Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista mensual d'informació del Consell Insular de Formentera
Citation preview
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar gratuït | Número 7
Entrevista a Dolors TamargoNous equipaments culturals, esportius i sanitarisFoment de l'agricultura
2
2 3
Les característiques naturals de Formentera i la bona
climatologia durant tot l’any, fan que la pràctica
esportiva sigui un denominador comú entre la
ciutadania de l’illa. Any rere any es creen noves
modalitats esportives, amb un important renom dins del món
de l’esport.
És per aquest motiu que, amb l’ànim de participar en el foment
de l’esport i el reconeixement a aquelles persones o entitats
que participen en la seua promoció a l’illa de Formentera, el
Consell Insular de Formentera va celebrar la I edició de Premis
a l’Esport, per tal de premiar la trajectòria i l’esforç dels i les
esportistes emergents i d’aquells ja consolidats.
Creiem en els valors que la pràctica de l’esport aporta a la
nostra societat i, sobretot, al nostres joves, pel que la millora
de les instal·lacions existents ha estat sempre una prioritat
d’aquest equip de govern.
El nou poliesportiu serà una realitat durant aquesta primavera
i comptarem amb un espai polivalent de primer nivell per a la
pràctica de l’esport en pista coberta que estarà connectat a la
D’actualitat Posada en funcionament de tres instal·lacions de gran importància. | pàgs. 4 i 5
En primera persona Entrevista amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut del Consell | pàgs. 6 i 7
sumARI//EdItoRIAl//INFo
Miscel·lània tot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell Insular de Formentera. | pàg. 8Entrevista amb mªAntònia Ferragut, presidenta de l’Associació Espai dones. | pàg. 24 i 25
Illa al Sud la història de les salines de Formentera i la seua recuperació en l’actualitat. | pàg. 26 i 27
Posa’t al dia Agenda cultural, les subvencions i els cursos. | pàgs. 28 i 29
Les nostres veusEn aquest número col·labora l’Associació d’Amics de la Biblioteca Internacional de Formentera. | pàg. 30
Directori tota la informació pràctica que has de tenir. | pàg. 31
Editorialpiscina municipal creant així una gran àrea esportiva i d’oci. la
celebració de competicions de primer nivell, com el Campionat
nacional de Judo, permetrà una posada en funcionament del
nou complex poliesportiu amb cabuda per a unes mil persones
que donaran vida al nou recinte esportiu.
la nova seu social del camp municipal de futbol i la recta
d’atletisme revitalitzen i donen contingut al recinte esportiu
amb més tradició de Formentera a la vegada que contribueix a
preservar el record de tota la gent que ha format part de la s.d.
Formentera i la seua història.
Al costat del camp s’ha adquirit també un solar de 12.750 m2
per a la futura instal·lació de sis pistes de tennis, quatre pistes
de pàdel i un camp de futbol-7 i s’ha instal·lat gespa artificial
a les pista de l’escola de la mola i s’ha canviat la gespa de la
pista des Cap.
Per tot això, l’any 2010 va concloure amb una gratificació per
l’àrea d’Esports de Formentera, que va rebre un guardó a
la millor gestió pública esportiva de Balears de l’any 2010 a
càrrec de l’Associació de Gestors Esportius Professionals de
les Illes Balears (AGEPIB).
l’esforç fet en l’execució d’esdeveniments de caire esportiu
de gran nivell com el mundial de Windsurf (2007), el torneig
Internacional de Futbol (2007), la Copa del món de Caiac de mar
(2010), així com les següents edicions anuals de la mitja marató
“Illa de Formentera”, el torneig aleví de Futbol, la Cursa de
la Constitució, l’Estada Nacional de Judo, la travessia nedant
“Illa de Formentera”, la Volta en Btt a Formentera o la Volta
a Peu a Formentera, entre altres esdeveniments esportius,
contribueixen a la creació d’una societat més saludable, alhora
que converteixen Formentera en una destinació turística
excel·lent per a la pràctica de turisme actiu.
FoRmENtERA mÉs PRoPERA Número 7 | març/abril 2011 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 sant Francesc Xavier - Formentera 07860 tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo montero <[email protected]> dipòsit legal: F 3-2010 Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FsC.
Tres equipaments per al desenvolupament cultural, esportiu i sanitari de Formentera
Durant aquest mes de març
es posen en marxa tres
instal·lacions de gran
importància per a l’illa,
com són el poliesportiu, el centre
de tractament Especialitzat per a
malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i
discapacitats i el centre artesà Antoni
tur “Gabrielet”, que albergarà un
mercat pagès i contribuirà a reactivar
el camp i a mantenir l’artesania de
Formentera.
Pel que fa al futur poliesportiu, els
formenterers i formentereres podran
gaudir d’aquest equipament esportiu
al llarg del mes de març, que estarà
dotat amb un gimnàs de 72 m², dos
vestidors per als àrbitres, quatre
vestidors per als equips esportius, una
sala d’instal·lacions tècniques, una sala
d’arts marcials de 112 m², equipada amb
dos vestidors i un despatx.
tots aquests serveis aniran ubicats a
la planta baixa, on hi haurà accés rodat
a l’exterior i que compartirà recepció
conjunta amb la piscina municipal.
la primera planta albergarà una sala
polivalent de 100 m², sis oficines, tres de
les quals donen l’opció de convertir-les
en una única sala d’actes, una cafeteria,
banys públics, ascensor adaptat per a
persones amb mobilitat reduïda, així
com l’accés a les grades amb capacitat
per a 506 persones.
El futur poliesportiu pal·liarà una
demanda esportiva històrica per a
Formentera i permetrà la pràctica
d’esports com judo, aeròbic, handbol,
voleibol, futbol o bàsquet, entre d’altres,
en un espai polivalent de primer nivell
de 2.800 metres quadrats que estarà
connectat a la piscina municipal, creant
així una gran àrea esportiva i d’oci.
Aquest equipament acollirà el primer
campionat de Judo d’Espanya en edat
infantil i cadet els dies 6, 7 i 8 de maig, fet
que suposa albergar un esdeveniment
esportiu de primer nivell a Formentera,
com ja s’ha vengut fent en els darrers
anys amb el mundial de Windsurf o la
prova del mundial de Caiac de mar.
de la mateixa manera, el Centre de dia,
que inclou el centre Especialitzat per a
malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i
discapacitats de Formentera, ja compta
amb el nomenament del que serà el
director del centre, i s’estan ultimant
els darrers detalls quant a l’equipament
del centre i la gestió interna. Aquesta
instal·lació disposarà d’una sèrie
de serveis d’acolliment diürn que
prestaran atenció a persones amb greus
discapacitats i disposarà d’un total
de 60 places, dividides en una unitat
per a persones grans en situació de
dependència, entre d’altres, afectades
per la malaltia d’Alzhèimer, una unitat
per a persones amb discapacitats
físiques o psíquiques, una altra unitat
per a persones amb malalties mentals
i una unitat de respir (4 places) per a
aquells casos en què sigui necessari
l’internament temporal d’algun dels
usuaris.El centre està dotat amb
sales d’activitats, zones de descans,
menjador, zona d’activitats i despatx de
professionals a cadascun dels centres.
Així mateix, s’aprofiten els accessos
de l’hospital, diferenciant l’entrada de
cada centre especialitzat i optimitzant
al màxim els recursos de les tres
instal·lacions.
la presidenta del Consorci de Recursos
sociosanitaris i Assistencials de les
Illes Balears, Fina santiago, va resoldre
aprovar la cessió d’ús del Centre de dia
al Consell Insular de Formentera per a la
seua gestió com a centre sociosanitari,
mentrestant es realitza la tramitació de
l’expedient per a la cessió gratuïta del
terreny, edifici i contingut del Centre
de dia. Així mateix, el passat 25 de
febrer es va aprovar en sessió plenària
el reglament de funcionament, les
taxes i el conveni de col·laboració amb
el Govern Balear referent a 45 places
destinades a dependència.
Amb aquesta infraestructura i la futura
residència per a la tercera edat es
pal·liarà un dèficit històric a Formentera,
assegurant la cobertura dels majors de
Formentera.
la construcció del Centre Antoni tur
“Gabrielet” és una aposta clara per
fomentar l’artesania i els productes
alimentaris elaborats seguint
procediments tradicionals. Aquest
tipus de producció, molt més petita
quantitativament però d’una alta
4
d’ACtuAlItAt
4 5
qualitat i personalitat, requereix un
suport per part de les institucions.
En aquest marc, el Consell Insular de
Formentera ha desenvolupat la marca
“Producte fet a Formentera” mitjançant
un reglament, a fi de garantir que
la producció d’articles i productes
artesans i elaborats amb tècniques
tradicionals gaudeixin d’aquest segell
de qualitat. les instal·lacions del centre
es divideixen en dos naus diferenciades
de 76 metres quadrats cadascuna i un
pati comú a la part central.
l’àrea d’artesania té per finalitat
exposar, investigar i difondre l’artesania
desenvolupada a Formentera, amb
especial atenció a la de tipus tradicional,
així com oferir formació relacionada
amb la matèria. la Comissió Assessora
d’Artesania serà l’encarregada de
valorar les programacions i informar
sobre la conveniència o no de dur-
les a terme. Podran ser usuaris de
l’àrea d’Artesania els artesans amb
carta d’artesà o de mestre artesà, els
qui acreditin la titulació del seu ofici o
equivalent, juntament amb material
gràfic sobre el producte manufacturat i
els artesans d’activitats tradicionals de
Formentera.
Pel que fa al mercat pagès suposarà
una porta d’entrada i sortida de
productes agrícoles autòctons,
destinat principalment a la venda
de productes agraris, ramaders i
pesquers de Formentera, així com
al desenvolupament d’activitats
de formació, difusió, investigació i
exposició relacionades amb la matèria.
l’ordenança que regularà el mercat
ha establert una sèrie de requisits
com ara estar donat d’alta al registre
d’explotacions agràries, així com
tenir en possessió les autoritzacions
sanitàries oportunes.
>Centre Artesà i mercat pagès Antoni Tur “Gabrielet”
>Centre de Dia per a majors
>Complexe Poliesportiu
àrea. la veritat és que assumeix el meu
nou càrrec amb molt de compromís i
amb la responsabilitat que es mereix. És
una oportunitat per aprendre i aportar el
màxim possible que encar amb moltes
ganes i il·lusió.
Quin ha set el teu paper en el món
de la política fins a dia d’avui? des
de sempre he set una persona activa
socialment, crec que dins una bona
democràcia funcional hi ha d’haver una
gran participació ciutadana, i sempre
m’he identificat amb les tendències
progressistes. Formentera em va
despertar l’interès per la política, ja que
és un lloc on s’exerceix molta política i
hi ha una presència representativa de
partits polítics.
Des de la creació del Consell, la teua
àrea ha anat adquirint més importància.
Explica’ns les dinàmiques de treball del
teu departament? les incorporacions
de personal tècnic especialitzat com
la tècnica d’Agricultura i la veterinària
han set una passa molt positiva per a
la consolidació de l’àrea d’Agricultura
i Ramaderia. Aquestes dos persones
Llicenciada en Ciències
Econòmiques i Empresarials,
Dolors Tamargo va arribar
a Formentera a l’any 1993,
en un període on les circumstàncies
professionals no li eren propícies.
Amb una llarga trajectòria com a
economista i amb una experiència de
10 anys vivint a Veneçuela, li va sorgir
l’oportunitat d’impartir lliçons a temps
parcial de graduat escolar a l’Escola
d’Adults de Formentera i més tard
d’espanyol i Ensenyaments Inicials a
jornada completa. L’ensenyament va
ser un descobriment important a la
seua vida. Des de sempre ha set molt
activa socialment, el que la va portar
a participar en el procés de creació de
l’associació Espai Dones i a exercir de
presidenta de l’Associació de Pares i
Mares d’Alumnes a l’IES March Ferrer.
Molt involucrada amb temes d’igualtat
i simpatitzant de les tendències
progressistes, Dolors Tamargo forma
part del teixit social, polític i cultural
formenterer. Ara, a pocs mesos de les
eleccions ha demanat una excedència
de l’Escola d’Adults per exercir el
seu nou càrrec al front de l’àrea
d’Agricultura, Ramaderia i Joventut.
Com afrontes el teu nou càrrec com a
consellera d’Agricultura, Ramaderia,
Caça, Pesca i Joventut? des de l’entrada
com a consellera m’he sentit molt
recolzada, tant per l’equip de govern
com pel meu partit, així com per part
de tots els treballadors de la institució
insular que m’estan ajudant a posar-me
al dia en tots els projectes de la meua
EN PRImERA PERsoNA
“LA PosADA en mArxA De LA
bAssA De reGADiu DonArà Peu A LA PossibiLiTAT De Treure més
renDimenT A LA TerrA”
cobreixen uns aspectes molt importants
per al sector agrícola i ramader de
Formentera, ja que constitueixen un
suport per a la gent que treballa el
camp. des de l’àrea d’Agricultura,
Ramaderia, Caça i Pesca es tramiten
les llicències de pesca i caça, es duen a
terme inspeccions periòdiques de pesca,
inspeccions sanitàries, informació sobre
plagues i solucions per combatre-les,
obtenció de subvencions, així com una
part de formació amb cursos relacionats
amb aquesta matèria.
