No hem d’oblidar però el nostre paper d’educadors i els objectius que ens hem proposat.

Els caps utilitzem la sortida com una eina indispensable per portar a terme la nostra tasca educativa.

27


EELLSS CCAAPPSS SSOOMM UUNNAA PPEEÇÇAA CCLLAAUU PPEERR AA

LL’’EEXXCCUURRSSIIOONNIISSMMEE

Els nois són els protagonistes i nosaltres, els caps, el seu model, per això cal que...

Tinguem clar el nostre paper d’educador i sobretot de model per als nois de la unitat.

Transmetem il·lusió en tot el que fem: això engresca.

Dominem les tècniques bàsiques i donem exemple. • No oblidarem mai la farmaciola, respectarem les normes bàsiques de

seguretat, tindrem cura de fer la motxilla com cal...

Ens especialitzem i aprofundim en aquells temes que més ens agraden. És bo que els diferents caps d’una unitat es complementin: potser un domina el tema natura, l’altre ha treballat molt sobre orientació i el tercer és un autèntic “crac” dels núvols i de les estrelles.

Gaudim, sobretot, de l’excursió i compartim amb tots aquesta sensació.

NN’’HHEEMM DDEE PPAARRLLAARR AAMMBB EELLSS PPAARREESS

No podem oblidar que estem treballant (o ho hem de fer) conjuntament amb els pares en l’educació dels nois i noies. Per això ens anirà molt bé...

Treballar amb els pares des del principi qualsevol aspecte relacionat amb les excursions.

Donar-los tota la informació i l’assessorament que calgui. A més hem de fer-ho de manera continuada. També els pares han de progressar en aquest tema!

Explicar als pares els objectius que ens proposem treballar amb les sortides. Ho podem fer a principi de curs o bé al llarg del curs, però es imprescindible que coneguin els “perquès”: per què anem a tal lloc, per què dormim així, per què fem aquesta activitat, per què pugem aquesta muntanya, per què fem el raid...

28

ll´́eexxccuurrssiioonniissmmee aa ll´́AAggrruuppaammeenntt

Explicar-los el projecte global de l’Agrupament respecte al tema de l’excursionisme. Segur que els ajudarà a entendre moltes coses i, a més, ens guanyarem la seva confiança.

NNOO PPOODDEEMM OOBBLLIIDDAARR LLEESS TTÈÈCCNNIIQQUUEESS

Material

Natura

Estels

...

No podem oblidar les tècniques concretes que cal conèixer per anar d’excursió i molts aspectes que poden complementar-la i que, de mica en mica, hem de transmetre als nois i noies...

Orientació

Com fer la motxilla

Farmaciola

Primers auxilis

Seguretat a muntanya

Alimentació

29

ll´́eexxccuurrssiioonniissmmee aa ttrraavvééss ddee lleess uunniittaattss

L’excursionisme és un conjunt de tècniques i vivències i has de tenir present que el nen que comença al cau no les porta incorporades ni porta aquests aprenentatges dins les seves butxaques.

Gaudir amb el fet d’anar d’excursió i que, més endavant, l’excursionisme acabi formant part d’un estil de vida, d’uns valors i d’una manera de ser i de pensar, ha de ser el resultat d’un procés d’aprenentatge i els nois del teu agrupament l’hauran d’anar realitzant a través de les diferents unitats: des de Castors fins a Truc.

Que aquest procés acabi amb èxit depèn del conjunt d’experiències que cada noi acabi acumulant. Per tant, tu i els teus companys d’agrupament sou els responsables que des de ben petits els castors, els llops, les daines... visquin les excursions de forma positiva i com una gran aventura.

31


LL’’AAVVEENNTTUURRAA DDEE LL’’EEXXCCUURRSSIIOONNIISSMMEE

A continuació t’oferim algunes pautes que considerem importants perquè els nens del cau comencin i acabin vivint les excursions de forma positiva.

L’excursionisme és un procés, no es pot començar a fer grans excursions de cop si la unitat no hi està acostumada. No podem pretendre començar a fomentar l’excursionisme a Pioners / Caravel·les.

Si les primeres excursions són viscudes com a males experiències és molt difícil que tinguin ganes de continuar-hi anant; i això és vàlid tant per als castors com per als trucs.

PPeerr ttaanntt......

No caminarem a ple sol, sinó que intentarem fer tot el contrari; aixecar-nos aviat i començar gaudint d’una sortida de sol i del despertar de la natura. Aquesta premissa, però, s’ha d’adequar a les diferents edats.

Has d’adaptar l’horari a les edats. De forma orientativa pots prendre com a referència els següents temps màxims (sempre adaptant-los al grup): • Castors: entre 1 i 2 hores. A ritme suau i amb jocs, cançons i

descobertes; a ser possible lligades amb l’eix d’animació: anem a buscar el tresor del pirata... a la recerca de la poció màgica...

• Llops / Daines: entre 2 i 3 hores. Podem seguir les mateixes pautes que per als castors.

• Ràngers / Noies Guies: entre 3 i 4 hores. Amb activitats d’aventura al final o a la tornada. Per exemple: tornar baixant per un tram de riu, fer una mica d’escalada, fer un petit ràpel o un pont de mico. Has de buscar i potenciar l’aventura. També podeu començar a fer bivacs al campament, al costat de la casa de colònies...

• Pioners / Caravel·les: entre 4 i 5 h. Hem de començar a fer pics amb cert prestigi però senzills i des d’on la vista valgui realment la pena. Si el grup ho permet, també es bo incorporar-hi algunes tècniques d’escalada, una petita caminada amb neu... , però sempre a nivell d’iniciació.

• Truc: fins a 7 h. Si portes un grup de P/C entrenat, podeu recórrer senders de gran recorregut, pujar cims imponents, passar nits a refugis d’alta muntanya... i, fins i tot, realitzar una iniciació a l’alpinisme.

32

ll´́eexxccuurrssiioonniissmmee aa ttrraavvééss ddee lleess uunniittaattss

També és important considerar els desnivells que podeu ascendir en un dia. A títol orientatiu i com a màxim: • Castors: sempre a peu pla o amb lleugers desnivells d’uns 200 - 300 m. • Llops / Daines: 500 m. • Ràngers / Noies Guies: 700 m. • Pioners / Caravel·les: 1.000 m sense motxilla o només amb el dinar;

entre 600 – 800 m amb motxilla. • Truc: 1.300 m sense motxilla o només amb el dinar; entre 800 – 1.000 m

amb motxilla.

Controlar el pes de la motxilla és important no només per evitar els esforços físics que no són adequats a l’edat sinó també per afavorir que els nens puguin gaudir plenament de la caminada. Com a indicació general es considera que com a màxim una persona pot carregar a l’esquena un 30% del seu pes, així un nen de 30 kg, com a màxim portarà una motxilla que pesi 9 kg, i un noi de 50 kg, una de 15 kg. Si per a una excursió necessiteu més menjar o material del que podeu portar a l’esquena, haureu de buscar-hi alguna solució alternativa.

AAllttrreess ccoonnssiiddeerraacciioonnss

No hem d’anar més carregats del compte. No hi ha res més feixuc que portar pes excessiu i que els nens acabin rebentats.

No hem de forçar la situació: més val una retirada a temps que una amarga experiència.

Intentarem no caminar per carretera: l’asfalt cansa molt, sobretot quan fa bon temps perquè destrossa els peus i normalment sempre s’ha de caminar a ple sol. Intentarem evitar, per tant, les carreteres sempre que puguem. Els nois més grans de l'Agrupament, amb una certa experiència excursionista, ho podran assumir com un fet inevitable, però els més petits, no.

Hem de vigilar amb els castors, els llops i les daines perquè no tinguin por a la nit. Els típics jocs de por o novatades normalment fan que s’interioritzin les excursions com a espais de neguit: això és començar amb mal peu. El nen sempre hauria de tornar sabent-li greu que l’excursió s’hagi acabat i amb ganes de tornar-ne a fer una altra.

33


Cal que paris atenció amb la pubertat i l’adolescència. Els canvis físics que es produeixen (augment de la massa corporal, desequilibri entre la talla i el pes, pèrdues del control motor...) poden ser un obstacle important per a alguns joves.

També has d’estar especialment atent als ritmes biològics de les noies: els períodes premenstruals i la menstruació poden comportar canvis importants tant en la resistència física com en l’estat d’ànim.

34

ppeerr aall ddeebbaatt......

A continuació et proposem 4 debats per tal de replantejar-te alguns aspectes essencials i altres secundaris per a una bona combinació d’escoltisme i excursionisme i aprofundir-hi. Aquests textos et poden servir per introduir algun dels temes al Consell d’Agrupament, o al grup de focaires, o a una Taula Pedagògica...

Et convidem a tractar-los en profunditat, fent-los servir com a punt de partida per tal de definir maneres de fer concretes, d’encetar línies d’actuació de l’Agrupament, per trobar solucions als conflictes amb els pares... i per garantir un bon “excursionisme” als teus nois i noies.

Endavant! Treu-li tot el suc!

35


((UUNN)) OOSSPPAA NNOOII......!! Plantegem-nos l’arrel de tot plegat!

Amb aquest text pretenem que trobis la necessitat de l’excursionisme per poder fer escoltisme! Aprofita els mil i un moments que t’ofereix una excursió per tal de posar en pràctica tota la teoria que tenim tan ben apresa.

Què i com pots aprofitar tot el que t’ofereix “el fet d’anar d’excursió”? Què t’ofereix l’excursionisme per poder viure l’opció fe i país? Saps aprofitar cada una de les ocasions per incidir en el progrés personal dels nois de la unitat?

LLlleeggeeiixx ii...... − Ep Santi! Què has fet aquest cap de setmana? − Jo, ja pots pensar, no gaire res: mirar la tele, jugar el partit de futbol i el

diumenge vaig anar al cinema. − Ah, doncs jo vaig anar d’excursió amb el cau. − Vas tornar a anar a la casa de colònies de Cal Xanoca? − Ui què va! Aquesta vegada vam fer una excursió de les de veritat. Per

començar, en comptes d’anar amb el cotxe dels pares, vam agafar el cotxe de línia fins a Sant Hipòlit. No vegis el tip de cantar que ens vam fer plegats des de les últimes files de l’autobús.

− Jo em penso que no he anat mai en un autobús de línia... − Però el millor va començar després perquè volíem seguir un camí marcat

en un mapa però que estava mig perdut. Va ser tota una aventura, contínuament ens havíem d’aturar per orientar-nos, sort dels caps que en saben un niu. Ah i mentrestant en Xep ens feia observar un piló de coses: ara un cau de conill, després una puput... fins i tot ens va dir que per allà estava ple de senglars perquè el terra estava tot remogut; de fet no sé si creure-m’ho...

− Potser m’hauria d’apuntar al teu cau... − El camí se’ns va fer curt a tots, fins i tot en Miquel, que sempre es

queixa, va arribar a l’ermita sense fer la pregunta del milió: Que falta gaire?

36


− Aquesta vegada també vàreu tenyir samarretes? − Ui què va si només vam fer que... ospa! vam fer tants jocs guais i a més

vam fer una bona neteja dels voltants de l’ermita tot recollint llenya per fer foc al vespre: saps que ara a l’hivern encara se’n pot fer?

− Però... − El sopar... el sopar sí que va ser espectacular... cada patrulla va preparar

uns entrants per als altres. Tots ens hi vàrem lluir: semblava un pica-pica d’un casament. Però potser encara recordo més el Bona Nit. La pell se’m posava de gallina mentre escoltava la història (encara no sé si és certa) d’aquell noi enmig de la foscor i només amb la llum del caliu que quedava. Després abans de dormir a l’ermita estic segur que molts hi vam tornar a pensar...

− I dius que vàreu dormir a dins una església? − Sí, sí... de fet feia un fred que pelava! A mi la Gemma em va deixar un

jersei que li sobrava, però tot i així vam haver de dormir tota la patrulla tan junts que no ens podíem ni bellugar. Ah, els caps ens van fer aixecar tan aviat que encara era fosc, tots remugàvem... però quan vam veure la sortida del Sol vam callar tots alhora (caram quins colors més vermells!).

− I què havíeu de fer tan aviat? − Ah doncs vam anar fins al cim de Montgresol: hi havia una vista! Els caps

ens van ensenyar moltes muntanyes: Montserrat, el Montseny, el Puigsacalm...també deien que es veia el Canigó. L’única ensopegada de la sortida, la va tenir l’Oriol, el meu cap de patrulla, que es va regirar el peu. Entre els de la patrulla ens vam repartir tot el que portava. Ell feia el cor fort però li devia fer mal, entre els caps i nosaltres l’anàvem distraient. Avui l’he vist quan el seu pare l’acompanyava a l’escola... anava amb la cama embenada però m’ha dit que no era res greu.

− Ep, potser que anem cap a l’aula de tecno... − Sí, potser sí... ah, encara no t’he explicat com...

......rreefflleexxiioonnaa..

Creus que els teus castors, llops, daines... trucs tornen tan engrescats d’una sortida?

Mots encreuats: Pots buscar tots els elements pedagògics que els caps han treballat durant la sortida.

37


És realitat o ciència – ficció? Aquesta narració creus que és una utopia o pot ser una realitat en alguna unitat d’algun agrupament actual?

I ara la bomba: creus que podem fer escoltisme sense fer excursionisme?

((DDOOSS)) UUNNAA RREEUUNNIIÓÓ DDEE PPAARREESS...... Amb aquest debat pretenem que trobeu, tu conjuntament amb el Consell d’Agrupament, la manera més idònia d’organitzar-vos i planificar-vos per tal que l’excursionisme es pugui integrar d’una manera natural a qualsevol de les unitats.

Sovint les tensions que sorgeixen amb els pares són fruit d’una mala organització, on tots els aspectes mal lligats són punts de desconfiança i preocupació per part dels pares.

Us plantegeu l’excursionisme com un procés gradual que s’ha de començar a Castors? Aneu avançant de mica en mica, juntament amb els pares, de manera coherent i organitzada a través del pas dels nois per les diferents unitats?

Teniu en compte quina és la preparació prèvia que necessiten els nois abans de sortir a fer un determinat tipus d’excursió?

LLlleeggeeiixx ii......

(Dilluns 16 de març) A.E. El drac Sant Jordi Desvalls Unitat de Pioners / Caravel·les

Benvolguts mares i pares,

Com cada any per aquestes dates us convoquem a l'agrupament el proper divendres dia 20 de març a les 10 del vespre per parlar de la sortida que farem la propera Setmana Santa.

Us hi esperem!!!!

Els caps

38


(Divendres, 20 de març, quarts d'onze del vespre) (Cap) - Hola i bona nit. Mmmm! Amb alguns de vosaltres ja ens coneixem,

mmmmm...., però els altres és el primer cop que veniu, mmmmm..... (C) - Per tant ens presentem: som en Martí, l'Olga, en Miquel i l'Aida, els

caps dels vostres fills i filles. (C) - Com ja us explicàvem a la carta, ehem!! us hem convocat per explicar-

vos una mica què tenim previst fer a la sortida de Setmana Santa. ehem!

(C) - Bé, tenim previst fer la Pica d'Estats. Sortirem el dimecres al matí amb autobús fins a la Vall Ferrera, per arribar al vespre al refugi. Després tenim dos dies de coll per fer el cim (dijous i divendres), dormint tots dos dies amb tenda als llacs i baixarem per l'altra banda fins al refugi de Baborte el dissabte, per tornar al pla de Boet el diumenge. L'arribada serà el dilluns a les 7 de la tarda.

(Pare) - Heu reservat plaça al refugi? (C) - No, és que com que la sortida la munten ells, no ho han fet encara i no

volem intervenir. (P) - I si no ho fan? (C) - Farem bivac! Així n'aprendran. No és pas la primera vegada que en

fem. L'estiu passat..... (P) - Però, no hi ha neu durant aquest mes? És una bestiesa!! I si fa mal

temps? (P) - I els dies que dormiu amb tendes? Suposo que no són aquelles

famoses tendes que no s'aguanten per cap costat? (C) - De fet hi ha una comissió encarregada de fer-les arreglar... (P) - I no trobeu que és una sortida molt dura? Ja us heu preparat? Però si

no han anat mai de ruta!! (C) - Sí però ja els toca. De fet a P/C sempre es fan rutes. (P) - Això és una bestiesa! En aquest Agrupament només es fan sortides a

P/C! Si no es fan sortides de petits com volen fer coses de nivell de cop!

(C) - Es fa una sortida cada mes! (P) - Sí, però, no n'heu fet cap a la neu. Ja teniu l'equipament necessari? De

fet sempre aneu a cases de colònies.

39



L'excursionisme és un procés gradual als vostres agrupaments?

S'ha d'ensenyar a organitzar una sortida?

Les coses creus que es fan perquè toca o perquè tenen algun sentit?

En el cas que se’t planteja, el problema és dels pares o dels caps?

((TTRREESS)) EEPP,,...... LLAA SSOORRTTIIDDAA!! Ara cal que et replantegis quina és la teva actitud, i la del teu equip de caps, davant l’excursionisme i com la vostra manera de viure’l pot influenciar en l’actitud de la vostra unitat.

Està motivada la vostra unitat per anar d’excursió? Quina creus que és la millor manera de motivar-la? Quin ha de ser la teva actitud com a educador?

El nois se senten protagonistes de l’excursió? Pots incidir en la decisió dels nois en el moment d’escollir? Són ells els que marquen el tarannà o vosaltres com a caps hi teniu molt a dir?

Introduïu aspectes innovadors malgrat que això suposi dedicar-hi més temps?

LLlleeggeeiixx ii...... (M) - Hola Quim! (Q) - Hola Miquel! Què tal? (M) - Et truco per avisar-te que demà arribaré tard a la reunió on hem de

preparar la sortida de la setmana que ve. (Q) - Ostres tu! No em diguis que és demà la reunió! No me’n recordava i ja

he quedat amb els de la classe de la uni per preparar el viatge final de curs.

(M) - Bé, no et preocupis, truquem a la Mariona i li diem de canviar la reunió a divendres, et va bé a tu?

(Q) - Si és a les 6, sí, ja que a les quatre he quedat per anar a fer el cafè amb uns companys i al vespre tinc entrades per anar al teatre.

40


(M) - A mi ja m’està bé a les 6. Ja trucaré a la Mariona per dir-li, segur que s’enfada.

(Q) - Per cert, com ho tenim allò de la sortida? (M) - Ja tenim la casa de colònies i l’autobús encarregat, per tant el més gros

ja està fet. Ara només cal pensar quatre jocs per fer-los jugar al vespre. (Q) - I el menjar? (M) - Genial! Ens ho hem muntat bé aquesta vegada: la casa té un servei de

menjador i no ens hem de preocupar per cap àpat. (Q) - Em fa un pal la sortida! Només de pensar-hi ja m’estresso! Un altra cap

de setmana amb tots els llops i daines penjats del coll... (M) - I a sobre a la Mariona se li ha posat entre cella i cella de pujar fins al

castell de Regincós el diumenge al matí. Te’ls imagines? Quant falta? Estic cansada! La motxilla pesa molt!.... I total pujar per pujar seria millor quedar-nos a fer una gimcana prop de la casa.

(Q) - Si vols, li podem plantejar, i així ens estalviem tota la moguda...


Quina serà la motivació dels llops i les daines a la sortida del cap de setmana que ve?

Cal que tots els caps vagin a la una?

Qui són els protagonistes de la sortida?

Com és que el cap té aquest tarannà?

((QQUUAATTRREE)) JJAA HHEEMM FFEETT LLAA SSOORRTTIIDDAA!! Tornem altre cop al fons de la qüestió i ara planteja’t què entens per una excursió.

En els seus inicis, el Moviment desenvolupava totes les seves activitats en el marc educatiu de la natura; tot el que ens ofereix l’entorn natural difícilment ho podrem trobar en altres espais. I ara, on aneu?

En les unitats grans (P/C i Truc) anar d’excursió pot convertir-se en una alternativa a la manera que tenen de viure el seu temps lliure fora del cau. És així en el teu

41


Agrupament? S’aprofita en aquestes unitats l’oportunitat de viure segons unes pautes diferents?

Vosaltres, com a equip de caps de P/C o animadors de Truc, cal que us marqueu uns objectius educatius previs, per tant, hi teniu quelcom a dir en les eleccions dels nois i noies! El secret, o la gràcia, es troba en saber fer-los sentir protagonistes a ells mateixos i alhora aconseguir aquests objectius que us heu marcat com a educadors. Com ho aconseguiu?

