Feac num56 2012

num. 56

QUÈ S'APRÈN ANANTDE COLÒNIES? Afrontar les pors!

Qüestionsper al diàleg:

1 Inseguretats, enyoraments,pors... són sentiments que potdesvetllar l'experiència depassar uns dies fora de casa.Val la pena enfrontar els infantsa experimentar sentimentsd'aquesta mena? Quin beneficien poden treure?

2 Separar-se dels pares és unrepte d'autonomia, que, unavegada superat, produeix al'infant, satisfacció i orgull.Facilitem a les nostres criaturesla vivència d'experiènciesd'aquest tipus? Els hemd'animar a anar-hi?

3 Sovint, als adults se'ns trencael cor quan veiem el neguit delsnostres fills Però, què els ajudamés: Veure'ns preocupats iinsegurs? O veure'nscomprensius amb els seussentiments però tsegurs de laseva capacitat per suportar elsinconvenients què es trobin?

Parlem-ne tots plegats!

D'aquí quinze dies, laCarola se'n va de colòniesper primer cop. Li fa moltail·lusió passar dos dies i unanit amb els seus companys,però alhora està inquieta:s'enyorarà? tindrà por, a lanit? li agradarà elmenjar?,...Des que la mestra els ho hadit, fins a l'hora de marxarcap a casa, els dubtes hananat creixent. Aleshores, elsaltres nens de la classesurten contents de l'escolaenlairant el full per als paresamb la mà i amb crits- Anem de colònies!... dos

dies i una nit! - repeteix sense parar la Laia.- Que bé, podrem veure i tocar animals de granja- diu l'Emma.- Heu vist la foto de la casa? - fa en Pau.L'última en sortir és la Carola. Surt a poc a poc i amb cara de pocs amics. Li sembla queno li agradarà anar de colònies La seva mare, quan la veu, li pregunta:- Què diuen els teus amics? Que aneu de colònies? Quina sort!- Mare, és que jo no vull anar de colònies. No m'agradarà. I no hi vull anar- Com ho saps que no t'agradarà si no hi has anat mai? - Jo no vull dormir en una llitera, ni anar en autocar, ni ...- Ja en parlarem a casa- li diu la mare- Però, què et passa, per què no hi vols anar?- diu la Laia, una amigueta de classe quel'ha sentit mig plorant.La Carola , amb cara de pomes agres, contesta: - No , no ho sé... potser sí... És que segur que... em marejo a l'autocar.La mare de la Carola està dubtant , ho parlarà amb el seu marit. D'una banda li fa gràciaque la nena vagi amb tots els seus companys i faci l'experiència, però de l'altre tampoc lifa massa gràcia que vagi de colònies.El pare de la Carola escolta la seva filla i, quan aquesta ja dorm, escolta la mare que s'haunit al clam en contra de les colònies.- Es clar que us inquieta! Però segurament que tot anirà bé: el dormir, el menjar,l'autocar... I, si té algun problema, segur que se'n sortirà. Confia en les mestres i... vinecap aquí que t'he fer una teràpia en contra de les teves pors ! - diu el pare abraçant laseva dona.

www.escolacristiana.org?butlleti=56&article=30

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]

Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

http://www.escolacristiana.org?butlleti=56&article=30

http://www.escolacristiana.org/feac

mailto:[email protected]

http://www3.escolacristiana.org/butlletifeac/avis_legal.html

http://www.clickartweb.com/

num. 56

Esports d'equip o decompetició?Tots som necessaris perquè la feina quedi ben feta.


1 Es pot aprendre a ser solidari,cooperatiu i, en general, espoden aprendre els valors,mitjançant activitats aïllades, enmoments puntuals, senseviure'ls dia a dia?

2 Vivim l'esport com unaexperiència de participació o derivalitat? Quines actitudstransmetem? Ens comportemamb coherència amb l'idea que"l'important no és guanyar sinóparticipar"?

3 La nostra és una societat méscompetitiva que sensible nisolidaria. Quines actitudsgenera la competitivitat? Compodem afavorir la cooperació?

4 Les nostres accions i actitudssón coherents amb els valorsque diem que volemtransmetre? Quin paper juguenels educadors des de l'escola iels pares des de la família enl'adquisició dels valors de lescriatures? Quins valors volem"viure" amb més profunditat?