Com ho valoren les associacions
ramaderes i agrícoles? la meua
sensació des que m’he incorporat i
he tengut l’ocasió de reunir-me amb
elles és molt positiva. Ara disposen
d’un lloc amb personal especialitzat on
dirigir-se per resoldre problemàtiques
concretes d’una manera més directe
i propera. des de la constitució del
Consell de Formentera s’ha aconseguit
la tramitació de moltíssimes coses des
d’aquí, evitant desplaçaments a Eivissa.
Quines són les prioritats en matèria
de caça? En caça, l’assumpció de les
competències el passat 1 de gener ens
permetrà tramitar tota la documentació i
tots els permisos des de Formentera. una
de les coses amb què estam treballant
actualment és la d’aconseguir la validesa
d’aquests permisos a nivell autonòmic
per tal que els nostres caçadors puguin
assistir a certàmens que es realitzin fora
de Formentera. també estam treballant
en la constitució del Consell de Caça, tal
com està establert amb la transferència
de les competències. I d’altra banda,
un cop es procedeixi a la clausura de
l’abocador des Cap de Barbaria, es
procedirà a la instauració del camp de tir
que, juntament amb l’àrea d’Esports, és
un dels objectius per donar sortida a una
demanda històrica del sector caçador.
“la reactivació del camp de Formentera suposaria una
segona indústria per a l’illa molt positiva de cara al turisme”
6
mIsCEl·làNIALa posada en marxa de la bassa de regadiu suposarà un
abans i un després en una terra de secà com és Formentera.
Com ho valores? És un projecte molt positiu que permetrà
als regants de l’illa tenir accés a aigües regenerades per a
les seues explotacions. la seua posada en marxa donarà
peu a la possibilitat de conrear i treure més rendiment a
la terra. Aconseguir augmentar la producció de cultius pot
suposar a llarg termini tenir més producció autòctona amb
els beneficis que suposa tant de cara al turisme com a l’hora
d’abaratir els costos derivats del transport de mercaderies.
La posada en marxa del Centre “Gabrielet” amb un
mercat pagès, pot ser una nova porta per fomentar la
producció agrícola. Què en penses? la posada en marxa
d’aquest centre polivalent és esperançadora, sobretot
perquè comptarà amb un mercat pagès que suposarà
una porta d’entrada i sortida de productes agrícoles
autòctons. És un projecte que portava molts anys aturat i
que contribueix a reactivar l’economia agrícola, sobretot
perquè un dels problemes a Formentera és que no es
produeix el canvi generacional al camp. la reactivació del
camp de Formentera suposaria una segona indústria per a
l’illa molt positiva de cara al turisme, que pot consolidar la
producció autòctona com un atractiu més per promocionar
Formentera. Els petits productors de Formentera tenen
a disposició una marca de producte autòcton que poden
utilitzar per a la seua producció, com ja s’ha fet en el cas del
peix sec o la mel, cosa que suposa un bon principi. Es tracta
de donar-li major sortida al producte propi cap a l’exterior,
aprofitant els recursos que disposam.
En matèria de joventut, quines són les prioritats de
cara al final de la legislatura? En matèria de joventut el
més important és la posada en marxa de l’Escola d’Estiu
per enguany. Ja estic treballant amb coordinació amb
la tècnica de Joventut per organitzar l’escola d’estiu i
estudiant les diferents possibilitats que hi ha. Continuarem
contractant monitors a l’illa per una millor estabilitat en el
desenvolupament del projecte. Creiem que és possible la
gestió directa, ja que enguany s’ha iniciat la quarta edició
del curs de formació de monitors de temps lliure, el que
ens permet comptar amb personal qualificat per a la seua
organització.
Quins són els objectius quan s’acabi el teu període com
a consellera? de cara a les pròximes eleccions em posaré
a disposició del meu partit amb la responsabilitat que es
requereix. durant aquest període que he assumit com
a consellera m’agradaria concloure els projectes que ja
estaven previstos i això és la meua prioritat ara per ara. És
enriquidor formar part d’aquest procés de consolidació del
Consell de Formentera.
6 7
Programa de Competències familiars
L’àrea de Benestar
social, en
col·laboració amb
la Conselleria
d’Afers socials, Promoció
i Immigració del Govern
Balear i la universitat de
les Illes Balears, posaren
el marxa el passat 15 de
gener el Programa de
Competències Familiars,
adreçat a pares i mares amb
fills d’edats compreses entre
7 i 13 anys.
Aquest programa té
l’objectiu de millorar les
relacions familiars a través
de la comunicació per tal
de disminuir els conflictes i
agumentar l’empatia entre
els membres de la família.
Altres objectius són els
d’augmentar les habilitats
parentals, millorar el
comportament dels fills, així
com les seues competències
socials. A través de 14
sessions, un total de 9
famílies aprenen com
millorar en aspectes com la
planificació i l’organització,
l’augment de l’autoestima
com a pares, l’aplicació d’una
disciplina eficaç per reforçar
l’obediència i el rendiment
escolar i l’aprenentatge de
conductes per augmentar les
habilitats socials dels seus
fills, així com prevenir-los
en el consum de drogues i
alcohol.
Al llarg del programa
s’utilitzen diverses tècniques
de caire psicològic, per tal
de facilitar l’aprenentatge
dels coneixements teòrics i
pràctics, com són la dinàmica
de grups, el modelatge, la
retroacció, la pluja d’idees,
els jocs de rol o el reforç. El
programa inclou sessions
individualitzades amb els
pares, amb els fills i sessions
familiars. El programa es
conduït per 4 persones de
l’àrea de Benestar social.
8
l’àrea de Benestar social augmenta el servei d’Assistència domiciliària
Durant l’any 2010,
el servei d’Ajuda
a domicili (sAd)
ha duplicat
l’atenció als domicilis de l’illa
de Formentera amb l’objectiu
de millorar les condicions
de vida de les persones en
situació de dependència i els
seus familiars.
Aquest programa és una
prestació psicosocial bàsica
que engloba tot un conjunt
d’actuacions dirigides a
facilitar el desenvolupament
de l’autonomia personal,
prevenir o retardar el
deteriorament individual o
social i promoure condicions
favorables en les relacions
familiars i de convivència, i
contribuir així a la integració i
permanència de les persones
en el seu entorn habitual.
l’àrea de Benestar social
de Formentera, compta
amb personal especialitzat
per al servei d’Ajuda a
domicili, el qual ha estat
format durant l’any 2010 per
una treballadora social qui
realitza la coordinació del
servei, i cinc treballadores
familiars, una d’elles
contractada gràcies a una
subvenció del Govern Balear
destinada a les Corporacions
locals.
Cal tenir en compte, que
durant l’any 2009, el sAd
estava format per dos
treballadores familiars i
una treballadora social com
a coordinadora del servei.
Per tant, el servei d’Ajuda a
domicili, ha passat de l’any
2009 al 2010 a la contractació
de tres noves treballadores
familiars més, el que ha
permès duplicar el servei
donat a les persones en
situació de dependència.
Per sol·licitar el sAd, s’ha
d’acudir a l’àrea de Benestar
social i demanar cita amb
la treballadora social, que
valorarà el cas amb una
entrevista, i si es considera
necessari amb una visita
domiciliària, a més d’aportar
tota la documentació
corresponent.>usuària del servei d’Assitència a Domicili
El projecte d’inserció laboral “Estaló” cobreix un 5% dels aturats registrats
IX edició de la diada Intercultural de Formentera
L’any 2009 el
Consell Insular de
Formentera signà
un conveni amb
el servei d’ocupació de les
Illes Balears (soIB), per tal
de donar un renovat impuls
a les accions d’inserció
laboral de les persones en
situació d’exclusió social.
És en aquest marc que des
de l’àrea de Benestar social
neix el Projecte Estaló:
Renda Mínima d’Inserció.
8
servei d’acompanyament a
l’ocupació, i que té l’objectiu
de dur a terme programes
d’inserció sociolaboral en
el marc de la renda mínima
d’inserció. mitjançant un
Pla Individual d’Inserció
social i laboral, adaptat a les
característiques pròpies de
cada individu, es determina
si és més convenient el
servei d’acompanyament
o la prestació de la Renda
mínima d’Inserció (RmI).
La diada
Intercultural de
Formentera arriba
a la seua IX edició
i any rere any es consolida
com una trobada de pobles,
que augmenta en nombre
de països i comunitats
autònomes participants.
Aquesta jornada permet
gaudir d’activitats i tallers
per als més petits, degustació
gastronòmica i actuacions
musicals de cada col·lectiu
participant que mostren les
peculiaritats de cada regió.
la degustació gastronòmica
és gratuïta, tal com s’ha
vengut fent a les darreres
edicions, i es faciliten equips
que inclouen tot el necessari
9
Benestar social|mIsCEl·làNIA
A partir de la posada en
marxa d’aquest servei,
durant el 2009, el nombre
total d’usuaris va ser de
10. d’aquests, tres eren
beneficiaris de la Renda
mínima d’Inserció, i als
altres set se’ls va fer
l’acompanyament per a la
millora de l’ocupació. El 2010
s’han atès 20 usuaris, dels
quals sis eren beneficiaris
de la RmI, i els altres 14 se’ls
va fer l’acompanyament per
a la millora de l’ocupabilitat.
d’aquests 20 usuaris, 10 han
accedit al mercat laboral i han
aconseguit la seva inserció
laboral. Al gener i febrer
del 2011 hem comencat
amb 10 usuaris, sis dels
quals percebran la prestació
de RmI. dins d’aquest
projecte s’està creant una
Xarxa d’Empreses, on el
col·lectiu més vulnerable
i en risc d’exclusió pugui
desenvolupar l’itinerari
d’inserció sociolaboral, a
través de pràctiques no
remunerades.
Aquest projecte, gestionat
directament per l’àrea
de Benestar social, s’ha
continuat renovant fins a dia
d’avui donat el seu grau de
consolidació a Formentera.
les estadístiques revelen
que el nombre d’usuaris
atesos equival a gairebé el
5% dels aturats registrats.
per a la degustació a un euro
cadascun. A més d’aquesta
celebració, el departament
d’Immigració de l’àrea de
Benestar social ha programat
una conferència que
enguany versarà sobre la llei
d’estrangeria.
la finalitat d’aquesta
diada és la integració entre
cultures com una via de
participació social de les
persones immigrants i
d’integració i actuació de
la societat d’acollida. l’any
passat va comptar amb la
participació de 15 països i sis
Comunitats Autònomes que
mostraren les peculiaritats
de cada lloc representat.
Enguany compta amb la
participació de 23 associacions, que representen diversitat
de països i comunitats autònomes. Aquesta festa és possible
gràcies al suport i la feina de tots els col·lectius immigrants i
associacions participants que cada any hi dediquen els seus
esforços per a passar una jornada en família, així com amb la
col·laboració del Casal de Joves, de l’àrea de Benestar social
del Consell de Formentera i de la conselleria d’Immigració del
Govern Balear.
IX Diada Intercultural. 10 d’abril
Més informació a www.consellinsulardeformentera.cat
El Consell Insular de
Formentera, a través del
servei d’Assessorament
lingüístic (sAl), servei iniciat
a mitjan de l’any passat, té com un dels
seus objectius ser el punt d’informació
de tota aquella persona que desitgi
aprendre català a Formentera.
una de les fórmules, però no l’única,
que existeixen per aprendre català és
la realització d’algun dels nombrosos
cursos ofertats a la nostra illa. A través
de la CEPA “Pitiüses”, amb seu a
Formentera, actualment s’ofereixen
cursos de diversos nivells, alguns d’ells
en horari de matí i tarda.
Amb la voluntat que tota aquella persona
que tengui l’interès d’aprendre català, i
que per qüestions horàries no ho hagi
pogut fer encara, el CIF ha augmentat
i complementat l’oferta de l’Escola
d’Adults amb tres cursos més. dos
d’aquests cursos són específicament per
a l’alumnat que necessiti coneixements
orals. un d’ells és de nivell inicial, per a
aquelles persones que porten poc temps
a l’illa, mentre que l’altre, anomenat
de Conversa, treballa les habilitats
lingüístiques per crear l’espai, en
aquest cas, l’aula, per desenvolupar-les.
l’altre curs posat en marxa és de nivell
de domini o superior.
Hem de tenir en compte que enguany,
la nomenclatura dels diversos nivells
de català s’ha adaptat al Marc europeu comú de referència, i que ara per ara els
nivells que s’ofereixen i que coincidiran
amb els exàmens oficials de les pròximes
Aprendre català a Formentera
10IX edició del Concurs de Fotografia Beni trutmann
L’àrea de Cultura de Formentera
torna a convocar un any més
el concurs de fotografia Beni
trutmann amb l’objectiu de
trametre un compromís amb la natura
i la defensa del medi ambient, tot
recordant la trajectòria d’aquest fotògraf
tan important per a l’illa que va deixar
un arxiu amb més de 30 mil fotografies,
que mostren el seu amor per la bellesa
natural de Formentera.
