6 Campanya de divulgació • PÀG. 14

• Iniciació al tast de mels • PÀG. 10

• Programa estatal contra les malalties de l´abella • PÀG. 6

Revista dels

Apicultors de

Catalunya

preu: 3€

JULIOL2006

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

3

Benvolguts companys. Una vegada mésem dirigeixo a vosaltres des de les pàgi-nes de la nostra estimada revista d´api-

cultura L´Eixam. Un any més, ens trobem amb la dificultat deuna primavera i un estiu secs i amb l´interro-gant de si la tardor seguirà la mateixa tònica,fet que afectaria les floracions característiquesd´aquesta estació.Que vol dir això?Realment el canvi climàtic ja és aquí ?A nosaltres, els apicultors, ens sorprèn que elsnostres assentaments, en el meu cas obtingutsdel meu pare, hagin variat la floració i produc-ció de mel fins a tal punt que hem hagut devariar el maneig de les caixes per extreure´nmel i sense pensaments de obtenir les produc-cions que es feien abans. Les abelles, un delsinsectes més complexes de la naturalesa, sónun detonant que demostra que alguna cosapassa amb la natura i que les repercussionssón a nivell mundial.Potser ha arribat el moment que cadascú denosaltres, haurem de fer un esforç per com-pensar les males pràctiques que, uns menys ialtres més, hem fet i que han contaminat elnostre planeta, amb altres que estiguin en elbon camí per tal de netejar-lo i deixar-lo tal icom l'hem trobat. Les abelles fan menys melperquè les flors no tenen la quantitat de nèctard'abans, però la qualitat no ha variat, sinó queha millorat molt gràcies a un millor maneig.Us animo, doncs, a treballar junts perquè elprojecte per a la qualitat de la mel que aquestatardor intentarem tirar endavant amb tothomque correspongui, sigui ben aviat una realitat. Sense més, m´acomiado de vosaltres desitjant-vos un bon estiu. Antoni Aresté

SUMARI EDITORIAL

• OPINIO: Selecció i conservació de l´abellaautòctona - Joaquim Ma Nubiola • SABIES QUE...(4). •FORMACIO (5).• NOTICIES DEL SECTOR (8).•FIRES (13).• PERSPECTIVES: Les abelles de Galícia- Xesús Asorey i Rafael Díaz (18). • LLIBRES - WEBS(23). • PLANTES MEL·LIFERES: La vinya verge -Jaume Cambra (24). • PASSATEMPS: Sopa delletres • COMIC: D’abelles i formigues - ÀlvarNoguera • RECEPTES: Pollastre a la mel (26).

Revista dels

d'Apicultors de

Catalunya

Coordinador:Joaquim Ma. Nubiola

Han col·laborat enaquest número:Antoni Aresté, JoaquimMa. Nubiola, Àlec Forss-man, Antonio Gómez Pa-juelo, Rodrigo Aliod, JoanaRull, Jaume Cambra, JosepNogué.

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola,Alec Forssman

Fotografia portada: Detall del cartell de divul-gació

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comuni-cacióAv. Francesc Cambó, 146è A, 08003 BarcelonaTel. 93 268 71 28Fax 93 268 48 93, e-mailed.laterra@agronet.org

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

ALTRES SECCIONS

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544088A/e: brescador@mixmail.com

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420184A/e: apicolabonet@hotmail.com

Associació d´Apicultors deBarcelona: Edifici antiga escola de St FeliuCtra. De Castellar, 1508211 Sant Feliu del Racó - Castellardel VallèsTel. I Fax 93 714 80 48l A/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran núm. 1. 08506 Calldetenes Tel. 93 886 62 34

Cooperativa Apícola Tarragonina

Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 49 02 18A/e: apicolatarraco@vodafone.es

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 93 268 09 00A/e: apicola@uniopagesos.org

ENTREVISTAJaume Cambra / 14Que les abelles fan mel i que si estan empipades piquenho sap tothom, però el paper que juguen en l´equilibriecològic és força desconegut fora de l´àmbit dels apicul-tors. Jaume Cambra és el coordinador de la campanya dedivulgació, feta amb el suport del departament de MediAmbient i Habitatge, que permet acostar, sobretot a lamainada, el món de les abelles i el seu paper com agentspreservadors de la biodeversitat.

ARTICLE A FONSDebat de futur / 6El Ministeri d´Agricultura ha redactat un Reial Decret queestableix un programa estatal per a la lluita i el control deles malalties de les abelles de la mel. La Joana Rull, tècnicade la U.P, n´ha fet un resum per facilitar el coneixement delmés important d´aquesta nova normativa.

INFORMEIniciació al tast de mels / 10Antonio Gómez Pajuelo ens explica com s´ha de fer unprocés de tast i quines són les condicions per poder-ho feramb totes les garanties.

4

OPINIÓ

SABIES QUE...

En l’anterior númerode l´Eixam vam po-der llegir l’interes-sant article d’opiniód’en Josep Noguésobre l’abella autòc-tona. En aquest arti-cle, entre altres as-pectes, feia esmentde la importància deconservar l’abella

autòctona i del perill de la hibridació.I té raó quan la hibridació és incontrolada,però també és cert que aquesta tècnica por-tada a terme per genetistes ha donat resul-tats molt positius, com ho podem apreciaren diverses espècies d’animals. El problemaen la nostra abella rau en el fet que, per lamanera de fecundar-se en ple vol, hi ha unatotal manca de control de la hibridació i po-den aparèixer caràcters indesitjables.Per això, sembla més profitosa la selecció iconservació de l’abella autòctona, i tal commolt bé escriu en Josep Nogué, les associa-cions d’apicultors de Catalunya han exercitun paper molt important. D’altra banda, també s’ha aconseguit ques’impliqués el departament de Medi Am-

JOAQUIM MA. NUBIOLA

• Per fer una bona collita la reina hade fer la màxima posta en els 40dies anteriors a la floració

• El primer tractat d'agricultura ano-menat “De re rústica” va ser escriten el segle I per un espanyol ano-menat Lucio Moderato Columela.Conté regles per manejar les abe-lles i obtenir la mel.

• En el capítol XLVII v. 17 de l’alcoràes parla del paradís on “flueixenrius de llet i mel i abunden les hu-ries de pits d'alabastre”

• L'expressió "lluna de mel" es re-munta als romans. La mare de lanúvia deixava cada nit, en la cam-

bra nupcial, un pot ple de mel, per-què els enamorats en fessin ús commillor els hi sembles. El ritual dura-va tota una lluna.

• La mel s'utilitza com a ungüent enferides, perquè no irrita, no és tòxi-ca, és estèril, bactericida, nutritiva ifàcilment aplicable.

• La mel és un dels components mésutilitzats en la composició de pro-ductes de bellesa com xampús, sa-bons o mascaretes.

• La mel de:Ametller: evita les males diges-tions.Castanyer: incrementa la circula-ció sanguínia i és astringent. Espígol: combat la tos, asma, tos-

ferina, grip i laringitis.Mil flors: augmenta l'energia iforça física. És la recomanada persubstituir el sucre.Alzina: antiasmàtica i contra infec-cions bronquials. Romaní: ajuda al fetge a realitzarles seves funcions. Combat la fatiga. Bruc: energètica, rica en ferro,diürètica i tonifica el cor. Eucaliptus: per les seves propie-tats balsàmiques és ideal per a pro-blemes respiratoris. Taronger: té propietats relaxants,digestives i contra l'insomni.Farigola: antisèptica, augmental'energia i la força física. Eficaç enels casos de depressions.Til·ler: utilitzada com sedant, an-tiespasmódica i relaxant. Calma elmal de cap.

bient i Habitatge, que ha subvencionat unapart important del cost per a la compra dereines. Això ha fet que apicultors que notenien per costum renovar les seves reines,a partir d’aquest moment ho fan, degut ala reducció del cost que representa. El nom-bre d’abelles que tenen dret a la subvenciórepresenta entre un 10% a un 15% de lesarnes censades. Si la intenció de l’apicultor fos la de renovarcada any la quantitat de reines necessàriaper a la bona marxad’una explotacióapícola, hauria decanviar un 40%més, quantitat queno està subvencio-nada. Per tant, noha de ser intencióde l’apicultor la uti-lització de les reinesadquirides ambsubvenció per al re-joveniment de lesmares, però sí fer-les servir com a progeni-tores de les futures reproductores de les se-ves colònies. És clar que el sol fet del canvisistemàtic d’aquest petit percentatge de

reines ajudarà a demostrar que s’incremen-ta la producció general i, si a més va acom-panyat de la selecció, tindrem un dels pilarsen què se sustenta una base sòlida per op-timitzar els resultats.Però, el pilar esmentat també ha de tenirun bon suport, i és aquí on cal incidir. Nin-gú no discutirà que la selecció és impor-tant, i que ha de ser feta per personal espe-cialitzat que estudiï, estableixi uns caràctersespecífics i els fixi, i que amb la col·labora-

ció dels criadors dereines i dels apicul-tors productors demel porti un poste-rior control de pro-ductivitat. Aquestsestudis solament elspoden fer investiga-dors que tinguin elsconeixements i elsmitjans necessaris alseu abast. En l’ac-tualitat, però,

aquesta part imprescindible per a la conser-vació de l’abella autòctona és la que, almeu entendre, manca, i mentre això conti-nuí passant, l’objectiu no s’assolirà.

La selecció i conservació de l´abellaautòctona, una pràctica profitosa

Joaquim Ma.Nubiola Malla

Prèvia una selecció delsinvestigadors, l´apicultor

hauria d´utilitzar lesreines adquirides amb

subvenció com aprogenitores de les

futures reproductores deles seves colònies

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

5

L´Associació d'Apicultorsde Barcelona (ASAB), or-ganitza la segona edició

del curs d´iniciació a l´apicultu-ra ecològica. El curs constad´una part teòrica i una altrapràctica i els temes que s´expo-saran són els següents:

• L'apicultura. Introducció.Història. Producció de melorgànica.

• L'abella: Espècies. Carac-terístiques de l'Apis melli-fica. Organitzacó socialdel rusc.

• Material apícola. El rusc.Tipus de ruscs. L'abellar.Indumentaria i estris.

• Gestió i mantenimentde l'abellar. Treballs apí-coles al llarg de l'any.Multiplicació de colònies i

Curs d´iniciació a l´apicultura ecològicaFORMACIO

principi de selecció. Reco-llida d'eixams. Alimenta-ció. Transhumància.

• Sanitat. Malalties de lesabelles. Transmissió demalalties. Higiene i profi-laxi. Abellar hospital. Iden-tificació i tractamentecològic de les malalties.Estratègia sanitaria anual.Pesticides.

