Nú

m. 2

27 A

go

st -

Set

emb

re 2

008

Dip

. Leg

. T-1

4-19

88 A

ny X

X T

erce

ra è

poca

Pau, Fructuós i el Cristianismeprimitiu a Tàrraco

Esglésiade Tarragona

21 de juny de 2008. L’amfiteatre romà deTarragona una hora abans de començar larepresentació de la Passió de sant Fructuós

Va ser notícia

El passat dia 26 de junyGènova va esdevenir l'apara-dor de Tarragona a terres ita-lianes amb motiu de la pre-sentació de l'Any Jubilar, aixícom de la «Ruta dels primerscristians de Tarraco», unaacció conjunta de l'Ajunta-ment i de l'Arquebisbat deTarragona. A la històrica foto,l'alcaldessa de Gènova, Sra.Marta Vincenzi; l'alcalde deTarragona, Sr. Josep-FèlixBallesteros; i el vicari generalde l'arxidiòcesi Mn. MiquelBarbarà.

El pelegrinatge amb malaltsa Lourdes, organitzat perl’Hospitalitat diocesana i pre-sidit pel senyor Arquebisbe,té un dels seus moments demés forta emoció en la bene-dicció dels pelegrins amb elSantíssim.

Diu el Catecisme: “L’efectede la Confirmació és l’espe-cial efusió de l’Esperit Sant,com la de la Pentecosta.Aquesta efusió imprimeix enl’ànima un caràcter indeleblei forneix un creixement de lagràcia baptismal: arrela mésprofundament en la filiaciódivina; uneix més sòlidamenta Crist i a la seva Església;enforteix en l’ànima els donsde l’Esperit; dóna una forçaespecial per a ser testimonisde la fe cristiana”. A la foto,nois i noies de la parròquiade Constantí confirmats pelsenyor Arquebisbe.

Esglésiade Tarragona

3

Sumari - núm. 227

pàgina 8

pàgina 6

Les representacions de la“Passió de Sant Fructuós” sónmolt més queun simple espec-tacle teatral. A En portada.

El gran congrés internacional,celebrat els dies 19, 20 i 21 delpresent mes de juny, es vaestructurar a partir de treseixos centrals: Sant Pau aHispània, Sant Fructuós i eldesenvolupament del cristia-nisme.A Congrés Internacional.

I també Va ser notícia (pàg. 2), Opinió (pàg. 4),Editorial (pàg. 5),Contrapunt (pàg. 10), Noticiari (pàg. 12),Les columnes (pàg. 14), La veude Càritas (pàg. 16) , Diversa (pàg. 18), Notes jubilars (pàg. 19) i Unesgrans representacions per recordar (contraportada)

En aquest número han col·laborat:Joan Txen-Li (Xangai), Dídac Montoliu, Josep Bofarull, Frank Harriman (Brusel·les), Clara Herrán(Madrid), Josep Sabaté, Didac Bertran, Raimon Mateu i Bernabé

✍

✍

Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

Parlem dels Jocs OlímpicsJoan Txen-Li, prevere (Diòcesi de Xangai)

Algú va dir que Occident és una línia amb alts i baixos ila Xina és una línia recta. No és que la Xina es quediendarrerida, és la resta del món que unes vegades estàper sobre i unes altres per sota. País mil·lenari, sembla

que vulgui desmentir que sempre està quieta. En els darrers tempsestà desenvolupant-se molt ràpidament i en molts aspectes, tanteconòmics com socials, encara que sovint la maquinària grinyoli.

Des de l'any 2001 se sap que els Jocs Olímpics de 2008 se cele-brarien a Beijing. I això, què vol dir? Això vol dir que la Xina volque el món la conegui, i que per això rebrà amb entusiasme lespersones que vinguin des de tots els continents. Així, la Xina -simés no durant el mes d'agost- serà una mica més coneguda per ala resta del món. Fins i tot esperem que tot plegat sigui en bene-fici de les —malgrat les dificultats— cada cop més nombrosescomunitats cristianes. Per diverses raons —polítiques i cultu-rals— no és fàcil ser cristià a la Xina, i encara menys catòlic.

Però no és de la situació religiosa, que vull parlar, sinó de quel-com, a primera vista, més frívol. La història de les Olimpíades vacomençar a Grècia fa molts segles, i des d'aleshores fins ara, elsJocs Olímpics continuen celebrant-se. Per què els celebrem?Potser és només per competir? Abans eren un esdeveniment decaràcter religiós, i seria bo que mantinguessin encara aquest espe-rit. Fins i tot s'aturaven les guerres per honorar els déus amb elsJocs. Sí, tot seria més net i pur! I és que, creients o no, tots somfills d'un mateix Déu. Competir és molt important, però no és lameta principal. Tothom pensa, però, el mateix?

Si reflexionem una miqueta més veurem que no, que l'objectiumés important per als participants és guanyar. El fet de guanyarla medalla d'or és un somni, i el desig de tots els participants… ide molts governs. Això fa que moltes vegades -massa- l'esport esconverteixi gairebé en una guerra, amb rerefons polític i tot. És peraixò que el sentit de compartir ha anat desapareixent en els JocsOlímpics, i que ara tot es vegi reduït al fet de guanyar.

L'amistat és un tresor per a cada persona, poble, país… per a totel món. Com deia Pierre de Coubertin dels Jocs Olímpics: «El mésimportant no és guanyar, sinó participar.» L'objectiu principal dela seva celebració hauria de ser construir llaços d'amistat entre lespersones de diferents països, races i religions. Tant de bo quedurant les Olimpíades de Beijing els esportistes i tots els qui hiparticipen treballin i es relacionin amb un esperit amistós, generósi solidari, i els qui són cristians ho manifestin amb els seus fets.(Traducció de l'anglès: Didac Bertran) ❑

4Església de Tarragona

Esglésiade TarragonaDirectorDidac Bertran

Consell de redacció:Mn. Miquel BarbaràMn. Josep MateuMn. Antoni Pérez de MendigurenJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració isubscripcions:AdreçaPla de Palau, 2Telèfon 977 233 412(extensió 205)Fax 977 251 847Adreça electrònicamcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Rabassa. Reus

