Embed Size (px)
DESCRIPTION
Formentera més propera. Revista del Consell Insular de Formentera
Citation preview
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar Gratuït | Número 1
ENTREVISTA A JAUME FERRERFORMENTERA, PARADÍS
DEL TURISME ACTIUNOVES INFRAESTRUCTURES
Sumari + Editorial
El Consell Insular ençata amb aquest primer número de la revista un nou canal de comunicació amb tots
els ciutadans i ciutadanes de Formentera. Aquesta publicació té l’objectiu de mantenir tothom, de cap a
cap de l’illa, puntualment informat, amb rigor i regularitat, de tot allò relacionat amb la gestió del dia a dia
i la planificació del futur immediat de Formentera, per tal que tenguin coneixement de primera mà de tot
allò que essent responsabilitat dels governants, directament els afecta. Transparència. La transparència
en la gestió pública i en l’acció de govern és una exigència de primer ordre que l’equip de govern del
Consell ha tengut com a prioritat indefugible des del primer dia i l’ha portada a la pràctica més enllà de les
paraules. Ara, amb aquesta iniciativa persistim en aquesta voluntat radicalment democràtica i pretenem
generar un major fluxe d’informació Consell-ciutadans que ara obrim en aquesta direcció però esperam
que ens retorni en la direcció inversa, per tal que la gent del carrer aprofiti aquest mitjà per, a partir
d’aquest coneixement de l’activitat del Consell, interpel·lar l’equip de govern i la nostra administració
les vegades que faci falta sobre els afers quotidians, la gestió, l’obra de govern, expressar dubtes, obtenir
més informació, donar-ne, fer propostes i col·laborar en interès propi i en el de tothom, a fer entre tots una
Formentera una mica millor cada dia.
Volem arribar a cada racó de la nostra illa, a cada vénda, a cada carrer, a cada bar, taller o oficina, per
fer el formenterer i la formenterera partíceps de l’acció de govern no només com a agents passius sinó
també com a actors de la vida pública, ja que la participació ciudadana és una eina bàsica per assolir
una democràcia més real i amb ella una societat més lliure i pròspera. Per a la participació, la informació
i la comunicació són vitals i amb aquest nou mitjà avançam en un dels objectius d’aquest govern; si bé
encara tenim feina per fer en matèria de comunicació i participació, aquesta publicació és sense dubte
una passa endavant. Us convidam a aprofitar-la per tenir coneixement dels nous serveis i infraestructures
que ja teniu a l’abast i dels que s’aniran obrint durant aquest any i el que ve, per tal que en pogueu fer ús
i accedir així als beneficis que us ofereixen i fer-nos-en arribar la vostra opinió. Al cap d’allà, és per això
que som aquí.Jaume Ferrer
President del Consell Insular de Formentera
FORMENTERA INFORMA’TNúmero 1 / Març 2010 | Exemplar gratuïtEdita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 | Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <[email protected]>Web: www.formentera.es | Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
D’actualitat Les notícies més actuals de la Pitiusa Menor. pàg 4
En Primera Persona Entrevista amb el president del Consell Insular de Formentera. pàg 6
Miscel·lània Tot el què has de saber de les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera pàg 9
Illa al Sud Un reportatge pels atractius turístics de la nostra illa. pàg 26
Posa’t al dia Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de març i abril. pàg 28
Les nostres veus En aquest primer número, la Pime ens acosta al seu món empresarial. pàg 30
Directori Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics. pàg 31
2 3
Sumari + Editorial
El Consell Insular ençata amb aquest primer número de la revista un nou canal de comunicació amb tots
els ciutadans i ciutadanes de Formentera. Aquesta publicació té l’objectiu de mantenir tothom, de cap a
cap de l’illa, puntualment informat, amb rigor i regularitat, de tot allò relacionat amb la gestió del dia a dia
i la planificació del futur immediat de Formentera, per tal que tenguin coneixement de primera mà de tot
allò que essent responsabilitat dels governants, directament els afecta. Transparència. La transparència
en la gestió pública i en l’acció de govern és una exigència de primer ordre que l’equip de govern del
Consell ha tengut com a prioritat indefugible des del primer dia i l’ha portada a la pràctica més enllà de les
paraules. Ara, amb aquesta iniciativa persistim en aquesta voluntat radicalment democràtica i pretenem
generar un major fluxe d’informació Consell-ciutadans que ara obrim en aquesta direcció però esperam
que ens retorni en la direcció inversa, per tal que la gent del carrer aprofiti aquest mitjà per, a partir
d’aquest coneixement de l’activitat del Consell, interpel·lar l’equip de govern i la nostra administració
les vegades que faci falta sobre els afers quotidians, la gestió, l’obra de govern, expressar dubtes, obtenir
més informació, donar-ne, fer propostes i col·laborar en interès propi i en el de tothom, a fer entre tots una
Formentera una mica millor cada dia.
Volem arribar a cada racó de la nostra illa, a cada vénda, a cada carrer, a cada bar, taller o oficina, per
fer el formenterer i la formenterera partíceps de l’acció de govern no només com a agents passius sinó
també com a actors de la vida pública, ja que la participació ciudadana és una eina bàsica per assolir
una democràcia més real i amb ella una societat més lliure i pròspera. Per a la participació, la informació
i la comunicació són vitals i amb aquest nou mitjà avançam en un dels objectius d’aquest govern; si bé
encara tenim feina per fer en matèria de comunicació i participació, aquesta publicació és sense dubte
una passa endavant. Us convidam a aprofitar-la per tenir coneixement dels nous serveis i infraestructures
que ja teniu a l’abast i dels que s’aniran obrint durant aquest any i el que ve, per tal que en pogueu fer ús
i accedir així als beneficis que us ofereixen i fer-nos-en arribar la vostra opinió. Al cap d’allà, és per això
que som aquí.Jaume Ferrer
President del Consell Insular de Formentera
FORMENTERA INFORMA’TNúmero 1 / Març 2010 | Exemplar gratuïtEdita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 | Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <[email protected]>Web: www.formentera.es | Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
D’actualitat Les notícies més actuals de la Pitiusa Menor. pàg 4
En Primera Persona Entrevista amb el president del Consell Insular de Formentera. pàg 6
Miscel·lània Tot el què has de saber de les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera pàg 9
Illa al Sud Un reportatge pels atractius turístics de la nostra illa. pàg 26
Posa’t al dia Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de març i abril. pàg 28
Les nostres veus En aquest primer número, la Pime ens acosta al seu món empresarial. pàg 30
Directori Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics. pàg 31
2 3
4
Rehabilitació dels camins de FoRmenteRa de
maneRa tRadicional
exteRnalització del seRvei de Recaptació. ampliació dels canals telemàtics existents entRe la institució insulaR i el ciutadà
El clima i la geografia de Formentera determinen l’estat de les articulacions de la nostra illa,
que, a causa de l’afluència de pluges, requereixen d’un manteniment periòdic.
Respecte d’aquesta qüestió, la conselleria d’Infraestructures, juntament amb el Consorci
Formentera Desenvolupament, disposen d’una brigada encarregada del manteniment de
camins amb el mètode tradicional, composada per un equip de 4 persones, que treballen
gràcies a l’adquisició de nova maquinària industrial, valorada per un import de 300 mil euros.
Per tal de determinar les actuacions prioritàries, els serveis tècnics del Consell de Formentera
han elaborat 2 projectes tècnics per a l’arranjament de 17 camins rurals, entre els quals
destaquen el Camí d’es Brolls, de 4.340,36 m o el Camí de s’Estufador, a la Mola, amb la
rehabilitació de 2.924,69 metres.
En total es rehabilitaran 16 quilòmetres de camins de terra, amb el sistema tradicional,
conservant tots els elements patrimonials que els envolten i caracteritzen, com les parets de
pedra seca o les pendents.
Des del mes de març, els ciutadans pagaran els seus impostos
municipals a l’Agència Tributària de les Illes Balears gràcies a la
delegació de competències en matèria de recaptació i cadastre per
part del Consell de Formentera.
Aquest traspàs de competències, aprovat per unanimitat en sessió
plenària de 27 de gener, millorarà els canals d’interrelació entre els
serveis administratius i el ciutadà, sobretot coincidint amb la propera
D’Actualitat
obertura de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Formentera (OAC), i
l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC).
El fet de comptar amb els avantatges que suposen la gestió d’una
estructura més organitzada i la possibilitat de realitzar la majoria dels
tràmits telemàticament ofereix un servei més còmode al ciutadà, que
podrà consultar i pagar els seus comptes des de qualsevol part del
món.
5
Rehabilitació de totes les paRets de pedRa seca de les caRReteRes pRincipals
FoRmenteRa Wi-Fi connexió Wi-Fi a un pReu simbòlic
El Consell Insular de Formentera, a través de
la conselleria de Benestar Social i Joventut,
ha gestionat diverses subvencions i convenis
que han permès contractar personal que
s’ha incorporat a les brigades encarregades,
entre d’altres tasques, de la rehabilitació de
les parets de pedra seca.
En primer lloc, gràcies a una subvenció del
Servei d’Ocupació a les Corporacions Local,
s’ha aconseguit reforçar el Servei d’Atenció
a Domicili de la Conselleria de Benestar
Social i Joventut amb la contractació de
dues persones, i intensificar el sector primari
mitjançant la contractació de cinc persones
A partir del març, els ciutadans de
Formentera tindran connexió Wi-Fi a
Internet per un preu simbòlic, gràcies a la
posada en marxa del projecte Formentera
Wi-fi, que permetrà els usuaris contractar un
accés a Internet d’1 Mb de velocitat.
Aquest projecte permet proporcionar
cobertura tant als nuclis urbans com als
interurbans, tot i que a determinades àrees
disseminades poden trobar-se dificultats
per a connectar-se. En aquests casos, s’ha
previst la instal·lació d’un aparell d’accés a
Internet als seus domicilis, que els permetrà
encarregades de serveis com l’arranjament
de parets de pedra seca i de camins rurals.
En segon lloc, a través de la signatura d’un
conveni Consell – SOIB amb la finalitat
d’afavorir la requalificació professional de
treballadors en atur dels sectors en declivi
o de sectors emergents, s’ha contractat a
cinc persones més, dos d’elles dedicades
a l’arranjament dels tradicionals murs de
pedra seca.
A banda d’aquests projectes, el mes de
gener es va engegar el programa pilot de
“Formació en alternança”, amb l’objectiu
de recuperar la figura de l’”aprenent”, amb
l’alternança de la feina i de la formació.
Els deu alumnes participants, d’entre 16
i 29 anys, s’han incorporat als serveis de
manteniment del Consell i, de forma puntual,
també han contribuït a la conservació de les
parets de pedra seca.
Les parets rehabilitades a través de tots
aquests projectes constitueixen les que
van des de la Savina fins a Es Caló, i s’hi
treballarà fins a haver repassat la resta de les
vies principals.
la connexió al servei.
Per a començar a utilitzar el servei, els
demandants només s’hauran de donar
d’alta a través d’un número telefònic que
la conselleria de Noves Tecnologies posarà
a la seva disposició. Un cop enregistrada
la sol·licitud, se’ls enviaran les claus
per a accedir al sistema i en cas que es
requereixi assistència tècnica, podran fer-ho
directament a Formentera.
Els internautes podran navegar per tota
la world wide web sense restriccions i fer
ús del correu electrònic, tant si ho fan des
d’ordinadors portàtils, fixes o telèfons amb
connexió Wi Fi a Internet.
Aquest projecte ha comptat amb el
finançament del Pla Estratègic estatal i
la Conselleria de Noves tecnologies del
Consell insular de Formentera ha tramitat
la preceptiva llicència com a operador de
Telecomunicacions que atorga la Comissió
del Mercat de les Telecomunicacions
(CMT).
4
Rehabilitació dels camins de FoRmenteRa de
maneRa tRadicional
exteRnalització del seRvei de Recaptació. ampliació dels canals telemàtics existents entRe la institució insulaR i el ciutadà
El clima i la geografia de Formentera determinen l’estat de les articulacions de la nostra illa,
que, a causa de l’afluència de pluges, requereixen d’un manteniment periòdic.
Respecte d’aquesta qüestió, la conselleria d’Infraestructures, juntament amb el Consorci
Formentera Desenvolupament, disposen d’una brigada encarregada del manteniment de
camins amb el mètode tradicional, composada per un equip de 4 persones, que treballen
gràcies a l’adquisició de nova maquinària industrial, valorada per un import de 300 mil euros.
Per tal de determinar les actuacions prioritàries, els serveis tècnics del Consell de Formentera
han elaborat 2 projectes tècnics per a l’arranjament de 17 camins rurals, entre els quals
destaquen el Camí d’es Brolls, de 4.340,36 m o el Camí de s’Estufador, a la Mola, amb la
rehabilitació de 2.924,69 metres.
En total es rehabilitaran 16 quilòmetres de camins de terra, amb el sistema tradicional,
conservant tots els elements patrimonials que els envolten i caracteritzen, com les parets de
pedra seca o les pendents.
Des del mes de març, els ciutadans pagaran els seus impostos
municipals a l’Agència Tributària de les Illes Balears gràcies a la
delegació de competències en matèria de recaptació i cadastre per
part del Consell de Formentera.
Aquest traspàs de competències, aprovat per unanimitat en sessió
plenària de 27 de gener, millorarà els canals d’interrelació entre els
serveis administratius i el ciutadà, sobretot coincidint amb la propera
D’Actualitat
obertura de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Formentera (OAC), i
l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC).
El fet de comptar amb els avantatges que suposen la gestió d’una
estructura més organitzada i la possibilitat de realitzar la majoria dels
tràmits telemàticament ofereix un servei més còmode al ciutadà, que
podrà consultar i pagar els seus comptes des de qualsevol part del
món.
5
Rehabilitació de totes les paRets de pedRa seca de les caRReteRes pRincipals
FoRmenteRa Wi-Fi connexió Wi-Fi a un pReu simbòlic
El Consell Insular de Formentera, a través de
la conselleria de Benestar Social i Joventut,
ha gestionat diverses subvencions i convenis
que han permès contractar personal que
s’ha incorporat a les brigades encarregades,
entre d’altres tasques, de la rehabilitació de
les parets de pedra seca.
En primer lloc, gràcies a una subvenció del
Servei d’Ocupació a les Corporacions Local,
s’ha aconseguit reforçar el Servei d’Atenció
a Domicili de la Conselleria de Benestar
Social i Joventut amb la contractació de
dues persones, i intensificar el sector primari
mitjançant la contractació de cinc persones
A partir del març, els ciutadans de
Formentera tindran connexió Wi-Fi a
Internet per un preu simbòlic, gràcies a la
posada en marxa del projecte Formentera
Wi-fi, que permetrà els usuaris contractar un
accés a Internet d’1 Mb de velocitat.
Aquest projecte permet proporcionar
cobertura tant als nuclis urbans com als
interurbans, tot i que a determinades àrees
disseminades poden trobar-se dificultats
per a connectar-se. En aquests casos, s’ha
previst la instal·lació d’un aparell d’accés a
Internet als seus domicilis, que els permetrà
encarregades de serveis com l’arranjament
de parets de pedra seca i de camins rurals.
En segon lloc, a través de la signatura d’un
conveni Consell – SOIB amb la finalitat
d’afavorir la requalificació professional de
treballadors en atur dels sectors en declivi
o de sectors emergents, s’ha contractat a
cinc persones més, dos d’elles dedicades
a l’arranjament dels tradicionals murs de
pedra seca.
A banda d’aquests projectes, el mes de
gener es va engegar el programa pilot de
“Formació en alternança”, amb l’objectiu
de recuperar la figura de l’”aprenent”, amb
l’alternança de la feina i de la formació.
Els deu alumnes participants, d’entre 16
i 29 anys, s’han incorporat als serveis de
manteniment del Consell i, de forma puntual,
també han contribuït a la conservació de les
parets de pedra seca.
Les parets rehabilitades a través de tots
aquests projectes constitueixen les que
van des de la Savina fins a Es Caló, i s’hi
treballarà fins a haver repassat la resta de les
vies principals.
la connexió al servei.
Per a començar a utilitzar el servei, els
demandants només s’hauran de donar
d’alta a través d’un número telefònic que
la conselleria de Noves Tecnologies posarà
a la seva disposició. Un cop enregistrada
la sol·licitud, se’ls enviaran les claus
per a accedir al sistema i en cas que es
requereixi assistència tècnica, podran fer-ho
directament a Formentera.
Els internautes podran navegar per tota
la world wide web sense restriccions i fer
ús del correu electrònic, tant si ho fan des
d’ordinadors portàtils, fixes o telèfons amb
connexió Wi Fi a Internet.
Aquest projecte ha comptat amb el
finançament del Pla Estratègic estatal i
la Conselleria de Noves tecnologies del
Consell insular de Formentera ha tramitat
la preceptiva llicència com a operador de
Telecomunicacions que atorga la Comissió
del Mercat de les Telecomunicacions
(CMT).
En Primera Persona
Jaume Ferrer compleix dos anys i mig com a President del primer
Consell Insular de Formentera i ens ofereix aquesta entrevista per a
respondre a les moltes preguntes a què donen lloc aquests anys de
mandat.
Com a primer president que té Formentera...què suposa a
nivell personal assumir aquest repte?
A nivell personal, assumir aquest repte històric per la nostra illa i
poder formar part de la història com a primer president del Consell
Insular de Formentera, és un repte molt estimulant. Primer de tot, per
tot el que hem hagut de treballar per arribar fins aquí i després per la
consolidació de l’equip de govern, amb el partit socialista, que crec
que passarem a la història per haver set el primer equip de govern del
Consell de Formentera i també per un canvi en la gestió i la forma de
fer política a l’illa.
La seva trajectòria professional mai ha estat lligada
directament a la política...com es va produir aquesta transició
cap a la vida política?
És un canvi que s’ha anat produint progressivament al llarg de
la meva vida, perquè sempre he estat molt lligat als moviments
associatius. Per exemple, he passat per totes les tasques que es
poden fer dins un club esportiu, com a part de la directiva del Club
Formentera, jugador, entrenador o delegat.També vaig passar 5 o
6 anys com a president de l’Associació de Festes de Sant Ferran,
que va ser una època molt polida perquè érem un grup de gent que
treballàvem desinteressadament, de manera que es va teixir una gran
amistat entre nosaltres. Més tard, l’any 2001, vaig assumir la gerència
del Consorci Formentera Desenvolupament i després al 2003, Isidor
Torres em va proposar d’anar a les llistes electorals com a número 2 i
vaig acceptar. Des d’aquest moment, tot va ser progressiu i per unes
circumstàncies determinades, un grup de gent de carrer decidírem
que Formentera necessitava una altra força política, deslligada dels
grans partits estatals, que tengués com a únic objectiu treballar per
als interessos de la nostra illa i la seva gent.
Va arribar a la política des del moviment associatiu?
Efectivament. Formentera com a lloc petit, sempre s’ha caracteritzar
per la importància del moviment associatiu. Les dimensions físiques
i humanes de la nostra illa s’hi ofereixen, de manera que és molt fàcil
acabar implicat i col·laborant en diferents . Jo mateix també he estat
en la directiva de l’Associació de Ramaders de Formentera.
La vida de polític no és fàcil de compaginar amb la vida
familiar...Has hagut de renunciar a alguna cosa per a poder
exercir aquest càrrec?
Sí que és veritat que tot i no renunciar a estar amb la família i a
col·laborar en les tasques familiars, un mateix està molt condicionat
per reunions, viatges, etc. És una feina que requereix una dedicació
absoluta, 24 hores al dia per la responsabilitat que t’exigeix el
càrrec...Evidentment, això porta un desgast. Jo disfrutaria de poder
passar més temps en família, de la mateixa manera que la meva
família també li agradaria estar més amb jo. Els meus fills em veuen
amb la maleta i em demanen “ Papi, ja te’n tornes?”...això és el que
més malament es duu, però s’intenta combinar de la millor manera
possible.
Per poder governar és molt important envoltar-se d’un bon
equip de govern....està satisfet amb la feina que està duent a
terme el teu equip?
Jo estic molt satisfet amb totes les àrees. Cada conseller està
“a FoRmenteRa
vivim la política a peu de caRReR”
ToTs els consellers han haguT de lluiTar per presTar els serveis que perToquen a un consell, a més de les compeTències municipals. som una insTiTució única a l’esTaT espanyol, i això a vegades ho complica més.
desenvolupant una feina molt important, treballant molt intensament.
Crec que s’està portant un bon ritme de feina i sobretot tenint en
compte l’inici del mandat al 2007 en què el repte era la posada en
marxa del Consell de Formentera. Jo vull recordar que, abans de les
eleccions, quan la gent parlava de convertir l’Ajuntament en Consell,
tothom es posava les mans al cap, perquè s’entenia que seria molt
complicat gestionar aquesta nova institució. La veritat és que no ha
estat fàcil, però s’ha fet un esforç, s’ha contractat el personal adient
per donar el servei que aquesta institució ha de donar, i creim que en
aquests moment la gent ja ho té assumit. Per aquest motiu, m’agrada
recordar l’esforç que s’ha fet per aconseguir aquesta continuïtat i
cohesió. Tots els consellers han hagut de lluitar per prestar els serveis
que pertoquen a un consell, a més de les competències municipals.
Som una institució única a l’estat espanyol, i això a vegades ho
complica més. Però en general, molt satisfet. S’estan duent a terme
tots els compromisos de la campanya en matèria d’equipaments i
instal·lacions, i creim que en el què queda de mandat podrem donar
solució a molts d’aquests temes. Però evidentment, 4 anys donen per
al que donen.
Com definiria el dia a dia d’un polític?
Marcat per una agenda molt ocupada. Des de la meva experiència,
vas marcat i a remolc de l’agenda. Moltes vegades, comentant-t’ho
amb presidents de la resta de consells insulars, ells tenen un privilegi
que nosaltres no tenim, que es poder treballar amb la tranquil·litat
de comptar amb un primer filtre per part dels ajuntaments. Nosaltres
som Consell-Ajuntament, per la qual cosa no podem gaudir d’aquesta
tranquil·litat de poder observar la política des d’uns esglaons mes
amunt. A Formentera vivim la política a peu de carrer.
Però precisament aquest fet té molts avantatges...
Si, té l’avantatge de tenir un tracte directe amb els ciutadans i
ciutadanes, i crec que si hi ha alguna cosa a lloar de l’actual equip
de govern és el fet que estam sempre molt prop de la gent, el que a
la vegada és bàsic per detectar mancances i problemes que hi hagi.
Crec que nosaltres hem continuat sent persones del carrer, els de
sempre...evidentment amb una agenda que ens marca el dia a dia,
però amb grans satisfaccions que al final del dia t’emportes amb tu.
Ja hem passat l’equador del mandat, quin futur espera a
Formentera?
Bé, jo crec que Formentera té un gran futur, i sempre l’ha tengut,
però és important que segueixi havent-t’hi polítics compromesos
amb la preservació de la nostra illa, tant a nivell territorial com medi
ambiental. En aquest respecte, s’ha de seguir una política molt clara,
ja que som una illa que vivim gairebé exclusivament del turisme, un
turisme que ens visita pel que és Formentera, i no pel que alguns
voldrien convertir-la en benefici propi. Si continuem amb aquesta
6 7
En Primera Persona
Jaume Ferrer compleix dos anys i mig com a President del primer
Consell Insular de Formentera i ens ofereix aquesta entrevista per a
respondre a les moltes preguntes a què donen lloc aquests anys de
mandat.
Com a primer president que té Formentera...què suposa a
nivell personal assumir aquest repte?
A nivell personal, assumir aquest repte històric per la nostra illa i
poder formar part de la història com a primer president del Consell
Insular de Formentera, és un repte molt estimulant. Primer de tot, per
tot el que hem hagut de treballar per arribar fins aquí i després per la
consolidació de l’equip de govern, amb el partit socialista, que crec
que passarem a la història per haver set el primer equip de govern del
Consell de Formentera i també per un canvi en la gestió i la forma de
fer política a l’illa.
La seva trajectòria professional mai ha estat lligada
directament a la política...com es va produir aquesta transició
cap a la vida política?
