r/flfìT LLOREflÇ DE/ CflROIU/AR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * OCTUBRE DE 1986 * N° 121

Editorial FLOR DE CARD -2- (182)

És cosa sabuda i comprovada que el fun-cionament de les entitats més o manco al-truistes -que no persegueixen el benefici econòmic per elles mateixes ni per a les perso-nes que s'hi relacionen- no gaudeix de l'es-tabilitat que seria desitjable. El gràfic querepresentaria aquest funcionament no esta-ria format per una línia horitzontal i sensealteracions, sinó per una sèrie de pujades ibaixades que es correspondrien amb les èpo-ques de molta activitat i amb aquelles enquè la deixadesa i la despreocupació fossinla tònica general.

Això és una cosa molt lògica, puix és na-tural que una persona, després d'haver fetles seves hores de feina, no tengui sempreganes de posar-se a començar-ne una altra.Hi pot haver temporades que sí que en ten-gui, de temps i ganes, però no se li pot exi-gir que aquesta situació tengui una duracióindefinida.

És per això que aquestes entitats solencomptar amb un nucli de persones més omanco decidides a que l'"empresa" tiri en-vant, enrevoltades d'uns col·laboradors esporadies que es van renovant cada cert temps.

I Flor de Card, com no podia esser d'altramanera, és una d'aquestes entitats. Comptaamb un nucli de gent habitual que ja faanys que la treu al carrer -alguns dels seusmembres hi són des de la seva fundació- iamb uns col·laboradors que, al llarg dels gai_rebé 15 anys d'existència, han arribat prop"dels 200, encara queden l'actualitat única-ment rondin la dotzena." El problema estriba en què el nucli esta-ble que habitualment se'n cuida és més a-viat redui't i no sembla que ara per ara du-gui punt d'expandir-se. I si aquest nucli, percansament o perquè no es vulgui dedicar auna sola activitat, deixa d'encarregar-se'n,la revista corr el perill d'anar cap a una bai^xada irreversible.

Quina solució hi ha perquè això no arri-bi a succeir? Únicament una: que hi hagimés gent que col·labori per tal que la majo-ria de les feines no caiguin sempre sobre lesmateixes persones. No oblidem • que Flor deCard sortirà si hi ha llorencins que volenque surti, però no basta que ho diguin de paraula, cal que estiguin disposats a aferrar-s'hi de valent.

Flor de CardBolletí-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de SantTelèfon: 569119Número 121Octubre de 1986Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural

Llorenç, 36

CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep CortèsConselle de Redacció:

COL·LABOREN

APAGuillem Pont

VarisJosep Cortès

Ramon RossellóMaria Calmés

Antònia ServeraBiel MasstotXesc UmbertJaume Galmés

Tomeu MatamalasAntoni SansóJosé M. CerezoLlorenç ArtiguesJoana DomengeBel Nicolau

i ServeraFelip FortezaGuillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

-

CampamentsSant Llorenç, ahirL'EscolaEspipelladesSa PuntaHistòriaBatecSi lleu...ComptabilitatBatecMúsicaEl tempsPoesiaEsportsTordsTordsObjectorsEl còmicEl RossellóDistribució

3t+

2068

159

1018

10101112191313141617

BANC ESPANYOL DE CRÈDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

FLOR DE CARD -3- (183)

El dia 7 d'octubre i amb els assistents ha-bituals -és a dir, manco de la meitat- va te-nir lloc la darrera reunió de la Junta Direc-tiva de l'APA del curs passat. Es tractarenels temes que segueixen:

* El secretari donà compte que els bene-ficis obtinguts per la distribució dels llibresde texte pujaran a devers 250.000 pts. La nova Junta que s'elegirà haurà de decidir quinmaterial escolar s'ha de comprar.També informà que s'havia cobrat la subven-cióde 100.000 pts. que ens va concedir l'A-juntament.Donat que els pares dels pàrvuls de quatreanys no havien comprat llibres de texte i pertant no havien pagat l'assegurança escolar nila quota de l'APA, se'ls ho comunicarà mit-jançant una nota que s'entregarà als al.lots.

* El director informà que les activitats integrades dins l'Esport Escolar que es duran aterme enguany a l'Escola seran: Brile, bàs-quet, cross, atletisme, escacs, futbito, gim-nasia i ping-pong.

* L'Assemblea anual de l'APA, on es donarà compte de les entrades i sortides i s'ele-girà la nova Junta, tendra lloc a l'escola eldia 17 d'octubre.

* El 7 de novembre es farà un sopar decomiat a Pere Riera Torres, president del'Associació els darrers tres cursos. Se li fa-rà entrega d'una placa commemorativa.

•x-*-*--**

ESTAT DE COMPTES DEL CURS 85-86

Saldo a 15.11.85EntradesQuotes APA, llibres i segurosSubvenció AjuntamentInteressos "La Caixa"SortidesFra. Nadal CaldenteyPagaments logopedaFra. Mateu Llodrà (ferrer)Devolució subvenció APA'SRebut APA'SFra. Guillem Quina (mcbles)Compra màquina d'escriureCompra ràdio cassettes (2)Fra. FarmàciaLlibres i màquina duplicadoraFra. Ca'n Robí

479.735'-

1.481.400'-100.000'-

3.260'-

7.056'-22.750'-6.972'-

25.000'-10.000'-19.454'-39.000'-40.000'-10.000'-65.411'-3.868'-

Fra. Sa CovaDespeses fi de cursLicància Fiscal 1985Pagament llibresPagament assegurancesTotal entradesTotal sortidesSaldo a 12.10.86

*****

18.526'-39.470'-7.860'-

977.443'_93.902'-

2.064.395'-1.386.712'-

677.683'-

A l'Assemblea General celebrada el dia 17d'octubre s'elegiren els nous membres de laJunta. Són els següents:

1er de Preescolar2on de Preescolar

1er.2on. A2on. B

3er.4rt.

5è. A5è. B6è. A6è. B

7è.8è.

Pere BallesterFrancesca SansóJaume FerrerAntònia SalasAntoni CabrerGuillem QuinaBàrbara GenovartJoan MoreyJaume ComilaAntònia AdroverAina SimonetJoan CarrióHermínia SalasMargalida BauçàPere MesquidaJosep CortèsGuillem SolerRafel FebrerJoan SantandreuEduard PeralesBernat BrunetBartomeu MestreSebastà ComilaAntoni EstevaLlorenç Cabrer

Posteriorment, i amb votació secreta efectuada entre tots els assistents es va procedira l'elecció dels càrrecs:President Guillem SolerVice-presidenta Aina Sime netSecretari Pere MesquidaTresorer Joan Carrió

Les reunions es duran a terme, igual queel curs passat, els segons dimarts de cadames, i seran obertes a tots els membres del'APA que hi vulguin assistir.

»ff

13 anys de campamentsUNA EXPERIENCIA EDUCATIVA

FLOR DE CARD -»- (18»)

1978 - LA PARTICIPACIÓ

EL CIRC

Poser algú recordará el de1978 com el campament delcirc, per mor d'aquella vistosa carpa realitzada amb ti-res de paper higiènic de di-versos colors que omplia la"plaça" del pinar de Son Jo-sep.