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual: (11 números): 14,50

Subscripció anual Europa: (11 números): 35,00

Preu unitari: 1,45

PublicitatFerran JuanTelèfon 977 212 628

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aEsglésia de Tarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

Opinió

5Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

L’estiu no és un temps d’atoniaSovint es diu que l'estiu és un temps d'ensopiment, de dolce far niente (de 'dolç no fer res',com diuen els italians). Ara bé, com per als atletes que participen en els Jocs Olímpics, pelque fa a l'Església no hi ha res més lluny de la realitat. Mireu: el Papa ha viatjat a Sidney,aquí s'han fet el Congrés Internacional Pau, Fructuós i el Cristianisme Primitiu i les repre-sentacions de la Passió de Sant Fructuós, hi ha hagut les anades a Lourdes (la del'Hospitalitat i la de la delegació diocesana de pastoral de joventut), els pelegrins de l'AnyJubilar continuen venint, s'ha anat a presentar la «Ruta dels primers cristians» (nascuda perl'impuls del Jubileu) a Gènova… i s'hi podria afegir un etcètera ben llarg. Atonia? Doncs no!

Editorial

Sovint també creiem que ens ho hauríem de fer mirar. Els cristians sem-bla que ens hem instal·lat en una dinàmica de descoratjament. Ésevident que hi ha moltes coses que no funcionen, a l'Església. Nopodem oblidar que està formada per éssers humans, i, per tant, imper-

fectes, sotmesos a encerts i desencerts.

No estem vivint uns moments brillants, però tampoc estem tan malamentcom diuen alguns. És cert que l'Església no té el poder ni la influència d'altrestemps, però, això és una cosa negativa? No serà que ens apropem més a lapobresa evangèlica?

I, com dèiem al començament, es fan moltes coses… i moltes més que esfaran! Dissortadament, no podem ressenyar-les totes, i aquesta revista queteniu a les mans n'és un bon exemple. Hauríem volgut poder informar de totel que s'ha fet durant les darreres setmanes, hauríem volgut publicar una pilad'articles molt interessants… Això no obstant, els haurem de «dosificar» enpropers números, perquè -si no volem que aquesta publicació esdevinguiexcessivament voluminosa i netament deficitària- hem de fer el que podemi no pas el que voldríem. Que ningú no pensi que no valorem les seves coseso que les oblidem!

Per exemple, hem hagut plantejar-nos la disjuntiva següent: o més notícies omés formació. Tenint present que l'estiu és temps de vacances i que els qui

en poden fer tenen una mica més de temps, hem optat per la publicació d'un interessant opuscle titulat«La nova ètica global: desafiaments per a l'Església», original de la Dra. Marguerite A. Peeters, el qualconté les claus per a entendre moltes coses que estan passant en aquest món, conèixer les seves causesi poder posar-hi remei. És un text dens -que no vol dir avorrit- que mereix una lectura atenta i pausa-da, d'acord amb la importància del que s'hi exposa.

Aprofitem l'avinentesa per desitjar-vos unes bones vacances o, si més no, un bon estiu! ❑

TARRACO IURIS ADVOCATSCarlos Prieto Cid

Torres Jordi, 10 A - 43005 - TarragonaTelèfon 977 243 021 - Fax 977 224 103

Membre d’Eurojuris Internationalhttp://www.tarracoiuris-abogados.com

L’acte inaugural vaestar presidit permonsenyor JaumePujol, arquebisbemetropolità de Tarra-

gona i primat i hi assistiren el vice-president del Govern de la Gene-ralitat de Catalunya, senyor. Josep-Lluís Carod-Rovira; l'alcalde deTarragona, senyor. Josep-Fèlix Bal-lesteros; el delegat del Govern de laGeneralitat a Tarragona, senyor. Xa-vier Sabaté; el president de la Dipu-tació, senyor Josep Poblet; el rectorde la Universitat Rovira i Virgili,senyor Francesc Xavier Grau; i eldegà-president de la Facultat deTeologia de Catalunya i presidentdel Congrés, mossèn Armand Puig.També hi foren presents, entre altres,els bisbes d’Urgell, Girona, Getafe,Tacuarembó (Uruguay), Trujillo(Honduras), Requena (Perú), l’ar-quebisbe metropolita ortodoxe deParís, el bisbe ortodoxe romanèsd’Espanya i Portugal, la directorageneral d’Afers religiosos de laGeneralitat, etc.

El director de l'Institut Superiorde Ciències Religioses “SantFructuós” i vicepresident delCongrés, Mn. Josep M. Gavaldà,va fer la presentació de ls autoritatsi va dirigir la pregària inicial.

Després de la inauguració oficialque va dur a terme Mons. JaumePujol, arquebisbe metropolità deTarragona i primat, el dijous 19 dejuny, el professor suís Ulrich Luzva impartir la lliçó inaugural: 'SantPau, apòstol de les nacions'.

Cal dir, però, que el titular de lajornada inaugural el va donar elvicepresident de la Generalitatmanifestant els seus bons desitjosamb un enginyós joc de paraules:“Que tinguin un congrés en pau,

fructuós, sobre el qual no caldrà unauguri previ, sinó un eulogi”

Les conferències de la següentjornada del congrés versàren sobrela figura de Sant Fructuós, bisbe, iels seus diaques, Sant Auguri i

6Església de Tarragona

Pau, Fructuós i el Cristianisme primitiu30 teòlegs i historiadors d'Europa i Amèrica van estudiar el pas del'apòstol Pau per l’antiga Tàrraco

Del 19 al 21 de juny de 2008 va tenir lloc al Palau Firal y de Congressos de Tarragonael Congrés Internacional Pau, Fructuós i el Cristianisme Primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Aquest Congrés va aplegar 30 científics de diversos països i de reconegut presti-gi, que van estudiar els orígens del cristianisme a Catalunya. Hi van assistir també mésde 300 congressistes.

Congrés internacional Premsa

7Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

Sant Eulogi. Finalment, es va tan-car aquest congrés científic el dis-sabte 21 de juny amb una sèrie deponències i comunicacions sobreel cristianisme a Tarragona durantels segles IV a VIII. Paral·lelamentes van fer tres conferències obertesa tothom per tal d'apropar els granstemes del Congrés al públic noespecialitzat.

