Feac num57 2012

num. 57

Veure pel.lícules"infantils" amb els nenLi agrada molt veure la tele! S'ho empassaria tot!

Qüestionsper al diàleg:

1 Els criteris de les cadenestelevisives fan servir perclassificar els programes iseleccionar la publicitat quesurt a la tele, poden coincidiramb els de la família o no.Perquè ens costa tant, avegades apagar el televisor?

2 Tenim criteris educatiusrespecte la tele? Els posem enpràctica o només rondinem iens resignem que les criaturesvegin la tele tant com vulguin?

3 La tele compartida i comentadapot ser facilitadora deconverses. Com vivim la tele?Ens permet parlar de nosaltres,de sentiments i emocionsd'opinions i experiències?

Parlem-ne tots plegats!

L'Anna es troba amb la Lluïsa, queés psicòloga i aprofita percomentar-li un tema que no témassa clar.- L'altre dia, en sortir d'escola ensvàrem quedar una estona al parcunes quantes mares i pares ambels nens i nenes. I la conversa vagirar entorn dels "suposats"programes infantils que ofereixenles televisions que tots acostumema tenir sintonitzades. Si t'hagués de fer un resum , etdiria que a gairebé ningú no ensagrada ni l'estètica ni elscontinguts de la majoria deprogrames, sèries i pel·lícules quefan a la tele en horari per als mésmenuts.- Això vol dir que, a moltesfamílies, els nens i nenes no veuenla tele? No m'ho puc creure!- No, no! Veure-la, la veiem tots!Uns un canal fix, d'altres vancanviant, d'altres segons la criaturademana.... alguns pactant abans...Però, dels qui parlàvem, tots- Què és el que no us agrada?Posa'm un exemple.- Doncs que les sèries de dibuixos siguin violentes o ximpletes; que als serials infantils lesnenes protagonistes semblin dones i vagin vestides d'adultes...- Què podeu fer-hi vosaltres? Penseu engegar una campanya de telespectadorsindignats?- Mira, és una bona idea! Però no, nosaltres pensàvem què fer amb els nostres fills.- Fantàstic! Això són unes mares i pares responsables! I què penseu fer amb les criatures?

- Doncs hi havia qui deia que és qüestió de seure amb les criatures a veure junts la tele,altres diuen que a l'escola s'hauria de fer alguna cosa per ensenyar les criatures a veure latele. Però tots coincidim que el més fàcil és deixar els fills davant la televisió una estonaper "guanyar temps" mentre anem fent per casa: la tele és una cangur barata!- I el teu fill, en Pol, què diu?- Al Pol li agrada molt veure la tele! S'ho empassaria tot! Ara, també t'he de dir que avegades fa uns comentaris molt "sucosos" mentre l'està veient o quan m'explica el que havist...- Doncs ho tens molt bé tu, com a mare: estàs atenta als seus comentaris, l'ajudes a fer-secàrrec del que ha vist i tens una ocasió meravellosa d'intervenir educativament totcomentant les seves impressions i preferències.- Caram, Lluïsa! Sempre m'agrada parlar amb tu! Sempre m'ajudes essent tant positiva!

www.escolacristiana.org?butlleti=57&article=34

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]

Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

http://www.escolacristiana.org?butlleti=57&article=34

http://www.escolacristiana.org/feac

mailto:[email protected]

http://www3.escolacristiana.org/butlletifeac/avis_legal.html

http://www.clickartweb.com/

num. 57

Ajudar la mare ocol•laborar a casa?Ens hem posat d'acord sense barallar-nos: I això a tut'agrada, oi mare?


1 Assumir responsabilitatsdomèstiques és més fàcil si hiha un model adult positiu Quinaés la nostra actitud davant lesfeines domestiques?

2 Cal compartir les feines decasa? Es comparteixen prou?Ens queixem? Ens"n'escaquejem" o les assumimamb normalitat? Agraïm la feinaque fa l' altre? Subratllem elbenestar que produeix alsaltres...?

3 Quin és el nostre paper en eldesenvolupament i adquisicióde la responsabilitat delsnostres fills i filles? Quan cedimo ens mostrem flexibles, és enfunció d'una raó educativa o enfunció del nostre estat d'ànim odel nostre cansament?