Un circ on, a dir ver, notot foren rialles, car aquestany tinguérem els primers i-sortosament- únics nins ac-cidentats: un trau a una ce-lla i un braç romput

L'equip de monitors -can-viant Maria per Catalina-fouel mateix que l'any anterior,aspecte extraordinari i que comentaré mésamplament a les conclussions. Un equip compacte i ben avingut com ja vaig assenyalar,que possibilità vetlades ben entranyables comaquella d'en Rafel fent d'"abeja Maya".

Però, malgrat les anècdotes i malgrat a-questa mena de desil·lusió que porta el conei^xement de les pròpies limitacions -preparar,programar, posar-se d'acord amb les petitescoses... fer equip compacte... sempre les mateixes conclussions- el de 1978 és un campa-ment destacable bàsicament per dues raons:

A - PARTICIPACIÓ

Des de la Barca Trencada hi havia hagutcerta participació dels pares en la prepara-ció dels campaments. Participació que s'anàaccentuant amb la creació del Centre d'Es-plai i que d'alguna manera resultava un ele-ment singularitzador.

Fins a l'any 78 aquesta participació f ou untant intuitiva, de "donar una mà" allà on fesfalta. Però a partir d'aquesta data fou "pro-gramada" amb distribució de funcions i res-ponsabilitats, i també amb poder decisori so-bre determinades activitats (salvant distàn-cies, una mena de LODE anticipada).

Participació que també arriba als infantsmitjançant la programació i preparació autò-noma de diverses activitats i responsabilitats.

Responsabilitats que compartien la majo-ria dels 39 acampats, que ja portaven unsquants campaments en el seu haver.

B - APROFUNDIMENT

El pas per la facultat comença a manifes-tar-se; abans d'iniciar el campament cal co-nèixer els al·lots i no mitjançant la "intui-ció", es tracta de complimentar, comparar ianalitzar les dades dels pares i les de collitapròpia mitjançant complimentació d'uns í-tems prèviament establerts.

I quant a la tasca didàctica ^ s'intentà se-guir el model didàctic de Fernández-Sarranona-Tarín.

Vist amb perspectiva, l'aplicació almancod'aquest model bàsic sembla inqüestionable.Avui, i malgrat moltes possibles matisacions,ningú (?) no confia amb la simple "intuició^1

a l'hora d'envestir una tasca educativa, peròl'intent d'aplicació del model didàctic, s'hade centrar en un temps (1978) i en un espaide banda la no Professionalität dels monitors

El campament de 1978, és, idò, una passamés en l'experiència educativa que represen-taren els campaments.

EL CENTRE D'ESPLAICOM A POSSIBILITADOR DE...LES XERRADES

Els hiverns de 1977 i 1978 vengueren aparlar d'educació, els mestres Joan Sans, enJoan Mora i en Pere Rios, na Margalida Mar_roig, uns professors i pares de Mata de Jonc,el Dr. Carles Ferret, juntament amb el psi-

Varis FLOR DE CARD -5- (183)

còleg Tomàs Pujol, en Ramon Bassa i en Jaume Alberti, n'Aina Moll i el Dr. Gabriel Ja~ner Manila.

Convidàrem els "xerradors", a vegadesamb vergonya perquè sabíem que solamenthi hauria una dotzena d'"escoltadors". Escol^tàvem, parlàvem i li donàvem les gràcies iun adéu-siau.

Les xerades surten a rotlo perquè, ara,vist en perspectiva, voldria destacar dos as-pectes:

a - El motivador

Anar a una xerrada implicava escoltar, però també parlar dels nins a l'entrada i a lasortida, així com comentar el que s'havia ditamb un o altre, alguns dies. Aspecte, per elmateix, interessant; representaven una menad'excusa per parlar d'anècdotes i/o proble-mes personals (^exteriorització = anàlisi).

b - Com a tècnica

La informació- és un element consciencia-dor (=impulsor de noves actituds). Les xerra-des són una tècnica molesta, que implica re-lacions prèvies, però també rendable. Esticconvinçut que les vuit xerrades del Centred'Esplai serviren d'alguna cosa: algunes fa-mílies amb actitud oberta -no totes les "habi^tuals" dissortadament- canviaren conductes,matisacions... actituds davant els fills (po-dria citar noms i fets però no ho faré).

La combinació de predisposició i xerradesféu possible determinats canvis més o menysduradors (potser alguns definitius?) en les relacions pares-fills.

Pens que malgrat els canvis -tangibles- nos'haguessin estrevingut, pel simple fet de les"informacions" ja es donaren per ben pagatsels xerradors, car òbviament no és la matei-xa cosa actuar, diguem-ne malament, davantels fills pensant que hom no fa bé o essentconscient de que t'erres.

Guillem Pont

* El Consell Insular de Mallorca ha posat unpalco del Teatre Principal a disposició de laPremsa Forana per a tots els dies i funcionsque s'hi realitzin.

•x-****-*****

* El Consell Insular de Mallorca ha acordatadquirir 36 subscripcions de Flor de Card pertal d'ésser distribui'des a totes les bibliote-ques adscrites a la xarxa que manté.

****** ****

* En Francesc Triay, candidat del PSOE a lapresidència de la Comunitat Autònoma, hame.nifestat a la Premsa Forana que és parti-dari que que les ajudes que aquesta rebi es-tiguin regulades per una llei.

**********

* El Consell Insular de Mallorca ha destinat43 milions de pessetes als projectes de Cen-tres Culturals de diversos pobles de l'illa:Santanyí, Bunyola, Esporles, Mancor, Muro,Sant Joan, Santa Eugènia, Selva i Sineu.Sembla que Sant Llorenç no n'havia sol·lici-tada cap, d'ajuda.

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

COS I SALUT

Barbarisme Forma correctaÀCIDESCANSANCICEGOENFERMEDATESCALOFRÍOESGUINCEFLEMÓNJUANETELLAGAPESADILLARESPIROVAHÍDO

acidesa, agruracansament, fatigacecmalaltiacalfredesquinçflegmegalindónafra, úlceramalsonale, respirtorn de cap

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

L'Escola FLOR DE CARD -6- (186)

EL TEMA

Hem anat fent preguntes a la gent del no£tre poble per saber quin tant per cent era analfabet i quin no ho era.

Les preguntes eren tres:Teniu el Graduat escolar?Sabeu llegir?Sabeu Escriure?

ELS ENQUESTATS

Anys Professió

18 Picapedrer18 Estudiant20 Cambrera21 Dependenta25 Fuster46 Bugaderia (hotel)40 Cosidora77 Foraviler jubilat76 Dona de casa jubilada33 Recepcionista25 Cuiner42 Picapedrer36 Dona de casa43 Electricista48 Picapedrer54 Dona de casa51 Cosidora28 Electricista70 Foraviler jubilat82 Foravilera jubilada20 Mecànic31 Mecànic37 Cambrer40 Fuster37 Dona de casa& Guixaine

" 70 Jubilat66 Jubilat54 Fuster19 Estudiant37 Guixaine43 Fuster35 Picapedrer40 Picapedrer39 Oficinista23 Cambrera23 Dependenta30 Modista60 Cosidora63 Brodadora

Estudis

E.G.B.C.O.UE.G.B.E.G.B.E.G.B. - F.P.

E.G.B. - F.P.

Primaris

E.G.B. - F.P.

E.G.B. - F.P.PrimarisPrimaris

PrimarisPrimaris

Llegeix EScriu Compta

+++++

++++

+

+++++

+++++

+

++++++

+•

+++++

++

++++++

++

++++++

++

+++-t-++

C.O.U.Primaris

PrimarisPrimarisPrimarisE.G.B. - F.P.E.G.B.E.G.B.

++

++++++

++

++++++

++•

++++++

+ : Saben llegir, escriure o comptar- : No tenen estudis o no saben llegir,, escriure o comptar

FLOR DE CARD -7- (187)

LES CONCLUSSIONS

De la pregunta n2 1 -Sabeullegir?-, d'unes 60 persones en-questades un W%> en saben i el20% restant, no. La majoria delsque saben llegir està entre els15 i els 65 anys. Les que no ensaben estan entre els 65 i els85 anys.

De la pregunta n5 2 -Sabeuescriure?-, d'unes 60 personesenquestades, 32 contesten afir-mativament i 28 diuen que nosaben. En aquesta pregunta nohi ha hagut molta diferència,però hi ha bastanta gent que hadit que no sabia escriure perquèfeia faltes.

De la pregunta n? 3 -Quinsestudis teniu?-, la majoria afir-ma que té el graduat escolar,però no s'ha diferenciat gaireen les altres respostes. De 35 a80 anys han dit que tenien elcertificat d'estudis primaris, idels 80 als 85 no tenien res, però han dit que havien anat a es-cola.

De la pregunta n5 4 -¿Quèllegeixes més, revistes, novel·les,tebeos, llibres o no sols llegir?,la majoria no sol llegir. Els quellegeixen es decanten per les revistes i novel.les. Dels 15 als 17anys solen llegir tebeos; dels 18als 25, novel·les; dels 30 fins als76, revistes; els estudiants sónels únics que es decideixen pelsllibres.

Margalida Caldentey BauçàMargalida Pasqual NebotJoana Maria Soler BrunetFrancesca Torres Sanxo

HAS ANAT A L'ESCOLA?SI —NO

15-20 ¿0-25 25-30 30-36 35-40 <<0-<<5 <v5-55 55-65 65-75 73-J5

TENS EL GRADUAT ESCOLAR?SINO

3 -

2 -

1 -

/5-20 20-25 Í5-30 30-35 35-40 <<ÍM5 45-55 55-65 65-?5 ?5-85

SAPS LLEGIR I ESCRIURE?SINO -—

13-10 20-55 2S-30 30-55 35-</0 </0-V5 <íS'55 55'65 65-"?$ 75-S5

Isßjpcllades FLOR DE CARD -8- (188)

Se.QuA.ame.ni. nauteu lle.git damunt e¿ dioAii> que. ja te.nim ¿o que.mo* mancava peA complítaA ¿a "le.gií>latuAa" muYU.cA.pcJL i &eA e¿de.u Ae.ali> ju*t*: un gAup teAAOAÍ*ta d'e.x.tAejna dA¿ta pAovava óe¿eócopeíeó Á. *'e.ntAe.nava peA un pinati de. ¿a banda de. Cala MitloA.Que. ¿a. policia nacional o ¿a GuoAdia Civil no ¿e'n /teme¿¿¿n úuna co*a disculpable. peA tal com e¿ G . A . L. é¿ una oAganitzaciómotí ejjeoix.ua, peAÒ que. e¿ cabo i en PeAlito no *'e.n*uma**in A&*no ho puc e.nte.ndAe. de. cap maneAa.¿No havie.n dit en e¿ Ple. que. eten policie* d'etite.1.?

A una de. ¿e¿ ¿eue¿ habitual* ¿e¿¿¿on¿ e¿pÍAÍti*te¿, ¿a meva dona-que. *é ceAt que é¿ tin poc bnjuÀxa- va ¿en/et una expe^u-èncxta que.IÀ. va deAxoA eo cabe.tti> de. punta: 4e Li voAe.n apaAeÀxeA ¿eo ¿e-¿omx.eó cí'e¿ candidat* a bâtie, a ¿e¿ Uxónen^tó e.ie.c.cion¿ municipal*.Si e-tô e¿peAÍt& no dive.n me.ntide¿ -que. no en conec cap que n'ha-QÍ (¿oteó ma¿- ¿o'n aque^^ó: en Mique£ faleAa, en Tornea COAÒO', enTon^c Cuc, n'Ignasi, en Joan PaleA, en Ramón cí'ei Fo/tn -c e Maíeucíe Son COAAÍÓ, ¿i be aqaeó^ó do4 doAAeAÁ ¿e. ue-cen un poc embu-¿eoxtó.No me cl-iAeu que no ¿¿giù. una vi&ió e¿panto¿a!

"l/acíemecum cí'e4 Potútic Local" ( l / lCom cue, maldame.nt. <¿JL pugui ¿embloA una con&iadictònia xoviada,4'expie^-ó-to' "($eA politica" en ¿o ¿entxxC d'actuat d'acoAd ambuna ide.ologia e¿ta pAou de¿pAe¿tigiada p'e¿ politic* ( ? ) lloAe.nein*, nao cíe pAocuAOA e-vitoA-la.En eó ¿eu ££oc po-tó escampan. p'e¿ quatAe. ve.nt* que. lo que. tuvol* ¿ó "¿et poble.", que. é* com a meó ambigu i no compAomzt gaiAe. an e¿ QU/C no ctcu.Si te.n* cap dubte, pot* acudiA an í* batle. actual, que. n'éó ungA.an expert.

(E¿ una gen¿¿¿e¿a cíe PRO PO LÖSA)

A£.^e£ux.a/QuatAe. ; Ae.gidoAt> que. votoAe.n a favoA de. *a uAbanització de. SaPunta de. n'AmeA a/ta nan ¿-¿gnaí una coAta dÍAÍgida an en Je.AoniSaiz peA demanoA que. *igui pAote.gida aix.i com toca {Pag. 7 5 ) .GA.an dia de. joia, que. ja no ctcuen e¿* EvangeÂÀ*: en e.1 CeÂ. {¡anme* ¿eá-ta peA un pecador pe.ne.dit que. peA 99 que. ¿emp/ie nan ¿e¿boncía.I en aquest ca* *ó\i quatAe.: En Bua ço, en PaleAa, en COA bo' i en Co££.'

é¿ ben veA que. en ac/ueóí mo'n un cí¿a o ¿'a£íA.e -to-t *'oAAÍba a ¿eb-te.Fa co¿a ci'un any una bona poAtida de. ve2nat* de. *a ga*olineAa vane.n ha-veA de. CÓAAZA peAque. *a GuoAdia Civil *e. pe.n*ava que. eAe.n e.U* e¿ quihavie.n tomat ¿t* e*colon* que. atuAove.n *'aigo, peAÒ a/*'"Ultima HoAa" de.dia 25, en GabAieJL Le. Senne, dÍAe.ctoA ge.neAal d'ObAz* Públiques, Ae¿pon-guen/t a ¿'acaóacx-o' cíe que en un any no kavie.n ¿e£ ^eó, va con^í**oA que.ejie.fi. e.l&> e¿ qui eJit> havie.n tomat.Supo* que. n'hi hauAa qualcun que. li deÁxoAa ¿eó anques com unltamboAÍno.

-1 *i hi havia mitja dotze.no. de. mont* peA moA d'una inacció de. ¿e¿ ^1-^ A,a-ígoó, ¿' Ajuntame.nt ¿que. dÍAÍa? •* - "-!^ue ¿'na cíe &eA tot lo po**ible. peA oAAiboA a un acoAd conjunt que.faciliti *'inici de. ¿e¿ coni>eA¿e¿ que. duguin, en un p£aç no ma¿¿allunyà, a *'n*tabtune.nt d'una pAopo*ta de. boóeó d'actuació de. COAOa confie-CcionoA un cale.ndoAi de. Ae.unA.on* de*tinade* a * ' tlaboAaciód'un pAûje.cte. de. canalització de. óe¿ a^go¿, ¿emp/te i quan, aiiCo *i,no peAJudiqui ít* inteAe¿*o* d'e* poAticuloA*.

î^A

^^ +l ^ *

>tä

Història FLOR DE CARD -9- (189)

LA VISITA DEL VIRREI LLUÏS VICH

L'any 1585, el virrei de Mallorca don Llu-ís Vich -germà de don Joan Vich, bisbe de ladiòcesi mallorquina- va enviar al Rei una re-lació ben detallada de la visita practicada atots els pobles i viles de l'illa, cales i ports,torres de defensa, etc. prenint en cada vilamostra dels homes d'armes i dels altres habi-tadors, nombre de bestiar, i manà que a laribera es construïssin les torres que va creu-re eren més necessàries per a la defensa del'illa contra els moros i pirates que el segleXVI havien infestat el Mediterrani.

Vet ací a continuació el fragment de lavisita que fa referència a Manacor i el seuterme:

"Y *iguie.ndo mí viaje, pò fi ¿a. masu.no. yoJL Re.ge.nte. Sa.tze.do con *u* ónde.ne¿> ¿ue-lon a. la. villa de. Manacoi, ¿tu. a ve*. Ca-ia Musiada y Cala Magnane*, adonde. ttiacé.una towie. pasta ¿a ¿¿empo, Cala E*tayolpue.de. di^esiiA, y vi tambie.n Cala Mana cotox.de.ne. en *u tone, lo ne.ce¿asiio, vi CalaMotila y la Punta d'En Brotat adonde, tfia-c¿ una to fine.. Ne-ce^oAiame-nte. pío cufiaste,la hagan lo* confrontanti*, y de. allí&ui a Manacoft a cinco de. Ebftexo adonde,hallé la ge.nte. e.n e*quadstón, hice, con ¿Icomo e¿tá ducho e.n o tía* pastte* y de¿-pué* tom¿ la mueAtfia y oí de. ju*ticiacon má* lo que. conve.nia.klcabucesio* 320BalleÁteAo* 27/Lanca* y pica* 222Caballo* 73

SS62.7601.414

4.174SI

1267

301537790

24.6343S3755

V como de. la Punta d'En Brotat utacabo LibfteJLl e¿ todo playa, ¿ux. de. Mana-con a Atitá a lo¿ ¿e.y¿> poi eJl camino on-dinasiio".

Con loó demÓA de, comunióny de. inútil

Atma4 cA.e.cidai>, alcabucesE¿pada¿Caballo*y ¿u munición de. neApeJto.BeAtian, mula* y macho*Bowiico*ye.gua&O ve. j a* y casinesio*Ca.bn.aA y vaca*Puesico*

NOTES HISTORIQUES

3oan Sauri', fill de Nicolau Sauri', de Bada-lona, en el testament fet el mes de maig de1327, disposava que volia esser enterrat a laSeu de Mallorca, al mateix temps que assig-nava 5 sous barcelonesos a l'obra de SantaMaria de Montserrat, i 10 sous a l'obra del'església de Santa Maria de Badalona. Feiaaltres deixes a parents i amics (ACM prot.n° 14.560 s.f.).

L'any 1450, Rafel Monells, mestre de car-tes de navegar, ciutadà de Mallorca reconei-xia que una esclava russa de 16 anys d'edatanomenada Caterina, era propietat de la se-va amiga o concubina, la dona Alvira (ARMprot. Bernat Contestí C-107 f. 102v). D'al-tra banda, Gabriel Vallseca, bruixoler, i mu-ller Floreta, reconeixien .deure 56 lliures aLluís Lane, mercader, preu de. 4 draps de co-lor (Id. f. 176v).

Dia 11 de setembre de 1465, Arnau Sure-da, cavaller, reconeixia que Antoni Serverade Manacor li havia entregades 100 lliuresconsignades per Antoni Rosselló, preu de lapossessió anomenada La Punta, compradaper dit Servera a dit Rosselló (ARM prot.Joan Castell C-138 f. 59v).

De l'any 1763 és una acta de venda deles cases de la posada-., de Montserrat, deCiutat, a favor d'Andreu Barceló (ADM1/4/17). I de l'any 1740 és un llibre d'entra-des i sortides de la capellania de l'oratoride Montserrat, benefici que tenia JaumeBestar d, doctor en Teologia (ADM MSL/14).Finalment, a un protocol notarial de 1680,trobam registrat Fra Francesc Villalobos, re-ligiós proies de Montserrat (ARM R-140s.f.).

Ramon Rosselló

W^ í !•". /í . I^^/«Vmií·tíuiiiA« mtn(>ityi^M n« fÏ.f rnultffcím«, «tyfl^iM-' CVW^,

"Viriam* feti.&< « (Ami-flnt- ^arfti^f. ™ft»(T<}» 'VifnftMai i~t<*n.«i «v»/

(Armes a un document de l'any 1420 custo-diat a l'Arxiu del Regne de Mallorca -Pre-gons AH 423 f. 10-).

Batec FLOR DE CARD -10- (190)

JUBILATS

El dia 23 d'octubre es va celebrar l'As-semblea General de l'ASsociació de Jubilats,a la qual el seu president, en Jordi Pont, vadonar compte del balanç anual i de les acti-viats realitzades.

A la mateixa reunió un representant delConsell Insular de Mallorca va explicar elseu programa de viatges econòmics per alsjubilats de l'illa.

TOTSANTS

Com cada any per aquestes dates la gentha seguit rendint culte als seus morts. El cementiti ha tornat estar ple de gent i flors.

CURSET

El dia 3 de novembre va començar un cur_set de cuina organitzat per Flor de Card, acàrrec de Jordi Guillem, xef de cuina des'Eurotel. Està previst que duri f ino a Nadali s'hi han apuntat una vintena de llorencins.

GRADUAT ESCOLAR

VENT

El dia primer d'octubre el vent va bufaramb tant força que va tomar un arbre de laplaceta de s'Ajuntament.

Maria GalmésAntònia Servera

A partir del mes de novembre començaun curs a l'escola destinat als adults que vul^guin conseguir el Graduat Escolar.

En aquests moments hi ha una quinzenade persones inscrites.

EXCURSIÓ

El 2 de novembre un grup d'al.lots i mes_tres va organitzar una excursió al "Camí des'Arxiduc", que com se sap està a la serraque uneix Valldemossa amb Deià, just abaixdel Teix. »

" NAIXAMENTS

Na Maria Llodrà Alzina va néixer a SantLlorenç el dia 26 de setembre. És filla d'enMateu i na Catalina. Enhorabona!

DEFUNCIONS

Margalida Mascaró Adrover mor a SantLlorenç dia 14 d'octubre. Era casada i tenia76 anys. Al Cel sia.

Antònia Galmés Comila mor a Sant Llo-renç dia 16 d'octubre. Era fadrina i tenia 72anys. Que la vegem en el Cel.

Nicolau Pasqual Pasqual mor el dia 26d'octubre a Sant Llorenç. Era casat i tenia63 anvs. Descansi en pau.

DEU ANYS DE CURSOS MUSICALS

Enguany s'acompleix el desè aniversarid'ença que s'iniciaren els cursos de DireccióCoral i Pedagogia Musical. Aquesta comemoració s'adjunta a altres que també se cele-bren en el nostre àmbit: la desena Setmanade Música de Felanitx, els vint-i-cinc anysdel Festival de Pollença, el trentè aniversa-ri de l'establiment de les JJ.MM. a Ciutat,els vint anys tant de la Capella Mallorquinacom dels Nins Cantaires de Sant Francesc i,encara, la desena Setmana dels Orgues deMallorca. També és un any prolífic en cele-bracions personals: als nostres Antoni Sanxo,Andreu Parera i Miquel Capllonch, hem d'u-nir els noms de Respighi, Mahler, Listz, Weber, Delibes, Kuhlau, Caldara, Pergolesi, Por_pora, Marcello, Victoria, Gabrielli, Peri i Phi^lippe de Vitry, per citar els més coneguts.

Està ben clar que aquest també podria haver tengut l'anqmenament explícit d'"AnyEuropeu de la Música" si no fos que entre elgloriós triple centenari de l'any passat hi sobresortia la figura cabdal de Joan SebastiàBach.

Centrem-nos, però, en el cas d'ara: elsCursos. Vull repetir les paraules que diu elPoeta:

"No és pobra ni petita, la campana, quanté ressonàncies..."

I aquesta campana en té, de ressonàncies.Amb la d'enguany seran deu les batallonadesque haurà escampat pel món i el seu ressòl'hem de cercar no únicament en els actesque es duen a terme a La Porciúncula des'Arenai, no únicament dins les classes esti-vals sota la sufocant calor. El frui t efectiud'aquests anys i d'aquesta feina el trobaremescampat arreu de Mallorca: el trobarem enels nombrosos cors formats arran d'aquestscursos, en la preparació assolida per moltsdels seus directors, en la tècnica aportadaals seus cantaires, en la renovació constantque s'ha fet del repertori coral, en la tascaque han pogut desenvolupar multi tud de me£tres dins la seva escola... No, no és petitala campana... el poeta no ho escriví debades.

I. encara hem d'afegir dues realitzacions |

FLOR DE CARD -11- (191)

més estables i de superior infraestructura:elsorgiment, arran d'aquests cursos, del movi-ment de corals infantils i la seva canalitza -ció en federació; i, finalment, la creació del'Escola de Pedagogia Musical, que mantenviu durant tot l'any l'esperit dels ensenya-ments impartits durant la setmana d'estiu.

Tenint en compta tots els elements expo-sats podreu abastar un poc millor fins on ar-riba la ressonància d'aquesta bona campana.No s'ha equivocat, el poeta... són deu anysben aprofitats!

Biel Massot i Muntaneragost del 86

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÖBILTelèfon 569505 * SANT LLORENÇ

Com podeu observar, si vos mirau ses dues fitxes, hi ha cinc grups d'anotacions que corres-ponen a cinc borrasques que han passat per damunt Mallorca. Es total, des de dia 9 de setembrefins dia 26 d'octubre, ha estat de 284 litres /m2. De tot això sa part d'es lleó la se'n duu s'ano-menada "gota freda", de sa qual pens haver-ne parlat en es passat número de sa revista que erabastant provable que succeís. Idò bé, aquí a Sant Llorenç en vàrem mesurar 208 l/m2. Es terrenyspassaren de secs an es punt que es torrent davallà per dues vegades.

Es moment més delicat, pot ser, fou es dia 29 de matí, quan s'alçà un fibló i de cop se vaposar a ploure, es vent arribà an es 80qmts/h i s'aigo caigué a portadores. En caigueren 351/m2.en 20 minuts aproximadament, i d'es cap de dues hores tornaren envestir es dos torrents.

De tot això es diaris donaren informació i fins i tot confusió, però ara -encara que sigui unpoc tard- ho tendreu tot ben clar gràcies a sa revista. I si'voleu sebre més coses, quan m'arribies bolletí d'es Centre Zonal de Palma, vos diré on va ploure més de Mallorca i farem compara-cions almanco amb una dotzena de pobles de s'illa.

Xesc Umbert

EL 1 EMr 5 ESTACIÓ DE CA-N XESC

Dia

123¡t56789

10111213l<t

16171819202122232<t25262728293031

litres

J

$¿^

f'S

•JO'Í

ififi£t

/W

fenomenatmosfèric

& •

•é

•

R •

ft »ß »n» ç&«

ventdominant

N

HEr- e

E Su&

Mes Setembre

Temperatures màximesDies graus

s«.

Temperatures mínimesDies

*ï

graus19

Velocitats màximes del ventDies

•2nQmts/hora

ffokL/ii.

Fenomen atmosfèric

PlujaNeu

Calabruix

Tempestat

•-*A

RBoira s

Rosada .0.Gelada l_¡

Petita nevada g3

tL 1 EMrS ESTACIÓ DE CA'N XESC

Dia

1134567í9

10111213l't

16171«19202122232<t25262728293031

litres•?/n

¡435?0'3

Ï'7.i

'$/

fenomenatmosfèric

a •

••K •

•

KK •rz »

••

ventdominante ¿sic

_D_. 2D0. 2DD. 2í

N. fttco

Ho 2t/¿~

Mes QC f u b r Ç

Temperatures màximesDies

ff

graus

21

Temperatures mfnimesDies

25graus

I'l

Velocitats màximes del ventDies

A

Qmts/horaE 35 fc~.

Fenomen atmosfèric

PlujaNeu

Calabruix

Tempestat

•-*AR

Boira =

Rosada ~.Gelada

Petita nevada Q3

Poesìa FLOR DE CARD -12- (192)

Deixa'm dormir, no vull despertar-me mai més:vull raure sempre mort entre llençols.Deixa dormir el cos que emmetzinares,que reposi fins recobrar el somni que el mantenia viui que tu, massa embriagada de tendresa, li robares.(Cada estació era sempre una primaverai els promontoris estaven coberts de flors).M'és tan difícil estimar-te, m'és tan difícil deixar d'es-

(timar-te, ara.3d no t'hi veig a tu dins el somrís d'un infant,ja no ets tu qui glaça l'herba banyada per la lluna,ja no es reencarnen en tu els darrers estels de l'alba.Ja no, ja no... Embolcalla'm bé per a que no em destapi;no voldria que em despertas la matinada;tapa'm les orelles: ni els cans ni el gallni res vull que em faci obrir els ulls.I per favor, agafa la teva fotografia de sota el coixíi porta-la al paradís perdut de les ànimes enamorades.

ALS DÉUSO és que sou aquíper a què us clamen i blasfemennomés?

Estàs tan a prop,estàs tan lluny,ets quelcom real,ets un somni.S'escapà la sagetadel teu arc:travessà l'atzari m'esbatanares.Com una garsaferida a un peuajaçadadamunt la tardor.Només per a tu,només per a tu.

,No hi ha poetes,no hi ha poesia:hi ha condemnats,hi ha condemnes.

Llàgrimaentotsoladadins la pupil.la.Gotimqui sapsi trist.No m'arriba el teu cant,més escolt l'ànsiamormoladade la teva remorempresonadadins l'ull ignot.

um

Els sants esdevingueren formiguesi s'escamparen per tota la terra.Dins les soques dels arbres crearen formiguers,es menjaren papallones de seda,devoraren tortugues indefenses,corcaren els horts dels pastors...fins que un dia, enganyades,anaren totes a menjar-se la mel.Foren cremades (ric-ric... cric-cric...)i el fum tenyí de gris els núvols.Es feren aniversaris, uns ploraren;d'altres, es penjaren dels salzesi els més indiferents a l'actecobriren el crematori amo un grapat de sorra.Això passà en temps immemorials;avui afinen les arpes dels àngels.

>t—t

2m

OcH

m(Si

czjon»<rn

Llimac que ressegueix la teva pell(camí lluent sota el sol de la nit)i que després no es desferrará dels llavis-te xuclaran tota la sang en aquest bes(obscenitat-sensual-antropomorfo-zoològica).cigales, lladrucs de gossos insomnes,miols de moixos desesperats,grills que no coneixen altre ritme-avui sou els amos d'aquest instant,d'aquesta nit, d'aquest "present que s'eixampla".

tgrocs domassos per escupir-hi la sang.

NO, no em mostreu la llum:aquests ulls entenebrits ja no es cremen.Vegetal, camín vers una deshumanitzaciói el culte a l'amor esdevé rosa marcida.L'horitzó -enc que no ho volguem creure-no és més que la fal·làcia d'una línia,i el firmament és ple d'astres inintel·ligibles.Sabem tan poc que necessitam del contacte dels cossosper oblidar-nos de la nostra estimada ignorància.Quin càstig suicidar-se i no morir,quin càstig no morir per a sempre.La nostra ascendència són cadàvers vivents;malgrat tot, la carn podrida no fa pudorperquè ens embalsamaren abans de néixer.Recollírem les cendres de la cripta de Romeu i Julieta 'i amb els ulls clucs les llançarem a l'abissal destí.

O

>Cc/iC/l>—i

HC

2>2mC/l

Jaume Calmés

Tords FLOR DE CARD -13- (193)

SF-M '-,

v. V3% TXERNOBYLUN ALTRE BON MOTIU PER A DEIXAR-LOS VIURE

Dia 2<4 de setembre el PSM-EN, vist quecom cada any per aquest temps arriben a lesIlles Balears un important conjunt d'aucellsmigratoris i que aquesta temporada existei-xen indicis de que molts d'aquests aucells-concretament els tords- estiguin en perill decontaminació radiactiva, va presentar al Par_lament una proposició perquè la conselleriad'Agricultura, a través del SEGONA- mantengués una especial vigilància, a més de ferles advertències pertinents als caçadors.

Al mateix temps va demanar a la Conse-lleria de Sanitat que efectuas controls periò-dics i que donas una informació puntual alsconsumidors.

Però, com ja és habitual, el Govern Ba-lear no es va prendre el tema massa seriosa-ment i comportà que personatges importantsd'aquest Govern se'n fotessin del tema can-tant les excel·lències dels tords amb col, as-segurant que no passava res.

Un d'aquests personatges -conegut bé pertots els llorencins- es va atrevir a dir en elParlament que els tords es podien menjar-noen mancaria d'altra!- amb tota tranquil·litat.

ÉS trist veure com tot un director generalde Consum s'atreveix a fer afirmacions ^comla que va fer sense tenir totes les anàlisis

pertinents. Vertaderament, amb personatgescom aquest un perd la confiança en les ins-titucions que representen.

Segurament els filats aquest any estarannets de tords, però nosaltres seguirem aguantant gent irresponsable que s'atreveix a ju-gar amb coses tan serioses com són el men-jar i la salut de la gent.

Una vertadera pena.

Antoni Sansó

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

Objectors FLOR DE CARD -14- (194)

L'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA:COM FER-NE ÚS

El primer, com és natural, el que cal éspensar-s'ho molt bé. No es tractar de no ferla "mili" simplement perquè no. Es tracta denegar-se al servei militar estant convençuti en possessió d'arguments i/o creènciesmolt serioses i coherents, essent conseqüentsamb el compromís adquirit en tots els ordesde la vida.

El millor és que coneixeu algun objectori si no escriviu-nos a l'apartat 119 de Mana-cor. Sempre resulta més fàcil i segur conèi-xer qualcú que ja ho hagi fet.

Et pots declarar objector de consciència al'Ajuntament o a la caixa de reclutes.

El que és important és que ho facis abansd'anar al CIR, perquè en ésser allà ja es considera que estàs en files. La llei no preveuel cas d'objectar durant la mili, encara quesi un ho té molt clar, ¿per què no s'ha depoder canviar d'idea i actuar en el momentque es cregui convenient? De totes maneress'han declarat objectors abans, durant i des-prés de la "mili".

Cal presentar una declaració jurada i fo-tocòpia del D.N.I. És possible que fins i tota la caixa de reclutes te'n proporcionin unaen model oficial.

Model de declaració jurada:

Jo ,Amb D.N.I natural def. nascut el dia

amb domicili acarrer de n?

havent-me d'incorporar a files en el R/cridada d'enguany en el CIR n5

DECLAR

Que som Objector de Consciència i per aixòno faig comptes incorporar-me a files per acompii el Servei Militar.Que present voluntàriament a les autoritatsmilitars competents per a f er constar la me-va condició d'Objector de Consciència.

És convenient guardar-ne una fotocòpia.Per a una major tranquil·litat personal si

aquest dia et fas acompanyar per algú, mi-llor si és objector, et sentiràs més tranquil isegur, encara que avui en diala majoria delsmilitars han començat a desenvoluparcert respecte envers els qui no combreguenamb les seves idees.

I a la sortida, unes cerveses per a cele-brar-ho es prenen millor entre amics que tot^sol. Ho sé per experiència.

José M§ Cerezo Jara

LZC - MIXTO - UOOBTX - TOLUOAIT

BOUTIQUE

CONFECCIÓNSEÑORA

YCABALLERO '

?&*' . ..,,«*•• ":>:'

-¿**.:«¿spz**r:,*w¿Aploi S« M*n«fl«, bjyo*CALA MILLOR

CJ tr •••••*

Signâtde

CAS SERVERI TALUERMECÀNIC

REPARACIONSFN GENERAL

Cardabbar , 25 * SANT LLORENÇ

S . >\3ïii FLOR DE CARD -15- (193)

Fa una partida de mesos, a rel de l'incen-di que es va produir a Sa Punta de n'Amer,Flor de Card va donar compte d'una reunióque havien mantingut diverses entitats de lazona de Cala Millor per tal de cercar solu-cions -entre d'altres- al tema de la utilitza-ció pública del pinar de Sa Coma.

Una de les iniciatives que s'apuntaren vaesser la d'enviar una carta als responsablesde les institucions autonòmiques, instant-losa desenvolupar la llei de protecció de sa Punta, acordada fa més d'un any i encara sensecap signe visible de que s'hagi duit a terme.

