LEDAT MODERNA
LEDAT MODERNAComena amb el descobriment dAmrica al 1492.
I acaba amb la Revoluci francesa al 1789.
Grans descobriments geogrfics.
Gran quantitat de guerres.
Absolutisme: el rei t molt poder.
La burgesia t aspiracions poltiques.
Canvi de mentalitat.
El nou mn
Es necessitava: or per encunyar moneda i espcies per conservar
la carn.
Lany 1453: els turcs conquereixen Constantinopla i lislam
controla la Mediterrnia.
Es busquen noves rutes comercials: Portugal vorejant frica i
Castella ho far cap a lAtlntic. Colom est convenut de que la Terra
s rodona, per desconeix lexistncia dun nou continent.
A Amrica hi havia pobles com: lasteca i el maia (Mxic) o linca
(els Andes). Van ser venut per ls del cavall, armes de foc,
transmissi de malalties i per les seves guerres internes.
DAmrica vam portar: la patata, el blat de moro, el tomquet, el
cacau, la pinya, el pltan, ... i molt or, plata.
Conflictes constants
Rivalitat entre imperis: Al sXVI Castella i Portugal controlen
el comer internacional. Els altres estats tamb funden colnies. Aix
no agrada als espanyols que lluiten amb Anglaterra (lArmada
Invencible s derrotada) i Franca (guerra del Trenta Anys).
Decadncia espanyola: Espanya gasta lor i la plata en guerres.
Tamb hi ha pesta, fam i misria.
Bandolerisme i Pirates: A Catalunya bandolers, Joan de
Serrallonga o Perot Rocaguinarda; a la Mediterrnia pirates,
Barba-rosa i a lAtlntic corsaris, Drake.
Conflictes religiosos: Aparici del protestantisme, Mat Luter
proposa una Reforma, per aviat apareix la Contrareforma.
El segle de les llums
Al sXVIII la gent est tipa de guerres intils. Hi ha:
expansi econmica: lagricultura i el comer aporten ms productes
(millores tcniques).
creixement demogrfic: millor alimentaci i millores
higiniques.
Il.lustraci: manera de pensar que vol una societat i un govern
ms justos. (Montesquieu, Rousseau, ...).
Despotisme illustrat: els monarques absoluts incrementen la
qualitat de vida dels sbdits: escoles, tallers,...
Descontent: La gent no est dacord amb el poder absolut dels
reis. Els camperols i la burgesia creaven la riquesa i els que
manaven eren uns altres.
A Frana esclata la revoluci.
La cincia i lart
Hi ha una revoluci cientfica:
Al sXVII Galileu demostra amb el telescopi una nova teoria: la
terra gira al voltant del Sol.
La cincia moderna utilitza la ra i lexperimentaci: Newton s el
cientfic ms destacat.
Lart: Hi ha dos moviments artstics:
El Renaixement (sXV-XVI).
- Es posa de moda ledat antiga.
- Els agrada la figura humana i la representen amb perfecci i
bellesa.
- Artistes: Miquel ngel, Leonardo da Vinci, ...
El Barroc (sXVII-XVIII).
- Figures molt expressives.
- Moviment dels cossos.
- Els agrada jugar amb la llum.
- Molta decoraci.
- Artistes: Rubens, Rembrandt, Velquez, Bernini, ...
