Feac num58 2012

num. 58

La salut: Una d'hospitalde diaEl dolor ens avisa que alguna cosa no està bé

Qüestionsper al diàleg:

1 El dolor, les malalties, elpatiment són presents tambéen la infància. Quin paperacostumen a adoptar quan elsnostres fills/alumnes són elsque ho passen malament?

2 Tard o d'hora, molts infantspassen per un hospital, i algunspel quiròfan. Com els hoexpliquem? Com elsacompanyem? Com elsajudem?

3 Davant d'un esdevenimentdesconegut, és totalmentnormal que les criaturesmostrin ansietat; com ho femper acollir-la i donar lainformació i l'afecte adients acada edat?

4 Enganyar, enredar, distreure,mentir són maneres de fer queels adults emprem sovint ambels més menuts. Quins efectespoden tenir?

Parlem-ne tots plegats!

L'Óscar feia uns dies queno venia a l'escola. Per aixòavui, quan ha entrat aclasse, tot caminant unamica encarcarat iacompanyat de la mestra,els companys li han fet totamena de preguntes. "Jaestàs bé? Què tenies?Constipat i febre?"- No, no. M'han operat. Heestat a l'hospital -fa l'Óscar,remarcant les paraules. En sentir aquestesparaules, l'allau depreguntes encara és mésgran: "I t'han fet mal? T'hanLa mestra, a qui els paresde l'Òscar ja havien informat prèviament de la intervenció de fimosis, demana silenci iconvida el nen a explicar-se:- Ja veus, Óscar, estem ben intrigats. Com que els pares t'ho van explicar tan bé abans,ara ens ho pots explicar a tots. - Els dic d'on m'han operat? -pregunta l'Óscar en veu baixa a la mestra.- Si tu vols, sí - li diu la mestra- Doncs m'han operat del penis. Una mica de la punteta. Ara ja puc fer pipí tot sol i no emfa mal ni em surt sang -diu el nenAquí torna l'allau de preguntes: "Estaves malalt del penis? Fa mal? Surt sang? A les nenesaixò no ens passa, oi? Vas tenir por?"- Sí tenia una mica de por. Però gairebé no vaig plorar... La meva mare estava amb miquan em feia mal després de l'operació, i abans va venir una pallassa amb el nas vermell,una bata com de metge I feia riure fent tonteries...-Explica l'Óscar, que segueix narrantamb "pèls i senyals" el que va fer aquell dia a l'hospital i després a casa...La mestra intervé de nou per "destacar" algunes idees que vol que vagin quedant clares:- Quan t'han d'operar és perquè els metges consideren que alguna cosa no està bé,encara que, a vegades, no fa mal d'entrada -i fa una mirada a tots els nens i nens de laclasse.- Però quan t'operen sí que fa mal! -crida la Jèssica- Quan t'operen, et posen una cosa que es diu anestèsia que fa que no t'adonis de res, éscom si dormissis -segueix la mestra-. I tant els pares com totes les persones que treballena l'hospital miren de fer-t'ho passar el millor possible. Si et distreus i rius, el mal gairebé noes nota.-Sí que es nota quan fa mal! - diu l'Eloi-I sort en tenim! - fa la mestra-, el mal ens avisa que alguna cosa no està bé!

www.escolacristiana.org?butlleti=58&article=38

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]

Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

http://www.escolacristiana.org?butlleti=58&article=38

http://www.escolacristiana.org/feac

mailto:[email protected]

http://www3.escolacristiana.org/butlletifeac/avis_legal.html

http://www.clickartweb.com/

num. 58

La salut: Hàbitsalimentaris Els hàbits els fan més responsables i autònoms també enaquest aspecte


1 Tant l'alimentació coml'educació dels fills perquètinguin cura dels seu hàbitsalimentaris és unaresponsabilitat dels pares i del'escola. Quins són elsprincipals problemes amb quèens trobem?

2 En l'alimentació ens movemdes de les recomanacionsnutricionals dels pediatres alsgustos i modes de tota mena.Com adoptar alguns criterissans i coherents de cara alsnostres fills i alumnes?