- A mi sempre em toca fer elque no m'agrada gens!-protesta la Gina.- Doncs t'ho canvio!-contesta l'Eric.- Sí, home... - la Gina dubta:no sap si es pot refiar de laproposta del seu germàgran- Bé, d'acord. Però pera tots els dies, eh?- D'acord! A partir d'ara joposo les coses de despararla taula al rentaplats i turentes les olles o paelles iescombres la cuina.- Sí, sí! Jo no vull tornar aposar les coses brutes al rentaplats. Em fan fàstic els plats bruts, i el rentaplats sempre fapudor...i no em recordo mai de posar el coberts cap amunt, i la mare em renya....- Què dius que fa la mare?- Pregunta l'Elena entrant a la cuina on hi ha els seus fills.- Res! Ja ho hem arreglat, mare!- Sí - Diu l'Eric, que ara mateix llueix un somriure de satisfacció. - Hem fet un canvi de"feines" perquè a cap dels dos no ens agrada el que ens tocava fer.- Jo rentaré les coses a la pica i escombraré i l'Eric posarà el rentaplats! - Fa la Gina ambcara de satisfacció.La mare no ho veu clar. L'Eric ja té 12 anys i ella li ha ensenyat a rentar olles i paelles ise'n surt força bé amb l'escombra. Però la Gina...encara és petita per dominar aquestestasques. Li fa la impressió que l'Eric ha jugat amb avantatge en fer aquest canvi... Tanmateix, hi han arribat tots dos, sembla, de comú acord, i la Gina ja pot començar aaprendre'n...- No sé jo si aquest canvi és el millor... - Diu finalment.- Sí, sí, sí! - fan els dos fills.- Deixa'ns que t'ho demostrem, mare! - demana la Gina.- Sí, ja veus que ens hem posat d'acord sense barallar-nos: I això a tu t'agrada, oi mare? -fa l'Eric amb cara de murri...- I tu sempre dius que cal respectar els gustos de cadascú...!- Tens raó, Gina, tu i l'Eric teniu gustos molt diferents... Ho provarem durant dos o tres diesabans de decidir-ho. Es tracta de col·laborar a casa, fent allò que cadascú pot fer i eldisgusta menys. Tanmateix, Eric, potser haurem d'equilibrar una mica les teves "tasques",no et sembla?- Què? Què vols dir? fer més feina? - Potser sí... Tu ets més gran...- Per això: tinc més deures! No puc fer més tasques de casa! - I ara l'Eric ja no està tantsomrient.










num. 57

El món a la butxaca

Amb el mòbil, ells poden fer moltes coses, a més de parlar...


1 Les noves tecnologies amplienextraordinàriament lapossibilitat de comunicació,cosa que sintonitza molt béamb algunes característiquesde l'adolescent: afirmar-se,cridant l'atenció, buscant lanotorietat i, a la vegada,refugiar-se en l'anonimat. Enparlem amb els nostres fills Ialumnes?

2 La tecnologia mòbil ha entratde ple en la vida dels nostresfills i alumnes. Com tot, s'had'aprendre a utilitzaradequadament. Estem a puntper entomar la responsabilitatque tenim com a pares imestres en acompanyar-lostambé en aquestaprenentatge?

3 El bon us de les TIC i de lesxarxes socials aporten molt depositiu en l'àmbit de lacomunicació: ampliació iintensificació de les relacions,superació de les distàncies...Però, quins límits s'hand'observar? Quines condicionsdús en les relacionsinterpersonals?