La revisió és una eina molt vàlida per tal de poder recapitular allò que ha anat bé i allò que no, tant amb l’equip de caps com amb la unitat. És el moment d’analitzar si s’han complert els objectius previs i, si no és així, buscar estratègies de com reenfocar el funcionament de la unitat per tal d’aconseguir-los.

LLlleeggeeiixx ii...... (Joan) - Hola Pere, què tal ha anat el “finde”? (Pere) - Puta mare, la penya s’ha enrotllat guai i hem fet una farra que t’hi

cagues. (J) - Siiiií? Què vau fotre? (P) - Ja veus, com sempre, amb els “nanos” hem anat d’excursió. (J) - Que hi havia farra? (P) - Hombreeeee! Ei, però que consti, l’excursió la van triar els “nanos”.

Nosaltres només vam proposar que per poder implicar-nos socialment cal fer primer una bona descoberta per saber què podem fer després.

(Lluïsa) - Bona taaaarda! Quina una n’esteu pensant? (J i P) - Nosaltres? Reeees! (L) - Com ha anat el cap de setmana? I l’excursió amb els truqui? (P) - Bé, ens ho vam passar molt bé. (J) - Que no li expliques? (L) - Què ha passat? No fotis que heu tornat a anar de farra amb la colla de

truc. (P) - Que no, tia, que no, que hem fet una descoberta de l’entorn. (L) - A quina hora de la matinada ha tingut lloc aquesta fantàstica

“descoberta del poble”? I ara em diràs que esteu fent un servei de caràcter social, no?

(P) - Quin plom. Sempre amb el teu rotllo. Tia, a veure si ho acabes d’entendre: les excursions serveixen per crear bon rotllo amb els

42


“nanos”, serveixen per cohesionar el grup i què millor que fer el que els agrada per aconseguir-ho, no?

(L) - Mira, em sembla que com a caps hauríem d’intentar anar una mica més enllà i plantejar-nos excursions amb una mica de cara i ulls.

(P) - L’any passat ja ho vam fer: vam fer una ruta pel País Basc. (J) - Home, no em sembla pas que fos un exemple ideal com a ruta

precisament “escolta”. (P) - A mi em sembla que el més important és respectar les opinions, els

interessos i les motivacions dels “nanos”. I això és justament el que ells volen!

- ...


Creus que cal motivar aquesta unitat per fer excursionisme?

Una excursió és qualsevol sortida fora del cau?

El cap és un més o hi té quelcom més a dir?

S’està urbanitzant massa el nostre Moviment? Caldria redescobrir el marc educatiu de la natura? Cal tornar a redefinir alguns aspectes?

43

AALLGGUUNNSS AASSPPEECCTTEESS TTÈÈCCNNIICCSS......

45

Aquest segon capítol tracta d’aspectes bàsics (repetim: bàsics!) per a la pràctica de l’excursionisme i que, per tant, convindria treballar amb els nois des del mateix moment que entren a l’Agrupament.

No podem oblidar que també convé informar els pares del contingut de molts d’aquests apartats, sobretot els pares de les unitats més petites.

Si en una sortida tenim solucionades aquestes parts més tècniques, això ens permetrà gaudir més d’aquesta excursió i a més treure’n un major rendiment pedagògic ja que ens podrem centrar més en la nostra tasca educativa.

47

ppllaanniiffiiccaacciióó

No podem oblidar que una excursió és una activitat més de la unitat i per tant per realitzar-la seguirem els passos de la metodologia escolta: proposta, elecció, planificació, realització i revisió.

Dins d’aquest procés, el treball amb comitès, per potenciar el protagonisme del nois, i la correcta planificació de la sortida són dos elements importants a tenir en compte.

• Plantejar els objectius amb l’equip de caps: Pot ser que aquests objectius vinguin donats per uns objectius més generals de curs o d’una acció / empresa / servei; però sempre està bé concretar-los per a l’excursió.

• Planificar i preparar: perquè l’excursió vagi bé cal una bona planificació i preparació prèvia de tots els aspectes importants.

• Realitzar l’excursió. • Revisar: aquest és un punt que sovint oblidem o no hi prestem

l’atenció que cal. Utilitza la revisió! ja que et permetrà optimitzar allò que ha funcionat bé i alhora millorar, en la següent excursió, allò que no ha acabat d’anar bé. La revisió ha de tenir en compte tots els aspectes de l’excursió (també la mateixa revisió) i l’has de fer tant amb la unitat com també amb l’equip de caps.

49


PPLLAANNIIFFIICCAACCIIÓÓ II PPRREEPPAARRAACCIIÓÓ Hi ha alguns detalls que poden semblar insignificants però que a l’hora de la veritat si els tenim previstos poden fer que una sortida vagi millor:

Informació: ja hem fet la carta informativa pels pares? Tots els nois de la unitat estan ben informats? Especifiquem el material que han de portar? Hem comentat la sortida amb els caps d’agrupament?

Itinerari: quina és la ruta més adequada? Quan tardarem a fer-la?

Transport: com hi arribarem i marxarem? I a quina hora?

Dormir: on dormirem? Ja hem avisat al refugi? Sabem si es pot acampar?

Material: quin material necessitarem? Les tendes, estan revisades? Tenim suficients fogons? I les bombones, són plenes?

Dieta: què menjarem? Qui s’encarrega d’anar a comprar?

Moments: ja hem preparat el Bon Dia? I el Bona Nit? Aprofitarem el moment d’arribar al cim per...?

Al cau: com lliguem la sortida amb el projecte que estem portant a terme? Quines activitats hem de fer per després a la sortida poder...? Treballem l’eix d’animació per donar-li continuïtat a l’excursió?

Tècniques excursionistes: hem d’aprendre alguna tècnica (fer la motxilla, caminar amb grampons, muntar una tenda...) abans de sortir?

Revisió: tenim preparada una dinàmica per fer la revisió amb la unitat? I l’equip de caps, quan revisem la sortida?

...

En la preparació de l’excursió és molt important que els nois se sentin protagonistes i responsables de la seva planificació i organització. El mètode escolta ens ofereix una eina molt vàlida per tal de fer-ho possible: el treball en comitès!

50


CCOOMMIITTÈÈSS Les sortides a muntanya ens proporcionen una ocasió fantàstica per dur a terme el funcionament per comitès, aquesta eina pedagògica tan escolta i tan útil per potenciar les aptituds de tots els membres de la unitat. Els comitès ens permeten distribuir responsabilitats a la unitat, repartir protagonismes i adquirir coneixements específics.

Has de tenir en compte l'edat, el tarannà de la unitat i les qualitats o motivacions dels membres de la unitat a l'hora de constituir els diferents comitès. D'una manera general podríem citar els següents:

OOrriieennttaacciióó −− rruuttaa

Aquest comitè pot ser l'encarregat de buscar la informació de les possibles rutes, dels llocs a visitar, on dormir i on trobar aigua. Es pot encarregar de buscar mapes, ressenyes, possibles transports. És aconsellable tenir un mapa de Catalunya penjat al cau, de manera que pugueu situar fàcilment els llocs on anireu, com hi arribareu... de manera que tots els membres de la unitat siguin conscients d'on heu anat, com hi heu arribat... Els membres d’aquest comitè poden presentar propostes a la unitat i que aquesta decideixi on anar. Durant l'excursió es poden responsabilitzar de portar el grup pel bon camí.

Tallers: orientació, interpretació de mapes, càlcul de distàncies i de desnivells, recerca d'informació, ressenyes de les excursions realitzades, recull d'informació dels transports públics, recull d'informació de tot tipus de llocs a visitar.

FFoottooggrraaffiiaa −− rreeppoorrttaattggeess

Aquest comitè es pot encarregar de fer les fotografies de l'excursió, així com de possibles reportatges que es poden publicar en una revista, o a la plana web, de la Unitat, de l'Agrupament, de la Demarcació o del Moviment. També pot ser l'encarregada d'informar a la unitat d'esdeveniments d'actualitat importants, i proposar debats sobre aquests temes. Es pot encarregar de mantenir una cartellera amb fotografies de la darrera excursió, amb composicions tipus collage i amb informacions de tot tipus. També es pot encarregar de portar a revelar les fotografies i de fer-ne còpies per a tothom.

Tallers: fotografia (tant amb màquines reflex com amb màquines digitals), revelatge, manipulació informàtica d'imatges, escaneig, edició de textos, confecció d'una revista,

51


col·laboracions amb les edicions de Minyons, concurs de fotografia, passades de diapositives, confecció dels àlbums de l'agrupament, collage resum d'un campament o d’una sortida, raid fotogràfic.

NNaattuurraa

Aquest comitè es pot encarregar de buscar informació de la fauna i la flora dels llocs que visitareu, i d’aprendre a reconèixer els arbres, les plantes, els seus usos, les petjades, els hàbits de la fauna, els excrements...

Seran els encarregats de dur els binocles i les guies d'ocells, d’arbres, de plantes... per identificar els elements interessants que aneu trobant pel camí.

Tallers: recollida i anàlisi d'egagròpiles, reconeixement de petjades, reconeixement d'excrements, audiovisuals de natura, organització de visites a museus o aules de natura, biblioteca de natura, recollida de plantes medicinals, excursions a parcs naturals, identificació d'ocells.

PPrriimmeerrss aauuxxiilliiss −− ffaarrmmaacciioollaa

Seran els encarregats de dur la farmaciola, mantenir-la en condicions i portar la informació necessària per a fer-ne un bon ús i saber donar uns primers auxilis en cas d'accident. Han de portar la informació dels telèfons d'emergència de la zona, la documentació de tothom, els papers de les assegurances, els carnets...

En cas de petits accidents poden fer les primeres cures als membres de la unitat.

Tallers: confecció d'una farmaciola correcta, aprenentatge de l'ús dels diferents medicaments, aprenentatge de tècniques d'embenatge, nocions bàsiques de primers auxilis.

MMaatteerriiaall −− iinnssttaall..llaacciioonnss

Seran els encarregats de dur el material comunitari i de vetllar per la seva conservació. En funció de la sortida serà necessari un tipus de material o un altre. Poden fer la llista de material que ha de dur cada petit grup de la unitat. També poden encarregar-se de la possible construcció d’instal·lacions, així com de tècniques d'escalada, ponts de mico, tirolines...

52


Tallers: ús de la destral, realització de nusos, construcció d’instal·lacions, com fer foc, muntatge de tendes, muntatge del campament, potabilització de l'aigua.

AAnniimmaacciióó −− vveettllllaaddeess −− cceelleebbrraacciioonnss

Les sortides ens proporcionen una gran ocasió per fer celebracions, per exemple: les promeses, el pas a una altra unitat, consells d'honor... ja que tant l'entorn com les vivències hi acompanyen.

També al vespre podem preparar vetllades de cançons, representacions teatrals, debats...

Tallers: preparació de vetllades, elaboració d’un cançoner, taller de música, taller de teatre...

PPRREEPPAARRAACCIIÓÓ DDEE LL’’IITTIINNEERRAARRII L’excursionisme com tota activitat que realitzem a l’escoltisme ha de tenir uns objectius ben definits prèviament, tant des del vessant més pedagògic com des del més tècnic. Per tant, quan prepareu una excursió amb la unitat, heu de saber no solament per què la voleu fer sinó també on anireu, quin esforç caldrà que hi esmerceu per dur-la a terme... Una sortida no pot ser una marxa desordenada i improvisada: no compliria les premisses bàsiques ni de l’excursionisme ni de l’escoltisme.

En els següents punts hi trobaràs una sèrie d’aspectes que et poden servir de guió per a la preparació de l’itinerari i que t’han d’ajudar a treure’n el màxim rendiment com a grup però també per al progrés personal de cada noi de la unitat.

1. Itinerari sobre el mapa. Una vegada definit l’objectiu, el primer pas és fixar sobre el mapa el recorregut que seguireu, els punts d’accés i les vies de comunicació que hi condueixen. Us caldran mapes detallats d’escala 1:50.000 o inferior.

2. Guies. Les guies són una bona ajuda per a la planificació ja que et permeten disposar, anticipadament, d’informació més o menys rigorosa de la zona.

3. Gràfics d’ascensions. Pot ser interessant disposar de gràfics o croquis de les ascensions. Aquests permeten a l’excursionista la identificació sobre el terreny dels punts d’accés a la zona o cim que es proposa. Els gràfics de

53


desnivell ens permeten apreciar fàcilment l’esforç que suposarà recórrer l’itinerari proposat.

4. Panoràmiques dels cims. Un dels aspectes més agraïts de l’excursionisme és la identificació des del cim dels detalls orogràfics que us envolten. Aquesta identificació us permetrà conèixer més a fons la geografia del nostre país i situar punts que ja els coneixeu perquè els heu trepitjat anterioment.

5. Estudi de l’itinerari. Una vegada es disposa de la informació dels punts anteriors ja només us queda estudiar atentament la sortida i programar-la. Cal parar atenció a alguns aspectes: el temps necessari per fer el recorregut, distribució del camí a recórrer en segments similars (si estem de ruta), preveure els accidents geogràfics que envolten el recorregut...

6. Aspectes a considerar en la planificació: • L’estació de l’any en què realitzareu l’itinerari. Per qüestions òbvies cada

estació de l’any té el seu itinerari adequat. Accedir a una zona fora d’època pot convertir una agradable excursió en un calvari.

• El ritme de la marxa. En funció del recorregut cal que feu una previsió del ritme que cal dur per fer-lo en el temps de què disposeu. Heu de tenir molt en compte l’edat dels participants en el moment de planificar la sortida.

• La ruta d’aproximació. Cal que preveieu per on us heu d’aproximar a la zona on realitzareu la sortida. Amb anterioritat cal disposar de la informació dels transports públics que hi menen i de si és necessari reservar les places anticipadament.

• El grup. És imprescindible que tingueu una visió del grup que hi participa com una unitat heterogènia. Cal que la sortida sigui ajustada a tot el grup, tant des del punt de vista d’exigència física com dels interessos particulars respecte a un itinerari concret.

7. Complements. En una sortida hi ha una sèrie de factors de naturalesa no exclusivament muntanyenca que ens poden permetre complementar la sortida, “vestir-la” amb un eix d’animació engrescador i acabar-la d’adequar als objectius que ens hem proposat. • Arqueologia. El patrimoni arqueològic de Catalunya pot ser, fàcilment,

l’objectiu únic i exclusiu d’una excursió o bé un complement o la justificació d’una bona aturada en el curs de l’itinerari.

• Història. Un itinerari ben combinat pot rememorar efemèrides passades o bé justificar un eix d’animació adequat al recorregut.

• Santuaris i ermites. Molts d’aquests temples són una atracció per a l’excursionista, tot i que sovint i des del punt de vista artístic la seva visita

54


no sigui obligada ho pot ser per la bellesa del paisatge. Com el Far, el Mont, Queralt...

• Literatura. Segurament existeixen obres literàries que poden fer referència a la zona on us desplaceu, des d’obres clàssiques de la literatura a curts contes o llegendes que poden ser convenientment introduïts: explicar una llegenda al voltant del foc de camp, llegir un poema en arribar al cim...

• Fotografia. Hem de tenir molt present les múltiples possibilitats o els recursos que ens pot oferir la fotografia com a part integrada d’una sortida.

• Natura. Evidentment, la majoria de sortides es desenvolupen fora de l’àmbit urbà, és una llàstima desaprofitar els recursos pedagògics i formatius que ens ofereix el coneixement natural de la zona que és objecte de l’excursió.

• L’aspecte humà. No hem d’oblidar mai que quan caminem per la muntanya estem trepitjant una terra que pertany a uns homes, que si bé són del nostre poble, són diferents en mentalitat, costums i forma de vida. De l’admiració i del respecte a l’entorn i als seus habitants en depèn el respecte d’aquests a l’excursionista.

55

eell mmaatteerriiaall

Moltes vegades oblidem que determinats aspectes relacionats amb el material, tant personal com de grup, no són gens evidents; per això és molt convenient treballar-los amb els nois al cau i parlar-ne també amb els pares; respecte a aquest tema, tant uns com els altres sovint estan molt desorientats.

A les pàgines següents trobaràs un seguit de recomanacions sobre la motxilla, el sac de dormir, el calçat... però també sobre les tendes i el material de grup en general. Llegeix-les per poder planificar després en el Consell d’Agrupament (o bé amb els caps de la teva unitat) a quina edat, de quina manera, com i quan treballareu aquest tema. Bona feina!

57


MMAATTEERRIIAALL PPEERRSSOONNAALL

LLaa mmoottxxiillllaa

En aquest apartat trobaràs un conjunt de recomanacions sobre la motxilla “ideal” pensant en ella mateixa però també en la millor manera de fer-la.

Si treballes aquest tema al cau amb els mateixos nois i noies (especialment en les unitats més petites) t’estalviaràs més d’una sorpresa durant l’excursió. Cal tenir molt present que també “s’ha d’aprendre a fer la motxilla”.

De ben segur que els pares dels més petits t’agrairan que en una reunió de pares els donis uns quants d’aquests consells.

Sempre tindràs en compte...

D’evitar portar qualsevol cosa de la qual puguis prescindir.

Que has de comprovar que no et deixes res. Per això pots utilitzar una llista (en aquest llibre en tens un model per fotocopiar i que pots anar adaptant a les teves necessitats).

Que has de fer la motxilla sempre amb un cert ordre. • Sovint és molt important trobar ràpidament el que busques. • Cal tenir sempre a mà els elements bàsics com ara la cantimplora, els

guants, la gorra, el ganivet... Per això aprofita al màxim la tapa i les butxaques laterals.

• Et serà útil agrupar els petits objectes dintre de bosses o bé en les butxaques de la motxilla.

• El millor és col·locar els objectes segons l’ordre previsible en què els necessitaràs.

Que el més pesat sempre ha d’anar a sota de la motxilla i/o a prop de l’esquena.

Que és millor que facis la motxilla ben compacta i, per tant, que aprofitis els forats per entaforar-hi peces petites (posa els mitjons entre la cantimplora i la farmaciola, omple l’olla amb el sac...)

58


Que la motxilla ha de quedar recta i des de fora no s’haurien de notar-hi bonys. • No hi ha res pitjor que fer una excursió amb una motxilla que et cau de

costat o amb la cantimplora que se’t clava al mig de l’esquena.

Que has d’adaptar la manera de fer la motxilla a les teves necessitats.

Que és millor que cadascú porti la seva motxilla (encara que sigui petita), més que portar una sola motxilla molt gran entre un grup (sisena, patrulla, equip...). • Lògicament l’excepció serà quan, com a caps, ens proposem treballar

aspectes cooperatius dins del grup.

Que cada noi s’ha de fer la seva motxilla (cal treballar-ho amb els pares). Tot i això sovint els nois no recorden on porten les coses, fins i tot arriben a no saber què porten.

Que aprendre a fer la motxilla porta temps i experiència. Això vol dir que és un procés gradual i que s’ha d’anar treballant en totes les unitats, des de Castors a Pioners / Caravel·les.

Grandària

Pot ser de 30 a 60 litres en funció de l’edat i del tipus de sortida (1 dia, 2 dies, ruta o campament). Una motxilla de 50 litres (potser extensible) segurament et farà un bon servei durant molts anys. • Cal tenir present que l’adequació del pes que carrega un noi o noia

segons la seva edat és molt més important que no pas la mida de la motxilla. Caldrà doncs tenir especial cura a no portar coses innecessàries (... com que et sobra espai, agafa un altre jersei...).

• Com a indicació general es considera que com a màxim una persona pot carregar a l’esquena un 30% del seu pes, així un nen de 30 kg, com a màxim portarà una motxilla que pesi 9 kg, i un noi de 50 kg, una de 15 kg.

• Possiblement un castor en farà prou amb una motxilla petita, però, ja pensem per quan vagi de campaments? I li servirà la motxilla quan arribi a Ràngers / Noies Guies?

• L’austeritat també passa per no haver de comprar una motxilla nova cada tres anys perquè se t’ha quedat petita o perquè ja la tens molt vista.

Una frase per no oblidar: “millor que en sobri que pas que en falti”. • Recorda la imatge d’aquell que porta més coses penjant fora de la

motxilla que no pas a dintre, a més de ridícul és absolutament incòmode per caminar.

59


Pots valorar la possibilitat de tenir motxilles de diferents mides (especialment si sou uns quants germans).

Butxaques laterals

Van bé per organitzar-te la motxilla, però també te la poden desequilibrar si no vas amb compte.

