flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Febrer del 2008 * núm. 356

En aquest número:

* La revista entrega la Flor de Card als Donants de Sang de Sant Llorenç* Jeroni Llambias parla de l'Aliança de Civilitzacions* Els ciurons d'en Víctor, a cura de Guillem Pont* Joan Llull acaba amb la classificació dels carrers de Sant Llorenç* Els llimbs, el purgatori i l'infern segons Ignasi Umbert* Pau Quina comenta la proposta de Rajoy sobre els immigrants* Tomàs Martínez compara la quaresma amb el ramadà i el yom kippur* Ante diem bis sextum Kalendas Martias, per Xavier Villalobos* Els Trescadors van al Morro d'en Pelut i a la Cuculla de Fartàritx* Jeroni Galmés parla d'un estudi sobre la tomàtiga de ramellet* El Consell Parroquial presenta el programa d'actes de la Setmana Santa* Isabel Muñoz comença una sèrie d'entrevistes amb alemanys residents* Les marededéus romàniques, a cura de Josep

Editorial 2 (34)

Flor de CardRevista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Febrer del 2008 - Número 356Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Antònia GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem SolerIgnasi Umbert

Col·laboren

Joan Llull La Sala PortadaEls carrers de Sant Llorenç 6

Josep Cortès Sopar d'aniversari 3Tal dia com avui 24Marededéus romàniques 32

Jeroni Llambias Aliança de civilitzacions 4Guillem Pont Els ciurons d'en Víctor 5Ignasi Umbert Llimbs, purgatori, infern... 8Pau Quina Els immigrants d'en Rajoy 9

Esports 22Tomàs Martínez La Quaresma ja és aquí 10Xavier Villalobos Ante diem bis sextum... 12Pere Orpí Germà somni 13Francisca Ramon Morro d'en Pelut 14Encarna Palazón Cuculla de Fartàritx 15Pere Maaimó Als Trescadors 15Jeroni Galmés Tomàtica de ramellet 16Clàudia Umbert Resultats del Cardassar 17Ramon Rosselló Història 18Consell Parroquial Setmana Santa 19Isabel Muñoz Edda Hermann 20Mendi Ambient El vell marí 21Correu-e Du llu espic ingliss? 23Crom el Nòrdic Pau de Tars 24Caçadors Fi de temporada 25L'escola Excursions 26Joan Mascaró Poesies 27Margalida Fiol Pàgina infantil 28Joan Roig Tertúlia de cafè 30Nicolau/Simonet Demografia 31Esquerra Unida Sa Punta 31Maria Bel Pont Biblioteca 34Xesc Umbert El temps de febrer 35OCB Tast de vins 36Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Rotondes

No hi emporta esser gaire observador per adonar-seque les rotondes que enrevolten Sant Llorenç són les més malcuidades de tota la carretera de Palma. Així com algunes disposend'una tela opaca que evita el creixement de l'herba -que estàcoberta de grava, pedres planes o macs de torrent grossos-,les nostres ofereixen un aspecte realment deplorable, plenesd'herba seca o verda segons les arribi o no l'esquitxada i nomésles seguen quan ja criden poderosament l'atenció.

La de Can Robí, a més, ha anat perdent raïls amb cadaventada i a hores d'ara un ja no sap què hi pinten els pocs quehi queden, si és que encara n'hi ha algun de dret. La de la carre-tera de Son Carrió, com ja hem comentat altres vegades, amés d'haver deixat l'antic pont fet una llàstima, ofereix un aspecteque recorda massa el jou i les fletxes de l'antic règim.

Si a tot això hi afegim la gran quantitat d'anuncis que en-revolten la carretera i les rotondes, tots ells antiestètics i perillososper tal com distreuen els conductors, tendrem un panoramaque s'allunya molt del que la gent sol entendre per bon gust.

No hi ha una empresa que cobra pel mantenimentd'aquests espais? Idò per què les de Sant Llorenç estan tanabandonades? Qui toca fer-los complir el contracte? Nosaltrescreiem que és el Consell de Mallorca, però si aquest no se'ncuida com caldria esperar, passa d'hora que l'Ajuntament elspegui una bona estirada d'orelles.

Memòria històrica

Fent costat a la petició d'un col·lectiu que s'havia formatexpressament, fa més d'un any que l'Ajuntament va prendre ladecisió d'erigir un monument en memòria de les víctimes de laguerra, sobretot les republicanes. Es va fer un ple extraordinarique va omplir el saló d'actes de parents d'aquestes víctimes,que escoltaren emocionades les declaracions dels polítics i se'ntornaren a caseva convençudes que a la fi s'havia tancat unavergonyosa pàgina de la nostra història. A hores d'ara, però, notenim constància que s'hagi fet res, i ni tant sols que se n'hagitornat parlar.

Que se n'han oblidat o esperen que hi torni haver eleccionsmunicipals per posar de bell nou el tema damunt la taula? No ésnecessari gastar-s'hi molts de dobbers, si les arques vanescasses, però que el poble compti amb un indret dedicat a laseva memòria, sí que ho és, just i necessari, i més tenint encompte que ho aprovaren per unanimitat.

El 23 de febrer esva celebrar el tradicionalsopar d'aniversari de Flor deCard, que enguany comme-morava els 36 anys de vidade la revista. La festa va te-nir lloc al restaurant Oassis,de Sa Coma i hi assistirenuna trentena grossa de col-laboradors i simpatitzants.

A les postres es vafer entrega de la Flor deCard a Joan Font, en repre-sentació dels donants desang de Sant Llorenç, a quianava dirigit el reconei-xement de mèrits d'en-guany. Vet-aquí la nota queva llegir Josep Cortès:

"La Germandat de Donants deSang de Mallorca és una associació nolucrativa (ONL), que va néixer a Palmael febrer de l’any 1973, al si de la Se-guretat Social. L’impulsor va esser An-gel Lobo, però la seva sobtada mort noli permeté dirigir-la ni tan sols des delcomençament, per la qual cosa el primerpresident va esser Jeroni Albertí. El seuobjectiu principal és, com es pot deduirdel nom, fomentar els hàbits de soli-daritat social i estimular la donació al-truïsta de sang a l’illa de Mallorca. I ésprecís ressaltar la paraula altruïsta, jaque des del 1974 es va comunicar a SonDureta que el banc de sang no en com-praria més, com anava succeint finsaleshores. Val a dir, per tant, que la sangdels donants no es ven ni es compra; elque sí té un cost és el seu tractament ila seva conservació, per la qual cosa éslògic que els hospitals i clíniques es facincàrrec d’una part d’aquestes despeses.

Continuant amb aquest petit re-sum, direm que un any després de laseva constitució, pel febrer de 1975, co-mençaren les sortides als pobles, entreels quals es troba el nostre, Sant Llorenç,que de la mà de Bartomeu Sureda vaagafar les messions fins el 1999, en quèel va substituir Joan Font, aquí present.La xarxa actual de col·laboradors -o en-carregats- a tota l’illa supera els 400 vo-luntaris, que aporten la seva feina demanera desinteressada.

Des del desembre de 1987 fins

fa poc temps ocupà la presidència VíctorGistau, exceptuant un parèntesi de 2anys entre 1999 i 2001, en que el càrrecva esser ocupat per Pere Vallespir, quanel primer va esser nomenat director dela Fundació del Banc de Sang. Gistau vadonar un gran impuls a la Germandat,habilitant una unitat mòbil per fer lessortides als pobles, modernitzat els ser-veis i impulsant la unificació dels donantsde la Seguretat Social amb els de la CreuRoja, l’any 1993. El 1998 va constituir laFederació Balear, quan s’agruparen lesgermandats de Mallorca, Menorca i lesPitiüses.

Cal aclarir que una cosa és laGermandat i l’altra el Banc de Sang, quetambé emmagatzema Teixits i Llet. Laprimera se’n cuida de recollir la sang delsdonants i el segon, a través d’una funda-ció, de distribuir-la i processar la pro-ducció dels components sanguinis bà-sics: concentrat d’hematies (per al trac-tament de l’anèmia i les hemorràgies),plasma (per als malalts amb problemesde coagulació), plaquetes (principalmentper als qui pateixen càncer o leucèmia)i crioprecipitats (per al tractament del’hemofília). Actualment, la Fundació estàregida per un Patronat, integrat per re-presentants de la Conselleria de Salut(el conseller n’és el president), d’Ib-Salut,de la Creu Roja, del Col·legi de Metges,del Col·legi de Farmacèutics i de la Fe-deració Balear de Donants de Sang, amés del gerent, l’administrador de laFundació i el secretari, que participen

amb veu però sense vot.És el centre que dónaservei a tots els centreshos-pitalaris i clíniques deles illes.

La Germandat de Do-nants de Sang té actual-ment uns 70.000 donantscensats -encara que pot-ser alguns ja no es trobinen actiu-, que proporcio-nen més de 30.000 bos-ses de sang a l’any. Peresser-ne membre és ne-cessari tenir entre 18 i 65anys, no pesar menys de50 kg i no patir cap ma-laltia que comporti haverde prendre determinants

medicaments incompatibles amb ladonació. Els homes poden fer quatredonades cada any i les dones 3, i entredonació i donació han de passar unmínim de 2 mesos. S’ha de dir que aMallorca es necessiten més o manco 150bosses diàries de sang, per això, a mésde les passades que es fan cada tri-mestre per cada poble, sovint es rebendemandes extraordinàries per atendreles necessitats puntuals dels hospitals.

A Sant Llorenç hi ha 308 do-nants associats i durant l’any 2007 espresentaren 355 persones, que feren untotal de 305 donacions. A Son Carrió se’nferen 77 i a Sa Coma 85, constituint untotal de 467 donacions de sang, algunesde les quals corresponen als 19 donantsnous que durant l’any 2007 s’hi han incor-porat en el nostre terme municipal. Mol-tes d’aquestes persones s’apuntaren ala Germandat perquè en algun momentde la seva vida hagueren de menestersang i en trobaren; d’altres, simplementper contribuir de manera anònima a lesnecessitats de sang; cadascú té les sevespròpies motivacions i tan vàlida és l’unacom l’altra.

A tots aquests llorencins que demanera desinteressada contribueixenperiòdicament a donar una part de laseva sang per ajudar a algú que no co-neixen, la revista ha volgut fer públic elseu reconeixement, atorgant-los la Florde Card d’enguany, que en nom seurecollirà Joan Font, el cap visible de laGermandat a Sant Llorenç".

Sopar d'aniversari 3 (35)

Els dies 15 i 16 de gener passattingué lloc a Madrid el primer Fòrum d'A-liança de Civilitzacions. A més del presi-dent del Govern espanyol i del primerministre turc i del secretari general del'ONU, hi participaren representants go-vernamentals, representants de socie-tats civils, empresarials i religioses demés de 63 països, que tots plegats su-maren més de 350 participants; juntsreflexionaren sobre la manera de supe-rar la divisió entre països i cultures i pro-moure l'enteniment mundial, posant es-pecial esment a la relació entre el mónislàmic i l'Occident. Aquesta iniciativacompta amb el suport de més de 70països.

Hi ha hagut "insensibilitats" polí-tiques que han fet certa befa d'aquestesiniciatives o, almenys, de les primerespasses, que certament encara són con-fuses i insegures, però que suposen unintent seriós de posar les bases per unmés gran coneixement mutu entre cultu-res i civilitzacions, evitar conflictes i solu-cionar les dificultats per la via del diàleg.

Per comprendre millor el quesuposa aquest camí emprès, aquí teniualgunes dades que ajuden a compren-dre aquesta iniciativa d'Aliança de Civi-litzacions que l'Assemblea General deles Nacions Unides ha fet seva, amb elpatrocini conjunt d'Espanya i Turquia,després que el President espanyol laproposés l'any 2004 a dita Assembleade la ONU.

És evident que observam unatensió entre l'Orient i l'Occident, almancoentre sectors més radicals d'una i altrabanda. Aquests conflictes i dificultatsdonen peu a dos discursos diferents ioposats:-Uns parlen "d'enfrontament entre civi-litzacions" i de la impossibilitat d'integrar

el món musulmà dins l'occident. Aquestés el discurs que ja aparegué l'any 1991per boca del nord-americà Samuel Hun-tington i que actualment l'ha fet extensiua altres grups culturals com el xinesoso hispanoamericans. Aquestes idees sónseguides per molts dels dirigents nord-americans d'aquest moment, que perta-nyen a noves sectes d'aquells indrets.Tota aquesta gent aboca per solucionaraquests conflictes des de una posició depoder, imposant-se per la força. Ells quees consideren "els bons" han de sotme-tre i dominar "l'enemic" que tenen al da-vant i que és "el dolent". A "l'enemic"l'han de sotmetre o l'han de destruir.-Uns altres parlen "de diàleg i aliançade civilitzacions" com un camí de troba-da per la via de la justícia, la igualtat isolidaritat, des de la convicció que a"l'altre món" només li podem fer enten-dre moltes coses des del tracte solidarientre iguals, però mai des de una posicióde força i de poder. Fou l'ex-presidentde l'Iran, el reformista Mohammed Ja-tamí, el primer en proposar "un diàlegentre civilitzacions, cultures i tradicions".Existeix un Islam majoritari obert al dià-leg, que demana i necessita un diàlegfèrtil amb la resta de tradicions. El ma-teix Alcorà diu (49,13): "Vos hem fet tri-bus i nacions per què us reconegueu elsuns als altres". Són molts els intel·lec-tuals i les persones que pensen queaquest és l'únic camí de futur. Un diàlega on les religions poden jugar un paperimportant, ja que els musulmans i elscristians pertanyen al mateix arbre reli-giós. La gran dificultat per resoldre elsproblemes actuals és la ignorància mú-tua. Per acostar-nos és necessari conèi-xer-nos. No ens podem ignorar per méstemps, cristians i musulmans compartimunes mateixes responsabilitats morals.Existeixen uns camins comuns que uns ialtres hem d'aprofundir. Tenim un llen-guatge comú profètic que, des de Abra-ham fins a Mahoma, passant per Jesúses pot resumir així: La creença en unsol Déu Únic, la dignitat del gènere hu-mà, el respecte a la creació i l'exigènciade la justícia.

El Forum d'Aliança de Civilitza-cions respon positivament a aquest se-

gon plantejament. Segurament és l'horade deixar de mirar el món des de la su-perioritat i ànsies de domini i començara avançar junts des de la igualtat, lasolidaritat i la justícia, fent córrer el velde la desconfiança i dels particularismessectaris.

Per acabar, veieu el testimonid'algunes persones que, juntes, col·la-boren amb "Sevilla Acoge", Associacióno confessional que es posà en marxal'any 1984 i que entre altres accionspromou la relació entre persones dediferents cultures i religions:-Ibn Arabi: "A altre temps, jo rebutjavael proïsme si no practicava la meva re-ligió. Ara el meu cor s'ha convertit enun receptacle de totes les formes: ésprada de les gaseles i claustre dels mon-jos; temple dels ídols i "kaaba" dels pe-legrins; Taules de la Llei i Plecs de l'Al-corà. Perquè professo la religió de l'A-mor i vaig a qualsevol indret a on vagila seva cavalcadura, ja que l'amor és elmeu credo i la meva fe".-Ousseynou, del Senegal: "Convivintjunts experimentem el reconeixement enla diferència. A l'Associació no em sent"Musulmà", em sent còmode, ja que aquíningú em recorda amb cap gest la mevadiferència de religió. Així és més fàcil larelació. Sense amagar la diferència, nohi ha ningú a davant meu que em digui"què estrany ets"...Per exemple, a lesparets hi ha cartells amb versets del'Alcorà: això et fa créixer l'autoestimai t'anima a ser el que ets".-Omar, marroquí: "Treballar en un am-bient de persones creients, amb inde-pendència de la fe que té cadascú, jaés una bona base per jo. Quasi tots par-tim d'una mateixa arrel creient. Partintd'aquesta mateixa creença les aporta-cions que fas aquí, es diferencien de lesque fas fora d'aquest àmbit comú a tots.Tenim moltes coincidències i això és uninstrument que facilita la tasca de lasolidaritat ".

Tan de bo, amb els temps pu-guem recollir molt més testimonis deconfiança mútua i enteniment, i els oc-cidentals cristians i catòlics siguem sub-jectes agents d'afirmacions semblantsa les de Ibn Arabi, de Ousseynou i Omar.

Aliança de civilitzacions Jeroni Llambias

Col·laboració 4 (36)

En Víctor és un jove simpaticot i benplantat. Estudiant de tercer curs de Bio-logia és i se sent el centre del Cosmostant si està amb els seus amic, com siestà amb la família o a classe.De família benestant, no és afectat depreocupacions de pervivència; i a l'estiu,i després del pertinent curs que li regalaun títol, li agrada matar el temps fentde monitor de colònies i campaments.No és una bona feina, però a més deguanyar pels "mals gastos", s'ho passabé jugant amb els infants. I a més téocasions per sincerar-se, amb na Maria,na Bel, na Cristina... i, si hi ha sort, rebredevolució emocional a les seves confi-dències vitals. Res de nou.Alt, cabells llisos i llargs, barba de doso tres dies, ulls de mora... no és un vir-tuós de la guitarra, però la rasca ambinseguretat per acompanyar unes po-ques cançons. No és d'aquells que ma-regen pel seu activisme, per les sevesganes de fer coses i més coses, però esdeixa portar cap a les feines i les acti-vitats, sobretot si és convidat per unaveu dolça i amorosa. Ni s'enfada ni esposa nerviós, va fent una cosa rere l'altrafora fues ni emoció.Des de lluny es detecta que els seus mi-llors moments són a les vetlades, quanels nins ja dormen, a la piscina, o enels pocs moments en què pot conversaramb els companys (millor companyes)de tasca o quan pot arribar a les confi-dències sobre el seu ser, penar i creure,sense voler dissimular ni amagar el seucaràcter dominador, seductor, amb ten-dències a xerrar més que a es-coltar i a rebre més que a donar.

