44

lll DEIXA’T PORTAR PER LA NATURA

ESTIU DECULTURA

lll

45

ESTIU AL BAIX 2018

S i vas de visita al Museu Can Tinturé, trobaràs una selecció de peces de col·lecció de rajola

de la mostra de Salvador Miquel, amb una lectura cronològica en el pas del temps, des de l’època medieval fins al llindar de la industrialització.

A més, durant l’estiu el jazz omple els Jardins de Can Tinturé les nits del 6, 13 i 27 de juliol. Pots gaudir de tres propostes musicals, totes de una bona qualitat. Des de grans hits del swing fins a peces de creació pròpia inspirades en les estructures del jazz clàssic.

Dinamisme: obres de teatre, museus, cinema al carrer, exposicions...

Llegir a l’aire lliure a l’estiu a la biblioplatja de Castelldefels

A l’estiu algunes biblioteques municipals fan un canvi d’aires. Agafen part del material i se

l’emporten a l’aire lliure, en aquest cas a la platja de Castelldefels. Amb aquesta activitat la lectura és més a prop dels ciutadans, d’una manera dife-rent a la resta de l’any.

Per diverses edats i interessos, els materials que es posen a disposició en aquest espai són per a tots, ja sigui novel·la curta, còmics, contes, re-vistes o diaris.

A més, també hi ha activitats com tallers, xer-rades, narracions o música.

El carrer es converteix en teatre i espectacle a Viladecans

E l Festival al carrer de Vilade-cans arriba enguany a la 29

edició els dies 6, 7 i 8 de juliol. El món de les arts escèniques surt durant aquests dies al carrer per portar-lo a qualsevol punt. La dansa, música, teatre, circ o animació i titelles seran prota-gonistes als carrers i places de la ciutat.

Dirigit a tot tipus de públic, adults, infants, amants de les arts escèniques, i per els qui no ho són tant, un munt d’espectacles.

Museu Can Tinturé i Jazz és possible a Esplugues

46

lll ESTIU DE CULTURA

U n exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques del llinatge aristocràtic del segle passat. El Museu Mercader presenta

més de tres mil objectes que formaven el “museu del comte de Bell-lloc”.

Programa:

7 juliol: Indiana Jones y la última cruzada

22 juliol: Cazafantasmas

29 juliol: Mamma Mia!

3 agost: Pretty Woman

18 agost: Jurassic Park

25 agost: Harry Potter y el cáliz de fuego

1 setembre: Notting Hill

A ire lliure, natura, història i música s’ha conver-tit en una cita més que aconsellable a les nits de

Martorell durant el mes de juliol. Heshima & The Soul Brothers, Paula Valls, Freedonia, Natxo Tarrés & The Wireless són alguns dels noms dels artistes que passaran per aquest festival.

A més, enguany, en aquesta edició, s’amplia l’oferta de restauració amb un concepte conegut com el Pas Lounge, gastronomia i chill lounge de ginebres. L’espai gastronòmic ofereix foodtrucks i productes de la zona amb una amplia oferta per petits i grans.

Un passeig pel món aristocràtic al Museu Palau Mercader de Cornellà

Festival Pas de Martorell, música i estiuPrograma:

Divendres 6 de juliol 22:30 h Paula Valls

Dissabte 7 de juliol 22.30h Heshima& The Soul Brothers

Divendres 13 de juliol 22.30h Dom la Nena

Dissabte 14 de juliol 20.00h Natxo Tarrés & The Wireless (petit pas) 22.30h Freedonia

Divendres 20 de juliol 22.30h Aurora

Dissabte 21 de juliol 20.00 h Cia. Roger Canals (Petit pas) 22.30h A Soul night witg Annie B

Cinema a la fresca al voltant d’un castell

U n any més el castell de Castelldefels vol reforçar la seva atracció tu-rística i fer d’aquest espai un lloc de convivència integrat a la ciutat.

Aquest estiu tornen les Nits al Castell. Cinema al aire lliure gratuït amb pel·lícules conegudes de les últimes dècades.

A més, els jardins del castell, on es fan les projeccions pot gaudir de food trucks i animació musical amb dj.

lll

47

ESTIU AL BAIX 2018

48

lll ESTIU DE CULTURA

Aprofita l’estiu per aprendre idiomes

Una de les propostes que té la comarca per co-mençar a perfeccionar o aprendre idiomes

són les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI). El Baix Llobregat té cinc EOI a Cornellà, Esplugues, El Prat, Martorell i Viladecans. Els cursos s’impar-teixen de dilluns a divendres del 2 al 27 de juliol de forma intensiva.

