Pot una petita urbanització de baixa densitat evitar la desaparició d’aquestes plantes?

Quines plantes són?

Erodium sanguis-christi: una espècie que figura com “en perill d’extinció” al Catàleg de Flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008).

Quines plantes són?

Iris lutescens.

El seu hàbitat és un prat de teròfits sobre sòls oligotròfics i en un clima ja meridiomediterrani. Es tracta d’un hàbitat d’interès comunitari prioritari (Directiva 92/43/EEC, de conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora salvatges).

Oligotròfic= pobre en nutrients.Teròfit = una planta capaç de completar tot el seu cicle en l’estació favorable.

Es tracta de dos atributs que són cada vegada més escassos en un territori on la “pluja de purins” és la norma; i on els prats desapareixen amb els processos de matorralització i aforestació.

I en quin lloc de la costa?

En un dels pocs llocs del litoral de Catalunya on encara resta una toponímia que fa referència a la presència del “vell marí”: la cova del llop marí. Al terme municipal de l’Ametlla de Mar, molt a prop del Delta de l’Ebre.

Tanmateix, el paisatge és el resultat d’un procés.

I el procés actual apunta cap a la desaparició d’aquests prats que:• són escassos i vulnerables.• són un hàbitat catalogat com prioritari a nivell europeu.• mantenen espècies molt escasses i catalogades per la legislació catalana.

Vol del 1956: el conreu arbori de secà arribava fins la cornisa litoral

Aquells espais oberts amb oliveres han desaparegut quan la pineda de pi blanc colonitza els conreus extensius abandonats

1960

Evolució del paisatge

2003

Evolució del paisatge

2010

Evolució del paisatge

Reducció del 65% en 1956-2008

Més conreus abandonats que en actiu

Actius (verd clar)

Abandonats:Verd fosc

Des

apar

ició

del

s co

nreu

s àr

boris

de

secà

El procés d’aforestació s’accelera amb les noves generacions de pins amb pinyes fèrtils

• Desaparició dels conreus amb prats terofítics

• Els conreus abandonats tenen un estadi amb coberta arbustiva

• Finalment la pineda de pi blanc colonitza tot l’espai

• El risc d’incendi és molt elevat en un país on els vents són intensos i freqüents.

I com són els usos del sòl actuals?

Un

fort

au

gme

nt d

e la

su

perf

ície

urb

anitz

ada

L’any 2008 solament resten 1.516 metres de costa amb cornisa accessible; és a dir solament el 30%.

L’any 1956 solament estaven afectats 216 metres de costa i restava com a cornisa lliure el 96%.

Accessible

Inaccessible

La gent que va a la platja (sempre en vehicle propi) es concentra als darrers punts sense urbanitzar i que encara són accessibles.Això comporta un fort impacte per trepig a les darreres zones amb prats de teròfits

Zona denudada per compactació

Abandonament de conreus +

Aforestació +

Augment de la pressió sobre els darrers punts oberts de la cornisa=

UN SISTEMA FORTAMENT INESTABLE QUE NECESSITA URGENTMENT UNA INTERVENCIÓ DE GESTIÓ DELS

HÀBITATS

Una urbanització de baixa densitat podria:

• Gestionar l’estructura forestal i minimitzar el risc d’incendi

Una urbanització de baixa densitat podria:

• Arranjar els accessos al mar per limitar el trepig dels prats terofítics

Una urbanització de baixa densitat podria: • Incorporar la flora local com element central del seu tractament paisatgístic.

• Recuperar les zones compactades per trepig.

• Minimitzar les superfícies a pavimentar (aquests parts són transitables en cas d’urgència, de fet aquesta facilitat de trànsit ha estat motiu de la seva afectació).

Per tant, estem davant d’un cas on els criteris generals no s’han de convertir en dogmes.

L’aplicació del dogma de prohibir qualsevol urbanització aïllada de la resta (el que està passant ara mateix) comportaria:• l’extinció local de flora protegida.• un fort increment del risc d’incendis.• una banalització del paisatge.

Als ecosistemes mediterranis (majoritàriament gestionats en major o menor grau per la mà de l’home), els dogmes serveixen de ben poc: cal fer ciència i cal fer gestió.

WWW.sgm.cat

S · G · M

http://www.slideshare.net/consultoraSGM