Esteu pantallats?

7/23/2019 Esteu pantallats?

1/37

esteu pantallats?

Material didctic per treballar amb jovesels usos de xats, videojocs, e-xarxes imbil


2/37

2

Sou lliures de:

Copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra.

Fer-ne obres derivades.

Amb les condicions segents:

Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la maneraespecicada per lautor o el llicenciador (per no duna manera quesuggereixi que us donen suport o rebeu suport per ls que en feu delobra).

No comercial. No podeu ulitzar aquesta obra per a nalitats comer-cials.

Comparr amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aques-ta obra, o en genereu de derivades, noms podeu distribuir lobra

generada amb una llicncia idnca a aquesta.

A les noies i als nois amb qui hem treballat per obligar-nos a estar constant-ment al dia i ensenyar-nos qu fan i com es relacionen amb les pantalles.

A en Xavier Romera, per la revisi acurada del material i els seus suggeri-

ments per millorar-lo.

A lAlba Lpez i Arts per la correcci ortogrca i desl.

LLICNCIA

AGRAMENTS

El que pots fer s llegir un llibre,

escoltar msica i, si no et fa por

tornar-te idiota, tamb veure la

tele.

Gimnez Bartle

El silenci dels claustres, 2009

2009Secretaria de Joventut

Educaci per a lAcci Crca (EdPAC)

hp://creavecommons.org/licen-ses/by-nc-sa/3.0/es/

material didctic
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/


3/37

3

Presentaci

Descripci 5

Xats^ x1 (Contra)Indicat? 6

^ x2 Explicant, emoconant 8

^ x3[p] Assaig...ament 12

Jocs^ j1 Sc real (?!) 16

^ j2[p] Ens veu pantallats 20

e-Xarxes socials^ e1 Con-dencialitat 22

^ e2 Accepto! Per qu? 25

Mbils^ m1 Venc motos i mbils 28

Pantalles en general^ p1[p] No passa res! 32

^ p2[p] (Contra)Publicitat 34

Qestionari davaluaci 37

ndexesteu pantallats?

material didctic


4/37


5/37

5

Aquest material est format per 10 acvitats:

Tema Codi Nm.

Xats amb persones agregades

Jocs de consola i en xarxa

e-Xarxes socials

Mbil

Pantalles en general

x

j

e

m

p

32

2

1

2

Quatre delles estan creades per ser desenvolupades amb pantalles, tot i queen algunes no sn imprescindibles. Tenen a connuaci del codi: [p]

Les acvitats han estat dissenyades per ser ulitzades en diferents espaiseducaus que acullen els joves, siguin de lmbit no formal o formals. Lespersones que el dinamitzin no han de tenir necessriament experincia pr-

via en el treball educau de les pantalles.

En funci del temps disponible i de la realitat de la poblaci diana, els agentssocials poden escollir quina o quines acvitats realitzar. Cada una t sentper si mateixa i cap demana el treball previ duna altra.

En lmbit no formal es poden implementar a travs de:

Associacions juvenils.

Casals o espais de joves.

Punts daccs a ordinadors i internet.

Formaci ocupacional.

Centres cvics.

Centres oberts.

Esplais, casals desu o colnies.

En lensenyament secundari, les acvitats es poden treballar des de diversesassignatures, per especialment a:

Tutories Es tracta de lespai acadmic que disposa de msexibilitat i autonomia. A ms a ms, tradicional-ment sn unes hores en qu sinclouen acvitats noacadmiques.

Crdits va-riables o de

sntesi

Especialment en aquells que treballin aspectesrelacionats amb les tecnologies de la informaci i lacomunicaci (TIC).

Tecnologia Aquesta assignatura tamb pot acollir acvitatsdaquesta mena dins o fora del currculum ocial.

Educaci per

la ciutadania

Es pot treballar a travs dels pros i contres de les

relacions socials, dels valors imperants en la societat

de la informaci, lefecte de les pantalles en les habi-litats socials i les repercussions del seu consum.

Cincies

Socials

Com a un tema ms dactualitat de la globalitzaci dela informaci, lexistncia i s de les tecnologies i el

seu impacte, el control de les comunicacions, etc-

tera.

descripciesteu pantallats?

material didctic


6/37

6

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Leducador o educadora comenta que els xats podenmillorar el temps lliure duna persona o crear-li pro-

blemes. Recorda el suggeriment que Aristl feu alsegle IV aC de les virtuts que ens haurien dacompa-nyar: la moderaci i la prudncia.

2. Es demana als joves que, en grups de 4-6 persones,omplin els segents apartats del prospecte dun

medicament, per pensant en un xat amb personesagregades. Hi hauran dincloure:

Nom.

Fabricant.

Qu s.

Per a qu es fa servir.

Abans de prendrel.

Contraindicacions (qui no en pot prendre).

Com prendrel: dosi habitual.

Possibles efectes adversos.

Conservaci.

Data de caducitat.

Preu.

3. Els diferents grups llegeixen els seus prospectes a laresta dels companys i es debaten les possibles opini-

ons diferents.

4. Posteriorment es tornaran a trobar en grup. Aleat-riament es dividiran en parts iguals entre un equipformat per professionals de la psicologia, medicina ieducaci, i joves pacients.

5. Els pacients hauran dexplicar als tcnics quin s enfan. Lequip professional, en funci de si compleixo no les recomanacions del prospecte, haur de ferun diagnsc i pautar un tractament si ho consideranecessari. Per exemple:

Molt b; segueix com ns ara.

Com a mnim mitja hora de lectura al dia.

Dejuni de xat durant una setmana.

Jugar un part (bsquet, futbol...) aquesta tardaper enforr el cos.

6. Els diferents grups explicaran les recomanacions quehan fet als companys.

7. Se suggerir als alumnes que, en cas de no fer-ne uns moderat i saludable, segueixin alguns del consells

proposats.

Aprofundir en els avantatges i inconvenients dels xats.

Analitzar els usos dels xats que poden tenir riscs.

Establir pautes ds saludables.

Els joves elaboren un prospecte dun

xat amb persones conegudes, com

si es tracts dun medicament. A

ms, rebran a joves usuries, faranun diagnsc i -si sescau- faran untractament.

x1(contra)indicatesteu pantallats?

material didctic

Ls del xat amb persones agregades sha ests de manera geomtrica entreels joves, ns al punt que expressen que s lespai ms seu.

Els permeten deixar-se anar, ser com volen ser, mantenir la comunicaci

amb alg que viu lluny o amb moltes persones alhora, per tamb els potcrear problemes. De la mateixa manera que amb els medicaments, una bonaprescripci i s haur de tenir en compte com a mnim tres aspectes: leleccidels principis acus, la freqncia i la dosi.


7/37

7

WEBS

MS?

hp://www.ais-info.org/cat/sociadic-ciones/index.htmlhp://elpep.info/xats.htm

AIS (Atenci i invesgaci de scio-addiccions)

Pgina dels xats dElPep.info

+ Fer un altre prospecte, per centrat en la televisi, el mbil o els video-jocs o jocs en xarxa.

+ Ampliar o canviar els apartats.

+ Fer un diagnsc sobre la situaci del grup referent a ls de xats: addic-ci, bona salut, sobredosi, etctera.