És un canvi que s’ha anat produint progressivament al llarg de
la meva vida, perquè sempre he estat molt lligat als moviments
associatius. Per exemple, he passat per totes les tasques que es
poden fer dins un club esportiu, com a part de la directiva del Club
Formentera, jugador, entrenador o delegat.També vaig passar 5 o
6 anys com a president de l’Associació de Festes de Sant Ferran,
que va ser una època molt polida perquè érem un grup de gent que
treballàvem desinteressadament, de manera que es va teixir una gran
amistat entre nosaltres. Més tard, l’any 2001, vaig assumir la gerència
del Consorci Formentera Desenvolupament i després al 2003, Isidor
Torres em va proposar d’anar a les llistes electorals com a número 2 i
vaig acceptar. Des d’aquest moment, tot va ser progressiu i per unes
circumstàncies determinades, un grup de gent de carrer decidírem
que Formentera necessitava una altra força política, deslligada dels
grans partits estatals, que tengués com a únic objectiu treballar per
als interessos de la nostra illa i la seva gent.
Va arribar a la política des del moviment associatiu?
Efectivament. Formentera com a lloc petit, sempre s’ha caracteritzar
per la importància del moviment associatiu. Les dimensions físiques
i humanes de la nostra illa s’hi ofereixen, de manera que és molt fàcil
acabar implicat i col·laborant en diferents . Jo mateix també he estat
en la directiva de l’Associació de Ramaders de Formentera.
La vida de polític no és fàcil de compaginar amb la vida
familiar...Has hagut de renunciar a alguna cosa per a poder
exercir aquest càrrec?
Sí que és veritat que tot i no renunciar a estar amb la família i a
col·laborar en les tasques familiars, un mateix està molt condicionat
per reunions, viatges, etc. És una feina que requereix una dedicació
absoluta, 24 hores al dia per la responsabilitat que t’exigeix el
càrrec...Evidentment, això porta un desgast. Jo disfrutaria de poder
passar més temps en família, de la mateixa manera que la meva
família també li agradaria estar més amb jo. Els meus fills em veuen
amb la maleta i em demanen “ Papi, ja te’n tornes?”...això és el que
més malament es duu, però s’intenta combinar de la millor manera
possible.
Per poder governar és molt important envoltar-se d’un bon
equip de govern....està satisfet amb la feina que està duent a
terme el teu equip?
Jo estic molt satisfet amb totes les àrees. Cada conseller està
“a FoRmenteRa
vivim la política a peu de caRReR”
ToTs els consellers han haguT de lluiTar per presTar els serveis que perToquen a un consell, a més de les compeTències municipals. som una insTiTució única a l’esTaT espanyol, i això a vegades ho complica més.
desenvolupant una feina molt important, treballant molt intensament.
Crec que s’està portant un bon ritme de feina i sobretot tenint en
compte l’inici del mandat al 2007 en què el repte era la posada en
marxa del Consell de Formentera. Jo vull recordar que, abans de les
eleccions, quan la gent parlava de convertir l’Ajuntament en Consell,
tothom es posava les mans al cap, perquè s’entenia que seria molt
complicat gestionar aquesta nova institució. La veritat és que no ha
estat fàcil, però s’ha fet un esforç, s’ha contractat el personal adient
per donar el servei que aquesta institució ha de donar, i creim que en
aquests moment la gent ja ho té assumit. Per aquest motiu, m’agrada
recordar l’esforç que s’ha fet per aconseguir aquesta continuïtat i
cohesió. Tots els consellers han hagut de lluitar per prestar els serveis
que pertoquen a un consell, a més de les competències municipals.
Som una institució única a l’estat espanyol, i això a vegades ho
complica més. Però en general, molt satisfet. S’estan duent a terme
tots els compromisos de la campanya en matèria d’equipaments i
instal·lacions, i creim que en el què queda de mandat podrem donar
solució a molts d’aquests temes. Però evidentment, 4 anys donen per
al que donen.
Com definiria el dia a dia d’un polític?
Marcat per una agenda molt ocupada. Des de la meva experiència,
vas marcat i a remolc de l’agenda. Moltes vegades, comentant-t’ho
amb presidents de la resta de consells insulars, ells tenen un privilegi
que nosaltres no tenim, que es poder treballar amb la tranquil·litat
de comptar amb un primer filtre per part dels ajuntaments. Nosaltres
som Consell-Ajuntament, per la qual cosa no podem gaudir d’aquesta
tranquil·litat de poder observar la política des d’uns esglaons mes
amunt. A Formentera vivim la política a peu de carrer.
Però precisament aquest fet té molts avantatges...
Si, té l’avantatge de tenir un tracte directe amb els ciutadans i
ciutadanes, i crec que si hi ha alguna cosa a lloar de l’actual equip
de govern és el fet que estam sempre molt prop de la gent, el que a
la vegada és bàsic per detectar mancances i problemes que hi hagi.
Crec que nosaltres hem continuat sent persones del carrer, els de
sempre...evidentment amb una agenda que ens marca el dia a dia,
però amb grans satisfaccions que al final del dia t’emportes amb tu.
Ja hem passat l’equador del mandat, quin futur espera a
Formentera?
Bé, jo crec que Formentera té un gran futur, i sempre l’ha tengut,
però és important que segueixi havent-t’hi polítics compromesos
amb la preservació de la nostra illa, tant a nivell territorial com medi
ambiental. En aquest respecte, s’ha de seguir una política molt clara,
ja que som una illa que vivim gairebé exclusivament del turisme, un
turisme que ens visita pel que és Formentera, i no pel que alguns
voldrien convertir-la en benefici propi. Si continuem amb aquesta
6 7
9
el casal de jovesEl Casal de Joves, ubicat al Centre Social
es Molí, va ser inaugurat el març de 2007,
amb l’objectiu d’oferir un espai d’oci per
als joves de Formentera. Han passat ja 3
anys, i aquest centre s’ha consolidat com
una alternativa d’oci juvenil, que fomenta la
participació dels adolescents i els hi facilita
recursos d’informació, infraestructurals,
humans i econòmics.
En definitiva, espais com el Casal de Joves
pretenen facilitar el desenvolupament
personal dels i de les joves, així com la
prevenció de conductes conflictives,
valorant també de manera important la
necessitat de promocionar activitats d’oci
que complementin l’oferta ja existent com
l’esportiva o d’altres activitats lúdiques que
es desenvolupen de manera esporàdica.
Els espais d’aquest tipus han de canalitzar
l’atenció que es mereixen els i les
adolescents posant al seu abast oportunitats,
experiències, informació, etc. Representen
eines i mecanismes que els ajuden en el seu
procés cap a la vida adulta. Aquestes eines
no només les troben en contextos familiars
o educatius com el món escolar, sinó que
les han de poder trobar en altres nivells no
formals on es relacionin amb els seus iguals.
El Casal de Joves és un servei des del qual
es poden desenvolupar diferents activitats
i accedir a diferents espais, adreçats a la
població jove, d’entre 10 i 26 anys, que
poden fer ús de les diferents sales segons la
demanda i l’horari que s’estableix.
Els espais del Casal de Joves són, una sala
d’oci, on els joves s’hi poden reunir, llegir
la premsa, revistes juvenils, jugar a jocs de
taula, consultar internet i altres activitats
de tipus lúdic de manera gratuïta, una sala
d’assaig equipada amb material bàsic per a
grups de música constituïts com a tal, que
necessitin un espai per als seus assaigs i
una sala de reunions, destinada a entitats,
associacions i grups per mantenir-hi les
seves reunions.
Mensualment es desenvolupen activitats
com tallers de cuina, funky, decoració
nadalenca, cant, maquillatge, i tornejos
de “Sing Star”, futbolí, o tennis taula i es
realitzen sortides, algunes d’elles a Eivissa
per a visitar altres casals de joventut i fer
diferents activitats.
Moltes d’aquestes activitats són
programades per l’equip de monitors del
Casal, que també tenen en compte les
demandes dels mateixos joves a l’hora
d’incloure les activitats a la programació.
Mónica Rey Ferrer | Tècnica de Joventut del Consell Insular de Formentera
Miscel·lània
La primera Xarxa Socioeducativa de
Formentera, constituïda a principis d’any,
és un organisme de caràcter participatiu
on es debaten totes les problemàtiques
que afecten els joves de Formentera, sota el
prisma de cada entitat participant.
Integrada per professionals del món
educatiu, dels serveis socials, del camp
sociosanitari, els cossos de seguretat, les
famílies, les associacions culturals i els
mateixos joves, té com a objectiu definir
escenaris de futur, estratègies d’actuació i
processos de col·laboració.
La seva estructura flexible la converteix
en un organisme idoni per a adaptar-se
a un entorn comunitari caracteritzat per
l’augment de població i les possibilitats
d’interacció.
1a. xaRxa socioeducativade FoRmenteRa
Respecte d’això, les primeres línies
d’actuació van encaminades a solucionar
deficiències detectades a Formentera com
la manca d’oci nocturn per als adolescents
de l’illa, amb un rang d’edat d’entre 12 i 16
anys, i la manca d’espais polivalents per als
menors del nucli urbà de Sant Ferran.
Per aquest motiu, s’han creat grups de feina
que treballen per a solucionar els problemes
detectats, amb la col·laboració d’un tècnic
expert en xarxes socioeducatives, amb una
experiència de més de 10 anys en aquest
camp.
BenesTar social i JovenTuT
8
línia i poguéssim revalidar el govern a les
properes eleccions, crec que Formentera
podria tenir un gran canvi en 8 anys, amb un
futur molt esperançador.
Quins son els valors que han
caracteritzat la vostra etapa fins a dia
d’avui?
Crec que s’ha caracteritzat per donar solució
a la mancança de serveis per a la gent. Ja
anteriorment es va posar en marxa l’hospital,
ara es posarà en marxa el Centre de Dia, un
equipament sociosanitari molt important,
així com la residència de majors, una altra
demanda de ple dret que es veurà complert
en un any i mig o dos, i que permetrà que
tota aquesta gent que ara està a Eivissa
pugui estar prop dels seus. Això seria en
matèria sanitària, però també hi ha cultura,
esports, i una aposta molt ambiciosa en
serveis socials. Paral·lelament, no podem
oblidar totes les millores que s’estan fent i es
faran als nuclis urbans, com a la Mola, a Sant
Francesc, a Es pujols, etc. Totes aquestes
obres van encaminades a la millora de la
qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes
de Formentera.
En aquests temps, on s’estan destapant
tants casos de corrupció, quina és la
posició del president del Consell de
Formentera?
Com a polític, diria que per uns pocs la
imatge de la classe política està quedant
molt danyada i perjudicada. Jo sóc de la
opinió que qui la fa, l’ha de pagar. En aquesta
nova etapa que s’està obrint, de treure tota
aquesta mala fe i poca honestedat que hi
ha hagut en certs càrrecs, crec que els que
estam en política o els futurs candidats,
hem de poder dir que no es pot seguir per
aquest camí i que no es pot jugar amb els
sous dels ciutadans per un interès particular.
La justícia ha de treballar perquè recaigui el
pes judicial en aquests casos i que cadascú
pagui per el què ha fet. De totes maneres,
allò pitjor és què per uns pocs sortim tots
malparats, i estic segur que en política hi ha
molta gent honrada que treballa fent honor
al càrrec que exerceix. Que l’honestedat es
vegi malmesaa i que tota la classe política
estigui dins el mateix sac per quatre
corruptes...crec que fa molt de mal i que
d’alguna manera es crea aquest corrent
d’opinió que tots els polítics són iguals.
Quines serien les actuacions que
s’haurien de dur a terme per apropar la
política a la ciutadania?
En primer lloc, estar prop de la gent i en
segon lloc, portar a terme accions a nivell
polític. Respecte la participació ciutadana,
nosaltres tenim molt clar el camí a seguir.
Quan estigui el Reglament Orgànic
del Consell de Formentera (ROC) a ple
rendiment, podrem desenvolupar tot el tema
de participació. Tenim un casal d’Entitats
que serà inaugurat pròximament i que
donarà cabuda a totes les associacions, es
crearà un Consell de Participació Ciutadana,
que marcarà el camí a seguir per la institució
i les associacions. Creim que aquest consell
és bàsic perquè la gent pugui marcar el
dia a dia dels polítics d’una manera més
activa. No podem viure d’esquena al carrer,
i després en període electoral anar a tocar
les portes per demanar el vot. Crec que això
no s’ha de fer, però malauradament s’ha fet
moltes vegades. Pensam que la línia a seguir
va lligada íntegrament amb la participació
ciutadana.
El balanç de la trajectòria fins ara és molt
positiu...Quins són els plans de futur
per en Jaume Ferrer, el pare de família
i per en Jaume Ferrer, el president del
Consell de Formentera?
Els plans de futur van completament lligats.
Pel que fa al futur immediat, esper poder
arribar al final del mandat amb els deures
fets, i poder dir a la gent que hem fet tot allò
a què ens vàrem comprometre. Això seria
l’objectiu a curt termini. A llarg termini, no
ho sabria dir... hi haurà unes eleccions, cada
partit haurà de resoldre els seus candidats,
i després ja se’n parlarà. A nivell personal,
poder dedicar un poc mes de temps a la
meva família, però com ja he dit abans, anirà
completament lligat al meu dia a dia com a
president del Consell de Formentera.
Un polític es fa o neix? Va unit. Un hi ha de néixer, però també
t’ha d’agradar, i després t’hi has de fer mitjançant l’experiència.
Lloc emblemàtic de Formentera? Es Racó de sa Pujada, es Caló
des Morts i la torre des Pi des Català, on vaig passar molts bons
moments de la meva infància. Món literari o àudiovisual? Literari.
Què et treu un somriure immediat? La felicitat d’un nen. Què
t’exaspera? La mentida i la hipocresia. Qualitat que valores?
Honestedat. Personatge que admires? Nelson Mandela. Què
t’evoca la paraula política? Treballar pel poble que estimes. Aigua,
foc, terra o aire? Aigua i terra.
quesTionari curT
9
el casal de jovesEl Casal de Joves, ubicat al Centre Social
es Molí, va ser inaugurat el març de 2007,
amb l’objectiu d’oferir un espai d’oci per
als joves de Formentera. Han passat ja 3
anys, i aquest centre s’ha consolidat com
una alternativa d’oci juvenil, que fomenta la
participació dels adolescents i els hi facilita
recursos d’informació, infraestructurals,
humans i econòmics.
En definitiva, espais com el Casal de Joves
pretenen facilitar el desenvolupament
personal dels i de les joves, així com la
prevenció de conductes conflictives,
valorant també de manera important la
necessitat de promocionar activitats d’oci
que complementin l’oferta ja existent com
l’esportiva o d’altres activitats lúdiques que
es desenvolupen de manera esporàdica.
Els espais d’aquest tipus han de canalitzar
l’atenció que es mereixen els i les
adolescents posant al seu abast oportunitats,
experiències, informació, etc. Representen
eines i mecanismes que els ajuden en el seu
procés cap a la vida adulta. Aquestes eines
no només les troben en contextos familiars
o educatius com el món escolar, sinó que
les han de poder trobar en altres nivells no
formals on es relacionin amb els seus iguals.
El Casal de Joves és un servei des del qual
es poden desenvolupar diferents activitats
i accedir a diferents espais, adreçats a la
població jove, d’entre 10 i 26 anys, que
poden fer ús de les diferents sales segons la
demanda i l’horari que s’estableix.
Els espais del Casal de Joves són, una sala
d’oci, on els joves s’hi poden reunir, llegir
la premsa, revistes juvenils, jugar a jocs de
taula, consultar internet i altres activitats
de tipus lúdic de manera gratuïta, una sala
d’assaig equipada amb material bàsic per a
grups de música constituïts com a tal, que
necessitin un espai per als seus assaigs i
una sala de reunions, destinada a entitats,
associacions i grups per mantenir-hi les
seves reunions.
Mensualment es desenvolupen activitats
com tallers de cuina, funky, decoració
nadalenca, cant, maquillatge, i tornejos
de “Sing Star”, futbolí, o tennis taula i es
realitzen sortides, algunes d’elles a Eivissa
per a visitar altres casals de joventut i fer
diferents activitats.
Moltes d’aquestes activitats són
programades per l’equip de monitors del
Casal, que també tenen en compte les
demandes dels mateixos joves a l’hora
d’incloure les activitats a la programació.
Mónica Rey Ferrer | Tècnica de Joventut del Consell Insular de Formentera
Miscel·lània
La primera Xarxa Socioeducativa de
Formentera, constituïda a principis d’any,
és un organisme de caràcter participatiu
on es debaten totes les problemàtiques
que afecten els joves de Formentera, sota el
prisma de cada entitat participant.
Integrada per professionals del món
educatiu, dels serveis socials, del camp
sociosanitari, els cossos de seguretat, les
famílies, les associacions culturals i els
mateixos joves, té com a objectiu definir
escenaris de futur, estratègies d’actuació i
processos de col·laboració.
La seva estructura flexible la converteix
en un organisme idoni per a adaptar-se
a un entorn comunitari caracteritzat per
l’augment de població i les possibilitats
d’interacció.
1a. xaRxa socioeducativade FoRmenteRa
Respecte d’això, les primeres línies
d’actuació van encaminades a solucionar
deficiències detectades a Formentera com
la manca d’oci nocturn per als adolescents
de l’illa, amb un rang d’edat d’entre 12 i 16
anys, i la manca d’espais polivalents per als
menors del nucli urbà de Sant Ferran.
Per aquest motiu, s’han creat grups de feina
que treballen per a solucionar els problemes
detectats, amb la col·laboració d’un tècnic
expert en xarxes socioeducatives, amb una
experiència de més de 10 anys en aquest
camp.
BenesTar social i JovenTuT
8
línia i poguéssim revalidar el govern a les
properes eleccions, crec que Formentera
podria tenir un gran canvi en 8 anys, amb un
futur molt esperançador.
Quins son els valors que han
caracteritzat la vostra etapa fins a dia
d’avui?
Crec que s’ha caracteritzat per donar solució
a la mancança de serveis per a la gent. Ja
anteriorment es va posar en marxa l’hospital,
ara es posarà en marxa el Centre de Dia, un
equipament sociosanitari molt important,
així com la residència de majors, una altra
demanda de ple dret que es veurà complert
en un any i mig o dos, i que permetrà que
tota aquesta gent que ara està a Eivissa
pugui estar prop dels seus. Això seria en
matèria sanitària, però també hi ha cultura,
esports, i una aposta molt ambiciosa en
serveis socials. Paral·lelament, no podem
oblidar totes les millores que s’estan fent i es
faran als nuclis urbans, com a la Mola, a Sant
Francesc, a Es pujols, etc. Totes aquestes
obres van encaminades a la millora de la
qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes
de Formentera.
En aquests temps, on s’estan destapant
tants casos de corrupció, quina és la
posició del president del Consell de
Formentera?
Com a polític, diria que per uns pocs la
imatge de la classe política està quedant
molt danyada i perjudicada. Jo sóc de la
opinió que qui la fa, l’ha de pagar. En aquesta
nova etapa que s’està obrint, de treure tota
aquesta mala fe i poca honestedat que hi
ha hagut en certs càrrecs, crec que els que
estam en política o els futurs candidats,
hem de poder dir que no es pot seguir per
aquest camí i que no es pot jugar amb els
sous dels ciutadans per un interès particular.
La justícia ha de treballar perquè recaigui el
pes judicial en aquests casos i que cadascú
pagui per el què ha fet. De totes maneres,
allò pitjor és què per uns pocs sortim tots
malparats, i estic segur que en política hi ha
molta gent honrada que treballa fent honor
al càrrec que exerceix. Que l’honestedat es
vegi malmesaa i que tota la classe política
estigui dins el mateix sac per quatre
corruptes...crec que fa molt de mal i que
d’alguna manera es crea aquest corrent
d’opinió que tots els polítics són iguals.
Quines serien les actuacions que
s’haurien de dur a terme per apropar la
política a la ciutadania?
En primer lloc, estar prop de la gent i en
segon lloc, portar a terme accions a nivell
polític. Respecte la participació ciutadana,
nosaltres tenim molt clar el camí a seguir.
Quan estigui el Reglament Orgànic
del Consell de Formentera (ROC) a ple
rendiment, podrem desenvolupar tot el tema
de participació. Tenim un casal d’Entitats
que serà inaugurat pròximament i que
donarà cabuda a totes les associacions, es
crearà un Consell de Participació Ciutadana,
que marcarà el camí a seguir per la institució
i les associacions. Creim que aquest consell
és bàsic perquè la gent pugui marcar el
dia a dia dels polítics d’una manera més
activa. No podem viure d’esquena al carrer,
i després en període electoral anar a tocar
les portes per demanar el vot. Crec que això
no s’ha de fer, però malauradament s’ha fet
moltes vegades. Pensam que la línia a seguir
va lligada íntegrament amb la participació
ciutadana.
El balanç de la trajectòria fins ara és molt
positiu...Quins són els plans de futur
per en Jaume Ferrer, el pare de família
i per en Jaume Ferrer, el president del
Consell de Formentera?
Els plans de futur van completament lligats.
Pel que fa al futur immediat, esper poder
arribar al final del mandat amb els deures
fets, i poder dir a la gent que hem fet tot allò
a què ens vàrem comprometre. Això seria
l’objectiu a curt termini. A llarg termini, no
ho sabria dir... hi haurà unes eleccions, cada
partit haurà de resoldre els seus candidats,
i després ja se’n parlarà. A nivell personal,
poder dedicar un poc mes de temps a la
meva família, però com ja he dit abans, anirà
completament lligat al meu dia a dia com a
president del Consell de Formentera.
Un polític es fa o neix? Va unit. Un hi ha de néixer, però també
t’ha d’agradar, i després t’hi has de fer mitjançant l’experiència.
Lloc emblemàtic de Formentera? Es Racó de sa Pujada, es Caló
des Morts i la torre des Pi des Català, on vaig passar molts bons
moments de la meva infància. Món literari o àudiovisual? Literari.
Què et treu un somriure immediat? La felicitat d’un nen. Què
t’exaspera? La mentida i la hipocresia. Qualitat que valores?
Honestedat. Personatge que admires? Nelson Mandela. Què
t’evoca la paraula política? Treballar pel poble que estimes. Aigua,
foc, terra o aire? Aigua i terra.
quesTionari curT
10
Als darrers anys, a Formentera, han canviat moltes coses. L’àmbit del
benestar social, en particular, és molt sensible a segons quins canvis.
Si tenim en compte l’augment demogràfic, les característiques dels
nouvinguts, el nivell de demanda de tots el ciutadans i l’assumpció
de noves competències (fins no fa gaire, gestionades des d’Eivissa),
ens adonem que s’ha produït una important adaptació a la nova
situació.
Fins fa relativament poc, a tots els municipis, la principal funció de
molts dels serveis socials bàsics era fer tot el possible per a que totes
les persones tinguessin un nivell mínim de recursos. Avui en dia, la
cosa ha canviat. Ha estat fonamental la posada en funcionament de
dues noves normatives: la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal
i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (anomenada
erròniament “Llei de Dependència”) i la Llei de Serveis Socials de les
Illes Balears. Ha suposat un important canvi, sobretot de perspectiva.
Ara es reconeix no només una necessitat i uns recursos per acomplir-
la, sinó que es reconeix un “dret subjectiu” de la persona a rebre
una prestació. Per tant, s’ha produït un important canvi conceptual:
s’ha passat d’un model “reactiu” a un model “proactiu”, en el qual
l’administració competent ja no només reconeix una necessitat i
posa els mitjans disponibles al seu abast, sinó que estableix la forma
en què l’administració competent ha de “compensar” la mancança
reconeguda.
També ha estat un important promotor de canvis el trasllat als
nouvinguts dels sempre incessants canvis normatius. Les institucions
i administracions implicades, a part de fer un important esforç en
traslladar als interessats el continus i ràpids canvis a la legislació,
han instrumentalitzat recursos per facilitar al màxim la integració i
acolliment dels nouvinguts a la nostra societat.
El futur passa per consolidar tots els canvis, seguir informant de
totes les novetats legislatives i continuar millorant els recursos,
fent un especial esforç en l’adaptació dels serveis a les, en ocasions
especials, necessitats que tenen els ciutadans de Formentera.
Pere Serra | Psicòleg de la conselleria de Benestar Social i Joventut del Consell Insular de Formentera
passat, pResent i FutuR del “benestaR social” a FoRmenteRa
educant en valoRs ajuts i assessoRament peR als nouvinguts
El projecte SAD – Respir
«Educant en valors» és un
projecte lúdic-terapèutic
destinat a persones amb algun
tipus de discapacitat (física,
mental i sensorial), que va
sorgir l’any 2005 per iniciativa
de l’àrea de Benestar Social de
Formentera.
