Estudi Informatiu de la Nova Estació d’FGC a Igualada...EI–TF–07260 Annex núm. 15: Estudi Ambiental 5 - A nivell estatal, la normativa de referència queda recollida al Real

Estudi Informatiu de la Nova Estació d’FGC a Igualada

EI–TF–07260 Annex núm. 15: Estudi Ambiental

1

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE ....................................................................................................... 3

1.1 ANTECEDENTS .................................................................................................................. 3

1.2 JUSTIFICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL ............ 4

2 DEFINICIÓ I UBICACIÓ DE L’ESTUDI ...................................................................................... 6

2.1 JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI ............................................................................................ 6

2.2 UBICACIÓ DEL PROJECTE .............................................................................................. 7

3 ANÀLISI D’ALTERNATIVES ..................................................................................................... 7

3.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES ............................................................................ 9

3.1.1 ALTERNATIVA 1 ........................................................................................................ 9

3.1.2 ALTERNATIVA 2 ...................................................................................................... 10

3.1.3 ALTERNATIVA 3 ...................................................................................................... 12

3.2 CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE ......................................................................... 13

3.2.1 MÈTODES CONSTRUCTIUS ................................................................................... 13

3.2.2 MOVIMENT DE TERRES .......................................................................................... 13

4 DESCRIPCIÓ DEL MEDI ......................................................................................................... 14

4.1 CLIMATOLOGIA ............................................................................................................... 14

4.2 QUALITAT ATMOSFÈRICA ............................................................................................. 15


Annex núm. 15: Estudi Ambiental EI–TF–07260 2

4.3 SOROLL I VIBRACIONS .................................................................................................. 15

4.4 GEOLOGIA ....................................................................................................................... 17

4.5 LITOLOGIA ...................................................................................................................... 17

4.6 HIDROLOGIA I QUALITAT DE L’AIGUA ......................................................................... 18

4.7 COMUNITATS NATURALS .............................................................................................. 22

4.8 ESPAIS NATURALS PROTEGITS ................................................................................... 22

4.9 RISC D’INCENDI .............................................................................................................. 25

4.10 PAISATGE ........................................................................................................................ 26

4.11 MEDI SOCIO-ECONÒMIC ................................................................................................ 26

4.12 PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC .................................................................................. 26

5 SENSIBILITAT AMBIENTAL ................................................................................................... 27

6 ANÀLISI DELS POSSIBLES IMPACTES ................................................................................ 28

6.1 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES IMPACTES ............................................................ 28

6.2 CARACTERITZACIÓ DELS POSSIBLES IMPACTES .................................................... 30

6.3 VALORACIÓ DELS POSSIBLES IMPACTES ................................................................. 34

7 MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES ....................................................................... 38

7.1 MESURES PREVENTIVES .............................................................................................. 38

7.2 MESURES CORRECTORES ............................................................................................ 41

7.2.1 TRACTAMENTS DE REVEGETACIÓ ...................................................................... 43

8 PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL .......................................................................... 45

8.1 OBJECTIUS GENERALS ................................................................................................. 45

8.2 PARÀMETRES DE SEGUIMENT ..................................................................................... 46

8.3 CONTINGUT BÀSIC ......................................................................................................... 46

8.4 CONTINGUT INDICATIU .................................................................................................. 46

9 VALORACIÓ ECONÒMICA DE LES MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES ........... 50

APÈNDIXS

Apèndix 1 Plànols del medi

Apèndix 2 Inventari de pous de l’ACA

Apèndix 3 Qualitat de les aigües de l’ACA

Apèndix 4 Fitxes patrimoni cultural

Apèndix 5 Reportatge fotogràfic

Apèndix 6 Plànols de mesures correctores

Apèndix 7 Ponència ambiental



3

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE

El present document es redacta amb la finalitat d’analitzar els diferents paràmetres de caràcter ambiental que es poden veure afectats per l’execució de les obres de construcció i per l’explotació de les actuacions projectades a l’Estudi Informatiu de la Nova Estació d’Igualada Clau EI-TF-07260.

Tot i que el projecte resulta viable ambientalment parlant, igualment es realitza un estudi dels paràmetres actuals, tot procedint a valorar les possibles repercussions que l'actuació produiria sobre l'entorn, definint els impactes reals o potencials que es poden produir.

Per a minimitzar, eliminar o potenciar els impactes detectats s’incorporaran, en cas necessari, una sèrie de mesures preventives, correctores o compensatòries d’aplicació abans, durant i després de la realització de les obres.

Finalment es planteja un Pla de Vigilància Ambiental orientat a assegurar el seguiment i aplicació de les mesures proposades i determinar l’eficàcia d’aquestes. En aquest sentit, es poden detectar impactes no previstos i adoptar mesures complementàries per a reduir-los, eliminar-los o compensar-los.

1.1 ANTECEDENTS

Prèviament a aquest Estudi Informatiu, s’han realitzat altres estudis en el mateix àmbit del projecte. Aquests són els següents:

• Estudis informatiu i d’impacte ambiental del “Soterrament de la línia d’FGC a Igualada” EI-TF-02789, realitzats per la Direcció General de Ports i Transports. Desembre 2003

• Al Juny del 2003 es redacta l’“Estudi informatiu d’apartadors a la línia d’FGC Martorell - Igualada i Martorell - Manresa, clau: EI-TF-02786”. Aquest estudi tenia per objecte l’anàlisi de les diferents possibilitats d’ubicació d’apartadors de via a Vilanova del Camí.



• Amb data d’Octubre 2004 es redacta l’“Estudi informatiu del soterrament de la línia d’FGC a Igualada i Vilanova del Camí, clau: EI-TF-03576” amb el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental, clau: IA-TF-03576.

• Al Gener de 2005 es redacta el projecte constructiu “Apartadors a la línia d’FGC. Martorell – igualada, clau: TF-02786.1”. Actualment, FGC vol posar en funcionament un nou servei, els anomenats metros comarcals, la qual cosa requereix augmentar la freqüència de pas a intervals no superiors a 20 minuts. Per aconseguir aquestes freqüències és necessari realitzar una sèrie de millores a la infraestructura ferroviària existent de via única. Aquestes millores, es tradueixen en una sèrie d’apartadors que permetran el creuament dels trens i que comportaran un augment en la capacitat de la línia, la qual, alhora permetrà assolir el nivell de servei desitjat.

• Entre Maig de 2006 i Gener de 2007 es desenvolupa el document de “Reconversió a tren – tram de la línia Igualada – Martorell”. Aquest document és encarregat a IFERCAT per part del DPTOP i FGC.

• El “Projecte de soterrament de la línia d’FGC a Igualada i Vilanova del Camí, Clau: EI-TF-03576 ” es redacta amb data Octubre de 2006 per part de TYPSA i la pròpia CICSA per encàrrec del DPTOP/GISA. En aquest projecte es proposa el soterrament i desdoblament de la línia d’FGC des del seu extrem de línia a Igualada, fins a Vilanova del Camí i de l’estació d’Igualada. Corresponent a aquest projecte la redacció del “Soterrament d’FGC a Igualada i Vilanova del Camí. Fase1. Infraestructura i superestructura", clau: TF-03576.1”.

• “Estudi informatiu del soterrament de la línia d’FGC a Igualada i Vilanova del Camí. Clau: EI-TF-03576”. Encarregat per DPTOP/GISA i redactat per INTRAESA. Aquest estudi (text refós) queda recollit en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

• Al Juny de 2007 es redacta l’”Estudi de Mobilitat i Accessibilitat a Vilanova del Camí” per encàrrec del DPTOP i inclòs al POUM. Text refós.

• En data Juliol de 2009 es redacta, per part d’INECO, l’”Estudi d’alternatives d’integració i penetració de la línia d’FGC en l’àmbit de la ciutat d’Igualada, clau:

EA-TF-07260”, on s’analitzen diferents possibilitats de millora de la situació existent i de prolongació de la infraestructura dins el municipi, analitzant fins a 8 alternatives d’integració.

• L’”Estudi de mobilitat del Municipi de Vilanova del Camí v3” és encarregat per l’Ajuntament de Vilanova del Camí a DOYMO.

• L’”Avantprojecte d’Integració Urbana a Vilanova del Camí (en el tram comprés entre l’Actual Estació d’FGC d’Igualada i la futura Ronda de Vilanova del Camí)”, amb data Febrer de 2010, encarregat per FGC a Bernardo de Sola Susperregui & Angela Gori Arquitectes.

1.2 JUSTIFICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

L’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) és el procediment basat en un conjunt d’estudis, sistemes tècnics i administratius, encaminats a estimar i prevenir les conseqüències o efectes ambientals que determinades accions o projectes poden causar a la salut i benestar humans així com a l’entorn, és a dir, un procés destinat a preveure i informar sobre els efectes que un determinat projecte pot ocasionar sobre el medi ambient.

L’Avaluació d’Impacte Ambiental està regulada per una legislació específica que indica els tipus de projectes que s’han de sotmetre obligatòriament a tal procediment, el contingut dels estudis d’impacte ambiental i el procés administratiu que es segueix.

Actualment, la legislació és la següent:



5

- A nivell estatal, la normativa de referència queda recollida al Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental

de proyectos.

- A nivell autonòmic, la legislació d’aplicació es recull al Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental.