Per als més grans poden ser més útils les motxilles sense butxaques però amb corretges per portar la màrfega, els crampons, la tenda, el piolet...

Les malles elàstiques exteriors (molts models actuals en porten) poden ser útils per desar petits objectes sense haver d’obrir tota la motxilla.

Tapa

És important que sigui gran i cobreixi bé tota la motxilla.

Cal que es reguli bé per recobrir sempre la motxilla, tan si la portes pràcticament buida com si l’omples al màxim.

Ha de tenir 2 o 3 compartiments: són els que més utilitzaràs.

Cintura

Ha de tenir una corretja ampla i millor tova.

S’ha de cordar i descordar amb facilitat.

Si te la cordes ben fort, t’anirà bé perquè et descarregarà molt el pes de les espatlles.

Tires

Cal vigilar que les costures estiguin reforçades. Et poden portar molts problemes si es trenquen a mitja excursió.

La regulació ha de ser senzilla. Segurament l’hauràs de regular més d’una vegada.

Hi ha alguns models que incorporen una tira horitzontal a l’alçada del pit que enllaça les dues tires: et pot ajudar a mantenir una postura més còmode.

Teixit

Millor si és impermeabilitzat... però cal tenir present que la impermeabilitat és molt teòrica, a la llarga l’aigua travessa qualsevol teixit.

60


Cal que sigui resistent (teixit tipus Cordura), encara que pesi una mica més, a la llarga evitaràs problemes.

Pots mirar les costures internes: molt millor si són dobles.

Tancaments

Han de ser ràpids i senzills d’obrir i tancar.

S’han de poder regular amb facilitat.

Millor si hi ha poques corretges i que les que hi hagi siguin realment útils.

Cul

Ha d’estar especialment reforçat perquè és el lloc que més desgast pateix (juntament amb les tires). Vigila que el teixit sigui doble o bé que sigui més resistent que la resta de la motxilla.

Són especialment útils les motxilles que tenen una obertura per baix i permeten accedir ràpidament i fàcil al fons de la motxilla. També possibiliten treure el sac de dormir sense haver de desfer tota la motxilla.

Esquena

L’adaptació a l’esquena i la comoditat són bàsiques

Ha de tenir un sistema de ventilació. Tampoc cal exagerar: sempre acabaràs suat de l’esquena.

EEll ccaallççaatt

En triar el calçat, has de considerar el terreny, l’estació de l’any i el pes que portaràs.

Aquí t’exposem alguns aspectes que hauràs de tenir en compte:

És recomanable portar els turmells protegits per evitar lesions.

La sola és un component essencial en la bota, cal que sigui resistent, de material antilliscant i amb un gravat profund per augmentar l’adherència.

Actualment hi ha molts materials que són impermeables (per exemple, el Gore-Tex) però amb el temps acaben perdent les seves propietats. Només les botes de pell, les podràs mantenir impermeables durant anys si tens cura de greixar-les bé.

61


Tipus de botes

Sabatilles esportives: són còmodes però no t’ofereixen tanta protecció per als peus com unes botes, per això és millor no utilitzar-les, sobretot quan portis la motxilla molt carregada (et pots estalviar alguna lesió al turmell).

Sabates de muntanya: malgrat que són molt còmodes, el fet que no protegeixin els turmells, fa que no siguin adequades per anar d’excursió.

Botes de muntanya o de tresc: són les més recomanables per fer excursions de baixa i mitjana muntanya. Són pràctiques per a recórrer distàncies curtes, sempre que el terreny no sigui abrupte. Solen ser reforçades, protegeixen el turmell i tenen una sola adequada per als camins rocallosos. N’hi ha de molts tipus però les classifiquem en: • Botes de cordura: fetes amb materials sintètics. Normalment són

impermeables (Gore-Tex), però un cop perden aquesta propietat ja no es pot recuperar. Solen ser lleugeres i tenir unes bones soles.

• Botes de pell: són més pesades que les de cordura però es poden mantenir impermeables greixant-les bé. Aporten una gran resistència i protecció. Tenen unes soles fortes i rugoses i unes empenyes de cuir resistents a l’aigua. Les canyes encoixinades donen suport al turmell.

Botes d’alta muntanya: són botes que han d’aguantar el peu rígid mentre es fan servir crampons per aferrar-se al gel i la neu. Poden ser de cordura, de pell o de plàstic. Les botes de plàstic estan molt ben aïllades i dins les cobertes dures de plàstic porten unes botes tèrmiques separades que aïllen el peu de la superfície glaçada.

EEll ssaacc ddee ddoorrmmiirr

Es fabriquen sacs de dormir de moltes menes, per la qual cosa és important conèixer les temperatures mitjanes del lloc de destinació i portar el sac adequat per a l’època de l’any.

Amb o sense cremallera? El fet que un sac no tingui cremallera fa que sigui més difícil d’entrar-hi i de sortir-ne, però per altra banda, la cremallera a la llarga et pot causar problemes (què passarà el dia que no tanqui?). En el cas de triar-lo amb cremallera cal que aquesta estigui encoixinada per evitar la seva fredor.

Sac de peu rodó o rectangular? Sens dubte ens decantem per un sac de peu rodó o tipus mòmia. La caputxa evita que s’escapi la calor corporal del

62


cap, del coll i de les espatlles. Normalment solen portar un cordill al voltant del cap per tal d’ajustar l’obertura.

De plomes o sintètic? Un sac de dormir de plomissol resulta calent, lleuger i fàcil de plegar, molt recomanable per als castors i per els llops/daines. Els farciments sintètics poden ser una mica més pesats que el plomissol, però acostumen a ser més barats i aïllen millor si estan humits. En general és millor un sac senzill de plomes que un de sintètic.

CCaall ppoorrttaarr......

Aquí tens una relació del material que pensem que és imprescindible en una sortida.

En parlem al cau? A Castors o a Llops/Daines els pots donar la llista (“check list”) amb la carta de la sortida, segur que més endavant ells mateixos s’hauran elaborat la seva pròpia llista o bé ja no s’oblidaran res!

Pots reflexionar sobre algunes qüestions i comentar-les al cau, com ara la necessitat de portar llanterna en una sortida d’un sol dia, la utilitat de la capelina, la conveniència de portar la “capseta d’eines”... Alguna vegada segur que ho agrairàs.

Ah, i no oblidis que també pot ser d’utilitat als pares (que també n’han d’aprendre).

Sortida d’un dia • Fulard • Capelina • Ganivet (petit i senzill) • Llanterna • Capseta amb agulles, fil, filferro, esparadrap, encenedor... • Guants, gorra d’abric, “buff” o gorra de sol (segons època de l’any i zona) • Cantimplora (plena!) • Jersei (prim?) • Anorac o paravent (en funció de l’època de l’any) • Farmaciola (en portem una per unitat o per petit grup) • Menjar per als àpats i menjar energètic complementari (fruita seca,

xocolata, sucres...) • Bosses de plàstic impermeables (per recollir deixalles, per protegir de la

humitat el material de dins la motxilla, per...)

63


Sortida de dos dies (cap de setmana)

Hem d’afegir-hi... • Pila de recanvi • Sac de dormir (i pijama) • Màrfega (si cal) • Recanvi de roba interior i mitjons • Samarreta de recanvi • Jersei (ara gruixut?) • Anorac (en comptes del paravent) • Plat, got, coberts (si cal) • Material comú de cuina (per petits grups) • Menjar comú (per petit grup) • Estris mínims de neteja personal (raspall de dents, pinta...)

Ruta o sortida d’uns quants dies

Cal afegir-hi... • Banyador i tovallola (petita) • Calçat de recanvi per a les estones de descans • Samarretes de recanvi • Jersei de recanvi • Pantalons de recanvi (cal portar-ne uns de llargs i uns de curts) • Protector solar (indispensable a l’estiu) • Cançoner, llibreta petita i llapis.

NNOO OOBBLLIIDDOO RREESS!! Et proposem que donis una còpia d’aquesta llista als nens o nois de la teva unitat per tal que així ells mateixos puguin repassar que no es deixen res.

A vegades d’una excursió a una altra poden haver-hi diferències (es dorm en tenda o en casa de colònies?, és d’un dia o de dos?), llavors podeu, el dissabte abans, marcar quines coses cal que duguin i afegir a l’apartat “Altres” el material específic necessari per a la sortida.

64


NNOO OOBBLLIIDDOO RREESS!!

Guants

Màrfega

General Fulard

Capelina

Ganivet (petit i senzill)

Llanterna

Pila de recanvi

Capseta amb agulles, fil, filferro, esparadrap, encenedor...

Protector solar (indispensable a l’estiu)

Cançoner, llibreta petita i llapis.

Bossa de plàstic

Menjar Cantimplora (plena!)

Plat, got, coberts (si cal)

Menjar individual: àpats i men-jar energètic complementari (caramels, fruita seca, xocolata...)

Roba

Gorra per al fred o “buff”

Gorra per al sol (indispensable a l’estiu)

Recanvi de roba interior

Mitjons de recanvi

Samarreta/es de recanvi

Jersei (prim o gruixut)

Jersei de recanvi

Pantalons de recanvi (llargs o curts segons l’època)

Anorac o paravent

Calçat de recanvi

Complements Estris mínims de neteja personal (raspall de dents, pinta...)

Banyador i tovallola (petita)

Per a la nit Sac de dormir (i pijama)

Material comú Material comú de cuina

Menjar comú

Farmaciola (en portem una per unitat o per petit grup)

Altres .............................................

.............................................

.............................................

.............................................

65


MMAATTEERRIIAALL DDEE GGRRUUPP

AAllgguunneess iinnddiiccaacciioonnss ggeenneerraallss

És adient:

Que comparteixis i reparteixis el màxim de material possible entre tota la unitat.

Que afavoreixis l’organització de la unitat per equips / patrulles / sisenes / escamots.

Que adeqüis el material en funció de l’excursió i de les activitats que es realitzaran.

Que posis el material comú dins la motxilla (sempre que es pugui).

Que evitis haver d’intercanviar-te el material amb els teus companys al llarg del recorregut.

Que minimitzis el pes.

Que portis material amb una relació pes / qualitat / preu bona.

Que només duguis allò que realment és imprescindible. Les excursions són un bon moment per practicar l’austeritat.

Cal tenir experiència per arribar a saber quins objectes són essencials en una excursió i quins no. Després de cada excursió, descarta tot allò que no hagis fet servir i que no sigui imprescindible en condicions adverses, i afegeix només els objectes que hagis trobat a faltar realment.

Quan els caps camineu amb els nois podeu aprofitar per comentar allò que porten dins la motxilla, i a partir de preguntes i respostes podeu anar destriant les coses essencials de les prescindibles. És bo que s’adonin del que realment necessiten.

66


LLaa tteennddaa

En aquest punt considerarem alguns dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’acampar en una excursió. El primer punt que plantejarem fa referència a quina tenda cal escollir o s’ajusta més a les necessitats d’una excursió.

L’excursió que considerarem serà la clàssica que es realitza en l’àmbit de l’escoltisme: una sortida de muntanya mitjana en unes condicions meteorològiques moderades i eventualment en condicions d’alta muntanya estival.

Cal remarcar que quan parlem d’excursió no ens referim a una acampada de diversos dies en un punt fix; per aquesta raó, descartem d’entrada la utilització de les clàssiques tendes canadenques que presenten una relació dolenta pes / volum per una excursió on calgui dur els estris per passar dos o més dies de forma autònoma. Totes les indicacions dels següents apartats es refereixen a tendes de tipus iglú.

Escollim la tenda...

Tenda “tres estacions”: si la utilització de la tenda s’ajusta a les condicions anteriorment apuntades, cal que escullis una tenda de 3 estacions, terme utilitzat per descriure les tendes que no han de suportar condicions extremes i que solen presentar una bona ventilació i una impermeabilitat moderada.

La mida: com que en una excursió no cal viure còmodament a l’interior de la tenda, difícilment sortireu si la meteorologia no és bona i només hi dormireu, podeu sacrificar espai per a disminuir el pes. Les dimensions mínimes de confort per a una persona adulta són de 210 cm per 75 cm i amb una alçada que superi els 50 cm. Aquestes mides poden ser menors si es tracta de nens de les branques més petites.

Absis: és molt interessant que la tenda disposi d’algun absis. Aquest espai us permetrà cuinar en condicions de mal temps i us permet guardar els diferents estris fora de l’espai habitable. És preferible que l’habitacle sigui més reduït i, en canvi, disposar d’absis ja que així disminuïu el pes de la part més pesada de les que constitueixen una tenda.

El pes: és un dels factors determinants a l’hora d’escollir la tenda. Cal, però, tenir en compte que la diferència entre una tenda de qualitat, resistent al mal temps, dotada de costures reforçades i equipada amb tres o quatre varetes, i una de més baixa qualitat amb els problemes que comporta, és només de 500 a 800 grams més. Aquesta qualitat superior pot suposar una vida útil més llarga que potser compensa el lleuger augment de pes i el cost més elevat.

67


La impermeabilitat: normalment es mesura el grau d’impermeabilitat per l’alçada de la columna d’aigua suportada abans que el teixit cali. És molt important conèixer les dades d’impermeabilitat del doble sostre i del terra de la tenda i comprovar que suporta una columna d’aigua elevada de 2.000 o 3.000 mm com a mínim. Un tractament de silicones millora la impermeabilitat del teixit.

Les costures: les costures segellades són imprescindibles per a la consecució d’una correcta impermeabilitat ja que en aquestes zones el teixit està perforat i per tant, es converteix en una perfecta via per a la penetració de l’aigua. Hi ha diverses formes de segellar les costures, la tenda que escullis n’hauria de tenir alguna.

• Termosegellat, consisteix en una banda adhesiva de poliuretà que s’aplica a pressió a la cara interna de la costura. Aquest procediment garanteix la impermeabilitat durant un llarg període.

• Aplicació manual, el fabricant proporciona productes que l’usuari ha d’utilitzar per impregnar les costures abans d’estrenar la tenda i posteriorment amb certa freqüència en funció de la utilització. Un mètode gens recomanable en l’àmbit de l’escoltisme.

• Fils especials, són fils de polièster envoltats de cotó, quan plou el cotó s’infla i tapa els forats de la costura evitant el pas de l’aigua a través del forat provocat per l‘agulla.

Els pals o varetes: cal que siguin bons ja que la seva ruptura us complicarà moltíssim el muntatge de la tenda. Avui dia, els únics pals que són absolutament fiables són els d’alumini.

Els teixits: els materials bàsics amb què es fabriquen les tendes els podem dividir en funció de si són els teixits interiors o bé els revestiments.

• Teixits interiors: el més utilitzat és el cotó, presenta l’inconvenient que pesa molt i que es podreix amb una mala conservació i l’avantatge de transpirar bé i no condensar. El niló té les característiques contràries: és imputrescible, molt elàstic i lleuger, tot i que té tendència a deformar-se amb la humitat.

• Teixits exteriors: dels exteriors o revestiments s’utilitzen els induïts de silicona, de poliuretà i de PVC. Els dos primers són els que tenen una major durabilitat i millor relació qualitat-pes.

Tenir cura de la tenda

Cal que llegeixis atentament les instruccions i que els que la utilitzeu us familiaritzeu amb la tenda i com muntar-la abans de realitzar la primera sortida.

68


Després de cada utilització cal netejar-la adequadament amb una esponja humida i airejar-la fins que estigui ben seca, sobretot si els teixits són de cotó. Ocasionalment es poden netejar amb aigua tèbia i sabó, llavors cal assecar-la totalment.

Quan la pleguis embolica-la amb la porta en un extrem per evitar atrapar bosses d’aire. Cal assecar els pals i el terra abans de guardar-la. Has de preveure de portar els estris per fer-ho.

Cal que evitis que es vessin combustibles o aliments a l’interior de la tenda, alguns d’ells poden perjudicar seriosament el tractament impermeabilitzant o els teixits.

El foc és molt perillós en una tenda. Algunes d’elles tenen tractaments retardants, però cap és ignífuga. Cuina sempre fora de la tenda i si no és possible fes-ho en l’absis ben ventilat. Mai s’ha d’encendre el fogonet a l’interior de la tenda.

És molt aconsellable que lubriquis, periòdicament, els pals i les cremalleres amb aerosols de silicona. És la manera d’evitar el rovell.

Tenir el material en mal estat és molt car per a l’Agrupament. És el teu deure vetllar perquè se’n tingui cura. Recorda: que tu l’utilitzis no significa que sigui teu.

És del tot recomanable fer una fitxa de cada tenda, abans d’utilitzar-la, on figuri el nombre de piquetes, pals, vents, cremalleres, gomes... així com una descripció bàsica dels diferents elements que et permeti abans de plegar-la anotar el seu estat de conservació i verificar que tot està en bon estat. En el supòsit que no estigui en condicions de ser reutilitzada cal dur-la a arreglar abans d’emmagatzemar-la de nou al cau. És l’única manera de no tenir sorpreses de darrera hora.

EEssttrriiss ddee ccuuiinnaa

Els menjars i les begudes calentes resulten vitals, tant per a la moral com per a l’alimentació. L’equipament de cuina bàsic consta de: • Un fogonet i una bombona nova. • Una cassola amb tapadora (de mida adequada per a quatre persones). • Un cullerot o una cullera de fusta. • Un obrellaunes. • Un encenedor o llumins.

69


Les paelles no són recomanables per la poca utilitat que tenen respecte al pes que representen, pots enginyar segons plats sense que et calgui fregir.

És un bon costum canviar la bombona de gas per una de nova abans de sortir, així moltes vegades t’evitaràs haver de dur-ne una de recanvi.

Fogons i combustibles

Heu de portar el mínim de fogons: 1 cada 4 persones (una bona relació per tal que el temps de cocció no sigui excessivament llarg). Aquesta relació pot ser un problema si treballeu en escamots / sisenes / patrulles / equips, llavors caldrà que us plantegeu o bé fer dos torns per menjar o bé portar dos fogons per petit grup.

Els aspectes més importants que cal considerar a l’hora de triar un fogó són el pes, tant del fogó com del combustible, i la facilitat de trobar aquest combustible.

Bàsicament trobem dos tipus de fogonets en funció del tipus de bombona: • Bombones recarregables: solen pesar més que les altres, però són

més barates i fàcils de trobar. • Bombones d’un sol ús: pesen menys, però són més cares; normalment

se n’han de dur de recanvi i són més difícils de trobar perquè no són tan esteses. A més a més, són menys ecològiques.

De cremadors, n’hi ha de dos tipus: els plegables i els rodons, aquests últims són més estables i per tant disminueixen el risc d’accidents. Com més grossos són els cremadors, menys temps durarà la cocció.

Cal que muntis i desmuntis correctament els fogonets: • Fes-ho lluny de punts de flama i de connexions elèctriques. • Munta’l i desmunta’l sempre a l’aire lliure, mai dins de locals tancats. • Assegura’t que està ben roscat abans d’encendre’l.

Per a l’ús correcte dels fogons cal que t’informis de la normativa vigent, i que prestis atenció a les indicacions del forestals i a les característiques de la zona.

70


FFaarrmmaacciioollaa

(Vegeu l’apartat d’aquest dossier que en parla amb detall).

No s’ha d’oblidar mai.

OOrriieennttaacciióó

(Vegeu l’apartat d’aquest dossier que en parla amb detall).

Cal que duguis sempre un mapa de la zona. Et pot ser molt útil dur-lo dins una funda impermeable i transparent per evitar que es mulli, i ben plegat de manera que es vegi la zona que t’interessa.

En funció del coneixement i/o de la dificultat de la zona d’excursió també et pot ser útil una brúixola i un altímetre.

EEiinneess

En funció del projecte que estigueu duent a terme potser us caldrà que porteu eines. En aquest cas heu de valorar quines són les més adequades en funció de la necessitat, del pes i de l’edat dels nois.

Les eines incrementen el risc d’accidents en l’excursió, per evitar-los és bo que treballis amb els nois el seu ús correcte.

Les eines us poden ser necessàries en el cas que vulgueu fer foc (només durant l’època permesa). Les més adequades en aquest cas són les serres.

Si preveus que el camí passa per un bosc i està mig perdut, et pot ser útil portar un podall per tal de netejar-lo.

Les navalles multiusos són eines recomanables. Cal que la navalla tingui una fulla sòlida. La resta d’eines de la navalla també són útils però es trenquen fàcilment si no es fan servir amb compte.