Amb l’objectiu de cobrir
necessitats detectades a nivell
d’oci i temps lliure en el citat
col·lectiu, aquest taller ofereix
la possibilitat de millorar la
qualitat de vida de les famílies i
al mateix temps oferir un espai
d’entreteniment a aquestes
persones.
Els usuaris estan dividits en
quatre grups: el grup dels grans,
amb edats compreses entre els
20 i els 54 anys; el grup dels
petits, d’edats entre els 6 i 12
anys; el grup de majors, amb
problemes de memòria, i el grup
de fibromiàlgia.
A l’actualitat, tres monitores
de temps lliure treballen en el
projecte, aconseguint importants
millores per a aquest col·lectiu
com el desenvolupament de
les habilitats psicomotrius,
sensorials i actitudinals o
el foment de les relacions
interpersonals entre els
membres del grup. Des de
l’àrea de Benestar Social una
de les prioritats és l’ampliació
d’aquest taller a un col·lectiu
infantil amb una franja d’edat
menor.
El departament d’Immigració,
depenent de la conselleria de
Benestar Social i Joventut de
Formentera, neix formalment
al febrer de 2008, i aposta de
forma rigorosa per les polítiques
i actuacions destinades a
l’acolliment i integració dels
immigrants. Un dels objectius
prioritaris del departament
és facilitar a les persones i
institucions la informació
necessària en matèria
d’estrangeria i immigració,
assessorar i ajudar en els
diferents tràmits relacionats,
amb l’objectiu d’afavorir la
ciutadania legal i social dels
immigrants facilitant la seva
integració.
Durant l’any 2009 s’han obert
185 nous expedients i s’han
atès 370 consultes presencials
a través del sistema de cita
prèvia, on destaca l’obtenció,
mitjançant la via de l’arrelament
social (26,5 %), de la targeta de
residència i treball inicial.el consell insular TreBalla en i la consolidació del Fòrum socioculTural i de la immigració a FormenTera
11
El que fa diferent Formentera,
el que la distingeix d’altres illes
mediterrànies, és la seva gent i
les seves platges; però també la
seva riquesa patrimonial.
La casa pagesa és una constant
en el paisatge formenterer i,
amb molt, un dels elements
patrimonials més interessant,
important i genuí de l’illa. El
Consell Insular de Formentera
vol establir línies d’ajuts per
tal que els propietaris de cases
pageses puguin combinar la
conservació d’un bé patrimonial
amb la necessitat de gaudir
d’uns estàndards de comoditat
propis del segle XXI.
Per això, durant l’estiu de 2009
la Conselleria de Cultura i
Patrimoni del Consell Insular
de Formentera ha realitzat
l’Inventari del patrimoni cultural
de Formentera.
La realització d’aquest tipus
d’inventaris és un manament
que conté la Llei del Patrimoni
Històric de les Illes Balears,
aprovada el 21 de desembre de
1998. Quan es va crear el Consell
Insular de Formentera existien
els inventaris de cases pageses,
el de patrimoni hidràulic i
les cartes arqueològiques, a
més dels béns ja declarats Bé
d’Interès Cultural i Bé Catalogat.
L’Inventari és un recull
exhaustiu de béns patrimonials
que retraten una Formentera
encara tradicional, fonamentada
en l’agricultura, la pesca i la
ramaderia i que pren com a
documents d’anàlisi la fotografia
aèria i el cadastre de 1956.
Les dades bàsiques que recull
tenen la finalitat de permetre’n
la identificació i la ubicació
de cara a la gestió patrimonial
i a la pràctica no afecten les
possibilitats de modificació dels
immobles així qualificats.
Una sèrie de béns de l’Inventari
del patrimoni cultural de
Formentera han passat a formar
part del Catàleg del patrimoni
cultural de Formentera. Aquest
catàleg ha estat inclòs a la
revisió del Pla Territorial Insular
(PTI).
El Catàleg inclou els béns de
l’Inventari que tenen un valor
excepcional pel seu estat
de conservació o per la seva
representativitat: esglésies
i conjunts històrics urbans,
Sònia Cardona Ferrer |
Consellera d’ Educació, Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera.
un catàleg de patRimoni peR a la FoRmenteRa del FutuR
les torres, ses Salines, les
casetes varador, els jaciments
arqueològics, els pous àrabs, les
Caramelles de Nadal i nous llocs
d’interès històric o etnològic:
pous, aljubs, molins, sènies,
cisternes, casilles de peons i
fars.
La inclusió al Catàleg, tal
com marca la Llei 12/1998
del Patrimoni Històric de les
Balears, implica un règim de
protecció que s’ha graduat
en tres nivells: A, B i C. La
protecció A correspon a un
règim de preservació integral
dels béns així qualificats.
Contempla la seva restauració i
rehabilitació sempre mantenint
l’estructura i decoració originals
i es permet la seva adaptació
per a equipaments públics.
La categoria B correspon a la
protecció estructural, i la C, a
l’ambiental
Les cases considerades de
més valor patrimonial s’han
incorporat al Catàleg. Unes, les
més excepcionals, s’han inclòs
educació, culTura i paTrimoni
10
10
Als darrers anys, a Formentera, han canviat moltes coses. L’àmbit del
benestar social, en particular, és molt sensible a segons quins canvis.
Si tenim en compte l’augment demogràfic, les característiques dels
nouvinguts, el nivell de demanda de tots el ciutadans i l’assumpció
de noves competències (fins no fa gaire, gestionades des d’Eivissa),
ens adonem que s’ha produït una important adaptació a la nova
situació.
Fins fa relativament poc, a tots els municipis, la principal funció de
molts dels serveis socials bàsics era fer tot el possible per a que totes
les persones tinguessin un nivell mínim de recursos. Avui en dia, la
cosa ha canviat. Ha estat fonamental la posada en funcionament de
dues noves normatives: la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal
i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (anomenada
erròniament “Llei de Dependència”) i la Llei de Serveis Socials de les
Illes Balears. Ha suposat un important canvi, sobretot de perspectiva.
Ara es reconeix no només una necessitat i uns recursos per acomplir-
la, sinó que es reconeix un “dret subjectiu” de la persona a rebre
una prestació. Per tant, s’ha produït un important canvi conceptual:
s’ha passat d’un model “reactiu” a un model “proactiu”, en el qual
l’administració competent ja no només reconeix una necessitat i
posa els mitjans disponibles al seu abast, sinó que estableix la forma
en què l’administració competent ha de “compensar” la mancança
reconeguda.
També ha estat un important promotor de canvis el trasllat als
nouvinguts dels sempre incessants canvis normatius. Les institucions
i administracions implicades, a part de fer un important esforç en
traslladar als interessats el continus i ràpids canvis a la legislació,
han instrumentalitzat recursos per facilitar al màxim la integració i
acolliment dels nouvinguts a la nostra societat.
El futur passa per consolidar tots els canvis, seguir informant de
totes les novetats legislatives i continuar millorant els recursos,
fent un especial esforç en l’adaptació dels serveis a les, en ocasions
especials, necessitats que tenen els ciutadans de Formentera.
Pere Serra | Psicòleg de la conselleria de Benestar Social i Joventut del Consell Insular de Formentera
passat, pResent i FutuR del “benestaR social” a FoRmenteRa
educant en valoRs ajuts i assessoRament peR als nouvinguts
El projecte SAD – Respir
«Educant en valors» és un
projecte lúdic-terapèutic
destinat a persones amb algun
tipus de discapacitat (física,
mental i sensorial), que va
sorgir l’any 2005 per iniciativa
de l’àrea de Benestar Social de
Formentera.
Amb l’objectiu de cobrir
necessitats detectades a nivell
d’oci i temps lliure en el citat
col·lectiu, aquest taller ofereix
la possibilitat de millorar la
qualitat de vida de les famílies i
al mateix temps oferir un espai
d’entreteniment a aquestes
persones.
Els usuaris estan dividits en
quatre grups: el grup dels grans,
amb edats compreses entre els
20 i els 54 anys; el grup dels
petits, d’edats entre els 6 i 12
anys; el grup de majors, amb
problemes de memòria, i el grup
de fibromiàlgia.
A l’actualitat, tres monitores
de temps lliure treballen en el
projecte, aconseguint importants
millores per a aquest col·lectiu
com el desenvolupament de
les habilitats psicomotrius,
sensorials i actitudinals o
el foment de les relacions
interpersonals entre els
membres del grup. Des de
l’àrea de Benestar Social una
de les prioritats és l’ampliació
d’aquest taller a un col·lectiu
infantil amb una franja d’edat
menor.
El departament d’Immigració,
depenent de la conselleria de
Benestar Social i Joventut de
Formentera, neix formalment
al febrer de 2008, i aposta de
forma rigorosa per les polítiques
i actuacions destinades a
l’acolliment i integració dels
immigrants. Un dels objectius
prioritaris del departament
és facilitar a les persones i
institucions la informació
necessària en matèria
d’estrangeria i immigració,
assessorar i ajudar en els
diferents tràmits relacionats,
amb l’objectiu d’afavorir la
ciutadania legal i social dels
immigrants facilitant la seva
integració.
Durant l’any 2009 s’han obert
185 nous expedients i s’han
atès 370 consultes presencials
a través del sistema de cita
prèvia, on destaca l’obtenció,
mitjançant la via de l’arrelament
social (26,5 %), de la targeta de
residència i treball inicial.el consell insular TreBalla en i la consolidació del Fòrum socioculTural i de la immigració a FormenTera
11
El que fa diferent Formentera,
el que la distingeix d’altres illes
mediterrànies, és la seva gent i
les seves platges; però també la
seva riquesa patrimonial.
La casa pagesa és una constant
en el paisatge formenterer i,
amb molt, un dels elements
patrimonials més interessant,
important i genuí de l’illa. El
Consell Insular de Formentera
vol establir línies d’ajuts per
tal que els propietaris de cases
pageses puguin combinar la
conservació d’un bé patrimonial
amb la necessitat de gaudir
d’uns estàndards de comoditat
propis del segle XXI.
Per això, durant l’estiu de 2009
la Conselleria de Cultura i
Patrimoni del Consell Insular
de Formentera ha realitzat
l’Inventari del patrimoni cultural
de Formentera.
La realització d’aquest tipus
d’inventaris és un manament
que conté la Llei del Patrimoni
Històric de les Illes Balears,
aprovada el 21 de desembre de
1998. Quan es va crear el Consell
Insular de Formentera existien
els inventaris de cases pageses,
el de patrimoni hidràulic i
les cartes arqueològiques, a
més dels béns ja declarats Bé
d’Interès Cultural i Bé Catalogat.
L’Inventari és un recull
exhaustiu de béns patrimonials
que retraten una Formentera
encara tradicional, fonamentada
en l’agricultura, la pesca i la
ramaderia i que pren com a
documents d’anàlisi la fotografia
aèria i el cadastre de 1956.
Les dades bàsiques que recull
tenen la finalitat de permetre’n
la identificació i la ubicació
de cara a la gestió patrimonial
i a la pràctica no afecten les
possibilitats de modificació dels
immobles així qualificats.
Una sèrie de béns de l’Inventari
del patrimoni cultural de
Formentera han passat a formar
part del Catàleg del patrimoni
cultural de Formentera. Aquest
catàleg ha estat inclòs a la
revisió del Pla Territorial Insular
(PTI).
El Catàleg inclou els béns de
l’Inventari que tenen un valor
excepcional pel seu estat
de conservació o per la seva
representativitat: esglésies
i conjunts històrics urbans,
Sònia Cardona Ferrer |
Consellera d’ Educació, Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera.
un catàleg de patRimoni peR a la FoRmenteRa del FutuR
les torres, ses Salines, les
casetes varador, els jaciments
arqueològics, els pous àrabs, les
Caramelles de Nadal i nous llocs
d’interès històric o etnològic:
pous, aljubs, molins, sènies,
cisternes, casilles de peons i
fars.
La inclusió al Catàleg, tal
com marca la Llei 12/1998
del Patrimoni Històric de les
Balears, implica un règim de
protecció que s’ha graduat
en tres nivells: A, B i C. La
protecció A correspon a un
règim de preservació integral
dels béns així qualificats.
Contempla la seva restauració i
rehabilitació sempre mantenint
l’estructura i decoració originals
i es permet la seva adaptació
per a equipaments públics.
La categoria B correspon a la
protecció estructural, i la C, a
l’ambiental
Les cases considerades de
més valor patrimonial s’han
incorporat al Catàleg. Unes, les
més excepcionals, s’han inclòs
educació, culTura i paTrimoni
10
13
QUI VA SER SANT JORDI?
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca,
que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries
de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als
voltants de la vila de Montblanc.
Sant Jordi és conegut per salvar una bella donzella (filla del Rei de la
vila de Montblanc) de les urpes del drac; amb aquest fet no només va
salvar la donzella sinó també tot un poble que vivia atemorit per por
de ser engolit pel drac.
DIADA DEL LLIBRE I LA ROSA
Antigament, les classes aristocràtiques en aquests dies celebraven
festes cavalleresques on les dames eren obsequiades amb roses i
flors. Segles després, el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa
es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és a l’actualitat, una
festa típica celebrada arreu dels Països Catalans.
La mateixa data, el 23 d’abril, coincideix amb el dia del llibre que
commemora la mort de Shakespeare i de Miguel de Cervantes, i
pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants
del desenvolupament educatiu d’un poble.
Des de la seva posada en funcionament el
23 d’abril de 2007, la nova biblioteca Marià
Villangómez, a Sant Francesc Xavier, s’ha
consolidat com el principal punt de trobada
de joves i adults que aprofiten per a accedir
als serveis que presta la principal biblioteca
de Formentera.
Actualment, en un espai de 309 m² s’hi
concentren diverses seccions entre les
quals destaquen l’hemeroteca, la secció
infantil, la biblioteca internacional, la
secció audiovisual, el telecentre i el Punt
d’Autoaprenentatge de la Llengua Catalana.
FORMENTERA AMB SANT JORDI
A Formentera, la conselleria d’Educació i Cultura celebra la diada
de Sant Jordi per commemorar el dia del llibre i la Rosa. Juntament
amb la Biblioteca Municipal, els centres educatius i els Amics de la
Biblioteca Internacional de Formentera, es duen a terme una sèrie
d’activitats relacionades amb el dia internacional del llibre.
Fa 11 anys que els Amics de la Biblioteca Internacional de Formentera
duen a terme el concurs de punts de llibre Antoni Tur “Gabrielet” i el
concurs literari infantil Robert Lewis Baldon. Amb aquests concursos
s’intenta retre homenatge a aquests personatges tan importants per
Formentera i contribuir a mantenir viu el seu record.
Per celebrar la diada de Sant Jordi, les activitats es concentren a les
places dels pobles on els nens i les nenes pinten amb guixos de colors
escenes de la llegenda de Sant Jordi. A més a més, s’hi instal·len
diverses paradetes amb intercanvi de llibres i repartiment de roses.
A la tarda, la biblioteca obre les seves portes a tothom, s’hi fan conta
- contes per petits, conferències, xerrades, col·loquis i signatura de
llibres per apropar el lector/a a l’escriptor/a. La participació de petits
i grans ha fet que el 23 d’abril hagi anat agafant amb els anys un lloc
significatiu al nostre calendari, on l’illa respira cultura i tradició.
Anna Costa i Ferrer | Tècnica del departament de Cultura del Consell Insular de Formentera
sant joRdi. dia del llibRe i la Rosa
L’objectiu d’habilitar un espai cultural i
educatiu polivalent, accessible als ciutadans
de Formentera, ha convertit aquesta
biblioteca municipal en un punt de trobada,
on hi passen una mitjana de 51 usuaris per
dia, amb 47 préstecs de mitjana diària.
MIRA QUINES xIFRES!
12.709 usuaris al 2009
11.700 préstecs al 2009
595 metres lineals de prestatges
Obert 248 dies a l’any
Secció “Pàgines en blanc” a Ràdio Illa
Cada divendres a les 10.00 h al 107.9
del teu dial o a www.radioilla.com.
Per primera vegada, Formentera
compta amb un dipòsit legal propi per a
recopilar tota la producció bibliogràfica,
sonora i audiovisual que es fa a l’illa.
Aquest fet té molta importància, ja que
disposar d’un nombre de dipòsit legal
permet tenir coneixement de tota la
producció cultural de Formentera, així
com la seva conservació i difusió. La
identificació amb la lletra F ja apareix
a llibres i cartells que han sol·licitat el
dipòsit legal.
biblioteca maRià villangòmez: milloRant en seRveis. dipòsiT legal
propi per a FormenTera
12
Gràcies a la creació de l’Arxiu d’Imatge i So de Formentera, s’inicia
la tasca de recopilació i ordenació de documents relatius a la història
visual i sonora de la nostra illa.
Amb una tècnica en arxivística al seu càrrec i la futura contractació
d’un/a tècnic/a de patrimoni, la seva finalitat serà l’ordenació del
material existent i el disseny d’un ambiciós pla director de gestió i
política d’adquisicions.
Les seccions que l’integren són fotografia i postals, filmoteca general,
cartells i elements publicitaris, documents sonors, produccions i
edicions de l’AISE i Biblioteca d’especialitat. Així mateix, l’arxiu
inclourà a la seva programació la realització d’activitats culturals,
didàctiques, científiques i de difusió en general, per a donar a
conèixer el material custodiat a la ciutadania.
Els nous escut, bandera i diada del Consell de Formentera, amb
una aparença plana i austera, s’ha basat en la proposta de l’informe
encarregat pel Ple de la institució a l’Obra Cultural Balear de
Formentera.
Són elements molt presents a Formentera, com la mar, el blat i les
torres de defensa que, amb l’aprovació inicial per unanimitat el
passat 17 de novembre, representen la terra i la seva gent des d’una
vessant patrimonial. Uns símbols en els quals tots els formenterers i
formentereres podran sentir representada la història de la seva terra.
Elements:
La mar. Constitueix el teló de fons de la mateixa història de
Formentera, el camí dels pescadors, els emigrants, els pirates, els
repobladors...
El blat. Símbol de Formentera, del qual pren el seu nom. Símbol
universal de prosperitat, remet a la natura i, en grup, a la col·lectivitat,
el poble.
La torre de defensa. Símbol universal de protecció. Enllaça amb la
història antiga, medieval i moderna de Formentera, a més de ser un
element destacat del paisatge.
cReació de l’aRxiu d’imatge i so
nou escut, bandeRa i diada peR al consell de FoRmenteRa
a la categoria de protecció
estructural (B) i d’altres, a
l’ambiental (C). Les primeres
són poc més d’una vintena i
han estat escollides pel seu
especial valor. Un valor que
s’ha de mantenir conservant
les condicions volumètriques i
tipològiques d’aquestes cases.
A la vegada, com que han de
continuar en ús, s’han de poder
adaptar interiorment i fins i tot
canviar-ne l’ús després dels
estudis pertinents.
A les cases de la categoria C, que
són la majoria de les incloses al
Catàleg, s’admetrà l’augment
de volum fins a assolir els drets
edificatoris previstos per la
norma urbanística.
El que les noves normes
inclouen sobre protecció
del patrimoni no té voluntat
intervencionista o prohibitiva: es
tracta de posar en valor el nostre
patrimoni, de protegir-lo i de
vetllar perquè aquesta part de la
nostra història no sigui víctima
d’actuacions inadequades.
El Consell Insular de Formentera
és conscient de l’estima dels
formenterers i formentereres pel
nostre patrimoni, i de la cura i
l’esforç que aquests propietaris
han realitzat i realitzen perquè
aquests béns ens hagin arribat
avui dia en excel.lent estat
de conservació. Des de la
conselleria de Patrimoni es
faran els esforços necessaris per
facilitar i agilitar tots els tràmits
perquè els titulars de béns
catalogats siguin beneficiaris de
rebaixes fiscals i subvencions i
ajuts que els permetin alleugerir
el manteniment d’un patrimoni
comú.
Una part molt valuosa del nostre
patrimoni és el paisatge rural.
La nostra cultura ha transformat
i domesticat la natura i la
casa pagesa és el centre
d’un territori ple d’elements
patrimonials: pous, aljubs, eres,
parets de pedra seca, figueres
estalonades i camins, que
conformen el nostre paisatge
quotidià, i que, posat en valor
amb una adequada gestió
del patrimoni, pot continuar
sent la nostra millor carta de
presentació. Sense perjudicar
els seus legítims propietaris
i propietàries, i afavorint-los
per haver conservat i perquè
conservin aquest patrimoni.
diada de FormenTera:25 de Juliol
els nous simBolismes de la màxima insTiTució de l’illa s’han BasaT en elemenTs Tradicionals
13
QUI VA SER SANT JORDI?
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca,
que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries
de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als
voltants de la vila de Montblanc.
Sant Jordi és conegut per salvar una bella donzella (filla del Rei de la
vila de Montblanc) de les urpes del drac; amb aquest fet no només va
salvar la donzella sinó també tot un poble que vivia atemorit per por
de ser engolit pel drac.
DIADA DEL LLIBRE I LA ROSA
Antigament, les classes aristocràtiques en aquests dies celebraven
festes cavalleresques on les dames eren obsequiades amb roses i
flors. Segles després, el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa
es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és a l’actualitat, una
festa típica celebrada arreu dels Països Catalans.
La mateixa data, el 23 d’abril, coincideix amb el dia del llibre que
commemora la mort de Shakespeare i de Miguel de Cervantes, i
pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants
del desenvolupament educatiu d’un poble.
Des de la seva posada en funcionament el
23 d’abril de 2007, la nova biblioteca Marià
Villangómez, a Sant Francesc Xavier, s’ha
consolidat com el principal punt de trobada
de joves i adults que aprofiten per a accedir
als serveis que presta la principal biblioteca
de Formentera.
Actualment, en un espai de 309 m² s’hi
concentren diverses seccions entre les
quals destaquen l’hemeroteca, la secció
infantil, la biblioteca internacional, la
secció audiovisual, el telecentre i el Punt
d’Autoaprenentatge de la Llengua Catalana.
FORMENTERA AMB SANT JORDI
A Formentera, la conselleria d’Educació i Cultura celebra la diada
de Sant Jordi per commemorar el dia del llibre i la Rosa. Juntament
amb la Biblioteca Municipal, els centres educatius i els Amics de la
Biblioteca Internacional de Formentera, es duen a terme una sèrie
d’activitats relacionades amb el dia internacional del llibre.
Fa 11 anys que els Amics de la Biblioteca Internacional de Formentera
duen a terme el concurs de punts de llibre Antoni Tur “Gabrielet” i el
concurs literari infantil Robert Lewis Baldon. Amb aquests concursos
s’intenta retre homenatge a aquests personatges tan importants per
Formentera i contribuir a mantenir viu el seu record.
Per celebrar la diada de Sant Jordi, les activitats es concentren a les
places dels pobles on els nens i les nenes pinten amb guixos de colors
escenes de la llegenda de Sant Jordi. A més a més, s’hi instal·len
diverses paradetes amb intercanvi de llibres i repartiment de roses.
A la tarda, la biblioteca obre les seves portes a tothom, s’hi fan conta
- contes per petits, conferències, xerrades, col·loquis i signatura de
llibres per apropar el lector/a a l’escriptor/a. La participació de petits
i grans ha fet que el 23 d’abril hagi anat agafant amb els anys un lloc
significatiu al nostre calendari, on l’illa respira cultura i tradició.
Anna Costa i Ferrer | Tècnica del departament de Cultura del Consell Insular de Formentera
sant joRdi. dia del llibRe i la Rosa
L’objectiu d’habilitar un espai cultural i
educatiu polivalent, accessible als ciutadans
de Formentera, ha convertit aquesta
biblioteca municipal en un punt de trobada,
on hi passen una mitjana de 51 usuaris per
dia, amb 47 préstecs de mitjana diària.
MIRA QUINES xIFRES!
12.709 usuaris al 2009
11.700 préstecs al 2009
595 metres lineals de prestatges
Obert 248 dies a l’any
Secció “Pàgines en blanc” a Ràdio Illa
Cada divendres a les 10.00 h al 107.9
del teu dial o a www.radioilla.com.
Per primera vegada, Formentera
compta amb un dipòsit legal propi per a
recopilar tota la producció bibliogràfica,
sonora i audiovisual que es fa a l’illa.