• Flora mel.lífera. Biolo-gia floral. Pol.linització.Fenologia i vegetació deCatalunya. Espècies vege-tals visitades per les abe-lles. L'ecosistema i l'abe-lla.

• La mel. Composició i pro-pietats de la mel. Extrac-ció, maduració i envasa-ment. Conservació.

Tipologia de les mels.Qualitat de la mel.

• El pol.len, la gelea reialel pròpolis i la cera.Composició i propietats.Obtenció. Manipulació iprocés.

• Legislació apícola. L'a-bella negra catalana. Nor-matives: L'abellar. Trans-humància. Sanitari.Producte. La mel.leria il'envasadora. Etiquetatge.Ajuts institucionals. Asse-gurances.

Pel que fa a la part pràctica espreveuen tres sessions sobre:

• Maneig. Obertura deruscs. Identificació indivi-dus i bresques. Multiplica-ció de ruscs.

• Maneig sanitari: Prevenció

de malalties. Tractamentecològic

• Visita a una mel.leria. Ex-traccció de mel.

Dades del curs:Dissabtes matí, del 16 de se-tembre al 16 de novembre de2006.Horari: 9-14h.Durada: 30 hores.Nombre de alumnes: 20Preu: 30 (socis ASAB gratuït)Lloc: Edifici antiga escola deSant Feliu del RacóCrtra. de Castellar, 1508211 SANT FELIU DEL RACÓ -CASTELLAR DEL VALLÈSCoordinació i informació: B.Sabartés: Telefon i fax937148048Termini: Fins al 16 de setembre2006.

6

A FONS

En vigor el programa estatal de lluita contrales malalties de l'abella i el seu control

A principi de juny ha estatpublicat el Reial Decret que

estableix i regula elprograma d'àmbit estatal

de lluita contra lesmalalties de les abelles i elseu control amb l'objectiu

d'aconseguir un nivellsanitari adequat per a les

explotacions apícoles. Text: Joana Rull

SS.TT- Unió de Pagesos

allò que disposa l'R.D. 209/2002. Però,en cas de detectar-se Loque americana,Tropilaelapsosis i/o Aethinosis en una zo-na determinada, caldrà el permís de l'au-toritat competent per moure les arnes fo-ra d'aquesta zona.També es reconeix la responsabilitat delpropietari per portar a terme, quan lacolònia d'abelles mor per causa de malal-tia, totes les accions necessàries per evi-tar el risc de propagació de la malaltia. Siel propietari no atén la seva responsabili-tat, seran els òrgans competents de lesComunitats Autònomes els que executa-ran les accions pertinents, però serà elpropietari qui es farà càrrec de les despe-ses que comporti.

Les mesures específiquesPer a la varroosi s'estableix l'obligatorie-tat de fer, com a mínim, un tractament al'any i sota les pautes següents:El tractament es farà entre setembre i no-vembre, fora que l'autoritat competentindiqui una altra cosa, per raons d'especi-ficitat de la zona o degudes a la trans-humància. Caldrà administrar un medica-ment veterinari sota la inspecció d'unveterinari autoritzat o habilitat i el tracta-ment es farà per zones, les quals commés grans siguin, millor. La zona mínimala determinarà l'autoritat competent. Lanova normativa també obliga a fer lesanotacions pertinents al llibre de registrede l'explotació apícola. Caldrà indicar da-ta d'inici i finalització del tractament, ti-

pus de tractament,dosi, nombre deruscos tractats inom del producteadministrat.En cas de malaltiesdiferents de la va-rroosi es durà aterme, com a mí-nim, una vigilància

permanent que permeti conèixer si hi haprevalença, quines han estat les varia-cions i adoptar les mesures sanitàries ne-cessàries per fer-hi front.

Programes d'eradicacióAquest decret permet establir programesd'eradicació de la Loque americana, laTropilaelapsosi i l´Aethinosi, a l'autoritat

H an estat prop de dos anys detreball entre els representantsapícoles i la sotsdirecció de Ra-maderia del ministeri d'Agricul-

tura per donar llum verd al programa quea escala estatal vol controlar la situaciósanitària de les explotacions apícoles.

Què diu la normativa.A les disposicions generals es manifestal'objecte i àmbit d'aplicació i es diu que eldecret té per objectiu establir i regular,amb caràcter bàsic,un programa nacio-nal de lluita contrales malalties de lesabelles de la melApis mel.lifera i elcontrol d'aquestes.Les malalties ques'inclouen enaquest programasón les que afecten l'abella i que estanincloses a la llista del codi sanitari per alsanimals de l'OMS, en el Reial Decret2459/1996 o les que es puguin declararsegons acord del Comitè Nacional del Sis-tema d'Alerta Sanitària Veterinària.A l'apartat que regula la identificació itrasllat dels ruscos, així com el registre deles explotacions apícoles se'ns remet a

Per a la varroasis'estableixl'obligatorietat defer, com a mínim, untractament a l'any

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

7

A FONS

competent. Per fer-ho caldrà que es defi-neixin les àrees d'actuació, les quals serancom a mínim la zona d'actuació d'unaagrupació de defensa sanitària o la unitatveterinària local. Totes les explotacionsapícoles de les àrees afectades o les arnesque hi entrin estaran obligades a sotme-tre's al programa decidit.Si la mesura sanitària que s'imposa és ladestrucció de les colònies o fins i tot delsruscos, caldrà indemnitzar el propietari,sempre i quan aquest hagi complert ambla normativa vigent en matèria de sanitatanimal i del registre de les explotacionsapícoles.

Laboratori de referènciaEl laboratori estatal de referència per lavarroosi és el Laboratori Central de Sani-tat Animal del ministeri d'Agricultura,Pesca i Alimentació, d'Algete, a Madrid.Les Comunitats autònomes, però, podrandesignar en l'àmbit territorial correspo-nent els laboratoris, públics o privats, pertenir la responsabilitat de les anàlisis delaboratori previstes en aquesta normati-va.

SancionsEn cas d'incompliment, s'aplicarà el rè-gim d'infraccions i sancions establert a laLlei 8/2003 de Sanitat Animal, a bandade les responsabilitats civils, penals od'altre ordre que se'n poguessin derivar.

Intercanvis intracomunitarisPer tal d'aconseguir la declaració total oparcial de territori de l'Estat espanyol lliu-

re de determinades malalties de les abe-lles de la mel, es podrà presentar el Pro-grama de lluita contra les malalties de l'a-bella de la mel i el seu control a laComissió Europea, a través del Comitè

del Sistema d'Alerta Sanitària Veterinària.Per això, es demanaran a les comunitatsautònomes les dades necessàries per in-formar la comissió europea responsabled'emetre el dictamen.

El 9 de juny, COAG va fer públic un co-municat de premsa on lamentava que elMAPA no hagués posat més èmfasi aconsiderar com a primordial la lluita con-tra la varroosi i el seu control. També esdiu que no hi ha hagut el consens neces-sari exigit per les organitzacions apícolesi conclou dient que aquesta normativano deixarà de ser una norma genèricasobre les malalties de les abelles de lamel, que centra més els seus objectiusen les malalties exòtiques o molt patòge-nes que tenen una incidència pràctica-ment irrellevant sobre la cabanya apíco-la.Textualment el comunicat diu: Des delMinisteri s'ha entorpit en gran mesura eldesenvolupament del contingut i l'eficà-cia d'aplicació d'aquest Reial Decret enles Comunitats Autònomes, ja que elmés important i immediat hauria de serla definició d'un programa d'àmbit esta-tal de lluita contra la varroosi i el seucontrol, principal i veritable problema sa-nitari que pateix la cabanya apícola al'Estat espanyol. És per això que seria ne-cessari disposar d'un pressupost propi

per a la lluita contra aquesta malaltia,molt més gran del que suposen les aju-des establertes, molt limitades, de mane-ra que es pogués atendre la singularitatd'aquesta activitat ramadera i la seva crí-tica situació sanitària. A més, seria bo,que el MAPA impliqués les ComunitatsAutònomes amb els seus pressupostosper poder aconseguir una aplicació ho-mogènia de la lluita contra la varroosi atot l'Estat.COAG vol, a més, transparència en l'ac-tuació de la Comissió que valora les aju-des per a la investigació aplicada a l'api-cultura, treballs que han estatseleccionats no fa pas gaire, i que dispo-saran d'una dotació per al 2006 de600.000 euros. COAG ha mostrat la se-va reticència perquè creu que algunsdels projectes d'estudi seleccionats no secentren a resoldre els principals proble-mes que afecten les explotacions apíco-les. Assenyala, a més, que alguns projec-tes han estat aprovats sense el suport deles organitzacions representatives, per laqual cosa demana l'avaluació del seu se-guiment.

Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887

E-mail: fabrica@queencolmenas.com Web:www.queen-colmenas.com

Fábrica de colmenas y embalajes

L´opinió de COAG

8

La Cooperativa apícolaTarragonina, de El Pe-relló (Baix Ebre) ha co-

mençat la construcció de laque serà la primera plantade reciclatge de cera de lesarnes.les instal.lacions tindran unacapacitat de producció de600 kg de cera diària. Lamaquinària és alemanya i elsistema és pioner a tot l´Es-tat espanyol, ja que simplifi-

ca i millora la qualitat de lacera obtinguda.Aquesta planta suposarà unestalvi important per als 225associats de la cooperativa,que aglutinen en total uns26.000 ruscos, dels qualss´ha de renovar periòdica-ment la cera per garantir unamillor qualitat de la mel.La planta ocuparà 200 m_ itindrà capacitat de fondre ilaminar. Es pot recuperar to-

talment la cera vella dels qua-dres que serà retornada alsapicultors un cop preparadaper ser reutilitzada.Ha suposat una inversió de180.000 euros, és la primeraplanta d´aquestes caracterís-tiques a Catalunya i és tam-bé pionera a l´Estat espanyol,pel tipus de maquinària ques´ha adquirit. Se´n preveu lainauguració el proper mes desetembre

Primera planta de reciclatge dela cera d’abelles

El passat 16 d´abril va acabarel termini de presentació de

les sol.licituds per a acollir-se ala subvenció per al foment del´abella de la mel autòctona. Elpressupost és de 80.000 eurosi s´hi han acollit 74.943 arnes.

Reducció delsmòduls del´IRPF

Es va publicar a Butlletí Ofi-cial de l´Estat, l´ordre que

redueix, per a l´any 2005, elsíndexs de rendiments nets ques´apliquen en el mètode d´esti-mació objectiva de l´IRPF per ales activitats agrícoles i rama-deres que han estat afectadesper circumstàncies excepcio-nals.Per a l´apicultura l´àmbit terri-torial que afecta és tota Cata-lunya i l´índex passa del 0.32 al0.16.