71


NNOO OOBBLLIIDDEEMM RREESS Un dissabte a la tarda qualsevol, després de caminar unes tres hores amb les motxilles i les tendes, ens aturem al costat d’una ermita per acampar però... aquesta tenda està florida! ...aquí falten els pals! ...algú havia mirat si les bombones estaven plenes?

Segurament no t’ha passat mai, però per evitar que mai no et pugui passar amb la teva unitat trobaràs a la pàgina següent una llista de material de grup per poder controlar amb facilitat tot el material que cal agafar abans de sortir i per poder verificar a la tornada (molt important!) que tot està a punt per a la propera sortida; o en tot cas el que cal netejar, assecar, arreglar, substituir...

Hem pensat que t’aniria bé donar còpies d’aquesta llista als del comitè de cuina o de material de la teva unitat, de manera que a cada excursió ells mateixos puguin repassar que no es deixen res i que tot estigui en condicions.

Aquesta llista també pot servir de model al responsable de material de l’agrupament per poder portar el control de les entrades i sortides de material i millorar-ne el manteniment.

72


NNOO OOBBLLIIDDEEMM RREESS!!

Unitat / petit grup Caps

Sortida Nois / noies

Data Total

Quantitat Material A la tornada Data

Revisada

Omplerta

Tenda

Fogó + bombona

Recanvis de bombona

Olla + tapadora Netejada

Cullera de fusta Netejada

Obrellaunes

Encenedor

Bosses de deixalles

Eines: ...............................................................................

Revisada Farmaciola

73

llaa ddiieettaa ddee ll´́eexxccuurrssiioonniissttaa

A continuació et proposem un seguit de recomanacions que et poden ajudar per organitzar la intendència durant la sortida. Hi ha diversos aspectes que els hauràs de preveure abans de sortir (avituallaments d’aigua, tipus d’esforç que es farà, durada de l’excursió, possibilitat de cuinar,...) els quals condicionaran el menú. A l’últim apartat et presentem “dietes” tipus, a tall d’exemple, per tal de mostrar-te com en funció del tipus d’excursió pots modificar la teva alimentació i la de la teva unitat.

75


CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ II OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ

CCoommppoonneennttss ddee llaa ddiieettaa

Com qualsevol altre esportista, l’excursionista o l’alpinista, per assegurar les seves necessitats energètiques, ha de recórrer a les tres grans categories d’aliments: les proteïnes per reconstruir els teixits, els glúcids per assegurar les reserves d’energia i els lípids per regular la temperatura.

Les proteïnes, bàsicament les obtindràs amb el consum de carn, peix i ous. En les excursions es poden consumir a través de tonyina o sardines de llauna, embotit o ous durs i truites fetes a casa abans de marxar. També en contenen les llavors com les avellanes, nous, cacauets... i el cacau.

Els glúcids, són essencials i els obtens a través de tot allò que porta sucres: xocolata, caramels, fruita, melmelades..., així com de la fècula (arròs, pastes, sèmoles, llegums secs, patates...).

Les llavors ens aporten olis, per tant lípids.

L’alimentació ha de ser variada. No prenguis totes les calories amb un mateix aliment.

És important portar aliments energètics complementaris: caramels, fruits secs i grana seca (figues, ametlles, panses, nous, avellanes...), xocolata... així com fruita fresca que, a més d’aportar vitamines i sucres, també és una font d’aigua.

Cal que mengis aliments d’assimilació ràpida just abans i durant l’exercici i també per recuperar-te (galetes, xocolata, llet ensucrada, melmelades). També és important, però, que en prenguis d’assimilació més lenta per preparar-te per a l’endemà (fruits secs com avellanes, nous o cacauets, pasta, arròs...).

76


BBeegguuddaa

Abans de sortir cal preveure els llocs d’avituallament d’aigua i en funció d’aquests decidir quina serà la quantitat mínima d’aigua necessària per persona. És molt important que cadascú porti la seva cantimplora... i plena!

No s'ha d'esperar a tenir set per començar a beure. És indispensable reemplaçar ràpidament els líquids perduts durant l'exercici prolongat, així com les pèrdues de potassi, sodi i magnesi. Les aportacions d'aigua, amb sals minerals, han de ser freqüents i en petites quantitats, sense que aquesta sigui ni molt freda ni molt calenta.

L’aigua de les muntanyes és pobra en sals minerals. Quan l’excursió duri alguns dies caldrà afegir a la dieta preparats de sals minerals (sobres per dissoldre a l’aigua) o begudes isotòniques.

Com que a vegades l’aigua no és del tot potable, és recomanable que estiguis vacunat del tifus i que portis un comptagotes amb lleixiu. Per potabilitzar l’aigua afegeix 3 o 4 gotes de lleixiu per litre d’aigua aproximadament i espera un mínim de 30 minuts abans de beure-la.

ÉÉss hhoorraa ddee mmeennjjaarr!!

Cal reforçar l’esmorzar i el sopar, mentre que el dinar pot basar-se en aliments freds i molt energètics.

Mentre es camina cal menjar cada dues hores. Els aliments més adequats són aquells que ens aporten energia d’una manera ràpida: caramels, fruits secs (figues, dàtils, panses, orellanes...), xocolata, llet condensada, fruita...

És convenient menjar calent per sopar; fer “parada i fonda” per menjar un bon àpat calent basat en fècules (sopa, pasta, arròs, sèmola, patates...). No és bo menjar entrepans cada dia i a cada àpat.

Sempre que es cuina cal comptar amb un mínim d’una o dues hores per preparar el menjar. Per tal d’escurçar al màxim aquest temps cal que el nombre de persones per fogó sigui petit (màxim 4).

Sempre heu de respectar els horaris: no s’hi val a sopar just abans d’anar a dormir.

77


EEnnvvaassooss ii ddiissttrriibbuucciióó ddeell mmeennjjaarr

Cal que portis aliments concentrats i en envasos que no pesin per reduir el pes.

Abans de marxar deixa tots els embolcalls inútils que ocupen lloc i pesen.

Els aliments els has de poder agrupar en paquets petits per poder repartir-los bé entre les diferents persones del petit grup: envasos petits, peces de fruita soltes...

Aquells aliments que no s’acaben durant un àpat han d’anar en envasos segurs per evitar que es vessin dins la motxilla i provoquin més d’una enrabiada.

AAvviittuuaallllaammeenntt

Quan la ruta és de més d’un dia, cal que consumeixis durant els primers dies els aliments frescos i els darrers dies els aliments que es conserven bé.

En les rutes llargues cal que tinguis previst els llocs d’aprovisionament de menjar per fer-ho sempre que sigui possible.

TTrraassttoorrnnss ddiiggeessttiiuuss

Evitarem aliments greixosos i de gust fort que poden provocar males digestions.

Durant una sortida et poden aparèixer problemes d’evacuació intestinal per la ingestió de concentrats pobres en fibres i també per baixes pressions; per intentar evitar aquest problema cal que augmentis la quantitat de fibra a la dieta.

També es pot donar un excés d’evacuació a causa del consum prolongat d’aigua sense sals, aquest trastorn es pot evitar bevent l’aigua amb un complement de sals minerals.

78


DDeeiixxaalllleess

Malgrat les restes de matèria orgànica són biodegradables, és millor no llençar-les, si més no en llocs visibles, ja que tarden molt temps a descompondre’s.

Recull tant les teves deixalles com les que et puguis anar trobant pel camí. Quan arribis a lloc, deixa-les al contenidor adequat per poder-les reciclar.

EENN FFUUNNCCIIÓÓ DDEE LLAA SSOORRTTIIDDAA...... Triar la dieta en funció de la sortida és molt important, donat que el requeriment energètic és diferent segons el tipus d’exercici i la temperatura i l’altitud a la qual es realitza.

TTiippuuss ddee ssoorrttiiddeess

Sortides d’un dia: en aquestes sortides se sol esmorzar i sopar a casa, això afavoreix tant la preparació de l’excursió com la seva posterior recuperació. No caldrà portar estris de cuina ni gaire menjar per a aquestes excursions.

Sortides de dos dies: part del menjar es pot portar preparat de casa (ous durs, carn arrebossada, truites...), malgrat això és recomanable que el sopar sigui calent (arròs, sopa, pasta...) per refer-nos de l’esforç i per preparar-nos per l’endemà.

Sortides de més de dos dies: cal portar aliment de poc pes, poc volum i de fàcil conservació. A causa de la distància, del desnivell i de la limitació de pes dels aliments, rarament s’ingereix una ració suficient. Cal considerar la possibilitat d’avituallar-se durant el recorregut de l’excursió per reduir el pes de la motxilla i per poder menjar aliments frescos al llarg de l’excursió.

A alta muntanya en temps de fred i condicions extremes cal una aportació energètica superior. Amb la suor es perden sals, per això cal ingerir força aigua a més d’aliments rics en sal com pernil salat, ametlles salades... En pensar en l’alimentació d’un esportista de muntanya, cal establir un tipus de dieta que tingui en compte la manca d’oxigen relatiu que hi ha a l’alta

79


muntanya. Si caminem a altituds inferiors a 3.000 m, una persona entrenada no necessita una dieta especial, però a alçades superiors es produeixen canvis fisiològics que requereixen una ració alimentària adequada.

DDiieetteess ““ttiippuuss””

A continuació et presentem alguns menús tipus en els quals es tenen en compte la duresa i la durada de l’excursió, l’època de l’any, la necessitat o no de portar tot el menjar a la motxilla...

Per a un dia d’excursió

Ració clàssica d’estiu amb possibilitat de menjar aliments “normals” a la sortida i a l’arribada:

Esmorzar (preferentment abundant): te ensucrat, galetes, pa, mantega, melmelada.

Menjar complementari per anar menjant durant la marxa: prunes, figues seques, panses, ametlles, nous, cacauets, xocolata...

Entrepans: per prendre a la parada més llarga, quan ja s’ha acabat la part més difícil del recorregut: fuet, pernil, pa, mantega, torradetes...

Menjar de recuperació: per prendre a l’arribada al refugi: llet condensada ensucrada, sopa de llegums salada, begudes isotòniques.

A la nit: menjar normal reparador (una sopa, fècules o farines, ració petita de proteïnes, un producte làctic i unes postres ensucrades).

Per una excursió d’alguns dies a l’estiu i en la qual es porta el menjar a sobre

En aquest cas és important reduir el volum i el pes dels aliments, recomanant un suplement de sal i de vitamina C.

Esmorzar: llet en pols completa, pa, cereals i te amb sucre.

Menjar per consumir durant la marxa: llet condensada ensucrada, fruits oleaginosos (ametlles, cacauets, nous) i fruits secs (figues, panses i prunes).

Entrepans: pa, formatge.

80


Sopar: sopa soluble, fuet o embotit sec, cereals, margarina, pa, cacau i sucre.

Per a marxes o rutes per muntanya en les quals hi ha avituallaments on es dorm.

Esmorzar: no ha de ser massa pesat, però sí complet: una truita d’un ou, pernil salat, pa (integral) amb mantega i melmelada, una fruita, suc de taronja o de poma i llet amb cacau.

Mig matí: cal recuperar la glucosa perduda menjant: panses, avellanes, ametlles, nous, figues seques..., que a més aportaran oli, proteïnes i minerals. Si s’ha suat molt cal pensar a prendre, a més de l’aigua corresponent, una aportació de sals suplementària, de les que ja vénen preparades.

Dinar: es pot menjar pernil, formatge, foie gras, carn vegetal, sardines i tonyina en llauna com a aliments proteics, a més d’ous durs que poden portar-se ja cuits. Juntament amb pa i fruita per postres.

Berenar: pot fer-se similar a l’àpat de mig matí.

Sopar: és recomanable preparar menjar calent: sopa de sobre, pasta, arròs... que es pot acompanyar amb embotit, salsitxes fumades, així com amb un làctic.

81

sseegguurreettaatt

En la realització de totes les activitats que fem al cau, i especialment en les excursions, podem tenir algun incident, per això és molt important la prevenció en el tema de la seguretat.

En aquest apartat, et donem unes referències bàsiques sobre la farmaciola i els primers auxilis a un accidentat; també hi trobaràs un seguit de recomanacions (algunes molt òbvies) que no hauries d’oblidar, malgrat que, fàcilment, els jocs o les activitats et poden provocar un cert relaxament. Recorda sempre la teva responsabilitat com a cap!

No només hauríeu de portar sempre la farmaciola, sinó que estaria bé que hi hagués a la unitat un comitè de farmaciola i primers auxilis. Heu parlat al Consell d’Agrupament sobre l’aprenentatge dels primers auxilis (nois i caps)? I del tema de la seguretat, n’heu parlat a vegades? Podeu utilitzar els següents apartats per treballar aquests temes amb la seriositat que es mereixen.

83


FFAARRMMAACCIIOOLLAA A totes les sortides és possible que hi hagi un accident i per solucionar els petits o grans imprevistos que es produeixin és recomanable portar sempre una farmaciola d’urgències, que s’omplirà segons criteris molt variats, sempre sota el consell d’un sanitari, ja que el seu contingut dependrà de molts factors: tipus d’activitat a desenvolupar, nombre d’assistents, alçada a assolir durant la sortida, temperatura mitjana del lloc...

BBààssiiccaammeenntt ééss rreeccoommaannaabbllee ppoorrttaarr......

Benes de gases petites, per immobilitzar o fixar apòsits4 als dits o mans afectades.

Benes de gases mitjanes, per al cap i les extremitats, tant les superiors com les inferiors.

Benes de gases grans, per a immobilitzar fractures.

Benes de crepé amples, per a fer embenats compressius. No s’han d’utilitzar per netejar ferides sagnants profundes, ja que pot deixar flocs dins la ferida, amb el conseqüent perill d’infecció.

Esparadrap ample, per fixar apòsits a la pell (si es necessita menys amplada, es pot tallar a la mida adequada). També serveix per unir els llavis de les ferides, després de ben netejades amb aigua, sabó i ben desinfectades.

Tiretes de mides diferents. Si no se’n disposa, es pot utilitzar una tira d’esparadrap, suficientment ampla, amb una gasa doblegada i enganxada a la tira. També serveixen per unir els llavis de les ferides, després de ben netejades amb aigua, sabó i ben desinfectades.

Gases esterilitzades, amb envasos de cinc unitats cadascuna. Això permet mantenir al màxim l’asèpsia i serveixen per netejar les ferides, primer amb aigua i sabó neutre i després amb un líquid antisèptic, fregant suaument des

4 Qualsevol retall de gasa, mocador, fulard ... el més net possible i que s’utilitza per tapar una ferida.

84

sseegguurreettaatt

del centre de la ferida cap enfora; cal canviar sempre la gasa cada vegada, ja que en cada acció la gasa queda contaminada.

Pomada corticoide, per eliminar la inflamació deguda als contactes irritants, com les ortigues, erugues, picades de mosquit, etc. També serveix per a les petites cremades produïdes pel sol i la neu.

Pomada antiinflamatòria. Per a les torçades de membres, cops..., però sempre que siguin sense ferides. • Atenció: a les primeres hores després de l’accident, no s’ha d’utilitzar

mai el remei de l’àvia “banys d’aigua calenta amb sal”. S’ha de posar una bossa de plàstic amb glaçons i si no se’n disposa, es poden posar compreses xopes d’aigua ben freda que s’aniran renovant periòdicament. En produir-se l’accident, els capil·lars de la zona afectada s’han trencat i es produeix una hemorràgia interna, i si se li dóna calor els vasos afectats es dilaten més i aporten més sang a la zona, la qual cosa fa que augmenti la inflamació i l’edema.

Sabó líquid antisèptic, per netejar adequadament les ferides. No s’ha de posar l’aigua oxigenada sobre ferides brutes i fondes, ja que en fer reacció l’oxigen (bullir) impulsa la brutícia cap al fons.

Sèrum fisiològic, per alleujar les molèsties lleugeres als ulls. Els cossos estranys de dins les parpelles s’han de treure amb molt de compte.

Comprimits analgèsics, per combatre migranyes, mals de cap, per alleugerir els dolors, per baixar la febre.... • Àcid acetil salicílic: cal administrar sempre les dosis recomanades i

després d’haver menjat, amb l’estómac ple. Cal recordar que el producte actiu pot arribar a irritar la mucosa gàstrica.

• Paracetamol: cal utilitzar-lo quan hi ha intolerància a l’àcid acetil salicílic. Està indicat per a les persones asmàtiques.

Pinces, ens poden ser útils per treure espines o per netejar les ferides.

Tisores, necessàries per a diferents tasques de les primeres cures.

SSeemmpprree ttiinnddrreemm eenn ccoommppttee...... • La dosificació. Segons la unitat hem de tenir present d’agafar

presentacions infantils dels productes. • Les caducitats. Almenys un cop a l’any haurem de donar un cop d’ull a

tots els productes de la farmaciola. Els medicaments caducats, els portarem a la farmàcia per al seu reciclatge.

85


• De guardar la farmaciola en un lloc en condicions (sense humitat ni altes temperatures) i fora de l’abast dels nens. Això serà garantia de seguretat i de tenir-la en condicions a cada excursió.

• Que la farmaciola ha de ser pràctica, petita i de bon portar: necesser, caixa de plàstic hermètica... Evitarem les caixes immenses i pesades on tots els medicaments corren amunt i avall.

• Que els prospectes i les caixes són indispensables per a la bona informació i administració dels medicaments. Cada medicament, el guardarem, per tant, amb el seu prospecte i dintre de la corresponent caixa.

• Que els caps sempre hem d’estar assabentats de les malalties cròniques (diabetis, asma...), de les medicacions que han de prendre els nois i de la vacunació. Cal que ho demanis explícitament als pares en la fitxa d’inscripció d’inici de curs.

• De no donar mai una aspirina a una persona asmàtica, donat que li pot provocar una crisi asmàtica. Podeu substituir-ho per paracetamol.

PPRRIIMMEERRSS AAUUXXIILLIISS Sempre has de tenir present que les recomanacions que hi ha en aquest apartat corresponen a les primeres intervencions i, per tant, en la majoria de situacions, i molt especialment quan no s’observa una evolució positiva, cal que portis el ferit al metge o a l’àrea bàsica de salut més propera.

En els consells que et donem a continuació, només fem referència a productes que hem considerat que cal portar a la farmaciola d’una excursió (pots veure la proposta a la pàgina 83).

CCoonnsseellllss bbààssiiccss dd’’aaccttuuaacciióó 1. Actuar ràpidament però no perdre la serenor. La tranquil·litat és condició

indispensable per aconseguir el relaxament del malalt.

2. Deixar sempre el ferit estirat i amb el cap de costat. Això evitarà l'aspiració del vòmit o l'hemorràgia, en cas que es produeixi, cosa que ofegaria el malalt.

3. Tractar el ferit amb les màximes precaucions a l'hora de mobilitzar-lo.

86

sseegguurreettaatt

4. Examinar a fons el ferit, donar prioritat màxima a les hemorràgies, si són importants, i a la funció respiratòria.

5. Ésser conscients de les nostres limitacions i no pretendre curar el ferit sinó tan sols fer l'indispensable perquè pugui arribar al metge.

6. No deixar que el ferit o el malalt es refredi.

7. No donar mai cap beguda a ningú que hagi perdut el coneixement, per la causa que sigui. Ja hem dit que cal evitar les aspiracions a tot risc.

QQuuèè ccaall ffeerr ddaavvaanntt ddee......

Cops i hematomes

Aplica compreses d'aigua freda, comprimint-les contra la part dolorida. Fes massatges suaus amb pomada antiinflamatòria.

Picades verinoses

Picades d'insectes: poden ser d'abelles, vespes, aranyes, escorpins... Si no són molt nombroses, només cal treure el fibló, aplicar compreses d'aigua freda i després posar amoníac.

Picades d'escurçons o serps: cal comprimir el membre per sobre del lloc mossegat i fer sagnar, fent-li un tall més profund i llarg; després afluixa el compressor a poc a poc, renta la ferida amb aigua freda i fes-lo reposar al llit o on sigui. Porta’l al metge al més aviat possible.

Ferides

Ferides senzilles: com poden ser pelades, punxes... Primer renta bé amb aigua freda i sabó si cal; després treu la punxa o estella si n'hi ha; desinfecta amb líquid antisèptic (Betadine) i, seguidament, tapa amb una gasa i esparadrap o embena.

Ferides amb talls: poden estar fetes per instruments tallants com ganivets, navalles .. o bé per cops. El primer que cal fer és netejar la ferida amb aigua freda i sabó i seguidament desinfectar amb líquid antisèptic. Tapa-ho tot amb una gasa o embena-ho. Si el tall és molt gran i et sembla que hi calen punts, porta el ferit al metge.