Aquest fet té molta importància, ja que
disposar d’un nombre de dipòsit legal
permet tenir coneixement de tota la
producció cultural de Formentera, així
com la seva conservació i difusió. La
identificació amb la lletra F ja apareix
a llibres i cartells que han sol·licitat el
dipòsit legal.
biblioteca maRià villangòmez: milloRant en seRveis. dipòsiT legal
propi per a FormenTera
12
Gràcies a la creació de l’Arxiu d’Imatge i So de Formentera, s’inicia
la tasca de recopilació i ordenació de documents relatius a la història
visual i sonora de la nostra illa.
Amb una tècnica en arxivística al seu càrrec i la futura contractació
d’un/a tècnic/a de patrimoni, la seva finalitat serà l’ordenació del
material existent i el disseny d’un ambiciós pla director de gestió i
política d’adquisicions.
Les seccions que l’integren són fotografia i postals, filmoteca general,
cartells i elements publicitaris, documents sonors, produccions i
edicions de l’AISE i Biblioteca d’especialitat. Així mateix, l’arxiu
inclourà a la seva programació la realització d’activitats culturals,
didàctiques, científiques i de difusió en general, per a donar a
conèixer el material custodiat a la ciutadania.
Els nous escut, bandera i diada del Consell de Formentera, amb
una aparença plana i austera, s’ha basat en la proposta de l’informe
encarregat pel Ple de la institució a l’Obra Cultural Balear de
Formentera.
Són elements molt presents a Formentera, com la mar, el blat i les
torres de defensa que, amb l’aprovació inicial per unanimitat el
passat 17 de novembre, representen la terra i la seva gent des d’una
vessant patrimonial. Uns símbols en els quals tots els formenterers i
formentereres podran sentir representada la història de la seva terra.
Elements:
La mar. Constitueix el teló de fons de la mateixa història de
Formentera, el camí dels pescadors, els emigrants, els pirates, els
repobladors...
El blat. Símbol de Formentera, del qual pren el seu nom. Símbol
universal de prosperitat, remet a la natura i, en grup, a la col·lectivitat,
el poble.
La torre de defensa. Símbol universal de protecció. Enllaça amb la
història antiga, medieval i moderna de Formentera, a més de ser un
element destacat del paisatge.
cReació de l’aRxiu d’imatge i so
nou escut, bandeRa i diada peR al consell de FoRmenteRa
a la categoria de protecció
estructural (B) i d’altres, a
l’ambiental (C). Les primeres
són poc més d’una vintena i
han estat escollides pel seu
especial valor. Un valor que
s’ha de mantenir conservant
les condicions volumètriques i
tipològiques d’aquestes cases.
A la vegada, com que han de
continuar en ús, s’han de poder
adaptar interiorment i fins i tot
canviar-ne l’ús després dels
estudis pertinents.
A les cases de la categoria C, que
són la majoria de les incloses al
Catàleg, s’admetrà l’augment
de volum fins a assolir els drets
edificatoris previstos per la
norma urbanística.
El que les noves normes
inclouen sobre protecció
del patrimoni no té voluntat
intervencionista o prohibitiva: es
tracta de posar en valor el nostre
patrimoni, de protegir-lo i de
vetllar perquè aquesta part de la
nostra història no sigui víctima
d’actuacions inadequades.
El Consell Insular de Formentera
és conscient de l’estima dels
formenterers i formentereres pel
nostre patrimoni, i de la cura i
l’esforç que aquests propietaris
han realitzat i realitzen perquè
aquests béns ens hagin arribat
avui dia en excel.lent estat
de conservació. Des de la
conselleria de Patrimoni es
faran els esforços necessaris per
facilitar i agilitar tots els tràmits
perquè els titulars de béns
catalogats siguin beneficiaris de
rebaixes fiscals i subvencions i
ajuts que els permetin alleugerir
el manteniment d’un patrimoni
comú.
Una part molt valuosa del nostre
patrimoni és el paisatge rural.
La nostra cultura ha transformat
i domesticat la natura i la
casa pagesa és el centre
d’un territori ple d’elements
patrimonials: pous, aljubs, eres,
parets de pedra seca, figueres
estalonades i camins, que
conformen el nostre paisatge
quotidià, i que, posat en valor
amb una adequada gestió
del patrimoni, pot continuar
sent la nostra millor carta de
presentació. Sense perjudicar
els seus legítims propietaris
i propietàries, i afavorint-los
per haver conservat i perquè
conservin aquest patrimoni.
diada de FormenTera:25 de Juliol
els nous simBolismes de la màxima insTiTució de l’illa s’han BasaT en elemenTs Tradicionals
14
Escola Municipal de Tennis
de Formentera
Des de la posada en marxa de
l’escola municipal de tennis
a Formentera fa 7 anys, són
molts els alumnes que opten
per aquesta modalitat esportiva,
fet que l’ha convertit en l’escola
municipal número 1 de l’illa.
Amb una mitjana d’entre 100
i 120 jugadors mensuals, és la
segona escola de tennis de les
Pitiüses en nombre de jugadors
i la cinquena a Balears.
Els alumnes de l’Escola
Municipal de Tennis han estat
guanyadors a 9 campionats
insulars en diferents categories,
25 campionats individuals, un
subcampionat balear infantil,
entre d’altres guardons.
L’alta qualitat d’aquest esport a
Formentera l’ha fet mereixedor
d’acollir esdeveniments
esportius de gran importància,
com el campionat de Balears, 14
campionats insulars i 4 edicions
del Torneig Illa de Formentera -
Àlex Corretja.
Cursos (de 3 a 70 anys):
1. Pre-tennis
2. Iniciació
3. Perfeccionament 1
4. Perfeccionament 2
5. Pre-competició
6. Competició
Preus:
• 2 Dies a la setmana: 37
€ / mes. Adults + 6 €.
• 3 Dies a la setmana: 56
15
El futur poliesportiu de l’illa de Formentera
significarà un abans i un després en la
pràctica de l’esport a la Pitiüsa menor. Si
bé les característiques de l’illa propicien la
pràctica de l’esport a l’aire lliure, aquesta
futura instal·lació permetrà comptar amb un
equipament esportiu durant tot l’any, que
acollirà varietat d’activitats.
En un espai de 2.800 metres quadrats,
distribuïts en planta baixa i primer pis, s’hi
ubicaran totes les instal·lacions necessàries
per a la pràctica d’esports com judo, aeròbic,
handbol, voleibol, futbol o bàsquet.
La planta baixa, que serà l’entrada unificada
per a tots els esportistes que vulguin accedir
tant a la piscina com al poliesportiu, acollirà
Formentera, a l’igual que la resta d’illes de les Balears, és beneficiària
d’una subvenció atorgada pel Govern Balear gràcies a la signatura
d’un protocol de col·laboració per a la millora d’instal·lacions
esportives i juvenils a desenvolupar en els pròxims 3 anys.
Aquest conveni de col·laboració entre institucions insulars, permetrà
el condicionament i la nova construcció d’instal·lacions esportives
com la recta d’atletisme i el local social, ubicats a l’actual camp de
futbol municipal i en fase de construcció, el condicionament i el
canvi de gespa de les pistes de l’escola de la Mola i Es Cap, i la futura
adquisició d’un solar al costat del camp de futbol per a ubicar-hi un
complex esportiu (tennis, pàdel, etc.) i conformar aquesta zona com
una gran àrea esportiva.
Stage Judo
La Setmana Santa ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per
als amants del judo, amb la possibilitat de participar a la XVIII Edició
de l’Stage de Judo, que se celebra els dies 1, 2, 3 i 4 d’abril al pavelló
esportiu de Formentera.
L’any passat vàrem comptar amb la participació de les seleccions
nacionals d’Andorra, Castelló i Galícia, i aquest any ens visiten la
secció valenciana, amb 4 equips de les categories infantil i cadet, una
selecció de Tarragona i una de Barcelona.
Més informació a la pàgina web www.dojo-formentera.cat
Torneig de futbol aleví
El torneig de futbol aleví arriba a la seva II edició amb la participació
de 8 equips que competiran en 3 fases eliminatòries. Organitzat
al camp de futbol municipal, comptarà amb la visita del club Inter
de Milan i el Futbol Club Barcelona. Els guanyadors del torneig
rebran uns guardons en forma d’àmfores, hospitalitat del Consell de
Formentera.
un gimnàs de 72 m², 2 vestidors per als
àrbitres, 4 vestidors per als equips esportius
i una sala d’instal·lacions tècniques. A més
a més, hi haurà una sala de judo de 112 m²,
dos vestidors i un despatx per a l’entrenador.
La sala d’activitats dirigides, de 100 m²,
impartirà lliçons de dansa, entre altres
activitats, i estarà ubicada a la primera
planta, on hi haurà l’accés a les grades amb
capacitat per a 506 persones, àmpliament
distribuïdes.
Les previsions marcades indiquen que
aquesta infraestructura serà una realitat
per aquest any, cosa que suposa un
afegit més de cara al futur per aconseguir
desestacionalitzar el turisme a Formentera.
escoles espoRtives municipals
un somni espoRtiu cada cop més a pRop
més inveRsió en l’espoRtFormenTera signa un proTocol de col·laBoració per a insTal·lacions esporTives
setmana santa espoRtivano eT perdis....
esporTs
€ / mes. Adults + 6 €.
Descompte 50% a famílies
nombroses.
Reserves pistes de tennis:
de dilluns a dissabte de 9 a 21h.
Trucar al 630082807. Diumenges
i festius s’han de reservar amb
un dia d’antelació.
Escola Municipal de Vela
Els mèrits aconseguits per
l’Escola Municipal de Vela de
Formentera han propiciat que la
Pitiüsa menor sigui un escenari
ideal per a la celebració de
competicions com el Campionat
Balear de Windsurf acrobàtic o
el Campionat Balear de Caiac
de Mar.
Amb 2.398 usuaris, entre
totes les modalitats que s’hi
ofereixen (windsurf, vela, caiac,
equip de regates, etc), aquesta
escola municipal ha obtingut
molts guardons en diferents
categories, sent el windsurf
l’esport més premiat.
Entre els resultats esportius
més significatius, destaquen la
Copa d’Espanya de Windsurf,
en les modalitats olímpiques
masculina (sub 15, 17 i 19)
i femenina (sub 15), o el
Campionat Balear de Windsurf
acrobàtic.
Preus:
• Quota mensual de 40 euros
de juny fins setembre. Amb el
pagament d’aquesta quota,
els alumnes disposen de
10 hores setmanals amb la
supervisió d’un monitor.
• Curs de vela o
windsurf: 40 euros.
• Lloguers l’hora:
entre 5 i 20 euros
• Possibilitat d’adquirir
abonaments de 5 i 10 hores.
Professor: Asier Fernández
Més informació a la conselleria
d’Esports del Consell
Insular de Formentera.
Tel. 971 32 10 87 ext. 7.
Pavelló esportiu
Modalitats:
• Futbol sala.
• Voleibol.
• Bàsquet.
• Ping-pong.
Horari:
Reserves de 8:30 a 13:30 hores
Piscina Municipal
de Formentera
Cursos:
• Natació per a discapacitats.
• Natació terapèutica
i fibromiàlgia.
• Natació de perfeccionament.
• Natació per a embarassades.
• Natació per a nadons.
• Aquafitness.
• Circuit aquàtic.
• Bany lliure.
Preus:
Entre 15 i 30 euros en funció
del curs i la periodicitat.
Descomptes per a
pensionistes i discapacitats.
Horari:
De dilluns a divendres de
8h a 22h. Bany lliure de 8
a 16.30h i de 19 a 21.45h
Tlf. 971 32 12 40.
Mail: beatrizdeladuena@
formentera.es.
+FinanÇamenTany 2010: 87.719,30 €any 2011: 614.035,09 €any 2012: 877.192,98 €
14
Escola Municipal de Tennis
de Formentera
Des de la posada en marxa de
l’escola municipal de tennis
a Formentera fa 7 anys, són
molts els alumnes que opten
per aquesta modalitat esportiva,
fet que l’ha convertit en l’escola
municipal número 1 de l’illa.
Amb una mitjana d’entre 100
i 120 jugadors mensuals, és la
segona escola de tennis de les
Pitiüses en nombre de jugadors
i la cinquena a Balears.
Els alumnes de l’Escola
Municipal de Tennis han estat
guanyadors a 9 campionats
insulars en diferents categories,
25 campionats individuals, un
subcampionat balear infantil,
entre d’altres guardons.
L’alta qualitat d’aquest esport a
Formentera l’ha fet mereixedor
d’acollir esdeveniments
esportius de gran importància,
com el campionat de Balears, 14
campionats insulars i 4 edicions
del Torneig Illa de Formentera -
Àlex Corretja.
Cursos (de 3 a 70 anys):
1. Pre-tennis
2. Iniciació
3. Perfeccionament 1
4. Perfeccionament 2
5. Pre-competició
6. Competició
Preus:
• 2 Dies a la setmana: 37
€ / mes. Adults + 6 €.
• 3 Dies a la setmana: 56
15
El futur poliesportiu de l’illa de Formentera
significarà un abans i un després en la
pràctica de l’esport a la Pitiüsa menor. Si
bé les característiques de l’illa propicien la
pràctica de l’esport a l’aire lliure, aquesta
futura instal·lació permetrà comptar amb un
equipament esportiu durant tot l’any, que
acollirà varietat d’activitats.
En un espai de 2.800 metres quadrats,
distribuïts en planta baixa i primer pis, s’hi
ubicaran totes les instal·lacions necessàries
per a la pràctica d’esports com judo, aeròbic,
handbol, voleibol, futbol o bàsquet.
La planta baixa, que serà l’entrada unificada
per a tots els esportistes que vulguin accedir
tant a la piscina com al poliesportiu, acollirà
Formentera, a l’igual que la resta d’illes de les Balears, és beneficiària
d’una subvenció atorgada pel Govern Balear gràcies a la signatura
d’un protocol de col·laboració per a la millora d’instal·lacions
esportives i juvenils a desenvolupar en els pròxims 3 anys.
Aquest conveni de col·laboració entre institucions insulars, permetrà
el condicionament i la nova construcció d’instal·lacions esportives
com la recta d’atletisme i el local social, ubicats a l’actual camp de
futbol municipal i en fase de construcció, el condicionament i el
canvi de gespa de les pistes de l’escola de la Mola i Es Cap, i la futura
adquisició d’un solar al costat del camp de futbol per a ubicar-hi un
complex esportiu (tennis, pàdel, etc.) i conformar aquesta zona com
una gran àrea esportiva.
Stage Judo
La Setmana Santa ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per
als amants del judo, amb la possibilitat de participar a la XVIII Edició
de l’Stage de Judo, que se celebra els dies 1, 2, 3 i 4 d’abril al pavelló
esportiu de Formentera.
L’any passat vàrem comptar amb la participació de les seleccions
nacionals d’Andorra, Castelló i Galícia, i aquest any ens visiten la
secció valenciana, amb 4 equips de les categories infantil i cadet, una
selecció de Tarragona i una de Barcelona.
Més informació a la pàgina web www.dojo-formentera.cat
Torneig de futbol aleví
El torneig de futbol aleví arriba a la seva II edició amb la participació
de 8 equips que competiran en 3 fases eliminatòries. Organitzat
al camp de futbol municipal, comptarà amb la visita del club Inter
de Milan i el Futbol Club Barcelona. Els guanyadors del torneig
rebran uns guardons en forma d’àmfores, hospitalitat del Consell de
Formentera.
un gimnàs de 72 m², 2 vestidors per als
àrbitres, 4 vestidors per als equips esportius
i una sala d’instal·lacions tècniques. A més
a més, hi haurà una sala de judo de 112 m²,
dos vestidors i un despatx per a l’entrenador.
La sala d’activitats dirigides, de 100 m²,
impartirà lliçons de dansa, entre altres
activitats, i estarà ubicada a la primera
planta, on hi haurà l’accés a les grades amb
capacitat per a 506 persones, àmpliament
distribuïdes.
Les previsions marcades indiquen que
aquesta infraestructura serà una realitat
per aquest any, cosa que suposa un
afegit més de cara al futur per aconseguir
desestacionalitzar el turisme a Formentera.
escoles espoRtives municipals
un somni espoRtiu cada cop més a pRop
més inveRsió en l’espoRtFormenTera signa un proTocol de col·laBoració per a insTal·lacions esporTives
setmana santa espoRtivano eT perdis....
esporTs
€ / mes. Adults + 6 €.
Descompte 50% a famílies
nombroses.
Reserves pistes de tennis:
de dilluns a dissabte de 9 a 21h.
Trucar al 630082807. Diumenges
i festius s’han de reservar amb
un dia d’antelació.
Escola Municipal de Vela
Els mèrits aconseguits per
l’Escola Municipal de Vela de
Formentera han propiciat que la
Pitiüsa menor sigui un escenari
ideal per a la celebració de
competicions com el Campionat
Balear de Windsurf acrobàtic o
el Campionat Balear de Caiac
de Mar.
Amb 2.398 usuaris, entre
totes les modalitats que s’hi
ofereixen (windsurf, vela, caiac,
equip de regates, etc), aquesta
escola municipal ha obtingut
molts guardons en diferents
categories, sent el windsurf
l’esport més premiat.
Entre els resultats esportius
més significatius, destaquen la
Copa d’Espanya de Windsurf,
en les modalitats olímpiques
masculina (sub 15, 17 i 19)
i femenina (sub 15), o el
Campionat Balear de Windsurf
acrobàtic.
Preus:
• Quota mensual de 40 euros
de juny fins setembre. Amb el
pagament d’aquesta quota,
els alumnes disposen de
10 hores setmanals amb la
supervisió d’un monitor.
• Curs de vela o
windsurf: 40 euros.
• Lloguers l’hora:
entre 5 i 20 euros
• Possibilitat d’adquirir
abonaments de 5 i 10 hores.
Professor: Asier Fernández
Més informació a la conselleria
d’Esports del Consell
Insular de Formentera.
Tel. 971 32 10 87 ext. 7.
Pavelló esportiu
Modalitats:
• Futbol sala.
• Voleibol.
• Bàsquet.
• Ping-pong.
Horari:
Reserves de 8:30 a 13:30 hores
Piscina Municipal
de Formentera
Cursos:
• Natació per a discapacitats.
• Natació terapèutica
i fibromiàlgia.
• Natació de perfeccionament.
• Natació per a embarassades.
• Natació per a nadons.
• Aquafitness.
• Circuit aquàtic.
• Bany lliure.
Preus:
Entre 15 i 30 euros en funció
del curs i la periodicitat.
Descomptes per a
pensionistes i discapacitats.
Horari:
De dilluns a divendres de
8h a 22h. Bany lliure de 8
a 16.30h i de 19 a 21.45h
Tlf. 971 32 12 40.
Mail: beatrizdeladuena@
formentera.es.
+FinanÇamenTany 2010: 87.719,30 €any 2011: 614.035,09 €any 2012: 877.192,98 €
el consell insular TreBalla en i la consolidació del Fòrum socioculTural i de la immigració a FormenTera
16
xarxa d’aigua i clavegueram Fins a la molaSens dubte, la dotació d’infraestructures bàsiques d’aigua i
clavegueram al nucli urbà de la Mola és una de les reivindicacions
més històriques de Formentera, que significarà un canvi qualitatiu
per als residents d’aquest poble.
Aquesta obra, en estat avançat, contempla la pujada de la xarxa
d’aigua i clavegueram, a més de l’embelliment del nucli urbà, cosa
que suposa el soterrament d’esteses aèries, la construcció de noves
voreres amb el mobiliari urbà corresponent i l’enllumenat públic
d’eficiència energètica.Una rehabilitació integral que suposarà una
dignificació de l’espai urbà d’El Pilar i que compta amb la línia d’ajuts
per a la rehabilitació integral de barris impulsada pel Govern Balear.
Empresa adjudicatària: PUIG BARREDA, S.A.
Import adjudicació:1.002.195,37€
Finançat per: Llei Barris—750.000€
Període execució: 6 mesos
pavimenTació de sanT Francesc (pios 2009)La segona fase de pavimentació i millora de les infraestructures
dels carrers Eivissa, Arxiduc Lluís Salvador, Isidor i el Passeig Llaüt
Verd, al nucli urbà de Sant Francesc, estarà enllestida de cara a la
temporada turística, cosa que significa una millora molt important
d’aquest nucli urbà.
Aquest projecte s’emmarca dins el Pla Insular d’Obres i Serveis
2009 i suposa la substitució de l’actual xarxa d’abastament d’aigua
i clavegueram, un nou sistema d’enllumenat d’eficiència energètica
que s’ajusta a la normativa de no contaminació lumínica, a més de
la dotació de mobiliari urbà, com papereres, bancs i un aparcament
per a bicicletes. Aquesta millora permetrà reactivar l’economia dels
comerciants de la zona i conformar una àrea peatonal al nucli històric
de Sant Francesc per a visitar elements emblemàtics de l’illa, com
l’Església de Sant Francesc, una fortificació del segle XVII.
Empresa adjudicatària: Aqualia Gestión Integral
Import adjudicació: 503.320,50 €
Finançat per: Ministeri Administracions
Públiques 92.926,18 €
Període execució: 5 mesos
cenTre arTesà i culTural polivalenT anToni Tur “gaBrieleT”L’actual construcció del Centre artesà i cultural Antoni Tur
“Gabrielet”, a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, constituirà un
espai polivalent per a acollir-hi actes culturals i un mercat de pagès.
Amb una accés al Jardí de Ses Eres i amb una estructura tradicional,
comptarà amb una oficina, una petita sala de reunions i uns serveis
que podrà utilitzar el personal del centre i el públic de les exposicions
i del mercat. En aquest espai polivalent es podran celebrar actes
culturals de tot tipus, com exposicions, vetllades a la fresca, concerts
de música clàssica, entre moltes altres activitats.
Empresa adjudicatària: Naves i Conducciones S.A.
Import adjudicació: 578.601,07 euros IVA exclòs
Període execució: 12 mesos
Finançat per: - Fons Feder: 321.445,04€ IVA inclós.
- Govern Baler: 160.722,52€ IVA inclós.
- Consell Insular de Formentera: 160.722,52€ IVA inclós.
17
en constRuccióinFraesTrucTures, agriculTura i ramaderia
escola inFanTil sa mirandaLes obres d’ampliació de l’escola infantil “Sa Miranda” de Formentera
avancen segons els terminis establerts, cosa que permetrà oferir el
doble de places per al curs escolar 2010/2011.
L’ampliació d’aquesta infrastructura contempla l’edificació d’un
altre aulari, que suposarà un augment de 495 m² dividits en 3 aules
escolars, una zona de descans, una sala de professors i altres espais
polivalents.
Amb aquesta nova instal·lació i la futura construcció de l’escola a
dos línies al nucli urbà de Sant Ferran, es pal·liarà la manca de places
infantils existent a dia d’avui a Formentera.
Empresa adjudicatària: Ferrovial-Agroman
Import adjudicació: 781.906,10 euros
Període execució: 10 mesos
Finançat per: Govern Balear: 222.000,00€, Iva inclòs.
consTrucció d’ediFicacions annexes al camp de FuTBol i recTa d’aTleTismeAquestes obres, iniciades al mes de desembre, contemplen la
construcció d’una recta d’atletisme de 60 metres de longitud i un
local social polivalent de 300 metres quadrats, que es destinarà a
diversos usos i que es dividirà en dos edificis de planta baixa.
Pel que fa a la recta d’atletisme, ubicada dins el recinte de futbol
municipal, estarà composada de 4 carrils, 1 d’ells destinat al salt de
longitud i al llançament de tirolina, pes i disc.
Amb aquesta infraestructura, que connectarà amb la futura rotonda
d’accés a l’hospital, es conformarà una àrea esportiva amb diverses
modalitats esportives que donaran un servei òptim als esportistes
de Formentera.
Edificacions annexes
Empresa adjudicatària: Naves i Conducciones S.A.
Import adjudicació: 822.332,52 IVA inclòs.
Període execució: 18 mesos
Recta d’Atletisme
Empresa adjudicatària: Ferrovial-Agroman
Import adjudicació: 257.021,00 euros IVA inclòs.