Cornellà

L ’Escola Oficial d’Idiomes de Cornellà ofereix cursos d’anglès, francès, alemany i japonès.

Aquests cursos, com a totes les EOI, no correspo-nen a un curs tradicional durant l’any però són una bona opció per iniciar-se o continuar la llengua.

Esplugues

L’Escola Oficial d’Idiomes de Esplugues ofe-reix cursos d’anglès, francès, alemany i italià.

Aquests cursos, com a totes les EOI, no correspo-nen a un curs tradicional durant l’any però són una bona opció per iniciar-se o continuar la llengua.

El Prat

L’Escola Oficial d’Idiomes de El Prat ofereix cursos d’anglès, francès i alemany. Aquests

cursos, com a totes les EOI, no corresponen a un curs tradicional durant l’any però són una bona opció per iniciar-se o continuar la llengua.

L’Hospitalet

L ’Escola Oficial d’Idiomes de L’Hospitalet ofe-reix cursos d’anglès, francès, alemany i italià,

en aquest cas s’imparteixen del 2 al 20 de juliol, és a dir, acaben una setmana abans que la resta de cursos d’estiu de les altres EOI de la comarca. Aquests cursos, com a totes les EOI, no correspo-nen a un curs tradicional durant l’any però són una bona opció per iniciar-se o continuar la llengua.

Cursos d’estiuMartorell

L ’Escola Oficial d’Idiomes de Martorell no ofe-reix cursos d’estiu d’idiomes i recomana al

seu web consultar els cursos que es fan a altres EOI de la comarca i la resta de Catalunya.

ViladecansL’Escola Oficial d’Idiomes de Viladecans ofe-reix cursos d’anglès, francès i alemany, en aquest cas s’imparteixen del 2 al 20 de juliol, és a dir, acaben una setmana abans que la resta de cursos d’estiu de les altres EOI de la comarca. Aquests cursos, com a totes les EOI, no corresponen a un curs tradicional durant l’any però són una bona opció per iniciar-se o continuar la llengua.

lll

49

ESTIU AL BAIX 2018

A quest estiu la UPC de Castelldefels orga-nitza juntament amb

l’Ajuntament la quinta edi-ció de la Universitat d’Estiu de Ciència i Tecnologia sota el nom de ‘CasTECHdefels’. Les activitats tenen lloc del 25 de juny al 13 de juliol. L’oferta de cursos adreçats al públic en general, va des d’aprendre a pilotar un dron de carreres fins a elaborar una cervesa artesana.

El diferents cursos que s’imparteixen a la UPC estan basats en la ciència i la tecno-logia com el BioTIC, adreçat a professorat de secundària i batxillerat amb la creació d’horts escolars i aplicació de noves tecnologies, o Kinect v2, curs de desenvolupament per donar les lliçons bàsiques amb què poder programar aplicacions per Kinect v2.

D’aquesta manera, els cursos que s’ofereixen del dos al sis de juliol son el curs de ciència i tec-nologia ‘Aula BioTIC’, la progra-mació gràfica i de videojocs amb Arduino-Gameduino i Kinect v2. A més a més dels cursos durant l’inici de l’estiu la Universitat apropa la ciència amb tallers temàtics de di-ferents tipus. Els tallers de ciència familiar comencen el 26 de juny amb l’activitat ‘Quin paper juguen les aromes als aliments?’ i conclo-uen el 12 de juliol amb el ‘Taller Makey Makey’.

La ciència i la tecnologia s’han d’adaptar als nous temps per això

L ’estiu és entre d’altres coses el temps per començar a pensar en el nostre futur, és a dir, en

la nostra formació. I, per què no fer-ho online? Al Baix Llobregat tenim subseus de grans universitats a distància com són la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) o la Universidad Nacional Educación a Distancia (UNED).

UOC

La Universitat Oberta de Catalu-nya no fa cursos d’estiu presenci-als però si els fa online, per això, podem trobar seminaris i cursos per anar fent boca i així poder co-mençar a decidir què farem en el curs formatiu a partir de setembre o octubre. Els seminaris s’inicien el 27 de juny i tenen la capacitat d’orientar-nos en totes les rames professionals en les que està espe-cialitzada la UOC. Trobem des de cursos de llatí, argumentació i nar-rativa fins a cursos de llenguatge jurídic, història o òpera.

