2 Fira Apícola del Perelló • PÀG. 12

• Protesta a Madrid • PÀG. 6

• Informe: Que és la traçabilitat? • PÀG. 10

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

ABRIL 2005

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

3

Apreciats lectors de la revista L’EIXAM. Espero que la primera edició d’aquesta revista hagi estat del vostre grat.

Així mateix ens adrecem a vosaltres en aquesta segona edició amb il·lusions de continuïtat i es-perances de comunicació. Tots sabem la situa-ció que està vivint actualment el nostre sector degut a les inclemències meteorològiques i la devaluació dels preus de les mels multiflorals.Segurament això provocarà que algú d’entre nosaltres no aguanti, però al mateix temps farà que els que quedem ens especialitzem més en la nostra feina; això vol dir que cada vegada és més important la necessitat d’estar units, de ser cada dia més professionals i no deixar que des de fora del sector ens manipulin a la seva ma-nera.Per això hem de defensar la mel, el nostre producte de primeríssima qualitat, i saber dife-renciar-lo el màxim possible de les importacions externes de països tercers. Sabem que el nostre producte és bo i salu-dable, solament falta que ho puguem trans-metre als nostres consumidors, que cada dia seran més exigents amb els productes que posem al mercat. Sabem que tenim competidors amb preus més barats, però no amb qualitat de producte.Us animo a fer de la mel un producte de paladar exquisit, de manera que els nostres consumidors el puguin diferenciar i que això mateix els faci valorar el nostre producte en el que val. Antoni Aresté

SUMARI EDITORIAL

INFORME

Traçabilitat / 10Antonio Gómez Pajuelo ens explica en el seu informe què significa la traçabilitat en el sector apícola i quins són els paràmetres que una bona gestió d’aquest concepte hau-rien de quedar clars en qualsevol explotació apícola.

• OPINIÓ: L’Eixam és la nostra revista - Josep Ma Bonet /• SABIES QUE... (4). /• NOTÍCIES DEL SECTOR (14). /• PERSPECTIVES: Introducció de reines - Joaquim Ma. Nubiola (18). /• PLANTES MEL·LÍFERES: El timó - Jaume Cambra (20). /• LLIBRES - WEBS (21). /• PASSATEMPS: Sopa de lletres. /• CÔMIC: D’abelles i formigues-Àlvar Noguera /• RECEPTES: Rosquilles castellanes (22).

Revista dels d'Apicultors de

Catalunya

Coordinador:Joaquim Ma. Nubiola

Col·laboradors:Antoni Aresté, Joaquim Ma. Nubiola, Esteve Mas-saguer Josep Ma. Bonet, Josep Ma. Margalef, Jordi Planellas, Vicent Canet, Begonya Mèlich, Joana Ru-ll, Esteve Miràngels, Ferran Marugan, Jaume Cambra, Ramon Vilardosa.

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Simeó Pararera, Ramon Vilardosa, Montserrat Pa-gès, arxiu de l´ASAB

Fotografia portada: Foto cedida per l’Ajuntament d’el Perelló

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comu-nicacióAv. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 BarcelonaTel. 93 268 71 28Fax 93 268 48 93, e-mail ed.laterra@agronet.org

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

ALTRES SECCIONS

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APÍCOLES

EN PORTADA

Fira del Perelló / 12És la més important del sector apícola a Catalunya. El dia 17 d’abril es farà la Jornada de la Mel, amb el concurs de qualitat i les conferències tècniques. Ens en parla en Josep Ma. Margalef, productor, president de la Cooperativa Apí-cola Tarragonina i una de les persones que amb més auto-ritat ens poden acostar a la Fira i al que representa.

http://www.apicat.com

Apicultors Gironins. Torres i Bages, 3.17720 Maçanet de Cabrenys

Apicultors Lleidatans. Barri Nou, 20. 25613 Camarasa

Associació d´Apicultors de Barcelona Apartat correus 34. 08187 Santa Eulàlia de Ronçana

Associació Catalana d´Apicultors. Apartat correus 515. 08500 Granollers

Cooperativa Apícola Tarragonina. Pol.lígon Industrial Pla de Solans, nau 8.43519 El Perelló

Unió de Pagesos.Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 Barcelona

ARTICLE A FONS

Protesta a Madrid / 6Els apicultors han portat la seva protesta davant la seu del ministeri d’Agricultura perquè a la minva de les produccions, s’hi ha afegit una mortalitat elevada de les colònies d’abelles i una baixada dels preus per les impor-tacions de mels foranes.

4

OPINIÓ

SABIES QUE...

L’Eixam, per fi ho hem aconseguit! Ja tenim, com ja va dir el nostre bon amic Esteve Mas-saguer en el fascicle anterior, "una eina de comunicació"; una eina que ens serà de gran ajuda a tots, ja que a través d’ella po-drem estar molt més

assabentats i informats sobre les novetats més destacades de l’apicultura. Al mateix temps també podrem compartir les nostres experiències, recollir i preservar el coneixe-ment de molta gent, ja sigui professional o aficionada, i de gent gran que han deixat pas a la gent jove perquè treballi d’una manera més mecanitzada i actualitzada. Com tots sabem, la gent gran que s’ha de-dicat tota la vida a aquesta professió té una gran quantitat de saber, de coneixements i experiències que s’han anat transmetent d’uns als altres, sense que aquest coneixe-

• La maduresa sexual dels mascles es produeix aproximadament d´uns 15 a 20 dies després del naixement

• Els anys que acaben en:

1 o 6, les reines es marquen en blanc2 o 7, les reines es marquen en groc3 o 8, les reines es marquen en vermell4 o 9, les reines es marquen en verd5 o 0, les reines es marquen en blau

Per tant enguany les reines es mar-caran en blau

• La primera recepta de cuina que feia servir mel la van escriure els an-tics grecs, en una plaqueta de cera que es troba al Museu d´Atenes

• A Holanda l´aparició d´un eixam d´abelles es considera un presagi de bona sort

• Cels Tul·li Corneli, metge llatí dels temps de l’emperador August, en la seva obra titulada De arte medica mostra que ja es coneixien els efec-tes beneficiosos del verí d´abella. per determinades malaties.

•Entre els esquimals es creu que fregant l´esquena d´una dona em-baraçada amb una abella s’assegura un bon part

•K. Koppler d´Alemanya ha fet un estudi comparatiu sobre la collita de pol·len de diferents races d´abelles: negres, carnioles, italianes i l´abella del Cab. Del resultat es desprèn que la negra (Apis mel.lifera mel.lifera), és la que recull més quantitat de pol·len de la més gran diversitat de plantes. La segueix la carniola,

en tercer lloc se situa l´italiana i per últim l´abella del Cab.

