Embed Size (px)
Citation preview
num. 60
ESPERAR
Saber esperar també és educatiu!
Qüestionsper al diàleg:
1 En un món on tot sembla tanimmediat, i en què la frustraciódels fills per la no satisfacciódels seu desigs té molt malapremsa, quin sentit téajudar-los a saber esperar, a notenir-ho tot immediatament? I anosaltres, en quines ocasionsens costa més esperar?
2 Molt sovint depèn més de lapaciència dels adults que de lacapacitat d'espera dels infantsque s'aprofitin fets quotidiansper educar l'espera. Quinesoportunitats tenim a casa i al'escola d'educar la capacitatd'espera en els infants?
3 Els infants, com més petits,menys capacitat d'entendre elpas dels temps i d'anticipar elque pot passar. Com els podemacompanyar en les "esperes"que se'ls poden fer difícils?Quin valor poden ajudar-nos arevalorar les festes oesdeveniments que noméspassen una vegada a l'any (elNadal, l'aniversari...)?
Parlem-ne tots plegats!
El dilluns passat, quan elsnens i nenes de parvularivan arribar a la classe, esvan trobar amb ladesagradable sorpresa queen "Ti-ti-riti", el seu hàmster- mascota havia mort.Les mestres vanestalviar-los haver de veurel'animaló mort, però vanfacilitar que es parlés delque havia passat, perquèvan pensar que era unabona ocasió per parlar deldifícil tema de la mort... ElL'equip de mestres vol
parlar-ne amb calma a la reunió d'equip: algunes pensen que comprar un altre hàmsterimmediatament i fer "com si no hagués passat res" és poc educatiu. D'altres argumentenque el disgust dels nens cal compensar-lo amb una alegria tan aviat com sigui possible. Id'altres argumenten que no és un tema prioritari de l'escola la cura de mascotes ni ladespesa que porta associat, que d'això se n'haurien d'ocupar les famílies que vulguin, quel'escola no pot ni ho ha de fer tot... Una de les tutores ha consultat la qüestió amb les mares delegades de curs i també hi hadivisió d'opinions:Una de les mares diu que la nova mascota la pot comprar l'ampa i que en dos dies latenim a l'escola. Una altra, en canvi, diu que ja els passarà el disgust, que no n'hi ha pertant i que el que han de fer és oblidar tot el tema de les mascotes i dedicar-se a la feina! Finalment, a la reunió, l'Esperança, una mestra d'Infantil, ha aportat un altre element atenir en compte: l'educació per l'espera. Si als nens se'ls diu que podran tenir una novamascota però que arribarà a l'escola després de Nadal, que la portaran els reis mags... Espot treballar l'ajornament de la satisfacció del desig, la il•lusió de l'espera... El treballeducatiu tant pot anar bé per a l'educació emocional, com per a l'animació a l'escriptura,com per cohesionar el grup d'alumnes...Saber esperar també és educatiu! - ha dit.
www.escolacristiana.org?butlleti=60&article=46
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart
num. 60
ESTALVIAR
Cal parlar de per què necessitem els diners, abans degastar-los o estalviar-los.
Qüestionsper al diàleg:
1 En algunes cultures, societats ifamílies està molt arrelat elvalor de l'estalvi; en d'altres notant o gens. Com l'entenemnosaltres a nivell familiar?L'entenem com un valor aeducar? De quina manera?
2 L'estalvi pot ser un valor en simateix o un mitjà peraconseguir d'altres cosesvaluoses. Són incompatiblesaquestes dues concepcions?De quina manera el valor queatorguem als diners hi estàinfluint? Què podem fer a casa ia l'escola per educar ladimensió "econòmica" de lavida? Per què resulta sovint untema complicat d'abordar?
3 L'estalvi que més sovint esproposa als infants i escolarsés l'energètic. I les poquesexperiències relacionades aportar diners a l'escola, amb lasolidaritat amb el tercer o quartmón? De quines altres manerespodem fer dels diners un temaescolar? Com en parlem a casaamb els nostres fills?
Parlem-ne tots plegats!
Des que la Mar va fer deuanys, que els seus paresvan començar a donar-lisetmanada. Cadadivendres, una petitaquantitat que ella va desanten una capsa o a la llibretad'estalvis que els avis li vanobrir quan va néixer. Araque ja està acabantprimària, vol comprar-se unteclat, el "seu" teclat. Portatemps estalviant, guardantels diners que li donen perl'aniversari i bona part deles setmanades! El seu germà petit, l'Èric,Aquest diumenge, amb tota
la família (pares, fills i avis, tiets i cosins), surt el tema a la sobretaula i l'avi només téparaules per lloar l'Èric:- Quina criatura més espavilada! Ell va recollint i desant! Ja sap que jo sempre li dic quecal saber estalviar si algun dia vol arribar a ser alguna cosa en aquest món!En canvi, els oncles veuen molt més bé el que fa la Mar:- Estalviar ha de tenir un motiu més enllà dels diners! La Mar estalvia perquè té una fita: elteclat. No per ser rica! Tenir diners i no projectes no fa ric a ningú, home!Els pares creuen que es qüestió d'edat:- Es que l'Èric encara és massa petit per entendre què vol dir l'estalvi! Si només deu tenir10€ amb la pila de monedes que guarda! No té ni idea del valor dels diners!L'àvia recorda la norma que van seguir a casa, quan els fills eren petits:- Una criatura no ha de tenir els "seus diners". Com l'ensenyareu que ha de compartir, side petita ja pensa en el que és seu? Ja sabeu què fèiem a casa: tot és de tots, però calparlar de per què els necessitem, els diners, abans de gastar-los o estalviar-los.- Hi ha algun lloc on puguem saber com fer-ho els pares per educar l'estalvi en els fills?-pregunta la tieta Júlia, amb un nadó a la falda-. Sort que per a aquest tema encara tenimtemps, nosaltres!
www.escolacristiana.org?butlleti=60&article=47
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart
num. 60
RENUNCIAR
La renuncia no té sentit en si mateixa, sinó en un motiu queestà més enllà
Qüestionsper al diàleg:
1 Renunciar no és un verb quetingui gaire bona premsa. Vivimen una societat on a l' infànciano se li nega quasi res. Trobemnecessari educar-los en lacapacitat de renúncia? Hoconsiderem un valor apromoure?