L'Eva i la Mar són a classe.En Lluís, el seu tutor,explica l'activitat que faran.- Fer el treball en equipsignifica que tots somnecessaris perquè la feinaquedi ben feta. Ara heu dereunir tots els textos deltema de la Solidaritat ambLlatinoamèrica. Seleccionarels tres que us semblinmillors i després els hi heude buscar unail•lustració. Podreudedicar-hi mitja hora.-Eh, Mar! -xiuxiueja l'Eva-.

Saps contra qui juguem demà? El meu pare m'ha dit que a ens ha tocat un equip que vamolt ben classificat.- Ostres, no! -contesta la Mar-.Al del cap de setmana passat les jugadores eren molt altes iens van robar totes les pilotes....-Ep! Aquell parell, que esteu distretes.... Vinga, que mitja hora no és molt de temps. -Em sembla que ho tenim difícil -segueix la Mar tapant-se la boca perquè en Lluís no vegique xerra-. Si tinguéssim la sort d'un àrbitre que ens ajudés, potser guanyaríem.L'Eva somriu. El comentari de la Mar va pel partit de fa quinze dies. Va ser en tan descaratque l'àrbitre anava a favor de l'altre equip! Hi va haver de tot: empentes, trompades, paresescridassant l'àrbitre, fins i tot dos d'ells van arribar gairebé a pegar-se...-A veure, Mar? Eva? Ja parleu d'un text concret?. Durant la resta de la sessió la Mar i l'Eva no han parlat més del partit de dissabte. Hancaptat el missatge del seu tutor. A més, al seu grup de treball hi ha la Sara, que es preparaper fer un càsting de ballarina i que no entén res de bàsquet. Al final, mentre recullen, el tutor felicita el conjunt de la classe:-El treball cooperatiu de La Setmana Solidària funciona la mar de bé. Entre tots esteu fentuna bona feina!Mentre surten, l'Eva i la Mar comenten que els ha agradat l'activitat de classe i reprenen laconversa perquè estan neguitoses pel partit de demà. - De fet- diu l'Eva- jo no sé ni si jugaré. Si vénen totes les de l'equip, hauré de «xuparbanqueta», segur! - diu amb to decebut.- Si no has faltat a cap entrenament aquesta setmana, segur que jugues uns minuts! - En Marc, l'entrenador, va dir que el més important és no fallar al teu equip. Que ensnecessitem totes.- Psí... Però si el partit és difícil, com el d'aquelles "girafes", no jugaré gaire. - Sí que jugaràs! I si totes ho fem el màxim de bé....- I si ens llevem ben d'hora , ben d'hora...- Ja, ja.... Això! Si ens hi posem, les guanyem! I anirem terceres! -diu l'Eva.










num. 56

Entrevista amb la tutora:adolescent inclòsSi no se'n parla, les coses soles no s'arreglen


1 Pares i professors tenim unafunció educativa i tant si volemcom si no, incidim en l'educaciódels nois i noies. Quinsaspectes en la formació de lapersona són compartits a casa ia l'escola?

2 Les entrevistes entre tutors ipares són espais d'intercanvid'informació sobre la marxa delfill/alumne. Com ens lespreparem uns i altres?

3 Una cosa important enqualsevol diàleg és l'actitud.L'empatia i la confiança sóningredients necessaris perpoder establir una bonacomunicació, i enconseqüència, per poderajudar. Practiquem l'empatia?Manifestem confiança?Valorem l'esforç? Com podemtransmetre el nostre interèssense que es pugui interpretarque desconfiem?