La missió de sant Paua Tarragona, un fet possible!

A partir del primer testimoniescrit de la comunitat cristiana deTàrraco -les Actes del martiri desant Fructuós, el document mésantic d'aquest tipus produït pel cris-tianisme hispànic-, es va estudiar lacertesa històrica de la predicació del'apòstol Pau en aquesta ciutat, queva ser la ciutat més important de laHispània romana.

El Congrés es va proposar reobrirla qüestió de la probabilitat d'unviatge missioner de Pau a Hispàniai, concretament, de la possible esta-da de l'apòstol a la Tàrraco romana,l'actual Tarragona. S'han posatdamunt la taula els arguments delsqui es mostren escèptics en relacióa aquest viatge i, per l'altre costat,les raons que afavoreixen la sevarealització. Una de les claus perdilucidar la qüestió és la Llei penalromana. Segons la legislació impe-rial, el Cèsar podia sentenciar unacusat a la pena de l'exili mitjançantla fórmula de la deportatio o de larelegatio. En qualsevol cas, la per-sona exiliada perdia els seus béns i,si era ciutadà romà, podia perdreigualment la seva ciutadania.

Algunes clarícies

En resum, el Congrés ha demostratla importància de l'Església deTarragona en els vuit primerssegles de cristianisme. La recercasobre el viatge de l'apòstol Pau aHispània permet afirmar que,“possiblement, és una esglésiaapostòlica”. El martiri de SantFructuós i els seus diaques posa enevidència indiscutible queTarragona és la seu dels protomàr-tirs hispànics. Finalment, elCongrés deixa clar que “l'estudi dela Decretal del papa Sirici palesaque la seu romana li ha donat ja enel segle IV una funció primacial enrelació a les altres esglésies de lapenínsula Ibèrica”. ❑

Altres arguments

A més, no falten les raons teològiques afavor de la missió de Pau a Hispània: Enel capítol 15 de la Carta als Romans,Pau es presenta “com aquell que ha decomplir la seva missió d'acord amb lesprofecies d'Isaïes, sobretot de 66,19(l'arribada de la salvació a les illes llu-nyanes)”. Aquí es diu també que Paudóna per acabada la seva missió aOrient i que la missió a Hispània, la mésllunyana de les terres d'Occident, serà“l'acompliment definitiu del designi diví”.

Congrés internacionalPremsa

Cada 21 de generl’Església celebra lafestivitat dels santsmàrtirs tarragoninsFructuós, Auguri i

Eulogi. La seva història es remuntaa la segona meitat del segle III. Lesseves Actes martirials expliquenque el diumenge 16 de gener del’any 259, sota la persecució del’emperador Valerià, el governadorde la província Tarraconenseordenà l’empresonament del bisbede la ciutat, Fructuós, i dels seusdos diaques, Auguri i Eulogi. A lapresó foren visitats i assistits per lacomunitat cristiana. També en lamateixa presó batejà un catecumenanomenat Rogacià. Després de sisdies de presó, el 21 de gener,divendres, els màrtirs forenconduïts en presència d’Emilià pera ser jutjats. En un judici sumarís-sim el bisbe i els diaques forencondemnats a morir cremats vius al’amfiteatre de la ciutat per no volerrenegar del Déu que veneraven. Lacomunitat cristiana acompanyà elsmàrtirs al suplici, mentre que moltspagans també planyeren el destídels tres cristians.

Fructuós i els seus diaques,segurs de la salvació que esperaven,es lliuraren al martiri d’una maneraabnegada i valenta. Pregaren perl’Església universal i reconfortarenla comunitat amb la promesa que jano li mancaria mai pastor i que

8Església de Tarragona

Sant Fructuós reviu de nouMolt més que una obra teatralDídac Montoliu, periodista

Les tres jornades del Congrés Internacional “Pau, Fructuós i el Cristianisme primitiu aTarragona, segles I-VIII” van tenir com a colofó la representació, tant el dijous 19, com eldivendres 20 i el dissabte 21 de juny, de la Passió de sant Fructuós, posta en escena deles actes del martiri que patiren els tres sants tarragonins: Fructuós, bisbe, i Auguri iEulogi, diaques.

En portada Premsa

9Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

l’amor i la promesa del Senyorsempre estarien presents. La comu-nitat cristiana recollí les seves des-pulles i les enterraren (l’arqueologiacreu que l’indret de la sepultura foul’actual necròpolis paleocristianadel riu Francolí). Coronats i reves-tits amb la dignitat de màrtirs delCrist, s’anaren apareixent, desprésde la seva mort, tant a la comunitatcristiana com als seus botxins.

Aquesta és la sinopsi argumentalde la representació teatral, que mésaviat caldria qualificar d’acte litúr-gic, si tenim present l’esperit ambque es mouen tots els que hi parti-cipen dins i fora de l’escenari i elrecolliment amb que hi assisteix elpúblic.

Un tresor documental i pietós

La memòria del martiri deFructuós, Auguri i Eulogi va serrecollida per la comunitat cristianade la ciutat d’aquell moment a tra-vés d’unes actes martirials que hanarribat fins avui dia i que són lesmés antigues de tota la PenínsulaIbèrica. El document tingué un fortressò en la literatura cristiana del'època tardorromana.

Conscients d’aquest tresor docu-mental, l’Associació Cultural SantFructuós es va constituir amb l’ob-jectiu de potenciar el seu coneixe-ment per fer comprendre millor lesarrels cristianes de la EsglésiaTarraconense, el patrimoni arqueo-lògic paleocristià de Tàrraco i lahistòria del nostre país. L’activitatprincipal que porta a termel’Associació, conjuntament ambl’Schola Cantorum i Orquestra delsAmics de la Catedral, és la repre-sentació teatral de La Passió deSant Fructuós d’Andreu MuñozMelgar que transcriu en llenguatgeteatral aquestes actes martirials delssants tarragonins.