+ Reparr prospectes mdicssobre pantalles entre la gent del recurs (elcasal de joves, el centre educau...).
http://www.ais-info.org/cat/sociadicciones/index.htmlhttp://www.ais-info.org/cat/sociadicciones/index.htmlhttp://www.ais-info.org/cat/sociadicciones/index.htmlhttp://elpep.info/xats.htmhttp://elpep.info/xats.htmhttp://www.ais-info.org/cat/sociadicciones/index.htmlhttp://www.ais-info.org/cat/sociadicciones/index.html


8/37

8

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Leducador/a divideix el grup en dues parts. Unadefensar les relacions mitjanant els xats i laltra lesque sn cara a cara. Cada grup, a ms argumentaren contra de la postura de laltra part.

2. Una persona recull en una pissarra els arguments,

collocant-los en el segent requadre:

Relacions

virtuals

Relacions

presencialsPros

Contres

Si sescau, es poden complementar els arguments

amb idees del quadre annex.

3. Un cop feta la posada en com, es demana als jovesque es posin per parelles. Un/a ser A i laltre/a B.

4. Se li dna als i a les A les dues txes adjuntes (la quecont les expressions numerades i la que t els di-buixets). Individualment al costat de cada emocona

haur de posar el nmero de lexpressi al qual quecreu que correspon.

5. Un cop A ha omplert la txa amb les emocones lapassar a B. Aquest/a haur descriure en una fraseo dues qu entn que es vol transmetre amb cadadibuix.

6. B li passar el full amb les expressions inventades a Ai aquest/a li llegir la situaci inicial.

7. En gran grup es reexiona sobre la diferncia entre

les situacions i estats dnims inicials de la txa i lesintudes a parr de les emocones.

8. Leducador/a obre un debat sobre el resultat delacvitat, les dicultats i els malentesos associats ales expressions prefabricades, tot convidant a expres-sar-se cara a cara o mitjanant el llenguatge escrit rici sense grcs, malgrat les seves dicultats.

Reexionar sobre lhomogenetat i la limitaci de lexpressi de conn-guts i emocions mitjanant les pantalles vers el cara a cara.

Analitzar la diferncia de lexpressi amb icones desitjada per la personaemissora i la receptora.

Fomentar les relacions cara a cara.

Els joves miraran de descriure uns

estats o uns senments mitjanantemocones per, posteriorment, ado-

nar-se de la gran limitaci que tenenper a lexpressi.

esteu pantallats?

material didctic

Els xats ofereixen als seus usuaris lopci dulitzar les emocones (dibuixosde cares i expressions). Es tracta duna mena dexpressions prefabricades, lsde les quals simplica les idees i pot collaborar a lempobriment del llen-

guatge.Les pantalles en general i els xats en parcular faciliten lhomogenetzaci-dels i de les joves, en la mesura en qu sadapten les seves idees als esls delmitj i no a linrevs.

x2explicant,emoticonant


9/37

9

WEBS

MS?

hp://elpep.info/xats.htmPgina xats dElPep.info

+ Els i les joves que fan el rol A poden inventar-se les situacions o emoci-ons, enlloc de prendre com a referncia les que estan annexades.

+ Un parell o tres de joves que nguin facilitat per dibuixar poden intentarestablir un debat noms amb emocones.

+ Es poden buscar formes de fer-se emocones prpies (escanejant dibui-xos, amb programari que ho permet, etctera).


10/37

10

FITXA Alguns pros i contres dambds tipus de relacions

Relacions virtuals Relacions presencials

Pros Contacte amb gent que viu lluny.

Relaci amb collegues quan than casgat,s de nit, plou, etctera.

Comunicaci amb moltes persones alhora.

Si alg no et cau b li dnes a ignorari jaest.

Es poden dir coses que, per vergonya, noexplicaries cara a cara.

Es pot xatejar i fer altres acvitats a la vegada(escoltar msica, estudiar...)

Hi ha llenguatge no verbal.

Pot haver-hi contacte sic; abraades o pe-tons...

s ms dicil que ens enganyin.

Veiem com est laltra persona.

Dnes la cara a lhora de disculpar-te, demanarper sorr, etctera.

Es poden fer en llocs diferents (cinema, parc,etctera). No ests sol/a a lhabitaci o a unciber.

Saps qui sn realment les teves amistats.

Contres s fcil que es menteixi.

Acostuma a haver-hi malentesos.

No es pot garanr que la persona del sobre-nom sigui qui diu ser.

No hi ha llenguatge no verbal.

Es pot assetjar o crear mal rotllo sense donarla cara.

Es poden imprimir i ns i tot manipular lesconverses que shan manngut.

Ests sol o sola a lhabitaci.

Es pot acabar creant una identat virtual.

El nmero de persones que parlen s limitat.

No pots posar la cara que vulguis (quan alg noet cau b lhas descoltar).

De vegades thas de desplaar lluny.

Si la persona amb qui has quedat no es presen-ta et quedes sol o sola.

Quan ets una persona mida, costa comunicar-se.

Tens ledat, el sexe, el sic i la personalitat quetens (no la que voldries tenir).

esteu pantallats?


11/37

11

1.

El meu pare no em deixa veure els Simpson perqu vol veureun programa daquells que noms li agraden a ell. Esc farta;sempre fa el que vol!

2.Els pantalons que vaig posar fa quatre dies a la roba brutaconnuen bruts i no s qu posar-me. No nc roba...

3.Em sembla que em mola l'Esteban. Quin embolic que nc alcap!

4. Realment me l'ha jugada, quin morro que t!

5. T'he de deixar, que em toca ajudar a fer el sopar.

6. La Cludia m'ha dit que t una coseta per mi, qu ser?

7. Crec que m'est posant les banyes. Fa temps que ho penso,esc fatal...

8. M'han dit que si ho aprovo tot, em deixen anar al concert...

9.

No t'has de perdre la pelli que et vaig dir. No vegis quin fartde riure...

10.

Em sembla que a la nostra relaci li queden dos dies. No ensentenem...

11. No em trobo gaire b. No s perqu, per esc trista...

12.

La setmana que ve s el meu aniversari, en nc unes ganes

ja...

13.Ahir vaig entregar el treball de Socials. No s com mhauranat; el vaig fer la nit anterior...

14. Gaireb em quedo dormida a la classe d'avui. Quin pal!

15.

T'has assabentat d'all de la Sheila i la Nria? Es veu quesurten juntes. S, s, juntes...

16. El meu germ potser marxa a estudiar fora l'any que ve...

17.

Aquest cap de setmana em quedo sol. Podrem organitzar

una festa, no? Mai nhe fet cap a casa...

18.La companya del meu pare diu que potser tanca la fbrica.No vegis la que hi ha muntada a casa!

19.

A la boda del meu cos em vaig quedar pillada del cambrer.No li vaig treure lull del damunt en tota la tarda...

20.

T'ho explico, per no li diguis a ning o sem caur el pl.Cono en tu...

FITXA 20 expressions o emocions

esteu pantallats?


12/37

12

Nmero de

comentari

Icona Nmero decomentari

Icona Nmero decomentari

Icona

FITXA Emoticones per associar a una expressi

esteu pantallats?


13/37

13

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Es formen parelles. A cada membre se li donar undels dos rols de la txa adjunta. Els joves que no n-guin xats amb persones agregades, poden parciparcom a observadors/es.

2. Les parelles iniciaran el contacte mitjanant un xatamb persones agregades sense cmera. Mentre duriel xat, no podran parlar amb ning ms que no siguila seva parella.

3. Es manndr la conversa pel xat. Mentrestant quifaci el paper dassetjador/a haur danar anotanttotes les dades que obngui de laltre (edat, on viu,curs que estudia, fotos, etc.).