- Toni, m'hauries de donar la tevaagenda. He de convocar entrevistaamb els teus pares.- Fa la Dolors,tutora de tercer d'ESO- Els meus pares? Però per què? -pregunta una mica espantat enToni.- Doncs perquè rebo els pares detots els meus alumnes de tutoria ius toca a vosaltres. Pensa si hi haalgun aspecte en concret quevoldràs tractar quan vinguis eldarrer quart d'hora. Ja saps que josempre crido els alumnes perassistir a una part de l'entrevista.- Bé...jo...No sé....- No dic pas ara! Ves -hi pensant!- Uf! - respira en Toni, una micamés tranquil.Al vespre, la mare li pregunta comha anat el dia, mentre paren taulaper sopar junts. I no té més remei- La Dolors, la tutora, vol que femuna entrevista.- Ah, molt bé, d'acord. A veure quines hores proposarà... Ens agradaria anar-hi junts, ambel pare.- Diu la mare amb tota tranquil·litat- No sé de què vol parlar ara aquesta...- "Aquesta" té un nom, no? - diu la mare amb un cert to de reny - La Dolors ens deu volerexplicar com vas en les classes i saber què en pensem nosaltres...- Psí... - I tu què penses, fill? El curs que ve, ja acabes l'ESO. Hauràs de prendre decisions, idecisions importants!- Però si ja ho sabeu. El que em va millor són les llengües i la història, que m'agrada molt,tot i que no és on trec les millors notes!- Doncs potser hem de parlar d'això: de si estudies prou o si et refies massa del queescoltes estant a classe.Aquí les mirades de mare i fill expliquen força coses que no cal verbalitzar. La mare deixaun silenci i continua:- I potser serà bo parlar d'algunes coses que estan passant amb els companys...- Ei! No! No voldràs que toquem el tema del Facebook de la Carla i tot l'embolic aquell...!- Per què no? Si no se'n parla de les coses, soles no s'arreglen...- Ja sabia jo que "l'entrevista" portaria cua...- Porta feina preparar-la, si volem pensar en què volem dir-nos. I si t'ho mires bé, és unagran oportunitat per fer una repassada, cadascú des del seu punt de vista, de la tevaevolució i del que estàs aprenent...La mirada del fill vers la mare torna a ser molt expressiva.- Estàs aprenent moltes coses, Toni, moltes més de les que hi ha a les assignatures! - Fala mare passant-li carinyosament la ma pels cabells.










num. 56

Ampliar la família:acollir, adoptar, els avis Evidentment, els canvis serien importants, però tothom hiprendria part


1 Acollir algú en la família és ungest altruista i desinteressatque té com a objectiuproporcionar un entorn familiar itot el que això implica. Fins aquin punt això és factible perals estils familiars d'avui?Quines característiques han detenir les famílies acollidores?

2 La capacitat d'adaptaciópersonal a novescircumstàncies, l'estabilitatemocional, la possibilitat dededicació i a motivacióadequada són necessàriesperò la voluntat d'acollir ha deser compartida per tot el nuclifamiliar. Quin procés calseguir? Què hi ajuda?

3 L'actitud del Crist erasummament acollidora i el seumissatge posa l'accent enl'acolliment, de quines maneresles nostres famílies i escolespoden anar-se transformant peraquest valor?


Va ser un sopar molt especial. Elspares estaven nerviosos. Esnotava. Els tres fills, dotze, nou isis anys ja havien notat que era undia diferent. Hi havia una propostaque els pares volien consultar isaber la seva opinió. Això és moltrar i estaven ben intrigats."Hem pensat què passaria siacollíssim un nen a casa".Preguntes, mirades, soroll, méspreguntes, impressions,informació... "No ho volem fer elspares, si vosaltres no hi esteud'acord". Més preguntes,sensacions noves, fins ara somtres fills, però no és un fill, quin pal!Estem bé, i què pot passar? Nen onena, blanc o negre, d'aquí o delluny?... " Ni una paraula als avisfins que tots hi estiguem d'acord".Òstres! Això va de debò... què potpassar, i potser caldrà fer canvis.Al cap de pocs dies els cinc varenprendre la decisió. Sí. Els paresl'acollirien com si fos un fill i ellscom un germanet. Era una cosa detota la família. Era un projecteglobal. Evidentment, els canvis serien importants, però tothom hi prendria part. Hi hauriaun abans i un després.Els tres germans, cadascú de forma ben diversa, ara entenien moltes més coses sobre elpares, i també sobre la família. Eren un equip, tenien un projecte junts, i els semblavanormal que abans d'anar a dormir es resés el Parenostre. Text extret de l'Espai de pregària virtual(Espai de pregària virtual http://www.pregaria.cat/index.php?sec=pvirtual&op=2&id=101










Documents

Feac num56 2012