La Passió de Sant Fructuós s’es-cenifica des de l’any 1990 al mateixamfiteatre romà de Tarragona i acada representació s’introdueixenmillores, com enguany la del ves-tuari, fidelment reproduït. ❑

Una representació memorableEl dia 21 de juny, darrera representació, l’Amfiteatre de

Tarragona —marc de luxe per la representació de l’obra— esva omplir de gom a gom com les sessions precedents. Abanshi va haver un torn de parlaments des de la mateixa arena, oneren presents Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità deTarragona i primat; Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresidentde la Generalitat de Catalunya; Josep Fèlix Ballesteros, alcal-de de Tarragona; Mons. Julio César Bonín Bonín, bisbe deTacuarembó, Uruguay; Andreu Muñoz, president del’Associació Cultural sant Fructuós, organitzadora de la repre-sentació; així com representants de pobles d’arreu deCatalunya, i del món sencer que tenen algun tipus de vincu-lació amb sant Fructuós. Mossèn Miquel Barbarà, va ser l’en-carregat de dirigir l’orquestra i cors dels ‘Amics de la Catedral’,els quals van complementar la bona actuació dels actors ambuna interpretació molt ajustada.

Les sis escenes que composen La passió de sant Fructuós.van ser seguides amb molt d’interès pel públic. El momentmés emotiu va ser quan, morint els sants cremats a la fogue-ra, els presents, que omplien l’amfiteatre —ara en penombre—, van encendre una candela que se’ls havia lliurat a l’hora d’ac-cedir al recinte i, d’aquesta manera, es van afegir al respectei admiració que desvetla el compromís de Fructuós i els seusdos diaques, Auguri i Eulogi.

En portada

10Església de Tarragona

Contrapuntremsa

Quan m’hi vaig acomiadarl’octubre de 2004, li vaiglligar al coll el foulardvermell del pelegrinatge

de les Hospitalitats de Catalunya. Livaig deixar l’encàrrec que el fes arri-bar a la Senyora. (cf. ESGLÉSIA DE

TARRAGONA, núm 185, pàg.14-15)Com de fet, ja no el portava; segurque va complir la dolça comandaque li vaig fer. Ella, la santeta, ambElla, la Mare, totes dues semprejuntes, cada dia i cada nit, ens mirena tants i tants que anem a casa sevaen recerca de pau i de purificació.

Allí, en el lloc discret on té la sevaimatge, aquella darrera nit clara ifresca de juliol, em va semblar que,al seu redós, tenia més ovelletes quede costum. Potser han vingut perl’Any Jubilar en els 150 anys del seutrobament amb Maria, a la covahumida i silenciosa. Arran, corre elGave, que passa rabent tot acompa-nyant el murmuri de pregàries, detotes les hores.

També aquesta vegada vaig sentirl’impuls de deixar-li, a Bernardeta,alguna cosa que li fes memòria demi. No se’m va acudir altra quedeixar-li la targeta que, aquests dies,m’identificava, en la qual hi constael meu nom, tasca i diòcesi.Persona, vocació i lligams. Vida,sentit i comunió. Que la santa pas-tora i la Santíssima Mare beneeixinel que som, el que volem ser, el queun dia serem definitivament.

Lourdes sempre és un refugi i unaempenta. Quelcom especial irradial’espai de la santa cova de llum id’aigua. És un focus d’atracció ialhora font de fortalesa. Podem par-lar dels signes, dels miracles de

Lourdes. Cada vegada que hom s’hiaplega, passa alguna cosa especialen la pròpia experiència de fe. Sitens l’esperit obert, descobreixesalgun senyal de la força sanadora ipacificadora de la fe en Jesús i de lavida evangèlica. Lourdes sempre etfa senyes.

Encara que massa breument, vaigconèixer una de les anomenades“Comunità Cenacolo”. Per tot elmón n’hi ha una seixantena. És uncentre de rehabilitació de joves dro-gaaddictes, però molt especial. Elcentre de Lourdes acull uns 40 nois.També en altres llocs n’hi ha denoies. Per aquesta tasca tan difícil idelicada no utilitzen ni els psicofàr-macs, ni l’aïllament, ni els psi-quiatres, ni els metges ni cap menade teràpia invasiva. Està tot obert,

tot és voluntari, el dia està distribuïten treball manual i pregària, moltesestones de pregària. Una nova formadel ora et labora. El treball té curade les granges d’animals, del man-teniment del centre i de totes lesfeines de casa. La pregària es el résde tres parts de rosari durant el dia ide 40 minuts de pregària en silencidavant del Santíssim (a l’hora queet toca per torn, durant les 24 horesdel dia). Mengen del que tenen i delque els porten i no compren mai res,vivint realment l’experiència creienten la Providència de Déu. Els quilliurament accepten aquesta teràpiaque podríem anomenar “humana” i“espiritual” en un 80% se’n surten!,després de tres o quatre anys en larecerca del sentit de la vida i acom-panyats de la comunitat i en concretd’un “àngel de la guarda” unmembre de la comunitat ja en unestat avançat de rehabilitació. A lacasa no hi ha TV, ni diaris. Està deltot vedat el que faci referència asexe, violència, alcohol. Cadacomunitat té un responsable en nomde la fundadora la Germana ElviraPetrozzi. Ara té 71 anys, en fa 25que va iniciar aquesta obra en laqual contínuament es poden com-provar els miracles de la llibertat, dela descoberta de sentit, de l’amistat,de la pregària que pacifica, del’evangeli que sana els esperits i elscossos, que refà les persones inte-gralment. Es pot trobar informació awww.comunitacenacolo.it.

Enguany, per mi aquest ha estatun signe, un miracle de Lourdes. Ésque contínuament Lourdes ens fasenyes de part de Déu i de Maria, sihi vas amb el cor obert i senzill. ❑

Lourdes sempre fa senyesJosep Bofarull, prevere i pelegrí

També enguany, la darrera nit a Lourdes vaig passar a dir el meu adéu particular a laBernardeta. Sempre està allí, després de la Mare de Déu Coronada, a l’esquerra de l’es-planada, sobre el prat, amb la mà sobre la galta, pensativa.

12Església de Tarragona

NoticiariPremsa

La presentació va estarpromoguda per l’Ofi-cina de Turismo deEspaña i per l’OficinaCatalana de Turisme

—ambdues amb seu a Milà—, amés del Patronat Municipal deTurisme de Tarragona i l’Arque-bisbat de Tarragona, i va comptaramb l’assistència de nombrososperiodistes de mitjans de comuni-cació generalista i de revistes turís-tiques. També hi eren presents ungran nombre d’operadors turísticsde Gènova i de la Ligúria i repre-sentants de diverses diòcesis iparròquies, interessats en la moda-litat de turisme religiós.