No obstant això, la seva particulari-tat a distància i online la fa un dels principals focus de formació per a les persones que no tenen el temps necessari per a cursar el curs pre-sencialment, sigui per tema de tre-

ball o altres activitats. Les àrees de coneixement que ofereix la univer-sitat catalana és a arts i humanitats, ciències de la salut, competències digitals, comunicació i informació, dret i ciències polítiques, economia i empresa, informàtica, multimèdia i telecomunicació, i psicologia i ci-ències de l’educació.

UNED

Respecte a l’altra universitat que té subseus a Sant Boi i a Cornellà, la Universidad Nacional de Educa-ción a Distancia, tampoc realitza cursos d’estiu a distància a nivell presencial, però la seva àmplia oferta formativa amb algunes clas-ses presencials a Sant Boi i a Cor-nellà així com la possibilitat d’uti-litzar les seves biblioteques i sales d’estudi la fan un punt de trobada per a les persones que opten per la formació online o semipresencial.

Així, la UNED ofereix graus en arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurí-diques, i enginyeria i arquitectura. Arriba el moment de començar a pensar en el futur, un futur profes-sional que va més enllà de les tra-dicionals universitats i que podria estar a la UOC o a la UNED. III

‘CasTECHdefels’, la Universitat d’Estiu de Ciència

El moment de pensar en la formació

a la Universitat d’Estiu de Ciència podrem aprendre a pilotar drons de carreres, sector en el que el campus de la UPC és pioner, i a elaborar cervesa artesana.

Finalment, les xerrades i tallers destinats a ampliar els nostres co-neixements robòtics, mòbils i aero-nàutics es duran a terme del 25 de juny al 13 de juliol, amb una durada aproximada d’una hora i trenta mi-nuts cadascun.

Tots els cursos i tallers desti-nats a la divulgació científica es podran realitzar inscrivint-se prè-viament a la web del Departament d’Ensenyament. Tota la informa-ció sobre les inscripcions o els cursos la podeu trobar a https://castechdefels.upc.edu/ca o con-tactant amb la Universitat través del correu cbl.relacions.exter-nes@upc.edu. III

50

lll ESTIU DE CULTURA

Un estudi per millorar l’ocu-pabilitat al sector portuari, realitzat per Barcelona Acti-

va, ha identificat 53 perfils profes-sionals, estructurats en tres grans subsectors: el transport marítim de persones i mercaderies, la nàutica esportiva i de recreació, la pesca i l’aqüicultura. Aquests 53 perfils -on es descriuen tasques, funcions, formació i experiència necessària i condicions laborals- complemen-ten el Catàleg d’Ocupacions de Barcelona Activa, configurat per més de 1.000 perfils professionals on ja es contemplen ocupacions afins al sector marítim, com són la logística, la indústria química i el turisme.

Port de Barcelona identifica 53 perfils professionals demanats per les empreses

Segons els informes, les empreses de la Comunitat Portuària demanen especialistes polivalents, amb idioma anglès i preparats pels canvis tecnològics

Les empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona demanden es-pecialistes polivalents i especialitzats i anuncia que l’adaptació als canvis tecnològics serà el seu gran repte a curt termini. La formació en anglès és un altre de les mancances detectades per les empreses portuàries a l’hora de trobar professionals qualificats. El sector marítim ha esdevingut un lloc clau en activitat econòmica i teixit productiu des de fa més de 25 anys.

L’estudi del Port de Barcelona finalitza amb una sèrie de propostes d’acció per a millorar l’actual FP, entre les quals destaquen la poten-ciació dels itineraris de Formació Professional Dual en empreses de la Comunitat Portuària de Barcelo-na; la creació d’un mapa de recur-sos formatius del Port de Barcelona que faciliti aquesta incorporació de les empreses portuàries als cicles de FP Dual, impulsant especialment els itineraris que combinen l’aula amb el centre de treball; i la creació d’una taula de treball de les profes-sions del Port de Barcelona.

