CERCANT ALTERNATIVES,CANVIANT HÀBITS

31LA

REV

ISTA

DE

L’ASS

OC

IAC

IÓ H

ÀBI

TATS

Hiv

ern

‘15

www.associaciohabitats.cat

3€

"Cal ser conscient dels impactes a tot el cicle de producció i fer una moda més sostenible"

MARGARIDA FONTCUBERTA

Urban River Lab: rius de laboratori per millorar els ecosistemes fluvials i els aiguamolls.

CONSORCI DEL BESÒS

"Hem d'apoderar-nos com a consumidors, enfortint-nos en termes econòmics, polítics i socials per tal de provocar canvis significatius en tots els sectors productius"

ROCÍO DEL RÍO

"Dinamarca ja està plantejant un full de ruta creïble, potent i consensuat davant el canvi climàtic"

FRANCESC MAURIMETEORÒLEG DE TV3 I CATALUNYA RÀDIOGEÒGRAF

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, Estela Anglada, Eva de Lecea, Francesc Mauri, INS Antoni Torroja, INS Celestí Bellera, Margarida Fontcuberta, Ramon Bartolí i Sala, Rocío del Río, Societat Catalana d’Educació Ambiental, Toni Llobet i voluntaris i voluntàries d'Associació Hàbitats.

Associació HàbitatsAv. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat

Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors.Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a Multitext Seveis Gràfics Integrals, S.L. L’adquisició del paper amb que s’imprimeix s’ha realitzat a Lecta Group To-rraspapel, S.A., Condat SAS and Cartiere del Garda S.p.A., empresa certificada en cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001 i EMAS entre d’altres.

Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Creator Star estucat brillant de 135g.Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.

346810

111214161820

EDITORIAL

Cercant alternatives, canviat hàbits

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Què és l’aprenentatge servei?

RACÓ TÈCNIC

Urban River Lab

FLORA

Sarga

FAUNA

Picot garser petit

VOLUNTARIAT

Els voluntaris del Projecte Rius

OPINIÓ

Moda: és possible fer-ne un consum sostenible?

EDUCACIÓ AMBIENTAL

7.066 litres

SINÈRGIES

Guia dels Boscos Urbans

ENTREVISTA

Francesc Mauri

Amb la col·laboració de:

CERCANT ALTERNATIVES

CANVIANT HÀBITS 3

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

DIT

ORI

ALCanvi climàtic i canvi d’hàbits. Canvi d’hàbits i canvi climàtic... Com diria la

popular frase, l’ordre dels factors no altera el producte. En la present edició de la revista hem volgut buscar algunes dades més sobre un dels fenòmens

més inquietants dels darrers temps. Un fenòmen considerat avui dia com irre-versible i que, en un futur pròxim, intercedirà en la nostra rutina.

La major disponibilitat d’informació ens obre cada cop més interrogants. Afor-tunadament ja trobem països que lideren projectes importants de recuperació,

reutilització i captació de recursos més sostenibles. Uns projectes que, de ben segur, forçaran a la resta de pobles a fixar objectius a curt i mig termini.

Tot plegat per minimitzar uns efectes que farien encara més vulnerable una humanitat intrínsecament fràgil.

Fites importants com la reunió de la COP21 de París, esdevenen un repte per al conjunt de la societat. A partir d’ella en sorgiran reptes i compromisos,

però per a gran part de la població, més dubtes i més preguntes: seran capa-ços de posar-se d’acord tots els estats? Aquesta lluita serà una marca exclusi-va del món occidental? I la resta de civilitzacions? Els possibles beneficis que

se’n derivin, seran només patrimoni d’uns i llast pels altres?

En la revista de la tardor de 2012, Pere Renom s’encarregava d’introduir-nos en el concepte de canvi climàtic i feia una valoració de les veus escèptiques

del tema, aleshores prou nombroses. A l’actualitat, però, la discussió se centra en debatre fins a quin punt la nostra activitat influeix en la modificació accelerada del clima. Fixeu-vos com en molt poc temps, hem passat de qüesti-

onar un concepte, a acceptar-lo i integrar-lo directament a l'agenda social.

En la present edició hem procurat d’oferir una visió més actualitzada de la mà del meteoròleg i comunicador Francesc Mauri, a qui volem agrair els temps

que ens ha dedicat, així com el fet d'esdevenir soci honorífic d'Associació Hà-bitats. A la revista també hi trobareu un balanç de les activitats dutes a terme

des de la nostra entitat durant el present curs, així com interessants articles sobre la repercussió de la indústria de la moda en el medi ambient, el consum

d’aigua domèstic i la ressenya de la guia d’educació ambiental en boscos urbans, dissenyada en col·laboració amb la Societat Catalana d’Educació

Ambiental, en el context de la celebració de la Setmana dels Boscos Urbans.

4ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍC

IES

CLOENDA DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DEL RIU CONGOST

El passat 7 de novembre es va realitzar la darrera activitat del projecte de restaura-ció del riu Congost al pas per Les Franque-ses del Vallès i Canovelles. Una quarante-na de persones es varen aplegar a la vora del riu Congost per gaudir d’una activitat educativa i alhora de millora del riu.

Durant el matí el grup d’anelladors de Pa-rus van mostrar la tècnica d’anellament d’ocells  amb els exemplars que havi-en caigut a les xarxes prèviament col-locades. Es van anellar cargolets, titelles, pit-rojos, merles, cuallargues i un blauet. Finalment, els ocells van ser alliberats. El Grup d’Ornitologia del Tenes (GOT) va guiar els participants en la construcció de diferents caixes niu, que seguidament es van penjar als arbres.

D’altra banda, els voluntaris i voluntàries van substituir alguns arbres que no havien superat el calorós i sec estiu per diversos exemplars de freixes. Al mateix temps varen netejar els escocells de les planta-cions per maximitzar-ne la supervivència. També es va aprofitar per anar recollint les deixalles de l’espai que, degut a les pluges de tardor i a la crescuda del riu, eren força abundants.

Amb aquesta jornada es posa fi a les ac-tivitats de voluntariat i sensibilització que des de fa un any s’han desenvolupat al riu Congost. Amb una participació de més de 100 persones, amb actuacions de voluntariat i activitats educatives com el seguiment de ratpenats, l’anellament d’ocells i la inspecció ecològica del rius veiem com la ciutadania s’ha apropat al riu, l’ha treballat i millorat. Associació Hà-bitats vol agrair la feina de tots els volun-taris del projecte!

Aquesta iniciativa ha comptat amb el fi-nançament del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a través de la Fundación Biodiversidad. Durant els propers mesos, Associació Hàbitats inici-arà la recerca de finançament per a dur a terme els manteniments de les actuacions.

ASSOCIACIÓ HÀBITATS PARTICIPA A LES III JORNADES PAN-EUROPEES

D’EDUCACIÓ PER LA SOSTENIBILITAT

El passat 1 i 2 d’octubre es van celebrar les III Jornades PAN-europees d’Educació per la Sostenibilitat al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. Les jornades, organitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Cata-lunya, van tenir una participació de més de 260 persones representants de 24 pa-ïsos. Les dues edicions anteriors van tenir lloc el 2013 a Lió i el 2014 a Bèrgam. L’any 2016, Baden-Wurttemberg serà la seu de les jornades.

Aquest esdeveniment és un important fò-rum de discussió entre institucions europe-es, governs de tots els nivells, societat civil i grups d’interès en educació ambiental, amb l’objectiu de conèixer projectes d’al-tres països i cercar col·laboracions inter-nacionals.

Enguany Associació Hàbitats hi ha estat present participant a les diferents xerra-des i tallers. Concretament es va presen-tar l'experiència del Projecte Rius, un cas d’Aprenentatge i Servei en espais fluvials als centres d’educació secundària de Ca-talunya, juntament amb altres projectes dins la taula rodona de presentacions cur-tes de títol Educació ambiental i gestió del territori. L'Entitat també va assistir a l’es-pai d’aliances on va conèixer el projecte Pirineus Vius, que aplega diferents entitats que treballen l’educació ambiental a la serralada.

El vocal d'Associació Hàbitats, Pedro Alba, ha valorat molt positivament les jornades: "La coneixença, el treball en xarxa i l’ex-posició de la nostra tasca de ben segur que ens aportarà molts fruits."

5ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍC

IES

12%descompte directe

a tots els productes i serveis, o béla possibilitat de fer una donaciópel 18% del valor de la compra

directament a Associació Hábitats.

10%descompte

a tots els productes.Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”.

Tel. 934 241 965

10%descompte

en els cursos de formació i capacitacióanomenats “Cursos de promoció”

organitzats per la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.

40%descompte

en l’entrada a la Torre de l’Amo deViladomiu Nou i a l’església de Cal Pons

per als socis d’Associació Hàbitats.

10%descompte

en material òptic, calçat icomplements a tots els socis.

Regal d’unasamarreta

per a les comandes fetes enaquest portal. Heu d’identificar-vos

com a socis/es del projectea l’apartat de comentaris.