4. Un cop nalitzada la conversa, leducador/a farllegir els dos rols que hi havia a cada parella.

5. Els assetjadors/es explicaran a tot el grup les dadesque han aconseguit de laltre, tot explicant si els haresultat fcil o dicil dobtenir-les. Els que han fet elpaper passiu comenten com han viscut lacvitat i

com shan sent: Heu sospitat res de laltra persona?Heu conat en ella?

6. En cas que hagin facilitat dades seves, poden comen-tar per quines raons ho han fet.

7. En grup gran es demana quines conseqncies po-den derivar-se de donar dades personals, procurant

no caure en casos anecdcs i/o sensacionalistes. Espoden plantejar temes com ara:

La tendncia a facilitar dades per Internet.

La fantasia o realitat de la protecci de la inmi-tat associada a aquestes eines.

Casos coneguts dassetjament.8. Finalment es far mfasi en les mesures que cal

prendre per evitar situacions indesitjables en xats,

blocs i webs 2.0 de e-xarxes (noms xatejar amb gentconeguda, ser prudent amb persones de les quals notenim referncies slides de persones de conana,dubtar de la veracitat de certa informaci...).

9. Es pensaran possibles solucions en cas de ser o

conixer persones que sn vcmes dun assetjamentvirtual:

Posar-se en contacte amb els Mossos dEsqua-dra.

Parlar amb un adult (familiar, educadora, profes-sor...) de conana.

En les webs adjuntes es pot ampliar la informaci.

Fer palesa la facilitat per enganyar a travs dInternet, posant en qesla sensaci de protecci i seguretat que ofereixen els xats amb personesagregades.

Debatre sobre el possible impacte de facilitar dades personals mitjanantla xarxa.

Prevenir casos dassetjament virtual i informar sobre com actuar en casque nhi hagi.

En un xat amb persones agregades,

dos joves comencen un dileg. Un,linnocent, desconeix la vertadera

identat del seu interlocutor, laltre,amb lestratgia que vulgui procu-rar aconseguir el major nmero dedades personals del primer.

x3[p]assaigamentesteu pantallats?

material didctic

La gran majoria de joves i adolescents empren xats amb persones agregades

(la relaci sestableix noms si ambdues lautoritzen). Tanmateix els tretsdaquesta eina ho posen fcil per saltar-se aquesta barrera. Aix es pot fer de

diferents maneres; des de xatejar amb el sobrenom duna altra persona, nsa relacionar-se amb una persona les intencions i la realitat de la qual s bendiferent a la que hom pensa.

Aquesta situaci actualment s explotada per algunes persones interessadesa realitzar assetjaments afecus o sexuals, o xantatges, que poden fer-serealitat especialment amb joves mancats dhabilitats de protecci.


14/37

14

Menores en redProtgelesInternet sin acoso

hp://www.menorenlared.comhp://protegeles.comhp://internetsinacoso.es

WEBS

+ Es pot fer lacvitat emfatzant ms la comunicaci amb la gent conegu-da tot deixant una mica de banda el contacte amb desconegudes com

es fa amb les relacions presencials.

+ Lespai jove o el centre educau pot disposar de comptes propis per ferlacvitat i aix facilitar que no es dispersin els joves amb daltres contac-tes.

+ Alguna parella pot fer lacvitat cara a cara i veure si lassetjador ha acon-seguit el mateix que els assetjadors virtuals.

+ Els assetjadors poden intercanviar-se les vcmes entre ells (canviantdordinador) sense que aquesta ho spiga. Els joves shauran dadonarque han xatejat amb dues persones diferents.

^ Ordinadors amb connexi a Internet.

^ Programari de xat amb persones agregades.

^ Comptes per fer xats privats.

MS?

[p] TECNOLOGIA NECESSRIA
http://www.menorenlared.com/http://protegeles.com/http://internetsinacoso.es/http://internetsinacoso.es/http://protegeles.com/http://www.menorenlared.com/


15/37

15

Paper de la persona acva

Has contactat amb laltre per un amic o amiga comuna que us ha presentat.Tu pots ser qui vulguis i com vulguis (escull una edat, professi, sic...). Ofe-

reix-li alguna cosa que spigues que li pot interessar. Per exemple: Ests buscant models de fotograa per catlegs de roba juvenil.

Ets direcva dun club de futbol, lhas vist jugar i vols que faci unesproves.

Fas csngs de parcipants dun concurs de televisi (de cantar,ballar o qualsevol cosa que laltre spiga fer b) o dun nou programade reallity show de joves.

El teu objecu s intentar aconseguir la major quantat dinformaci possi-ble del teu company o companya:

Edat.

On viu i amb qui (pares, avis, germans, etc.). On estudia.

Fotograes.

Telfons.

Pgines de blocs o e-xarxes socials.

Vdeos.

Al nal haurs daconseguir una cita. No corris, ni demanis totes les dades alhora perqu sin laltra persona sospitar.

Paper del jove o de la jove amb un rol passiu

Un amic o una amiga tha posat en contacte amb una persona que coneix ique tencantar perqu s molt especial. Flipars quan tassabens a qu esdedica i que possiblement ngui una oferta interessant per a tu.

Ests avorrit/da que no passi res i ests ben obert a experincies noves. Ams ests fart/a de ser sempre tan prudent i poc llenat/da, i has deciditdeixar-te anar.

Saps que el xat pot ajudar-te a tenir noves experincies, perqu tens amiguesque han conegut a gent superinteressant. Ests fart de que et vagin dient qu

s el que has de fer, els adults no sassabenten de res i noms tenen por.No perdis loportunitat i aprota la situaci. Si tu no treus el mxim de protdaquesta persona, ho far un altre i tu perdrs la teva oportunitat. Qui diuque el xat noms serveix per parlar amb els amics?

FITXA Rols actiu i passiu

esteu pantallats?


16/37

16

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Leducador/a demana quin sn els jocs de consola oen xarxa que ms agraden i els classica per temes(esport, carreres, rol, violents...). Posteriorment faruna introducci sobre lagressivitat, el sexisme, i el

vincle entre ambds. Pot demanar als joves com cre-uen que ha de ser un home i una dona. Exemple:

Lhome ha de ser agressiu, fort... i ha de enfron-tar-se, lluitar, mostrar la seva valena...

La dona ha de ser bella, tenir parella... i ha detenir cura de la casa i els infants, mantenir-sesempre atracva sicament...

2. Sense analitzar els comentaris realitzats, sassignaranaquests rols:

Una protagonista dun joc en xarxa que sha fetreal (humana), a qui se li dna la part que li cor-respon de la primera txa.

Un personatge dun videojoc de consola quesha fet hum, a qui se li facilita la seva part de la

primera txa. Una o un president de la roda de premsa i perio-

distes (sels dna la segona txa).

3. Desprs de dedicar un temps a preparar la roda depremsa, aquesta siniciar sempre moderada per quien dugui la presidncia.

4. Es duu a terme la roda de premsa en qu es fa parlarels protagonistes sobre diferents aspectes relacio-nats amb la seva vida.

5. Desprs i en gran grup, leducador/a explica que es

tracta dels protagonistes de dos jocs fora populars ies debat sobre els valors violents i sexistes.

6. Finalment es debat sobre els nostres principis i va-lors, i sobre quins sn els jocs que no sn coherentsamb ells. Es demana quins sn els jocs que a msdentretenir ens poden aportar alguna cosa ms.

Exemple:

Els arscs (cantar...).

Els centrats en laprenentatge duna professi.

Els de respondre preguntes de cultura general.

Els que serveixen per lentrenament mental,laprenentatge didiomes, etctera.

Aquells que fomenten la solidaritat i la pau.

Oferir una altra mirada sobre les consoles de videojocs.