Període execució: 6 mesos
el consell insular TreBalla en i la consolidació del Fòrum socioculTural i de la immigració a FormenTera
16
xarxa d’aigua i clavegueram Fins a la molaSens dubte, la dotació d’infraestructures bàsiques d’aigua i
clavegueram al nucli urbà de la Mola és una de les reivindicacions
més històriques de Formentera, que significarà un canvi qualitatiu
per als residents d’aquest poble.
Aquesta obra, en estat avançat, contempla la pujada de la xarxa
d’aigua i clavegueram, a més de l’embelliment del nucli urbà, cosa
que suposa el soterrament d’esteses aèries, la construcció de noves
voreres amb el mobiliari urbà corresponent i l’enllumenat públic
d’eficiència energètica.Una rehabilitació integral que suposarà una
dignificació de l’espai urbà d’El Pilar i que compta amb la línia d’ajuts
per a la rehabilitació integral de barris impulsada pel Govern Balear.
Empresa adjudicatària: PUIG BARREDA, S.A.
Import adjudicació:1.002.195,37€
Finançat per: Llei Barris—750.000€
Període execució: 6 mesos
pavimenTació de sanT Francesc (pios 2009)La segona fase de pavimentació i millora de les infraestructures
dels carrers Eivissa, Arxiduc Lluís Salvador, Isidor i el Passeig Llaüt
Verd, al nucli urbà de Sant Francesc, estarà enllestida de cara a la
temporada turística, cosa que significa una millora molt important
d’aquest nucli urbà.
Aquest projecte s’emmarca dins el Pla Insular d’Obres i Serveis
2009 i suposa la substitució de l’actual xarxa d’abastament d’aigua
i clavegueram, un nou sistema d’enllumenat d’eficiència energètica
que s’ajusta a la normativa de no contaminació lumínica, a més de
la dotació de mobiliari urbà, com papereres, bancs i un aparcament
per a bicicletes. Aquesta millora permetrà reactivar l’economia dels
comerciants de la zona i conformar una àrea peatonal al nucli històric
de Sant Francesc per a visitar elements emblemàtics de l’illa, com
l’Església de Sant Francesc, una fortificació del segle XVII.
Empresa adjudicatària: Aqualia Gestión Integral
Import adjudicació: 503.320,50 €
Finançat per: Ministeri Administracions
Públiques 92.926,18 €
Període execució: 5 mesos
cenTre arTesà i culTural polivalenT anToni Tur “gaBrieleT”L’actual construcció del Centre artesà i cultural Antoni Tur
“Gabrielet”, a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, constituirà un
espai polivalent per a acollir-hi actes culturals i un mercat de pagès.
Amb una accés al Jardí de Ses Eres i amb una estructura tradicional,
comptarà amb una oficina, una petita sala de reunions i uns serveis
que podrà utilitzar el personal del centre i el públic de les exposicions
i del mercat. En aquest espai polivalent es podran celebrar actes
culturals de tot tipus, com exposicions, vetllades a la fresca, concerts
de música clàssica, entre moltes altres activitats.
Empresa adjudicatària: Naves i Conducciones S.A.
Import adjudicació: 578.601,07 euros IVA exclòs
Període execució: 12 mesos
Finançat per: - Fons Feder: 321.445,04€ IVA inclós.
- Govern Baler: 160.722,52€ IVA inclós.
- Consell Insular de Formentera: 160.722,52€ IVA inclós.
17
en constRuccióinFraesTrucTures, agriculTura i ramaderia
escola inFanTil sa mirandaLes obres d’ampliació de l’escola infantil “Sa Miranda” de Formentera
avancen segons els terminis establerts, cosa que permetrà oferir el
doble de places per al curs escolar 2010/2011.
L’ampliació d’aquesta infrastructura contempla l’edificació d’un
altre aulari, que suposarà un augment de 495 m² dividits en 3 aules
escolars, una zona de descans, una sala de professors i altres espais
polivalents.
Amb aquesta nova instal·lació i la futura construcció de l’escola a
dos línies al nucli urbà de Sant Ferran, es pal·liarà la manca de places
infantils existent a dia d’avui a Formentera.
Empresa adjudicatària: Ferrovial-Agroman
Import adjudicació: 781.906,10 euros
Període execució: 10 mesos
Finançat per: Govern Balear: 222.000,00€, Iva inclòs.
consTrucció d’ediFicacions annexes al camp de FuTBol i recTa d’aTleTismeAquestes obres, iniciades al mes de desembre, contemplen la
construcció d’una recta d’atletisme de 60 metres de longitud i un
local social polivalent de 300 metres quadrats, que es destinarà a
diversos usos i que es dividirà en dos edificis de planta baixa.
Pel que fa a la recta d’atletisme, ubicada dins el recinte de futbol
municipal, estarà composada de 4 carrils, 1 d’ells destinat al salt de
longitud i al llançament de tirolina, pes i disc.
Amb aquesta infraestructura, que connectarà amb la futura rotonda
d’accés a l’hospital, es conformarà una àrea esportiva amb diverses
modalitats esportives que donaran un servei òptim als esportistes
de Formentera.
Edificacions annexes
Empresa adjudicatària: Naves i Conducciones S.A.
Import adjudicació: 822.332,52 IVA inclòs.
Període execució: 18 mesos
Recta d’Atletisme
Empresa adjudicatària: Ferrovial-Agroman
Import adjudicació: 257.021,00 euros IVA inclòs.
Període execució: 6 mesos
18
El Consell Insular de Formentera, conscient de l’auge de l’activitat
agrària, vol contribuir al seu foment amb l’edició del curs
“Incorporació a l’activitat agrària”.
Aquest curs respon a la necessitat de proporcionar una formació
genèrica que pugui cobrir el ventall més ampli possible de persones
dedicades a les activitats agràries.
Emmarcat, enguany, dins la convocatòria del Contracte Programa
signat entre la Conselleria de Treball i Formació – SOIB i el Consell
Insular, i cofinançat per ambdues entitats i pel Fons Social Europeu,
aquest curs és gratuït per a l’alumnat i té com a objectiu proporcionar
eines que afavoreixin l’autoocupació de joves en atur.
Es tracta d’un curs composat per 4 mòduls de 25 hores cadascun,
en el qual s’imparteixen coneixements dels diferents tipus de cultiu,
coneixements bàsics d’aplicació de productes plaguicides, regadiu
agrícola i gestió de l’empresa agrària.
Més informació a la conselleria d’Agricultura de Formentera, telèfon
971 32 10 87 Extensió 8. I a la conselleria de Benestar Social i
Joventut (Departament de Treball i Formació), tel. 971 32 12 71.
segona edició del cuRs d’“incoRpoRació a l’activitat agRàRia”
campanya peR a l’eliminació de pRoductes FitosanitaRis
campanya inFoRmativa peR a evitaR la plaga de becut veRmell
Els productes fitosanitaris
són mitjans imprescindibles
per a la producció agrícola,
tant pel que fa als sistemes
convencionals d’agricultura
com a la agricultura integrada
o ecològica. La seva utilització
resulta necessària per a
combatre diferents classes de
plagues, que d’una altra manera
podrien fer malbé molts cultius
agrícoles.
Tot i així, la utilització d’aquests
productes podria tenir
conseqüències no desitjades,
motiu pel qual cal informar la
ciutadania d’un ús responsable,
segur i eficaç per tal de no posar
en perill la salut humana, el
medi ambient, la flora i la fauna.
La conselleria d’Agricultura de
Formentera posa a disposició
del ciutadà tota la informació
necessària per al rebuig dels
productes fitosanitaris durant
tot l’any.
Més informació a l’àrea
d’Agricultura de dilluns a
divendres de 9 a 14h.
El becut vermell de les palmeres és un coleòpter de la família
Curculionidae, que es va detectar per primera vegada a les Illes
Balears a l’octubre de 2006 i a Eivissa al 2007, en un focus proper a
l’aeroport.
Atenent aquestes dades, des de la conselleria d’Agricultura de
Formentera s’ha estimat convenient mantenir i reforçar la protecció
contra la introducció de l’agent a l’illa de Formentera, amb les
següents mesures:
- Totes les palmeres que circulin dins l’àmbit territorial de les Illes
Balears d’un diàmetre superior a 5 cm (a la base del tronc sense
pelar), destinades a la plantació o comercialització, hauran d’anar
acompanyades del passaport fitosanitari CE que garanteixi que no es
troben afectades de becut vermell.
- Les persones físiques o jurídiques que introdueixin palmàcies a
Formentera hauran de comunicar-ho per escrit a la Direcció General
d’Agricultura (971176100), en temps suficient per a que es puguin
efectuar les inspeccions oportunes i validar l’absència de la plaga.
- Els productors, comerciants i propietaris particulars de palmeres,
així com les corporacions locals, hauran de vigilar la presència
del becut vermell a les palmeres produïdes, comercialitzades o
plantades, i comunicaran a la Direcció General d’Agricultura o a la
Conselleria d’Agricultura del Consell de Formentera la detecció de
palmeres afectades per la plaga o amb símptomes sospitosos de la
seva presència.
Per a informació d’altres plagues i els seus tractaments, consulteu la
pàgina web http:/sanitatvegetal.caib.es.
19
L’Associació de Ramaders de
Formentera posa en pràctica
un programa sanitari comú per
a aconseguir la millora sanitària
i productiva de les seves
explotacions.
Aquest programa es pot
desenvolupar gràcies a la
signatura d’un conveni amb el
Consell Insular de Formentera,
que aporta la quantitat de
30.000 euros per a la campanya
de vacunació i tractaments
antiparasitaris anuals del ramat
oví i caprí, amb el compromís
El camp de l’illa de Formentera i la seva
activitat agrícola han estat des de sempre un
mode de vida per a molts formenterers, que
es guanyaven la vida gràcies a l’explotació
agrària i ramadera.
Amb la finalitat de protegir aquest entorn
i l’ofici ramader, el Consell de Formentera
ha signat un conveni amb l’Institut de
Biologia Animal de Balears (IBABSA) per
Per primera vegada, la conselleria
d’Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca,
organitza un curs pràctic per a l’ instal·lació
d’un hort ecològic.
L’horticulura ecològica es basa en aportar
adob a la terra, respectant la seva estructura
i fomentant els processos de transformació
natural, així com en aplicar sistemes
de l’Associació de Ramaders de
mantenir el seu ramat en bones
condicions sanitàries.
Així mateix, els serveis
veterinaris de l’agrupació
de defensa sanitària (ABS)
efectuaran dues visites anuals
a les explotacions, visites a
domicili i urgències, així com
la promoció i divulgació de la
sanitat animal del ramat oví i
caprí i de la resta d’espècies
presents a les explotacions, i
la convocatòria de xerrades
informatives.
campanya de vacunació diRigida al sectoR RamadeR de FoRmenteRa
l’àRea d’agRicultuRa pRopoRciona medicaments al sectoR RamadeR de FoRmenteRa
cuRs d’ “intRoducció a l’hoRticultuRa ecològica”
Aquest conveni, valorat amb un pressupost
de 10.500,00 €, té com a objectiu la
prestació de serveis tècnics que tendeixin
a augmentar la productivitat i la rendibilitat
de les explotacions ramaderes, així com
l’estudi de les estructures de producció,
dels processos industrials, dels canals de
distribució i, en general, de totes les facetes
que afecten l’economia del sector ramader.
al desenvolupament d’accions dirigides
a donar suport al sector ramader de l’illa
en matèria de sanitat animal i millora dels
sistemes productius.
Per a combatre determinades malalties que
afecten el sector ramader, aquest conveni
proporciona productes zoosanitaris per
espècies de la família ovina i caprina,
porquina, èquids, conills i abelles.
d’associacions i rotacions de cultius per
afavorir la diversitat vegetal i un òptim
aprofitament dels recursos nutritius i de
l’espai.
Per a les pràctiques de implantació de
l’hort ecològic es realitzarà la preparació
d’ aproximadament 100 m2 de terreny de
la Finca de Can Marroig. Els coneixements
pràctics aniran orientats a la realització de
les diferents operacions de cultiu per a la
implantació de l’hort ecològic, com selecció i
reconeixement de l’espai de l’hort, plantació,
creixement i desenvolupament del cultiu.
Dies 6 i 7 de març. Més informació a la
Conselleria d’Agricultura de Formentera o al
telèfon 971321087 Extensió 8.
18
El Consell Insular de Formentera, conscient de l’auge de l’activitat
agrària, vol contribuir al seu foment amb l’edició del curs
“Incorporació a l’activitat agrària”.
Aquest curs respon a la necessitat de proporcionar una formació
genèrica que pugui cobrir el ventall més ampli possible de persones
dedicades a les activitats agràries.
Emmarcat, enguany, dins la convocatòria del Contracte Programa
signat entre la Conselleria de Treball i Formació – SOIB i el Consell
Insular, i cofinançat per ambdues entitats i pel Fons Social Europeu,
aquest curs és gratuït per a l’alumnat i té com a objectiu proporcionar
eines que afavoreixin l’autoocupació de joves en atur.
Es tracta d’un curs composat per 4 mòduls de 25 hores cadascun,
en el qual s’imparteixen coneixements dels diferents tipus de cultiu,
coneixements bàsics d’aplicació de productes plaguicides, regadiu
agrícola i gestió de l’empresa agrària.
Més informació a la conselleria d’Agricultura de Formentera, telèfon
971 32 10 87 Extensió 8. I a la conselleria de Benestar Social i
Joventut (Departament de Treball i Formació), tel. 971 32 12 71.
segona edició del cuRs d’“incoRpoRació a l’activitat agRàRia”
campanya peR a l’eliminació de pRoductes FitosanitaRis
campanya inFoRmativa peR a evitaR la plaga de becut veRmell
Els productes fitosanitaris
són mitjans imprescindibles
per a la producció agrícola,
tant pel que fa als sistemes
convencionals d’agricultura
com a la agricultura integrada
o ecològica. La seva utilització
resulta necessària per a
combatre diferents classes de
plagues, que d’una altra manera
podrien fer malbé molts cultius
agrícoles.
Tot i així, la utilització d’aquests
productes podria tenir
conseqüències no desitjades,
motiu pel qual cal informar la
ciutadania d’un ús responsable,
segur i eficaç per tal de no posar
en perill la salut humana, el
medi ambient, la flora i la fauna.
La conselleria d’Agricultura de
Formentera posa a disposició
del ciutadà tota la informació
necessària per al rebuig dels
productes fitosanitaris durant
tot l’any.
Més informació a l’àrea
d’Agricultura de dilluns a
divendres de 9 a 14h.
El becut vermell de les palmeres és un coleòpter de la família
Curculionidae, que es va detectar per primera vegada a les Illes
Balears a l’octubre de 2006 i a Eivissa al 2007, en un focus proper a
l’aeroport.
Atenent aquestes dades, des de la conselleria d’Agricultura de
Formentera s’ha estimat convenient mantenir i reforçar la protecció
contra la introducció de l’agent a l’illa de Formentera, amb les
següents mesures:
- Totes les palmeres que circulin dins l’àmbit territorial de les Illes
Balears d’un diàmetre superior a 5 cm (a la base del tronc sense
pelar), destinades a la plantació o comercialització, hauran d’anar
acompanyades del passaport fitosanitari CE que garanteixi que no es
troben afectades de becut vermell.
- Les persones físiques o jurídiques que introdueixin palmàcies a
Formentera hauran de comunicar-ho per escrit a la Direcció General
d’Agricultura (971176100), en temps suficient per a que es puguin
efectuar les inspeccions oportunes i validar l’absència de la plaga.
- Els productors, comerciants i propietaris particulars de palmeres,
així com les corporacions locals, hauran de vigilar la presència
del becut vermell a les palmeres produïdes, comercialitzades o
plantades, i comunicaran a la Direcció General d’Agricultura o a la
Conselleria d’Agricultura del Consell de Formentera la detecció de
palmeres afectades per la plaga o amb símptomes sospitosos de la
seva presència.
Per a informació d’altres plagues i els seus tractaments, consulteu la
pàgina web http:/sanitatvegetal.caib.es.
19
L’Associació de Ramaders de
Formentera posa en pràctica
un programa sanitari comú per
a aconseguir la millora sanitària
i productiva de les seves
explotacions.
Aquest programa es pot
desenvolupar gràcies a la
signatura d’un conveni amb el
Consell Insular de Formentera,
que aporta la quantitat de
30.000 euros per a la campanya
de vacunació i tractaments
antiparasitaris anuals del ramat
oví i caprí, amb el compromís
El camp de l’illa de Formentera i la seva
activitat agrícola han estat des de sempre un
mode de vida per a molts formenterers, que
es guanyaven la vida gràcies a l’explotació
agrària i ramadera.
Amb la finalitat de protegir aquest entorn
i l’ofici ramader, el Consell de Formentera
ha signat un conveni amb l’Institut de
Biologia Animal de Balears (IBABSA) per
Per primera vegada, la conselleria
d’Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca,
organitza un curs pràctic per a l’ instal·lació
d’un hort ecològic.
L’horticulura ecològica es basa en aportar
adob a la terra, respectant la seva estructura
i fomentant els processos de transformació
natural, així com en aplicar sistemes
de l’Associació de Ramaders de
mantenir el seu ramat en bones
condicions sanitàries.
Així mateix, els serveis
veterinaris de l’agrupació
de defensa sanitària (ABS)
efectuaran dues visites anuals
a les explotacions, visites a
domicili i urgències, així com
la promoció i divulgació de la
sanitat animal del ramat oví i
caprí i de la resta d’espècies
presents a les explotacions, i
la convocatòria de xerrades
informatives.
campanya de vacunació diRigida al sectoR RamadeR de FoRmenteRa
l’àRea d’agRicultuRa pRopoRciona medicaments al sectoR RamadeR de FoRmenteRa
cuRs d’ “intRoducció a l’hoRticultuRa ecològica”
Aquest conveni, valorat amb un pressupost
de 10.500,00 €, té com a objectiu la
prestació de serveis tècnics que tendeixin
a augmentar la productivitat i la rendibilitat
de les explotacions ramaderes, així com
l’estudi de les estructures de producció,
dels processos industrials, dels canals de
distribució i, en general, de totes les facetes
que afecten l’economia del sector ramader.
al desenvolupament d’accions dirigides
a donar suport al sector ramader de l’illa
en matèria de sanitat animal i millora dels
sistemes productius.
Per a combatre determinades malalties que
afecten el sector ramader, aquest conveni
proporciona productes zoosanitaris per
espècies de la família ovina i caprina,
porquina, èquids, conills i abelles.
d’associacions i rotacions de cultius per
afavorir la diversitat vegetal i un òptim
aprofitament dels recursos nutritius i de
l’espai.
Per a les pràctiques de implantació de
l’hort ecològic es realitzarà la preparació
d’ aproximadament 100 m2 de terreny de
la Finca de Can Marroig. Els coneixements
pràctics aniran orientats a la realització de
les diferents operacions de cultiu per a la
implantació de l’hort ecològic, com selecció i
reconeixement de l’espai de l’hort, plantació,
creixement i desenvolupament del cultiu.
Dies 6 i 7 de març. Més informació a la
Conselleria d’Agricultura de Formentera o al
telèfon 971321087 Extensió 8.
el consell insular TreBalla en i la consolidació del Fòrum socioculTural i de la immigració a FormenTera
20
El 13 de març de 2010 es compleixen dos anys des de la posada en
marxa del nou servei de recollida de fems, el qual ha permès gaudir
d’un servei de neteja de qualitat, fomentar les bones pràctiques entre
la ciutadania i avançar en la preservació del medi ambient.
Les reduïdes dimensions de Formentera i la seva fragilitat
mediambiental fan imprescindible comptar amb un sistema de
recollida per fraccions (rebuig, vidre, paper i envasos). Des del Consell
de Formentera s’ha invertit en mitjans humans i tècnics i s’han
dissenyat atractives campanyes informatives per tal d’apropar a la
ciutadania els nous serveis.
Des de l’inici del servei, les dades de reciclatge augmenten any rere
any. Si bé al 2008 la mitja de reciclatge era de 27,50%, al 2009 les
xifres ja han augmentat fins al 35,23% de mitjana.
Pel que fa a les dades de reciclatge per fraccions, també s’han
incrementat respecte del 2008: un 7,14% més en paper, un 90,56%
més en la fracció de vidre, un 47,93% més d’envasos i un 31,80% més
en el reciclatge d’aparells electrònics i elèctrics.
Si bé les dades són molt positives, l’experiència d’aquests quasi dos
anys confirma que hi ha certs serveis que necessiten un reforç i una
major empenta, motiu pel qual des de principis d’enguany s’han
implementat mesures com l’increment de la freqüència de recollida
selectiva als mesos d’estiu, l’ampliació del servei de recollida de
voluminosos durant tot l’any, el repàs a les tardes d’estiu de la neteja
viària, la neteja de voravies i del parc natural, i més atenció als parcs
i jardins.
La contractació per part del Consell Insular de Formentera de la figura
de la zeladora de medi ambient, que s’encarrega de la inspecció de
l’estat de neteja de la via pública i de l’aplicació de les ordenances
municipals referides als residus, permet una adequada supervisió de
totes aquestes accions, valorades en 1.400.000 euros.
De cara a continuar millorant, el pla de recollida de residus sòlids
urbans contempla la creació de noves infraestructures en aquesta
matèria, com la futura deixalleria mòbil o el centre de descontaminació
de vehicles, i l’adopció d’altres mesures, com la clausura de l’actual
abocador d’Es Cap de Barbaria.
Els interessats a aprofundir en els serveis, equipaments i
elements tecnològics que el Consell de Formentera posa a
disposició de la ciutadania poden consultar la pàgina web
www.formenteraneta.info.
dos anys de bona gestió en matèRia de Residus
Rampes vaRadoR a dos punts del litoRal FoRmenteReRLa creació de les rampes varador és una
necessitat que s’ha anat manifestant per
part dels formenterers en el decurs dels
darrers anys i que permetrà totes aquelles
persones que tenen petites embarcacions
tradicionals de fins a 8 m d’eslora poder
llançar-les a la mar amb seguretat i des de
diferents punts de l’illa.
Després d’un intens període de negociacions
per a dur a terme aquest projecte, la imminent
construcció de les rampes varador serà una
realitat molt aviat. Per l’accessibilitat i la
morfologia del terreny, aquestes rampes
aniran ubicades a la boca de l’Estany des
Peix i a la zona sud-est de Formentera, a la
platja de Migjorn.
Es tracta de 2 rampes i 2 embarcadors
de fusta, amb una longitud total de 21
metres, pensades per a resistir el pes
d’embarcacions de fins a 3.500 kg (PMA),
més un remolc. Aquest projecte forma part
d’un altre de major abast com és la regulació
dels ancoratges a l’Estany des Peix, que
als darrers anys ha anat patint una pressió
d’ocupació que augmenta any rere any.
El projecte de les rampes varadors serà d’ús
públic i gratuït, i té un pressupost de 89 mil
euros.
21
Gràcies al finançament provinent del Pla
E de mesures d’impuls per a la creació de
llocs de treball, Formentera podrà executar 3
projectes mediambientals valorats en quasi
1 milió d’euro.
La convocatòria per a l’any 2010 té un marcat
caire mediambiental, amb el foment de
projectes de prevenció de la contaminació i
gestió de residus, així com aquells orientats
a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica.
Així mateix, conscient dels problemes de
liquiditat de les institucions, es destina un
20 % del pressupost total a despesa corrent,
el què suposa una quantitat de 190.000
euros destinada a totes aquelles despeses
de caràcter social.
D’una banda, s’ha presentat un projecte
d’instal·lació de plaques solars a tota
la coberta de la piscina municipal, la
construcció d’un centre de tractament i
Quasi 1 milió d’euRos peR a pRojectes de sostenibilitat ambiental
descontaminació de vehicles en desús i,
finalment, l’adquisició d’una deixalleria
mòbil.
La instal·lació d’un total de 100 plaques
solars sobre la coberta de la Piscina
Municipal permetrà la generació de gairebé
tota l’energia necessària per a escalfar
l’aigua, amb un estalvi de quasi 50.000 euros
anuals, i de gran part de les emissions de
gasos contaminants.
No menys important, el Centre Autoritzat
per a la Descontaminació de Vehicles en
desús permetrà donar de baixa els vehicles
des de Formentera, a més d’efectuar totes
les accions pertinents per a extreure tots els
líquids i elements contaminants i posar a la
venda aquelles peces reutilitzables.