L’apartat 2 de l’article 3 del Reial Decret Legislatiu 1/2008 estableix que:

2. Sólo deberán someterse a una evaluación de impacto ambiental en la forma prevista en esta ley,

cuando así lo decida el órgano ambiental en cada caso, los siguientes proyectos:

a) Los proyectos públicos o privados consistentes en la realización de las obras, instalaciones o de

cualquier otra actividad comprendida en el anexo II.

b) Los proyectos públicos o privados no incluidos en el anexo I que puedan afectar directa o

indirectamente a los espacios de la Red Natura 2000.

La decisión, que debe ser motivada y pública, se ajustará a los criterios establecidos en el anexo III.

La normativa de las comunidades autónomas podrá establecer, bien mediante el análisis caso a

caso, bien mediante la fijación de umbrales, y de acuerdo con los criterios del anexo III, que los

proyectos a los que se refiere este apartado se sometan a evaluación de impacto ambiental.

D’altra banda, l’apartat 1 de l’article 16 del Reial Decret Legislatiu 1/2008 estableix que:

1. La persona física o jurídica, pública o privada, que se proponga realizar un proyecto de los

comprendidos en anexo II, o un proyecto no incluido en el anexo I y que pueda afectar directa o

indirectamente a los espacios de Red Natura 2000, solicitará del órgano que determine cada

comunidad autónoma que se pronuncie sobre la necesidad o no de que dicho proyecto se someta a

evaluación de impacto ambiental, de acuerdo con los criterios establecidos en el anexo III.

Dicha solicitud irá acompañada de un documento ambiental del proyecto con, al menos, el siguiente

contenido:

a) La definición, características y ubicación del proyecto.

b) Las principales alternativas estudiadas.

c) Un análisis de impactos potenciales en el medio ambiente.

d) Las medidas preventivas, correctoras o compensatorias para la adecuada protección del medio

ambiente.

e) La forma de realizar el seguimiento que garantice el cumplimiento de las indicaciones y medidas

protectoras y correctoras contenidas en el documento ambiental.

El present projecte, relatiu a la implementació de la Nova Estació d’FGC a Igualada, és un supòsit de l’annex II, grup 7 Proyectos de infraestructuras apartat f Tranvías, metros aéreos y subterráneos, líneas suspendidas o líneas similares de un determinado tipo, que sirvan exclusiva o principalmente

para el transporte de pasajeros del Real Decreto Legislativo 1/2008.

Amb data 14 de maig de 2010, i en compliment dels articles 3 i 16 del RDL 1/2008, va tenir entrada al registre dels Serveis Centrals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el document ambiental de l’Estudi Informatiu “Nova Estaciós d’FGC a Igualada”. Aquest document, redactat per CICSA recull la informació necessària per estimar la necessitat o no de sotmetre l’esmentat Estudi Informatiu al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.

Amb data 5 d’octubre de 2010 s’emet la resolució associada a aquest document ambiental amb la determinació de no - aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En aquesta resolució, però, també es recullen una sèrie de condicions addicionals a recollir al futur projecte constructiu. A l’Apèndix 7, es recull el document de la resolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.



2 DEFINICIÓ I UBICACIÓ DE L’ESTUDI

2.1 JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI

L’estudi proposa la construcció d’una nova estació a Igualada i la integració urbana del ferrocarril a Vilanova del Camí i a Igualada, eliminant el pas a nivell existent de l’Avinguda de Montserrat a Igualada i afavorint la comunicació entre els dos nuclis amb un nou passeig lineal, en el marc d’una possible futura transformació a tren tramvia de la línia.

NOVA ESTACIÓ A IGUALADA

Actualment, la línia d’FGC Barcelona - Igualada, dins de la ciutat d’Igualada, actua com una barrera física entre el barri de Sant Crist i la resta de la ciutat i provoca importants afectacions al trànsit a causa del pas a nivell de l’Avinguda de Montserrat, que és un dels punts claus a resoldre a l’hora de millorar la seguretat i la integració urbana de la línia i compatibilitzar el transport públic amb les necessitats de mobilitat de vianants i vehicles a la ciutat.

Fig. 1. Vista del pas a nivell a l’Avinguda de Montserrat d’Igualada vist des de la banda Nord de la

mateixa Avinguda

Per tal d’assolir aquest objectiu, a més d’apropar la xarxa de transport públic a noves àrees i promoure la transversalitat i la comunicació entre les dues bandes del tren, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va impulsar l’”Estudi d’alternatives d’integració i penetració de la línia FGC en l’àmbit de la ciutat d’Igualada” (Clau: EA-TF-07260. Juliol de 2009). En aquest, després d’avaluar diverses alternatives, es va concloure que la millor opció consistia en actuar en dues fases: en primer lloc, executar una nova estació ferroviària a Igualada i, posteriorment, executar un perllongament en forma de tramvia, a partir de la nova estació, per tal de millorar la connexió de la ciutat amb l’estació.

Fruit d’aquest estudi d’alternatives, un dels objectius de l’Estudi Informatiu de la “Nova Estació d’FGC a Igualada” és estudiar la construcció d’una nova estació ferroviària al municipi d’Igualada, que substitueixi l’actual i permeti eliminar el pas a nivell existent a l’Avinguda de Montserrat.

D’altra banda, tot i no ser objecte de l’Estudi Informatiu, aquest també incorpora, en un annex, una anàlisi que garanteixi la compatibilitat tècnica de la proposta plantejada amb la possibilitat de realitzar un perllongament tramviari per l’interior de la ciutat d’Igualada, a partir de la futura estació, fins a Santa Margarida de Montbui.

Aquesta actuació també ha de ser compatible amb la conversió a tramvia a Vilanova del Camí proposada a l’Avantprojecte d’Integració Urbana a Vilanova del Camí (en el tram comprés entre l’Actual Estació d’FGC d’Igualada i la futura Ronda de Vilanova del Camí).

INTEGRACIÓ DEL FERROCARRIL A VILANOVA DEL CAMÍ I IGUALADA

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va impulsar l’“Avantprojecte d’Integració Urbana a Vilanova del Camí (en el tram comprés entre l’Actual Estació d’FGC d’Igualada i la futura Ronda de Vilanova del Camí)” (Febrer 2010), que planteja una proposta de caràcter integrador, propiciant la continuïtat d’espais lliures existents i de nova planta, per a ús de vianants i ciclistes, permetent una interconnexió entre els municipis de llindar de Vilanova del Camí i Igualada.

Aquest Avantprojecte divideix la seva proposta en tres trams:



7

• Tram 1er: Creació d’un gran espai lineal sobre la cobertura de les vies d’FGC i remodelació de l’estació de Vilanova del Camí i accessos, afectant a la part que va des del pont sobre la riera d’Òdena fins passat el pont del carrer Montserrat de Vilanova del Camí, a l’alçada de la placeta del Carrer Eduard Marquina.

• Tram 2on: Urbanització del Passeig/Rambla que uneix la remodelada estació de Vilanova del Camí amb el nou Baixador de Ronda, afectant la part que transcorre entre el pont del Carrer Montserrat fins a la nova Ronda Est de Vilanova del Camí.

• Tram 3er: Perllongament del Passeig lineal per damunt de l’actual pont i transició fins a Igualada, creant un passeig aeri amb visions panoràmiques de la conca de la riera d’Òdena, afectant el tram existent entre el pont sobre la riera d’Òdena fins a la nova estació d’Igualada.

Fruit d’aquest avantprojecte, l’Estudi Informatiu també incorpora la integració urbana del ferrocarril al seu pas per Vilanova del Camí, d’acord amb els trams 1 i 3 definits a l’Avantprojecte d’Integració Urbana a Vilanova del Camí. Així, l’estudi informatiu incorpora la cobertura de l’actual traçat ferroviari, que circula deprimit en trinxera, tot adaptant i integrant urbanísticament l’estació de Vilanova del Camí i els seus accessos a aquest traçat. A més, tot i no ser objecte de l’Estudi Informatiu, aquest també garanteix, en un annex, la compatibilitat de les alternatives plantejades amb la tramviarització de la línia fèrria al seu pas per Igualada i Vilanova del Camí.

PASSEIG LINEAL ENTRE IGUALADA I VILANOVA DEL CAMÍ

Tal i com defineix l’esmentat avantprojecte, la cobertura de Vilanova del Camí permet la creació d’un passeig sobre la traça del ferrocarril tot integrant transversalment els barris actualment separats per la trinxera del pas del ferrocarril. La cota d’aquest passeig lineal serà pràcticament coplanària amb la cota que té Igualada just abans de travessar la riera d’Òdena. Així, l’estudi informatiu estudia el cobriment del pas de la infraestructura sobre la riera d’Òdena per poder garantir la continuïtat d’aquest passeig lineal, apte per a vianants i ciclistes, i que anirà d’Igualada fins a Vilanova del Camí en les tres alternatives proposades.

2.2 UBICACIÓ DEL PROJECTE

L’àmbit de l’Estudi Informatiu contempla els dos municipis següents:

a) Igualada (l’Anoia). Tot el recorregut del tren és dintre del casc urbà fins a la riera d’Òdena.

b) Vilanova del Camí (l’Anoia). Tot el recorregut del tren és dintre del casc urbà.

Tots dos nuclis pertanyen a la comarca de l’Anoia.

3 ANÀLISI D’ALTERNATIVES

Un cop treballades diverses opcions, en el decurs dels treballs realitzats en la primera fase del present Estudi, s’opta per desenvolupar tres alternatives de traçat ferroviari.

Les alternatives analitzades, en aquest document un total de tres, parteixen del corredor ferroviari existent, compatibilitzant el nou eix del ferrocarril amb les actuacions previstes a Vilanova del Camí en l’”Avantprojecte d’Integració Urbana a Vilanova del Camí (en el tram comprés entre l’Actual Estació d’FGC d’Igualada i la futura Ronda de Vilanova del Camí)”.