Prohibida laimportació demel de Brasil

La Comissió europea ha deci-dit prohibir les importa-

cions de mel brasilera, perquèaquest país no té pla oficial decontrol de residus per a la mel.La mesura va entrar en vigor elpassat 17 de març. A partird´aquesta data no s´ha pogutenviar mel a Europa, en canvi,sí que es varen admetre lespartides que estaven en camí.Brasil ha de presentar un plade residus, que posteriormentcaldrà avaluar i si s’escau,aprovar. Llavors, el país ame-ricà podrà de nou exportar mela la C.E. Tot i això no es creuque pugui estar enllestit abansde final d´any

Argentinaexporta un 7%més de mel

Pegons el Servei Nacional deSanitat i Qualitat Agroali-

mentària d´Argentina, les ex-portacions de mel argentinavan arribar a les 35.537 tonesamb un valor mig per quilo ex-portat de 1,34 dòlars. Això ésun 7% d´increment en relacióa 2005, molt moderat front al86% que va suposar l´any2005 en relació a 2004. El principal client de la mel ar-gentina és Alemanya, seguidad´Estats Units. Les importa-cions espanyoles han estat de1.862 tones, molt menys queel primer quatrimestre de2005, que va arribar a ser de2.862 tones.

Ajut per al´adquisició dereines

El Consell de Ministres vaaprovar, el 16 de juny,un Reial Decret, que diu

que seran les Comunitatsautònomes les encarregadesd´autoritzar i registrar les per-sones que transporten bestiari els medis que usen. El decretfixa les normes per a la crea-ció d´un comitè espanyol de

benestar i protecció dels ani-mals de producció, que tindràcom a objectiu bàsic la coordi-nació entre l´administraciócentral i les comunitats autò-nomes en aquesta matèria.L´organisme competent de laGeneralitat serà la que auto-ritzarà i farà el registre delstransportistes d´animals vius,

que tinguin el domicili social aCatalunya, tràmit que s´ha defer prèviament a l´exercici del´activitat. S´han d´establir elsrequisits en el cas de transpor-tar abelles de la mel. Es con-templa un regim més simplifi-cat per a les explotacionspetites (de fins a 15 ruscos) ien el cas de la transhumància.

Per fer front als pro-blemes de polinit-zació de les planta-

cions d´horta i de cítrics,el sector apícola de laUnió de Llauradors as-sessora diferents coope-ratives valencianes permillorar la polinitzaciódels conreus i facilita lesarnes que es considerennecessàries per aconse-guir-ho.A més s´ha posat enmarxa un pla de forma-ció dirigit a les coopera-tives i altres organismeson s´expliquen els bene-ficis de la polinització

entomòfila en l´agricul-tura.Les pèrdues de produc-cion en els conrreus perla falta de polinitzaciópot arribar a ser moltimportant. De fet és unproblema amb el ques´enfronten la majoria depaïsos desenvolupats,encara que, a diferènciadel nostre, la majoria jahan començat a posar lí-mit a algunes pràctiquespeerjudidicials, com perexemple els usos de de-terminats pesticides queprovoquen la desaparicióde les abelles.

El transport de bestiar, més regulat i eld´abelles inclòs a la normativa

Apicultors i pagesosvalencians col·laboren permillorar la polinització

NOTÍCIES DEL SECTOR

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

9

NOTÍCIES DEL SECTOR

Les converses mantingudes per part deles associacions d´apicultors, la Unió dePagesos i el DARP han sigut profitoses

i s´han incorporat totes les demandes a l´or-dre que regula els ajusts destinats a la millo-ra en la producció i la comercialització de lamel. Us en expliquem tot seguit els princi-pals apartats.

InversióLa inversió màxima prevista és de 279.112euros, que es desglossen de la manera se-güent:

• 64.195,76 euros per a la línia d´as-sistència tècnica

• 103.271,44 euros per a la lluita contrala varroasi

• 92.106,96 euros per a la línia de racio-nalització de la transhumància

• 19.537,48 euros per a les mesures desuport als laboratoris d´anàlisis de lescaracterístiques fisico-químiques de lamel.

BeneficiarisEs poden acollir a totes les línies previstes enaquest ajut les cooperatives i agrupacionsd´apicultors en les quals, el 75% dels seusmembres compleixin els requisits següents:

a) Que tinguin Llibre d´explotació rama-dera actualitzat, segons la normativavigent

b) Que tinguin inscrita l´explotació en elregistre d´explotacions ramaderes,abans de l´1 de gener de 2005

c) Que tinguin identificades individual-ment totes les arnes amb el número deregistre d´explotació.

d) Que tingui identificat l´abellar, d´acordamb la normativa vigent

e) Que compleixin les obligacions que es-tableix l´article 14 de la Llei 38/2003,per a la percepció de subvencions.

Un requisit nou és: f) Que hagi passat el programa sanitari

establert en la normativa vigent.A títol individual, les persones físiques ojurídiques que acreditin la condició d´agri-cultor professional i estiguin afiliats a laSeguretat Social dins del règim especialagrari com a trebalaldor per compte propio en el règim de treballadors autònoms enactivitats agrícoles o ramaderes i que améscompleixin els requisits suara esmentats,poden acollir-se als ajuts per a la raciona-

lització de la transhumància, excepte enl´apartat referent a la cria en comú de rei-nes de races autòctones per a la reposició.

Tipus d´ajuts i quanties previstes

1. Per a les cooperatives o agrupacionsde productors:Línia d´assistència tècnica:

90% del cost laboral amb un màximde 25.242,51 euros per tècnic especia-lista, inclosa la quota de S.S. o d´1,5euros /arnaPer a la resta d´actuacions la subvenciós´incrementa al 100% amb un límitmàxim de 0.6 euros/arna

Línia de lluita contra la varroasia) Per substituir arnes

Subvenció màxima del 90% del costd´actuació (cal tenir en compte que sesubvencionen el 20% de les arnescensades) i límit màxim de 20 euros/ar-na subvencionada.

b) Per a la resta d´actuacionsSubvenció màxima del 90% amb unmàxim de 1,5 euros/arna censada

Línia de racionalització de la transhumànciaa) Per a l´adquisició i millora del mitjans

de transport i maneig de les arnesSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 6,01 euros /arna.

b) Per a assegurances de danys propis iresponsabilitat civil

Subvenció màxima del 90% amb un mà-xim de 1,5 euros/arna censada.

c) Per a la millora i el condicionamentd´assentaments, camins i sendersSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 3,01 euros /arna.

d) Per a la identificació d´arnes i quadresSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 0,6 euros /arna.

e) Per a la cria en comú de reines per a lareposicióSubvenció màxima del 100% i límitmàxim de 1,5 euros /arna.

Mesures de suport als laboratoris d´anàliside les caracterísiques físico químiques de lamel

Subvenció màxima del 100% i límitmàxim de 1,5 euros /arna.

2. Per als apicultors individualsLínia de racionalització de la transhumància

a) Per a l´adquisició i millora del mitjans

de transport i maneig de les arnesSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 3,01 euros /arna.

b) Per a assegurances de danys propis iresponsabilitat civilSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 0,6 euros /arna.

c) Per a la millora i el condicionamentd´assentaments, camins i sendersSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 1,5 euros /arna.

d) Per a la identificació d´arnes i quadresSubvenció màxima del 90% i límit mà-xim de 0,3 euros /arna.

ComprovacionsEl departament d´Agricultura farà un ava-luació i seguiment de les actuacions per ales quals s´hagi sol.licitit ajuy i establirà unpla d´inspeccions sobre el terreny, que in-clouran: inspeccions al sol.licitants de l´ajut iinspeccions de almenys el 5% dels apicul-tors beneficiaris de l´ajutSi es detecten anomalies, falsejament o in-cidència es recalcurarà l´import de l´ajut se-gons els barems que exposem tot seguit.Si el nombre d´arnes és inferior al de les de-clarades, l´import es calcularà a partir de lesarnes comprovades. Amb el percentatge depenalització següent:Si la diferencia és inferior o igual al 5%,l´import destinat per arna quedarà reduït enun percentatge que serà el doble del de ladiferencia.Per exemple, si la diferencia és del 5%, esrestarà un 10% de l´import previst per arnaSi la diferència entre les arnes declarades iles comprovades és superior al 5% i inferioro igual al 15%, el percentatge de penalitza-ció serà el triple de la diferènciaPer exemple, si la diferencia és del 10%, esrestarà un 30% de l´import previst per arnaSi la diferència és superior al 15% no escomptabilitzaran les arnes d´aquest apicul-tor per al càlcul final de l´ajut, qual el quisol.licita és una cooperativa o agrupació. Siés un apicultor individual no se li concediràcap ajut.Una novetat important és que, segonsacord de la reunió feta el 21 de juny, elDARP s´ha compromès a fer arribar ales associacions la llista amb el que co-rrespon a cada apicultor, així com la re-lació de les factures desestimades aefectes de percebre l´ajut.

Departament d´Agricultura, Ramaderia i Pesca

A punt l´ordre que regula l´ajut 797/04

10

Iniciació al tast de melsINFORME

Per reforçar aquesta confiança, no-més cal pensar que aquesta és unaoperació que fem quotidianamentquan decidim si un pastís, un plat

de peix o de carn és a punt; i confiem en elnostre criteri per acceptar-lo i consumir-loo rebutjar-lo. Per fer un bon tast cal tenir:

• Informació sobre el producte ques'ha de tastar: l'origen, la composició,els canvis naturals pels quals passa enla seva extracció, l'emmagatzematge il'envasament.

• També s'ha de conèixer la tècnicaanalítica sensorial que s'ha d'utilitzaramb aquest producte.