El tema del concurs és la natura de
Formentera en tots els seus àmbits:
paisatge, fauna, vegetació, interacció
humana amb la natura, entre d’altres, i
convocatòries són: A2 (nivell bàsic), B1
(nivell llindar), B2 (nivell avançat), C1
(nivell de domini funcional efectiu) i
C2 (nivell de domini). Com a nivell de
coneixements específics, es manté el
nivell E, que se centra en el llenguatge
administratiu.
Però una altra manera d’iniciar-se o
aprofundir en la llengua catalana és
visitar el Punt d’autoaprenentatge
(PAl) situat a la Biblioteca Insular, en
el qual treballareu de forma gradual pel
vostre compte, però amb el suport d’una
tutora. una altra forma d’endinsar-se en
l’aprenentatge de la nostra llengua és a
través dels nombrosos webs destinats a
aquesta finalitat.
En tot cas, sigui quin sigui el vostre
nivell o la vostra disponibilitat
d’aprenentatge, podeu comptar amb el
sAl del Consell Insular de Formentera
per tal d’informar-vos d’una manera més
personalitzada.
Carles Torres | normalitzador Lingüístc del Consell insular de Formentera
Viu Carnestoltes a Formentera
Un any més la rua de
Carnestoltes arriba a
Formentera carregada de
propostes que ben segur
faran gaudir a tothom en un dia on
els colors, la música i l’humor són els
protagonistes.
El punt de partida serà divendres al
matí on els nens i nenes del col·legi
mestre lluís Andreu, Verge miraculosa
i escola infantil sa miranda faran una
desfilada de disfresses pel poble de
10 11
Cultura i Patrimoni|mIsCEl·làNIA
>Carnestoltes 2011/ Foto: Javi Asensio
sant Francesc Xavier. El 6 de març
i coincidint com cada any amb el
diumenge abans del dimecres de cendra
(inici de la quaresma) tendrà lloc la rua
de carnestoltes on tots els disfressats
i disfressades que optin als premis
en les diferents categories (disfressa
individual, disfressa més original,
premi de grup i premis de comparses
i carrosses) es concentraran al matí al
pàrquing de sa senieta. un cop acabada
la desfilada pels carrers de sant Francesc
tota la gent es desplaçarà a la plaça de
la Constitució on començarà la música
de la mà del polifacètic dJ Pharma que
farà ballar grans i petits i petites, i on
els més animats podran participar del
IV Concurs de ball de disfresses. Aquest
any el dinar anirà a càrrec de l’associació
gastronòmica “Es morter” que comptarà
amb preus populars i on els disfressats i
disfressades podran menjar gratis.
Com cada any, l’àrea de Cultura i
Patrimoni de Formentera organitza amb
molta il·lusió activitats de carnestoltes
per a petits i grans, i esperam comptar
amb la participació de tota la població
per viure l’ambient festiu que es respira
a Formentera en aquesta data.
l’àrea de Joventut de Formentera també
fa la seua contribució amb una festa de
disfresses al Casal de Joves. Aquesta
activitat permet oferir un lloc de trobada
per als joves de l’illa, que tenen la
possibilitat de participar en activitats
com el Karaoke, entre d’altres.els participants poden presentar fins a un
màxim de tres fotografies (analògiques
o digitals), en les categories de blanc i
negre i color. Els formats permesos són
quadrat, digital, clàssic i panoràmic i
els participants poden optar fins a 500
euros de premi en metàl·lic.
Aquest s’ha consolidat amb un gran èxit
de participació, com ho demostren els
79 participants a la passada edició.
les obres premiades s’integren a l’Arxiu
d’Imatge i so del Consell Insular de
Formentera, que les utilitza sense fins
lucratius en pòsters, cartells i Internet
per donar a conèixer la nostra illa i els
seus racons.
una àmplia selecció de les fotografies
presentades s’exposaran a la sala
d’Exposicions de sant Francesc.Les bases del concurs poden
consultar-se a la pàgina web
del Consell de Formentera
www.consellinsulardeformentera.cat> Jorge Jiménez, 1er premi 2010, categoria color
Un any més, l’àrea de Cultura
i Patrimoni de Formentera
convoca la XII edició del
Concurs Infantil de Punts
de llibre Antoni tur “Gabrielet” i
el Concurs literari Infantil Robert
lewis Baldon. Amb l’edició d’aquests
concursos es vol retre homenatge a
aquestes dos personalitats del món de
l’art i la literatura, i contribuir així a
mantenir viu el seu record i al mateix
temps fomentar la lectura i estimular
la creació literària i artística dels més
menuts i menudes. les activitats
comencen el dijous 7 d’abril a la
Biblioteca marià Villangómez amb la
presentació del llibre El boulevard dels
francesos, a càrrec de Ferran torrent,
autor de l’obra. El dimecres 20 d’abril
al matí, a la plaça de la Constitució, es
durà a terme l’activitat de dibuixar amb
guixos de colors imatges de la llegenda
de sant Jordi a càrrec de l’alumnat del
col·legi mestre lluís Andreu i col·legi
Verge miraculosa.
El dijous 21 d’abril, la sala de Cultura
ofereix l’espectacle musical “Electròccid
l’àrea de Cultura i Patrimoni i els servei de biblioteques organitzen activitats de sant Jordi
12
mIsCEl·làNIA|Cultura i Patrimoni
àccid”, un concert de Pau Riba i mu i
el divendres 22 a la tarda hi haurà un
contacontes amb històries de sant Jordi
a la Biblioteca marià Villangómez. la
diada de sant Jordi, el 23 d’abril, festa
internacional del llibre, començarà al
matí amb música i repartiment de roses
a la plaça de la Constitució. Es posaran
paradetes de llibres gratuïts provinents
de les baixes dels fons de la biblioteca
i es comptarà amb la presència d’algun
escriptor o escriptora signant llibres.
Al migdia, la Biblioteca marià
Villangómez obrirà les seues portes per
mostrar l’Exposició dels punts de llibres
dels centres escolars i tendrà lloc el
lliurament de la XII edició de premis del
Concurs de Punts de llibre Antoni tur
“Gabrielet” i el Concurs literari Infantil
“Robert lewis Baldon”.
El 28 d’abril, a l’espai infantil de la
Biblioteca marià Villangómez, es
presentarà un espectacle de teresetes
de taula de sa Xerxa a càrrec de txo
titelles (Catalunya), anomenat “Cuac!”
Per a nens i nenes entre 2 i 5 anys.
>imatge del cartell de sant Jordi 2008 / il·lustració: núria Fortuny
l’obra Cultura Balear participa com cada
any amb la presentació “publicacions de
l’obra”. I aquest any es compta amb la
presentació de l’obra guanyadora del X
Premi Joan Castelló i Guasch a càrrec de
l’escriptora Neus Costa mayans.
8 de març 2011
Des de fa dotze anys, les
dones de Formentera no
faltam a la nostra cita amb
la commemoració del dia
Internacional de la dona, una data
assenyalada al calendari arreu del
món, un dia a l’any per a la mobilització
social per acabar amb les injustícies que
afecten la meitat de la població del nostre
planeta, una discriminació violenta on
el nostre sexe en néixer determina un
accés diferenciat als recursos. Enguany
l’àrea de Participació ciutadana i igualtat
en estreta col·laboració amb l’associació
de referència en la matèria Espai dones
han preparat activitats durant els mesos
de març i abril.
s’inicien el mateix 8 de març amb la
tradicional lectura del manifest i la
inauguració de l’exposició de fotografia
de dolors Porredón “Formentera: l’illa
de les dones”, una exposició que compta
amb el suport de l’Institut Balear de la
dona i contribuirà a la visibilització de
les moltes i variades aportacions de les
dones a la riquesa social de la nostra
illa. la resta de manifestacions culturals
on les dones seran les protagonistes
abracen el contacontes amb Encarna de
las Heras, el teatre amb els monòlegs
de la vagina, el sopar de germanor,
conferències de temàtica feminista
a càrrec de la presidenta del Consell
Balear de Participació de les dones. I
la tercera edició de l’Homenatge a les
dones majors de Formentera.
sANt JoRdI. dIA dEl llIBRE I lA RosA
12 13
l’atenció ciutadana: una millora constant
Durant aquests gairebé quatre anys, des de l’equip
de govern, hem viscut i hem impulsat un canvi
profund a la primera institució de Formentera. Hem
passat de tenir un ajuntament petit i mal dotat
econòmicament a tenir un Consell Insular al mateix nivell que
els de les altres illes. Ara podem dir que la veu de Formentera,
a través de la seva màxima institució, és escoltada i respectada
a nivell de les Illes Balears.
s’ha produït un canvi important en els serveis que dóna el
Consell Insular de Formentera a la gent de Formentera, més
serveis pel fet de ser Consell Insular i, esperam, que amb una
millor qualitat d’atenció.
m’agradaria destacar dos fets que han contribuït de forma
molt important a aquest canvi en el model de gestió del servei
d’atenció ciutadana i enfocar-ho cap a un servei de màxima
qualitat i que, en definitiva, és el que es mereix la gent.
El primer, és la nova oficina d’Atenció Ciutadana (oAC),
ubicada estratègicament al centre de sant Francesc Xavier
i de fàcil accés per a la gent, orientada a crear un espai on
es centralitzin totes les gestions que pugui fer un ciutadà o
ciutadana amb l’administració, sense que s’hagi de desplaçar
a diferents llocs. des de l’oAC es dóna un servei i una
resposta integral a tots els tràmits que es poden fer amb el
Consell Insular de Formentera, tant de manera presencial com
miquel Juan | Gerent del Consell insular de Formentera
de forma virtual a través de
l’oficina Virtual d’Atenció
Ciutadana (oVAC), a la qual
es pot accedir directament
mitjançant la pàgina
web del Consell (www.
consellinsulardeformentera.
cat). Podem considerar l’oAC
com la finestreta única de la
qual tothom parla i que ningú
no mai fa; idò, a dia d’avui, ja
és una realitat.
El segon fet i, també peça
fonamental de la millora
de la gestió i de l’atenció
ciutadana ha set la posada
en marxa d’una oficina de
l’Agència tributària de
les Illes Balears (AtIB) a
Formentera. tot el servei
de recaptació del Consell
Insular de Formentera
ha quedat integrat dins
l’estructura balear de
tributs. Ara Formentera
forma part d’una estructura
molt més gran, competitiva
i especialitzada per poder
gestionar els tributs que es
generen a l’illa d’una manera
més eficaç i eficient. Aquesta
posada en marxa també ha
provocat que tots els tràmits
que abans només es podien
fer d’una manera presencial,
anant físicament a les
dependències municipals,
ara es puguin fer mitjançant
canals electrònics (www.
atib.es), millorant així la
qualitat del servei que es
presta i donant màximes
facilitats a la ciutadania per
realitzar els seus tràmits i
consultes les 24 hores del dia
des de qualsevol banda del
món.
Això són les dues primeres
passes que s’han fet perquè
la gent estigui més ben atesa
i pugui fer servir els màxims
mitjans possibles per
interactuar amb el Consell
Insular de Formentera. És
per això que m’agradaria
animar les formentereres i
els formenterers a entrar a
les pàgines d’internet tant
del Consell Insular com
de l’Agència tributària de
les Illes Balears perquè
comprovin i se n’aprofitin
dels avantatges que els
proporcionen els nous canals
telemàtics que hem posat al
seu abast.
urbanisme i Economia|mIsCEl·làNIA
L’àrea de mobilitat de Formentera ha iniciat el
projecte de reordenació del trànsit a sant Francesc
per tal d’afavorir la seguretat viària tant als mesos
d’hivern com d’estiu.
Aquestes actuacions, valorades en 60 mil euros, consisteixen
en el canvi de sentit de diversos vials del nucli de sant
Francesc, així com la reubicació de la parada de l’autobús,
actualment davant de la farmàcia de sant Francesc i el canvi
de sentit de la parada de taxis.
les mesures més importants consisteixen en la reordenació
de la circulació dels vehicles a l’única rotonda de Formentera.
d’aquesta manera per accedir al centre neuràlgic de sant
Francesc des de la resta de pobles, s’haurà de rodejar el poble,
passant per l’avinguda 8 d’Agost, pel carrer d’Antoni Blanch
i finalment pel carrer des Vedrà, si es vol prendre la direcció
as Cap de Barbaria, o bé de baixada pel carrer de santa maria,
Reordenació vial a Sant Francesc
14que canviarà de sentit i permetrà la baixada dels vehicles
directament a la rotonda un altre cop per accedir a la savina,
sant Ferran, es Pujols, es Caló i la mola.
Aquestes actuacions són fruit de diversos estudis de mobilitat
per part d’una enginyeria experta en temes de mobilitat,
que han contemplat diverses opcions contrastades amb
simuladors, el que ha permès determinar la millor solució per
evitar la congestió de sortida del nucli urbà de sant Francesc.