En qualsevol dels casos, s’ha considerat, d’una banda la millor opció de traçat en quan a paràmetres (radis, clotoides, acords verticals, pendents...) i de l’altra la integració en els nuclis urbans pel que fa a ubicació de l’estació, soterrament de la infraestructura ferroviària, etc.

Aquestes tres alternatives són les que figuren en el següent plànol de conjunt.



Fig. 2. Planta de conjunt. Vista de les tres alternatives de traçat analitzades



9

3.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES

A continuació es descriuen les diferents opcions que es desenvolupen en el present Estudi Informatiu.

3.1.1 ALTERNATIVA 1

Nova estació a Igualada i pont sobre la Riera d’Òdena

Aquesta opció té el seu inici a la nova estació que es planteja per a Igualada. Aquesta queda ubicada al Nord-Est de l’actual emplaçament, paral·lela a l’avinguda de Montserrat en aquest tram i al carrer del Mossèn Josep Forn. Aproximadament la meitat de la longitud de l’estació queda situada entre ambdues referències i l’altra meitat formarà part del nou viaducte que ha de travessar la riera d’Òdena i salvar el desnivell existent entre la cota del ferrocarril i el marge dret de la riera i les antigues piscines. El viaducte previst, un cop superades les andanes de l’estació, enllaçarà l’alineació recta amb una corba de radi 340 m (radi mínim sol·licitat per FGC en traçats en planta per a les seves noves línies).

Cal remarcar que aquesta alternativa allunya l’estació d’FGC de l’estació d’autobusos, afectant d’una manera negativa en el caràcter intermodal que posseeix a dia d’avui l’estació.

Aquesta alternativa, per tal de complir amb les recomanacions de l’ACA, es dissenya plantejant els estreps fora del sistema hídric de la riera d’Òdena, les piles fora de la llera i considera llums entre piles superiors a l’amplada lliure.

Aquesta alternativa no aprofitaria el pont existent sobre la riera i, per aquest motiu, l’actuació s’hauria de complementar amb una intervenció sobre ell. A banda del desmuntatge de les vies i la resta d’elements ferroviaris, s’hauria de plantejar la seva reconversió per adaptar-lo a un nou ús o, en qualsevol cas, el seu enderroc.

Una anàlisi des del punt de vista ambiental fa notar que aquesta opció afecta a l’albereda de la riera i crea un important impacte visual.

És necessari destacar que, després de l’estació d’Igualada (segons el sentit del quilometratge), s’han de col·locar els aparells de via (doble diagonal) que permeti realitzar la bifurcació de trajectes d’una via a l’altra per tal de donar el servei ferroviari adient. Aquesta composició, d’acord als requeriments d’FGC de tipus de canvis (tipus C, tangent 1:8) i distància mínima entre diagonals (9 m), requereix d’una longitud total de 111,20 m.

Aquests aparells es col·locaran en alineació constant en planta i en alçat. En aquest cas, considerant tots els aspectes descrits, l’aparell de via a col·locar en aquesta alternativa, segons els paràmetres del traçat plantejat, no es podrà col·locar immediatament a la sortida de l’estació d’Igualada, fet que dificulta el desenvolupament de la seva funció.

Integració urbana a Vilanova del Camí

En el seu darrer tram, el nou traçat es serveix d’un contraradi de 340 m per tal de conformar una corba en “S” (amb clotoides en punta) que li permeti recuperar l’alineació de la via existent. Així, a l’alçada del carrer Sant Sebastià de Vilanova del Camí, la plataforma ferroviària seguirà la mateixa alineació en planta que segueix a dia d’avui. En aquest punt, l’actuació consistirà en encabir les vies del ferrocarril en un calaix excavat entre pantalles i amb coberta de formigó amb un doble objectiu: el d’ampliar la plataforma ferroviària per tal de poder passar de l’actual via única a una configuració de via doble d’ample mètric amb entrevia de 4 m; i el de rebaixar fins a 2 m la rasant de les vies per tal de mantenir el gàlib necessari entre els carrils i la coberta i poder completar la urbanització en superfície, donant continuïtat a la trama urbana de Vilanova del Camí i recuperant la cicatriu que ara representa el ferrocarril per al territori.

L’aparell de via abans descrit, s’haurà d’encabir a l’alineació recta que s’inicia un cop superat el carrer de Sant Sebastià de Vilanova i l’entrada a l’estació de Vilanova del Camí. Aquest punt es troba molt allunyat de l’estació d’Igualada, fet que dificulta el desenvolupament de la seva funció. Aquest aspecte penalitza greument aquesta alternativa.



Pel que fa a la integració urbanística, aquesta alternativa afecta al pla urbanístic de Vilanova del Camí ja que el nou traçat, just a la zona en què finalitza el viaducte previst, passa sobre una parcel·la prevista com a Sòl Urbà (subclassificació de Densificació Urbana III) encara per desenvolupar.

L’execució d’una cobertura també en el viaducte que ha de travessar la riera farà que la mateixa connexió entre municipis que utilitzarà el ferrocarril s’adeqüi com a nou nexe per als veïns de les dues bandes de la riera d’Òdena, el que abans s’ha anomenat Passeig lineal entre Igualada i Vilanova del Camí. L’espai públic recuperat damunt les vies, situat pràcticament en tot el seu desenvolupament a nivell de ciutat, dóna permeabilitat transversal a barris actualment força separats per la trinxera del pas de la infraestructura i solament connectats mitjançant passeres per a vianants (una a l’alçada del carrer Sant Lluís i una altra passat el carrer del Cardenal Cisneros).

A l’alçada de la placeta del carrer Eduard Marquina de Vilanova del Camí i englobant el pont, es crea una “ròtula de transició” entre el diferents trams dels passeigs. Aquest espai, format per un conjunt de rampes i escales, permet la creació d’uns nous accessos a l’estació com també marca el punt d’inflexió geomètrica entre els recorreguts lineals permetent la transició de vianants entre el dos passeigs.

Pel que fa al pont del carrer Montserrat es manté en la seva funció de pas per a vehicles en ambdós sentits encara que es reforma l’espai de l’actual placeta associant-lo a l’espai de transició entre els passeigs per a vianants i desplaçant el punt de gir dels vehicles a la rotonda remodelada situada on conflueixen els Carrer del Molí, el Carrer de Maria Cristina i el Carrer Montserrat. La desviació dels vehicles des de l’Avinguda de la Industria cap al Carrer Eduardo Marquina permet associar l’actual placeta al sistema de transició tipològica dels dos tipus de passeigs per a vianants i ciclistes.

En aquest tram també es proposa el desdoblament de la via actual en la seva part en trinxera i també la modificació de la rasant de les vies. Ambdues modificacions es poden dur a terme sense afectar el calaix actual que confina les vies.

3.1.2 ALTERNATIVA 2

La segona opció que s’analitza en el present document es centra en l’aprofitament total del corredor existent, no de la infraestructura, però sí del corredor generat per ella.


L’estació es desplaça cap al Sud-est de l’actual, quedant soterrada al Carrer del Carrilet, des d’uns metres abans de l’avinguda de Montserrat, segons l’avanç del quilometratge, pel que quedaria eliminat el pas a nivell existent en aquest punt (punt clarament a favor de qualsevol alternativa que ho solucioni) i es manté el caràcter intermodal del què disposa l’estació dels FGC com a conseqüència de la seva proximitat a l’estació d’autobusos (de fet, l’accés es realitza al costat de la marquesina actual de l’estació d’autobusos).

Per tal de millorar la integració del ferrocarril a Igualada, es proposa reduir el pendent longitudinal de la línia a la seva entrada al municipi (des de Vilanova del Camí), pendent que fa pujar les vies fins a arribar a l’estació situada en superfície al Passeig de Mossèn Jacint Verdaguer. Aquesta modificació del pendent permetrà la cobertura del ferrocarril i l’estació, eliminant el pas a nivell existent a la cruïlla entre el Carrer del Carrilet i l’Avinguda de Montserrat (punt clarament favorable per a qualsevol alternativa que ho solucioni).

A la proposta, un cop superada la longitud de les andanes, apareix una corba de transició que connecta amb el radi 250 m existent. Aquest radi permetrà encarar la traça del ferrocarril cap a l’alineació recta que conté el viaducte que ara mateix passa de banda a banda de la riera d’Òdena.

L’estructura plantejada per travessar la riera, en la nova situació, consisteix en un pont biga exempt del viaducte existent i, per tant, d’un únic tram de 90 m que es recolzi de manera independent de l’actual. Aquest pont biga serà cobert, de manera que la coberta superior serà transitable per a vianants, integrant l’estructura en el teixit urbà i donant continuïtat a la proposta de cobertura, connectant de manera natural Igualada i Vilanova del Camí per a vianants.



11

Aquesta solució permet la total integració de l’estructura existent en l’actuació i esdevé, a més, la solució per al pas del ferrocarril d’un municipi a l’altre sense necessitat de generar un nou obstacle per a la riera, fet que minimitza les afectacions al curs hídric a les que ja té a dia d’avui. Cal afegir que l’estructura actual travessa d’una manera bastant perpendicular al curs de la riera i, per tant, en la manera més favorable des d’un punt de vista hidràulic i ambiental.