Per la seva banda, l’estudi de Bar-celona Activa impulsa la formació professionalitzadora. Un exemple ha estat l’inici d’una formació conjunta amb l’Institut de Nàutica de Barcelo-na, que n’ha adaptat una part del cicle formatiu com a curs de formació ocu-pacional per a persones a l’atur.

Tots dos estudis són, doncs, complementaris, i pretenen apropar l’oferta i la demanda de treball en el sector marítim i portuari amb la voluntat d’adequar els programes formatius existents a la demanda professional real de les empreses del Port de Barcelona. III

lll

51

ESTIU AL BAIX 2018

52

lll ESTIU DE CULTURA

E l setembre de l’any que ve farà 140 anys del naixement d’un dels majors exponents del modernisme català, Josep Maria Jujol, una

figura que, tanmateix, ha caigut en l’oblit malgrat la seva genialitat. Eclipsat per figures com Gaudí o Domènech i Montaner, Jujol és considerat com un “arquitecte total”, la creativitat del qual “va anar més enllà del que era imaginable”, en parau-les de l’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Pove-da, localitat de la qual va ser arquitecte munici-pal i on va deixar la millor part de la seva obra, representada en Can Negre, la Casa Serra-Xaus i la Torre de la Creu, símbol de la ciutat que dóna la benvinguda als viatgers que arriben amb tren.

Per tot plegat, Sant Joan Despí ha posat en marxa un any temàtic dedicar a l’artista, durant el qual se celebraran xerrades, es faran exposicions, es publicaran obres sobre Jujol i s’organitzaran diverses activitats per donar a conèixer a la ciuta-dania un símbol del municipi que, avui dia, no és gaire conegut pel gran públic.

Entre les activitats que hi ha programades, destaquen els menús inspirats en l’obra de Jujol que alguns restaurants de la ciutat oferiran, o una festa modernista que ens farà viatjar al passat. III

Sant Joan Despí recorda la figura de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol amb un any farcit d’activitats

Jujol, l’artista total

Jujol va ser capaç de dominar l’arquitectu-ra imposant un nou estil i aplicant-lo en les tècniques en les quals excel·lia, com ara el trencadís, l’esgrafiat, l’escultura, el dibuix o la pintura. A més, Jujol va ser decorador, pintor, esgrafiador, dissenyador de mobles, d’altars, d’ampolles, de paviments cerà-mics, d’imatges religioses, de làpides sepul-crals o d’escuts d’entitats gremials. A més de les seves dues grans obres, Can Negre –que va ser en un principi un celler- i la Tor-re de la Creu, Jujol és autor d’altres obres arreu del país, com ara el Teatre Metropol, a la seva Tarragona natal. Una edificació que va arribar a enamorar l’actor estatunidenc John Malkovich, fan declarat de l’obra de l’arquitecte català. També va col·laborar amb arquitectes com Antoni Gaudí o Antoni Maria Gallissà a diverses obres de Barce-lona com La Pedrera –on va dissenyar les baranes de ferro forjat de la façana-.

La Torre de la Creu, emblema de la ciutat.

Crèdit: Ajuntament de Sant Joan Despí.

La barana de la façana de La Pedrera, obra de Jujol.

Crèdit: Ajuntament de Sant Joan Despí

Interior de Can Negre. Crèdit: Ajuntament de Sant Joan Despí

lll

53

ESTIU AL BAIX 2018

A vui dia se’l coneix –i té clarament aquesta forma- com a castell, però els seus inicis van ser diferents. L’origen del castell de

Castelldefels cal buscar-lo en el segle X, quan l’actual Castelldefels era terra de frontera entre Al-Àndalus i la Marca Hispànica. El comte Su-nyer de Barcelona va ordenar el monestir de Sant Cugat l’organització del que en el futur seria Cas-telldefels i, sota la direcció d’aquell monestir, es va bastir l’església de Santa Maria.

Amb el pas dels segles, i a causa de la inesta-bilitat política, l’església es va fortificar i, cap a mitjans del segle XVI, es va construir el primer cos del castell. L’objectiu aleshores era aturar in-cursions, però no d’Al-Àndalus, ja desaparegut, sinó dels pirates que amenaçaven les costes pe-ninsulars amb el beneplàcit dels turcs otomans. El segle XVIII s’ampliaria el castell i l’església, mentre que a finals del segle XVIII, amb el cas-tell gairebé en ruïnes i sense el significat primige-ni de defensa –atès que els atacs pirates van desa-parèixer-, es va entomar la primera remodelació. El 1897, el banquer barceloní Manuel Girona va comprar la baronia d’Eramprunyà i va encarregar la rehabilitació del castell a Enric Sagnier.