Aquesta infraestructura es durà a terme als
terrenys municipals que es troben al Cap de
Barberia, dins el perímetre de l’abocador i al
medi amBienT i noves Tecnologies
costat de la planta de transferència.
La deixalleria mòbil recollirà tots els residus
derivats de les instal·lacions municipals,
amb un camió de 6 m de longitud i 2,3 m
d’amplada, que disposa d’una plataforma
mòbil al darrera, composta per una part
davantera fixa de laterals abatibles.
Aquest servei permetrà reforçar el servei
de recollida de residus i apropar-lo al
ciutadà, sobretot a aquells que viuen en
zones disseminades i que fins ara s’han de
desplaçar al Punt Net.
20 % del pressuposT ToTal desTinaT a despesa correnT.
el consell insular TreBalla en i la consolidació del Fòrum socioculTural i de la immigració a FormenTera
20
El 13 de març de 2010 es compleixen dos anys des de la posada en
marxa del nou servei de recollida de fems, el qual ha permès gaudir
d’un servei de neteja de qualitat, fomentar les bones pràctiques entre
la ciutadania i avançar en la preservació del medi ambient.
Les reduïdes dimensions de Formentera i la seva fragilitat
mediambiental fan imprescindible comptar amb un sistema de
recollida per fraccions (rebuig, vidre, paper i envasos). Des del Consell
de Formentera s’ha invertit en mitjans humans i tècnics i s’han
dissenyat atractives campanyes informatives per tal d’apropar a la
ciutadania els nous serveis.
Des de l’inici del servei, les dades de reciclatge augmenten any rere
any. Si bé al 2008 la mitja de reciclatge era de 27,50%, al 2009 les
xifres ja han augmentat fins al 35,23% de mitjana.
Pel que fa a les dades de reciclatge per fraccions, també s’han
incrementat respecte del 2008: un 7,14% més en paper, un 90,56%
més en la fracció de vidre, un 47,93% més d’envasos i un 31,80% més
en el reciclatge d’aparells electrònics i elèctrics.
Si bé les dades són molt positives, l’experiència d’aquests quasi dos
anys confirma que hi ha certs serveis que necessiten un reforç i una
major empenta, motiu pel qual des de principis d’enguany s’han
implementat mesures com l’increment de la freqüència de recollida
selectiva als mesos d’estiu, l’ampliació del servei de recollida de
voluminosos durant tot l’any, el repàs a les tardes d’estiu de la neteja
viària, la neteja de voravies i del parc natural, i més atenció als parcs
i jardins.
La contractació per part del Consell Insular de Formentera de la figura
de la zeladora de medi ambient, que s’encarrega de la inspecció de
l’estat de neteja de la via pública i de l’aplicació de les ordenances
municipals referides als residus, permet una adequada supervisió de
totes aquestes accions, valorades en 1.400.000 euros.
De cara a continuar millorant, el pla de recollida de residus sòlids
urbans contempla la creació de noves infraestructures en aquesta
matèria, com la futura deixalleria mòbil o el centre de descontaminació
de vehicles, i l’adopció d’altres mesures, com la clausura de l’actual
abocador d’Es Cap de Barbaria.
Els interessats a aprofundir en els serveis, equipaments i
elements tecnològics que el Consell de Formentera posa a
disposició de la ciutadania poden consultar la pàgina web
www.formenteraneta.info.
dos anys de bona gestió en matèRia de Residus
Rampes vaRadoR a dos punts del litoRal FoRmenteReRLa creació de les rampes varador és una
necessitat que s’ha anat manifestant per
part dels formenterers en el decurs dels
darrers anys i que permetrà totes aquelles
persones que tenen petites embarcacions
tradicionals de fins a 8 m d’eslora poder
llançar-les a la mar amb seguretat i des de
diferents punts de l’illa.
Després d’un intens període de negociacions
per a dur a terme aquest projecte, la imminent
construcció de les rampes varador serà una
realitat molt aviat. Per l’accessibilitat i la
morfologia del terreny, aquestes rampes
aniran ubicades a la boca de l’Estany des
Peix i a la zona sud-est de Formentera, a la
platja de Migjorn.
Es tracta de 2 rampes i 2 embarcadors
de fusta, amb una longitud total de 21
metres, pensades per a resistir el pes
d’embarcacions de fins a 3.500 kg (PMA),
més un remolc. Aquest projecte forma part
d’un altre de major abast com és la regulació
dels ancoratges a l’Estany des Peix, que
als darrers anys ha anat patint una pressió
d’ocupació que augmenta any rere any.
El projecte de les rampes varadors serà d’ús
públic i gratuït, i té un pressupost de 89 mil
euros.
21
Gràcies al finançament provinent del Pla
E de mesures d’impuls per a la creació de
llocs de treball, Formentera podrà executar 3
projectes mediambientals valorats en quasi
1 milió d’euro.
La convocatòria per a l’any 2010 té un marcat
caire mediambiental, amb el foment de
projectes de prevenció de la contaminació i
gestió de residus, així com aquells orientats
a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica.
Així mateix, conscient dels problemes de
liquiditat de les institucions, es destina un
20 % del pressupost total a despesa corrent,
el què suposa una quantitat de 190.000
euros destinada a totes aquelles despeses
de caràcter social.
D’una banda, s’ha presentat un projecte
d’instal·lació de plaques solars a tota
la coberta de la piscina municipal, la
construcció d’un centre de tractament i
Quasi 1 milió d’euRos peR a pRojectes de sostenibilitat ambiental
descontaminació de vehicles en desús i,
finalment, l’adquisició d’una deixalleria
mòbil.
La instal·lació d’un total de 100 plaques
solars sobre la coberta de la Piscina
Municipal permetrà la generació de gairebé
tota l’energia necessària per a escalfar
l’aigua, amb un estalvi de quasi 50.000 euros
anuals, i de gran part de les emissions de
gasos contaminants.
No menys important, el Centre Autoritzat
per a la Descontaminació de Vehicles en
desús permetrà donar de baixa els vehicles
des de Formentera, a més d’efectuar totes
les accions pertinents per a extreure tots els
líquids i elements contaminants i posar a la
venda aquelles peces reutilitzables.
Aquesta infraestructura es durà a terme als
terrenys municipals que es troben al Cap de
Barberia, dins el perímetre de l’abocador i al
medi amBienT i noves Tecnologies
costat de la planta de transferència.
La deixalleria mòbil recollirà tots els residus
derivats de les instal·lacions municipals,
amb un camió de 6 m de longitud i 2,3 m
d’amplada, que disposa d’una plataforma
mòbil al darrera, composta per una part
davantera fixa de laterals abatibles.
Aquest servei permetrà reforçar el servei
de recollida de residus i apropar-lo al
ciutadà, sobretot a aquells que viuen en
zones disseminades i que fins ara s’han de
desplaçar al Punt Net.
20 % del pressuposT ToTal desTinaT a despesa correnT.
22
la conselleria de promoció econòmica, TerriTori i haBiTaTge BoniFicarà el 75% de l’imposT de consTrucció de Béns paTrimonials
La protecció i conservació dels elements patrimonials de Formentera
són una prioritat per l’actual equip de govern de Formentera, motiu
pel qual la Conselleria de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge
se suma a la concessió de bonificacions per tal de preservar les
estructures tradicionals.
A la línia d’ajuts concedits pel Consorci Formentera Desenvolupament
per a la millora i conservació de l’entorn rural, s’hi afegeix la
bonificació del 75 % de l’Impost de Construcció de totes aquelles
manteniR vives les estRuctuRes tRadicionals
cap a l’administRació electRònica
Benvolguts illencs i benvolgudes
illenques de naixement o
d’adopció,
La posada en marxa del Consell
Insular de Formentera des
del 2007, conseqüència de la
modificació de l’Estatut de les
Illes Balears, ha suposat un
vertader repte. Sobretot, per
aconseguir fer-ho de forma
natural, com a una evolució del
que era el nostre Ajuntament de
Formentera.
La primera qüestió a analitzar
és: i aquí, què hi venem? És
a dir, quins són els tràmits i
serveis que donem/prestem
als ciutadans i ciutadanes
de Formentera. Doncs bé, als
tràmits i serveis de qualsevol
ajuntament d’uns deu mil
habitants hi hem d’afegir els
propis d’un consell insular.
Total, 424 tràmits o gestions.
Evidentment, no tots el tràmits
són iguals: no és el mateix un
certificat de resident que una
llicència d’obra major.
Si a tots aquests tràmits,
gestions o serveis que oferim
als nostres clients i clientes,
hi afegim que han d’anar a
diferents llocs, llavors això es
complica i no estem fent la
vida més fàcil als ciutadans i
ciutadanes de Formentera. Per
tant, l’opció és bastant senzilla
i per solucionar-ho només cal
aplicar el sentit comú: una
finestreta única. Tot això ho
estem posant en marxa i serà
l’Oficina d’Atenció Ciutadana
(OAC), on centralitzarem la
major part dels tràmits i serveis
que ofereix el Consell Insular de
Formentera.
23
Miquel Juan Ferrer | Gerent del Consell Insular de Formentera Bartomeu Escandell | Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge.
el pla teRRitoRial de FoRmenteRaurBanisme, economia, TerriTori i haBiTaTge
Per a que tot això sigui una
realitat, hi ha una feina darrera
que consisteix a informatitzar
i connectar totes les àrees en
què s’organitza la principal
institució de Formentera, a
més de dissenyar els diferents
procediments administratius
per a fer una administració
eficaç i donar un servei amb
la major qualitat possible als
habitants de Formentera.
Tot aquest procés s’està
realitzant de forma paral·lela a la
implantació de l’administració
electrònica. És a dir, que
qualsevol ciutadà o ciutadana
de Formentera es pugui adreçar
al Consell Insular de Formentera
per mitjans telemàtics o per
internet. No serà en tots els
tràmits o gestions, però hem de
caminar cap a la majoria d’ells.
Tot això serà una realitat amb
la imminent posada en marxa
de l’Oficina Virtual d’Atenció
Ciutadana (OVAC). L’objectiu
sempre és el mateix: fer la vida
més fàcil als formenterers i
formentereres. Una eina molt
important per a fer tot això és
el DNI electrònic, necessari
per a l’accés a l’administració
electrònica.
Aquesta passa és semblant a
la que va suposar l’equiparació
de la validesa dels escrits a
màquina amb els manuscrits. És
a dir, que sigui tan vàlid dirigir-
se a l’administració de forma
presencial com de forma virtual
a través d’internet.
Formentera està assolint la
majoria d’edat. Des de juliol de
2007, data de creació del nou
Consell, varem començar a
caminar tots sols i començàrem
a plantejar els reptes que
haurem d’afrontar els pròxims
anys. Haurem de decidir quines
són les línies bàsiques que han
de regir la nostra illa per al
futur. I és molt important que
aquestes línies estiguin ben
traçades perquè la fragilitat de
Formentera no admetrà errors
i, si això succeeix, passar del
paradís a l’infern serà qüestió de
temps.
Un dels reptes més importants
que haurà d’assumir
Formentera serà pronunciar-se
sobre el model territorial que vol
d’aquí endavant. Quan parlem
de model territorial pot sonar
només a normes urbanístiques
que ens afectaran quan
vulguem fer una casa o reformar
algun garatge, però l’ordenació
territorial va més enllà de la pura
normativa urbanística. Primer
hem de pensar que Formentera
és una illa... i petita, que només
té com a font d’ingressos la
indústria turística.
És sota aquesta premissa que
l’ordenació territorial pren la
màxima rellevància. Als darrers
anys i sota una crisi de les
més fortes que es recorden,
Formentera ha seguit el seu
camí, sense ressentir-se’n
massa i mantenint la seva font
d’ingressos quasi intacta. Però
això no és perquè siguem més
obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials, com
parets de pedra seca, aljubs, pous o façanes.
Amb aquesta reducció, els interessats només hauran de sufragar
un 25 % dels costos de l’impost de la construcció i/o rehabilitació
d’aquests béns etnològics, amb l’objectiu de fomentar la conservació
d’elements característics de l’illa de Formentera i incentivar els
ciutadans a mantenir les estructures tradicionals.
Aquest incentiu econòmic està a disposició de tothom a la
conselleria de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge del Consell
de Formentera i permetrà configurar una Formentera amb els serveis
del segle XXI i l’arquitectura rústica i tradicional que la caracteritza
des d’antany.
polits i espavilats que els altres
ni tampoc no és fruit de la
casualitat. Formentera sempre
ha anat quinze o vint anys
endarrere del boom turístic que
han sofert les Illes balears. La
seva dimensió i la determinació
dels seus habitants a mantenir
una illa no massificada i
preservada han fet que avui
Formentera sigui un referent
turístic a nivell mediterrani.
És per això que la nova
normativa és una peça bàsica al
futur de Formentera i que ha de
conjugar dos aspectes bàsics,
la preservació del territori
en general i l’aportació de
seguretat jurídica als propietaris
de terrenys en particular.
A nivell de sòl rústic, s’han
mantingut les parcel·les
mínimes existents fins ara,
15.000 m² per al rústic comú,
25.000 m² per al forestal i 35.000
m² a les zones protegides/ANEI,
però el que sí que hem fet ha
estat disminuir l’edificabilitat
de les construccions a aquestes
zones: així, en sòl rústic comú
les cases ara podran ser de 300
m² com a màxim (abans eren
450 m²) i a les zones protegides
podran ser de 250 m² com a
màxim (abans, 450 m²), limitant
també les altures i les segones
plantes a certes zones de no
impacte paisatgístic. Amb
això es vol aconseguir unes
edificacions més dimensionades
a l’illa i que segueixin els
patrons de les cases tradicionals
de Formentera.
La zona urbana manté els perímetres actuals a la majoria de nuclis
exceptuant els pobles de Sant Francesc, Sant Ferran i Es pujols, que
s’amplien moderadament fruit de la voluntat de treure el trànsit de
dins els pobles, de reordenar-los i fer-los més socials i comercials
(com ja estem fent a Sant Francesc), i d’altra banda, d’aconseguir
terreny públic per a la creació d’aparcaments, zones de serveis i
equipaments que tanta falta hi fan a aquests tres pobles. Per aquest
motiu, es creen tres vies perimetrals principals: una a Sant Francesc,
per desviar el trànsit que va i ve d’Es Cap de Barbaria i colapsa
l’Avinguda Pla del Rei; una altra a Sant Ferran, per desviar el trànsit
entre Sant Francesc / La Savina i Es Pujols que embussa la cruïlla de
Sant Ferran i el Carrer Guillem de Montgrí; i la darrera, a Es Pujols,
per desviar el trànsit de la gent que ve de la carretera de Sant Ferran i
vol anar cap a les platges d’Illetes / Llevant. Les zones entre aquestes
vies i el límit urbà actual són per allà on creixeran aquests tres pobles,
però no serà un creixement d’edificis sinó d’habitatges unifamiliars
aïllats, amb una baixa densitat i que faran la funció de transició entre
el nucli urbà i el sòl rústic.Hem redimensionat els conjunts històrics
als pobles de Sant Francesc, Sant Ferran i El Pilar al voltant de les
seves esglésies, tot evolucionant cap a uns conjunts més coherents
i que preservin els elements més significatius i de més rellevància
patrimonial.
Aquestes són les línies principals del PTI que volem aprovar, una
normativa que pretén ser moderna i àgil, que protegeix el territori
i a la vegada dóna seguretat jurídica als propietaris, una normativa
feta a la mida de Formentera i que permetrà a la nostra illa i a la gent
que hi viu mantenir la qualitat de vida que gaudeix avui i assegurar
que les generacions futures també la puguin gaudir en les mateixes
condicions.
foto
: Moo
nkoa
la
22
la conselleria de promoció econòmica, TerriTori i haBiTaTge BoniFicarà el 75% de l’imposT de consTrucció de Béns paTrimonials
La protecció i conservació dels elements patrimonials de Formentera
són una prioritat per l’actual equip de govern de Formentera, motiu
pel qual la Conselleria de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge
se suma a la concessió de bonificacions per tal de preservar les
estructures tradicionals.
A la línia d’ajuts concedits pel Consorci Formentera Desenvolupament
per a la millora i conservació de l’entorn rural, s’hi afegeix la
bonificació del 75 % de l’Impost de Construcció de totes aquelles
manteniR vives les estRuctuRes tRadicionals
cap a l’administRació electRònica
Benvolguts illencs i benvolgudes
illenques de naixement o
d’adopció,
La posada en marxa del Consell
Insular de Formentera des
del 2007, conseqüència de la
modificació de l’Estatut de les
Illes Balears, ha suposat un
vertader repte. Sobretot, per
aconseguir fer-ho de forma
natural, com a una evolució del
que era el nostre Ajuntament de
Formentera.
La primera qüestió a analitzar
és: i aquí, què hi venem? És
a dir, quins són els tràmits i
serveis que donem/prestem
als ciutadans i ciutadanes
de Formentera. Doncs bé, als
tràmits i serveis de qualsevol
ajuntament d’uns deu mil
habitants hi hem d’afegir els
propis d’un consell insular.
Total, 424 tràmits o gestions.
Evidentment, no tots el tràmits
són iguals: no és el mateix un
certificat de resident que una
llicència d’obra major.
Si a tots aquests tràmits,
gestions o serveis que oferim
als nostres clients i clientes,
hi afegim que han d’anar a
diferents llocs, llavors això es
complica i no estem fent la
vida més fàcil als ciutadans i
ciutadanes de Formentera. Per
tant, l’opció és bastant senzilla
i per solucionar-ho només cal
aplicar el sentit comú: una
finestreta única. Tot això ho
estem posant en marxa i serà
l’Oficina d’Atenció Ciutadana
(OAC), on centralitzarem la
major part dels tràmits i serveis
que ofereix el Consell Insular de
Formentera.
23
Miquel Juan Ferrer | Gerent del Consell Insular de Formentera Bartomeu Escandell | Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge.
el pla teRRitoRial de FoRmenteRaurBanisme, economia, TerriTori i haBiTaTge
Per a que tot això sigui una
realitat, hi ha una feina darrera
que consisteix a informatitzar
i connectar totes les àrees en
què s’organitza la principal
institució de Formentera, a
més de dissenyar els diferents
procediments administratius
per a fer una administració
eficaç i donar un servei amb
la major qualitat possible als
habitants de Formentera.
Tot aquest procés s’està
realitzant de forma paral·lela a la
implantació de l’administració
electrònica. És a dir, que
qualsevol ciutadà o ciutadana
de Formentera es pugui adreçar
al Consell Insular de Formentera
per mitjans telemàtics o per
internet. No serà en tots els
tràmits o gestions, però hem de
caminar cap a la majoria d’ells.
Tot això serà una realitat amb
la imminent posada en marxa
de l’Oficina Virtual d’Atenció
Ciutadana (OVAC). L’objectiu
sempre és el mateix: fer la vida
més fàcil als formenterers i
formentereres. Una eina molt
important per a fer tot això és
el DNI electrònic, necessari
per a l’accés a l’administració
electrònica.
Aquesta passa és semblant a
la que va suposar l’equiparació
de la validesa dels escrits a
màquina amb els manuscrits. És
a dir, que sigui tan vàlid dirigir-
se a l’administració de forma
presencial com de forma virtual
a través d’internet.
Formentera està assolint la
majoria d’edat. Des de juliol de
2007, data de creació del nou
Consell, varem començar a
caminar tots sols i començàrem
a plantejar els reptes que
haurem d’afrontar els pròxims
anys. Haurem de decidir quines
són les línies bàsiques que han
de regir la nostra illa per al
futur. I és molt important que
aquestes línies estiguin ben
traçades perquè la fragilitat de
Formentera no admetrà errors
i, si això succeeix, passar del
paradís a l’infern serà qüestió de
temps.
Un dels reptes més importants
que haurà d’assumir
Formentera serà pronunciar-se
sobre el model territorial que vol
d’aquí endavant. Quan parlem
de model territorial pot sonar
només a normes urbanístiques
que ens afectaran quan
vulguem fer una casa o reformar
algun garatge, però l’ordenació
territorial va més enllà de la pura
normativa urbanística. Primer
hem de pensar que Formentera
és una illa... i petita, que només
té com a font d’ingressos la
indústria turística.
És sota aquesta premissa que
l’ordenació territorial pren la
màxima rellevància. Als darrers
anys i sota una crisi de les
més fortes que es recorden,
Formentera ha seguit el seu
camí, sense ressentir-se’n
massa i mantenint la seva font
d’ingressos quasi intacta. Però
això no és perquè siguem més
obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials, com
parets de pedra seca, aljubs, pous o façanes.
Amb aquesta reducció, els interessats només hauran de sufragar
un 25 % dels costos de l’impost de la construcció i/o rehabilitació
d’aquests béns etnològics, amb l’objectiu de fomentar la conservació
d’elements característics de l’illa de Formentera i incentivar els
ciutadans a mantenir les estructures tradicionals.
Aquest incentiu econòmic està a disposició de tothom a la
conselleria de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge del Consell
de Formentera i permetrà configurar una Formentera amb els serveis
del segle XXI i l’arquitectura rústica i tradicional que la caracteritza
des d’antany.
polits i espavilats que els altres
ni tampoc no és fruit de la
casualitat. Formentera sempre
ha anat quinze o vint anys
endarrere del boom turístic que
han sofert les Illes balears. La
seva dimensió i la determinació
dels seus habitants a mantenir
una illa no massificada i
preservada han fet que avui
Formentera sigui un referent
turístic a nivell mediterrani.
És per això que la nova
normativa és una peça bàsica al
futur de Formentera i que ha de
conjugar dos aspectes bàsics,
la preservació del territori
en general i l’aportació de
seguretat jurídica als propietaris
de terrenys en particular.
A nivell de sòl rústic, s’han
mantingut les parcel·les
mínimes existents fins ara,
15.000 m² per al rústic comú,
25.000 m² per al forestal i 35.000
m² a les zones protegides/ANEI,
però el que sí que hem fet ha
estat disminuir l’edificabilitat
de les construccions a aquestes
zones: així, en sòl rústic comú
les cases ara podran ser de 300
m² com a màxim (abans eren
450 m²) i a les zones protegides
podran ser de 250 m² com a
màxim (abans, 450 m²), limitant
també les altures i les segones
plantes a certes zones de no
impacte paisatgístic. Amb
això es vol aconseguir unes
edificacions més dimensionades
a l’illa i que segueixin els
patrons de les cases tradicionals
de Formentera.
La zona urbana manté els perímetres actuals a la majoria de nuclis
exceptuant els pobles de Sant Francesc, Sant Ferran i Es pujols, que
s’amplien moderadament fruit de la voluntat de treure el trànsit de
dins els pobles, de reordenar-los i fer-los més socials i comercials
(com ja estem fent a Sant Francesc), i d’altra banda, d’aconseguir
terreny públic per a la creació d’aparcaments, zones de serveis i
equipaments que tanta falta hi fan a aquests tres pobles. Per aquest
motiu, es creen tres vies perimetrals principals: una a Sant Francesc,
per desviar el trànsit que va i ve d’Es Cap de Barbaria i colapsa
l’Avinguda Pla del Rei; una altra a Sant Ferran, per desviar el trànsit
entre Sant Francesc / La Savina i Es Pujols que embussa la cruïlla de
Sant Ferran i el Carrer Guillem de Montgrí; i la darrera, a Es Pujols,
per desviar el trànsit de la gent que ve de la carretera de Sant Ferran i
vol anar cap a les platges d’Illetes / Llevant. Les zones entre aquestes
vies i el límit urbà actual són per allà on creixeran aquests tres pobles,
però no serà un creixement d’edificis sinó d’habitatges unifamiliars
aïllats, amb una baixa densitat i que faran la funció de transició entre
el nucli urbà i el sòl rústic.Hem redimensionat els conjunts històrics
als pobles de Sant Francesc, Sant Ferran i El Pilar al voltant de les
seves esglésies, tot evolucionant cap a uns conjunts més coherents
i que preservin els elements més significatius i de més rellevància
patrimonial.
Aquestes són les línies principals del PTI que volem aprovar, una
normativa que pretén ser moderna i àgil, que protegeix el territori
i a la vegada dóna seguretat jurídica als propietaris, una normativa
feta a la mida de Formentera i que permetrà a la nostra illa i a la gent
que hi viu mantenir la qualitat de vida que gaudeix avui i assegurar
que les generacions futures també la puguin gaudir en les mateixes
condicions.
foto
: Moo
nkoa
la
24
Des que van arribar els primers turistes a
Formentera, ara fa molts anys, els alemanys
van anar demostrant el seu interès pel que la
petita Formentera els podia oferir.