Així tot el tram recorregut, a excepció dels 90 m del pont biga, aprofita el corredor existent, però no la plataforma: l’actual és de via única i la nova serà de via doble; a més, amb el nou plantejament (cobriment de la via i de l’estació) s’haurà de rebaixar la cota de la rasant. Aquestes operacions donaran lloc a la configuració definitiva, que consistirà en un calaix, excavat entre pantalles i amb coberta de formigó, evitant així afectacions, per exemple, a l’escola d’educació primària Gabriel Castellà, ubicada a la zona de la nova estació plantejada i els seus accessos.


Travessada la riera, la traça manté les alineacions actuals: radi 260 m, amb corbes de transició de paràmetres 81 i 83 abans i després de la corba respectivament, i recta d’arribada a l’estació de Vilanova del Camí.

Tal i com succeïa a Igualada, el traçat aprofita el corredor existent, tot i que s’haurà de reconfigurar la plataforma per permetre el pas de via única a via doble. A més, la cobertura del corredor i la urbanització de la superfície, recuperaran la cicatriu que ara representa el ferrocarril per al territori i donaran continuïtat a la trama urbana de Vilanova del Camí i Iguala, tal i com ja s’ha descrit en el darrer punt de l’apartat 2.1Justificació de l’Estudi: Passeig lineal entre Igualada i Vilanova del Camí.

Així, l’execució d’una coberta sobre les vies d’FGC fins a la remodelada estació de Vilanova del Camí, on es crearan nous accessos des del costat del pont del Carrer de Montserrat, configurarà un passeig lineal d’uns 450 m sobre la traça del ferrocarril.

La creació de nous espais urbans, creats sobre les vies dels ferrocarrils des del pont del carrer Montserrat fins al pont sobre la riera d’Òdena, suposen una superfície de 4.900 m2

En el nucli de Vilanova del Camí, l’espai públic recuperat damunt de les vies, situat pràcticament en tot el seu desenvolupament a nivell de ciutat, dóna permeabilitat transversal a barris actualment força separats per la trinxera del pas de la infraestructura i connectats, a dia d’avui per dues passeres per a vianants: una a la confluència dels carrers Indústria i Santiago Rusinyol (carrer de Sant Lluís), i una altra a l’alçada del carrer del Cardenal Cisneros.

El traçat existent (i previst) queda integrat en el planejament urbanístic, tant de Vilanova del Camí, com d’Igualada.

A l’alçada de la placeta del carrer Eduard Marquina i englobant el pont, es crea una “ròtula de transició” entre el diferents trams dels passeigs. Aquest espai, format per un conjunt de rampes i escales, permet la creació d’uns nous accessos a l’estació com també marca el punt d’inflexió geomètrica entre els recorreguts lineals permetent la transició de vianants entre el dos passeigs..

Pel que fa al pont del carrer Montserrat es manté en la seva funció de pas per a vehicles en ambdós sentits encara que es reforma l’espai de l’actual placeta associant-lo a l’espai de transició entre els passeigs per a vianants i desplaçant el punt de gir dels vehicles a la rotonda remodelada situada on conflueixen els Carrer del Molí, el Carrer de Maria Cristina i el Carrer Montserrat. La desviació dels vehicles des de l’Avinguda de la Industria cap al Carrer Eduardo Marquina permet associar l’actual placeta al sistema de transició tipològica dels dos tipus de passeigs per a vianants i ciclistes.

Com ja s’ha esmentat abans, en aquest tram també es proposa el desdoblament de la via actual en la seva part en trinxera i també la modificació de la rasant de les vies. Ambdues modificacions es poden dur a terme sense afectar el calaix actual que confina les vies.

Val a dir que per tal de permetre el pas de vianants per sobre de les vies del ferrocarril existent a Vilanova del Camí, aproximadament a l’alçada del carrer Sant Lluís, hi ha la ja esmentada passarel·la de formigó destinada a aquest ús. El cobriment de les vies i la integració urbana d’aquest sector, farà possible la demolició d’aquesta obra ja que el pas es podrà fer a “peu pla”. El mateix succeirà amb la passera que passa sobre el ferrocarril al carrer del Cardenal Cisneros.



Com a característica més destacada d’aquesta alternativa, cal destacar un cop més la no necessitat de generar un nou corredor. Això, entre altres coses que ja s’han anat remarcant, condueix a que no existeixi cap afecció als planejaments urbanístics de cap dels dos municipis, de manera que el traçat previst queda totalment integrat en ells. A més, el fet de recobrir completament la línia, produirà impactes ambientals (a més dels socials) positius com ara la reducció dels sorolls a les zones annexes al ferrocarril.

3.1.3 ALTERNATIVA 3

Tal i com es plantejava a la primera opció estudiada, en el cas de l’alternativa 3 es crea un nou corredor ferroviari i es desafecta l’actual, encara que està a prop del corredor actual de la línia d’FGC.


L' inici d’aquesta alternativa es troba en un punt molt proper al de l’Alternativa 2. La testera de la nova estació es situa, soterrada, just a l’Est de l’avinguda de Montserrat d’Igualada, eliminant, igual que les altres dues opcions, el pas a nivell de l’Avinguda de Montserrat i, igual que ocorria a l’alternativa 2, la seva ubicació permet mantenir el caràcter intermodal que l’estació té actualment.

El traçat ferroviari, a partir de l’estació i emprant una alineació recta, es dirigirà directe a creuar la riera d’Òdena: aproximadament a meitat de la longitud de les andanes (cap al pk 0+085) s’inicia un pont biga en gelosia de 110 m de longitud i lleugerament esbiaixat respecte del curs hídric. En aquesta recta es disposa de desenvolupament suficient com per a encabir-hi l’aparell de via tipus doble diagonal, la primera diagonal es situa dins de l’estructura i la segona un cop superada aquesta.

A la sortida de la recta, es planteja una corba circular de radi 380 m (també d’acord als criteris d’FGC), amb les seves respectives transicions, per tal de recuperar l’alineació existent. Amb això, aproximadament a l’alçada del pk 0+460, a l’alçada del carrer de Sant Miquel de Vilanova del Camí, el traçat plantejat en aquesta tercera alternativa recupera l’actual traça (en planta).

Tal i com succeïa a la primera alternativa, el viaducte previst per fer el pas de marge a marge de la riera i la resta del recorregut s’executarà conformant un calaix tancat (excavació entre pantalles de formigó i coberta).

De la mateixa manera que en l’alternativa 1, aquí tampoc s’aprofita el pont existent sobre la riera i, per aquest motiu, l’actuació s’hauria de complementar amb una intervenció sobre ell. A banda del desmuntatge de les vies i la resta d’elements ferroviaris, s’haurà de plantejar la seva reconversió per adaptar-lo a un nou ús o, en qualsevol cas, el seu enderroc.


Altre cop com a l’alternativa 1, el nou traçat plantejat, afecta lleugerament una parcel·la que el planejament de Vilanova del Camí contempla com a Sòl Urbà (subclassificació de Densificació Urbana III).

Igual que a les alternatives descrites anteriorment, pel tram comprés entre la riera d’Òdena fins passat el pont del carrer Montserrat de Vilanova del Camí, a l’alçada del carrer Eduard Marquina, es proposa la cobertura de les vies d’FGC per a la creació d’un passeig lineal d’uns 450 m sobre la traça del ferrocarril. El desnivell existent actualment entre la platja de vies i la cota de la ciutat, en ambdós costats del traçat, posa les condicions tècniques clares i favorables per a plantejar aquesta proposta de cobertura (cal aclarir que la seva longitud és inferior a 500 m i per tant no està sotmesa a la normativa aplicable als túnels).

La creació de nous espais urbans, creats sobre les vies dels ferrocarrils des del pont del carrer Montserrat fins al pont sobre la riera d’Òdena, suposen una superfície de 4.900 m2

No obstant, com ja s’ha explicat, en aquesta alternativa no s’aprofita el viaducte existent, i el nou viaducte afecta al planejament de Vilanova del Camí (parcel·la contemplada com a Sòl Urbà, subclassificació de Densificació Urbana III).



13

L’espai públic recuperat damunt les vies, situat pràcticament en tot el seu desenvolupament a nivell de ciutat, dóna permeabilitat transversal a barris actualment força separats per la trinxera del pas de la infraestructura.

A l’alçada de la placeta del carrer Eduard Marquina i englobant el pont, es crea una “ròtula de transició” entre el diferents trams dels passeigs. Aquest espai, format per un conjunt de rampes i escales, permet la creació d’uns nous accessos a l’estació com també marca el punt d’inflexió geomètrica entre els recorreguts lineals permetent la transició de vianants entre el dos passeigs.

Pel que fa el pont del carrer Montserrat es manté la seva funció de pas de vehicles en ambdós sentits encara que es reforma l’espai de l’actual placeta associant-lo a l’espai de transició entre els passeigs per a vianants i desplaçant el punt de gir dels vehicles a la rotonda remodelada situada on conflueixen els Carrer del Molí, el Carrer de Maria Cristina i el Carrer Montserrat.

La desviació dels vehicles des de l’Avinguda de la Indústria cap al Carrer Eduardo Marquina permet associar l’actual placeta al sistema de transició tipològica dels dos tipus de passeigs per a vianants i ciclistes. Igual que a les alternatives anteriors, la remodelació de l’estació de Vilanova del Camí forma part també d’aquest tram del projecte, on caldrà crear nous accessos des de el costat del pont del Carrer Montserrat.

En aquest tram també es proposa el desdoblament de la via actual en la seva part en trinxera com també la modificació de la rasant de les vies sent ambdues modificacions que es poden portar a terme sense afectar el calaix actual que confina les vies. Pel que fa el traçat de les vies es preveuen ajustos en la rasant en el punt de sortida des de la part coberta a l’ andana de l’Estació de Vilanova. Un petit desplaçament de la posició de la andana actual d’uns 30 cm permet una millor transició entre les rasants de les vies que transiten sota cobertura i les vies actuals de l’estació que mantenen la seva cota.