Així, la resta de mesures passen per la reubicació de la parada
d’autobús a la zona d’estacionament de sa senieta, i el canvi
de sentit de l’actual parada de taxis ubicada al carrer de santa
maria, actualment de pujada, i que permetrà l’accés directe
dels taxis a la rotonda. la decisió ha set consensuada amb
els taxis i els conductors d’autobusos, sobretot pel marge de
maniobrabilitat requerit per aquests vehicles.
Aquest projecte de reordenació entra dins el projecte
d’urbanització del carrer de sant Antoni, en fase de finalització,
que inclou la pavimentació del carrer i la dotació de totes les
infraestructures bàsiques per tal de deixar aquest vial en
perfectes condicions per a la circulació de vehicles i vianants.
la seua rehabilitació suposa una ordenació viària, que
permetrà la connexió al carrer de santa maria i a la carretera
principal Pm-820 amb totes les garanties de seguretat.
14 15
la pavimentació del carrer de la Roca Plana estarà enllestida per setmana santa
El nucli mariner de Formentera ja presenta una nova imatge
Les actuacions del carrer de la Roca Plana, que
connecta amb la plaça d’Europa del nucli urbà des
Pujols, tenen com a objectiu millorar la imatge del
nucli turístic per excel·lència de Formentera, per tal
d’oferir un espai ample, diàfan i net que ajudi a propiciar un
entorn social i comercialment més viu.
El projecte contempla la pavimentació del carrer amb el
mateix tipus de pedra que a la resta de carrers pavimentats
als nuclis de sant Francesc, sant Ferran i la mola i la dotació
de mobiliari urbà amb l’enllumenat d’eficiència energètica. la
proposta inclou el soterrament de contenidors i la millora de
les xarxes de subministrament existent (abastament d’aigua,
sanejament, pluvials i les línies de la companyia elèctrica Gesa
Endesa i telefónica).
Aquesta actuació estarà enllestida per setmana santa, per
tal de no ocasionar inconvenients als primers turistes de la
temporada. El pressupost d’adjudicació és d’1.066.879,41
euros, IVA inclòs i s’està executant per l’empresa Hermanos
Parrot s.A.
la pavimentació del carrer de la Roca Plana, juntament amb
el projecte de la plaça d’Europa, que contempla la construcció
d’una planta soterrada destinada a l’aparcament de vehicles,
permetrà alliberar aquest carrer de la pressió del trànsit rodat
que comportava molèsties als veïns i als turistes i contribuirà
de forma definitiva a millorar qualitativament aquest espai.
El nucli urbà des Caló de sant Agustí està en la última
fase del projecte d’embelliment, que ha consistit en
la dotació i renovació d’infraestructures bàsiques i
mobiliari urbà.
la millora d’aquest espai urbà ha residit en l’ordenació dels
vials i dels aparcaments, la pavimentació i empedrat dels
carrers interiors del nucli, la instal·lació de nou enllumenat
públic d’eficiència energètica, el soterrament de les esteses
de baixa tensió i telefonia i una nova xarxa de sanejament i
abastament d’aigua, connectada a la nova xarxa que dóna
servei al nucli urbà del Pilar de la mola.
Aquesta actuació s’engloba dins les actuacions d’embelliment
de diversos nuclis urbans com la savina, sant Francesc, es
Pujols, sant Ferran, es Caló i sa Roqueta. El projecte s’ha
realitzat per l’empresa Vias i Construcciones s.A. per un
import d’1.048.973,58 d’euros, IVA inclòs.
Aquestes actuacions són una de les prioritats de la màxima
institució de l’illa, que treballa per solucionar deficiències
històriques en infraestructures i equipaments als nuclis
urbans. les obres conclouen al mes de març.
l’objectiu és unificar i potenciar la imatge d’aquest nucli
mariner, que constitueix un dels llocs més emblemàtics de
Formentera.
Infraestructures|mIsCEl·làNIA
L’ a g r i c u l t u r a
s’enfronta a
un procés de
t r a n s f o r m a c i ó
estructural derivat, entre
d’altres factors, de la
progressiva liberalització del
comerç mundial, l’ampliació
europea, la reforma de la
Política Agrícola Comuna
(PAC), el desenvolupament
tecnològic, l’augment de les
exigències mediambientals
i les noves demandes
de qualitat i seguretat
alimentària.
Per aquest motiu, a les Illes
Balears són necessàries
intervencions estructurals
que millorin la competitivitat
de les explotacions agràries
i permetin assegurar el
manteniment d’un teixit
socioeconòmic estable,
dinàmic i atractiu, donant
opcions a la diversificació
de les produccions sota la
perspectiva de la millora
mediambiental, seguretat
laboral i manteniment de
les condicions d’higiene i
benestar animal.
El quart concurs
de mels de les
Illes Balears s’ha
celebrat a la Fira
de la mel de llúbí, on s’ha
realitzat el tast de diverses
mels recol·lectades a les
illes de mallorca, menorca,
Eivissa i Formentera.
En aquesta fira han
participat, amb el suport
de l’àrea d’Agricultura de
Formentera, un total de sis
apicultors de Formentera,
quedant demostrada la
qualitat de la mel que
produeixen. Els millors
resultats del concurs els han
aconseguit els apicultors de
Formentera, algun exemple
d’això són les posicions
obtingudes per la mel dels
apicultors Vicent Juan
Portas, titular de l’explotació
Can Vicent Pins, qui ha
obtengut el primer premi a la
millor mel clara i ambre clar i
de Jaume Portas marí, titular
de l’explotació Casa es Bosc,
modernització de les explotacions agrícoles
l’apicultura i la qualitat de la mel de Formentera
16
Aquestes ajudes poden
ser demanades per
titulars d’explotacions
agràries que tenguin la
consideració d’agricultors
professionals, que reuneixin
una capacitació agrària
suficient i que presentin un
pla empresarial i compleixin
les normes mínimes en
matèria de medi ambient,
higiene i benestar animal,
alhora que es comprometin
a exercir l’activitat agrària
a l’explotació objecte de
l’ajuda i a mantenir les
inversions realitzades durant
almenys 5 anys des de la
data de concessió de l’ajuda.
El volum d’inversió objecte
d’ajuda serà de fins a 200
mil euros per unitat de
treball Agrari, amb un límit
màxim de 400 mil euros per
explotació, quan el titular
sigui una persona física, si
bé per poder sol·licitar les
ajudes la inversió auxiliable
haurà d’arribar a un import
mínim de cinc mil euros.
qui ha obtengut el segon
premi a la millor mel clàssica.
Aquests fets demostren la
bona feina i el bon maneig
de les caseres realitzada
pels nostres apicultors així
com les excel·lents qualitats
d’aquesta mel. tot això
succeeix quan està a punt
de posar-se en funcionament
el Reglament de la marca
de qualitat Això és mel,
propietat del Consell Insular
de Formentera, a qui els
apicultors podran sol·licitar-
ne l’ús.
Com a mostra de la
importància que té per
al Consell Insular de
Formentera l’activitat
apícola, el passat mes de
febrer es va organitzar,
amb una gran acollida pels
participants, una jornada
de formació dirigida als
apicultors i als aficionats de
la nostra illa.
El becut vermell
(Rhynchophorus
f e r r u g i n e u s )
és una espècie
que ataca un gran nombre
d’espècies de palmeres, molt
difícil de combatre. Roman
amagada en totes les seves
etapes inmadures i sobreviu
entre 5º centígrads i 55º
centígrads. la infestació
queda amagada durant
mesos i pot aparèixer quan
el dany ja és molt sever, en
un estat molt avançat de
degeneració de la palmera.
No és possible certificar que
una palmera està lliure de
becut vermell després d’un
simple control visual, ja
que les palmeres infestades
no es distingeixen de les
sanes en estadis inicials
de l’atac per larves. A
novembre de 2007 es va
detectar un focus de becut
sANt JoRdI. dIA dEl llIBRE I lA RosA
Palmeres lliures de l’atac de Becut Vermell16 17
Curs de manipulador de productes fitosanitaris
El Consell Insular de Formentera, conscient de l’auge
de l’activitat agrària, vol contribuir al seu foment
amb l’edició del curs de manipulador de productes
plaguicides de nivell bàsic, amb l’objectiu de donar
els coneixements bàsics d’aplicació de productes plaguicides
al personal auxiliar de les empreses de tractament terrestres
Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut|mIsCEl·làNIA
vermell prop de l’aeroport
d’Eivissa, i des de aquell
moment es varen establir
les mesures d’erradicació i
control per evitar-ne la seua
expansió. A Formentera no
s’ha trobat encara indicis
de becut vermell, i per
conservar aquesta situació
és important seguir una sèrie
de racomanacions indicades
a continuació, per evitar
la introducció i propagació
del Rhynchophorus
ferrugineus (oliver 1790):
-totes les palmeres que
circulin dins l’àmbit territorial
de les Illes Balears d’un
diàmetre superior a 5 cm (a la
base del tronc sense pelar),
destinades a la plantació
o comercialització hauran
d’anar acompanyades del
passaport fitosanitari CE que
garanteixi que no es troben
afectades de Becut Vermell.
i aeris i als agricultors que facin ús d’aquests tractaments a
la seua pròpia explotació. Aquest curs va dirigit al personal
responsable de cadascun dels establiments de venda al públic
que comercialitzi qualsevol tipus de plaguicides. de la mateixa
manera, també és objectiu del curs que els assistents, una
vegada finalitzat i havent aprovat el corresponent examen,
obtenguin el reconeixement d’haver assolit el nivell bàsic
d’aplicador de productes fitosanitaris.
Es tracta d’un curs compost per quatre mòduls de 25 hores
cadascun, en el qual s’imparteixen coneixements bàsics
d’aplicació de productes fitosanitaris, descripció i generalitats
d’aquests tipus de productes, el risc d’intoxicacions i mesures
preventives, equips d’aplicació i bones pràctiques ambientals,
entre d’altres conceptes.Més informació a l’àrea d’Agricultura de Formentera, telèfon
971 32 10 87 (ext. 3) o [email protected]
-les persones físiques o
jurídiques que introdueixin
palmàcies a Formentera,
hauran de comunicar-ho per
escrit a l’àrea d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca i Caça,
en temps suficient per a
que es puguin efecturar les
inspeccions oportunes, i
validar l’absència de la plaga.
-Per altra banda, els
productors, comerciants
i propietaris particulars
de palmeres, així com les
corporacions locals, hauran
de vigilar la presencia del
Becut Vermell a les palmeres
produïdes, comercialitzades
o plantades, i comunicaran
a l’àrea d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca i Caça
la detecció de palmeres
afectades per la plaga o
amb símptomes sospitosos
de la seua presència.
Resulta molt perillós realitzar
podes, o qualsevol tipus
de neteja a les palmeres
perquè, a conseqüència
de les ferides produïdes,
aquestos exemplars resulten
especialment sensibles als
atacs del becut vermell.
Per aquesta raó s’aconsella
la realització d’una
sol·licitud per a la poda de
palmàcies dirigida a la l’àrea
d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Caça., realitzar les
podes als mesos de gener i
febrer sense perfilats al tronc,
i un cop finalitzada la poda,
es realitzarà un tractament
fitosanitari a baixa pressió
o a raig (20-40 litres fins
amarar) amb substàncies
actives autoritzades contra el
Becut Vermell.Més informació a l’àrea
d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Caça de Formentera
setmana santa esportivaEstada de judo
la setmana santa ja s’ha consolidat
com una cita imprescindible per als
amants del judo, amb la possibilitat de
participar a la XIX edició de l’estada de
Judo, que se celebra els dies 21, 22, 23
i 24 d’abril.
la seua llarga trajectòria a Formentera
ha comptat amb la participació de
seleccions nacionals com la selecció
d’Andorra, de Castelló i Galícia al
2009 o la selecció valenciana, amb
4 equips de les categories infantil
i cadet, la de tarragona i una de
Barcelona l’edició de l’any passat. Per
a enguany es torna a comptar amb la
selecció de tarragona i la valenciana,
entre d’altres. Aquest esdeveniment
està organitzat pel Club dojo, amb la
col·laboració del Consell de Formentera.
més informació a la pàgina web
www.dojo-formentera.cat o www.
consellinsulardeformentera.cat.
torneig de futbol aleví
El torneig Internacional de futbol
aleví arriba a la seua tercera edició
amb la participació de 16 equips, el
que suposa comptar amb el doble de
participants que a l’edició passada.
Aquesta competició s’està convertint
en un referent a Formentera amb un
nivell de participació molt elevat, amb
l’arribada d’unes 600 persones entre
equips esportius, personal tècnic
i familiars dels al·lots participants.