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QÜOTESDELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS

La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitatdonada en la qüota íntegra de la declaració de la renda de les persones

físiques i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

Fes-te’n soci!i aprofita els avantatges

que t’ofereix Associació Hàbitatsinfo@associaciohabitats.cat · T 93 421 32 16

FITES DEL PROJECTE RIUS L’ANY 2015

Arribem a finals de 2015 amb el convenciment que aquest ha estat un any important pel Projecte Rius. En la revista anterior us informàvem de l’estrena del nou aplicatiu web del projecte. Aquest eina ha suposat una millora en la gestió de dades de les inspeccions, però també ha servit per fer més visible la feina del voluntariat.

La millora en la gestió del Projecte Rius es considera un dels factors que ha conduït a l'increment del nombre d'inspeccions respecte anys anteriors. En tancar l’edició d’aquesta revista comptem amb 261 inspeccions (a les que encara s’hi pot sumar alguna més), mentre que els anys 2013 i 2014 se’n vàren realitzar 212 i 215 respectivament. L’aplicatiu web ha de seguir millorant i durant 2016 incorporarà noves funcions que permetin consultar l’històric de dades recollides en els diferents trams de riu.

D’altra banda, també s'ha assolit l'objetiu d'ampliar l'abast territorial del projecte descentralitzant les sortides formatives. Salt, Sant Celoni, La Sénia, La Pobla de Segur, Canovelles, Sant Cugat del Vallès, Pontils i Igualada han acollit les activitats formatives de 2015, en les que hi han participat més de 160 persones. Fruit d'aquest esforç s’han creat 13 grups nous, que se sumen als 139 grups actius del projecte. Aproximadament 2.900 persones voluntàries han contribuït al seguiment i cura dels rius i rieres de Catalunya durant 2015. Aquestes xifres consoliden Projecte Rius com la principal iniciativa de voluntariat en el medi ambient a Catalunya.

Enguany Projecte Rius ha comptat amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Per a l’any vinent, s’ha confirmat novament el suport del Departament de Benestar i Família i el de Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente del Gobierno de España.

Sortida formativa a La Pobla de Segur.

6ES

PIA

DIM

ON

IS |

EL

RAC

Ó D

EL V

OLU

NTA

RI6

del voluntari

QUÈ ÉSl’Aprenentatge Servei?

Anomenem Aprenentatge Servei a una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo1.

Projecte Rius és un clar exemple d’Aprenentatge Servei; potser per això gran part dels grups de volunta-riat que integren el projecte són escoles i instituts. Els alumnes aprenen conceptes, metodologies i tècni-ques científiques alhora que aporten els coneixements adquirits sobre els ecosistemes fluvials al conjunt de la societat. Hi ha centres que han fet un pas més i han articulat un projecte de millora del territori, de sensibilització ciutadana o de promoció del lleure en espais naturals. Recollida de deixalles de la vora del riu, senyalització de camins fluvials, arranjament de fonts i àrees de lleure, informació a agents socials... I tot això de manera compartida amb la comunitat.

Les claus de l’èxit del Projecte Rius com a aprenentatge servei són2:

L’autenticitat del projecte: perquè un projecte d’aprenentatge servei tingui èxit ha de ser autèn-tic, s’ha de basar en la necessitat o interès real de la comunitat.

La intencionalitat: cal donar a conèixer als alumnes que amb aquest projecte formen part d’una xarxa ciutadana de seguiment dels rius. Més de 2.000 persones cada campanya participen en el mateix projecte que ells. I és per això que el valor dels resultats obtinguts es multiplica.

Les relacions amb la comunitat: Associació Hàbitats coordina i acompanya els grups de volun-taris que volen fer un servei comunitari, però també recomana i posa en contacte voluntaris i entitats locals. La proximitat de les relacions enforteix la xarxa.

Sabies què...

L’any 2014 Associació Hàbitats va iniciar la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de dis-senyar una guia breu que permetés al centres educatius desenvolupar un projecte d’aprenentatge servei en l’àmbit dels ecosistemes fluvials.

Fruit d’aquesta col·laboració, els anys 2015 i 2016, Associació Hàbitats ofereix assessorament i acompanyament als centres educatius per a que puguin iniciar-se com a grup de voluntariat del Projecte Rius, o bé engegar un projecte d’aprenentatge servei de millora del riu o riera tenint en compte aspectes ambientals, socials i culturals i integra-t’hi el conjunt de la comunitat. El projecte compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.

Si sou un centre educatiu i voleu sumar-vos a aquesta iniciativa, podeu contactar amb Associació Hàbitats al telèfon 93 42 132 16 o a l’adreça info@asociaciohabitats.cat.

1 Definició de la Fundació Jaume Bofill, projecte ApS. http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=02

2 Quines són les tendències en l’aprenentatge servei? Reflexions del professor Andrew Furco, Fun-dació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/videos/quines-son-les-tendencies-en-laprenentatge-servei-reflexions-del-professor-andrew-furco?lg=en

7ES

PIA

DIM

ON

IS |

EL

RAC

Ó D

EL V

OLU

NTA

RI

del voluntari

Aquí teniu el testimoni de dos instituts de Catalunya que duen a terme un projecte d’aprenentatge servei basat en Projecte Rius. Els voluntaris d’aquests centres ens expliquen en primera persona la seva experiència.

Enhorabona!

Som els alumnes de l’Aprenentatge-Servei Water Watchers de l’Institut Antoni Torroja de Cervera i el dimecres 21 d´octubre 2015 vam fer la nostra primera inspecció al riu Ondara. Al tram escollit vam mesurar, calcular i observar diferents tipus de paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua: de tipus físic, químic i biològic. Cada grup tenia assignada una tasca, s’ocupava d’un perímetre i observava la feina de la resta de grups. Mentre estàvem omplint la fitxa de camp i duent a terme la ins-pecció, van començar a aparèixer resultats que ens van sorpren-dre molt, com per exemple: vam trobar un cranc d’aigua i ous de mosca bruna, més de 40 mg/l de nitrats, un cabal d’aigua de 100 l/s (que era bastant superior a l’usual en aquella època de l’any) i una vegetació de l’entorn del riu molt escassa. Aquestes dades, i d’altres, són d’interès per als regants dels horts situats al llarg de la llera de l’Ondara, ja que poden influir sobre el creixement de les hortalisses que conreen i, fins i tot, so-bre la seva qualitat que, a la vegada, repercutirà sobre la salut de les persones que les consumeixen. És per això últim que pensem que la nostra tasca és impor-tant. Perquè, en darrera instància, el nostre servei té repercussi-

ons sobre la qualitat de vida de les persones. A més, ens encanta aprendre i aplicar els nostres coneixements de física, química i biologia amb aquesta finalitat. Tot plegat fa que aquesta matè-ria sigui molt divertida i ens respongui la pregunta que sovint fem als nostres professors: “per a què em servirà tot això que ens esteu ensenyant?”

Estudiem i cuidem el nostre riu. Institut Celestí Bellera, Granollers.

Alumnes de 3r d’ESO de l’INS Celestí Bellera

Alumnes de 3r d’ESO de l’INS Antoni Torroja

Watch the Ondara river. Institut Antoni Torroja, Cervera.

Som els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Celestí Bellera i col·laborem amb el Projecte Rius amb uns objectius clars: conèixer l’estat del riu i conscienciar la gent de la importància de mantenir aquest ecosistema net, ja que l’aigua és necessària per a la vida. Aquest projecte està inclòs dins del voluntariat de Serveis Comunitaris. La primera activitat que vam fer va ser el 28 d’octubre i va consistir en la inspecció del riu a la tardor. Vam ficar-nos al riu per a fer diverses proves: fisicoquímiques, que són proves més mecàniques i consisteixen a posar pastilles a mostres d’aigua i comprovar el color obtingut amb unes taules; i biològiques, que van ser més divertides, ja que vam agafar mostres de la vegetació de les vores del riu i vam aixecar pedres per trobar organismes bioindicadors (macroinvertebrats), que viuen al riu segons el grau de contaminació de l’aigua. Seguidament, vam estudiar la flora i la fauna de la riberes. Vam veure ocells com el bernat pescaire, el martinet blanc, la polla d’aigua, l’estornell o l’ànec coll-verd, entre molts d’altres. I vam veure peixos com la gambúsia, la carpa, el barb..., i vegetació com el pollancre, la canya, el canyís... Per conscienciar la gent farem un mural que exposarem a l’associació de veïns de Palou, municipi més proper al nostre tram i que és zona agrícola. També farem una xerrada als alumnes de 2n d’ESO per engrescar-los, ja que l’any que bé són els que reprendran el projecte. Finalment, un altre grup anirà a l’escola

Mestres Montaña per explicar la importància de l’aigua. Hi portarem un mural amb frases com: “Aigua = Vida”, “L’aigua és un recurs que s’esgota”, “L’aigua que llencis avui la necessitaràs demà”, “Siguem respectuosos amb el riu que ens envolta”, “No aboquem deixalles, cuidem el riu”. Aquest projecte ens ha semblat molt interessant i engrescador, ja que ens ha fet prendre consciència de la importància dels rius i de mantenir-los en bon estat com a font de vida que són.

8ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ

TÈC

NIC

L’URL consta de 18 canals de 12 metres de longi-tud amb una secció útil de 0,6 x 0,46 m, que es poden convertir en 9 canals de 30 metres. Aquests canals són “els rius artificials”. També compta amb quatre piscines d’acer d’1,8 x 4,5 m amb tres com-partiments cadascuna que simulen llacunes. Així, l’URL permet avaluar respostes tant en ecosistemes fluvials com en aiguamolls.

Es tracta d’una plataforma experimental a l’aire lliure dedicada a estudiar els efectes i les respostes ecològiques de rius i llacunes receptores d’efluents de depuradores d’aigua residual urbana.

El funcionament a priori és molt senzill. Tant els canals com les piscines reben aigua, procedent de la sortida de l’EDAR Montornès del Vallès, un cop ja tractada. Aquesta aigua circula per aquests rius artificials, com ho fa el cabal de qualsevol riu, i posteriorment es retorna a la sortida de l’EDAR. Abans però, aquests canals permeten donar res-posta a múltiples qüestions de gran vàlua per a la millora dels entorns fluvials en el seu conjunt.

Urban River LabRIUS DE LABORATORI PER MILLORAR EL MEDI FLUVIAL

Quina és la qualitat de l’aigua a l’entrada i sor-tida d’aquest canal després de discórrer per un riu artificial amb determinades plantes de ribera? I com ho és quan no hi ha plantes? I com ho és quan hi ha pedres? I succeeix el mateix durant totes les estacions de l’any? Les possibilitats que s’obren són il·limitades i les respostes obtingudes, claus per abordar les estratègies de gestió per a la millora de la qualitat de l’aigua i l’estat ecològic d’ecosistemes aquàtics en àrees urbanes.

Els rius i llacunes artificials de l’URL s’han disse-nyat per tal que es puguin obtenir resultats expe-rimentals amb un suport estadístic (és a dir, inclo-uen tractaments, control i possibilitat de replicar els tractaments a testar) i, alhora, tinguin temps suficient de residència hidràulica per tal de poder obtenir dades funcionals sòlides.

És a dir, els canals i les piscines serveixen per rea-litzar assajos experimentals que permeten enten-dre, no només els efectes dels efluents de les depu-radores sobre el medi aquàtic receptor, sinó també

Des de desembre de 2014, l’EDAR Montornès del Vallès compta amb una instal·lació única i pionera a Europa: l’Urban River Lab (URL). Es tracta d’un laboratori experi-mental a l’aire lliure creat amb l’objectiu de poder estudiar el comportament dels rius receptors d’efluents de depuradores, com ho són tots els rius de la conca del Besòs. En poc menys d’un any de funcionament, han passat per les instal·lacions desenes d’es-tudiants i investigadors procedents d’arreu d’Europa (Regne Unit, Alemanya, Luxem-burg, Itàlia o Grècia, entre altres), dels EUA i d’Argentina.

9ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ

TÈC

NIC

els factors i mecanismes que regulen la resposta d’aquests ecosistemes. En aquest sentit, les dimen-sions de l’URL, únic a Europa, permeten abordar aquestes qüestions i extrapolar-les als ecosistemes naturals receptors. Tota aquesta informació pot ser determinant a l’hora d’avaluar com la utilització de tècniques basades en la bioenginyeria poden contribuir a una millor gestió d’aquests ecosistemes aquàtics.

L’URL també s’ha dissenyat per proposar estratè-gies de gestió per millorar la qualitat de l’aigua i de l’ecosistema aquàtic receptor. És per això que pretén avaluar el paper de diferents estratègies de bioenginyeria en la resposta enfront de les entra-des d’efluents de depuradores d’aigües residuals urbanes per tal que els resultats tinguin una aplica-ció en l’àmbit de la gestió. Una mostra de l’interès científic d’aquesta infraes-tructura és que actualment ja està acollint la recerca associada a dos projectes d’àmbit Europeu (INTER-FACES, Marie Curie ITN; i Cleanleach, ECOIN-NOVA). En concret, en aquesta primera fase de recerca s’està estudiant el paper de la vegetació aquàtica -utilitzada en tècniques de bioenginyeria pròpies de la restauració- en l’autodepuració dels ecosistemes aquàtics receptors d’entrades d’aigua efluent de depuradora. En aquests moments, s’està

analitzant i estudiant com diferents plantes autòc-tones i pròpies de ribera, com la boga, el lliri o el jonc -molt utilitzades a les restauracions fluvials de la conca del Besòs-, poden contribuir a retenir nutrients (nitrogen i fòsfor) i carboni de les aigües efluents de les depuradores. Un grup d’estudiants de diferents universitats europees són els encarre-gats de seguir la investigació i treure les conclusi-ons de tot el procés.

El disseny únic i particular de la infraestructura de l’URL fa que des de la seva inauguració, hagin estat moltes les demandes internacionals i nacionals per poder realitzar-hi treballs científics. Això indica la rellevància de tenir una infraestructura experimen-tal d’aquestes característiques a Catalunya. A part d’aquesta demanda científica, l’URL també té inte-rès educatiu en l’àmbit social. En concret, l’URL i els resultats que es deriven de la recerca serveixen de plataforma educativa a escala social. En aquest sentit, inicialment el consorci d’entitats participants en l’URL inclou la realització de visites, pràctiques i divulgació dels resultats a diferents estaments soci-als dins l’àmbit local, tot i que aquesta implicació té el potencial d’estendre’s a àmbits regionals.

CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS

L’URL, nascut en el marc del projecte europeu de recerca INTERFACES (Marie Curie Actions Initial Training Networks ITN de la Unió Europea), ha estat promogut pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i Naturalea-Conservació SL, amb la col·laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, l’Ajuntament de Montornès del Vallès i el projecte Cleanleach.

Fotografies: Consorci per a la De-fensa de la Conca del riu Besòs.

10ES

PIA

DIM

ON

IS |

FLO

RA

SARGAFamília: salicàciesNom científic: Salix elaeagnosNom en castellà: sarga, salciñaAltres noms en català: salanca, sarguer, sarguera

això? El problema no és la netedat, el problema és que hem envaït l'espai d’inundació amb una residència d’avis i d’altres edificacions i, per molt que "netegem" els rius, si posem cases, indústries, infraestructures i granges a l’espai fluvial haurem de lamentar més desgràcies. Per tant, els danys per inundació no estan relacionats amb la netedat o no del riu, sinó amb l’ocupa-ció dels marges i planes d’inundació. No hi ha cap justificació per desproveir de vegetació un riu; és natural que hi creixin els salzes i sarges, sempre han estat allà. La vegetació de ribera fixa els codolars evitant-ne l’erosió i alentint i apaivagant el flux de l’aigua. A més, les plantes i arbres riberencs donen aixopluc a una munió d’animals propis del medi fluvial. L’origen dels nos-tres mals és que hem perdut el respecte a l’espai que el riu ne-cessita en cas de crescuda. La sarga i demés vegetació de ribera és al seu lloc, el que no és al seu lloc són les edificacions que la inconsciència i la cobdícia humana ha construït i vol seguir construint en els espais inundables.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i soci d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

SARGALa família de les salicàcies agrupa un total de 350 espècies pertanyents a dos gèneres. A casa nostra en trobem unes 30 espècies, entre elles: pollancres, trèmols, àlbers i salzes. Es tracta d’una família distri-buïda arreu del món, tot i que amb més profusió a les terres temperades i fredes de l’hemisferi nord. La major part dels membres d’aquesta família mostren preferència per sòls sovint humits i fins i tot xops a la vora de rius, torrents i basses.

La sarga és un arbust de pocs metres d’alçada amb nombrosos tanys que surten de la mateixa soca. Es tracta d’un arbust molt ramós amb branques llargues i flexibles. Les fulles són molt llar-gues i estretes amb l’anvers verd i el revers cobert d’una borra blanquinosa. Els marges de les fulles són revoluts, és a dir, que el marge de la fulla es cargola una mica cap a la part de sota de la fulla o revers. Es tracta d’un arbust dioic, és a dir, que hi ha peus mascle i peus femella, cosa que passa també a la major part de les espècies de la família.

Amb quines espècies la podem confondre?La sarga presenta una certa semblança amb altres salzes per-tanyents al gènere Salix. Ens fixarem sobretot en la llargada de les fulles i que aquestes siguin marcadament estretes. En el cas de la sarga, les fulles són deu vegades més llargues que estretes. D’altres espècies de salzes com el salze blanc (Salix alba) o el saulic (Salix purpurea) presenten una fulla no tan linear i estreta i semblen més una llança, és a dir, les fulles són lanceolades no linears. A més el marge no és revolut, és a dir, no està caragolat cap a la part de sota de la fulla. Per tant, per reconèixer la sarga mirarem l’estretor marcadíssima de la fulla, junt amb un marge girat cap avall i un revers ple de borra blanca o grisenca.