3.2 CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE

3.2.1 MÈTODES CONSTRUCTIUS

L’execució del creuament de la riera d’Òdena es soluciona amb la construcció d’un viaducte que ha de complir amb els criteris de L’Agència Catalana de l’Aigua en quant a capacitat hidràulica, sobreelevacions i resguards de la làmina d’aigua i la línia d’energia. La seva tipologia és de secció biga en gelosia. Els estreps i les aletes es fonamentaran a l’estrat de margues existent.

Per a l’execució de la cobertura de les vies es considera que el mètode constructiu per a totes les alternatives serà l’excavació a cel obert entre murs-pantalla de formigó. Posteriorment es realitzarà la coberta mitjançant una llosa de formigó que permetrà la futura urbanització en superfície.

3.2.2 MOVIMENT DE TERRES

Pel moviment de terres, les alternatives 1 i 3 han de contemplar el reblert del corredor de l’actual línea d’FGC. D’aquesta manera els moviments de terres per a cada alternativa es resumeixen en la taula següent:

MOVIMENT DE TERRES

ALTERNATIVES DESMUNT TERRAPLÈ REBLERT ACTUAL TRAÇA

ALTERNATIVA 1 12.823,10 3.151,90 32.175,00

ALTERNATIVA 2 28.577,20 109,70 -

ALTERNATIVA 3 19.933,80 3.300,30 29.040,00



Tenint en compte la taula anterior, els balanços globals queden per a cada alternativa de la següent manera:

• Per a l’Alternativa 1, el balanç global de terres de terraplè i desmunt és de 22.503,8m3 de terres de préstec.

• Per a l’Alternativa 2, el balanç global de terres de terraplè i desmunt és de 28.467,5m3 de terres sobrants.

• Per a l’Alternativa 3, el balanç global de terres de terraplè i desmunt és de 12.406,5m3 de terres de préstec.

A partir de la consulta de dades de la Consellaria de Medi Ambient s’han localitzat diferents zones que podrien ser susceptibles de ser utilitzades durant l’obra com a abocadors i com a préstecs.

Les zones destinades a possibles abocadors serien: Bòbila, Serrat del Llucià i Camp de Cal Palà.

Les zones destinades a possibles préstecs serien: AMPL. ORPÍ BA20060022 ADQ, ORPÍ BA20060022 ADQ i C.D. MARIBEL DOS BL20020022.

Als municipis de Piera, Orpí, Jorba i Vallbona d’Anoia també hi ha una sèrie d’explotacions d’argiles, graves, sauló i granit.

A partir de la consulta de dades de l’Agència de Residus de Catalunya s’han localitzat les instal·lacions de gestió de runes i residus de la construcció a l’àmbit territorial de l’Anoia:

• Dipòsit controlat de Pujant. Pujalt Verd, SL. Mina “Isidro” Nucli La Guàrdia, 08281 Pujalt (Anoia)

• Dipòsit controlat d’Igualada. Tecnologia i Medio Ambiente, Grupo Francisco Sanchez, SL. Polígon residencial “Les Comes” 08700 Igualada (Anoia)

4 DESCRIPCIÓ DEL MEDI

En aquest capítol s’inclou una descripció sintetitzada de les condicions ambientals de l’entorn de la zona d’estudi.

4.1 CLIMATOLOGIA

La situació geogràfica dins de la Depressió Central condiciona la climatologia del municipi d’Igualada. La seva ubicació a la part central de la comarca de l’Anoia condiciona el clima, mediterrani amb tendències continentals, pròpies de la Depressió Central.

El règim de temperatures es veu clarament influenciat per la situació al límit de la Depressió Central Catalana en contacte ja amb el Sistema Mediterrani. La duresa climàtica de les zones de l’interior queda suavitzada per les serres que limiten la conca d’Òdena a ponent i al nord. La Serralada Pre-litoral, per la seva banda, intercepta els efectes suavitzadors de la influència marina, que, per exemple, afecten plenament el pla del Penedès.

D’altra banda el Sistema Mediterrani a la comarca de l’Anoia presenta una obertura (la falla aprofitada per l’Anoia que constitueix l’estret de Capellades), per on arriben les influències marítimes, encara que bastant debilitades. Això explica, en part, que a l’Anoia no s’enregistrin mínims tèrmics que hi ha en una altra conca d’erosió com la de la Plana de Vic.

La temperatura mitjana anual està al voltant dels 14ºC. Els valors mitjans diaris superiors als 10ºC no s’enregistren fins a mitjans del mes de març. A partir d’aquest moment, les temperatures s’eleven ràpidament, i no tornen a baixar fins a l’octubre i per sota dels 10ºC cap al mes de novembre.

La presència de la Serralada Pre-litoral determina d’una manera important el règim de precipitacions de la zona d’estudi. Aquesta intercepta els corrents pertorbadors del S, SE i l’E que solen originar importants precipitacions a la façana litoral fins al vessant oriental de la serralada mentre que a les terres situades a sotavent són més fluixes i a vegades nul·les. D’altra banda els Pirineus moltes vegades protegeixen la Depressió Central dels corrents d’origen polar i àrtic, que arriben a les nostres latituds normalment en forma de masses d’aire fred de poc desenvolupament en alçada. Les



15

pertorbacions atlàntiques que procedeixen de ponent arriben desnaturalitzades i generalment molt debilitades, després d’haver creuat tota la Península Ibèrica i, per tant, tan sols les més potents afecten la zona produint pluges, en alguns casos a causa de l’ascens orogràfic provocat per la Serralada Pre-litoral.

Així doncs, les precipitacions són escasses, per sota dels 600 mm, i les pluges més intenses es produeixen a la tardor. La precipitació i el nombre de dies de precipitació augmenten a mesura que augmenta l’altitud (cims muntanyosos). Al fons de la Conca d’Òdena es registra el fenomen d’ombra pluviomètrica que es defineix com un sector de menor precipitació, en comparació als voltants muntanyosos, per estar a resguard, per causa del relleu, dels fluxos plujosos.

De la combinació de les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la zona d’estudi s’obté un clima bastant sec. Per tant, l’índex d’evapotranspiració potencial presenta un dèficit d’aigua entre els mesos de maig i setembre, i en cap mes de l’any hi ha un excés d’aigua.

Els vents dominants són, amb una gran diferència respecte als altres, el ponent, càlid i no gaire fort, el llevant, que sol portar pluges perquè té per origen les baixes pressions mediterrànies, el vent segarrenc o del NW, fred, i la marinada, que penetra per l’estret de Capellades, encara que no té gaire influència en el clima que domina la comarca.

4.2 QUALITAT ATMOSFÈRICA

D’acord amb la nova legislació europea relativa a l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient (Directiva 96/62/CE), dóna com a resultat a Catalunya la definició de les Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA). Les Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) es defineixen com a porcions del territori amb una qualitat de l’aire similar en tots els seus punts, segons les conclusions del Grupo de Trabajo sobre Evaluación Preliminar, Posterior y Modelización.

Segons aquesta zonificació Igualada i Vilanova del Camí es troben dins de la Zona 5 (Catalunya Central). Aquesta zona es caracteritza per:

Condicions de dispersió: És una plana interior que es veu afectada per la brisa canalitzada per la vall del Llobregat i els seus afluents.

Emissions: Nivells mitjans d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit urbà. Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats distribuïts en un 30% dels municipis de la zona. Hi ha una presència important de la indústria de la pell.

Concretament segons les activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera (segons el grup del CAPCA) Igualada és grup A i Vilanova del Camí és grup B.

A partir dels registres de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya (XVPCA) es determina l’índex de Qualitat de l’Aire (IQA).

Aquest índex s'elabora amb dades dels principals contaminants atmosfèrics: PST, SO2, NO2 i CO. Pot prendre valors entre -400 (pitjor qualitat) i 100 (millor qualitat). A Igualada hi ha una estació i el seu valor mig és de 52 (Font: Idescat, 2009), que és un valor similar al registrat a Barcelona.

Cal especificar, que cap dels dos municipis està declarat com a zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric segons el Decret 226/2006.

4.3 SOROLL I VIBRACIONS

L’octubre de 2002 va entrar en vigor la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, que atorga tot un seguit de competències als ens locals en aquesta matèria. Una de les principals competències que preveu la Llei és l’aprovació i publicació del mapa de capacitat acústica de tots els municipis i nuclis urbans de Catalunya. El mapa de capacitat acústica és l’eina que estableix els



objectius de qualitat acústica del territori. Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d'immissió d'acord amb les zones de sensibilitat acústica, és a dir, fixen el nivell d'immissió màxim permès a cada zona durant un període de temps determinat, i, per tant, la qualitat acústica del territori.

Nivells d’immissió sonora a l’ambient exterior segons la Llei 16/2002 (Font: Web de Medi Ambient)

Ld, Le i Ln, són els índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament

Els mapes, en funció de les característiques del municipi, incorporen:

• Les zones d'especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA), zones amb una elevada contaminació acústica que requereixen un pla específic de minoració del soroll

• Les zones acústiques de règim especial (ZARE), zones que requereixen una protecció especial

• Les zones de soroll, que són les zones afectades per les infraestructures

A continuació s’adjunta el mapa de capacitat acústica d’Igualada, realitzat el setembre de 2006, dins de l’àmbit d’estudi.