• La pols que hi ha en els envasos perjudica la mel, perquè accelerà la cristal·lització irregular. Per això, cal netejar-los acuradament abans de posar-hi mel.

ment hagi quedat imprès enlloc.Considero que és realment trist que aquesta gran saviesa que, a través del temps, s’ha transmès de generació en generació es perdi per un problema precisament de transmis-sió; per tant, seria convenient recopilar tots aquests coneixements i poder-los mantenir escrits, per tal que no s’arribin a perdre i per poder-los con-sultar sempre que hom volgués.L’Eixam ens donarà l’oportunitat perquè qualsevol persona pugui publicar o recollir informació o experiències sobre l’apicultura. Ja sabem que en l’actualitat disposem de molts mitjans de comunicació i d’informació a través de molts llibres i revistes dedicades a aquest tema; unes publicacions que estic segur que tothom agraeix, però L’Eixam és

"la nostra revista", la revista de tots els api-cultors de Catalunya. Es tracta d’una eina que, a més de aportar-nos molta informació, contribuirà al fet que puguem apropar-nos més entre nosaltres i que tots els membres de les associacions esti-guem units com un eixam d’abelles i L’Eixam

serà com el rusc on emmagatzemarem tota la informació. En definitiva, serà una manera d’estar més en contacte en-tre nosaltres. És per aquest motiu que vull felicitar totes les persones que han contribuït a fer possible L’Eixam

i desitjo que es pugui tirar endavant durant molts anys, la qual cosa serà fàcil mentre hi hagi tants bons col·laboradors com tenim ara.Felicitats!.

L’Eixam és la nostra revista

J.M. BonetPresident d’Apicultors Lleidatans

La gent gran té una enorme quantitat

de saber, que no ha quedat imprès enlloc

6

A FONS

Davant la crisi, el sector es mobilitza

El sector apícola ha patit fortes pèrdues de produc-

ció els darrers anys i la campanya d’enguany ha complicat la situació per-què ha coincidit amb una

baixada de preus.

Text: Redacció

Foto: Ramón Comella

(foto cedida per l’ASAB)

fred. Això va fer que la producció de nèctar fos més baixa de l’habitual. Algunes de les produccions primerenques van ser realment esquifides. De mel de romaní, la collita de primavera més important a les comarques de Tarragona i Lleida, se’n va produir fins a un 80% menys de l’habitual, i en el cas de la mel de bruc la reducció va ser semblant. ImportacionsL’obertura de fronteres a mels de la Xina ha provocat una pressió a la baixa dels preus del mercat espanyol, fins al punt de posar en perill la rendibilitat de les explotacions apícoles. Cal tenir en compte, a més, la competèn-cia deslleial provocada pels productes que el mercat ofereix, succedanis de la mel, a preus molt inferiors, que fa que molts api-cultors quedin fora dels circuits de distribu-ció i hagin de plegar.

● La qualitat és la batalla que cal guanyar

El sector té clar que cal guanyar la partida

ACatalunya cal esmentar com a agents principals d’aquesta situació, la sequera patida els darrers mesos i, en qüestió de

preus, les importacions de mel de països tercers. A escala d´Estat espanyol s’hi afegeix, a més, una gran mortalitat de la cabana apí-cola i un despoblament de les arnes sense que se n’hagin pogut determinar les cau-ses, tot i que el rigor del temps i la contami-nació ambiental s’apunten com els factors més probables.Si fem un breu repàs de les condicions dels darrers dos anys veurem que el 2003 les temperatures van ser molt altes i van pro-vocar un augment de la mortalitat en les arnes, fet que, afegit a les poques precipi-tacions i, per tant, a una floració més cur-ta va provocar una minva important de la producció.La primavera del 2004 va ser molt variable, amb pluges generalitzades a l’hivern i la pri-mavera i calors fortes, seguides de dies de

● Mobilització a Madrid el 16 de març

RAMON VILARDOSA

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

7

A FONS

apostant per la qualitat. Per això a Cata-lunya s’ha constituït la Comissió de Qua-litat de la Mel, que haurà de garantir als consumidors catalans que la mel compleix tots els requisits sanitaris i de qualitat que s’exigeixen a les mels produïdes a la Unió Europea. I aquests requisits caldrà que si-guin reconeguts i publicitats, precisament per diferenciar la mel produïda aquí de la que prové d’altres llocs.La demanda del sector passa també per l’exigència al ministeri de Sanitat, que és qui té les competències, que faci tots els controls necessaris per evitar que mels amb residus d’antibiòtics o mels sense les sufi-cients garanties puguin ser comercialitzades sense problemes en el mercat espanyol, tant per respecte als consumidors com perquè no es deteriori la imatge de la mel produïda a l’Estat espanyol. Cal ser especialment cu-rosos amb les exigències de controls de les mels de països com l’Argentina, l’Uruguai,

Turquia i el Vietnam, que s’han consolidat com a principals mercats d’exportació.De la mateixa manera caldria vetllar perquè es diferenciés clarament la mel dels pro-ductes succedanis que ara poden competir simplement amb un etiquetatge que resulta enganyós.

● L’apicultura, una activitat imprescindible i necessària

L’altre aspecte important que es reivindica és el reconeixement de l’activitat apícola com a benefactora del medi ambient.És conegut el paper que exerceix l’abella de la mel en el manteniment de la biodiversi-tat, en l’equilibri ecològic i la seva aportació a la producció final agrària per mitjà de la pol·linització. Per tant, la incorporació de l’apicultura en el nou Programa de Desenvolupament Rural 2007/13 en el marc de les mesures agroam-bientals garantiria la seva posició dins d’un

marc mediambiental i sostenible. Al mateix temps caldria que l’activitat apícola es po-gués acollir a la Indemnització Compensa-tòria, perquè són moltes les explotacions ubicades majoritàriament a muntanya o en zones desfavorides.Finalment, i com a conseqüència dels de-predadors naturals, caldria arbitrar mesures que compensessin les pèrdues per aquests motius.

● Mobilització a Madrid

El malestar del sector apícola s’ha fet evi-dent en la concentració convocada el dia 16 de març per les diferents organitzacio-ns professionals agràries i la Confedera-ció de Cooperatives agràries d’Espanya, les quals han fet arribar al ministeri d’Agricultura una taula on es recullen els principals punts que reivindiquen els api-cultors

8

PARÀSITS DE LES ABELLES

EtiologiaEls escarabats adults pertanyen a la família dels nitidúlids, te-nen una forma aplanada i fan 5-7 mm de llargada (un terç de la mida adulta) per 3,2 mm d’amplada, són de color ver-mellós immediatament desprès de la fase de popa i desprès, en poc temps, es tornen de color negrós.Les larves són blanquinoses i ac-tives a l’aire lliure i la seva mida no arriba a la de la larva de la "polilla" [de l’arna].

EpidemologiaL’Aethina tumida està distribuït àmpliament per l´Àfrica tropical i subtropical, i es va descriure l’any 1998 a Florida (EUA). Ac-tualment, s’ha estès en altres Estats. L’any 2002 va ser localit-zat en el continent australià. No ha estat descrit en cap país de la Unió Europea.La dispersió de la malaltia es fa mitjançant el vol de l’escarabat i és afavorida per la transhumàn-cia. Els ous d’A. tumida es po-den escampar també enganxats al cos de les abelles. En la seva dispersió hi poden intervenir equips i colònies d’abelles con-taminats i fins i tot plantes i ali-ments vegetals.Hi ha factors que predisposen al fet que algunes colònies siguin més vulnerables a la invasió del petit escarabat de l’arna, com ara les colònies dèbils, les arnes amb una excés de mel no ex-treta, i en resulten més afectats els abellars fixos que no pas els transhumants.