Avui, gràcies a la perseverancia del GOB,aquesta carta s'ha pogut redactar i ha estat signada per un bon nombre d'entitats ipartits dels dos pobles, fet que obre una por_ta a l'esperança, puix no és gaire freqüentque gent tan dispar i que ha tengut forts en-frontaments en altres aspectes.es pugui po-sar d'acord en un tema d'aquesta índole. Elsrepresentants de les entitats que han signatl'escrit són els que segueixen:

Sebastià Agulló, per l'ACOBALLFrancisco Barrachina, bâtie de Son ServeraLuís Baudil, per AP de Son ServeraJosé Bautista, per CDS de Son ServeraBartohïfcM Brunet, batle de Sant LlorençJosep''C"ortès, per Flor de CardBartomeu Femenias, per l'Associació Hotele-

ra de Cala MillorIgnasi Humbert, pel PSOE de Sant LlorençMaria Marí, pel GOB de Son ServeraJoaquín Martínez, pel PSOE de Son ServeraMiquel Mascaró, per UM de Sant LlorençJoan Massanet, per Sa FontBartomeu Pont, pel CDS de Sant LlorençAntoni Sansó, pel PSM de Sant LlorençMiquel Servera, per UM de Son ServeraMiquel Vaquer, per AP de Sant Llorenç '

Com veis la llista és prou llarga i repre-senta un nombre prou elevat de persones comperquè el conseller d'Ordenació del Territorino la deixi descansar dins un calaix i se n'o-blidi. Esperem que aquesta unanimitat siguitenguda en compte pel conseller i, al tempsque no es torna parlar més de camps de golfi altres subterfugis, poguem gaudir, a la fi,d'una gran zona verda vertaderament a l'a-bast de tothom.

Josep Cortès

Sn. J estoni. S<u.zConsetlen d'obnes PúbtiquesJL Ondenaci.0 del Tenn¿ton¿GoveAn Balean

Be.nvolgut Sn.

A nel di l'incendi, que. uva. pnoduiA (¿JL dia IS d'agost a. Sa. Puntade. n'AjmeA, un gnup de. peAòones i. enti-tats de. les zones cortesie* de Sant Llo-nenç ¿Son SenveAa es va neuniA pe*. talde. minan de. tnoban una ¿alució ais diveA¿o¿ pnoblemes ambie.ntals que ets afecten,

un dets aspe.ctes que consi-cieA.aA.en d'ungent tnamitació va es&en ladel dese.nvotupame.nt de ¿a llei de. pnotecció de. Sa Punta de. n'kmeA, declamada "A-nea d'Espe.cial InteAés" et 17 de jutiolde. 1985, i que encana no ¿'ha duit a teAme.

Ignorant ¿a ¿i¿uació actuald'aquest tema i es¿e.nt de vital impontànda pe*. aJU> ve¿m> de Ha. zona, tant desdel caÁJie. paisatgístic, ecologie com tu->iÁj>tÂ.c, ens atn.e.v4jn a ¿uQQeJÚA una &esi¿ede mesun.es que. e.ns aQnadajiÂja. tengues¿¿na bé. cons<idesia>L amb ta. majo*. uA.genc¿apo&&¿büe.:

1. - Mjúhan. a un acotid amb els pnop4.e_tanÁs peA tat que. uns teM.eny¿ pasiticu-ioAS pas¿>¿n a estesi d'ús púbLic.

ï.- Repoblan tes zones cremades ambtes mateAx.es especA.es que n¿ navta abansde. t'-incendi.

3.- MantenÀA un contnot de t'espai.pnote.Q¿t e.n tots ets aspectes (camping,cavaús, moto-cfLO¿¿, etc]

4.- V-ÍQJJjancÁa esttvicta de. ta caça,pen tat com pot ¿upo&an un peAÃÂt peAals estnangesis que kab-ituatme.nt ¿'ki. pas_¿egen.

5.- PO&OA. un especial esment a la ta-la i.ndiscfUmi.nada de p-ins i. ¿av¿nes, &o-bnetot peA les ¿estes de. Nadal.

PeA duu. a teAme totes aques_tes mesones no dubtin que. pode.n comptanamb la col.labonaci.0 de. tots ets membnesde les e.ntutats que ¿¿gnen aquesta canta,ets quals es posen a la se.va dispoéi.ci.0pen qualse.vol aclanaci.0 que kag-in de. me-nesteA.

Cala MUton, a 75-XII-S6

El Còmic FLOR DE CARD -.16- (196)

L'Escola Card FLOR DE CARD -17- (197)

A la revista del juliol-agost de 1985 hi hauna petita ressenya de la MOSTRA DE CUL-TURA BALEAR a Colliure. La resposta a a-quella mostra és avui la MOSTRA DE CUL-TURA ROSSELLONESA que per raons d'amistat ha estat inaugurada a Ciutat el passat 10d'octubre, però que ha de perdurar dos o tresanys i que està previst que recorri diferentsviles com Perpinyà, Tolosa, etc. La mostraha volgut ésser, sobretot, una mostra de cul-tura actual de Catalunya Nord, és a dir, u-na visió ben real i d'avui en dia d'aqueixescontrades. Més que una mostra de cultura ésuna msotra de vida.

Unes paraules per a situar la CatalunyaNord per la gent de Mallorca: són les terrescatalanes situades al Nord del Pirineu, o si-gui, incloses dintre de l'Estat Francès des del1659. Tenen una superfície una mica mésgran que la de Mallorca i molts menys habi-tants (300.000), dels quals 150.000 són cata-lans. Inclou les comarques del Rosselló, l'al-ta Cerdanya, Conflent, Capcir i el Vallespir.País català de tradicions molt vives i d'actualitat cultural molt intensa, malgrat que pa-teix una situació lingüística molt preocupant(única país de parla catalana que no té oficialitat de la llengua).

La Catalunya Nord mena una reistència èt^nica i lingüística de més de 300 anys. Aquei-xa mostra n'és la millor prova i la millor es-perança. L'organització d'aquesta mostra haestat portada a terme per l'I.M.P.E.M. (Insti-tut Musical d'Europa Mediterrània). AquestaMostra no és tan sols d'història i de culturapopular, sinó també de pintura, d'escultura,de literatura, etc.

És així que l'I.M.P.E.M. va pensar que noes podia concebre que no es presentas la his-tòria del seu país, aquesta història que ensparla del temps en què una sobirania i una di_nastia foren comunes a la Catalunya Nord i a"les Illes Balears.

Joana Domenge

******

A desgrat de no haver tingut per part deles autoritats autonòmiques el retruny que es_peràvem estem segurs que la gent d'aquí hiestà molt interessada i a nosaltres ens plaumolt que una revista com la de Sant Llorençfaci una ressenya d'aquesta Mostra, hi estemrrolt atents i us ho agrai'm força.

J. Lluís Mas

TOT FESTAHo tenim tot per a la seva festa:

COMUNIONSBATEJOSNOCESANIVERSARISI FESTES EN GENERAL

ManacorC/. Joan Segura, 6T. 55*951

Cala MillorC/. Es Molins, 7

T. 586165

CLÍNICAVETERINÀRIA

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

1]

Baix d'es Cós, 11-ETel 554078 MANACOR

Si leu. FLOR DE CARD -18- (198)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 MOTS ENCREUATS

HCRITZONTALS.- 1,- Que produeix la locomoció. 2,- Aro-matitzar. Encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre.3.- Contracció. Consonant. Forma prefixada del motgr. "Cata" sota. 4.- Consonant. Dit parlant, no per escrit. Clorurde sodi. 5.- Sàlvia romana. Símbol del iode. Nom de lletra.6,- Símbol del sofre. Supressió d'una lletra o síl·laba al co-mençament d'un mot. 7.- Posar en un racó.