Aquell horabaixa, just quan lesfigueres deixen filtrar algun raigde sol baix per les baldanes,es mostrava cap baix i entristit.Havia triat com a confident naCristina, una atlota baixeta isenzillona, d'ossada prima, es-tudiant de psicologia que, ades-iara riejava amb ell.Agafant-la del braç, l'haviaapartada del grup, mentre feienel camí de retorn després del'excursió a la cova de s'Ho-

monet. Li comentava que s'havia dolgutquan el director li havia retret que elsinfants de la seva taula, a diferència delsinfants de les altres taules, no havientastat els ciurons que els havien donata migdia com a primer plat del dinar.I què podia fer ell si els ciurons no ha-vien agradat als nins del seu grup! -T'assegur, deia a na Cristina qui escol-tava amb atenció, que no m'he cansatde dir-ho: atlots menjau ciurons quesón molts bons!De banda justificar amb vehemència laseva postura i dedicació a l'apostolatperquè els nins menjassin els maleïtsciurons, després de llarga conversa i enuns moment que no se sabia ben bé siera de feblesa o d'intent d'apropamenta na Cristina, en Víctor va demanar con-sell: -I tu com t'ho has muntat perquèels teus en mejassin? Ben mirat erauna pregunta d'estricta cortesia centra-da molt més en l'interès de saber la sin-tonia que pogués tenir na Cristina ambels seus raonaments que no en escoltarla possible resposta que aquesta poguésdonar en relació al tema dels ciurons.Na Cristina li comentà que ella no haviatengut cap problema ni entenia el quehavia pogut passar a la taula d'en Víctor,puix tot els ciurons eren de la mateixaolla i que havien resultat saborosos,normals, com a ciurons... Solament ha-via tengut un petit problema amb naDada, aquella nina menjamiques quehavia apartat les verdures i solamenthavia menjat els ciurons, triat d'en unen un, amb la punta de la cullera. Però

que tots els altres els s'havien menjatbé; fins i tot alguns, com en Bernat,havien repetit dues i tres vegades.Quan en Víctor detectà que na Cristinatrescava per posicions alienes a la sevamanera de pensar, desvià l'atenció i escentrà en els ulls, les celles, els llavis,la veu de na Cristina...Quan ella parà de parlar, en Víctor, queno havia escoltat res del que li havia ditna Cristina, continuà amb la seva argu-mentació: continuava sense entendre elque havia pogut passar. No parava decercar, amb argumentacions racionals,perquè el Director li havia cridat l'atencióper una collonada com aquesta ni perquè els infants, llevat de dos o tres, noli havien fet gens de cas i havien tirat laplatada, gairebé sencera en el poal deles restes de verdura.Insistia en cercar la complicitat emocio-nal de na Cristina, però aquesta no lioferia concessions puix el seu grup, iels altres grups, havien tengut un com-portament, diguem-ne, normal.I així, van continuar passa rere passa,amb la mirada controlant els infants, iamb l'esperit i els raonaments en lesconverses paral·leles fins que van arri-bar a la casa, on es van haver de centraren arreplegar o ordenar cantimplores irestes del berenar.A en Víctor li havia agradat parlar ambna Cristina. Tenia la sensació de sentir-se escoltat, malgrat no havia trobar re-mei ni justificació al que havia passatamb els ciurons; i per això, per no trobarjustificacions lògiques, se sentia una mi-

ca trist i també enfadat ambel qui li havia cridat l'atenció(Què puc fer jo si no en volenmenjar!).El que no va comentar en Víc-tor en cap moment és que ellno n'havia menjats mai de ciu-rons. No li agradaven; no sa-bia perquè però no en volia.Tampoc no va saber establirrelació entre el que ell feia i elque feien els infants del seugrup, i tot malgrat les persis-tents recomanacions: menjau-ne que són molts bons!

Els ciurons d'en Víctor Guillem Pont

Lliçons de coses 5 (37)

El mes passat em centrava enles vies del poble de Sant Llorenç. Par-laré ara de les de la resta del municipi,és a dir, Son Carrió i la Costa Llorencina.Deia que a tot el municipi hi ha regis-trades 255 vies, de les quals 87 corres-ponen al poble de Sant Llorenç. De les168 restants, 22 pertanyen a Son Carriói 146 a la Costa (S'Illot, Son Moro, CalaMillor i Sa Coma).

SON CARRIÓ

Pel que fa als carrers de SonCarrió, no veig gaire diferència amb elsde Sant Llorenç. Pensem que són dospobles típics d'interior i de caracterís-tiques semblants. Tots dos tenen viesamb noms abstractes, geogràfics, del'indret on es troben o directament re-lacionats amb construccions, edificis o

altres elements, noms de personatgescèlebres o referits a les característiquesurbanístiques dels carrers, etc. Així i tot,la referència carrionera al personatgebíblic de Verònica no té cap equivalenta Sant Llorenç.

De les 22 vies, 21 apareixenamb la denominació de "carrer" i 1 ambla de "lloc". Si no es diu el contrari estracta de carrers. N'he fet la següentclassificació "temàtica", igual que vaigfer amb les de Sant Llorenç:

1- NOMS ABSTRACTES (1):Alegria2- NOMS GEOGRÀFICS (1):Mallorca3- NOMS DE L'INDRET ON ES TROBA ELCARRER O DIRECTAMENT RELACIONATSAMB CONSTRUCCIONS, EDIFICIS OALTRES ELEMENTS (5):Estació; Ferrocarril; Mar; Portocristo;Putxet4- NOMS DE PERSONATGES CÈLEBRESSENSE VINCULACIÓ DIRECTA AMB SONCARRIÓ (5):Costa i Llobera; Cristòfol Colom; MossènAlcover; Anselm Turmeda; Ausiàs March5- NOMS REFERITS A LES CARACTE-RÍSTIQUES O LA FUNCIÓ DELS CAR-RERS DES D'UN PUNT DE VISTA URBA-NÍSTIC (1):

Major6- NOMS DE FLORS, PLANTES, ARBRESO SIMILARS (2):Ametlers; Clavell7- NOMS D'ELEMENTS O ESDEVENI-MENTS HISTÒRICS (2):La Pinta; La Niña8- NOMS DE VENTS, DE PUNTS CARDI-NALS O SIMILARS (2):Llevant; Sol9- NOMS REFERITS A PERSONATGESMITOLÒGICS O BÍBLICS (1):Verònica10- NOMS DE COSTUMS TRADICIONALSO SIMILARS (1):Sant Antoni11- ALTRES (1):Disseminats Son Carrió (lloc)

COSTA LLORENCINA

La Costa Llorencina és un móna part. Està constituïda per nuclis sorgitsen bona part gràcies al turime que s'ini-cià a partir dels anys seixanta del seglepassat. El terme "costa" és útil a l'horad'incloure totes aquelles zones del termeque no són d'interior. Tanmateix, somconscient del risc que suposa posar dinsel mateix calaix nuclis tan diferents comS'Illot (amb una part més semblant aun poble que a una zona turística), CalaMillor, Sa Coma i Son Moro.

La Costa inclou, com vaig dir,les dues terceres parts de vies del nostremunicipi. És, a més, la zona que presen-ta més diversitat: carrers, llocs, avin-gudes, passejos, places, camins, carre-teres i polígons. Tot i la varietat de nomsque hi ha, gairebé la meitat (69) s'ins-criuen dins l'apartat que he qualificat de"flors, arbres, plantes o similars" (i n'hiha de ben exòtics, per cert!). Hi ha nomstradicionals i ben bonics, però tambén'hi ha que tenen el nom de l'establi-ment hoteler que s'hi ubica (Sumba,Borneo, Castell, Hipocampo, etc.).

Passaré ja a fer-ne la classifi-cació per "temes". Només especific dequin nucli són si el nom apareix en dosnuclis diferents (el de Tramuntana, perexemple, es repeteix a S'Illot i a SantLlorenç):

Els carrers de Sant Llorenç (i II) Joan Llull Vives

Des del Xaragall 6 (38)

1- NOMS ABSTRACTES (4):Bonança; Primavera; Bon Temps (avin-guda); Bella Vista (avinguda)2- NOMS GEOGRÀFICS (1)L'Alguer3- NOMS DE L'INDRET ON ES TROBA ELCARRER O DIRECTAMENT RELACIONATSAMB CONSTRUCCIONS, EDIFICIS O AL-TRES ELEMENTS (29):Arenal; Borneo; Mar (passeig); Platja;Platja Cala Millor; Sa Coma (avinguda);Sumba; Dunes; Golf; Marina; Riuet;Punta de n'Amer (passeig); Cala Nau;Castell; Estanyol; Son Galta; Costa dena Capirrona; Roca; Futbol (avinguda);Regador; Prat; Canaleta; Pont; Hipo-campo; Porto Cristo-Son Servera (carre-tera); Pont d'en Fava; Torre Nova (carre-

tera); Son Moro Vell (camí); Espona4- NOMS DE PERSONATGES CÈLEBRESSENSE VINCULACIÓ DIRECTA AMB LACOSTA LLORENCINA (3):Cristòfol Colom (avinguda); Josep MariaLlompart; Ramon Llull5- NOMS DE FLORS, PLANTES, ARBRESO SIMILARS (71):Rosella; Flor; Olivera (Son Moro); Alzi-na; Arboceres; Atzeroles; Card; Càrritx;Dàlies; Estepes (plaça); Garballó; Ga-toses; Ginjoler; Heura; Llampúdol; Ma-tes; Murta; Murtons; Morers; Nespleres;Olivera (Sa Coma); Oms; Palmeres(avinguda); Polls; Romaní; Savines(avinguda); Ullastre; Acàcies; Bedolls;Castanyers; Clavells; Palmera; Gardè-nies; Geranis; Margalides; Oliveres; Or-

quídies; Pins; Pomeres; Roselles; Sal-zes; Tarongers; Til·lers; Tulipes; Aritja;Alzines; Arboç; Avets; Baladres (SaComa); Eucaliptus; Falguera; Ficus;Garrover; Gessamins; Liles; Mare-Sel-va; Mimoses; Roure; Saules; Tamarell(Sa Coma); Savinar; Teixos; Xiprers;Alfabeguera; Anèmones; Camèlies;Fonoll; Lliris; Argelaga; Noguer; Roses6- NOMS D'ELEMENTS O ESDEVE-NIMENTS HISTÒRICS (2):Caravel·les; La Santa Maria7- NOMS DE VENTS, DE PUNTS CAR-DINALS O SIMILARS (11):Llevant (Son Moro, avinguda); SolNaixent; Gregal (S'Illot); Llebeig; Llevant(S'Illot); Mestral; Migjorn; Ponent(S'Illot); Rosa dels Vents; Tramuntana(S'Illot); Xaloc8- NOMS D'ANIMALS (3):Alosa; Dofí; Flamenc9- NOMS D'OBJECTES (2)Àncora; Veles10- NOMS DE COSTUMS TRADICIONALSO SIMILARS (1):Fogueró11- NOMS REFERITS A PERSONATGESMITOLÒGICS O BÍBLICS (1):Neptú12- NOMS D'ELEMENTS DE LA NATURA(6):Copinya; Foc; Llum; Estel; Aigua; Lluna13- Altres (12):Disseminats (Son Moro, l loc);Disseminats (S'Illot, lloc); Disseminats(Sa Coma, lloc); Polígon 1; Polígon 2;Polígon 3; Polígon 4; Polígon 5; Polígon6; Polígon 7; Polígon 8; Polígon 9

Proporció de vies segons el nucli de població

Des del Xaragall   7 (39)

Durant aquestes passades set-manes, una de les notícies polítiquesque més rebombori ha creat ha estat,sens dubte, la carta que la ConferènciaEpiscopal Espanyola va fer pública, unanota als catòlics espanyols -he de supo-sar que era tan sols per als catòlics-,allà on instruïa, de forma subliminal, aquin o a quins partits s'havia de votar,disfressant la nota amb la clàssica ver-borrea de paraules per a què sembli queel clero està totalment al marge de lesqüestions polítiques i que tan sols espreocupa de les qüestions estrictamentespirituals, quan en realitat és tot elcontrari, ja que, econòmicament, d'ha-ver-hi un govern d'un partit o altre hipot haver molta diferència i les enormessubvencions de les quals pot gaudirl'Església Catòlica podrien perillar. A-questa és la manera que utilitzen el Va-ticà i els seus representants a l'hora depreservar els seus interessos. Però noés aquest el tema del que volia parlar.

El 21 de juliol de 1996, el papaJoan Pau II, en la seva catequesi sobrel'infern, deia que aquest no s'havia d'in-terpretar com un lloc concret, com unlloc físic allà on van o aniran, segons lateologia o la doctrina catòlica, totesaquelles persones que moren, comdiuen, en pecat mortal. Es tractaria dedefinir clarament la diferència entre elpecat mortal i el venial, cosa que aixòsempre ha estat subjecte dels designisde Roma. Quanta sang vesada des delmoment en què Constantí li va donar elprivilegi d'ésser l'única religió vertaderade l'imperi! Aquesta decisió, al llarg delssegles, ha costat sang a balquena i pos-siblement no hi hagi hagut altra religióamb tanta sang vessada en tota la his-tòria, sang vessada en nom de Déu icontra fills de Déu, ja que tots som fills

de Déu, ja siguin jueus, moros o cris-tians.

Joan Pau II deia a la seva cate-quesi el següent: "Les imatges amb lesque a la Sagrada Escriptura ens presen-ten l'infern s'han d'interpretar correc-tament. Expressen la total frustraciód'una vida buida i sense sentit -la cre-ença amb Déu-. L'infern, més que unlloc físic, indica una situació de solituden que l'home arriba a trobar-se i d'a-quells que lliurament i de manera defi-nitiva s'allunyen de Déu, font de vida id'alegria". Per això, la interpretació quecal fer és la de la situació en què es tro-ben aquells que han comès un delicte,un delicte que està penat per la llei oper l'autoritat vigent. S'ha d'entendrecom un sentiment de por a les conse-qüències que això li pot dur davantaquestes autoritats, autoritats que lipoden aplicar càstigs físics o morals da-vant la societat en què viu. Posaré unexemple: una persona mata o roba auna altra; al mateix moment del fet lientra la por a les conseqüències queaquesta acció li pot dur, són el queanomenem remordiments. Però, si unhome o una dona tenen una relació se-xual adúltera, que no els comporta capconseqüència posterior, tant de tipusmoral com social, aquestes personesvan a dormir ben tranquil·les. Les duesaccions van en contra dels preceptesque ens marca l'anomenada Llei de Déu:Èxode, C 20 v 13 i 14. En el primer cas,pot suposar la presó o, per ventura, laseva mort; en el segon cas, és una faltaque, encara que tingui el mateix valor,la societat, especialment l'occidental, hoassumeix com un fet normal i les conse-qüències estan lluny d'ésser les ma-teixes.

I ara ve el perquè d'aquest ar-

ticle. Quan el Papa Pius IX, durant elConcili Vaticà I, va fer que es declarésla seva infal·libilitat, a pesar de l'oposicióde molts dels assistents, semblava queel Papa en qüestions de fe no s'equivo-cava mai; per això, jo em pregunto: siel Papa és infal·lible, o sigui, que no potequivocar-se quan parla "ex-cathedra"-hem de suposar que tots els feligresosentenen aquesta paraula-, com és pos-sible que el darrer Gran Inquisidor queha tingut l'Església Catòlica, ara PapaBenet XVI, li esmeni la plana i digui queno, que l'infern existeix i que és un llocben concret i real. El que no ens diu éssi ell l'ha vist mai, com moltes altres co-ses que l'Església Catòlica i altres reli-gions ens han predicat durant milersd'anys. La idea de l'infern que avui té lagent no és altra que la de la imaginaciói la idea que els pintors, especialmentels renaixentistes, tenien d'ell. I per ami, el vertader infern és aquí, a la terra:guerres, tsunamis, terratrèmols, seque-res, inundacions, fam, sides, assassi-nats a balquena, injustícies, desigual-tats, usurpacions, robatoris, dolentia,etc., etc. Aquests són els vertadersinferns; la resta no és altra cosa queuna manera que els diferents poders deles esglésies han posat al seu abast peratemorir les seves guardes perquè nobotessin a les pastures del veïnat, i quevesteixen amb paraules grandiloqüentsque poques persones entenen. Llimbs,purgatoris, inferns, cel, etc. són tan solsmetàfores que en moltíssims casos niells mateixos han tingut en compte, i nitant sols han sabut guardar les formes,quan no han canviat el vertader sentitetimològic de les paraules per convertir-les en instruments atemoritzadors. N'hiha prou amb una ullada a la història persaber quin ha estat el comportament demolts d'aquests pastors amb el seu ra-mat. Per això, crec que l'infern és aquí,en aquest món, de l'altre no en sabemres perquè els qui hi han anat no hantornat per a contar-ho. El que importaés que un estigui tranquil amb la sevaconsciència i, si és ver que hi ha cel oinfern, ja ens ho faran saber en ésser-hi; mentrestant, que no ens facin com-bregar amb rodes de molí. Amén.

Església 8 (40)

Llimbs…, purgatori…, infern… Ignasi Umbert

Dins el desgavell que és tot aixòde la campanya electoral, hi ha hagutuna proposta que m'ha cridat l'atenció.Concretament, és la del líder del PartitPopular, Mariano Rajoy, referent aaquesta mena de contracte que preténfer firmar als immigrants nouvinguts,exigint-los:- Que compleixin les lleis (Oh!).- Que acceptin els drets i les obligacionsdels espanyols (Uau!).- Que respectin els costums dels es-panyols. (Yeah!)

Tot molt bonic i idealista, peròsi gratam un poc observarem que, aldarrere de tot això, només hi ha unafaçana i que l'autèntic propòsit del PPés captar els vots de l'extrema dreta,perquè com a llei és la més inútil quehe sentit mai (en poques paraules, ésuna bajanada). I no només per un as-pecte.

Comencem pel principi. Resultaque el PP vol obligar a complir les lleis atots els immigrants que arribin a Es-panya. Que és que ara no hi estan obli-gats? Jo juraria que sí i, si fan algunamalifeta, són jutjats com qualsevol altre.On és, idò, la novetat?

