PROGRAMAPRESENTADOR: Josep Faura

l nostre guió no vol ni pot ser un itinerari que expliqui on comença i on acaba Espriu.

Puntejarem tan sols alguns dels elements que ens semblen més essencials de la seva obra i personalitat. Volem presentar l’Espriu poeta nacional com també l’Espriu coneixedor profund de la realitat humana que va viure a través del país.

E

1a PART

EL “LABERINT GROTESC”

Com l’Ariadna de la llegenda, el poeta entra al laberint de la vida. El minotaure que l’espera és l’equivalent de la mort. El poeta dóna el traç d’allò que ha vist, i ho dibuixa com un espectacle de fira: la boda de Laia, el dos cecs matant-se, l’ós que balla, la pobra Esperanceta, el Salom de Sinera que tot ho veu i se’n sent protagonista... La mirada és lúcida, irònica, adolorida. Es podria sentit el bramul del minotaure. Espriu, però, estima les figures d’aquest paisatge puix pertanyen al seu propi laberint, el del seu poble.

“Entrada”, Joana Faura. “Boda de Laia”, Sònia Rubió. “Baralla de dos cecs captaires”, Àlex Cabré “L’ ós Nicolau”, Manel Corbella. “Cançó d’Esperanceta Trinquis”, Àngels

Cererols. “Petites cobles d’entenebrats”, Josep M.

Verge. “La mort d’en Quim Federal” (esperpent)

Les més arrelades conviccions cauen totes quan a hom li arriba l”ocana”, o la mort:

Manel Corbella, Jordi Ferrer, Àngels Cererols, Àlex Cabré, Josep Fernàndez.

MÚSICA Raimón: “Indesinenter”

Com una mena de final del laberint, Espriu clama contra l’”enviliment” del ventre i l’”afalac al ventre”; i en favor que tots nosaltres,’“home salvat en poble”, vulguem “caminar de nou”.

2a. PART

“LA RODA DEL TEMPS”

Seguint l’itinerari d’Espriu retornem a la seva lucidesa sobre el que som i esperem. Davant del mar, ens podríem asseure al balcó del cementiri de l’Arenys espriuà i contemplar, ara la barca, ara el veler, que ens porten la càrrega de les hores i del temps. Això tot seguint el camí del sol i de la llum fins més enllà del capvespre, a tocar de la primera claror del nou dia: el Temps que ens embolcalla.

MUSICA Raimon “Desperta, és un nou dia”

“Cançó de la plenitud del matí”, Joana Faura..

“Cançó del matí encalmat”, Josep M.Verge. “Cançó del capvespre”, Sònia Rubió.

MÚSICA: Raimon: “Just abans de laudes” :Arribada la llum, demana a l’ocell misteriós que li fa cantar la “clarosa lloança” que el “recordi avui mentre se’n va amb les sagrades hores”.

3a PART

CATALUNYA – ESPANYA En els següents poemes Espriu mostra el seu rebuig a la imatge bruta i trista i dissortada de Catalunya, com també l’amor que li té, entranyable,

que el fa retornar sempre a casa. Una actitud que, podem traslladar, salvant la distància, a la seva visió d’Espanya, aquest país amb forma de pell de brau estesa; un animal tràgic i de fúria absurda al qual demana un propòsit d’entesa i de reconciliació. Ara més que mai ens preguntem si això serà possible alguna vegada.

“Assaig de càntic al temple”, Joana Faura. “El brau, en l’arena de Sepharad...”,

Josep.M.Verge. “La pell fa de tambor...”, Jordi. Ferré. “Si corres sempre endins...”, Teresina

Munné. “De vegades és necessari i forçós...”,

Josep.M Verge. “En la llei i en el pacte...”, Joana Faura.