Despertar o mantenir una actud crca envers jocs amb comportamentsviolents, sexistes o daltres indesitjables.

Denunciar alguns esls de vida promocionats en certs pus de jocs.

Es fa una roda de premsa a dosprotagonistes de jocs que es fanreals un violent i laltre sexista i es

reexiona sobre els jocs que van encontra dels nostres principis i sen

proposen daltres deducaus.

j1sc real (?!)esteu pantallats?

material didctic

Bona part dels jocs de consola o en xarxa -de la mateixa manera que les pel-lcules comercials- no transmeten uns valors gaire educaus. Els mous po-den ser diversos: apologia del consumisme o de la riquesa material, culte al

motor, obviar el malbaratament de recursos, cerca de solucions compevesenlloc de cooperaves, etctera. Per sovint els ms qesonats sn dos as-pectes: que siguin agressius i/o violents, i que reprodueixen comportamentssexistes i/o masclistes. En qualsevol dels casos, el seu s acrc pot ajudar ala normalitzaci daquests valors, afavorir-los en certa manera o vacunar-loso dessensibilitzar els joves envers certes conductes.


17/37

17

WEBS

MS?

hp://missbimbo.comhp://rockstargames.com

hp://elpep.info/videojocs.htmhp://www.contravientoymarea.org

hp://unjuegopeligroso.orghp://www.ozonalia.org/planeta_ozonalia.htm

Miss Bimbo en anglsRockstar Games (autors de la srieGrand The Auto) en anglsPgina videojocs dElPep.infoContra viento y marea sobre els refu-giats (ACNUR ONU)Un joc perills (Mans Unides)Ozonalia (Unicef)

+ Es poden ulitzar altres arguments de videojoc o jocs en xarxa, on estracn altres temques de forma indesitjable: ecologisme, convivnciade diferents cultures, esls de vida, etctera.

+ Es pot fer amb personatges de sries de televisi seguides pels joves comara Sin tetas no hay parasoo Fsica o qumica.
http://missbimbo.com/http://rockstargames.com/http://elpep.info/videojocs.htmhttp://www.contravientoymarea.org/http://unjuegopeligroso.org/http://www.ozonalia.org/planeta_ozonalia.htmhttp://www.ozonalia.org/planeta_ozonalia.htmhttp://www.ozonalia.org/planeta_ozonalia.htmhttp://www.ozonalia.org/planeta_ozonalia.htmhttp://unjuegopeligroso.org/http://www.contravientoymarea.org/http://elpep.info/videojocs.htmhttp://rockstargames.com/http://missbimbo.com/


18/37

18

Vida del personatge home

Acabo de sorr de la pres. Ning no mha vingut a buscar. De nou sc lliure,per no nc cap lloc on caure mort. El millor ser que busqui la meva gent a

veure si ells em poden donar un cop de m. Abans passar per casa de Lucyella mha estat guardant les coses. No sembla alegrar-se gaire de veurem.Per no mimporta, agafo les poques coses que nc i marxo.

Em puc quedar uns dies ns que trobi alguna cosa?

Val em diu sense entusiasme per no et pengis i no em quis enembolics.

El carrer est desert. Sest fent fosc. Tinc ganes de celebrar la meva llibertat.Veig un parell de nois amb cara de pringats. Els demano que em donin el queporten al damunt. Un es rebota, per els vento un parell de bufetades i emdonen els diners. Collons! Amb aix no en nc ni per comenar!

Mapropo a un cotxe que est parat en un semfor. Li trec la pistola i baixa deseguida. Ja que hi som li demano la cartera. Surto amb el cotxe conduint atota velocitat. Sort que hi ha diners.

Em dirigeixo cap a una carretera on s que hi ha prostutes. Hi arribo. Totessn negres... Faig pujar a una i li pago una quantat. Quan hem acabat empregunto; perqu li he de pagar a una prostuta? Trec la pistola de nou i lifoto un tret. Es queda esrada al terra i jo aproto per treure-li tots els dinersque portava.

Vida de la noia protagonista

Vull ser guai, famosa, atracva i rica. S que s dicil, per la meva perseve-rana i voluntat mhi ajudaran.

Primer he de ser atracva, molt atracva; la resta ja vindr desprs.

Unes amigues mhan passat la llista del que he de fer per aconseguir-ho. Sortque compto amb ajuda en aquesta aventura:

1. Aprimar-me.

2. Tenir una cara mona.

3. Aconseguir ms pits i un bon cul.

4. Estar a la lma moda.

El primer s ben fcil, nc tot un conjunt de trucs. Noms he de menjarcertes coses, i no gaire quantat. A ms, puc aconseguir paslles que maju-daran.

El segon passa per anar supermaquillada per corregir les imperfeccions o, sino, recrrer a la cirurgia. No ser el primer cop que passi per la sala dopera-cions, ja que per aconseguir el meu tercer objecu hi esc obligada.

El quart s el ms fcil de tots, noms he de tenir diners i passar-me lestardes de boga en boga. Un cop ho he aconseguit ja nc el primer pas: seratracva. Ara noms em queda ser famosa i rica.

Una amiga mha comentat que aquesta nit hi ha una festa privada. Mhe de

posar molt sexi. Hi aniran mulmilionaris, s la meva oportunitat. Noms hede cridar la seva atenci i enamorar-los. Si ho aconsegueixo haur matat dospardals dun tret: famosa i rica. Segurament me nhaur danar al llit amb ell,per aix no mimporta per tal daconseguir el meu somni i ser guai.

FITXA La protagonista i el protagonista

esteu pantallats?


19/37

19

Una roda de premsa s una convocatria que es fa a periodistes (de premsa,rdio, televisi, agncies de nocies, webs informaves...) per donar a coni-xer i fer pblica alguna cosa nociable.

En aquest cas, s la presentaci de dos protagonistes de jocs que shan fetreals:

Ell duna consola.

Ella dun joc en xarxa.

Alg de vosaltres ha de presidir la taula i donar la veu als dos protagonistesper a qu expliquin la seva experincia (uns 5 cada un/a). Desprs, sobrir eltorn de preguntes.

Reparu-vos els segents rols. Totes i tots sou periodistes:

Duna revista feminista. Duna revista femenina de moda, bellesa...

Dun diari seris.

De lassociaci de vcmes de la violncia.

Duna revista sensacionalista.

Les preguntes que feu poden ser neutres o, duna forma elegant, podeninterpellar o qesonar els protagonistes.

FITXA Preparant la roda de premsa

esteu pantallats?


20/37

20

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Leducador/a demana als joves que li diguin quinesconsoles estques i quins jocs tenen.

2. Posteriorment far una selecci dels jocs que cla-rament estan ms adreats a un sol gnere, tot idescartant aquells que no es decanten per cap.

3. Un cop preparada la sessi, se separaran els joves engrups per sexes.

4. Els nois hauran dexplicar a les noies en cas de des-conixer-los com funcionen els jocs amb qu juguenhabitualment (els seus objecus, comandaments,etctera). I elles hauran de fer el mateix amb ells.s important seleccionar jocs que es puguin jugarfcilment sense tenir hores prvies ni massa coneixe-ments previs.

5. Mentre un sexe juga, laltre se situar darrere de latelevisi o de la pantalla, de manera que vegin els

jugadors/es per no el joc. Hauran danotar tot allque els sob (mirades, expressions, moviments o

manca daquests...).6. Lexercici es repeteix per canviant els papers; qui

jugava, ara observa i a linrevs.

7. Un cop nalitzat, en gran grup es debat sobre:

El pus de joc que sha provat.