Informació sobre la melLa mel és una substància ensucrada que lesabelles recullen de determinades plantes i

que després processen a l'interior del rusc. La matèria primera obtinguda de les plantesté una composició pròpia en sucres, en de-terminades substàncies orgàniques (flavo-noides, pigments vegetals, substànciesaromàtiques...). Les abelles després hi incor-poren enzims, evaporen aigua i produeixenuna sèrie de transformacions que acabenen un producte viu, però estable, i enriquiten valors biològics, que és emmagatzemata les cel·les de les bresques i segellat ambuna làmina de cera. Finalment, quan la mel està madura a lesbresques, els apicultors les recol·lecten, ta-llen la fina làmina de cera que tanca lescel·les, i centrifuguen les bresques pertreure-hi la mel. Després, la decanten i l'en-vasen, segons la grandària de les explota-cions (aficionats o professionals) en potsper a consum directe (de taula) o en bidons

de 300 kg.Quan la mel està acabada de condicionar éslíquida, però amb el temps va cristal·litzant ies torna opaca i s'espesseeix. Aquest pro-cés s'accentua quan baixa la temperatura. La composició de la mel varia, com tots elsproductes naturals, però dintre d'uns límits.Part d'aquests límits estan fixats per la Nor-ma de la mel (BOE 13.08.83 i Directiva 2001/110 CE del20.12.01), i uns altres estan delimitats perla pràctica comercial. Una part dels seus components es detectenmitjançant el tast, i ens permeten fer unaavaluació de la seva maduració, de quinesplantes les abelles l'han extreta... Els com-ponents més importants per al tast són:

Aigua La quantitat mitjana d'aigua és del 17%; l'i-deal és que no passi del 17,5%. Com méshumitat hi hagi, més fluïda serà la mel, fetque provoca cristal·litzacions defectuoses,ja que si és poc viscosa no aguanta els cris-talls que es formen, i aquests cauen al fonsde l'envàs i provoquen una separació en fa-ses: una de sòlida a baix i una de líquida adalt. Aquesta separació en fases estableixun gradient d'humitat, i la part superior,més líquida, amb freqüència fermenta méso menys. Amb més del 18% d'humitat i

Antonio Gómez PajueloConsultor apícola antonio@pajuelo.info

L'anàlisi sensorial de les mels, o el tast de les mels,necessita, en primer lloc, un cert grau de confiança en lapròpia capacitat per separar i avaluar les sensacions queprovoca la degustació d'un producte.

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

11

més de 20ºC de temperatura, el risc de fer-mentació pot ser alt.

Sucres reductors, monosacàrids(glucosa + fructosa) D´aquests sucres en té entre el 65 i el 80%,amb un terme mitjà del 70%. Segons tinguimés fructosa (mitjana del 38%) o glucosa(mitjana del 32%) tindrà més o menys gustdolç i menys o més tendència a cristal·lit-zar. Quan hi ha un predomini de glucosa(mels amb components importants de cru-cíferes: ravenisses, mostasses ... Diplotaxis,Brassica...) la mel tendeix a cristal·litzar encristalls gruixuts; si hi ha un predomini defructosa (presència important de rosàcies:ametller, pomera...) la mel tendeix a fercristalls fins i, a vegades, adquireix una tex-tura cremosa.

Minerals En té fins a un 1%. Sempre n'hi ha més ales mels fosques que a les clares i són, jun-tament amb alguns compostos orgànics, elsresponsables del color. A les mels amb mésminerals es formen més compostos ma-rrons per reacció amb components orgà-nics, per la qual cosa són més fosques. Lesmels riques en minerals també són menysdolces, perquè les sals minerals tenen com-ponents de gust salat, que esmorteeixenla dolçor dels sucres.

Components aromàtics Determinats components aromàtics minori-taris són molt importants, ja que són espe-cífics de certes mels. Per exemple, l'antrani-lat de metil és propi de les mels de flor detaronger; les de romaní tenen un compo-nent aromàtic camforat; les de timó (farigo-la), posseeixen components fenòlics; les depraderia de lleguminoses tenen tocs afrui-tats; les de mielada d'alzina, componentsmaltejats, torrats...La major part d'aquesta composició ve do-nada per l'origen floral de la mel; així, lesmels de primavera són més clares i més hu-mides que les d'estiu i tardor, que tenenmés sals minerals. Les de determinats orí-gens florals tenen determinats colors, olorsi sabors. La cura amb què ha estat tractada una mela l'hora d'envasar-la també és molt impor-tant; qualsevol escalfament inadequat faperdre aromes fonamentals, disminueix el

nivell d'enzims, i pot enfosquir-la en cara-mel·litzar sucres.

La tècnica analíticaEl primer a tenir en compte és que el procésde tast és una degustació, no un consum,per la qual cosa s'ha de fer en les condi-cions adequades d'aïllament d'elements del'entorn que puguin distreure els sentits i

fer variar les conclusions.El procés té quatre fases: veure, olorar,assaborir i degustar i sempre s'han d'a-notar les nostres percepcions (en la memò-ria o en un paper). La vista ha de treballar davant d'una fines-tra, amb llum natural del nord (la més ho-mogènia) o amb llum artificial blanca (fluo-rescent), sobre una taula còmoda, cobertaamb unes estovalles o un paper blanc, ambles mels en pots de vidre transparent, totsiguals. En aquesta fase s'ha de procurarapreciar a les mostres:

• el color, relacionat amb el seu origenbotànic

• la fluïdesa, relacionada amb la humitatla cristal·lització, si n'hi ha (la homoge-neïtat, l'estructura)

• la possible presència d'alguns defec-tes: falta de neteja, bombolles de fer-mentació, bombolles de decantaciódeficient...

L'olfacte necessita que el lloc de tast estiguilliure d'olors paràsits (tabac, cuines, labora-tori, vehicles...). Té dos components dife-renciats:

• la via nasal directa, que es percep di-rectament, a les fosses nasals, mit-jançant les aromes que s'evaporen atemperatura ambient (a uns 20º C)

• la via retronasal, que es percep a tra-vés de la comunicació de les fosses na-sals amb el paladar, mitjançant les aro-mes que s'evaporen a la cavitat bucal(a uns 36º C).

Per olorar per la via nasal directa s'ha decol·locar el pot amb la mostra directamentsota el nas i destapar-lo allí mateix per in-tentar detectar el màxim possible de com-ponents aromàtics. Primer, s'han de fer unparell d'inspiracions profundes per captarles aromes que es volatilitzen abans, el“cap aromàtic” de la mel, i després diversesinspiracions curtes per captar les aromes se-cundàries. S'ha d'intentar identificar aques-tes aromes i apreciar la seva intensitat (fe-bles/fortes) i la seva persistència(fugaces/persistents).

INFORME

Determinatscomponentsaromàticsminoritaris sónmolt importants, jaque són específicsde certes mels

● Les mostres a punt per al tast

12

En aquesta fase també poden i s'han de de-tectar alguns defectes olfactius, com l'ex-cessiva utilització de fum en l'extracció, lapresència d'aromes capturades en l'emma-gatzematge... Quan l'olfacte se satura, després de 3, 4...mostres, és convenient olorar una llesca depa, per netejar i recuperar sensibilitat olfac-tiva.Per olorar una mel per via retronasal, calposar sobre la llengua mitja cullerada democa (més o menys depenent de la sensibi-litat individual del tastador), escalfar-la bé,passejar-la per la boca, i empassar-la con-centrant-se en les sensacions percebudes. Quan s'escalfa la mel a la boca per fer lapercepció de l'olfacte retronasal, s'ha d'a-profitar per barrejar-la bé amb saliva i pas-

sejar-la per la llengua, amb l'objectiu d'as-saborir la mostra. D'aquesta manera, lamel excitarà les papil·les gustatives de dolçde la punta de la llengua, però també les

d'àcid dels laterals (mels de cítrics...), les desalat del centre - lateral (mels de melada...),i les d'amarg del fons (mels de brucs...).Aquestes zones poden identificar-se moltbé posant successivament sobre la llenguaun poc d'aigua amb sucre, d'aigua amb suc

de llimona, d'aigua amb sal i de cafè sensesucre. Per recuperar sensibilitat gustativa ésconvenient tenir a mà un got amb aiguamineral de baixa mineralització i una micade pa. En el cas de les mels cristal·litzades, se n'hade col·locar una mica sobre la punta de lallengua i raspar-la contra el paladar. Enspermetrà apreciar, millor que de cap altramanera, la grandària, forma i homogeneïtatde la cristal·lització i el tacte d'aquesta cris-tal·lització, amb la qual cosa podrem feruna hipòtesi sobre el manteniment d'a-questa estructura cristal·lina.En qualsevol d'aquestes operacions de tastcal anotar les sensacions identificades, iavaluar-les, establint un llenguatge el mésprecís i objectiu possible, i utilitzant un sis-tema de puntuacions que discrimini el mà-xim possible per a cada paràmetre jutjat.D'aquesta manera, el resultat del tast seràuna fitxa que permetrà memoritzar i com-parar els resultats de les diferents mels tas-tades.Mitjançant aquestes anotacions podremdistingir fàcilment les mels del mateix ori-gen d'altres distintes, i establir criteris dequalitat dintre d'un mateix tipus de mel.Els diferents tastadors tenen diferents capa-citats de detecció i de memorització de sen-sacions; els menys dotats simplement tenenmés treball per davant fins a adquirir ladestresa necessària. El que és evident ésque, amb més o menys precisió, tots somcapaços de tastar i emetre un dictamen,una classificació; i que a menor aptitud per-sonal es poden aconseguir bons resultats,simplement treballant més.

● Els tastadors i tastadores a punt de començar la feina

INFORME

Plaça Pau Casals, 6 pral. Tel.: 973 450 555 Fax 973 450 809 25600 BALAGUERPasseig de Ronda, 57 Baixos Tel.: 973 282 818 Fax: 973 282 989 25006 LLEIDA

Av Maladeta, 11 Tel./Fax: 973 642 699 25530 VIELHA

Passeig de l’Estació, 1 baixos Tel.: 973 445 705 25600 BALAGUER

Amb més o menysprecisió, tots somcapaços de tastar iemetre un dictamen

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

13

JOAQUIM MA NUBIOLA

Un any més s'ha celebrat la fira deSant Ponç en diverses localitatsde Catalunya, una fira en la queels herbolaris i els apicultors ex-

posen i venen els seus productes, juntamentamb les parades de fruita confitada. És unaimmillorable oportunitat per al contacte di-recte productor-consumidor i per fomentarel consum d'aquests aliments. Una ocasióperquè el consumidor pugui adquirir els ali-ments directament del productor. Però en aquest cas com en d'altres,...no hiestan tots els que ho són, ni són tots elsque hi estan. Que vull dir amb això? Doncs,que hi ha punts de venda que són regen-tats per comerciants que no són produc-tors, com ara és el cas de la fruita confita-da, quasi tota subministrada per unamateixa empresa catalana.Pel que fa a la mel, la gran majoria delspunts de venda són atesos per apicultors,però no se´ns escapa que hi ha algun comer-ciant, que avui ven mel i demà torrons, que

no té escrúpols a l´hora de fer calaix i el seureclam és vendre la mel aparentment sotapreu, com si d'una gran oferta es tractés, boi estafant en el pes, sense que l'Administra-ció, de moment, hi hagi posat remei. Aques-ta pràctica és una estafa al consumidor i unacompetència deslleial per a la resta de lagent que fa les coses ben fetes. No s´hauria d´admetre que comerciants sen-se escrúpols i amb tota impunitat facinofertes de mel en les que entre el pes ofer-tat i el real hi ha una diferència considera-ble, que sobrepassa amb escreix el margeestipulat per la Llei.Esperem i confiem amb l'honestedat delsapicultors i que ningú segueixi aquest malexemple, ja que, ben segur faria un flac fa-vor a l'apicultura i als que en vivim. No n´hiha prou en tenir mel de qualitat, sinó quetambé l'apicultor ha de saber exercir debon comerciant. Us heu preguntat mai qui-na confiança pot tenir el client amb un pro-ducte i amb qui el produeix, si ja se sent es-tafat en el pes?