87


Hemorràgies

Quan et trobis amb una hemorràgia, sigui del tipus que sigui, el primer que has de fer és tapar la ferida amb un mocador, fulard, gasa si en teniu... i comprimir ben fort. Quan hagin passat uns cinc minuts, embena ben fort l'apòsit i, si encara continua sagnant, posa més apòsit al damunt (fulard, cotó fluix...) i torna a embenar com més fort millor. Després, no treguis mai l'apòsit; és millor que això ho faci el metge.

Fractures i luxacions

Luxacions: cal immobilitzar tant com sigui possible, i mantenir repòs. Si la luxació és en un braç, immobilitza’l penjant-lo amb el fulard lligat al coll.

Fractures: immobilitza el membre. Preveu ràpidament el transport del ferit cap al metge més proper.

Cremades

Cremades de primer grau: presenten la pell vermellosa i dolor. Per tal de calmar el dolor has de posar aigua freda a raig.

Cremades de segon grau: presenten butllofes plenes d'un líquid clar; al dolor viu del primer moment li segueix el que produeix la tibantor de les butllofes plenes. Sobre aquestes cremades posa-hi gases esterilitzades per tal que no hi entri aire però mai no hi has de posar ni pomades, ni olis; tampoc s’han de rebentar mai les butllofes.

Cremades de tercer grau: són aquelles en les quals hi ha escares o crostes; tapa les cremades amb gasa esterilitzada i porta el malalt al metge tan ràpidament com puguis. En cas de cremades de segon i tercer grau, si són molt extenses, mentre portes el ferit al metge cal donar-li aigua.

Congelacions

Congelacions de primer grau: són els penellons; apareix una pal·lidesa accentuada a la pell, així com insensibilitat.

Congelacions de segon grau: presenten els mateixos símptomes que les de primer grau, però més accentuats i, a més a més es fan butllofes voltades d'una aurèola de color roig fosc.

Congelacions de tercer grau: apareixen zones de color lila amb unes taques negres.

A les congelacions, si es pot, el primer que cal fer és portar el ferit a un lloc calent. Després se li han de donar begudes calentes com te o cafè molt ensucrades i mai alcohòliques. A continuació, si la zona congelada

88

sseegguurreettaatt

està seca i no té butllofes, hi has d’aplicar un bany local amb aigua tèbia (mai no has d’escalfar un congelat sobtadament, sinó que ho has de fer de forma progressiva). Si té butllofes s’ha de fer el mateix que amb les cremades i, posteriorment, amb llitera s’ha de portar el ferit al metge embolicat en una manta.

Insolacions

Es caracteritzen per mals de cap molt forts, vertigen, vòmits i rampes. En cas molt extrem pot comportar la pèrdua de coneixement, deliri i febre (fins i tot de més de 40 graus). El primer que cal fer és portar el ferit a un lloc fresc i a l'ombra, i fer que estigui assegut; posar gel o compreses d'aigua freda al cap i donar-li sovint aigua amb una mica de sal. Si està conscient i en cas de tenir febre, cal donar-li un antitèrmic (paracetamol).

Enverinaments i intoxicacions

Si no és una substància càustica (lleixiu, àcid, salfumant...) i està conscient, li has de provocar el vòmit i seguidament portar-lo al metge.

Mals de ventre

Diarrees: Dieta a base d'arròs bullit o crema d'arròs, pomes, carn a la brasa, torrades de pa amb oli, llimones i, sobretot, aigua.

Menstruació

Donar analgèsic (paracetamol).

Desmais

Deixa el malalt estirat a terra amb les cames aixecades.

Vòmits

Mira de trobar-ne la causa, donar dieta, aigua abundant i anar al metge.

Dolors diversos

Poden ésser mals de cap, de queixal, d'orelles, reuma... Dóna aspirina o similar i no insisteixis si no es complica.

89


Estat gripal o mal de coll

Si hi ha febre, cal fer repòs al llit. Es tracta de suar. Dóna-li alguna aspirina o paracetamol, també vitamina C o, si no en tens, te, sucs de taronja o de llimona.

Fatiga accentuada

Dóna glucosa com dolços, xocolata, caramels, sucre...

EEMMBBEENNAATTSS

90

sseegguurreettaatt

RREECCOOMMAANNAACCIIOONNSS

LLaa nnoossttrraa sseegguurreettaatt:: pprreevveenncciióó ii aaccttuuaacciióó

El nostre lema serà sempre prevenir. La prevenció està encarada a minimitzar el risc en totes les activitats que es fan. La prevenció també inclou l’estudi de l’actuació prevista en cas d’emergència, saber el que hem de fer en tot moment.

91


Si tot i així tenim un incident, hem d’actuar. L’actuació sempre ha de ser eficient, això vol dir que fent molt poques coses hem d’obtenir un bon resultat. De res no ens servirà atabalar-nos, perdre la racionalitat i no saber què fer. Si hem estat capaços d’elaborar un pla de seguretat aleshores tindrem més possibilitats que la nostra intervenció sigui l’adequada.

LLaa pprreevveenncciióó

Abans de sortir, els caps hem d’analitzar amb detall l’itinerari que tenim previst seguir. Cal que detectem sobre el plànol els possibles problemes: encreuaments, cingles... i memoritzem els elements claus del recorregut (muntanyes, valls, masies, fonts...). Hem de tenir molt present que davant del dubte i d’acord amb la nostra responsabilitat com a caps, sempre hem d’optar per prèviament fer nosaltres el recorregut o bé per canviar d’itinerari (per un de més conegut per a nosaltres).

Hem d’explicar als caps d’agrupament l’itinerari que tenim intenció de seguir i les activitats previstes (dinar a tal lloc i dormir a...). Aquest punt és essencial si després sorgeix algun imprevist.

En qualsevol activitat dintre d’una excursió hem de tenir en compte la seguretat dels nois i noies: els tallers, els jocs de nit, les gimcanes, els raids... tenen el seu grau de risc que som responsables de minimitzar. • Elements que poden provocar incidents: ferros rovellats, ampolles

trencades, pals, pedres,... • Característiques i situació de l’espai: proximitat a algun element de risc,

vies de tren, cotxes, penya-segats, presència de marges elevats, rius... • Utensilis que fem servir: cúters, destrals, elements contundents...

Al llarg de l’excursió els caps hem de comptar i reagrupar de tant en tant tot el grup.

Hem d’evitar al màxim recorreguts amb risc excessiu: caminar per la vora d’un barranc, circular per una carretera transitada... Si no hi ha cap alternativa hem d’extremar les mesures de precaució.

No podem oblidar que l’aigua és essencial (més que el menjar), per tant hem de preveure llocs per omplir la cantimplora.

Hem de portar sempre la farmaciola i una llista amb els telèfons d’urgències i centres mèdics que tinguem més a prop. Tots els caps hem de saber sempre qui és el responsable de la farmaciola i qui la porta (que per raons òbvies ha d’anar sempre al final del grup).

92

sseegguurreettaatt

No hem de baixar mai la guàrdia, molt sovint les incidències ens passen en els llocs més segurs perquè estem més relaxats.

Sempre i en qualsevol sortida cal comptar tots els nens abans, durant i després. Ho hem de fer especialment quan canviem el ritme de l’activitat: quan pugem o baixem de l’autobús, quan ens aturem per dinar, quan comencem a caminar després d’una aturada...

Quan caminem sempre hi ha d’haver com a mínim, un cap al davant i un cap al darrere. Si som més caps també n’anirà algun al mig. És la millor manera de prevenir la possible pèrdua d’algun noi despistat.

Cal extremar les mesures de seguretat en: carreteres, cruïlles de camins sense indicació, cruïlles de camins d’on poden venir cotxes, tractors...

Caminant per la carretera

Sempre hem de caminar en fila índia per la part esquerra de la carretera.

Si cal caminar de nit cal portar, com a mínim, una llanterna al davant i una al darrera del grup per tal que els conductors ens puguin detectar amb prou antelació.

Quan muntem una tenda

Quin lloc: busca un lloc pla i sec, lluny de bassals i llacunes. Les fondalades no acostumen a ser recomanables i les lleres dels rierols i rius són especialment perilloses per les crescudes sobtades.

Caram amb el terra: abans de muntar la tenda cal que treguis totes les pedres i la vegetació dura del terra. El niló resisteix molt bé l’abrasió però es pot esparracar fàcilment amb objectes cantelluts; el PVC és més resistent. Quan no els puguis treure procura col·locar un protector sota el terra de la tenda.

Atenció amb el sol!: procura muntar la tenda a zones amb ombra. Els rajos ultraviolats són molt perjudicials per a la vostra tenda.

Fa vent: tingues en compte la direcció del vent dominant i orienta correctament l’entrada de la tenda. Quan el temps ho permeti no tanquis completament l’entrada, evitaràs la condensació i es millora la ventilació.

Ara plou: no facis mai rases o reguerons, es mantenen durant anys en el terreny i si has escollit correctament l’emplaçament de la tenda no són necessaris.

93


Cauen llamps5: en època de tempestes elèctriques evita els llocs exposats, un bon llamp us deixarà ben rostits. Tot el que és aplicable quan una tempesta et sorprèn en marxa ho és també si esteu a l’interior d’una tenda, resumint: abandoneu o dipositeu tots els objectes metàl·lics a l’exterior de la tenda; no planteu la tenda sota un arbre isolat que sigui alt; no us instal·leu ni a punts elevats ni prop d’arestes ni dins de coves.

Continua plovent: la tenda ha d’estar ben muntada i tensada, tocar el sostre és garantia de goteres.

Quan ens banyem

No podem passar per alt la possibilitat de refrescar-nos quan en tenim l’oportunitat, però no podem oblidar el perill que comporta.

Sempre hi ha d’haver un cap dins l’aigua banyant-se amb el grup i un a fora vigilant la gorga.

Els nens s’han de desvestir tots a la vegada i no llençar-se a l’aigua fins que els aviseu, de manera que els pugueu vigilar correctament.

Nosaltres no hem de prendre el sol com si fóssim de vacances. Hem de tenir present el nostre paper, ser un animador i jugar amb ells tot vetllant per fer l’activitat de la manera més divertida i segura possible.

Hem de tenir especial cura d’aquells nens i nenes que no saben nedar o tenen dificultats. Pensa que si un company tot jugant el llença a l’aigua, es pot ofegar en pocs segons.

Sempre hem de portar crema solar i protegir els nens quan calgui, sobretot a principi de temporada.

No hem d’allargar excessivament l’estona del bany, és una activitat complementària al nostre projecte i hem de mirar de no utilitzar-la per “omplir el temps”.

5 A l’apartat de meteorologia es tracten aquests i altres aspectes de forma més extensa.

94

sseegguurreettaatt

LL’’aaccttuuaacciióó

Com hem d’actuar

Cal prendre sempre una actitud tranquil·litzadora i donar seguretat a la unitat. Els nois seran el nostre mirall, si “perdem els papers” s’esveraran i/o agafaran por.

Hem de parlar ràpidament amb els caps d’agrupament i amb els pares i els hem de donar la informació necessària.

Ferida lleu

Hem de fer les cures pertinents. No podem deixar mai cap petita incidència sense intervenció.

Al més mínim dubte cal portar al ferit a un Centre d’Atenció Primària per tal que li mirin i curin la ferida.

Accident greu

Hem de valorar l’estat del nen i, en cas de dubte, avisar una ambulància o al servei de socors (085 telèfon centralitzat de Salvaments i Rescats a Catalunya) per traslladar-lo a un centre sanitari i avisar immediatament els caps d’agrupament. Segur que ells tindran cura d’avisar ràpidament els pares.

Si ens perdem...

Hem de valorar amb calma on podem ser aproximadament.

No hem de donar sensació d’inquietud o nerviosisme.

Hem de dividir l’equip de caps en dos grups: un grup jugarà amb els nens mentre l’altre valorarà la situació i decidirà què cal fer.

A cada sortida hem de valorar la importància de disposar d’un telèfon mòbil que, lògicament, només utilitzarem en cas d’urgència. Hem de recordar sempre el telèfon 085 de Salvaments i Rescats a Catalunya.

No hem d’intentar fer de “rambo” buscant camins factibles. Les dreceres poc conegudes no són mai aconsellables.

95


Si es fa fosc és millor no voler continuar. Segur que és millor buscar un lloc més o menys adequat per passar-hi la nit.

Si s’ha fet de nit i veiem amb claredat un lloc habitat, un o dos caps s’hi han d’arribar per informar immediatament els caps d’agrupament (és molt important que amb el grup, s’hi quedi també un mínim de dos caps).

96

97

mmeetteeoorroollooggiiaa

A l'hora de sortir a muntanya és molt important tenir en compte les condicions meteorològiques que ens trobarem, ja que poden afectar molt el bon desenvolupament de les activitats de la sortida, i fins i tot poden aconsellar suspendre una excursió o canviar-ne la dinàmica. També serà important a l'hora de decidir el material personal i col·lectiu que ens emportarem.

Per tant cal estar al cas de les previsions meteorològiques que ens donen els diferents mitjans de comunicació (diari, TV, ràdio, internet, telèfon). Per altra banda, cal tenir uns coneixements bàsics per preveure, amb la major rapidesa possible, els canvis de temps importants i sovint sobtats que ens podem trobar a muntanya. També cal saber com actuar en condicions meteorològiques determinades i perilloses (caiguda de llamps, xàfecs importants amb possibles revingudes d'aigua, boira...).

És molt important saber com tractar aquests temes amb la unitat, transmetent un veritable interès per la meteorologia, per la seva importància quan ens trobem a l'aire lliure i per les pistes i les possibilitats que trobem a la natura per tal de detectar-ne les conseqüències.


PPRREEVVIISSIIÓÓ......

...... aabbaannss ddee ssoorrttiirr

Internacional

Com hem dit abans, és important estar al cas de la previsió meteorològica abans de sortir de casa. Actualment, a més dels mitjans de comunicació tradicionals com són la televisió, la ràdio i els diaris, comptem amb un mitjà molt ràpid i amb una gran quantitat d'informació actualitzada, especialitzada i molt concreta: Internet. Així doncs podeu consultar tot tipus de pàgines web meteorològiques segons allà on aneu:

Pàgines web d’interès a Catalunya • Servidor d'informació meteorològica

http://www.infomet.fcr.es• Servei de Meteorologia de Catalunya

(Previsió general i dels Pirineus catalans, gruixos de neu...) http://www.gencat.es/servmet

• Federació d'Entitats Excursionistes (Molt recomanable. A més hi trobaràs informació molt interessant dels refugis, telèfons de contacte, enllaços de sortides...) http://www.feec.es

A l'Estat espanyol • Instituto Nacional de Meteorología

http://www.inm.es• Estat del temps als Pirineus

(Pàgina de la botiga Barrabés de Benasque, especialitzada en muntanya) http://www.barrabes.com/eltiempo/meteo.asp

• Servei meteorològic francès http://www.meteo.fr

• Meteorologia d'arreu del món en català http://catalan.wunderground.com

98

http://www.infomet.fcr.es/

http://www.gencat.es/servmet/

http://www.feec.es/

http://www.inm.es/

http://www.barrabes.com/eltiempo/meteo.asp

http://www.meteo.fr/

http://catalan.wunderground.com/


Quan no disposeu d'una connexió a la xarxa pot ser de gran utilitat tenir algun telèfon de previsió meteorològica:

• Telèfon del temps a TV3 906 330 003

• Centre Meteorològic de Catalunya 93 221 15 68

També pots fer una petita autoprevisió a partir del mapa isobàric en superfície (el dels diaris) i coneixent les situacions sinòptiques típiques.

...... ssoobbrree eell tteerrrreennyy

Es pot fer una petita previsió de l’evolució del temps amb l’ajuda de l’altímetre. Fixa’l a una alçada (per exemple a zero metres) i sense moure’t, al cap d’unes hores mira quina alçada marca.

• Si aquesta és superior a la que havies deixat és que hi ha una disminució de la pressió i per tant un augment de la inestabilitat atmosfèrica (risc de pluja).

• Si ha disminuït l’alçada és que el temps està millorant.

És recomanable fer aquesta previsió a la nit per a conèixer així quina és la tendència per al dia següent.

La rosada al matí i la presència de bancs de boira a les valls són senyals d’estabilitat a les primeres hores del dia.

Un cel clar i estrellat ens anuncia una nit amb baixes temperatures i temps estable per a l’endemà.

Quan l’atmosfera es presenta inestable, els ocells i els insectes volen prop del terra i les mosques s’acumulen (més del que és habitual) als culs de les vaques. Per observar aquests fets, però, cal ser un bon coneixedor de la natura.

IInntteerreessssaanntt!!

Normalment amb altes pressions atmosfèriques domina el bon temps, i amb baixes el mal temps (la pressió atmosfèrica normal al nivell del mar és de 1.013 mb, però aquesta descendeix amb l’alçada).

99


La temperatura disminueix amb l’alçada, a raó de 0,5 ºC per cada 100 metres que pugem sobre el nivell del mar.

Comptant els segons que transcorren entre la caiguda del llamp i el so del tro podem determinar la distància a la qual ens trobem de la tempesta. Cal fer l’operació:

340 m x t segons

on t són els segons comptats entre els dos esdeveniments.

Amb el cant del grill es pot calcular bastant bé la temperatura ambient. La fórmula, que varia segons les espècies de grill, és:

T (en ºC) = nombre de cants en 6 segons + 11

Els vents a Catalunya tenen diferents noms segons la seva orientació i que també poden variar segons la comarca. En general els noms més comuns són:

N = Tramuntana; NE = Gregal; E = Llevant; SE = Xaloc; S = Migjorn; SO = Llebeig o Garbí; O = Ponent; NO = Mestral.

AATTEENNCCIIÓÓ AAMMBB EELLSS NNÚÚVVOOLLSS

Els núvols que, durant una excursió, ens poden afectar més són els cumulunimbus, els únics que poden generar tempestes. Aquests núvols es formen en situacions d’inestabilitat atmosfèrica general (pas d’un front fred, presència d’una depressió...) però també apareixen en situacions d’estabilitat general; en aquest cas només es desenvolupen a les àrees de muntanya, principalment als Pirineus.

Una situació habitual és que a l’estiu el dia comenci sense núvols al cel. Amb el pas de les hores i l’escalfament del terra pel sol, l’aire comença a pujar vessant amunt. Així cap al migdia, observem la presència de petits cúmuls però que van augmentant la seva grandària. Llavors aquests es poden convertir en cumulunimbus i els reconeixerem per ser com una enorme “coliflor”, fosca per sota i d’un blanc enlluernador on hi toca el sol i amb la part superior aplanada.

Tot aquest procés es produeix amb molta rapidesa, és suficient només una hora perquè es formi el núvol, es produeixi una tempesta i seguidament es dissipi. Aquests núvols a més de forts xàfecs són els responsables de la calamarsa i dels llamps.

La cortina de precipitació que s’observa sota el núvol no és res més que la pluja vista d’uns quilòmetres lluny. La veurem com una cortina grisa menys

100


fosca que els núvols i amb un cert estriat vertical. En cas d’observar-la, tenim un risc elevat de precipitació en el lloc d’observació.

QQUUÈÈ CCAALL FFEERR......

......eenn ccaass ddee tteemmppeessttaa aammbb llllaammppss

Tot i el perill que representen els llamps no t’has d’alarmar innecessàriament: la probabilitat que et caigui un llamp a sobre és tres vegades inferior a la que et toqui un gran premi de la Primitiva.

Si us trobeu en un descampat no heu de començar a córrer, generaríeu corrents que atraurien els llamps. A més, no convé estar drets ja que sobresortiu del terreny i us convertiu en un bon parallamps. Així caldrà allunyar-se de tots els objectes metàl·lics, no només dels del terreny sinó també dels personals (deixar-los a uns 30 m de distància) i estirar-vos al terra.

No us heu de refugiar mai a sota d'un arbre solitari, però sí que ho podeu fer en un bosc, tenint la precaució de no situar-vos a sota d’un dels arbres més grans o que tingui una forma molt punxeguda.

DINS UNA COVA CAL RESPECTAR LES DISTÀNCIES I AÏLLAR−SE DEL TERRA.

No és gens recomanable situar-se a l’interior de coves ja que s’hi generen corrents d’aire que poden atraure els llamps.

No has de parlar mai per telèfon durant una tempesta. També és recomanable desconnectar els mòbils, ja que la radiació que emeten pot atreure els llamps.