Quan la veurem amb flor?La florida es produeix de febrer a abril.

On la podem trobar ? En els codolars de rius i rieres de règim irregular, des del nivell del mar fins els 1.700 metres. Creix arreu de Catalunya però rareja o desapareix a les terres baixes de Lleida.

Els salzes i les neteges dels nostres torrents i riusSovint després d’una riuada hom sent afirmacions com ara: “això no passaria si els rius i rieres estiguessin nets” i aleshores se sent un clam demanant que les excavadores envaeixin el llit dels nostres rius i torrents per arrasar amb tot. Però pensem una mica, darrerament hem hagut de lamentar la mort de diverses persones grans en una residència d’Agramunt. Si mirem el riu Sió a Agramunt està net com una patena, llit cimentat i marges amb gespa més segada que la del Camp Nou. El riu tot i estar net en termes estètics ha causat una gran desgràcia. Com és

11

La família dels pícids correspon a ocells de mida mit-jana o petita. Per tal d’enfilar-se i subjectar-se als troncs presenten unes potes amb dos dits mirant endavant i dos dits mirant enrere junt amb una cua amb plomes força rígides. El bec és fort per picar la fusta i poder perforar les cavitats del tronc on nien. Presenten una llengua viscosa i rugosa que serveix per treure larves dels forats on s’amaguen. Aquesta llengua acostuma a ser més llarga que el bec i a vol-tes es caragola dins el cap.

Com el podem distingir?És molt més petit que el picot garser gros i el mitjà. El picot garser petit té la mida d’un pardal. El plomatge és similar al que presenten altres picots garsers, però sense les grans taques blanques als costats del cos que sí tenen els picots garsers gros i mitjà. El mascle i la femella es distingeixen pel pili damunt del cap, en el cas del mascle és vermell i en el cas de la femella és negre. També fa tamborineig com d’altres picots, però la seva acció de picar un tronc repetidament genera un soroll més dèbil amb una cadència més lenta.

On viu?Viu en boscos caducifolis com ara rouredes atlàntiques, boscos mixtos, fagedes i boscos de ribera.

Què menja?Bàsicament és insectívor, ocasionalment consumeix fruits i lla-vors.

La maduresa del bosc de ribera i el picot garser petitSovint algunes persones quan veuen un arbre mort, alguna soca vella i foradada o bé branques mortes al terra o dalt dels ar-bres, diuen que aquell bosc està poc cuidat, que està deixat i en tenen una percepció negativa. Ho fan potser per les idees preconcebudes del que és un hàbitat correctament gestionat. Però si analitzem la presència o abundància de picots, i més concretament del picot garser petit, veiem que aquests ocells mostren preferència per boscos caducifolis o de ribera amb ar-bres morts, soques velles i foradades i branques mortes. Com és això? Com pot fallar tant la intuïció? Bé, els picots s’alimenten principalment dels cucs xilòfags, és a dir, que mengen fusta vella o morta. Aquestes aus piquen a la fusta i introdueixen les seves llargues i enganxoses llengües per extreure nombroses i sabo-roses larves. La fusta en descomposició és necessària perquè

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

AU

NA

PICOT GARSER PETIT

PICOT GARSE PETITOrdre: Piciformes

Família: PícidsNom científic: Dendrocopos minor

Nom en castellà: Pico menor

hi visquin les nutritives larves. Si tots els arbres són joves, sans, vigorosos i sense branques mortes no hi haurà larves que pugui menjar i, en conseqüència, el picot garser petit tindrà dificultats per alimentar-se. Sí és cert que de vegades pot aprofitar altres insectes i algun fruit, però a l’hivern, quan les coses és posin realment difícils, haurà d’explorar una àrea encara molt més ex-tensa per trobar menjar i potser passarà gana o no sobreviurà. Un bosc de ribera madur amb arbres vells, alguns d’ells morts, i branques mortes és garantia de menjar per als picots i molts altres ocells. Però no només això, el picot garser petit acostuma a escollir també els arbres morts per excavar els nius. Encara recordo la primera vegada que vaig veure un picot garser petit, era a la zona d’especial protecció de les aus a Abrera dins el curs del Llobregat. I on estava? Doncs agafat al tronc d’un po-llancre mort enmig d’un rodal de pollancres mig secs; sens dubte un bon lloc per atipar-se. Cal que siguem conscients que quan talem de manera dràstica i indiscriminada extenses superfícies de bosc de ribera sense deixar cap arbre vell o mort estem afec-tant negativament a moltes espècies que en depenen. Aquests fets ens haurien de fer reflexionar al voltant dels judicis estètics sobre el què és un bosc ben o mal gestionat, i sobre quina és la manera adequada d’orientar les mesures de regeneració i rehabilitació dels boscos de ribera.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i soci d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

INS Miquel Martí i Pol – Cornellà de Llobregat

INS Rubió i Tudurí – Barcelona

Escola El Calderí – Caldes de Montbui

Escola Joan Blanquer – Castellar del Vallès

Sortida formativa al riu Gaià – Seguer

Refugi Sant Jordi – Bagà

Sortida formativa al riu Congost – Les Franqueses del Vallès, Canovelles

Escola mossèn Cinto – Folgueroles INS Maria de Bell-lloc – Bigues i Riells

Família Julià Parisi – Planoles

14ES

PIA

DIM

ON

IS |

OPI

NIÓ

És possible fer-ne un consum sostenible?

És simple perquè, quin futur ens espera si no? Sobretot si tenim en compte els 2.700 litres d’aigua que es necessiten per fer una samarreta de cotó1, la pràcticament mort del mar d’Aral o el creixent augment de residus tèxtils.

Aquestes dades testimonien algunes de les conseqüències de l’actual sistema de producció tèxtil. El fast fashion estableix noves col·leccions amb menys de 20 dies que romanen com a màxim 5 setmanes a les botigues2, convidant els consumidors a acostar-s’hi assíduament. Les grans multinacionals del sector han externalitzat la producció, especialment a l’Àsia. Tot i fer signar codis de conducta als proveïdors3, el gran volum de peces que mouen els permet exercir pressió sobre els temps de producció i el preu per peça, amenaçant amb deslocalitzar-se. Aquesta pressió va traspuant-se a tota la cadena de la pròpia fàbrica: són per a tothom conegudes les precàries condicions laborals, de seguretat, de manca de llibertat sindical i els sous de misèria. Només cal retrocedir al 2013 i a les més de 1.100 indignants morts del Rana Plaza. Setem, dins la iniciativa Clean Clothes Campaign4 continua denunciant aquestes situacions des de fa anys.

En la moda ètica, sostenible, ecològica, slow fashion... els protagonistes no només són el disseny i el preu, sinó també tot de preguntes i respostes sobre com, on i per qui ha estat produïda aquesta roba, i els seus impactes en el medi ambient i les persones. Però per què sorgeixen aquestes corrents? La resposta és simple i complexa alhora.

Els impactes al medi ambient i a la salut de les comunitats no són menors. La imposició de monocultius i llavors transgèniques, ha suposat l’eliminació de diversitat, l’erosió del sòl, així com la contaminació de camps i rius. Al llarg del procés de manufactura, s’utilitza una enorme quantitat d’aigua pels nombrosos rentats, un gran ús d’energia, així com l’ús intensiu de químics i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Cal fer esment també a la quantitat de residus que es generen al llarg de tot el procés. Aquestes situacions tenen un impacte també en la salut de les persones. Si nosaltres podem comprar una samarreta a 5€, és perquè aquestes grans empreses no assumeixen el cost de totes

les externalitats negatives (socials i ambientals) de la producció, només els guanys.

No podem dir, però, que totes les grans empreses duguin a terme les mateixes pràctiques. Com a resposta a la inviabilitat del sistema, nous paradigmes i corrents s’estan obrint pas. L’economia circular es basa en trencar el take, use, dispose (prendre, usar i rebutjar) del fast fashion, i convertir aquest model lineal en un de circular. Es tracta de tancar el cicle de vida dels productes i serveis5. En línies similars, el model de disseny cradle to cradle (del bressol al bressol) advoca per a que els residus d’uns es converteixin en recursos pels altres, en un producte que es dissenya pensant en tot el seu procés i per a que sigui deconstruït. D’altra banda l’slow fashion aposta per peces atemporals i de qualitat, criticant els ritmes exacerbats de producció i consum, i evoca una reflexió sobre el consum lligat a les necessitats reals. La moda verda o ecològica sovint es refereix a la utilització de materials ecològics. Una paraula que sovint engloba tots aquests conceptes és sostenibilitat: implica un desenvolupament per a tothom, d’acord i dins dels ritmes de la natura.