Cicle biològicEl cicle biològic es desenvolupa dins i fora de l’arna, i l’alimentació es fa a base de mel, pol·len i de cries i ous de les abelles. S’ha constatat que els ous són fona-mentals per a l’èxit reproductor del paràsit. Quan les larves són madures, surten i s’enterren al

voltant de l’arna per finalitzar la seva metamorfosi.El temps de desenvolupament des de la posta de l’ou fins que arriba a l’estat adult oscil·la en-tre els 38 i els 81 dies, segons les condicions ambientals.La femella fa l´oviposició en masses irregulars i ocupa zones on les abelles no tenen un ac-cés fàcil.Desprès d’un període curt de desenvolupament embrionari neixen les larves. L’etapa de lar-va és la més perjudicial i té una durada d’entre 10 a 16 dies. Al final de la seva etapa, les larves surten de l’arna i s’enterren en el sòl (prop d’aquesta) i a poca profunditat. Un cop acabat el cicle, els adults d’A tumida ini-cien la marxa cap a una altra arna

DanysEls danys més importants els provoquen les larves, ja que s’alimenten dels productes de les arnes: mel i pol·len.Els excrements i les secrecions de les larves provoquen fermen-tacions i una formació d’escuma que fa que la mel agafi un color molt semblant al de les taron-ges quan es podreixen.Aquesta fermentació també es pot produir en les alces emma-gatzemades, en l’interval previ a l’extracció de la mel, sobretot quan aquest període és superior a 3-4 dies, així com també en cas de mels envasades per a la venda a granel.

DiagnosiClínica: Les formes adultes i les larves són fàcils de veure en els quadres i en el fons de l’arna afectada. També és fàcil veure els efectes de la invasió.Diferencial: Les larves d’A. Tumi-da es poden confondre amb les de G. Mellonella, però hi ha di-ferències clares, tal com es pot veure en la fotografia.

Destacats:Les importacions d’abelles rei-na s’han de fer de països lliures d’A. tumidaLes inspeccions fetes en les nos-tres arnes han de servir, també, per dur a terme una vigilància sanitària.Informació facilitada per la Dirección General de Ganadería del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

El petit escarabat de l’arna(Aethina tumida M)

● Escarbat adult.

● Escarbat i abella ● Larves a un quadre

● aspecte d’un eixam infectat per A. Tumida.

● Larva ampliada

JEFFREY W. LOTZ, FLORIDA DEPARTMENT OF AGRICULTURE AND CONSUMER SERVICE

MIEL

Antibióticos (LC-Fluorescencia: LC-UV/VIS, Charm, LC-MS).

Tetraciclinas, Sulfonamidas y Estreptomicina. Límite detección: <10 μg/kg. LC-MS (0,1 - 10 μg/kg).

Cloranfenicol (GS - MS/MS, Charm) Límite detección: <0,2 μg/kg.

Análisis Multi-resíduos Incluye 70-120 pesticidas habitualmente usados en el medio agrícola y en los tratamientos acaricidas de las colmenas.

Espectro de azúcares (LC) Glucosa, Fructosa, Sacarosa y Maltosa.

Análisis microbiológicos Aerobios mesófilos, enterobacterias totales. Clostridium sulfito reductores. Mohos y levaduras.

Determinaciones físico-químicas contempladas en la Norma de Calidad de la Miel(Directiva 2001, 110/CE; Real Decreto 1049/03) Glucosa, Fructosa, Sacarosa, Humedad, Sólidos Insolubles, Conductividad, Ácidos libres, HMF, Índice diastásico.

Metales y Minerales Cu, Cd, Hg, Pb, Fe, Cr, Ni, Mn, Na, K, Ca, etc...

Análisis polínicos: Determinación del origen floral de las mieles.

Otros análisis comerciales: Color, pH, Cenizas, Actividad Agua. Enzimas (Invertasas, Prolina, Glicerina, Diastasas). Metilantranilato, fenoles, naftaleno. Nitrofuranos. Adulteraciones (C13).

CERASFísico - químicos.HidrocarburosAdulteraciones

POLEN, JALEA REAL Y PROPÓLEOSFícios - químicos.Microbiológicos.Información nutricional.

PATOLOGÍAS APÍCOLASDiagnóstico de enfermedades de abejas.Envenenamientos.Evaluaciones para compañías de seguros.

Análisis Agroalimentarios• Productos apícolas• Aguas• Pesticidas y antibióticos en alimentos

Camino Forestal, s/nTel.: 958 77 11 31 - Fax: 958 77 11 96

18420 LANJARÓN (GRANADA)www.apinevada.com

apinevada@teleline.es

EQUIPAMIENTO• Cromatografía de gases• Cromatografía de gases asociada a espectrometría de masas/masas• Cromatografía líquida / fluorescencia• Cromatografía líquida / UV VIS• Cromatografía líquida / IR• Charm II Centelleo líquido• Espectrometría de Absorción atómica• Espectofotometría UV / VIS• Cromatografía de intercambio iónico• Refractometría• Etc...

* Laboratorio Agrario autorizado por la Junta de Andalucía (registro A-130)* Laboratorio de Salud Pública autorizado por la Junta de Andalucía (registro A-100/I)* Laboratorio cumpliendo norma UNE ISO 9001* Apinevada está presente en 168 empresas envasadoras de miel en cinco países

10

Que és la traçabilitat?INFORME

XAVIER CÁLIZ

Segons aquest Regla-ment, la traçabilitat és la possibilitat de rastrejar, trobar o se-

guir, en qualsevol aliment (mel, pol·len… en el nostre cas) o pinso (els aliments per a les abelles en el nostre cas) qual-sevol substància introduïda en l’explotació (medicaments, conservants de l’alimentació, repel·lents d’abelles… ).Aquest seguiment de les subs-tàncies introduïdes ha de ser possible en qualsevol fase de la producció (en les arnes i la recol·lecció), en la transforma-ció (envasatge) i en la distri-bució d’aquests aliments (mel,

pol·len…) o pinsos (aliments per a abelles).A fi de garantir la traçabilidad, que ens pot ser exigida en qualsevol inspecció, en qual-sevol moment, hem de fer les anotacions oportunes (més val un llapis curt que una memòria llarga) que ens permetin res-pondre sempre a 4 preguntes bàsiques:

-què s’ha fet?-com s’ha fet?-quan s’ha fet?-qui ho ha fet?.

Si les nostres anotacions ens permeten respondre a aques-tes preguntes és que anem bé; si falta alguna resposta, la nos-

tra traçabilitat no és bona. Per controlar aquest tema po-dem fer un gràfic de les opera-cions que cal realitzar. És el que anomenem un diagrama del flux del nostre producte. Un exemple seria el quadre 1.És evident que aquestes ano-tacions són obligatòries en les operacions que aporten subs-tàncies noves, o canvis en les existents, que poden aparèixer al final en els nostres produc-tes. En el nostre cas, les operacions principals que aporten canvis són:

- La medicació o l’alimentació de les arnes, que poden aportar restes de les subs-tàncies usades

- Els escalfaments de la mel o del pol·len, que fan que augmenti l’HMF i dismi-nueixin els enzims i altres substàncies d’interès biolò-gic

- E l t e m p s d’emmagatzematge, que també fa augmentar l’HMF i disminuir els enzims i al-

tres substàncies d’interès biològic

- La barreja de partides, lots, que fan variar la composició final de la barreja

En el cas que l’operació realit-zada no aporti un canvi en la composició del producte no és necessari fer les anotacions de traçabilitat (revisió d’arnes, po-sar la cera estampada, eixame-nar…).Per a una explotació senzilla de producció un exemple de fitxa de traçabilitat podria ser la que es mostra al fitxa 1.Una traçabilitat més complexa, per a una explotació que enva-si part de la seva producció (o tota), i opcionalment la barre-gi amb alguna partida de mel comprada a altres productors, podrien ser les dues fitxes 2 i 3Com es pot veure, el fet és que cal tenir controlat en tot mo-ment el procés fins que es po-sa en mans del consumidor el nostre producte, tant cap en-davant com cap endarrere, què s’ha fet que faci aparèixer en la mel o en el pol·len substàncies afegides o modificadesL’objectiu és el de poder aïllar les partides, els lots, que en un control puguin presentar algun problema que afecti la seguretat alimentària dels con-sumidors o la qualitat que es defineix en els documents de venda i de consum (factura, etiqueta…)No es difícil, només cal tenir compte i constància per tenir una fitxa (o unes quantes) de traçabilitat particularitzada, d’acord amb les operacions que habitualment fem en la part que ens pertoca del procés de posada a mans del consumidor d’un producte d’alimentacióCom diuen en l’argot taurí: «Valor i al toro, que es una va-ca!»