A més a més de les evolucions lògiques en
tots els mercats emissors europeus, des de la
Conselleria de Turisme som conscients que
es tracta del mercat europeu que abans es
recuperarà de la crisi, a l’igual que el mercat
francès o més endavant el britànic.
Per tot això, i coneixedors de que molts
dels atractius que els movien a viatjar a
Formentera encara es mantenen, volem
incentivar i recuperar mica a mica el mercat
emissor alemany per a Formentera. Per
aquest motiu, durant el passat mes de febrer
s’ha visitat fins a quatre vegades aquest país
per tal d’anar fent contactes amb agents de
L’edició del catàleg de cases en entorn rural,
presentat a FITUR el passat mes de gener,
ha estat un dels productes més ben valorats
pels professionals del sector turístic.
La regularització de més de 80 cases a
l’entorn rural, adaptades a la llei 2/2005 de
comercialització d’estades turístiques a
El mes de març és un mes de vital
importància de cara a la temporada
turística, en el qual la conselleria de Turisme
i Mobilitat de Formentera realitza multitud
de presentacions per a donar a conèixer
Formentera.
El recorregut per ciutats europees com
Berlin, Düsserdolf, Amsterdam, Lisboa i
Oporto constitueix el gruix de presentacions
a Europa, encaminades a formar agències
de viatge, que després d’aquests període
formatiu tindran en possessió una
acreditació d’agència especialitzada en
Formentera.
Aquesta iniciativa va sorgir arran la
necessitat de dotar els agents turístics
dels coneixements necessaris per a
vendre la destinació i trobar la millor
La conselleria de Turisme de Formentera continua en la línia d’innovar
els mètodes de transport públic convencional amb la iniciativa de
servei de taxi a la demanda, que donada la bona acceptació des
de la seva posada en marxa, ha incrementat el seu servei a tots els
residents de la Pitiüsa menor.
Si bé el servei de taxi a la demanda es va posar en marxa l’any passat
per a jubilats i pensionistes, amb la cobertura de determinats trajectes,
des d’ara i fins el proper 1 de Maig, els majors de Formentera poden
comptar amb aquest servei gratuït per la totalitat de l’illa. I per a la
resta de ciutadans, la línia 1 d’autobusos, que rodeja el perímetre de
l’Estany Pudent, passa a cobrir la seva ruta amb el taxi a la demanda,
prèvia trucada telefònica, amb un cost d’1,50 euros. Per tal de poder
beneficiar-se d’aquest servei, cal sol·licitar un carnet a la Conselleria
de Turisme i Mobilitat.
Telèfon: 971 32 23 42 / 680 11 07 60. Horari: De dilluns
a dissabte, de 10:00-14:00 hores i de 16:00-20:00 hores.
Diumenges, de 16:00 a 21:00 hores.
Els interessats poden dirigir-se a la conselleria de Turisme i Mobilitat
per a sol·licitar el carnet de servei a la demanda.
viatges i professionals del sector. Tanmateix,
en la mateixa línia promocional, durant
el mes de març s’assisteix a la fira més
important del sector a alemanya, la I.T.B. a
la ciutat de Berlín.
A més a més, es té prevista una campanya
per Internet dirigida i adaptada al mercat
alemany que ens permetrà arribar a varis
milers de clients potencials i més endavant
distingir de quines ciutats ens han consultat
i saber quina és la segmentació actual dins
del mercat alemany que demostra interès
per Formentera.
No hem d’oblidar que Alemanya és el
principal emissor d’Europa amb més de 43
milions de viatges de turisme a l’estranger
a l’any. Per això ens hem posat amb la
nova senyalització de les rutes verdes,
circuits pensats per fer cicloturisme, nordic
walking, així com senderisme, i per a que
es converteixin en una alternativa real a la
carretera.
Els valors autòctons com la conservació del
medi, la natura i la qualitat mediambiental
que hi ha a Formentera o el caràcter dels
illencs, valors que motivaren els viatges dels
primers alemanys, encara són presents arreu
de l’illa.
Sempre als inicis de temporada veiem
com van arribant de forma esglaonada i
respectuosa petits grups d’amics i famílies
alemanyes que es mouen amb bicicletes i
volen tornar a descobrir el Paradís que, tot i
que va adaptant-se al pas del temps, encara
conserva part de la seva màgia intangible
com és la sensació de llibertat que es respira
des del moment en què es posa el primer
peu a Formentera. 25
Carlos Bernús Blanch | Cap de Promoció Turística del Consell Insular de Formentera
alemanya, una potència tuRística
el catàleg de cases RuRals de FoRmenteRa suposa la RegulaRització de 1000 places tuRístiQues més
de tuRisme peR euRopa i espanya
seRvei de taxi a la demanda
Turisme i moBiliTaT
habitatges, suposa la legalització de 1000
places turístiques més, cosa que fa un total
de 8500 places regularitzades a Formentera
a dia d’avui.
Algunes de les característiques dels
habitatges són el fet d’estar ubicades a
àrees aïllades de l’entorn rural i de tenir un
màxim de 6 dormitoris amb capacitat per a
12 persones.
Els habitatges inclosos al catàleg compten
amb l’Acreditació de Qualitat Turística
(AQF), que és un nombre d’identificació
que es col·loca a la casa i que garanteix la
qualitat de l’habitatge.
opció d’allotjament, ja sigui per mitjà de
touroperadors o per mitjà d’altres canals de
venda. En aquest sentit, el nou catàleg de
cases a l’entorn rural ha permès comptar
amb una eina més per a oferir al client.
El mes d’Abril, es traslladaran a les ciutats
espanyoles de Múrcia, Alacant, València,
Lleida, San Sebastián, Bilbao, Santander
i Madrid, portant a terme el mateix tipus
de formació, ja que la captació del mercat
espanyol és una de les prioritats marcades
per l’àrea turística.
Aquest tipus de promoció té molt bons
resultats a ciutats on hi ha un gran
coneixement de Formentera, i que disposen
de connexions aèries amb companyies de
baix cost. Així mateix, a les ciutats petites
on no es porten a terme esdeveniments
turístics de gran envergadura, resulten de
molta utilitat i tingueren una gran acceptació
a l’edició passada.
+ promoció iTB de Berlín 10-14 marÇm.a.p. de parís 18-21 marÇ saló inTernacional de Turisme de caTalunya 15-18 aBril
la conselleria de Turisme comenÇa la campanya d’acrediTació d’agències de viaTge com a “especialisTes en FormenTera”
una alTra manera de moure’s és possiBle
foto
: Moo
nkoa
la
24
Des que van arribar els primers turistes a
Formentera, ara fa molts anys, els alemanys
van anar demostrant el seu interès pel que la
petita Formentera els podia oferir.
A més a més de les evolucions lògiques en
tots els mercats emissors europeus, des de la
Conselleria de Turisme som conscients que
es tracta del mercat europeu que abans es
recuperarà de la crisi, a l’igual que el mercat
francès o més endavant el britànic.
Per tot això, i coneixedors de que molts
dels atractius que els movien a viatjar a
Formentera encara es mantenen, volem
incentivar i recuperar mica a mica el mercat
emissor alemany per a Formentera. Per
aquest motiu, durant el passat mes de febrer
s’ha visitat fins a quatre vegades aquest país
per tal d’anar fent contactes amb agents de
L’edició del catàleg de cases en entorn rural,
presentat a FITUR el passat mes de gener,
ha estat un dels productes més ben valorats
pels professionals del sector turístic.
La regularització de més de 80 cases a
l’entorn rural, adaptades a la llei 2/2005 de
comercialització d’estades turístiques a
El mes de març és un mes de vital
importància de cara a la temporada
turística, en el qual la conselleria de Turisme
i Mobilitat de Formentera realitza multitud
de presentacions per a donar a conèixer
Formentera.
El recorregut per ciutats europees com
Berlin, Düsserdolf, Amsterdam, Lisboa i
Oporto constitueix el gruix de presentacions
a Europa, encaminades a formar agències
de viatge, que després d’aquests període
formatiu tindran en possessió una
acreditació d’agència especialitzada en
Formentera.
Aquesta iniciativa va sorgir arran la
necessitat de dotar els agents turístics
dels coneixements necessaris per a
vendre la destinació i trobar la millor
La conselleria de Turisme de Formentera continua en la línia d’innovar
els mètodes de transport públic convencional amb la iniciativa de
servei de taxi a la demanda, que donada la bona acceptació des
de la seva posada en marxa, ha incrementat el seu servei a tots els
residents de la Pitiüsa menor.
Si bé el servei de taxi a la demanda es va posar en marxa l’any passat
per a jubilats i pensionistes, amb la cobertura de determinats trajectes,
des d’ara i fins el proper 1 de Maig, els majors de Formentera poden
comptar amb aquest servei gratuït per la totalitat de l’illa. I per a la
resta de ciutadans, la línia 1 d’autobusos, que rodeja el perímetre de
l’Estany Pudent, passa a cobrir la seva ruta amb el taxi a la demanda,
prèvia trucada telefònica, amb un cost d’1,50 euros. Per tal de poder
beneficiar-se d’aquest servei, cal sol·licitar un carnet a la Conselleria
de Turisme i Mobilitat.
Telèfon: 971 32 23 42 / 680 11 07 60. Horari: De dilluns
a dissabte, de 10:00-14:00 hores i de 16:00-20:00 hores.
Diumenges, de 16:00 a 21:00 hores.
Els interessats poden dirigir-se a la conselleria de Turisme i Mobilitat
per a sol·licitar el carnet de servei a la demanda.
viatges i professionals del sector. Tanmateix,
en la mateixa línia promocional, durant
el mes de març s’assisteix a la fira més
important del sector a alemanya, la I.T.B. a
la ciutat de Berlín.
A més a més, es té prevista una campanya
per Internet dirigida i adaptada al mercat
alemany que ens permetrà arribar a varis
milers de clients potencials i més endavant
distingir de quines ciutats ens han consultat
i saber quina és la segmentació actual dins
del mercat alemany que demostra interès
per Formentera.
No hem d’oblidar que Alemanya és el
principal emissor d’Europa amb més de 43
milions de viatges de turisme a l’estranger
a l’any. Per això ens hem posat amb la
nova senyalització de les rutes verdes,
circuits pensats per fer cicloturisme, nordic
walking, així com senderisme, i per a que
es converteixin en una alternativa real a la
carretera.
Els valors autòctons com la conservació del
medi, la natura i la qualitat mediambiental
que hi ha a Formentera o el caràcter dels
illencs, valors que motivaren els viatges dels
primers alemanys, encara són presents arreu
de l’illa.
Sempre als inicis de temporada veiem
com van arribant de forma esglaonada i
respectuosa petits grups d’amics i famílies
alemanyes que es mouen amb bicicletes i
volen tornar a descobrir el Paradís que, tot i
que va adaptant-se al pas del temps, encara
conserva part de la seva màgia intangible
com és la sensació de llibertat que es respira
des del moment en què es posa el primer
peu a Formentera. 25
Carlos Bernús Blanch | Cap de Promoció Turística del Consell Insular de Formentera
alemanya, una potència tuRística
el catàleg de cases RuRals de FoRmenteRa suposa la RegulaRització de 1000 places tuRístiQues més
de tuRisme peR euRopa i espanya
seRvei de taxi a la demanda
Turisme i moBiliTaT
habitatges, suposa la legalització de 1000
places turístiques més, cosa que fa un total
de 8500 places regularitzades a Formentera
a dia d’avui.
Algunes de les característiques dels
habitatges són el fet d’estar ubicades a
àrees aïllades de l’entorn rural i de tenir un
màxim de 6 dormitoris amb capacitat per a
12 persones.
Els habitatges inclosos al catàleg compten
amb l’Acreditació de Qualitat Turística
(AQF), que és un nombre d’identificació
que es col·loca a la casa i que garanteix la
qualitat de l’habitatge.
opció d’allotjament, ja sigui per mitjà de
touroperadors o per mitjà d’altres canals de
venda. En aquest sentit, el nou catàleg de
cases a l’entorn rural ha permès comptar
amb una eina més per a oferir al client.
El mes d’Abril, es traslladaran a les ciutats
espanyoles de Múrcia, Alacant, València,
Lleida, San Sebastián, Bilbao, Santander
i Madrid, portant a terme el mateix tipus
de formació, ja que la captació del mercat
espanyol és una de les prioritats marcades
per l’àrea turística.
Aquest tipus de promoció té molt bons
resultats a ciutats on hi ha un gran
coneixement de Formentera, i que disposen
de connexions aèries amb companyies de
baix cost. Així mateix, a les ciutats petites
on no es porten a terme esdeveniments
turístics de gran envergadura, resulten de
molta utilitat i tingueren una gran acceptació
a l’edició passada.
+ promoció iTB de Berlín 10-14 marÇm.a.p. de parís 18-21 marÇ saló inTernacional de Turisme de caTalunya 15-18 aBril
la conselleria de Turisme comenÇa la campanya d’acrediTació d’agències de viaTge com a “especialisTes en FormenTera”
una alTra manera de moure’s és possiBle
foto
: Moo
nkoa
la
entRe dues aigÜes... espoRt i natuRa a FoRmenteRa fotos: Joan Joan
És possible un lloc on es conjuguin elements
com la mar, la terra o l’aire? Formentera, l’illa
més meridional de les Balears, s’impregna
dels seus atributs naturals, i es converteix en
un espai suggeridor i obert on les activitats a
l’aire lliure són un reclam ineludible. Gràcies
a les seves característiques orogràfiques
esdevé un paratge idoni per a la pràctica
d’esports com el submarinisme, el windsurf,
el senderisme o el cicloturisme. No et perdis
l’aventura d’endinsar-te en aquesta terra de
contrastos, que la simbiosi entre natura i
esport fan incomparable.
El sol de Formentera hi és present
pràcticament durant tot l’any, fet que la
converteix en un lloc on no hi regnen
les estacions. Qualsevol dia de març o
d’abril pot ser un bon dia per a gaudir
d’una bona estona practicant esport. La
bona temperatura a Formentera fomenta
la necessitat d’interactuar amb l’entorn
natural. Allí on vagis, hi trobes gent passejant
Illa al Sud
per les platges, ciclistes ben equipats o gent
explorant els racons més amagats amb l’ajut
dels seus bastons senderistes. De fet, durant
la temporada d’hivern, l’esport és la pràctica
més estesa entre els seus habitants. I és
que resulta difícil trobar un lloc que reuneixi
tants elements propicis per a la pràctica
esportiva.
Des d’aquesta vessant, els responsables
turístics del Consell de Formentera han
optat per potenciar els atractius esportius
de l’illa durant tot l’any, amb l’exhibició
de la varietat de modalitats esportives a
la Fira Internacional de Turisme (FITUR),
un dels esdeveniments promocionals més
importants d’àmbit nacional.
Entre les seves novetats, destaquen la
primera edició de la volta a Formentera amb
caiac, la recuperació de la volta a l’illa amb
BTT i les àudio-guies culturals, que guiaran
els nostres visitants pels racons patrimonials
més emblemàtics de l’illa.
esporTs a Terra FermaDonat el caràcter pla de l’illa, la seva
temperatura i les nombroses zones de
gran bellesa paisatgística, la xarxa de rutes
verdes es converteix en una alternativa al
turisme de sol i platja que et permet conèixer
la Formentera més profunda. Recórrer
Formentera a peu o en bicicleta és una de
les millors maneres de no perdre detall de
tots els elements que hi són presents: des
de les figueres centenàries fins als colors
del camp on reposa el bestiar, el verd intens
dels paratges boscosos, el vermell de la
rosella que floreix als mesos d’abril i maig, i
el blau. El blau del cel i el blau de la mar, que
t’acompanyen a tots els costats.
Actualment existeixen 20 circuits verds que
permeten recórrer Formentera tant a peu
com en bicicleta, i que seran habilitats amb
àrees de descans i amb una senyalització
completa per tal guiar el visitant en la seva
26
• Volta a Peu per Formentera. 30 d’Abril, 1 i
2 de Maig. Els mateixos escenaris naturals
il·luminats per la llum de la primavera.
www.amicsdeformentera.com
• Trobada de caiac a la mar. Copa
Balear de caiac. 8 de maig.
• 1a. Volta a Formentera en caiac.
2a. quinzena de maig.
• Formentera to Run. Del 29 de maig al 5
de juny. 2a. edició. Un recorregut de 65
quilòmetres per camins tradicionals de
Formentera. www.formenteratorun.com
• Respiràlia. XI edició. 1, 2, 3 i 4 de
Juliol. Volta a Formentera nedant per a
la fibrosi quística. www.respiràlia.org
• Setmana de la fotografia submarina.
3a. edició. Octubre. Els paratges marins
més espectaculars de Formentera.
• Volta a Formentera en BTT. 30 i
31 d’Octubre i 1 de Novembre. 2726
exploració activa de Formentera.
Avançar quilòmetres a Formentera és una
alternativa més ecològica que et transporta
a un món molt més interior i reflexiu. Per
a fomentar la pràctica d’aquest esport, la
conselleria de Turisme, amb la col·laboració
de l’associació Amics de la BTT, ha recuperat
la volta a l’illa amb BTT, que se celebrarà a
finals d’octubre amb l’objectiu d’allargar la
temporada turística.
esporTs marinsSi hi ha alguna cosa a Formentera que
actuï com a reclam per a la resta del món
són les seves aigües cristal·lines i la forma
tan característica del seu litoral. Els seus
69 quilòmetres de costa, dels quals 40 són
de costa sorrenca, i l’extrema facilitat per
desplaçar-se de punta a punta de l’illa fan
que sigui visitada per amants dels esports
nàutics com el windsurf, la canoa o el
submarinisme.
En aquest aspecte, l’àrea turística de
Formentera ha organitzat la 1a. Volta a l’illa
en caiac, una aventura que, donada la forma
geogràfica de l’illa, et permetrà conèixer
de primera mà racons insòlits, que passen
desapercebuts d’una altra manera.
Dividida en 3 etapes, els participants
recorreran 68 quilòmetres de costa, amb
l’acompanyament d’un grup de suport,
integrat per biòlegs, geòlegs i historiadors
que duran a terme una sèrie de parades
estratègiques al voltant de la costa, per a
explicar el valor històric, mediambiental o
geològic de la zona.
Però per a conèixer-la encara millor, cal
anar a les seves profunditats i veure el
que sustenta aquesta illa meravellosa.
El submarinisme és un dels esports més
practicats a Formentera, i cada any acull
un nombre molt elevat de visitants per a
practicar-lo. La raó: l’excel·lent visibilitat
fins a 50 metres i la varietat de paisatges
marins, des de coves, parets amb gorgònies,
praderes de posidònia, catalogades com a
Patrimoni de la Humanitat.
Com a punt final, una altra de les grans
novetats són les àudio-guies turístiques,
un servei que orientarà els turistes pels
atractius patrimonials, històrics i culturals
de l’illa de Formentera al llarg de 15 pistes
d’àudio reproduïdes a un iPod nano d’última
generació. Es podran adquirir a l’oficina de
Turisme de La Savina o bé amb l’opció de
descàrrega per Internet.
CALENDARI D’ACTIVITATS AL LLARG DE LES 4 ESTACIONS
entRe dues aigÜes... espoRt i natuRa a FoRmenteRa fotos: Joan Joan
És possible un lloc on es conjuguin elements
com la mar, la terra o l’aire? Formentera, l’illa
més meridional de les Balears, s’impregna
dels seus atributs naturals, i es converteix en
un espai suggeridor i obert on les activitats a
l’aire lliure són un reclam ineludible. Gràcies
a les seves característiques orogràfiques
esdevé un paratge idoni per a la pràctica
d’esports com el submarinisme, el windsurf,
el senderisme o el cicloturisme. No et perdis
l’aventura d’endinsar-te en aquesta terra de
contrastos, que la simbiosi entre natura i
esport fan incomparable.
El sol de Formentera hi és present
pràcticament durant tot l’any, fet que la
converteix en un lloc on no hi regnen
les estacions. Qualsevol dia de març o
d’abril pot ser un bon dia per a gaudir
d’una bona estona practicant esport. La
bona temperatura a Formentera fomenta
la necessitat d’interactuar amb l’entorn
natural. Allí on vagis, hi trobes gent passejant
Illa al Sud
per les platges, ciclistes ben equipats o gent
explorant els racons més amagats amb l’ajut
dels seus bastons senderistes. De fet, durant
la temporada d’hivern, l’esport és la pràctica
més estesa entre els seus habitants. I és
que resulta difícil trobar un lloc que reuneixi
tants elements propicis per a la pràctica
esportiva.
Des d’aquesta vessant, els responsables
turístics del Consell de Formentera han
optat per potenciar els atractius esportius
de l’illa durant tot l’any, amb l’exhibició
de la varietat de modalitats esportives a
la Fira Internacional de Turisme (FITUR),
un dels esdeveniments promocionals més
importants d’àmbit nacional.
Entre les seves novetats, destaquen la
primera edició de la volta a Formentera amb
caiac, la recuperació de la volta a l’illa amb
BTT i les àudio-guies culturals, que guiaran
els nostres visitants pels racons patrimonials
més emblemàtics de l’illa.
esporTs a Terra FermaDonat el caràcter pla de l’illa, la seva
temperatura i les nombroses zones de
gran bellesa paisatgística, la xarxa de rutes
verdes es converteix en una alternativa al
turisme de sol i platja que et permet conèixer
la Formentera més profunda. Recórrer
Formentera a peu o en bicicleta és una de
les millors maneres de no perdre detall de
tots els elements que hi són presents: des
de les figueres centenàries fins als colors
del camp on reposa el bestiar, el verd intens
dels paratges boscosos, el vermell de la
rosella que floreix als mesos d’abril i maig, i
el blau. El blau del cel i el blau de la mar, que
t’acompanyen a tots els costats.
Actualment existeixen 20 circuits verds que
permeten recórrer Formentera tant a peu
com en bicicleta, i que seran habilitats amb
àrees de descans i amb una senyalització
completa per tal guiar el visitant en la seva
26
• Volta a Peu per Formentera. 30 d’Abril, 1 i
2 de Maig. Els mateixos escenaris naturals
il·luminats per la llum de la primavera.
www.amicsdeformentera.com
• Trobada de caiac a la mar. Copa
Balear de caiac. 8 de maig.
• 1a. Volta a Formentera en caiac.
2a. quinzena de maig.
• Formentera to Run. Del 29 de maig al 5
de juny. 2a. edició. Un recorregut de 65
quilòmetres per camins tradicionals de
Formentera. www.formenteratorun.com
• Respiràlia. XI edició. 1, 2, 3 i 4 de
Juliol. Volta a Formentera nedant per a
la fibrosi quística. www.respiràlia.org
• Setmana de la fotografia submarina.
3a. edició. Octubre. Els paratges marins
més espectaculars de Formentera.
• Volta a Formentera en BTT. 30 i
31 d’Octubre i 1 de Novembre. 2726
exploració activa de Formentera.
Avançar quilòmetres a Formentera és una
alternativa més ecològica que et transporta
a un món molt més interior i reflexiu. Per
a fomentar la pràctica d’aquest esport, la
conselleria de Turisme, amb la col·laboració
de l’associació Amics de la BTT, ha recuperat
la volta a l’illa amb BTT, que se celebrarà a
finals d’octubre amb l’objectiu d’allargar la
temporada turística.
esporTs marinsSi hi ha alguna cosa a Formentera que
actuï com a reclam per a la resta del món
són les seves aigües cristal·lines i la forma
tan característica del seu litoral. Els seus
69 quilòmetres de costa, dels quals 40 són
de costa sorrenca, i l’extrema facilitat per
desplaçar-se de punta a punta de l’illa fan
que sigui visitada per amants dels esports
nàutics com el windsurf, la canoa o el
submarinisme.
En aquest aspecte, l’àrea turística de
Formentera ha organitzat la 1a. Volta a l’illa
en caiac, una aventura que, donada la forma
geogràfica de l’illa, et permetrà conèixer
de primera mà racons insòlits, que passen
desapercebuts d’una altra manera.