Els avisos previs a la caiguda d’un llamp són el guspireig en les puntes metàl·liques (foc de sant Telm), el “soroll de vespes” i l’eriçó dels cabells i dels pèls del cos.

Si aneu en grup, el millor és

101


dispersar-vos uns metres i estirar-vos al terra, ja que si esteu junts i el llamp cau a un del grup, la descàrrega us afectarà a tots.

Les tendes, ni les canadenques ni les iglús, no aïllen dels llamps.

No us heu de col·locar mai a l'entrada d'una cova o d'un refugi, ja que, en cas de caure, un llamp seguiria el camí més curt fins a terra circulant a través vostre (faríeu de pont).

SITUACIONS INCORRECTES EN CAS DE TEMPESTA

......eenn ccaass ddee pplluuggeess ttoorrrreenncciiaallss

Heu de defugir les torrenteres, les canals i els llocs per on es canalitza l’aigua. En pocs minuts un torrent o una canal per on no passa aigua poden pujar de nivell amb una virulència insospitada. Si durant la ruta heu de travessar un riu o torrent ho heu de fer ràpidament i per un lloc segur, ja que en pocs moments pot esdevenir impossible i podeu quedar aïllats a l'altra banda.

Ho heu de tenir molt en compte a l'hora d'escollir el lloc on planteu la tenda o feu un bivac. Cal evitar les lleres dels rius, encara que siguin seques. (Llegeix l’apartat Quan muntem una tenda a la pàgina 93).

102


......eenn ccaass dd’’aalltteess tteemmppeerraattuurreess ii ddee ffeerr mmoolltt

ddee ssooll

És important protegir-vos del sol, amb cremes protectores, ulleres de sol i barrets o gorres.

T’has d'assegurar que tots els membres del grup ho facin ja que qualsevol pot agafar una insolació. També és vital assegurar-vos una bona hidratació, fent parades sovint per beure aigua i vigilant els possibles punts d'avituallament, ja que potser no en trobareu en tot el recorregut.

Sobretot si ets caps d’unitat dels més petits (castors, llops i daines) has de tenir una cura especial de prendre aquestes precaucions.

A les excursions d’alta muntanya (ruta típica de Pioners / Caravel·les pels Pirineus) tant a l’estiu com a l’hivern cal reforçar especialment aquestes proteccions.

......aammbb uunn ddeesscceennss iimmppoorrttaanntt ddee llaa tteemmppeerraattuurraa

És important que tothom s'abrigui i mengi. La pèrdua de l'escalfor corporal pot ser un problema. També és important no quedar-vos quiets i intentar no mullar-vos, ja que perdríeu l’escalfor més ràpidament.

......aammbb mmoolltt ddee vveenntt

Cal protegir-vos del vent ja que és una font important de pèrdua de calor corporal. És important saber-ne la direcció ja que en determinades zones permet preveure si portarà pluges o si se les endurà.

......eenn ccaass ddee ffeerr−−ssee ddee nniitt

En cas que es faci de nit abans d'arribar a lloc és molt important no separar-se. Cal que un cap es posi al davant del grup i un altre al darrere. Heu d’intentar seguir tots en fila índia per no crear grups o subgrups, que es poden perdre en alguna bifurcació del camí, tenint en compte el ritme que ha de poder seguir tothom sense problemes, fins i tot els que no porten llum.

103


És important no perdre la calma. Cal valorar cada situació: el coneixement del camí, si aquest està senyalitzat o no... però s'ha de tenir en compte que tot es veu molt diferent i que pot ser més difícil trobar la direcció correcta.

També és molt important dur roba d’abric i el frontal (ho recomanem fins i tot a les sortides d’un dia, vegeu pàgina 63) ja que sense llum serà més difícil seguir el camí i és més fàcil fer-se mal. També serà important utilitzar les eines d'orientació que tenim a l'abast.

......eenn ccaass ddee bbooiirraa

Cal actuar d'una manera semblant que en el cas de fer-se de nit. És important que no perdeu la calma, que no separeu el grup i que intenteu buscar el camí correcte amb els mitjans dels quals disposeu.

Si el terreny és abrupte i la boira és molt tancada, el millor que podeu fer és no moure-us i esperar que la boira escampi.

CCOOMM TTRRAACCTTAARR−−HHOO AA LLAA UUNNIITTAATT Depenent de l'edat es pot treballar el tema de diferents maneres.

A les unitats més petites es poden treballar les quatre estacions, observar les diferències quant a temperatura, precipitacions, hores de llum... Es pot tenir una petita estació meteorològica al cau i portar un registre anual. També es poden fer tallers de previsió del temps, de coneixement dels diferents vents del país amb la construcció d'una rosa dels vents, d’observació dels diferents tipus de núvols, de fotografia de fenòmens meteorològics... Podeu fer un mural de cada sortida i incorporar el mapa meteorològic que permeti contrastar-ho amb el temps que vàreu tenir al llarg de l’excursió.

Hi ha molta cultura popular sobre meteorologia, amb infinitat de dites que varien segons les comarques. Es pot fer una cerca de dites amb les seves variants.

Amb les caravel·les, els pioners i els trucs es poden fer tallers, com la construcció d'una estació meteorològica o la construcció i posterior instal·lació d’un penell en un indret determinat. Podeu crear un comitè encarregat de portar un registre meteorològic i de consultar la previsió abans de cada sortida.

104


També podeu promoure debats sobre temes relacionats amb la meteorologia i el medi ambient: escalfament del planeta, efecte hivernacle, forat de la capa d’ozó...

Durant les sortides sempre podeu observar i comentar l’acció dels agents meteorològics sobre el terreny: erosió per les pluges, sedimentació, acció dels llamps, transport de materials durant les crescudes dels rius i torrents...

105

AALLGGUUNNSS RREECCUURRSSOOSS......

107

En el tercer gran bloc d’aquest llibre recollim un conjunt de recursos pedagògics que pots utilitzar en les excursions amb la teva unitat.

Una vegada més et recordem que ni hi són tots ni els tractem a fons, senzillament hi ha un conjunt de propostes que pots utilitzar (hem intentat que totes tinguin una aplicació pràctica) però que caldrà adaptar al projecte que la teva unitat està portant a terme, al progrés personal de cada noi i noia, a l’estil propi del teu Agrupament...

Aquests recursos són un complement ideal per a treballar a qualsevol sortida d’unitat o d’Agrupament i, a més, estem segurs que despertaran el “gust per les excursions” als nois i noies.

109

oorriieennttaacciióó

Per gaudir plenament d’una excursió és molt important saber trobar l’itinerari que cal seguir, descobrir els elements més destacats del paisatge, interpretar correctament els mapes... i no podem ser únicament els caps els responsables de fer-ho.

Cal treballar a la unitat (adequant les activitats a l’edat) els diferents aspectes relacionats amb l’orientació a muntanya, bàsicament, com trobar el Nord i com saber interpretar un mapa.

Recorda que els protagonistes de la sortida han de ser els mateixos nois. Ah, no t’oblidis que el raid pot ser un bon moment per posar en pràctica tot el que han après d’orientació.

111


OORRIIEENNTTAARR−−SSEE...... Orientar-se és trobar la direcció bona per arribar al punt desitjat. Per això cal conèixer on es troba la direcció nord - sud, així com els altres punts de la Rosa dels Vents en relació amb la direcció esmentada.

El nord es pot trobar de diverses maneres: de nit, pels estels; de dia, pel sol; també amb l'ajut de la brúixola i del rellotge.

Altres aparells útils a l'hora d'orientar-se són l'altímetre, que actualment porten incorporats alguns rellotges digitals, i el GPS (global positioning system), un aparell que ens dóna la posició exacta d'on ens trobem.

......aammbb llaa bbrrúúiixxoollaa NORD GEOGRÀFIC

NORD MAGNÈTIC

N

S

O E

α

α: DECLINACIÓ MAGNÈTICA

Quan no hi ha sol, ni estels, perquè el cel està cobert de núvols, o quan hom vol precisar exactament una direcció concreta, cal servir-se de la brúixola, simple agulla imantada suspesa damunt un pivot.

La brúixola assenyala el nord magnètic, variable uns 15 graus (l'anomenada declinació magnètica) respecte al nord geogràfic (el dels mapes). Les brúixoles acostumen a assenyalar aquesta declinació; només cal fer coincidir l'agulla amb el nord magnètic de la brúixola i, aleshores, aquesta direcció de l'agulla és el nord veritable.

......aammbb eell rreelllloottggee ddee bbuussqquueess

Cal posar-lo a l'hora solar (normalment cal endarrerir-lo una hora; compte a l'estiu!); col·locar l'esfera ben plana, horitzontalment, i la busca horària assenyalant el sol. Sense moure'l d'aquesta posició, posar un llapis (o semblant) de manera que, passant per l'eix central de les dues busques, es quedi situat entre la busca horària i les 12; la

112


bisectriu que assenyalarà és la direcció N - S. Sabreu on és el nord tenint en compte que el sol queda aproximadament al sud.

......aammbb eell ssooll

Al matí a les 6 h (això varia segons les estacions; aquest horari correspon a les estacions intermèdies) el sol surt per l'est; a les 9 h està situat al sud - est; a migdia (12 h) al sud; a les 15 h, al sud - oest i a les 18 h es pon per l'oest. Els dies assolellats, si no tenim cap altre mitjà per trobar el Nord, aquesta és la manera més senzilla tot i que aproximada.

......aammbb eellss eesstteellss

ESTEL POLAR N

OSSA MAJOR

OSSA MENOR

Els estels giren en sentit est - oest durant la nit; però hi ha un estel, l'Estel Polar, que sembla fix en el firmament, car coincideix amb la prolongació de l'eix de rotació de la Terra. Mirant de cara a l'Estel Polar estem encarats al nord.

No és gens fàcil reconèixer aquest estel ja que no llueix massa (només és de segona magnitud). Una manera fàcil de trobar-lo és a partir de l'Óssa Major i l'Óssa Menor, també anomenats Carro Gran i Carro Petit. El Carro Gran és fàcilment identificable ja que el formen estels força brillants. Un cop identificat el Carro Gran hem de trobar el Carro Petit i la Polar n'és l'últim estel de la cua. Si ens imaginem els carros com dos pots amb mànec plens d'aigua, l'aigua del petit cauria dins del gros.

Es pot trobar la Polar seguint la línia recta que formen dos dels estels del Carro Gran.

A la tardor i a l'hivern és fàcil també trobar el nord si se sap reconèixer la gran constel·lació d'Orió. Altres constel·lacions que ajuden a orientar-se de nit són Cassiopea, Lleó, Cigne, el Bouer...

113


......aammbb ll''aallttíímmeettrree

De fet es tracta d'un instrument complementari. Només amb l’alçada no et pots orientar, però és una dada útil si tens un mapa amb corbes de nivell i ja tens una idea aproximada d'on ets. S'ha popularitzat el seu ús pel fet que vingui incorporat en alguns rellotges digitals.

Funciona mitjançant la pressió atmosfèrica. Per tant si es calibra l'alçada en un punt conegut i les condicions meteorològiques no varien, ens va indicant l'alçada amb força precisió.

També és útil per preveure una mica els canvis de temps ja que permet tenir idea de les pujades i baixades de pressió.

......aammbb eell llllaappiiss ccoommppttaaqquuiillòòmmeettrreess

Es tracta d'un estri barat, petit i senzill que ens permet comptar els quilòmetres d'un traçat qualsevol amb una precisió acceptable. És com un llapis amb una rodeta a la punta que, en resseguir sobre el mapa el camí que volem fer, va donant voltes i fa desplaçar un indicador que ens marca els quilòmetres. És important ajustar l'indicador a la mateixa escala que el mapa o fer el factor de conversió.

......aammbb eell GGPPSS ((ssiisstteemmaa ddee ppoossiicciioonnaammeenntt

gglloobbaall))

Es tracta d'un aparell electrònic que rep la informació via satèl·lit. Hi ha un sistema de satèl·lits geoestacionaris que emeten senyals a la terra. Si l'aparell aconsegueix rebre informació de 3 o més satèl·lits pot realitzar els càlculs per triangulació i indicar per pantalla la posició exacta en

N

S

E

O

MERIDIÀZERO

PARAL.LEL

EQUADOR

LONGITUD (E)

LATITUD (N)

114


coordenades globals (latitud i longitud). Si rep senyal de 4 satèl·lits o més també pot indicar l'alçada.

Altres funcions que té l'aparell són la indicació de la velocitat, la distància en línia recta i la direcció a seguir per anar fins a un punt guardat anteriorment, guardar punts de la ruta que s'està seguint per seguir-los de tornada en cas de boira...

Tot i que s'han abaratit molt, el seu preu encara en limita la popularització.

EELLSS MMAAPPEESS Per a orientar-vos i transitar per una regió desconeguda, us heu de servir dels mapes. Un mapa o plànol, no és més que un dibuix convencional dels detalls d'una contrada o regió, fet com si el dibuixant s'ho mirés des de dalt del cel.

Els mapes són dibuixats a escala, és a dir, la seva dimensió i la dels detalls que inclou, guarden una proporció amb la realitat. Hi ha mapes a escala 1:50.000, cosa que vol dir que per cada centímetre del mapa corresponen 50.000 cm del terreny, és a dir 500 m. Les escales més corrents són 1:50.000 (mapes comarcals de l'Institut Cartogràfic de Catalunya), 1:40.000 (mapes de l'Editorial Alpina), 1:100.000; tot i que és possible trobar plànols fins a 1:5.000 de qualsevol lloc del territori català.

MMaappeess ddee ccaarreennaa • S'utilitzen en les guies d'alta

muntanya (la majoria del nostre Pirineu); són molt esquemàtics i indiquen sobretot els cims, els colls i les carenes.

MMaappeess ddee vveessssaannttss • Amb petites fletxes s'indiquen les

direccions de l'aigua de la pluja. Per completar-se amb indicació dels boscos, conreus i altres signes convencionals.

MAPA DE CARENA DE LA ZONADE LA PICA D’ESTATS

PICA D’ESTATS

SOTLLO

115


MMaappeess ddee ccoorrbbeess ddee nniivveellll • Són les línies imaginàries que uneixen els punts que es troben a la

mateixa alçada. Són equidistants verticalment i indiquen l'alçada amb relació al nivell del mar.

• Les distàncies dels plànols de l'editorial Alpina són de 10 a 20 m i estan indicades en el mapa. Cada 100 m, generalment, hi ha una corba de nivell més gruixuda interrompuda amb indicació de l'alçada i se'n diu corba mestra de nivell.

MAPA DE CORBES DE NIVELL DE LA ZONA DE LA PICA D’ESTATS

116


LLeeccttuurraa ddee ccoorrbbeess ddee nniivveellll • La inclinació dels pendents està indicada per la proximitat de les corbes

de nivell. Si en un punt coincideixen, és un cingle; en un pla estan molt separades. Els entrants de les corbes de nivell indiquen torrents, les convexitats assenyalen carenes. En els cims, les corbes es tanquen en petits cercles; si no és així, vol dir que la muntanya és plana com una teula. Dues corbes tancades i juntes assenyalen un coll. Un torrent amb les corbes molt juntes a banda i banda vol dir que és molt acanalat.

1.400

1.200

1.000

800

600

800

1.000

1.200

CIM COLL

LES CORBES DE NIVELL REPRESENTEN EL RELLEU.

ALÇADA (M)

IInnddiiccaacciioonnss pprrààccttiiqquueess ppeerr aa ll''úúss ddeell mmaappaa

En mirar un mapa, abans de tot, cal orientar-lo amb la brúixola, amb el rellotge... o per dos punts coneguts (masies, cims...).

Cal orientar-se més amb l'ajuda de les valls i les muntanyes que no pas pels camins i menys encara pels corriols, ja que poden esborrar-se o crear-se'n de nous.

117


Una bona guia són les línies elèctriques d'alta tensió, tot i que de vegades no consten als mapes.

Els camins de carena acostumen a ser directes i amb una bona visió per a orientar-se.

Cal recordar que encara que la línia recta és la més curta entre dos punts moltes vegades és millor donar la volta per un camí més pla.

Segons l'orientació de les valls, pot saber-se la banda de solana (on toca el sol, sud) i obaga (on no hi toca, nord), i per tant saber on hi haurà molta vegetació amb camins enredats o no.

OOrriieennttaacciióó aammbb aattzziimmuuttss ii aapplliiccaacciioonnss

Atzimut és l'angle entre la direcció que preneu i el nord geogràfic. Podeu determinar un punt sobre el mapa sabent l'atzimut i la distància respecte a un altre punt. També podeu reconèixer un punt desconegut prenent el seu atzimut des d'on sou i passant-lo al mapa. Si voleu determinar el lloc on us trobeu, buscareu dos atzimuts a punts coneguts i els traçareu en el mapa; el punt on es creuen les línies és el lloc on sou.

CCrrooqquuiiss dd''uunn ccaammíí

Podeu dibuixar el croquis d'un camí dividint-lo en trossos més o menys rectes trobant els atzimuts i les distàncies d'aquests trossos i dibuixant-los després a escala. També és útil a l'hora de planificar una ruta dibuixar el perfil de la ruta, dibuixant l'alçada de diferents punts equidistants.

CCOOMM TTRRAACCTTAARR−−HHOO AA LLAA UUNNIITTAATT Les sortides a muntanya us ofereixen la possibilitat d'ensenyar als nois a orientar-se i a ser autònoms en tot tipus de terrenys. Segons l'edat es poden donar diferents responsabilitats a l'hora de guiar el grup, d’optimitzar la ruta, de buscar punts d'aigua...

Durant l'excursió és aconsellable fer parades per orientar-se, per buscar el nord, per fer la lectura d'un mapa, per identificar muntanyes i valls... Un cop al cim es poden identificar elements significatius com pobles, ermites...

118


Al cau, hi pot haver un mapa de Catalunya penjat en una cartellera on podeu marcar tots els llocs on heu anat i buscar els llocs on anireu. Podeu clavar-hi agulles amb banderetes de diferents colors segons si es tracta d'un campament, excursió, ruta, raid... i també segons l'any. D'aquesta manera ho tindreu més fàcil per saber on heu estat i com arribar-hi.

Abans de l'excursió podeu fer el croquis de l'excursió, calcular els quilòmetres i el desnivell.

També podeu fer tallers d'utilització dels diferents aparells per orientar-vos (la brúixola, l'altímetre, el GPS...), d’interpretació dels diferents tipus de mapes, de càlcul de desnivells amb les corbes de nivell...

Amb les caravel·les, els pioners i els trucs podeu fer fitxes tècniques de les sortides realitzades que després pot aprofitar tot l'Agrupament. També podeu elaborar un arxiu de mapes, de guies i d'horaris i preus dels mitjans de transport.

AADDRREECCEESS DD’’IINNTTEERRÈÈSS

Editorial Alpina • Apartat de Correus 3 Granollers

Institut Cartogràfic de Catalunya • Parc de Montjuïc Tel. 93 567 15 00 08038 Barcelona • Alfons XII, 14 Tel. 93 218 87 58 08006 Barcelona • Emili Grahit, 10 A Tel. 972 20 04 93 17002 Girona • Doctor Fleming, 19 Tel. 973 27 47 76 25006 Lleida • Anselm Clavé, 1 Tel. 977 23 01 56 43004 Tarragona

http://www.icc.es

119

http://www.icc.es/

eesstteellss

Una excursió de més de dos dies proporciona una ocasió immillorable per observar els estels; a més, aquest moment pot ser important en la sortida per l’engrescament que comporta.

No hauríem, però, de fer una vetlla d’estels sense haver-la preparat prèviament, nosaltres i els nois, si no volem córrer el risc de desaprofitar aquest recurs educatiu. A les pàgines següents trobaràs algunes orientacions que, de ben segur, t’ajudaran a treure’n el màxim profit. Bona vetlla!

121


CCaall tteenniirr eenn ccoommppttee qquuee......

És important esperar una mitja hora per deixar que els ulls s'adaptin a la foscor.

Una gran exposició a la llum solar durant el dia, provoca un augment del període d'adaptació.

És important protegir sempre els ulls d'una lluminositat excessiva. És per això que s'aconsella utilitzar dèbils llums vermelles o llanternes amb filtre vermell per desplaçar-se, adaptar la vista a la foscor i llegir els mapes estel·lars, ja que la llum blanca brillant fa tancar les pupil·les en pocs segons. Un senzill paper de cel·lofana vermella serà suficient.

Per fer una bona observació és important evitar que els nois, sobretot els més petits, juguin a enlluernar-se amb les llanternes.

