flor de card Sant Llorenç des Cardassar * Gener del 2004 * núm. 311

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Gener del 2004.Número 311Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaGuillem SolerJoan SantandreuIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Sant Antoni PortadaTal dia com avui 17Volta a Mallorca 18

Nicolau/Simonet Demografia 3Guillem Pont On anam? 4

Reflexionari 5Sant Antoni 14Batec 20Imatges de gener 21Tres clotets 28

Antoni Sansó Art 6Fent memòria 10Sa Coma 20

Felip Forteza Felipades 6Xesc Umbert Meteorologia 6Antònia Galmés D'ençà quel el món 7Ignasi Umbert La por 8

Els meus poders 11Autonomia municipal 13

Rafel Melis UC Sant Llorenç 12Pau Quina Alcover 16Margalida Fiol Pàgina infantil 22Crom el Nòrdic Martí i Pol 23ADELA Miquel Jordan 24Joan Roig Tertúlia de cafè 25Isabel Muñoz Poesia 26Xesc Umbert El temps 27Bel Nicolau Comprabilitat

Distribució

Editorial 2

Autovia, no

Si és ver el que s'anuncia per la premsa, pareix esser que les di-verses institucions comandades pel Partit Popular i Unió Mallorquina pro-jecten un gran nombre d'inversions públiques a Mallorca: un palau decongressos, l'ampliació de l'aeroport, un segon cinturó a Ciutat, el des-doblament de la carretera de Palma a Manacor, un parc temàtic a Inca,un nou Son Dureta, una autovia d'Inca a Manacor... totes elles amb pressu-posts milionaris difícils de comprendre pel ciutadà de carrer. Tot plegat,sembla com si patissin una extraordinària febre constructora per rescaba-lar en poc temps tot el que no pogueren construir durant el mandat delPacte de Progrés. Davant la impossibilitat de tractar tots aquests temes al'Editorial, ens limitarem a donar la nostra opinió sobre el darrer d'ells:l'autovia d'Inca a Manacor.

Segons el nostre punt de vista, si tenim dos carrils per anar deManacor a Palma i dos més per tornar, no fa cap falta construir una au-tovia que passi per Inca, i molt manco si té un traçat diferent de l'actual.No és una exageració que hi hagi sis vies d'Inca a Manacor, si amb lesdues actuals no hi ha mai retencions de trànsit i els vehicles circulen ambnormalitat? Nosaltres consideram que sí.

Aquest projecte suposa un elevat consum de territori agrícola, ambtot el perjudici que comporta per a les persones afectades per les ex-propiacions de terrenys i cases de foravila, la qual cosa va radicalmenten contra del que s'usa avui en dia: el desenvolupament sostenible i elrespecte a l'entorn. Si omplim Mallorca d'autovies i feim malbé la tradi-cional calma i el paisatge illencs, és ben segur que incidirem negativamenten el nostre propi futur econòmic, i després ja no serem a temps depenedir-nos i tornar enrera.

Tampoc no estam d'acord amb què es preguin decisions tan im-portants sense que hi hagi hagut un debat públic i plural. Encara que elPartit Popular ho anunciàs en el seu programa electoral, això no suposaque els seus electors els hagin donat un xec en blanc perquè facin el quetrobin durant quatre anys. A més, si pretenen demanar als pares ambquina llengua volen que estudiïn els seus fills, per què no ens demanentambé si volem o no l'autovia?

Un altre aspecte polèmic és el sistema de finançament del des-doblament de la carretera de Manacor a Palma. Pareix esser que, comque el pressupost del CIM només basta per cobrir una tercera part delcost de les obres, les dues parts restants es pagaran durant trenta anysmitjançant un canon per cada cotxe que hi passi, el que suposa hipotecartot el manteniment de la carretera fins a la vinent generació. Per què elgovern central del PP vol enviar dobbers per l'autovia d'Inca i no per aldesdoblament de la de Manacor? És una altra decisió que no compartim.

En definitiva, amb aquest augment desmesurat d'inversions dónala impressió que cerquen duplicar o triplicar la població de les Illes, cosaque creiem totalment irresponsable. Així i tot, si volen que véngui tantagent a viure aquí, el que haurien de fer és potenciar els transport públic,com el tren, i no omplir Mallorca d'autopistes.

Per això, nosaltres deim: AUTOVIA, NO

Demografia i societat 3

NAIXEMENTS

* Dia 18 de desembre en Sereiyi na Nataliya Barhovets, carrioners, ten-gueren una nina i li posaren per nomNikita, com sa padrina. Enhorabona.

* Dia 26 de desembre va néixera Sant Llorenç na Carla Terrasa Galmés,filla d'en Joan i na Francesca. Salut.

* Dia 1 d'abril, a Son Carrió, vanéixer na Isabel Santandreu Nadal, fillad'en Mateu i na Isabel. Enhorabona.

* Dia 5 de desembre va néixer asa Coma na Núria Toril Domingo, fillad'en Manuel i n'Angeles. Enhorabona.

* El 8 de gener, a Sant Llorenç,va néixer en Sergi López Marqueño, fillde n'Òscar i na Catalina Maria. Salut.

* El 4 de gener, a sa Coma, vaveure la llum per primera vegada naMaira Gomila Trinidad, filla de n'Òscar ina Verònica. La nostra enhorabona.

DEFUNCIONS

* El 29 de desembre va morir aSant Llorenç na Margalida Riera Calden-tey, a l'edat de 91 anys. Descansi en pau.

* El dia 30 dedesembre va aca-bar la seva vida enJoan Pomar Mes-quida, un llorencíde 82 anys que vi-via per la banda dela carretera deSon Servera. Des-cansi en pau.

* El 2 de gener va morir a SaComa na Virgínia Toledo Felipe, a l'edatde 85 anys. Al cel sia.

* El dia de Cap d'any va morir aSa Coma en Roland Ortlepp, a l'edat de67 anys. Descansi en pau.

* El dia 21de gener, desprésd'una llarga malal-tia, va morir enManuel Abalo Tor-res, a l'edat de 50anys. Estava casatamb n'Apol·lòniaSureda. Descansien pau.

* Dia 20 degener, a Son Carrió, va morir en Bar-

tomeu Llull Pascual, a l'edat de 86 anys.Al cel el vegem.

* El dia 20 de gener, a sant Llo-renç, va morir na Catalina Sureda Pont.Descansi en pau.

* El mateix dia i també a SantLlorenç, ens va deixar n'Antònia RieraJover, a l'edat de 82 anys. Al cel sia.

NOCES

* Dia 16 de gener es casaren aSant Llorenç n'Abderramim Harfoufe,marroquí i n'Amparo López Laca, mala-guenya. La nostra enhorabona.

* El dia 20 de desembre ferenl'esclafit n'Antonio Pedraza Cervantes,de Còrdova i na Maria Isabel GalmésMuñoz, llorencina. Sí, ja sabem que elmes passat ja publicàrem la notícia, peròcom que no teníem la fotografia aquestmes la tornam publicar. L'enhorabona alsnuvis i als seus familiars. Isabel Nicolau i Aina Simonet

Què se'n pot dir? Com s'ha de dir?No sé, a vegades et poses davant

una fulla de paper en blanc (o l'ordina-dor, tant se val!) i les idees flueixen deforma ordenada i gairebé sense esforç.Altres vegades tens tan clar allò que volsdir, que t'hi poses i sense considerar as-pectes formals surt l'article. També hiha vegades en què, com que demà hande compondre els escrits, surti o no sur-ti, s'ha de fer alguna cosa.

Però quan vols dir quelcom queper a tu és important, molt important.Que a més, com gairebé tot, té bonapart de subjectivitat. Que és un temamanegat, on molta gent amb molts mésconeixements i art, ja hi ha dit la seva...llavors la qüestió es complica: restesllarga estona davant el paper blanc. Fasuna síntesi d'idees o comences un arti-cle... i després l'emmacarrones i el tires.Tornes començar de bell nou...

Hi ha desig. El fort desig d'acabarallò que havia començat com una menade trilogia per tractar la pallissa que se'ndu, ara i aquí, aquesta nostra Terra: anivell d'estil, de com la prepotència delpoder passa el cilindre per la "manera";a nivell de destrucció del territori, dequina manera s'utilitza l'excusa del pro-grés, i de les conseqüències de llaurard'autopistes l'illa (o hem de dir autovieso carreteres ecològiques); i a nivell dellengua, de la subtil neopersecució dela llengua catalana.

I amb aquestes estem davant elpaper blanc: què se'n pot dir? Com s'hade dir? Tot o part, del que li passa a lallengua. De què servirà? Passen dies...si més no asseure's davant un paperblanc ajuda a ordenar i centrar les prò-pies idees...

La successió dels fets és contun-dent: el decret Rodríguez, els "Ciudadde Palma", la TVB "bilingüe", el tanca-ment de Somradio, els rumors-comen-taris sobre l'ona de Tele Calvià i la in-compatibilitat amb TV3... i ara, 4 de de-sembre del 2003, a les portades delsdiaris una altra estocada: "les EscolesOficials d'Idiomes faran cursos de "llen-gua valenciana" (mandagüevos!).

El mateix dia 4, a la bústia de casaveig que hi ha un llibre. És un regal perna Caterina que li fa una amiga seva.Es tracta de "Estat de coma" de JoanFrancesc March. De forma intuïtiva elfullejo i llegeixo la frase de la pàginaintroductòria: "CADA IDIOMA ÉS UNAVISIÓ DEL MÓN" d'un tal Keiserling. Os-tres! Ja he trobat el camí. (És l'atzar fruitde la casualitat o del desconeixement?).

Efectivament, en un món com elnostre, on s'imposa a la força el mestis-satge, on s'evidencia una enorme criside valors, on s'abandona el significatdels mots per adaptar-los a les conve-niències del moment es podria entendreque el llenguatge és únicament un vehi-cle de comunicació. Que l'essència delllenguatge no és altra que l'entenimentque proporcioni entre dues persones. Ditd'altra manera: que tant se val el ma-llorquí, com el castellà, com l'alemanyo l'anglès, el que importa és que el con-cepte que vull expressar l'entengui elmeu interlocutor i a l'inrevés

Fins i tot aniria més enllà: potserés la interpretació simplista que, de lallengua, en fa el liberalisme en ús. Aquellque considera que l'única norma encer-tada és la del mercat. Aquell que aplicael criteri del "tot val" si s'arriba al guanyde doblers, que a la vegada proporcionallocs de feina i el presumpte progrés.

Però, a dir ver, el concepte quede la llengua mostra Keiserling, tambéés vell. Des de la perspectiva de les cièn-cies humanes (val a dir, de passada, quede banda la ciència econòmica impera-tiva que justifica guerres i fronteres espoden donar altres raonaments) ja fatemps que se sap que la llengua és quel-com més que un vehicle de comunicació.Que a través de la llengua, es trasmetuna manera de ser i d'actuar. Que lesparaules, la cansueta, les expressions...porten un bagatge que s'ha anat formantal llarg d'anys i més anys i que confor-men allò que en podriem dir idiosincràsiade grup, la peculiaritat mental que elsillencs d'aquesta Terra tenim com a tals.Des de fora, pot agradar més o menys,però és la nostra manera de ser. Tenimuna manera pròpia de dir les coses, deflastomar, de pensar i de sentir, de lamateixa manera que tenim el nostreconcepte de distància (no és el mateixcinquanta quilòmetres per un mallorquíque per un mesetari) o el nostre con-cepte de colors (un blanc i molts blauso verds a diferència dels esquimals queveuen molts blancs i pocs dels altres).Certament, rera cada idioma hi ha unaparticular manera d'entendre això queen diem món, o vida.

I precisament per això, se'm fadifícil entendre que, determinades per-sones, amb motivacions estrictamentpolítiques, de política o conveniències departit, perquè així ho volen i els interes-sa, puguin compixar els coneixementscientífics i enviïn en orris, en un tres ino res, tot allò que s'ha anat conformantal llarg de segles.

Però la incomprensió arriba alparoxisme i a la perplexitat quan te n'a-dones que tot es fa voltat de focs d'artifici

On anam? Guillem Pont

Cartell de Miró per la llengua

De la llengua 4

per distreure l'atenció. Un focs os es mesclenveritats, veritats a mitges i mentidesdescarades aplicant "l'embo-lica que fa fort"amb l'autoritat que donen els vots. Com si,qui resulta elegit en uns comicis, tengui "nomésla veritat i tota la veritat" per poder tallar icosir.I alerta! En comptes de la participació i de ladiscussió s'aplica el "qui es mou no surt a lafoto" o l'haver de triar per-manentment entreel "estàs amb mi" o "estàs contra mi" enaquesta mena de partidisme futboler malentès, que pot justificar "totes les decisions"que pren el teu partit siguin en el camp quesiguin.