Fig. 3. Mapa de capacitat acústica d’Igualada

Del mapa anterior dins d’Igualada, es dedueix que l’Avinguda Montserrat es troba en una zona de sensibilitat acústica baixa i el carrer del Carrilet paral·lel al traçat de la via ferroviària existent és de sensibilitat moderada i alta.

Per altra banda, Vilanova del Camí al no disposar de mapa de capacitat acústica aprovat, s'establiran els nivells d’immissió del soroll segons el Decret 176/2009, de 10 de novembre, per al qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.



17

4.4 GEOLOGIA

El relleu de la comarca es caracteritza per l’alineació de serres i valls marcades per la distribució de la xarxa fluvial. A la comarca de l’Anoia s’hi troben tres sectors ben diferenciats:

• La part central o conca d’Òdena, on es troba la major part de la població, età formada per l’acció de l’erosió regressiva fluvials en els materials eocènics i oligocènics;

• L’altiplà segarrenc, en el sector nord i occidental de la comarca, que constitueix la calma de Calaf constituïda per processos d’erosió diferencial;

• El sector de Capellades i Piera, obert ja a la depressió del Penedès.

Estructuralment, les zones central, nord i oest pertanyen a la Depressió Central Catalana, i la zona de l’estret de Capellades i de Piera pertany al Sistema Mediterrani. La Depressió Central Catalana, que forma part de la denominada Conca Terciària de l’Ebre o Depressió de l’Ebre, ocupa una gran extensió dins de Catalunya i està constituïda, en la seva major part, per materials recents de l’era terciària i quaternària.

Els dispositiu geològic regional té l’origen en el cicle transgressiu que afectarà al marge oriental de la conca durant l’Eocè mig-superior donant lloc a la successió estratigràfica anomenada grup de Santa Maria de Miralles.

El grup de Santa Maria està constituït per dipòsits marins on destaquen d’entre els materials aflorants les marges d’Igualada (dipòsits de plataforma i prodelta) i, per sobre, el complex d’esculls anomenats formació calcària de Tossa. Cap a l’interior de la conca hi ha una formació evaporítica constituïda per guixos d’Òdena sobre els marges d’Igualada.

La geologia local, travessa un sector de gran complexitat ja que es troba en el contacte posterior per encavalcament de la Serralada Pre-Litoral amb la Depressió de l’Ebre. Al damunt de forma discordant, es troben els dipòsits quaternaris d’edat recent. Dins aquests materials s’inclouen els travertins de Capellades, derrubis de vessant conformats per llims i graves que s’originen per la

desintegració dels relleus de l’entorn; els dipòsits fluvials, al·luvials i torrencials ocupant la llera de l’Anoia, els nivells superficials d’alteració i els horitzons desenvolupats de sòls edàfics.

De manera més detallada a la zona del traçat es poden diferenciar tres trams aproximats:

• A les proximitats de l’Estació de Vilanova del Camí, les alternatives es recolzen sobre els dipòsits de terrassa sota els quals afloren les margues del substrat rocós.

• Quan les alternatives travessen la riera d’Òdena amb un viaducte, el perfil geològic està format per dos nivells de terrasses i per un altre reblert antròpic, que es disposen sobre les margues del substrat.

• A les proximitats de l’Estació d’Igualada, el perfil geològic està format per quatre nivells geològics: argiles i argiles sorrenques; dipòsits de Rambla format per sorres i graves; sorres fines i grolleres; i margues blavoses.

4.5 LITOLOGIA

Tal i com s’ha esmentat en el punt anterior, la zona d’estudi es troba sobre els dipòsits marins de Santa Maria, on són característiques les margues blaves d’Igualada de l’Eocé recobertes amb materials quaternaris. Des del punt de vista litològic, a nivell més local podem distingir diferents unitats:

• Unitat de Margues: Materials del període Paleògen i època de l’Eocè Superior. Composada per margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles que, cap a la banda est, adquireixen una textura més sorrenca. Aquestes margues estan lleugerament estratificades i en superfície presenten un grau d’alteració mig i fracturació en “llesques” producte de la descamació que pateixen. Com a conseqüència de la baixa duresa d’aquestes roques en superfície, on les margues es descamen per efecte de l’erosió, és habitual observar una morfologia típica de badlands o xaragalls. En fondària, però, són roques poc fracturades, d’una duresa i compacitat elevada.



• Quaternari: El quaternari de la regió es presenta a l’inici de la traça amb una certa discontinuïtat lateral i vertical com a conseqüència de l’esglaonament en terrasses fluvials i de l’erosió parcial o total d’alguns nivells. Dins dels dipòsits quaternaris es diferencien dues unitats principals:

• Dipòsits al·luvials de terrasses de la riera d’Òdena: constitueixen dos nivells diferents de terrasses que es poden observar a la zona de projecte. Estan constituïts per argiles i sorres fines i mitges sense consolidar, amb intercalacions esporàdiques de graveta o grava.

• Dipòsits al·luvial de Rambla: que desemboquen a la riera: els dipòsits quaternaris de rambla es constitueixen per graves amb còdols subarrodonits d’entre 0,5 i 4 cm amb matriu argilosa o sorrenca fina.

4.6 HIDROLOGIA I QUALITAT DE L’AIGUA

Hidrologia Superficial

La comarca de l’Anoia pren el nom del riu que la travessa de nord-oest a sud-oest, afluent del Llobregat, on aporta la seva aigua a Martorell, ja al Baix Llobregat. De la combinació de la natura i la disposició dels diferents materials esmentats anteriorment amb l’acció de l’erosió, en resulta la topografia actual de la comarca, constituïda per l’alineació de serres i de valls determinades per la instal·lació de la xarxa fluvial.

El nucli d’Igualada es troba limitat per l’Est amb la riera d’Òdena i per l’oest i sud pel riu Anoia. La riera d’Òdena conflueix amb l’Anoia al Pla de la fassina, entre els termes municipals d’Igualada i Vilanova del Camí.

La conca hidrogràfica del riu Anoia constitueix pràcticament la comarca de l’Anoia. La seva conca de recepció és de 930 Km2 i té una llargària de 65 Km sense desnivells molt pronunciats. La conca de l’Anoia que s’inicia en els altiplans segarrencs de Calaf i a les collades de la Tallada, és formada per un seguit de petites torrenteres, sense curs d’aigua regular, que van excavant aquests materials

suaus formant fondalades, que drenen els vessants d’aquesta zona, i que van a confluir totes a la vall principal pels volts de Jorba, vora l’inici de la Conca d’Òdena. A partir d’aquí l’Anoia s’obre pas cap a Igualada, i es converteix en una àmplia plana, fons de la conca d’erosió. Rep una sèrie de rieres que han anat excavant els costats de la conca. Una d’aquestes rieres és la riera d’Òdena, que drena tot l’ample vessant de l’antiga vila. Més endavant, el riu travessa la Serralada Pre-litoral i desemboca en la depressió Pre-litoral, ja en el Penedès.

L’única conca interceptada és la riera d’Òdena, un afluent de l’Anoia. La desembocadura es troba entre Igualada i Vilanova del Camí, molt a prop del punt on actualment la via creua la riera. La seva conca s’estén entre les comarques de l’Anoia (principalment) i el Bages, al nord de la ciutat d’Igualada.

L’extensió de la conca és d’uns 45 km2. La part nord està coberta per boscos i conreus de secà, mentre que la part inferior de la conca recull les aigües de les zones urbanes d’Igualada, Vilanova del Camí i Òdena.

A l’Annex de Climatologia, Hidrologia i Drenatge s’ha realitzat l’estudi hidràulic de la riera d’Òdena. Al trobar-se el punt estudiat molt a prop de la desembocadura amb el riu Anoia es poden contrastar les dades aportades per la PEF del Baix Llobregat i l’Anoia; i les calculades en l’Estudi d’Inundabilitat del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Igualada (POUM) de novembre de 2009.

A continuació s’adjunta la taula resum amb les característiques de la conca, les pluges de disseny i els cabals calculats en l’Estudi d’Inundabilitat del POUM.

Característiques de la conca, pluges de disseny i cabals calculats del POUM



19

Segons la PEF del Baix Llobregat i l’Anoia el cabal d’avinguda de 500 anys de període de retorn per a la riera d’Òdena és de 225m3/s que és molt similar i lleugerament inferior al cabal utilitzat en el POUM d’Igualada. D’aquesta manera els cabals utilitzats en el present estudi hidràulic de la riera d’Òdena han estat els de l’Estudi d’Inundabilitat del POUM d’Igualada.

Actualment per complir amb les recomanacions de l’ACA s’ha de tenir en compte l’amplada lliure necessària tal i com s’especifica a la publicació de l’ACA Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial (Juny 2006). L’amplada lliure necessària és la que permet donar continuïtat al Sistema Hídric sota les infraestructures que travessen el curs fluvial. El Sistema Hídric té com a referència l’avinguda associada a 100 anys de període de retorn.

Per tant, en totes les alternatives els viaductes proposats per creuar la riera d’Òdena, per tal de complir amb les recomanacions de l’ACA, els estreps es situaran fora del sistema hídric i les piles fora de la llera. A més a més, en les tres alternatives, es projectaran llums mínimes entre piles superiors a l’amplada lliure. Les amplades lliures necessàries de la riera d’Òdena per a cada alternativa són:

• L’amplada lliure de l’Alternativa 1 és de 60m

• L’amplada lliure de l’Alternativa 2 és de 25m.