Si la nit és clara, lluny de les llums i de la contaminació de la ciutat, la visibilitat millora molt. Aquesta visibilitat, també depèn de la lluna que hi hagi (és molt millor amb lluna nova) i de l'entorn on us trobeu, ja que en el fons d'una vall el ventall d'estels que podeu observar queda molt reduït.

En una nit clara sense lluna es poden veure a simple vista milers d'estels des de qualsevol punt de la Terra.

Si l'observació, la feu en grup amb un cap, són molt útils les llanternes potents amb un feix de llum molt prim, ja que les pots utilitzar com a punter indicador, assenyalant directament al cel els estels de les diferents constel·lacions.

També és important la roba d'abric. Fins i tot a l'estiu es pot agafar fred. També va molt bé una màrfega o una manta tèrmica per asseure's aïllats del fred i de la humitat.

Uns prismàtics són dels millors instruments per mirar al cel ja que, pel preu d'un telescopi petit i de poca qualitat es poden obtenir uns bons prismàtics amb òptiques de qualitat, són més petits i per tant més fàcils de transportar i, a més, són molt versàtils. En una excursió ens poden servir tant per mirar ocells o el paisatge durant el dia com per mirar estels a la nit.

Els més indicats per mirar estels són els 7 x 50, és a dir, 7 augments i 50 mm de diàmetre de cada lent de l'objectiu. Cal tenir la precaució de no mirar mai directament al sol amb uns prismàtics.

122

eesstteellss

CCAARRTTEESS EESSTTEELL..LLAARRSS Els primers astrònoms veieren figures en els estels i les designaren amb noms d'animals, persones i déus mitològics. Aquests grups d'estels, o constel·lacions, encara són coneguts amb aquests noms. En les cartes estel·lars, una per a cada hemisferi, es mostren les constel·lacions i els estels més brillants.

A mesura que la Terra gira al voltant del Sol, les diferents constel·lacions apareixen, desapareixen i reapareixen per damunt nostre al llarg de les diferents èpoques de l'any.

Hi ha moltes llegendes i contes que ens expliquen els orígens de les constel·lacions; pot ser un bon recurs per aprendre-les sobretot quan es tracta de nens petits.

PPLLAANNIISSFFEERRII El planisferi és una carta estel·lar que té sobreposada una cartolina amb un forat (que simula l’horitzó), de manera que només veiem les constel·lacions que queden dins del forat. Girant la cartolina per fer coincidir el dia amb l'hora podrem saber les constel·lacions que seran visibles en el moment de realitzar l’observació.

Cal que tinguis present la diferència entre l’horari solar i el nostre horari: dues hores a l’estiu i una hora a l’hivern.

Hi ha programes informàtics que reprodueixen un planisferi i que et poden ser de gran utilitat en el moment de preparar una observació per a la propera sortida. A tall d’exemple, aquí en tens dos:

• A la pàgina http://www.wwsoftware.com trobaràs l’SkyMap (la versió 3.2 és suficient per a la iniciació) des d’on pots baixar la versió demostració que és operativa. Així pots preveure, indicant la localització i el dia i hora de l’observació, les fases de la Lluna, la situació dels planetes, les constel·lacions que podreu observar, els eclipsis previstos... Si t’ha de ser més útil, sempre pots imprimir en paper el mapa estel·lar corresponent.

• Pots utilitzar també el planisferi Cartes du Ciel que pots baixar directament de l’enllaç que hi ha la pàgina http://www.softcatala.com. Tot i que és d’utilització lleugerament més complicada que l’anterior, té l’avantatge d’estar traduït al català!

123

http://www.wwsoftware.com/

http://www.softcatala.com/


CCOONNSSTTRRUUCCCCIIÓÓ DD’’UUNN PPLLAANNIISSFFEERRII Pots proposar que cadascú s’elabori el seu planisferi o bé que en construeixin un per cada petit grup. Aquest taller serà útil per a la vetlla d’estels (preparació i realització) i normalment els fa molta il·lusió.

MMaatteerriiaall • Fotocòpies ampliades (de DIN A5 a

DIN A3) de les dues pàgines següents.

A

B

C

1

2

• Cartolina (per a reforçar la tapa A i la carta estel·lar B). • Cartró o fullola (per a la base C). • Goma d’enganxar i grapadora. • Tisores. • Clip d’enquadernar. 3

3

4

4

RReeaalliittzzaacciióó • Fes fotocòpies ampliades (d’A5 a A3) dels

dos esquemes de les pàgines següents. • Retalla els esquemes ampliats. Engan-

xa’ls (tapa A i carta estel·lar B) en una cartolina.

• Retalla un quadrat de cartró o de fullola per fer de base (C). Fes-li el retall (2) que permetrà girar amb comoditat el planisferi.

• Amb el clip d’enquadernar (1) enganxa la carta estel·lar B amb la base C. Fes-ho just per l’estrella Polar (a l’extrem de l’Óssa Menor).

• Enganxa la tapa A amb la base C. Fes-ho per les pestanyes (3) i pels extrems del quadrat de la base (4). Has de vigilar que el planisferi giri sense dificultat i que els cercles de la tapa i de la carta estel·lar coincideixin.

124

eesstteellss

EEssqquueemmaa:: TTaappaa AA

125


EEssqquueemmaa:: CCaarrttaa eesstteell..llaarr BB

126

eesstteellss

CCOOMM TTRRAACCTTAARR−−HHOO AA LLAA UUNNIITTAATT Una vetlla d'estels pot ser una experiència màgica. Segurament no oblidaran mai el dia que es van adormir fent bivac i mirant els estels, observant-los en silenci o mentre un cap n’explicava històries...

Has de procurar però que alguns detalls (fred excessiu, por a la foscor dels més petits, ganes de dormir per fer-la massa tard...) no enterboleixin aquesta vetlla.

És important que preparis la vetlla d’estels abans. Amb nens petits els caps podeu buscar històries, contes de la mitologia i després anar identificant els diferents estels amb una llanterna potent amb el feix molt prim com si fos un punter. És bo ensenyar a situar els estels respecte a les constel·lacions o altres estels coneguts.

Amb els nois més grans podeu fer el taller de construcció i d'utilització d'un planisferi. Cada noi pot fer-se el seu i així el podrà fer servir durant la vetlla.

A part dels estels també podeu identificar planetes, la Via Làctia i d'altres galàxies, amb l'ajuda d'un telescopi o d'uns binocles. Per fer-ho et serà útil la utilització del programari informàtic adequat.

127

nnaattuurraa

Cal no oblidar que el marc educatiu per excel·lència de l’escoltisme és la natura i que sempre que sigui possible hauríem de plantejar-nos la possibilitat de fer les nostres activitats en aquest context.

Des d’aquest perspectiva, és evident que l’excursionisme resulta un dels recursos metodològics més importants.

Així no hem d’oblidar que tot sortint d’excursió la natura ens ha de permetre que els nois...

• Adquireixin curiositat per l’entorn que els envolta, i que aprenguin a estimar-la, respectar-la, protegir-la i conservar-la

• Tinguin confiança en l’home i en ells mateixos per trobar noves maneres per conviure amb la nostra terra

• Siguin crítics amb tot allò que els envolta i especialment amb aquelles actituds humanes que potencien la degradació del medi.

• Trobin nous interessos i motivacions que afavoreixen el creixement personal i l’obertura als altres.

• Experimentin nous sentiments que els orientin a dedicar-se i a responsabilitzar-se activament de la protecció i defensa d’allò que estimen.

• En definitiva que els nostres nois estimin la natura, que s’emocionin en veure-la i que descobreixin de mica en mica el misteri de la vida.

129


EELLEEMMEENNTTSS PPEERR FFEERR UUNNAA DDEESSCCOOBBEERRTTAA

AAllgguunneess ccoonnssiiddeerraacciioonnss

Si vosaltres gaudiu de la descoberta, els nens i els nois també en gaudiran.

No cal saber moltes coses a nivell científic, el que atrau els nens són les curiositats (sabeu que hi ha un lloro català?).

No feu explicacions incansables, han de ser curtes i basades en l’observació.

No us centreu només en un aspecte, intenteu tenir una visió global.

Procureu evitar els herbaris i dissecar animals, la millor observació és sempre la directa. Si voleu podeu col·leccionar rastres.

Els coneixements sempre han d’anar d’allò més senzill a allò més complicat. Una petjada és primer d’un animal, llavors d’un mamífer o d’un ocell, llavors d’un carnívor / omnívor /... i finalment d’una guilla / d’un teixó /...

Es pot gaudir sense un gran equipament, de fet quan naixem arribem al món sense massa coses. De totes maneres, si teniu uns binocles, unes pinces, una lupa i un petit regle no us faran cap nosa.

Es poden capturar insectes si un cop observats els torneu allà mateix.

Sota les pedres hi viuen molts animals. Si les aixequeu, les heu de deixar exactament igual com les heu trobat.

El silenci és una eina bàsica, s’ha d’anar aprenent de mica en mica.

S’ha d’anar amb cura amb els animalons, n’hi ha que et poden picar: abelles, centpeus, vespes... Les papallones són molt delicades i les podries malmetre.

CCooddii ddeell bboonn nnaattuurraalliissttaa

Que la natura no ens noti. Deixa els llocs millor de com els has trobat.

Deixa la fauna i la flora en el seu propi hàbitat.

130

nnaattuurraa

La pertorbació dels animals pot significar un perill greu: alguns espantats per la nostra olor i la nostra fressa abandonen les cries.

Pren notes, fotografies... però no agafis exemplars.

ROURE

Deixa les flors silvestres en el seu lloc perquè els altres les puguin observar i els insectes se’n puguin alimentar.

Compleix estrictament els codis de les reserves naturals, encara que això suposi un esforç addicional. Val la pena.

Si vols fer fotografies: • La integritat de l’espècie és més important que

la fotografia. • Si volem fer bones fotos és millor familiaritzar-

nos amb els animals que volem retratar.

LLaa ddeessccoobbeerrttaa ppeerr uunniittaattss

Les orientacions que ara segueixen són acumulables en sentit ascendent, o sigui que el que feu a les unitats petites també ho podeu fer amb les grans. El que ha de canviar és la vostra manera d’explicar-ho.

Castors, llops i daines

Són molt petits, penseu que el seu nivell de descoberta s’ha de basar en els sentits. • Ha de ser una descoberta molt guiada. • És important transmetre’ls seguretat, la natura no els és hostil si la

tracten amb cura. Se’ls ha d’anar ensenyant els riscos de forma natural sense exagerar.

No eviteu de dir tots els noms propis dels éssers vius que coneixeu. Els nens són com una esponja i els assimilaran més fàcilment que quan siguin grans.

Ensenya’ls on i què han de mirar (el cau d’un conill, la teixonera, les latrines dels teixons, els excrements de la guineu, els colors de la natura...)

Han de poder tocar... les fulles, l’aigua, l’aire, la closca del cargol...

Han de poder flairar... el romaní, la farigola, l’humus...

131


Han de poder escoltar... la fressa de les pedres, de l’aigua, del vent...

I, si és possible, han de poder tastar... cireres d’arboç, l’aigua fresca d’un rierol, el fonoll...

No els atabaleu amb conceptes abstractes i utilitzeu sobretot els contes i les cançons. Atenció amb els contes que duen a conceptualizar coses errònies (el conill de bosc no menja pastanagues).

Les descobertes han de ser sempre com un joc. Les guies interactives són un bon mitjà.

Comenceu per allò més senzill, el que és fàcil de tocar i de veure: les plantes i els insectes que segur que (si no volen) no poden marxar.

Feu tallers senzills basats en classificar, ordenar, comparar...

Podeu portar sempre una bossa de deixalles i recollir les que trobeu pel camí.

Comenceu a familiaritzar-los amb els instruments d’observació (binocles, lupes, regles...) i a tenir-ne cura (netejar-los, guardar-los en les fundes...).

Ràngers / Noies Guies

No els tracteu com a nens petits, no els agrada gens.

Aprofiteu les seves ganes d’aprendre. Sempre us escoltaran.

Comenceu a ser científics deductius i aprofundiu en l’ús dels instruments (binocles, lupes, regles...).

ESQUIROL

Feu recerques més complicades (buscar rastres, identificar petjades o excrements).

Podeu fer tallers més complexos (fer una petjada de guix, desfer una egagròpila).

Podeu començar també a fer neteges parcials d’alguna zona maltractada i llavors fer un petit reportatge fotogràfic.

Cal tenir força més cura en alguns aspectes i intentar buscar explicacions raonables als fets i coses que trobeu i observeu, si hi ha alguna cosa que no sabeu proposeu buscar-la junts.

132

nnaattuurraa

Pioners / Caravel·les – Truc

És una bona edat per començar a fer observacions que requereixin una estona: veure un ocell concret, estar-se una bona estona analitzant la conducta d’uns insectes...

Cal que la relació descoberta / conservació / recuperació es realitzi plenament. Les excursions poden ser estrictament de caràcter natural: ajudar un parc natural a fer la recuperació d’una zona, construir-hi un observatori d’ocells, fer recomptes...

Poden arribar a conclusions a través de la deducció i l’abstracció i a fer generalitzacions a altres àmbits.

Podeu fer investigacions més a fons: • nivells de contaminació de les aigües, del subsòl, • incidència dels abocadors en el medi natural i humà immediat, • articles als diaris de denúncia o en revistes especialitzades, • campanyes de sensibilització i/o difusió, • aprofiteu per fer debats a l’aire lliure sobre temes ambientals, • feu recerques d’espais en perill, aneu-los a visitar, que s’hi impliquin...

OOnn hheeuu ddee mmiirraarr??

No heu de deixar mai cap dimensió: • Davant / darrere. • Amunt / avall. • Dreta / esquerra.

A les puntes del arbres sovint hi canten els ocells i al mig hi acostumen a fer els nius. Si els arbres són de fulla caduca es veu molt bé.

Damunt les roques i al mig o al costat del camí els animals sovint hi deixen els seus excrements per a marcar territori.

A les basses d’aigua hi sovintegen les petjades sobretot en èpoques en què les rieres i rierols no tenen aigua, perquè alguns animals hi van a: • Veure aigua. • Desparasitar-se (banyar-se).

Sota les pedres sempre hi ha molts animalons.

Als marges els animals hi solen fer els caus.

133


Sota les fulles s’amaguen molts insectes i fongs.

LLeess gguuiieess

No digueu ximpleries, si cal consulteu les guies. És bo que els nois vegin que vosaltres també heu de consultar les coses i que no us fa mandra.

Habitueu-vos a l’ús de la guia, si no les recerques són incansables. Aprofiteu per ensenyar a utilitzar-les.

És important tenir un bon nombre de guies de natura al cau i sobretot que estiguin a l’abast dels nois.

És bo que us les emporteu a les excursions. Si cal podeu repartir-les entre els nois/es. D’aquesta manera afavoriu la responsabilitat i podeu potenciar els nois que per les seves característiques ho necessitin.

No cal portar-les totes. Cal saber aproximadament què podreu trobar.

Actualment hi ha guies de camp molt i molt petites especialitzades en zones concretes però que poden ser útils.

LL’’OOBBSSEERRVVAACCIIÓÓ DDEELLSS AANNIIMMAALLSS II DDEE LLEESS

PPLLAANNTTEESS MMÉÉSS UUSSUUAALLSS A continuació us fem un llistat simplificat de les plantes i animals més característics i mes fàcils d’identificar.

No farem una guia - clau d’identificació perquè al mercat n’hi una bona colla i es poden trobar amb facilitat. A la bibliografia del final d’aquest llibre hi trobareu llibres on podeu trobar tots els noms que teniu a continuació.

LLeess ppllaanntteess

Les herbàcies All bord, l’ Borratja, la

Botó d’or, el Camamilla, la Card, el Cicuta, la Conillet, el Corretjola, la

134

nnaattuurraa

Cua de cavall, la Esparreguera, l’ Espígol, l’ Estepa, l’ Falguera, la Figa de moro, la Fonoll, el Genciana, la Herba fetgera, l’ Malva, la Ortiga, l’ Pixallits, el Plantatge, el Prímula, la Rosella, la Trèvol, el Verdolaga, la Vidalba, la Violeta, la

Les lianes Arítjol, l’ Esbarzer, l’ Heura, l’ Lligabosc, el - xuclamel

Els arbusts Aranyoner, l’ Arç blanc, l’ Argelaga negre, l’ Bruc, el Farigola, la Galzeran, el Garri, el Ginesta, la

Marfull, el Romaní, el

Els arbres Alzina, l’ Avellaner, l’ Castanyer, el Cirerer d’arboç, el Faig, el Freixe, el Garrofer, el Ginebró, el; Càdec, el Noguera, la Pi, el Pollancre, el Roure, el Saüc, el Surera, la Vern, el

EEllss aanniimmaallss mmééss

ccoommuunnss

Els ocells

Zones humides Ànec, l’ Bernat pescaire, el Cuereta, la Esplugabous, l’ Gavina, la Martinet, el Oriol, l’

135


Bosc Cucut, el Gaig, el Mallerenga, la Merla, la Picot, el Pit-roig, el Tord, el Tudó, el

Jardins / pobles / ciutats Cadernera, la Cigonya, la Garsa, la Gavià, el Pardal, el Pit-roig, el Tórtora, la

Camp obert o marge Abellerol, l’ Alosa, l’ Estornell, l’ Garsa, la Pardal, el Perdiu, la Pinsà, el Puput, el

Ocells de nit Mussol, el Òliba, l’

Cel obert Abellerol, l’ Alosa, l’ Falcia, la Oreneta, l’

Rapinyaires Aligot, l’ Falcó, el Xoriguer, el

Els mamífers Conill, el Eriçó, l’ Gat mesquer, el Guineu, la Mostela, la Porc senglar, el Ratolí de bosc, el Teixó, el

Els insectes (sempre sis potes) Abella, l’ Abellot, l’ Escarabat pilotaire, l’ Formiga, la Mosca, la Mosquit, el Papallona, la Sabater d’aigua, el Vespa, la

Aràcnids (sempre 8 potes)

Aranya, l’

136

nnaattuurraa

Gripau, el Escorpí, l’ Reineta, la Opilió, l’ – pixallit, el Salamandra, la Paparra, la Tritó, el Miriàpodes

(“cucs”, més de 8 potes) Rèptils Centpeus, el Llangardaix, el Milpeus, el Sargantana, la

Serp, la Amfibis Granota, la

CCUURRIIOOSSIITTAATTSS II CCOOSSEESS PPEERR CCOOMMEENNTTAARR

AAMMBB EELLSS NNOOIISS Com que seria massa extens fer-ho de cada un dels noms que us hem donat hem fet una breu selecció dels més coneguts.

LLeess hheerrbbààcciieess

Ortiga, l’

Herba molt abundant i coneguda per la picor que provoquen els seus pèls irritants. Pot arribar fins a 1,5 metres d’alçada.

Les fulles i els brots tendres són comestibles i se’n fan amanides (prèviament s’han d’escaldar) i sopes, a més, barrejades amb patates es mengen com a verdura. Antigament les tiges s’utilitzaven per teixir.

És millor posar-se guants si es vol agafar; també es pot agafar amb cura per la tija si amb dos dits s’agafa de baix a dalt.

137


Malva, la

Viu als llocs freqüentats per l’home. És una planta molt usual als cementiris fet que va donar peu a la coneguda frase “ves a fer malves”, dita quan t’enviaven a pastar fang, o quan algú s’havia mort es deia que “ha anat a criar malves”.

S’aprofiten les seves fulles joves. Pot ser utilitzada com a verdura bullida, però és força insípida. Són millors com a ingredient addicional de les sopes de verdures perquè els seus components fan que la sopa agafi una textura gelatinosa.

Fonoll, el

Acostuma a trobar-se a la vora dels camins. És molt abundant. Les fulles són molt fines, a vegades com cabells.

Té un gust clarament d’anís. El seu bulb es pot comprar i les amanides que en surten són molt refrescants. Del camp és millor collir-ne els brots tendres i la flor; tots dos s’afegeixen a les amanides.

Les llavors que es cullen a la tardor s’utilitzen per fer pastissos i galetes.

Quan camineu amb els vostres nois i noies és molt agradable posar-se’n un branquilló tendre a la boca i anar xuclant. Les tiges joves es poden pelar i menjar directament.

Pixallits, el

Herba coneguda per tots, fins i tot pels més menuts donada l’altíssima freqüència.