Una reforma que li va donar l’aspecte actual. El 1988 l’Ajuntament el va comprar i seguida-ment va preparar un projecte per rehabilitar-lo de nou. Des d’aleshores, el Castell és l’epicentre de multitud d’activitats, com els Diumenges al Cas-tell, concerts, teatre o exposicions. A banda, hi ha

Castell de Castelldefels

El castell és el punt emblemàtic que va donar nom a la ciutat. Crèdit: Consorci de Turismejornades de portes obertes per conèixer a fons el

recinte. Són gratuïtes i tenen lloc de dijous a diu-menge durant tot el matí, mentre que les visites guiades són els dissabtes i diumenges a partir de dos quarts de 12 del migdia. III

Panoràmica de la ciutat des de dalt de tot del castell. Crèdit: Viquipèdia

El Castell és epicentre de multitud d’activitats festives obertes als ciutadans. Crèdit: Ajuntament de Castelldefels/Ramon Josa

54

lll ESTIU DE CULTURA

V a ser una de les últimes colò-nies tèxtils que es van fundar a Catalunya, però ha esde-

vingut una de les més singulars. Es tracta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, un complex in-dustrial construït relativament ràpid –al llarg del 1890- i que va comptar amb el granet de sorra d’un dels ge-nis del Modernisme: Antoni Gaudí.

La petjada de Gaudí a la Colònia Güell té el seu màxim exponent a la mal anomenada Cripta, una església inacabada on l’arquitecte de la Sa-grada Família va poder fer el que va voler, tal com li va dir el propietari de la colònia, Eusebi Güell. No li va posar límits ni pressupost, i Gaudí va poder realitzar diversos estudis previs que van donar com a resultat una maqueta que va instal·lar al seu taller, on hi havia d’anar l’església.

Però el 1914 els fills d’Eusebi Güell van comunicar a Gaudí que no seguirien finançant el projecte, i aquest el va abandonar. Tanmateix, aquesta església recull totes les in-

novacions arquitectòniques de Gau-dí fins al moment i va ser un autèn-tic banc de proves per a la Sagrada Família, que ja s’estava construint a Barcelona.

L’empresari impulsor de la colò-nia, Eusebi Güell, va voler dotar-la d’equipaments culturals per als treba-lladors i treballadores, a més d’intro-duir el corrent modernista a les noves construccions. La part residencial està separada de la industrial per una zona verda, en la qual se celebra la tradi-cional Festa del Modernisme, on es recreen escenes d’època. Enguany, la festa se celebrarà el cap de setmana del 20 i 21 d’octubre.

Fins al 31 d’octubre, l’horari per visitar la Colònia Güell, la Cripta, la fàbrica i el museu, és de 10 del matí a set de la tarda els dies laborables, i de 10 del matí a tres de la tarda els dissabtes i festius. A només 20 mi-nuts de Barcelona, s’hi pot accedir en cotxe i en Ferrocarrils de la Genera-litat, aturant-se a l’estació de Colònia Güell. III

La Colònia Güell, el banc de proves d’Antoni Gaudí

La Cripta Gaudí, l’element més característic de la colònia. Crèdit: Viquipèdia

La Colònia Güell va ser erigida el 1890. Crèdit: Viquipèdia

Gaudí va fer proves a la cripta per després aplicar-les a la Sagrada Família.

Crèdit: Viquipèdia

lll

55

ESTIU AL BAIX 2018

Q uan el Baix Llobregat feia de frontera sud de la Marca Hispànica i controlava les in-cursions dels musulmans d’Al-Àndalus,

un racó de pedra argilosa a cavall entre Gavà i Begues era la primera línia de defensa –o d’atac, segons es miri- de la cristiandat. Una penya de pedra roja argilosa imponent acollia el castell de l’Eramprunyà, un baluard privilegiat des d’on es podien albirar possibles incursions, tant per mar com per terra, i controlar tota la plana deltaica.