Fira de ElPerelló 2006

Com cada mes d´abril El Perelló, undels pobles amb més ruscos detot l´Estat espanyol, va acolllir laFira de la Mel i de l´oli, els dos

productes senyera de la zona. Enguany elmarc firal es va ampliar, com ho indica elfet que es varen haver de posar carpes al´exterior del Pavelló que acull la mostra. Calremarcar, però, que la representació apícolano ha crescut al mateix ritme que la Mostra.Una de les activitats que té més èxit és elconcurs de mels. Enguany han sigut 52 mostres de mel pre-sentades a concurs de les quatre categoriesen que es classifiquen: romaní, taronger, al-ta muntanya i milflors.Els guanyadors han estat:

Categoria: taronger1. Lourdes Borrell Curto2. Josep Ma Margalef Margalef

Categoria: milflors1. Jordi Brull Casanova2. Miquel Estivill Jové

Categoria: muntanya1. Rafel Muria Benet 2. Rafel Muria Martí

Categoria: romaní1. Jordi Brull Casanova2. Maria Teresa Vicente

El premi especial “Abella d´or” ha estat pera Lluís Casanova Laboria per una mostra demel de romaní.

Aquest any, la jornada tècnica que es pro-grama a cada edició de la Fira, va anar a cà-rrec de Rodrigo Aliod, veterinari de la Coo-perativa Apícola Tarragonina, que vaexposar l´assaig fet amb dos tractamentscontra la varroa, un amb un nou producte abase de timol i l´altre amb àcid oxàlic crista-litzat. En el primer cas no es varen veure re-sultats, però cal tenir en compte que latemperatura era força baixa i, per tant, nohi havia gaire activitat al rusc.En el segon assaig l´eficàcia va ser mésgran, però molt variable d´un rusc a l´altre.És per tot plegat que Aliod va concloureque calia seguir estudiant més a fonsaquests tractaments.La segona conferència va anar a càrrec deSilvia Cañas, directora de la revista VidaApícola, que va tractar de les propietats,usos i preparacions del pròpolis.

Fira de Sant Ponç

En aquesta fotografia es pot apreciarmel venuda per una determinada em-

presa envasada en pots que suposada-ment poden encabir 3 quilos de mel quanla realitat es una altra de completamentdiferent i que supera amb escreix el marged'error permès per la Llei.En l'etiqueta de l'esquerra se´n guardenprou de marcar el pes ofertat i sols hi haimprès 1kgSi hi hagués una denúncia, sempre es po-dria alegar equivocació però mai engany, jaque la quantitat de mel supera 1 quilo.

Picaresca...

● Gent gran i mainada a les parades de Sant Ponç

FIRES

14

ENTREVISTA

"Ens hemde posar lespiles ambl'apiculturaecològica"

JaumeCambracoordinador de laCampanya de Divulgacióde l'abella de la mel

Per al doctor Jaume Cambra (Barce-lona, 1959), l'apicultura “és una co-sa que enganxa”, sobretot a travésde l'olfacte: “En el seu maneig en-tren en joc olors que no les trobesenlloc, com la mateixa mel, la cerao el pròpolis”. La seva fascinació iestima envers el món de les abellesva sorgir a mitjan dels anys vuitan-ta, quan va assistir amb el seu pareal curs «Les abelles de la mel», alMuseu de Zoologia de Barcelona. Apartir d'aquí, van començar ambun parell d'arnes, que avui ja arri-ben al voltant de les 50.

Des del seu despatx a la facultatde Biologia de la Universitat deBarcelona, on exerceix de pro-fessor titular del departament

de Biologia Vegetal des de l'any 1992, par-la de la seva afició a l'apicultura -sobretotl'ecològica- i de la preocupant falta de re-cerca que hi ha a Catalunya en aquesta ac-tivitat. Ell és conscient d'aquesta situació iper això és coordinador de la Campanya deDivulgació de l'abella de la mel.

En què consisteix la Campanya deDivulgació de l'abella de la mel?Des de fa tres anys, les associacions catala-nes d'apicultors i el departament de MediAmbient i Habitatge -amb la col·laboraciód'Unió de Pagesos- han impulsat la divul-gació del món de les abelles. Aquesta cam-panya s'ha centrat a crear material didàcticper a les escoles, però també s'ha fet for-mació a escala general. La gent coneix la

mel i les seves propietats i, per altra banda,que les abelles piquen; Però pràcticamentres més. Pensem que aquestes campanyesestan bastant justificades, sobretot en eltema d'explicar quin paper exerceixen lesabelles en els ecosistemes.

Com aconseguir que una criaturas'interessi pel món de les abelles?Hi ha deu centres (Escoles de Natura) quefan activitats divulgatives amb abelles itambé d'altres com el Museu de CiènciesNaturals de Barcelona. Les activitats s'orga-nitzen en tallers de diferents nivells, on elsinfants poden treballar directament amb elrusc: un monitor els explica l'organitzaciósocial del rusc (reines, obreres, abellots,etcètera), com viuen o com s'orienten peranar a recollir el nèctar de les flors, i des-prés han de fer un petit treball. També hiha tallers de cera, on elaboren espelmes, od'altres en què han de fer un pastís o al-

Text i fotos : Alec Forssmann

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

15

ENTREVISTA

gun menjar que entre els seus ingredientscontingui mel. Està tot enfocat perquè co-neguin la biologia de les abelles, però tam-bé hi ha activitats amb les plantes. Comque les abelles són agents pol·linitzadors,les criatures poden fer un recull per veurequines plantes han visitat i així interrelacio-nen dos móns: l'animal i el vegetal.

Per què es fa la campanya enaquest moment?De divulgació se n'ha fet sempre, però devegades de manera una mica irregular.Ara, gràcies al departament de Medi Am-bient i Habitatge, es promou l'elaboració iedició de materials didàctics. S'està fent un“kit divulgatiu”, que consisteix en un DVDsobre la feina dels apicultors i la biologiade les abelles, una sèrie de tríptics i pòstersque expliquen com viuen i quina anatomiatenen les abelles, les feines que té l'apicul-tor, la flora mel·lífera i quina funció exer-ceixen les abelles en els sistemes naturals.Aquest “kit divulgatiu” s'oferirà a les es-coles en general. A la pàgina web(www.apicat.com) també es dóna informa-ció sobre el món de les abelles, cursets, fi-res, avisos sanitaris, i també hi ha un fò-rum i informació sobre les associacionscatalanes d'apicultors. L'escola podrà con-sultar la pàgina web per saber quins mate-rials i recursos hi ha disponibles per fer lesseves activitats. L'esmentada pàgina ges-tionarà l'oferta de materials i els centres ones realitzen aquest tipus d'activitats.

Quina importància tenen les abellesen relació amb labiodiversitat i elmedi ambient?Les abelles són moltimportants perquèsón pol·linitzadors,transporten elpol·len d'una flor auna altra. Això aju-da en el manteni-ment de la biodiversitat de les comunitatsvegetals i perquè aquestes produeixin lla-vors o fruits que, a més, alimenten una sè-rie d'animals, com els ocells, micromamí-fers i d'altres que formen part del'ecosistema. Ja no és només pel tema delsvegetals sinó també per al manteniment dela xarxa tròfica.

L'abella d'aquí, l'abella negra, estàdesvalorada?

No, penso que el problema és el seu des-coneixement. És una abella que està adap-tada al nostre clima i que pot ser una micaagressiva; les d'Itàlia o les centreeuropeesno ho són tant. En canvi, és una bona pro-ductora i resisteix bé les condicions adver-

ses, com la sequera.S'ha de tipificargenèticament l'abe-lla d'aquí: s'han decriar reines i tots elsapicultors han defer una selecció deles abelles d'aquí.La distribució dereines seleccionades

ajudaria a escampar menys les malalties; jaque les reines ben seleccionades difícil-ment transmetran malalties.

I què pensa de la qualitat de la melcatalana? Pot competir amb les melsde fora que hi ha al mercat?Bàsicament el que tenim aquí és mel de ro-maní, botja, acàcia i mels multiflorals, peròsobretot de plantes mediterrànies, com arade la família de les labiades. Tenen moltes

L´abella negra ésbona productora iresisteix bé lescondicions adverses

propietats, no només nutritives, com ara elcontingut de monosacàrids de fàcil diges-tió com la glucosa i la fructosa, sinó moltesaltres substàncies que poden anar bé pelsrefredats, per la circulació sanguínia o perla digestió i que sovint fan la vida impossi-ble als microbis. La gent intueix que la melés una cosa bona per als refredats, però nosap distingir ben bé què té la mel catalanaque no tingui per exemple la d'Extremadu-ra. És necessari fer recerca per saber qui-nes propietats específiques tenen les melscatalanes. Crec que es podria fer seguint elmodel basc, en què tothom, des d'aficio-nats fins a professionals, envasen la mel enuns centres determinats i on hi ha unaanalítica al darrere que garanteix la quali-tat i els valors afegits del producte. Si escompleix tot això, penso que es podriaarribar a un producte d'alta qualitat. Per ti-pificar l'origen botànic de la mel, s'ha derealitzar una anàlisi pol·línica, que encarano es fa a la mel que trobem als comerços,però que s'hauria d'anar ordenant a la llar-ga. Comerciants de Catalunya comprenmel d'Extremadura o Argentina i després la

● Jaume Cambra en el laboratori del departament de Biologia Vegetal de la U. B.

16

ENTREVISTA

venen aquí. La mel d'aquí s' hauria de po-der diferenciar de la de fora, així crearíemun producte propi de qualitat i amb unmercat fort.

Quina és la principal amenaça per ales abelles?En primer lloc són els insecticides que s'uti-litzen en el món agrícola i les fumigadesque es fan per a algunes plagues. Les abe-lles, i això és un aspecte que no s'ha treba-llat gaire, són bioindicadors. Els insecticidesfan que les abelles es desorientin: surtende les arnes i ja no saben tornar-hi, els ata-ca el sistema nerviós i després desaparei-xen les arnes.