18
mIsCEl·làNIA|Benestar social i Joventut
> Celebració de l’estada de Judo l’any passat > Competició final al Torneig de futbol aleví 2010
EQUIPS PartIcIPantS: s.D. FormenTerA
C. F. seviLLA P.e. sAnT JorDi, eivissA ATLèTiC CLub De biLbAo Ferreries, menorCA
reAL ZArAGoZA r.C.D. mALLorCA
inTer De miLà FuTboL CLub bArCeLonA
borussiA DorTmunD F.C. PorTo
vALènCiA C.F. WerDer bremen
viLLArreAL C.F. WesT bromDWiCh ALbion
ATLèTiC De mADriD
Aquest esdeveniment esportiu es
desenvoluparà al camp municipal
d’esports els dies 22, 23 i 24 d’abril,
el que permetrà desenvolupar les
competicions amb totes les comoditats
derivades de les millores realitzades al
camp de futbol com les noves taquilles,
els banys públiques i el nou local social.
l’any passat es va comptar amb
la visita del club Inter de milà,
guanyador del torneig, i del Villarreal,
el Futbol Club Barcelona, l’Albacete,
el mallorca, el Puig d’en Valls, sant
Josep i Formentera, i enguany es
comptarà amb la participació de clubs
d’Alemanya, Inglaterra, Portugal o Itàlia
i varietat de clubs de l’estat espanyol.
Els guanyadors del torneig rebran
uns guardons en forma d’àmfores,
hospitalitat del Consell de Formentera.
Aquesta competició està organitzada
per l’àrea d’Esports del Consell de
Formentera, amb la col·laboració de
la societat Esportiva Formentera.
El Govern Balear col·labora aportant
finançament mitjançant la conselleria de
turisme i la delegació per a l’Esport de
les Illes Balears.
18
Campionat d’Espanya de Judo en edat infantil i cadet
la construcció del local social donarà contingut al recinte esportiu amb més tradició de Formentera
La celebració del Campionat de
Judo en edat infantil i cadet
que es celebrarà a Formentera
els dies 6, 7 i 8 de maig, suposa
albergar un esdeveniment esportiu de
primer nivell que comportarà l’arribada
d’un miler de persones a Formentera.
Aquest esdeveniment es desenvoluparà
al nou complex poliesportiu, on
s’habilitaran 6 tatamis per a les diferents
competicions i grades suplatòries per
acollir al voltant de 1000 persones,
assolint una posada en funcionament
meritòria d’un equipament d’aquesta
magnitud.
El campionat comptarà amb una
representació de totes les comunitats
autònomes de l’estat espanyol i s’estima
una participació de 800 persones,
La finalització de les edificacions
annexes al recinte municipal
de futbol de Formentera
permetran als formenterers i
formentereres disposar d’un local social
on preservar el record de tota la gent
que ha format part de la s.d. Formentera
19
Esports|mIsCEl·làNIA
entre els membres de l’organització i
els esportistes. organitzat pel Consell
superior d’Esports, la Federació
Espanyola i Balear de Judo, la
delegació per a l’Esport del Govern
de les Illes Balears i el Consell de
Formentera, es tracta de la primera
vegada que es realitza un campionat de
característiques similars a l’illa.
la celebració del Campionat balear de
Judo els dies 16 i 17 d’abril a Formentera,
servirà com a assaig per a la realització
del Campionat d’Espanya.
d’aquesta manera, es continua amb
la línia del Consell de Formentera
d’incidir en l’arribada de visitants
en els extrems de temporada amb
varietat d’esdeveniments esportius que
combinen turisme i esport. i la seua història. Aquest espai social,
dividit en dos edificis de planta baixa i
amb una superfície total de 300 metres
quadrats, un albergarà les taquilles
i donarà accés al camp de futbol i
als banys públics, mentre que l’altre
edificació serà polivalent i podrà ser
compartida pels altres clubs de l’illa, el
que donarà contingut al recinte esportiu
amb més tradició de Formentera.
Actualment, el camp de futbol municipal
disposa de set edificacions de nova
construcció, destinades a vestidors,
aules per a l’escola de futbol, oficines,
infermeria, un magatzem general i la
sala de manteniment, així com una zona
d’aparcament i de grades per al públic
assistent. Amb les noves edificacions, el
Consell de Formentera habilitarà unes
20 places d’aparcament en bateria i
s’està en negociacions per disposar de la
superfície annexa a aquesta instal·lació
per obtenir més capacitat d’aparcament.
Amb aquesta infraestructura es
conformarà una àrea amb diverses
modalitats esportives que donaran
un servei òptim als esportistes de
Formentera. Aquesta obra es va
adjudicar per un import de 752.434,31
euros, Iva inclòs a l’empresa Naves i
Conducciones s.A.
Per a una millora en la gestió dels residus perillosos
la baixa del teu cotxe, un servei des de Formentera
El passat dia 2 d’agost de 2010 per primer cop a
Formentera es va posar en marxa una iniciativa per
part de l’àrea de medi Ambient amb la intenció de
millorar la gestió dels petits productors de residus
perillosos de l’illa.
Per norma general els residus perillosos que es generen amb
major quantitat a la nostra illa són bateries, olis minerals i
envasos de pintura i dissolvents, entre d’altres. la consideració
de petit productor la té tota aquella persona física o jurídica
que manipula, emmagatzema, comercialitza i trasllada residus
contaminants que, per les seues característiques, han de ser
entregats a un gestor autoritzat, tal i com estableix la llei
10/1998, de 21 d’abril, de residus perillosos, i que per tant, no
correspon als serveis municipals la seua gestió.
En el trancurs
d ’ a q u e s t a
legislatura s’han
impulsat amb
determinació els serveis i
mecanismes necessaris per
facilitar als titulars de vehicles
fora d’ús, la tramitació de les
corresponents baixes davant
trànsit així com el correcte
trasllat i descontaminació
dels vehicles a través d’un
centre autoritzat donant
compliment a la normativa
d’aplicació.
A Formentera existeix una
demanda per a la tramitació
de baixes mitjana anual d’uns
300 vehicles, que a l’exercici
Per dur a terme aquesta iniciativa es va fer un recompte del
major nombre possible d’establiments, comerços i empreses
de l’illa afectades per aquesta normativa amb la intenció de
dur a terme visites informatives, entrega de documentació
i assessorament tècnic per tal de regularitzar les seues
autoritzacions davant l’organisme competent, en aquest cas,
la conselleria de medi Ambient del Govern Balear.
també dins l’àmbit de la campanya es dugué a terme una
jornada intensiva de treball i formació el passat dia 4 de febrer.
Comptà amb una àmplia participació d’empreses de diferents
sectors, com ara pintors professionals, tallers mecànics,
empreses de reparació i venda del sector nàutic, lloguers de
vehicles, constructors i altres, el que va permetre a l’àrea
de medi Ambient una interacció directa amb tots ells per tal
de conèixer de primera mà les seues necessitats i les seues
suggerències.
Aquesta campanya és possible gràcies a la coparticipació de
la direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental
del Govern i a l’esponsorització de Pime Formentera i de
Reciclatges ca na Negreta s.l. 20
2010 s’ha vist augmentada
fruit del “Plan Renove” que
va impulsar el govern central
amb la intenció d’incentivar
la compra de nous vehicles.
les tramitacions de baixa
es gestionen amb una
periodicitat mitjana de sis
setmanes, amb cita prèvia
a través de les oficines de
l’àrea de medi Ambient. El
cost del trasllat d’aquests
vehicles a l’illa d’Eivissa
és assumit pel Consell de
Formentera, amb un cost de
150 euros per unitat. l’esperit
d’aquesta iniciativa ha set
sempre la de minimitzar
els costos i inconvenients
per a la ciutadania, tot
reduint l’impacte de la
triple insularitat, a més
d’afavorir l’adequada gestió i
eliminació dels vehicles fora
d’ús.
En aquest respecte, el
passat mes de novembre
va entrar en vigor la
modificació de l’ordenança
reguladora de la retirada
de vehicles abandonats i
fora d’ús que, per primer
cop, permetrà als serveis
d’inspecció locals procedir
a la denúncia d’aquells
vehicles abandonats que
es trobin dins propietat
privada causant un greu
impacte paisatgístic i d’alt
risc de contaminació. també
dins l’àmbit d’aquesta nova
ordenança es passa de dos
mesos a un mes el temps
màxim que un vehicle
romandrà abandonat en via
pública un cop efectuada la
denúncia.
El futur Centre de
descontaminació de Vehicles
actualment en construcció,
permetrà solventar els
inconvenients derivats de la
baixa de vehicles, i afavorirà
els valors paisatgístics
i mediambientals de
Formentera.
Imminent clausura de l’abocador des Cap de Barbaria
L’antic abocador de residus
sòlids urbans des Cap
de Barberia va cessar
l’activitat el setembre de
2006, tot coincidint amb la posada
en funcionament de la Planta de
transferència que es troba en l’àmbit de
la mateixa parcel·la municipal.
la normativa específica d’aplicació a
l’explotació i clausura d’abocadors, Rd
1482/2001, de 27 de desembre estipula
les pautes tècniques i de vigilància
que han de regir les activitats que
s’hi duen a terme, així com també les
característiques del segellat que se n’ha
de fer un cop acabada la seua vida útil.
des de l’àrea de medi Ambient s’han
destinat un total de 390 mil euros
per procedir a les obres de clausura
definitiva, a punt de finalitzar. Aquestes
obres s’han executat en diferents fases,
procedint en primer terme, al moviment
de terres i acotament del perímetre de
l’abocador, tot passant per l’excavació
d’un total de set pous de desgasificació
que permetran l’evacuació dels gasos
que es generen fruit de la descomposició
dels residus que s’hi ha abocat en
el transcurs de vuit anys. Finalment
es procedirà a l’aïllament de la zona
superficial a través del recobriment
amb capes geodrenants i geotèxtils, per
després procedir a la sembra d’espècies
arbustives i vegetals endèmiques.
d’aquesta forma la intervenció permetrà
una major integració en el paisatge de
la zona.
Aquesta acció ha suposat la tramitació
de diferents autoritzacions davant
la Conselleria de medi Ambient del
Govern Balear ja que la parcel·la limita
amb zones protegides a l’empara de
la directiva Europea d’Hàbitats, Xarxa
Natura 2000. de manera conjunta amb
aquesta intervenció, també s’està
executant un Pla de gestió de Residus
de demolició i Construcció amb la
intenció de donar compliment al Reial
decret que regula aquest residus
procedents d’obres, enderrocs i/o
excavacions en general. En la pràctica,
la gestió d’aquests residus per part
dels constructors obligarà a fer una
selecció prèvia en origen dels residus
potencialment contaminants com ara
uralita, amiant, fibres minerals i altres,
els quals tenen la consideració de
residus perillosos.
d’aquesta forma aquell excedent de
pedra o àrids que es puguin reaprofitar
es destinaran principalment al
manteniment municipal de camins de
terra, contribuint a la disminució de risc
de contaminació dels sòls i de les aigües
subterrànies, així com al reaprofitament
d’un recurs per a la seua reutilització en
àmbit públic.
Finalment, amb aquest conjunt
d’accions, es podrà donar per enllestida
una de les assignatures pendents pel
que fa a l’adequada gestió de residus a
l’illa de Formentera.
20 21
medi Ambient|mIsCEl·làNIA
Èxit de Formentera a Fitur i a la fira BIt de milà
Les fires celebrades a les ciutats
de madrid i milà són dos dels
esdeveniments de promoció
turística més importants per
a l’àrea de turisme de Formentera, per
tal de donar a conèixer els atractius de
l’illa com a destinació turística.
En els primers mesos de l’any, els
representants polítics de la institució
insular s’han desplaçat a la Fira
Internacional de turisme de madrid
(FItuR), celebrada del 19 al 23 de gener,
i la fira BIt de milà, del 17 al 20 de
febrer, on Formentera continua tenint
molt bona acollida, com demostren les
estadístiques d’ocupació a la temporada
d’estiu 2010 amb un major nombre de
visitants de nacionalitat espanyola i
italiana.
tant a FItuR com a la BIt de milà,
s’han presentat totes les novetats per
enguany, entre les que destaquen tots
els esdeveniments de turisme actiu per
als mesos als extrems de la temporada,
l’oferta de sol i platja i la gastronomia
típica de l’illa. dins d’aquestes
modalitats, les noves rutes per a la
pràctica de marxa nòrdica, senderisme i
cicloturisme i les audioguies turístiques,
n’han set les protagonistes. Per a l’edició
d’enguany destaca la promoció de l’illa
com a destinació per a casaments, donat
l’augment massiu de noces que se
celebren a Formentera darrerament. Pel
que fa a la Fira Internacional de turisme
de 22 quilòmetres cadascuna, on els
participants coneixeran els aspectes
històrics, geològics i biològics de cada
racó del litoral de Formentera a càrrec
d’especialistes o la III mitja marató de
Formentera, que l’any passat va acollir
més de 400 participants.