3 Sovint les "bonesrecomanacions" alimentàriescauen davant dels gustos delsnens, del poc temps perdedicar-nos a la cuina, etc...Tenim clar què prioritzem quanoptem per menjar a casa d'unao altra manera?

4 Agafar un hàbit vol temps depràctica. Els bons hàbitsalimentaris es basen en larepetició de rutines. Quin lloctenen les excepcions? Quinsmotius consideremexcepcionals ?


L'escola, conjuntament ambl'ampa, organitza unaconferència amb unadietista sobre l'alimentació,perquè del tema "menjarbé" n'han fet un eix prioritaridel curs i ho estan treballantamb els alumnes dediferents maneres a totesles etapes..Quan acaba la conferència,hi ha moltes intervencionsdel tipus:-Durant la setmana, a casa,no dinem mai junts. Elsnens dinen a l'escola inosaltres a la feina. I només-Que si la campanya de "5al dia", o el curs en què per esmorzar han de portar fruita a l'escola, o les campanyes encontra del paper d'alumini... Que no els expliquin tantes coses als nostres fills!, que els quiho entomem tot som el pares!!-Els caps de setmana, un dels vespres, sopem pizzes o coses d'aquestes. Als nens elsagrada, i així no cuinem!-Les mares o els pares que treballem fora de casa i hem de cuinar per a la família nodisposem de temps ni estem d'humor per fer "birgueries" culinàries-Si tens un fill menut que encara menja triturat, si el gran menja de tot, si el meu marit nopot amb la carn vermella i jo em passo la vida fent règim...he de fer 4 menús diferents? La conferenciant agraeix l'interès i la participació i els diu:- Jo no puc ni he d'entrar en la casuística de cadascuna de les vostres famílies, però elque sí he de fer és passar-vos la informació d'allò que sabem que va bé, els criterisnutricionals i alguns criteris educatius perquè els vostres fills estiguin més sans i creixinamb uns coneixements i unes actituds correctes pel que fa a l'alimentació. Hàbits que elsfacin més responsables i autònoms també en aquest aspecte.Aquí es fa el silenci, i la conferenciant afegeix:- Per exemple: si el criteri és respectar l'infant, potser no cal que "mengi de tot", però síque tingui oportunitat de tastar com més coses millor per saber què li agrada més i quèmenys. Si el criteri és responsabilitzar els nois i noies, potser és més efectiu anar acomprar els aliments de la setmana amb ells durant una temporada que insistir en segonsquins discursos... Ara, això sí, els bons hàbits alimentaris, t'ho mengis com t'ho mengis, és unaresponsabilitat fonamentalment familiar. Tot i que l'escola hi pot ajudar força!










num. 58

La salut: Unaresponsabilitat personal Sóm responsables del nostre cos i de la nostra salut.


1 Quan parlem de salut iadolescents, sovint ens aturemen drogues, alimentació isexualitat. De quins altrestemes cal fer responsables elsnois i noies sobre la sevapròpia salut?

2 A quina concepció de la pròpiaresponsabilitat sobre la salutrespon l'afirmació següent? "Siem poso malalt, ja em curaran..per això hi ha metges!" A qui liheu sentit dir una cosa similaralguna vegada?

3 De quines maneres podemajudar els adolescents i joves aprendre consciència iresponsabilitzar-seprogressivament de la sevasalut i fer-se càrrec regulard'algunes qüestions ellsmateixos?