I l'abellerol?Sobre l'abellerol, paral·lelament als ajutsque hi ha del departament de Medi Am-bient i Habitatge, s'han de fer estudis se-riosos, com per exemple un seguiment detres o quatre anys per saber com afectaaquest ocell la producció de la mel. Segonsuns estudis publicats a la revista Vida Apí-cola, a Andalusia i a les Balears l'afectacióper abellerol fa disminuir un 7 o un 10 percent la producció de mel. S'han de seguirestratègies com per exemple amagar entrela vegetació les arnes i només posar a sim-

ple vista les colònies dèbils o malaltes. Peròaixò només ho poden fer els petits o mit-jans apicultors; els grans productors ambmilers d'arnes difícilment ho podrien fer.També s'ha disparat el número d'abelle-rols, unes 10.000 parelles a Catalunya, is'ha de saber si aquest increment està rela-cionat amb el fet que els darrers anys el cli-ma els ha afavorit o be si disposen de mésabelles per menjar. Cal assenyalar que enels darrers anys s'ha incrementat notable-ment el nombre d'arnes a Catalunya.

Què em diu de la Varroa destruc-tor?La varroosi, en canvi, penso que està con-trolada. El que no s'ha de fer és utilitzarproductes acaricides tòxics que deixin resi-dus a la mel o a la cera i s'han de posarmés controls per part de l'administracióper saber si hi ha aquests residus. Després,en l'àmbit de les associacions, s'haurien decoordinar tots els tractaments que es fan ala mateixa comarca, de manera que tot-hom els faci a la mateixa època i així mini-mitzar molt les poblacions. El Timol crecque és el millor producte, si s'utilitza bé nodeixa residus; fa la vida impossible a la Va-rroa, als fongs i als bacteris. Això es pot

anar alternant amb algun químic. S'han defer servir els productes ecològics i alternar-los amb algun de químic, sobretot en èpo-ques en què no hi hagi nèctar ni cria, comara a final de la tardor o a l'hivern. Tots elsapicultors han de fer una selecció de lescolònies netejadores, perquè aquestes noestan tant afectades per Varroa i són mésresistents.

Pot comportar un risc la utilitzacióde fumadors al camp? Quina és la reco-manació?És curiós que en tota la història de l'apicul-tura no s'hagi inventat un altre estri mésmodern per substituir el fumador. S'hauriade buscar una alternativa més pràctica alfumador. Mentrestant, s'ha de complir alpeu de la lletra la normativa, perquè hi haun risc evident. El fumador no es pot en-cendre al bosc, s'ha d'encendre en un es-pai tancat. Després, mai no se n'han dellençar les cendres a terra.

El futur de l'apicultura a Catalunyaestà garantit?A Catalunya hi falta recerca. L'apicultor ésuna persona molt especial, n'hi ha d'afi-cionats i de professionals, en general ésmolt individual i no comenta ni on té les

● Les colònies d´abelles mantenen la biodiversitat vegetal i contribueixen a l´equilibri ecològic dels sistemes naturals

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

17

S A N T O L I N OA C C E S O R I O S A P I C O L A S

MATERIAL DE APICULTURA EN GENERALCERAS, COLMENAS, ETC. – PRODUCTOS APICOLAS

c/ Predicadores, 65 - Tel.: 976 43 96 58 - ZARAGOZA

ENTREVISTA

arnes ni com les gestiona…és una infor-mació privada. Però si volem donar un pasendavant, hi ha d'haver més recerca i elsgrans empresaris, les universitats i les insti-tucions públiques han de posar-hi el fi-nançament. Aquí, a la UB hi ha un grup,que dirigeix la doctora Maria Suárez, queestudia el pol·len, i a la UAB, el doctorBosch dirigeix un grup de recerca en pol·li-nitzadors, però, que jo sàpiga, són elsúnics. A l'Estat espanyol, de centres de re-cerca exclusivament dedicats a la investi-gació n'hi ha dos: un a Còrdova, on es de-diquen sobretot a l'apicultura ecològica, iun altre de la Junta de Castella-Lleó aMarchamalo, a Guadalajara, on s'està fentun estudi epidemiològic a escala de totaEspanya. A Catalunya s'hauria de fer uncentre així.

Els joves s'hi interessen?Crec que sí que hi ha un interès per partdels joves. Personalment, estic impulsantcursos de formació: l'any que ve iniciem unpostgrau d'Apicul-tura Ecològica queoferirà la Universitatde Barcelona, oberta tothom; a més lesdiferents associa-cions organitzencursos cada any.Aquests cursos s'omplen de gent bàsica-ment jove que té molt d'interès. S'ha detreballar sobretot amb l'agricultura i l'api-cultura ecològica, que hauria d'estar méssubvencionada, ja que si no el producte fi-nal és molt car. Viure de l'apicultura no ésfàcil, perquè és una feina molt laboriosa;

l'abella és un insecte i no un animaldomèstic, sempre l'has d'estar cuidant. Sino hi hagués subvencions, segurament quemolts apicultors haurien desaparegut.

L'apicultura ecològica és el futur?Sí, Espanya s'ha de posar les piles amb l'a-gricultura i l'apicultura ecològica. Els païsoscentreeuropeus estan molt més avançats.S'ha d'impulsar des de les administracionsamb subvencions i formació; necessitemapicultors competitius i preparats per ferfront als nous temps. L'Apicultura Ecològi-ca ha de complir unes normatives dictadesper la UE. A la pràctica és difícil perquèhem de tenir les nostres arnes en un punton en un radi de tres quilòmetres no hi ha-gi cap cultiu agrícola convencional, ha deser ecològic o simplement ser una zonanatural. Llavors tindríem un producte d'al-ta qualitat, amb mercat aquí però tambéexportable a Europa.

Saben organitzar-se millor les abe-lles que les societats humanes?

Sí, penso que sí…troben un equilibri.Si parlem de les so-cietats, les abellestenen un punt d'e-quilibri entre el me-di ambient i la colò-nia, la població.

Sempre hi ha aquest equilibri, com una in-terdependència l'un de l'altre. En canvi, l'-home sobreexplota els recursos, accelera elcicle de la matèria i l'energia. Arribarà unmoment en què el petroli s'acabarà i enquè hi haurà massificacions, això crearàmés conflicte i més agressivitat. Encara que

en el cas de les abelles, quan hi ha super-poblacions també són més agressives, ésuna semblança amb les societats humanes.Però pensem com es comuniquen les abe-lles a la foscor, a dins del rusc, on hi pothaver 30.000 individus, utilitzen les dansesi els senyals químics, com les olors o elsgustos o el tacte i tots van coordinats, aixòels homes no ho fan. Una de les conferèn-cies que vull impulsar és sobre el paral·lelis-me entre les societats dels humans i les deles abelles i veure en què s'assemblen i enquè es diferencien. Des que una obreraneix fins que mor, està programada perdesenvolupar treballs diferents i específicsa dintre del rusc. Llavors, com se sap ja desde fa temps, la divisió del treball és signed'evolució.

Si volem donar unpas endavant s´hade fer més recerca

● Jaume Cambre

18

Segons s'indica en la tesis docto-ral d'Abel Yáñez, l'any 1988 hihavia a Galícia uns 4.731 apicul-tors, amb 94.800 ruscos. Lugoera la província amb més apicul-

tors, 1.710, seguida d'a Coruña amb1.400 i Ourense i Pontevedra amb 800apicultors cadascuna.Es tracta d'una pràctica de l'apicultura dedimensions reduïdes, en la qual el 92%dels apicultors no supera els 50 ruscos,mentre a l'Unió Europea es considera pro-fessionals aquells apicultors que superenels 150 ruscos.Però els apicultors, tot i tenir poques ar-nes, realitzen una labor mediambiental

molt important. L´any 1980 nasqué a As-sociació Galega de Apicultura (AGA) ambla finalitat d'informar i assessorar tècnica-ment els apicultors. AGA va crear l'any1990 la cooperativa “Erica Mel” amb l'ob-jectiu de donar servei als apicultors mésprofessionalitzats de Galícia, més de 300, icomercialitzar els seus productes a travésde l'entitat. També va ser la promotora dela marca Mel de Galiza, indicació geogràfi-ca protegida, a la qual pertanyen, en l'ac-tualitat, més de 400 apicultors, que fan lapromoció i el control de qualitat de melsprocedents fonamentalment de plantes sil-vestres: castiñeiro, queirogas, silvas, carba-llos, eucaliptos...En l'actualitat, el sector apícola gallec estàpassant una forta crisi, ja que les abellesdesapareixen sense deixar rastre. Des de

Els apicultors

gallecs

denuncien els

problemes

causat per l´ús

de determinats

insecticides

L'apicultura a GalíciaXESUS ASOREY I RAFAEL DIAZ

TRADUCCIO DE J.M .NUBIOLA

● Santiago de Compostela, 6 febrer 2006 - DÍA DO APICULTOR).- Jornada reivindicativa dels apicultors gallecs en contra dels neurotòxics. Henri Clement(dreta) president de la UNAF solidaritzant-se amb la castigada apicultura gallega

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

19

PERSPECTIVES

1998, cada any pleguen uns 200 apicul-tors. En aquest mateix any, el nombred'associats a AGA va passar de 1.400 amenys de 1.000. Molts apicultors reposenles baixes cada any, però tornen a quedarsense abelles a la sortida de l'hivern. A Galícia passa el mateix que a la restad'Europa, on aquest fenomen apareix apartir de l'ús d'una nova generació de pes-ticides sistèmics neurotòxics. En els llocson més s'utilitzen aquests productes desa-pareixeran prop del 80% dels ruscos. Enaquests darrers anys ha desaparegut el50% de les colònies d'abelles. Aquesta si-tuació s'ha agreujat en els darrers 3-4anys.Després dels estudis i treballs científics rea-litzats en altres països, sobretot França,van arribar a la conclusió que tambéaquests pesticides són la causa directa d'a-questa desfeta.