O quan te n'adones de la perillo-sitatde les mitges tintes. O de la incom-prensió(segurament per desconeixe-ment) dedeterminades postures que agafen algunsintel·lectuals dels quals n'esperaves llum(vegeu la llista del jurat dels "Ciutat dePalma").

O quan comproves la inòpia ex-pressivadel conjunt dels habitants d'a-questa terra,coneixedors tant del bagat-ge de la llenguacom del perill que corre.

Fotut. Molt fotut. Les decissionspolítiques rares vegades tenen a veure ambla ciència (va! Això és cosa de les quatre ratesde la universitat).Però com assenyalen elsprofessors de català de les EOI "del compromísde cadascú en sortirà la dignitat de tots".

I vós, lector, què en pensau? Feis algunacosa a favor de la llengua? Ho deixau córrer ia veure què passa? O tal vegada sou dels quepensen que tant és alemany com castellà commallorquí, que l'únic important és que deixin euros?

De la llengua 5

Reflexionari

Pot tenir sentit que ens esforcemconstantment en guanyar temps de lespenoses activitats laborals, i independè-ncia respecte als nostres inexcusablesvincles bio-fisiològics amb la naturalesa,per després destinar aquests guanys al'adquisició de material de desfeta -elque l'any 1959 Adorno qualificava coma "pseudocultura" i que avui diem "cultu-ra-basura"- per poder omplir el vergo-nyós buit? No és una follia lluitar per tenircada vegada més estones lliures si lla-

vors no sabem què fer amb elles i neces-sitam tota una indústria -la del showbusiness, el negoci de l'espectacle- per-què ens ajudi a passar l'estona? No seriamillor viure?

"Quan els filòsofs es dediquen ainterpretar el món -a contemplar lesobres d'art- es perquè han fracassattots els intents de canviar-lo".

"La interpretació és, certament,la destinació fatal de tota obra que noaconsegueix arribar per si mateixa alsentit que el seu autor volia donar-li..."

(Tres reflexions de J.L.Pardo en elpròleg de "La sociedad del espectá-culo" de Guy Debord)

Guillem Pont

Joan Morey

Havia sentit algun comentari so-bre en Joan Morey, però reconec queno va ser fins l'any 2001, a la galeriaHorrach Moyà, quan vaig poder con-templar obra seva. La veritat és que vaser una sorpresa doble, tant per la sevaobra com per saber que en Joan eranascut a Sant Llorenç i d'una família prouconeguda per a mi.

De llavors ençà, m'he trobat so-vint amb en Joan i la seva obra, en formad'alguna performance, fotografies, ví-deos, moda... o com a comissari d'unaexposició amb gent de la seva generació.He vist obra seva a la mateixa galeriaHorrach Moyà, a la Nit de l'Art de Palma,a ARCO, de la mà d'una altra galeriaimportant, la Luís Adelantado, de Valèn-cia, als darrers Premis Ciutat de Palmacom artista seleccionat o finalista i dar-rerament a l'exposició organitzada pelDiario de Mallorca al Casal Solleric, enJoan és un artista de moda.

Sabia també que l'any 2002 va

Calaix de sastre 6

aconseguir el Primer Premi de novestendències de Caja Madrid i que aquestsdarrers anys ha comptat amb un muntde beques.

Per tot això, confés que no va sertanta la sorpresa en saber que enguanyhavia estat el guanyador del Premi Ciutatde Palma d'Arts Plàstiques 2003, ambuna vídeo instal·lació titulada: "FuckingFashion Rules" .

Des d'aquí vull transmetre la me-va enhorabona i la de la revista Flor deCard per aquest nou premi i recomanarun seguiment d'en Joan, encara que caladvertir que és un artista multidisciplinari transgressor, que no fa un art senzillni fàcil sinó més bé colpidor i urbà.

La seva obra captiva i desperta ala vegada sentiments contradictoris, pe-rò si una cosa està clara, si he de definirla seva obra, ho faria dient que en JoanMorey és un artista d'avui.

Antoni Sansó

Felipades

Tots els drets reservats; noméssortiran els esquerrans.

* * * * *Sempre trob el que cerc al darrer llocon mir.

* * * * *El futbolista i el linier anaren per la ban-da i ballaren un pasdoble.

* * * * *Per quin motiu les portes dels localsoberts les 24 hores tenen pany?

* * * * *A França, com he de demanar una truitaa la francesa?

blau, felip blau

Resum del 2003 condensat en quatre retxes Xesc Umbert

GENERComença s'any amb es torrent de

sa Blanquera davallant es mínim, peròamb pluja de s'any passat. Dia 8 caiguéuna calabruixada per Sa Coma, CalaMillor i més prop de Sant Llorenç. Esdies 11 i 12 vent molt fred de gregal; sasensació de fred arribava a -6ºC. Dia13 tenguérem una gelada vitenca, ambcrestall de gel. Dia 30 es dia va sortiramb so terme tapat de neu; p'es colld'Artà arribava an es 15 cm. Dia 31 unagran ventada va pentinar es nostro pai-satge; a sa Fontpella marcà 168'3 km/h. És, sens dubte, es fenomen més ter-rible de s'any, llevat a qui li hagi pegatun llamp.

FEBRERVa esser molt ploguer: en 28 dies

varen caure 230 l/m2.MARÇTot just quan acaba s'hivern tenim

una sèrie de gelades, acompanyades debon temps; fou sa nota més destacable

d'es mes. Dia 16, després de davallaraigua durant un mes, s'eixuga es torrentde ses Planes.

ABRILEs primers dies, una borrasca

amb vents forts i freds de tramuntana,carregats amb partícules de sal en sus-pensió, deixà es arbres com a sacorratsde foc. Dia 18, es torrent de sa Blan-quera, que rajava des de l'any passat,es va aturar de passar.

MAIGPoca cosa per comentar; només

uns dies amb pols africana i també esefectes d'es terratrèmol d'Argèlia, quedonaren un ensurt a alguns mariners.

JUNYDia 11 s'arribaren an es 30ºC i

dos dies més tard se superaren es 36ºC.En acabar es mes, 4 dies de xafogor.

JULIOLDe sol i calor no en mancaren.

Dia 21 arribàrem an es 38'2ºC, sa tem-peratura més alta de s'any.

AGOSTSeguim amb calor forta de 36º i

37ºC. Dia 17 plou un poquet; no haviacaigut cap gota des del 28 de maig.

SETEMBRES'acaba sa calor. No faltaren

trons, llamps i brusques.OCTUBREVa esser un mes generós amb

pluges i també, dia 14 per devers saplaça, una martellada del déu Tor (unllamp) va fer malbé molts d'aparellselectrònics d'es veïnats.

NOVEMBREUn mes amb poques hores de sol

i un ambien humit i tapat, però senseesdeveniments destacables.

DESEMBREAquest mes mos deixà tota casta

de fenomens: calabruix, gelades, boiresi amb uns termòmetres que tocarenfons: 0ºC.

Aquesta ha estat sa històriameterològica de l'any 2003

UN AUBÓ

A damunt una tenassas´hi va criar un aubótan alt com es Puig Major!i gruixat no ho era massa,i tenia una rabassacom es Castell d'Alaró.Damunt una pedra estava,tan llisa com un paper.Si fos estat a terrer,tota Mallorca abrigava.S'aubó anava cresquent,ja no pareixia aubó.Un dia, se resolguerenper anar a taiar-ló.S'hi peguen un any redói encara no pogueren.Com s'aubonada caigué,una branca s'esqueixà,i d'ella en varen obrarcent barcos que van per mari un pont per un torrent.I, d'es llenyam més dolent,cent sitges varen cremar.I, mentres el capolaven,sempre feia estellicons.Més de cent mil carretonscap a Ciutat traginaven.

Tu Toni i ton pare Tonii ta mare qui és Tonina.Toni, mata sa gallinai honrarem més Sant Antoni.

Set anys, nou mesos i diesesclau del Rei vaig estarper aprendre de sonares grai de ses xeremies.

Ballau bé, polida miaballau bé, polit mirai.No havia vist ballar maijove amb tanta galania.

D'ençà que el món és món 7

La lluna de gener set virtuts té Antònia Galmés

M'agrada sa fruita fina,i ses cireres ho són.Es nom més gallard del mónpens s'anomena Tonina.

Olivera i garroveri mata te vui donarperquè en mi pugues pensarcom absent de tu estaré.

Madoneta, escoltareuaquesta cançó primera:vàreu néixer punyetera,punyetera morireu.

M'agrades perquè m'agrades,m'agrades perquè ets plantós,m'agrades perquè ets airós,perquè ets curiós, m'agrades.

(del Cançoner Popular)

Ingredients200 g de sobrassada, 1 kg de

farina, 30 g de llevat, quatre ous, 200 gde sucre, 4 dl d'aigua tèbia, 150 g defruita confitada, 150 g de saïm.Preparació

Dissoleu dins un bol el llevat ambl'aigua tèbia. Afegiu-hi el sucre, els ousi mesclau-ho. Afegiu-hi la farina i feisuna pasta homogènia. Deixau reposarla pasta mitja hora, tapada amb un drapde fil lleugerament humit. Dividiu la pas-ta en peces de 50 g. Aplanau amb l'apri-mador cada bocí de pasta donant-li unaforma allargada i procurau deixar-la

Ensaïmada de Sant Antoni

igual a la capa d'una ceba. Untau la pas-ta amb el saïm a punt de pomada. En-rodillau la pasta procurant que quedi enforma de corda. Tapau aquestes pecesamb un drap i deixau-les reposar nova-ment durant una hora. Formau l'ensaï-mada amb la massa enrodillada. Deixautovar les ensaïmades fins que dupliquinel volum. Disposau per damunt les en-saïmades la fruita confitada i les talladesde sobrassada. Enfornau les ensaïma-des al forn 200ºC durant vuit minutsaproximadament. Retirau les ensaï-mades del forn ensucrant-les deu minutsmés tard amb sucre mòlt.

Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi

El passat mes de setembre va ferdos anys que les Torres bessones forenenvestides per dos avions de passatgers,en un acte terrorista que mai no s'haviavist; des de llavors moltes coses hancanviat: ha caigut definitivament l'ano-menada cortina de ferro, les noves tec-nologies -Internet- ja s'han convertit enuna joguina de masses, el conserva-dorisme s'ha apropiat del sentit críticdels ciutadans i els nord-americanss'han fet els amos i senyors de l'anome-nat món occidental.

Aquest fet -el control del podereconòmic i militar dels americans-, asimple vista pareix com si no tinguésmassa importància, però sí la té; bastaanalitzar una mica el que ha passat desd'aquell fatídic 11 de setembre: una ve-gada superada la sorpresa que el mónva sentir amb les imatges que una vega-da i una altra li passaren davant els ulls-d'això se n'encarregaren bé els mitjansde comunicació, principalment els con-trolats o propers a les tesis americanes-es va començar la segona fase, que eradur endavant alguna acció prou impor-tant per demostrar que l'única potènciaque hi havia en el món eren ells. I peraixò es va preparar bé la cosa: l'excusa,anar a cercar Bin Laden, fos allà on fos.Es va envair un país pobre i quasi anal-fabet, dominat durant els darrers vintanys per les lluites tribals i que l'únicacosa que tenia per defensar-se era ladificultat que l'orografia del país supo-sava. Superada aquesta dificultat ambun cert èxit i amb l'ajuda dels païsosveïns (Pakistan o Uzbekistan), aconseguíel que volia: 1r) Demostrar al món laseva potència; 2n) Buidar els immensosmagatzems de bombes i altre materialbèl·lic, i així poder seguir donant feinaals operaris de les seves fàbriques d'ar-

mes americanes, naturalment en mansprivades i d'aquesta manera enriquirencara més els accionistes; 3r) Poderposar un govern titella al front de l'estatafganès perquè així no hi hagués pro-blemes per a la construcció d'un oleo-ducte que creuarà tot el país cap a unasortida al mar. A més d'altres explota-cions minerals -es diu que possiblementaquest país sia ric en diamants i or-;4t) Tenir sota el seu control un punt es-tratègic al centre d'Àsia que li permetràen un proper futur controlar tots els mo-viments de la propera potència mundial:Xina. Tot això amb el vist i plau de lamajoria del governants del món occi-dental.

I, vist l'èxit obtingut, la veritat ésque arrasar un país que ja hi estavaabans pels vint anys de guerres i, a més,pobre de solemnitat no era massa difícil,però als ciutadans americans, dominatsintel·lectualment per un mitjans de co-municació afectes al règim militaristaBushià -no debades té el pressupost mésgran de tota la història militar-, això elspareix una gran victòria.

Una vegada superada amb notala primera demostració de força, cal se-guir endavant amb el projecte d'acon-

seguir el control militar, econòmic isocial a bona part dels anomenats païsosno aliniats, i que a més fossin grans pro-ductors de petroli; per això es crea elbrou necessari -"l'Oficina Nacional de dirmentides"- per fer creure que SadamHussein, un dictador que controlaval'Iraq -segona reserva de petroli delmón- des de feia vint-i-pico d'anys i quefou imposat en el seu dia pels propisamericans com una titella més de lesque ens tenen acostumats.

Però aquesta vegada la cosa jano era tan senzilla i més d'un governantes va empegueir davant la proposta delnovell dictador-demòcrata americà:George Bush Jr. Les tesis que va emprarper aconseguir els vots necessaris dela ONU -no els va aconseguir- eren unestesis que no s'aguantaven de cap cairei que es veia clar que tan sols era unagran mentida per apropiar-se del segonjaciment de petroli més gran del món.Hi ha que tenir clar que les principals iquasi úniques companyies de petroli delmón són americanes i que és de vitalimportància per ells el control d'aquestpetroli -es diu que les reserves de petroliamericà tan sols arribaran a deu anysmés-, perquè no tan sols controlen elmercat, sinó també el que és mésimportant en un proper futur: el preu.

Però per dur endavant aquestaproposta sense que li poguessin feramollar el mac, va haver de rompre laUnió Europea i per fer-ho es va valer dedos països, o millor dit, dels seus gover-nants: Anglaterra i Espanya -i aplaudint,Itàlia-, que no dubtaren ni un segon al'hora de fer costat a l'antic governadortexà, famós perquè la seva mà mai litremolarà a l'hora de signar penes demort, especialment si eren negres od'ascendència llatina, encara quequalcun fos un poquet curt de gambals.Això no tenia massa importància peraquest gran lluitador de la llibertat.

Rompuda la Unió Europea, ja nin-gú el va aturar fins arribar a les portesde Bagdad. La guerra fou tot un passeigper les forces aliades -recordeu-vos delpasseig militar de les forces del III Reichper terres poloneses, allà pel setembrede 39, americans i anglesos, els altres

La por Ignasi Umbert

Política internacional 8

s'incorporaren quan semblava que ja no

hi havia perill-. Els mals de cap vingue-ren després, quan les víctimes ameri-canes començaren a ésser part de lesnotícies diàries de les caixes beneitesd'arreu del món, amb un degoteig impa-rable de morts i el Sadam sense apa-rèixer; la historia del Bin Laden es re-petia i les armes de destrucció massiva-excusa informal per envair l'Iraq- noapareixien per cap racó, sembla que eldictador havia utilitzat de maneraambigua aquesta possibilitatc, com sid'un fanal -farol jugant a cartes- estractés.

Envaït Iraq, cal no perdre el con-trol. "L'Oficina Nacional de dir men-tides", més coneguda com "La menti-dera", farà feina a escarada, dia i nit,nit i dia. Començaran a sortir mentidesde tota mena: que si un avió amb unapossible bomba no ha pogut sortir del'aeroport, que si hi ha notícies de possi-bles atemptats, que s'envien bombes apersonalitats, que si terroristes, que sital, que si qual. Tot val, la cosa és crearun ambient de por, de tanta por, que lacamisa no gosi tocar la pell. Aquesta ésla clau. La qüestió és mantenir el climade por.

Tot seguit es comecen a prepararlleis que retallen dia a dia les llibertats,això sí, sempre en nom d'aquesta lli-bertat (Hitler també ho va fer així). I aquè ens duu tot això? A què amb l'excusade la lluita contra el terrorisme es faqualsevol putada i ningú pot protestar,pugen els impostos per pagar totsaquests programes bèl·lics per comba-tre el terrorisme que ells mateixos hanpropiciat i en alguns casos han creat.Aquestes fàbriques, naturalment, són

americanes o angleses, igual que lesempreses que han de reconstruir l'Iraq.Cal fer el sacrifici i no es pot protestar,Todo sea por la Patria, i si ho fas ets unanti patriota. Es controlen els mitjansde comunicació, augmenten les caixesbeneites per controlar encara més lainformació, la censura i l'autocensura esposen a l'ordre del dia, no es permetenconsultes populars si aquestes no sóncontrolades per ells, els ciutadans nogosen dir la seva, callen, callen per porde no ésser tatxats d'anti-americans,anti-espanyols, anti-anglesos, anti...antitantes coses. S'aprofita aquestasituació per desqualificar qualsevol queno combregui amb les seves tesis.

La gent comença a tenir por, pora pujar a un avió, a un vaixell, a un tren,o simplement a sortir al carrer. La ideade què es pugui haver col·locat unabomba a qualsevol lloc o que un terro-rista pugui atemptar contra el que siaha calat molt endins del ciutadà. Dema-nen seguretat, ja no volen llibertat. Elsgovernats legislen en contra dels queno estan d'acord, amenaçant en tancara la presó tot dissident de les sevesidees. Es controlen tots els movimentsdel ciutadà. L'obra profètica de GeorgeOrwell, "1984", ( publicada el 1948 ) esfa més actual que mai. Es comença aperdre l'hàbit del diàleg i la força s'hiimposa. És el camí que du directamenta la dictadura. La història es repeteix.Sempre es repeteix. Res de nou hi hadavall el sol. Eclesiastès, Cp. 1, v,9.

La por s'infiltra dins l'ànima delsciutadans. La por a parlar, a dir la seva.

Política internacional 9

La por a defensar les llibertats duramentaconseguides. La por a mirar cap al futur-dins una dictadura no hi ha futur-. Lapor al veïnat, la por al company. Endefinitiva, la por fins i tot a la pròpiaombra. En McCarthy ha tornat i la caçade bruixes ha començat i el que menyset penses t'ha inclòs a la llista. És lapor, la por... la por... Tanta lluita, tantsde morts, tanta sang, tantes llàgrimesper la llibertat. Quants de cementirissota la lluna! Hi ha moltes classes dedictadures, la del senyor Bush és unamés, tan sols canvia la desfresa. Desprésens penedirem de no haver dit bastaquan calia. Els alemanys també entrarenen Hitler amb els seus vots l'any 1933 iaquests es convertiren en destrucció,sang, llàgrimes i milions de morts. Déufaci que la història aquesta vegada noes repeteixi, si bé em sembla que lesprofecies de Nostradamus estan a puntde complir-se. Que Déu no ho vulgui.Amén.

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

1994L'1 de gener, esclata a l'estat

mexicà de Chiapas una revolta encap-çalada per l'anomenat Ejército Zapatistade Liberación Nacional per demanarterra, democràcia i justícia per als indí-genes.

El 2 de gener, a Las Vegas, des-prés de 22 anys sense cantar en directe,Barbra Streisand actua a la inauguraciódel Gran Casino MGM.

El 27 de gener, es produeix unavaga general a tot l'Estat Espanyol enprotesta pel projecte de reforma la-boral.

El 31 de gener, el gran Teatredel Liceu de Barcelona és destruït perun incendi.

El 21 de febrer, el Festival deCinema de Berlín concedeix l'Os d'Or iel gran premi del jurat a la pel·lícula "Enel nom del pare" de Jim Sheridan.

El 15 de març, el Museu Nacio-nal Centre d'Art Reina Sofia inaugurauna de les més completes exposicionsde l'artista alemany Joseph Beuys.

El 22 de març, a Los Angeles, lapel·lícula "Belle Époque" de FernandoTrueba aconsegueix l'Òscar a la millorpel·lícula estrangera.

El 9 d'abril, es fa públic un estudide l'Institut de la Joventut a l'Estat Es-panyol on s'afirma que un 40% dels ado-lescents consumeix alcohol els caps desetmana.

El 14 d'abril, per tal de reactivarel mercat automobilístic, disminuir lacontaminació i millorar la seguretat, elGovern de l'Estat subvenciona amb100.000 pessetes la compra d'un vehiclenou a canvi de retirar-ne un altre de mésde deu anys.

El 4 de maig, Rabin i Arafat sig-nen a El Caire el tractat d'autonomia per

a Gaza i Jericó.El 9 de maig, el primer Parla-

ment democràtic de la història de Sud-Àfrica proclama Nelson Mandela, líderdel Congrés Nacional Africà, presidentdel país.

El 14 de maig, a Malpartida (Cá-ceres), l'artista alemany Wolf Vostellinaugura un museu dedicat a la sevaobra.

El 19 de juny, els tenors, JosepCarreras i Ruggero Raimondi dirigits perZubin Mehta, interpreten el "Rèquiem"de Mozart dins les runes de la BibliotecaNacional de Sarajevo.

El 24 de juliol, a París, el ciclistaMiguel Induráin guanyà per quartavegada el Tour de França.

El 29 de juliol, a Suïssa, Hisendadecideix que a partir de l'any 2005 laprostitució pagui l'impost sobre el valorafegit (IVA).

El 5 d'agost, a Alaska, per pri-mera vegada, el "Dante II" un robot dela NASA entra a l'interior d'un volcà enactiu el Spurr.

El 17 de setembre, mor a Lon-dres, l'humanista Karl Raymond Popper.

El 25 d'octubre, la Comissió deJustícia de les Corts aprova una esmenasegons la qual els batlles podran cele-brar matrimonis civils.

El 29 d'octubre, a Alacant, elnovè congrés dels Jutges per la Demo-

cràcia demana la legalització de les dro-gues suaus i l'equiparació de les duresa la categoria de medicaments.

El 28 de novembre, mor a Va-lència el cardenal Vicente Enrique y Ta-rancón.

L'11 de desembre, comencenels enfrontaments entre Rússia i les for-ces independentistes de la república cau-càsica de Txetxènia.

1994 a les Illes Balears

* Es crea a Alcúdia el grup demúsica vocal "Cap-pela".

* Surt a Palma la revista cultural"Llegir", de temàtica literària, que es re-dacta íntegrament en català.

* L'Associació Hotelera de Me-norca (Ashome) sol·licita a les admi-nistracions que prohibeixi l'accés devehicles a les platges més resguar-dades.

* A causa d'una vaga dels contro-ladors francesos es veuen afectats mésde 2.000 vols i més de 300.000 pas-satgers durant un cap de setmana.

* Després de la fallida de l'em-presa Antonio Cuart, Fomento de Cons-trucciones y Contractas SA és elegidaper acabar les obres i explotar el Túnelde Sóller.

* Els estrangers amb permís deresidència eren 25.895 , dels quals19.689 eren europeus.

* Es crea a Palma, el grup musical"Al-Mayurqa".

* Es funda a Santa Maria l'Asso-ciació Balear d'Esclerosi Lateral Amio-tròfica, ADELA, que té com objectiu aju-dar els malalts i els seus familiars.

Antoni Sansó

Fent memòria, 30 anys 10

Política internacional 11

Unió ciclista Sant Llorenç 12

Activitats de l'any 2003 Rafel Melis

Com ja ve essent habitual aquestsdarrers anys,volem donar una mica d'in-formació de les activitats duites a termeper la Unió ciclista Sant Llorenç, i tambéde les novetats que s'han produït al llargde l'any que hem acabat.

Com ja s'ha comentat en altresocasions, som un club format per gentafeccionada a l'esport de la bicicleta, iles sortides que anam fent tots els diu-menges són com com una excursió, pelspobles, ermites, muntanyes, camades icarreteres de tota l'illa.

Aquestes voltes, a més de la pràc-tica d'un esport, ens ajuden a conèixeraquest patrimoni popular de la nostraMallorca, com puguin esser els noms decases de possessió o la situació de ca-mins i camades fins ara desconeguts permolts de nosaltres i que gràcies a la ini-ciativa del Govern autonòmic, el ConsellInsular i els ajuntaments han anat se-nyalitzant i pels quals, si et desplacesen cotxe, ni et dones compte que exis-teixen.

El canvi d'aquests darrers qua-ranta anys ha fet que molts de mallor-quins de la nostra generació -i no enparlem dels més joves- hagin perdut lareferència de la situació d'aquests ca-mins o cases de foravila que els nostrespares i padrins ben bé sabien, ja fosperquè hi havien estat de missatges, jafos perquè hi havien anat a baratar blatper sembrar o per altres motius. Durantl'any 2003 ens hem trobat o circulat perdiferents camins o camades del nostremunicipi o de municipis veïnats, com po-den esser: el de son Ramon, son Se-guerut, son Gallard, so na Moixa, delsPresos, sa Marineta, sa Gruta, sonProhens, son Nadal, son Mesquida, naGatera, sa Marina, son Puça, etc.

També durant aquest anys enshem creuat amb camades que donen,per exemple, a les possessions de sonCrespí, son Josep, son Sureda, sa Torre-nova, es Pou Colomer, sos Ferrers, sonGanxo, son Catiu, son Favar, son Boga,Rotana, etc.

No dubteu que a l'hora de pujaruna costa ben aposentats dins el cotxeno és el mateix que pedalejant amb labicicleta, per això els cicleturistes comnosaltres ens sabem ben bé els nomsde les costes que pujam i on estan situa-des: son Mas, na Pina, Morell, d'en Blau,s'Espinagar, es Quartó, so n'Alegre, elsVidriers, els Monjos, en Grua...

En definitiva, pensam que el cicle-turisme, a més d'un esport saludable,ens ajuda a conèixer aquesta altra Ma-llorca de la pagesia que conegueren elsnostres pares i padrins i que tant esti-maven.

Activitats del 2003

Gener: Pere Antoni FemeniasBosch és elegit nou president de la UnióCiclista Sant Llorenç, i també quedaconstituïda la nova directiva.

Març: Berenar de germanor pertots els socis, al restaurant Sa Creu.S'entreguen distincions d'agraïment aGuillem Fullana, l'antic president, BernatBrunet i Jaume Payeras, per la seva dila-tada col·laboració amb el club.

Agost: S'organitza la primera ci-cleturistada "A l'Infern en bicicleta", per

la banda de tramuntana del terme mu-nicipal. Hi acudeixen 67 participants,amb un recorregut de 21 km que duràdues hores i trenta minuts.

Setembre: S'organitza la XX ci-cleturistada a Cala Millor, dins el progra-ma de les festes de la Mare de Déu Tro-bada, amb una assistència de 170 parti-cipants i una durada de tres hores i mitja.

Sortides dels diumenges

Etapes realitzades: 50, d'entre les qualspodríem destacar la pujada a Orient, laruta del Cap Blanc i la del ponent.Recorregut: Durant l'any ham recorregutun total de 3.441 km, sense comptar elsentrenaments particulars.Mitjanes: La velocitat mitja oscil·la entreels 26'4 km/h que férem el dia 17 d'agosta la ruta de Lloret i els 21'6 km/h corres-ponents als 30de març, quan pujàrema Lluc.Dificultats: L'etapa més dura sens dubtefou la ruta del Ponent, quan pujàrem elcoll dels Tords, el Graó del Capdellà,Galilea, Superna i el coll d'en Claret.

El trànsit

Aquest estiu passat, arreu de lanostra illa hi havia uns cartells amb eltext: "Fràgil, condueix amb prudència",una campanya promoguda pel GovernBalear que anava dirigida als conductorsdels vehicles motoritzats. Nosaltres usen volem donar un altre, de missatge,

però dirigit als ciclistes: circulau ambprudència, que cal prendre una sèrie demesures que, sense esser excepcionals,són de sentit comú, perquè no dubteuque de tots els usuaris que utilitzen lesvies públiques, juntament amb els via-nants som, com deia el cartell anuncia-dor, els més fràgils i les imprudènciespoden tenir conseqüències molt greusper la nostra integritat física.

Per això no deixeu d'usar sempreel casc, procurau circular el més a ladreta possible, evitau les carreteres ge-nerals o, si no és possible, les hores enquè estan més transitades, si sortiu denit portau un llum i posau-vos elementsreflectants (guardapits, cintes...) per tald'esser visibles pels altres vehicles adistància. I així i tot, molt d'esment ales caigudes, que el trespol és molt rostit.

Salut i molts d'anys.

Unió Ciclista Sant Llorenç 13

Quan ja estam a punt d'entrar ala campanya electoral, el Partit Popularno s'atura d'omplir-se la boca dient queells han baixat els impostos, però aixòno és exactament així ja que només hansuprimit, per llei, els que no cobrava elGovern central, sinó els ajuntaments,com l'IAE i que el govern del PP va supri-mir amb la promesa als afectats que se-rien compensats amb més transferèn-cies econòmiques o amb el cobramentd'altres impostos.

Però això, fins ara, no ha estataixí i els ajuntaments, en especial elspetits, que són els més directamentafectats, ja que les empreses grossesno afectades per la supressió solenestar radicades a ciutats grans, no

Autonomia municipal, sí, però sense un euroPastís Popular, bocinades molts petites

tindran més remei que començar a re-duir despeses a balquena si no es volentrobar econòmicament endeutats fins ales orelles o un poc més amunt -igualque un que ha comprat una casa confianten unes entrades salarials fixes i, sensedir ase ni bèstia, es troba fent coa da-vant les oficines de l'atur-.

Fa molt bon receptar si no hande prendre la medicina i aquesta pareixésser la tàctica dels actuals estadantsde la Moncloa: obligar els altres a anarcorretja estreta i així poder tenir més

diners per repartir a aquells municipiso comunitats que són del seu mateixcolor polític i poder omplir-se la piterade medalles. No hi ha com saber-ne.

Si el Partit Popular segueix unsquants d'anys més en el poder, elsajuntament podran començar a vendreel seu patrimoni per poder fer front alsseus deutes. I és que el centralismeprodueix nostàlgia; ja ho diu un refranymallorquí: No hi ha temps que no torn.

Ignasi Umbert123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789

A desset, és Sant Antonii, a vint, Sant Sebastià;qui bones obres farà,no tendrà por del dimoni.

Reflexió preliminarBasta una ullada a la premsa per

adonar-se que sant Antoni és un santben viu. I no solament pels nombrososactes programats (dia desset la premsafa referència a actes en trenta-quatrelocalitats mallorquines) sinó també perla quantitat de pàgines i/o articles ante-riors i posteriors que hi fan referència.

Potser ni la "identitat" ni la "inten-sitat" de la festa es reparteix amb lesmateixes cullerades, cada poble ho ce-lebra a la seva manera. Potser algunessón més "mediàtiques" i altres resultenmés vitals; unes incideixen més en elfoc i en el cant, altres en les carrosses,unes són més per mirar i altres per fer...es podria dir que, avui per avui, hi hauna mica de tot.

Si comparam el que podem viureavui amb el que assenyalen tant J.Amades en el seu "Costumari", publicaten els anys cinquanta (parla de fogue-rons a Artà i altres a Capdepera, Lluc-major, Inca, Manacor i Son Cervera i defesta a Artà, Manacor, sa Pobla i Alaró),com Antoni Galmés, en el seu "Folklore

de las Islas Baleares" (parla de la re-vetla en alguns pobles de Llevant), comJosep Massot en el seu "Cançoner musi-cal de Mallorca", on recull tres tonadesdiferents, una de Sant Eugènia i duesd'Artà (la tonada per a felicitar i la cançódes beure)... a grans trets, i sense apro-fundir gaire, es podria assenyalar quehi ha una mena de reverdiment de lafesta.

Si això fos cert, podem deixaruna qüestió oberta: per què una festapagesa com la de sant Antoni, reverdeixen una societat, la mallorquina del segleXXI, on gairebé ja no queden pagesos?

Malgrat pugui quedar alguna ra-jola amb la figura del sant aferrada enalguna casa de foravila, són ben llunya-nes en el record les estampes de paperdel Sant que, adesiara, es penjaven ambtatxetes, en un racó privilegiat de la soll.Aleshores -Mallorca preturística- el porcera molt més que un animal, calia dema-nar la protecció de sant Antoni perquèhavia d'arribar a "ses matances" per,així, poder omplir la perxa.

Però deixem-nos de coverbosperquè precisament sant Antoni no ésuna festa per pensar sinó per viure i pergaudir.

Sant Antoni gloriósde Viana anomenat,siau es nostro advocatde tot perill guardau-mos

Elements bàsicsEl foc, purificador, capaç de cre-

mar i fer desaparèixer allò que no volemo no ens agrada de nosaltres mateixos.El costum de fer foguerons en dates as-senyalades es ben viu en tot el medi-terrani.

El dimoni, la dolentia, que indefu-giblement serà vençuda pel sant. La llui-ta entre el bé i el mal també és unaconstant. Les rondaies en el fons plan-tegen sempre la qüestió. Fer el mal noho paga, car a la llarga sempre guanyael bé. (Ben mirat és un missatge que,veient els darrers esdeveniments: des-trucció de territori, llengua i cultura,potser ens hauríiem de replantejar).

La gent, la participació de la gent:portant l'animal a beneir, preparant car-rosses, fent gresca en els foguerons opuntejant una jota espolçada.

Sembla que, en alguns indrets,va substituint la participació popular perl'espectacle. Res no resulta més fàcilque, amb doblers públics, contractarprofessionals que "facin" perquè la gentpugui "mirar". La intervenció, moltes ve-gades excessiva, dels poders (doblers)públics en les festes populars, vet aquíun altre tema de debat.

Assistiu a lo elogidel Sant que hem de venerari, ara,per acabar,diguem: Visca Sant Antoni

Sant Antoni 14

Una experiència vitalHaviem anat a sant Antoni d'Artà,

vàries vegades, però mai fins enguanyno haviem arribat a l'emoció, a com-moure'ns, o seguint el sentit etimològicdel mot, a "posar-nos en moviment".

Vam gaudir d'uns bons intro-ductors (bàsics en qualsevol manifes-tació popular): na Maria "Corpa" i enRafel "Truco" ens portaren de la mà finsarribar al bessó de la festa artanenca:la capta pel poble, ja el dissabte de ma-tí, amb la música i els dimonis, les sopesal migdia, la sortida dels dimonis de cal'Obrer per anar en processó fins a Com-pletes, davant la capella del sant, l'a-companyament dels dimonis pels fo-guerons, cançons i més cançons, sopes,coca, vi i xulla torrada, ara aquí, araallà...

Quan, estant estret com una sar-dina, veient com aquella gentada, nor-malment jove amb camisa blanca i mo-cador vermell al coll, va augmentantpaulatinament el tò i el ritme de les can-çons... te n'adones que, en un acte re-flex, els pels del braç d'adrecen.

Quan, sortint de completes i es-coltant la música, te n'adones que elspeus, sense una ordre conscient, se-gueixen el ritme de les cançons de labanda.

Quan, estant en un fogueró, sen-se conèixer gairebé ningú més que elscompanys que t'orienten, et trobes, enun moment determinat, fent el coro ales cançons que canta un petit grup, ambun tassó de vi a la mà que no saps d'ont'ha arribat.

Quan entres en una cotxeria i t'o-fereixen sopes i panxeta i plats dolçossense saber ben bé per què, fent festa...

Després, quan ha passat tot, ten'adones que, potser, has arribat a en-tendre el sentit de sant Antoni: par-ticipació generosa i desproblematitzada,desig d'atendre i d'agradar, compartir(beguda, taula i sentiment receptor).Certament i com diu na Maria, hi hacoses que s'han de viure, no es podencontar. I així és.

Sant Antoni ja és vengutamb un ase amb quatre cames,amb un covo d'ensaïmadesi una botella de suc

Sant Antoni 15

Una anàlisi comparativaIndefugiblement, una vegada vis-

cuda l'experiència s'estableixen anàlisiscomparatives, més o menys automà-tiques. D'entrada, aplicant criteris sim-plistes ho atribueixes al "caràcter" (etsartaners són més rics amb una pessetaque no es llorencins amb un duro). Pos-teriorment te n'adones que hi ha ele-ments diferencials que es poden dis-criminar i mesurar. A manera d'exemple:- Hi ha algú que se'n cuida. L'Obreria,un grup de persones que treballa perquètot surti bé- Hi ha uns criteris assumits i recordats("Les carrosses participants han de sertípiques de la nostra pagesia, antonianesi dignes de la festa. D'altra manera seranexcloses de la cavalcada i acompa-nyada")

- Hi ha generositat (sobretot dels quetenen cotxeria oberta i fogueró davantcaseva), desig de participació (la gentcanta, no escolta) i implicació de gairebétothom (en el programa s'assenyalen371 donacions que conformen els premisde les carrosses, separant els premis"generals" dels especials per al bestiar- No hi ha diferenciació entre el "poder"i els altres (A Artà la batlesa cantavacom els altres i "rebia" també qualquecançó), tothom és igual, ningú plantejaespectacles per "destacar singular-ment".- El "dret de participació" , tant a l'horade conformar l'Obreria, com a l'hora de"ser dimoni", com a ... no s'entén comuna "obligació necessària", sinó ambl'orgull social d'un "paper" reconegut iexcepcional (per exemple els dimoniss'entrenen durant mesos per aconseguirla "lleugeresa" singular i necessària).- Es dóna una "litúrgia" en la celebraciódels actes. Tothom sap allò que ha defer i el que no ha de fer (és impensableque allà, un "paisà" pugui interrompreel ball dels dimonis, la gent ho rebut-jaria de cop)

Maneres de fer.

Diguem: "Visca sant Antoni",amb so mocador en es coll.Amb so sò d'es picarol,farem fugir el dimoni.

Guillem Pont

Per tal de començarr el 2004 usvull presentar una petita biografia d'undels personatges més importants de lacultura catalana, mossèn Antoni MariaAlcover. D'ell cal dir, primerament, quenasqué el 2 de febrer de l'any 1862 enuna possessió prop de Manacor i allàvisqué la seva infantesa, marcat pel tra-dicionalisme i rustiquesa de la sevafamília. Després, l'any 1877, passà a viu-re a Ciutat per estudiar en el Seminari.Allà, encara molt jove, ja començà aescriure en la "Sociedad Religiosa-científico-literaria", que pertanyia a ungrup de seminaristes. En aquesta so-cietat escrivia de tot: contarelles, arti-cles, versos... i en els seus escrits jas'hi endevinava un estil agressiu, queserà el que el caracteritzarà poste-riorment.