Ara bé, com hem dit al principi, la resposta també és complexa. Perquè, com es converteixen en realitat aquests ideals en cada pas del procés? Com diu Elena Salcedo, cal ser conscient dels impactes a tot el cicle, i fer

PREU D’UNA SAMARRETA A EXAMEN

Font: Fundación economia circular

Font: Setem Catalunya.

15ES

PIA

DIM

ON

IS |

OPI

NIÓuna moda més sostenible, ja que

d’entrada tot objecte produït tindrà un impacte en el sistema6. En aquesta cerca d’alternativa, sovint s’observa la dualitat entre tradició i innovació, sense que els dos corrents estiguin oposats.

En aquest sentit, l’etapa del disseny pren un sentit nou, conscient de tota la seva capacitat d’influència: apostar per peces reversibles, atemporals i de qualitat; afavorir la reducció de les mermes7 en el patronatge i la confecció; implicar l’usuari amb la peça de roba pensant en el benestar social; tenir en compte el manteniment de la peça i també com gestionar el futur residu. En definitiva, tenint en compte el cicle de vida i els impactes. Alguns exemples són el zero-waste project o l’ús de materials compostables i que, per tant, es poden descompondre naturalment7.

Un dels camps d’investigació més coneguts és el de les fibres. Les fibres naturals són les més conegudes, però no sempre ho són els seus impactes, com el cas del cotó convencional. És difícil avaluar l’impacte de les fibres ja que hi ha moltes lents per on mirar. Per exemple, les fibres orgàniques són més naturals, però algunes impliquen més consum d’aigua que fibres artificials com el Tencel®. D’altres requereixen menys consum d’aigua, però més ús d’energia o de químics. Pel que fa a les fibres naturals, existeix el cotó ecològic i s’estan desenvolupament peces amb

cànem i ortiga, per exemple. Finalment, les fibres sintètiques, com el nàilon o el polièster, són totalment químiques i en general no es descomponen, tot i que en alguns casos es reciclen. No oblidem que les peces 100% d’un sol material, faciliten el reciclatge.

En la fase de manufactura, sorgeixen molts reptes a assolir. Hi ha alternatives en l’ús eficient de l’aigua, de noves tècniques i tintatges naturals, en la utilització de processos innovadors en el rentat i acabat, com rentadores a base d’ozó. Controlar i establir nivells d’eficiència en l’ús de la maquinària pot suposar, a més, un estalvi econòmic. Cal també repensar el transport i els embalatges utilitzats, analitzant la petjada ecològica.

Sovint es desconeix que la fase de manteniment, és a dir l’etapa de vida útil de la peça, suposa un dels majors impactes del procés. Tenim, per tant, una oportunitat i responsabilitat notòria a les nostres llars. Podem pensar en rentar amb sabons que tinguin poc impacte al medi ambient, ser conscients de quan cal realment rentar la roba i evitar aparells com assecadores. Finalment, en el moment de comprar una peça de roba, repensar el nostre consum implica també pensar en la darrera fase del cicle, en el moment de desfer-nos d’aquella peça.

La publicitat i el màrqueting, també juguen un paper important i cal innovar a l’hora

de donar a conèixer aquestes alternatives mostrant, per exemple, la traçabilitat del producte. Tanmateix, s’han detectat casos de greenwashing: empreses que utilitzen publicitat enganyosa sobre accions de sostenibilitat que suposadament duen a terme.

Aquests corrents signifiquen un canvi en la relació entre la persona i el consum de roba. S’han estès fenòmens com la compra de roba de segona mà, l’expansió de cursos de costura i la proliferació de blogs i tallers de DIY (customització de roba), així com els mercats i trobades d’intercanvi. Una altra opció que ja ha arribat a casa nostra és el lloguer de peces de roba de diari. Totes aquestes alternatives ens mostren canvis: la implicació de la pròpia persona en l’elaboració i la utilització de la roba, l’augment d’un component social i col·laboratiu i, finalment, l’augment de nous models com l’intercanvi o el lloguer.

MARGARIDA FONTCUBERTA TURAPolitòloga

1 Slow Fashion Spain: Curso Introducción a la Moda ética y sostenible2 Salcedo, Elena: Moda ética para un futuro sostenible, Editoral GGModa, 2014, p. 273 Què és un codi de conducta? https://robaneta.wordpress.com/2015/10/22/que-es-un-codi-de-conducta-i/ Consultat 14/11/154 http://www.cleanclothes.org5 Fundación economia circular: http://economiacircular.org/ Consultat: 14/11/156 Salcedo, Elena: Moda ética para un futura sostenible: p. 337 N. de l’A. Les mermes són les restes de teixit que sobren durant la confecció i que acostuma a ser un percentatge important de la peça. 8 OAT shoes: http://www.oatshoes.com/shoes-that-bloom/

Com hem vist, no existeix una moda 100% sostenible, per això cobra molta importància sentir-nos ciutadans i ciutadanes. I això significa exercir el poder que tenim sobre el nostre consum.

És fonamental que ens fem preguntes i ens informem, que pensem en tot el cicle de vida d’una peça i, finalment, que establim uns

criteris personals que ens duguin a una decisió de compra reflexionada. La sostenibilitat en la moda és un procés en constant desenvolupament, en el que nosaltres hi tenim també un paper cabdal.

Font: Associació Moda Sostenible Barcelona.

Font: Setem Catalunya.

Font: Setem Catalunya.

7.0

66

LITRE

S16

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

DU

CA

CIÓ

AM

BIEN

TAL

La petjada hídrica

Un cop hem vist que el consum d’aigua és desorbitat (1.413 garrafes de 5 litres cada dia), és interessant saber com es calcula aquesta xifra. L’indicador més habitual per estudiar l’ús i consum d’aigua és la petjada hídrica, introduït per l’investigador holandès Arjen Hoekstra l’any 20032. La petjada hídrica fa un estimació del volum d’aigua necessari (consumit, evaporat i contaminat) per a la producció dels béns i serveis consumits per una comunitat en un temps i en un entorn geogràfic concret.

La petjada hídrica s’obté a partir d’un càlcul complex dividit en tres etapes principals:

Primer es comptabilitza l’aigua consumida per cada producte i servei. Aquest consum s’anomena aigua virtual i s’obté de sumar l’aigua necessària en el procés productiu (aigua directa) i l’aigua necessària per a obtenir cadascuna de les matèries primeres i productes intermedis que participen en aquest procés productiu (aigua indirecta).

A continuació es calcula conjuntament l’aigua virtual total de tots els productes i serveis d’un mateix sector, tenint en compte que la importació i exportació de productes suposa també la importació i exportació d’aigües virtuals. Per tant, se suma l’aigua virtual utilitzada en la producció dels béns produïts i consumits al territori de referència així com l’aigua virtual dels béns importants, i es resta l’aigua virtual dels béns produïts al territori però exportats.

Finalment s’obté la petjada hídrica total del territori sumant les aigües virtuals de tots els sectors de l’economia, així com l’aigua directa del consum de la població. Per obtenir el volum per persona només cal dividir la petjada hídrica total entre el número de persones que viuen al territori.

Aquest indicador aporta molta informació del territori en conjunt, del consum de cada sector, així com de les relacions d’importació i exportació d’aigua entre territoris i sectors. Tenint en compte aquestes dades, en lloc de preguntar-nos com reduir els 150 litres d’aigua per persona i dia que gastem a casa, hem de preguntar-nos com reduir el 7.066 litres per persona i dia que suposa el nostre ritme de vida dins d’una societat de consum de masses.

Una societat de consum nova

La solució evident per reduir el 7.066 litres és reduir el consum de tot el territori, des del consum de cada individu fins al consum de cada sector. Ara bé, no són nivells separats. Al cap i a la fi, en la societat de consum de masses els individus són principalment consumidors. Aquest rol és molt més important que el de ciutadà, el de votant, el d’estudiant, el d’amic... De fet, molts d’aquests altres rols els desenvolupem com a formes de consum. Com que és gairebé impossible deixar de consumir, hem d’apoderar-nos com a consumidors, enfortir-nos en termes econòmics, polítics i socials per tal de provocar canvis signi-ficatius en tots els sector productius.

Un cop disposem d’una cisterna de doble càrrega o de càrrega amb interrupció, hem de fixar-nos en com reduir l’aigua consumida en la producció del paper. És necessari que el paper higiènic provingui majoritàriament de polpa vegetal verge? Partint d’aquesta idea, podem reduir el consum, allargar la vida útil dels béns, recuperar formes de consum no massives, compartir serveis amb altres ciutadans, exigir canvis en la producció del productes i, fins i tot, exigir-ne de nous amb diferents estàndards. I, per descomptat, podem ser més que consumidors. Podem ser membres d’entitats de pressió política; participar en xarxes que estudien i proven relacions econòmiques alternatives a les del mercat de masses; crear entorns d’aprenentatge més enllà dels centres educatius tradicionals... En definitiva, ja que no podem deixar de consumir, hem de forçar una societat de consum nova.