Antonio G. PajueloConsultor apícola

El Reglament 178/2002 del Parlament Europeu, del 28.01.2002, va crear l’Autoritat Europea en Seguretat Alimentària, i va obligar, a partir de l´1 de gener de 2005 que tots els aliments i els pinsos, a la UE, en totes les etapes de la producció, transformació i distribució, tinguessin traçabilitat.

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

11

INFORME

Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887

E-mail: fabrica@queencolmenas.com Web:www.queen-colmenas.com

Fábrica de colmenas y embalajes

12

ENTREVISTA

"Volem posar damunt de la taula alternatives que ens ajudin a millorar el control de la varroasi"

Josep Ma. MargalefPresident de la Societat Cooperativa Apícola Tarragonina

Els propers dies 16 i 17 d’abril tindrà lloc la Fira de la Mel i l’Oli al Perelló, poble d’una forta tradició apícola, on hi ha censades més de 12.000 arnes d’abelles. Aquesta fira és d’obligada assistència per a tots els apicultors, atès que el dia 17 se celebra l’anomenada Jornada de la Mel, on hi tenen cabuda importants actes apícoles, com el XXè Concurs de la Mel i les Conferències Tècniques Apícoles.

Parlem amb en Josep Ma Margalef, presi-dent de la Cooperativa Apícola Tarragonina, una de les persones que amb més coneixe-ment de causa ens pot parlar del que repre-senta la Fira de la Mel i l’Oli del Perelló per al sector apícola català, tant pel seu vessant de productor en aquesta zona de Catalun-ya, com per la funció que exerceix la mateixa Cooperativa en l’organització d’aquesta Fira, que és la més important que es fa al nostre país sobre apicultura.

Què representa la Fira del Perelló per al sector apícola de Catalunya?Aquesta Fira és un referent dintre del sector apícola català, ja que és un certamen amb molt de prestigi i tradició. Any rere any, es-devé una trobada entre apicultors vinguts de diferents zones apícoles de l’Estat, on

poden debatre els problemes del sector i assabentar-se de les novetats.

Quin és el paper que té la Coo-perativa Apícola Tarragonina en l’organització?La nostra entitat és la promotora dels actes apícoles que se celebren durant la Fira. Una de les principals ac-tuacions que du a terme la Cooperati-va Apícola Tarragoni-na és la de difondre entre els seus asso-ciats i els apicultors en general el món de l’apicultura. La fira, a banda de re-presentar un reclam comercial tant per a apicultors com per a comerciants de material apícola, és una fórmula molt vàlida de difusió apícola. En tenim un exemple en les Conferències Tèc-niques d’Apicultura, on intentem cada any tractar d’un tema d’actualitat per al sector, i que sigui del màxim interès per als apicul-tors que hi vulguin assistir.

Quin és l’objectiu principal de l’edició d´enguany?Amb les Conferències Tècniques d’aquest any pretenem sensibilitzar el sector respecte

del problema que ens representa la varroasi, ja que aquest any aniran dedicades, quasi exclusivament, a fer un recull sobre tots els tractaments que existeixen per fer front a aquesta malaltia. Actualment ens trobem amb l’inconvenient que els tractaments que estem fent per controlar aquesta parasitosi

no funcionen amb l’efectivitat espera-da, principalment a causa de les resis-tències creades amb els productes que s’estan utilitzant. És per aquest motiu que volem posar da-munt de la taula al-ternatives de tracta-ment que ens ajudin a millorar el control

d’aquesta malaltia.Un altre acte important dintre de l’edició d’aquest any és la celebració del XXè Con-curs de Mels, d’arrelada tradició dintre del sector, en el qual, des d’aquesta revista, con-vido a participar tots els apicultors catalans.

Quines són les principals novetats que hi podem trobar?Aquest any, dintre de les Conferències Tèc-niques Apícoles, també presentarem el projecte de creació d’un Centre Apícola.

El reconeixement del paper de l´abella és una de les principals feines del sector en els pròxims anys.

RODRIGO ALIOD

● J. Ma. Margalef, president de la Societat Cooperativa Apícola Tarragonina

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

13

ENTREVISTA

Aquest centre comptarà amb un apiari de cria de reines, un d’experimentació apícola i un de divulgació. Amb el criador de reines, la nostra en-titat vol continuar amb el projecte de conservació i recu-peració de l’abella negra, engegat a tota Catalunya amb el suport del de-partament de Medi Ambient. D’altra b a n d a , l ’ a p i a r i d’experimentació apícola tindrà l’objectiu de provar diferents tractaments per a la va-rroa i veure’n l’eficàcia. I finalment, l’apiari divulgatiu estarà destinat a la divulgació del món de l´abella als escolars que ens visitin i al públic en general. El centre s’ubcarà en uns terrenys situats al terme del Perelló.Volem començar amb aquest projecte el més aviat possible, és per això que apro-fitem l’edició de la Fira d´aquest any per a fer-ne difusió. Assitirà a l’acte el Sr. Victor Gimeno, director dels Serveis Territorials del departament de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l´Ebre, el qual des del moment que li vam presentar la nostra idea, ens ha donat suport.

Quina és la situació actual del mer-cat de la mel a Catalunya respecte a les mels d´importació?En mels de mil flors, la competència que te-nen les nostres mels és totalment directa respecte a les mels d’importació, i fan que l’activitat en aquest tipus de mels no sigui rendible. En mels monoflorals de qualitat, la devallada de preus també és important, però confiem que, més o menys, es puguin man-tenir. És per aquest motiu que el sector ha de treballar perquè es reconegui la qualitat de les mel produïdes al país, amb sistemes com per exemple les denominacions de qualitat.

El paper de l’abella com a element positiu per al medi ambient és prou re-conegut?Crec que no; és insuficient el seu reconeixe-ment. Aquest punt és precissament una de les principals feines del sector en els pròxims anys.

Quines mesures caldria adoptar per-què fos més reconegut aquest paper de l’abella?

Una mesura que es va aconseguir ja va ser la declaració de l’abella espècie d’interés es-

pecial, amb el Decret que es va publicar l’any 2003. Ara bé, queda molta feina a fer, ja que amb aquest Decret es contempla que s’han de dur a terme tota una sèrie de mesures d’acompanyament a la Declaració, que en gran part, passen per la divulgació del

món apícola a tots els sectors de la població.