• L’amplada lliure de l’Alternativa 3 és de 35m

De l’estudi hidràulic del curs d’aigua analitzat per al cabal de disseny de període de retorn de 500 anys (Q500) es poden extreure les següents conclusions per a les tres alternatives segons les recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA):

• La cota d’inundació en avinguda no planteja danys catastròfics.

• La implantació dels nous viaductes no provoquen variacions en els calats aigües avall.

• Les sobreelevacions generades aigües amunt dels viaductes projectats no sobrepassen els 0,30 m exigits per l’ACA respecte l’estat actual.

• Els resguards dels nous viaductes són superiors al valor de 1m demanat per l’ACA.

• La línia d’energia no toca la clau de les estructures projectades.

• Les fonamentacions de piles i estreps s’han situat dins de les margues que no són potencialment erosionables.

Per tot això es pot concloure que el comportament hidràulic dels viaductes projectats compleixen tots el requisits establerts a les publicacions Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local i Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestrucutres que interfereixen amb l’espai fluvial de l’ACA.

A l’Apèndix 1 s’adjunta el plànol de condicionants ambientals i culturals a on es reflecteixen les planes d’inundació corresponents al sistema hídric i a l’avinguda de 500 anys de període de retorn.

Hidrologia Subterrània

La hidrologia subterrània es troba íntimament lligada a la geologia de la zona d’estudi. En el cas que ens ocupa, donada la manca de permeabilitat dels materials geològics (margues i argiles) es descarta la presència d’aqüífers amplis explotables, i les surgències tenen un caràcter local i poc important. Tot i això, a la comarca de l’Anoia es troba l’aqüífer protegit de Carme-Capellades. Aquest aqüífer, d’uns 25 hm3, es troba delimitat a l’Annex II del Decret 328/1988 de la Generalitat de Catalunya.



Fig. 4. Ubicació de l’aqüífer protegit de Carme-Capellades

Font: Bases cartogràfiques de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Tal i com s’observa en la imatge anterior, l’àmbit d’actuació del present estudi cau fora de l’aqüífer.

Paral·lelament, per la caracterització més local del present apartat, s’han tingut en compte els següents treballs ja realitzats en l’àmbit d’estudi:

• Estudi geològic - geotècnic pel projecte “Estudi Informatiu del Soterrament de la Línia de FGC a Igualada i Vilanova del Camí. Clau: EI-TF-02789”. Eurogeotecnica. 2003.

• Estudi geològic - geotècnic pel projecte “Estudi Informatiu del Soterrament de la Línia de FGC a Igualada i Vilanova del Camí. Clau: EI-TF-03576”. Intraesa. 2004.

• Estudi geològic - geotècnic pel projecte constructiu “Soterrament de la línia d’FGC a Igualada i Vilanova del Camí. Fase 1. Soterrament d’Igualada. Infraestructura, Superestructura i estació d’Igualada. Clau: TF-03576.1/ TF-03576.3. Geotec-262, 2006.

A partir dels diferents treballs de camp executats en aquest darrer estudi, es va detectar la presència d’un aqüífer superficial. Aquest aqüífer presenta poca entitat regional però una certa

importància a nivell local degut a les abundants explotacions domèstiques a l’entorn del Passeig Verdaguer.

Tot i així, es tracta d’un aqüífer amb una influència estacional i una variabilitat lateral importants. També cal tenir en compte que aquest aqüífer es troba en unes margues força massives i impermeables, per la qual cosa l’aigua freàtica no hauria de generar problemes en l’excavació i posterior posada en marxa del projecte. De totes maneres es podria produir una circulació d’aigua per les margues alterades superficials.

En l’execució dels murs pantalla des de la superfície es podria produir una certa interrupció del flux d’aigua freàtica. Aquesta interrupció podria generar un petit ascens del nivell freàtic en el trasdós del mur pantalla de la banda de muntanya i un possible assecament dels pous a la banda oposada.

Per avaluar les possibles afeccions de les diferents alternatives sobre el flux natural de l’aqüífer (efecte barrera) s’ha realitzat una modelització a l’Annex de Geologia i Geotècnia. Dels resultats obtinguts en aquest estudi se’n poden extreure les següents conclusions per cada alternativa:

Alternativa1

• No és té en compte perquè a Igualada transcorre en viaducte, no generant afeccions al flux natural de l’aqüífer.

Alternativa 2

• El flux natural de l’aqüífer és paral·lel a l’estructura de l’alternativa 2, per tant l’efecte sobre aquest és mínim.

• Les sobreelevacions generades per tal estructura en cap cas sobrepassa el metre. En aquest sentit també s’observa que l’afecció que provoca sobre el nivell piezomètric és mínim.

• A partir de les conclusions anteriors es pot dir que no es necessari aplicar cap mesura correctora per aquesta alternativa degut a que l’efecte sobre el sistema hidrològic és baix i marcadament local, en pocs metres el sistema s’estabilitza.



21

Alternativa 3

• El flux natural de l’aqüífer forma un angle al voltant dels 45º amb l’estructura de l’alternativa 3, per tant l’efecte sobre aquest és notori.

• Les sobreelevacions generades per tal estructura en la part central sobrepassa el metre, fins arribar a un màxim de 1,65 metres. En aquest sentit també s’observa que l’afecció que provoca sobre el nivell piezomètric és notable.

• A partir de les conclusions anteriors es considera necessari aplicar alguna mesura correctora per aquesta alternativa degut a que l’efecte sobre l’aqüífer és apreciable. Tot i així cal esmentar que en 20/30 metres es recuperen les condicions de flux natural, per tant té un caràcter local. Com a solució es planteja no encastar els pilots de morter (situats entre els pilots armats) al substrat margós, d’aquesta manera es permet el pas de l’aigua a traves del mur, evitant en la mesura possible l’efecte barrera de l’estructura.

• Les variacions de nivell piezomètric induïdes per l’estructura són molt locals per tant no afecten significativament als punts d’aigua.

En tot cas, s’afegiran mesures preventives i/o correctores amb el corresponent seguiment en el pla de vigilància per tal de controlar aquest efecte durant les obres i la fase d’explotació.

Paral·lelament, a l’Apèndix 2 s’adjunta l’inventari de pous de l’Agència Catalana més propers a l’àmbit d’estudi. En un plànol de situació d’aquests pous s’observa com els pous més propers estan a una distància superior a 100m.

Qualitat de les aigües

A l’Apèndix 3 s’adjunten les dades registrades per les Xarxes de Control referents a la qualitat de les aigües superficials (QLSup) i subterrànies (QLSub).

A continuació s’adjunta una relació de les estacions més properes a l’àmbit d’estudi, una taula amb les principals dades registrades l’any 2009 i un mapa de situació de les estacions.

• QLSub – Cal Figuerot (08103-0005) al terme municipal de Jorba.

• QLSup – Riu Anoia fins a l’EDAR d’Igualada, inclosa la riera d’Òdena (10007-9000) al terme municipal de Santa Margarida de Montbui.

Variable Valor QLSup Valor QLSub Unitats Bicarbonats 320.41 367.50 mg/l HC03 Clorurs 2323 3430 mg/l Conductivitat 20ºC (lab) 2,460.75 2,9010 µS/cm Duresa 1,346.28 1,393.40 mg/l CACO3 Fosfats 09 07 mg/l P2O5 Nitrats 21.35 24.30 mg/l Oxigen dissolt 7.99 2.76 mg/l PH 7.79 76 u.pH Sulfats 1,033.17 9630 mg/l Temperatura de l'aigua 12.83 16.20 ºC

Resum principals variables de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies

Font: Xarxes de Control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Fig. 5. Ubicació de les estacions més properes a l’àmbit de les Xarxes de Control de l’ACA

IGUALADA

VILANOVA DEL CAMÍ

QLSub Cal Figuerot (Jorba)

QLSup Riu Anoia fins a

l’EDAR d’Igualada



4.7 COMUNITATS NATURALS

La zona d’estudi es troba en un ambient molt humanitzat, on la vegetació bàsicament està formada per comunitats molt degradades (vegetació ruderal i canyar) o per jardins urbans amb plantes al·lòctones. Alguns dels sectors estudiats estan ocupats per camps de conreu.

Només en algun cas apareix alguna taca de vegetació natural, com un retall de bardissa o una petita pineda urbana. També cal esmentar una albereda d’arbres madurs a la riera d’Òdena. Aquesta albereda és l’únic element botànic d’interès, doncs és un hàbitat d’interès comunitari.

A l’Apèndix 1, s’adjunta un plànol de condicionants ambientals i culturals a on es reflecteix la vegetació actual.

A Vilanova del Camí encara resten alguns erms o solars de vegetació ruderal, però la majoria de terreny es troba urbanitzat. En aquests solars hi apareix alguna petita taca de canyar barrejat amb bardissa, on domina la canya (Arundo donax) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius). En els antics jardins de les rodalies de la fàbrica de guix, també es pot observar alguna figuera (Ficus carica) o xiprer (Cupressus sempervirens). Però en la majoria de l’àmbit dins de Vilanova del Camí, el més abundant són els arbres de les voreres que formen part de l’enjardinament urbà.

Igualada, inclou per una banda tot el sector urbà del poble, on hi ha diverses espècies d’arbres i arbustos de jardineria, i per altra la riera d’Òdena, on encara hi ha retalls de vegetació natural, com ara un tram de bosc de ribera. Pel que fa a la vegetació urbana, el més destacable són els plataners (Platanus hybrida) del passeig, doncs en la majoria dels casos es tracta d’arbres madurs d’avançada edat.