ROCÍO DEL RÍO LORENZOComunicadora i educadora social

Quanta aigua consumeix un ciutadà a Catalunya cada dia? Si fem el càlcul només a partir de la factura de l’aigua que gastem a casa, trobem un consum entre 100 i 150 litres per persona i dia. Més enllà de l’ús domèstic però, es calcula que el consum total d’aigua a Catalunya durant l’any 2005 va ser de 2.579 m³ d’aigua per persona, és a dir, uns 7.066 litres per persona i dia1. Sí, 7.066 litres. D’on surten aquesta barbaritat de litres? Dels productes i serveis que consumim. Per exemple, quan anem al lavabo no només gastem l’aigua de buidar la cisterna, sinó que també cal tenir en compte l’aigua necessària per fabricar el paper higiènic.

1 Esteban Moratilla, F., Molina Moreno, M., Fernández Barrena, M. La hue-lla hídrica en España. Revista de Obras Públicas, nº 3.514, 2010, pàgs. 21-38 http://www.huellahidrica.org/Reports/EstebanMoratilla-et-al-2011.pdf

2 Hoekstra, A.Y. (ed) Virtual water trade. Proceedings of the International Expert Meeting on Virtual Water Trade, IHE Delft, the Netherlands, 2003. http://waterfootprint.org/media/downloads/Report12.pdf

17

I dees per l ’esta lv i h i,dr i c

ALLARGAR LA VIDA UTIL DE LA ROBA I ELS MOBLES

Hi ha sectors que han de canviar radicalment les formes de producció per tal de reduir la petjada

ecològica. Els productes que compten amb certificacions ambientals tendeixen a ser molt més cars. Mentre

no forcem aquests canvis, les botigues i els mercats de segona mà i d’intercanvi són els nostres aliats.

COMPTE AMB EL MERCAT “ECO” I “B IO”Els consumidors han començat a exigir productes més naturals i la reacció de molts productors no ha estat millorar els béns, sinó crear un mercat paral·lel, normalment més car i sense garanties de reducció de la petjada hídrica o del CO2.

BOLQUERS DE ROBA I COPA VAGINAL

Els bolquers rebutjables, tampons i compreses haurien de desaparèixer de les nostres vides. Les

copes vaginals de silicona poden durar fins a 10 anys! I els beneficis no són només de petjada

hídrica, sinó que també de reducció dels residus, estalvi econòmic...

PLANTES DE LA CONCA MEDITERRANIA I TECNIQUES TRADIC IONALS

Les plantes més resilients a la falta d’aigua són les de clima mediterrani, però encara millor si són autòctones. Els cactus i les suculentes que venen les gran superfícies sovint provenen de Sud-àfrica. Tampoc cal comprar fertilitzants o insecticides químics quan hi ha alternatives naturals i de baix cost.

URBANISME VERTICAL I P ISC INA COMUNITARIA

Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en aquest territori el consum d’aigua actual se situa en 102,3

litres per persona i dia. Ara bé, a Cornellà de Llobregat no arriba als 100 litres, mentre que a Sant Cugat

del Vallès, on proliferen les zones de xalets amb jardí, supera els 155 litres3. Poc podem fer amb el que

ja tenim, però sí que podem pressionar per evitar nous barris dispersos a la perifèria de les ciutats o allò

que alguns anomenen “turisme de qualitat” amb cases individuals amb piscina i jardí a prop d’un camp de

golf. Sembla lògic compartir una piscina comunitària les 4 setmanes d’agost que passem a Roses o Salou.

3 http://www.amb.cat/web/area-metropolitana/dades-estadistiques/medi-ambient

CONSUM LOCAL EN COMERC, OS DE PROXIMITATNo té sentit anar en cotxe a comprar una barra de pa produïda en una nau industrial amb farina importada. El comerç de proximitat es recolza tradicionalment en una xarxa de proveïdors locals que presenten un impacte hídric menor que no pas els processos de producció deslocalitzats, estandarditzats i massius.

Com a consumidors sembla que ja hem fet els deures a casa, sigui per consciència ecològica, perquè els menuts ens miren malament si no seguim els consells que han après a l’escola, o per evitar ensurts a la factura. Però en l’estalvi d’aigua virtual hi ha molta feina a fer. A continuació proposem algunes idees per començar a pensar-hi:

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

DU

CA

CIÓ

AM

BIEN

TAL

RECUPERACIO DE CULTIUS TRADIC IONALS

La nostra dieta tradicional es fonamenta en el blat, la vinya i l’olivera. No cal importar kiwis de

les antípodes per menjar fruita, ni transformar els cultius de secà per respondre a la demanda del

mercat. Podem descobrir sabors als mercats de pagès i participar en entitats d’intercanvi de llavors

i recuperació de cultius.

Guia dels boscos urbans

18ES

PIA

DIM

ON

IS |

SIN

ÈRG

IES

La Guia sintetitza les reflexions, metodologies i experiències que es varen treballar durant aquells dies. Hi té un pes important la relació entre ciutat i natura, destacant-hi el paper dels éssers humans en aquests ecosistemes. Al llarg de la publicació es fa palesa la necessitat de les persones de gaudir d’un medi no degradat i el paper terapèutic de la na-tura; però també es fa èmfasi en l’oportunitat que representen aquests espais per a l’aprenentatge. En aquest sentit la guia exposa casos pràctics so-bre activitats d’educació ambiental que es desen-volupen en els boscos de les ciutats. A continuació us oferim algunes de les reflexions que aporta la Guia:

Com són i què ens aporten els boscos urbans?

Els espais verds urbans tenen un paper que va molt més enllà de la decoració urbana. La natura ur-bana té un rol decisiu en la qualitat de vida dels ciutadans, tant pels beneficis ambientals, com pels beneficis físics i emocionals que el contacte directe amb la natura proporciona. No obstant això, els boscos urbans pateixen la influència que les urbs exerceixen sobre ells: superpoblació, residus ge-nerats, contaminació i altres activitats antròpiques que transformen la natura circumdant.

Per aquesta raó les grans ciutats estan replantejant els models de gestió de la natura urbana. D’una banda, es cuiden els espais naturals ja existents com a espais d’accés a la natura, de manteniment de la biodiversitat, i com a oportunitats de coneixe-ment i conscienciació ciutadana. De l’altra, es fan esforços per generar nous espais naturals dins l’en-tramat urbà, per fer créixer el verd fins i tot quan la ciutat no disposa de nous espais on expandir-se.

La Guia que us presentem neix arran de la Setmana dels Boscos Urbans celebrada a Barcelona entre el 7 i el 16 de maig de 2015, prenent com a seu l’Aula Ambiental Bosc Turull i l’entorn proper. La Setmana va suposar un espai de reflexió, formació i capacitació al voltant del paper dels sistemes forestals a les ciutats i els serveis socioam-

bientals que aquests ofereixen a la ciutadania. Així, es va-ren combinar propostes teòriques i pràctiques, per tal d’afavorir

la participació ciutadana en el repte d’avançar cap a unes ciutats més sostenibles. Es crearen espais de reflexió sobre el

model territorial i el paper dels espais forestals dins les ciutats i es van facilitar recursos educatius per iniciar o con-tinuar processos d’aprenentatge sobre biodiversitat i ciutat.

Bosc urbanitzat (Cabrils, Maresme).

El bosc recupera els antics espais humans, engolint camps i edificacions (St.Andreu de Llavaneres).

19

Els sistemes forestals i l’arbrat urbà fan funcions de neteja de l’aire de la ciutat absorbint el diòxid de carboni i altres partícules i alliberant oxi-gen a través de la fotosíntesis. A banda d’aportar un aire més net, aquests elements naturals també mantenen els nivells de biodiversitat i aporten frescor i ombra, elements que poden ser claus en els calorosos estius urbans. La funció que realitzen els elements naturals els converteix en essencials a les ciutats.

Més enllà de les aportacions de la natura sobre la qualitat ambiental dels entorns urbans, hi ha un altre tema que posa en evidència la necessitat dels espais verds: els beneficis terapèutics que aporta el contacte directe amb la natura. Nombrosos estudis que analitzen els beneficis de la natura per a pre-venir o mitigar certes malalties han posat de mani-fest com aquesta influeix sobre el sistema immuni-tari. Les investigacions en neurociència confirmen que els elements naturals –aigua, sons, aromes i essències vegetals condicionen aspectes fisiològics en el funcionament cerebral, i la pèrdua de con-tacte amb aquests elements afecta negativament a l’organisme. Relacionar-se amb la natura i la vege-tació aporta estats de salut millors. Això ha fet que hagi aparegut fa uns anys el concepte de boscos o espais naturals terapèutics, espais on les persones poden fer passejades per a gaudir del benestar que ofereix la natura.