Com shan sent jugant a un joc adreat a laltregnere.

Com han vist les persones mentre jugaven.

8. Finalment leducador/a fa una reexi sobre elsedentarisme associat a aquest lleure perqu tot i

que el cervell vagi a 1.000 per hora, els joves estangaireb callats, no es miren entre ells, no es mouen...

Oferir una altra mirada diferent al fet de jugar amb les consoles o a jocsen xarxa.

Debatre sobre les diferents poblacions diana a qui sadrecen les empre-ses fabricants de les consoles i de jocs.

Adonar-se dels comportaments ms associats a aquests pus de jocs.

Mentre nois i noies juguen amb

una consola a un joc preferentmentadreat a persones de laltre gnere,

la resta els observa des del darrerede la pantalla.

j2[p]ensveupantallatsesteu pantallats?

material didctic

Les caractersques de molts dels jocs especialment els de consoles fa quelatenci de la mirada, lemocional i la psicolgica es concentri en la pantalla.Aix facilita una certa desconnexi amb un/a mateix (postura corporal, smp-

tomes de cansament...), amb les altres persones i amb altres tasques (comara estudiar, fer esport, etctera).


21/37

21

hp://enterjuegos.com/juegos-onli-ne-chicas/

hp://vadejocs.cat

Enterjuegos -noies

Va de jocs

WEBS

+ Es pot fer una observaci al mateix grup de joves jugant a un joc real(com ara a bsquet o futbol) i jugant al mateix esport en una consola.

+ Si mentre es juga amb la consola es treu el so, lobservaci ser msimpactant.

+ La mateixa acvitat es pot dur a terme amb altres eines com ara xatejantamb persones agregades, penjant o consultant un bloc, consultant una

e-xarxa social, etctera.

MS?

^ Una videoconsola.

^ Un o ms jocs adreats preferentment a nois i un altre a noies.

^ Una televisi o un projector.

http://enterjuegos.com/juegos-online-chicas/http://enterjuegos.com/juegos-online-chicas/http://enterjuegos.com/juegos-online-chicas/http://vadejocs.cat/http://vadejocs.cat/http://enterjuegos.com/juegos-online-chicas/http://enterjuegos.com/juegos-online-chicas/


22/37

22

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

esteu pantallats?

material didctic

1. Es reparteix el qesonari de la txa annexa per aque lomplin individualment.

2. Es reuneixen en grups de cinc per debatre els mousde comparr o Els joves faran grups de cinc i deba-tran sobre els perqus de comparr informaci o deno fer-ho.

3. Leducador o educadora en grup gran demana quines

dades sha escollit de donar i quines sha decidit demantenir en inmitat.

4. Posteriorment, leducador/a obrir una reexi sobreel fet que molta de la informaci que no es facilitaria,es fa pblica en e-xarxes socials. Obre un debat ambpreguntes semblants a aquestes:

Es donen aquestes dades per Internet?

s segur donar aquestes dades per Internet?

Si a una persona desconeguda no li donaremuna foto nostra, com s que la pengem en unbloc pblic?

5. Posteriorment, per grups hauran de realitzar unapeta invesgaci. Un cop repardes les segentstemques, caldr que obnguin el mxim dinfor-maci al respecte:

6. Els punts ms signicaus de la polca de privacitatde les e-xarxes socials que ms empren.

7. Quina desnaci poden donar les xarxes socials a lesdades personals i a les imatges publicades.

8. Nocies relacionades amb la vulneraci de la priva-citat.

9. Un cop nalitzada la invesgaci els diferents grups,

leducador/a exposa les seves conclusions. Finalment sobre un debat per buscar solucions

de cara a evitar la vulneraci de la nostra inmi-tat i la daltres persones. Per exemple:

Emprar altres estratgies de comunicaci mssegures (com ara el correu-e).

No facilitar dades molt personals, ni nostres, nidaltres persones.

Esborrar quan leina ho perme les dades quetenim a les e-xarxes socials.

Distorsionar les dades donades qui ens coneixja sap la veritat.

Expressar a collegues que les empren que nopengin res que faci referncia a nosaltres.

Reexionar sobre les dades personals que es faciliten a internet.

Posar en dubte la seguretat que proporciona la pantalla.

Conixer quin s poden donar les e-xarxes socials a les dades personals.

Saber quines sn les conseqncies dacceptar les condicions ds.

A travs dun qesonari, es demanaquines dades no donarien a perso-nes desconegudes. Posteriorment es

comparen a les que s que es facilitena e-xarxes socials, i sinvesga sobreaquestes eines i la privacitat perso-nal.

Cada cop s ms freqent que els i les joves formin part duna (o ms) e-xarxes socials. El seu punt fort s, daltra banda, el seu punt feble; el fet defer pblic les dades personals. La falsa sensaci dinmitat que ofereix la

pantalla convida a expressar, sense prudncia, qu ens agrada, com som,amb qui ens relacionem. De fet, tot el que ha estat publicat a Internet, deixaun rastre i deixa de ser privat.

e1[p]confi-dencialitat


23/37

23

WEBS

MS?

hp://www.menorenlared.comhp://protegeles.comhp://internetsinacoso.eshp://elpep.info/xarxes.htm

Menores en red

ProtgelesInternet sin acosoPgina e-xarxes dElPep.info

+ Oferir un espai per a que el joves, si volen, comenn alguna experinciapersonal, seva o dalgun amic que hagi ngut algun problema relacionatamb aquesta temca.

+ Penjar a la web o el bloc del recurs informaci al respecte.

+ Crear un fullet en html per trametre a la llista de correu del centre.


http://www.menorenlared.com/http://elpep.info/xarxes.htmhttp://elpep.info/xarxes.htmhttp://www.menorenlared.com/


24/37

24

Marca amb una X les persones a qui donaries aquesta informaci:

La millor

amiga

Un

amic

Una

collegaAlg des-

conegut

On visc

El meu nmero de mbil

El telfon de casa

La direcci del meu correu

electrnic

La contrasenya del meu cor-

reu electrnic

La meva edat

El dia del meu aniversari

Si magraden els nois o lesnoies

Curs que esc estudiant

IES o collegi on estudio o heestudiat

Les meves acions

Per quins llocs surto el cap desetmana

Qu he fet aquest cap desetmana

Si nc parella o noQuin pus de relaci nc amb

la meva parella

Qui sn els meus amics

La meva ideologia

Els meus dols

La meva religi

Les pellcules i la msica quemagraden

Fotograes meves

Fotograes de la meva parella

Fotograes dels meus amics

Fotograes de casa meva

Total

FITXA Tho dic a tu, per a tu no

esteu pantallats?


25/37

25

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Es reparteix el qesonari amb una proposta de pol-ca de privacitat i individualment els joves hauran demarcar una de les dues respostes.

2. Els joves contaran quantes respostes de cada unatenen i les posaran desprs en com.

3. Leducador o educadora preguntar quants estan ales e-xarxes socials ms conegudes i els informar

que en formar-ne part han acceptat els mateixospunts que ara probablement han rebutjat.

4. En grups de quatre o cinc, es demanar que sima-ginin possibles problemes originats per les e-xarxes.

Per exemple:

Una exparella que segueix donant la tabarra isap moltes coses de la meva nova vida.

La mare que sassabenta de qui s el meu xicot iel convida a sopar a casa.

Et fan fora duna acadmia perqu a la direccino els agrada la manera de diverr-me que nc.

En una entrevista de feina em pregunten per lesvacances a Mallorca daquest esu.