Al final de la temporada d’estiu, no falten
activitats com la Volta a Formentera
en Btt, on els amants del cicloturisme
podran gaudir de tres dies d’esport que
els portarà a conèixer tota l’illa i la IV
setmana de Fotografia submarina, una
cita imprescindible per als aficionats a la
fotografia i al submarinisme. la passada
edició va comptar amb la presència de
Pierre-Yves Cousteau, fill del llegendari
explorador i investigador. seguint en
l’entorn marí, per enguany se celebrarà
la I edició de submarinisme Extrem, una
trobada que complementarà l’agenda
esportiva de l’illa.
Itàlia, un mercat fideluna de les fires més importants és la BIt
de milà, un mercat fidel a Formentera on
es continua incidint any rere any. l’àrea
de turisme organitza el que es coneix
com festa de Formentera a milà i a
Roma, com a mostra d’agraïment a tots
els agents de viatge que porten prop
de vint anys venent Formentera com a
destinació turística.
Amb l’assistència d’un centenar
d’agents de viatge a milà i Roma,
Formentera va presentar les seues
novetats per a enguany amb la projecció
d’imatges de l’illa i com és habitual
en aquest tipus d’esdeveniments es
varen sortejar premis d’estades a l’illa
oferts entre els operadors turístics. Als
actes varen assistir mauro d’onofrio,
conseller de la junta directiva de la
Cambra de Comerç Espanyola a Itàlia
i el conseller de turisme i mobilitat
22
de madrid, va destacar la presència
de l’esportista campió de maratons
martin Fiz, Pierre-Ives Cousteau, fill
del legendari investigador Jacques
Cousteau, i el seleccionador nacional
de ciclisme, Jose luís de santos com
a protagonistes per presentar tots els
esdeveniments esportius per a enguany.
Així mateix, el representants de l’àrea
de turisme dugueren a terme reunions
amb operadors turístics i agències de
viatges com soltour i thomas Cook,
i revistes especialitzades de viatge
com National Geographic i Condé Nast
traveller, Viajar, mucho Viaje, entre
d’altres.
Formentera, un paradís per al turisme actiu
submarinisme, caiac de mar,
cicloturisme, gastronomia, natura, sol i
platja són algunes, entre moltes altres,
activitats que proposa Formentera per
al 2011. la temporada s’iniciarà amb la
IV mostra Gastronòmica de Cuina de
Formentera, on empreses i establiments
de l’illa ofereixen el millor de la
gastronomia local. Productes com el peix
sec, mel, sal natural pura (coneguda com
a sal líquida), pasta fresca amb farina de
l’illa, vins de Formentera, degustacions
de plats típics, folklore i música local,
aporten tradició formentera per tal de
promoure la gastronomia illenca.
A aquest esdeveniment, li segueixen
un elevat nombre d’esdeveniments
esportius com la III edició de
Formentera to Run, que consisteix en
una cursa diària d’uns 10 quilòmetres,
durant una setmana, la II Volta en
Caiac, de mar, que consisteix en
una travessia, no competitiva, que
constarà de tres etapes, una per dia,
un mapa molt visual i senzill per a les noves rutes verdes polivalents de Formentera
L’àrea de turisme de
Formentera ha editat un
nou mapa de rutes verdes
polivalents amb l’objectiu
d’oferir una eina als turistes que volen
conèixer els indrets paisatgístics de
Formentera a través de les noves rutes
senderistes, cicloturístiques o de marxa
nòrdica.
Aquesta iniciativa és fruit del conveni
amb l’Agència de turisme Balear (AtB)
per al disseny de noves rutes polivalents,
que ha resultat en la creació de 12 rutes
verdes, que guien al visitant en la seua
exploració activa de Formentera.
Amb un disseny molt visual, el nou
mapa facilita la ubicació al mapa/
territori gràcies a un codi de colors
i números per distingir les rutes i la
situació exacte al mapa de cada fita.
Així mateix, també s’incorporen algunes
rutes de caiac de mar, amb informació
dels indrets d’interès cultural, de
la duració de la ruta i del grau de
dificultat. A més a més s’incorpora una
breu descripció de Formentera i una
explicació de com practicar la marxa
nòrdica adequadament.
la intenció era fer un mapa de lectura
senzilla i molt visual, amb fotografies
aèries i amb una llegenda diferenciada
per números, colors i grau de dificultat.
Així mateix es poden consultar tots els
llocs d’interès cultural i patrimonial,
22 23
turisme i mobilitat|mIsCEl·làNIA
de Formentera, Josep mayans. la
campanya promocional per a aquesta
temporada en el mercat italià es basarà
principalment en el suport a la promoció
als operadors turístics per dur a terme
presentacions de Formentera en ciutats
italianes i ajuda a la realització de
viatges de familiarització a l’illa per
agents de viatges italians. Igual que
l’any passat es relizarà una campanya
en el transport públic a la ciutats de
milà, Bolonya i Roma, gràcies a un
conveni amb turespaña.
a més de les platges i activitats com
albirament d’aus, amb l’objectiu
disposar d’unes rutes més accessibles i
comprensibles, tant pel visitant com pel
formenterer i formenterera.
El Consell de Formentera ha editat
una tirada de 40 mil exemplars que
es portaran a fires promocionals per
tal d’informar de les possibilitats de
Formentera com a destinació de turisme
actiu. Aquest mapa es va presentar a la
Fira Internacional de turisme de madrid
(FItuR), amb molt bona acollida.
l’Associació Hotelera de Formentera,
fruit d’un acord amb el Consell de
Formentera, formarà el personal hoteler
en la interpretació del mapa per tal
d’oferir els millors consells per conèixer
Formentera. Així mateix, disposaran
d’un remanent de bastons per als
clients.
Aquesta iniciativa permet aprofitar
al màxim l’entorn de Formentera.
la peculiaritat del seu terreny i
l’accessibilitat que la caracteritzen, la
fan idònia per a fer dels circuits verds
una de les millors opcions per gaudir del
territori formenterer. El pressupost total
ha set de 23 mil euros aproximadament.
Lliurament d’una placa a Pierre-ives Cousteau a l’edició de FiTur d’enguany
Camí vell de la mola, un dels circuits verds que apareix al nou mapa
estand de Formentera a milà
Cap a l’any 2005, va sorgir
la necessitat d’un grup
de dones d’expressar les
seues inquietuds, fet que va
culminar el 5 de març de 2007 amb la
constitució de l’associació Espai Dones
de Formentera, com un espai per a la
trobada, el diàleg, el desenvolupament
del benestar social, el divertiment i la
col·laboració amb les entitats en els
actes oficials commemoratius de dies
específics en la lluita per la igualtat.
Maria Antònia Ferragut, presideix
aquesta associació fa pràcticament
un any, amb l’objectiu d’aconseguir
el reconeixement social dels drets de
les dones. Amb arrels mallorquines,
va arribar a Formentera l’any 87 on
des d’un principi es va involucrar
políticament i social en la realitat
formenterera. Apassionada per la
música i el cant, convida a tothom
a conèixer l’associació Espai Dones,
una entitat sense ànim de lucre
independent, que té com a finalitat
representar totes les dones de
Formentera sigui quina sigui la seua
ideologia.
Quins són els objectius de la vostra
associació? Espai dones és un espai de
“A nosaltres ens agradaria aprofundir en altres cultures presents aquí a Formentera”
trobada i diàleg dirigit a totes les dones
de Formentera, que té, entre d’altres,
els següents objectius: potenciar i
millorar la participació de les dones
en el desenvolupament polític, social,
laboral, econòmic i cultural, potenciar
l’associacionisme de les dones com a
exercici de la ciutadania, difondre els
valors d’igualtat sense discriminació
per raó de sexe i defensar els drets i
interessos de les dones.
Com s’assoleixen els objectius marcats?
la secretària de l’associació és la que
s’ocupa de transmetre tota la informació
a totes les simpatitzants i sòcies.
Entre totes les integrants organitzam
activitats en els dies més assenyalats,
que són el dia 25 de novembre, el dia
mundial Contra la Violència de Gènere
i el dia 8 de març, el dia Internacional
de la dona treballadora. la major
part de la nostra feina està focalitzada
al voltant d’aquests dos actes, però
sempre intentam buscar altres activitats
que ens interessin en coordinació amb
altres entitats. Col·laboram activament
amb l’Associació Espanyola contra el
Càncer en les diverses campanyes i
també ens agrada participar en la festa
Intercultural, organitzada per l’àrea de
Benestar social. també ens reunim per
Carnestoltes i pel dia de sant Jordi, per
a la venda de llibres de segona mà cedits
per les sòcies i simpatitzants, així com
dels punts de llibre que confeccionam
nosaltres en un taller.
Com és la implicació del sector femení
a Formentera? Encara queda molta
feina per fer respecte la implicació de
les dones a Formentera. Hi ha algunes
activitats que generen més expectació
i interès que altres, però des de
l’associació ens agradaria convidar a
tothom a participar en el nostre calendari
d’activitats. És molt important remarcar
que l’associació està oberta a totes les
dones de Formentera, siguin sòcies o
no ho siguin. Fins i tot els homes poden
participar en les activitats, ja que en
ocasions hi ha temàtiques de diàleg en
què la presència masculina seria molt
positiva.
Què heu organitzat per al dia 8 de març?
Per enguany hi haurà la inauguració
d’una exposició fotogràfica anomenada
“dones Reconstruint la història” a la
sala municipal d’Exposicions i estam
organitzant un curs-taller sobre el
feminisme a través de la història, en
el marc del Consell de Participació
de les Illes Balears. Com cada any
hi haurà la lectura del manifest, la
projecció d’una pel·lícula i un sopar de
germanor obert a tothom, ja que creiem
que és una bona manera de mantenir
l’associació unida. Com a part dels actes
24
organitzats per commemorar el dia
Internacional de la dona treballadora,
també celebrarem el III Homenatge a
la dona major de Formentera, amb la
col·laboració del Consell de Formentera,
els clubs de jubilats de l’illa, la colla
de ball “Els Xacoters“ i maria mayans
Juan, que cada any compon una glosa
commemorativa de la trobada. És un dia
especialment esperat per les nostres
majors.
Com és la coordinació amb altres
associacions en defensa dels drets
de la dona? Estam en contacte
constant amb l’Associació de dones
Progressistes d’Eivissa i amb el Consell
de Participació de les Illes Balears. El
fet de ser en una illa, a vegades ho fa
més complicat. A Formentera no hi
ha tanta presència d’associacions ni
tanta gent afiliada com a mallorca,
per exemple. Només per donar-te una
dada, a Formentera som l’associació
majoritària amb unes 80 sòcies. tenim
programada una visita a l’Associació
de dones Progressistes d’Eivissa, que
varen venir l’any passat i va ser una
trobada molt enriquidora d’on varen
sorgir coses molt interessants. també
vàrem ser a Palma el passat novembre a
la primera trobada de dones de les Illes
Balears, on vàrem conèixer dones molt
interessants. tenim pendents convidar-
les a Formentera perquè coneguin la
nostra realitat de primera mà.
És Espai Dones una associació que
intervé en situacions de violència de
gènere? sí, des de la nostra associació
intentam promoure la igualtat de gènere
i assessorar les dones que s’adrecen a
l’associació amb situacions de violència
de gènere. Nosaltres no disposam de
cap mitjà econòmic ni de cap psicòloga
o psicòleg per mediar amb aquestes
situacions, però ens informam d’on
es poden dirigir per resoldre el seu
ENtREVIstA
problema. des de la constitució del
Consell de Formentera ens sentim més
recolzades i hi ha hagut un notable
increment en la millora dels serveis. Els
mitjans d’un ajuntament són molt més
reduïts que no els d’un consell insular i
l’àrea d’Afers socials mai no havia estat
tan ben dotada a nivell de mitjans. Amb
això no vull dir que la feina que s’havia
fet amb anterioritat amb molts menys
recursos, no hagués set d’utilitat. Cada
passa que es fa en aquest respecte és
bona, però és clar, amb més mitjans, la
feina és millor.
Com veu la situació de la dona a
Formentera actualment? Personalment,
crec que cada dia anam progressant
i que la gent està més conscienciada
en termes generals. A banda del tema
d’igualtat, la ciutadania té més cura
en la preservació del medi ambient i
ha après a potenciar les coses bones
que tenim. En certa manera ens
tornam més cívics i més tolerants, tot
i que la crisi econòmica actual no ha
ajudat a potenciar la tolerància i ha fet
donar passes enrere. Però en general,
l’arribada d’immigració contribueix a
enriquir la població i a aprendre coses
d’altres cultures que t’ajuden a millorar
com a persona.
Com és la integració de les dones
immigrants en l’associació? Aquest és
un dels nostres reptes com a associació
i a mi personalment com a presidenta
m’agradaria molt. són cercles molt
tancats, sobretot les dones del món àrab.
les veiem aquí amb les seues famílies i
no sabem res d’elles. No hem d’intentar
que actuïn de determinades maneres
per igualar-se a nosaltres. El que s’ha
de fer és respectar la seua cultura i les
seues tradicions, però crear-los una
necessitat d’aprendre el nostre idioma
i de comprendre els nostres costums,
sempre respectant que no som iguals
culturalment. Aquí hi ha una diversitat
cultural i s’ha de respectar. Jo de fet,
em vaig apuntar a un curs d’àrab per
intentar aproximar-me a la seua realitat
i comprendre algunes coses de la seua
cultura. A nosaltres ens agradaria
aprofundir en altres cultures presents
aquí a Formentera i aconseguir la seua
interacció amb nosaltres.