Construït sobre un assentament iber, aquesta fortalesa és Bé cultural d’interès nacional i ha estat zona de peregrinació obligatòria per als ha-bitants de la zona del Delta des de fa segles. El conjunt consta de tres recintes fortificats, on hi ha les ruïnes del castell, una ermita –Sant Miquel d’Eramprunyà, catalogada com a Patrimoni Ar-quitectònic de Catalunya- i una zona exterior on hi ha una antiga muralla.

Tot i que la seva existència està documenta-da des del 957 d.C, es creu que ja existia durant l’època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser propietat dels comtes de Barcelona fins al segle XIV, quan la família del banquer Pere Marc el va comprar al rei Jaume II per finançar la campanya catalana a Sardenya. Durant la Guerra dels Re-mences va ser bombardejat per les tropes de la Generalitat i, des d’aleshores, el conjunt ha patit una degradació important.

És per aquest motiu que la Diputació i l’Ajun-tament, que va comprar el conjunt arquitectònic

El Castell de l’Eramprunyà, el vigia del Baix

el 2007, han posat sobre la taula un pla de reha-bilitació de 4 milions d’euros, amb vistes de tor-nar-lo a obrir a les visites després que es tanqués el 2010 pel perill d’esfondrament d’alguna de les seves estructures. De moment, qui vulgui conèi-xer el conjunt pot apuntar-se a una de les visites guiades que organitza el Museu de Gavà. III

El Castell de l’Eramprunyà, tot un balcó per

contemplar el Delta. Crèdit: Consorci de Turisme

L’accés a la zona del castell és difícil i cal anar preparat. Crèdit: Viquipèdia

L’objectiu de l’Ajuntament i la Diputació és reobrir el conjunt a les visites en un futur. Crèdit: Viquipèdia

56

lll ESTIU DE CULTURA

M olts barcelonins ho veuen diàriament quan entren o surten de la capital cata-lana, però molt pocs saben què és exac-

tament, per què és així o com es diu. Es tracta del Walden 7, de Sant Just Desvern, una utopia habitacional ideada als anys 70 del segle passat i que va quedar-se a mig camí de la idea original.

El projecte original va rebre el nom de Ciutat de l’Espai, i tot i que es va pensar a construir a Madrid, finalment va acabar fent-se al Baix Llo-bregat. Inspirat en la novel·la de ciència ficció Walden dos, de Burrhus Frederic Skinner, va co-mençar a idear-se als anys 60, els problemes de finançament van afectar el projecte des d’un bon començament.

Actualment a l’edifici hi viuen prop d’un miler de persones. Les seves 18 torres creen un laberint vertical de set patis interiors comunicats verticalment i horitzontal. Els carrerons i passat-ges interiors, a més, tenen noms de grans perso-nalitats del segle XX, com Charles Chaplin, Karl Marx o Albert Einstein.

Un edifici singular però, malauradament, aï-llat, ja que el projecte inicial –que no es va arribar mai a completar- preveia construir una autèntica ciutat, amb cases i equipaments propis. No obs-tant això, és tota una icona de Sant Just Desvern i de l’àrea metropolitana i un edifici que gene-ra impressions diverses segons qui el mira. Tan

El Walden 7, un edifici de ciència ficció

L’edifici vist des del carrer. Crèdit: Viquipèdia.

gran és la seva peculiaritat que sol ser escenari de gravació de desenes d’anuncis de televisió i re-portatges. A més, a l’edifici hi van viure il·lustres personatges com l’escriptor José Agustín Goyti-solo, el germà gran de Juan i Luis¬, que fins i tot

li va dedicar un poema. “Igual que en cueva o castillo mágico/todo iba a cambiar en aquel sitio,/ todo iba a cambiar porque en el sueño/las cosas impossibles ocurren fàcilmente”. III

Paisatge de la comarca des de dalt de tot del Walden. Crèdit: Walden 7

La seva peculiar i alhora característica arquitectura no deixa indiferent ningú. Crèdit: Walden 7

lll

57

ESTIU AL BAIX 2018

V a arribar a ser la colònia tèxtil més gran de Catalunya i Espanya. Estem parlant de la Colònia Sedó, un macro complex ubicat

entre Esparreguera i Olesa que va començar a funcionar el 1846 i que va arribar a allotjar prop de 2.000 treballadors en els seus moments d’es-plendor. Durant més de 130 anys va ser el motor de la indústria tèxtil catalana amb la seva turbina de 1.400 cavalls, una espectacular màquina de ferro colat que va ser la més potent de l’estat i una de les més espectaculars de tot el continent.