5. Un cop posades en com, leducador/a preguntar siels alumnes coneixen casos verdics semblants.

6. Finalment es demanen propostes per evitar o reduiraquests possibles problemes:

Donar-sen de baixa.

Deixar de posar dades personals.

Rerar les imatges penjades.

Escollir qu s`hi posa i qu no.

Conixer les Polques de privacitat i les condicions ds de les e-xarxessocials.

Saber qu fan les empreses de les e-xarxes socials amb les dades.

Plantejar-se la innocutat de les e-xarxes socials.

Amb un qesonari es fa reexionarals joves sobre quines condicionsacceptarien i quines no, relacionades

amb la informaci personal, i sin-ventaran conseqncies indesitjablesrelacionades amb les polques icondicions de les e-xarxes socials.

esteu pantallats?

material didctic

Sn anecdcs els casos de joves que, abans dentrar a formar-hi part, esllegeixen les polques de privacitat o les condicions ds duna e-xarxa so-cial. Acceptar una normava, sense saber qu implica, facilita situacions no

desitjades. A ms ams, quan els joves les coneixen, sovint mostren rebuigenvers elles i no les troben ques.

e2accepto!perqu?


26/37

26

WEBS

MS?

hp://www.facebook.com/policy.php?ref=pfhp://info.fotolog.com/privacyhp://elpep.info/xarxes.htm

Polca de privacitat de Facebook

Polca de privacitat de FotoLogPgina de les e-xarxes delpep.info

+ Les propostes interessants recollides es poden donar a conixer amb un

mural, un salvapantalles, unes diaposives per enviar per correu-e...

+ Es poden buscar nocies sobre casos de vulneraci de la inmitat de lese-xarxes socials.

+ Llegir la polca de privacitat dalguna e-xarxa social i fer-ne un resum.
http://www.facebook.com/policy.php?ref=pfhttp://www.facebook.com/policy.php?ref=pfhttp://info.fotolog.com/privacyhttp://info.fotolog.com/privacyhttp://www.facebook.com/policy.php?ref=pfhttp://www.facebook.com/policy.php?ref=pf


27/37

27

Marca la teva opci:

Accepto No accepto ..que no podeu garanr que a la meva pgina hi entrin persones que jo novull que ho facin (el meu ex que no em para de seguir, els pares, els profes,

els assetjadors...).

Accepto No accepto ...que no us feu responsables si shi penja alguna escena meva nma (fentsexe, al lavabo...). Si passa haur de buscar responsables a un altre lloc (nsi tot si sc menor). Entenc que no podeu estar en tot perqu esteu massaocupats fent negocis.

Accepto No accepto ...que quan deixi de formar part de la vostra xarxa connuareu ulitzanttotes les meves dades ns que us deixin dinteressar.

Accepto No accepto ...que recolliu informaci meva daltres fonts: com ara diaris, blocs, xatso a altres usuaris o usuries del servei. s comprensible que vulgueu msinformaci sobre mi de la que jo publico.

Accepto No accepto ...que les meves dades personals aniran a parar si s necessari al Depar-tament de Defensa dels Estats Units i s que mant una molt bona relaciamb la CIA.

Accepto No accepto ...que podeu ulitzar el meu nom i el meu correu per enviar-me la publici-tat que vulgueu. Tinc clar que si marriba propaganda s perqu sabeu queminteressen els productes daquella empresa.

Accepto No accepto ...que altres usuaris quin informaci meva al meu perl. Tot i que jo pre-fereixi mantenir en la inmitat la meva orientaci sexual, si pateixo algunamalala o si X i jo tenim una histria... tothom t dret a saber-ho.

Accepto No accepto ...que podeu enviar-me les nocacions que vulgueu al meu correu, ns itot si no ho vull. Valoreu que per a mi s molt important rebre un correu-e

per saber que alg vol ser amic meu, que mha escrit alguna cosa o hanpenjat una foto meva en estat elic amb nom i cognoms. Aix estar sem-pre informada de qu passa a la meva pgina, tot i que no lobri.

Accepto No accepto ...que podeu vendre informaci meva a empreses, que em queu a basesde dades o que mulitzeu per fer estudis sociodemogrcs o de mercat.

Accepto No accepto ...que em passi el que em passi i ngui els problemes que ngui per aques-ta e-xarxa, la responsabilitat no s mai vostra. I si, per la causa que fos, hihagus un judici, es far a Nova York.

Accepto No accepto ...que podeu eliminar les imatges que vulgueu sense haver de donar-meexplicacions. Qualsevol imatge que us sembli indecent, com ara, la dunadona donant el pit a la seva lla, ser esborrada.

Accepto No accepto ...que podeu canviar les condicions quan us doni la gana i sense avisar-me.

FITXA Aquest cop, llegeix-tho abans dacceptar-ho

esteu pantallats?


28/37

28

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Es demana als joves que facin grups de sis persones.En cada un dells, la meitat haur de formar part delmbit ms personal i familiar (micro) i laltra el sec-tor ms polc i econmic (macro).

Subgrup microsocial Subgrup macrosocial

Debatr sobre els avan-tatges i els inconveni-

ents de tenir mbil. Enformen part:

*Una noia que en t.

*Un jove que no en voltenir.

*Un pare o una mare

que sempre est preo-cupat/da.

Format pel agents inte-

ressats en que tothom

ngui mbil. Tractaransobre els seus interessos

al respecte i les estra-

tgies que seguiran. Enformen part:

*Un/a representantduna operadora.

*Un/a fabricant dapa-rells.

*Un crrec policial.

2. Emprant com a referncia les propostes de lannex,cada un dels grups de forma separada es dividir elsrols i cadasc es preparar el seu paper individual-ment.

3. La persona conductora de lacvitat explicar comcada grup de 6 joves far el debat i controlar eltemps. Una de les dues meitats (la macro o la micro)far el debat mentre laltra lobservar. Passats 5 escanvien els papers (qui parlava escoltar i qui escol-tava passar a debatre).

4. Es fan 4 perodes de temps (5 x 4 cops) de maneraque cada subgrup hagi escoltat i debatut dues vega-des.

5. Sobre un colloqui nal i es demana a lalumnat quhan aprs del gran grup, en qu saprofundeix enaquests aspectes:

Les necessitats reals i les creades per sectorsinteressats al voltant de ls dels mbils.

Els interessos i les inuncies que rebem peragents externs per al seu s.

Finalment sels poden proposar usos ms tranquils:

Comparr-lo amb altres persones (noms el duu

qui el necessita).

Apagar el mbil i estar-se uns dies sense.

Emprar ms el x de casa.

No ulitzar-lo si no s necessari.

Reforar els i les joves que no en volen tenir-ne un de propi o aquells quenoms volen encendrel quan s necessari.

Reexionar sobre quines necessitats relacionades amb els mbils snreals o quines sn creades.

Conixer els agents externs que intervenen en la universalitzaci de lsdel mbil.

Representaci de rols en qu dife-rents persones argumenten i raonen

sobre disposar o no de mbil, tant

des duna perspecva ms individual(amics/gues i famlia) com macroeco-nmica i polca.

esteu pantallats?

material didctic

La universalitzaci de ls del mbil sembla estar associada al fet que ha es-devingut un element gaireb imprescindible en la construcci de la identat

juvenil. Si b sn indubtables els seus avantatges, en la seva extensi tamb

hi tenen a veure els agents externs. Analitzar les veritables necessitats i elsinteressos externs s fonamental per poder decidir amb llibertat si volemtenir-ne o no, i quins usos fer-ne.

m1vencmotosimbils


29/37

29

MS?