Abans de fer-se important com afilòleg, Alcover, gràcies a les seves con-tarelles i rondalles, destacà en el campde la literatura folklorística. Per recolliri escriure les seves contarelles i ron-dalles es decidí a documentar-se de lagent pagesa, la qual cosa té molt mèriti demostra la seva fidelitat a la culturapopular. D'aquesta manera les sevescontarelles i rondalles conservaven totala frescor i naturalitat de la conversa delpoble, intensificada encara per la viva-citat de l'estil propi d'Alcover. De la sevaproducció rondallística cal destacarl'Aplec de Rondaies Mallorquines, queconsta de 24 volums i es tracta d'unade les col·leccions rondallístiques mésextenses del món. El seu èxit fou im-mens i encara avui tothom coneix elpseudònim d'en Jordi des Racó, amb elqual Alcover firmava les seves rondalles.

Alcover també destacà en la sevaèpoca com a periodista. Els seus arti-

cles, quasi sempre polèmics i agressius,causaven un gran escàndol entre la genti solien tractar temes religiosos o polítics.La seva primera etapa periodística im-portant cal situar-la en el diari El Ancora,en el qual va començar a treballar l'any1885. Després d'aquesta primera etapaexitosa va estar absent una sèrie d'anys,però tornà emprendre una altra aven-tura periodística en el diari catòlic LaAurora, sota el pseudònim de Revenjoli.Aquesta segona aventura l'inicià el marçde l'any 1910 i l'acabà a la darreria del'any 1916.

Sense voler restar importància alsarticles i a les rondalles que va escriure,cal reconèixer que la figura d'Alcoversempre serà més recordada per la sevatasca filològica que per alguna altra co-sa. I és que ningú pot oblidar que fouell el gran propulsor del famós diccionarique avui coneixem com a Diccionari Ca-talà-Valencià-Balear. Resulta que ja quanescrivia les seves contarelles i rondalless'adonà de la gran força expressiva delllenguatge mallorquí i com que els te-mes folklòrics exigien una constant ob-servació i anotació del vocabulari po-pular, anà cobrant afició a aquesta tascai concebí la idea de fer, amb el temps,un diccionari català més extens que elsque fins aleshores s'havien publicat. Pre-cisament per iniciar el seu projecte, Al-cover publicà la Lletra de convit, en laqual entre altres coses explicava l'abast

totalitari que volia donar al diccionari queprojectava. La seva intenció era quecontingués la llengua catalana en totesles formes (antigues, modernes, parla-des i escrites). Durant l'any 1901 la Lletrade Convit s'escampà per tot el territoricatalà i això, més una sèrie de viatgespropagandistes que féu, provocà laformació d'una nombrosa colla de col·la-boradors i corresponsals. A més, ungran entusiasme s'apoderà de la pobla-ció, que esperava la publicació deldiccionari amb molta il·lusió. Però eraun projecte llarg i difícil i tardaria bas-tant en realitzar-se, així que la gent esva haver de conformar en llegir el Bolletídel Diccionari de la Llengua Catalana,en el qual Alcover donava tota quantanotícia tingués relacionada amb l'obradel seu diccionari.

El diccionari, que en principis'havia d'anomenar Diccionari Català,s'anava fent a un gran ritme i Alcovercontínuament rebia cèdules dels seuscol·laboradors, les quals s'arribaren aacumular i calgué construir una calaixe-ra per contenir-les-hi. Aquest ritme defeina vertiginós provocava que Alcoverquasi no tingués temps de fer res més.No obstant això, encara es va permetreel luxe de convocar un Congrés de laLlengua Catalana, no per resoldre i de-finir qüestions, sinó per promoure for-tament l'estudi profund i complet de lallengua catalana. El congrés es va fer eldia 13 d'octubre de l'any 1906 i tinguéun gran èxit de participació.

Dins l'Institut d'Estudis Catalanses va crear la Secció Filològica i se n'ele-gí Alcover com a president. Per lògica,el seu projecte del diccionari quedà in-corporat a l'Institut, que passà a empa-rar-lo i patrocinar-lo. A més, com a con-seqüència de tot això, la calaixera estraslladà a Barcelona, al local de l'Insti-tut. Per lògica caldria pensar que Alcoverdevia estar molt a gust com a presidentde la Secció Filològica, però realmentsembla que no fou així. Des del primermoment tingué fortes desavinences ambels seus companys de l'Institut: primera-ment amb Fabra per l'acceptació de lesNormes Ortogràfiques i després ambGriera per la confecció de l'Atles lingüístic

Antoni Maria Alcover Pau Quina

Filologia 16

català. Per sort Prat de la Riba, presidentde la Mancomunitat en aquell temps, te-nia la suficient destresa per posar pauentre els membres de l'Institut i solucio-nà tots els problemes. Però Prat de laRiba morí dia un d'agost de l'any 1917 ia partir de llavors les coses empitjo-raren. Alcover retornà la calaixera deldiccionari a Mallorca i redactà el seuprimer Manifest contra l'Institut. Lesprimeres reaccions no es torbaren enarribar i d'aquesta manera s'obrí unalluita entre els dos bàndols que duràbastant de temps. Alcover arribà a re-dactar fins a cinc manifests, en els qualsatacava amb excessiva duresa algunsmembres de l'Institut i això provocà queel seu prestigi davant la gent catalanaempitjorés molt.

Totes aquestes polèmiques noenfonsaren Alcover, que seguia amb laidea d'acabar el seu projecte del diccio-nari. Com que no podia comptar ambl'ajuda dels estaments de Catalunya (acausa de tota la polèmica esmentadaabans, la qual li feu baixar el seu pres-tigi) decidí anar a cercar ajuda a Madridi ho aconseguí. D'aquesta manera lasubvenció del Diccionari Català va serinclosa en el pressupost d'InstitucióPública de l'Estat Espanyol.

A partir d'aquesta subvenció deMadrid el projecte del Diccionari Català

es va reactivar i les cèdules afluïren ala calaixera per centenars de milers(basta saber que de l'octubre del 1920al juny del 1921 s'ingressaren més de800.000 cèdules). En aquesta mateixaèpoca, Moll s'incorporà definitivament enel projecte com a secretari de redacció.Les coses anaren tan bé que ja a prin-cipis de l'any 1924 l'estat d'ordenacióde les cèdules permetia començar la re-dacció definitiva del diccionari. D'aquestamanera s'arribà a un dels punts finalsdel projecte: la redacció del diccionari.

La subvenció de 25.000 pessetescontinuà posant-se en el pressupost delMinisteri d'Instrucció Pública de l'EstatEspanyol durant sis anys consecutius,però en el juny de l'any 1926 cessà derajar aquella font d'ingressos. No obstantaixò, Alcover tenia clar que volia acabarel seu projecte i finalment, després demolts esforços, a les acaballes de l'any1926 aconseguí publicar el primerfascicle del diccionari, que finalments'arribà a dir Diccionari Català-Valencià-Balear més que Diccionari Català, perquèAlcover tenia por que si el titulava ambaquest nom darrer, els illencs i els va-lencians no el consideressin com seu.Així les coses, a poc a poc i amb gransdificultats, ja que no trobava el suportde ningú, s'anaren publicant els fasciclesdel Diccionari Català-Valencià-Balear,

Filologia 17

que no eren rebuts amb gaire entu-siasme per la gent, perquè s'havia for-mat, fins i tot a Mallorca, una atmos-fera estranya al voltant d'Alcover.

El dia vuit de gener de l'any 1937Alcover digué adéu a la vida a causad'un fort atac d'apoplexia. Amb la sevamort deixava incomplet el seu projecte,però abans de morir va assegurar-se laseva continuació amb la constitució del'Editorial Alcover S.L., en la qual hi in-corporà Moll, que finalment seria lapersona que finalitzaria l'obra delDiccionari Català-Valencià-Balear.

En conclusió, podem destacar Al-cover com un dels homes més impor-tants dins la Filologia Catalana. El seumèrit és innegable, perquè gràcies a ellactualment tenim un diccionari completde la llengua catalana. A més, a partd'això, voldria destacar el seu caràctercaparrut que el permeté treballar ambel seu diccionari fins a la mort. Qualse-vol s'hagués retut davant una empesatan llarga i difícil, però ell, fins i tot quanva ser abandonat per tothom, seguí ambel seu projecte endavant. Per finalitzartambé voldria destacar la seva persona-litat polivalent, ja que a més de perio-dista, escriptor i filòleg (les tres cosesen les quals destacà més), també fouvicari general, historiador, arqueòleg iarquitecte.

ARA FA 115 ANYS* Que es va beneir el retaule de

l'altar major de l'església de Sant Llo-renç. Del que hi havia abans no se n'hasabut res més.

ARA FA 110 ANYS* Que Mateu Femenias Galmés

cessà com a batle, però en sortí reelegit.

ARA FA 100 ANYS* Que Antoni Alemany cessà com

a batle de Sant Llorenç. El substituíBartomeu Umbert.

ARA FA 65 ANYS* Que s'instal·là el primer telèfon

en el poble.

Tal dia com avui Josep Cortès

ARA FA 55 ANYS* Que es publicà la primera edició

de la novel·la Flor de Card, de SalvadorGalmés.

ARA FA 50 ANYS* Que es va prendre l'acord d'as-

faltar tots els carrers del poble.

ARA FA 45 ANYS* Que es va crear la segona So-

cietat Columbòfila de Sant Llorenç.* Que la companyia GESA es va

fer càrrec del subministrament elèctric.

ARA FA 30 ANYS* Que el Club card va recuperar

la tradició de representar El rei Herodes.

ARA FA 20 ANYS* Que posaren Mestre Guillem

Galmés com a nom de l'escola

ARA FA 15 ANYS* Que Rafel Duran estrenà Zòmit,

la seva primera obra de teatre.* Que Margalida Fullana es pro-

clamà subcampiona juvenil d'Espanya iguanyà la pujada a Montjuich.

* Que la coral Monteverdi, diri-gida per Josep Ros i amb seu a SantLlorenç, donà el seu primer concert.

ARA FA 5 ANYS* Que va caure una forta nevada

a Sant Llorenç, cobrint de 3 a 15 cm,segosn els indrets.

Si va dir ver, la majoria delsmembres de la Unió Ciclista Sant Llorençsón més aviat roquers i, bé perquè elsagrada dormir sempre en el mateix llito solucionar els problemes de metabo-lisme en el lloc comú de sempre, bé per-què la dona no és tan permissiva comvoldrien, la veritat és que costa molt fer-los agafar el bolic i anar a romadre afora-poble. De fet, fa anys que es va in-tentar infructuosament fer una ruta quecontemplava passar la nit a Sóller, peròsempre es trobaren excuses i la cosano va arribar a bon port. Enguany, però,amb motiu del XX aniversari del club,no hi havia excuses que hi valguessin i iconsentiren fer la volta a Mallorca enbicicleta.

Es va establir la sortida per dia10 de gener, sant Gem, a qui se sol invo-car per fer cobrar gana als desganats, il'expedició va estar integrada per noucorredors -els qui solen sortir cadadiumenge, llevat d'en Tolo, que teniafeines i no va poder partir- i dos inte-grants de l'equip de suport: en Toni

Amer, que se'n va cuidar de conduir lafurgoneta i fer les fotografies i en GuillemSoler, encarregat de posar els parxes ifer les bicicletes netes si plovia. Aquestdarrer va dur sort, perquè no va ploureni hi va haver ningú que foradàs, per laqual cosa es va limitar a passejar-se perMallorca possiblement els dos dies mésesplèndids de tot l'hivern. Com que no-més donava ordres, algú el va batiar comen Solevarri, com el director esportiudel flamant nou equip de les Illes Balears.

Dia 10, idò, partiren cap a Mana-cor, Petra i Sineu, on berenaren acom-panyats de dos veterans del club: en To-ni Sicílio i en Pedro Ueu, que desprésde l'avituallament tornaren cap al pobleamb un pedal davant l'altre. Es retrata-ren baix de l'estàtua de n'Alomar, el ci-clista sineuer que la dècada dels anyscinquanta va perdre la vida per terresgallegues i continuaren cap a Inca, Selvai Caimari, on s'encomanaren a la Marede Déu Trobada perquè els donàs forcesen la ruta de muntanya que els havia deportar fins a Ciutat.

La pujada a Lluc va anar molt béperquè tots se la prengueren amb tran-quil·litat i sense presses, ja que sabienque la processó era llarga i el ciri curt, ino era hora de fer valenties. A la gaso-linera arreplegaren el grup, begueren,descansaren cinc minuts i tornaren pujardamunt la bicicleta per seguir fins a Es-corca i el Gorg Blau, on es tornaren re-tratar davant l'embassament per immor-

talitzar la gesta.El tram que transcorre entre els

dos gorgs més famosos de Mallorca -elBlau i el de Cúber- no es puja sense pe-dalejar, i més si un ja porta 13 km decostes, però els nostres corredors tenenuna gran capacitat de sacrifici i estanmés forts que un mac de torrent -algunsno només hi estan sinó que també hivan- i els superaren sense majors difi-cultats, així que poc a poc però senseaturar-se aviat creuaren el quarter mili-tar i arribaren al túnel que marca el finalde la segona pujada del dia. Durantl'ascensió pogueren contemplar l'es-plèndid paisage de Cúber, amb el puigde l'Ofre al fons, ja que el dia acompa-nyava i tenia una gran visibilitat.

Des del túnel fins a Sóller hi ha14 quilòmetres de baixada, que recorre-gueren en un santiamèn, sobretot en Te-te, en Felip i el cronista, que aconsegui-ren un promig de 52 km/h. Aquests dosdarrers, tot s'ha de dir, no solen destacargaire a les costes, sobretot quan les pu-gen, però a les baixades i pel pla, malm'estar dir-ho, pareix que duen un pe-bre coent dins el cul. Al cronista, en unapetita badada, li va faltar un pèl de mon-ja per sortir de la carretera, tanta sortque s'havia encomanat a les maresde-déu Trobada i de Lluc, que si no...

A Sóller dinaren al restaurant SaTeulera, just a l'entrada, i no li pegarengaire fort perquè els esperava el coll ino era cosa d'anar de berbes.

Volta a Mallorca 18

El coll de Sóller té una longitudde 9 km, un desnivell de 470 metres,un pendent mig del 5'3% i un coeficientde dificultat 74, el que vol dir que noés re-comanable pujar-lo en haverdinat i amb les cames fredes icansades, després d'haver recorregutgairebé un centenar de quilòmetres,molts d'ells de costes. Però com queno hi havia més remei, hi torceren elcoll i l'envestiren tira-tira, sense frissar,sabent que en esser a dalt els seriafàcil arribar a Ciutat.

Coronat el coll, l'equip de suporthavia comprat taronges que s'empas-solarem sense tocar voreres i tot seguitli acoparen per avall cap a l'hotel, pas-sant com un llamp ran de Raixa, deson Reus i de la nova presó, que ja te-nien ganes d'arribar per descansar unamica.

La ruta d'avui, per tant, va esseruna de les més dures que havien fet mai:un recorregut de 128 km, pujant lescostes de Lluc, el Puig Major i el coll deSóller. Ja li posaran terra an aquest cep!

L'hotel que tenien reservat era elBosque, de la cadena Sol, just alcomençament de la costa que puja alcastell de Bellver. Els més agosarats, perarrodonir la festa, decidiren arribar finsal mateix castell, però la majoria es vadecantar per contractar les habitacionsi arraconar les bicicletes a un soterrani,prop de la bugaderia. Llevat d'en Bus-quets, en Rafel, en Jaume i en ToniAmer -que se n'anaren a fer una bonasesta-, la resta d'expedicionaris es varelaxar prenint un bany a la piscinaclimatitzada de l'hotel, i després es vadonar lliure fins les vuit i mitja perquès'estirassin damunt el llit, llegissin eldiari o se n'anassin a passejar.

Un poc abans de les nou es tro-baren al bar de l'hotel, agafaren dostaxis i la furgoneta i es dirigiren al res-taurant ca'n Pedro, per la banda de laBonanova, on els serviren una picada iun bon plat de darreria, que se l'havienben guanyat.

En haver sopat n'hi va haver qua-tre que se'n tornaren a l'hotel en la fur-goneta, però la resta es va estimar mésestirar les cames i va recórrer a peu elsmés o manco quatre quilòmetres que hihavia, passant per uns indrets la mar

Volta a Mallorca 19

de tranquils, per on la majoria no hi ha-via estat mai. Es desitjaren bona nit i sen'anaren a jeure amb un peu davant l'al-tre, que l'endemà els esperava una rutaque rondaria el centenar de quilòme-tres, i calia escometre-la reposats.

L'endemà de matí, el recepcionis-ta els va cridar a les 7, i mitja hora méstard ja eren al menjador esperant queobrissin per posar les miques necessà-ries per envestir la ruta del diumenge,que no se la traurien tossint.

El desdejuni era molt, però moltcomplet, des de quatre o cinc castes depa, dolços, ensaïmades, cruasants, frui-tes, sucs i fins a mitja dotzena grossade plats salats, com salsitxes, ous... enfi, que es posaren les bótes fins al puntque n'hi va haver que proposaren noaturar-se a berenar, com estava previst.

En haver acabat, recolliren les bi-cicletes i les bosses de la roba, pagarenels deutes, es retrataren a la porta del'hotel i partiren cap al passeig Marítim,des d'on agafaren un carril-bici que,passant pel Portitxol i el Molinar els duriafins al Coll d'en Rabassa, on, mal as-sessorats per un vell que passejava unca, perderen els papers i hagueren derecórrer un bon tros a peu i amb la bici-cleta damunt el coll, botant tancats defil de ferro, ja que es va acabar l'asfaltati no sabien com sortir de l'embolic. Tan-ta sort que recobraren el bon camí icontinuaren per Ca'n Pastilla i S'Arenal,localitzaren la furgoneta amb el mòbil ireprengueren la ruta prevista.

Per devers Son Verí comença una

costa dolça, però molt llarga que, pas-sant per les urbanitzacions de BadiaBlava i Badia Gran, arriba fins al CapBlanc. Per aquells indrets els de lafurgo-neta els comunicaren que un pocmés envant hi havia quatre nines enbicicleta que estaven ben bones i quesi feien via les agafarien. Dit i fet,estrengueren les barres, pujaren unpinyó i suaren sa llet de s'enconar perveure si les aglapirien, però quanvoltaren una corba els va caure l'ànimaavall, perquè les veie-ren que jatornaven enrera i sols no tenguerentemps de mirar-se-les de prim compte.Mala sort!

El programa contemplava aturar-se a berenar al bar del poblat talaiòtic

de Capocorb Vell o a ca's Busso, peròentre que uns frissaven i altres que notenien gaire gana, seguiren pedalejantfins a Campos, on la majoria es va re-negar i s'aturaren a ca'n Nina a pegarun rovec, descansar i fer un cafetet, queja duien prop de seixanta quilòme-tressense aturar-se i tampoc no era cosade voler fer de valents, com si fossinprofessionals de bon dir de veres. EnJaume Ferrer, com que haviad'acompanyar el seu fill a l'aeroport,frissava i només va menjar una llepoliai va partir totsol cap al poble, desprésd'haver donats els molts d'anys a la restade corredors

De Campos, amb un poc de ven-tet a favor, es dirigiren cap a Felanitx,Manacor i Sant Llorenç, conformant unrecorregut planenc de 97 km que a totsels va parèixer llarg, perquè 225 km endos dies no són rutes que un estiguiacostumat a fer, i la veritat és que totsfrissaven d'arribar.

En conclusió, exceptuant el tramdel Coll d'en Rabassa, va resultar unaexperiència ben agradable i positiva, jaque la meteorologia no podia ser mésfavorable, sobretot tractant-se de plehivern, ningú no va caure ni tenguerencap avaria mecànica, recorreguerenmolts de quilòmetres i pujaren moltescostes, no hi va haver cap discussió is'ho passaren d'allò més bé. Què méses pot demanar? Que l'any que ve estorni repetir amb els mateixos resultats.

Josep Cortès

18 de juny de 1997

Els mitjans de comunicació infor-men que Hisenda està investigant totsels implicats en el cas Royaltur. Entreles societats investigades es troba TriturSA, relacionada amb la família Moll i An-tonio Garau, cap de Costes de Balearsquan es va concedir l'explotació de laplatja de Sa Coma a Redo SA.

Dins certs mitjans financers es co-menta que l'activitat inspectora d'Hisen-da, posada en marxa per les denúnciesde Jaume Moll, sobre aquest laberint desocietats estrangeres, pot tenir un efec-te boomerang sobre el denunciant, enno haver calibrat bé la repercussió queaquestes inspeccions tindran sobre elsantics propietaris del grup Royaltur.

22 d'octubre de 1997

En declaracions als mitjans decomunicació, Jaume Moll manifesta quese sent amenaçat però no té por de quètractin d'aplicar-li la "solució Martí Fer-riol", fent així referència a l'empresaritrobat mort fa uns anys al polígon deSon Castelló.

Moll manifesta a la vegada, que

el seu patrimoni en mans de Inmobili-ària Alcázar, serví per finançar el BonSosec i el túnel de Sóller i que els denun-ciats per estafa varen tenir l'ajuda d'im-portants polítics llavors en el poder.

No cal recordar que està parlantde dos casos ben coneguts de corrupciópolítica, que tan sols un implicat com ellpot conèixer amb tanta claredat.

Comissió de Governde 8 de març de 1998

La Comissió de Govern, com elsaltres anys, informa desfavorablementla sol·licitud de Redo SA per a la instal-lació d'hamaques i altres elements a laplatja de Sa Coma, i remarca que l'Ajun-tament considera necessari instal·lartres torres de vigilància amb socorristes.

28 de març de 1998

Damunt el diari "La Voz" apareixaquest escrit: "En la meva opinió, laJustícia no es pot permetre, baix cap con-cepte, que aquests listillos vagin peraquest món actuant impunement ambtècniques fraudulentes. A Espanya tenimvaris il·lustres estafadors, que a pesar

Història d'una injustícia 20

L'explotació de la platja de Sa Coma (XX) Antoni Sansó

El primer diumenge de desembresense gaire anuncis ni publicitat (no vaigser capaç de veure'n cap notícia al webde l'Ajuntament) ocorregué un fet insò-lit: la majoria de comerciants de SantLlorenç des Cardassar va muntar unaparadeta a la plaça Nova per fer festa,per fer poble i, també, però amb menorescala, per oferir els seus produtes. Alsvianants.

I dic insòlit perquè, descomptantles aportacions a la fira nocturna, i entot cas mesclats amb altres parades, norecordo cap manifestació semblant: elcomerciants de Sant Llorenç fent unafira local!

Crec que les vendes no deguerenser gaire significatives, però molta gentsortí al carrer. Entre mirar, comprar

del seu nom, categoria, prepotència, su-pèrbia i desitjos del que no és seu, hancaigut en les xarxes de la Justícia i estana la presó. Hem d'acabar d'una vegadaper totes amb aquesta lacra".

Qui escriu això, referint-se als de-nunciats per ell, no és altre que JaumeMoll. Cal encara la possibilitat de méshipocresia d'aquest personatge?

23 de maig de 1998

Jaume Moll dóna per finalitzadauna sèrie d'articles que ha anat publi-cant damunt el diari "La Voz" sobre elcas Royaltur i la querella presentadacontra els ex-directius de la Banca Marchi Inmobiliària Alcázar. Acaba aquestdarrer article afegint que la família Mollno necessitava la intervenció de falsos,estafadors i gent més pròpia de les cla-vegueres per acabar en les seves em-preses, cosa que el du a ratificar la sevaconstant afirmació de què estam davantla major estafa realitzada a Mallorca.

Per la meva part i després del queconeixem fins avui, vull ratificar el títold'aquests escrits: "Història d'una injustí-cia", la major que s'ha fet al municipide Sant Llorenç fins al dia d'avui.

alguna coseta i la tassa de xocolata ca-lenta que oferia la tercera edat hi havia,a la plaça, una desconeguda i certa at-mòsfera de festa pre-nadalenca.

Demanat demanant em van dirque qui havia estirat els comerciantsperquè sortissin al carrer era en Pascuali qui havia controlat la xocolata, naMaria. Idò!

No sembla que faci falta, però sil'any que ve hi ha una mica més d'infor-mació prèvia i un polset de música en-cara sortirà més rodò.

* * * * *Dissabte, dia 20 de desembre, a

l'Auditòrium d'Alcúdia, l'Obra CulturalBalear va fer la tradicional entrega dels"Premis 31 de desembre"

El reconeixement a una feina fetaen defensa de la llengua i cultura d'a-questa Terra sempre resulta un acte im-portant, transcendent i agradós. Tant pelfet en si mateix, com per la feina que hiha rera cada un dels homenajats.

Però quan qui surt a rebre un delspremis és una d'aquí, i a més és el pri-mera, llavors el cors s'eixampla encaramés.

N'Antònia Santandreu Servera("Palera"), juntament amb una compa-nya, va rebre una distinció pel seu tre-ball "Llança-t'hi a parlar en català"dirigit, segons tenc entès, als pares delsnins immigrants.

Per moltes raons, enhorabonaAntònia!

Guillem Pont

Batec

Cap o cua, principi i fi, una cosa il'altra... aquesta dualitat la representavael déu de dues cares Janus (molt possi-blement origen de "januarius"= gener).Era un déu que regia el principi de totesles coses i tancava i obria les portes delsanys, dels temples i del cel.