Anam enrere en temes d’igualtat? des
del meu punt de vista l’actitud masclista
d’alguns col·lectius no afavoreix en
res la integració de les dones. En
temes de maltractament per exemple,
hi ha un percentatge molt elevat de
dones maltractades sobretot de països
llatinoamericans. del món àrab no ho
sabem perquè apliquen la llei del silenci.
Això depèn molt de l’educació i de la
informació. A base d’incidir en aquests
aspectes, podem aconseguir que les
generacions següents estiguin més
conscienciades. És difícil aconseguir-
ho en aquesta generació, però en les
generacions futures, a través dels seus
fills escolaritzats, es pot avançar molt.
Quins són els reptes per a l’associació
en un futur proper? Continuar fent
activitats i aglutinar la immensa majoria
de dones de Formentera de totes les
cultures.Podeu contactar amb Espai Dones
mitjançant el telèfon
697 941 016 o el correu electrònic
“Des De LA nosTrA AssoCiACió inTenTAm Promoure LA iGuALTAT De Gènere i AssessorAr Les Dones que
s’ADreCen A L’AssoCiACió”
24 25
Las salinas de Formentera son
un ejemplo de la intervención
humana en un medio natural
para transformarlo en una
actividad industrial que marcó la
historia y la evolución social del siglo
XX. la extracción de la sal fue de vital
importancia para la mayoría de los
habitantes que no tenían otro medio
para conseguir dinero en metálico que
el trabajo en las salinas.
Cuando llegaba el mes de julio y agosto
muchos formenterenses dejaban sus
ocupaciones habituales en el campo
para convertirse en jornaleros. un
trabajo duro que se hizo, primero, de
forma manual con gran desgaste físico,
y posteriormente fue evolucionando con
la introducción de maquinaria moderna
y la reducción de la mano de obra. En
los años cincuenta la plantilla de las
salinas llegó a contar con unos 150
trabajadores. muchos de ellos ejercían
labores muy especializadas desde
mecánicos, maquinistas, albañiles,
herreros, carpinteros, torneros e incluso
salinera Española contaba con un
maestro que daba clases a los hijos de los
trabajadores. Con el paso del tiempo, la
actividad fue adaptándose a los nuevos
combustibles. Primero el gas pobre,
producido por la combustión de leña
que salía de la limpieza de los bosques
y luego el gasóleo. salinera Española
necesitaba fuentes de energía tanto
para hacer mover la noria de la máquina
d’en Paya, como las locomotoras que
arrastraban vagonetas llenas de sal
por una vía férrea que recorría todo
el espacio salinero hasta llegar a las
plazas d’es Cargador y de Can Cosmi,
en la savina, donde se almacenaba
antes de ser embarcada en el muelle
del puerto, conocido como es guafe. En
1985, la empresa propietaria abandonó
la actividad por la falta de rendimiento
y por las dificultades para transportar la
sal en las embarcaciones de la época.
Protección del territorio
A finales de los años setenta aparecen
los primeros indicios de urbanización,
lo que provoca una reacción ciudadana
que se resume en la reivindicación
de: “ses salines, Parque Natural” que
hace suya la izquierda local, mientras
que la derecha ve con buenos ojos
esos intentos urbanizadores. Entonces
aparecen los primeros movimientos
en defensa del territorio para evitar
el modelo de desarrollo que en esos
años crecía en el resto de las islas de la
Comunidad Autónoma. durante los años
siguientes la tensión social se mantuvo
contra otros proyecto de urbanización
que afectaban al entorno de las salinas
incluido s’Estany des Peix y la finca de
Can marroig.
Para conservar los reconocidos
valores medioambientales de estas
zonas húmedas, las administraciones
adoptaron una serie de medidas de
protección. En 1991 el Parlament
Balear aprueba la ley de Espacios
Naturales (lEN) que califica las salinas
de Formentera como Área Natural de
Especial Interés (ANEI). El enclave es
incluido, un año más tarde, en las Zonas
de Especial Protección de Aves (ZEPA)
de la unión Europea. En 1993 entra en la
26
Las salinas de Formentera, un patrimonio natural en riesgoCarmelo Convalia. Periodista
lista de humedales internacionales del
Convenio Ramsar, suscrito por España.
En 1995 el Congreso de los diputados
aprueba la Reserva Natural de ses
salines. la unesco también cataloga
los bienes naturales de este entorno,
en la declaración de Patrimonio de la
Humanidad: ‘Eivissa: Biodiversidad
y Cultura’, de 1999, donde reconoce el
valor de la actividad industrial, humana
y social, asociada a la sal, bajo el nombre
de “paisaje cultural”. las salinas forman
parte de la Red Natura 2000. El Govern
Balear creó finalmente en 2001, el
Parque Natural de ses salines de Eivissa
y Formentera.
El secreto de la sal de Formentera
la sal de Formentera es de altísima
calidad. El secreto es la materia prima,
el agua del mar cuya transparencia y
limpieza garantiza la pureza de las sales
que lleva. El segundo factor que hacen
únicas las salinas de Formentera en todo
el mediterráneo es el elevado grado de
salinidad de s’Estany Pudent, del que se
alimentan las salinas, ya que multiplica
casi por tres el del mar. El canal de
circunvalación que rodea esta laguna,
comunicada con el mar por sa sequi,
llevaba el agua hasta la máquina d’en
Paya, que la elevaba a los estanques
concentradores y cristalizadores de las
salinas marroig, situadas al norte.
la recuperación de la producción de sal
En los años noventa la empresa
propietaria intenta recuperar la
actividad, con proyectos alternativos
como una piscifactoría de cría
de langostinos y la extracción de
beta carotenos a través de un alga
microscópica, común a los medios
salinos, la duniella salina.
Pero esta iniciativa no termina cuajando
y al cabo de un año se da por terminado
el experimento, en el que intervinieron
técnicos provenientes de la China.
Con el paso del tiempo y el cambio de
mentalidad de las administraciones
involucradas en este espacio, salinera
Española firma, a principios de este año,
un contrato de gestión de todo el espacio
salinero con la nueva empresa salines
de Formentera s.l. El objetivo de esta
compañía es producir sal de alta calidad
para el consumo y el desarrollo de una
línea de sales cosméticas, destinada a
balnearios y centros de salud y belleza.
los primeros trabajos de la compañía
se concretan en las salinas Ferrer, en la
savina, de donde sale el primer producto
comercial, la sal líquida. Al mismo
tiempo la empresa está desarrollando
otros productos de alto valor añadido
que saldrán pronto al mercado, como la
escama de sal.
Pero el principal objetivo de esta
iniciativa empresarial es montar una
planta de tratamiento, con un molino
salinero moderno capaz de producir dos
toneladas por hora de sal. la previsión
de salines de Formentera es iniciar
la actividad en las salinas marroig,
situadas en ses Illetes y en las salinas
Ferrer, cerca de la savina para establecer
un sistema de recolecta automática, con
una capacidad para extraer 10 toneladas
por hora, lo que permitirá recoger unas
15 toneladas de sal en 40 días.
El proyecto se completa con iniciativas
de recuperación del patrimonio salinero
y de investigación en las que participará
el Govern balear y el Consell Insular
de Formentera, como por ejemplo
la rehabilitación de la máquina d’en
Paya, para convertirla en un centro de
interpretación de la sal.
sin embargo, la obtención de todos
los permisos necesarios retrasa estas
iniciativas, mientras poco a poco sigue
el progresivo deterioro de toda la
arquitectura asociada a la actividad
salinera.
26 27
IllA Al sud
>imagen actual de las salina de Formentera.
obra Cultural Balear a Formentera i Associació d’Amics de la Biblioteca Internacional de Formentera.
eFemèriDesDia Internacional de la Dona Treba-lladora. dimarts, 8 de març.
Dia de la República. dimecres, 14 d’abril.
Fires i merCATsTot l’any: dimarts i dissabte, Mercat de segona mà al Jardí de ses Eres. d’11.00 a 14.00 hores. sant Francesc Xavier.
CinemAEl documental del mes. Versió origi-nal subtitulada en català. A les 20.30 hores a la sala municipal de Cultura (Cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i direcció general de Política lingüís-tica.
•Un jove Freud a Gaza. V.o. en anglès i àrab. Pea Holmquist. suècia. Dijous, 3 de març.
•Viure a L’Hermitage. V.o.en rus. Aliona van der Horst. Països Baixos. Dijous, 7 d’abril.
Mostra de Cinema eròtic. 21.30 hores. sala municipal de Cultura (cinema)
•Laura está sola. Conrad-son. Espa-nya, 2003. 8 de març
•El imperio de los sentidos. Nagisa oshima. Japó, 1976. Dimarts, 15 de març.
•El último tango en París. Bernardo Bertolucci. Itàlia, 1972. Dimarts, 22 de març.
•Habitación en Roma. Julio medem. Espanya, 2010. Dimarts, 29 de març.
ConFerènCiesConferència sobre aspectes relacio-nats amb estrangeria, en el marc de la IX diada Intercultural. Consultau pro-grama d’activitats. Ho organitza: àrea de Benestar social de Formentera.
Conferències del Centre de Professorat de l’àrea de Cultura “Educar: família, escola i entorn”. Cada dimecres a les 18.00 hores. sala d’Actes de l’àrea
FesTesDia de les Illes Balears. Espectacle eqüestre de doma menorquina, mostra de ball tradicional, convit d’orelletes i herbes dolces i concert de liríca troba-doresca medieval a càrrec de trobai-ritz (Eivissa). 1 de març. Plaça de la Constitució de sant Francesc Xavier. Ho organitza: Conselleria d’Educa-ció i Cultura del Govern de les Illes Balears i àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera. Hi col·laboren: colles de ball “Es Xaco-ters” i “Es Pastorells” de Formentera i la Quadra de Can savines.
Carnaval Infantil. Rua infantil pels carrers de sant Francesc. Hi participa l’alumnat del Col·legi mestre lluís Andreu, Escoleta sa miranda i Col·legi Verge miraculosa. Divendres, 4 de març. 10 hores. sant Francesc Xavier. Ho organitza: col·legis públics de Formentera.
Carnaval 2011. Rua pels carrers de sant Francesc, ball i concurs de dis-fresses, torrada popular i actuació de dj Pharma. Diumenge, 6 de març. A partir de les 11.30 hores. Plaça de la Constitució de sant Francesc Xavier. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera.
X Olimpíada Pagesa. Activitats, torrada popular, filada pagesa, ball tradicional, trobada de trobadors, activitats infantils, exposicions i molt més! Dissabte, 12 de març i diumen-ge, 13 de març. Col·legi Públic la mola. Consultar programa d’activitats. Ho organitza: Comissió de festes de la mola.
IX Festa Intercultural. degustació gastronòmica i actuacions musicals a càrrec de les associacions de Formen-tera. 10 d’abril. Escoles velles de sant Francesc Xavier. Ho organitza: àrea de Benestar social de Formentera.
Sant Jordi 2011. Dia internacional del llibre. Paradetes de llibres, roses, presentacions de llibres, contacontes, exposició de punts de llibre i de redac-cions i molt més! Consultar programa d’activitats. Dissabte, 23 d’abril. sant Francesc Xavier. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera. Hi col·laboren: Associació Espai dones,
28
PosA’t Al dIA
de Cultura i Patrimoni. Ho organitza: àrea de Cultura i Patrimoni de Formen-tera.
•Conferència “L’educació lingüísti-ca, base de tota l’educació: família, escola i societat” a càrrec d’Isidor marí mayans, professor de la universitat oberta de Catalunya (uoC). Dimecres, 4 de març.
•Conferència “Models familiars actu-als” a càrrec de Francisco Pérez Gar-cia. Psicòleg. Dimecres, 16 de març.
•Conferència “L’entorn i la intervenció educativa” a càrrec de marilina Bonet Cardona. Educadora social. Dimecres, 30 de març.
•Conferència “Estratègies d’edu-cació en competències per a pares i docents” a càrrec de margalida Allés Pons, pedagoga, especialista en com-petències bàsiques (CCBB). Dimecres, 6 d’abril.
ArT i CuLTurADia Internacional de la Dona Treba-lladora. Exposició fotogràfica, tallers, lectura del manifest, III homenatge a la dona major de Formentera. Di-marts, 8 de març. Consultau progra-ma d’activitats. Ho organitza: Espai dones. Hi col·labora: àrea de Cultura de Formentera.
Dia de la República. Consultau programa d’activitats. dimecres, 14 d’abril. Ho organitza: Fòrum per la memòria Històrica. Hi col·labora: àrea de Cultura de Formentera.
Exposició de fotografia de dolors Porredón “Formentera: l’illa de les dones”. Inauguració dimarts, 8 de març. de dilluns a divendres d’11.00 a 14.00 hores. del 8 al 26 de març. sala d’Exposicions (sant Francesc Xavier).