Als quatre seients del bus hicoincideixen unes àvies idos adolescents sortintd'escola. Els nois portenuns auriculars quecomparteixen, itaral•legen una cançòen veu alta. De sobte, sonaun mòbil que se sent per totl'autobús. Un dels noiscontesta i tots elspassatgers poden seguir laseva conversa:- Què dius, tio? Que t'hanpres el mòbil? ..... Qui?....No, no pot ser! ... I com ésque se'l queda elQuan el noi penja la trucadai les àvies enceten conversa entre elles:- Mira que n'arriben a fer de disbarats, aquests nanos amb el mòbil! Ja em diràs per què elnecessiten a l'escola?- Com que van i venen sols, ja va bé que els pares els puguin localitzar. Els meus néts enporten des que fan secundària i van sols, per si passa alguna cosa...- Abans, quan els nostres fills tenien aquesta edat també anaven i venien i si passavaalguna cosa hi havia cabines de telèfon... i bona gent amb qui podies parlar.- Però és que amb el mòbil, ells poden fer moltes coses, a més de parlar...- Sí, ja ho sé, ja. L'altre dia, els meus néts em van ensenyar que sabien qui era en"Joselito" perquè el van trobar fent no sé quina cosa d'internet!La conversa del nois, entre rialles i crits, encara se sent:- Una setmana sense mòbil, tu! Jo no sabria com fer-m'ho!- I quedar-te sense res! Res !!! Fotos, cançons, contactes... la mort!!Les àvies se'ls miren amb una certa incomprensió.- Veus, el que et deia: Ells hi tenen l'àlbum de fotos i tots els discos que els agradaescoltar....- És cert, els meus fills i néts sembla que no puguin fer res sense aquests aparells. El mésjove diu que ell no pot treballar si se li espatlla la palm.- Això que dius és allò que fan servir per enviar-te missatges? No, calla! Això delsmissatges és el "wastap" (em sembla que en diuen). El diumenge, el meu nét m'ho vaposar al meu mòbil i ara m'envia missatges que jo els puc veure, però, noia, no sé comdir-li res. - Ells hi porten el món a la butxaca i tu i jo ja en tenim prou amb el món de fora!










num. 57

PASQUA

Mirar-se al mirall


1 Viure a fons la Pasqua pot seruna oportunitat per trobarmotius de fons per triar,concretar, decidir...sobre lanostra vida. Com ho aprofitem?Com ajudem els nostres fills ialumnes en aquest sentit?

2 Reconèixer i sentir-se captivatper Jesús, el Messies, no deixaindiferent: però trobar-lo en elrerafons del nostres ésser,compromet i , a vegades, potresultar incòmode. De quinamanera la Pasqua ens dónamotiu per parlar-ne amb fills ialumnes?

3 Jesús va viure apassionat perla vida. Per Pasqua celebremaquest apassionament. Quinessón les passions que ensmouen? Com ajudem els mésjoves a trobar les seves ifonamentar-les en la Vida quea cadascú se'n revela?


No se que pretenia avui el Perequan ens ha proposat aquellaactivitat de "Reli". S'ha ben flipatportant-nos a la classe dels petits,aquella que te un mirall gros a laparet i dient-nos que ensasseguéssim al davant i ensposéssim còmodes. Ha baixat lespersianes, ha posat una músicamolt suau i ... Encara recordo lespreguntes com si les estiguésescoltant ara:Què hi veus? Què estàs mirant? Etquedes per sobre, o ets capaç detraspassar la teva pròpia mirada?Què et transmet? Què t'estàsdient? Pots endinsar-te cap el teuinterior? A alguns de nosaltres se'nsescapava el riure, però al cap depocs minuts tothom semblavaconcentrat, tothom... menys jo. Alhora de compartir l'experiènciaamb el grup, m'he quedatbocabadat. Fins i tot n'hi havia quehavien vist la seva històriapersonal, altres havien connectatEn Pere també ha dit la seva i ensha parlat de la Pasqua. Alguna cosa ha dit sobre que ens ajuda a veure i a viure la vidad'una manera més autèntica (Com si no fos prou autèntica la meva vida!). Que si em detrobar allò més essencial que ens defineix com a persones; descobrir les preguntes queestan al fons de cadascú; trobar allò més genuí de nosaltres mateixos...Jo, aquí ja m'he començat a posar massa nerviós, no m'agrada parlar de mi mateix davantde tothom. En Pere, s'ha olorat que em passava alguna cosa i en sortir de classe, m'ha diten veu baixa:- De què tens por? No et resisteixis, no et neguis a escoltar-te; permet-te el luxe dedescobrir-te. Ja saps que pots comptar amb mi. I també saps que Jesús és amb tu.De l'evangeli de Marc Mc 8, 27-29Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, ipel camí els preguntava:--Qui diu la gent que sóc jo?Ells li respongueren:--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.Llavors els preguntà:--I vosaltres, qui dieu que sóc?Pere li respon:--Tu ets el Messies.










Documents

Feac num57 2012