Curiosament els romans, jaabans de l'arribada de Jesús, solemnit-zaven el primer dia de l'any amb sacrifi-cis especials i intentaven deixar les vellesenemistats visitant-se un amb altres.

Ben a principis de mes, els Reis,ostentació a balquena i regals per a in-fants i grans... i les primeres geladesespectaculars i contundents. Bé, prime-res i gairebé úniques car certament haestat el que podríem dir un gener dolç.Tan dolç que els ametlers han esclataten floració, tot un espectacle visual d'a-roma, però també efímer, amb un tres ino res, amb una setmana, apareixen lesfulles i cauen els pétals.

Ben diferents en resulten les florsde la vidalba (Clematis vitalba), aquestaplanta enfiladissa que tant agrada a lescabres, que duren i duren... primer enforma de campaneta blanca i posterior-ment mostrant la seva característicapelussa, un procés que dura mesos.

Sens dubte les fruites del generen són les taronges. El taronger (Citrusaurantium), resulta un arbre tan "nor-mal i habitual" en els nostres corrals que,ni en fem cas, però resultat tot un prodi-gi de colors, olors i sabors de cap a capd'any.

Els fruiters de pinyol (cireres,albercocs...) ara nus de fulles, podranrebre els tractaments d'hivern, encaraque alguns esperen que passin les ge-lades de febrer per a la poda de forma-ció manteniment.

A l'hort, és temps de sembrarhortalisses d'hivern, i si hi ha sort i esdisposa d'un terreny arrecerat, tambépotser podrem collir les primeres car-xofes primerenques. I el dia de la Con-versió de Sant Pau, a sembrar els alls ipodar les parres.

Al voltants de ses Sitges, aquestmes de gener s'hi han pogut veure al-gunes vegades un agró ("garza real")de volar pausat i d'una envergadura su-perior al metre, de color cendrós bla-venc, segurament malalta o despistadadels seus trajectes habitual (les foto-grafies que en tenim són, però, tan do-

Imatges de gener 21

Cap o cua té Guillem Pont

lentes que no les podem mostrar), coma ocellot singular i espectacular. Però esdeixen veure diariament les titines blan-ques, a la carrera o a l'aigua superficialde la piscina tapada. I adesiara un xoric(Falco tinnunculus) volta, possiblementcercant ratolins, per les solls que hi hamés avall, vora el camí. També s'ha dei-xat veure un mussol que vigilava des dela teulada i alguna cucullada (en el dic-cionari cogullada -Gaterita cristata-, es-pectacular pel plometxo sobre el cap,trescant els terrossos.

P e r òla imatgeselecciona-da, en laqual po-sarem es-pecial a-tenció ésla quem o s t r aels fruitsvermellsde l 'es-parregue-

ra de gat (Asparagus albus).La senzillesa del groc brillant dels

pètals de la vinagrella (Rumex bucepha-lophorus), aquesta característica plantaque, de nins, xuclavem i rossegàvem lesparts més tendres i allunyades del llargpeduncle floral, per assaborir el carac-terístic gust agrenc. Flors que s'obren ies tanquen en funció de la intensitat delsol i que, atenent l'abella despistada quesurt a la fotografia, podem deduir sóntambé útils per a la fabricació de la mel.

Tant es possible mudars'amor que jo tenc amb ellacom fregir dins una pellaescarxes de vinagrellaen es fondo de la marPerò potser la planta més espec-

tacular del gener mallorquí és el marfull(Vuburnum tinus) que es troba en estatnatural, a partir de certa altura, a la ser-ra de Tramuntana. Mostra alhora fullesvelles i tendres (dos verds), inflorescèn-cies obertes i encara per obrir (blanquesles flors i vermelloses les poncelles) iels fruits, drupes blaves de l'any anterior.Tot un espectacle!

Margalida Fiol

Pàgina infantil 22

Per que Miquel Martí i Pol ha obtinguttant d'èxit?

Com és possible que Martí i Poihagi obtingut aquest èxit tan sonat, tantentre crítics com entre la gent del carreri entre personalitats tant diverses de lacançó i lá política?

Una de les raons és la col·labora-ció que tingué amb tothom, poetes, crí-tics i cantants. Sens dubte, la seva obraPol ha ajudat a la publicació de l'obrad'alguns poetes importants i d'altres demenys anomenada. També ha estat al'inrevés, Martí i Pol ha utilitzat obresd'escriptors anteriors a ell, i gràcies alqual l'obra d'altres poetes pretèrits haobtingut més anomenada.

També comptarà la simpatia quesentí envers el poble, cap a la gent declasse mitja i baixa, concretament la deCatalunya però sense excloure cap per-sona obrera d'enlloc del món. A part, elseu estil és molt fàcil d'entendre i planer:els sentiments més elevats i més humanstroben en ell una fàcil expressió.

Un detall que sens dubte ha aju-dat Martí i Pol ha estat el caràcter auto-biogràfic de l'obra, present en molts delsseus escrits: quan narra les seves peri-pècies a la fàbrica, la mort de la sevadona, el patiment de la malaltia, etc.,sense menysprear gens la seva intel·li-gència, fou un home molt senzill quenarrà una vida senzilla i, per a moltslectors, captivadora. Possiblement gentde tot tipus s 'ha sen-tit identificada ambles seves anècdotes.Ell, per exemple,quan parla de lamort, evita descrip-cions metafísiques icomplicades: sen-zillament explica elque sent i com hosent amb naturalitat.

Hi ha qui dónacom una de les prin-cipals raons de l'èxitde Martí i Pol la sevamalaltia, com si ellector tingués unacerta compassió en-vers ell. Però aques-

ta justificació no és suficient com perexplicar l'èxit continuat de tants anysdavant aquest gran poeta.

(A títol personal, diré que he estatmés un simpatitzant que un admiradorde Martí i Pol, que n'he llegit només al-gunes coses i que no n'he comprat gai-res llibres ni anat a gaires conferències.Però sempre he respectat la seva per-sona i figura).

Martí i Pol i la músicaPer acabar, mencionaré breu-

ment la col·laboració del poeta amb lamúsica. La música i la poesia semprehan estat interconnectades i en influèn-cia. Ell mateix va actuar com a canta-autor el 1963, i se'n va gravar un CD:"Roda: homenatge a Miquel Martí i Pol".El nostre poeta va entregistrar una dot-zena de temes casolans. El poeta deRoda de Ter acabaria, com Verdaguer,Maragall, Carner i Salvat-Papasseit, aser "posat en solfa".

De fet, prop de 150 cançons de50 discos compten amb poemes seus. ILluís Llach va ésser, a més d'un delsprincipals cantants vinculats amb elpoeta, un amic personal i íntim. Des del1982 fins a la seva mort, Llach aprofitaràmolts temes del primer en les sevescançons, especialment a "Un port de lamar blava" (1993). Però Llach no foul'únic a col·laborar amb Martí i Pol: se liconeixen infinitat de cantants i de grups

(entre ells Climent, Paco Muñoz, Mariadel Mar Bonet i Òscar Mas, entre moltsd'altres) que utilitzaren poemes seus,la qual cosa ajudà el poeta a assegurarencara més la seva popularitat.

En la mort del poeta, Llach ha fetcostat a la família i ha afegit que "Martíi Pol ha estat una de les veus de la poesiacatalana més emblemàtiques de les últi-mes dècades (...). Amb un estil senzill,però amb una profunda càrrega refle-xiva, es pot considerar un dels autorsmés venuts del gènere i un dels defen-sors ferms de la identitat catalana".

Dedicatòria personal a Miquel Martí i PolMalgrat no ésser personalment

un gran fan de Martí i Pol, és inevitableque La Stoa li reconegui la gran tascacom a catalanista i que ens esforcemper continuar la lluita per la identitatcatalana, actualment encara molt mas-tegada pels castellans. Des d'aquí t'a-graeixo tot el que has fet per la nostraidentitat. Martí i Pol, gràcies, i esperemque aviat algú reculli el teu relleu.

InformacionsLes fonts d'informació per a

aquest articloe són:-Diari Avui, 12.11.03, pags. 45 a 49-Llibre No estem mai sols. ConèixerMiquel Martí i Pol, de Carme PérezArnau, que presenta alguns esbossos dela seva vida i la seva obra.

Literatura 23

Ha mort Miquel Martí i Pol: vida i fets (i II) Crom el Nòrdic

Anat l'ull al bou amb l'E.L.A. 24

Els peoners en diagnosticar l'E.L.A.:François Amilcar Aran i Guillaume benjamin Amand Duchenne

Caty Salom ets santa,nascuda a Santa Maria,

la més bona i divina,i la teva bellesa és tanta

que ets com la llum del dia

Miquel Rosselló i Quetglas(fragment)

Si en la nostra anterior i agradosacompareixença damunt les pàgines d'a-questa gentil revista mallorquina vamcontar com Charles Bell va dur a termela primera descripció de l'E.L.A. bulbar,avui farem referència a François AmilcarAran i Guillaume Benjamin Amand Du-chenne, dos eminents investigadors que,seguint les petjades del fisiòleg escocès,van contribuir a fer amb més certesaels incipients diagnòstics d'EsclerosiLateral Amiotròfica.

François Amilcar Aran va especi-ficar, el 1848, una malaltia que encarano s'havia descrit i que es va batiar comAtròfia Muscular Progressiva. La va con-siderar una degeneració nerviosa dife-rent a les afectacions conegudes delsnervis perifèrics i la va atribuir a unalesió medul·lar, basant-se en la trobadade Bell i François Magendie, que consi-deraven -amb tot encert- les arrels an-teriors de la medul·la, com les encar-regads de les funcions motores.

Totes les investigacions fetes perAran el van dur a publicar, el 1850, onzecasos d'atròfia muscular progressiva,treball que va ser d'un gran ajut per totsels seus predecessessors.

Com també va ser de suma im-portància la tasca duta a terme pel pres-tigiós neuròleg francès Guillaume Benja-min Amand Duchenne, nat l'any 1806 itraspassat el 1875.

Duchenne és considerat el funda-dor de l'electrodiagnòstic i l'electroterà-pia. Cal dir que l'electrodiagnòstic és l'a-plicació de corrents elèctrics per fer undiagnòstic. És usat especialment per al'estudi de l'excitabilitat neuromuscular.

Quant a l'electroteràpia, és la partde la fisioteràpia que estudia l'ús de l'e-lectricitat com a agent terapèutic. Hi són

emprats corrents galvànics, faràdics,sinusoïdals d'alta freqüència, electricitatestàtica i diatèrmia. Cada una d'aques-tes menes d'electricitat té una acció fi-siològica diferent i diverses aplicacionsterapèutiques.

La tasca desenvolupada per Du-chenne en el camp de la investigació éssumament interessant, ja que va es-tudiar la fisiologia del moviment mus-cular i exposar, amb gran rigor experi-mental, la doctrina de les localitzacionsmedul·lars, convencent amb aquest tre-ball François Amilcar Aran de què l'atrò-fia muscular era en realitat un tipus de

miopatia. És a dir, una alteració delsmúsculs esquelètics de qualsevol casta,i que es caracteritza per amiotrofia man-cada d'espasticitat, o sigui, sense con-traccions involuntàries i persistents d'unmúscul o d'un grup de músculs. Aquestquadre clínic tampoc presentava afeccióbulbar ni transtorns de la sesnsibilitat,però sí un curs molt lent però progressiude la malaltia, que alterava de formapeculiar la musculatura extensora delcoll i acabava produint en els pacientsun típic vinclament del cap vers davant.

També devem a Duchenne la des-cripció d'una estranya malaltia caracte-ritzada per una paràlisi llavi-gloso-larín-gia, sense signes piramidals ni altera-cions de la sensibilitat denominada Pa-ràlisi Bulbar Progressiva, hipotiposi fetal'any 1860.

Si més no, malgrat la teoria deDuchenne sobre l'origen miopàtic del'atròfia muscular i de la paràlisi bulbarprogressiva, en el proper capítol expli-carem com l'autèntic origen d'aquestamalaltia és neurològic i no miopàtic.

I encara més, en el futur tambéexplicarem que no es tracta de malaltiesdiferents, sinó de distints estats de lamateixa afecció.

Però no avancem esdevenimentsi, com molt bé diu el bon cantautor deVilafranca de Bonany Tomeu Penya, "nopassem l'arada davant el bou" i esperema retrobar-nos, si Déu ho vol, aquí ma-teix per seguir lluitant contra l'E.L.A. mit-jançant la paraula i la informació.

Miquel Jordan i Ronsano123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Joieria Femeniasllistes de noces i objectes de regal

Rector Pasqual, 8 - Sant Llorenç

Jaumet: Ja ho val, ja hi tornama ser; després d'haver demanat noltroscoses pes personatges públics an elsReis, ara mos convé mirar lo que pos-siblement han demanat ells directament.