Com a productor i comercialitzador

de mel, ens podria esmentar els princi-pals reptes als què cal fer front?

Cal fer front als canvis meteorològics deri-vats del canvi climàtic que, cada vegades més, estem notant els pagesos i els apicul-tors dintre de la nostra activitat. També hem de preparar les nostres arnes per a aquests canvis, millorant la qualitat de les nostres rei-nes i proporcionant a les arnes una bona ali-mentació i estimulació. A escala de mercat, ens hem d’organitzar com a productors per a la comercialització del nostre producte.

Els apicultors catalans estem prepa-rats?Estem avançant de forma important en els últims anys.

Hem de millorar la qualitat de les nostres reines i proporcionar a les arnes una bona alimentació i estimulació

10.00h. XXè - CONCURS DE LA MELLes bases del concurs de la mel són les següents:

1.- Poden participar-hi apicultors de tot l’Estat Espanyol.

2.-Les mels s’entregaran en pots de 0,5 kg i amb la tapa daurada, nous i nets, complint la normativa vigent de la mel, sense cap tipus d’emblema ni senyal identificatiu.

3.-Cada participant haurà d’entregar de cada varietat que porti 2 pots de 0,5 kg amb la mateixa mel, un per a concursar i l’altre per a l’exposició de mels concursants.

4.-Només s’admetrà una mostra de mel per persona en cada varietat (una mostra = 2 pots de 0,5 kg), i només hi poden participar les persones que puguin acreditar que són apicultors presentant una còpia de la seva Car-tilla Sanitària, o similar, juntament amb les mostres.

5.-La recepció de les mostres es realitza-rà dels dies 4 al 17 d’abril a la Coo-perativa Apícola Tarragonina en ho-rari d’oficina, o a l’estand de l’entitat fins a les 9,30 h. del dia 17 d’abril. Un cop rebuda la mostra, es desig-narà un número, que serà l’única re-ferència del jurat.

6.-Les varietats de mels es repartiran en quatre grups: Romer, Taronger, Alta Muntanya i Mil flors.

7.-Els premis seran adjudicats per un jurat integrat per diversos membres que s’anunciarà oportunament.

8.-S´atorgarà una placa i un premi de

150 € en metàl·lic al 1er. classificat de cadascuna de les categories, i una placa i un premi de 60 € al 2n. classificat. A més, a la millor mel de totes les varietats se li atorgarà el trofeu de l’abella d’or, a càrrec de l´Exm. Ajuntament del Perelló.

11.00h. - XERRADES APÍCOLESLes xerrades d´aquest any estaran dedi-cades als diferents tractaments que hi ha per a la varroa, i aniran a càrrec del senyor Antonio G. Pajuelo. Igualment, s’explicarà el projecte de creació d’un Centre Apícola al Mas de Nacres del Pe-relló, amb l´assistència del delegat Territo-rial del departament de Medi Ambient i Habitatge. Tindran lloc al cinema-auditori "Victòria" del Perelló.14.00h. - DINAR DE GERMANORSe celebrarà un dinar de germanor entre tots els abellers i els acompanyants que ho desitgin al Restaurant Censals del Pe-relló. El preu serà de 26€/persona. Per a més informació i reserves, us podeu diri-gir a la Cooperativa en horari d’oficina o trucar al 977 490 218.El menú serà el següent:

Fideus negres amb allioli de melCueta de rap a la marineraDelícies d´ànecTulipa de gelat de mel i pinyonsVi, cava i cafè

Per tal de poder dur a terme una bo-na organització del dinar, és CONDICIÓ INDISPENSABLE per poder-hi participar confirmar la seva asistència abans del dia 13 d’abril. A partir d´aqueta data NO s’admetran més reserves.

ACTES DE LA DIADA DE LA MEL, EL PERELLÓ, 17 D’ABRIL DE 2005

14

NOTÍCIES DEL SECTOR

Mi lers d’apicultors s ’han manifestat a Madrid sota els

lemes«L’apicultura és necessària i imprescindible» i «Garantim la pol·linització en el medi am-bient» per reivindicar els ajuts que es consideren necessaris per a crisi que pateix el sector.Prop de 3.000 apicultors se-gons les organitzacions que convocaven l’acte es van con-centrar davant del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimen-tació, vestits amb granota, careta i guants i fent fumejar els fumadors. La protesta és conseqüència dels preus, molt baixos a causa de les impor-tacions de països tercers, que situen l’import percebut per sota dels costos de producció.

Èxit de la manifestació a Madrid

La mel catalana aposta per la qualitat

L’Associació Catalana d’Apicultors estrena nova Junta

Es va demanar més control so-bre les importacions de mel, les quals, a més de pressionar a la baixa la cotització de la mel de l’Estat, són de qualitat inferior. Alhora es va denunciar la comercialització com a mel espanyola de barreges de mels de poca qualitat i de succeda-nis, com els xarops de glucosa. Per altra banda, l’alta mortalitat que pateix la cabana apícola a l’Estat ha agreujat la situació. I per això es demana la incor-poració del sector al Programa de Desenvolupament Rural 2007/2013, com en el cas dels ajuts contra gelades i sequera, així com la creació d’una Comis-sió de Seguiment de les importa-cions i la promoció del consum de la mel estatal.

El 31 de març passat es va fer una reunió en el Depar-tament d´Agricultura, Ra-

maderia i Pesca on es va plantejar col·laborar entre les associacions i el DARP per fer un estudi pros-pectiu de les mels catalanes i es va

El proppassat mes de gener, els socis de L’Associació Catalana d’Apicultors van

elegir els components de la Junta rectora, que va ser qui va nome-nar les persones per desenvolu-par les diferents responsabilitats: President: Sr. Simeó Parareda, nomenat president després que

el seu predecessor, en Joaquim Ma. Nubiola Malla decidís no continuar en el càrrec. Vice-pre-sidents: Sr. Pere Biosca Solé i Sr. Miquel Huguet Feu. Secretari: Sr. Eloi Biosca Sánchez. Treso-rer: Sr. Jordi Calves Ferrer. Vo-cals: Sr. Jordi Homs Alsina i Sr. Pau Bars.

lliurar l estudi d’en Josep Serra so-bre la qualitat de les mels de Cata-lunya, que podria ser la base per a una normativa de qualitat de la mel catalana. També es va parlar de crear una marca, col·lectiva, protegida per la "marca Q".

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

15

NOTÍCIES DEL SECTOR

RAMON VILARDOSA

El 19 de febrer va co-mençar a Alfarràs un curs de Producció Agrària Eco-

lògica de 60 hores de durada, repartides en tres blocs:1-Bloc genèric de producció

agrària ecològica de 24h.2-Bloc específic per a produc-

ció ecològica hortícola de 28h.

3-Visites a explotacions apíco-les representatives de 8h.

El programa és el següent:Dia 19 de febrer Producció agrària ecològica, im-partit per Meritxell Rota, tècnica del CCPAE.Dia 26 de febrer Malalties de les abelles i preven-ció, impartit per Esteve Miràn-gels, veterinari.