En el torn de parlaments vanintervenir l’alcaldessa de Gènova,senyora Marta Vincenzi; l’alcaldede Tarragona, senyor Josep Fèlix

Ballesteros; el vicari general del’arxidiòcesi tarragonina, mossènMiquel Barbarà, i la regidora deturisme de Gènova, senyoraRoberta Morgano.

La senyora alcaldessa va agrairel detall de la delegació tarragoni-na de presentar l’Any Jubilar aGènova i va remarcar les vincula-cions entre ambdues ciutats a tra-vés de sant Fructuós.

Per la seva banda, el señorBallesteros va explicar l’atractiuque té Tarragona com a punt dedestinació dels turistes interessatsen els aspectes culturals i religiososd’una ciutat.

Mossèn Miquel Barbarà vaposar especial èmfasi en la secularrelació entre les dues arxidiòcesis,i va remarcar el fet que, siTarragona gaudeix de la possessió

d’algunes relíquies dels seus santsmàrtirs és gràcies a la generositatde l’Església genovesa que, l’any1959, en va cedir algunes ambmotiu de l’Any Jubilar pel 1.700aniversari de la mort de santFructuós, sant Auguri i santEulogi. Va fer esment també de lafigura del cardenal Siri, arquebisbede Gènova i portador de les relí-quies, símbol de l’acollida ligur ales restes dels màrtirs, transpor-tades per sant Pròsper i els seusacompanyants per a salvar-les dela possible profanació per part delsinvasors sarraïns. Les relíquies esvan salvar, i no sols això, sinó quevan desvetllar una gran devocióper sant Fructuós i pel mateixarquebisbe Pròsper de Tarragona.Després, la senyora regidora geno-vesa de Turisme va manifestar elseu desig d’incrementar les rela-cions entre dues ciutats amb tantspunt en comú.

Tot seguit, la senyora MontsePascual, gerent del PatronatMunicipal de Turisme, va presentarla novetat de la «Ruta dels primerscristians a Tarragona», sorgidaarran de l’Any Jubilar.

Després dels parlaments es vaservir un refrigeri a base de pro-ductes de denominació d’origen deTarragona.

L’expedició tarragonina vacloure la seva estada a la Ligúriaamb una breu visita-pelegrinatge al’encisadora abadia de SanFruttuoso de Camogli, envoltadad’un esplèndid paisatge. ❑

Presència arxidiocesana a GènovaImportant acte a l’Ajuntament de la capital de la LigúriaEl passat dia 26 de juny Gènova va esdevenir l’aparador de Tarragona en terres italianes amb motiude la presentació de l’Any Jubilar commemoratiu del 1750 aniversari del martiri de sant Fructuós,bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, així com de la «Ruta dels primers cristians de Tarraco»,una acció conjunta de l’Ajuntament i de l’Arquebisbat de Tarragona.

Les meves paraules han d’ex-pressar en primer lloc unagraïment veritablement

històric. Un agraïment que ha deser de segles. Un agraïment a laciutat de Gènova, a Sant Fructuósde Capodimonte i als altres poblesque serven la memòria i la devocióals sants Fructuós, Auguri, Eulogii Pròsper, que ens uneixen, i aixòdes de fa segles.

Aquests sants formen part de lavostra història i, gràcies avosaltres, formen una part de lanostra història i de la nostra memò-ria històrica.

He vist amb emoció el capitelldel claustre de l’Església de SantMateu, del s. XIV, en el qual hi haSant Fructuós, Sant Auguri i SantEulogi. És bellíssim!

Aquests sants ens uneixen coma ciutat, però vosaltres sabeu moltbé que ens uneixen principalmentcom a Església. Sant Pròsper vaser arquebisbe de Tarragona i vaactuar aquí com a bisbe.

Entre l’Arquebisbat de Gènovai l’Arquebisbat de Tarragona nosolament hi ha la deguda comunióeclesial entre esglésies, sinó que hi

ha també una fra-ternitat molt espe-cial. Per això esticmolt content derepresentar aquí elmeu Arquebisbe,Metropolità i Pri-mat, Dr. JaumePujol, i, en nomseu, portar una sa-lutació a Sa Emi-nència el SenyorCardenal Arque-bisbe Metropolità,de part d’aquestaEsglésia germana,units per una fra-ternitat que avuiestem contents de poder expressardavant tota la ciutat, ja des d’aracaríssima ciutat de Gènova.

Estem celebrant un Any Jubilaren els mil set-cents cinquanta ani-versari del martiri del bisbe SantFructuós i els seus diaques, Augurii Eulogi.

L’Any Jubilar té sens dubte unsentit religiós que veritablementens pertany a nosaltres de cultivar.

Però l’Any Jubilar té tambémolts altres aspectes: culturals,

socials, educatius, històrics, turís-tics, tradicionals...i de promoció dela ciutat de Tarragona que estemcontents d’ajudar a promoure i queho estan fent molt bé els represen-tants de la meva molt estimada ciu-tat de Tarragona, avui amb lacol·laboració d’aquesta ciutat deGènova.

.A tots els que ho fan possible,especialment als dos Ajuntamentsde Gènova i de Tarragona, moltesgràcies. ❑

Una ocasió històrica

Mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’Arxidiòcesi, va pronunciar en italià un inte-ressant i aclaridor parlament en el decurs de l’acte de presentació de l’Any Jubilari dela “Ruta dels primers cristians a Tarraco”. Heus ací la traducció de les seves paraules.

13Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

CAMPDEPADRÓSG E S T O R I A

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

C/. Gasòmetre, 20 entl.

Tel 977 243 088 - fax 977 251 003

e-mail campdepadros@gestores.net

43003 Tarragona

Raval de Santa Anna, 6

Tel 977 860 115 - fax 977 875 010

43400 Montblanc

Noticiari

Església de Tarragona14

Frank Harriman,periodista UCIP

Em van fer l'efecte d'una colla d'enterramorts,amb les seves pales, plantant aquells plançonsd'arbre. Els amos del món jugaven a jardiners,

fent veure que es preocupaven pel medi ambient... I dequè reien després? De l'engalipada que han fet a tot elmón, amb aquesta broma de mal gust de la recomana-ció no vinculant a reduir l'emissió de gasos contami-nants al 50% d'aquí a l'any 2050?... Evidentment quecap d'aquests senyors que governen el món hi serà ale-shores, ni un servidor tampoc, però em fa molt pocagràcia veure quin futur espera als infants que, malgratavortaments i davallades de la natalitat, encara vanarribant a aquest món, que encara és blau.

La cimera de Toyako ha demostrat un cop més quidomina els països que formen el G-8.

El meu compatriota Winston S. Churchill -que no eraun sant, precisament- deia que la democràcia és elmenys dolent dels sistemes polítics... i hi estic total-ment d'acord; però... Sempre hi ha d'haver un “però”!Què ens passa als humans que sempre votem elsbojos? És que al Japó, als Estats Units, a França, etc.no hi ha polítics més acceptables que els que ocupenara les poltrones presidencials? És que la política s'hareduït a una simple operació de màrqueting en la qualles eleccions la guanya la millor estratègia, com quanens indueixen a consumir vet a saber quin beuratge oa comprar no sé pas quina marca de cotxe? I el cas ésque veiem perfectament que ens ensarronen... Això ésvàlid per tots els temps i tots els llocs: des del mésgran Estat fins el més insignificant llogarret. Amb totaixò, més el precedent de la pujada democràtica alpoder d'un tal Adolf Hitler —Ves que no sabíen dequè anava aquest!—, cada cop tinc més ganes d'anar-me'n a un planeta desert. ❑

(Traducció de l'anglès: D. Bertran)

Les columnes

Per què votemels bojos?

Des de Brussel·les

Clara Herrán,periodista

L’altra dia parlava amb un amic periodista quetreballa en un important rotatiu d'abast estatal.Em confessava estar fastiguejat amb el seu

treball i em deia que ell no estava entre aquest 70%d'afortunats mortals que diuen estar contents amb laseva feina. Afirmava que s'estava pensant seriosamentabandonar la que era la seva professió i la seva voca-ció. Es queixava amb amargor de la trista evolució dela premsa des d'aquells ja llunyans dies en que va sor-tir ple d'il·lusió de la Facultat, desitjós de menjar-se elmón i de servir la veritat amb la seva ploma que, val adir és realment brillant. Amb un rictus de tristesa eslamentava que havia esdevingut un mercenari al serveid'idees que no compartia i que la solució no era canviard'empresa, perquè “en todas partes cuecen habas” ique els directors cada cop pinten menys, de maneraque massa sovint són els editors els qui fan els diaris.Es dolia que la premsa cada cop sigui menys indepen-dent i cada cop més partidista, això si ja no és desca-radament “de partido”.Després, va comentar-me el desencís que es viu a lamajor part de les redaccions, fins i tots als mitjans “deprovincias”. El professional amb hores de vol vadeixant el seu lloc a becaris o a periodistes novells,pèssimament pagats. També em va dir que el mitjà quees queda sense director cada cop té més dificultats pertrobar-ne un substitut. Ningú es vol comprometre enprojectes dels qual, com a molt, només serás un exe-cutor. I parlava també del catastròfic panorama quepresenten les cadenes de ràdio, on les emissores localssovint veuen com la seva plantillla es redueix a una per-sona que ha de fer de periodista i de comercial alhora.“Debe ser cosa del pensamiento único”, somrigué idesprés va reflexionar sobre que és més fàcil influirsobre tot un país amb un sol senyor parlant des deMadrid i fer servir les estacions locals com a repetidors,que no pas permetent que les emissores tinguin cadas-cuna la seva programació independent, com passavaencara no fa molts anys. I també es lamentava de l'au-tocensura que t'imposes per mantenir el lloc de treball,molt més difícil d'evitar que aquella famosa censuraoficial d'altres temps. “¿Sabes? Al final estará en locierto un profesor que me decía que la razón de ser dela prensa es proteger los suelos una vez fregados”. ❑

Quo vadis premsa?

Des de Madrid

Observatori 38 kb

15Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

Josep Sabaté,periodista

La intervenció política en el sistema docent és un delsobjectius prioritaris del Govern central. Si no n'hihavia prou amb la polèmica assignatura de l'Educació

per a la Ciutadania, ara, pel próxim curs escolar, és a dir, pera ja, es prepara una segona part, corregida i augmentada. Elbatxillerat comptarà, a partir del nou curs, amb l'assignaturaCiències del Món Contemporani. El Govern vol rematarl'actuació partidista en el sector de l'ensenyament i, per això,ha programat aquesta nova assignatura. I, quin serà el seutemari? Segons sembla, perquè el programa encara no estàdefinit del tot, per desesperació de les editorials, es vol queels alumnes tinguin coneixements sobre la manipulació genè-tica i embrionària, la reproducció assistida, la conservació delsembrions o la utilització de la clonació. També s'abordarà, perexemple, l'origen i formació de la Terra, de la vida o de l'evo-lució humana. Com es pot comprovar, es tracta d'una fòrmulasubtil per a filtrar, entre l'alumnat, els criteris i teories delGovern amb la finalitat de contribuir en l'estructuració d'unestat intervencionista. Des de diversos sectors, ja s'ha adver-tit que alguns d'aquests temes poden xocar, frontalment,contra determinades postures morals, a més de considerar-seque l'assignatura és innecessària. Segurament que és així,però no ho és, clar, pels interessos del Govern. Fins i tot,algunes comunitats autònomes han demanat un any de pròr-roga per a la implantació de l'assignatura, precisament per laprecipitació i urgència de la seva aplicació. Ens trobem,doncs, davant una altra actuació partidista del Govern centralen un món tan important i sensible com és el de l'ensenya-ment. Es un nou pas que segueix l'itinerari començat ambl'Educació per a la Ciutadania. I tot plegat forma part del fullde ruta del Govern socialista que dibuixa un panorama for-ça preocupant, també en l'àmbit de l'educació. Amb aquestanova situació, algunes associacions de pares d'alumnes nodescarten la possibilitat de convocar més mobilitzacionscontra la implantació d'aquesta assignatura, mentre esperenconèixer més detalls del temari per pronunciar-se definitiva-ment. També les editorials estan preocupades perquè encarano tenen l'esborrany per redactar el text definitiu delsmanuals que hauran de treure al mercat, a excepció de l'edi-torial SM que ja ha publicat el seu llibre. Així, doncs, elpróxim curs escolar es tornarà a presentar polèmic a conse-qüència d'aquest renovat i insistent intervencionisme polític.Certament, el curs es presenta calent. Com deia la cançó,però, quan arribi setembre no tot serà meravellòs…❑