4a PART

“HE MIRAT AQUESTA TERRA”

Espriu “mira aquesta terra”, Catalunya, i l’estima. Ho fa sublimant el seu paisatge i les figures que li han donat caràcter. Una d’elles és Pompeu Fabra i el poble que l’ha acompanyat en la defensa de la pàtria. Entre tots han salvat els mots. En ésser-li demanat que parli d’Europa eixampla l’esperança cap un “nord enllà” que sigui pàtria on quedar-s’hi de bon grat. El darrer poema serà “L’inici de càntic al temple” cantat per Raimon. Aquí Espriu veu els senyals d’un futur millor en la ginesta que floreix i el vermell de les roselles.

MÚSICA Raimon: “He mirat aquesta terra”

“Pompeu Fabra”, tots. “M’han demanat que parli de la meva

Europa”, Josep Faura.

MÚSICA Raimon: “Inici de càntic” NOTA BIOGRÀFICA

10 de juliol de 1913-22 febrer 1985: Sta. Coloma de Farners – Barcelona. Fill de notari. Estiueigs a Arenys de Mar, poble dels seus familiars.

Anys 20 i següents:  mort de diversos parents i germans. Això i la malaltia li van canviar la vida. La seva obra li era com una “meditació sobre la mort”.

Fa Dret i Filosofia; li agradaven molt més les lletres. El 1933: Viatge de 48 dies de 200 universitaris (estudiants i professors) per la Mediterrània, Apropament als clàssics i passió per l'egiptologia.

Guerra Civil espanyola: Interrupció dels estudis de Clàssiques. No va al front pel seu estat de salut; feia classes a futurs oficials. Escriu. Greu crisi: el millor era un pacte entre els dos bàndols per acabar la matança. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona va veure la mort de Catalunya.

Fidel al català. Molts escriptors van passar-se a la llengua castellana. Sabia que era "impossible rebre cap mena de reconeixement literari". Publicà poesia, menys controlada per la censura franquista. Vida clandestina de la literatura catalana de la postguerra.

Es definia com a agnòstic, mai com a ateu, però sentia atret per la religió. Va voler morir catòlicament, per respecte a la seva mare.

1960 deixa la Notaria Gual. Feines d’assessor a la mútua mèdica que dirigeix el seu germà Josep.

Marc de 1966: participa en la Capuxinada, antecedent de l’Assemblea de Catalunya.

Malalties; molt temps llegint i escrivint. Autodidacta: cada dia, mitja hora amb el diccionari Fabra i mitja més amb el de la R. Academia Española.

Distincions a partir de 1980: Acadèmia de les Bones Lletres, Premi Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Premi d’Honor de les lletres catalanes...

OBRA LITERÀRIA

1929: Israel; el seu primer llibre, escrit en castellà1931: El Dr. Rip1932: Laia1934: Aspectes1935: Ariadna al laberint grotesc, Miratge a Citerea1938: Letizia, Fedra, Petites proses blanques1939: Escriu Antígona (Context de la guerra civil)1943: Historia antigua, 1946: Cementiri de Sinera1948: Primera història d'Esther 1949: Les cançons d'Ariadna1951: Mariàngela l'herbolaria, Tres sorores1952 : Anys d'aprenentatge, Les hores, Mrs Death1954: El caminant i el mur1955: Final del laberint, Les hores. S’edita Antígona1957: Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes1960 : La pell de brau, Sota la fredor parada d'aquests ulls 1963 : Antologia dels seus poemes. Llibre de Sinera1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs1968: Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla Narbona 1969: Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja1978: Una altra Fedra, si us plau1980: D'una vella i encerclada terra 1981: Les roques i el mar, el blau1984: Per a la bona gent

“Estic absolutament dedicat al meu poble català, a la meva nació catalana i a la meva llengua i cultura” (Entrevista TVE amb Joaquin Soler Serrano, 1976)

ASOCIACIÓ EMPELT Guardiola de Font-rubí

2013: centenari del naixement de

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ 10 de juliol de 1913-22 de febrer 1985

Recital d’homenatge

DISSABTE, 6 D’ABRIL DE 2013,AL CENTRE RECREATIU

DE GUARDIOLA DE FONT-RUBÍ

(A les 10 de la nit)