● Vista d’una de les classes del curs

SCOTT BAUER, USDA ARS, WWW.FORESTRYIMAGES.ORG

Èxit del curs promogut per l’Associació d’Apicultors Lleidatans

Dia 5 de marçSituació del mercat de la mel, impartit per Antonio Gómez Pajuelo, consultor apícola.Dia 12 de març:Ajuts i normativa per a la Pro-ducció Agrària Ecològica, a cà-rrec d’un tècnic del CCPAE, i un tècnic del DARP.Dia 2 d’abrilManeig en la introducció de rei-nes, impartit per Josep Nogué, criador de reines.Dia 6 d’abrilQualitat de la mel, impartit per Josep Serra, biòleg.Dia 9 d’abrilLegalització d’explotacions apí-coles, impartit per Josep Sort, enginyer agrícola.- Maneig de foreto per a tracta-ments ecològics. Prepòlegs, im-

partit per Joan Ma Llorens.-Dia 16 d’abrilPrevenció de malalties amb pro-ductes ecològics, impartit per Míriam Gutiérrez.- Flora apícola catalana, impartit per Jaume Cambra, biòleg.- Maneig de caixes d’alzes. In-troducció de reines, impartit per Genaro Vázquez, apicultor.Per altra banda, també està

previst realitzar un viatge per assistir al Congrés Apícola "API-MONDIA", que aquest any es fa a Irlanda.Al curs hi ha molta participa-ció dels Apicultors Associats de Lleida, amb unes 50 inscripcio-ns. També hi ha la possibilitat d'assistir només a alguna xerra-da. Per fer-ho cal avisar prèvia-ment el senyor Josep Ma Bonet.

16

Les associacions d´apicultors han demanat al Departa-ment d´Agricultura que el

sistema de repartiment de l´ajut 797/04 sigui més igualitari. El departament s´ha mostrat obert a acceptar la proposta de modi-ficació, que inclouria un canvi en la data de presentació dels justifi-cants i en el repartiment, que es faria segons el nombre d´arnes que ho hagin sol.licitat per a cada una de les quatre línies de l´ajut. Dins d´aquest ajut es podrà pre-sentar l´assegurança d´A gro segro per a l´apicultura.Us relacionem a continuació les principals modificacions de les bases dels ajuts per a la millora en la producció i comercialització de la mel1-El programa d´actuació serà amb caràcter trianual2-S´afegeix als requisits per ser beneficiari d´aquest ajuts, el fet d´haver de complir amb les obli-gacions establertes a l´article 14 de la Llei 38/2003, de 17 de nov-embre, General de Subvencions.3-Per al tipus i quantia dels ajuts es tindrà en compte:

a) El nombre total d´arnes de l´agrupació de productors o apicultor individual que es beneficien de les actuacions següents:

• Línia d´assistència tècnica als apicultors i a les agrupacio-ns d´apicultors

• Assegurances de danys propis i responsabilitat civil, cria en comú de reines de races autòctones per a re-posició i realització de fulls divulgatius i publicacions

sobre bones pràctiques en la transhumància, de la línia de racionalització de la transhumància.

• Línia de mesures de suport als laboratoris d´anàlisi de les característiques fisicoquí-miques de la mel.

b) El nombre total d´arnes de les explotacions dels api-cultors que participen en cadascuna de les següents actuacions:

• Línia e lluita contra la va-rroasi

• Adquisició i millora de mit-jans de transport i maneig de les arnes, millora i condi-cionament d´assentaments, camins i senders i dentifica-ció d´arnes i quadres, de la línia de racionalització de la transhumància.

4-Quan el sol.licitant sigui una cooperativa apícola o una agru-pació de productors, és requisit imprescindible que la realització d´anàlisis individuals per als dife-rents apicultors, corresponents a la línia d´actuacions de mesures de suport als laboratoris d´anàlisis de les característiques fisicoquími-ques de la mel, es realitzi dins del marc d´un pla d´actuacions pel control de qualitat de la mel. 5-Pel que fa als criteris d´atribució, quan els ajuts sol.licitats superin el màxim que estableix la convo-catòria es procedirà al prorrateig entre els beneficiaris de la sub-venció.6-Documentació que cal adjuntar a la sol.licitud

a) En el cas que el titular de l´explotació sigui una per-

sona física o jurídica, s´hi ha d´afegir còpia dels fulls del Llibre de registre de l´explotació apícola on figuri la documentació referent al nombre d´arnes, tipus i classe d´explotació.

b) En el cas que el sol.licitant sigui una cooperativa apí-cola o una agrupació de productors

• afegir a la documentació una memòria de les ac-tuacions que cal fer per a cadascuna de les línies d´actuació que figuren a l´apartat 2 de l´annex i pressupost total previst, des-glossat per línia d´actuació. Cal especificar els apicultors que participen en els ac-tuacions de la línia de lluita contra la varroasi, adquisi-ció i millora de mitjans de transport i maneig de les arnes, millora i condicio-nament d´assentaments, camins i senderes identi-ficació d´arnes i quadre, amb el número de registre de l´explotació, el nombre d´arnes i les actuacions con-cretes que es pretenen fer.

• Pla d´actuacións pel control de qualitat de l mel quan s inclogui la realització d´anàlisis individuals per als diferents apicultors, correspo-nents a la línia d´actuacions de mesures de suport als laboratoris d´anàlisis de les ca-racterístiques fisicoquímiques de la mel.

• En cas que se sol.liciti ajut per a l´aplicació de trac-

taments quimioteràpics contra la varroasi: memòria del programa d´higiene i profilaxi que s´aplicarà, signada pel president de la cooperativa o organització i pel veterinari responsable.

• Còpia dels fulls del Llibre de registre de l´explotació apícola on figuri la docu-mentació referent al nom-bre d´arnes, tipus i classe d´explotació de cadascuna de les explotacions incloses ala sol.licitud.

7-El termini que es dóna per a fer les actuacions és de l´1 de se-tembre de 2004 a l´1 de juny de 2005.La data límit per a la presentació de la documentació justificativa és l´1 de juny de 2005.En el cas que s´hagi sol.licitat l´ajut per a la contractació de tècnics especialistes per a l´assistència d´apicultors, a més dels justifi-cants de pagament, s´ha de pre-sentar el contracte del personal fins a l´1 de juny de 2005. Si el contracte s´allarga durant la res-ta de l´any, es pot autoritzar el pagament de la despesa, sempre que el sol.licitant es comprometi a aportar els corresponents justifi-cants abans dels 31 de gener del 2006. En el cas que el sol.licitant sigui una cooperativa apícola o una agrupació deEl termini que es dóna per a fer les actuacions és de l´1 de setembre de 2004 a l´1 de juny de 2005. La data límit per a la presentació de la documenta-ció justificativa és l´1 de juny de 2005.

Esborrany del sistema de repartiment de l’ajut 797/04 (abans 1221)

NOTÍCIES DEL SECTOR

Reines

És a punt de sortir l´ordre que regula l´ajut per a l´adquisició de reines autòctones. Per evitar en-darreriments en el cobrament s´ha plantejat a l´administració el poder presentar el justificant del programa sanitari de l´any 2004.

ha de ser transmesa al Minis-teri d´Agricultura per fer una avaluació a nivell estatal de la situació del sector. Qui esti-gui interessat en contestar-la, pot adreçar-se a l´associació d’apicultors on està inscrit.