Així doncs, si la majoria de la població es concen-tra en entorns urbans, és indispensable l'accés a espais naturals que els millorin la qualitat de vida, tant des del punt de vista ambiental, com des del de la salut física i mental. El bosc urbà és un espai natural ric, complex i autòcton; tres característi-ques que li confereixen un gran potencial com a

espai d’aprenentatge i d’acció ciutadana. Aquestes característiques, sumades al fet que és l’espai natural més proper per a una part impor-tant de la població, el converteixen en un escenari ideal per a desplegar-hi estratègies i metodologies d’educació ambiental, voluntariat i participació.

Experiències educatives

Per a inspirar-nos i orientar-nos, la guia recull 10 experiències que es realitzen en espais naturals urbans, d’aquí i d’arreu. Hi trobareu experiènci-es educatives dirigides tant al públic escolar com adult, experiències de ciència ciutadana, així com actuacions que inclouen l’acció del voluntariat. Es tracta d’un conjunt de bones pràctiques, propostes, metodologies i recursos per ajudar-nos a incloure el coneixement i l’acció sobre els boscos i la bio-diversitat de les ciutats en les programacions, acti-vitats i actuacions que tinguem oportunitat de dis-senyar. Algunes de les experiències que hi podeu trobar són: l’Itinerari pel Bosc de Taialà a Girona, el projecte NaturStadtSchule (Natura, ciutat, esco-la) als entorns de Freibur (Alemanya), les Jornades obertes de recerca naturalista de Bioblitz a Barce-lona, el projecte Mejorando la vida en mi ciudad, que es desenvolupa en molts barris i districtes de la ciutat de Madrid, per citar-ne alguns exemples.

La Setmana del Boscos Urbans i l’edició d’aquesta publicació és una iniciativa conjunta de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i Associació Hàbi-tats i ha rebut el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

SOCIETAT CATALANA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL (SCEA)ASSOCIACIÓ HÀBITATS

Fotos: Joan Manel Riera, Escola de Natura del Corredor.

La Guia dels Boscos Urbans està disponible en versió digital a l’enllaç: http://issuu.com/associacio_habitats/docs/guia_boscos_urbans.

Espais verds intersticials a Llinars del Vallès, que donen contituïtat a l’espai rural-forestal de l’entorn.

Boscos periurbans de Mataró (municipi de Cabrera de mar; urbanitzacions, pedreres restaurades,…).

Alzinar no urbà (El Corredor, municipi de Dosrius).

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

INÈR

GIE

S

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA20

D’ençà que vam concebre el concepte de canvi climàtic fins als nostres dies, han passat uns quants anys. A l’actualitat, quines noves dades tenim d’aquest fenòmen?

S’està confirmant que l’Àrtic es desfà a una velocitat molt més alta del que havien indicat els models. Els nivells de fusió previstos per l’any 2050, ja es van assolir durant 2012. L’accelera-ció del desgel confirma que no és possible trobar unes causes naturals darrere d’aquesta sobtada i ràpida modificació del clima.

Precisament els fenòmens meteorolò-gics adversos ens acosten més a aquesta realitat. Es va confirmant que l’any 2015 és dels més càlids de la història?

Sembla que tancarem l’any com el més càlid de la història recent i instrumental. Juliol va registrar dades rècord i també ho ha fet el mes de setem-bre a nivell planetari. L’escenari global, a més, ha mostrat que per ara aquesta tardor ha estat força més càlida de l’habitual.

Tot això ja ve acompanyat d’una acceleració de l’escalfament planetari en els darrers 15-20 anys, i és a partir de l’any 2000 quan trobem l’agrupa-ció d’anys més càlids.

És evident que el canvi climàtic és irre-versible i també imminent. A grans trets, qui-nes són les repercussions més importants?

Una d’elles és l’afectació a la natura.

A dia d’avui ja tenim dades d’avançament de la floració i de les collites, així com de la mo-dificació de conreus, no tan sols a casa nostra sinó també a més indrets del món.

Francesc MauriBarcelona, 1966

Geògraf i meteoròleg de TV3i Catalunya Ràdio

A les illes Britàniques, per exemple, no s’hi havia conreat vinya des de l’edat mitjana i ara, des de fa uns anys, es torna a cultivar. Al seu torn, hi ha coneguts cellers catalans que han constatat un aug-ment de la temperatura de les vinyes i un avança-ment en la maduració del raïm. Degut a això, han començat a comprar terres a cotes més altes.

Ens trobem davant de canvis molt importants, però a molta gent encara no li arriba prou el missatge que alguns animals i plantes es veuen afectats pel canvi climàtic. Possiblement ho veuen lluny. Però si realment pensem en la línia d’afec-tació a la nostra societat, és clar que a nosaltres i als nostres fills i néts ens afectarà d’una manera directa.

Podem posar alguns exemples?

Sense anar més lluny, el port de Barcelona dei-xaria de ser competitiu en el supòsit què l’Àrtic acabés per fondre’s. Actualment el transport marítim de països com el Japó o la Xina es realitza a través del canal de Suez, per connectar amb les ciutats de Rotterdam i d’Hamburg, que són dos dels ports més importants d’Europa. Això els hi representa un total de 35 dies de navegació i pa-gar un peatge important, però que els estalvia fer la volta pel cap de Bona Esperança. Ara aquesta ruta els resulta molt efectiva, però amb els anys és possible que agafin l’itinerari de l’Àrtic, que repre-senta 10 dies menys de trajecte i l’estalvi de taxes.

Tenint en compte que des de fa 7 anys l’Àrtic a l’estiu és navega-ble, si continua amb aquest ritme imparable de desfeta, de cara a l’any 2030 el port de Barcelona deixaria de ser interessant com a porta d’accés al continent euro-peu.

Enguany s’han complert 30 anys d’ençà que en Francesc Mauri segueix ben de prop el moviment de borrasques i anticiclons. Començà la seva carrera professional a Catalunya Ràdio, i més endavant ho faria a TV3. La seva aparició en mitjans de comunicació de referència l‘han convertit en un dels rostres més coneguts del nostre país. En l’àmbit de la televisió, ha col·laborat en el programa de divulgació ambiental “Espai Terra” i, recentment, ha presentat “Collita pròpia” on s’hi presenten els aliments de proximitat produïts a Catalunya.

"A dia d’avui ja tenim dades d’avançament de la floració i de les collites, així com de la modificació de conreus, no tan sols a casa nostra sinó també a més indrets del món."

"Tenint en compte que des de fa 7 anys l’Àrtic a l’estiu és navegable, si continua amb aquest ritme imparable de desfeta, de cara a l’any 2030 el port de Barcelona deixaria de ser interessant com a porta d’accés al continent europeu."

21ES

PIA

DIM

ON

IS |

EN

TREV

ISTA

Però en tenim més casos, com per exemple que els estius a casa nostra siguin cada vegada més ennuvolats. Tant és així que l’Observatori Mete-orològic de l’Estartit ha constatat que durant els mesos d’estiu tenim més cobertura de núvols ara que fa 30 anys. Per tant, a mig o llarg termini, el model de turisme de sol i platja pot veure’s clara-ment afectat. Tots aquests canvis en la societat són canvi climàtic.

Amb aquestes afirmacions veiem una relació directa entre les conseqüènci-es globals i les locals. Però, la regió me-diterrània, quins canvis experimentarà?

La regió mediterrània és de per si molt fràgil, ja que intrínsecament té una alta variabilitat pluviomètrica que, a més, es veuria incrementa-da. Aquest desequilibri comportarà que el recurs escàs de l’aigua sigui més difícil de gestionar, fet que esdevindrà un problema de primer ordre.

D’altra banda, amb una temperatura de l’aigua del mar superior, episodis de pluges torrencials podrien ser més freqüents. Un bon exemple, tot i que fora de la nostra geografia, ha estat el recent huracà Patrícia que va aprofundir-se en aigües de la costa del Pacífic de Mèxic, que es trobaven a una temperatura de 32ºC, quan l’habitual és de 25ºC. Aquesta diferència va fer que cap model meteorològic pogués pronosticar, a 48 hores vista, que aquest huracà seria el més fort de la història pel que fa a vents sostinguts, i amb una profunditat rècord de 879 hPa. És cert que el fenomen del Niño, que és un fet normal, hi ha influït, però sens dubte també ho ha fet aquesta temperatura de l’aigua que es troba molt per sobre de la mitjana.

Per tant, dins de la magnitud i l’escala de la nostra regió, episodis d’aquesta mena podrien ser més freqüents al mar Mediterrani. Tot això acom-

panyat d’una major variabilitat pluviomètrica, que farà que els nostres rius disposin d’un cabal enca-ra més irregular, fet que necessàriament alterarà els ecosistemes.

Personalment, creus que com a societat estem reaccionant com és degut davant d’aquests canvis?

No ho crec. La majoria de gent fem –fixa’t que m’hi incloc– menys del que segurament seria desitjable. Podríem fer ús d’automòbils molt més sostenibles, amb combustibles més respectuosos amb el medi ambient. I no em vull referir només a l’ús de vehicles elèctrics, perquè hi ha un ventall més ampli d’opcions que influirien molt menys en l’escalfament planetari, així com en els nivells de contaminació de les ciutats i de les zones més poblades.

També podem fer referència a l’ús de l’energia a casa o al reciclatge. Pensem que de cada 100 kg de brossa, a Catalunya se’n reciclen 40 kg. És una xifra molt bona respecte a l’estat espanyol, però que queda lluny de molts dels estàndards europeus, que s’acosten al 60%.

En definitiva, la lluita contra el canvi climàtic s’hauria de centrar en transformar el sector del trans-port, que constitueix el gran ene-mic del clima, però també en l’ús adequat de l’energia, en la cor-recta tria dels electrodomèstics, en el reciclatge i el reaprofitament del recursos.

"En definitiva, la lluita contra el canvi climàtic s’hauria de centrar en transformar el sec-tor del transport, que constitu-eix el gran enemic del clima, però també en l’ús adequat de l’energia, en la correcta tria dels electrodomèstics, en el reciclatge i el reaprofitament dels recursos."

22ES

PIA

DIM

ON

IS |

EN

TREV

ISTA

Acabes de citar el recurs de l’ener-gia. Pel que fa al sector de les reno-vables, tenen prou suport dels nostres governs?

El govern de la Generalitat de Catalunya es troba lligat de peus i mans, perquè té unes competèn-cies menors i prou limitades. Però si agafem el marc espanyol i europeu, la política energètica que s’està duent a terme és nefasta.

Una demostració molt clara va passar durant el passat hivern, quan hi havia l’amenaça de què Bèlgica entrés en restriccions de llum per un pro-blema d’aturada tècnica de les nuclears. Davant d’això, l’única cosa que es va confirmar va ser que garantirien que la capital europea, Brussel-les, tindria assegurada la llum encara que la resta del país no en tingués. Aquest fet evidencia la fragilitat d’un sistema que funciona amb fonts energètiques poc diversificades, i demostra que ni a nivell europeu s’està fent una aposta potent i comuna envers les energies alternatives. Malgrat tot, hi ha exemples esperançadors, com el cas de Dinamarca, on en poques dècades volen arribar al 70% d’abastament mitjançant l’ús de fonts renovables. Altres objectius específics plantegen

la prohibició per a l’any 2017 de construir habi-tatges amb calderes de gas o de gasoil. La font alternativa seria l’electricitat, que vindria dels ae-rogeneradors del mar del Nord i, si no hi arriben, de les nuclears franceses. Això pot semblar una contradicció, però realment s’aconsegueix que les energies no renovables passin a un segon terme i s’utilitzin com a complement de les renovables, i no a la inversa.

s’està plantejant un full de ruta creïble, potent i consensuat, cosa que a nivell europeu i a nivell espanyol, en particular, no existeix.

Aquí fa temps que arrosseguem pro-blemes amb l’energia solar.

Problemes que deriven de l’aprovació de ta-xes, per part del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a la generació solar des de casa. Tot

"En definitiva, a Dinamarca ja s’està plantejant un full de ruta creïble, potent i consensu-at, cosa que a nivell europeu i a nivell espanyol, en particu-lar, no existeix."

23ES

PIA

DIM

ON

IS |

EN

TREV

ISTA

plegat sorprèn perquè justament hauria de ser al contrari, afavorir al màxim aquest tipus d’iniciati-ves. Tampoc vull dir que les subvencions siguin la solució, però...

des de l’Administració s’ha de crear una proposta atracti-va que fomenti la instal·lació d’energies renovables que complementin l’actual xarxa d’abastament, tant a nivell in-dustrial com a nivell particular.

Tot i això, segurament no serien la base de generació elèctrica de cada domicili, però sí que suposarien un complement important en un país on fa vent i fa sol.

Tenim altres casos a banda d’aquest, com la fusta de pèl·let. A França, per a la seva compra s’hi aplica un impost reduït, mentre que al nostre país es troba gravada amb un 21%. Amb accions tan senzilles com aquesta afavoriríem l’explotació dels boscos i faríem disminuir el risc d’incendi. I no només això, sinó que a nivell industrial hi hauria empreses que es decidirien a fer el canvi tecnològic.

Queda ben palesa la necessària implicació dels governs en la lluita contra el canvi climàtic. Precisament, des del govern de la Generalitat s’ha enllestit l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya, on es fixa la disminució d’un 40% de gasos amb efecte hiverna-cle per a l’any 2030, respecte el 2005. Aquest objectiu passaria per arribar a un 25% per al 2020 i un 80% per al 2050.

Sens dubte, és una llei molt ambiciosa. Sincera-ment, l’escenari plantejat per a l’any 2020 no el veig clar, però el de l’any 2050, per què no? La lentitud amb la que s’està actuant a l’actualitat es veu reflectida en les xifres d’implementació del vehicle elèctric.

Un estudi realitzat fa cinc anys preveia per aquest 2015 un parc automobilístic elèctric d’uns 20.000 vehicles, quan a la realitat en tenim 4.000. Això indica que estem a una dis-tància molt gran d’un escenari ideal.

Per contra, també és cert que hi ha administraci-ons que l’horitzó per al 2020 el tenen molt clar,

quant a l’establiment de limitacions d’accés de ve-hicles de combustible dièsel al centre de la ciutat. Al final, aquestes restriccions obligaran al ciutadà que necessita moure’s amb vehicle particular –ja sigui per motius comercials o d’altra índole- a canviar de combustible.

També podríem pensar en millorar la xarxa de transport públic...

El transport públic és importantíssim i s’ha de potenciar al màxim, però no hem d’oblidar que partim de la base que, per molt que el milloris, sempre tindràs un parc de vehicles insubstituïble. És a dir, que continuarà havent-hi una quantitat de cotxes que seran molts i molt contaminants.

Amb tot, tenint present que gairebé la meitat de la responsabilitat del canvi climàtic cau en el transport, està clar que hem d’atacar per aquí. Així contribuiríem a lluitar, d’una banda, contra l’escalfament planetari, però també contra la pol-lució de les àrees urbanes. Pensem que a Catalu-nya –a l’àrea metropolitana concretament- moren cada any 3.500 persones de manera prematura com a conseqüència de la contaminació.

Quina valoració faries de la feina feta fins a dia d’avui?

Si bé és cert que penso que se’n podria fer molta més, també he de dir que a nivell de Catalunya, partint dels recursos que tenim, percebo que s’intenten fer moltes actuacions gràcies a una administració que ho busca i a un equip de professionals i de tècnics que hi treballen dia a dia, perquè són gent conscienciada amb el medi ambient.

A nivell estatal, s’ha de reconèixer la figura de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía), que disposa de recursos, desen-volupa una tasca important i apunta maneres, encara que per damunt seu hi ha un govern que aplica polítiques energètiques insuficients.

Ja per acabar, quin paper creus que han de jugar els agents socials en aquests moments de canvi?

El nostre país ha despertat en molts aspectes en el darrers anys. Hi ha un moviment social, per exemple, que aposta per un estat sobirà, fet que reflecteix una societat inquieta que es mobilitza. Tots nosaltres, ja sigui des dels mitjans de comuni-cació, des de l’Administració o sobretot des de les escoles, hem de ser molt pedagògics i fer atractius aquests canvis, que sovint fan mandra, però que amb el temps t’adones dels beneficis que compor-ten, no tan sols a nivell econòmic, sinó també des d’una perspectiva de salut i mediambiental.

"...des de l’Administració s’ha de crear una proposta atractivaque fomenti la instal·lació d’e-nergies renovables que com-plementin l’actual xarxa d’a-bastament, tant a nivell indus-trial com a nivell particular."

"Un estudi realitzat fa cinc anys preveia per aquest 2015 un parc automobilístic elèctric d’uns 20.000 vehicles, quan a la reali-tat en tenim 4.000. Això indica que estem a una distància molt gran d’un escenari ideal."

Parl� d’un ri� míti� � �emoró�. Tot sovint penso que la meva infànciaté una dolça i secreta remor d’aigua.Parlo de la verdor d’un delta immens;parlo dels vols dels ibis (milers d’ibiscom volves vives de la neu més blanca)i del flamenc rosat (de l’íntim rosad’un pit de noia gairebé entrevist).I parlo del coll-verd brunzint per l’airecom la pedra llançada per la fona,de l’anguila subtil com la serpent,la tenca platejada de les basses.Parlo del llarg silenci on es fonienl’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,dels tarongers florits i l’api tendre,de l’aixada i la falç, del gos a l’era.(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encarapels vells llaguts: els últims, llegendarisllaguts, tan afuats com una espasa,i carregats de vi, de llana, d’ordi,i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posavaor tremolós a l’aigua amorosida,punts de llum a les ales dels insectes,solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Gerard Vergés