Intervencionismeeducatiu

Didac Bertran,periodista

No, no tinguin por que els parli de futbol, que japrou saturats n'estem tots després de mesos imesos de veure rodar la bola. Amés, cada cop en

passo més d'aquest esport, pel qual vaig arribar a tenir tangran afecció que fins i tot vaig anar, durant un temps, peraquests camps de Déu amb un xiulet a la boca.

La victòria de la selecció espanyola ha donat titulars imés titulars a tots els mitjans de comunicació. El diade la final vaig tenir la pensada d'anar fent còrrer el diali vaig quedar garratibat de l'histèria patriotera quecompartien tots els comentaristes radiofònics, fos qui-na fos la seva cadena. Aleshores, em va venir a lamemòria la retransmissió que fa quaranta quatre anys—Renoi, sí que sóc vell!— va fer en Matías Prats(pare) d'aquella final també d'Eurocopa que Espanyava guanyar a la ja desapareguda Unió Soviètica.Encara conservo vells enregistraments i els puc asse-gurar que el senyor Prats va ser un prodigi de ponde-ració. Quin esgargamellar-se, quin atropellar-se elsuns als altres, quines bajanades les dels comentaristes-locutors-fanàtics d'avui! De pena! I és que, a més delsdisbarats patrioters, a un li agafaven rampells d'en-viar-los un reglament de futbol perquè parlessin ambuna mica de coneixement de causa, ja que donava lasensació que, a l'igual que la Bíblia i el Quixot, tam-poc se l'havien llegit, malgrat parlar-ne molt.

De totes passades, em van quedar dues imatges simpà-tiques d'aquest campionat, ambdues relacionades ambla religiositat o la fe. Es van fixar amb el movimentdels llavis i els gestos i les mirades que dirigia al cel,en els darrers minuts del partit contra Txèquia, l'im-provisat porter turc Tuncay, jugador de camp que es vahaver de posar sota els pals per l'expulsió del titularquan ja s'havien fet tots els canvis? S'hi van fixar tam-bé en la pregària que Servet i Altintop, també turcs,feien amb les mans plegades i amb els ulls cap el cel,durant la tanda de penaltis que va determinar la victò-ria turca sobre Croàcia? Potser ho trobaran una micafrívol, però em va agradar que aquells xicots miressincap al cel i no se n'amaguessin. Em va semblar que erauna mica més que l'habitual senyar-se que fan molts ensaltar al camp. ❑

L’Eurocopa

Les columnes

16Església de Tarragona

La Veu de Caritas Premsa

Fray Javier, com hem decomunicar la missió deCaritas a les personesque ens arriben dema-

nant ajuda? —Repte difícil serà donar respostaa aquesta pregunta. Sor Gemmaens ha donat ja un grapat ampli depistes i camins. El primer que nohem de perdre de referència és quesom voluntaris cristians que hemde comunicar als usuaris de Caritasel rostre amatent de Crist il’Església. Tenim una missióimportant en l’Església, del’Església i ho fem des de ladimensió caritativa (l’amor).

En segon lloc hem de tenir clarque en la mesura que coneixeml’altre (cultura, religió, llengua siés possible, raons que l’han portata sortir de la seva terra, situació enla que viu actualment, dificultatsque s’hi troba, mancances...) ensserà més proper, ens atansaremamb menys prejudicis i espanta-rem possibles pors.

Quan va començar a treballar enel voluntariat?—A la parròquia de Santa Mariade Bonavista i a la vegada alCentre Cívic, l’associació de Veïnsi a l’Escola Joan XXIII deBonavista. He d’agrair sincera-ment l’exemple de dues personesque em van ajudar molt: mossènIsidre Foguet i mossèn AntonioMartínez, rector i vicari de laparròquia. A través d’ells Crist il’Església es van fer presents iaquest testimoni em va esperonar atreballar sense defallir. En aquellsanys la droga era el drama a com-batre. Amb alegria i entusiasme,amb ganes, comptant en totmoment amb la força que bé dedalt, vaig anar creixent aportant elmeu granet de sorra per construiraquella Església i aquella societat(perquè som ciutadans els qui for-mem l’Església) que somniava.

“Un cel nou i una terra nova...”Una Església nova arrelada a unaterra nova. Fites aconseguides? nosé si ho sabrem però fruits n’hevist.

A més de Bonavista, on has tre-ballat més?—Vaig ser voluntari de PastoralPenitenciària al CentrePenitenciari de Tarragona; CP dePicassent, a València; CP de CanBrians I-mòdul de dones, aMartorell. Camp de treball peni-tenciari a la presó de joves deBarcelona anomenada Trinitat.

Com va sorgir la seva vocaciómercedària? —De l’experiència positiva com avoluntari al CP Tarragona de la màd’un bon mercedari, el P. JoséAntonio Marzo (ara destinat a laDelegació de Moçambic) i del’acompanyament espiritual del P.Fermín Delgado, també mercedari(rector de la parròquia Verge deNatzaret a Barcelona).