WEBShp://consumehastamorir.orghp://elpep.info/mobil.htm

Consume hasta morirPgina del mbil delpep.info

+ En comptes de la compra del mbil pot fer-se de la compra duna altrapantalla: consola de joc, mp4, televisi per lhabitaci, etc.

+ Reparr els rols de manera que siguin contraris a la realitat personal delsparcipants (qui t una certa dependncia defensa no tenir-ne, etctera).

+ Buscar altres impactes de lextensi del seu s:

Contaminaci dels que es llencen.

Conicte del coltan a Repblica Democrca del Congo.

Dubtes sobre la innocutat de les antenes de telefonia a les poblaci-ons.

+ Poden escriure els dilegs i gravar-se la imatge i la veu dels dos semi-grups (el micro i el macro). Desprs es pot projectar a lequipament o alcentre educau i fer el debat.
http://consumehastamorir.org/http://elpep.info/mobil.htmhttp://elpep.info/mobil.htmhttp://consumehastamorir.org/


30/37

30

Direcu duna operadora de telefonia

Per aconseguir que el mbil es faci imprescindible, empres totes les estra-tgies del mrqueng. Amb una publicitat agressiva vols associar la teva

companyia amb certs valors (joventut, bellesa, xit, sexe, llibertat...).Vols atacar la imatge de la persona que no en t i mostrar-lo com alg senseamics ni amigues, que no pot quedar, que est al marge de la modernitat.

Has daconseguir que els i les joves es pensin que els el dones gras, quan ala prcca els fas signar un crdit (contracte de permanncia amb un mnimde despesa mensual durant dos anys).

Pots crear estratgies perqu renovin el contracte com ara aconseguir m-bils nous amb els punts acumulats i tornar a signar un altra permanncia.

Tires de campanyes amb les frases estndards i promous constantment ofer-tes i promocions:

Has destar sempre connectat!

Esgues a llma, no et quedis fora!

Et regalem 1.000 SMS

Empresria duna fabricant de terminals

Has dexplicar totes les funcions que t el mbil, de manera que si no el volenper una cosa el desitjaran per una altra; agenda electrnica, reproductor demsica i vdeo, jocs en Java, fotograa...

Els fabriqueu deixant anar la tecnologia en comptagotes, per tal que cons-

tantment vagin apareixent novetats i la gent ngui ganes de comprar-ne denous.

Tamb els dissenyeu amb una vida mitjana molt curta; com a mxim als dosanys ha de comenar a fallar.

Tens un catleg amplssim; des daparells que funcionen sota laigua, passantper models per a infants de 5 anys, ns a uns que tenen teclat.

Inspectora de policia

Has pressionat per a qu no hi hagi lnies annimes, de manera que totes

elles esguin associades a una persona, una famlia, una entat o una em-presa.

Si aconsegueixes que tothom en disposi dun i el ngui encs, pots saber onest cada persona en cada moment. Amb els satllits les pots localitzar isaber amb qui parlen.

Quanta ms por ngui la gent (al terrorisme, a catstrofes, a la delinqn-cia...) millor, perqu voldran ms control policial i disposareu de ms poder.

FITXA Rols mbit macrosocial

esteu pantallats?


31/37

31

Jove que no en vol

Ni tens mbil, ni ten vols comprar, ni lacceptars si alg ten regala un.

Realment penses que no el necessites i no vols gastar-te la pasta en parlar.

Des de casa pots fer trucades gras o emprar internet. I si una trucada simprescindible, segur que tens alg que tel deixi un moment o pots fer untruc des duna cabina.

Tampoc vols que ning et controli; ni el satllit de loperadora, ni la parella,ni la famlia.

Veus la publicitat (expressada a travs de bannersdInternet, anuncis de tele,concerts promoguts per operadores...) com una gran manipuladora i venedo-

ra de motos.

Noia que en t

Fa anys que en tens. Et sembla una eina imprescindible i cada any tel canvi-es.

Li trobes mil ulitats i domines totes les seves funcions (coneixement reser-vat a poques persones). Et baixes melodies i msica, saps installar-te jocs, elmanegues des de lordinador, en coneixes totes les tarifes i ofertes.

Si alg no en t li recomanes que sen vagi a viure a una caverna i faci focamb dos pals; i li dius que no s daquesta poca.

Tagrada sempre vacillar del teu aparell i ensenyar-lo a tohom.

Mare o pare

Vols que la seva lla ngui sempre el mbil connectat i temprenyes si el tapagat. Fins i tot quan est a lIES prefereixes que el ngui en silenci.

Pateixes molt i vols poder parlar amb ell o ella en qualsevol moment. Si sapsque no li ha passat res et quedes ms tranquil o tranquilla.

El mbil no s una eina per al teu ll/a; el fet que el ngui et serveix a tu.

FITXA Rols microsocial (collegues i famlia)

esteu pantallats?


32/37

32

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Leducador/a demana als i a les joves que facin unallista amb les caractersques ms singulars de lainfantesa, la joventut i la vida adulta. Sels suggerirque entre els diferents aspectes a valorar hi hagi:

El potencial i les necessitats siques (moviment,esport...).

El fet de ser conformista o, pel contrari, voler

canviar les coses. Preferir estar sol o sola, o amb collegues, o

amics/gues...

Tendir a estar en silenci o a parlar, cridar...

Buscar lligar, deixar anar la sexualitat, o actuaramb ms prudncia.

2. Un cop feta, es proposa resumir breument qu s serjove i es pregunta si pensen que s la millor poca dela vida. Es pot comentar que a les pellcules comerci-als o la publicitat es mostra com si fos aix.

3. Posteriorment hauran destar una estona (al voltantde mitja hora) en una sala dordinadors fent diferentstasques. Entre els parcipants shauran de reparrles segents:

Xatejar.

Jugar en xarxa.

Buscar informaci pel web.

Actualitzar o consultar un bloc. Adherir-se a un grup nou duna e-xarxa social.

4. Passada lestona dels ordinador sobre un torn decomentaris demanant qu han estat fent, si sho hanpassat b, amb qui han contactat i si lestona dedica-da sels ha fet curta o llarga.

5. Es torna a treure la llista dels trets ms propis de la

joventut i es compara amb el que ells han estat fent:

Hi ha hagut moviment sic o han estat asseguts/des en una cadira?

Shan relacionat de veritat o noms virtualment?Es miraven a la cara quan parlaven?

Tot i que esgus tot el grup, potser que a laprcca shagin comportat com a un conjuntdssers solitaris cadascun a la seva cella?

Adonar-se que tot i lexistncia de diferents pus de pantalles, totestenen aspectes comuns.

Prendre conscincia de lindividualisme latent i el sedentarisme queimplica estar-se davant les pantalles.

Fomentar lacvitat sica i les relacions de grup cara a cara.

Desprs dintentar denir quins snels trets ms caracterscs de la

joventut, els i les joves estaran una

estona a la sala dordinadors, pernalment analitzar si all que feientenia relaci amb les caractersquesassociades a la joventut.

p1[p]no passa res!esteu pantallats?

material didctic

La ubiqitat de les pantalles, juntament amb la seva gran ulitat per a moltescoses (comunicar-se, aprendre, distreures, cercar...) ho posa molt fcil per apassar-shi massa hores. Tot el temps que els joves passen amb elles el dei-

xen de dedicar a altres acvitats ms gregries i siques, necessitat que nsara ha format part del fet de ser jove.


33/37

33

AIS -socioaddiccions hp://www.ais-info.org/cat/sociadic-ciones/index.html

WEBS

+ Es poden incloure seguint la idea de lacvitat, les consoles de jocs port-ls o els reproductors de msica o vdeo que tamb els individualitzen.