^______ VERTICALS.- 1.- Sucre de llet. 2.- Ventet suau. Consonant3.- Lloc, sovint sobre terrat, on és crien els coloms, k.- Arbre de la família de les ulmàcies. Acció de rifar un objecte. 5.- Planta de tronc curt que treu branques prop de la terra. Al revés,nom de lletra. 6.- Metall groc. Mamífer rosegador semblant a l'esquirol, que viu en els arbres ies nodreix de fruita i passa l'hivern amagat i ensopit. 7.- Cent. Preposició. 8.- Posta d'un astre.Que gaudeix de bona salut. 9.- Instrument semblant a la lira amb què acompanyaven llurs cantsels joglars. Terminació verbal. 10.- La part de metall on is'encasten les pedres precioses.

SOPA DE LLETRES

Hala, a cercar deu partsd'un vaixell!

Q B OD EU E G D LI F H KOL 3 I S RL R T B NAOR P AB A C O RO Z R P IL E A A RC L S M AA L L I TV I D T Z

G A A B TN T C Q XE PA MT CR M

R ZM UR OV S

ENDEVINALLA

P'es maig acab s'escaradaque començ per a Tots-Sants;i, com ve que estic cansada,me solen dar una tupadaamb un garrot de set pams.

ARTIMETIC

Per a resoldre'l heu ce col-locar en els quadres en blancles xifres corresponents, detal manera que vertical i ho-ritzontalment, efectuant lesoperacions indicades, donin lasolució assenyalada.

E L O E OB X E L DO PC EO C

T A IR A BS E N

S M P A D

SOLUCIONS

JOIERIA FEMENINS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

£1 H y ua H D

- r x h H- pD D D B

DI13.W1IHV

3 S 3 O I I 1 I V3 1

V O V V1 <d d3 3 O VA H d H O V

O 1 9 1W V H 1

I 3 Ii • nV D 3 a O 9 Ò

$3*11311 3d VdOS

BJO1S3 BUfi

V11VNIA3QN3

H V N O O V t f H VI S 3 H 3 J V S

V I I Vi E O1 V S 1 V H O IV I V O I 1 V 3d O 3 H V V M O H V

H O l O W 0 3 O 1

SlVn3H3N3 S1OW MARIA CALMÉS

Esports ¡FLOR DE CARD -19- (199)

El bon començament de la lliga que hatengut el Cardassar no s'ha vist correspostper un bon seguiment i d'aquí que ens allu-nyem dels llocs privilegiats de la taula. Pensque és encara prest per fer un balanç, i jasense més presentació us deix amb els fetsdels darrers 5 partits.

LA UNIÓN 2, CARDASSAR 1.Partit molt disputat. El públic pogué pre-

senciar un partit vistós, amb molts ocasionsde gol per part dels dos equips que, des delprimer minut de joc es proposaren fer unbon partit entaulant una aferrissada lluitaper la victòria final.

Cada equip fou l'amo d'una part, essentla primera pels de casa on aconseguiren ba-tre per dues vegades el porter Vives; la se-gona és caracteritzà pel "pressing" llorencí,atacant amb insistència Mateu Perelló acon-seguí el tant d'honor i feren ben aprop a endur-se'n un punt cap a Sant Llorenç. En re-sum, bon partit on el resultat més just ha-gués estat un empat de no ser per la sort del'equip inionista.

CARDASSAR 2, ANDRATX 0.El millor del partit, els gols. El primer, o

bra i gràcia de Mateu Rosselló que remataesplèndidament una passada de Nieto. El se-gon el féu Mondéjar creuant per ras la sor-tida del porter visitant.

A partir del primer gol millorà el joc delCardassar, que seguí atacant fins marcar el2-0; però cap al final, els visitants gaudirende dues ocasions de marcar que no es duguéren a terme degut a les bones intervencionsdel porter local.

CAMPOS O, CARDASSAR 0.Tàctica eminentment defensiva del Car-

dassar que viatjà a Campos amb la intenciód'empatar i ho aconseguí. A la segona part,amb l'entrada de Munar al terreny de joc, elpartit guanyà en- qualitat, malgrat no estarencara en plenitud de forma.

Cal destacar les dues oportunitats quetengué el Cardassar en els darrers minuts:Nieto i Mateu Rosselló, en sendes faltes, es^taren a punt de moure el marcador. El se-nyor Domínguez, l'àrbitre del partit, no esdeixà influir en cap moment per l'ambienttens dels espectadors.

CARDASSAR O, ARENAL 0.Avorriment. Mal partit entre dos dels mi_

Hors conjunts de la categoria. Rivalitat d'er_rors on els locals es contagiaren del mal jocdels visitants, i on els porters gairebé forensimples espectadors.

SANTA PONÇA 2, CARDASSAR 0.Derrota justa del Cardassar davant un ri-

val que compta amb homes de la categoriade Varela, Lima, etc. i que va ser superioren tot moment al conjunt de Bernat Gela-bert. A la primera part el domini local fouaclaparador, no arribant a fructificar en a-quests primers 45 minuts atès que davants'hi trobava un porter pictòric de facultats,Vives. A la segona, arribaria el primer goldel partit: un fora de banda llançat amb mol_ta potència arribaria a les immediacions dela.porteria visitant i, dins un garbuix a l'à-rea petita, el Santa Ponça-s'avança en elmarcador. '

Després es produí una petita reacció delCardassar amb l'entrada al camp de dos da-vanters, que no tendría conseqüències finsal darrer minut de partit on, després d'un penaît que havia suposat el 2-0, en un ràpidcontraatac Mondéjar salvadria l'honor: 2-1.

*****

BÀSQUETA partir d'ara aquesta pàgina d'esports

comptarà amb una nova secció, i el perquèés degut a que el Cardassar suma un conjuntesportiu més a la seva plantilla: un equipjúnior masculí; el qual fins ara ja ha dispu-tat tres partits. Al proper número prometemampliar aquesta informació tal com es me-reix. A reveure.

Jaume Calmés

y' **l**r\VV>

POLLASTRES

ROSTITS

• I ARATAMBÉPIZZES

EN FORNDE LLENYA

Sureda, 1Telèfon 57062«*

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (200)

A la fotografia -feta a Ca'n Paco d'Artà-poc abans de partir cap a Burgos:

D'esquerra a dreta, drets: Guillem Sansa-Ioni (de Son Carrió), Antoni Jaume Llinàs(Corem), Josep Pont Mesquida (de Sa Bagu-ra), Jaume Nadal Calmés (de Ses Toltes), Pere Sureda Femenias (Torrosso), Jaume(Mossegat -carrioner-).

" Asseguts: Miquel Caldentey Mesquida (Vellet), Guillem Mesquida Sureda (Perlito) i Ramon (de Son Carrió).

Per a mi aqueixa fotografia té una signi-ficança especial al haver-hi un germà demon pare, en Pep de Sa Bagura.

La notícia els agafà d'imprevist. Era pera Tots Sants, sa padrina i mon pare collienolives, els altres de la família, sembraven faves: -En Pep és mort!- Després els contarenque el morter esclatà i que en moriren unsquants.

Ara mateix, per a mi, l'oncle Pep repre-senta tot un munt de mancances. Voldria çonéixer el to de la seva veu, el tacte de les

seves galtes, les expressions de la seva ca-ra, l'olor del seu cos... Voldria que m'haguéscontat contes o fets... Voldria haver jugatamb els seus fills...

Tanmateix, el condicional és un temps delverb bord. El morter esclatà. Mai no vaig poder conèixer l'oncle.

Guillem Pont

SO ,ER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.369310 SANT LLORENÇ