Després, voldria saber què voldir exactament això de "las costumbresespañolas". Per exemple, es deu referirals toros, el flamenc i tot allò "serrano"?Perquè si és així jo som tan immigrantcom qualsevol nouvingut. Realment, Es-panya és un país massa complex perpoder xerrar d'uns costums homogenisa tot el territori. I si ni tan sols nosaltresels coneixem ni els compartim, com elsassimilaran aquests que arriben de ter-res tan llunyanes? En el programa deCuatro que presenta Iñaki Gabilondo, ellíder dels populars va explicar que quan

deia "costumbres españolas" es referiaa coses com la prohibició de la poligàmia(que un home pugui tenir més d'una do-na) o la censura de l'ablació (mutilacióde part dels genitals ). Que jo sàpigad'espanyol això té ben poc. Li convendriaal senyor Rajoy llegir-se la declaracióde la UNESCO dels drets humans i veu-ria que això que va dir simplement sónels pilars sobre els quals se sustentenels països desenvolupats des de ja famolts d'anys. Però si a ell li ve de gustdeclarar-ho patrimoni nacional, dels seupa ja en farà sopes.

Un altre handicap quetrob a aquesta llei és el d'exclusióde classe. Si no ho he entès ma-lament, obligarà a tots els im-migrants a saber espanyol. Així,també deu incloure els immi-grants benestants. Els Ronal-dinhos de torn, els grans lídersàrabs que habiten Marbella,molts de caps de societats anò-nimes... No sé vosaltres, però jono m'imagín el senyor Rajoypressionant aquesta gent perquèaprenguin la "lengua de la pa-tria". Miam si serà com a França,que a la pràctica només han exigittot això als de sempre (és a dirals obrers).

I per últim, abans d'exi-gir res, caldria predicar amb l'e-xemple. Si la majoria de pe-ninsulars, quan vénen a viure aMallorca, són incapaços d'apren-dre la nostra llengua materna (lameva més sincera enhorabonaals que sí ho fan) i adaptar-se a

Més enllà del batiport 9 (41)

Els immigrants d'en Rajoy Pau Quina

Don Mariano té unes idees ben extravagants

la nova realitat que els toca viure, comhem d'obligar els immigrants a fer-ho?I, a més, el líder del Partit Popular és elprimer que ho vol impedir reforçant elcastellà a les Illes i incorporant l'opciód'escolaritzar els nins en castellà. Mésvaldria que arreglàssim ca nostra, abansd'anar exigint als altres...

Frase del mes: "Tots mereixem unrespecte, però n'hi ha alguns que tenendret a insultar-nos i nosaltres no tenimcom respondre" (Evo Morales, presidentde Bolívia).

S'han acabat les festes dels dar-rers dies. L'enterrament de la sardina,a molts de pobles, diu adéu a les festesde carnaval. Començaran dies de pe-nitència, de dejuni i abstinència: arribael període quaresmal. Ja és aquí la qua-resma. Quaranta dies, des del dimecresde cendra fins al dissabte sant, els diu-menges no compten perquè són pas-quals. Aquest període recorda els qua-ranta dies de dejuni de Jesús al desert.El poble, que preveia setmanes magres,ho expressava així a través del cançonerpopular:

"Ara vénen set setmanes,totes de menjar llegumi llavors ve el costumque es qui té xot fa panades".

Aquesta cançó fa referència ales privacions d'aquest temps: el dejunii l'abstinència de menjar carn. Els diesde dejuni eren tots els dies de quares-

ma, excepte els diumenges. Els diesd'abstinència de carn eren tots els di-vendres de l'any i tots els de la qua-resma. Antigament era costum de ferun dejuni penitenciari de menjars de ricsi coses cares i privar-se d'algun luxe,costum o petit vici durant la quaresma,que podria tenir les mateixes arrels cul-turals que el Ramadà. Però per acon-tentar el poble, es van relaxar les lleis ies va limitar el dejuni al divendres. Lesbul·les, dispenses de l'Església per podermenjar carn en determinats dies a canvid'un pagament en metàl·lic, amb un costvariable segons la posició social del quil'adquiria, feien que sols es prohibís lamenjua de carn, greix (això exclou moltsde dolços i pastes) i ous els divendresde quaresma. La gent menjava peix -sobretot bacallà- que era més barat iconsiderat menjar de pobres.

He recercat en un catecismeantic i he trobat aquests preceptes queno puc resistir publicar:Y el cuarto (fa referència al manamentde l'Església) que es ayunar, ¿a quié-nes obliga? R: A los que han cumplidoveintiún años.P.: ¿Y cómo se ha de ayunar? R:Absteniéndose uno de manjares prohi-bidos y comiendo una sola vez al me-diodía.P.: Y sin faltar a esto, ¿se podrátomar por la mañana alguna cosa?R: Con causa, aunque leve, se podrátomar como una onza.P.: ¿Y a la noche? R: Se puede tomarde colación lo que se usa entre gentede buena conciencia, preguntando sobreesto en caso de duda a un docto Con-fesor.P.: Y los que sin legítima causa noayunan ¿cómo pecan? R: Mortal-mente.P.: Y los preceptos de no comercarne en día de ayuno y abstinen-cia; de no mezclar en éstos carney pescado; y de no comer huevosy lacticinios en la Cuaresma no te-niendo Bula, ¿a quiénes obligan? R:A todos los que tienen uso de razón.P.: ¿En qué días obliga el preceptodel ayuno? R: En todos los días de Cua-resma, excepto los domingos; en los tres

días de las cuatro Témporas del año;en los viernes y sábados de Adviento, yen las vigilias de Natividad, Pentecostés,San Pedro y San Pablo, Santiago, Patrónde España, Asunción de la SantísimaVirgen y Todos los Santos.P.: ¿Y los que no han cumplidoveintiún años tienen alguna obli-gación en los días de ayuno? R: Sí,Padre, están obligados a abstenerse decarnes; y en la Cuaresma, además decarnes, de huevos y lacticinios.P.: ¿Hay más días de abstinenciaque los de ayuno? R: Sí, Padre, sontambién de abstinencia los Domingos deCuaresma y todos los viernes del año.P.: ¿Y cómo pecan los que no losobservan? R: Mortalmente todas lasveces que al día faltaren a ellos.P.: ¿Tenemos nosotros en Españaalgún privilegio que nos dispensa dela abstinencia de carnes, huevos ylacticinios? R: Sí, Padre, la Bula de laSanta Cruzada y el privilegio llamadoBula de carne; pero los así dispensadosno pueden mezclar carne y pescado enuna misma comida, y además han deobservar la abstinencia el miércoles deCeniza, los viernes de Cuaresma, loscuatro últimos días de Semana Santa ylas vigilias de Navidad, Pentecostés, SanPedro y San Pablo y Asunción de nuestraSeñora.P.: ¿Qué condiciones se imponenpara usar de estos privilegios? R:

Des del meu racó 10 (42)

La quaresma ja és aquí Tomàs Martínez

Dar la limosna señalada a cada clasede personas, escribir el nombre del quetoma la Bula y cumplir lo que en ella semanda para ganar las indulgencias.P.: ¿En qué se emplean las limosnasque dan los que toman las Bulas?R: Las limosnas de la Bula de la Cruzadase aplican a las necesidades de las Igle-sias pobres, y las de la Bula de carne alas casas de Beneficencia, como hospi-cios y hospitales.

Els períodes de dejuni o absti-nència, intercalats al llarg de l'any (qua-resma, témpores, vigílies de festes as-senyalades, ...) han estat ben presentsa la nostra cultura i devien actuar coma elements de purificació espiritual i, so-bretot, corporal, deixant que el cos esrecuperàs dels excessos, limitant laingesta d'aliments, en general, i de lacarn, en particular.

A altres cultures, com la juevao l'àrab, també hi són presents aquestsperíodes i fins i tot es fan més estrictesles prohibicions respecte a la ingesta decarn. La Torà, llibre sagrat dels jueus,prohibeix la carn de porc perquè es criaen la immundícia i s'alimenta de maneradescuidada, i estableix dies de dejuni,com el del dia de l'expiació, Yom Kippuri recomana el dejuni personal.

Cada any, per la lluna plena deprimavera, els jueus commemorend'una manera espectacular el doble pasde l'esclavitud a la llibertat i del poli-teisme al monoteisme que els jueus vanviure fa uns tres mil anys. La festa esprepara amb la neteja de primavera, enquè es treuen de casa els aliments abase de cinc cereals i la preparació delsestris: rentar la cristalleria amb aiguafreda i els estris metàl·lics amb aiguabullenta.

La festa de la Pesah comme-mora la sortida d'Egipte. A l'època delTemple, sacrificaven un anyell que men-javen en família. Avui dia, se celebra acasa amb la lectura del llibre sagrat iels plats simbòlics, en particular el paàzim (sense llevat).

A la cultura àrab la carn de porcestà prescrita, el pa es fa sense llevat iel període de sacrifici, de penitència, ésel Ramadà. És el temps que recorda queMuhàmmad (Mahoma) es va retirar aldesert, on va rebre el missatge de l'Al-

corà, el llibre sagrat per excel·lència, elque conté totes les revelacions d'Al·là(el Déu dels musulmans) a Muhàmmad(el profeta) per boca de l'àngel Gabriel.En record d'aquest missatge, cada any,els fidels de l'Islam, quan un fil negrecomença a distingir-se d'un fil blanc,deixen de menjar i de beure fins que unfil blanc ja no es pot distingir d'un fil ne-gre. I així durant tot el mes de Ramadà,novè mes del seu calendari.

En arribar la nit els creients ce-lebren la festa a casa seva. Els nenspreguen però encara no són prou fortsper dejunar. El Ramadà s'acaba amb unagran pregària resada a la mesquita. Ésla festa de l'Aïd al-Fitr. Però també totsels creients celebren la festa a casa se-va. En aquesta ocasió, mengen mè i lesseves vísceres i uns bons pastissets dol-ços d'ametlles i mel.

Els jueus celebren la festa ambla mort d'un anyell i la menja de pa sen-se llevadura.

Des del meu racó 11 (43)

Quan s'acaba la quaresma elscristians ho celebren matant un xot, ce-lebran la Pasqua de Resurrecció menjantrobiols (pastissos dolços, sense llevat),panades i la freixura de l'animal.

Les diferències que podem tro-bar entre cultures, en aquest cas, nosón gaire importants: els moments depenitència i les festivitats posteriors esregeixen pel calendari lunar, per aixòPasqua no cau mai el mateix dia, nitampoc el Ramadà; els menjars que seserveixen són pareguts; el període derecolliment i mortificació acaba en unafesta,... La diferència principal la trobamen què unes cultures, com la musulma-na, practiquen la penitència, l'accepten,i creuen en ella com a motiu d'esforçpersonal, de sacrifici, d'oració, i l'ente-nen com un conjunt d'activitats festives(familiars, gastronòmiques i religioses),mentre que a la nostra cultura, la qua-resma sempre s'ha vist com una im-posició, uns moments mals de passar,interminables,... i si no ho creis tornemal cançoner popular:

"En vint dies vaig menjarseixanta vegades faves:es dematí de trempades,es migdia de cuinadesi es vespre de rescaufades:això era per mudar".

Avui en dia, molts dels alimentsque els nostres padrins consumien du-rant la quaresma, bacallà, cames roges,figues seques,... s'han convertit en men-jars exquisits, menjars de restaurant deluxe. Per això aquesta tradició ha deixatde tenir sentit ja que es considera mésluxós menjar peix que no carn o ous, iper tant ja no és ni penitenciari ni devot.

Ante diem bis sextum Kalendas Martias Xaviel Villalobos

La precisió del calendari ha anatevolucionant en paral·lel al desenvolu-pament de les matemàtiques i a la com-prensió de l'univers. És una necessitathumana conèixer amb exactitud els ci-cles astronòmics que marquen el dia (ro-tació de la terra), el mes (traslació dela lluna) i l'any (traslació de la terra) iestablir una mesura que la realitat nodesmenteixi. Com que aquests cicles sónindependents, ha calgut fixar uns ajustosque es materialitzen en aquest dia extraintercalat, de tant en tant, al final d'a-quest mes de febrer. Ara bé, des dequan febrer té un dia més cada 4 anys?Qui ho va decidir i per què? Ha calgutalguna correcció posterior? I encaramés, d'on ve el nom de bixest per aaquests anys? És realment el dia 29 elque s'afegeix?

La reforma de Juli CèsarTot comença amb la necessitat

de saber quan dura un any (any tròpic osolar) i la conseqüent adaptació de lamesura adoptada per a aquest període(any civil) el més exactament possible.Avui sabem amb exactitud que l'anysolar dura 365 dies, 5 hores, 48 minutsi 46'15 segons, que vénen a ser365'242199 dies. Però, és clar, noés còmode ni convenient per a la po-blació d'aquest planeta que un any co-menci al matí, un altre a la tarda, i unaltre al vespre, sinó que cal que constid'un nombre enter de dies. I qui vaabordar la gran reforma del calendariper acabar amb diferents tipus de com-plicades compensacions, intercalantdies, setmanes o mesos que des de l'an-tiguitat més remota s'estaven fent, vaser Juli Cèsar. Assesorat per l'astrònomd'Alexandria Sosígenes, i convençut quel'any durava exactament 365 i 1/4 dedia, va promulgar un decret, l'any 46aC, pel qual el calendari quedava formatper cicles de 4 anys, els tres primers de365 dies i el quart de 366 dies. Aquestcalendari julià tenia 12 mesos, delsquals els imparells constaven de 31 diesi els parells de 30. El mes de febrer (fe-bruarius), els tres primers anys del ciclenomés tenia 29 dies i el quart any, 30.

L'any 45 aC aquest calendari en-

traria en vigor però, abans, s'havia derecuperar el temps perdut segons elsseus càlculs. Així, a l'any 46 aC -allargatde 355 a 378 dies per la inserció d'unmes intercalat- se li van afegir encara67 dies més, per la qual cosa, amb 445dies en total, té el rècord de ser l'anymés llarg d'aquesta història. El 44 aC elSenat de Roma, en honor a Juli Cèsar,canvià el nom del mes quintilis, l'any delseu naixement, pel de julius, i una micamés tard, l'any 8 aC, es va voler dedicartambé el mes següent sextilis, a l'em-perador August, de manera que res mi-llor que anomenar-lo augustus. El pro-blema era, però, que tenia un dia menysque julius, i això no podia pas ser... Aixíque s'agafà un dia de febrer per passar-lo a augustus. De manera que februariuspassava a tenir 28 o 29 dies, respec-tivament. A més a més, per evitar quehi hagués 3 mesos seguits amb 31 dies,es van ajustar els dies de setembre, oc-tubre, novembre i desembre, perquèquedessin com estan ara.

La reforma gregorianaCom que la realitat és molt tos-

suda, poc a poc es va encarregar dedemostrar que aquesta suposició quel'any durava 365 dies i exactament 6hores més, no era certa. L'any 730, elscientífics ja sabien que l'any durava 11minuts menys del que creia Juli Cèsar.S'estava perdent un dia sencer cada 128

anys... Cap al 1580, el retard era jad'uns 10 dies, i la data de l'equinocci deprimavera, el 21 de març, que l'any 325havia servit de base per establir, al Con-cili de Nicea, la data de la Pasqua i deles festes cristianes que en depenen,s'havia desplaçat: la primavera comen-çava l'11 de març. A proposta dels ger-mans Luigi i Antonio Lilius i assistit peljesuïta alemany Christoph Clavius, pro-fessor de matemàtiques al Col·legi Ro-mà, el febrer de 1582 el Papa GregoriXIII promulgà una butlla papal, ano-menada Inter Gravissimus (per les duesprimeres paraules amb què comença),per la qual s'instaurà un nou calendarique s'ajustava millor a l'any tròpic.

Aquest calendari gregorià -queés el nostre actual- respecta el mesos idies del calendari julià, però es basa encicles de 400 anys, dels quals 303 sónde 365 dies, i 97 de 366 dies. Per feraixò només cal que tinguin un dia mésels anys divisibles per 4, excepte elsacabats en 00, els finals de segle, quenomés tindran un dia més si són divi-sibles per 400.

Així el febrer de l'any 2000 vatenir 29 dies, però l'any 3000 en tindrànomés 28. D'aquesta manera, la di-ferència entre l'any gregorià i l'any tròpicqueda en 0'0003 dies, és a dir, que araperdem un dia cada 3333 anys...

Calia, però, recuperar els diesperduts, per la qual cosa es decretà que,aquell any de 1582, l'endemà del 4 d'oc-tubre, dijous, seria el 15 d'octubre, di-vendres. Per tant, aquest any va ser elmés curt de la nostra era: li falten 10dies. Com que no tots els països vanadoptar alhora aquest canvi, això vagenerar algunes curiositat històriques.

Per què any bixest?També en diem bissextil o any

de traspàs, en català. Tot i que una vellatradició popular diu que bixest ve de dossisos, perquè l'any té 366 dies... aixòno és cert. La raó la trobem en la formad'anomenar les dates que tenien elsromans.

Per a ells, tots els mesos tenien3 dies especials: la calendes, primer diade cada mes, i d'on ve precisament laJuli Cèsar

Col·laboració 12 (44)

paraula calendari; els idus, 13è o 15èdia del mes, coincidint amb la lluna ple-na; i les nones, nou dies abans dels idus(comptant els idus com a primer dia d'a-quests nou).

Els dies entre les calendes i lesnones s'anomenaven el 5è dia abans deles nones, el 4t dia abans de les nones,el 3r dia abans de les nones i el dia a-bans de les nones (no hi havia el 2n diaabans de les nones, ja que les nones jaeren el primer dia i, per tant, el 2n diaabans i el dia abans tenien el mateixsignificat). Anàlogament, els dies entreles nones i els idus s'anomenaven el diax abans dels idus, i els dies després delsidus s'anomenaven el dia x abans de lescalendes (dia primer del mes següent).

Juli Cèsar va decretar que enels anys bixestos, el 6è dia abans de lescalendes de març s'havia de duplicar,doncs el mes de traspàs Intercalaris/Mercedonius del calendari d'abans dela reforma no estava posat després delfebrer sinó intercalat a dintre, i justa-ment entre el 7è i el 6è dia abans de lescalendes de març, de manera que vaser natural posar el dia addicional en lamateixa posició. Així, els romans tenien,en aquest cas, la mateixa data dos copsel mateix any. La duplicació del 6è diaabans de les calendes de març és l'ori-gen de la paratula bissextil.

CorrespondènciesVeiem la correspondència entre

els dies romans i els nostres darrers diesactuals de febrer en un any bixest: 7èdia abans de les calendes de març, 23de febrer (ante diem septum KalendasMartias). 6è dia abans de les calendesde març, 24 de febrer (ante diem bissextum Kalendas Martias). 6è diaabans de les calendes de març, 25 defebrer (ante diem sextum Kalendas Mar-tias). 5è dia abans de les calendes demarç, 26 de febrer (ante diem quintumKalendas Martias). 4t dia abans de lescalendes de març, 27 de febrer (antediem quartum Kalendas Martias). 3r diaabans de les calendes de març, 28 defebrer (ante diem tertium kalendasMartias). 2n dia abans de les calendesde març, 29 de febrer (pridie KalendasMartias). Calendes de març, 1 de març(Kalendis Martiis).

Es pot veure que el dia 6è extra(anant cap enrere) cau en el que avuiés el 24 de febrer. Per aquest motiu el24 de febrer encara es considera el diaextra en els anys bixestos (per exemple,la festa de sant Leandre s'ha celebratel 27 de febrer els anys no bixestos i el28 de febrer els anys bixestos) i tambéen certs moments de la història, s'haconsiderat com a dia bixest el segon 6èdia (el 25 de febrer).

Els mesos romansEn els primers temps de l'im-

peri, l'any romà tenia 10 mesos: Mar-tius, Aprilis, Maius i Iunius -en honor deles divinitats romanes-, i Quintilis, Sex-tilis, September, October, November iDecember, que tenen noms derivats delseu ordre. Es diu que Numa Pompili, el

Gregori XIII

700 aC va afegir els mesos Ianuarius iFebruarius, però no és fins el 153 aCque l'any comença l'1 de gener

Curiositats històriques* El dia 15 d'octubre, dia de

santa teresa d'Àvila, coincideix amb ladata del seu enterrament, no la de laseva mort, que va ser el dia 4 d'octubrede 1582, a Alba de Tormes. Com que aEspanya el calendari gregorià va seradoptat el mateix any que es va pro-mulgar, ara ja sabeu que no van tardar11 dies en enterrar-la...

* Cervantes i Shakespeare vanmorir la mateixa data, el 23 d'abril de1616, però no el mateix dia, ja que aAnglaterra el calendari julià va ser vigentfins el 1752. Hi ha 11 dies de diferènciareal entre les seves respectives morts.

* La Revolució Russa (25/26d'octubre del 1917) va tenir lloc pocabans de què l'1 de febrer de 1918 elssoviets s'acollissin al calendari gregorià,cosa que va convertir aquella data en el7/8 de novembre, mes en què se celebrala revolució d'octubre.

En fi, ja sabeu -si és que no hosabíeu- perquè aquest any, MMDCCLXIab urbe condita, és a dir, 2.761 anysdesprés de la fundació de Roma, és undia més llarg.

Que sigui un dia de felicitat.

Col·laboració 13 (45)

Tertúlies literàries

El divendres, dia 4 d'a-bril, a les 9 del vespre, tendràlloc a la biblioteca de Sant Llo-renç la segona "Tertúlia literà-ria" que organitza l'Obra Cul-tural Balear cada dos mesos.

La primera, com no po-dia esser d'altra manera, va es-tar dedicada al llorencí mossènSalvador Galmés i la segonatendrà com a protagonista JoanAlcover, el poeta mallorquí au-tor, entre d'altres, de "La balen-guera".

L'entrada és lliure i hiestau tots convidats.

Abans, quan era infant, com somiava!Vaixells en alta mar, vol d'oronelles,el castell encantat, gegants, titelles...:a tot ma fantasia un lloc trobava.

Sovint, d'adolescent, em despertavaplens de somnis els ulls: princeses belles,cançons a mitjanit, sospirs, poncellesi la carta d'amor que no arribava.

Com us heu mustiat, flors sense fruitadels meus anys innocents! Dies de lluitam'han mostrat de la vida l'altra cara.

Mes... no em deixeu per sempre! Dins ma cel·lahe obert un finestró. Les nits de vetla,mirant cap als estels, somii encara.

Germà somni Pere Orpí

6a sortida:Morro d'en Pelut (10/02/2008)

Iniciam l'excursió d'avui a lacarretera de Sóller, concretament desde sa Coma de Narbona. El dia és asso-lellat, però fa un oratge ben fresquet.

Prenem direcció cap al PuigMajor. Al principi la pujada és bastantpronunciada i transcorre per dins un al-zinar, però ben aviat dóna pas a un ter-reny rocós i pelat, amb nombroses ros-segueres i vegetació baixa.

Feim una breu aturada al PuigMajor (1.445 m), just als peus del cimque allotja les famoses "bolles". Dirigintla vista cap al mar, la panoràmica éssens dubte espectacular. Una massa es-pessa i humida de núvols blancs i grisos,que queda per sota de nosaltres, dificultala visió i crea una sensació d'hibridacióentre el mar i el cel, que es confonenen l'horitzó. La capa de niguls, mogutsper un suau vent, va destapant algunspetits buits, la qual cosa ens permetveure, aquí i allà, ara sí ara no, el terra,a trossos verd i en alguns llocs rocós.Davant això, una de les excursionistesfa una exclamació molt encertada: -Pa-reix la fi del món!

Vorejam el cim del Puig Major i

Foto de grup al cim del Morro d'en Pelut (1.319 m)

aviat apareix el Morro a la nostra vista.D'enfora produeix, literalment, una pu-jada d'adrenalina. El turó i el trajecteque hi porta, que discorre per sobre unaserralada, semblen talment impracti-cables per a cap persona humana. Aixòno obstant, l'únic tram que resulta una

mica dificultós és el primer, ja que estracta d'una rosseguera que relliscabastant, però, alguns amb l'ajut d'unacorda i altres del cul i els braços, supe-ram aquest obstacle i ens dirigim al cap-damunt del Morro a través de roquespelades.

Els núvols baixos ens donen tre-va durant uns minuts i ens permetengaudir d'una vista completa, que jahavíem intuït impressionant: als nostrespeus, alts penya-segats que arranquend'un mar blau i transparent i, darrere,sa Coma Fosca, la llargaruda Serra dena Rius i, més enllà, les " bolles"...

Feim la tornada pel mateix lloci, en ser a l'autobús, decidim fer el "Fide festa" a Sóller, on ens trobam ambuna ballada de bot ben vitenca. Moltsdels Trescadors encara tenen energiaper fer uns quants balls. Els que no somballadors ens asseim a una terrassa percelebrar Sant Guillem Quina i Sant Gui-llem Duran, que ens conviden a xocolatacalenta. A la seva salut i que ens puguinconvidar molts anys!

Francisca Ramon

Cuculla de Fartarix (13/01/2008)

Al contrari que a la darrera ex-Mirau si cuidam bé el nostre president que fins i tot li fermam

els cordons de les botes perquè no es faci mal a l'esquena en acotar-se.

Els Trescadors 14 (46)

cursió avui partim amb un dia clar i as-solellat cap a la Cuculla de Fartàrix.

Gairebé tot el camí la tenimdavant: primer és una punteta i així comavançam veim que realment té una al-çada considerable de 711 metres.

Arribam a Pollença i partim delcamí vell de Lluc, passant pel pont romài el nou refugi de la Ruta de pedra ensec, que és d'on agafa el seu nom.

Al principi el camí voreja i tra-vessa el torrent de la Vall d'en Marc fins

que arribam a les cases de Can Huguet.Pujam per un camí de ferradurra moltantic que té alguns trams molt ben con-servats. La pujada, tot i que és suau,està una mica feixuga per algun membredel grup i a la fi arribam al meravellósaltiplà de Fartàrix, prop de la casa deFartàrix gran i de la font de Fartàrix.

Des d'aquí ens dirigim cap al'alzinar i, si miram cap a la Cuculla, pa-reix impossible de pujar, però si ens hifitxam bé a l'esquerra veurem el pas desFrare.

El grup s'ha xapat una mica ialguns ja dinen quan arribam els dar-rers.

Avui las vistes són espectacu-lars: si anam enrevoltant podem distingirel Puig Tomir, el Puig Roig, el Puig Cara-goler, el Puig Gros de Ternelles, El castelldel Rei al fons, majestuós, el Puig deMaria, Formentor, les badies de Pollençai Alcúdia, el Cap Ferrutx, el puig d'Alpara,Calicant, Cura, Sant Salvador, el Pla deMallorca, n'Alí, Campanet...

Es fa l'hora de partir i la des-bandada està assegurada. Arribam fos-ca ben negra a Sant Llorenç però nohem deixat ningú. A la pròxima miraremd'arribar d'hora.

Encarna Palazón

Dalt la Cuculla de Fartàritx

La Ruta de pedra en sec

Els Trescadors 15 (47)

Als Trescadors de Sant Llorenç

Per un dia vaig ser jo Trescadori també al mateix temps vaig fer de guiaper dins el terme de Llucmajor.Començàrem que el sol bé lluïavora el Cap Blanc, nostra excursió. Tres de Camina Caminaràs,la resta del grup de Trescadorsde Sant Llorenç i, amb molt poc gascontemplàrem les penyes majorssense córrer ni pedre cap pas. Berenàrem al radar, de gusti amb el temps llavors, molt agradable,passàrem per dins pinar i arbustfent simples bromes de forma amablevorejant el fons abisme just. I vérem l'illot de Ferradurai els diversos davalladorscontemplant des de segura alturales pedreres dels vells trencadorsi una flaire de l'herba madura sortia per desitjar salut.Llavors entràrem al soterraniamb un bon llum per veure'n el bruti que el Bon Déu ens encomani,de la pluja ens serví d'escut. Quan aquesta es va aturar,que tots reprenguérem el camí,abans de veure el cel ben clarens va tocar de nou més patir:les boires es varen bé buidar. Sou, i amb bastanta diferènciade Mallorca, a la més seca zona.Però us volem fer reverència,a pesar del temps que no perdona,tots vàreu tenir gran paciència. I ja ens tens a tots quasi nedantamb almenys dos dits d'aigua pertotmés seguírem decidits envant,ningú pronuncià ni un mal mot.malgrat ens banyàssim tots bastant. Ens ho prenguérem bé, amb riallesi arribàrem fins a Reganai després de fer les acaballesens espassàrem un poc la ganafent amb el dinar unes baralles. Els que partírem de Llucmajorvàrem estar de veres contentsde veure el grup de Trescadorscom són, així de bons i valents.Benvinguts siau a Llucmajor.

Pere MaimóAssociació Camina Caminaràs

La tomàtiga de ramellet és undels cultivars més representatius de lesIlles Balears, formant part important enla nostra cultura gastronòmica, princi-palment en l'elaboració del pa amb oli.Responent al seu aspecte morfològic iles seves propietats, arreu de les Illestambé se l'anomena tomatigó, tomàtigade penjar, i tomàtiga de ferro. A dife-rència d'altres varietats de tomàtiga, latomàtiga de ramellet presenta dues qua-litats que fan que tingui un gran interèsdes del punt de vista agronòmic i fisio-lògic. La primera té a veure amb el pro-cés de maduració, que fa que es con-servi d'un any a l'altre sense podrir-seni perdre les seves propietats organo-lèptiques (gust i aroma); guardant-seestesa, o penjada i cosida en enfilalls oramells (d'aquí el seu nom). Sembla serque un dels aspectes responsables dequè es mantingui tants mesos sense fer-se malbé podria ser la forma de reg quese'n fa, generalment per goteig, regmanual, o fins i tot sense reg en moltsde casos i etapes del seu conreu. Aixòés possible degut a la gran resistènciaa la sequera que presenta aquesta va-rietat de tomàtiga, el que constitueix elseu segon gran aspecte d'interès.

El gran arrelament d'aquestcultiu a les Illes Balears és precisa-ment el que ha fet que des de tempsancestrals els pagesos hagin anatseleccionant les poblacions o línies quemillor rendiment els donen al camp, iles que millors propietats tenen per alconsum que es fa d'aquesta tomàtigatan particular. Així, molts dels pagesossolen fer-se ells mateixos la llavor iplanter any a any, el que suposa unaimportant selecció dels cultivars deforma local, i això ha dut a l'aparicióde moltes línies diferents al llarg i am-

ple de la geografia balear. Fins i tot,molts de pagesos solen sembrar imantenir per separat dos tipus detomàtiga de ramellet, generalment unapetita, molt rodona i vermella, i una mésgran i allargada, grogosa i amb un mu-cró. Això respon a que aquestes duesformes presenten característiques di-ferents, essent la primera la que mésagrada per fer el pa amb oli; mentreque la segona generalment és més re-sistent i es conserva més temps.

Aquesta gran diversitat de líniesconstitueix un important recurs hortícolaa les nostres illes, tant des del punt devista organolèptic com genètic i cultural.En els temps que corren, però, en queles noves generacions cada cop es dedi-quen menys al camp de forma particular,moltes d'aquestes línies, que han estatartesanalment seleccionades durantdesenes i fins i tot centenars d'anys, esperden de forma irremeiable quan dei-xen de ser sembrades, ja que la llavores perd. Com passa amb moltes altresvarietats cultivars autòctones (cereals,fruiters, etc.), la desaparició de moltesexplotacions agràries familiars duu a lasubstitució en el mercat de les varietatsbalears tradicionals per varietats estan-darditzades, moltes vegades foranes ocreuades amb aquestes, i que han per-dut una gran part de les propietats queferen que els nostres avantpassats lesseleccionessin.

A l'àrea de Producció Vegetalde la Universitat de les Illes Balears s'hainiciat un projecte amb la Conselleriad'Agricultura per caracteritzar i conser-var les poblacions o línies de tomàtigade ramellet existents a les Illes Balears.

La intenció amb aquest projecte és lade recollir el màxim nombre possible delínies de tomàtiga de ramellet de pro-ductors que es facin la seva pròpia llavor,per tal de tenir una bona representacióde la variabilitat existent a les nostresilles, i conservar-les en un banc de lla-vors per evitar la seva desaparició, pre-servant així aquest patrimoni genètic icultural. Qualsevol persona que ensvulgui aportar la seva tomàtiga, oque conegui pagesos que es facinla seva llavor i vulguin col·laborarserà benvinguda: es necessitensimplement 6 tomàtigues de les quese sembraren l'any passat (si sesembren dos tipus de tomàtiga,han de ser 6 tomàtigues de cada).Poden posar-se en contacte ambnosaltres al telèfons 971 172710 i971 259720. Juntament amb les to-màtigues, interessa recollir informacióreferent al tipus de cultiu que fa cadaproductor (si rega o si no, si les fa enhivernacle, si fa tractament fitosanitari),així com les característiques que trieude les vostres tomàtigues per guardar-les per fer la llavor de l'any que ve. Noserveixen ni les tomatigueres de nouplanter d'aquest any ni la llavor ja extretadel fruit, ja que la primera etapa del'estudi consistirà en la caracteritzaciófísica exterior de la tomàtiga amb pro-grames informàtics d'imatge.

A part de la primera finalitat decrear un banc de llavors per assegurarla pervivència de la variabilitat existent,aquest projecte permetrà fer un estudide les característiques que presenta ca-da línia al camp (resistència a la sequerai a les malalties, producció, morfologiade la planta i del fruit, etc.), així comfer-ne una caracterització genètica persaber quants tipus de tomàtiga de ra-mellet diferents hi ha a les Illes Balears,o saber on es troben localitzades leslínies més rares.

Quant a la caracterització genè-tica, les tècniques de biologia mole-cular permeten avui en dia conèixerquina és la relació de parentesc "fa-miliar" existent entre totes les pro-cedències. D'aquesta manera, d'unamanera semblant a com es fa en les

Ciència 16 (48)

Tomàtiga de ramellet: l'ADN del pamboli

proves de paternitat, analit-zant ambdetall l'ADN es pot saber quan-tesvarietats de tomàtiga de ramelletrealment distintes hi ha actualment a lesBalears. Aquesta és la gran utilitat deles tècniques de biologia molecular, quesón fixes en el temps i no depenen devariables fora de control. Per contra, lesdades obtingudes a partir de la carac-terització física de la tomàtiga mitjan-çant programes especialitzats de trac-tament d'imatges, encara que aportininformació molt valuosa, s'han d'agafaramb cura: tothom sap que l'aspecte físicextern de la tomàtiga depèn de moltesvariables, com ara les tècniques decultiu emprades (si s'ha fet en secà ocultiu, etc.), la fenologia de la planta (sies tracta de la primera o segona flors,etc.) i d'altres variables biòtiques (comper exemple la infecció per virus). L'es-tudi de la variabilitat genètica es durà aterme gràcies a una col·laboració queté el nostre grup d'investigació amb elDr. David Francis, de la Universitat deOhio (Estats Units), que comanda ungrup especialista en la millora genèticade la tomàtiga. En aquest sentit, els ex-periments preliminars realitzats l'anypassat al nostre laboratori semblenapuntar que tota la variabilitat existenta les Balears es resumeix en tan sols 3-4 varietats distintes de tomàtiga de ra-mellet. Per tant, la hipòtesi és que apartir de l'entrada a les nostres illes,ara ja fa un temps, d'aquestes poquesvarietats, mitjançant creuaments duts aterme a petita escala per part dels pro-ductors, s'hauria aconseguir una majordiversitat quant a formes de tomàtiga.

Respecte de les característiquesagronòmiques de les tomatigueres, laclau resideix en esbrinar, a nivell fisio-lògic i molecular, què és el que fa queles tomatigueres de ramellet siguin es-pecialment resistents a la sequera i quèés el que fa que les tomàtigues de ra-mellet presentin un procés de degra-dació post-maduració tan retardat (ésa dir, per què duren tant). Estudis fets aaquest tipus de tomàtiga d'altres indretsde la Mediterrània i d'Amèrica (no no-més n'hi ha a Balears) apunten a l'exis-tència d'uns determinats gens que li con-fereixen les propietats tan adequadesdes del punt de vista agronòmic. La idea

del nostre grup és aprofundir en aquestconeixement, de tal forma que en unfutur siguin aïllats aquests gens i puguinser emprats en projectes de millora mit-jançant tècniques d'enginyeria genètica.D'aquesta manera, es podrien aconse-guir varietats transgèniques de tomàtigade ramellet que tinguessis propietatsmillorades o bé insertar aquests gens

dins altres cultius d'interès agronòmic,per què no síndries que es puguin guar-dar 6 mesos?

Jeroni GalmésMiquel Àngel Conesa

Àrea de Producció VegetalUniversitat de les Illes Balears

1ª Regional Preferent Dia 3: Cardassar 0 - Poblera B 2Equip titular: Perelló, Vadell, Hasis, Mi-quel Miquel, Idevik, Gil, Gayà, Joan Rigo,Mestre, Simó i Miquel Sancho.Canvis: Rigo per Vadell, Benji per Mes-tre, Duran per Idevik i Biel Toni per Gayà. Dia 9: Arenal 4 - Cardassar 0Onze titular: Julià, Hasis, Jaume Sancho,Miquel Miquel, Duran, Gil, Gayà, JoanRigo, Benji, Simó i Miquel Sancho.Canvis: Pere Andreu per J. Sancho iBurguera per Gayà. Dia 16: Cardassar - Pla de na TesaOnze titular: Perelló, Duran, JaumeSancho, Miquel Miquel, Idevik, MiquelSancho, Gayà, Joan Rigo, Mestre, Simói Sebastià Rigo.Canvis: Benji per S. Rigo i Burguera perJ. Sancho.Gols: Mestre Dia 23: Arrabal 2 - Cardassar 0Onze titular: Perelló, Duran, JaumeSancho, Miquel Miquel, Idevik, Gil, Gayà,Joan Rigo, Mestre, Benjuí i MiquelSancho.Canvis: Padilla per J. Sancho, Burgueraper M. Sancho i Simó per Mestre.

Juvenils Dia 3: Cala d'Or 0 - Cardassar 1Gol: Martí Llinàs Dia 9: Cardassar 3 - La Unión B 1Gols: Joan Pere, Rafel i Nene Dia 16: Son Oliva 2 - Cardassar 1Gol: Nene Dia 23: Cardassar 4 - At. Rafal 4Gols: Martí Llinàs (4)

Cadets Dia 2: Llosetense 3 - Cardassar 1Gol: Pedro

Resultats del Cardassar Clàudia Umbert

Dia 9: Barracar 6 - Cardassar 1Gol: Sion Xavier Dia 16: Cardassar 0 - Artà 4

Infantils Dia 3: Llubí 2 - Cardassar 4Gols: Sergi, Llorenç Soler i Joan Mas (2) Dia 17: Cardassar 1 - Ses Salines 5Gol: Joan Mas

Alevins Dia 2: Cardassar 0 - Sant Marçal 2 Dia 9: Campos 7 - Cardassar 1Gol: Joan Caldentey Dia 16: Santanyí 4 - Cardassar 0 Dia 23: Alaró 3 - Cardassar 0

Benjamins F-7 Dia 2: Cardassar 3 - Margaritense 1Gols: J.Sancho Fiol i J.Sancho Melis (2) Dia 9: Juv. Sallista 1 - Cardassar 8Gol: Toni Gomila, Joan Sancho Melis (2),Adrià (2) i Tomeu (3) Dia 16: Cardassar 3 - Alqueria 0Gols: Pau, Miquel Servera i Tomeu Dia 23: Petra 1 - Cardassar 11Gols: Rafel, Miquel Servera, JaumeVives, Adrià (2), Joan Sancho Fiol (2),Toni Gomila (2) i Joan Sancho Melis (2)

Benjamins F-8 Dia 9: Cardassar 0 - Porreres 5 Dia 23: Cardassar 0 - S'Horta 4

Pre-Benjamins Dia 2: Llucmajor 7 - Cardassar 0 Dia 9: Ca'n Picafort 6 - Cardassar 3Gols: Joan Bauçà i Borja (2) Dia 16: Cardassar 1 - Barracar 3Gol: BorjaDia 23: Porreres 2 - Cardassar 1Gol: Borja

Ciència 17 (49)

"Al regresar los cruzados deTierra Santa, cada caballero volvía conbandera timbrada con empresas por élefectuadas; estos signos, pintados, es-culpidos, o grabados, se perpetuabanpor los descendientes; las complica-ciones y confusiones fueron inevitables,empezóse a reglamentar los signos odivisas de los nobles, y en el siglo XIIIaparecen los escudos impuestos porjustas y torneos; en el mismo siglo vie-ron la luz tratados del blasón estable-ciendo y fijando reglas para blasonarapareciendo el código heráldico enAlemania, perfeccionándolo los france-ses y pasando a España, Inglaterra eItalia, no contando Rusia con tratadosde blasón, por no haber tenido torneos.

El arte de blasonar, se elevó ala categoría de ciencia, teniendo reglasy principos fijos e invariables de carácterinternacional, que convierten a los es-cudos en documentos ideográficos ogeroglíficos, que describían o blasona-ban los heraldos y reyes de armas.

El escudo era pues el pavés deguerra de los siglos medios, y se re-producía en lugares ostensibles, puer-tas, cotas de armas, caparazones de ca-ballos, banderas. Los reyes ponían susarmas en escudos y monedas. No he deentrar en la técnica del blasón que escomplicadísima y obedecía a reglas decarácter internacional como ya he dicho,pero conviene hacer constar que en laedad media la bandera era la repro-ducción del escudo, armas, o blasón deun Estado, bando, partido o familiapuesto en alto, para que la vieranamigos y enemigos y la historia de labandera resulta la del blasón pudién-dose con éste, reproducir la bandera.

Como el blasón encaja en unescudo y la bandera no tiene tal forma,fijaron también los antiguos las formasde las banderas y así Alfonso X, el Sa-bio, recopilando lo que se usaba en suépoca, dice que las banderas de formacuadrada y sin puntas son los estan-dartes, que no los usan más que los em-peradores o reyes; que los pendonescuadrados con puntas, corresponden alos caudillos que dispongan por lo menosde cien caballeros por vasallos, y queesta clase de pendones correspondentambién a los Concejos de Villas y Ciu-dades; consigna también el Rey Sabio,que los caudillos que solo contaran decinco o más caballeros, ordenaron losantiguos que se distinguieran con in-signia, quadrada pero más larga queancha y sin puntas. Como esta formaes la que el Sr. Archivero asigna a laseñera de la Universidad, claro es queno se ajusta a las reglas que recopilóAlfonso X, y como en el privilegio con-cedido por el Rey Sancho no se espe-cifica cosa alguna referente a la forma,sin duda en honor a la brevedad y por-que los embajadores la hicieron pintarsobre papel y en tal pintura debían re-solverse tales extremos, claro está quea falta de pruebas en contrario, ha deasignarse a la insignia antigua de la Ciu-dad, la forma usual señalada por Alfonsoel Sabio, esto es, de pendón cuadradoy con puntas, y no de bandera rectan-gular y sin puntas como propone el Sr.Archivero. No eran desconocidas aquílas reglas que recopila Alfonso X ya quecontábamos con el estandarte del Reydon Jaime y se celebraba la fiesta delestandart desde la Conquista. Este esel primer punto en que discrepo delfolleto publicado.

Pasemos al segundo. En Herál-dica, cuando en un blasón intervienendos motivos o dos signos, suele dividirseel campo del escudo en dos partes quese hacen iguales, si en la concesión nose especifica lo contrario; en la conce-sión del Rey don Sancho, se habla dedos partes, una para su blasón, que esel de los palos, la otra para el castillo,

de la Almudaina; el señor Archivero pa-ra conseguir un efecto más artístico,asigna doble espacio a las barras deAragón que al Castillo de la Almudaina;como esta distribución no se consignaen la real carta, no estoy conforme conella y entiendo que el pendón ha dedividirse en dos partes iguales, una parael signo real y la otra para el local.

El privilegio concedido por el reydon Sancho, dice ..."en la parte superiortenga nuestro blasón real de los palos yen la superior la figura del Castillo..."conforme estoy con el señor Archiveroen que hay error de pluma al repetir enel folio 84 del libro de Cartas Reales lapalabra superior, y que una de ellasdebió decir inferior pero discrepo enabsoluto con el autor del folleto, en loreferente a que sea el signo del Rey elque tenga que ir a la parte inferior, yaque el escudo que se encontró en lasobras de derribo de las murallas, con elque trata de resolverse la duda, escudoque está en el patio de la Casa Con-sistorial y que puede ver todo el mundo,no es cortado ni lleva la Almudaina enel jefe o parte superior, como afirma elseñor Archivero, es tan solo un escudocuartelado en cruz, como el corrientede Palma llevando en el primero y cuartocuarteles, los palos de Cataluña y en elsegundo y 3º el castillo de la Almudaina;no existiendo la prueba material que citael Sr. Archivero, ha de recurrirse a lasreglas del blasón para solventar la dudareferente a quien ha de ocupar el jefede la bandera o del escudo que es lomismo, y como en este caso no hay másque dos signos y el escudo o la banderase cortan por una línea horizontal en dospartes iguales, no hay duda ni puedehaberla ya que todos los tratados asig-nan el sitio de honor a la parte superiorque se llama Jefe y tratándose del Reyy Señor de Mallorca, su signo ha deocupar el lugar del que manda, el Señorha de dominar al vasallo, y jamás losreyes humillaron su blasón; el privilegiomismo lo dice, encima mi blasón de lospalos luego, una falta de amanuenseque no puede echar abajo todas las re-

Història 18 (50)

Allò que amaguen els historiadors oficialssobre la bandera de Mallorca (V)

glas de la heráldica; si vamos al cemen-terio y encontramos en los epitafios pa-labras mal esculpidas no podemos de-ducir de tal hecho que el Diccionario estéequivocado; aquí la prueba es peor, lograbado en la piedra no es lo que pre-tende el Sr. Archivero; es precisamentelo contrario; pero aún que lo fuera, nonos autorizaría a hacer tabla rasa de laHeráldica y esta exije que el signo delJefe, del Rey, del Señor, del principal,vaya dominando al todo; si el escudoconsta de muchas partes, el Jefe, el Reyocupa el centro, o punto de honor ocorazón del escudo, como acontece conlas flores de lis en todos los escudosmodernos de España; si el escudo cons-ta de cuatro partes las más honoríficasson la 1ª y 4ª como se vé en el escudoactual de Palma en que las ocupan lasbarras de Cataluña y por la misma razónla Diputación de Barcelona y la ciudadde Barcelona en sus escudos cuarte-lados asignan a la Cruz de San Jorgelos puestos de honor, o sean los primerosy cuarto cuarteles; si el escudo es cor-tado, es sitio de honor la parte alta comose ve en el escudo de la orden de laMerced fundada por don Jaime I en elcual el signo de la cruz, es decir, el blasóndel Rey de los Reyes, ocupa la parte altay la baja el signo del Conquistador osean las barras; y lo propio acontececon la cruz en el escudo de Pontevedra;si el escudo es partido, la parte hono-rífica es la diestra del escudo como seve en el escudo de Zaragoza que tieneen la diestra el signo del Rey las barras,y en la siniestra el León rampante co-ronado de la villa, pasando una cosaidéntica con el escudo de Salamanca.

En el escudo de Santander es-tán en la parte alta las cabezas de suspatronos S. Emeterio y S. Celedonio. Enel de Burgos está en la parte alta el cálizcon la sagrada hostia. En el de Alicantese implantó en la parte alta y en medioel escudete con las barras de Aragón.

Por todo lo anterior y basta locitado que no es todo, entiendo que hade ir el pendón de Palma, el signo realde los palos en la parte alta y el castillode la Almudaina debajo.

Ramon Rosselló

Història 19 (51)

A punt de celebrar la SetmanaSanta d'enguany, us convidam a viure-la no com una representació dels fetsocorreguts a Palestina fa poc més de2.000 anys, sinó mirant d'entendre quela millor explicació que els cristians tenimsobre Déu és Jesús clavat en creu: Déués aquell que estima i es dóna de tot.

En el sofriment injust de Jesúshi hem de sebre veure la passió pelmón, que continua en moltes personesinnocents que són víctimes de la injus-tícia humana i que reclamen la nostraimplicació, com Jesús es va comprome-tre en l'alliberació dels oprimits del seutemps, fins a ser una víctima més.

Bona i viscuda Setmana Santai moltes gràcies a tots els organitzadorsi patrocinadors!

Dijous, 6 de marçConferència: La religiositat popular i laSetmana Santa. Al saló de la Rectoria,a les 20.30. Parlarà mossèn Llorenç Lla-dó, consiliari del Secretariat Diocesà deConfraries i rector de Felanitx.

Divendres, 7 de marçCelebració comunitària de la Penitència,a l'església, a les 19.30.

Dia del Ram, 16 de marçBenedicció dels rams i Eucaristia solem-

ne, a les 10.00, a la plaça de l'església.Concert de la banda de Música, a la pla-ça de l'església, en acabar la missa delRam.Representació de la Passió: pel grupEsqueix teatre, a les 21.00, a la plaçade l'església.

Dilluns sant, 17 de març,Celebració dels 12 sermons, a les 20.00,amb participació de totes les confraries.

Dimecres sant 19 de marçMissa Crismal, a la Seu de Palma, a les19.30.

Dijous Sant, 20 de marçCelebració del Sant Sopar, a les 19.00,a l'església.Processó, a les 22.00, pels carrers decostum.Pregària, davant la Casa Santa, acabadala processó.

Divendres Sant, 21 de marçCasa Santa. Oberta per pregar des deles 9.00 del matí.Celebració de la Passió del Senyor, a les19.00, a l'església.Davallament a l'església i processó, ales 22.00 pels carrers Rector Pasqual,Mn Galmés, Camp Rodó i carrer Major.

Dissabte sant, 22 de marçVetlla pasqual, a les 22.00 a l'església.

Dia de Pasqua, 23 de marçEncontre i missa solemne, a les9.00 a la plaça de l'església.

Dia de l'Àngel, 30 de marçPancaritat a Son Vives. Partida ales 16.00 des de l'església. Missaa les 17.00 i berena popular. (A-quest dia se suprimeix la missa delvespre de la parròquia).

Tercer diumenge de Pasqua,6 d'abril

Eucaristia, amb participació de lesconfraries, a les 12.30.Dinar de germanor. Obert a tothomi organitzat per la comissió de con-fraries. Al restaurant Son Barbot,a les 13.30. Venda de tiquets finsdimecres, 3 d'abril, al local de laTercera Edat, a la parròquia, aConstruccions Santandreu-Sure-da i a la farmàcia. A 20 euros elsadults i 12 els infants fins a 12 anys.

La Parròquia

Setmana Santa

Cronologia

1941 Data de naixement1958 Estudis de batxillerat i idiomes:

llatí, anglès, francès i alemany1961 Diploma en anglès per Düssel-

dorf1962 Treballa a Juhannesburg en un

konzirn anomenat AlusuiseSchweiz

1963-69Treballa de traductora a Zurichper la mateixa empresa (Alu-suise)

1994 S'instal·la a Mallorca

On vares néixer?A Berlín, però per mor de la Se-

gona Guerra Mundial (1939-1945) passía viure a diferents ciutats germàniques.

Quin any vares venir a viure a lanostra illa i per què elegires Ma-llorca com estança dels teus anysde tranquil·litat i sossec?

Vaig elegir Mallorca com es-tança dels meus dies de retir (dolç,suau) perquè els hiverns no són cruus iels estius són bons de passar, prenintbanys en les delicioses aigües de les se-ves cales. I també pel menjar -excep-tuant el greix-: la típica dieta mediterrà-nia (el cèlebre pa amb oliet).

D'altra part, Mallorca no és unpaís industrial i no existeix la contami-nació ni la pol·lució d'Alemanya, on laindústria metal·lúrgica, la d'extracciód'hulla (en la qual els obrers, mal remu-nerats i exposats a l'adquisició de la sili-cosi, viuen molt malament), de la fabri-cació de cotxes, etc. etc.

A Mallorca, l'aire que respiremés pur. Enrera queda l'estrés no sols

dels majors, sinó també dels nins, queagafen aquest estrés dels seus pares,dels padrins...

He de resaltar la senzillesa delsmallorquins, amb el cor obert, que t'acu-llen amb cordialitat i amabilitat. T'ofe-reixen allò que posseeixen. Et donen unpetó (l'òscul de la pau), que a Alemanyaja no es fa. També em sent atreta perla bellesa dels seus jardins, dels seusarbres i dels seus camps ben cultivats.

Parla'ns del teu xalet, del seu em-plaçament.

La meva casa està situada enel camí de na Gatera, prop de la Torre-nova. Era una vivenda vella, amb bestiarde llana, que vaig adquirir a la famíliaGelabert. La seva extensió és de 15.000m2. Vaig aprofitar de l'habitatge vell allòque em va agradar: la bòveda, avui cuinai menjador; la resta de la vivenda la vaigesbucar i hi vaig fer dos pisos.

La superfície restant la vaig de-dicar a la construcció d'una piscina, ambcamp de gespa, a la plantació d'arbresfruiters i d'ornamentació (ametlers, oli-veres, garrovers i xiprers) i una petitaparcel·la al conreu de plantes hortícoles(en pla recreatiu i sense adobs artifi-cials).

A mi m'agrada la calor i per aixòvisc a Mallorca. En començar la cons-trucció del meu estatge el primer que

Edda Hermann, diplomada en idiomes Isabel Maria Muñoz

vaig fer va esser posar la calefacciócentral.

Com a record de l'origen delmeu habitatge encara conserv el picarola la porta de ferro de l'entrada.

Moltes estances estan cobertesd'estuc.

Els racons més agradables pera mi són: a l'hivern, el saló i el dormitori(des del meu llit puc contemplar la llumde la lluna) i a l'estiu la piscina, envol-tada de bellíssimes i variades flors. Elvespre puc contemplar l'estel·lada, laqual cosa a Alemanya no és possible perles condicions meteorològiques i perl'altura dels edificis.

Quins racons de l'illa trobes mésbells?

Valldemossa, Sóller (amb esseus bancals escalonats de tarongers),Formentor, la Calobra (on a l'estiu esdonen concerts de música clàssica), calaFigueres, Portocolom (el segon portnatural d'Espanya), etc.

Quins esports has practicat, a mésdel golf?

Aquí, a Mallorca, som sòcia delclub de golf de Capdepera i regularmentel practic tots els dies que puc. Durantla meva joventut vaig practicar des delballet fins al tennis, la natació, l'equita-ció, amb el meu cavall negre, Massada,obsequi del meu espòs.

Series tan amable de fer-nos unbreu resum del que representa pera tu Mallorca?

L'Illa de la Calma, la simpatiade les seves gents, que hi ha temps pertot: per xerrar amb els veïnats i elsamics. El temps és elàstic: hi ha tempsper tot, per pensar, per viure, persomniar...

Penses acabar els teus dies a lanostra illa?

Sí, ja he visitat el cementiri deSon Carrió.

Quin idioma parles a Mallorca, el ma-llorquí o el castellà?

El castellà.

Alemanys a Sant Llorenç 20 (52)

El conseller de Medi Ambient,Miquel Àngel Grimalt, va presentar elmes passat el llibre "El vell marí, unaabsència reversible", obra de JoanMayol, cap del Servei de Protecció d'Es-pècies de la Conselleria. Es tracta delquart volum de la col·lecció Galeria Ba-lear d'Espècies, que anteriorment ha pu-blicat llibres dedicats al voltor negre, elferreret i les sargantanes de les Balearsi les Pitiüses.

El conseller va aprofitar la pre-sentació del llibre per explicar que el vellmarí, o foca mediterrània, figura a lallista de les deu espècies amb major riscd'extinció de la Unió Internacional per ala Conservació de la Naturalesa i, enconcret, desaparegué de les Illes Balearsa mitjans del segle XX. És, per tant, l'ex-tinció local més recent de la fauna insu-lar. La Conselleria de Medi Ambient volcontribuir a les iniciatives per recuperaraquesta espècie i intentarà, si és viable,reintroduir-la a les Illes. En aquest sen-tit, la Conselleria ha proposat al Ministeride Medi Ambient la formalització d'unconveni per impulsar un pla global sobrel'espècie a l'àmbit de la MediterràniaOccidental, ja que, molt recentment,l'espècie també s'ha extingit de la costamediterrània del Marroc, encara que és

possible que en sobrevisqui algun exem-plar a la d'Algèria. Amb aquest pla glo-bal, s'avaluaria i consideraria la possibi-litat i conveniència de qualsevol actuaciólocal de recuperació del vell marí. Laprioritat és la protecció i recuperació del'espècie, a la qual s'han de condicionartotes les iniciatives locals.

El conseller ha destacat queuna recuperació i reintroducció del vellmarí a les Illes Balears seria possiblegràcies al canvi de mentalitat social res-pecte de la natura i la creixent impor-tància de l'educació a favor del mediambient, una situació molt diferent a laque, en el seu moment, propicià la la-mentable desaparició del vell marí a lesnostres Illes. En aquest sentit, JoanMayol ha indicat que la persecució di-recta fou la principal causa de la desa-

Medi ambient 21 (53)

El vell marí, una absència reversible Conselleria de Medi Ambient

parició del vell marí a les Illes Balearsen els anys 50 del segle XX. A més, Gri-malt ha assenyalat que els esforços dela Conselleria per garantir la protecció iel bon estat mediambiental de la MarBalear han de servir per crear l'hàbitatadient per a la recuperació i manteni-ment d'aquesta espècie a les nostresaigües. Zones concretes com Cabrera,el nord de Menorca i la costa d'Artà hanestat apuntades per Grimalt i Mayol coma espais marins que podrien servir pera la recuperació del vell marí, a la qualcosa s'afegeix l'existència d'importantsreserves marines a les Illes Balears.

El llibre inclou mig centenar d'i-matges, algunes d'elles d'exemplarscapturats a les Balears fins a la meitatdel segle XX, i moltes altres de vells ma-rins en el seu ambient natural a les cos-tes de Grècia, Turquia i el Sàhara. Lesfotografies han estat aportades per untotal de deu fotògrafs i cal esmentar lesde Manu Sanfélix, de Formentera, iFrancesc Avellà, que han treballat enestudis sobre l'espècie en distintes àreesde la seva distribució actual. El llibre ésen català, però s'hi han inclòs texts encastellà, anglès i alemany per facilitarla seva comprensió als no catalanopar-lants interessats en l'espècie. La DireccióGeneral de Pesca i la Direcció Generalde la Mar també han contribuït a l'edicióde l'obra, que es troba a les llibreries aun preu subvencionat per tal de fer-laassequible a persones i entitats interes-sades.

Per enguany mateix, i amb lafinalitat de contribuir a la difusió del vellmarí, la Conselleria de Medi Ambient haprevist una exposició itinerant sobreaquesta espècie en col·laboració amb laFundació Territori i Paisatge.

Malalts des córrer

Si ja hi havia moltes febres es-portives per Sant Llorenç (futbol, tennis,bicicleta...), ara encara n'hem d'afegiruna altra: córrer. I no em referesc a fer-ho darrere cap pilota ni res per l'estil.Senzillament així, córrer. Suar per plaer.Tot va començar amb alguns membresciclistes dels Fletxerets que, cansats denomés anar amb bicicleta, decidirencomplementar-se amb un poc defooting. En aquest grup se n'hi afegirend'altres (molts provinents de la Penyadel Cardassar) i des de fa una mesosformaren una colla fidedigna que unparell de pics per setmana va a córrerpel camp llorencí (encara que hi ha ru-mors que molts, a part, entrenen d'a-magat). Els reconeixereu pels vistosospetos lluminosos que duen posats o perles llanternes que duen penjades pel cap(a l'estil miner). Ara que hi pens, enaquest ritme, entre corredors i cami-nadors, les camades llorencines que-daran de gom a gom i no hi podrà passarni Déu. No, si encara les haurem d'a-mpliar...

La darrera notícia que tencsobre ells és que, fins i tot, es volenagrupar i formar un equip oficial. Iés que sembla que aquests jovesvan de veres i, si no, basta veure elbon paper que varen fer a la darreraduatló celebrada a Son Negre, aFelanitx. La cursa estava dividia entres sectors:

-4,6 quilòmetres d'atletisme.-23 quilòmetres de bicicleta de mun-tanya.-2,3 quilòmetres d'atletisme.

Com he dit abans, l'actua-

ció dels representants llorencins va sermés que acceptable. En Jeroni Pep vaquedar en un meritori tercer lloc (amenys d'un minut del primer), n'OnofreNadal, el dotzè, i en Jordi "Minero", di-novè. Aquests són els temps dels llo-rencins:

-Jeroni Pep (3r lloc) 1:17:34-Onofre Fullana (12è) 1:21:19-Jordi Minero (19è) 1:24:05-Joan Gomila "Juanillo" (24è) 1:26:00-Joan Sancho (29è) 1:27:13-Joan Riera "Moreno"(35è) 1:30:27-Joan Baptista "Juandel" (38è) 1:31:37-Toni Gomila "Botó" (41è) 1:33:25-Toni Ximelis (48è) 1:42:43

El Cardassar empitjora

Si el mes passat xerràvem decerts senyals de recuperació del Car-dassar, tot se n'ha anat en orris aquestdarrer mes de febrer. Tres derrotes iun empat és un bagatge massa pobreper un equip que aspira a fer una remun-tada èpica. I el pitjor és que la distànciarespecte als llocs de salvació s'ha in-crementat encara un poc més (ara estàa set). Per tot això, en l'ambient ja escomença a notar cert pessimisme, a pe-sar que des del club s'intenti vendre es-perança. Tampoc els queda més remeija que mentre hi ha vida, hi ha esperan-ça, i si ells no la mantenen, qui ho farà?Ara bé, en aquestes alçades ja s'ha dereconèixer que per salvar-nos necessi-tam un miracle (parescut al del Mallor-

queta de fa uns anys, amb en Cúper ala banqueta).

I com que quan vas malament,tot són males notícies, la darrera de to-tes és que l'altre dia en Hassís, defensade l'equip granota, va ser expulsat, se-gons l'acte, per escopir l'àrbitre. Desd'aquí aconsell al club que, més enllàdels resultats, intenti controlar les for-mes, ja que seria una llàstima que unequip històric com el nostre tacàs la sevaimatge amb absurdes bregues i agres-sions arbitrals (enguany ja duim dos in-cidents d'aquest tipus) que tanmateix nocondueixen a res de bo, ans al contrari(els àrbitres encara ens tendran mésmania que la que ens tenen). Si baixam,almenys fem-ho amb estil.

Comença el torneig detennis de Pasqua

I per acabar (aquest mes veniaben carregat de notícies) voldria co-mentar que ja torna estar en marxa unnou torneig de tennis, el de Pasqua, elqual, sorprenentment, ha tengut encaramés èxit que el de Nadal (en total són33 participants). Per ara, ja s'han dis-putat les eliminatòries prèvies i en laconstitució dels grups hi ha hagut al-gunes sorpreses. Jugadors com en ToniFont, Pisca petit, Mateu Àngel, Pep Lluíso Mestre han aconseguit fer el bot delgrup B a l'A. Enhorabona per tots ells!També cal destacar que hi ha debutantsque s'estrenen al torneig llorencí. Estracta d'en Rafa Alonso, na Núria i enJose Antonio Cardo, els quals han quedat

emparellats en el grup B.Així les coses, en el grup A tor-

nam tenir els eterns favorits desempre (no importa ni mencionar-los) i, si no passa res de nou, sem-bla molt clar que en Trompes repe-tirà títol. En canvi, en el grup B,com que els darrers guanyadors ofinalistes han fet el bot al grup Ah,s'han obert noves esperances pera jugadors com en Polit, en Rafelde s'Estanyol, i, sobretot, per a dosdebutants que la feren més quebé: en Rafa Alonso i na Nuri. Comsempre: que guanyi el millor!

Esports 22 (54)

El tram de la bicicleta va ser molt dur

Per tapar la boca als qui asse-guren que el castellà va de baixa permor de l'abús del català, vet-aquí la car-ta que va escriure una senyora al pro-grama de ràdio de Luis del Olmo per aquè la llegissin en directe:

"D'ençà que les insígnies s'ano-menen pins, els maricons gays, els men-jars freds lunchs i els repartiments decinema castings, aquest país ja no és elmateix: ara és molt, moltíssim més mo-dern.

Abans, els nins llegien tebeosen lloc de còmics, els estudiants afer-raven posters pensant-se que eren car-tells, els empresaris feien negocis en llocde business i els obrers, tan ordinaris,el migdia treien la fiam-brera en lloc del tupper-ware.

Jo, a l'escola,vaig fer aerobic moltesvegades, però, beneita demi, em pensava que feiagimnàsia. Ningú és real-ment modern si no diucada dia un centenar deparaules en anglès. Lescoses, en un altre idioma,ens sonen molt millor.

Evidentment, noés el mateix dir baconque panxeta, encara quetenguin el mateix greix, nivestíbul que hall, ni in-convenient que handi-cap... Des d'aquest puntde vista som modernís-sims: ja no deim pa depessic, sinó plum-cake, nitenim sentiments, sinófellings.

Treim t ickets,compram compacs, men-jam sandwiches, anam alpub, practicam el rappel iel raffting, en lloc d'acam-par feim camping i, envenir el fred, ens mocamamb kleenex.

Aquests canvisde llenguatge han influïten els nostres costums i

han millorat molt el nostre aspecte. Lesdones ja no emprem calces, sinó pantiesi els homes ja no duen calçons blancs,sinó slips i, després d'afaitar-se, es po-sen after-shave, que deixa la cara moltmés fresca que el tònic facial.

L'espanyol modern ja no corr,perquè és de covards, però fa footing;no estudia, però fa masters i mai noaconsegueix aparcar, però sempre trobaun parking.

El mercat ara és el marketing;l'autoservei, el self-service; l'escalafó,el ranking i el representant, el manager.Els importants són vips, els auricularswalkman, els llocs de venda stands, elsexecutius yuppies; les tetes baby-sitterso fins i tot nannies, quan els modern qui

Du llu espic ingliss?

parla és un pijo rematat.A l'oficina, el director sempre

està a meetings o brain storms, gairebésempre amb la public-relations, mentresl'assistant envia mailings i organitzatrainings; després se n'anirà al gimnàsa fer gim-jazz o spinning, i es trobaràamb totes les de la jet, que vénen defer-se liftings i potser també amb algunatop-model amant del yoghurt light i elbody-fitness.

L'arcaic aperitiu ha donat pasals cocktails, on s'amaren de bitter i derost-beef que, maldament sembli elmateix, no engreixa tant com la carn.

Vostès, sense anar més enfora,treballen a un magazine, no a un pro-grama. A la tele, quan el presentador

repeteix algunes vega-des O.K. i balla com unabaldufa per l'escenari, lacosa s'anomena show,molt distint, com vostèssaben, de l'antiquat es-pectacle; si el show ésheavy és que conté mol-ta popa i si és realitysembla el difunt diari ElCaso, però en modern.

Mentrestant, per des-comptat, ja no posenanuncis, sinó spots, elsquals, a més d'esser mi-llors, et permeten ferzapping. Aquestes cosesenriqueixen molt.

Per esser rics del toti treure'ns el complextercermundista que ten-guérem temps enrera,només ens queda diramb accent americà l'ú-nica paraula que hemexportat al món: la pa-raula "sesta".

Esper que us hagiagradat... Jo, abans dellegir-lo, no sabia si patiastress o si era que ja entenia els collons plens".

Rebut per correu-eTrad. de Josep Cortès

De la llengua 23 (55)

La creença comuna sol pensarque, entre els primers cristians i els filò-sofs grecs de la nostra era, no hi haviagaire contacte, que s'hauria d'esperaruns pocs segles. És una afirmació exa-gerada, que s'hauria de matisar unamica. Encara que desconec quina relaciótenia Jesús en persona amb la filosofia,sens dubte Pau de Tras (sant de l'esglé-sia catòlica, anomenat també "Saule")era un entès de l'hel·lenisme: les sevesdiatribes demostraven un cert coneixe-ment de la doctrina estoica i neopla-tònica, i també de la llengua i la litera-tura gregues. Comentem una mica quinfou el rastre que deixà l'hel·lenisme enPau de Tars.

La implantació i triomf de l'hel-lenisme en el món greco-romà fou unprocés paulatí a costa d'uns quants se-gles. Els pares grecs es trobaven ambun problema: ja que la fe de Crist és laveritat mateixa, com s'ha de considerarla filosofia: com un conjunt de teoriesque, tot i el seu parcial error, contenenpart de realitat, o bé com a doctrinesperilloses que cal erradicar del tot? L'opi-nió dels primers cristians fins l'arribadade l'era medieval era ben diversa, peròla majoria demostraven en els seus es-crits una certa influència del pensamentgrec, tot i que sempre posant per sobreels dogmes de Crist i la trinitat.

Com l'estoïcisme i com certsmegàrics i sofistes, el cristianisme ésuna doctrina cosmopolita: "No hi ha

homes de diferent classe social, ni dediferent color de pell, ni de diferent país,ni de diferent sexe: tots els éssers hu-mans són un en Crist". L'important enl'home és la salvació, i no s'ha d'inter-posar enmig de la salvació cap problemamundà, ni tant sols el desig del plaer:l'important és merèixer la salvació. Siper Epicur els plaers, les diversions i lesamistats són l'important de la vida, Paude Tras afirma que cap d'aquestes cosess'ha de posar per sobre de la missió sal-vadora en cap cas. Així, com Epictet oDiògens el cínic, Pau recorre el món de-dicat a l'abstinència i a la missió de di-vulgació doctrinal i moral. Pau de Tarses considera un escollit dels déus i no lipreocupa l'escarni del món: el nostrecristià sap que les missions morals nosolen sortir massa bé: Diògens el cínicera la riota de la gent, Sòcrates i Jesúsvaren ser condemnats en no ser accep-tada la seva doctrina moral, i també Paude Tars és conscient que ensenyar a lagent obediència, autodomini, creencesmorals i acceptació no és fàcil.

Com en el conte cristià del Vellód'Or, conegut per Pau, els homes ro-manen bojos per l'ambició i l'afany deriquesa, i la salvació (segons Pau) estàen obeir el missatge salvador dels pre-dicadors i complir la missió en la Terra.(Precisament, ell era un dels predica-dors, com es pot suposar).

En realitat, Pau de Tars no bus-ca (a diferència dels neoplatònics i de

Filosofia 24 (56)

Pau de Tars i l'hel·lenisme Crom el Nòrdic

ARA FA 75 ANYS

* Que l'Ajuntament va acordartraslladar el mercat d'animals de la PlaçaNova a la de Jaume Santandreu, creadarecentment, però pel juliol anul·larenl'acord perquè en aquesta no hi haviaombres i feia massa calor (25.02.23).

ARA FA 50 ANYS

Que es va inaugurar la SalaRigal, amb la projecció de la pel·lícula

la majoria de filòsofs religiosos de totsels temps) endevinar quina és la naturadel món, sinó només de salvar l'home.Igualment a Epictet (a diferència delsprimers estoics) refusa d'interessar-sepel problema de la naturalesa de déu is'interessa pels problemes morals iespirituals de la religió.

La vertadera diferència del cris-tianisme primitiu de Pau de Tars amb ladels hel·lens religiosos és, no pas tantla pràctica específica dels costums mo-rals (l'abstinència dels plaers materialso dels assumptes mundans com ara lapolítica, costums que també eren pre-sents, tot i que amb bastanta menys in-tensitat, en l'epicureïsme) sinó en laforma específica de la salvació. Els ho-mes són salvats per déu, i qualsevol al-tra forma de divinificació del món éspecat (el que no impedeix que el cris-tianisme utilitzés moltes idees hel·lè-niques en la seva creació).

En definitiva, Pau de Tars eraun cristià allunyat del món que vivia laseva salvació personal i que aplicava elrefrany "qui menja poc, paeix bé". Poca poc, amb passos lents però ferms, lareligió anava vencent la resistència delmón greco-romà, fins que arribat Cons-tantí al poder la religió cristiana s'as-sentà al poder, el que representà lavictòria del cristianisme i la derrota delneoplatonisme i de la religió greco-romana. Però això, com se sol dir, éshistòria.

"La túnica sagrada" (02.58). L'any passatl'Ajuntament la va comprar amb la inten-ció de construir-hi un centre cultural.

ARA FA 30 ANYS

* Que Ignasi Umbert va pre-sentar la delegació local de la Unió Ge-neral de Treballadors, UGT (02-78)

ARA FA 15 ANYS

* Que s'aprovà l'acta fundacio-

nal de l'associació filatèlica "Gent Car-dassana" (04.02.93). Des del seu co-mençament ha estat presidida perEduard Perales.

ARA FA 10 ANYS

* Que l’Ajuntament de Béjar,Salamanca, dedicà una placeta prop delCastañar al teatí de Sant Llorenç Fran-cesc Clapés, Migollo, que hi va viure desdels voltants dels anys 60 fins a la sevamort, pel març de 1993 (25.02.98).

Tal dia com avui Josep Cortès

La societat de caçadors "La Ve-da" es va acomiadar de la temporadade caça, com ja és habitual, amb unesgrans matances per a tots els propietarisde les finques i els col·laboradors de l'es-mentada societat. L'acte va tenir lloc ala fàbrica "Pretensados Sa Cova" S.A.,que es va adaptar per a l'esdeveniment.

Devers les 7:30 es començarenels preparatius per a l'elaboració de l'ar-ròs brut, els escaldums i els bunyols perpoder donar dinar als 550 assistents quees reuniren per gaudir d'aquesta diada.

A les 14:00 va inaugurar l'acteMateu Oliver Gayà, secretari de la Socie-tat de Caçadors, qui va donar les gràciesa tots els propietaris de les finques perdeixar practicar dins els seus terrenysun art tan tradicional com el de la caça.

També va manifestar el seu a-graïment al regidor d'agricultura, Sr. PepJaume, així com al batlle del municipide Sant Llorenç, Sr. Mateu Puigròs, perla seva col·laboració i preocupació pera la realització d'aquest esdeveniment.

Acte seguit, el secretari de lasocietat va presentar una relació de totsels actes realitzats durant els darrers12 anys, degut a què ha acabat el perío-de legislatiu i ha arribat el moment delcanvi. Va dir a tots els presents que, tanell com la resta de directius de la socie-tat, deixen aquesta lliure de despeses iva recalcar les distintes accions realit-zades durant aquest temps.

Accions medi ambientals:- manteniment del medi rural cultivantmés de 30 hectàrees anuals.- repoblació de les espècies cinegètiquesper a equilibrar l'ecosistema.- lluita contra el cuc de pi amb escopetesper a salvar els nostres pins.

Accions esportives:- 42 campionats puntuables a nivellbalear en diferents modalitats de caça.

Accions Institucionals:- la societat té representació a la juntade govern de la Federació Balear de Ca-ça i a la Associació de societats deMallorca.- Col·laboració a la Diada del Caçador.

El secretari es va acomiadarrecalcant que totes aquestes tasquess'han pogut dur a terme gràcies a lesajudes rebudes tant per part del Consellde Mallorca com del Govern Balear, ja

que aquesta societat té les portesobertes a totes les institucions. Tambéva dir que això es deu a l'esforç realitzatamb un sol objectiu que és el d'ajudaral món rural i al de la caça.

Tot seguit va cedir la paraula alpresident, Sr. Juan Oliver, qui va donarles gràcies a tots els propietaris de lesfinques així com a tots els col·laboradorspel seu suport incondicional al món dela caça i es va acomiadar anunciant quepossiblement aquest seria el darrer anyde presidència, ja que són molts elsanys al davant d'aquesta societat i és elmoment per donar pas a gent jove ambidees i propostes noves. Amb això vademanar als propietaris de les finquesque acullin la nova junta directiva comho han fet amb ell. La gent va respondreamb un fort aplaudiment.

Després va cedir la paraula alregidor d'agricultura, Sr. Pep Jaume, quiva agrair tota la tasca realitzada per la

Des de l'àrea de medi ambientde l'Ajuntament de Sant Llorenç s'haposat en marxa una campanya de re-collida d'oli vegetal domèstic a les es-coles i també en el municipi en general.

S'han repartit 626 recipientsd'1,5 litres entre les tres escoles del mu-nicipi amb l'objectiu que cada famíliautilitzi aquest recipient per dipositar-hil'oli usat. Una vegada plens, poden serportats a l'escola on seran recollits o bépoden anar al punts de recollida ques'han posat a cadanucli de població.Aquest oli recollit ésentregat a l'empresaGon Oli Balear que elportarà a la Plantade Biodiesel i així esconverteix l'oli enbiodiesel. Juntamentamb el recipient s'haentregat un full in-formatiu on s'explicael perquè del reci-clatge de l'oli.

Un delsproblemes de l'oli és

Recollida d'oli vegetal i domèstic

societat i va convidar els caçadors a par-ticipar contra la plaga del cuc del pi quetan de mal fa als nostres pins.

L'acte es va donar per finalitzatamb la intervenció del batlle, Sr. MateuPuigròs, qui va recalcar tot l'esforç i eltreball realitzat per aquesta societat iles poques queixes que hi ha hagut perpart dels propietaris de les finques.També va agrair el suport institucionalque està rebent tan el món rural com elmón de la caça pel que respecta al béde l'ecosistema.

Ja per acabar es va donar pasa la degustació del l'excel·lent dinarelaborat per la organització.

El Sr. Juan Oliver va conclourel'acte festiu donant les gràcies una ve-gada més als propietaris de finques, atots els col·laboradors, cuiners i a lajunta directiva per tot el suport demos-trat durant aquest 12 anys de presi-dència.

que el seu abocament per l'escuradorprovoca mal funcionament de la depu-radora i del clavegueram; per la contra,la conversió de l'oli a biodiesel és unamanera de contribuir a paliar el canviclimàtic amb la disminució del consumde combustibles fòssils i també de dis-minuir la contaminació.

Per tal de completar la iniciativade la campanya, els vehicles de la bri-gada municipal des de l'any passatfuncionen amb biodiesel.

Societat de caçadors 25 (57)

Aquest mes de febrer tots elscursos de l'escola hem anat d'excursió.Hem anant a moltes bandes i ens hohem passat d'allò més bé. Per a quèsapigueu com ha anat tot hem anat en-trevistant a alguns mestres. Esperemque vos agradin.

Per començar hem anat a Infan-til i hem xerrat amb na Mercè i na Da-miana.

Heu anat d'excursió aquest mes?Sí.A on?A "Tot Bauxa" a PalmaQuè vareu fer?Vàrem anar a un parc de diversió in-fantil i varem jugar i saltar.Què us ha agradat més?Tot ens ha agradat molt.Amb quin transport heu anat?Amb autocarQuines classes hi heu anat?Totes les d'infantil.Us agradaria repetir?Sí.Per què?Perquè ho vàrem passar bé.

Quin és el millor record que vos enduis?Tot va estar molt bé.

Uep!! Hem anat a parlar ambel primer cicle, però just acaben de pu-jar a l'autocar. Ens sembla que haureud'aguantar el misteri fins al mes que ve...Però no passeu pena que encara n'hiha, de coses per saber! Del Segon Ciclede Primària hem entrevistat n'AntòniaMelis de 3r A:

Heu anat d'excursió aquest mes?Sí.A on?A Palma.Què vareu fer?Vàrem anar a visitar el diari de Mallorcai l'estadi del Reial Mallorca, l'Ono Estadi,per conèixer com s'elabora un diari iveure les instal·lacions de l'estadi delMallorca.Què us ha agradat més?El diari.Per què?Perquè crec que els nins ja coneixenl'estadi del Mallorca i així coneixien eldiari. En canvi, la tasca que du fer undiari és més difícil d'entendre i com-

L'escola 26 (58)

A l'escola, fel febrer... d'excursió ens n'anem!

prendre.Amb quins transport heu anat?Amb autocar.Quines classes heu anat?Tercer i quart.Us agradaria repetir?Sí.Per què?Perquè considero que la visita a un diaris'ha de fer.Quin és el millor record que vos enduis?Va ser l'explicació que vàrem tenir, il'obsequi que els nins i professors vàremrebre.

A na Bel li hem demanat sobreel Tercer Cicle. Si voleu saber com vaanar, continueu llegint...

Heu anat d'excursió aquest mes?Sí.A on?A Sóller i al Port de Sóller.Per què hi vàreu anar?Perquè era una sortida programada delprincipi de curs i per veure el tren i elport. I perquè els agradaria als al·lots.Què us ha agradat més?Anar en tren i el port.

Per què?Perquè és molt bonic.Amb quins transport heu anat?Amb autocar, amb tren i amb tramvia.Quines classes hi heu anat?Sisè i cinquè.Us agradaria repetir?Sí.Per què? Perquè va ser molt agradablei vàrem passar gust.Quin és el millor record que vos enduis? El paisatge i també veure que elsnins varen disfrutar.

I fins aquí hem arribat peraquest mes. Ja sabeu que ens quedencoses pendents, així que esteu a l'a-guait. L'excursió de primer cicle i altrescoses de l'escola vos les contarem elmes que ve. Fins aviat!!Enry, Lluís, Guiem, Mitchell i Matías

full informatiu núm. 12febrer 08

Benvolguts lectors,

Aquest full és per informar-vosd'una nova aventura mediambiental quevolem començar amb la vostra col·la-boració: LA RECOLLIDA D'OLI DO-MÈSTIC A L'ESCOLA.

* Per evitar la contaminació queprodueixen els olis a la xarxa de clave-gueres i a la depuradora.

* Per reduir els desplaçamentsal Parc Verd, únic lloc del poble on podendipositar-se sense perill de contaminar.

* Per afavorir el reciclatge ambla elaboració de Biodiesel.

* Per potenciar hàbits de re-collida selectiva.

Juntament amb aquest full,cada nin i cada nina de l'escola rep unpot hermètic, que ens ha cedit l'Ajun-

tament, per posar-hi l'oli de cuina quehagueu de tirar.

Durant la segona i la quarta set-mana de cada mes es recolliran a l'es-cola els pots plens. Així els dies 15 i 30els podran venir a recollir per dur-los alParc Verd i, d'allà, aniran a la planta deBiodiesel de Llucmajor (GEN OLI BA-LEAR).

A l'escola comptarem les quan-titats recollides i les publicarem als nos-tres fulls mensuals.

En haver buidat els pots elstornarem a la persona a qui correspon-guin per continuar la roda de recollida.

Les famílies que tenen mésd'un infant a l'escola podran passar elspots sobrants a altres veïns del municipi(pa-drins, altres familiars, amics...)perquè també col·laborin amb nosaltres.

Ens ajudareu a continuar enda-vant amb l'aventura?

Gràcies.

L'escola 27 (59)

Es primé premi

En Miquelet, tot content,entrà a ca seua botant,i sa mare, quan el sentli pregunta, mitx riguent:-I què tens que botes tant?-

-Que me som examinati m'ha anat de lo millor;per lo bé que he contestatcasi casi m'han donatde tots, es premi majó-.

-Casi casi t'han donat!I axò, Miquel, que vol dí?--Qu'es premi majó l'han datal que està an es meu costatdins sa classe, ran de mi.

Epigrama

Un príncep pot essé reien tenir tretze anys d'edat,i per porè essè casatha d'essè tres anys més vei.Es que és una veritatque ningú la pot negà,qu'es més mal de governàuna dona qu'un reinat!

Joan Mascaró (any 1934)

Laberint

Cerca els dos caragols iguals

A B C D

E F G H

Solucions al número anterior

1.- Les 7diferències:

2.- Cada fruita pesa:

poma 200g

pera 100 g

raïm 250 g

3.- Endevinalla: una maleta

4.- Enganyifa: a la butxaca hi tinc un bon forat

Ves si saps què és una cosa

que per tot arreu es posa, però que a la mar no

gosa.

Pàgina infantil 28 (60)

Margalida Fiol

Publicitat 29 (61)

Jaumet : Bon vespre a tothom.Com van aquest ànims per ses elecci-ons? Ja heu decidit qui voleu que guany?O sou d'ets indecisos? Bon tema peranit, no ho creis? Xesc, que comences?

Xesc: Jo me deman: A què veara sa vaga des treballadors des ramde sa justícia o sa medicina, si fa moltd'anys que es queixen, si no és per influiren ses eleccions? Si tant han esperatper què no esperen a dia deu? Està clarasa idea.

Julià: Voltros no vos heu donatcompte que això es sa seva tàctica? Novos recordau que quan se va aprovarsa llei de sa Memòria de cop se beatifi-caren 492 màrtirs de sa guerra i tots desa maitexa part? Es que es de s'altrapart no entengueren, de màrtirs? Nofustigaren capellans ets altres? Peròaixò es una manera més de emblanqui-nar sa gent.

Ramon: En Rajoy (es de serompe España) encara no s'ha temut desa pluralitat des nostro poble. Idò s'altredia sa policia va agafar una senyoranascuda a Almeria, pertanyent a ETA,amb son pare gallec i la varen detenirper fer proclames en català per sa inde-pendència de Catalunya. A això li dic jopluralitat!

Tomeu: A mi lo que em fa moltapena es veure que es PP fins i tot perfer sa campanya és presoner d'El Mundoi de la Cope.

Jaumet: Sa veritat, sa mevaidea era una altra: jo volia una opinióde com veis sa campanya, que si 400euros, que no sé quants de milions d'ar-bres, que si reduïm imposts si posamtetes perquè ses mamàs puguin ferfeina, etc. D'aquest temes em creia queen parlaríeu.

Xesc: Jo, com molts altres, latrob més una subhasta que una campa-nya per sebre qui ha ser es President

de sa nació; com que sa campanya java començar amb sa negociació ambETA, va seguir amb so voler sebre etsintel·lectuals de s'11-M, com si ells sa-bessin qui van ser ets intel·lectualsd'Hipercor, o si això interessàs molt. Iveient com ha pres sa campanya, li dedicpoc temps.

Jaumet: Ja veig es poc interèsdemostrat en aquestes eleccions; pertant, parlau d'altres temes, si vos pareix.

Mariano: Jo hi posaré un pocde picant a sa campanya: Com que enSolbes va dir que si es pollastre pujamolt menjassim coní, s'oposició, sempredisposada a fer mèrits, aconsella an etshomos comprar ses sabates amb tacó,perquè amb sa propaganda des governpes coní, segur que puja molt amunt ipodríem no arribar en es coní.

Ramon: Diuen que com quecensuraren els Reyes Mags (per cert,he llegit es text i no ho comprenc) en-guany en lloc de dur juguetes nomésmos han duit factures.

Julià: Se veu que ses coses perdevers la casa gran no estan que di-guem tranquil·les. He sentit uns quantscomentaris des personal, queixant-se dequè mentres tot puja a ells els baixenes sou. (És segur que no han entès sesexplicacions des dirigents).

Jaumet: Com que anit no hi hamanera de centrar-mos en un tema, jotambé amollaré sa meva: S'altre dia mevaig tèmer que es manacorins donavenes premi de Dimoni Gros an es nostrorector. Es clar, tants d'anys de ser dirigitsespiritualment per un Àngel, ara percompensar, mos dirigirà un molt respec-tat Dimoni Gros de Manacor.

Xesc: Al·lots, una nit perduda.Meiam si sa pròxima venim més espa-vilats. Si no hi ha més idees, ja podemseguir amb lo normal, de frases i dites,a veure si això mos surt millor.

Ramon: Una vegada més s'afi-cio a sa política no mos ha permès es-criure es nostros records infantils o ju-venils. Un altre pic serà.

Jaumet: Jo començaré amb unpensament: Som tan imbècils ets hu-mans com per sebre convertir un miraclecom sa televisió en una porqueria, pertreure lo més baix de sa gent. Demanasa lluna, demana lo impossible. Lladra

a sa lluna, protesta inútilment. Estar asa lluna, badar.

Xesc: Qui t'estima et farà plo-rar. S'han de badar cent ulls i a vegadesencara no basten. En terra s'aturen.

Julià: Cada persona és un món.Qui mira prim se cansa sa vista. Allà onno n'hi ha, que no n'hi cerquin.

Ramon: Sempre surt es partit,quan sa fadrina és casada. Cadascúguardi lo que ha mort. Qui l'ha fet, quel'engronç.

Tomeu: Homo pelut, valent iagut; homo pelat, pardal acabat. A unanegat, dóna-li aigua (Carde). Qui noté que esperi (Contraris).

Mariano: Un matrimoni blancté un fill ben negre. Ell, tot preocupat iconfós, no s'atura de fer reflexions isempre li surt: això es impossible, nol-tros no tenim cap avantpassat negre.Quan sa mare el veu tan enfonsat, ambcara de llàstima, l'agafa i li diu: Tranquil,fill meu, tot té una lògica. Quan tu erespetit sempre mamares a una cabra ne-gra i ara te surten es banyons.

Joan Roig

Tertúlia de cafè 30 (62)

VetladesenelMolíd'enBou

Dia 18 d'abril a les 21.00

Antoni Galméscèl·lules mare

i teràpia cel·lular

Per apuntar-se: 971 838045Places limitades

Demografia i societat 31 (63)

NAIXEMENTS

* Dia 21 de gener va néixer aSon Carrió en Pau Rocha Aranalde, filld'en Rufino i na Cintia-Desirée. Salut.

* El dia 22 degener va compa-rèixer en aquestavall de llàgrimesn'Aina SantandreuSánchez, filla den'Andreu i n'AinaMaria. La nostramés cordial enho-rabona.

* Dia 2 de febrer va néixer aSa Coma na Marina García Nebot, fillad'en Roberto i n'Antònia Aina. Salut.

* El dia 6, a Sant Llorenç, vaveure la llum na Maria Antònia SuredaUmbert, filla de n'Onofre i na Catalina.Enhorabona.

* Dia 7 de febrer va néixer aSant Llorenç na Fatima Hajj, filla den'Abderrazak i na Hajji. Salam.

* El dia 12 de febrer n'AntoniRosselló i n'Ana Bernaola tengueren unafilla a Sa Coma i li posaren per nomNerea. Salut.

*El mateix dia, a Sant Llorenç,va néixer en Francesc Campillo Flores,fill d'en Rodolfo i n'Aina. Enhorabona.

* I el mateix dia, també a SantLlorenç, va néixer n'Antoni FemeniasFebrer, fill d'en Pere i na Maria. Salut.

* El 16 de febrer, a Sant Llo-renç, va néixer na Jessica JiménezUciechowska, filla d'en Sebastà i n'Aina.Enhorabona.