És una planta que no té alçada i que es caracteritza per la seva flor groga que està sostinguda per una tija que pot arribar a fer de 40 a 50 cm. Després de la seva floració fa una bola de color grisós que és el conjunt de les llavors. Són conegudes normalment amb el nom d’angelets. Als nens petits, i sovint als no tan petits, els agrada molt bufar-la perquè les llavors surten volant.

Hi ha una variant que s’anomena xicoia, que es caracteritza perquè és d’alta muntanya i la mata i la tija de la flors és molt més petita.

Se’n fan amanides. Té un gust amarg que pot fer recordar l’escarola. S’agafen les fulles tendres a finals d’hivern. Se li atribueixen propietats diürètiques, aperitives i estomacals. Potser això justifica el seu nom.

Trèvol, el

Planta molt coneguda pel fet d’intentar buscar el famós “trèvol de quatre fulles” que, diuen, porta sort.

138

nnaattuurraa

139

La flor és petita i de color rosat, fa poc més d’1 cm.

Les fulles tendres es mengen en amanides i antigament s’utilitzaven per guarir les cataractes.

LLeess lliiaanneess

Arítjol, l’

Cal destacar que és una liana molt espinosa i verda durant tot l’any. S’entortolliga entre les plantes veïnes amb l’ajut d’uns circells que surten de la base de les fulles i de les espines que surten de les fulles.

És molt resistent i sovint dificulta els camins estrets de bosc. Fa unes baies petites de color vermell que no són comestibles, fet que cal explicar bé entre els més menuts.

Amb els nois i les noies cal invertir una mica de temps observant les estratègies que utilitza per enfilar-se, estudiar amb calma com s’emboliquen els circells, quina forma tenen les punxes i perquè.

Esbarzer, l’

És el que fa les famoses móres. Es poden menjar un cop són negres i ben madures. En excés i si es mengen calentes (de tocar-hi el sol) són molt indigestes. Se’n fan tot tipus de confitures.

La tija és molt característica per les seves formes anguloses. Poden arribar a fer 10 metres i quan toquen a terra arrelen de nou i en surt una nova planta. La flor es de color rosat. També és important fixar-se amb la forma de les punxes i deduir-ne la seva funció.

EEllss aarrbbuussttss

Arç blanc, l’

De fet és un arbret que té aspecte arbustiu. Les fulles són molt característiques amb tres lòbuls molt ben diferenciats. Les flors són molt oloroses i té un fruit vermell.

Les seves flors tenen propietats somníferes i calmants ARÇ BLANC


preses en forma d’infusió.

Sovint es confon amb l’aranyoner però aquest acostuma a ser més petit i embrancat.

BRUC

Brucs, els

N’hi ha 5 espècies diferents però tots són molt semblants. Es diferencien per la flor, l’època de floració i la mida.

N’hi ha que fan la flor cap avall, com si fossin campanes i si es desmembra es veuen amb molta facilitat totes les seves parts. Té les fulles molt i molt petites i agrupades amb un nombre diferent en funció de l’espècie.

Tallat i deixat assecar s’utilitza per a fer escombres. Les tiges més joves es tallen per Nadal per representar xiprers en els pessebres a causa de la seva similitud.

GALCERAN

Galzeran, el

És un arbust senzill, amb dos tipus de tija. Una que surt de la base i que tothom identifica de forma correcta i una altra, plana, curta i ovalada amb forma de fulla (la gent en general es pensa que són les fulles). Les veritables fulles surten a sota d’aquestes últimes, d’on també surt la flor i el fruit, de color vermell, no comestible i molt preuat per Nadal.

És una planta que cal protegir pel seu intens ús comercial.

ALZINA SURERA

EEllss aarrbbrreess

Alzina / surera, l’

Arbre de creixement molt lent i que té una llarga vida. Això fa que cremi molt bé i que per això sigui molt preuat.

El suro que té l’alzina surera és un mecanisme de defensa contra insectes i focs. És un dels arbres que més bé resisteix els incendis, i que torna a brotar amb facilitat.

140

nnaattuurraa

Les fulles són petites i dures, molt adequades a l’escassetat d’aigua.

La seva floració és molt característica. Té flors masculines, uns aments llargs de color grogós, i flors femenines, soles i protegides per un petit embolcall. Les dues es troben en el mateix arbre.

El fruit, l’aglà, és la base alimentària de molts animals.

Cirerer d’arboç, el

Arbre molt típic dels alzinars, sobretot cap al litoral.

Les flors són molt típiques, en forma de petita gerra i mirant cap avall. La flor surt molt tard i sovint es troba conjuntament amb els fruits que corresponen a les flors de l’any anterior (fet molt poc usual i que cal comentar).

Els fruits són el tret més distintiu de l’arbre. És comestible però pres en excés provoca descomposició. Se’n fa confitures.

EEllss oocceellllss

Gaig, el

Se l’anomena també l’avisador perquè és un ocell que està sempre molt atent i acostuma a ser el primer que surt cridant donant la veu d’alerta indicant que hi ha alguna cosa estranya. És el lloro català perquè sap imitar els sons d’altres animals per despistar els possibles depredadors

Mallerenga, la

És molt juganera, li agrada posar-se cap per avall de les branques que va repassant per menjar tots els insectes que hi troba.

Pit-roig, el

Molt i molt tafaner, és un ocell migratori que sempre busca temperatures fresques, per tant, nosaltres només el veurem des de mitjans tardor fins a finals d’hivern. Canta de manera molt similar al rossinyol. Sabem quan és un o altre perquè el rossinyol està entre nosaltres just a les èpoques en què el pit-roig ha marxat.

141


Tord, el

De cant molt bonic. El més conegut d’aquest ocell marronós i pigallat del pit són les menjadores de cargols que fan. És un dels únics ocells del nostre entorn que utilitza eines per menjar. Trenca els cargols a cops de pedra.

Tudó, el; Tórtora, la

Són els colons de bosc. Es diferencien perquè les tórtores tenen un collar negre al coll. El cant també és diferent.

Garsa, la

És un lladregot, li agraden les coses que brillen i roba els ous d’altres ocells. És molt usual i fàcilment identificable. Té un plomatge molt espectacular de color negre tornassolat. És tremendament agressiva amb altres ocells i arriba a barallar-se fins i tot amb gats als quals s’enfronta cridant i volant de forma espectacular.

Alosa, l’

És característic veure-li fer vols amb direcció vertical, amunt i avall, i cantant contínuament.

Abellerol, l’

En certes zones se’ls anomena “els cardenals” pel seu espectacular plomatge. El nom els ve pel fet que mengen abelles. Són molt característiques les colònies on viuen. Fan els nius en marges argilosos.

Estornell, l’

És un ocell petit i inquiet. Actualment és conegut per les volades, formant grups molt nombrosos, que fa a les ciutats i pels problemes que això comporta. Ha descobert que a les ciutats hi està més segur i calent; ara ningú sap com fer-lo fora.

Puput, el

És el “punki” de la família perquè té una cresta al cap molt vistosa. Molt descarat i fàcil de veure. Als nois i les noies els crida molt l’atenció i és dels primers que coneixen. Molta gent els confon amb el cucut tot i que son molt diferents tant pel que fa al vol, com pels colors del plomatge i els costums.

142

nnaattuurraa

143

Cucut, el

Difícil de veure però senzill de sentir. El cant sona exactament igual que el seu nom. Els pares posen els ous en nius d’altres ocells. Quan el pollet neix, tira els altres pollets de dalt a baix de forma que els pares originals del niu l’alimenten exclusivament a ell.

Mussol, el i òliba, l’

Aus bàsicament de capvespre i nit. Algunes vegades, cap al tard, es poden veure enfilats en pals telefònics o volant. De nit segur que els sentireu. Són uns excel·lents caçadors que tenen una oïda molt fina ja que poden caçar en una total absència de llum.

Falcia, la i oreneta, l’

Popularment sovint es confonen. Són, juntament amb altres ocells, indicadors de la primavera quan arriben i indicadors de la tardor quan marxen. La falcia és totalment negra, és més grossa i té la cua petita. Al contrari, l’oreneta té diversos colors al pit, és força més petita i té dues llargues punxes a la cua que queden creuades quan es pengen dels fils elèctrics. Podríem dir que el falciot és tot ell més robust i l’oreneta més graciosa i delicada.

Les falcies, d’altra banda, abunden molt més en les grans ciutats i les orenetes als pobles petits i al camp.

Un altre tret força diferent és el cant. El de l’oreneta és més fluix i continuat, el de les falcies és com un xiscle.

Xoriguer, el

És un dels rapinyaires més petits que tenim. És fàcilment identificable per la seva reduïda mesura i sobretot pel seu vol estacionari (tipus colibrí). Se’l pot veure caçant a camp obert i també en zones d’aiguamolls.

EEllss mmaammííffeerrss

Conill, el

Ben conegut per tothom. És important saber que viu en comunitats familiars que poden arribar a ser molt extenses. Els caus, les conilleres, tenen múltiples

CONILL


espais i sortides de seguretat per si són atacats. Poden arribar a fer centenars de metres.

Marquen el territori fent uns petits forats i a sobre de la terra que s’ha tret hi deixen alguns excrements. Aquests són petits, rodons i de color verdós.

Tenen dos mecanismes d’avisada de perill immediat: Recordeu que a la pel·lícula “Bambi” el conill es deia “Tambor” i se l’anomenava així perquè quan hi havia perill picava amb una pota del darrera a terra i avisava la resta. Doncs això és el que fa en realitat. Un cop s’ha posat a córrer, si du la cua aixecada i ensenya la part inferior d’aquesta, que és de color blanc; els altres conills, si ho veuen, saben que és un indicador de perill i per tant corren a amagar-se.

Gat mesquer, el

Esquerp i difícil de veure; podem, però, trobar les seves latrines sobre les roques. Té les dimensions d’un gat i s’alimenta de petits vertebrats i insectes.

Guineu, la

GUINEU

Descarada, múrria, social i molt activa. Per això se la pot veure amb facilitat preferentment al capvespre, però també durant el dia. Menja mamífers de mida petita i mitjana, fruits i altres aliments vegetals. Si en troba també menja deixalles.

Mai es fa els caus sinó que els roba o els comparteix amb altres animals sobretot amb el teixó.

Porc senglar, el

Com a curiositats podem comentar que no tenen caus i que les femelles construeixen jaços amb fulles seques, llavors tapen els garrins amb fulles perquè passin desapercebuts.

PORC SENGLAR

Són molt característiques les furgades que fan amb el morro. Els porcs remenen la terra per buscar arrels i petits invertebrats.

Són gregaris, o sigui viuen amb família i normalment s’acostuma a veure una femella amb unes quantes cries.

144

nnaattuurraa

Per banyar-se es rebolca a basses i fangars i després es treu el fang on s’enganxen els paràsits gratant-se contra el tronc d’un arbre que sovint queda sense escorça i amb marques de fang i de pèls.

AALLGGUUNNEESS CCAARRAACCTTEERRÍÍSSTTIIQQUUEESS

AADDAAPPTTAATTIIVVEESS DDEE LLEESS PPLLAANNTTEESS DDEELLSS

NNOOSSTTRREESS BBOOSSCCOOSS

La majoria de les plantes tenen sistemes de reducció de l’evapotranspiració (quantitat d’aigua que evaporen les plantes pels seus teixits). Algunes de les estratègies més comunes són: • En general la majoria de les plantes del nostre territori tenen les fulles

força petites i n’hi ha que les redueixen a mínims impensables. Exemples: bruc, galzeran.

• Altres redueixen el nombre d’estomes (òrgan a través del qual es produeix l’evapotranspiració) o limiten els anversos (zona inferior de la fulla). Són arbres de fulla dura. Exemples: l’alzina, el grèvol.

Totes les plantes adapten els sistemes reticulars a la facilitat / dificultat d’accés a l’aigua. • Les plantes que acostumen a viure a la vora dels rius i rieres (boscos de

ribera) tenen sistemes reticulars superficials (moltes arrels petites i mitjanes que van a poca profunditat) perquè tenen un accés a l’aigua relativament fàcil. En general són també els arbres que tenen les fulles més grosses (vern, avellaners, freixes…) i són de fulla caduca.

• Els arbres que no tenen accés directe a rius o rieres utilitzen altres estratègies. Els roures i les alzines tenen arrels pivotants (una arrel principal que s'endinsa a molta profunditat i un cop troba facilitats d’aigua es dispersa.).

Altres mecanismes adaptatius són: • Caiguda de fulles en casos d’extrema escassetat d’aigua per reduir les

necessitats d’aigua. Alzina. • Crear sistemes de reducció de la radiació solar que arriba al terra perquè

aquest no s’assequi. El faig redueix la radiació solar fins a un 80%. Per això les fagedes acostumen a no tenir sotabosc.

145


• Producció de fruits amb closca que permeten mantenir les llavors en posició de repòs durant llargues temporades. Aglans, llavors del faig, avellanes…

• Distribució del brancatge i de les fulles de forma que permeten recollir l’aigua que cau. Faig i moltes plantes.

Un altre fet curiós a observar són els sistemes de dispersió de les llavors: • Via aèria (auró, pixallits...) • Per explosió (la ginesta, les roselles…) • Per via animal: enganxant-s’hi (animals de pèl llarg) o bé pels

excrements (ocells, guineus)

IIDDEENNTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEE RRAASSTTRREESS

La identificació de rastres és la millor manera per detectar la presència dels animals del bosc ja que:

La majoria dels animals són molt esmunyedissos.

Molts animals tenen costums nocturns.

Els homes som per naturalesa els depredadors superiors i per tant la majoria dels animals fugen davant la nostra presència.

Així a continuació us adjuntem els rastres més usuals i que amb més facilitat podreu identificar. I per això deixeu-nos que us donem alguns consells:

Les identificacions sempre han de ser probabilístiques. Difícilment tindrem mai un 100% de seguretat. Per això les frases sempre han d’anar introduïdes per un condicional: sembla que pot ser..., diria que..., es probable que …

En cas de dubte és millor abstenir-se o bé tendir a una generalització que evitarà un error. Per exemple: davant del dubte sobre si un tipus d’excrement correspon a un gat mesquer, a una mostela o a una guineu, és millor identificar-lo com un excrement d’un carnívor.

Sigueu curosos amb les observacions, sovint petits detalls són els que ens permeten diferenciar un rastre d’un altre. Per exemple les pinyes menjades per un ratolí de bosc o per un esquirol. Davant del dubte tots dos són rosegadors.

146

nnaattuurraa

Atenció amb les petjades, moltes vegades les trepitgem abans d’haver-les vist. Les petjades d’ocell o mamífers petits (ratolins, esquirols) són molt difícils de trobar però molt boniques.

Heu d’estar sempre a l’aguait, mirar qualsevol cosa que pugui semblar un rastre, la majoria de vegades passem pel costat de les coses sense adonar-nos-en.

147


148

PPeettjjaaddeess

Teixó

Porc senglar adult

Porc senglar jove

Llebre

Conill Geneta / Gat mesquer Guineu

Guineu Gos

Cèrvol

nnaattuurraa

149

EExxccrreemmeennttss

Herbívors/Carnívors/Ocells

Còrvids

Guineu

Egagròpiles Rapinyaires nocturns

Eriçó

Llebre Conill Esquirol Mustela


150

CCUURRIIOOSSIITTAATTSS

Avellanes menjades per rosegadors

Avellanes menjades per ocells

Oreneta

Xoriguer Vol estacionari

Pinyes menjades per un ratolí de bosc Pinyes menjades per un esquirol

Forma d’avançar d’una eruga

Aligot

nnaattuurraa

151

MMÉÉSS CCUURRIIOOSSIITTAATTSS Les agalles (conegudes també per cassanelles) no són els fruits com algú es pot pensar, sinó que són unes hipertròfies de la natura que afebleixen els arbres. Les provoquen uns petits insectes, les femelles dels quals posen els ous i introdueixen una secreció irritant a l'arbre provocant una nova forma que afavoreix la descendència.

Cassanelles de fer tinta, i que també serveixen per a jugar a bales, produïdes

pel Cynips Kollari Agalla en forma de carxofa, provocada en l’aixella d’una fulla de roure per la

picada de la femella sexuada de l’Andricus Fecundatrix

Discs lenticulars, en el revers d’una fulla de roure produïts pel Neuropterus

Albipes

L’escabellada agalla del roser, bona per a usos mèdics, produïda per l’himenòpter Rhodites

Rosae

Les extravagants i agafatoses “pipes” dels

roures són produïdes pel Cynips Matri


AALLGGUUNNSS AANNIIMMAALLOONNSS PPEERR DDEESSCCOOBBRRIIRR

Crustacis

Miriàpodes

Aràcnids

Insectes

152

bbiibblliiooggrraaffiiaa

Generals Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Illes, busquem una vida

nova. MEGSJC.

Mc Manners, Hugh. El manual del motxillaire. Editorial Acanto.

Mc Manners, Hugh. El meu primer manual d’aventura. Editorial Molino.

Parés, Anna. Tots els refranys catalans. Edicions 62.

Història Vallory, Eduard; Quera, Jordi. Excursionisme i escoltisme. Publicacions de

l’Abadia de Montserrat.

Baden Powell. Escultismo para muchachos. Editorial Oidà.

Orientació Peraro, Walter; Zanetello, Tiziano. Orientación. Editorial Grijalbo.

Pàmies, Ferran. Manual d’orientació. Editorial El Llamp

Meteorologia Grimalt, M. i altres. Els núvols. Edicions El Mèdol

Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps a partir de la identificació dels núvols

Rodríguez Picó. Quin temps farà. Ed. Proa Llibre divulgatiu sobre els fenòmens meteorològics que afecten els Països Catalans

Estels Heifetz, Milton; Tirion, Wil. Un paseo por las estrellas: Una guía de las

estrellas, las constelaciones y sus leyendas. Cambridge University press.

Ronan, Colin A. Els amants de l'astronomia. Editorial Blume.

Vilar, Ramon. Explorant l’Univers. Editorial Teide.

153

Bonafeu, Dolors i altres. Descobrim l’Univers. Castellnou edicions.

Levy, David H. Observar el Cielo. Editorial Geo planeta.

Alimentació Gifré, Josep Ma. Nutrició i muntanya. Parròquia Sant Pau de Girona.

Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Dietètica, fitxa 39 de la col·lecció Feix. MEGSJC.

Decathlon. Nutrición y cuidados (fulletó informatiu). Decathlon.

Natura. Obres bàsiques Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic.

Pascual, Ramon. Guia dels arbusts dels Països Catalans. Ed. Pòrtic.

Peterson; Mountfort; Hollom. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Ed. Omega.

Duran, Núria; Morguí, Mercè; Sallés, Mercè. Viure de la Natura. Ed. Pòrtic.

Fonoll, Celdoni. CD: Veus d’ocell. Cinquanta espècies d’entre les més comuns dels Països Catalans. Ed. Lynx.

Van den Brink, F.H. Guia de Campo de los mamíferos salvajes de Europa Occidental. Ediciones Omega.

Bang, Preben; Dahlström, Preben. Huellas i señales de los animales de Europa. Ed. Omega.

Natura. Obres d’ampliació Sargatal, Jordi; Hoyo, Josep del; Jutglar, Francesc. Els ocells del Parc

Natural dels aiguamolls de l’Empordà. Ed. Lynx.

Flos, Jordi. Quatre coses d’ecologia. “La Caixa”.

Diputació de Girona; Diputació de Barcelona. Guies dels Parcs: 1. Parc Natural del Montseny. Diputació de Girona i Diputació de Barcelona.

Vilarrúbia, Joaquim. Els nostres insectes I, II, III. Ed Barcino.

Agro-guias Mundi-prensa: La fertilidad de los suelos. Ediciones Mundi-Prensa.

Vigo, Marta; Puche, Carles. Miniguies de Natura: Animals del Montseny. Enciclopèdia Catalana.

154

Duran, Núria. Miniguies de Natura: Plantes Medicinals. Enciclopèdia Catalana

Pascual, Ramon. Miniguies de Natura: Plantes de Collserola. Enciclopèdia Catalana

Blas, Luis. Guia de Campo de los mamíferos españoles. Ed. Omega.

Boada, Martí. Diari de la Natura. Crònica del paisatge i del medi ambient a Catalunya. Edicions 62

Bassa, Oriol; Navarro, Francesc. Guia Bàsica dels mamífers del maresme. Ajuntament d’Argentona.

155

Documents

escoltisme i excursionisme · d'aquest llibre, especialment la Demarcació de Girona, que n'ha estat la impulsora, des de l’organització de les formacions fins a la publicació