Tomeu: Es serveis tècnics delMallorca, sa seva petició ha estat queno hi hagi cap periodista que se dediquia parlar de ses mancances de s'equip,perquè se podrien trobar amb sa ne-cessitat d'un central jove. Com és pos-sible que se donàs sa baixa an en Bua-des que és titular a l'Albacete?. Llavonsesnecessita un lateral esquerr, vos ne re-cordau que regalaren en David an elSevilla? Després, una altra necessitatque té és un roba-pilotes en es centred'es camp. En aquest el regalaren an elTenerife, avui és un homo clau en escentre des camp del Sevilla. El ReialMadrid se pot gastar es luxe de cometreaquestes errades, però no un equip comel Mallorca.

Ramon: Ara diven que a partirdel 2004 es polítics i es explotadors de-dicaran cada dia a contemplar un pai-satge natural o una obra d'art, i escol-taran mitja hora de música clàssica ollegiran poesia. Veiam si baixen a saterra, perquè quants d'Ignasis Lulas DaSilvas manquen per humanitzar el món?Ara que noltros li hem donat es PremiPríncep d'Astúries, almanco es nostrospolítics qualque cosa hauran après.

Xesc: El senyor Bush no els hademanat res an els Reis; el rei és ell, icom a rei ha creat es club des pacifica-dors amb guerres preventives, per posaren es camí de sa salvació eterna aques-ta gent antidemocràtica, inculta i tansalvatge que ni tan sols coneixe es dretshumans, però, si han d'aprendre lo quesón es drets humans des americans...perquè ells, quan invadeixen un país,com que són uns depredadors lo primerque fan és repartir-se es botí amb es

seus socis i inculcar es vasallisme capan es invasors; no és raro que el PPs'hi apuntàs de cop.

Jaumet: Ara el senyor Asnaramb maquinària de mort perquè el se-nyor Bush li ha explicat sa necessitat defer guerres anticipatòries, però inclouaquesta despesa extra en es pressupostde defensa. Com quedam, guerres an-ticipatoris o defensa? I si és defensa,defensa de qui o de què? Ara ells treuenpit, perquè Rússia, França i Alemanyahan dit sí a sa seva tesi, però això no ésuna victòria, és simplement engolirdavant s'imperialisme americà. I nol-tros, que es poble sí que està en contrade sa guerra, mos tocarà pagar tres-cents millons d'euros per complir ambel senyor Bush.

Ramon: Sí, en es segle quartabans de Crist en Bacon, un filòsof grecja va escriure: "La tela d'aranya agafales mosques, però les mosques grossesla rompen i s'escapen". Pareix ésser queamb això ses coses no han canviat gensperquè ses lleis actuals només enredenes petits i una de ses proves, a part delo d'en Bush, és es cas d'en Sharon, per-què vos imaginau si un de noltros diguéspúblicament: he decidit matar es meuveïnat? Idò en Sharon i en Bush es podendonar es luxe de cometre assassinatsselectius i el món se queda tan tranquil.Tanta sort que som sa raça intel·ligent.

Julià: Bono, jo vos diré lo queestan demanant ses noves multinacio-nals i es globalitzadors an els Reis: lesestan demanant que ensenyin aquest

credo: si ets pobre, fes feina. Si ets ric,però vas a jornal, fes feina. Si tens res-ponsabilitats aparentment injustes: fesfeina. Si ets feliç, dóna sa cupa de sateva felicitat a sa feina. Si ses penes tedobleguen, lleva-les-te fent feina. Si esteus familiars més estimats te són infi-dels, lleva't es mals pensaments fentfeina. Si sa teva fe flaqueja: fes feina.Si perds es bon dormir perquè perdsses esperances, dedica't a fer feina comsi te jugassis sa vida amb allò. Sia quinsia es teu problema, fes feina amb fer-mesa perquè es treball és es millor re-mei per curar ses malalties de s'homo,tan mentals com físiques.

Xesc: Ja vos diré ses quatrepeticions fetes pel senyor Asnar an elsReis: 1ª) Fer-se una foto dins un vagóde tren a Hendaya donant sa mà an enBush. 2ª) En aquesta precampaya, unaoposició igual d'educada i de feble. 3ª)Uns nacionalistes igual de reindivicatiuscom es d'ara. 4ª) Uns votants tan pocsreflexius com es des darrers vuit anys.

Mariano: En Jaimito, que no ha-via pensat a escriure sa carta en els Reisi estava una mica endarrer per sebre sili havien duit qualque cosa, va a guaitaren es cuarto des seus pares i les trobafent un soisante-neuf; torna tancar saporta, se seu en es passadís i exclama:llavors diuen que es pares no abusendes nins, i a mi perquè me mossec sesungles me duen cada dos per tres a unpsicòleg.

Joan Roig

Tertúlia de cafè 25

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789

(Continuació)

...I dins la celeste volta, enrevol-tada per l'èter, on sols la veu dels artistessona als acords de la sublimitat, submis-sa dins el seu idealisme als cors d'unamúsica blava, sense cap rauxa de mate-rialitat.

Front a la poesia joglaresca, sor-geix una forma més culta que seria culti-vada pels monjos dins els monestirs. Fetmolt natural, donat el paper que jugal'església com a dispositària i transmis-sora de la cultura durant l'Edat Mitjana.

Aquesta modalitat és el mesterde clerecía. La seva estrofa caracterís-tica és la quaderna via o tetrástrofo ale-jandrino monorrimo.

En les formes expressives delmester de clerecía, a pesar de la pre-paració doctrinal dels seus represen-tants, són freqüents les frases pinto-resques, tretes de la vida quotidiana, de-gut a què una de les seves finalitats con-sisteix en donar a conèixer al poble, elstemes i les llegendes que li eren des-conegudes. Però tampoc no es podendescartar els llatinismes.

A l'albada, dels seus poetes, so-lament hi ha constància històrica de Gon-zalo de Berceo. És autor de poemes ha-giogràfics i relatius a la Verge. Més en-vant, ens trobarem amb l'arxiprest d'Hitai el canceller Ayala, les obres dels qualsconstitueixen una evolució del mateix.

En Berceo, sonen amb mestria lestrompetes del mester de clerecia.

Com a fàcil d'entendre resultaque, part dels poemes pertanyents almester de clerecia són anònimes. Elsseus autors són clergues seculars, o mo-nacals, que a moments, a dies s'ocupende traduir, de realitzar o de compondreuna obra o una part de la mateixa d'unaforma desinteressada, sense lucre. Nofan una altra cosa que complir amb lamissió que pertany a l'església viure enaquella època.

La resta de les manifestacionsdels mester de clerecía són: el Libro deApolonio, el Libro d'Alexandre i el Poemade Femán González.

¡

Temps per a la poesia 26

L'èter, trobada dels poetes Isabel María Muñoz

Clergues, monjos dins l'abadia tancats, estudiososde la llengua romanç, els manuscrits, amorososcustodien. L'erudició fa que treballosos,els seus cultivadors beuen del llatí, fervorosos.

AnacronismeI

La tradición marianaDesde antaño se practica el culto mariano.Hecho reconocido por el Obispo romano.España, por excelencia, país mariano.Vivencia de ayer, de hoy, de mañana: lo mariano.

IILos pináculos españoles de la geografía,salpicados de ermitas dedicadas a María,muestra son de la religiosidad que se vivíacuando, al clarear el alba, el dia amanecía.

IIILas descripciones de Berceo, el verde prado,las flores olorosas, los colores, alzadode las aves el canto. Paisaje, no logrado,alegóricamente en tono más elevado.

Apolonio, rei de Tiro, al fi rescatala seva esposa. D'Alexandre el sobrenom data:Magno. Per a les seves proeses el món l'hi acata.Amb González, l'èpica en clerecia es barata.

(Exemple de tretástrofo)

(Exemple de Berceo)

(Exemple de quaderna via)

Els records

INo hi tendràs records materials-Tal vegada pel meu caràctero per la meva probresa-,però del teu pitno se n'aniran tan fàcilmentles meves paraules d'amor

IIRequiebres, calor, passió d'al-tres tindràs.Més dins la teva ment,dins el teu pensament,els meus sobreviuran

IIII, com no vull polemitzar més,amb aquesta paraula d'amoruniversal Te quiero, m'aco-miad.

Es necessitendependentes

per a supermercata Cala Millor

Es valorarà elconeixement didiomes

Enviar currículumi fotografia recent a:

apartat de correus 24307560 Cala Millor

Pròximavetlada

Inscripcions:Bel Nicolau971 838045

Dia 8 de marçAntoni RieraMelis, Xaret

Literatura gastronòmica del'Edat Mitjana a l'Època Mo-derna

Places limitades

En es número anterior de Flor deCard vaig fer un resum d'es vents domi-nants en es poble, i en aquest tenim repre-sentada sa línia de sa temperatura màximai mínima de tot l'any, que va oscil·lar entrees 0º i es 38ºC (sa línia superior corresponmés o manco a les 3 d'es capvespre i sainferior a sa sortida d'es sol).

Tot seguit tenim ses pluges a SantLlorenç, separades per mesos, amb un fe-brer fora de sèrie.

Més avall, com un pastís, tenim elcel a Sant Llorenç, amb 191 dies de celclar (51%), 105 de variable (28%) i 79de ben cobert (21%).

Han quedat sense representaciógràfica ses gelades del 2003, que foren14, ses 8 boirades i ses 20 tempestes quevaig comptar, però no és una dada infalibleperquè un tro de nit no me sol llevar sason.

Xesc de sa Fontpella

El temps de gener 27

La pluja en el territori llorencí

Les gràfiques i el mapa de pluges estanelaborats a partir de les dades recollides al'estació pluviomètrica de Ca'n Xesc i delsseus col·laboradors

El joc infantil sobre el "lloc sagrat"era de quatre clotets, i la secció mortade Flor de card portava el títol del joc.Normalment eren comentaris curts oreflexions, que vistes amb perspectivavoltaven a l'entorn de quatre nuclis bà-sics: localisme, llengua, natura i convi-vència.

Quan vaig "matar" la secció noera del tot conscient de la meva depen-dència amb la secció. Adesiara en sentenyorança i avui no he pogut vèncer latemptació, per això, vet aquí, tres clo-tets.

Com acaba el carrer des Campet

Les imatges, a vegades, parlensoles. Vet-aquí una imatge del túnel onacaba o comença el carrer des Campet.El túnel, amb dues cames, es va fer arel de les inundacions provocades pelxaragall de son Soler ja fa anys.

Resulta obvi que s'ha de manteniruna sortida suficient de les aigües quepuguin venir en un futur... però llàstimaque no la fessin una mica més alta i mésampla!, ara hi podrien passar els cotxesque van pel camí des Cós.

(Això ve a rotlo pels comentarissorgits a la primera reunió de la comis-sió de Patrimoni de l'Agenda 21, on estractà el tema de la remodelació de laplaça i de la necessària i compromesa(2001) restauració des Pou Vell)

Policies

Un tema delicat.Però segons evidencia la premsa

(13/01/2004) hi ha problemes.

El titular diu que la "Policia Localamenaça de dur la Sala als jutjats si noels paga els festius". Quan això és no-tícia de premsa mala barraca, no?

A la lletra petita s'hi assenyala queset policies (de 31), és al dir el 22,5%,han demanat el seu trasllat a altres mu-nicipis per desmotivació.

Efectivament, la Sala té un pro-blema (o tenia, potser ja s'ha solucionat)si el seu personal no està motivat.

I els policies també en tenen unde problema, la gent no pareix que acabide sintonitzar amb les seves reivindi-cacions.

Els comentaris que he sentit dar-

rerament (quan escomenten els ja ha-bituals actes de pi-llatge o gamber-risme, és quan surtel tema) van més enla direcció que n'hiha molts -de policieslocals- i en veuenpocs. Alguns han co-mentat a rotladaoberta que se'n ve-ien més quan en te-níem quatre o cinc ies deien municipals,que ara que en te-nim trenta-un.

Agenda 21

En el mateixarticle de premsadel 13 de gener re-ferit a la policia lo-cal, de rebot es toca

Tres clotets 28

un altre tema quan s'assenyala: "LaPolicia Local espera poder cobraraquests festius perquè "l'Ajuntamentgasta molt en l'Agenda Local mentre quepaga poc al seu personal".

Si una part dels professionalsamb sou a càrrec de l'Ajuntament nosolament no comparteix la necessitat del'Agenda 21, sinó que l'interpreta comun entrebanc per poder cobrar el que"consideren just", llavors la Sala té unaltre problema afegit. Potser haurà deconvèncer els policies (i als altres funcio-naris que no ho vegin clar) de la bondatde l'Agenda Local 21, car la més ele-mental norma de qualsevol manual devendes assenyala que per vendre unproducte els venedors hi han de creure,han de considerar que és un bon pro-ducte.

Guillem Pont