Pesticides en l´ull de miraEl producte més utilitzat a Galícia és elConfidor (principi actiu Imidacloprid), uninsecticida d'ampli espectre, sistèmic, neu-rotòxic, que fabrica la firma Bayer i ques'usa en fumigacions, sobretot en horts,hivernacles, fruiters, patateres, etcètera.En la mateixa etiqueta s'indica com a“molt perillós per a les abelles” i en l'ac-tualitat també s'usa per fumigar eucalip-tus.Altres noms comercials que també s'usenperò que no estan a la venda són el Gau-cho (Imidacloprid) i Regent (Fipronil), ques'apliquen per tractar les llavors abans dela sembra, principalment les de blat demoro, encara que també els podem trobara les de blat, ordi, remolatxa, patates...Poden causar intoxicacions agudes, en elsdies següents a les fumigacions en elssembrats, i també intoxicacions cròniques,intoxicació lenta i subletal després del seuús, ja que s'escampen pel sòl i la sevaefectivitat perdura molt de temps. La into-xicació crònica pot durar fins a tres anysdesprés de l'aplicació dels pesticides. Percontacte o ingestió, afecten el sistemanerviós de les abelles, les quals perden elsentit de l'orientació i ja no tornen al rusc.Les àrees més afectades de Galícia es co-rresponen amb les zones hortícoles, fruite-res, plantacions de blat de moro i darrera-ment les d'eucaliptus També apareixen els

símptomes d'enverinament en zones dife-rents de les esmentades, pel fet que moltprobablement les restes d'aquests produc-tes han estat portades a llargues distànciesdel lloc d'aplicació, gràcies al vent i a l'ai-gua El blat de moro tractat amb el pestici-da Regent que va ser prohibit a França,s'utilitza a Galícia, tal com es va compro-var l'any 2005.

Es pot confirmar que a municipis com Na-rón, Moeche i San Saturnino, amb una tra-dició apícola molt gran, les abelles pràcti-cament han desaparegut. Fa sis anys, enaquesta comarca hi havia 125 membres del'Associació Gallega de Apicultura (AGA).Ara tan sols hi queden 38 socis, la meitatdels quals ja no té abelles.

Imidacloprid Fa uns anys, la Nihon Bayer AgrochemicalsK.K. desenvolupà un grup de molèculesanomenades neunicotinoides, derivadesde la nicotina. La seva acció, mortal en elsinsectes, l'exerceix sobre el sistema nervióscentral, bloquejant de forma irreversibleels receptors nerviosos.Els fitosanitaris que contenen Imidacloprids'usen per tractar el pugó i la mosca blan-ca, així com també per al tractament de lallavor de la patata, blat de moro i altres ce-reals o llegums.El imidacloprid és 10.000 vegades més po-tent que la mateixa nicotina, i es degradaen vuit metabòlits, que tenen, a vegades,una acció més potent que la mateixamatèria activa. (Marc E. Colin)Aquesta nova generació de substàncies ac-tives sistèmiques neurotòxiques es venen al'Estat espanyol des de mitjan dels noran-ta, però se'n va popularitzar l'ús l'any2000. Les abelles afectades perden el sen-tit de l'orientació i no saben retornar alrusc, per tant, la família va perdent pobla-ció fins a la seva desaparició total. És unfet constatat que l'enverinament de formagradual de les abelles afecta les colòniesmés potents.

La intoxicaciócrònica pot durarfins a tres anysdesprés del´aplicació delspesticides

● Despoblament per neurotòxics. Al final del procés les arnes queden buides d´abellas i amb la criaoperculada i les reserves intactes

20

PERSPECTIVES

Aquests productes actuen en les plantesde forma sistèmica, enverinant-les per din-tre, per tant, el pesticida apareix en elpol·len i el nèctar. Si, en canvi, es tractenles llavors, el verí resta en el sòl i és absor-bit per les plantes que posteriorment crei-xen en la zona. Aquest efecte secundariperdura en el terreny durant dos anys,amb una eficàcia suficient per continuareliminant abelles i matant la fauna existenten el sòl. En les proves realitzades en què s'ensinis-

trava abelles a recollir xarop d'una fontcontaminada amb diferents concentra-cions de matèria activa es va comprovarque, al cap de 30-60 minuts de la ingesta,les abelles quedaven com drogades durantunes o dues hores i, desprès, quan es des-pertaven, ja no sabien tornar al rusc.

FipronilDescobert pels laboratoris francesos Rho-ne Poulenc a final dels anys vuitanta, el fi-pronil és el principi actiu de l'insecticidacomercialitzat com Regent TS, que es co-mercialitza des de 1997, per tractar les lla-

vors de blat de moro, gira-sol i altres cere-als.Té com a fi principal la lluita contra les lar-ves, però els insectes que hi entren encontacte, incloses les abelles, moren persobreexcitació, ja que afecta les transmis-sions nervioses.Contenen també fipronil els productes dejardineria i veterinaris per matar els parà-sits dels animals de companyia.

L'Agència de Protecció del Medi Ambientdels EUA classificà el fipronil com a cance-rigen, perquè els animals de laboratori quehi estaven exposats desenvolupaven tu-mors benignes i malignes de tiroides. Undels productes resultant de la seva des-composició per efecte de la llum (fipronil-desulfinil) és deu vegades més tòxic que elmateix fipronil.És una paradoxa que Confidor, amb el20% de matèria activa, indiqui en les ins-truccions d'ús “molt perillós per a les

L´acció sobre elsistema nerviósbloqueja de formairreversible elsreceptors nerviosos

Les abellesintoxicades perdenel sentit del´orientació i ja notornen al rusc

● Intoxicació crònica. Empassant nèctar contaminat, en molts pocs dies l´abella pecoreadora acaba ambtrastorns de memòria i orientació, així com fisiològics. L´abella no és capaç de tornar al rusc

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

21

PERSPECTIVES

abelles” i que la resta dels productes,amb percentatges molt més elevats, nofacin cap menció a la seva alta perillosi-tat.Un dels investigadors que més ha estudiatel fenomen és el francès Marc EdouardColin, de la Universitat de Montpeller, quiassegura: "Amb els insecticides tradicio-nals fan falta uns quants micrograms permatar una abella, però, amb cinc nano-grams de fipronil hem descobert que mo-ren. És la mil·lèsima part de la dels produc-tes tradicionals".

Situació actualEl problema està estès a Europa i afecta dela mateixa manera tots els països on es co-mercialitzen aquests productes. L'efecte a França, asseguren els apicultors,és una producció més reduïda; noranta milmilions d'abelles mortes en 10 anys perculpa dels pesticides i un increment d'un24% de les importacions de mel en un paísque era un dels principals productors euro-peus. La UNAF (Unió Nacional d'ApicultorsFrancesos) xifra en 1.000.000 les colòniesperdudes en els últims anys. Ha encapçalatles protestes contra aquests pesticides, haportat l'assumpte als tribunals de justícia iha promogut accions, com ara manifesta-cions davant de la factoria de Bayer a Cre-mony, l'octubre de l'any 2000. La societat Bayer CropScience France, anti-ga fabricant del Regent TS, i el seu directorgeneral, Franck Garnier, foren processatsper un jutge francès, qui ordenà la suspen-sió cautelar del citat insecticida.El mateix jutge processà la companyia ale-

manya BASF Agro i el seu president, Em-manuel Bustream, actuals fabricants delRegent TS, per "venda de productes agrí-coles tòxics nocius per a la salut humana odels animals".A Alemanya, Bèlgica i Itàlia ja es parla d'un50% de mortalitat i, actualment, s'estanrealitzant diferents proves i estudis enl'àmbit governamental. A Galícia aquest problema s'ha detectatde forma desigual, però, totes les comar-ques amb activitat agrària o ramaderan'estan molt afectades i els percentatgesd'incidència cada vegada són més grans.Les zones de boscos autòctons se'n vansalvant i, fins fa poc, també el bosc de li-toral, compost fonamentalment de gransextensions d'eucaliptus. A dia d'avui, elGonipterus dels eucaliptus es comença atractar amb Confidor (imidacloprid), pertant, ja no hi ha zones segures en la franjalitoral gallega.

Proves pràctiques realitzades a lacomarca de FerrolterraEn diferents ocasions hem actuat de la se-güent forma: davant dels primers símpto-mes apareguts, on es detecta una mínimapèrdua de població, hem ubicat la meitatdel rusc en zones lliures de tractamentsagrotòxics i suprimit els quadres amb re-

serves de pol·len. Les famílies traslladadeses van recuperar, mentre que las no tras-lladades varen quedar sense població a l'i-nici de la primavera.

Estudis del Dr. Marc E. Colin de laUniversitat de Montpeller (França) Les seves conclusions són clares i contun-dents: aquests productes produeixen enles abelles tremolors, comportament deneteja exagerat, mala orientació i una im-mensa debilitat muscular, que porta a lamort de l'insecte, no lligada obligatòria-ment a una mortalitat davant de l'entradadel rusc; símptomes ben diferents als cau-sats a les malalties virals. L'imidacloprid ésun nicotinoide que actua sobre el sistemanerviós central. També assenyala que ja s'-han trobat receptors d'imidacloprid en l'-home. El fipronil pertany a la família dels fenilpi-razols i la seva acció i característiques sónmolt similars a les de l'imidacloprid. Quanta la contaminació en plantes, aquest tre-ball constata valors mitjans en el blat demoro de 3,5 microgr./quilo en pol·len i 1,9microgr./quilo. Que la dosi letal 50 (DL50)de l'abella és 4,5 ng (mil vegades menorque el micro) per ingestió i de 24 ngr percontacte. Pel que fa al fipronil, les dadesforen de 4 ngr per ingestió i 6 ngr percontacte. El 40% de les abelles alimenta-des durant 10 dies amb xarop contaminatamb 0,1 microgr/quilo d'imidacloprid va-ren morir. Xarop contaminat amb fipronilamb 0,01 microgr provocà al cap de 10dies la mort de fins el 65% dels individus.Per a Colin, aquests insecticides suposen

Albert Einstein: Lesabelles són la basede la vida humanaa la Terra

22

PERSPECTIVES

Publicitat a

Rosa Picas93 268 71 28

un greu problema per al medi a causa dela dispersió de molècules altament tòxi-ques en l'aire, aigua i terra, però fins i totels consumidors podrien trobar aquestestoxines en la llet dels animals alimentatsamb blat de moro tractat amb Regent o enl'aigua de rec o de consum.

La importància de les abellesAlbert Einstein: “Sense abelles no hi ha ali-mentació per a l'home, les abelles són la basede la vida humana a la Terra”Aquesta afirmació d'Einstein fa referència alpaper pol·linitzador de les abelles i posa demanifest la seva importància. Segons la FAO,el 30% de l'alimentació humana depèn del'existència de les abelles en la natura. Lesproduccions directes, mel, pol·len, gelea reial,pròpolis, cera… quantitativament són insigni-ficants, però no qualitativament, ja que es

tracta de productes d'un extraordinari valoralimentari i terapèutic. Però la producció indi-recta derivada de la presència d'aquests in-sectes entomòfils, pol·linitzadors del 80% deles plantes amb flors, és molt superior. Per ca-da euro que percep l'apicultor pels productesde les seves abelles, el seu equivalent enpol·linització de productes agrícoles s'avaluaen 30 euros.Les abelles visiten les flors i, al mateix temps

que en recullen el nèctar, en transporten elpol·len (cèl·lula masculina) entre les diferentsflors de la mateixa espècie i provoquen la fe-cundació dels òvuls (cèl·lula femenina) i el de-senvolupament dels fruits i llavors, i l'aparicióde noves plantes.Per tant, les colònies d'abelles i els apicultorsasseguren la pol·linització de les plantes agrí-coles i garanteixen la presencia de milers deplantes silvestres que participen en el mante-niment de la biodiversitat, tan important i tanamenaçada per totes bandes.

ConclusióEls apicultors sabem que les abelles no podenviure en un medi ambient emmalaltit, i queamb un medi ambient malalt també se'n res-sent la salut humana. L'única solució a aques-ta situació és la prohibició d'aquests tipus depesticides, ja que es tracta d'un problema

que atempta contra les abelles, el medi am-bient, la biodiversitat i la salut pública. Per totaixò, els governants haurien de pensar enmodels de producció agrària alternatius. Jaque l'actual demostra que és molt perniciós. Per tant, els apicultors hem d'exigir a l'admi-nistració:

1. Informació sobre les mesures que s'es-tan prenen per alleujar aquesta situació,que afecta de forma tan nefasta l'activi-tat apícola, i la seva possible repercussióen la salut humana.

2. Que l'administració pública estudi i re-solgui aquest greu problema. Que deixid'inhibir-se i compleixi amb la seva obli-gació de fer-hi front, prohibint la comer-cialització dels pesticides que contenencom a base activa l'imidacloprid i fipro-nil (acció ja portada a terme per l'admi-nistració francesa).

La persona que tingui dubtes de si són elsinsecticides sistèmics imidacloprid i fipro-nil, els que causen la desaparició de lesabelles pot consultar la informació se-güent:

• Parlament Europeu. Resolució B5-0000/2003 (23 juny 2003) sobre lesdificultats amb que enfronta l´apicul-tura europea, on es demanen mesu-res, als membres de la U E, mesurespreventives contra el imidacloprid iel fipronil. Per cert, el govern francèsja ho va fer

• Treballs d´investigació a Europa.- Dr.

Marc E. Colin del Laboratori de Pato-logia Comparada de l´Universitat deMontpellier (font, Vida Apícola,núm. 128, nov./des. 2004). Dr. Clau-dio Porrini del Departament de Cièn-cies i Tecnologia Agroambiental del´Universidad de Bolonya (http://vida-apicola.com/tecnica/indice.html).

En ambdós treballs es demostra ambexactitud que els productes esmentatsdanyen el sistema nerviós i que el bloque-gen de forma irreversible. També està de-mostrat que s´han trobat receptors delimidacloprid en el home.

L´única solució ésprohibir aqueststipus d´insecticides

JULIOL 2006 • NÚMERO 6

23

ropeus i de l’àrea mediterrà-nia, que estan relacionatsamb informacions sobre lesabelles.Té també altres apartatsque tracten de les abelles iels seus productes. Però elmés interessant són els en-llaços als quals es pot acce-dir per mitjà d’aquest web.

LLIBRES WEB

Cómo cura la miel

● L’equip de redacció de larevista “Cuerpo Mente” s'-ha encarregat de redactaraquest petit llibret de but-xaca de 96 pàgines, que hasigut editat per Oasis. En elstres primers capítols hi po-deu trobar una sèrie de no-cions bàsiques sobre el món

● Pàgina web creada perEmile Crausaz, un apicultoraficionat que després deviure a Bèlgica i Suïssa, onva ser redactor del “PeriòdicSuís d’Apicultura”, ha fixatla seva residència a Calonge.

Des del mateix lloc web po-dreu accedir a diferents en-llaços de diversos països eu-

de les abelles. En el quartcapítol s´hi exposen temestan importants com: la com-posició bioquímica i físicade la mel, els tipus de mel,com reconèixer una mel dequalitat, etc. En el capítolsegüent s´informa de lesqualitats i dels usos te-rapèutics de la mel. En unaltre dels capítols es reculluna gran varietat de formu-lacions relacionades ambl’aromaterapia i la mel. Enel darrer capítol es relacio-nen tot un seguit de recep-tes de cuina on intervé lamel. En resum, un llibret de con-sulta que no pot faltar en labiblioteca de cap apicultor,ja que les informacions queaporta sempre seran ne-cessàries per fomentar l’úsde la mel entre els seusclients i gent coneguda engeneral.

Joaquim Ma Nubiola

http://www.anit.es/crausaz/ApieuropC.html

24

PLANTES MEL·LÍFERES

● DescripcióPlanta enfiladissa (liana),que pot arribar a créixerforça, recobrint marges oparets verticals. Molt ramifi-cada, amb les branques i ti-ges llenyoses que s'entorto-lliquen fent un entreteixitinextricable. A nivell dels nu-sos d'on surten les fulles, detant en tant emergeixen unscircells, amb 5-8 ramifica-

cions, que presenten un ven-tosa terminal, la qual s'ad-hereix fortament al substrati que sosté be tota la planta.Les fulles són verd pàl.lid alrevers i verd-fosques illuents a l'anvers, caduques ipeciolades. Presenten cincfolíols (palmati -compostes)que són lanceolats, amb unsmarges clarament dentats.El fullatge pren una colora-

La vinya vergeParthenocissus quinquefolia (L.) Planchon

ció vermella molt atractiva ala tardor.Les flors són molt nombroses,presenten un peduncle i estroben reunides a l'extremd'unes branques petites (in-florescència paniculoide). Lesflors són verdoses i poc apa-rents. Cada flor està consti-tuïda per 5 sèpals lliures i 5pètals caducs. La flor és her-mafrodita i presenta 5 estams

i un carpel súper. El nèctar essegrega a partir d'un discglandular situat a la base dela flor, entre els sèpals verdo-sos. El fruit és una petitabaia.

● HàbitatCultivada com ornamental imés o menys subspontània.Prové d'Amèrica del Nord.

● Període de floracióEl Parthenocissus floreix almes de juny en contradesmediterrànies, i la floraciópot durar unes dues setma-nes.

● Interès apícolaExisteixen nombroses plantesde jardí que produeixen forçanèctar. En aquest cas el Part-henocissus és molt visitat perles abelles si no tenen altresplantes nectaríferes per visi-tar. Això ocorre principalmenten zones de terra baixa medi-terrània, on al mes de juny jaqueden poques flors alscamps i poc nèctar per reco-llir. En aquesta situació lesplantes de jardí, que solen es-tar regades, poden produirun nèctar abundant. Les abe-lles també agafen pol.len d'a-questa planta.Si be el Parthenocissus noproduirà tant nèctar com perrecollir mel, el destaquemcom a planta amb un interèscomplementari en apiculturasedentària, proveint de nèctari pol.len les colònies d'abe-lles, en una època general-ment seca i amb poques flo-racions disponibles a la terrabaixa mediterrània.

Jaume CambraApicultor i prof. de Botànica

ASABDept. Biologia Vegetal

Fac. Biologia Univ. Barcelona

jcambra@ub.edu

26

CÒMIC

RECEPTASOPA DE LLETRES

PETITS ANUNCIS

FE D’ERRADES

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

S E N O R I G U T RE E S Z P O H O Y AL E N I S D W Q E TL S P O H R O P A LO G N U G B M I G AP A I S L A R V N AI I G U C G R O A RR O M T E E C R F RI N L S A S Q D A EV A L L E S A R E T

Si us hi fixeu trobareu els noms de deu comarques de Catalunya

Linyola, Abre-ra, Nulles, Ger,Sorpe, Toses,Renau, Olot,Tavèrnoles,

Hostalric.El nom del’apicultor ésLangstroth(rodones)

Pollastre a lamel

Sol·lució a la sopa delletres núm. 5

EIXAMS SELECCIONATSEs fan eixams seleccionats perencàrrec. Antoni Aresté. T. 609102 739

REINES DEL PAISPer a apicultors i associacions: T.977 639 006. Joaquim M. Nubiola.

RUSCOS LAYENSEs venen arnes del tipus Layens,

Joaquim Ma. Nubiola

INGREDIENTS300 gr de "maizena"1 pollastre trossejat100 gr. de mantega2 cullerades mostassa suau4 ó 5 cullerades de mel1 cullerada de curry suau en polssal i pebre

PREPARACIÓPrecalentar el forn a focfort. Posar un bol amb lamantega i, quan estigui fo-sa, treure-la del forn i afegir-hi la mel, la mostassa i elcurry. Barrejar bé. Salar i po-sar pebre al pollastre ja tros-sejat i posar-ho en la salsaagredolça anterior. Posar-loen una safata d´anar al forn.Cobrir el pollastre amb unfull d'alumini i deixar que escogui durant trenta minuts.Destapar-lo i mantenir-lo enel forn quinze minuts més ofins que estigui ben doradet.

El foc destrueix el boscles muntanyes s'erosionen convertint en trist desertles valls frondoses.He pujat dalt del turóabans ple de pins i alzines,ara, tot convertit en carbó.Quina pena em fa el pensarque la ma d'un ésser humà n'hagi estat la causant.Quina tristor recordar els cistells plens de bolets,dalt dels arbres els ocellets.Pujar a veure el sol sortir,i ajagut davall d´un pi berenar vora les fontsd'aigua pura i cristal·lina.Contemplar l'espai tot verdconvertit ara en desertsense cap senyal de vida

Frederic Forés Castells

• Simposi InternacionalApimondia

Sofia. Bulgària1-3 de setembrewww.apimondia-symposium-bulgaria-2006.com

• FivamelMontroy (València)11,12 i 13 de novembrewww.fivamel.com

III Concurs de fotografiaJa podeu preparar les fotosdel món de l’apicultura i laflora apícola. Teniu tempsfins el 10 de novembre perpresentar-les al local del’ASAB, a St. Feliu del Racó,crta de Castellar núm 15,08211. Les bases les po-dreu consultar ben aviat awww.apicat.com

POESIA

FIRES

ACTIVITATS

ben conservades i a bon preu.Truqueu al T. 973 186 077 o béal 617 236 965. Demaneu per laNúria.

RUSCOS LAYENSEs venen 5 caixes Layens per ju-bilació del propietari. Preu aconvenir. Demaneu pel senyorFrancisco, trucant al T. 973 3082 55

A la solució de la sopa de lletres publicada a l´Eixam núm.4, faltamarca la paraula cera, per tenir la sol.lució completa.