Per fer front a les ano-mal ies que pateixen alguns apicultors i que

van ser manifestades a la Tau-la sectorial d´apicultura, el DARP ha tramés una enques-ta epizotològica a les associa-

cions d’apicultura. L´objectiu de l´enquesta és aconseguir informació suficient per po-der identificar els problemes que es varen analitzar en la reunió.La informació que es reculli

Enquesta als apicultors

18

PERSPECTIVES

Introducció de reines

Gràcies a l’acord en-tre el departament de Medi Ambient i les associacions

d’apicultors catalanes,tenim l’oportunitat de renovar i mi-llorar la genètica de les nostres reines a un preu a l´abast de tothom. No obstant, a vega-

des l’apicultor és reaci a com-prar-les degut a la dificultat d’introduir una reina en una família orfe, labor que si no es realitza amb cura està con-demnada al fracàs. Per aquest motiu, voldria descriure tres procediments d’introducció dels molts existents que tot i

no ser segurs al cent per cent, han donat en canvi optims resultats.

● Primer sistema

S’introdueix la reina sense abelles acompanyants en una gàbia especial perque la reina pugui començar la posta estan encara protegida dels possi-bles atacs de les abelles i amb una sortida per la reina tapada amb un tros de candi, (la casa Nicot té un model que dóna molt bon resultat).El conjunt es clava en una bresca amb abelles naixent que alimenta-ran la reina, que començarà la posta en les cel·les que van quedant buides. Passats uns dies, les abelles s´han menjat el candi i s’han unit a la reina que començarà a pondre en la resta de quadres. Serà el mo-ment de retirar la gàbia.

● Segon sistema

A mig matí quan les abelles ve-lles són fora de l’arna, traurem tres quadres amb cria opercu-

lada i dos de mel i pol·len, més les abelles que els cobreixen, expulsem les abelles d’un pare-ll de quadres més i col·locarem l’eixam en un lloc del mateix ruscall; les abelles velles que hi puguin haver tornaran a l’arna d’on procedeixen quedant so-lament les més joves, introdui-rem la reina sense les abelles acompanyants amb la mateixa

gabieta que l’hem rebuda amb el forat de sortida tapat. Passades 48 hores obrirem l’arna fent servir molt poc fum i observarem el comportament de les obreres, si alimenten a la reina a traves dels orificis de la gàbia, serà el moment de treure el tap que protegeix el candi i l’alliberin automàtica-ment. Es prudent no precipi-tar-se i deixar passar uns deu dies sense obrir l’arna abans d’assegurar-se que la reina ha estat acceptada.

● Tercer sistema

Col·locarem la gabieta amb la reina en un quadre en un lloc apartat del ruscall i es-polsarem les abelles de 4 o 5 quadres, deixant que es re-uneixin en torn de la gàbia, Les abelles velles tornaran a l’arna i solament quedaran les joves. Passades unes hores espolsarem les abelles com si d’un eixam natural es tractés davant d’un arna buida amb quadres estirats i un parell de quadres amb mel i pol·len, penjant la gàbia entre aquests i traient el tap que protegeix el candi. Les abelles es cuida-ran de alliberar la reina.

Joaquim Ma. Nubiola

● Gàbieta per a la introducció de reines col·locada en un quadre

● Gàbia per a la introducció de reines

Introduir una reina en una família orfe és una labor que s’ha de realitzar amb cura

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

19

PERSPECTIVES

La recerca de mètodes naturals de lluita contra la Varroa, fa que molta

gent experimenti amb pro-ductes nous. Avui ens fem ressò d’un d’aquests experi-ments

● El Metarhizium anisopliae en la lluita contra la VarroaCientífics dels EUA han experi-mentat amb un fong que pot ser una solució en la lluita con-tra la V destructor.El Servei d’Investigació Agrí-cola de l’agència principal d’investigacions del departa-ment d’Agricultura de EUA (ARS), està investigant un fong (Metarhizium anisopliae) que ha demostrat ser letal per a la

● Un àcar famella de varroa s’alimenta d’una abella en desenvolupament

SCOTT BAUER, USDA ARS, WWW.FORESTRYIMAGES.ORG

Lluita biològica contra la Varroa destructor

Varroa i que és inofensiu per a les abelles i no afecta la capaci-tat de posta de la reina.Es van realitzar treballs de camp col·locant les espores seques del fong en tires de plàstic que van ser introduïdes en les ar-nes. Hom sap que les abelles intenten destruir qualsevol ob-jecte estrany que troben en el seu habitatge, per tant, es va-ren dedicar a mossegar les tires i com a conseqüència, al cap de 5-10 minuts les espores es van escampar per tot el rusc. Entre tres i cinc dies després els àcars que parasitaven les abelles adultes, havien mort i l’efecte acaricida del fong persistia, fins i tot 42 dies després de la seva aplicació. Ara s’estudia la forma pràctica

d’utilització d’aquest tracta-ment acaricida per part dels apicultors dels Estats UnitsTenint en compte que l’àcar ha desenvolupat resistència

al fluvalinat i al coumaphos, i que la tendència ha de ser la lluita biològica, podem dir que aquest és un gran pas en la lluita contra aquest paràsit.

20

PLANTES MEL·LÍFERES

● DescripcióPetita mata aromàtica, perenne, de la família de les labiades (la-miàcies), que ateny uns 10-30 cm d’alçada, amb la tija llenyo-sa (camèfit) i molt ramificada. Fulles ovals o linears, oposades, de 3-8 mm de longitud per 1,5 mm d’amplada. Les flors estan reunides en glomèruls densos. La corol·la està formada per pètals de color rosat i/o blan-quinós, de 5-6 mm de longi-tud, que fan una campaneta bilabiada. Els sèpals formen un calze bilabiat, de color verme-llós, amb pèls a la gorja. Cada flor té quatre estams, dos dels quals són més llargs. El nèctar se segrega a partir d’un disc que tenen a sota de l’ovari.

● Hàbitat

El timó és una espècie que creix en matollars d’ambients àrids, calents i arrecerats. S’estableix tant en substrats calcaris com silícics, per bé que sovinteja més en els terrenys calcinals i pedregosos. Pot arribar a for-mar matollars que hom deno-mina timonedes, que proliferen sobre sòls molt prims, en sole-lls de terra baixa a Catalunya. S’estén per la regió mediterrà-nia occidental, vorejant el mar, tot i que també es fa a l’estatge montà i més rarament pot arri-bar al subalpí.Les timonedes de les zones seques i àrides constitueixen un dels principals recursos de l’apicultura. En moltes zones de la península Ibèrica ocupen moltes hectàrees de terrenys erms i subdesèrtics, però quan arriba la primavera, les timo-nedes s’omplen de milers de flors rosades, molt flairoses, de timó, que duren fins a principi d’estiu.

● Període de floració

La floració de les plantes, en general, varia d’un any a l’altre i sempre depèn del temps i també del microclima local. En les zones més càlides del país, és a dir, a la franja litoral de Barcelona vers el sud (des del Garraf fins al Montsià), el timó pot començar a florir a partir de la meitat de març. En zones més interiors, la floració co-mença a meitat o final d’abril i fins i tot es pot endarrerir cap el maig. El timó en flor pot persistir fins al mes de juny, especialment a les comarques de muntanya interiors, mentre que a les comarques litorals en aquesta època la flor ja s’ha marcit. Ocasionalment pot flo-rir també a l’octubre.Les flors del timó, en ser molt petites i d’una setmana de du-rada, pateixen força l’acció del vent. Així, en comarques amb fort vent, com l’Empordà, les terres de l’Ebre o el pla de Ta-rragona, aquest pot incidir ne-gativament en la producció de mel de timó.