La Sara i la Judit arriben a l'escolaben juntes pel cable que surt del'Ipod i que acaba en una orella decadascuna d'elles. Estan tanemocionades, que arriben a l'aula iencara estan "enganxades" a lamúsica.- Estàveu escoltant musica amb elsauriculars? -pregunta la professorade naturals-. No els deseu, quefarem una experiència. Avuitreballarem el tema de laresponsabilitat sobre el nostre cos ila nostra salut.La Judit li dóna els auriculars, peròla professora diu:- No, posa-te'ls tots dos i engegauna música ben marxosa queportis a l'ipodLes cares de la classe són desorpresa total. La professoracontinua.- El cos humà és una màquinaperfecta que té unes capacitatsenormes, però del qual cal tenircura des que naixem... -S'interromp i, mirant la nena, diu-.Portes la música engegada ja,Judit?La Judit fa que sí amb el cap.- Però contesta amb la veu, diga'm:em sents?- Si! - fa la Judit amb un to de veu inadequadament alt.- Ja ho veig. Doncs ara vés al fons de l'aula i posa't el volum a tope. I la professora continua la presentació sobre la importància de tenir cura de les nostresoïdes. Tot seguit, treu un article fotocopiat i demana a la Judit que l'ajudi a repartir-lo. LaJudit, que no la sent, ha de ser avisada amb els cops que li etziben els companys delcostat.Quan les fotocòpies s'han repartit, la professora diu a la Judit que passi els auriculars a laSara i que intercanviïn el lloc. I comencen la lectura del text en veu alta.El text parla de com l'ús inadequat dels auriculars a un volum exagerat està produint unaugment de la sordesa en joves a uns nivells que mai s'havien vist. Acabada la lectura, laSara demana si es pot treure els auriculars.- Per què, Sara?- Perquè amb la música a tope és molt difícil seguir la classe i després m'hauré d'espavilara demanar apunts o exercicis a alguna companya.... Alguns alumnes s'ofereixen "voluntaris" per continuar l'experiència... Però la professora diuque prou i que ara faran una redacció en grup sobre el tema "la responsabilitat sobre lasalut auditiva", prenent com a base el text llegit i l'experiència de la Sara i la Judit.










num. 58

Espais i postures perpregarLes oportunitats per pregar


1 Hi ha llocs, ambients, posturesque conviden al recolliment, ala contemplació, a la pregària...Els sabem "posar a l'abast"dels nens i dels joves? Enscosta trobar oportunitats? Somdels que pensem que o "ho fantots o no val la pena"?

2 És ben veritat que "una flor nofa estiu" Però també ho és queles rutines no atrauen els nois.Quins moments i llocs busquemper convidar al "recolliment", lacontemplació, la pregària, ambuna certa assiduïtat, noanecdòticament, a casa i al'escola?

3 Fer una experiència és positiu.Però fer-la, parlar-ne,interioritzar les raons isensacions i "oferir-la" oposar-la en mans de Déu... ésmolt potent. Ho fem nosaltres?Amb els nostres fills/alumnes?


Els alumnes de l'ESO visitenalgunes esglésies durant unesconvivències que fan cap a finalsde 3er. L'objectiu de la visita ésfonamentalment prendre unesdades que els serviran per a unprojecte de treball sobre l'art i lahistòria d'una època determinadade la historia del nostre país. Peròels dos tutors que esresponsabilitzen de la sortida nodeixen passar l'ocasió per convidarels seus alumnes a "recollir-se"uns moments quan són a l'interiorde la cripta o caminant pel claustre.A alguns alumnes els costa id'altres declinen fer-ho, però elsque ho han fet en parlen al vespreamb els companys i els professors.

Els ha impactat el "silenci en unlloc tan fred com és una criptacavada a la pedra o un claustre".Els ha agradat la sensació desilenci, però no de soledat.Els ha cridat l'atenció com costacaminar a poc a pocS'han sorprès alguns, recitant elParenostre, que feia temps que noresaven...Han sentit ressons, han tancat elsulls, han respirat fons, s'han avorrit o s'hi haurien estat una estona més... Els tutors escolten, acullen i finalment els conviden a "tornar a posar" aquestessensacions, pensaments, oracions dins seu. Aquesta vegada, en un petit oratori de la casaon es troben, a la nit, asseguts a les catifes o en els petits banquets o coixins de pregària,amb una llàntia davant d'una creu. I resten amb ells.Quan el darrer alumne s'alça i se'n va a dormir, els tutors es miren i junts donen gràcies aDéu pels alumnes, per l'oportunitat tan preciosa, pels monestirs romànics... i per la feinad'educar!Mateu 6, I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar ales sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro queja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada,tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teuPare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.










Documents

Feac num58 2012