2 A quins dels valors clàssicsaniria bé canviar-los el nom o laforma de referir-nos-hi perposar-los més a l'abast delsadolescents i joves?
3 Com que és important quevegin coherència i modelsd'actuació en els adults, quinesrenúncies poden observar ennosaltres? Com els podemtransmetre el seu valor i el seusentit? Quines renúnciespodem promoure o proposar acasa i a l'escola?
4 Com orientar les renuncies queja fan els adolescents o jovescap a ideals més altruistes?Quines oportunitats posem alseu abast? Quins modelspoden veure?
Parlem-ne tots plegats!
A la darrera classe decatalà va sorgir unapolèmica entorn de laparaula "sacrifici". Algunsalumnes l'associaven apel·lícules o sèriestelevisives on apareixenmorts rituals, ofrenes devíctimes humanes ipersonatges extravagants.Pocs alumnes ho vanassociar, molt difusament, aalgun concepte que elshavien explicat a lacatequesi. La professora,que és la tutora del grup, vahaver-ho de tallar, però vanquedar per parlar-ne a
tutoria.Després de consultar-ho amb la directora, va decidir derivar-ho cap al concepte de"renúncia", que és un dels valors a promoure que consta en el Projecte Educatiu.Així doncs, va començar la sessió de tutoria fent escriure a cada alumne 3 cosesquotidianes a les quals podrien renunciar. Perquè els nois i les noies ho entenguessin, elsva posar un exemple: El meu marit va renunciar a fumar mentre vaig estar embarassadaper solidaritat amb mi. Es va sacrificar per mi i pel nostre fill. En la posada en comú va anar apareixent, molt clarament, que la renuncia no té sentit ensi mateixa, sinó en un motiu que està més enllà. Aleshores va costar molt poc citarexemples de persones que han renunciat a coses importants per objectius valuosos:Gandhi, el bisbe Pere Casaldàliga, alguns dels seus pares i mares. Finalment, van sercapaços d'aportar testimonis de renúncies més properes: d'amics joves, de germansgrans, d'ells mateixos... que estan fent renúncies per motius esportius, d'enamorament oaltruistes.Més tard, la Núria ho explicava a la sala de professors: - Qualsevol que els escolti no pot dir que els joves d'avui no tenen valors! I tant que entenen! Tenen molt clar que cal renunciar a certes coses en pro de fites i objectius mésdesitjables. I saben reconèixer quan les renuncies es fan per solidaritat, amb generositatpels altres. Ara els hem de donar oportunitats! Ni l'escola ni les famílies podem seguirnegant-los la possibilitat de desenvolupar la seva generositat i capacitat de treball.- Som-hi! Has vist les experiències que hi ha penjades a la pàgina d'Aprenentatge Servei?Alguna seria ben fàcil de fer-la aquí! - li diu en Màrius, professor de socials.
www.escolacristiana.org?butlleti=60&article=48
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart
num. 60
L'any de la Fe a l'escola
"Vetlleu , doncs , i pregueu en tot moment". Ll, 34-35
Qüestionsper al diàleg:
1 Sé trobar petits moments dequietud, de silenci, deretrobament amb mi mateix pertal d´escoltar el que em convé?
2 Dedico temps a escoltar i tenircura dels que estimo?
3 Faig de la meva estona desilenci la meva pregària decada dia tot adreçant-me a DéuPare?
Parlem-ne tots plegats!
Les persones som com les lletresgregues. Tenim cos i ànima, cos iesperit. Si les lletres de l´alfabetgrec no gaudissin del privilegi detenir els seus esperits, és a dir, elsseus accents per donar-los forma,sonoritat, contingut, plenitud,esssència, l´autèntic sentit de lesparaules no hauria sobreviscut elpas del temps.Ens cal tenir cura del nostre esperitper tal de poder viure en pau. Epictet, filòsof estoic grec del segleI, resumeix aquest desig amb unapregària que, posteriorment, SantAgustí va cristianitzar tot dient:"Senyor, concediu-me la serenitatper acceptar les coses que no puccanviar, el valor per canviar les quesí puc canviar i la saviesa perestablir aquesta diferència". Dedicar temps a aprendre aescoltar-nos ens portarà ben segural retrobament amb mi mateix iamb els que estimo . Saint-Exupéry diu: "El temps que vasperdre per la teva rosa fa que laJesús posà la seva atenció iescoltà totes i cadascuna de les persones que s´acostaren a ell. No va fer diferències i vafer de la seva vida tota una pregària. «Vosaltres estigueu alerta: que l´excés de menjar ol´embriaguesa de la vida no afeixuguin el vostre cor (...) Vetlleu , doncs , i pregueu en totmoment». Ll, 34-35. Ben segur que la nostra pregària ens conduirà pel camí bo, el de lapau, el de l´autèntica pregària i el de la fe.Anna M. Rifà i SaisDepartament de Pastoral
www.escolacristiana.org?butlleti=60&article=49
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart
