www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

28

· o

ctu

bre

20

12

Fira de Sant ErmengolLa Seu d’Urgell · 20 i 21 d’octubre

32

núm: 128 · octubre 2012

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIARamon Ardid, Montse Colell

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

actualitat

06Articles d’opinió i tema de portada

natura

14· Fotografiar la tardor · Les fonts d’aigua naturals· Ascensió a la canal del Cristall · Equilibri dels llacs de muntanya

Fira de Sant Ermengol

20Especial Fira

cultura

50· 100 anys del Gran Hotelde Font Romeu · El Pirineu a la Fira de Calella· Bosó de Higgs

benestar

58· Sòl pelvià (II)· Els fills són regals· Cartes per reflexionar· Els balnearis de Cerdanya

20-21 octubre La Seu d’Urgell Fira de Sant Ermengol

12 oct - 4 de novAlta Ribagorça18enes Jornades Gastronòmiques del Bolet

Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell.

Els formatges són els principals protagonistes de la fi ra. Imatge del Concurs de Formatges Artesans del Pirineu de l’edició anterior.

agenda

portada

núm

128

54

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | octubre Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, amb plaça de pàrquing, despeses de comunitat i WIFI gratuïta inclosos en el preu. Pisos amb dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es traspassa cafeteria pub a la Seu d’Urgell tot equipat, 170 m2, permisos amb regla. Tel. 649 45 41 64

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es ven dúplex a la Seu 124 m2, tot exterior, vistes ex-traordinàries, menjador i sala donant al Pg. del Parc. 4 hab., 2 banys complerts, amplia cuina, 2 balcons, parking tancat. Preu: 250.000 €. Tel. 973 352 862 - 654 894 135 (Borrell)

· Es lloga pis a la Seu de 110 m2 + 110 m2 de terrassa. Menjador, 4 hab. grans, bany i cuina. No moblat. No gossos. Tel. 973 350 280

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant T. 973 350 280

· Es ven mercedes benz advangarde, e-300 diesel, granate full equip, perfecte estat, motor nou 40.000 km, preu negociable.tel. 677 495 661 - 973 355 587

· Vendo o traspaso negocio en la Seu, con o sin maquinaria para fabricación de mangue-ras y distribución de produc-tos agro-industriales.Tel. 677 495 661 / 973 355 587

· Es necessita senyora sense càrregues familiars per a portar casa d’un matrimoni sense fills a Ba rcelona ciutat. S’ofereix habitatge i flexibilitat d’horari. Interessades: 608 367 856

NacioGranollers.cat @n acioGranollers El pres-supost de l’Estat torna a oblidar-se de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà.

Isaac Albesa @ialbesa La meva blackberry no té enyes o no les sé trobar.... Deu ser independentista.

@Diviertete_Lee Lee con tus hijos antes de dormir, y muéstrales que existe más de un mundo por conocer.

Quim Morales Quimkong És difícil dormir amb una dona, un nen i dos cotxes al llit. Però s’hi està bé. #nodormo

jordi sevilla segura @sevi-llajordi La “clase política” sigue bailando boleros (agarrados) cuando suena un rock q se baila sueltos, moviéndose mucho y atreviéndose a inventar.

Xavier Vidal @xavier_vi-dal No és nou, però cal repetir-ho: els aparells elèctrics (com ordinadors) en stand-by consumeixen sobre un 10% d’energia (50-100€/any).

joanetherreraparodia @HerreraJoanet l’ajunt d’igualada ha destinat 140.000 eu en 2 anys a un grup d música al salvador,un sindicat d guatemala,un grup femi-nista d colòmbia,etc

ecogrup21 @ecogrup21 Hacer carrera política,vivir en la burbuja d los pode-res políticos,ganar status.Luego solo queda luchar para no perderlo a costa d lo q sea.

Montse Colell @montse-colellt Els que asseguren que és impossible, no haurien d’interrompre als que ho estem intentant. Thomas Edison. #Bondia #laSeu

Ramon Colom @colo-mesmatges Austeridad es prescindir de lo que sobra. Prescindir de lo que se necesita es pobreza. (Pachi Vázquez en debate electoral Galicia)

ALTA RIBAGORÇA· Celebració de les 18 Jor-nades Gastronòmiques del Bolet. Tots els caps de setmana. Hi participen 12 restaurants de la comarca.

LA POBLA DE SEGURCONFERÈNCIA-TALLER :” CONSERVA DE BOLETS”· Dissabte 13 d’octubre a les 18h al Molí de l’Oli.Diumenge 7,12.30h, inau-guració MOSTRA INTERNA-CIONAL D’ART. Exposició a la Sala Sant Miquel del Comú de Particulars. Oberta fins el dia 21 d’octubre. Al Comú de Particulars· Divendres 12, 18.30h. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE VIRTUAL “MEMÒRIA”·Dissabte 13 a les 19hCONFERÈNCIA-TALLER :”CONSERVA DE BOLETS”Al Molí de l’Oli.Diumenge 14 de 10h a 18hMERCAT DE LES PUCESInscripcions fins 6 d’0ctubre.+ info: www.pobladesegur.cat. A la Plaça del DaldoDiumenge 21LLEIDA CANTA ALS PIRINEUSAplec de cantaires de les comarques del pirineu. Un“Tren Musical “ sortirà de Lleida a les 9.10h. + info: www.coralmaristes.cat

LA VANSA I FÓRNOLS· Dissabte 13 d’OctubreFESTA DELS BOLETS. Cami-nada a l’ermita dels Garrics. Aperitiu i dinar de corder a l’Espai LaVansa. Per la tar-da, Coral de Cambra “SOLO VOCE” forjat a Sabadell.· Cada 1er Diumenge de mes (Dg 7 Octubre)MERCAT D’INTERCANVIDe 10h a 13h. Espai LaVan-sa.

BELLVER· Diumenge 7, 12.00hMISSA, Església de Sant Jaume.· 14.00h DINAR DE GER-MANOR, Poliesportiu mu-nicipal. · 16.00h BALL DE TARDA, amb Cisco i Nando. · 11 i 12 d’octubreDijous 11

· 09.30h ESMORZAR.· 10.00h CONCURS MOR-FOLÒGIC “Raça bruna dels Pirineus”.· 11.00h INFLABLES.· 12.00h CONCERT. Recin-te firal.·1 3.30h ENTREGA PREMIS“Concurs Raça Bruna”.· 14.30h DINAR. · 16.00h ESPECTACLEDE MÀGIA I CIRC. DIVENDRES 12· 11h i 16h DISC DOG SHOWa càrrec de David Roman.· 14.00h SORTEIG i ENTRE-GA DE PREMIS del Cartell Fira 2013.· Dijous 11 i divendres 12EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS I DE PATCHWORK.Poliesportiu municipal. DISSABTE 13· 19.00h ESPECTACLE DE TEATRE “Oxígen” de Mar Monegal. Centre Cívic. · Dissabte 6 i diumenge 7 de Mar Monegal. FESTA MAJOR DE TALLTENDRE· Dissabte 13 i diumenge 14. FESTA MAJOR DE SANTA EUGÈNIA, OLIÀ I NAS.· Dissabte 20 i diumenge 21. FESTA MAJOR COBORRIU

ALPInici Cursos d’anglès a la Sala de lectura d’Alp.· Nivell Inicial - Dilluns de 20:15h a 22:15h· Nivell First Certificate. Dijous de 20:15h a 22:15hInscripcions: 972 140 306. Preu: 50€/mes · Inici Curs de BonsaiTots els dijous de 17:15h a 18:15h d’octubre a juny. Inscripcions: 972 890 017. Preu: 30€/mes· Inici “Gimnàstica tera-pèutica per a gent gran”, dimarts i dijous. Casal d’Avis de 15:45h a 16:45h. 972 890 017· Inici Taller d’estimulació de la memòria, dimecres de 15.30h. a 17.00 h.· Dia 21. Festa dels Avis. 10.45h - Trobada d’avis i fadrins a l’església d’Alp.11.00h - Missa Solemne11.30h - Cercavila12.00h - Ballada de sarda-

nes a la Pl. de l’Estrella.13.00h. Dinar homenatge als Avis.Teatre municipal.16.00h. Concert i Ball de tarda “Trio Blue Marine”Dia 31. CastanyadaSortides guiades. Inf: 972 890 385Mercat setmanal: dissabtes de 9h a 14h.Pl. Major i Pl. Santa Creu.

PUIGCERDÀ· 5 al 28 d’octubre. Exposi-cions “Els escarabats de Cerdanya”, de Joaquim Sala.· 12 al 14 d’octubre. XVIII Trobada Micològica de Tar-dor. Exposició, degustació i xerrades. Museu Cerdà· BIBLIOTECA COMTAT DE CERDANYAactivitats infantils:1 d’octubre a les 18 h.Contes d’arreu del món.activitats adults:30 d’octubre a ls 20:30 h.llibre d’Unai Elorriaga Un tramvia a SP.· 27 i 28 d’octubre FIRA DE LES ÀNIMES. Plaça Santa María i plaça dels Herois· 7 d’octubre TEATRE Grand Pric’s Espectacle de la Inesta-ble Ceretana de Teatre.·18.00 h Casino Ceretà· 19 d’octubre a les 22.00 h MAMMA MIA·21 d’oct. a les 18.00 h Casi-no Ceretà. Entrades anticipa-des al Patronat de Turisme.· Diumenge 14 d’octubre ASFOCE, a les 18.00 h. Mu-seu Cerdà lliurament Premis del X Raid de l’ASFOCE.· fins el 9 de novembre. 4t Trimestre 4a Lliga ASFOCEGRUP DE RECERCA DE CERDANYA· 4 i 18 d’octubre.Tertúlies culturals, a les 21.30h. A la carpa del bar Tapa-Nyam.· 13 d’octubre, 18h, Presen-tació del llibre: “Les cobles del Peirot”. Sala de Conven-cions Museu Cerdà.· 19 al 21 d’octubre: I Campus de Cinema Independent · 26 al 28 d’octubre, III Cer-tamen Internacional de Curtmetratges de Cerda-nya. Museu Cerdà:·31 d’octubre, celebració de la Nit d’Ànimes pels carrers de

Puigcerdà

LA SEU D’URGELL· 18 i 19 d’octubre. Experièn-cies en gestió de camins, mobilitat i turisme a l’Alt Urgell· Dijous, 18 d’octubre, CE-TAP-Telecentre.· 9.30 h Presentació de les jornades· 10.00 - 11.00h. La gestió dels camins i la promoció del senderisme a l’Alt Ur-gell. La gestió i promoció del sen-derisme des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. L’aplicatiuGEOMAPA.11.00 - 12.00 h Taula de tre-ball: experiències i futur del senderisme a l’Alt Urgell. 12.00 - 12.30 h Pausa-cafè12.30 - 14.00 h Cap a una estratègia de valorització i promoció conjunta del senderisme a l’Alt Pirineu i Aran.14.30 - 17.00 h Sortida tèc-nica. El camí de Sant Jaume: de Noves als Pontarrons. 19.00 - 23.00 h Sortida noc-turna. Marxa nòrdica.Sopar a Anserall.· 19 d’octubre,Centre d’Interpretaciódel Parc Natural del Cadí-Moixeró (Tuixén)· 9.30 h Recepció al centre d’interpretació i jardí botà-nic de Tuixén. Sra. Carmen Valls, alcaldessa Josa i Tuixén.Sr. Josep Camps, alcalde de La Vansa i Fórnols. Sr. Jordi Garcia Petit, Director del Parc Natural Cadí-Moixeró. Sr. Jordi Palau, Director del Parc Natural de l’Alt Pirineu.· 10.00 h La gestió dels senders del Parc Natural del Cadí-Moixeró a l’AltUrgell.· 10.30 h La gestió dels senders del Parc Natural de l’Alt Pirineu a l’Alt Urgell.· 11.00 h Visita al jardí botà-nic de Tuixén.· 12.00 h Sortida tècnica. La Via Romànica de Sant Julià dels Garrics (La Vansa).14.00 h Dinar amb produc-tes locals al Centre Espai La Vansa (Sorribes).· 16.00 h Cloenda

Museu de l’acordióArsèguel////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Escriptora

Arsèguel, poble d’origen medieval, té prous atractius paisatgístics i arquitectònics per ani-mar-nos a fer-hi una bona visita. La mateixa

disposició de les cases emmarcades per la imponent Serra del Cadí ens evoquen poblats llunyans penjats entre les muntanyes més altes del món. Però per si això no fos prou, el poble compta amb un altre motiu d’atracció: el Museu de l’Acordió.

L’acordió, instrument molt popular en reunions i festes de nombrosos pobles d’Europa, també ha for-mat i forma part de la cultura pirinenca. Gràcies als músics que l’han conreat, les reunions i festes ante-riors a l’arribada d’aparells de consum van poder ser amenitzades per acordionistes que es desplaçaven d’un poble a l’altre. Joves i grans van poder ballar al compàs d’aquest instrument providencial al qual els més experts li sabien arrencar tant un vals com una polca, un pericon o un xotis saltat. Va ser vers el 1880 quan l’acordió diatònic va canviar la vida dels pobles de muntanya en actuar com a element aglutinador i la societat muntanyenca va descobrir una nova manera de ballar gràcies a la introducció d’aquest revolucio-nari instrument. El museu es troba ubicat en una casa situada al C/ Llangort, 17, del poble d’Arsèguel.

76

actualitatopinió

Actualitat en imatges////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Anglans//////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

Tot i que no són gaire conegudes les seves pro-

pietats gastronòmiques, a diferència del que

passa amb les nous, les ametlles o les avellanes,

els anglans o glans, s’han utilitzat històricament per alimen-

tar a l’home, especialment en èpoques de vaques magres. El

text tot just comença però segur que a alguns ja us ha pas-

sat pel cap la imatge d’una de les menges més apreciades: el

pernil. No crec que calgui escriure res –donat que ja se’n fa

prou publicitat, tot diferenciant els “recebos” dels “bellota”–

de com milloren els anglans un cop ja s’han reciclat en carn

de porc, especialment si l’animal és de pota negra. No fa pas

gaire temps que les cases de pagès es dedicaven a recollir an-

glans per alimentar al bestiar. Calia, però, anar amb compte.

Les ovelles, per exemple, si en menjaven molts, acabaven per

generar gasos durant la digestió i, com deien els pastors, es

botien. Un fet que podia comportar que l’ovella es morís (val

a dir que de petit quan m’enfadava molt, els de casa també

deien que estava botit. “Deixa’l estar, que avui està botit”.

Certament no hi havia cap perill de morir –que jo sàpiga no

s’ha mort mai ningú d’emprenyament– i tampoc m’havia fet

mai un fart d’anglans).

De fet, els arbres productors d’anglans s’apleguen sota el

gènere Quercus. I sota aquest paraigua hi trobem els roures,

les alzines –dins les alzines el suro– i les carrasques, que són

molt més de caire arbustiu. Sense haver rossegat molts an-

glans, la meva experiència em diu que els d’aquests darrers

són els més dolços, seguits dels d’alzina. En canvi, els de rou-

re acostumen a ser més amargants, tot i que només es tracta

d’una percepció subjectiva.

He escoltat que de la farina d’anglà se’n pot fer pa. I que

també se’ls utilitza per fer purés –com les castanyes. També

és conegut el licor d’anglà –crec que amb prou paciència es

pot destil·lar qualsevol cosa–, a casa havíem provat de fer

un torró crocant, guirlatxe, i en lloc de posar-hi ametlles hi

havíem posat anglans. Crec recordar que no era gens dolent,

però el cert es que no ho hem tornat a fer mai més.

Hi ha un fet que sempre m’ha sobtat. Quan he visi-

tat els roures de Valldarques, Noves i Artedó o les alzines

d’Ansovell, Montant o la que hi ha al càmping la Frontera de

la Farga de Moles –arbres declarats monumentals–, sempre

penso com s’ho ha fet el temps per aconseguir que una mi-

núscula llavor s’hagi convertit en un arbre tan magnífic. Una

mostra més de la màgia d’aquest món que ens acull.

Arqueologia del lèxic//////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN AIXÀS · Metge

Aquelles persones que hàgiu llegit aquesta secció

en les darreres publicacions, haureu pogut obser-

var signes inequívocs que la meva motivació, en

aquests moments, se centra, prioritàriament, a fer una re-

cerca de paraules, expressions i frases fetes del nostre català

local i dialectal. L’objectiu és clar: recuperar i mantenir el

lèxic. En els articles, el narrador parla en llenguatge estàn-

dard i els personatges s’expressen utilitzant les paraules i la

terminologia que m’interessa tractar i comunicar.

El català estàndard és l’utilitzat normalment a l’ensenya-

ment i en els mitjans de comunicació de masses ‒premsa,

ràdio, televisió‒. Lentament, es va imposant al lèxic que

s’utilitza en els col·lectius més petits. Aquests termes, doncs,

es van perdent a poc a poc i progressivament d’una manera

clara i inexorable. Les administracions haurien de dedicar

més atenció a prevenir aquest fenomen. Tal i com estan les

coses, però, no sembla pas que aquesta sigui una prioritat

que els minsos pressupostos actuals puguin atendre.

Així doncs, aquestes paraules i expressions van passant a

formar part de l’arqueologia de la llengua i el seu valor està

en relació al grau de feridura de lletra d’aquell que les excava,

les retroba i les valora. Per exemple, si diem “vaig destros-

sat”, majoria de persones d’una certa edat en avall entenen

que la persona que ho diu té una afectació física o psicològica

que és el resultat, probablement, d’una situació d’esforç, de

pressió... En canvi, altres persones són capaces d’entendre

que, qui ho diu, potser es refereix senzillament a que porta

la camisa descordada. Caldria veure, també, el llenguatge no

verbal amb el qual ho acompanya. En el segon cas, doncs, li

poden dir sense temor a equivocar-se: “trossa’t, home!”.

Quan la Rosalia, adolescent, va baixar de la Vansa a tre-

ballar a una casa bona de la Seu, va veure com la corregien

perquè parlava en català “de poble”. Li’n feien mofa. Anys

més tard, es va adonar que aquelles paraules que ella utilitza-

va abans havien passat a formar part de la norma (la Norma)

lingüística. Quan era jove, expressant-se d’aquella manera,

quedava com una tòtila. De gran, quan en parlaven amb el

seu amic Amadeu, amb el qual, de petits, havien anat a estudi

junts, comentaven que, a les seves velleses, ja podien recupe-

rar la “seva” manera de parlar amb autoritat moral.

Aquesta és la riquesa del llenguatge a la que em referia.

Entre tots, hauríem de protegir-la per tal d’evitar-ne l’actual

empobriment progressiu.

Sortida brama del Cèrvol -

Associació Nòrdic Esport

98

opinió

Quo Vadis? Aquesta és la pregunta que es feia Sant Pere sortint de Roma

fa prop de 2.000 anys, en uns moments convulsos per l’Imperi Romà. I aquesta mateixa pregunta és la que ens fem molts pirinencs en aquests moments d’incertesa. Quo Vadis, Pirineu? On vas Pirineu? En moments difícils és més important que mai saber on es va.

Catalunya no es pot permetre tenir un Pirineu sense oportunitats; sense un model econòmic solvent i sostenible que garanteixi la continuïtat de les generacions presents, amb sectors productius dinàmics i que generin ocupació. Aquest model ha de definir com vol potenciar el turisme, el sector agroalimentari, la gastronomia, el comerç, els recursos naturals i forestals, la logística, el patrimoni... És a través d’una utilització intensiva de les tecnologies de la informació i la comunicació que podem acostar el Pirineu a qualsevol part del món i, per tant, superar tota limitació geogràfica en termes de difusió del territori

També hem de fer autocrítica i reconèixer certa ineficàcia de les persones que vivim al Pirineu, amb grans dificultats per posar-nos d’acord i defensar un posicionament comú de manera ferma sobre qui som i què volem pel futur dels nostres fills i filles. Ens convé estar units i sumar esforços. No pot ser que les diferències polítiques i/o les diferències entre les diferents valls ens allunyin dels

nostres objectius comuns. La promoció de la marca

Pirineus és un dels exemples que no podem repetir. Necessitem sumar esforços entre l’Estat, la Generalitat, la Diputació, els Consells Comarcals i els Ajuntaments per tal de desenvolupar i promocionar la marca turística Pirineus, a nivell nacional i internacional. També hem de millorar el funcionament dels vivers d’empresa i el suport als emprenedors i empresaris. Si no ens instal·lem en la innovació i la creativitat no canviarem la dinàmica actual. En aquest sentit, la iniciativa Globalleida podria ser una bona eina per fomentar l’economia local si tingués un projecte específic i diferenciat pel Pirineu.

Així doncs, la falta de reconeixement del Pirineu a través de les vegueries o d’altres fórmules que suposin més i millors serveis a casa nostra i la indefinició de la nostra activitat econòmica són algunes de les assignatures pendents si volem assegurar un Pirineu amb vida, més enllà dels caps de setmana i de la temporada d’esquí.

Els anuncis de tancament d’oficines de la Generalitat al Pirineu, de l’Acadèmia de Talarn, les retallades en serveis hospitalaris bàsics, la voluntat de suprimir els ajuntaments de menys de 5.000 habitants, la reducció del 30% dels regidors o la modificació de la Ley de Desarrollo Rural Sostenible són només alguns dels exemples

que descapitalitzen les zones de muntanya.

De fet, no veig que es defensi un projecte clar per casa nostra. Ni l’existència d’un lideratge decidit que aglutini els esforços de tots els sectors socials i que generi il·lusió. Que lluiti per mantenir uns serveis justos i eviti, al mateix temps, retrocessos històrics en infraestructures i equipaments bàsics per al nostre desenvolupament i subsistència. No cal ser un expert en economia per veure que l’onada de retallades, recentralitzadores i amb paràmetres economètrics, perjudica greument les zones més allunyades de les àrees metropolitanes. De fet, fa poques setmanes els mitjans informaven sobre l’augment de la migració de població de la muntanya a les capitals, degut als efectes de la gestió o la no gestió que s’està fent de la crisi a casa nostra. Ja se sap... com ha passat sempre, davant la falta d’oportunitats la gent es veu obligada a marxar.

Em preocupa veure com la reflexió i el debat sobre el Pirineu han quedat aturats, en uns moments en que és més important que mai definir quin protagonisme hem de tenir en el nou context econòmic i social. Hem de reivindicar que volem un Pirineu modern i sostenible i que sigui una referència de desenvolupament rural i de muntanya a Europa. Això només ho podrem aconseguir si unim esforços les persones que l’estimem.

Quo vadis, Pirineu?////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

OSCAR ORDEIG · Portaveu PSC-Progrés La Seu d’Urgell

L’historiador d’Adrall, Lluís Obiols, acaba de publicar un llibre sobre els setges al

Castell d’Arsèguel que van tenir lloc entre 1588 i 1592.

L’obra es titula Lo niu dels bandolers de Catalunya i ha estat editada conjuntament per l’Ajuntament d’Arsèguel i Edicions Salòria, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Arana (Idapa). Es tracta de l’onzè volum

de la col·lecció Mots del Cim i el llibre es posarà a la venda a finals del mes d’octubre.

La publicació, resultat d’un llarg treball d’investigació fet per Obiols, desvetlla uns fets històrics fins ara poc estudiats i que van marcar la història del Pirineu i de tot el país. L’obra està basada en documentació inèdita a partir de la qual l’autor ha volgut fer un treball entendedor, escrit de forma novel·lada però sense perdre el rigor històric.

Lluís Obiols escriu un llibre sobre els setges al Castell d’Arsèguel////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · Arsèguel

1110

actualitat

Escenari de futur////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN OBIOLS · Des de Setúria... 29

El Pirineu ha estat tradicio-

nalment un país d’emigrants.

Durant els anys seixanta del

segle passat, hi hagué una emigració

massiva de muntanyencs cap a les in-

dústries de les grans ciutats catalanes

i, en menor grau, cap a dues destina-

cions exteriors: l’Europa occidental,

en especial cap a França, i l’Amèrica

Central i del Sud.

Ara, desenes d’anys després,

l’emigració torna a ser una opció per

als pirinencs. Fills d’una terra pobra

que en els darrers anys havien –i ha-

víem– convertit en un paradís, molts

dels nous emigrants són joves quali-

ficats i amb els títols universitaris a

la butxaca. Al marge dels joves alter-

natius o resistents que s’oposen –no

sense el risc de fracassar en l’intent–,

amb formes de vida més austeres i

lligades a la terra, a un món cada ve-

gada més sofisticat i exigent, els joves

emigrants, emprenedors i ambicio-

sos, hauran de picar pedra als paï-

sos d’acollida. Aquests països, molts

dels quals són considerats emergents

(Turquia, Brasil, la Índia, la Xina…),

tenen les virtuts que nosaltres, auto-

satisfets i complaents, hem deixat de

practicar. Heus aquí el vostre error,

em deia un dia un emigrant d’aquí,

flamant ciutadà d’un país emergent.

I què passarà amb els joves que no

volen o no poden moure’s d’aquí?

Doncs que hauran d’eliminar de la

La Generalitat entrega la medalla centenària a Anna Blanch //////////////////////////////////////////////////////////////////////

El passat 17 de setembre, l’Anna Blanch dels Prats de Coll de Nargó va cumplir 100 anys, i uns dies després, concretament el dia 22 de

setembre, li va ésser lliurada a càrrec del director territorial del Departament de Benestar Social i Fa-mília de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Joan Ramon Saura, la medalla centenària de Benestar Social i Família.

L’acte de lliurament de la medalla centenària a l’Anna Blanch es va fer en presència de les auto-ritats locals de l’Ajuntament de Coll de Nargó, de l’Ajuntament d’Organyà, del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, així com de familiars i amics. L’Anna té 5 fills, 9 néts i 8 besnéts.

Felicitats Anna!

seva ment les postures derrotistes,

per més motius que tinguin per ser

pessimistes, i s’hauran de convertir

en treballadors qualificats i eficients

–si volen tenir una feina i una vida

dignes– o convertir-se en emprene-

dors locals, amb tot el que això vol

dir –no perdre el rastre dels canvis

i estar connectats al món–. La for-

mació, l’esforç i la innovació per-

manents són i seran essencials. Ens

agradi o no, aquest és el camí que ens

han triat –i en el que nosaltres hem

entrat conscient o inconscientment–.

Sospito que fora d’aquest escenari, el

futur individual i col·lectiu dels nos-

tres joves serà encara més incert del

que és ara.

1312

Sorprenent campanya de civisme a la Seu d’Urgell ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

actualitat

L a Seu és casa teva. Cui-da-la!” és una campanya de civisme impulsada

per l’Ajuntament urgellenc que vol sensibilitzar a la ciuta-dania i alhora potenciar el seu compromís, així com amb les persones i amb les coses que són de tots.

La presentació de la cam-panya es va fer el passat 8 d’octubre a la plaça Soldevi-la, just davant de l’anomenat “mur del civisme”, i va anar a càrrec de l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i de la regido-ra de Participació Ciutadana i coordinadora de la campanya, Anna Vives, juntament amb els tècnics de la majoria dels serveis municipals que han treballat en la comissió de civisme que ha ela-borat aquesta acció al llarg de l’any.

En finalitzar la roda de premsa es van desplegar tres lones que conformen la imatge de la campanya. Cada lona mostra el menjador d’una llar a través de diversos urgellencs que han volgut cedir desinteressadament la seva imatge. La primera lona ens mostra una família urgellenca, composta per la mare, el pare, dos fills i la seva mascota; la segona, una parella formada per dues persones del col·lectiu de la gent gran; i una tercera lona, amb cinc joves urgellencs. Les tres imatges volen

exemplificar que tothom, tingui l’edat que tingui, pot gaudir i tractar un espai de la ciutat de manera cívica, cuidant la Seu com si fos casa seva.

Batalla va explicar que “tot el què ens envolta a la ciutat ho hem de cuidar i estimar perquè és de tots, la Seu és la casa de tots els urgellencs i totes les urgellen-ques” i va apel·lar a la corresponsabilitat de tots i ca-dascun dels ciutadans de la Seu perquè aquest objectiu sigui possible. Per la seva part, Anna Vives va agrair la feina portada a terme per tots els tècnics municipals que han treballat amb l’elaboració de la campanya, així com a CREATIVA, empresa urgellenca encarregada del disseny i la imatge de la mateixa.

1514

La tardor és una de les millors estacions, cromàtica-

ment parlant. Mentre que hi ha flors que tenen llargs

períodes de floració que no només comprenen la pri-

mavera, la caiguda de les fulles es única i exclusiva de la tar-

dor, i es també és quan fongs, líquens i molsa es reneixen de

nou després de restar aletargats a l’estiu. No hi ha res com fer

un passeig per un bosc que es mostra nu, cobert de fulles que

s’assequen, que conformen una catifa molçuda i humida.

A la tardor, els dies s’escurcen mica en mica, de fet la llum

del sol es redueix 3 minuts per dia, i aquest fet indica als ar-

bres que han de posar en marxa els mecanismes per aguantar

el fred de l’hivern. A alguns arbres, els de fulla gran i ample,

no els hi surt a compte exposar les seves fàbriques d’aliment

a congelacions o nevades: si les fulles es congelen, tot l’arbre

es podria morir. Observeu que els arbres perennes tenen, en

general, unes fulles petites o en forma d’agulla, la superfície

de les quals és molt més reduïda, i no pateixen tant el fred.

L’estratègia utilitzada pels arbres caducifolis passa, doncs,

per fer caure les fulles. Abans, però, caldria poder aprofi-

tar tot el que hi ha dins, per poder passar el fred en un estat

d’hivernació, sense creixement i esperant la primavera.

El primer que l’arbre retira de les fulles és el pigment verd,

que ja no s’utilitza per fer la fotosíntesi: paren la producció

d’aliment. En marxar la clorofil·la es poden observar altres

pigments secundaris que estaven emmascarats: són els colors

grocs, taronges i vermells de les fulles de tardor: xantofil·les,

antocianines i carotens.

Si sou amants de la fotografia aquesta es la vostra estació:

colors, cel net i llums baixes són ideals per aconseguir una

bona imatge. En aquest sentit, us recomano 3 consells per tal

d’aconseguir unes bones fotografies dels paisatges de tardor:

1. Com a norma general, i que jo aplico a la fotografia de

natura i paisatges (davidmsfoto.wordpress.com), es tracta de no

fer mai fotos a la mateixa alçada que mirem, és a dir, drets!

Busqueu una perspectiva diferent i aconseguireu una imatge

amb amplitud.

2. Dividiu la imatge que veieu a la vostra càmera en tres

terços, tant horitzontals com verticals, i enquadreu el que vo-

leu fotografiar seguint aquesta norma. Si feu una arbre amb

el terra ple de fulles, que el terra us ocupi un terç, i que l’arbre

no us quedi just al mig de la imatge.

3. Tot i que durant la tardor la llum no és tan forta, trieu

les hores de sol, al matí o a la tarda, i cerqueu composicions

amb núvols i altres elements.

Fotografiar la tardor ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

1716

Les fonts d’aigua naturals que trobem a les nostres mun-tanyes són ben conegudes

des de fa molts anys. Van ser uti-litzades sobretot com a lloc per ob-tenir aigua, però també com a zona d’esbarjo i, encara avui dia, moltes d’elles són un bon reclam per als visitants.

Una font és un indret on l’aigua brolla de la terra o entre les roques de forma permanent o temporal.

S’origina per la filtració en el sòl d’aigua de pluja o quan es fon la neu, on va penetrant i acumulant-se, i es desplaça fins que emergeix en una altra zona cap a l’exterior, donat que el terreny esdevé impermeable o bé la canalització natural per on circulava, acaba a l’aire lliure.

Aquestes surgències d’aigua acostumen a ser abundants en re-lleus càrstics, com és el cas de les fonts del Llobregat, les fonts del Bastareny, les del Cardener o la font Bordonera d’Organyà, entre moltes altres. Aquests casos no són més que cursos subterranis, és a dir, au-tèntics rius sota terra, que al sortir a la superfície donen una especta-cular cascada d’aigua especialment després de períodes de pluja.

De vegades, aquestes aigües subterrànies s’escalfen pel contac-te amb roques ígnies i afloren a la superfície com a aigües termals. Al Pirineu en tenim molts exemples, com ara a Escaldes-Engondany, als Banys de Sant Vicenç, a Llo, a Do-rres, etc.

A més, hi ha altres menes de fonts o surgències d’aigua que es poden classificar en cinc tipus

més:1) Brollador: l’aigua brolla amb

la força del sòl; a alguns països nòr-dics l’aigua que en surt és calenta, i hom els anomena “gèiser”.

2) Degotall: l’aigua degota de la paret o del sostre, sovint formant concrecions de calç o altres mine-rals (estalactites i estalagmites).

3) Deu: tot i que deu és sinònim de font, hom sol anomenar d’aquesta manera les fonts especial-ment cabaloses.

4) Pou: tot i ser surgències d’aigua, no són pròpiament fonts perquè cal anar a cercar l’aigua a una certa profunditat i afermar les parets del forat mitjançant obra o

Les fonts d’aigua naturals ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia

natura

alguna altra mena d’intervenció que les consolidi.

5) Font termal i mineromedici-nal: fonts d’aigües amb propietats especials i calentes com el seu nom indica.

Modificacions en el sòl, la so-breexplotació de les aigües subte-rrànies, o períodes de grans pluges o sequeres, poden fer que les fonts es puguin eixugar, que tinguin més cabal del normal, i també, que en sorgeixin de noves en llocs on no hi havia cap prèviament.

Ja ho diuen,

si vols aigua ben fresca, a la font has d’anar!

Passejar d’Estana a prat de Cadí és avui una activitat

més aviat turística, però enfilar-se per la canal del

Cristall i assolir el cim del Vulturó, el més elevat

del Cadí, demana ja un cert entrenament físic. Sense neu,

l’ascensió per la canal no és complicada: hi ha dos passos de

grimpada fàcil i un camí senyalitzat hi cerca els llocs més

assequibles. El descens es podria fer per la canal Baridana, la

collada Jussana i el GR 150 fins al coll de Pallers. L’excursió

es pot començar al coll de Pallers, on s’arriba per una pista

estreta, però tan sols es troba a 10 min del punt de sortida i

és més pràctic fer-ho des del poble.

Estana (1.500 m, 0 h) és un interessant poble des del qual

es gaudeix d’un bell panorama de la muralla nord del Cadí.

S’hi pot veure l’església parroquial de Sant Climent, d’origen

romànic, i algunes cases amb eres curioses. Des de la plaça

principal se segueix la pista que duu al coll de Pallers. S’hi

veuen les franges blanques i vermelles del GR 150, que dóna

la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un lleu descens

porta al coll de Pallers, on s’arriba amb automòbil. Aquí es

deixa el GR 150 a la dreta —va al Querforadat— i es pren

en sentit sud el PR C-121, indicat amb franges blanques i

vermelles. Primer va per una pista i de seguida la deixa per

un camí a la dreta que s’enfila a uns prats. Després entra en

una pineda de pi roig amb gatsaules i boixos. Més amunt

transcorre per la carena del contrafort que forma la serra

de Mataplana i es troba el coll de Reineres, a l’entrada del

qual hi ha un portell de fusta. El camí passa al vessant de

la vall del Quer i pren relleu a la dreta el Vulturó. Un cop

s’ha arribat al collet Roig el camí esdevé planer i travessa un

vessant, de nou a la vall de Bastanist, ric en vegetació: pineda

de pi negre amb avets, moixeres, bedolls, moixeres de guilla

i nerets. S’enllaça amb una pista i s’ateny prat de Cadí (1.820

m, 1 h 10 min).

Poc indrets pirinencs són comparables a la bellesa i ma-

jestuositat d’aquest lloc, al peu de la muralla nord del Cadí.

Parant atenció als senyals del PR C-121, es creua el prat i

poc després d’haver entrat de nou al bosc es troba la font del

Pi, amb uns abeuradors metàl·lics per al bestiar. Aquest és

l’únic punt d’aigua segur del recorregut. El camí, ben sen-

yalitzat però més estret, s’enfila cercant petits contraforts

emboscats i evitant tarteres a dreta i esquerra. Les llaçades

surten finalment del bosc i el camí s’aproxima a la base de

la canal de l’Ordiguer, a la dreta de la impressionant roca

d’igual nom, però un flanqueig a l’esquerra duu a l’entrada

de la canal contigua, la del Cristall. Queda per sota el cingle

amb l’esquerda del Moltó. Les franges blanques i vermelles

guanyen altitud per la dreta del corredor, on cal superar amb

l’ajut de les mans un primer esglaó un xic exposat. Després

d’una terrassa ve un segon esglaó més fàcil. Més amunt la

canal s’estreny i perd inclinació en un sector de blocs cal-

caris. En sortir-ne s’ateny la base de l’embut pedregós que

forma la capçalera de la canal. EL PR es desvia aquí cap a

l’esquerra a fi de pujar per una canaleta paral·lela amb menys

pedres. Després es dirigeix a la gran penya del capdamunt de

la canal, de la qual es pot sortir pel coll de la dreta o pel de

l’esquerra, tot i que les marques del camí van pel de la dreta.

A la penya s’hi aprecia una estreta cornisa que dóna accés a la

cova de la font del Cristall. S’hi poc anar per les dues bandes,

encara que per l’esquerra no és tan exposat. Des de l’entrada

de la cova la perspectiva de la canal és formidable, tot i que el

degotall d’aigua que es troba al fons de la cavitat no sol rajar.

Per qualsevol de les dues branques de la canal s’ateny el coll

de la Canal del Cristall (2.510 m, 2 h 50 min).

Aquí dalt es descobreix l’aspre vessant meridional de la

serra, amb el Pedraforca i les muntanyes de l’Alt Berguedà, i

s’enllaça amb el GR 150.1, que recorre la carena del Cadí.

Ascensió a la canal del Cristall ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MANEL FIGUERA · Escriptor

1918

L’impacte humà i el canvi climàtic alteren l’equilibri dels llacs d’alta muntanya///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

J. M. · Puigcerdà

Els llacs d’alta muntanya al Piri-

neu, entre 2.000 i 3.000 metres

d’altitud, també estan resultant

afectats per l’impacte humà i el canvi glo-

bal, tal com mostren Lluís Camarero i Jor-

di Català, investigadors del’Observatori

limnològic dels Pirineus del CSIC en un

treball que es publica a Nature Communi-

cations.

Aquests efectes es reflecteixen, en

concret, en la seva composició química:

els canvis en la circulació atmosfèrica han

augmentat l’arribada de pols del Sàhara,

el que ha incrementat la quantitat de fòs-

for atmosfèric que es diposita en els llacs.

Aquest increment ha comportat al seu

torn un creixement de fitoplàncton, que

consumeix el nitrogen excedent en els lla-

cs i el porta a uns nivells inesperadament

baixos.

Tot el procés, diuen els científics,

està portant a canvis en el fitoplàncton

i en l’equilibri biogeoquímic dels llacs, i

en última instància a una eutrofització

del sistema. És, a més, un exemple clar de

com l’impacte humà arriba a llocs remots

i demostra “la necessitat de considerar

l’impacte del canvi global sobre els ecosis-

temes des d’una perspectiva integrada”.

Per dur a terme el treball, els investi-

gadors han recollit mostres de llacs d’alta

muntanya dels Pirineus centrals i orientals,

a una altitud mitjana de 2.300 metres. En

aquesta zona, a Vielha, està l’Observatori

de Limnologia dels Pirineus, unitat que

pertany alCentre d’Estudis Avançats de

Blanes del CSIC però que es troba física-

ment al Centre de Recerca d’Alta Muntan-

ya, de la Universitat de Barcelona.

Part de la troballa del treball ha estat

trobar en els llacs uns nivells inesperada-

ment baixos de nitrogen. Tal com explica

Lluís Camarero, “l’estat ‘natural’ dels llacs

és una limitació del creixement del fito-

plàncton per nitrogen”. No obstant això,

segueix explicant l’expert, “des dels anys 80

la comunitat científica està observant com

l’impacte humà ha augmentat la deposició

de nitrogen en els llacs i en la pluja, el que

es tradueix en fenòmens com la pluja àci-

da i, en els llacs, a la ruptura de l’equilibri

biogeoquímic”.

Per això, els científics esperaven tro-

bar en els llacs del Pirineu alts nivells de

nitrogen. Sorprenentment, el que han

trobat són nivells baixos. Això és el que

ha conduït als científics a descobrir que la

clau està en l’augment de fòsfor, que com-

porta el creixement del fitoplàncton i les

algues.

natura

El somni de volar fet realitat.Volar. Quina meravella!Quin plaer desenganxar els peus del terra i deixar-te dur pel vent, girar amb els voltors i tocar els núvols.

Sentir-te ocell per un dia. Notar l’aire en la teva cara, perdre la noció del temps, sentir com puges g ràcies a l a força del v ent, i veure-ho tot des de una altra dimensió.

Ara pots, volar en parapent et farà sentir una sensació única. És una experiència que no te l a pots perdre, e t regalem l es f otos per recordar el teu gran dia de vol.

2120

La Seu ha estat des de sempre una ciutat comercial, de mercats i fires. De fet, la Fira de Sant Ermengol és la més antiga documentada a la península

ibèrica, concretament des de l’any 1048 i per això tots els urgellencs i urgellenques ens impliquem d’una forma tan especial en l’èxit d’aquest esdeveniment. La Fira, amb la incorporació dels formatges artesans dels Pirineus ara fa 18 anys, ha crescut en quantitat i en qualitat i el que és més important, s’ha convertit en una autèntica referència nacional i internacional. Som un gran aparador del nostre territori i enguany, amb les novetats que es plantegen, volem ser-ho encara més.

A tots els que ens visiteu, sigueu molt benvinguts i benvingudes a casa nostra, que durant aquests dies també serà casa vostra. A les urgellenques i urgellencs, us animo a mostrar la millor versió de nosaltres mateixos en aquests dies tan especials i concorreguts. Als expositors, formatgers, artesans, ramaders, empresaris, marxants, entitats, associacions i institucions gràcies per ajudar-nos a fer possible aquest petit gran miracle. I finalment, als tècnics de l’Ajuntament i voluntaris moltes gràcies per tota la vostra feina per fer que la Seu esdevingui el millor aparador dels Pirineus.

Molt bona fi ra a tothom!

El millor aparador dels Pirineus ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT BATALLA I SICART · Alcalde La Seu d’Urgell

Fira de Sant Ermengol

2322

Programa de la fira

Fira de Sant Ermengol

Programa de la fira

2524

La Fira de Sant Ermengol és la resposta i l’adaptació a uns nous temps i a una nova ma-

nera d’entendre els reptes i les opor-tunitats que tenen els sectors pro-ductius en l’àmbit de les comarques de muntanya. Fer fira és creure en el que som, és voler-ho ensenyar al món. I l’aportació de la Fira de Sant Ermengol a la cultura gastronòmi-ca, relacionada amb el paisatge i el patrimoni, situen el certamen als primers llocs de l’oferta turística del Pirineu i de tot el territori de Lleida.

Les diversitat de manifestacions que hi concorren, Fira de Format-

ges Artesans del Pirineu, Fira de Promoció Turística i Comercial, Mostra de Productes Alimenta-ris Tradicionals, Mostra d’Oficis Artesans i els Sons de Muntanya condensen bona part de l’oferta turística del Pirineu, amb les seves particularitats i sensacions.

La fira és un motor de dinamit-zació social i un altaveu de pro-moció geogràfica, fet que situa els pobles i la comarca en unes coorde-nades de promoció, de creixement i d’oportunitats, necessàries per consolidar el present i avançar cap al futur.

És a partir d’aquests elements, doncs, que les administracions, com la Diputació de Lleida, col·laborem en promoure i ajudar el fet firal per-què creiem en la seva força, creiem en els nostres sectors productius i creiem, especialment, amb la gent que hi ha darrere i que, amb el seu esforç, sap aportar valor afegit al te-rritori.

Felicitats als organitzadors de la Fira de Sant Ermengol, als sectors i les persones que hi participen i que, any rere any, fan gran aquesta mos-tra.

Que tingueu una bona fira.

Fira de Sant Ermengol

Tretze restaurants ofereixen plats amb formatges premiats l’any passat///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

La fira, motor i altaveu de promoció /////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN REÑÉ I HUGET · President de la Diputació de Lleida

La Fira ha vist refor-çada la seva projec-ció amb la partici-

pació, cada cop més activa, dels restaurants de la Seu i

comarca. Una d’aquestes iniciatives que vinculen la fira amb la restaura-ció local és “Amb gust de formatge”. Es tracta d’una

proposta de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Ur-gell que consisteix en què una sèrie d’establiments associats, en aquest cas 13,

oferiran plats cuinats amb els formatges premiats l’any passat en el Concurs de Formatges Artesans del Pirineu.

2726

Francesc Portet és propietari de la botiga El Rebost d’en Portet de Granollers i conjuntament

amb Xavier Bordetas, home d’àmplia experiència en el món dels formatges, van crear fa quatre anys l’empresa Caseus Afinadors amb la idea de “fer del formatge una nova experiència i posar aquest producte català al nivell que li pertoca”. Amb poc temps, l’empresa ha aconseguit que el seu nom s’associï a segell de qualitat.

Crear una empresa com Ca-seus Afi nadors no és cosa de de-cidir-ho i posar-s’hi, calia tenir un bon bagatge anterior. Quin era el vostre?

Efectivament, s’han creat i s’estan tancant empreses i projectes sense cap mena de bagatge. Nosal-tres vam muntar aquesta empresa perquè som del ram i vam conside-rar que existia la necessitat de crear Caseus. El Rebost porta 77 anys funcionant. La va iniciar el meu avi, en el món de l’alimentació i distri-bució al detall. El Xavier portava treballant en hostaleria i en botiga d’alimentació més de 15 anys. Pot anar bé o malament però, si més no, tenim capacitat per fer balanç i per saber en quin terreny ens movem.

Aquest bagatge inicial us permet fer autoavaluació en tot moment i saber quines són les necessitats del mercat?

El nostre pla inicial d’empresa era molt fiable perquè sabíem,

d’antuvi, cap on havíem d’anar de manera molt realista. Durant aquests anys de bogeria la gent no-més ha parlat dels diners que s’han deixat per comprar habitatges però ningú no ha parlat dels diners que s’han deixat per crear negocis que tan sols eren fum. Eren fruit de la il·lusió, cosa molt lloable, però no hi havia uns bons fonaments. Caseus va néixer amb coneixements i fona-ments i això és el que ha fet que ens mantinguem ben posicionats mal-grat la crisi.

Com va sorgir la idea de mun-tar una empresa tan innovadora dins del món de l’elaboració del formatge artesà?

Tot va venir a partir que un dia, a la botiga, vam decidir especia-litzar-nos en formatges. Teníem un assortit de formatges normal, estàndard, i varem decidir que vo-líem treballar bé els formatges. El

problema va ser meu per aconse-guir abastir-me de formatges que jo considerava interessants i signi-ficatius. Em vaig posar en contacte amb formatgers però, malgrat que tenien bons productes, no tenien manera d’enviar-te’ls. No tenien capacitat de distribució o només la tenien en el seu àmbit comarcal. Al final , varem arribar a la conclusió que si volíem que un formatger ens enviés formatges n’hi havíem de demanar molts i, si n’enviava molts, n’ havíem de vendre molts. Així va-rem començar poc a poc fins que va agafar prou volum com per decidir, amb els coneixements d’en Xavier i amb altra gent vinculada al món del formatge, que potser era interessant muntar una estructura independent de El Rebost, compartint moltes co-ses amb el negoci de la botiga però amb una estructura empresarial in-dependent. I així va néixer Caseus Afi nadors però amb l’objectiu afe-git d’afinar formatges.

En què consisteix “afi nar” formatges, terme que ens remet més aviat al món dels instru-ments musicals?

L’afinació consisteix en què no-saltres no només decidim el punt de maduració del formatge sinó que també els donem el toc final a les nostres instal·lacions perquè en resulti un formatge d’alta qualitat. Paral·lelament, ajudem el formatger a treure’s formatge ràpidament i a no barrejar formatges a les càme-res.

Portet: “La gran cuina es fonamenta en una gran matèria primera”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Granollers

Fira de Sant Ermengol

I el terme “Caseus”, d’on pro-vé?

“Caseus” és la forma llatina de la paraula formatge. En llatí, format-ge és caseus formaticus que es refe-reix a la forma del bol. En algunes llengües el mot ha derivat del ca-seus, com queso, en castellà o cheese, en anglès. D’aquí ve, també, el mot caseïna que es un component que es troba en la llet. En d’altres llen-gües, ha derivat del formaticus, com en el cas del fromage, en francès, el formatge, en català o formaggio en italià.

En què consisteix, exacta-ment la feina de Caseus Afi na-dors i a qui oferiu els vostres serveis?

Nosaltres som un pont necessari i fonamental entre els formatgers i els clients, que poden ser hostaleria i botiga. El projecte Caseus fona-mentalment el que vol és assumir la gestió comercial dels petits for-matgers amb la voluntat que el pro-ductor només tingui un problema que és produir, millorar, ser més eficient, tendir cap a l’excel·lència i oblidar-se de la comercialització que això és del que ens encarreguem nosaltres. La nostra tasca és arribar a qualsevol racó amb uns productes impressionants, amb aquesta xar-xa de distribució poder assumir els costos perquè tothom pugui gaudir d’aquests formatges, principalment en hostaleria perquè parlem un ma-teix llenguatge: productes de quali-tat. Els cuiners tenen una formació escaient per entendre-ho millor. El client de botiga és més complicat, és més autodidacta, més tradicional, costa més que innovi...

Certament, a Catalunya no es veuen massa botigues especialit-

zades en formatges. Catalunya no és un país de for-

matges. Tradicionalment, no ho ha estat. Això comporta molts handi-caps i un d’ells és que no hi ha boti-gues especialitzades on es venguin formatges i prou. El formatge com-parteix espai amb altres productes que són els que fan guanyar-se la vida al botiguer. El formatge encara és el germà petit, un complement i ,per tant, s’hi dediquen esforços pe-

tits. Les botigues més bones de for-matge segueixen compartint espai amb carnisseria, xarcuteria. A la Seu n’hi ha una que és un referent a casa nostra. A Puigcerdà en desconec el panorama si bé hi ha bons produc-tors com a Ger o Meranges.

Un altre handicap pel fet de no ser un país formatger és que tam-poc no sabíem fer formatges, no hi havia tradició. Fer formatges és una cosa prou complicada i no hi ha cap lloc on es puguin rebre cursos avançats de formatgeria. A més a més, els cursos tampoc no traurien les castanyes del foc al formatger que ha de dominar la seva pròpia formatgeria, la seva llet, els seus ferments...

Quin avantatge suposa per a un productor artesà el fet de tre-ballar amb vosaltres?

Només treballem amb artesans reals, autèntics. Primerament, els hi donem una seguretat a l’hora de se-

guir treballant. Si decidim que tre-ballem amb un formatger és perquè l’avaluem, perquè creiem que els seus formatges poden tenir una sor-tida per la seva qualitat i amb això li garantim unes vendes. Aquestes vendes fan que ell o ella pugui tenir una tranquil·litat, que pugui seguir treballant amb una certa projecció. En segon lloc, la nostra interven-ció li permet que pugui oblidar-se de comercialitzar aquell formatge. Saben que tenen un client únic, una factura única, un cobrament únic, malgrat que poden seguir manten-int els seus clients comarcals. Co-mercialment, l’aconsellem. Tècni-cament, l’aconsellem poc. Pretenem que millorin, que provin, que ex-perimentin, i els que tenen inquie-tuds, ho aconsegueixen.

Quin consideres que és el paper del pastor en el procés d’elaboració del formatge?

Els grans chefs diuen que la gran cuina es fonamenta en una gran matèria primera. Amb el formatge passa el mateix, es fonamenta en una llet de gran qualitat i això és tasca del ramader i del pastor. Molts formatgers dels que treballen amb nosaltres tenen el seu propi ramat, per tant controlen molt bé aquesta producció de llet. Alguns no tenen ramat propi però això no vol dir que siguin de menys qualitat. Depèn dels criteris que apliqui el formatger a qual pertoca marcar uns mínims de qualitat a aquell que li ven la llet. Estem en un procés de desenvolu-pament i millora de raça de ramats perquè els grans ramats d’ovella dels Pirineus havien desaparegut. El que és segur és que tenim petites joies que amb pocs anys poden ser reconegudes a nivell internacional, com ho és ara el formatge francès.

2928

3130

S ón molts els joves emprenedors. El Xavier Her-nandez Soler, per exemple, és un emprenedor de Bagà que, amb només 26 anys, s’ha instal·lat al po-

ble d’Arsèguel per tirar endavant un nou projecte ho-teler i de restauració, l’Hotel Font del Genil, seguint el relleu d’en Marc Giró, del que era fins ara era el gerent.

El Xavier, després d’haver estudiat i exercit de Tèc-nic Forestal al Consorci Forestal de Catalunya, va plan-tejar-se canviar “els boscos i la fauna” per les “cassoles i els ganivets” i fixar-se un objectiu clar: “Poder arribar algun dia a obrir el meu propi establiment hoteler en aquestes contrades del Pirineu ”.

Veient que aquest món l’apassionava, va deci-dir anar a estudiar Hoteleria i Restauració a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida i fins i tot vaig arribar a guanyar el Primer premi de Gastronomia i Serveis de Restauració, celebrat a la ciutat de Lleida. A més a més, va representar la gastronomia catalana i els productes del país en la modalitat de cuina i restauració, durant els anys 2010 i 2011 al 14è i 15è Mondial des Mêtiers de Lyon (France). L’any passat va decidir començar els estudis de Màster en Direcció d’Empreses Hoteleres i de Restauració a la ciutat de Barcelona que enguany ha finalitzat.

Aquests darrers anys, doncs, han estat plens d’experiències i d’aprenentatge. El jove ha passat per hotels i restaurants de França, d’Àustria i d’arreu de l’Estat, com és el cas del Bulli o l’Hotel Casa Fuster. En tots ells ha pogut adquirir un conjunt valors i vivències fonamentals per a la seva carrera professional i que, sumats a les ganes de poder emprendre un negoci pel seu compte, fan del Hotel Font del Genil d’Arsèguel l’establiment idoni a les seves perspectives i necessitats professionals seguint, però, amb la filosofia de poten-

ciar la cuina catalana i casolana maridada amb els mi-llors productes locals que podem trobar a la comarca de l’Alt Urgell i a la regió del Baridà.

En definitiva, al capdavant del Hotel Font del Genil, es preveu continuar amb el llegat d’identitat, persona-litat i tipus de negoci hoteler que havia aconseguit en Marc Giró al llarg d’aquests anys amb els clients d’aquí i d’arreu del món. La Font del Genil, no deixarà de ser, sinó un petit hotel & restaurant amb encant, on el bon art de la cuina catalana i tradicional conjugarà amb els millors paladars, un mirador a les parets majestuoses del Cadí, i on les petites coses, com el tracte familiar, l’atenció personalitzada, el fet d’escoltar el client i reco-manar-li els millors i més bons productes de la regió del Baridà, serà el resultat perfecte per crear un espectacle d’emocions on l’instint de tradició i modernitat posaran al mapa l’Hotel Font del Genil d’Arsèguel.

Xavier Hernandez i l’hotel Font del Genil////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · Arsèguel

Fira de Sant Ermengol

3332

El Consell Regulador de la In-dicació Geogràfica Protegida (IGP) Vedella dels Pirineus

Catalans participarà un any més de forma activa a la Fira de Sant Er-mengol de la Seu d’Urgell, un apara-dor dels productes agroalimentaris de l’Alt Urgell i del Pirineu que any rere any rep milers de visitants que es desplaces de tot el territori català i també d’Andorra i França.

La presència de l’estand de la IGP té com a objectiu difondre els beneficis que aporta el consum de la “Bruneta”, la marca comercial amb la qual l’empresa Mafriseu comer-cialitza la carn amb IGP Vedella dels Pirineus Catalans i també els beneficis que pel territori té aquest producte. De fet, la promoció direc-ta entre el consumidors a diferents fires és una de les estratègies que s’utilitza des del Consell Regulador per difondre aquests beneficis des de fa molt de temps. “Estem con-vençuts que donant a conèixer i a

tastar el nostre producte aconse-guirem captar nous consumidors que sabran apreciar la diferència entre la carn convencional i el nos-tre producte i, al mateix temps, aconseguim mantenir la fidelitat del consumidor que ha apostat de-cididament pels beneficis d’aquesta vedella”, assenyala Victòria Roig, presidenta de la IGP Vedella dels Pirineus Catalans, la única carn de vedella elaborada al nostre país cer-tificada per la Unió Europea per la procedència del seu bestiar nascut, criat, alimentat i sacrificat a Cata-lunya. A l’stand de la IGP a la Fira de Sant Ermengol es faran degus-tacions de mini hamburgueses de vedella Bruneta.

La IGP oferirà al seu estand institucional degustacions de mini hamburgueses de vedella durant la celebracióde la Fira de Sant Ermengol

Les fires, un espai idoni per promocionar la IGP Vedella dels Pirineus Catalans ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

El Consell Regulador ha participat activament en la darrera Fira de Sant Miquel de Lleida i en la Fira de Calella, al Maresme, que ha tingut al Pirineu com a convidat

Abans de la celebració de la Fira de Sant Ermengol, el consell ha par-ticipat en la Fira de Calella, al Ma-resme, que enguany estava dedicada a la regió de l’Alt Pirineu i Aran i que, a finals de setembre, va rebre la visita de milers de persones que resideixen al litoral barceloní inte-ressats a conèixer el nostre territo-ri i els seus productes, entre ells la Bruneta.

L’altra gran fira en la qual s’ha participat ha estat, com sempre, a la Fira de Sant Miquel de Lleida, el gran esdeveniment anual del sector agroalimentari de les comarques de Ponent. A la capital del Segrià els visitants van poder tastar els pro-ductes elaborats amb la vedella amb IGP i els més petits s’ho van passar d’allò més bé elaborant mandon-guilles de Bruneta en uns tallers que van tenir una gran acceptació i que van formar part del Saló del producte alimentari de proximitat, Produqte.

L’empresa càrnia Mafriseu estarà present de nou a la Fira de Sant Ermengol on presentarà els nous productes que acaba de treure al mercat. Es tracta

de dues novetats que completen la gamma de productes carnis que elabora a les seves instal·lacions de La Seu d’Urgell des de fa mig segle. En aquesta ocasió Mafriseu presenta les hamburgueses de xai de producció ecolò-gica de l’Alt Pirineu “Xet”, i les hamburgueses de poltre “Trotet”, que prové de la raça autòctona cavall pirinenc català que son alletats per les seves mares i pasturen amb total llibertat per la muntanya.

El corder o xai ecològic “Xet” que elabora Mafriseu procedeix de ramats d’ovelles produïdes en petites ex-plotacions ramaderes de l’Alt Pirineu i que s’alimenten exclusivament amb llet materna i pastura fresca. La carn no té residus de pesticides, adobs químics ni antibiòtics. Aquesta és una carn molt apreciada en la gastronomia pel seu gust i sabor i per les seves excel·lents propietats

Mafriseu presentarà a la fira les noveshamburgueses de xai i de poltre ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

L’empresa càrnia de La Seu d’Urgell oferirà una degustació de mandonguilles de poltre de la raça pirinenca catalana a la zona de tastos de la fira

culinàries. Per la seva banda, la carn de poltre “Trotet” és tendra i de fàcil digestió; rica en proteïnes i vitami-nes; és ideal per a l’alimentació dels infants i pels malats amb anèmia; és apta per les dietes pel seu baix contingut en sodi, té poc greix i és rica amb àcids grassos Omega 3.Degustació popularParal·lelament a la presentació dels nous productes, l’empresa Mafriseu també oferirà una degustació popu-lar de mini mandonguilles elaborades amb poltres a la zona de tastos que habilitarà com cada any l’organització de la Fira de Sant Ermengol.

Mafriseu és una industria càrnia de tradició fami-liar nascuda a la Seu d’Urgell l’any 1961. Es tracta d’una empresa que treballa amb el màxim rigor sanitari i els darrers avenços tecnològics. Mafriseu produeix carn de vedella, xai ecològic, poltre, porc i diferents elaborats càrnics. Tots aquests productes contenen la màxima in-formació pel consumidor i tenen els màxims segells de garantia: la IGP que atorga la Unió Europea i la certifi-cació de producció ecològica del CCPAE. El respecte pels animals i pel territori és la principal motivació de l’empresa que es caracteritza per donar un tracte digne al bestiar i treballar amb un sistema de producció soste-nible que respecta el medi ambient.

3534

El Josep Maria Dutrèn és l’alma

mater del Festival de Música

Antiga del Pirineu (FEMAP)

que enguany ha celebrat la segona

edició. L’entrevistem per conèixer de

primera mà quina valoració ens fa de la

darrera edició del festival i les propostes

de futur de la mostra.

Com valores l’edició de 2012 per que fa a la qualitat artística, la resposta del públic i l’impacte als mitjans?

Jo n’estic molt satisfet. Hem crescut

en municipis, perquè vam passar dels 10

de 2011 a 14 el 2012; s’han incorporat

comarques noves, com el Ripollès, la

Cerdanya, l’Alta Ribagorça, i també

el Govern d’Andorra. Hem fet més

concerts, hem venut més entrades, el

President de la Generalitat va inaugurar

el festival, va venir la consellera de

Cultura del Govern d’Euskadi, s’ha

gravat un cd en directe a Berga, etc.

Tot plegat vol dir que ha resultat un

festival amb més ingredients i més

estímuls que l’any anterior, però espero

que menys que el 2013. Pel que fa a la

qualitat artística, només cal preguntar

a qualsevol persona que hagi assistit

a algun dels concerts. És sincerament

molt difícil que algú en surti decebut.

 

En quin sentit ha afectat la crisi

econòmica al festival?

Des del punt de vista del creixement

sembla que no hi hagi crisi: més

ajuntaments i el doble d’entrades

venudes que el 2011. La crisi fa que el

creixement sigui més lent, però el que

no ens ha de provocar la crisi és que

estiguem tot el dia lamentant-nos. El

que hem de fer és esforçar-nos més

que mai, posar-hi més imaginació, 

buscar nous estímuls. A l’enemic no se’l

combat des de la depressió, se’l combat

des de la cultura de l’esforç.

  Ja heu començat a treballar en

la propera edició?

Sí, des de l’endemà de la clausura.

Això no es pot aturar mai.

 

I es pot avançar alguna cosa del

FeMAP 2013? Hi ha novetats?

N’hi ha unes quantes, i algunes

bastant importants. Però em fa por

Dutrèn: “Portem dos anys i ja som el festival més voluminós de l’Estat”/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · Tremp

dir res fins que tot no sigui al sac i ben

lligat. Sí que hi haurà unes quantes

incorporacions. Jo crec que arribarem

als 20 municipis. I a part del creixement

territorial hi haurà altres novetats que

farem públiques en el seu moment.

Però per poder avançar alguna cosa, puc

dir que en l’edició de 2013 recuperarem

la Scala Aretina, una missa que el

compositor Francesc Valls va crear

el 1702 i que, acabada la Guerra de

Successió, li va costar l’exili. És la pena

que va haver de pagar per arrenglerar-

se amb els Àustries i no amb els

Borbons. De cara a 2014 i al futur més

immediat del nostre país, aquest és un

tema que s’hi adiu plenament.

 

Al marge dels plans per 2013, com

veus el futur del festival a cinc anys

vista?

Doncs si vols que et digui la

veritat i encara que sembli un

somiatruites, d’aquí 5 anys hi veig uns

35-40 municipis, amb un centenar de

concerts. Tothom sabrà que si va al

Pirineu tindrà un excel·lent concert

cada dia, en un indret meravellós.

Serà un dels festivals de música antiga

més important del planeta, i els tour-

operadors portaran turistes al Pirineu

expressament per veure que aquí està

passant alguna cosa. Portem dos anys

i no hi ha dubte que som el festival

més voluminós de l’Estat. Ara ens toca

guanyar posicions i aconseguir que un

melòman que visqui a Dinamarca, a

Sevilla o a Berlín vingui expressament

al Pirineu per fer unes agradables

vacances acompanyades amb música.

Fira de Sant Ermengol

3736

Presenten un llibre que rememora els 20 anys dels JJOO a la Seu d’Urgell/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Fira de Sant Ermengol

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha començat a preparar un sopar de fira en el transcurs del qual es farà una contextualització històrica sobre

l’evolució de les fires i els mercats de la Seu d’Urgell. Aquesta acció consistirà en una xerrada durant el mateix sopar i en una exposició de documents històrics sobre la fira i els mercats de la ciutat.

L’acte, que s’ha programat per al divendres 19 d’octubre, vigília de la Fira de Sant Ermengol, porta el títol de “Festa sense menjar fa de mal passar”, una dita popular extreta del llibre Ribera amunt són les boniques, d’Elvira Farràs.

La iniciativa la van presentar, el passat mes de se-tembre, el director de l’Arxiu Comarcal, Julio Quílez; l’arxiver municipal de la Seu d’Urgell, Lluís Obiols; i el tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal, Carles Gascón. Quílez va explicar que l’objectiu de l’acte és “difondre la història a través de la vivència”, una bona manera per entendre-la en el seu context. En aquest sentit, va recordar l’experiència precedent dels sopars medievals, l’any 2011, amb un format similar al que ara es proposa.

Per la seva part, Carles Gascón va recordar que la fira de la Seu és de les més antigues de Catalunya, atès que ja apareix documentada l’any 1048. L’exposició que es farà durant el sopar transcorrerà per tres etapes de la història de la fira: la medieval, la ramadera —a partir del segle XIX fins ben entrat l’últim quart del segle XX— i l’especialitzada en els formatges artesans, tal com la coneixem ara.

La mostra documental estarà basada en material procedent de l’Arxiu Municipal. “La importància his-tòrica de la fira de la Seu d’Urgell com a centre comer-cial d’un ampli territori es veu reflectida en nombrosos

documents, alguns dels quals es podran veure en aques-ta exposició”, va comentar l’historiador Lluís Obiols.

El preu del tiquet és de 25 euros i les reserves es po-den fer a l’Oficina de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Les places són limitades, ja que l’aforament màxim serà de 40 persones.

“Festa sense menjar fa de mal passar”/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. A · La Seu d’Urgell

Coincidint amb els 20 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, s’ha editat el llibre “La Seu Olímpica. 1992-2012: 20 anys dels JJOO”

(Edicions Salòria) que rememora els històrics esdeveniments lligats a la participació de la ciutat pirinenca en aquella gran manifestació social i esportiva d’abast mundial.

La publicació, escrita per Ramon i Joan Ganyet, compta amb col·laboracions de persones tan signifi catives i tan lligades a la celebració com Pasqual Maragall (alcalde de Barcelona i President del COOB en aquells moments), José Perurena (President de la Federació Internacional de Piragüisme i membre del Comitè Olímpic Internacional), Eugeni Bregolat (ambaixador d’Espanya a la Xina) i dels voluntaris olímpics Joan Massa (cap de protocol), Nuri Vilarrubla (cap de recursos humans) i Albert Batalla (alcalde de la Seu).

“La Seu Olímpica” aporta una completa informació sobre els 10 anys de preparació de la participació de la Seu en els JJOO: la sol·licitud a l’ajuntament de Barcelona per a formar part de la candidatura; l’assoliment de la condició d’esport de competició olímpica per a l’eslàlom de canoe-kayak (per primera vegada a la història); la decisió de crear el Parc Olímpic del Segre en els terrenys obtinguts de la reparcel·lació de les terres afectades pels aiguats de 1982; les fases de projecte i construcció dels canals, de l’edifi ci base i de la minicentral hidroelèctrica reversible; la transformació de la ciutat amb la dotació de nous equipaments i la millora urbana;

la inversió econòmica directa i indirecta; els 700 voluntaris i, fi nalment la celebració de la competició els dies 31 de juliol, 1 i 2 d’agost d’aquell màgic 1992. El llibre, que es pot trobar als quioscos i llibreries de la Seu i comarca, és també un recull de fotografi es de l’esdeveniment. A més, en la contraportada es reprodueix el cartell que l’artista Perico Pastor va fer especialment per als Jocs. Ramon Ganyet, enginyer de camins i economista, fou director de la Subseu Olímpica i Joan Ganyet, arquitecte, va ser alcalde de la Seu entre els anys 1983 i 2003.

El llibre es pot trobar als quioscos i llibreries del Pirineu i el preu de venda és de 3 euros. El treball inclou, també, un llistat de tots els voluntaris olímpics que s’han volgut homenatjar.

3938

El Consell Comarcal, l’Arxiu i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, amb la col·laboració dels Ajuntaments de Peramola i de la Vansa i

Fórnols, presenten per aquesta tardor un cicle de sis conferències i dues sortides al patrimoni que, sota el títol “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell”, proposa un marc per al coneixement i el debat al voltant de l’activitat arqueològica a la comarca de l’Alt Urgell i planteja la necessitat de posar en valor un patrimoni que, malgrat la seva riquesa, no gaudeix de la mateixa popularitat que altres manifestacions del patrimoni cultural local.

En la programació de les activitats hi participen ar-queòlegs i historiadors de l’Alt Urgell que han treballat en projectes de recerca arqueològica a la comarca de l’Alt Urgell. Noms com Gerard Remolins, Anna Bo-net, Josep Maria Viladrich, Raquel Codina, Laia Creus, Lluís Obiols, Òscar Augé i Carles Gascón presentaran en el decurs de les properes setmanes els seus projec-tes de recerca i mostraran les possibilitats que presenta l’aposta pel patrimoni arqueològic de la comarca.

El cicle va començar el passat diumenge dia 30 de setembre, coincidint amb les Jornades Europees de Pa-trimoni, amb una sortida guiada al jaciment arqueo-lògic del Goleró, a la serra del Cadí, un dels jaciments d’època romana més alts de Catalunya. Les xerrades es faran de forma alterna a la sala d’actes del Consell Co-marcal i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a excepció de la del dia 10 de novembre que es desenvoluparà al Centre d’Acollida de la Vansa, situat a Sorribes. A con-tinuació, presentem el programa complet del cicle:

Divendres 19 d’octubre: Xerrada “L’evolució urba-nística de la Seu d’Urgell. Noves perspectives”, a càrrec de Carles Gascón Chopo i Lluís Obiols Perearnau. A

Desenterrant el passat////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a les 19.00 h.Divendres 26 d’octubre: “El patrimoni arqueològic,

cultural i natural com a actiu de desenvolupament lo-cal. Boscos de Ferro a la Vall Ferrera”, a càrrec d’Òscar Augé. Al Consell Comarcal, a les 19.00 h.

Diumenge 28 d’octubre: Visita guiada al terme d’Arcavell (municipi de Valls de Valira), a càrrec de Laia Creus Gispert.

Divendres 2 de novembre: “Percepció, sentit i es-pai. Mètodes d’anàlisis espacial aplicats a la distribució dels monuments megalítics a l’Alt Urgell”, a càrrec de Gerard Remolins. A l’Arxiu Comarcal, a les 19.00 h.

Dissabte 10 de novembre: “El romànic a la vall de la Vansa. Una aproximació des de l’arqueologia del paisatge”, a càrrec de Carles Gascón Chopo. Al Centre d’Acollida de la Vansa (municipi de la Vansa i Fórnols), a les 17.00 h.

Divendres 16 de novembre: “D’Indiana Jones al Sota Terra. Què és realment l’arqueologia?”, a càrrec de Laia Creus Gispert. A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a les 19.00 h.

Fira de Sant Ermengol

viatges caditours

novembre 3BENIDORM I RODALIES (8 DIES)

Com cada any anirem a Benidorm, podran escollir un dels dos hotels de 3* que oferim. I podran realitzar excursions diàries a la ciutat que desitgin o relax absolut.

novembre 16AUSTRÀLIAÉs molt URGENT!!! Si està interessat digui’ns-ho per les places d’avió, ja que són molt limitades. És un gran viatge, tenim poc temps per reservar.

Informació i reserves:C/ Major, 77 ·

Tel. 973 35 02 35

4140

Restaurant Paisatges: cuina amb productes de qualitat i de proximitat ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Fira de Sant Ermengol

El Restaurant Paisat-

ges és un dels 13 ins-

crits a l’Associació

d’Hostaleria de l’Alt Urgell

que participa en la iniciati-

va “Amb gust de formatge”

que es durà a terme del 12

al 21 d’octubre i que consis-

teix en oferir plats cuinats

amb alguns dels formatges

guanyadors en la darrera

edició del Concurs de For-

matges Artesans del Piri-

neu.

Aquest establiment de

la Seu d’Urgell gestionat

per l’Elisabeth Escalé i el

Francisco Puente va obrir

les seves portes ara fa just

fa 4 anys, coincidint amb

la fira i, des del primer dia,

han fet una aposta clara pel

producte de qualitat, salu-

dable i de proximitat sem-

pre que sigui possible. La

seva trajectòria els hi ha fet

fidelitzar un bon nombre de

clients locals i també molts

estrangers i turistes que

han sabut d’aquest establi-

ment i que valoren la cuina

artesana que s’hi fa. Una

cuina en la qual el Francis-

co elabora personalment el

màxim que pot (les salses,

el pa, la pasta, tot es fa a la

casa; els croissants són dife-

rents a tot el que heu tastat

abans!) a partir de matèries

primeres de primeríssima

qualitat: tot es fa (fins i tot

els fregits) amb oli verge

extra, la mantega i la nata

són del Cadí, les herbes són

d’Ossera, etc.

Si podeu, feu una visita

al Restaurant Paisatges, un

espai de cuina tranquil·la on

la gastronomia i la cultura

semblen posar-se d’acord.

4342

Fira de Sant Ermengol

4544

Fira de Sant Ermengol

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de la Seu d’Urgell, Ajuntament de les Valls de Valira, Ajuntament d’Estamariu i Parc Olímpic del Segre

Organitza:

AssociacióBescaranCultura

Amb el suport de:

4746

4948

5150

100 anys del Gran Hotel de Font-Romeu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALFRED PÉREZ-BASTARDAS · Font-Romeu

cultura

Un somni pel paladari una nit romàntica per recordar

C/ Sol de Vila, s/n 25719 Estamariu (Lleida) Tel. 973 36 01 21 info@calteixido.com www.calteixido.com

Tel. informació i reserves: 973 36 01 21

Hotel Restaurant

www.calteixido.com

VINE A CAL TEIXIDÓI GAUDIRÀS D’UN BON ÀPATAMB LA TEVA PARELLA,FAMÍLIA O AMICS.

En un marc incomparable,en ple cor dels Pirineus,a la població d’Estamariu,es troba Cal Teixidó, un preciós hotel i restaurant de muntanya, amb 18 anys d’experiència, on podràs gaudir d’una cuina amb receptes tradicionalsi amb productes autòctonsde la comarca.

A més podràs gaudiramb la teva parella dels nostres sopars romàntics.Consulteu preu d’allotjament a l’hotel.

MENU D’ESTIU

PrimersAmanida de rull de cabra i fruits secs,amb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.Ous estrellats amb patates de l’hortd’Estamariu.Sopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.Pasta fresca feta a casa saltejadaamb gambetes i pesto.Esqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.Tempura de verduretes de l’Alt Urgellamb romesco fet a casa.

SegonsSalmó fresc marcat a la planxa amb saltejatd’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.Calamar de costa farcit de calamari la seva tinta.Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.Arròs de muntanya “Cal Teixidó“.Xai de l’Alt Urgell a la brasai amb la seva guarnició.Costelló de porc rostit amb vermut blanci brandy.

PostresSorbet de la casa o gelat.Crema catalana.Fruita del temps.Flam del Pep fet a casa.

Preu 19,50

Ala banda francesa de Cer-danya van pensar que cons-truir un hotel de luxe podria

ser un bon negoci i, a més a més, un al·licient perquè aquell indret fos conegut. Per arribar-hi van pensar que un petit tren electrificat podria fer el trajecte entre la Tor de Que-rol-Mont Lluís-Vilafranca del Con-flent, i enllaçar per cada banda, una a París i l’altre a Perpinyà. D’aquesta manera tota la Cerdanya del nord quedaria a mercè d’una bona xar-xa de transport i d’un bon hotel. El Tren Groc va fer els seus 100 anys el 1910, i ara el 1913 també en farà 100, el Gran Hotel de Font-Romeu, encara que no serà fins el 1914 que obrirà les portes.

L’hotel és obra de l’arquitecte Henri Martin, construït tot amb granit, fou considerat un dels més bells d’Europa. L’emplaçament triat expressament perquè el vent carca-net no l’afectés i en canvi tingués les màximes hores de sol. El desenvo-lupament d’alguns sectors de Cer-danya ha estat ideat de cara a gaudir de la natura del seu entorn. Perquè

sinó van situar aquest gran esta-bliment hoteler en un indret quasi inaccessible, lluny d’altres pobles i viles cerdanes com Llívia, Sallagos-sa, Puigcerdà o Mont-Lluís, els llocs més coneguts a principis del segle XX i més concorreguts.

No podem avaluar aquell pro-jecte amb els criteris mediambien-tals i d’impacte actuals, perquè aquell enorme i gegant hotel no hauria estat permès. Però en aquell moment era prou impactant perquè la burgesia descobridora del Pirineu comprengués que si es construïa un fenomenal hotel en mig del bosc era perquè l’indret mereixia ser visitant, amb tot el confort possible. I així va sorgir Font-Romeu i el turisme d’hivern d’aquella Cerdanya.

La gegantina infraestructura no va tenir imitadors, per sort, i el Gran Hotel va quedar com a reclam, encara ara, d’un projecte començat i acabat en poc temps, que obria i tan-cava a la vegada els macroprojectes turístics, que ara semblen tornar no només com a reclams turístics sinó com a zones que es creu poden ser

de desenvolupament però que no tenen res a veure amb el sentit que hauria de tenir un turisme sosteni-ble a Catalunya.

Si bo hauria estat i encara ho se-ria l’ampliació del Tren Groc, en un Gran Tren Groc que anés per tota la Cerdanya, també s’ha de conside-rar que la principal font d’interès de la Cerdanya és la natura, és a dir les muntanyes recordant sempre que hi han 4 pics per sobre dels 2900 me-tres d’alçada (Puigmal, Carlit, Tossa Plana, i Puigpedrós) i que aquesta plana rodejada de cims s’hi pot gau-dir de la neu (l’esquí), de la vegeta-ció com a font de la riquesa de flora i fauna, de l’excursionisme, i de tota la gama de lleure que aporta aques-ta riquesa que es demana que sigui Reserva de la Biosfera. Una Natura com a font principal del turisme. Així ho van entendre aquells que fa 100 anys van projectar el Tren Groc i el Gran Hotel.

No sé si nosaltres ho entenem igual, però el resultat em sembla que ha estat diferent. Aneu-ho a veure.

5352

El Pirineu, regió convidada a la Fira de Calella////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Xavier Cazorla · Calella

cultura i natura

La Fira de Calella i l’Alt Mares-me, que es va celebrar del 21 al 24 de setembre, va destinar

un espai monogràfic a les comar-ques del Pirineu que van traslladar a la costa la mostra titulada “Pirineu: cultura, tradició i futur”. Una mos-tra que, durant uns dies, va conver-tir-se en un aparador excepcional de la cultura i de les tradicions de la regió pirinenca.

“Pirineus: cultura, tradició i fu-tur” va divulgar, de forma activa i participativa, la riquesa patrimonial i l’economia d’aquests territoris tan allunyats i diferents de les terres del litoral. L’Institut per al Desenvolu-pament i la Promoció de l’Alt Piri-neu i Aran, (IDAPA), l’organisme que treballa en la potenciació de l’economia pirinenca, va coordi-nar aquesta trobada promovent la presència dels diferents ens públics, agents econòmics i professionals amb la intenció de donar un impuls a la promoció conjunta de les co-marques del Pirineu. Una intenció que va aconseguir resultats força positius, traduïts en contactes i re-lacions comercials, durant els dies que va durar la fira.

La mostra s’estructurà en quatre grans àmbits:

1) Medi natural: l’espai que mos-tra els principals recursos naturals pirinencs (aigua, boscos, fauna) i el paisatge, que adquireixen el seu màxim valor amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St. Mau-rici i els parcs naturals del Cadí-Moixerò i de l’Alt Pirineu. A redòs d’aquest àmbit, s’articulà també el que s’anomena ‘Fòrum Pirineus’,

un espai d’ús compartit on es van fer les activitats i tallers de tots els àmbits presents a la fira.

2) Patrimoni: que combina una mostra de l’extens patrimoni histo-ricoartístic (en el que el romànic té el paper més rellevant) amb activi-tats de la cultura viva actual, com la música, la dansa, la literatura, el teatre, el cinema i les festes, amb referències a algunes de les més genuïnes, com les falles i el foc, els raiers i els gossos d’atura.

3) Turisme: l’espai on els prin-cipals agents turístics de les comar-ques integrades a la Marca Piri-neus van exposar els seus recursos turístics i els seus principals pro-ductes: neu, senderisme, ràfting, pesca, turisme rural, bolets, falles, artesania, gastronomia, paisatge...

Paral·lelament, es van fer accions de promoció i tallers, com ara el de ‘Marxa nòrdica’, que van te-nir lloc a l’entorn d’aquest conjunt d’estands.

4) Artesania, on hi va tenir una presència destacada el sector agroa-limentari, amb espais per a tallers, mostra i venda de productes, com també per a la degustació i tast. To-tes aquestes activitats es van dur a terme a l’espai central del recinte, reconvertit en escenari pirinenc que acollirà activitats de perfil di-vers. També hi va haver una zona pels artesans pirinencs que treba-llen la llana o la fusta, entre altres materials

Dins la fira també es va poder veure una exposició sobre el patri-moni pirinenc, amb imatges i objec-

tes emblemàtics d’aquests territoris, com el romànic de la Vall de Boí.

Altres activitats destacades van ser un concert, la projecció de curts de la Mostra de cinema de muntan-ya PICURT, una demostració de gossos d’atura, la baixada d’un rai i l’encesa d’una falla a la platja i músi-ca i dansa tradicional...

Durant els quatre dies de fira també es van fer un seguit de tallers oberts a tothom sobre temàtiques diferents, totes vinculades a la cul-tura i a les tradicions pirinenques: Coneix els dinosaures, Construcció de menjadores i caixes niu, Foto-grafia de natura, la natura en Bu-rricleta, l’Udol del llop o les bitlles pallareses, entre altres. Tot plegat, una bona iniciativa per promocio-nar les comarques de muntanya.

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Tel. 699 24 18 71

5554

El model estàndard i el bosó de Higgs////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Enric Quílez · Puigcerdà

una mica de ciència...

Per entendre què és el bosó de Higgs

és interessant conèixer el model en

què es postula aquesta partícula i

per què aquest bosó és tan especial.

La matèria es composa d’àtoms i

aquests es descomposen en tres tipus de

partícules: els protons (amb càrrega posi-

tiva) i els neutrons (sense càrrega elèctrica

total) que formen el nucli dels àtoms i els

electrons (amb càrrega negativa) que, per

expressar-ho, giren al voltant dels nuclis

atòmics. Altrament, també hem sentit a

parlar de les forces de la natura: la gravi-

tatòria, l’electromagnètica i les forces nu-

clears de les quals se’n coneixen dos tipus:

la força nuclear dèbil (responsable de la

major part dels processos radiactius habi-

tuals) i la força nuclear forta (que és la que

manté els nuclis atòmics junts, ja que no-

més hi ha càrregues positives).

A més, hem sentit a parlar de partícules

com els quarks, els neutrins, etc. Per posar

una mica d’ordre en aquest zoològic de les

partícules subatòmiques, podem fer una

primera divisió i per fer-la abans hem de

parlar d’una propietat que tenen totes elles:

l’espín. L’espín és una propietat mesurable

associada a com giren les partícules sobre

si mateixes. Aquesta mesura o quantitat, es

mesura en múltiples d’una certa quantitat

fonamental. Quan la partícula té un espín

que és múltiple sencer d’aquesta quantitat

fonamental, o sigui, que té un espín 0, 1, 2,

etc, es diu que aquesta partícula és un bosó,

perquè satisfà les estadístiques dels cientí-

fics que les van definir (Bose i Einstein).

Quan la partícula té un espín que és múlti-

ple semisencer de la quantitat fonamental,

o sigui, que val ½, 3/2, -1/2, etc, llavors es

diu que aquesta partícula és un fermió.

Segons la mecànica quàntica, aquestes

forces tenen associades unes partícules que

són les portadores d’aquestes forces. Així,

en el cas de la força gravitatòria, la partícu-

la portadora és el gravitó; a la força electro-

magnètica, són els fotons; a la força nuclear

dèbil n’hi ha tres: les partícules W+, W- i

Zº; i, finalment, a la força nuclear forta n’hi

ha de vuit tipus, tots ells anomenats gluons

(de l’anglès glue: pegament).Totes aquestes

partícules intermediàries de les forces de la

natura són bosons. Caldria afegir el bosó

de Higgs (Hº) que és un tipus molt especial

de bosó, amb espín 0, del qual parlarem

més endavant. La resta de partícules, totes

són fermions i formen la matèria conegu-

da. Es cataloguen segons responguin o no a

les diferents forces de la natura.

Tots els fermions són sensibles a la

gravetat. Els que no són sensibles a la for-

ça nuclear forta són els leptons i els més

coneguts són els electrons, tot i que n’hi

ha de més tipus: uns electrons més pesats

(muons i tauons) i els neutrins, que també

són de tres tipus: els neutrins electrònics,

els muònics i els tauònics.

Els leptons són elementals, no es po-

den descomposar en partícules més peti-

tes. La resta de fermions són sensibles a la

força nuclear forta i es divideixen en dos

grans grups: els mesons i els barions. Tots

ells es poden descomposar en partícules

més elementals: els quarks.

Hi ha 6 tipus diferents de quarks ano-

menats: u (up: a dalt), d (down: a baix), s

(strange: estranyesa), c (charm: encant), t

(top: part superior) i b (bottom: part in-

ferior). Els barions estan formats per 3

quarks. Així, els protons estan formats

per 2 quarks u i 1 quark d, mentre que els

neutrons estan formats per 2 quarks d i 1

quark u. Són possibles totes les combina-

cions imaginables de 3 quarks, però for-

men partícules molt estranyes que només

trobem als rajos còsmics i als laboratoris

de partícules. Els mesons estan formats

per 1 quark i 1 antiquark. Un antiquark

és l’antipartícula d’un quark, és a dir, una

mena d’imatge al mirall del quark, amb les

propietats invertides, de manera que si un

quark i un antiquark del mateix tipus (per

exemple, un u i un anti-u) es troben, es

desintegren i emeten energia. Les antipar-

tícules formen el que es coneix com anti-

matèria. La major part de partícules tenen

associades les seves antipartícules.

Bé, ja tenim tot el zoològic del model

estàndard classificat. Segur que heu sentit

a parlar de la “matèria fosca” de l’univers.

No se sap què és encara i s’han postulat di-

ferents teories però ara toca parlar del bosó

de Higgs. Com a tot bosó, té un spín sen-

cer, en aquest cas, zero i està associat a un

camp de Higgs, que és una mena de camp

d’energia que omple tot l’univers. Les par-

tícules interactuen amb aquest camp de

Higgs gràcies al bosó de Higgs. Quan una

partícula interactua molt fortament amb

aquest camp, com per exemple, el quark

b, això fa que aquesta partícula esdevingui

molt massiva. En canvi, partícules com

l’electró interactuen de manera molt feble,

de manera que són més lleugeres. Algunes

com els fotons o els gravitons, no tenen

gens de massa.

Així, el bosó de Higgs és la peça clau

per dotar de massa les partícules fonamen-

tals i per això té un paper especial en el

model estàndard.

5756

5958

Sòl Pelvià (2): Tècni-ques de Fisioteràpia//////////////////////////////////////////////////////////////////////

Montse Sansa i Laura Gràcia · Centre de fisioteràpia

Davant d’una disfunció del sòl pelvià, com les mencionades en el mes anterior, el fisiotera-peuta especialitzat en uroginecologia realitza

una primera visita on fa una anamnesi (entrevista) i una valoració. Un cop s’obté tota la informació ne-cessària, s’inicia el tractament. Algunes tècniques que s’utilitzen en aquest camp de la fisioteràpia són:

-Presa de consciència: aprendre a fer una contracció eficaç de la musculatura del sòl pelvià.

-Teràpia Manual: estiraments. -Treball sobre diafragma: estiraments, tècniques de

la fàscia...-Tècniques de correcció de disfuncions lumbars i

pèlviques: la falta d’estabilitat de la zona lumbo-pelvia-na pot afectar al sòl pelvià, per aquest motiu s’ha de garantir un bon equilibri lumbar i pèlvic.

-Exercicis d’estabi-lització lumbopèlvica: treballant l’eficàcia en la contracció de la mus-culatura lumbar i abdo-minal.

-Gimnàstica Abdo-minal.

-Biofeedback: obte-nim informació sobre l’activitat muscular del sòl pelvià per ser conscients de la seva contracció i ob-tenir una millora sobre la força i el to de la muscula-tura.

-Electroestimulació: amb aquesta tècnica tenim l’objectiu de millorar la propiocepció; la força, resistèn-cia i to muscular; millorar la vascularització local i, per últim, buscar un efecte antiàlgic.

Una tècnica a destacar és el Massatge Perineal, que té per objectiu millorar l’elasticitat dels teixits al voltant de la vagina. Aquesta tècnica s’utilitza tant en la prepa-ració per al part com per al tractament de cicatrius.

Centre de Fissioteràpia Montse Sansa Tel. 654093008 - 630785363

Els fills són regals//////////////////////////////////////////////////////////////////////

ÒSCAR ROSELL · Pediatra

Fa uns dies llegia el llibre “Aquí i ara” d’Henry Nou-

wen, un conegut escriptor d’origen holandès. Aquest

autor, professor a Harvard, va deixar la seva càtedra

per anar a cuidar durant anys un minusvàlid sever. Les se-

ves paraules estan plenes de sensibilitat. Cito literalment un

paràgraf que diu això:

“Nosaltres creem als nostres fills, no els posseïm. Convé

tenir-ho molt present. No tenim perquè culpavilitzar-nos de

tots els seus problemes, ni atribuir-nos els seus èxits. Els fills

són regals de Déu. Ens els donen per tal que puguem ofe-

rir-los-hi un lloc segur i amable en el qual poden crèixer en

llibertat interior i exterior. Ens proporcionen una immensa

alegria i un immens dolor, precisament perquè són regals. El

do que rebem l’hem d’oferir de nou. Quan el nostre fill ens

deixa… el dolor i l’alegria es donen la mà. És llavors quan

sentim profundament que el “nostre” fill no és realment

“nostre” sinó que ens ha estat donat per a què es converteixi

en un regal per als altres”.

Això és tota una declaració amb àmplia perspectiva del

nostre paper com a pares.

benestar

6160

benestar

Cartes per reflexionar ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vita

Benvolgut/benvolguda profe:

Ara que ha començat un nou curs, permet que et parli de mi. Sóc un nen@ que té un trastorn ano-menat TDAH.

Això significa que em comportaré de forma molt inquieta, de vegades impulsiva. En ocasions em serà di-fícil mantenir l’atenció. Em distrauré fàcilment i de ve-gades faré tonteries que distrauran als altres companys i companyes de classe.

De vegades, ho sé segur, m’oblidaré de fer els deu-res i em deixaré a casa o a l’escola els llibres i els qua-derns.

Vull que sàpiguis que tot això no ho faig perquè vull sinó perquè no puc evitar-ho. Tampoc et sentis ofes@, ni pensis que desitjo fastiguejar-te.

M’agradaria que, malgrat tot el que el TDAH em faci fer a classe, m’acceptis i em diguis que sóc vàlid@, que sóc un bon nen@ i també que en ocasions sóc ca-paç de fer coses amb èxit.

Sé, pels meus pares, que fer això et resultarà molt difícil, però… tu ets profe! Segur que ho faràs bé.

PD: És bo, que guardis aquesta carta i la llegeixis sovint, perquè ens farà falta a tots dos...

Benvolgut/benvolguda profe:

Sóc massa petit@ per saber que he de donar-te les gràcies, i massa petit@ per saber gairebé perquè he de donar-te les gràcies. Però tinc sentiments...

És aquesta mirada, quan els teus ulls miren als meus, quan sé que m’entens, que entens la meva frus-tració, que entens el gran esforç que faig per superar els reptes, serà la mà a l’espatlla quan estic nerviós@, inquiet@ o desatent@ o aquell últim minut de més que em deixes en aquell examen que tant em costa acabar.

Tampoc el que fas és tan difícil com per a què no puguin fer-ho altres profes, però molts no ho farien per mi, ni ho fan per altres nens com jo...

Si com a bon TDAH acabés sent un geni, inventaria la Màquina del Temps, per viatjar 10 anys endavant i donar-te les gràcies que et mereixes.

Tú entens que el meu caparró no treballa tan de-pressa, o potser hauria de dir que treballa massa de-pressa... qui sap, jo faig el que puc.

Ets únic@ perquè saps mirar, saps entendre el meu patir i saps que quan em rebel·lo estic demanant ajuda a crits.

Jo, qui estic escrivint aquesta carta, no existeixo, però en ella hi ha un tros de l’ànima de cada alumne al que has i estàs ajudant, i qui escriu només fa que posar les veus de nens, de nenes i de joves que sense gent com tu tindrien molts problemes.

Per això amb aquesta carta només et vull dir GRÀ-CIES, GRÀCIES per ajudar als nens que patim TDAH i altres trastorns, perquè sense gent com tu estem sords, coixos, muts, cecs i perduts.

CARTA 1

CARTA 2

Aquest mes publiquem dues cartes de dos alumnes dirigides als seus professors i/o professores. Són dues cartes per reflexionar, per estar atents als nostres fills i filles, per entendre millor els seus comportaments i per cercar les solucions més adequades a cada problema. Stimulus Vita Gabinet Psicopedagògic. Tel: 696 46 30 80-657 75 37 56.

Els balnearis de Cerdanya són poc coneguts però sorprenen a tothom qui els visita. En aquest sentit, us recomanem una interessant visita

per l’Alta Cerdanya, a la banda francesa, on hi ha en pocs quilòmetres una bona oferta d’aigues termals.

L’excursió la començarem a l’Hotel Muntanya de Pru-llans. Allí hi passarem la nit i de bon de matí empren-drem el viatge cap a Dorres, una petita població situada a 1.500 metres d’alçada, a la falda del Carlit. La tempe-ratura de l’aigua d’aquests banys és d’uns 42 graus, les piscines són petites però el fet que estiguin a l’aire lliure dóna una gran sensació de llibertat. Anar-hi a l’hiver, i banyar-se envoltat de neu, és una proposta suggerent.

A pocs quilòmetres hi trobem els Banys de Llo, a les gorges del Segre, en l’entorn pintoresc del po-ble de Llo i remodelats a finals del 2011. Podeu es-collir banyar-vos a les instal·lacions de Les Bains de Llo (amb spa, sauna, jacuzzis...) o fer-ho direc-tament a les aigües del Segre sense pagar entrada.

Una altra proposta són les termes del poble de Mont-lluís, unes termes ubicades en un hotel que compta amb unes instal·lacions força complertes i amb una llarga experiència en l’àmbit del turisme termal. Igualment, a uns 15 quilòmetres de Montlluís i en direcció a Per-pinyà hi ha el balneari de Saint Thomas Les Bains, un balneari clàssic situat enmig d’un impactant congost.

L’excursió, si és de diversos dies millor, recomanem acabar-la a l’Hotel Muntanya on ens retrobem altre

cop amb la calma que es gaudeix al poble de Prullans (conegut per la Fira del Pessebre que s’hi celebra du-rant el mes de desembre) i amb la tranquil·litat d’unes instal·lacions modèliques dirigides per la família Isern.

Més al su d’aquesta ruta per Cerdanya s’hi troba el Balne-ari de Sant Vicenç, situat a la comarca de l’Alt Urgell, a la riba del riu Segre, al peu de la carretera que uneix La Seu d’Urgell amb Puigcerdà i a 22km. del Principat d’Andorra.

Els balnearis de Cerdanya, una cura de salud i una estada inoblidable///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

S Alonso · Prullans

6362

Apropa’t al Pirineu des de diferents punts de vista

Pensar el PirineuIsidre Domenjó

Una selecció d’articles d’opinió que haescrit a El Periòdic d’Andorra durant elsdarrers anys. L’opinió que aquest autorexpressa s’ha convertit en una referènciamés enllà del propi Pirineu.

El gust (i les ganes) de ser PirinencMarià Cerqueda i Marc Mateu

Una selecció d’articles d’opinió escrits ala revista VIUREALS PIRINEUS acom-panyats d’il·lustracions del jove MarcMateu. EDICIÓ ESGOTADA.

La Cerdanya a la balitrescaEnric Quílez

Recull d’articles publicats al seu blog. Elstextos configuren una mirada crítica sobrela realitat actual de la Cerdanya, marcadaper una sèrie d’aconteixements històricsque han determinat el seu devenir.

Llibre del VescJoan Graell i Philippe Lavaill

En obrir el Llibre del vesc ens trobemdavant d’una poesia que no deixa lloc aldubte: tenaç, segura, pura i embriagadora.Que t’encara amb la terra, que et sedueix iper la qual et deixes portar.

Contrapunts. Des de l’ Alt UrgellJoan Aixàs

Recull d’articles publicats a la revistaVIURE ALS PIRINEUS des del setembredel 2007 fins al març de 2010. Un total de30 textos on l’autor, metge de professió,exposa la seva naturalesa més humanista.

Comarques oblidadesCarles Gascón

L’any 1980, vint-i-cinc anys abans defundar la Cooperativa Cadí, el joveJosep Zulueta arribava al Pirineu i estrobava unes comarques força endarre-rides.

Alt Urgell. Motarrots, fets, llegen-des

Josep Espunyes

Anys enrere, els pobles del Pirineu havienestat batejats amb un renom col·lectiu, apli-cat als seus veïns, que solia referir-se a lescaracterístiques, defectes i singularitats delconjunt del poble.

La Cerdanya. Quadern de notesAlfred Pérez-Bastardas

Un llibre de reflexions i vivències d’unbarceloní que fa més de quaranta anys vadescobrir Cerdanya i se’n va enamorar.

El parlar de CerdanyaManel Figuera, Anna Montané, AgnèsFiguera, Enric Quílez i Salvador Vigo

Un treball que es va iniciar fa vint-i-cincanys i que recull les peculiaritats pròpiesdel parlar cerdà.

Cerdanya íntimaAlfons Brosel

Una selecció d’entrevistes a personesvinculades a Cerdanya que l’autor vapublicar al Periòdic d’Andorra.

973 35 54 29edicionssaloria@gmail.com