Dividida en 3 etapes, els participants
recorreran 68 quilòmetres de costa, amb
l’acompanyament d’un grup de suport,
integrat per biòlegs, geòlegs i historiadors
que duran a terme una sèrie de parades
estratègiques al voltant de la costa, per a
explicar el valor històric, mediambiental o
geològic de la zona.
Però per a conèixer-la encara millor, cal
anar a les seves profunditats i veure el
que sustenta aquesta illa meravellosa.
El submarinisme és un dels esports més
practicats a Formentera, i cada any acull
un nombre molt elevat de visitants per a
practicar-lo. La raó: l’excel·lent visibilitat
fins a 50 metres i la varietat de paisatges
marins, des de coves, parets amb gorgònies,
praderes de posidònia, catalogades com a
Patrimoni de la Humanitat.
Com a punt final, una altra de les grans
novetats són les àudio-guies turístiques,
un servei que orientarà els turistes pels
atractius patrimonials, històrics i culturals
de l’illa de Formentera al llarg de 15 pistes
d’àudio reproduïdes a un iPod nano d’última
generació. Es podran adquirir a l’oficina de
Turisme de La Savina o bé amb l’opció de
descàrrega per Internet.
CALENDARI D’ACTIVITATS AL LLARG DE LES 4 ESTACIONS
28
Posa’t al Dia
viii concurs de FoTograFiaBeni TruTmann.marÇ – aBril.més inFormació a www.FormenTera.es
• Exposició ART-xIPÈLAG.
Litografies. De l’1 al 20 de març.
De dilluns a divendres, d’11 a 14h.
Sala Municipal d’Exposicions
• El documental del mes:
4 de març: Cooking History, de Peter
Kerekes. Àustria - República Txeca
- Eslovàquia (2009). 88 minuts.
Organitza: Paral·lel 40 i la
Direcció General de Política
Lingüística.
• Olimpíada pagesa: 6 i 7 de març.
Organitza: Comissió de Festes de La Mola.
• Dia Internacional de la dona
treballadora: 8 de març.
Organitza: Associació Espai Dones.
• Teatre: “¿Dónde estan los
hombres?”. Dissabte 13 de març.
Sala Municipal de Cultura (cinema).
• x Jornada de cultura popular
de les Pitiüses i 2a. trobada de
federacions de colles de ball de
les Illes Balears: 20 de març.
• Dia Internacional del
Teatre: 27 de març.
Sala Municipal de Cultura (cinema).
• Diada Intercultural de Formentera: 28
de març.
• Filmoteca de Formentera (VOSC).
Cada dimarts a les 20.30h. Sala
municipal de Cultura (Cinema).
marÇ
mosTra d’arT i arTesania29, 30 d’aBril i 1 de maig.
• El documental del mes: 1 d’abril a les
20.30h. Sala Municipal de Cultura (cinema).
Organitza: Paral·lel 40 i la Direcció General
de Política Lingüística.
• xVIII edició de l’Stage de
Judo. 1, 2, 3 i 4 d’abril.
Al pavelló esportiu.
• II edició del Torneig de
Futbol Aleví. 3 i 4 d’abril.
Camp de futbol municipal.
• Conferència Obra Social “la Caixa”.
Dijous, 8 d’abril.
• Diada a Gràcia. Dissabte, 10 d’abril.
Organitza: Comissió de Festes de Santa
Maria.
• Jornades gastronòmiques: 17 i 18
d’abril.
• Diada de Sant Jordi. 23 d’abril.
• Romeria “Nuestra Señora Virgen de la
Cabeza”: 25 d’abril.
aBril
29
ajuts i subvencions
cuRsos• Línia d’ajuts per a esportistes individuals. Informació a la conselleria d’Esports de Formentera.971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
• Línia d’ajuts per a clubs o associacions esportives. Informació a la conselleria d’Esports de Formentera.971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
• Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Conselleria d’urbanisme (Plaça de la Constitució, 1).
• 1r. pagament de la taxa de fems corresponent al primer semestre de 2010. Taxa domiciliada en compte bancari dia 1 d’Abril o termini de pagament fins el dia 1 de maig a les oficines de Sa Nostra o a la oficina de recaptació del Consell de Formentera. • Ajuts per a desplaçaments d’estudiants. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971.32.12.75.
• Beques d’estudi. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971.32.12.75.
• Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971.32.12.75.
• Ajuts per a les agrupacions ramaderes de defensa sanitària per al desenvolupament dels programes sanitaris, corresponents a l’any 2010.Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Fins el 05/03/2010.
• Ajuts comunitaris directes a l’agricultura i a la ramaderia. Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Fins 30/04/2010.
• Subvencions destinades al foment de sistemes de producció de races ramaderes autòctones en règims extensius. Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Fins 30/04/2010.
• Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Informació: Departament de Treball i Formació de la Conselleria de Benestar Social i Joventut (antic centre mèdic).
• Curs d’Incorporació a l’activitat agrària. Abril.971 32 10 87 ext. 8.Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca.Cofinançat pel SOIB i el [email protected]
• Curs d’Horts ecològics. 6 i 7 de març.Can Marroig.971 32 10 87 ext.8.Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Caça i [email protected]
• Cambra de Comerç.Informació i inscripcions al telèfon: 971 32 20 61. · Tancament comptable i fiscal 2009. Març · Declaració IRPF 2009. Març· Qualitat i atenció al Client. Abril
• PIMEF.Informació i inscripcions:971 32 25 [email protected]
• CAEB.Informació i inscripcions: 971 39 81 [email protected]
28
Posa’t al Dia
viii concurs de FoTograFiaBeni TruTmann.marÇ – aBril.més inFormació a www.FormenTera.es
• Exposició ART-xIPÈLAG.
Litografies. De l’1 al 20 de març.
De dilluns a divendres, d’11 a 14h.
Sala Municipal d’Exposicions
• El documental del mes:
4 de març: Cooking History, de Peter
Kerekes. Àustria - República Txeca
- Eslovàquia (2009). 88 minuts.
Organitza: Paral·lel 40 i la
Direcció General de Política
Lingüística.
• Olimpíada pagesa: 6 i 7 de març.
Organitza: Comissió de Festes de La Mola.
• Dia Internacional de la dona
treballadora: 8 de març.
Organitza: Associació Espai Dones.
• Teatre: “¿Dónde estan los
hombres?”. Dissabte 13 de març.
Sala Municipal de Cultura (cinema).
• x Jornada de cultura popular
de les Pitiüses i 2a. trobada de
federacions de colles de ball de
les Illes Balears: 20 de març.
• Dia Internacional del
Teatre: 27 de març.
Sala Municipal de Cultura (cinema).
• Diada Intercultural de Formentera: 28
de març.
• Filmoteca de Formentera (VOSC).
Cada dimarts a les 20.30h. Sala
municipal de Cultura (Cinema).
marÇ
mosTra d’arT i arTesania29, 30 d’aBril i 1 de maig.
• El documental del mes: 1 d’abril a les
20.30h. Sala Municipal de Cultura (cinema).
Organitza: Paral·lel 40 i la Direcció General
de Política Lingüística.
• xVIII edició de l’Stage de
Judo. 1, 2, 3 i 4 d’abril.
Al pavelló esportiu.
• II edició del Torneig de
Futbol Aleví. 3 i 4 d’abril.
Camp de futbol municipal.
• Conferència Obra Social “la Caixa”.
Dijous, 8 d’abril.
• Diada a Gràcia. Dissabte, 10 d’abril.
Organitza: Comissió de Festes de Santa
Maria.
• Jornades gastronòmiques: 17 i 18
d’abril.
• Diada de Sant Jordi. 23 d’abril.
• Romeria “Nuestra Señora Virgen de la
Cabeza”: 25 d’abril.
aBril
29
ajuts i subvencions
cuRsos• Línia d’ajuts per a esportistes individuals. Informació a la conselleria d’Esports de Formentera.971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
• Línia d’ajuts per a clubs o associacions esportives. Informació a la conselleria d’Esports de Formentera.971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
• Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Conselleria d’urbanisme (Plaça de la Constitució, 1).
• 1r. pagament de la taxa de fems corresponent al primer semestre de 2010. Taxa domiciliada en compte bancari dia 1 d’Abril o termini de pagament fins el dia 1 de maig a les oficines de Sa Nostra o a la oficina de recaptació del Consell de Formentera. • Ajuts per a desplaçaments d’estudiants. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971.32.12.75.
• Beques d’estudi. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971.32.12.75.
• Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971.32.12.75.
• Ajuts per a les agrupacions ramaderes de defensa sanitària per al desenvolupament dels programes sanitaris, corresponents a l’any 2010.Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Fins el 05/03/2010.
• Ajuts comunitaris directes a l’agricultura i a la ramaderia. Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Fins 30/04/2010.
• Subvencions destinades al foment de sistemes de producció de races ramaderes autòctones en règims extensius. Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Fins 30/04/2010.
• Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Informació: Departament de Treball i Formació de la Conselleria de Benestar Social i Joventut (antic centre mèdic).
• Curs d’Incorporació a l’activitat agrària. Abril.971 32 10 87 ext. 8.Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca.Cofinançat pel SOIB i el [email protected]
• Curs d’Horts ecològics. 6 i 7 de març.Can Marroig.971 32 10 87 ext.8.Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Caça i [email protected]
• Cambra de Comerç.Informació i inscripcions al telèfon: 971 32 20 61. · Tancament comptable i fiscal 2009. Març · Declaració IRPF 2009. Març· Qualitat i atenció al Client. Abril
• PIMEF.Informació i inscripcions:971 32 25 [email protected]
• CAEB.Informació i inscripcions: 971 39 81 [email protected]
pime FoRmenteRa avanzaPIME FORMENTERA es una Asociación
empresarial, intersectorial, y sin ánimo de
lucro, que opera en Formentera desde 1978.
El objetivo de PIME FORMENTERA es
el defender los intereses de las pequeñas
y medianas empresas de Formentera y
promover el desarrollo económico-social de
la isla.
Los intereses de PIMEF son, entre muchos
otros y tal como figura en sus estatutos
sociales, la unión permanente y eficaz de los
empresarios de la isla estableciendo vinculos
de cooperación y colaboración entre ellos;
la representación, gestión y defensa de los
intereses económicos, sociales, laborales y
profesionales de los asociados; la fijación de
las bases de la política empresarial, así como
su conocimiento y actuación en relación con
el desarrollo económico y social de la misma;
y el establecimiento de servicios comunes
de carácter técnico, informático, jurídico,
económico, social y de cualquier otra índole
para la mejor atención de los intereses de la
Asociación y sus asociados.
En la actualidad, PIMEF la integran del
orden de 28 colectivos de diferentes sectores
de actividad empresarial que aglutinan
a más de 200 empresas que dan empleo
aproximadamente a 1200 trabajadores.
Como Patronal empresarial más
representativa de la isla, es la única
existente con domicilio social en la isla,
PIME FORMENTERA es un interlocutor
imprescindible ante los agentes sociales
y las Administraciones Públicas (Consell
de Formentera, Govern Balear, etc.),
participando en organismos como Consell
de Navegació i Port de la Savina (Autoridad
Portuaria de Baleares), Patronato de Turismo
de Formentera, ISBA S.G.R., Consell Sectorial
de Mercats de Sant Francesc i Es Pujols, etc.
En cuanto a la organización de la
entidad su equipo humano se concreta
en los cargos directivos (Presidenta,
Vicepresidenta, Tesorero y once Vocales)
que sin remuneración alguna y a través de
diferentes comisiones de trabajo tienen
distribuidos temas, responsabilidades y
tareas. Estos a su vez se apoyan en un
personal técnico que presta sus servicios de
manera permanente y que son la Secretaría
Técnica, un coordinador de proyectos y
un administrativo. Sin embargo la entidad
cuenta a su disposición y de sus asociados,
a través de convenios de colaboración con
un elenco de 12 expertos de reconocido
prestigio en diferentes materias y campos
profesionales como son: fiscal, laboral,
contable, financiero, jurídico, infomático,
ingeniería, calidad, medioambiente,
comercial, subvenciones, formación, etc.
Por lo que se refiere a la actividad de la
entidad a la hora de desplegar proyectos
que reviertan en beneficio de sus asociados,
esta se justifica dentro de lo establecido en
sus fines estatutarios, en dos pilares muy
concretos, los relacionados con:
- “la unión permanente y eficaz de los
empresarios de la isla estableciendo vinculos
de cooperación y colaboración entre ellos.”
- “el establecimiento de servicios comunes
de carácter técnico, informático, jurídico,
económico, social y de cualquier otra índole
para la mejor atención de los intereses de la
Asociación y sus asociados.”
Pime Formentera, se considera una
locomotora que debe liderar proyectos
innovadores y avanzados, que permitan al
tejido empresarial de Formentera tener una
ventaja competitiva, en base a alianzas,
frente a otras empresas que operan fuera de
la isla en unas condiciones más favorables
que las que, por las caracteristicas de la isla
y del mercado tienen sus asociados (costes,
plazos de entrega, amplitud de mercado,
estacionalidad de la actividad, etc...).
Comerç adherit a la Petita i Mitjana Empresa.
30
Les Nostres Veus
31
CONSELL INSULAR DE FORMENTERAPlaça de la Constitució, 107860 Sant Francesc XavierTel. 971 32 10 [email protected]
President del Consell Insular de FormenteraHble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
EQUIP DE GOVERNVicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i CulturaHble. Sra. Sònia Cardona i FerrerTel. 971 32 12 75 [email protected]
Vicepresident Segon i Conseller d’Infrastructures i Agricultura,Hble. Sr. Bartolo Ferrer MayansTel. 971 32 10 87 ext. [email protected]
Conseller de Promoció Econòmica, Territori i HabitatgeHble. Sr. Bartomeu Escandell i TurTel. 971 32 10 87 Ext. [email protected]
Conseller de Turisme i MobilitatHble. Sr. Josep Mayans i CostaTel. 971 32 12 10 [email protected]
Consellera de Medi Ambient i Noves TecnologiesHble. Sra. Silvia Tur i RibasTel. 971 32 10 87 ext. [email protected]
Consellera de Benestar Social i JoventutHble. Sra. Margalida Font i AguilóTel. 971 32 12 71 [email protected]
CONSELLERS/ERESGrup Polític Partit [email protected]
Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF)[email protected]
Diputat per FormenteraHble. Sr. Josep Mayans [email protected]
CONSORCIS I PATRONATSConsorci Formentera DesenvolupamentTel. 971 32 10 67 · 971 32 10 [email protected]
Patronat de TurismeTel. 971 32 12 10 [email protected]
CENTRES I SERVEISCasal de JovesTel. 971 32 34 [email protected]
Agencia TributàriaTel. 971 32 34 04
Canera i EscorxadorTel. 630 08 31 28
CementiriTel. 971 32 12 [email protected]
Serveis FunerarisTel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehiclesTel. 639 55 83 31
Inspecció Tècnica de VehiclesTel. 971 32 31 [email protected]
Hospital de FormenteraTel. 971 32 12 12Jutjat de Pau / Registre CivilTel. 971 32 27 33
Oficines d’Informació Turí[email protected]@formentera.esPort de la SavinaTel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82
Piscina MunicipalTel. 971 32 12 [email protected]
SOIBTel. 971 32 11 41
Punt VerdTel. 900 102 656
SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIAPolicia LocalTel. 092 · 971 32 22 01
AmbulànciesTel. 061
Emergències i Protecció CivilTel. 112
Guàrdia CivilTel. 971 32 20 22
Parc Insular de BombersTlf. 630083128
Policia TutorTel. 647 65 10 80
CENTRES I SERVEIS EDUCATIUSCP Mestre Lluís AndreuTel. 971 32 24 [email protected]
CP Sant FerranTel. 971 32 87 [email protected]
CP La MolaTel. 971 32 70 [email protected]
Escola Infantil Verge MeracolosaTel. 971 32 20 59 [email protected]
IES Marc FerrerTel. 971 32 12 [email protected]
Escoleta Sa MirandaTel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola Municipal de MúsicaTel. 971 32 33 [email protected]
Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA)Tel. 971 32 10 [email protected]
Centre de Recursos PedagògicsTel. 971 32 23 40
CENTRES I SERVEIS CULTURALSBiblioteca Marià VillangòmezTel. 971 32 33 [email protected]
Museu EtnològicTel. 971 32 26 70
Sala Municipal d’[email protected]
Sala Municipal de Cultura – [email protected]
SERVEIS DE BENESTAR SOCIALÀrea de Majors i [email protected]Àrea de [email protected]Àrea de [email protected]Àrea d’[email protected]Àrea de Treball i Formació[email protected]
ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de ComerçTel. 971 32 20 [email protected]
PIMEFTel. 971 32 25 [email protected]
Associació Hotelera de FormenteraTel. 971 21 20 [email protected]
MITJANS DE COMUNICACIÓLOCALSRàdio [email protected]
Televisió d’Eivissa i [email protected]
Diario de Ibiza y [email protected]
Ultima Hora de Ibiza y [email protected]
El Mundo de Ibiza y [email protected]
Directori
pime FoRmenteRa avanzaPIME FORMENTERA es una Asociación
empresarial, intersectorial, y sin ánimo de
lucro, que opera en Formentera desde 1978.
El objetivo de PIME FORMENTERA es
el defender los intereses de las pequeñas
y medianas empresas de Formentera y
promover el desarrollo económico-social de
la isla.
Los intereses de PIMEF son, entre muchos
otros y tal como figura en sus estatutos
sociales, la unión permanente y eficaz de los
empresarios de la isla estableciendo vinculos
de cooperación y colaboración entre ellos;
la representación, gestión y defensa de los
intereses económicos, sociales, laborales y
profesionales de los asociados; la fijación de
las bases de la política empresarial, así como
su conocimiento y actuación en relación con
el desarrollo económico y social de la misma;
y el establecimiento de servicios comunes
de carácter técnico, informático, jurídico,
económico, social y de cualquier otra índole
para la mejor atención de los intereses de la
Asociación y sus asociados.
En la actualidad, PIMEF la integran del
orden de 28 colectivos de diferentes sectores
de actividad empresarial que aglutinan
a más de 200 empresas que dan empleo
aproximadamente a 1200 trabajadores.
Como Patronal empresarial más
representativa de la isla, es la única
existente con domicilio social en la isla,
PIME FORMENTERA es un interlocutor
imprescindible ante los agentes sociales
y las Administraciones Públicas (Consell
de Formentera, Govern Balear, etc.),
participando en organismos como Consell
de Navegació i Port de la Savina (Autoridad
Portuaria de Baleares), Patronato de Turismo
de Formentera, ISBA S.G.R., Consell Sectorial
de Mercats de Sant Francesc i Es Pujols, etc.
En cuanto a la organización de la
entidad su equipo humano se concreta
en los cargos directivos (Presidenta,
Vicepresidenta, Tesorero y once Vocales)
que sin remuneración alguna y a través de
diferentes comisiones de trabajo tienen
distribuidos temas, responsabilidades y
tareas. Estos a su vez se apoyan en un
personal técnico que presta sus servicios de
manera permanente y que son la Secretaría
Técnica, un coordinador de proyectos y
un administrativo. Sin embargo la entidad
cuenta a su disposición y de sus asociados,
a través de convenios de colaboración con
un elenco de 12 expertos de reconocido
prestigio en diferentes materias y campos
profesionales como son: fiscal, laboral,
contable, financiero, jurídico, infomático,
ingeniería, calidad, medioambiente,
comercial, subvenciones, formación, etc.
Por lo que se refiere a la actividad de la
entidad a la hora de desplegar proyectos
que reviertan en beneficio de sus asociados,
esta se justifica dentro de lo establecido en
sus fines estatutarios, en dos pilares muy
concretos, los relacionados con:
- “la unión permanente y eficaz de los
empresarios de la isla estableciendo vinculos
de cooperación y colaboración entre ellos.”
- “el establecimiento de servicios comunes
de carácter técnico, informático, jurídico,
económico, social y de cualquier otra índole
para la mejor atención de los intereses de la
Asociación y sus asociados.”
Pime Formentera, se considera una
locomotora que debe liderar proyectos
innovadores y avanzados, que permitan al
tejido empresarial de Formentera tener una
ventaja competitiva, en base a alianzas,
frente a otras empresas que operan fuera de
la isla en unas condiciones más favorables
que las que, por las caracteristicas de la isla
y del mercado tienen sus asociados (costes,
plazos de entrega, amplitud de mercado,
estacionalidad de la actividad, etc...).
Comerç adherit a la Petita i Mitjana Empresa.
30
Les Nostres Veus
31
CONSELL INSULAR DE FORMENTERAPlaça de la Constitució, 107860 Sant Francesc XavierTel. 971 32 10 [email protected]
President del Consell Insular de FormenteraHble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
EQUIP DE GOVERNVicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i CulturaHble. Sra. Sònia Cardona i FerrerTel. 971 32 12 75 [email protected]
Vicepresident Segon i Conseller d’Infrastructures i Agricultura,Hble. Sr. Bartolo Ferrer MayansTel. 971 32 10 87 ext. [email protected]
Conseller de Promoció Econòmica, Territori i HabitatgeHble. Sr. Bartomeu Escandell i TurTel. 971 32 10 87 Ext. [email protected]
Conseller de Turisme i MobilitatHble. Sr. Josep Mayans i CostaTel. 971 32 12 10 [email protected]
Consellera de Medi Ambient i Noves TecnologiesHble. Sra. Silvia Tur i RibasTel. 971 32 10 87 ext. [email protected]
Consellera de Benestar Social i JoventutHble. Sra. Margalida Font i AguilóTel. 971 32 12 71 [email protected]
CONSELLERS/ERESGrup Polític Partit [email protected]
Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF)[email protected]
Diputat per FormenteraHble. Sr. Josep Mayans [email protected]
CONSORCIS I PATRONATSConsorci Formentera DesenvolupamentTel. 971 32 10 67 · 971 32 10 [email protected]
Patronat de TurismeTel. 971 32 12 10 [email protected]
CENTRES I SERVEISCasal de JovesTel. 971 32 34 [email protected]
Agencia TributàriaTel. 971 32 34 04
Canera i EscorxadorTel. 630 08 31 28
CementiriTel. 971 32 12 [email protected]
Serveis FunerarisTel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehiclesTel. 639 55 83 31
Inspecció Tècnica de VehiclesTel. 971 32 31 [email protected]
Hospital de FormenteraTel. 971 32 12 12Jutjat de Pau / Registre CivilTel. 971 32 27 33
Oficines d’Informació Turí[email protected]@formentera.esPort de la SavinaTel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82
Piscina MunicipalTel. 971 32 12 [email protected]
SOIBTel. 971 32 11 41
Punt VerdTel. 900 102 656
SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIAPolicia LocalTel. 092 · 971 32 22 01
AmbulànciesTel. 061
Emergències i Protecció CivilTel. 112
Guàrdia CivilTel. 971 32 20 22
Parc Insular de BombersTlf. 630083128
Policia TutorTel. 647 65 10 80
CENTRES I SERVEIS EDUCATIUSCP Mestre Lluís AndreuTel. 971 32 24 [email protected]
CP Sant FerranTel. 971 32 87 [email protected]
CP La MolaTel. 971 32 70 [email protected]
Escola Infantil Verge MeracolosaTel. 971 32 20 59 [email protected]
IES Marc FerrerTel. 971 32 12 [email protected]
Escoleta Sa MirandaTel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola Municipal de MúsicaTel. 971 32 33 [email protected]
Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA)Tel. 971 32 10 [email protected]
Centre de Recursos PedagògicsTel. 971 32 23 40
CENTRES I SERVEIS CULTURALSBiblioteca Marià VillangòmezTel. 971 32 33 [email protected]
Museu EtnològicTel. 971 32 26 70
Sala Municipal d’[email protected]
Sala Municipal de Cultura – [email protected]
SERVEIS DE BENESTAR SOCIALÀrea de Majors i [email protected]Àrea de [email protected]Àrea de [email protected]Àrea d’[email protected]Àrea de Treball i Formació[email protected]
ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de ComerçTel. 971 32 20 [email protected]
PIMEFTel. 971 32 25 [email protected]
Associació Hotelera de FormenteraTel. 971 21 20 [email protected]
MITJANS DE COMUNICACIÓLOCALSRàdio [email protected]
Televisió d’Eivissa i [email protected]
Diario de Ibiza y [email protected]
Ultima Hora de Ibiza y [email protected]
El Mundo de Ibiza y [email protected]
Directori
www.formentera.esFormenteraFormentera'Passio per les arrels