● Interès apícola

Es tracta d’una planta produc-tora d’un nèctar excel·lent i molt apreciat per les abelles i també per la mel que produeix. En aquelles localitats on hi ha poblacions denses de timó es pot produir mel monofloral, que és molt apreciada. Així mateix, en aquells indrets on el timó no és gaire abundant pot arribar a conferir una aro-ma i un sabor força interessant a les mels monoflorals d’altres plantes.La mel de timó té un color am-bre obscur (5,5 Pfund), amb una aroma de flor de timó i un gust fort. La cristal·lització de la mel de timó és irregular i lenta, i pren una coloració bru-

El timó o farigola(Thymus vulgaris L.)(Frigola, frígola, friula, timonet, tomell, estremuncell)

nenca. en aquesta mel podem trobar-hi de mitjana un 42,2% de fructosa i un 30,5% de glu-cosa, el pH és àcid, ja que volta els 3,8 i la conductivitat elèctri-ca pot oscil·lar entre els 0,21-0,38 mS/cm.Pel que fa a l’anàlisi pol·línica, amb un 15% de pol·len domi-nant de timó a la mel ja es pot catalogar com a mel monoflo-ral. El pol·len del timó sovint surt barrejat amb el d’altres plantes que són visitades per les abelles, com ara el romaní, la ravenissa blanca, les rose-lles, l’aladern i les estepes. A la península, Ibèrica la mel de timó es produeix a Catalunya, València, Lleó i Granada, prin-cipalment.

● Etnobotànica

És una de les planes medicinals més conegudes i utilitzades. Els romans ja la van introduir al món occidental per combatre la tos. L’essència del timó es-tà formada principalment per dues substàncies: timol i carva-crol, que tenen totes les parts de la planta, però sobretot les

flors i les fulles.La forma més adient per aprofi-tar les seves virtuts és la infusió, que es prepara amb 2-3 bran-quetes per tassa d’aigua. Es pren després de les menjades o en dejú i s’utilitza com a tònic i estomacal. En gastronomia és ben coneguda la sopa de fari-gola, que es fa amb llesques de pa, una branqueta de farigola i un all trinxadet. Tots aquests ingredients es posen en un plat en sec i s’hi tira l’aigua bullent i un raig d’oli.També destaquem el paper d’un component del timó (el timol) per combatre de forma ecològica l’àcar Varroa destruc-tor, paràsit de les larves i els adults de les abelles. La natura fenòlica de la molècula del ti-mol també s’ha utilitzat com a antifúngic i per tractar el pro-tozou Nosema apis, un altre paràsit de les abelles.

Jaume CambraApicultor i professor de

Botànica. Coordinador Apicat - ASAB

jcambra@ub.edu

ABRIL 2005 • NÚMERO 2

21

LLIBRES WEB

Mieles de España y Portugal. Cono ci-mien to y cataAUTOR: Antonio Gómez PajueloEDITORIAL: Montagud Editores PRÒLEG: Juan Mari Arzak

● Aquest llibre és la guia més completa per conèixer i gaudir de la gran riquesa de mels d’España i Portugal. L’autor, Antonio Gómez Pajuelo, és llicenciat en Cièn-cies Biològiques per la Uni-versitat Complutense de Ma-drid i un reconegut tècnic del sector apícola, amb més

www.agrodigital.comInformació molt diversa (política, tècnica legal...) sobre el món agrari

● És un dels portals més im-portants d´informació agrària. Hi ha un cos central organit-zat en tres blocs informatius: notícies del dia, el sector opina i legislació. Un altre bloc és el que fa referència als aspectes més importants de l´actualitat i finalment la barra de l´esquerra és la dedicada a la informació sec-torial. A l´apartat dedicat a l´apicultura s´hi poden trobar

de 30 anys d’experiència. És expert en el tast de mels, ha fet cursos per tota la penín-sula i ha format catadors en països de l’Amèrica Llatina. La seva experiència i el seu gran coneixement li per-met plantejar un esquema d’aprenentatge clar i senzill, que amb un llenguatge molt descriptiu permet al lector aplicar les tècniques de tast i aprendre a valorar el color, les aromes, el gust i, fins i tot, les sensacions tàctils de les mels. El llibre ofereix 26 fitxes de les mels monoflorals més freqüents, amb una breu descripció botànica de l’espècie, que ens ajuda a conèixer la seva procedèn-cia. Cal esmentar l’apartat dedicat a les característiques de color, aroma i sensacions de boca per la riquesa i el detall de les descripcions.

una sèrie d’articles interessan-tíssims sobre la varroa, normes d’etiquetatge, notícies de temes molt diversos d’arreu del món etc. També inclou un apartat referent a legislació, on trobareu reglaments, or-dres i decrets relacionats amb l’apicultura des del 27/4/1999 fins a dia d’avui. Qui estigui interessat en altres temes re-lacionats amb l’explotació ra-madera, agricultura, medi am-bient, biotecnologia política agrària, com la PAC, comerç exterior, l’ampliació de la UE etc., no quedarà defraudat.

APIGLASSTapiolas, 18 - (Sector Molí dʼen Bisbe)

Tel.: 935 647 929 - Fax: 935 647 98208110 Montcada i Reixac - (Barcelona)

22

CÒMIC

RECEPTESSOPA DE LLETRES

FIRES

INGREDIENTSFarina.50 grams de mel.Una mica d’anís.500 grams de mantega.1 ou.Una mica de canyella en pols.

PREPARACIÓEs barreja bé tot. S’hi va afegint farina fins obtenir una consistència tova i fer-ma. Es formen petites coro-nes de 5-6 cm de diàmetre.Es fan coure al forn sobre un paper amb una mica de mantega.

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

A P I C U N O P X L

L I S A J O L I D A

L O H E J K P A N I

E A L O R E X I O B

D Z A U L I T S A R

A L O L I V A R D A

P O N S T I B D A S

E C P H C O S E R T

R I E X Ç M L U N Q

T A S L O G I P S E

Sabreu trobar el nom de deu plantes mel·líferes? Els noms poden estar escrits en horitzontal, vertical i en diagonal i en els dos sen-tits. Una mateixa lletra pot formar part de dos noms.

PETITS ANUNCISCompro caixes laiensVoldria comprar caixes laiens usades. Em podeu contactar al telèfon: Ma. Ángeles Vicente Con-suegra.Tel. 610 852 969

Compro eixamsEstic interessat en la compra d´alguns eixams d´abella del país de comar-ques diferents. Esteve Massaguer Tel 610 852 969

Es fan eixams per en-càrrec. Antoni ArestéTel. 609.10.27.39

Es venen bons eixams a molt bon preuJosepTel. 690 681 948

Nota: Els petits anuncis es pu-blicaran una sola vegada

a l´Eixam. Si voleu que tornin a sortir s´haurà de comunicar a la redacció.

HUBERALLEY

LAYENSCOLUMELADZIERZON

LANGSTROTHPORTERDADANTSHIRACHFRISCH

Rosquilles castellanes

Publicitat a

Rosa Picas93 268 71 28

Sol·lució a la sopa de lletres núm 1

Firabril - Fira de la Mel i l´OliEl Perelló (Baix Ebre)16 i 17 d´abril

Festa de la MelArnes (Terra Alta)15 de maig

Fira del Formatge, la Mel i el MatóVic (Osona)22 de maig

Fira de la Mel NovellaColera (Alt Empordà)25 de juny

Joaquim Ma. Nubiola.