+ Tractar limpacte en la salut de passar-se massa temps amb una pantalla

al davant (problemes de vista, cossor dulls, mal de cap...).

MS?


^ Comptes per xatejar amb persones agregades.

^ Comptes de e-xarxes socials.


6. Per obrir el debat nal, leducador/a pot explicar quementre han estat a lordinador no ha hagut de fer res(podria haver estat llegint el diari), o que si treba-llar amb joves implica constantment enfrontar-se aconictes, en aquest cas no era aix perqu estavatothom callat i quiet.

7. Un cop nalitzar el debat, i com a cloenda, es potrecordar que per a moltes persones:

La millor universitat s la virtual no hi ha movi-ments estudianls, ni assemblees, ni vagues.

La millor lla s la que est xatejant no surt decasa.

El millor nen s el que veu la tele est callat i nodemana jugar.

La millor relaci s la cibernca perqu no hiha risc dinfeccions sexuals o dembars.


34/37

34

DESENVOLUPAMENT

OBJECTIUS

DESCRIPCI

1. Leducador/a explica quines sn les tcniques queulitza la publicitat per fer desitjable lobjecte o elservei anunciat. Pot ampliar la informaci de qudisposa a lapartat webs.

2. Es fan grups de tres o quatre joves i es reparteixenanuncis retallats de revistes o diaris, o es visualitzenper Internet.

3. Cada grup haur de buscar els valors que la publicitatassocia al producte anunciat, i cercar els missatgesque no sn explcits. Amb la informaci omplir latxa annexa.

4. Es posa en com en el treball dels grups i sobra unespai de debat sobre el seu possible impacte en els

propis joves.

5. Leducador/a explica el concepte de contrapublicitat iproposa un exercici per grups de creaci dun anunci

crc.

6. Cada grup redacta una frase sobre les pantalles quemostri o qesoni algun dels seus usos problem-cs. Larmaci o pregunta de lespot haur de sersenzilla i incloure noms dues idees, tot evitantconceptes complexes, frases subordinades, etctera.Per exemple:

Frase: Mentre ests connectat al Messengerests sol.

Els dos conceptes clau: Messenger + Solitud.

7. De cadascun dels dos conceptes i per separat, haurande contestar aquestes tres preguntes sense pensar-sho gaire (amb la primera idea que els vingui al cap):1. Quina situaci us suggereix? 2. Amb quin objecterelacioneu aquesta idea? 3. Quina frase et recorda elconcepte? Per exemple:

1. Situaci 2. Objecte 3. Frase

A. msn Una perso-

na tecle-

jant

Ordinador En cinc

minuts vaig

a sopar

B. soledat Una perso-na en una

illa deserta

Ascensor On sn

els meus

amics?

Fer visibles les tcniques publicitries emprades en el foment del consumi del consumisme.

Mirar la publicitat amb una mirada crca.

Ulitzar les estratgies del mrqueng per transmetre connguts educa-us.

Aprendre una tcnica per facilitar un procs creau.

Parnt de lanlisi de les tcniquespublicitries, i a parr dun exercicide combinacions de conceptes, es

crearan anuncis de contrapublicitat(una acci que interfereix, distorsio-na o rellegeix un determinat mis-

satge publicitari) sobre algun tema

relacionat amb les pantalles.

esteu pantallats?

material didctic

El mrqueng s especialment intensiu i agressiu amb el jovent per diferentsmous: es tracta dun sector especialment sensible a les modes, s ledaten qu sintrodueixen en el consum i la inversi en ells pot fer-se rendible al

llarg de tota la vida (crea ciutadans i ciutadanes consumidores). Conixer idonar-li la volta a les estratgies publicitries pot ser una bona iniciava perprendre una postura crca amb ella i frenar ls de les diferents pantallesquan no es necessiten.

p2[p](contra)publicitat


35/37

35

hp://www.anuncios.comhp://consumehastamorir.org

hp://observatori-risc.net

hp://socatala.cathp://aulamedia.org

Anuncios.com

Consume hasta morir (Ecologistasen Accin)

LObservatori de Resistncies i Sub-

cultures RiSc

SocatalAulamdia

WEBS

+ Es pot fer una exposici de contranuncis al nostre equipament o centreeducau, o algun altre de la comunitat.

+ De totes les propostes es poden fer votacions en funci de diferentscriteris: la ms original, la ms canyera...

+ El mateix exercici es pot realitzar amb altres temes (contaminaci, desi-gualtats socials, consumisme, etc.).

+ La versi digital del contranunci es pot enviar per correu-e, suggerint als

parcipants que la posin de fons descriptori.

MS?


^ Programari lliure dedici dimatges (Gimp).

^ Can informc o pantalla per a la projecci del anuncis.


8. Posteriorment, relacionaran les idees A amb les Bdels diferents quadres, tot buscant una imatge o unaacci que ho transme. Per exemple:

Caselles Relaci

1A + 1B Un jove teclejant lordinador en una illadeserta

1A + 2B Una noia teclejant dins dun ascensor

3A + 1B Un jove en una illa deserta dient: Encinc minuts vaig a sopar

9. Amb la relaci entre A i B que ms hagi agradat,faran un anunci clar i impactant. Una de les frases espot escollir com a tol de la imatge. En cas que noquedi prou clara la idea que es vol transmetre, opcio-nalment shi pot afegir un subtol.

10. Els diferents contranuncis es presenten al gran grup.

11. Debat, reexions i conclusions de lacvitat.
http://www.anuncios.com/http://observatori-risc.net/http://softcatala.cat/http://aulamedia.org/http://aulamedia.org/http://softcatala.cat/http://observatori-risc.net/http://www.anuncios.com/


36/37

36

Fitxa tcnica

Empresa o instuci anunciant:

Durada:

Pblic diana:Canal demissi (rdio, televisi...):

Anlisi en profunditat

Amb qu es relaciona el producte anunciat?

Marqueu els valors relacionats amb una X. Un mateix anunci pot associar-sen a ms dun:

Joventut

Bellesa

Sexe

Fama

Diversi

Famlia

Amistat

Amor

Luxe i riquesaAltres

Classiqueu els diferents missatges que transmet lanunci segons aquestesvariables:

Explcits (literals, textuals...) Implcits (suggerits, amagats...)

FITXA Anlisi de lanunci

esteu pantallats?


37/37

SATISFACCI DELS JOVES

SATISFACCI DE LEQUIP EDUCATIU

ACTIVITATS DIDCTIQUES

TIPUS DE RECURS I ACTIVITATS APLICADES Equipament juvenil

Centre densenyament secundari Altres ______________________

a) La seva aplicaci s fcil i senzilla:

Molt 4 Bastant 3 Poc 2 Gens 1

b) El seu disseny i redacci (objecus, connguts, propostes metodolgiques, etc.) s ladient:

Totalment dacord 4 Dacord 3 En desacord 2 Totalment en desacord 1

c) Sadeqen als seus objecus:


d) Han quedat sasfets amb la seva aplicaci:Molt 4 Bastant 3 Poc 2 Gens 1

e) Han trobat interessants els temes treballats:


f) Han reexionat i obngut informaci sobre les pantalles:


qestionari davaluaci

x1 x2 x3[p] j1

j2[p] e1[p] e2 m1p1[p] p2[p]

esteu pantallats?

g) Estem sasfets o sasfetes amb el desenvolupament de les acvitats didcques:


h) Tenim la intenci de tornar-les a aplicar:


i) V l d l1 l 10 l t f i l b l d l it t did

Documents

Esteu pantallats?