* El dia 9de febrer en Mi-quel Santandreu ina Joana MariaBennàssar ten-gueren un fill aSant Llorenç i liposaren per nomFrancesc. Salut.

DEFUNCIONS

* Dia 31 de gener va morir aCala Millor na Gerdrud Siegrid Sparr unaalemanya de 70 anys. Descansi en pau.

* Dia 3 de febrer va morir aSant Llorenç en Bartomeu Ferrer Pas-

cual, de 54 anys. Descansi en pau.* El dia 2

de febrer va en-tregar l'ànima aDéu el llorencí Pe-dro Galmés Bru-net, de malnomRobí, a l'edat de 92anys. Feia anysque vivia a Palma.Al cel sia.

* El dia 7 defebrer va morir enJoan MassanetSancho, un lloren-cí de 87 anys. Quepuguem pregarper ells molts anysi que descansi enpau.

* Dia 8 de fe-brer va morir a Son Carrió n'Antoni Llo-drà Galmés, de 93 anys. Al cel sia.

* El dia15 de febrer vaentregar l'ànima aDéu una llorencinade 95 anys quenomia Angela Rie-ra Riera. Que pu-guem per ella du-rant molts d'anys idescansi en pau.

* El dia 30 defebrer va acabar laseva vida na Fran-cisca Bauzà Fe-brer, una lloren-cina de 90 anysque vivia a la car-retera de Son Ser-vera. Que la ve-gem en el cel.

NOCES

* El dia 29 de gener es casarena Sant Llorenç en José Maria MassanaReynés, de Palma i na Catalina MoyàGómez, de Barcelona. Enhorabona.

NOTASi qualcú vol publicar notes en

aquesta secció ho pot notificar a

Bel Nicolau i Aina Simonet

Esquerra UnidaEls Verds

La candidata al Congrés delsDiputats per EU/EV, Marisol Ramírez,acompanyada d'un grup de militants deSant Llorenç i comarca, varen penjaruna bandera republicana al castell dela Punta de n'Amer, com un acte simbòlicper reivindicar la necessitat d'aconseguirla III República. El programa d'EU/EU,segons recordà la candidata, "defensaels valors republicans i persegueix a-quest model d'estat". És l'hora de trobaruna democràcia no aparent, sinó real,laica, com una República, amb la quees produeixi una redistribució de la ri-quesa, necessari per qüestions tan im-portants com per exemple, aconseguiruna xarxa sanitària i educativa públicade qualitat" afirmà Ramírez.

Abans d'aquest acte MarisolRamírez havia visitat el mercat de SantLlorenç i diferents locals públics de lamateixa localitat, com el local de la Ter-cera Edat, el Centre de Dia, l'escoletainfantil... per escoltar les seves man-cances i propostes i explicar-lis les ini-ciatives que defensa el seu programaelectoral.

Per acabar es va fer un dinar aSa Coma amb representats de diferentsassociacions, militants i simpatitzants.

En aquest requadre els lectors hi podenaferrar un adhesiu amb la propagandaelectoral que més els agradi... o dei-xar-ho en blanc... o passar un pare-nostre perquè Déu els il·lumini a l'horade votar... Tanmateix no hi cap res...Parenostro, Vós qui estau en el Cel,sia santificat el vostro Sant Nom...

Les marededéus romàniques (I) Josep Cortès

Arreu dels Països Catalans itambé per altres indrets de la penínsulai d'Europa abunden les talles de mare-dedéus romàniques, venerades des delsinicis de les conquestes dels cristians, ila majoria presenten unes caràcterísti-ques molt semblants a la nostra, nonomés en l'aspecte de la imatge sinótambé en el que es refereix a trobadesmiraculoses. Perquè el tema afecta

directament a la tradició de la Mare deDéu Trobada, m'he entretengut cercantinformació per internet, i vet-aquí unresum del que he pogut esbrinar. Na-turalment, això no pretén esser capestudi seriós i profund, sinó tan sols unsimple article sense més pretensionsque entretenir un estona els lectors inte-ressats en el tema.

"El motiu més tractat en la imat-geria romànica és la Mare de Déu, quesol ser representada com a suport deJesús infant. Aquest, generalment, coma les representaclons de Crist en ma-jestat, beneeix amb la mà dreta i ambla mà esquerra aguanta el Llibre de laLlei o algun altre objecte simbòlic. A-questa imatge transmet solemnitat igrandesa i deixa de banda qualsevolsentiment humà.

L'origen d'aquest tipus d'imat-ges s'ha de buscar en la Theotokos coptaentronitzada amb el nen assegut a lacama esquerra i en els mosaics bizan-tins, que també mostren imatges de laVerge amb aquestes característiques. Elprototip fou pràcticament copiat per l'artromànic perquè s'ajustava al missatgeque volia donar.

Aquestes imatges havien de re-presentar les veritats teològiques a unapoblació analfabeta; per això se'n re-forcen els aspectes simbòlics que l'apro-pen més a la divinitat que a la humani-tat. L'escultura informava visualmentsobre un tema religiós i mirava de pro-vocar e! respecte en l'observador i po-tenciar la devoció i la pregària i defugiaqualsevol expressivitat i moviment. Erenfigures que es distanciaven voluntària-ment de la seva humanitat i potenciavenla frontalitat per evitar distraccions al'hora de contemplar-les".(www.txec.net/iespuigdelacreu).

J.S.O. té una pàgina que titula"Les marededéus negres" -que per a ellés una altra manera d'anomenar aquesttipus de talles romàniques-, i formulales caracterísques que solen tenir:"1.- Imatge pintada de color negre.2.- Les verges són trobades.3.- Trobades en coves, enterrades sota

terra, llocs on hi ha pedres, en arbres,dins, en el brancatge o les arrels, i enarques.4.-Són trobades per pastors. A vegadesels crida l'atenció una llum o el so d'unacampana, com a Núria5.- Són trobades per pagesos llaurantamb un toro o un bou.6.- Es relacionen amb la presencia d'és-sers que es consideren àngels. (LaCandelaria (Canàries). La Mercè a Bar-celona (Catalunya) i a Jerez de la Fron-tera (Andalusia).7.-Són relacionades amb animals con-siderats astrològicament de simbologiasolar: toro, bou, bèns o xais, cèrvols,gossos, coloms, abelles,...8. Fesomia oriental, mirada frontal ifixa. (Com faccions egípcies semblantsa les que veiem en les estàtues delsfaraons). A vegades són anomenadespel poble "egipcíaques".9.-Algunes són portades pels templersquan tornen de les croades.10.- Se les relaciona amb Sant Lluc ( AMare de Déu de Caregue (Lleida)

Nuestra Señora de Atocha (Madrid)

Cultura popular 32 (64)

Mallorca tenim una verge negra ditaNostra Senyora de Lluc).11.-Són fetes amb fusta i les llegendesels atribueixen una "fusta estranya","desconeguda", "amb propietats mà-giques".12.- Són miraculoses. Les llegendes elsatribueixen molts miracles.13.- Se les relaciona amb la fertilitat(Refrany català: No és ben casat qui noha portat la seva dona a Montserrat)14.-Deixen anar un perfum especial (Hiha qui diu que es de la fusta amb la quèestan fetes).15.-Guareixen de les malalties.16.-No volen ser traslladades del lloc onhan estat trobades. Si se les trasllada,de nit tornen a on van ser trobades.17.-Porten noms de llocs: Núria, Mont-serrat...18.- Porten noms d'arbres i plantes: Pi,Lledó (Castelló de la Plana), Roure,

Vinyet, Roser,...19.-Estan assegudes en un trono, cadirao càtedra. En postura aristocràtica. Comde reina.20.-Són trobades en al mateixa època:segles XI-XIII.21.-Desproporció de la cara respecte laresta del cos.22.-Desproporció de la mà respecte dela resta del cos.23.-Porten alguna cosa a la mà: unapinya, una flor, raïm... un ciri de colorverd (La Candelaria).24.-El nen assegut sobre el seu genollesquerre.25.- El nen té tres dits de la ma dretaoberts (La mà dels Pirineus. PantocràtorArt romànic).26.-Porta una bola a la mà esquerra.27.-El pentinat: Porten fetes unes trenesi van sense vel.28.-No mostra una relació afectiva ambel nen. La verge presenta al nen comuna emanació de sí mateixa de formanatural. No es miren ni s'amanyaguen.29.-Van vestides amb vestits de colors,en els que hi ha dibuixades estrelles. Avegades aquestes estrelles són daura-des i ficades sobre un fons blau cel.30.-Els vestits originals són de colors:blanc, vermell i blau. A vegades aquestscolors els poden veure sobre un vestittot ell de color daurat.(Ntra. Senyora deMontserrat. Notre Dame La Daurade deTolosa de Llenguadoc). Algunes portenquelcom de color verd (Ntra. Sra. de laCandelaria a Canàries, porta una espel-ma de color verd a la mà). El simbolismecromàtic: negre, verd, blanc, vermell,blau, daurat es relaciona en lo essencialamb el simbolisme alquimista de latransmutació i les seves diferents fasesdel procés de l'Opus Magnum.31.-Són anomenades "Nostra Senyora"als països de parla catalana. "NuestraSeñora" als països de parla castellana."Notre Dame" als països de parla fran-cesa. En llatí "Nostra Damus" aquestnom el va fer un profeta, metge, astrò-leg, cabalista i alquimista provençal. Elseu pare, per cert, era català que vaanar a viure a la Provença a fer de notaridel rei Ramon Berenguer, quan aquestes va casar amb la reina Dolça de Pro-vença. També se li diu "Nostra Dona" aalguns llocs dels Països Catalans, Occi-

Cultura popular 33 (65)

Verge de Ginestarre (Lleida)

tània i Provença. Jaume I va ser qui vainstaurar el culte a la verge negra deNostra Senyora de la mercè a Barcelonaquan aquesta, segons diu la llegenda seli va aparèixer i li va demanar que fun-dés l'Orde de la Mercè.Així doncs, se les anomenava "NostraSenyora", no se les anomenava com ara"Mare de Déu". Aquells que les han fetanomenar "Mare de Déu" tot substituint"Nostra Senyora" són els mateixos queles han fet, les volen fer i les fan, blan-quejar. D'aquesta manera els hi treuenel seu simbolisme perquè es poden rela-cionar amb una manera d'entendre elcristianisme que ells no volen que esconegui per part del poble.32.-Moltes imatges originals han estatcremades amb motiu d'incendis "for-tuïts"... En temps en que hi havia capellàa l'església".

Josep Cortès(Continuarà)

Verge d'Oliola (Lleida)

El servei municipal de bibliote-ques, integrat per les tres bibliotequesdel terme, Son Carrió, Sa Coma i Salva-dor Galmés de Sant Llorenç, vol presen-tar un any més un resum de la memòriaanual. Val a dir que els criteris estadísticsi els paràmetres analitzats són generalsper a totes les biblioteques incloses dinsla xarxa del Consell.

Començarem per les consultesde matèries, destacar que més o man-co, hi ha una certa paritat entre les dela secció infantil-juvenil(28.205) i la d'a-dults(28.908); aquestes dades són unbon indicador del grau d'utilització quees fa dels documents que formen el fonsbibliogràfic de les tres biblioteques. Glo-balment hi ha hagut 57.113 consultes.

Per format, s'ha de destacar,que malgrat disposar de documents enformats diversos, el més utilitzat i con-sultat, és el suport imprès en paper, elllibre (32.038), seguit per els audiovi-suals, on s'inclouen DVD i VHS, formatque darrerament ja està quasi en desús(10.412); en tercer lloc hi ha les publica-cions periòdiques, diaris, revistes i set-manaris (7.279), seguit per les consultesa internet(4.288). Actualment disposamde 3 punts de consulta a la bibliotecaSalvador Galmés, un punt a Son Carriói un punt a Sa Coma. En darrer lloc hiha els audios , CD y els CD-rom(3.096).

A part de les consultes dins sala(41.252), que són els documents consul-tats i llegits dins la biblioteca, s'han rea-litzat préstecs a domicili (15.698), do-cuments que han sortit físicament de labiblioteca. També hi ha el préstec inter-

bibliotecari, documents que transiten,d'una biblioteca a una altra, i que endefinitiva supleixen la carència d'algunstítols, que evidentment tenim totes lesbiblioteques que conforman la xarxa.Aquest any 2007 hem deixats 163 docu-ments, i ens han deixats 181.

Els usuaris que han fet ús d'al-gun dels serveis de les biblioteques, hanestat 19.143, dels quals 10.499 són in-fants (de 0 a 13 anys), seguits dels adults6.801(majors de 18 anys), i en darrerlloc els joves 1.843 (de 14 a 17 anys).

Les activitats de foment a la lec-tura que han organitzat les 3 bibliote-ques han estat 106, entre contacontes,tallers i conferències, algunes subven-cionades per el Consell de Mallorca, al-tres per l'Ajuntament i altres que hananat a càrrec de les bibliotecàries, sen-se despeses de cost adicionals. Han par-ticipat 6.165 ususaris de totes les edats.

Per acabar, val a dir que s'hanfet un total de 57.113 consultes i que25.308 usuaris han utilitzat aquest serveimunic i -pal, a al-guna deles tresbibliote-ques delterme. Aquests e r v e imunic i -pal, jaestà in-t e g r a tdins el

nou concepte de biblioteca pública, ons'esdevé com el primer centre d'in-formació local, portal d'accés a la in-formació que les noves tecnologiesfaciliten, un centre d'activitats culturals,un lloc de convivència i encontre de lacomunitat, obert i gratuit per tots.

Una recomanació als ciutadansque encara no utilitzen aquest sevei:acudiu a qualsevol de les tres bibliote-ques de què disposa el municipi, apro-fitau els recursos que tenen i que estanal vostre abast i segur que repetireu. Ials usuaris habituals donar-los l'enhora-bona per formar part del col·lectiu quegaudeix i treu profit de tots els seveisdels que es disposa, a cada una de lesbiblioteques.

BIBLIONOTÍCIES FEBRER

Contacontes "La jaia Quaresma i el reiCarnestoltes"a càrrec de Margalida Mas

Dimecres 6 de febrer a la biblio-teca Salvador Galmés a les 18 hi va ha-ver un contacontes "La jaia Quaresma iel rei Carnestoltes". El conte va anaracompanyat per unes làmines il·lustra-des, el que va fer més atractiva la nar-ració.

Una vegada acabat d'escoltar lahistòria, hi ha haver un taller de maqui-llatge, on cada nin va poder triar entrediverses màscares, la que més li va a-gradar. La pintaren i decoraren, per des-prés complementar-la amb el maquillat-ge que les va pintar na Margalida.

L'assistència va ser massiva,unes 60 persones.

Maria Bel Pont

Biblioteca 34 (66)

El temps de febrer 35 (67)

Poca cosa hi ha per contar, ja que es mes s'ha caracteritzat per sainfluència anticiclònica. Sa pressió, que pràcticament no ha baixat d'es1020 hp, ha mantengut aquesta collada de bon temps, que almanco hapermès sembrar, ja que més prest no podia esser degut a què a sesterres bones s'havia fet moll per mor de ses abundants pluges des'octubre i es novembre.

Xesc

Ses pluges de febrer

Banca March

Una pensionista de Sant Llorenç, guanyadora del premide la targeta de March Clàssic

A la sucursal de la Banca March de Sant Llorenç es vaentregar, el passat dia 15, un nou premi de la targeta MarchClàssic per a Joana Adrover Miquel.

L'afortunada pensionista, clienta d'aquesta oficina, hova rebre en efectiu per part de la seva directora Maria CristinaOliver i pel coordinador del Servei March Clàssic, Joan Barceló.

El premi, de més de 700 euros, va ser rebut ambgran satisfacció per la guanyadora. La targeta March Clàssicreuneix, entre els seus múltiples avantatges, un sorteig setmanalentre els posseïdors de la mateixa amb combinació amb lesquatre darreres xifres del número de la ONCE en el qual espot cobrar fins al doble de la pensió de jubilació.

A la fotografia d'Antoni Màlaga podem veure el lliuramentdel premi a l'afortunada que va tenir lloc dies enrere a l'oficinade la Banca March de Sant Llorenç

Amb l'assistència d'una cin-quantena de persones, el dia 16 de fe-brer va tenir lloc a la rectoria un tast devins mallorquins, organitzat per la de-legació a Sant Llorenç de l'Obra CulturalBalear.

Hi prengueren part cinc bode-guers de diferents indrets de l'illa: Jau-me de Puntiró, de Santa Maria del Ca-mí, que va presentar un vi blanc i unreserva negre del 2003 de la mà de PereCalafat. Aquesta empresa va esserfundada l'any 1980 per Jaume Calafat iactualment està regentada pels seus fillsPere i Bernat, que gestionen les vinyesamb sistemes totalment ecològics.

El segon van esser les bode-gues Galmés Ferrer, de Petra, que co-mençaren a produir l'any 1940. El cellerpot elaborar uns 100.000 litres de vi,amb fermentació controlada en dipòsits

Tast de vins 36 (68)

d'acer in oxidable i bótes de roure. Dis-posen de les varietats autòctones i tam-bé de merlot, sirà, ull de llebre (tempra-nillo) i cabernet sauvignon. Estan dinsla denominació d'origen Pla i Llevant. Elsva presentar Arnau Galmés.

El celler de Can Majoral, d'Al-gaida, va portar un vi blanc envellit al-guns mesos dins roure francès. Aquestceller familiar va començar fa devers 15anys, segons explicà Andreu Oliver, i lesvinyes ocupen unes 30 quarterades. Laproducció és ecològica i tenen la deno-minació d'origen Pla i Llevant.

El Mateix Andreu Oliver va pre-

sentar un vi negre de la zona del Verger,d'Esporles, al peu de la Fita del Ram, a400 metres d'altitud, en un microclimaespecial que ajuda a aconseguir vins dequalitat. Aquesta empresa elabora vinsecològics amb denominació Vi de la Ter-ra de Mallorca.

Finalment Xavier Jara va pre-sentar dos vins negres de Son SuredaRic, una finca del segle XVIII situada ala carretera de Conies que treballa enuna moderna explotació ramadera iagrícola i s'emmarca dins les denomina-cions Vi de la Terra Mallorca i Vi de laTerra Illes Balears