Des d’un punt de vista natural no tenen massa interès, doncs són arbres de jardineria de caràcter al·lòcton, però des del punt de vista social i ambiental són importants com a zona verda del tramat urbà. Al centre del passeig i a una de les voreres hi ha plataners, mentre que a l’altra vorera hi dominen els til·lers (Tilia platyphyllos i Tilia tomentosa).

A les proximitats de la riera d’Òdena es troben camps coberts de vegetació ruderal, típica dels ambients degradats. Les espècies ruderals trobades són les mateixes que s’han esmentat a Vilanova del Camí. També hi ha extensions de bardissa, una comunitat arbustiva de plantes punxants i enfiladisses, com ara l’esbarzer (Rubus ulmifolius), la vidauba (Clematis vitalba) i l’apegalós (Galium aparine). Entre aquesta bardissa també hi pot créixer algun arbre isolat com l’om (Ulmus minor) i el saüc (Sambucus nigra).Pel que fa a la riera d’Òdena, s’hi troba una mostra de bosc de ribera, formada per albers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra) d’avançada edat i gran mida. Aquest bosc és bastant frondós, i es pot incloure dins de la comunitat de l’albereda (Vinco-Populetum albae). D’altra banda, a la llera de la riera, es poden trobar plantes d’ambients hidròfils, però en cap cas constitueixen una gran massa o una comunitat ben formada.

Al igual que succeeix amb la vegetació, les comunitats faunístiques de la zona d’estudi estan bastant degradades pel fet de trobar-nos dins d’àrees completament urbanes. En aquest sentit, les espècies de fauna observades són bastant banals i molt típiques d’ambients humanitzats, urbans i jardins. En cap cas s’ha trobat alguna espècie singular que presenti problemes de conservació.

4.8 ESPAIS NATURALS PROTEGITS

Es descriuen en aquest apartat els espais naturals protegits que es troben propers a l’àrea d’estudi. Per aquest apartat, s’ha consultat la cartografia disponible referent als Espais naturals de protecció especial, els Hàbitats d’interès comunitari, el Pla d’Espais d’Interès Natural, la Xarxa Natura 2000, el Pla de recuperació del Trencalòs, les Zones d’actuació urgent, les Zones humides i els aqüífers protegits.

A l’Apèndix 1 s’adjunten els plànols amb els espais protegits i les alternatives estudiades.

Cal destacar que l’àmbit d’estudi no es troba dins de cap espai protegit ni d’interès natural, ni hàbitat d’interès comunitari, ni de la Xarxa Natura 2000, ni natural de protecció especial.



23

Als següents mapes es presenta la situació dels espais protegits i en vermell es marca el terme municipal d’Igualada (Font: Bases cartogràfiques de la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge)

Fig. 6. Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA) propers a la zona d’estudi.

Fig. 7. Espais Naturals de Protecció Especial propers a la zona d’estudi.

Fig. 8. Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) propers a la zona d’estudi.

Fig. 9. Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) propers a la zona d’estudi.



• Muntanya de Montserrat

El Massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral Catalana. La muntanya és formada majoritàriament per conglomerats que comprenen còdols lligats per una matriu sorrenca i un ciment calcari.

En general, però, es pot parlar d’un espai singular, bàsic dins de la xarxa del PEIN que en l’actualitat mostra en certs indrets del massís ecosistemes en un bon estat de conservació, tot i que bona part del massís ha estat afectat pels incendis.

• Les Roques Blanques

A la comarca de l’Anoia es troben 502,5 ha de l’espai protegit de les Roques Blanques. Es tracta d’un petit espai que constitueix una prolongació vers a ponent del Massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per la muntanyes de Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics.

El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d’unitats de vegetació, algunes d’elles d’especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l’espai.

• Serra de Miralles-Queralt

Amb 2.992 ha a la comarca de l’Anoia, el conjunt orogràfic de la Serra de Miralles-Queralt forma part del Sistema prelitoral central, té l’interès de presentar un vessant interior de matís continental i un vessant meridional de matís marítim.

L’espai està constituït per terrenys de formació terciària, on calen destacar tres conjunts litològics ben diferenciats: al sud, leocè continental amb argiles, gresos vermells i calcàries lacustres; al centre, leocè marí amb calcàries bioclàstiques i organògenes i margues blaves; i al nord, l’oligocè continental amb margues, gresos i conglomerats.

El paisatge es caracteritza pel predomini dels elements del país del carrascar (brolles i pinedes calcícoles de pi blanc), amb destaclables penetracions de la vegetació submediterrània (rouredes de roure de fulla petita) i de la mediterrània marítima (alzinar litoral). La gran extensió dels boscos permet el desenvolupament de poblaments faunístics característics dels boscos mediterranis.

• Serra d’Ancosa Montagut

La Serra d’Ancosa Montagut queda situada al sud d’Igualada formant part del Sistema prelitoral central i està constituït per capes triàsiques i cretàciques (Mesozoic) i eocèniques (Cenozoic o Terciari). Es tracta d’una sèrie de carenes, abruptes en algunes zones a causa de la duresa de les seves roques calcàries (Bloc Gaià) i valls formades de materials margosos. La vegetació de la Serra mostra transició entre alzinar litoral i carrascar.

• Carbassí

Espai natural situat al nord-est d’Igualada, entre l’Anoia i la Segarra. Es tracta d’una zona amb vegetació forestal típica del paisatge de la Segarra (pinedes i roure de fulla petita).

Corredors biològics

Les primeres iniciatives per mantenir la connectivitat biològica entre espais naturals, i buscar solucions als problemes de l’aïllament de poblacions animals, van centrar-se en l’establiment de passadissos, més o menys amples, de connexió entre els espais natural d’interès: els anomenats corredors biològics. Un dels motius de l’aïllament de les poblacions animals és la fragmentació i transformació del paisatge rural.

L’àmbit d’estudi no es troba dins de cap connectivat entre espais protegits, doncs no afecta a cap corredor biològic actual.

A Igualada i Vilanova del Camí, les obres projectades es troben enmig del nucli urbà i la única connectivitat i/o corredors biològics són els rius i rieres que el travessen, es a dir la riera d’Òdena.



25

Hàbitats d’interès comunitari

Segons les bases consultades, comprovades amb el treball de camp, en el terme d’Igualada es troben tres hàbitats d’interès comunitari, cap d’ells prioritari, la distribució dels quals es mostren a la figura següent. Segons la normativa sectorial vigent, no és obligatori conservar aquests hàbitats (ja que no formen part de la Xarxa Natura 2000), però sí recomanable.

• Els rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.) correspon a l’hàbitat de comunitats de teròfits alts lligats a vores de rius o fangs al·luvials amb vegetació nitròfila pionera de Chenopodion rubri p.p. i Bidenton p.p. Durant la primavera i al començament de l’estiu, aquest últim hàbitat són fangs al·luvials sense vegetació ja que aquesta es desenvolupa més tard.

• Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera són boscos de galeria amb Salix alba i Populus alba, així com boscos anàlegs dominats per altres espècies.

• Pinedes mediterrànies de pins mesogènics15 endèmics, com les de pinastre, pi pinyer o pi blanc amb el seu sotabosc de màquies, garrigues o brolles.

4.9 RISC D’INCENDI

L’avaluació de les necessitats d’incloure mesures preventives d’incendi i la seva definició es fonamenta en el decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s‘estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (l’article 6 fa referència al tipus d’activitat projectada), i en l’augment del risc que suposa la introducció d‘infraestructures en terrenys classificats com a forestals en l’article 2 de la llei 6/1988 de 30 de març, forestal de Catalunya.

En el present cas, degut a les característiques i l’àmbit d’estudi no es considera que l’actuació s’introdueixi en un espai estrictament forestal.

Mapa de perill bàsic d'incendi forestal

Mapa estàtic que defineix un estat del territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que si pot produir el perill d'incendi. Aquest mapa és el resultat d’integrar mapes corresponents als factors que intervenen en el perill d'incendi forestal: perill d'ignició y perill de propagació. Entenent com a perill d'ignició la facilitat que s'iniciï un incendi forestal i com a perill de propagació la facilitat amb que es pot expandir.

Fig. 10. Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) propers a la zona d’estudi.

Font: Bases cartogràfiques de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Segons el mapa de risc d’incendi de la zona afectada pel projecte, aquest està situat en una zona de risc baix, i segons el Decret 64/95, ni Igualada ni Vilanova del Camí es consideren Municipis amb Alt Risc d'Incendi.



4.10 PAISATGE

La zona d’estudi se situa a la comarca de l’Anoia, correspon a una zona eminentment urbana compresa dins dels municipis d’Igualada i Vilanova del Camí, i d’un tram més forestal que travessa la riera d’Òdena. Es tracta d’una zona mitjanament freqüentada, amb una certa pressió antròpica.

Les unitats paisatgístiques presents a la zona d’estudi són les que configuren el paisatge a l’entorn de la zona esmentada. Així, al voltant de la traça ferroviària existent s’hi observen principalment dues unitats paisatgístiques:

• El paisatge urbà, caracteritzat per les edificacions i els carrers.

• El paisatge forestal, caracteritzat per la riera d’Òdena i les seves marges.

Els elements més sensibles que poden modificar més el paisatge en el present estudi, són el pont sobre la riera d’Òdena i la reurbanització en superfície de la cobertura de les vies.

La riera d’Ò

Documents

Estudi Informatiu de la Nova Estació d’FGC a Igualada...EI–TF–07260 Annex núm. 15: Estudi Ambiental 5 - A nivell estatal, la normativa de referència queda recollida al Real