Aquest complex, 40 anys després del tanca-ment de la fàbrica tèxtil, allotja avui dia unes 50 empreses i un museu on es mostra la turbina i s’explica la seva història a través d’un muntatge de llum i so. A més, a l’interior del tub de conducció d’aigua de la turbina es projecta un audiovisual tri-dimensional. Una visita que es complementa amb una explicació del funcionament del complex in-dustrial que permet recordar el passat tèxtil del riu Llobregat i com es vivia a les colònies industrials: autèntiques ciutats independents on els obrers, a canvi de treballar en condicions molt dures sovint, tenien accés a una llar, escoles pels fills i altres ser-veis que proporcionava el propietari de l’empresa.

Actualment, malgrat ser patrimoni inventariat per la Generalitat, la Colònia Sedó no té cap tipus de protecció, però el naixement d’una associació que vol protegir-la està lluitant perquè sigui con-siderada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i, ja en un futur, fins i tot pugui ser reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Una volun-

La Colònia Sedó, el motor del tèxtil català

tat que compta amb el suport dels ajuntaments d’Esparreguera i d’Olesa.

El Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, on al seu torn s’ubica el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, obre el tercer dissabte de cada mes. Els visitants poden accedir-hi de 10 del matí a dues del migdia, a un preu de 3,50 l’entrada. III

Aquesta turbina va ser considerada com la més potent d’Espanya. Crèdit: Museu de la Colònia Sedó

La colònia va arribar a donar feina a 2.000 treballadors en els seus millors moments. Crèdit: Museu de la Colònia Sedó

Interior de l’església de la Colònia Sedó.

Crèdit: BCN Film Comission

58

lll ESTIU DE CULTURA

E l Parc Arqueològic de les Mines de Gavà acull les mines més antigues d’Europa. És un espai únic per descobrir com era la vida dels gava-

nencs prehistòrics i perquè són les úniques mines dedicades a l’extracció de la variscita, un mineral semipreciós utilitzat per elaborar joies. Té una ex-tensió de 200 hectàrees on s’ha localitzat més d’un centenar de mines. Aquestes van ser explotades fins a època romana per extraure ferro.

Van ser descobertes el 1975 durant unes obres d’urbanització a Can Tintorer. Tares anys després es van començar les excavacions. El 1991 el Mu-seu de Gavà les assumeix i el 1993 s’obre al pú-blic per primera vegada. El 1996 es va declarar Bé cultural d’interès nacional. Per fer-se una idea de la importància del parc arqueològic, cal dir que adequar-lo com a museu ha estat la inversió més important en patrimoni cultural dels últims anys a Catalunya, amb 9 milions d’euros invertits i la col·laboració no només de l’Ajuntament, sinó també de la Diputació, la Generalitat, el govern central i la Unió Europea.

El Parc Arqueològic proposa un recorregut pels túnels de les mines perquè els visitants pu-guin sentir com era treballar en aquestes cavitats. Arrenca amb un audiovisual que mostra el mis-teri de la variscita i destaca la singularitat de les

Les Mines de Gavà, les més antigues d’Europa

Mines de Gavà. Les eines que es feien servir, les relacions socials, les creences i cultura dels gava-nencs d’aquella època completen una visita indis-pensable. Una de les troballes més cèlebres de les mines és l’anomenada Venus de Gavà, una de les poques representacions religioses del neolític que s’han trobat a la península.

Fins al 15 de setembre, el parc obre de dilluns a dissabte de 10 del matí a 7 de la tarda, mentre que els diumenges i festius el centre tanca a dos quarts de tres del migdia.

El preu de l’entrada al públic general és de 7,50 euros, però hi ha ofertes per a famílies i per a grups. III

Les mines són les més antigues del continent. Crèdit: Viquipèdia

La Venus de Gavà, una de les úniques representacions religioses del neolític que s’han trobat a la península. Crèdit: Viquipèdia

Hi ha més de 100 mines detectades al jaciment.

Crèdit: Consorci de Turisme

Les mines són un destí ideal per visitar en família. Crèdit: Consorci de Turisme

lll

59

ESTIU AL BAIX 2018

PER PAISATGE _ PER EQUILIBRIPER QUALITAT DE VIDA _ PER SOSTENIBILIDAD

PER LA GENT _ PERQUÈ ENS AGRADA