Exposició de pintures al foc “Pesca-dors de Formentera” d’àngel Beren-guer. Inauguració dilluns, 28 de març. 20 hores. de dilluns a dissabte d’11 a 13.30 hores i de 18 a 20 hores. del 28 de març al 9 d’abril. sala d’Exposicions (sant Francesc Xavier).
Exposició dels alumnes del taller de ceràmica de Remedios Castillo. Inauguració dilluns, 11 d’abril. 20 hores. de dilluns a dissabte. de l’11 al 16 d’abril. sala d’Exposicions (sant
28 29
Francesc Xavier).
Exposició dels alumnes del taller de pintura de Teresa Matilla. Inaugu-ració dilluns, 18 d’abril. 20 hores. de dilluns a dissabte. del 18 al 23 d’abril. sala d’Exposicions (sant Francesc Xavier).
Exposició del IX Concurs de Foto-grafia Beni Trutmann. Inauguració, dijous, 28 d’abril a les 20.00 hores. del 28 d’abril al 14 de maig. de dilluns a divendres. d’11 a 14 hores. sala d’Ex-posicions (sant Francesc Xavier).
PATrimoniXI Jornades de Cultura Popular a Formentera. sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera. 20.30 hores.
-Conferència “La veu de Déu: cam-panes de les Pitiüses”, a càrrec d’en Francesc Xavier torres Peter, historia-dor i canonge de la catedral d’Eivissa. Dijous, 10 de març.
-Conferència “Bruls, torres, fars i senyals”, a càrrec d’Antoni marí marí. mestre jubilat, investigador i membre de la colla sa bodega. Dijous, 17 de març.
-Conferència “Ucs i altres maneres de comunicar-se amb animals”, a càrrec d’en toni manonelles, estudiós de la cultura popular i del folklore. Dijous, 24 de març.
III Trobada de ball i música popular de les Illes Balears. Dissabte, 26 de març.
•12.30 hores Conferències “El silbo gomero: patrimonio inmaterial de la humanidad” a càrrec de Eugenio dari-as darias i Estefania Venus mendoza Barrera i “Irrintzi i música tradicional vasca” a càrrec de Xabier Arakama Ruiz de Egino i unai Frantsesena Agir-re. País Basc. sala de Plens del Consell Insular de Formentera.
•14 hores Ballada popular (mallorca, menorca i Formentera). Plaça de sant Francesc Xavier.
Caramelles de Pasqua. Esquadres de Caramellers de Formentera. Ho organitza: àrea de patrimoni de For-mentera.
-Església de la mola. Diumenge, 24 d’abril. 12 hores.
-Església de sant Francesc Xavier. Diumenge, 24 d’abril. 20 hores.
-Església de sant Ferran. Dissabte, 30
d’abril. 20 hores.
ConCursosIX Concurs de fotografia Beni Trut-mann. termini de presentació de les fotografies fins al divendres 8 d’abril. més informació a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.consellinsulardeformentera.cat
músiCAII Festa de Cultures Unides. Consul-tau programa d’activitats. Dissabte, 19 de març. Ho organitza: Cultures unides per a l’Emprendiment i el Co-desenvolupament.
JovenTuTActivitats del Centre Social Es Molí. Cinema, tallers i activitats, concerts, esports i molts més. Per a més infor-mació 971 32 34 93.
esPorTs III Torneig Internacional de futbol aleví. Competició de 16 equips pro-vinents d’Espanya, Alemanya, Itàlia, Anglaterra i Portugal. dies 22, 23 i 24 d’abril. Recinte de futbol munici-pal. Ho organitza: àrea d’Esports de Formentera. Hi col·labora: societat Esportiva Formentera.
XIX Estada de Judo. 21, 22, 23 i 24 d’abril. més informació a la pàgina web www.dojo- formentera.cat o www.consellinsulardeformentera.cat.
CursosOferta de cursos i tallers de prima-vera. més informació i inscripcions a l’àrea d’Educació i Cultura (av. de Portossalè, sant Francesc Xavier). tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat
Escola de teatre Espai Frumentària
arts escèniques. més informació i inscripcions a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.espaifrumentaria.com
Cambra de Comerç. Cursos subven-cionats per la Cambra de Comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61.
Petita i Mitjana Empresa de For-mentera. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20.
Subvencions
Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. àrea d’urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87.
Ajuts i subvencions per a emprene-dors i empreses. departament de tre-ball i Formació de l’àrea de Benestar social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.
Ajuts per a desplaçaments d’estudi-ants. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971 32 12 75.
Beques d’estudi. les persones interes-sades poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971 32 12 75.
Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. les persones interessants poden consultar les bases dels ajuts als me-sos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971 32 12 75.
Subvencions destinades al foment de l’agricultura. Fons de Garantia agrària i pesquera de les Illes Balears (FoGAIBA). més informació a l’àrea d’Agricultura de Formentera.
la Biblioteca Internacional de Formentera
Nuestra asociación nació en
1999 para dar continuidad
a la actividad cultural
generada desde la creación
de la Casa de Libros en 1966 por parte
del arquitecto Robert lewis Baldon
“Bob” (Colorado, usA 1920 - Formentera
1997).
denominada por Bob como Biblioteca
Internacional años después de su
fundación, esta peculiar biblioteca de
Babel llegó a contar en sus anaqueles
con más de 20 mil volúmenes en 12
idiomas que representaban una muestra
de la procedencia de los visitantes de
la isla. El accidental bibliotecario tenía
dos sistemas de préstamo de libros: uno
era a través del pago de una pequeña
cantidad de dinero y el otro consistía
en un trueque, si el lector regalaba un
libro a la biblioteca, se podía llevar otro
gratuitamente durante dos semanas.
El proceso de creación de la biblioteca,
ubicada en su domicilio particular en
el número 44 del carrer major de sant
Ferran, se produjo tras un largo periplo
de Robert l. Baldon por Gran Bretaña,
Francia, Italia y Grecia. Finalmente por
una cuestión del azar, Bob acabaría por
recalar en Formentera, un lugar donde
quiso ser útil a los demás y vivir en paz
y armonía un exilio interior en el que
se refugió como forma de protección
y protesta silenciosa frente a una
sociedad, la estadounidense, abocada
al consumismo desenfrenado, la
discriminación racial y el culto al sistema
capitalista. En la isla, con sus vecinos
Catalina, Rosalia y Pepe tur de la Fonda
Pepe, donde solía comer con frecuencia
con aquellos viajeros europeos ávidos
de lectura, junto a una naturaleza que
le rememoraba la arcadia feliz de su
infancia, Bob encontró su destino tras
romper amarras con un pasado de
brillante arquitecto en Estados unidos,
por lo que nunca se arrepintió de la
elección tomada.
desde hace años los fondos de la
Biblioteca Internacional forman parte
de la Biblioteca insular y nuestras
actividades se han orientado a la
creación de los certámenes escolares
de diseño de puntos de libro que en
homenaje al genial artista llevan por
nombre: Antoni tur Costa “Gabrielet”
(Eivissa 1917-1998) y el de redacciones
que se denomina: Robert lewis Baldon.
también pusimos en marcha junto al
GoB el concurso de Fotografía Beni
trutmann (locarno 1935 - Formentera
2002).
de entre las decenas de actividades
desarrolladas por la asociación ABIF,
una que nos resultó especialmente
emotiva y que contó con una numerosa
y animada participación por parte del
público, fue el amplio homenaje que
realizamos a la escritora y periodista
monserrat Roig (Barcelona 1946 -
1991), coordinado por el amigo de la
escritora, el poeta Emili Bou. Como
final de aquellas memorables jornadas
literarias colocamos una escultura y
una placa cerámica en la fachada de la
Fonda Rafalet. monserrat Roig pasó los
veranos entre 1977 y 1979 en Es Caló,
donde escribió su importante novela
“l’hora violeta” .
la asociación Amig@s de la Biblioteca
Internacional de Formentera con motivo
de la celebración del 40 cumpleaños
de la dona mas internacional de la
isla “Formentera lady”, una de las
canciones que mayor reconocimiento
y fama dieron al grupo King Crimson,
estamos manteniendo contactos con el
autor del tema creado en 1971 por Peter
sinfield en Formentera para concretar
interesantes propuestas literarias y
musicales. la asociación ahora está
inmersa en volcar a la red Internet toda
la información que hemos recopilado
sobre los diferentes artistas y creadores
que desde Julio Verne hasta la
actualidad han tenido Formentera como
parte de su trabajo. las direcciones
para poder seguir desarrollando
este mural o tapiz colectivo son:
www.formenterra.wordpress.com
www.facebook.com/formentera.island
Pedro martín matilla. Presidente de la Asociación de Amig@s de la biblioteca internacional de Formentera
30
lEs NostREs VEus
>robert baldon “bob”, Pedro martín y Jerry Walker, escenógrafo habitual del compositor italiano Luciano berio.
30 31
dIRECtoRI
CONSELL INSULAR DE FORMENTERA Plaça de la Constitució, 1 07860 sant Francesc Xavier tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 [email protected]
EQUIP DE GOVERN President del Consell Insular de Formentera Hble. sr. Jaume Ferrer i Ribas [email protected]
Vicepresidenta primera i consellera d’Educació i Cultura Hble. sra. sònia Cardona i Ferrer tel. 971 32 12 75 [email protected]
Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge Hble. sr. Bartomeu Escandell i tur tel. 971 32 10 87 Ext. 1 [email protected]
Conseller de Turisme i Mobilitat Hble. sr. Josep mayans i Costa tel. 971 32 12 10 [email protected]
Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies Hble. sra. silvia tur i Ribas tel. 971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
Consellera de Benestar Social i Infraestructures Hble. sra. margalida Font i Aguiló tel. 971 32 12 71 [email protected]
Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut Hble. sra. dolores Fernández i tamargo tel. 971 32 10 87 [email protected]
CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular [email protected]
Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF) [email protected]
Diputat per Formentera Hble. sr. Josep mayans serra [email protected]
CONSORCIS I PATRONATS Consorci Formentera Desenvolupament tel. 971 32 10 67 · 971 32 10 16 [email protected]
Patronat de Turisme tel. 971 32 12 10 · Fax 971 32 10 73 [email protected]
CENTRES I SERVEIS Casal de Joves tel. 971 32 34 93 [email protected]
Agència Tributària tel. 971 32 34 04
Canera i Escorxador tel. 630 08 31 28 [email protected]
Cementeri tel. 971 32 12 71 [email protected]
Serveis Funeraris tel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehicles tel. 639 55 83 31
Inspecció Tècnica de Vehicles tel. 971 32 31 30 [email protected]
Hospital de Formentera tel. 971 32 12 12
Jutjat de Pau/Registre Civil tel. 971 32 27 33
Oficines d’Informació Turística tel. 971 32 12 10 [email protected]
Es Pujols [email protected]
Port de la Savina tel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82
Piscina Municipal tel. 971 32 12 40 [email protected]
SOIB tel. 971 32 11 41
Punt Verd tel. 900 102 656
SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA Policia Local tel. 092 · 971 32 22 01 [email protected]
Ambulàncies tel. 061
Emergències i Protecció Civil tel. 112 [email protected]
Guàrdia Civil tel. 971 32 20 22
Parc Insular de Bombers tel. 630083128 [email protected]
Policia Tutor tel. 647 65 10 80 [email protected]
CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS CP Mestre Lluís Andreu tel. 971 32 24 97 [email protected]
CP Sant Ferran tel. 971 32 87 00 [email protected]
CP La Mola tel. 971 32 70 53 [email protected]
Escola Infantil Verge Miraculosa tel. 971 32 20 59 [email protected]
IES Marc Ferrer tel. 971 32 12 22 [email protected]
Escoleta Sa Miranda tel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola Municipal de Música tel. 971 32 33 55 [email protected]
Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) tel. 971 32 10 69 [email protected]
Centre de Recursos Pedagògics tel. 971 32 23 40
CENTRES I SERVEIS CULTURALS Biblioteca Marià Villangómez tel. 971 32 33 86 [email protected]
Museu Etnològic tel. 971 32 26 70
Sala Municipal d’Exposicions tel. 971 32 12 75 [email protected]
Sala Municipal de Cultura tel. 971 32 12 75 [email protected]
Dipòsit Legal de Formentera tel. 971 32 33 86 [email protected]
ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de Comerç tel. 971 32 20 61 [email protected]
PIMEF tel. 971 32 25 20 [email protected]
Associació Hotelera tel. 971 21 20 61 [email protected]
MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS Ràdio Illa tel. 971 32 32 43 [email protected]
Televisió d’Eivissa i Formentera tel. 620 129 735 [email protected]
Diario de Ibiza y Formentera tel. 971 32 10 15 [email protected]
Ultima Hora de Ibiza y Formentera tel. 626 480 732 [email protected]
IB3 Formentera tel. 971 32 33 73 [email protected]
Canal Local de les Illes Pitiüses (CLIP TV) [email protected]