La realitat dels centres peniten-ciaris no s’assembla a la de lespel·lícules. En alguns casos és mésdura del que pot semblar i end’altres, potser no tant exageradacom a vegades ens la presenten.Sobretot la presó et qüestiona, t’in-

Fray Francisco Javier Palomares:«Hem de comunicar als usuaris de Caritas el rostre amatent de

Crist i l’Església»

Raimon Mateu, diaca permanent

Fray Javier, de l’Orde de la Mercè, va participar en la jornada de formació del volunta-riat de Caritas, juntament amb la germana Gemma Morató. Caritas Interparroquial deTarragona va voler aprofitar la seva experiència en el voluntariat i en la formació de volun-

17Núm. 227 - Agost/Setembre 2008

La veu de Caritas

terpel·la, et remou per dins... Ettrobes amb Jesús. L’intern témoltes hores per pensar, té unhorari que ha de complir, una die-ta imposada, disposa d’un mobi-liari d’últim crit: quin horror! ambcolors, o color?, amb unes activi-tats en les que pot o no participar-hi, que pot celebrar la seva fe (devegades amb prou feines i entre-bancs)... Jesús està present en cadadona i cada home que a l’interiordel centre donen passes i es trobenun gran mur de formigó: el mur dela societat que els ha deixat deconsiderar com a persones, filles ifills tan estimats com tu i com joper Déu. El mur dels “aparcats” ales presons perquè no ens molestin.El mur d’antioportunitats; el murantievangèlic

Què fa i què cal per a ser volun-tari a les presons?—Primer de tot ens cal la fe queobre molts camins. Amb molta ale-gria he entrat i intento entrar aaquests llocs on els sentimentsestan “a flor de pell”. Moltesvegades impotent davant la realitatque em depassa. Sovint amb aquel-la sensació humana: “avui no hefet res”... Però sí hem fet. Utilitzoel plural perquè l’Església s’ha fetpresent; perquè Crist ha estat pre-sent en l’eucaristia, en les ger-

manes i germans privats de lliber-tat. Crist ha actuat a través nostre.Els he fet costat, hem parlat ambells de temes que normalment nosolen parlar.

Els Mercedaris disposem d’ObraMercedària, associació que inten-ta ajudar als reclusos que surten dela presó i als seus familiars. Tambéoferim recolzament puntual al’Hogar Mercedario: és una comu-nitat de la nostra Província onconviuen usuaris que estan depermís carcerari, tercers graus ollibertat definitiva sense possibili-tats d’inserir-se en la societat. Elsfrares s’organitzen i en són els res-ponsables.Particularment, he estat contractatpels Serveis Socials del’Ajuntament de la Canonja ambnens i joves amb risc d’exclusiósocial. Hem organitzat de cursosde Formació Ocupacional al’Escola Joan XXIII de Bonavista,on un alt percentatge d’alumneseren dones i homes vinguts defora, practicants d’altres religions.He donat classes en aquests cursos.També he impartit classes desuport escolar a nens del Marroc alBarri Gaudí de Reus.

Com ens hem de comportardavant d’un necessitat? —He pogut comprovar que en la

mesura que un cristià és sincer iintenta ser coherent amb la seva fe(individual i eclesial, no ho obli-dem) no té moltes dificultats pertractar amb l’altre. Per exemple lespersones musulmanes amb les quem’he trobat han estat el màxim derespectuoses envers la meva per-sona i les meves creences. Ellsconeixien la meva opció de vida imés que un entrebanc ha estat unmotiu per compartir, d’enriqui-ment mutu. En aquest aspecte usconvido a que sigueu originals,entenent l’originalitat com ser elreflex del que és original per alscristians: l’amor.

Per amor i des de l’amor podremoferir al món la llibertat que anhe-la. Hi ha moltes ONG’s i grups alsquals els mou la solidaritat, però elnostre tarannà, el propi dels cris-tians és: ❉ Primer: la CARITAT [La marcade casa que ens proposava sorGemma davant un món “marcatper les marques”]. ❉ Segon: l’ALEGRIA que obrecamins i basteix ponts tant entreels germans congregats en unaconfessió com amb la resta deconfessions, credos i inclús, ambels que no creuen.

Tot això ho he viscut com a cris-tià, com a membre de l’Església deCrist, i, els darrers anys, des delcarisma alliberador, com a religiósmercedari. Insisteixo en que nohem de confondre altres tasquessolidàries que són lògiques amb lanostra peculiaritat que té “marcaregistrada”: la creu. Una creu onconvergeixen els dolors del món iles alegries de la glòria anticipada.

La Paraula de Déu, llegida imeditada assíduament, més que lameva, serà la que ens donaràalgunes “pistes d’actuació”.

Agraïm a fray Javier Palomaresque hagi volgut compartir ambnosaltres les seves experiències,que sens dubte ens han d’ajudara treballar amb més alegria icaritat en la defensa dels pobresi més necessitats. ❑

Diversaemsa

Butlleta de subscripció Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar, ambcàrrec al meu compte/llibreta, els rebuts

presentats per la revista Església de Tarragona enconcepte de subscripció anual.

Esglésiade Tarragona

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi postal Població

Data: Signatura:

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

Nom

Adreça

Codi postal Població

Telèfon e-mail

Forma de pagament (import =14,50 euros):

❍ Domiciliació bancària

❍ Efectiu, xeco transferència bancària al compte2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

✃

Fra Eulogi i Auguri per Bernabé

Quina gentada! ... el venedorde romanços els

explica la història desant Fructuós ambels seus gravats!

Res, fra!Com que encarano s’han inventat

els cromos,...

Què passa,Auguri?... Què hi faaquí tota aquesta

gernació?

Art religiós

Retaules

Imatges

Restauració

C/ Reding, 50Tel. 977 24 36 9543001 Tarragona

Notes jubilars

Els pelegrins de l’Arxiprestat del Tarragonès Ponent es van fondre amb els de la parròquia de SantPau de Tarragona en una multitudinària sardana al Pla de la Seu. Després, es feren la fotografia degrup plegats a les escales de la Catedral tarragonina, com a símbol de que l’Any Jubilar de santFructuós, sant Auguri i sant Eulogi ens agermana encara més a tots els cristians.

Els dies 19, 20 i 21 de juny de 2008, a l’am-fiteatre romà de Tarragona es va representar

novament la Passió de sant Fructuós, dintre del’Any Jubilar commemoratiu del 1.750è aniver-sari del martiri en aquell indret de sant Fructuós,bisbe, i de sant Auguri i sant Eulogi, diaques.Com sempre, el cors Estels i Joves Veus, laSchola Cantorum i l’Orquestra dels Amics de laCatedral, dirigits per mossèn Miquel Barbarà,

van tenir cura de la part musical de l’escenificació del drama sacre.

Unes grans representacions per recordar